La importànciade ser Frank

d’OSCAR WILDED O S S I E R

REPARTIMENT(Per ordre alfabètic)

MIQUEL AGELL .....................Algernon MoncrieffIVAN CAMPILLO ....................John WorthingFERRAN CASTELLS ..............Lady Bracknell, MerrimanCLARA GALÍ ...........................Cecily CardewMONTSE SAGUÉS .................Miss PrismLAURA SANCHO ...................Gwendolen FairfaxMANEL SOLÀS .......................Lane, Reverend Chasuble

Autor: ........................................OSCAR WILDE Traducció i versió: .................... IVAN CAMPILLO Ajudant de direcció: ..................MIQUEL ÀNGEL PARRADirecció: .................................... IVAN CAMPILLO

FITXA TÈCNICA

Escenografia: .............................ELOI LINUESAVestuari: ....................................AITZIBER SANZ / MIREIA LLATGEIl·luminació: ..............................DANI GENERCaracterització: .........................TONI SANTOSFotografia: .................................ROBERT MARTEXDisseny gràfic: ..........................ROBERT MARTEXProducció: .................................CIA. i PRODUCCIONS LAZZIGAGS, SCP

FITXA ARTÍSTICA

4

Escrita i estrenada l’any 1895, The importance of being Earnest sol ser con-siderada la millor obra teatral de Wilde. Conté escenes dignes de figurar en la més selectiva de les antologies del teatre universal. L’obra és una paròdia de paròdies. L’autor hi aplica fins a les últimes conseqüències el seu dogma

estètic segons el qual només de la forma artística pot néixer una altra forma artística. Wilde fa servir molt en aquesta obra l’enginy verbal i els jocs de paraules. Ja en el títol mateix, The importance of being Earnest, juga amb el nom Ernest i l’adjectiu earnest, “seriós”, “formal”... “Frank”

“És una exquisida trivialitat, una delicada bombolla d’extravagància, i aquesta és la seva filosofia... que hauríem de tractar totes les coses trivials de la vida de forma seriosa i totes les coses serioses de la vida amb una sincera i estudiada trivialitat”.

Oscar Wilde definia així la filosofia de “The Importance of Being Earnest” (“La im-portància de ser Frank”), una de les seves obres més brillants i, sens dubte, la més con-eguda. En aquesta obra, com en d’altres comèdies, Wilde fa un retrat de l’alta societat de la seva època, un retrat crític, àcid i sobre tot còmic.

“A mi m’encanta la vida social de Londres! Ara la classe alta només la formen idi-otes preciosos i llunàtics genials. Exactament com hauria de ser la societat”

“La importància...” és una obra alegre, amb uns diàlegs d’un humor intel·ligent, irònic i, de vegades, absurd, on res no és el que sembla. Un malentès originat per un nom fals, ens porta a tot un seguit d’embolics amorosos que es resoldran amb un final sorprenent i rocambolesc que acabarà posant totes les coses al seu lloc.

“No veig que hi ha de romàntic en declarar-se. No veus que et poden contestar que sí?”

En definitiva és una comèdia alegre, amable i fresca per passar una bona estona aquests dies d’estiu.

5

La importànciade ser Frank

d’OSCAR WILDE

4

“Estimar-se a un mateix és el començament d’una aventura amorosa que dura tota la vida”

Al 2004 vam acomiadar el teatre Artenbrut amb una posada en escena de: “Actes indecents. Els tres judicis d’Oscar Wilde”

de Moises Kauffman dirigida per la Teresa Devant.

Va ser una immersió total a la vida i l’obra d’en Wilde, doblement emotiu pel fet que amb aquest

muntatge es deia adéu a una de les sales alterna-tives amb més història de Barcelona.

Avui, gràcies també a la complicitat dels responsables del Teatre Gaudí, ens tornem a trobar quatre actors d’aquell repartiment: en Manel Solàs, actor, en Miquel Agell, actor i productor, l’Ivan Campillo, traductor, actor i director, i el Ferran Castells, actor-actriu, per tirar endavant aquest projecte.

Finalment ha estat possible portar a escena, un dels grans textos de la dramatúrgia uni-versal que fa més de vint anys que no es veu a Barcelona. En aquests darrers cinc anys, hem assistit a l’estrena de les altres grans

comèdies de Wilde, però a la “Importància”, no li arribava el torn... Sigui com sigui, Lazzi-

gags Produccions agafa aquest compromís i ho fem amb la il·lusió i tot el respecte que sempre

ens ha fet Oscar Wilde.

