dossier temporada 2015 16 la seca espai brossa

Temporada 2015 – 2016 www.laseca.cat

2

1. Presentació 3

2. La presència forta 4

3. Programació 5

· Sala Joan Brossa

· Sala Leopoldo Fregoli

· Sala Palau i Fabre

4. Fàbriques de creació 28

· Creació en Residència

· Residències Tutelades

· Escriptura Escènica · Espai Obert

5. Altres activitats 34

· Dimarts Màgics · Escola de l’Espectador · BarriBrossa 2016 · Festes de Commedia dell’Arte al Born · Divendres Postfunció amb les companyies · Evocant la “Nova Cançó”-Homentage al Tricicle-

· Kinètic – Centre Cívic Sandaru · Poesia en Escena a la Palau i Fabre

6. Agenda de la Temporada 38

7. Informació pràctica 40

http://www.laseca.cat/


3

1. PRESENTACIÓ

Obrim el diari, connectem la T.V, i més enllà de les notícies, hi apareixen

dia a dia els filferros clavats a l’esquena dels refugiats i fugitius que volen escapar

de la misèria i la barbàrie. Un percentatge tràgicament elevat dels que no arriben a

port i d’altres que són víctimes de vexacions i enganys de les innombrables xarxes

criminals. En som ben bé conscients de la tragèdia? De la nostra part de

responsabilitat humana?

Tinc la sensació que ens encallem, ens ensimismem atrapats en el dia a

dia. En la problemàtica local, econòmica, de país, de política. El silenci està servit.

Ens preguntem quina és la mesura de la nostra responsabilitat com a

ciutadans del món?

Des de la cultura, per exemple, aixequem la veu, cridem, des d’un

compromís operatiu? En fi, se’m remouen i entrecreuen tantes i tantes possibilitats

que negligim.

Certament a casa nostra, és a dir al país, estan canviant forces coses.

Sembla que hi han bones perspectives. Tanmateix es podran dur a terme?

Aquestes reflexions esdevenen, certament, interrogants. Des d’aquesta

parcel·la de responsabilitat que no és altra cosa que navegar per aigües creatives,

La Seca Espai Brossa, com a Fàbrica de Creació i plataforma d’exhibició

pública, vol testimoniar la seva adhesió a tota una generació emergent que des

d’un decidit compromís amb l’aquí i l’ara. Que ens posen al davant d’un mirall

embruixat, és a dir, l’escenari de l’art i de la vida que reflexa realitats en alguns

casos voluntàriament deformades per aquells miralls convexos del Callejón del

gato que inspiraran a Valle-Inclán els seus esperpentos i també la seva España me

duele.

El conjunt de la programació que va de setembre de 2015 a juliol de 2016 -

que es desplega en tres sales, Sala Joan Brossa, Sala Leopoldo Fregoli i la

Sala Palau i Fabre-, ha estat escrupolosament confegida de manera que cada una

de les obres oferides ens parli de tu a tu des d’una voluntat de compromís.

Com a Fàbrica de Creació, La Seca Espai Brossa té previstes un conjunt

de Residències per a joves creadors. Una porta oberta a la Poesia en Escena.

El Barribrossa segueix estenent les seves activitats més enllà de La Seca amb la

col·laboració d’equipaments culturals del Casc Antic. L’Escola de l’Espectador,

ve augmentant la presència de la generació jove. I finalment, les complicitats amb

centres cívics i el teixit social del territori, i el compromís de col·laboració de

l’Institut del Teatre de Barcelona són algunes de les accions que es despleguen al

llarg de la temporada.

Tot un programa, doncs, que La Seca Espai Brossa, des de la seva

adhesió al pensament brossià i la complicitat del Col·lectiu d’Amics del Brossa,

es compromet a seguir fent viva la cohesió d’un teixit social i cultural des dels

valors del pensament, la crítica i la reflexió.

Hermann Bonnín



4

2. LA PRESÈNCIA FORTA

“Senyores i senyors”, diu Joan Brossa, referint-se al Brossa Espai Escènic, “sigueu benvinguts. La seva activitat tracta d’arrencar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià, i de tornar a la llum certes coses oblidades. Vol fer esclat on canta massa el silenci encara que, a vegades, s’emperruqui i es mudi de roba.”



5

3. PROGRAMACIÓ



6

PSICOSI DE LES 4.48 de Sarah Kane del 9 de setembre al 4 d'octubre de 2015

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Autora Sarah Kane Traducció Anna Soler Horta Actriu Anna Alarcón Direcció Moisès Maicas, amb la col·laboració d’Iván Morales Espai i elements escènics Toni Giró Vestuari Pi Piquer Gest i moviment Guille Vidal-Ribas Disseny de llums Raimon Rius Disseny de so i direcció tècnica Daniel Gener Ajudant de direcció Albert Massanas Regidora Jenifer Castillo Fotografia i textos del blog Anna Soler Horta Disseny gràfic Anna Bohigas i Núria Milà Disseny del blog Daniel Zapater Producció The Three Keatons SINOPSI Psicosi de les 4.48 explora la regió de la ment que la majoria d’éssers humans desitjaria no haver de visitar mai, però de la qual moltes persones no poden escapar. És un territori habitat per les veus. El fet que l’obra fos escrita quan Sarah Kane patia una depressió profunda, una circumstància més destructiva que creativa, demostra l’acte de generositat de l’autora. Que la peça sigui un acte, una creació escènica d’una qualitat inusual és, certament, un heroisme. El suïcidi sempre ens interroga, i el suïcidi d’una escriptora planteja una pregunta que els vius cerquem de respondre. Inevitablement, l’ombra de la mort de Sarah Kane plana sobre tota la seva obra, i això pot fer que llegim els seus textos buscant un diagnòstic, escoltant els crits sords que demanen ajuda. El repte dels lectors de la darrera obra de Sarah Kane és deixar de buscar l’autora entre les paraules de la peça i transportar el text cap a la seva pròpia realitat; això els ajudarà a reconèixer la por que senten i els impulsos que els mouen en relació amb un acte autodestructiu que sovint preferim ignorar.

Un manifest sobre

el desig i la impossibilitat de viure i d’estimar



7

ANEBODA (THE SHOW) de Joan Yago del 10 de setembre a l'11 d’octubre del 2015

Sala Leopoldo Fregoli FITXA ARTÍSTICA Dramatúrgia i direcció Joan Yago Actors Nicolás Carbajal, Ireneu Tranis i Albert Pérez Hidalgo Una creació de la Companyia Patrícia Palomares

SINOPSI A gairebé tots els pisos compartits d’aquesta ciutat, a gairebé totes les residències de solters, d’homes separats o parelles joves, hi podem trobar alguna de les diferents edicions de l’armari ANEBODA; des de la versió més senzilla amb cortines corredisses de polièster i cobertura de plàstic, f ins a la més sofisticada en conglomerat blanc lluent. És un moble senzill, barat i fàcil de transportar; un conjunt de peces que s’encaixen amb una còmoda clau allen que podem trobar dins la caixa. Quan el vam comprar fa deu anys ja sabíem que l’armari ANEBODA no era realment un armari, sinó un succedani d’armari, un armari efímer que hauria acabat destruït, com les casetes que es munten al voltant d’una fira. Llavors no ens va molestar perquè sabíem que, aquell armar i, només seria el nostre armari durant un temps, que amb el temps vindrien altres armaris, de fusta gruixuda i pura. Ara les nostres vides també son senzilles, barates i fàcils de transportar i, després de vàries mudances, continuem penjant les samarretes al nostre vell ANEBODA que és avui, junt amb un ordinador i un telèfon mòbil, una de les nostres propietats més preuades. Creixem i intentem ser feliços tot i aquests succedan is, però no podem evitar fantasejar amb la intensitat de construir una casa amb les nostres mans, de caçar per alimentar la nostra família o de pujar una muntanya de sis mil metres. Potser encara estem a temps de convertir -nos en esportistes d’elit, en estrelles del rock&roll, de ser l’home sense nom que rebenta d’un cop de peu la porta de l’edifici i salva al nadó de morir a les f lames.

