Annex 3 – Materials utilitzats al curs
Unitat 1
Activitat 1
Català
Grau de comprensió del text: 0 1 2 3 4 5
Barcelona
Barcelona és una ciutat situada a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de
la comunitat autónoma, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la
segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una
plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de
Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya:
la Generalitat i el Parlament. Pel fet d’haver estat capital del Comtat de Barcelona, rep sovint
el sobrenom de Ciutat Comtal.
Text adaptat de la Viquipèdia
Castellà
Grau de comprensió del text: 0 1 2 3 4 5
Penélope Cruz
Penélope Cruz Sánchez (Alcobendas, Madrid, 28 de abril de 1974) es una actriz española
ganadora del Óscar, dedicada a papeles de cine. Su filmografía incluye múltiples películas en
lengua española y un número creciente en otros idiomas: inglés, italiano y francés. Varias de
estas producciones han alcanzado un éxito considerable en Europa y América, y han
proporcionado a la actriz otros grandes premios, además del Óscar, de carácter nacional e
internacional.
1
Text adaptat de la Viquipèdia
Francès
Grau de comprensió del text: 0 1 2 3 4 5
Amélie
Le Fabuleux Destin d’Amélie Poulain est un film français réalisé par Jean-Pierre Jeunet et sorti
en 2001. Il s’agit d’une comédie romantique écrite par Jean-Pierre Jeunet et Guillaume Laurant
avec Audrey Tautou dans le rôle titre. Le film est une représentation originale et parfois
idéalisée de la vie contemporaine à Paris dans le quartier de Montmartre. Il s’agit d’un des plus
gros succès mondiaux pour un film français.
Text adaptat de la Viquipèdia
Romanès
Grau de comprensió del text: 0 1 2 3 4 5
Mujdeiul
Mujdeiul este un amestec de usturoi tocat/bătut cu apă, ulei, sare, uneori bulion sau roșii
prăjite, folosit în bucătăria românească. Etimologia cuvântului provine din must de ai, ai fiind o
formă arhaică pentru usturoi. Se prepară prin zdrobirea cățeilor de usturoi într-un mojar, cu
sare și apă. În funcție de zona geografica se adaugă ulei, oțet sau alte ingrediente. Rezultatul
este o pastă cu un puternic miros folosită pentru a condimenta mâncăruri de pui, porc, pește,
fasole păstăi.
Text adaptat de la Viquipèdia
2
Portuguès
Grau de comprensió del text: 0 1 2 3 4 5
Livro do Desassossego
O Livro do Desassossego é uma das maiores obras de Fernando Pessoa. É assinado pelo semi-
heterónimo Bernardo Soares. É um livro fragmentário, sempre em estudo por parte dos
críticos pessoanos, tendo estes interpretações díspares sobre o modo de organizar o livro.
Teresa Sobral Cunha considera que existem dois Livros do Desassossego. Segundo a estudiosa,
que organizou em conjunto com Jacinto do Prado Coelho e Maria Aliete Galhoz a primeira
edição do livro editada apenas em 1982, existem dois autores do livro: Vicente Guedes numa
primeira fase (anos 10 e 20) e o já referido Bernardo Soares (final dos anos 20 e 30).
Text adaptat de la Viquipèdia
Italià
Grau de comprensió del text: 0 1 2 3 4 5
La lingua italiana
L'italiano, la lingua ufficiale della Repubblica Italiana discende storicamente dal toscano
letterario (influenzato dal siciliano), il cui uso è iniziato coi grandi scrittori Dante, Petrarca e
Boccaccio verso il XIII secolo, e si è in seguito evoluto storicamente nella lingua italiana
corrente. La lingua italiana era parlata solo da una piccola minoranza della popolazione al
momento dell'unificazione politica nel Regno d'Italia nel 1861, ma si è in seguito diffusa,
mediante l'istruzione obbligatoria e il contributo determinante e più recente della televisione,
anche se ancor oggi la somma degli allofoni e dei diglossici (ossia coloro che alternano, a
seconda dei contesti, italiano ed un'altra lingua) supera gli italofoni.
Text adaptat de la Viquipèdia
3
Unitat 2
Activitat 1
Activitat 6 extreta de MAS, M.; VILAGRASA, A. Veus 1. Curs de Català. Barcelona: PAM,
2006, p. 32
4
Unitat 3
Activitat 1
−Perdona, em pots dir on és la farmàcia?
−Surt de l’Aulari Central, gira a l’esquerra i segueix recte.
Després del bar gira a la dreta i de seguida veuràs la farmàcia al
davant.
5
Activitat 2
Activitat 12 extreta de GUERRERO, I. [et al.]. Nou Nivell Bàsic 1. Curs de llengua catalana.