La importància de ser Frank és una comèdia. I a més a més és una comèdia molt divertida, subtil, farcida

de diàlegs brillants que apunten a la intel·ligència de l’espectador. Sigui de l’edat que sigui. I aquest és el nostre

propòsit, arribar al màxim de públic de qualsevol edat.

SEREM FRANCSPer què Oscar Wilde?

5

“No hi ha res més perillós que ser massa modern: de cop i volta pots quedar passat de moda”

Quan es pensa en Oscar Wilde, es pensa en frases carregades d’enginy, i si parlem d’una de les seves comèdies, la definim com a “alta comèdia”, humor intel·ligent... Tot plegat un repte tant per l’actor com per al director.

La nostra idea des del començament ha estat mirar d’apropar Oscar Wilde al públic d’avui dia respectant al màxim el text i el to de l’obra original. Així doncs, hem començat portant l’època de l’acció fins a començaments del segle passat, i des-prés, i sobre tot, hem volgut donar-li molt de ritme a l’obra afegint canvis d’escena i alguns efectes visuals i musicals que ajudin a avançar l’argument.

ACTUALITZAR UN CLÀSSIC

Comèdia d’embolics i falses identitats on John Worthing, un jove adinerat que es relaciona amb l’alta societat de Londres, porta una doble vida: a la seva residència al

camp és John, un home seriós i respectable, tutor de la jove i adorable Cecily, mentre que a la ciutat es fa passar pel Frank, un suposat germà imaginari del John, que viu només per distreure’s i passar-ho bé amb el seu amic Algernon, un bala perduda de bona família.

L’Algernon, descobreix aquesta doble vida del John i confessa que ell mateix també fa un joc similar per fugir de les seves obligacions socials.

El John, fent-se passar per Frank, s’enamora i demana en matrimoni a Gwendolen, cosina de l’Algernon, però l’Algernon, també fent-se passar per Frank, es presenta a casa del John i ena-mora i demana en matrimoni a la Cecily.

Quan les noies, que viuen enamorades del nom de Frank, descobreixen que cap d’ells es diu així, comencen els problemes.

A més, lady Bracknell, mare de Gwendolen, es nega a donar en matrimoni a la seva filla a con-seqüència de les estranyes circumstàncies que envolten els orígens familiars del John, que va ser adoptat de petit i no coneix els seus pares, ni tan sols el seu nom autèntic.

Tot es resoldrà de forma sorprenent amb la confessió de Miss Prism, institutriu de Cecily i, en el passat, cuidadora de nens a casa de Lady Bracknell.

SINOPSI

6

ALGERNON MONCRIEFF“... és un molt bon partit. No té de res però sembla tenir de tot. Què més es pot desitjar?”

MIQUEL AGELL■ Estudia interpretació teatral a l’Escola Festino Barocco, amb Manuel Carlos Lillo; veu a l’Institut del Teatre amb les professores Coralina Colom i Matilde Miralles; i cant amb el professor Joaquim Proubasta.

Debuta al teatre de la mà de Ricard Reguant, fent el personatge de Linus a Snoopy, el musical. Últimament ha treballat a Sol, sota el sol de Francesc Tabal dirigit per Artur Trias, Un dia. Mirall trencat de Mercè Rodoreda dirigit per Ricard Salvat; Boscos endins, Cia Dagoll Dagom, direcció Joan L. Bozzo; Sherlock Holmes i el club dels pèl-rojos d’Ivan Campillo i Miquel Agell, direcció de Teresa Devant; Actes indecents, els tres judicis d’Oscar Wilde, de Moisés Kaufman direcció de Teresa Devant; El Retaule del flautista de Jordi Teixidor, direcció de Joan L. Bozzo; Chicago de Bob Fosse, John Kander i Fred Ebb, dirigida per Coco Comín, Marc Montserrat i Benjamin Davies; Aquells blaus turons de Dennis Potter, direcció de Teresa Devant

L’any 1998 funda juntament amb l’actriu Lídia Linuesa la Companyia Lazzigags, on produeix i protagonitza el musical de Josep M. Benet i Jornet Supertot. En cinema ha participat a la pel•lícula d’Antoni Verdaguer Parella de tres, i en televisió en programes

com Filiprim, Lluna de mel, I ara què, Xènia?, Sitges, Laberint d’ombres, Homenots, El cor de la ciutat, Ventdelplà i Infidels.