No hi ha prou amb la felicitat,

exigim l'eufòria



8

LES 12 HORES DE MÀGIA DE BARCELONA - VIII EDICIÓ- amb els il·lusionistes Sermagus, Selvin, Sandro, Brando i Silvana, i Sasha 11 d’octubre de 2015 a partir de les 12:00 h.

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Il·lusionistes Sermagus, Selvin, Sandro, Brando i Silvana, i Sasha Idea i coordinació Hausson

L’ESPECTACLE La cita, ja consolidada com un esdeveniment únic a la ciutat, celebrarà la seva vuitena edició amb l’habitual marató de dotze hores d’il·lusionisme. Durant tot el diumenge 11 d’octubre, a Les 12 Hores de Màgia de Barcelona, els millors il·lusionistes internacionals i de casa nostra, passaran per La Seca Espai Brossa per oferir-nos els seus números i il· lusions més representatives.

Aquesta marató màgica, recordem, és la primera iniciativa d’aquestes característiques que acull la ciutat de Barcelona i que es fa a nivell internacional. Començarà a les 12 del migdia i durarà fins a mitjanit. Mags i Horaris

Sermagus 12.00 h. i 16.00 h.

Selvin 13.00 h. i 20.00 h.

Sandro 14.00 h. i 19.00 h.

Brando i Silvana 16.00 h. i 21.00 h.

Sasha 17.00 h. i 22.00 h.

Una marató de màgia amb els millors il·lusionistes internacionals



9

RÉFUGIÉ POÉTIQUE de Claire Ducreux del 7 al 25 d'octubre del 2015

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Creació i interpretació Claire Ducreux Escultor Eduardo Cuadrado Músiques originals Jorge Sarraute, David Moreno i Mayte Martin Vestuari As meninas Llums Nani Valls i Rafel Roca Creació de la companyia Claire Ducreux

SINOPSI En aquest espectacle de dansa- teatre, molt visual i amb molt d’humor, per a tots els públics, un rodamón converteix un parc en el seu refugi provisional, dues tanques en les portes del seu somni, un pont es torna vaixell i una escultura, el seu company de viatge… La ballarina Claire Ducreux opta per una peça sublim, embadalint el públic que l’envolta amb un silenci i uns ulls enamorats.

Una excepcional i poética adaptació per a teatre dels seus solos de

carrer “La Sonrisa del Náufrago” i

“Barco de Arena”



10

F.A.M.Y.L.I.A (FOLLAMOS AMANDO MUCHO Y LUEGO INTENTAMOS ARREGLARLO)

de Paula Ribó del 14 d'octubre al 8 de novembre del 2015

Sala Leopoldo Fregoli

FITXA ARTÍSTICA Creació The Mamzelles Teatre Dramatúrgia Paula Ribó Direcció Bàrbara Mestanza Actors Enric Auquer, Guillem Gefaell, David Menéndez, Eduard Tudela, Eric Balbàs, Meritxell Termes Direcció musical Paula Malia Llums Rubén Homar Escenografia i vestuari The Mamzelles Teatre

SINOPSI Una noia rep l’encàrrec d’escriure una obra que parli de la la família. Tot i que es proposa fugir de les seves pròpies vivències, cada cop que decideix escriure, un munt d’imatges i situacions personals bombardejen el seu cap i la porten a recordar molts dels episodis més importants de la seva vida familiar. Però hi ha un factor que la desconcerta: les cinc dones que formàven el seu nucli familiar ara són homes. La seva ment l’està portant a visualitzar la seva pròpia vida, però aquest cop, representada per cinc homes que de tant en tant es converteixen en cinc extranys éssers que l’obliguen a enfrontar-se amb les seves pròpies pors. El final d’aquest viatge no arriba fins que no coneix el seu pare i decideix entregar-li les seves pròpies memòries familiars. Unes memòries que van començar sent un encàrreg i que l’han obligat a capbussar-se en els seus orígens i a acceptar la seva família, que és igual d’imperfecte que la resta de families del món.

La vida de cinc éssers humans que encara necessiten

viure en manada



11

EL BON LLADRE de Conor Mcpherson del 28 d'octubre al 22 de novembre del 2015

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Direcció Xicu Masó Interpretació Josep Julien Ajudant de direcció Anna Maria Ricart Producció Iria Producciones Producció executiva Álvaro Ybot

SINOPSI

Un sicari de tercera divisió es veu involucrat en una fugida a través de l'illa d'Irlanda

que ens emocionarà com en el millor thriller, ens farà riure com a la més fina comèdia i

ens entendrirà com només és possible en els textos de Conor McPherson —qui

conegui l'autor sabrà el què volem dir—. El públic i la crítica han estat unànimes.

“Única. Julien no representa, és. El teatre hauria de ser així" (Time Out). "Una petita

meravella. El miracle de la paraula" (Ara Balears). "Totalment creïble" (Núvol).

"Magnífic" (Ara). "Masó i Julien porten el personatge al món més essencial" (El Punt).

En efecte, el món únic de Mcpherson esclata en aquesta peça amb particular fortuna.

Usant els elements propis del gènere negre s'aconsegueix un viatge que per a

l'espectador anirà molt més enllà d'un entreteniment, trascendint aquest concepte per

a tenir una experiència sensorial i literària de primeríssim nivell.

Potser el primer monòleg en el que l'autor troba la veu que posteriorment el convertirà

en referent de la dramatúrgia no només británica, sinó mundial.

Després d’estrenar-se al Teatre Lliure durant el Grec 14-15 i de passar pel Teatre

Romea la temporada passada, podem dir ja que aquest és un d'aquells muntatges

tocats per la vareta de l'èxit.

Una road movie interior en la qual els conceptes del bé i del mal són expulsats de la

carretera sense miraments



12

PARAULES D’AMOR

de Joan Ollé de l'11 de novembre al 6 de desembre del 2015

Sala Leopoldo Fregoli FITXA ARTÍSTICA Dramatúrgia i direcció Joan Ollé Interpretació Laura Pujolàs i Cristina Arenas (més repartiment en curs) Ajudant de direcció Iban Beltrán

L’ESPECTACLE “Paraules dámor”

Els meus dos primers muntatges van ser sobre versos de poetes, i el tercer el vàrem

escriure entre els primer “Dagoll-Dagom”: no en sabíem més, teníem vint anys.

