Transcript
Page 1: ANY I. BATALLADA XXX. BARCELONA. 27 DE NOVIEMBRE DE …

í¡ f

^ - ~ C ~ , ~ « * - - ^ — ^ — - t

ANY I . BATALLADA XXX. BARCELONA. 2 7 DE NOVIEMBRE DE 1 8 7 0 .

LA CAMPANA DE GRACIA. A I ÍA F E B R E G R O G A .

Als peus de Tosté senyora. Disposi. Aquesta ciutat e¿ de vostè. Torni per Corpus. Ving-ni á véure '1 monarca. Gracias. Espresions á la fa­mi l i a .—Aisó uns que tenen por que si no h i quedem bé s' enfadi y un altra any torni .

¡Arri! ¡Uis ! ¡Poca vergonya! Le dia que la tornem á véurcr per aqueta barris se recordará de nosaltres i A h o n t v á a i x ó ! ¡Mala vellaiArri al diable! ;A matar monarcas!—Aixó uns que te­nen por que, si es tá contenta del tracte que 11 havem fet, l ' any que vé torni.

—Ho diu la vinguda aquesta D ' aquest rey, deya ah í un cabo. Si un clavo saca otro clavo, Una pesta á un altra pesta.

Ja no tenim Febre groga, ja lio veuhen, al menos, si la tenim, no la tenim oñcial y aixó de las febres me sembla qu ' ha de fer com los mili tars quant tractan de pronunciarse; quant no h i ha graus, ho déixan córrer .

La solució de la Xarada del número anterior es lo color de la Febre que se ' n vá ara, lo de la corona que no ha de portar lo Duch d ' Aosta, y lo dels galons y las estrellas que fan fer tanta disbaráts ais que 'ns gobernan.

Es A-MA-HI-LU.

Avüy so canta '1 Te-deum de la Febre gro­ga; pero de la daurada, la blava, la verda y la de color de taronja, que| son com si d iguéss im la de 1' ambició, empleomanía, y pillastre-rias...

D ' aquestas, encara que 'Is ho d ign in , no ho creguin, perqué no 's cantará may.

Quant vú saber que rey era Diuhen que 's vá desmayar. ¡Oh! Ai só no ea res; quant ja ho s igui , AUavoraa luí v e a t é .

Per los pochs dias que faltan, á nosaltres nos sembla que 's podria esperar que pases la Fe­bre aostina, que ha entràt de t rás de 1' altre, y allavors se podia cantar ua sol Te-deum per totas duas y sempre estalviabam gastos.

—Es estrany deya un monárquich F i l l de la situació; U n xicot fi, sabi, guapo. Honrat, bó, y n ingú 'ns lo vol , iOy que si es cert fora llàstima? — S i aixó fós cert, si senyor.

CEMENTIRI DE LA FEBRE.

Epilafla. I .

ALS EMKRIIAIK)RS. Aqu í jauhen bons y morts

Uns que estavan saua y vius, Y que han mort per los motius Que avuy fan de tants las sorts.

Tant vivían, vius, de morts. Que en lo viure han víst tropells. Puig , no fent do morts farcells Perqué no havém mort nosaltres. Per no podó enterró als altres S' haa hagut d ' enterró ells.

n. ALS INGLE608.

Com que sense 1" acreedor L ' home no pot ser inglés , Aquí la Inglaterra en pés Jau estesa perqué ha mort. Sense Sírs no b i ha milor, Y ara i s Sirs j a 'Is has vist prou: L ' un perqué no ha cobrat sou, L ' altre perqué ha mort fa mesos,

Aquí han mort tota los ingleses Fins que a lgú ' u fassi un de nou.

U I . ALS CABUL*.

Aquí jauhen los carrils Del voltant de Barcelona. Qne han portat en poca estona Mòlta gent guanyant mólts^mils. Ara aquí j aurón tranquils Sens saber quasi que fe. Lo que ells van cobró en d iñé D i u que no cap ja á las llistas; Pero per so 'ls accionistas No cobrarán n i un calé.

I V . A LA JCMA I)- AC8SILIS.

T ú que passas, mortal, vés Y ja cal que f espavilis. Perqué la junta de aussilis Te vol deinauar d inés . Morta en neci ssita més Que no pas obrant activa. Perqué si ara "1 Duch arriba St gons diuhen á reynar. Si a la reymitt va aussiliar ¿Qué ha de fe ab lo rey que arriba?

V . A LAS TE.NDAM DB CAMPANTA.

Aquí jauhen unas tendas Que d iu que eran de campanya, Y que han fet véurer la Espanya Ab que "s vá gastant laa rendas. Prou llns ara aquestas prendas H a b é m víst al Tibídavo, Y aíxís de trovar acabo Que si bé tot pot cambiar. Per protegí "1 militar No cal pas González Bravo.

V I . A LA SEMPRE VIVA.

Aquí jauhen drets y torta Y del modo qu ' han pogut. Una que mentres han pogut Sempre han fet caí xas de mort. Han tocat tots los ressorts Pe rqué no *s mogués lo mal, Demanantl í mólt formal Un aucell per cada gavia.