JOHN WORTHING“... és molt dolorós per a mi veure’m obligat a dir la veritat. No sé si ho sabré fer, perquè no hi tinc gens d’experiència.”

IVAN CAMPILLO■ Llicenciat en Art Dramàtic (Institut del Teatre) com a actor debuta amb “la pell de brau” (Salvador Espriu) dirigit per Ricard Salvat. Ha estrenat entre d’altres obres: Libretto per a Isolda (Esther Vilar) i Actes indecents (Moises Kauffman) dirigit per Teresa Devant, “Bartleby” (G. Vazquez) i Migacions.es (E. Blanchet) dirigit per Ever Blanchet, Flor de otoño (Rodríguez Méndez) i Coneixes en Prosineckty? (Paco Mir) dirigit per Josep Costa i també va protagonitzar el muntatge del musical Cabaret dirigit per Sam Mendes.

A televisió (TV3) ha participat en el llargmetratge A la vida a l’amor i a les sèries: El joc de viure, Laberint d’ombres , El cor de la ciutat , Ventdelplà i, actualment treballa a la sèrie La Riera.

Dona classes des del 1999 a la Facultat de Dret de l’UB, on crearà un grup estable amb qui començarà a escriure i dirigir els seus primers espectacles que acaba portant al terreny profesional. “Contactos” “Pero... ¿esto qué es? Don Juan al desnudo”, aquest actualment en cartellera al Teatreneu.

Avui dia, com a autor i director ha estrenat ja més de 10 espectacles en cartellera a Barcelona on destaquen: “Sherlock Holmes i el club dels pèl-rojos” musical escrit juntament amb Miquel Agell i Xavi Torras (Teatre Regina), “Sitcom” i “Salvem les balenes... i el meu matrimoni què?” (Versus Teatre) aquest últim espectacle actualment en gira.

QUI ÉS QUI?

7

LADY BRACKNELL“Cap dona no hauria de dir mai la seva edat real... Una dona que diu això, és capaç de dir qualsevol cosa.”

FERRAN CASTELLS■ Ferran Castells és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha participat en diferents cursos de postgrau, dels quals destaquem Interpretació, amb John Strasberg; Teatre clàssic i contemporani alemany, amb Konrad Zschiedrich; i Màscares, amb Comediants i Albert Boadella.

Debuta com a actor l’any 1976. Des d’aleshores, ha participat en nombrosos muntatges teatrals, programes de televisió, ràdio i cinema. En teatre, destaquem les obres L’estació de les Dàlies, Els dos cavallers de Verona, El somni d’una nit d’estiu i Un dia, totes elles sota la direcció de Calixto Bieito; els musicals de Ricard Reguant Snnopy, el musical, Germans de Sang o Chicago; els musicals alemanys Tira’t de la moto i Línia Roja, del Grips Theater de Berlin; Els pirates i La Perritxola i Boscos Endins de Dagoll Dagom; o Que viene mi marido, amb José Luis López Vázquez i direcció de J.L. Alonso de los Santos, entre d’altres. Darrerament l’hem pogut veure a Diez Negritos, d’Agatha Christie, sota la direcció de Ricard Reguant. Al cinema ha intervingut a El perquè de tot plegat, de Ventura Pons; a Transeúntes, de L. Aller i a Pepe Carbalho, cita mortal en Up & Down, dirigit per Laurent Jouet.

És ajudant de direcció de Ricard Reguant dels espectacles Melodies de Broadway; No et vesteixis per sopar; Tots Dos; com també de la sèrie I ara què, Xènia? i de l’Especial Cap d’Any de TV3. Crea diveres coreografies per espectacles teatrals, com ara El somni d’una nit d’estiu o La Verbena de la Paloma, de Calixto Bieito. És també professor a l’Institut del Teatre, i a diferents Universitats catalanes.

CECILY CARDEW“No m’agrada l’alemany. Trobo que és un idioma que no afavoreix gens. Jo, després de la meva classe d’alemany, em trobo lletja.”

CLARA GALÍ■ Comença la seva formació al Estudi Nancy Tuñón i posteriorment es llicencia en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona.