Només després van anar arribant els textos escrits per “autors teatrals”, tot i que

sempre m´ha temptat dur a escena paraules dáltres gèneres literaris. He fet teatre de

la poesia amb Maragall, Espriu i Vicent Andrés Estellés, dún dietari de Josep Pla, de

les novel·les de Rodoreda i Cercas, dúna pel·lícula de Buñuel i, fins i tot dún

programa de televisió: “Lílla del Tresor”.

Amb “Paraules dámor” volem posar en escena un diccionari, el “Diccionari Tòntu

(Elogi del barbarisme i dáltres barbaritats de la parla catalana)”, que, per més

gosadia, he escrit jo mateix. El títol ja insinua les intencions: retre homenatge a les

moltes maneres de parlar el català -no sempre conforme a les normes de lÁcadèmia-

dels nostres avis, pares, nosaltres mateixos i els nostres fills. Traurem a passejar

aquestes paraules com altives i altius models desfilant per la passarel·la de la llengua i

la memòria.

Sí, “Paraules dámor”, perquè com diu en Serrat a la seva cançó, no en sabíem més, i

amb elles hem anat fent. No deixa de ser curiós que Catalunya, que ha exhibit

reiteradament la seva llengua com a gran signe dídentitat, sigui, sens cap mena de

dubte, el país dÉuropa i part de léstranger que, per convivència amb el castellà,

pitjor la parla amb respecte a la normativa vigent.

I que tindrà de “teatral” tot plegat? No ho acabo de saber. En tot cas, agrair als meus

còmplices haver acceptat láventura, i a Hermann Bonnín, bon amic de l´heterodòxia,

que ens hagi convidat al seu petit i preciós teatre.

Joan Ollé, setembre del 2015

I que tindrà de “teatral” tot plegat?

No ho acabo de saber



13

SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ de Roger Torns del 25 de novembre al 13 de desembre del 2015

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Autor i director Roger Torns Intèrprets Eric Balbàs, Oscar Castellví, Maria Hernández, Miriam Marcet, Alex Marteen, Mar Pawlowsky, Marc Ribera Vestuari Carlota Ricart Fotografies Joan Delgado Producció EL EJE cia. Producció executiva Maria Rovell

SINOPSI Un parc urbà on diversos personatges hi deixen perdre el seu temps. El temps passa, passa de llarg, fins que de cop alguna cosa fa que s’aturin, que observin, que prenguin consciència d’ells mateixos i decideixin actuar, fer alguna cosa. Un personatge estrany ha aparegut al parc, s’ha creuat amb ells i els mira directament als ulls. És això el que activa l’alerta i no saben ben bé per què. Tots aquests personatges acabaran confluint en una nit, la nit on aquest parc acabarà en flames. Unes flames que ho cremen tot per tal de poder tornar a començar.

Uns personatges solitaris que desitgen però no actuen, que el concepte “facta non verba” no el tenen gaire agafat, que

parlen, parlen molt, però parlen sols



14

COLLECTIVUS de Marta Aguilar del 9 de desembre del 2015 al 10 de gener del 2016

Sala Leopoldo Fregoli FITXA ARTÍSTICA Companyia El Niño Andrés Dramatúrgia i direcció Marta Aguilar Repartiment Eloi Sánchez, Raül Ferré, Pol Nubiala, Júlia Molins, Marina Prados, Helena Guilera Escenografia i vestuari Gemma Moreno-Asso i Oriol Guanyabens Il·luminació Clàudia Barberà i Pau Torres So Pau Matas Coreografia David Marín Cos, consciència i creació Raimundo Morte Poesia Luca Leonardi Fotografia Clàudia Serrahima Disseny Gràfic Gemma Moreno-Asso Audiovisuals Clàudia Barberà i Pau Torres Ajudant de direcció Laura Pons Assistència a la dramatúrgia Equip de Collectivus

SINOPSI La vida és com un joc. Cadascú rep les seves cartes i cadascú les juga com pot, com sap o com li diuen. Encara que l’atzar aguaiti, es pot dominar el joc i fer un gir a la partida. El Bruno té un pla i està decidit a portar-lo a terme. Per fer-ho necessita a cinc desgraciats. Estan destinats a ser-ho per sempre? Per què decideixen anar amb ell? Què amaga en Bruno?

FOMO (Fear of

Missing Out ) o por a perdre

alguna cosa és una por social que sempre ha

existit



15

COSÌ FAN DEI FURBI

TRILOGIA MOZART LES NOCES DE FÍGARO, DON GIOVANNI I COSÌ FAN TUTTE

de la companyia Dei Furbi del 16 de desembre del 2015 al 10 de gener del 2016

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Dramatúrgia i direcció Gemma Beltran Ajudant de direcció Boris Daussà Arranjaments musicals Paco Viciana Coaching de veus David Costa i Armand Grèbol Il·luminació David Bofarull Espai escènic i vestuari Ramon Ivars i Gemma Beltran Intèrprets Robert González, Queralt Albinyana, Anna Herebia, David Marcè i Albert Mora en alternança amb Marc Pujol Disseny d’imatge Wave Cap Fotografia Caroline Morel Fontaine Realització vestuari Elisa Echegaray i Anna Chwaliszewska

Ajudants d’escenografia Macià Garcias i Oscar Merino

Coordinació del projecte i de producció Marta Riera i Laia Zanon Cap tècnic David Bofarull i Javier Muñoz Producció Baubo SCCL SINOPSI Una interpretació molt lliure de la trilogia més famosa en la història del gènere operístic: Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte. La companyia Dei Furbi, sota la direcció de Gemma Beltran, continua la recerca d’un llenguatge escènic poètic, líric i visual, sempre salpebrat amb bones dosis d’humor, amb una combinació de teatre i música a partir de la síntesi de les tres òperes que van crear conjuntament Mozart i Da Ponte. Aquesta coneguda trilogia, va ser produïda poc abans de la revolució francesa amb un mateix propòsit: fer una crítica a la particular deshumanització que provoca l’ús i abús dels privilegis de l’aristocràcia. A totes aquestes obres, els personatges femenins, són considerats com un objectes en el seu sentit més ampli: sexual, econòmic i jurídic. “La pràctica constant de cosificació de l’ésser humà transforma als qui la infligeixen en objecte de si mateixos...” Al voltant de la narració d’aquesta atrevida proposta, giren uns personatges que s’agiten entre els extrems de la tragèdia i la comèdia. Des d’una mirada lúdica i darrera una aparença bufa, travessen la trilogia representant l’atzarosa fragilitat de la condició humana. Trilogia MozArt – Così fan dei Furbi, és el vuitè espectacle de la companyia que segueix fidel a l’elementalitat del carnaval, a l’encant i la bellesa dels seus simples mitjans humans i tècnics i, per sobre de tot, a la perspectiva que ofereix la pràctica teatral relacionada amb la tradició de l’actor com a centre, subjecte i objecte de l’acció dramàtica.

