El medi ambient sostenible a l'escola Curs 08-09 Meritxell Vidal Barreda

El medi ambient sostenible a l’escolaEl medi ambient sostenible a l’escola

1.- Estat de la qüestió..........................................................................pàg. 1

1.1.- Conceptes bàsics...........................................................................pàg. 1

1.2.- L'interrelació...............................................................................pàg. 3

1.3.- Organismes i accions governamentals. Conferències de la ONU sobre el medi ambient............................................................................................pàg. 3

1.4.- Agenda 21...................................................................................pàg. 5

2.- Com podem millorar les nostres accions?..............................................pàg. 6

2.1.- Nivells més propers........................................................................pàg. 6

2.2.- Primer cal conèixer els diferents IMPACTES AMBIENTALS.......................................................................................pàg. 6

Aigua...............................................................................................pàg. 7Com hi podem ajudar? ................................................................pàg.14

Aire................................................................................................pàg.16Com hi podem ajudar? ...............................................................pàg. 20

Residus...........................................................................................pàg. 29Com hi podem ajudar?................................................................pàg. 38

2.3.- Compra verda.............................................................................pàg. 44

3.- Com orientar als i les alumnes per a que siguin respectuosos amb el medi ambient?.......................................................pàg. 52

3.1.- Dia a dia a l'aula..........................................................................pàg. 52

3.2.- Recursos: Jocs per a l'educació ambiental, activitats.........................................................................................pàg. 52

3.3.- Participació, el medi ambient i la construcció de la identitat.................................................................pàg. 55

4.- Agenda 21 escolar: escoles verdes....................................................pàg. 65

4.1.- Què és l'Agenda 21 escolar?.............................................................pàg. 66

4.2.- Fases de l'Agenda 21 escolar............................................................pàg. 67

4.3.- Com motivar als membres de la comunitat educativa?.............................pàg. 68

4.4.- Quines activitats podem fer a l'escola?...............................................pàg. 70

5.- Recursos.....................................................................................pàg. 71

6.- Bibliografia i Annex.................................................................pàg. 72 i 73

El medi ambient sostenible a l’escolaEl medi ambient sostenible a l’escolaObjectius

- Tenir les eines per fer una bona gestió ambiental del treball diari (tant dins com fora de l’aula)- Disminuir les accions no respectuoses amb el medi ambient (tant les nostres com les dels nostres alumnes)- Orientar als alumnes a tenir un comportament ambientalment sostenible (tant dins com fora de l’aula)

1.- Estat de la qüestió

1.1.- Conceptes bàsics

X Dinàmica 1: Joc de paraules

Sostenibilitat

Els darrers anys, diferents organismes internacionals, mitjans de comunicació i organitzacions no governamentals estan alertant sobre la pèrdua de qualitat del medi ambient i les conseqüències, poc encoratjadores, que pot tenir aquesta degradació per al planeta i la humanitat.

El model de creixement econòmic de les societats actuals (les occidentals bàsicament) no té en compte els fets que el Planeta funciona com una cadena interminable de relacions que es van autorregulant i que el medi que ens envolta i els seus recursos són finits.

L'aplicació del model econòmic occidental, tal com el coneixem ara, genera nombrosos problemes, tant disfuncions de tipus ecològic com conflictes de tipus social i econòmic. Les causes estan relacionades amb la manera de fer:− L'explotació dels recursos naturals− El consum d'aquests recursos− El repartiment dels recursos

La situació actual necessita un canvi. Urgeix posar les bases per a una nova cultura (una manera diferent d'ordenar els valors), una nova manera d'organitzar les relacions humanes i també una nova manera d'entendre la relació de la humanitat amb la resta de la biosfera i, sobretot, un compromís amb el futur que doni pas a noves propostes de gestió del medi.

2

Es fa evident que el model actual no es pot mantenir en el temps ni en l'espai. Com a alternativa emergeix un nou concepte: la sostenibilitat. Una de les primeres vegades que apareix amb més força aquest concepte, en l'anomenat informe Brundtland (1987) es defineix així:"El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves necessitats, i es basa en la capacitat de sustentació del medi natural".

Existeixen nombroses definicions de "desenvolupament sostenible" però totes comparteixen la mateixa idea: hem d'adaptar el nostre comportament per tal de gaudir indefinidament del nostre planeta com a espècie humana. Es tracta de saber viure bé sense fer malbé.

El desenvolupament sostenible és un projecte necessari que es pot resumir en 6 principis bàsics:

1. Medi ambient: la seva capacitat imposa límits a moltes activitats humanes i obliga a una reducció del consum de recursos.2. Futuritat: tenim un deure moral d'evitar comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves necessitats.3. Qualitat de vida: té dimensions socials, culturals, ètiques i espirituals.4. Equitat: la riquesa, les oportunitats i les responsabilitats sÕhan de compartir.5. Principi de precaució: si es dubta dels efectes ambientals de qualsevol acte, s'ha d'aplicar aquest principi i actuar amb prudència.6. Pensament hol·lístic: per resoldre un problema de sostenibilitat complex cal que tots els factors que afecten el problema s'integrin a la solució.