Debuta en teatre a Unhappy Meals, treballs de sexe dispers, escrita i dirigida per Marc Rosich, al desaparegut Teatre Malic. Després treballa, entre d’altres espectacles, a Fora, davant la porta, de Wolfgang Borchert dirigit per Antonio Morcillo al Versus Teatre, Party Line de Marc Rosich dirigit per Andrea Segura a la Sala Beckett, i a La dona d’Abans, de Roland Schimmelpfening dirigit per Thomas Sauerteg a la Sala Beckett .

Des del 2008 forma part de la companyia Teatre Nu, treballant en espectacles com: Somnis d’Alícia de Lewis Carrol o La lluna d’en Joan de Carme Solé Vendrell, actualment en gira.

Al 2007 ja participa en una obra d’Oscar Wilde, en El Ventall de Lady Windermere, dirigit per J.Mª Mestres al Teatre Nacional de Catalunya.

En cinema a treballat a “Al Uruguay”, en el paper de la Marcela, “La Llegenda de l’Innombrable”, en el paper protagonista de la Amanda, i a “el Asesino a sueldo” . Totes elles dirigides per Salomón Shang.

En televisió l’hem pogut veure a “Jet Lag”, “Nissaga l’herència”, i a “El torb i la Gestapo” (Direcció J. Mª Güell)

8

MISS PRISM“Sembla que no s’adoni, reverend, que un home solter és una temptació pública permanent.”

MONTSE SAGUÉS■ Estudia a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i debuta al teatre l’any 1970. Des d’aleshores ha treballat en el món del doblatge el teatre , la ràdio , el cinema i la televisió. Ha intervingut, entre d’altres, als muntatges Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu i dirigida per Ricard Salvat al Teatre Romea, gira per Catalunya i biennal Venècia; Mort de dama direcció de Ricard Salvat, Teatre Romea; El Retaule del flautista de Jordi Teixidor, direcció de Feliu Formosa, Teatre Capsa; Macbeth dirigit per José M. Morera, Teatre Maria Guerrero; Las Troyanas direcció d’Esteve Polls, Teatre Maria Guerrero; Terra Baixa dirigida per Ricard Salvat, Teatre Romea; Roses roses per mi, dirigida per Josep M. Segarra, Teatre Grec; L’héroe direcció de Ferran Madico, Teatre Romea; En el Canigó no hi ha àguiles, de Joan Brossa, direcció de Carme Sansa, estrenat a l’Espai Brossa.En televisió últimament ha intervingut a: Kubala, Moreno i Manchón, Infidels, Cuéntame cómo pasó, La chica de ayer, El comisario, Hospital Central, Nissaga l’herència, Nissaga de poder, La Monyos...

GWENDOLEN FAIRFAX“Si us plau, no em parli del temps. Sempre que algú em parla del temps, sé que en el fons m’està parlant d’una altra cosa.”

LAURA SANCHO■ Estudia Geografia i Història (Universitat de Barcelona) i es forma com a actriu amb Boris Rottenstein (Col·legi del Teatre de Barcelona), Curs de teatre amb Josep Costa (Escola Memory), Impostació de veu i cant amb M. Carme Cuadras, Cant amb Susana Domènech, Estudis de doblatge (Escola A.P.A.D.E.C.A.).Debuta al Festival Grec 96 amb La verbena de la Paloma sota la direcció Calixte Bieito. Forma part de la companyia que va inaugurar el TNC amb L’auca del senyor Esteve dirigida per Adolfo Marsillach. I des de llavors ha treballat en més de 30 muntatges dels que destaquen:, Follies i Adéu a Berlin dirigida per Josep Costa, La Romàntica Història d´una monja i Libretto per a Isolda dirigides per Teresa Devant i darrerament Desiguals escrita i dirigida per Ever Blanchet i Salvem las balenes... i el meu matrimoni què? Escrita i dirigida per Ivan Campillo.

En televisió l’hem vist a El cor de la ciutat (TV3) fent el personatge d’Iris, i a El Club Super 3 (TV3), formant part de la parella còmica “Poca” i “Solta”.

9

REVEREND CHASUBLE“El reverend Chasuble és un home molt culte. És tan intel·ligent que mai no ha escrit cap llibre.”