Guanyadora del Premi Max 2014 al Millor Espectacle Musical



16

SEMBLA QUE RIGUI de Mont Plans del 13 de gener al 7 de febrer del 2016

Sala Leopoldo Fregoli FITXA ARTÍSTICA Creació Mont Plans i Òscar Constantí Direcció Òscar Constantí Intèrpret Mont Plans Adaptació i execució musical Efrem Garcia Salinas Veu en off Pepa Arenós Caracterització La Bocas Disseny d’ il·luminació David Bofarull Disseny gràfic Pasgrafic

SINOPSI Júlia Català i Verdaguer va néixer el 1914 i va sobreviure a dos marits, un fill, a la Marilyn Monroe, al Nino Bravo, al Chaplin i a nou Sant Pares. Ens explica el seu pas per la vida des de l’altre cantó. Nosaltres li donarem permís per marxar. Una vella i bella idea de la Mont Plans que ara presentem damunt l’escenari de La Seca. Sovint, en dur a terme un projecte teatral parlem del “repte” o de la “dificultat” de l’empresa. En aquest cas, l’objectiu a superar ha estat cercar les paraules per fer front a un tema que atrau provocant rebuig, que tothom, ha viscut però que ningú vol viure i que és un final al que no volem arribar. El text interpretat en forma de monòleg per la Mont Plans i escrit per ella mateixa i l’Òscar Constantí, repassa una realitat com és la mort des de diferents mirades: biològica, social i sentimental. Sense morbositats innecessàries però amb rigor i valentia. Les paraules es nodreixen amb fragments de cançons i músiques que envernissen el contingut i el fan brillar. Al fer una primera lectura, ens van dir que més que un text sobre la mort, era un text sobre els amors. I hi estem d’acord. Mes enllà de les paraules que el puguin definir, el que us podem garantir és que efectivament, l’hem fet amb molt d’amor.

Òscar Constantí

Monòleg d’acte únic amb Mont Plans



17

LES ROIS FAINEANTS de la companyia Cocotte del 14 de gener al 7 de febrer del 2016

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Direcció Joan Cusó Intèrprets Núria Adàn, Clara Algaba Lucas Escobedo, Raquel Molano, Borja Nieto, Pino Steiner Escenografia i vestuari Marta Bayer Suport de veu Esther Bové i Lluisa Sala Luminotècnia Sergio Santafé, Mario Andrés Música i so Somaya Dabbech, Víctor Fernández Fotografia ESTAE i Marçal Bayona Disseny Gràfic Sergio Escalona

SINOPSI Vosaltres us preguntareu: qui és el senyor del quadre? Doncs va ser el fundador de la fàbrica “Les rois fainèants”. La fàbrica, situada al centre del departament de la Dordogne, a la regió francesa de l’Aquitània, va ser exemple durant anys de perseverança i eficàcia. Després de quatre generacions els treballadors lluiten per sobreviure resignats a la monotonia del treball, l'avorriment i la mancança de canvi en la seva vida quotidiana. L'arribada d'una carta inesperada trencarà les seves vides i compartirem amb ells els últims moments d'aquesta fàbrica tan peculiar abans del cataclisme final. Conservarem el record d'aquests entranyables personatges que un dia, sense preveure-ho, ho perden tot.

“Sóc humorista perquè miro el món

amb sentit crític, però amb amor.”

Jacques Tati (1907-1982)



18

ASSAIG OBERT de Sergi Manel Alonso de l’11 al 28 de febrer del 2016

Sala Leopoldo Fregoli FITXA ARTÍSTICA Direcció i dramatúrgia Sergi Manel Alonso Ajudant de direcció Maria Asensio Intèrprets Roc Esquius, Maria Asensio, Sílvia Sabaté, Héctor Molina, Verónica Pallini Disseny gràfic Victor Duque Disseny de llums Marc Muntañés Escenografa i vestuari Carmen Holguera Fotografia i tràiler Claudia Asensio Premsa i comunicació Yolanda Cervera Companyia 11 de Novembre

Una producció de PORTA 4

SINOPSI El director i dramaturg Roger Muní, decideix fer un assaig obert de la seva nova representació, per veure què tal funciona davant de públic. La seva peça, de títol “Desitjant morir”, és, segons ell, la més ambiciosa i complerta que ha fet mai, en la que ha dipositat més confiança i amb la que espera donar el pas de reconeixement que li falta a la seva carrera. Per això, tindrà com a protagonista a la Greta Ruiz, una diva del teatre que, per raons que el públic desconeix, va deixar de treballar fa temps. L'equip que treballa sempre al costat del Roger no ha rebut precisament amb alegria, la nova incorporació. La Sònia, parella del director, ha passat de ser l'actriu a l'ajudant de direcció. L'Andrès, el tècnic, ha perdut tota la complicitat que guardava amb en Roger i la Judith viu perduda en la beguda que amaga dins el seu termo. Durant la representació viurem un encreuament de posicions, opinions, caràcters i personalitats un tant versemblants que faran que la convivència entre els personatges sigui, si més no, complicada. Això, sumat a problemes interiors, secrets a veus i l'imminent estrena de l'obra faran que aquell local d'assaig es converteixi en una olla a pressió a punt d'explotar.

“Jo tinc ganes de que la gent se senti

un drap. Jo vull entrar persones

al teatre i fer

sortir draps”



19

FUENTEOVEJUNA BREVE TRATADO SOBRE LAS OVEJAS DOMÉSTICAS

de Lope de Vega del 10 de febrer al 6 de març del 2016

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Autor Lope de Vega Dramatúrgia Anna Maria Ricart Direcció Ricard Soler i Mallol Intèrprets Andrea Madrid, David Menéndez, Marc Naya, Martí Salvat, Rosa Serra, Sergi Torrecilla, Xavier Torra Escenografia Adrià Pinar Marcó Coreografia Marta Hervás Companyia Obskené

SINOPSI La història del famós poble que cansat de les atrocitats d'un comendador corrupte i violador, decideix unir-se per combatre i finalment matar al seu opressor. Mentre succeeix l'acció, els actors comenten i opinen sobre aquest fet en concret, basat en una situació real (Crònica de Rades S.XVI) en la qual Lope es va inspirar. Una adaptació contemporània amb set actors que interpreten enèrgicament els conflictes entre el poder tirà i la tirania del poble.

Guanyadora del XVIII PREMI MAX, l’ALMAGROFF 2013 Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro,

del festival de teatre de carrer Noctivagos 2013 d'Oropesa i primer premi de l ’OFF de Calle de Zaragoza.



20

LA CRIDA de Ferran Joanmiquel del 2 al 27 de març del 2016

Sala Leopoldo Fregoli FITXA ARTÍSTICA Dramatúrgia i direcció Ferran Joanmiquel Actor Jordi Subirà Disseny de llums Lluís Robirola Disseny gràfic Marc Bernatallada Fotografia Gemma Capella Coproducció Cos a Cos Teatre i Històries de Boscos amb la Sala La Planeta

SINOPSI “Un home reparteix propaganda electoral pel carrer. T’atura. T’ofereix un fulletó amb el programa polític del seu partit. Tu el refuses, no ho veus clar. I a més, vas carregat de bosses i fas tard a algun lloc. Però ell insisteix, et vol convèncer, fer que et quedis i escoltis els seus arguments. L’home vol, en el fons, ficar‐te el dubte al cos.”