Page 2: ANY I. BATALLADA XXX. BARCELONA. 27 DE NOVIEMBRE DE …

L a febra qulr ia gue ^

I

es*»,.

I

A totas duas; LA DElM !

Page 3: ANY I. BATALLADA XXX. BARCELONA. 27 DE NOVIEMBRE DE …

LA CAMPANA DE GRACIA.

Y , no podent ser, de rabia Han rebut lo cop mortal.

V I I . A LA FEUE UBOCA.

S' acaba ara d" euterrar L a que cruel, ab cor tant d ú . Fent tant mal, no ha mort n ingú Dels que havia de matar. Bé un republicà al passar Pot plorar semblant desgracia. Puig trorantse sens cap gracia E n Tos seus ú l t ims moments, -Matá unas Constituyents, A I matá á la democracia.

_ Lo FOSSER.

L O P A R T Í T D E L A S C A M P A N A S . A deixar vaig ben probá t , Ab quartetas catalanas. Que "1 partit de las campanas Sempre fóu la i UBEBTAT.

E n aquell temps, gran y bo Per nostra patria ara esclava. J a un Pere i cruel destrossava LA CAMPANA DE LA U.MH.

La invasió estavam sufrínt Mes bárbara que 's relata, Y tocava la HO^OEATA Contra '1 Borbó Felip quint .

Dedicada á la plegaria Una ' l s neos n ' han volgut, Y , esquerdada, ab veu d* ambut Respon la CAMPANA EILARIA.

Quant uo estudiant demana,. Per correr, riure y fé '1 gat. U n dia de ll ibertat . No vá al aula, y fá CAMPANA.

L a mes falsa democracia. Decretant quintas, provoca, Y contra las quintas toca L a grau CAMPANA DE GBACIA.

Tres cops en Ruix Zorril la Defensar vol la corona, Y , á cada un dels cops que dona. Se romp una CAMPANILLA.

Se ' n v á avuy per ñ la Peste, Quant van á entrar las marmolai, Y avuy las CAMPANAS totas S' a lsarán per toca á festa.

Queda donchs aixis probat A b quartetas catalanas Que '1 part i t de las campanas Sempre fóu la LLIBERTAT.

V i n g a donchs, qut democracia Y «alut y pau desitxi, V i n g a y dos quartos esquitxi Per la CAMPANA DEGRACIA.—Lo CAMPANER.

B n o u p t . —Qué patia quant tenia

Obligacions del ca r r i l , —;Donchs y a ixó, que va comprarlas? — H i havia d' aná á las cinch.

H ó l t s se queixan de que h i hagi tants re­publicans á Espanya y jo dich que si dura gaire aquesta miseria, los republicans se tor­n a r á n descamüals, que es lo que més temo.

C A N T A R E L L A S . Si algun gat per carambola

Trova 'ls drets individuals, A m é s de darli las gracias Se '1 n o m b r a r á diputat .

Entre Olózagfl y en Prim E n Rivero y Montpensier, Prefereixo al moro Musa Que es m é s formal que tots ells.

Pensa, si volias pinyas Per dú '1 re-y assegurat. Pensa, Prim, que, si vols pinyas. T é las h a u r à s d ' espinyar.

JOSEPH CAPDETURO.

D E F I C I T S . U n dia d ' aquets varem passár per la plassa

de la Constitució, y varem véurer que alguns homens á daltd" escalas, ab una galleda d ' ai­gua y una escombra, mulla vau la pedra de la casa popular.

Com que densá que h i há ' ls progressistas s' havia entervolit una mica, alió que á iu Cons­ti tución, debian rentarla.

¿Saben que lo número trenta tres 's va fent célebre?

Es el número dels anys que vá tenir Cristo. L ' a n y trenta tres, vá morir 1' absolutisme,

morint Fernando V I I . Lo més famós article de la Constitució, es lo

trenta tres. Trenta tres varen ser los diputats que no

van votar. Y per úl t im: en una llibreria de Madrit vé­

nen un tractat per guisar ' ls macarrons, de trenta tres maneras.

¿Si quant se romp una prima de guitarra fá un pet; lo dia que 's rompi en P ñ m que no es de guitarra. . . ¿Qué suchcehiria?

S' admeten respostas per lo prócxim n ú ­mero.

¿Han vist quina taleya ab las cosas grogas? Surts al carrer y veus entorxáts y galons. Parlas de política y ' t portan corona. Te cambian lo rector de la Universitat de

Madrit y diu que ' t posan un Zafra de la si­tuació actual.

¿Que 's pensan que no ho sabiam que 's diu safrá y treuhen 1' acent per no espantarnos?

Paris se 'ns afigura la CoacL· del apuntador en un teatro.

Tot voltant h i ha 1* artilleria prussiana, que pot ser lo coro ab las bocas obertas.

No falta si no que cantin un coro infernal. Lo dia del bombardeig comensan.

— Home, la meva dona té caprixo per véu­rer un hulauo. ¿Com ho faria per trovarne un?

—Aixó ray; digali que menjl á la francesa y de segur se i trova á la sopa.