MANEL SOLÀS■ Estudia interpretació a l’Institut del Teatre i debuta com actor l’any 1962 a la Companyia de Mario Cabré, participant en diversos muntatges.Ha intervingut, entre d’altres, als muntatges: La pell de brau, dirigida per Ricard Salvat; El Retaule del flautista de Jordi Teixidor, direcció de Feliu Formosa, Teatre Capsa; Chófer al Palace, direcció d’Adrià Gual; Oscar & Sherlock Cia. Paco Moran dirigida per Jordi Portí; L’alegria que passa, direcció de Pere Daussà; Canigó, direcció d’Esteve Polls; La mort, una comèdia de Woody Allen, Cia. Lazzigags dirigida per Víctor Conde; Coriolà, TNC dirigida per Georges Lavaudant; Actes indecents, els tres judicis d’Oscar Wilde, Cia. Lazzigags dirigida per Teresa Devant; El galàn fantasma, dirigida per Pepa Calvo; Sherlock Holmes i el club dels pèl-rojos, Cia. Lazzigags, dirigida per Teresa Devant; Dotze homes sense pietat Teatre del Raval; Les tres germanes, TNC dirigida per Ariel Garcia Valdés; Cançó d’amor i de guerra, Teatre Romea. En televisió darrerament ha intervingut en sèries com: Vendelplà, El cor de la ciutat, Carvalho, Plats bruts, Xènia, La parejita; i en cinema en pel•lícules com La monyos, Laberinto griego, Asunto interno, Monturiol, Fumata blanca, La Mary, Agnosia...

10

Oscar Fingal O’Flaherty Wills Wilde va néixer a Dublín el 16 d’octubre de 1854. Va anar a estudiar a Oxford, i pràcticament no va tornar per res a les seva illa natal, tot i que al final dels seus dies preferia que el consideressin irlandès, abans que anglès. Prerafaelià, esteticista, decadent, neopagà, filocatòlic, populista, socialista, aristocratitzant, dandi i esnob, son algunes de les etiquetes que se li poden posar. El curiós és que cap d’aquestes etiquetes n’exclou d’altres, tot i que semblin contradictòries. Va viure a Londres i a Paris i es va desplaçar sovint a Itàlia, Grècia i el nord d’Àfrica. El 1882 va pronunciar als Estats Units una sèrie de conferències que van crear gran expectació, repetint-se l’èxit més tard a Anglaterra. El 1884 es va casar amb Constance Lloyd i d’aquest matrimoni van néixer dos fills. La seva relació sentimental amb Alfred Douglas motivà que el 1895 fos acusat d’homosexualitat i condemnat a dos anys de treballs forçats. Després del compliment de la pena es va refugiar a Paris, on va morir el 1900, abandonat de tothom.

Com a bon humanista i amant de la bellesa, Oscar Wilde va voler ser poeta. I els seu primer llibre va ser un recull de poemes anomenat senzillament Poems. Malgrat això només va escriure dos llibres de poesia més L’esfinx, i La balada de la presó de Reading. Com a autor és conegut sobretot per la seva producció teatral, estranyament absent de les cartelleres catalanes.Oscar Wilde, decadent, tan finals de segle, clàssic... Tan dins com fora del seu propi temps. Tan proper, tan modern, tan nostre. Una de les seves màgies és que no produeix mai sensació de llunyania. Sempre el tindrem amb les seves frases brillants, despietades o genials, però sempre certes. A El ventall de lady Windermere la primera obra d’enorme èxit que va estrenar el 1892, es diu “En aquest món només hi ha dues tragèdies. Una és no aconseguir el que vols, i l’altra és aconseguir-ho.” Malgrat el desprestigi al que es va sotmetre tota la seva obra amb motiu dels processos per homosexualitat, els anys vint ja era el segon escriptor britànic més llegit a Europa, després de Shakespeare. Està enterrat al cementiri de Père Lachaise de Paris.