En un context de recessió econòmica, l’extrema dreta i el populisme aixequen el cap i s’alimenten d’un caldo de cultiu

que els pot resultar favorable: el descontento social



21

WATCHING PEEPING TOM de Ferran Dordal del 9 al 27 de març del 2016

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Dramatúrgia Ferran Dordal Direcció escènica Alícia Gorina Intèrprets Patrícia Mendoza, Alba Pujol Conferenciant Àlex Gorina Creació visual Silvia Delagneau Il·luminació Raimon Rius Producció Associació Artística Indi Gest Col·laboració en la producció Festival Temporada Alta i Teatre Principal d’Olot Projecte realitzat en residència a La Seca Espai Brossa

SINOPSI El protagonista de la pel·lícula Peeping Tom (Michael Powell, 1960), és un realitzador profundament pertorbat obsessionat en captar el terror amb la seva càmera. Segons Martin Scorsese, veient aquesta pel·lícula “pots descobrir tot sobre les persones que fan cine”. Aquest espectacle vol ser una recerca de sinceritat sobre la mirada artística, una confessió sobre la implicació dels creadors en la seva obra, que sovint no poden diferenciar la realitat de la ficció, la vida de l’art, la veritat del teatre. On comença una cosa i acaba l’altra? On comença una cosa i acaba l’altra en aquest espectacle? És real el que veiem o és una obra de teatre? Després de veure la pel·lícula, Àlex Gorina ens impartirà una classe sobre Peeping Tom que traspassarà els límits de l’escenari, quan la seva pròpia filla vulgui explicar com entén i viu el teatre com a directora, i ens porti a una reflexió col·lectiva sobre l’objectivitat i subjectivitat del nostre entorn.

Una conferència teatralitzada

sobre la pel·lícula Peeping Tom, a càrrec del crític Àlex Gorina



22

BRAIN de Hausson del 30 de març al 17 d'abril del 2016

Sala Leopoldo Fregoli FITXA ARTÍSTICA Un espectacle de Hausson

L’únic espectacle de màgia en el món on l’il·lusionista no fa res, tota la màgia la

fa el públic



23

ELS CECS UNA DE LES VARIACIONS SOBRE LA MORT

de Maurice Maeterlinck del 6 d'abril al 8 de maig del 2016

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Autor Maurice Maeterlinck Adaptació al català Jordi Coca Dramatúrgia Sabine Dufrenoy Direcció Hermann Bonnín Espai escènic Joan Cruspinera Espai sonor Jordi Bonet Il·luminació Albert Julve Moviment Leo Castro Fotografia i projeccions Kiko Pinyol Interpretació a determinar (vuit actors) Producció La Seca Espai Brossa

SINOPSI Un teatre sense psicologies, silencis, sense acció. El simbolisme de Maeterlinck, mostra l’ànima en ella mateixa, una interpretació exterior mínima i una intenció interior màxima. Els infants, els cecs, els vells, ocupen un lloc destacat en el teatre simbolista. Són els que estan més a la vora del misteri, del desconegut. Un teatre de silencis, de frases inacabades, d’inseguretats, de premonicions, de pors, de repeticions i, en definitiva, desesperat i pessimista. El paratge on es troben els personatges d’“Els cecs”, per exemple, podria ser una clariana dins d’un bosc qualsevol. En realitat, els espais, els decorats, els creen els personatges a mesura que parlen, que es mouen. Sorolls extranys, ocells nocturns, fulles que cauen… L’important és el que es calla. L’home sol davant l’enigma. I la mort, un dels grans interrogants. Al apropar-nos, avui, de nou a Maeterlinck, els cecs esdevenen també els desorientats, els refugiats, els fugitius, els emigrants que, a través d’un nord enllà i impossible, arroseguen les seves pors i esperances. Tots aquells que tot anant a la recerca d’un món millor, es claven, tot travessant països filats de ferro i fronteres infranquejables. Les seves nits són crepuscles d’una mort quasi segura.

La teatralitat de Maeterlinck és la de desvetllar-nos el misteri i l’inconnex fent-

nos intuir més que no pas informar



24

CABARET VOLTAIRE amb textos d’Hugo Bäll, Tristan Tzara i Kurt Schwitters del 20 d'abril al 15 de maig del 2016

Sala Leopoldo Fregoli FITXA ARTÍSTICA Disc jockei i direcció Xavier Giménez Casas Actors Pau Bou, Maria Donoso, Xavier Llorens, Arnau Puig, Albert Riballo Escenografia i vestuari Dolors Juárez Traduccions de l’alemany Bertran Cazorla Música Cabaret Voltaire Companyia Nozomi 700 teatre

SINOPSI Cabaret Voltaire recupera algunes de les peces més destacades que Hugo Ball, Tristan Tzara, Emmy Hennings, Richard Huelsenbeck i Marcel Janco varen fer en el cabaret: actuacions, poemes fonètics, música i soroll. Realitzat a partir d’una extensa documentació, reprodueix el caos, la intensitat i l’esperit lliure que durant uns mesos es va donar en aquest petit cabaret de Zuric i que marcà una manera d’entendre la cultura, la llibertat individual i la independència de pensament, com una flama que ha arribat als nostres dies.

Nozomi 700 teatre celebra el Centenari del Cabaret Voltaire

de Zuric, obert el

febrer de 1916



25

ROMEU I JULIETA de William Shakespeare de l'11 de maig al 5 de juny del 2016

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Direcció d’escena Marc Chornet Artells Adaptació dramatúrgica Anna Maria Ricard Intèrprets Carlos Cuevas i Clàudia Benito Resta de repartiment Projecte Ingenu Banda sonora The Mamzelles Traducció Miquel Desclot Moviment Víctor Rodrigo Assessorament de percussió Òscar Ribera Direcció vocal Neus Pàmies Ajudant de direcció Anna Maria Ricard Escenografia Marc Chornet Artells Vestuari Laura Sanz Il·luminació Justo Gallego Producció executiva Marlia Produccions s.l. Projecte Ingenu són Martí Salvat, Marc Rius, Arnau Puig, Toni Guillemat, Xavi Torra, Rosa Serra, Neus Pàmies, Alba José i Clara de Ramon

SINOPSI Es tracta de l'amor a primera vista de Romeu i Julieta, les famílies de les quals, els Montesco i els Capuleto, són eternes rivals. Romeu i Julieta és una gran història d’amor, perquè, en el fons, és una gran història de guerra. Una dimensió sense l’altra no tenen sentit. La dualitat amants-cor ha d’ajudar a reforçar aquesta dues cares de l’obra.

Una gran història d’amor,

perquè, en el fons, és una gran

història de

guerra



26

PAULINA adaptació de La casa de la fuerza d’Angélica Liddell del 18 de maig al 5 de juny del 2016