La mestressa d ' una fonda de Paris ha fet impr imir targetas ab lo següent anunci:

«Avis á n ' als viatgers inglesos que vulgan gosar del s i t i .

"Habitacions cómodas. (Enterament á cu-bert de bombas.)

»En la fonda 's trovará un servey especial de carruatjes per anar á visitar totas las fort i­ficacions.

"Notas. Per sa situació especial aquest es­tabliment está fora del alcans de tota classe de projectils.

»Hi ha quartos à n ' al soterrani pe 'ls viat-jers que sigan impressionables.

Surt un pobre home que dona una pallissa cada dia á la dona. Déu sap perqué, y '1 tan-can per boig.

Pero vé '1 rey de Pruss i à que mata 300,000 homes per pendrer la Alsacià y la Lorena y tothom diu:—¡Oh quin gran rey!

De resultas de no haver volgut n i n g ú ma­carrons, lo dia que 's vá elegir lo monarca, diu que tot los mossos de las fondas varen haver-sels de menjar per forsa.

¡Ah! ¡Amigo!¡Queprenguin paciencia! ¡Tam­bé los espanyols hem de menjarnos los que no vólen á Italia.

Contan que un mili tar, l legint 1' altre dia lo nostre est imát colega, lo Ponto», vá di r :

—Quant lo rey siga á Espanya ja h i hanrá Pontons j a ; pero serán de fusta.

Aixó era en un caf5, y , un republicà que h i havia en una taula de mes avall, que llegia la Campana, vá contestar:

Quant lo rey torni j a h i haurá campanas j a ; pero serán de bronso.

EPIURAHA.

L ' altre dia un tal Boldú Deya á n ' al méu oncle Joan: — L o que es jo, '1 rey, si que tant Me 1' estimo cuit com crú . L ' oncle, que no he vist n ingú Que '1 cremi mes un cap vuit , —No; vá d i , aixó es un descuit. Que després nos fa la Uey; Lo que es jo , en parlant de rey. Rey per rey, que '1 portin cuit,

Lo NEBOT.

A L REY NOU, Y A TOTS LOS PEIXOS GROSSOS-

FELICITACIÓ.

¡Vita Espanya ab honra! —Crit de Cádii.—

Salut Duch Amadeo..,: DO 'tdich ' I ds la Crosla per pó qu' DO m lusellin, ó •m Bquin al Puntúo Salut una y mil Tollafl ¡Saint y tona pelas gnajadai d' aquest Puble, qu' pe-ion rey DO ' t \ol

Xiqaet de Beos, taludo ton cor lant patriótkh. . deTanl de (ú jo 'm poslro y 'm cáicb de genolloos. veyent la sort tan grossa que 'nt portas d la Espanya, ] com pe '1 bé ne miras de tots lot Espaojols:

Serrano... que 'ns regentas, ficat dins de I ' gabía, cobrant en dotse meses de nou á deu milions... saludo ' I patriotisme qu' dios ton cor se arrela y que ' I puesto ' t conserú demano & n' ' I re; nou.1

Topete, lú, Topete que 'ts I ' amo de la Escuadra, y en cartas sols te pintin ab lo semblant plorós... al rey íes á búscame fos cas qu' te enviessea i veure aquellas Islas, u bé a Fernando Vio:

Ruiz Zorrilla I ' beroe... la cara boniquela que 'n lo Congres vas dlrne qu' al Duch tant tols ne vols devant de sa presencia, l " humillas j basta imploras que '1 puestoqu' tú ocu as te ' I deiie ob doble sou:

ï tú Halague insigne...f Poela que gnanyavas cada any una englantinj ó bé una riola d' or, ¡e 'n vas al Duch de Aoila, dibentli ab 16 patélich •Italia y Catalunya desd' ate seran dos!»

Ministre de la Uireada, 'o acèrrim Figuerola que sembla que t proposas dur fám á lol lo moa; al punt que '1 rey ne «inga lú hi tas y I ' hi preguntes si TOI que per dos mesos remenis lo tuné?

Ttu, Caitelar digna, que miras per lo Poble y Tols que ne conservi lo puesto qu' I ' hi loch, m' ajunto ab lú y esclamo, cridant hasla escanyarme, •¡Viva la Espanya ab boara y lot* los Espanyols:»

PAO BOSHXA,

X A R A D A .

H i ha primeras de paper, H i ha segonas per guardar, Y ab primeras pots pegar Si ab srgonas pó pots fer. H i ha terceras per poder, Can tandas un castellà, Fer dormi un noy, quant voldrà En lo bressol despertarse, Y guarías per ponderarse La vergonya que ara h i ha. Lo meu tot es á la Esquella

Y á n ' al cap del qu ' ara "ns mana, Y ab tot y aixó la Cam¡iana Vos d iu qu ' es vianda novella. Vindrà aquí , ab prou mala estrella. Si es que venint desatina. Es una persona fina Que luego coneixeréu. . . ¡Ay ay! ¿No ho endevineu? ¿Qué vá que ' n Prim ho endevina?

Imprenta de la V. é H . de Gaspar . -Ataúl fo , 14

3 . J?opex, eSi le i .


Top Related