OSCAR WILDE

11

LA COMPANYIALAZZIGAGS PRODUCCIONS

Lazzigags Produccions és una companyia teatral amb dues activitats principals: l’ensenyament de teatre a les escoles i la producció de muntatges teatrals destinats a un públic familiar i a un públic adult.Aquests són alguns espectacles produïts fins el moment:

REACCIÓAutor: ................................. Lutz HübnerDirecció: .............................. Òscar MolinaActors: ................................. Lídia Linuesa i Albert CarbóData d’estrena: .................... Teatre de l’Aurora d’Igualada, 15 d’abril de 2010

Sala Beckett, 2 de juny de 2010

SOL, SOTA EL SOLAutor: .................................. Francesc TrabalDirecció: .............................. Artur TriasActors: ................................. Miquel Agell, Rosa Cadafalch, Isabel Rocatti i Artur TriasData d’estrena: .................... Espai Brossa, 10 de setembre de 2009

OJOS VERDES, Miguel de Molina in memoriamAutor i director: .................. Marc VilavellaActors: ................................. Marc Vilavella, Mariona Blanch, Manoli Nieto, Xavier Melero, ............................................ Albert Mora i Gracia FernándezMúsics: ............................... Marc Sambola i Eduard TenasData d’estrena: .................... Brossa Espai Escènic 13 de setembre de 2007

I LES NOIES VESTIDES DE DIUMENGEAutor: .................................. Zakes MdaDirecció: .............................. Teresa DevantActrius: ................................ Lídia Linuesa i Laura SanchoData d’estrena: .................... Versus Teatre, 4 d’abril de 2007

12

SHERLOCK HOLMES I EL CLUB DELS PÈL-ROJOSAutor: .................................. Ivan Campillo, Miquel Agell, Xavier Torras i David PintóDirecció: .............................. Teresa DevantActrius: ................................ Miquel Agell, Manel Solàs, Jordi Muixí, Laura Sancho, Xavi Duch ............................................ i Marga Linuesa.Data d’estrena: .................... Jove Teatre Regina, febrer de 2007

PIPPI LANGSTRUMP, el musicalAutors:................................. Astrid Lindgren i Georg RiedelDirecció: .............................. Teresa DevantCoreografies: ...................... Ester BartomeuActors: ................................. Mireia Villanueva, Ferran González, Neus Umbert, Mireia Llunell, ............................................ Jaume Ulled, Xavi Duch i Miquel Agell.Data d’estrena: .................... Jove Teatre Regina, 19 de febrer de 2005

ACTES INDECENTS, ELS TRES JUDICIS D’OSCAR WILDEAutor: ................................. Moisés KaufmanDirecció: .............................. Teresa DevantActors: ................................. Josep Costa, Ivan Campillo, Manel Solàs, Miquel Agell, Adrià ............................................. Devant, Carles Sales, Màrius Hernández, Ferran Castells, Pau ............................................. Gómez, Òscar Iniesta, Pau Roca i Simeó Parareda.Data d’estrena: .................... Teatre Artenbrut, 9 de desembre de 2004

AQUELLS BLAUS TURONSAutor: .................................. Dennis PotterDirecció: .............................. Teresa DevantActors: ................................. Miquel Agell, Ivan Campillo, Lídia Linuesa, Laura Sancho, Adrià ............................................ González, Màrius Hernández i Ferran Castells.Data estrena: ........................ Artenbrut Teatre, maig 2003

LA MORT, UNA COMÈDIA DE WOODY ALLENAutor: .................................. Woody AllenDirecció: .............................. Víctor CondeActors: ................................. Ramon Molins, Marta Bayarri, Oriol Úbeda, Manel Solàs, ............................................ Manoli Nieto, Eduard Soler i Xavier Mateu.Data estrena: ........................ Jove Teatre Regina, abril 2003

SUPERTOTAutor: .................................. Josep M. Benet i JornetDirecció: .............................. Joan Anton Sánchez i Miquel AgellCoreografies: ....................... Ester BartomeuActors: ................................. Miquel Agell, Lídia Linuesa, Xavier Capdet, Xavier Lite, Mireia ............................................. Villanueva i Oriol Úbeda.Data estrena: ........................ Jove Teatre Regina, febrer 2000

Temporada:Teatre Gaudí Barcelona

c/ Sant Antoni Maria Claret 120, Barcelonatel. 93 603 51 52 / 61

Del 5 d’agost al 2 d’octubreDe dimecres a dissabte a les 20.45 h

Diumenge a les 19 h

Contractació:Cia. i Produccions Lazzigags, SCP

c/ Olzinelles 3, segon08014-BarcelonaTel. 93 296 73 37

info@lazzigags.catwww.lazzigags.cat

La importànciade ser Frank

d’OSCAR WILDE