Sala Leopoldo Fregoli FITXA ARTÍSTICA Direcció Jessica Walker Intèrpret Clémence Caillouel Fotografia Ulises Fontana Creat al Teatro Laboratorio de Barcelona SINOPSI Paulina Elizabeth Luján Morales tenia 16 anys. En 2008 va ser raptada, violada i assassinada a l'Estat de Chihuahua, a Mèxic, just a la frontera amb Estats Units. Paulina, com unes altres milers de dones, va ser víctima del feminicidi mexicà. Dones mortes pel sol fet de ser dona. Milers de dones assassinades en la més extrema violència i sota el silenci de la impunitat. La impunitat d'un sistema policial i judicial que arriba a l'extrem d'amagar els cossos i fingir buscar-los. Allí conviuen els factors que han portat a aquest paroxisme de violència: una gran quantitat de dones joves, treballant en maquiladores; la dominació dels narcotraficants; i una corrupció generalitzada. Però per descomptat un dels grans responsables és també el masclisme i la societat patriarcal mexicana, que ha arribat a culpar a les mateixes dones de la violència que s'exerceix en contra seva, ja sigui per la seva manera de vestir o pel seu comportament en la societat. Paulina, com a moltes d'aquestes dones, treballava en una maquiladora. Una empresa nord-americana més que s'aprofita de mà d'obra femenina i barata, localitzada en el nord de Mèxic per la necessitat d'un sou i les perspectives que ho acompanyen. Paulina va ser raptada, violada i assassinada el 12 de març de 2008. Mai va rebre justícia. És la seva veu la que ens guia a través d'aquest sol. El seu testimoniatge es torna en un viatge per la violència. Però no només per la violència de la societat mexicana, sinó també per la nostra, la que coneixem aquí a Europa. Aquesta que pot afectar, o afecta ja, a la teva amiga, a la teva germana o a tu mateixa. Un viatge per la violència de gènere: física i moral. Però també un viatge per la solitud, el desamor i la nostra insaciable necessitat de ser estimats. Un viatge per la barbàrie. Una barbàrie que no pertany solament al poble mexicà. Per apropar-nos a aquesta barbàrie -encara que inicialment pot semblar-nos tan llunyana-, i per deixar-nos tocar per ella, aquest sol ens parla del dolor individual per arribar a abordar un dolor més universal.

Un viatge per la barbàrie. Una

barbàrie que no pertany solament

al poble mexicà



27

SALUET de Toni Gomila del 8 de juny al 3 de juliol del 2016

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Text Toni Gomila Intèrprets Joan Bibiloni, Nies Jaume i Toni Gomila

SINOPSI Un pare d’avançada edat reuneix d’urgència els fills per comunicar-los una gran notícia. La notícia trasbalsa els fills, que intentaran impeder que faci el seu projecte. Tanmateix, ellestà decidit a no esperar mes. La vida se li escurça i vol aprofitar‐la. Una Reunió de pares i fills que es convertirà en una reflexió sobre el sentit de la vida, sobre els models que repetim, sobre per què i per a qui fem les coses. I, al capdavall, una revisitació de la rondalla popular d’“Es peix Nicolau”. No cerqueu en aquest nou text un altre espectacle agropop com Acorar, no cerqueu reflexió identitària ni reflexió sobre la pèrdua. No cerqueu mallorquinisme sociològic. Aquesta vegada Gomila reflexiona sobre les persones, allò que les basteix internament de forma individual, allò que les mou, les pors i els coratges. ES PEIX NICOLAU Rondalla popular recollida per Mossèn Alcover en què conta la història d'un nin que volia anar sempre a la mar. Sa mare el prevenia dels perills i no l’hi deixava anar. Davant tanta insistència del fill li diu, mal tornassis peix!, i ell es converteix en un home sirena, mig homo de cos en amunt, amb cames de cua de peix. Quan aconsegueix llençar-se a la mar recorre tot el fons marí, fa les cartes de navegació i en arribar al SALUET de Son Serra de Marina, darrer lloc que li quedava, mor.

“…vaixells que passen de nit i ni es saluden ni es coneixen.”

Llibre del desassossec, Pessoa



28

4. FÀBRIQUES DE CREACIÓ



29

CREACIÓ EN RESIDÈNCIA Sala Palau i Fabre

AVANÇ DE PROGRAMACIÓ

“Creació en Residència” és un conjunt de propostes dramatúrgiques en el qual la paraula i l’actor esdevenen protagonistes absoluts. És a dir, es mouen dins d’una mena d’un “no-espai”. Sense escenografia, un espai buit a la recerca de l’essencial. Una dramatúrgia despullada d’ornaments que aposta per la simplicitat. Una plataforma que ofereix La Seca Espai Brossa per a acollir i estimular processos de creació oferint alhora la possibilitat de presentar-los finalment davant de l’espectador.



30

SIMFONIA DE SILENCIS | Creació en Residència

del 4 al 8 de novembre del 2015

Sala Palau i Fabre

FITXA ARTÍSTICA Quatre dramaturgues: Helena Codorniu,

Sabine Dufrenoy, Marián de la Chica i María

José Lizarte

Intèrprets Padi Padilla i Carles Arquimbau

Direcció Hermann Bonnín

Ajudant de direcció Sabine Dufrenoy

Il·luminació i espai sonor Albert Julve

Indumentària Manolo Trullas

Producció executiva Bohèmia's Produccions

Agraïment Sala Beckett / Obrador Internacional

de Dramatúrgia

SINOPSI

Quatre moviments, Allegro, Adagio, Scherzo i Finale

Quatre històries a partir d’una mateixa situació aparentment quotidiana, banal, simple: una parella es troba en un baixador de tren abandonat. Quatre històries que tenen el silenci com a denominador comú.

Un matí càlid de sol radiant de primavera. Un baixador de tren al mig de no-res. Passen trens, però no s’aturen.

Música i teatre. Música i poesia. Disciplines artístiques que conviuen en harmonia des dels seus orígens. Quin diàleg es pot establir entre elles? De quina manera es retroalimenten? Universalitat i sincronia són atributs inherents a la música simfònica que també poden enriquir i donar volada a una peça teatral. La musicalitat, doncs, pot aportar a la dramatúrgia un tempo, un estat d’ànim, silencis, pauses, un llenguatge propi i, en definitiva, tot un camp d’investigació per continuar tirant del fil.

PROJECTE BLUE | Creació en Residència del 24 al 28 de febrer del 2016

Sala Palau i Fabre FITXA ARTÍSTICA Direcció Judith Colell

Intèrprets Lluna Gay i Marta Aguilar

Fotografia Xavier Martínez

Un projecte d’ Isis López

SINOPSI

Una obra propera, empàtica i reveladora que parla de la mort sense que

necessàriament sigui una tragèdia. La Bellesa dins l’infern més fosc, la buidor... Dues

històries, dues vides. Un espai buit.

Un procés creatiu a partir d’un work in progress; d’un conjunt d’improvisacions al llarg

del procés de creació que aniran teixint l’estructura dramatúrgica. Una direcció de

Judith Colell, directora de cinema i professora universitària de llenguatge

cinematogràfic.

Nominada als premis Goya i Gaudí i vicepresidenta de l’Academia de las Artes y

Ciencias cinematográficas d’Espanya.



31

RESIDÈNCIES TUTELADES Sala Palau i Fabre

La Seca Espai Brossa acull a joves creadors-directors per a que, en qualitat de

residència tutelada i amb un suport econòmic, posin un projecte en marxa relacionat

amb l’univers poètic de Joan Brossa i la seva poesia visual. Per tant, tres directors

joves presentaran obra de Brossa, és a dir, el resultat d’un treball sobre els

“fregolismes”, el “post-teatre” i el “teatre irregular” del poeta.

La Seca Espai Brossa posa a la seva disposició la consulta bibliogràfica per a elaborar

la dramatúrgia, la posada en escena i la seva exhibició.

Amb aquest programa es proposa obrir-se a col·lectius joves que es caracteritzen per

una sòlida formació i exigència artística i que, malauradament, no arriben a tenir accés

a la creació ni al públic per mancança de recursos.