Formació de persones adultes [llibre i CD]. Barcelona: Castellnou, 2010, p. 44
6
Activitat 3
Completa el text amb la forma adequada del verb ser o haver-hi
A la ciutat de Barcelona __________ més de setanta museus. Alguns dels més coneguts
__________ a Montjuïc, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Fundació Joan
Miró. Però a Ciutat Vella també __________ museus molt visitats, com el Museu Picasso i el
Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). A més, a Ciutat Vella __________ el Museu
de Cera de Barcelona. Alguns dels museus més curiosos també __________ a Ciutat Vella: el
Museu de l’Eròtica, el Museu de la Xocolata i el Museu de la Màgia. Al barri barceloní de
l’Eixample, a més del Museu Fundació Antoni Tàpies, també __________ un altre museu curiós:
el Museu del Perfum. I si sou amants dels còmics recordeu que el Museu del Còmic __________
també al barri de l’Eixample.
7
Activitat 4
Visitem Tarragona
Bon dia a tothom. Benvinguts a la ciutat de Tarragona.
Tarragona, com ja saben, és Patrimoni de la Humanitat des de l’any 2000. Tarragona és una
ciutat on han deixat senyal diverses cultures (ibèrica, romana, visigòtica, musulmana,
cristiana...) que conviuen amb el dia a dia d’una ciutat actual. L’herència arqueològica
d’aquests 2.100 anys és tan important que els punts d’interès per visitar són molts.
La visita d’avui comença al passeig de les Palmeres, des d’on contemplem la platja del Miracle,
l’amfiteatre romà i el port esportiu. Travessem la via Augusta i pugem fins al capdamunt del
passeig de Sant Antoni on hi ha l’edifici de la Diputació. Tot seguit, passem pel portal de Sant
Antoni i ens introduïm a la part alta de Tarragona fins arribar a la Catedral. Després de visitar la
Catedral agafem el carrer Major i la baixada de la Misericòrdia fins a arribar a la plaça de la
Font, on hi ha l’Ajuntament. Després, passant pel carrer Comte de Rius, arribem a la Rambla
Nova i en el seu recorregut trobem el Monument als Herois de 1811, la font del Centenari i el
monument als Castells. Al capdavall de la Rambla Nova hi ha la plaça Imperial Tarraco, on hi ha
l’edifici de la facultat de Lletres i de la de Química de la Universitat Rovira i Virgili i l’hotel
Ciutat de Tarragona. L’allotjament el fem en aquest hotel, que té vistes a la plaça Imperial
Tarraco i al Parc de la ciutat.
La tarda serà lliure per a tots i demà serà un altre dia!
Transcripció extreta de CLUA, M. J. [et al.]. Nivell Bàsic 1. Curs de llengua catalana. [llibre i
CD]. Barcelona: Castellnou, 2004, p. 50
Propostes de preguntes per formular als alumnes:
1. Coneixeu Tarragona?
2. Quins edificis singulars té aquesta ciutat?
3. Quines influències culturals ha rebut?
8
Unitat 4
Activitat 1
Un suís a Barcelona
La gent suposa que els suïssos, a casa i a l’estranger, ens passem la vida treballant o fent
activitats serioses. Tenim fama de ser molt avorrits i monòtons, amb un horari fix i amb el
rellotge com a símbol de l’exactitud i la puntualitat. Si això és així, jo en dec ser una
excepció.
Hola! Em dic Will i visc a Barcelona des de fa un any i mig. Faig una vida molt normal. O no!
Em llevo a dos quarts de vuit cada matí, m’afaito, em dutxo, em vesteixo i esmorzo. No
gaire, però sí almenys un cafè amb llet o un te. Surto de casa i vaig a la universitat, on faig
classes de llengua alemanya.
Al migdia dino un entrepà a prop de la universitat. M’agraden més els vegetals, per això
busco sempre un restaurant d’aquests de menjar ràpid on fan uns entrepans lleugers i
frescos molt saborosos.
Torno a la universitat i aleshores no faig de professor, sinó d’alumne. Durant dues hores
cada dia assisteixo a unes classes de llengua i cultura catalana per a no catalans, com la
Valérie, una noia francesa molt simpàtica que fa pocs mesos que és aquí i amb la qual estic
sortint. No ens coneixem gaire però ens estimem molt. Pleguem a un quart de sis i anem a
fer un volt.
Dos cops per setmana, cap a quarts de set, vaig a una editorial a on em donen correccions i
traduccions per fer a casa. La resta de les tardes les dedico a conèixer Barcelona i tot el
país, a escoltar música, a fer els deures de català i a passejar amb la Valérie.
I als vespres: festa! Aprofito el bon ambient nocturn que es respira a Barcelona per sopar,
passejar pel moll, anar al cinema o al teatre, a ballar... Me’n vaig al llit cada nit molt tard i
dormo poques hores, però val la pena... Això a Suïssa seria impensable! O sigui que més
val aprofitar-ho!
9
Propostes de preguntes sobre la comprensió del text:
1. Quant temps fa que viu a Barcelona en Will?
2. Com són vistos els suïssos pels estrangers?
3. Qui és la Valérie?
4. És Barcelona una ciutat divertida a les nits?
5. Què dina en Will normalment?
10
Activitat 3
Activitat extreta d’ABELLÓ, X. i RODRÍGUEZ, J. Bàsic 2. Llengua catalana. Barcelona:
Barcanova, 2006, p. 16
11
Activitat 4
Text 2 extret de ROSELL, J. i HOMS, L. Parlem-ne. 33 situacions de català pràctic. Barcelona:
Barcanova, 2010, p. 92 i 93