11.4.Els problemes de la coalició
republicanosocialista
1. Una conjuntura econòmica desfavorable
República coincideix amb l'etapa greu de la crisi mundial del 1929
No afectà massa a l'economia espanyola.
Poca relació amb el mercat internacional
Impossibilità el creixement econòmic.
Paralitzà l'emigració a Amèrica.
S'agreujà la crisi mundial
Problemes interns de l'economia espanyola
- Atur agrícola- Repartiment desigual de la terra- Poca competitivitat internacionals- Dèficit balança comercial- ...
Creixement salaris industrials i agrícoles (decretat pel govern del primer bienni)
Efectes positius en l'economia
- Augment renda treballadors.- Augment demanda béns de consum.
Creixen els salaris però no creix la productivitat
Disminució beneficis empresarials.
Augment desconetent i desconfiança d'empresaris industrials i de grans propietaris agrícoles.
Esfondrament de la inversió privada. Sobretot fins 1933 (derrota electoral de la coalició republicana i socialista).
Dictadura Primo de Rivera
Augment dèficit/despesa públic
Govern republicà pren mesures per a reduir-lo.
Reducció inversió pública.
Repercussions negatives en el sector dels béns d'inversió i en la creaió de nous llocs de treball.
2. La conflictivitat social
La conjuntura econòmica desfavorable
Impaciència dels treballadors
- Alt atur.- Actitud patronal i propietaris agrícoles contrària a la negociació
Radicalització part dels partits i siicats d'esquerra.
Aguditzà confrontació social.
CNT aprofitaren per a dur a terme el seu projecte revolucionari (fomentà la conflictivitat laboral i insurrecció pagesa).
Destruir ordre burgès.
Sectors radicals socialistes (UGT. Largo Caballero) i la Federació Nacional de Treballadors de la Terra. PCE augmenta el nombre d'afiliats.
Vagues, insurreccions i ocupacions de terres en augment.
1932. Anarquistes aprofiten la sublevació de minaires de l'Alt Llobregat. 1933. Aprofiten una de jornalers a Andalusia (Casas Viejas).
Assalts als ajuntaments, crema de cortijos, proclamació en alguns llocs del comunisme llibertari,...
Intervenció forces de l'ordre. Enfrontaments violents amb morts i ferits en els dos bàndols (Casas Viejas. Cadis, Arnedo. La Rioja, i Castilblanco. Badajoz).
Conflictivitat social Desgast govern Azaña
- Dures mesures polítiques per a restablir l'ordre públic.- Desconfiança empresarial arran els conflictes.- Desmotivació de les inversions.- Empitjorament situació econòmica.- Crisi aprofitada pels conservadors per acabar amb la coalició republicanosocialista.
3. La reorganització de les dretes
Reformes socials + Conflictivitat social
Descontent elits
Descontent sectors de classes mitjanes
Consideren els canvis radicals
Organització en partits conservadors tradicionals o noves organitzacions feixistes autoritàries
Centredreta: Reestructuració en torn al Partit Radical de Lerroux.1932: Catòlics i conservadors en contra la política social, autonòmica i econòmica de les esquerres.
Formació CEDA (1933. Molts afiliats i José María Gil Robles com a líder).
Renovación Española, Comunió Tradicionalista, JONS i Falange
Agitació contra l'amenaça d'Espanya (progrés marxista i revolució bolxevic).
Clima de crispació i temor.
Aprofitat per les dretes per actuar contra el govern.
General Sanjurjo
Cop d'Estat (aconseguir una República de dretes) fracassat
1933
Creació UME (Unión Militar Española). Clandestina de militars de dretes i antireformistes.
Havia de participar activament en el cop d'Estat de juliol del 1936.