Els joves directors d’escena beneficiaris (graduats per l’Institut del Teatre) són:

del 8 al 10 d’octubre 2015

Guadalupe Patricia del Razo Martínez

El collage com a eina aglutinadora del discurs brossià. Una organització rítmica a partir

de les accions proposades pel poeta. La proposta sorgeix d'una anàlisi de les

estructures de el “teatre irregular” on l'autor proposa una travessia itinerant

del 12 al 14 de novembre 2015

Aleix Duarri

La proposta pretén reconstruir la mitologia de la transició per tal d'evidenciar el rol

cosmètic que juguen els valors ètics en la seva narrativa. La transició com a acte

estètic sense ètica. La constitució espanyola com a parodia, com a acte populista que

genera una explosió emocional col·lectiva.

del 10 al 12 de desembre 2015

Ramón Bonvehí, Ester Roma i Bàrbara Roig

“La culpa no és de Brossa, és de Freud”.

La proposta parteix de que el llenguatge, entès com fins ara, pot deixar de ser

llenguatge per convertir-se paradoxalment, en barrera. El codi alfabètic com a barrera,

el codi psicològic com a barrera, el codi estètic com a barrera, el codi dramatúrgic com

a barrera... Un projecte que a partir de l’anàlisi d’una acció de Joan Brossa

anomenada “Fi”.



32

ESCRIPTURA ESCÈNICA Sala Palau i Fabre

L’escriptura escènica, és a dir, aquella que es desplega des del propi concepte escènic

i en la que el procés creatiu es formula al marge de la dramatúrgia textual, esdevindrà

una de les propostes característiques de La Seca com a Fàbrica de Creació.

L’escriptura escènica a La Seca es concretarà en una oferta de seminaris teòrics i

alhora de processos creatius que es presentaran com a work in progress.

L’escriptura escènica que va ser un dels eixos del Festival Neo – noves escenes

obertes- disposa d’un àmbit de projecció i ressò internacional indispensable per a la

creació del país.

Esperem, doncs, que aquest projecte reiteradament plantejat des de fa temps arrel,

sobre tot, de la desaparició del Festival Neo – noves escenes obertes-, pugui finalment

navegar com buque insígnia de La Seca Espai Brossa - Fàbrica de Creació.



33

ESPAI OBERT

Sala Palau i Fabre

PROGRAMACIÓ EN CURS

Aquesta temporada La Seca Espai Brossa es proposa obrir

les portes a un conjunt d’espectacles que per les seves

singulars característiques resten al marge de totes les

programacions, diguem-ne oficials. Petites joies que per les

seves implicacions amb l’espectador, esdevenen una mena

de tu a tu, de cara a cara.

Les fronteres convencionals de la “caixa escènica” és

abatuda i l’artifici decorat inexistent.

“Espai Obert” acollirà també una selecció de “Kinètic

Performàtic” com a projecte de suport a la creació,

emanada de centres cívics com per exemple el “Centre

Cívic del Parc - Sandaru”, estretament vinculat a les arts

escèniques. Projecte aquest que es farà extensible a altres

Centres Cívics del territori.



34

5. ALTRES ACTIVITATS



35

DIMARTS MÀGICS Un dimarts cada mes La Seca Espai Brossa presenta en sessió única il·lusionistes de

nivell internacional. Una oportunitat per gaudir dels noms indiscutibles de la màgia

arreu del món.

10 de novembre de 2015 | Francis Tabary (FR) | Sala Joan Brossa

ESCOLA DE L’ESPECTADOR

Per gaudir millor de l’espectacle i alhora aprofundir en la capacitat crítica i reflexiva del

públic. Una iniciativa que enguany arriba a la seva desena edició.

BARRIBROSSA 2016

Un conjunt d’activitats relacionades amb alguns dels grans moviments creatius del segle XX que es desplega a diferents indrets de Ciutat Vella com ara el Museu Picasso, MACBA o el CCCB. Enguany, a més, es reprèn la tradició de celebrar el Barribrossa a la primavera, com als seus inicis.

FESTES DE COMMEDIA DELL’ARTE

AL BORN

Una nova edició de la Commedia dell’Arte al carrer. De nou les màscares d’Arlequí i Colombina. Els conflictes, les cançons i l’expressivitat d’un dels gèneres més populars de la Història del Teatre.

DIVENDRES POSTFUNCIÓ AMB LES

COMPANYIES

Des de La Seca Espai Brossa volem apropar l’acte creatiu al nostre públic. És per això

que el primer divendres immediatament posterior a l’estrena de cada espectacle, farem

una postfunció amb els actors i equips artístics.



36

EVOCANT LA “NOVA CANÇÓ”

– HOMENATGE AL TRICICLE – amb Àlvar Roda, Frederic Roda i Ignasi Roda 17 de novembre de 2015

Sala Joan Brossa FITXA ARTÍSTICA Intèrprets Àlvar Roda, Frederic Roda i Ignasi Roda

Amb el nom de “El Tricicle”, el grup format per tres dels germans Roda –Àlvar, Frederic i Ignasi- varen irrompre amb èxit en la Barcelona dels “70”. Recitals, gires, discos, es desplegaren a partir d’uns continguts satírics i, alhora, compromesos. Ara, uns quants, és a dir, bastants anys després, volen testimoniar uns moments, una etapa de la “nova cançó” que s’ha erigit en referent històric. Noms de poetes com “Pere Quart”, Sagarra, Martí i Pol, entre molts d’altres, foren musicats i cantats pel grup. La preservació de la memòria de “El Tricicle” és, alhora, un estímul i un testimoni que cal tenir ben present. L‘Àlvar, Frederic i l’Ignasi volen contribuir amb aquest recital a fer ben visible i viu el record de “La Nova Cançó”. Els concerts tindran lloc a la Sala Joan Brossa dimarts dia 17 de novembre a les 19.00 h. i a les 21.00 h. (Preu 8€)

KINÈTIC – COL·LABORACIÓ AMB EL

CENTRE CÍVIC SANDARU

KINÈTIC SALA SANDARU

Després d’haver sigut creats i estrenats dins del marc Kinètic Sala Sandaru al centre

cívic, La Seca Espai Brossa valorarà els espectacles tenint en compte al menys un

d’ells per la seva programació de la temporada 2016 - 2017. Aquesta selecció serà

sempre sota criteris interns de La Seca, i sempre i quant els espectacles reuneixin els

paràmetres de professionalitat necessaris per estar programats en una sala

professional.

KINETIC PERFORMÀTIC SANDARU - LA SECA

La Seca Espai Brossa oferirà un cicle de 15 dies d’exhibició a la Sala Palau i Fabre de

les tres performances prèviament seleccionades al Kinètic Performàtic Sandaru – La

Seca.



37

POESIA EN ESCENA

La Seca Espai Brossa, com a Fàbrica de Creació, ofereix regularment un programa de

POESIA EN ESCENA / LLETRES AL BROSSA a la sala Josep Palau i Fabre, en el

qual la paraula, la paraula viva, és l’eix conductor. La paraula dels poetes posada en

espai.

