Nascut a Hilden (Alemanya Occidental)el 1960. Els seus pares són refugiatsde l’est. Van fugir a Occident l’any1951: (...)L’est va adquirir una qualitatllegendària per mi, com si fos un somnio un conte. I Barbara està basada enaquesta emoció. Estic segur que en elfons dels seus cors eren socialistes,però odiaven el tipus de comunismeque s’havia implementat, amb tot elseu terror i paranoia. Tenien esperancesen la revolució de l’esquerra, però vaser un fracàs. A Barbara volia descriurecom els somiadors van acabarimmersos en un malson. De fet,després de la caiguda del Mur, els meuspares mai van tornar a l ’Est.

Va estudiar literatura i teatre a laUniversitat de Berlin i es defineix enla seva adolescència com a “nerdliterari”: (...) Vaig fer el meu camí capal cine llegint el llibre d’entrevistesHitchcock/Truffaut, un descobrimentque em va sensibilitzar i em va atraparde per vida. En llegir sobre cinema emvan canviar moltes de les apreciacionsentorn a allò que havia de ser unapel·lícula. Per exemple, de l’assaig deSerge Daney sobre Wim Wenders envaig extreure una clara consciènciaque els paisatges tenen el poder demodificar una història”

Com totes les pel·lícules de Petzold,com Yella (2007) i Jerichow (2008),ambdues protagonitzades per la sevamusa Nina Hoss, Barbara també esnodreix de la literatura: s’inspira endues novel·les, Barbara, de HermanBroch, i Rummerplatz, de WernerBraunig. Va ser mereixedora de l’Ósde Plata 2012 al millor director delFestival de Berlin.

El cineasta és l’emblema de la darreraonada del cinema alemany, elmoviment més important des delsanys 70, sorgida de l’Escola de Berlin.Tot i que el respecte a la miradaindividual de cadascun dels seusmembres ha estat una de les sevesclaus, existeix una certa conformitaten tractar de tornar a un primer plales històries petites i personals, sensegaires aspiracions comercials i amb unllenguatge consistent i modern, senserigidesa d’autor.

BARBARABarbara és una doctora castigada atreballar en un hospital de provínciesa prop del mar Bàltic per haver-seatrevit a presentar un Ausreiseantrag(un permís per sortir de l’AlemanyaOriental l’any 1980). Al seu nouemplaçament, mentre espera que elseu company a l’Alemanya Occidentalli prepari la fuga, entrarà en contacteamb el seu nou cap i els seus nouscompanys, a qui imagina espies de laStasi. Quan una noia desemparada escreua en la seva vida, alguna cosa enella canviarà.

ARGUMENT BIOGRAFIA

DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

Alemanya2012105 minutsChristian PetzoldChristian PetzoldHarun FarockiFlorian Koerner vonGustorfHans FrommBettina BöhlerStefan Will

FITXA TÈCNICA

Nina HossRonald Zehrfeld

Rainer BockChristina Hecke

BarbaraAndréKlausAssistent Schulze

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE16 DE MARÇ DE 201418:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

CHRISTIANPETZOLD

Die innere Sicherheit (Laseguridad interior) (2000)

Wolfsburg (2003)

Gespenster (Fantasmas)(2005)

Yella (2007)

Jerichow (Triángulo) (2008)

Etwas Besseres als den Tod(Dreileben: Mejor que estarmuerto) (2011)

Barbara (2012)

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

SECRETS DARRERA ELSMURS

És comú el mal costum derev isar e l passat ambintencions de revenja o deproselitisme. Són necessàriesla temperància i altres virtutscardinals a les que aspiravenels grecs per apropar-se a fetshistòrics delicats que es prestenfàcilment al maniqueisme o alsubratllat evident.

En el cas del director deBarbara, Christian Petzold, s’hiafegeix el fet de la connexiópersonal. Petzold coneix deprimera mà l ’època del’Alemanya dividida. Els seuspares, que van fugir de laRepúb l i ca Democrà t i caAlemanya, el portaven aestiuejar a l’Est amb unan o s t à l g i a p a r a d o x a l ,circumstàncies que podrienhaver desvirtuat el retrat peròque, finalment, han anat fent.Sí, una oposició al tractamentde la premiada Das Leben derAnderen (La Vida de los Otros;F l o r i a n H e n c k e l v o nDonnersmarck, 2006)

S’acosta més a una propostaescenogràfica de cinemabucòlic francès o afrancesat –a vegades la pel·lícula semblaremetre als germans Dardenneo fins i tot al cinema de Rohmer-, ja que Barbara refusa elscodis d’un entorn gris i apagat.No emfatitza l’asfixiant tramaamb depressió, monotonia idesaturació visuals, sinó queels colors i les forces de lanatura es mostren lliures de lamanipulació d’autoria.

Aquest entorn de l’Alemanyade l’Est pivota sobre personesesclavitzades pels seus propis

prejudicis. Perquè Barbara ésuna pel·lícula de secrets imentides. Molt centreeuropeaen la seva distant aproximacióal drama i molt alemanya enel seu romàntic anhel pelsgrans valors humans.

En aquesta pel·lícula, Petzoldconfirma els seus darrersflirteigs amb el cinema degènere. Enterrat sota una capade cinema europeu d’art iassaig, la superfície éspermeable a una dosis d’intrigaque entronca amb pel·lículesd’índole similar com The ThirdMan (El Tercer Hombre; CarolReed, 1949); To Have andHave Not (Tener y no tener;Howard Hawks, 1944) i Popioly d iament (Cen izas ydiamantes; Andrzej Wajda,1958), amb el suspensincòmode del cinema deRoman Polanski.

Petzold, subtil en el seuplantejament, maneja ambsuavitat aquest entramatd’amors prohibits i sòrdidsserveis secrets, i sap posar-lo

COMENTARI en el context d’un país querebotava idees preconcebudesa les dues bandes del mur. Elcineasta alemany no evita lamirada crítica en cap moment,però és su f i c ien tmentintel·ligent com per esquitxaraquestes diferències amb gotesiròniques de recel, confusió idesconfiança.

Si abans es mencionava alsDardenne i a Rohmer no eraúnicament per la recreació delpaisatge, sinó també per lesconcomitàncies dels seusrespectius dilemes morals.Petzold és rigorós a l’hora demostrar com el poder i lapolítica afecten l’amor, però esmostra afectuós amb els seuspersonatges i els atorgaautonomia . Un a fec teenverinat, això sí, com en totaocasió en que als éssershumans se’ns dispensa el lliurealbir.

Carlos Aguilar Sambricio, aMiradas de Cine núm. 133,

abril 2013