Ara es preveu consolidar pel 2015 aquesta oferta obrint nous horitzons a la innovació,

a la transversalitat de la poesia a través de la música, la plàstica i les noves

tecnologies i llenguatges. Una nova línia d’activitats en la qual es contempli la nova

creació emergent amb vocació de connectar directament amb la poesia jove –els

“novíssims”– que pensa i diu allò que li és més proper a la realitat. Temes, situacions i

noves formes d’expressió a través del llenguatge poètic. De la paraula com a

exploració de l’essencial, de l’origen.

Un programa, aquest, en el qual des de l’estructuració d’un discurs propi hi tinguin

cabuda totes les expressions, manifestacions i estils. Els maleïts, obscens,

avantguardistes, revolucionaris, èpics, post-romàntics, realistes, post-simbolistes, etc.

Podríem, també, des d’aquest programa, fer un cicle dedicat als CLÀSSICS. És a dir,

els clàssics tipus MARAGALL, VERDAGUER, ALCOVER i als dels “60”, tipus

ESTELLÉS, VINYOLI, BROSSA, PALAU I FABRE, FOIX, ESPRIU, OLIVER... Un cicle

en el qual es formulés el discurs des dels moviments, estils i influències de cada un

d’ells.

Una oferta, aquesta, que hi ha el projecte d’articular-se des d’una cuidada posada en

escena a càrrec de joves directors que, en qualitat de residència tutelada, posin en

espai l’obra dels poetes i que alhora aquesta estigui complementada per una

successió de taules, debats, seminaris i tallers. Uns autors que aprofundeixin en el

significat de la creació poètica avui i que contribueixin al desenvolupament de l’esperit

crític i del pensament.

PROGRAMACIÓ EN CURS



38

6. AGENDA DE TEMPORADA

Temporada 2015 – 2016

SALA JOAN BROSSA SALA LEOPOLDO FREGOLI SALA PALAU I FABRE (en curs)

del 9 de setembre al 4 d'octubre de 2015 PSICOSI DE LES 4.48 de Sarah Kane / Dir. Moisès Maicas / amb Anna Alarcón Sala Joan Brossa del 10 de setembre a l'11 d’octubre del 2015 ANEBODA de Joan Yago / Companyia Patrícia Palomares Sala Leopoldo Fregoli 11 d’octubre de 2015 a partir de les 12:00 h. LES 12 HORES DE MÀGIA DE BARCELONA Idea i coordinació de Hausson Sala Joan Brossa del 7 al 25 d'octubre del 2015 RÉFUGIÉ POÉTIQUE de Claire Ducreux Sala Joan Brossa

del 14 d'octubre al 8 de novembre del 2015

F.A.M.Y.L.I.A (Follamos amando mucho y luego intentamos arreglarlo) de Paula Ribó /

Companyia The Mamzelles Teatre Sala Leopoldo Fregoli del 28 d'octubre al 22 de novembre del 2015 EL BON LLADRE de Conor Mcpherson / Dir. Xicu Masó / amb Josep Julien Sala Joan Brossa de l'11 de novembre al 6 de desembre del 2015 PARAULES D’AMOR de Joan Ollé Sala Leopoldo Fregoli del 25 de novembre al 13 de desembre del 2015 SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ de Roger Torns / Companyia El Eje Sala Joan Brossa del 9 de desembre del 2015 al 10 de gener del 2016

COLLECTIVUS de Marta Aguilar / Companyia El Niño Andrés Sala Leopoldo Fregoli del 16 de desembre del 2015 al 10 de gener del 2016 TRILOGIA MOZART de Gemma Beltran / Companyia Dei Furbi Sala Joan Brossa



39

del 13 de gener al 7 de febrer del 2016 SEMBLA QUE RIGUI de Mont Plans i Òscar Constantí / Dir. Òscar Constantí / amb Mont Plans Sala Leopoldo Fregoli del 14 de gener al 7 de febrer del 2016 LES ROIS FAINEANTS de Joan Cusó / Companyia Cocotte Sala Joan Brossa de l’11 al 28 de febrer del 2015 ASSAIG OBERT de Sergi Manel Alonso / Companyia 11 de Novembre Sala Leopoldo Fregoli del 10 de febrer al 6 de març del 2016 FUENTEOVEJUNA Breve tratado sobre las ovejas domésticas de Lope de Vega / Dram. Anna Maria Ricart / Dir. Ricard Soler i Mallol / Companyia Obskené Sala Joan Brossa del 2 al 27 de març del 2016 LA CRIDA de Ferran Joanmiquel / amb Jordi Subirà Sala Leopoldo Fregoli del 9 al 27 de març del 2016 WATCHING PEEPING TOM de Ferran Dordal / Dir. Alícia Gorina / amb Patrícia Mendoza, Alba Pujol / Conferenciant Àlex Gorina Sala Joan Brossa del 30 de març al 17 d'abril del 2016 BRAIN amb Hausson Sala Leopoldo Fregoli del 6 d'abril al 8 de maig del 2016 LA INTRUSA. ELS CECS. INTERIOR. TRES VARIACIONS SOBRE LA MORT de Maurice Maeterlinck / Adaptació Jordi Coca / Dir. Hermann Bonnín Sala Joan Brossa Del 20 d’abril – 15 de maig de 2016 CABARET VOLTAIRE textos d’Hugo Bäll, Tristan Tzara i Kurt Schwitters / Dir. Xavier Giménez Sala Leopoldo Fregoli de l'11 de maig al 5 de juny del 2016 ROMEU I JULIETA de William Shakespeare / Adaptació Anna Maria Ricard / Dir. Marc Chornet Artells Sala Joan Brossa de l'18 de maig al 5 de juny del 2016 PAULINA adaptació de La casa de la fuerza d’Angélica Liddell / Dir. Jessica Walker / amb Clémence Caillouel Sala Leopoldo Fregoli del 8 de juny al 3 de juliol del 2016 SALUET de Toni Gomila / amb Joan Bibiloni, Nies Jaume i Toni Gomila Sala Joan Brossa



40

7. INFORMACIÓ PRÀCTICA

VENDA D'ENTRADES

Taquilla La Seca:

· Els dies de funció, des de dues hores abans de començar l'espectacle.

· Telèfon reserves 93 310 13 64 (contestador 24 hores)

· Tiquet Rambles (Palau de la Virreina, 99) de dilluns a diumenge, de 10 a

20.30 h

· A la nostra web: www.laseca.cat

MATERIALS PER DESCARREGAR

Podeu descarregar el dossier de temporada i material dels espectacles a

www.mydrive.ch

Username espaibrossa

Password brossa

LA SECA ESPAI BROSSA

Carrer Flassaders, 40 08003 Barcelona

Telèfon reserves 93 310 13 64

Telèfon oficines 93 315 15 96

[email protected]

www.laseca.cat

CONTACTE PREMSA

[email protected]

Facebook www.facebook.com/LaSecaEspaiBrossa

Youtube www.youtube.com/LaSecaEspaiBrossa

Twitter www.twitter.com/laseca_brossa



http://www.mydrive.ch/

mailto:[email protected]


mailto:[email protected]

http://www.facebook.com/LaSecaEspaiBrossa

http://www.youtube.com/LaSecaEspaiBrossa

http://www.twitter.com/laseca_brossa


41

Una iniciativa de:

Amb el suport de:

La col·laboració de:

Mitjans col·laboradors:

Entitats col·laboradores:

Amb el patrocini de:



42


dossier temporada 2015 16 la seca espai brossa

Documents