Educació ambiental

L'educació ambiental va ser definida amb suficient precisió ja fa trenta anys: es tracta "d'aconseguir que la població tingui consciència del medi ambient i s'interessi pels seus problemes i que compti amb els coneixements, aptituds, actituds, motivació i desig necessaris per treballar en la recerca de solucions als problemes actuals i per prevenir els que puguin aparèixer en el futur" (Carta de Belgrad, 1975).

Tanmateix, des dels anys 70 la percepció de la problemàtica a abordar s'ha ampliat de manera notòria. De la preocupació per problemes relacionats amb la pèrdua d'elements naturals i el deteriorament, s'ha passat a la consciència de l'esgotament de recursos, les disfuncions globals i l'augment de la pobresa i l'exclusió, conflictes molt greus que ens porten a parlar d'insostenibilitat.

Així que, si bé l'objectiu de l'educació ambiental no ha variat, la tasca educativa ha augmentat la seva dimensió a mesura que s'ha ampliat la

3

percepció dels problemes. Avui s'ha obligat repensar l'educació ambiental per a la sostenibilitat.

No es tracta de comprendre per acceptar, sinó de comprendre per millorar. L'educació que necessitem ha de servir per capacitar-nos per al canvi. I sabem que no n'hi ha prou amb conèixer els símptomes per evitar les causes, ni amb estar sensibilitzat per actuar en conseqüència. Cal saber com fer-ho. I cal sentir-se capaç de fer-ho. Capacitació, doncs, vol dir equipament personal i social per al canvi, amb els aprenentatges instrumentals de procediments, destreses i tècniques necessaris per "ser capaç". Però vol dir, també, reforçament del sentiment de control sobre la realitat per "sentir-se capaç".

Així que l'educació per a la sostenibilitat passa pel desenvolupament de capacitats personals d'analitzar, investigar, avaluar, imaginar creativament, projectar, comunicar, negociar, planificar, cooperar i executar, i també per l'enfortiment de la motivació i el coratge necessaris per a l'aplicació productiva d'aquestes capacitats.

Com propiciar aquesta capacitació? L'experiència demostra que la millor manera és a través de la pràctica, en un aprenentatge en l'acció.

1.2.- L'interrelació1.2.- Estat de la qüestió

FenòmensProvocats

(Acció Humana)

Fenòmensnaturals

Medi urbà – rural(Acció Humana)

X Dinàmica 2: Joc de rol

1.3.- Organismes i accions governamentals. Conferències de la ONU sobre el medi ambient.

4

a) Cimera per la Terra (1992) – Rio de Janeirob) Cimera per la Terra (1997) – Kiotoc) Cimera Mundial sobre el desenvolupament sostenible (2002) – Johannesburgo d) Cimera Mundial sobre el Canvi Climàtic (2007) - Bali

a) Cimera per la Terra: La Conferència de les Nacions Unides sobre l'Ambient i el Desenvolupament, més coneguda com "Cimera per a la Terra", va ser duta a terme entre el 3 i el 14 de juny de 1992. En aquesta els països participants van acordar adoptar un enfocament de desenvolupament que protegís el medi ambient, mentre s'assegurava el desenvolupament econòmic i social. A la Cimera de Rio van ser aprovats per, 178 governs, diversos documents:

Programa 21: aquest és un pla d’acció que té com a finalitat fites ambientals i de desenvolupament en el segle XXI

Declaració de Río sobre medi ambient i desenvolupament : es defineixen els drets i deures dels Estats.

Declaració de principis sobre els boscos Convencions sobre el canvi climàtic, la diversitat biològica i la Desertificació

b) Cimera per la Terra + 5: Aquesta Cimera va tenir lloc en un Període extraordinari de sessions de l'Assemblea General celebrada en 1997. Tenia com a principal objectiu analitzar l'execució del Programa 21, aprovat a la Cimera de 1992. Després d'intenses deliberaciones degudes a les diferències entre els Estats sobre com finançar el desenvolupament sostenible en el plànol mundial, es van obtenir diversos acords que es van plasmar en el document final de la sessió. Aquests acords són: Adoptar objectius jurídicament vinculants per a reduir l'emissió dels

gasos d'efecte hivernacle, els quals són causants del canvi climàtic Avançar amb més vigor cap a les modalitats sostenibles de producció,

distribució i utilització de l'energia Enfocar en l'erradicació de la pobresa com a requisit previ del

desenvolupament sostenible

Document de la Cimera per a la Terra+5 "Informe del Secretari General sobre l'aplicació i execució de la Declaració de Rio sobre el Medi ambient i el Desenvolupament"

c) Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible (2002): Coneguda també com Cimera de Johanesburgo, és un seguiment al Programa 21 i per tant, va dur com principal objectiu l'adopció de compromisos concrets en relació amb el Programa 21 i l'assoliment del desenvolupament sostenible.Durant el 2001 es van dur a terme una sèrie de consultes i reunions preparatòries regionals i subregionales per a avaluar les oportunitats i desafiaments que comporta el desenvolupament sostenible així com per a

5

establir prioritats, iniciatives i compromisos necessaris per a aconseguir aquest desenvolupament.El programa intergovernamental va constituir la part central del Cimera, però també es va prestar atenció a tots aquells sectors de la població que estan compromesos amb el desenvolupament sostenible, incloent aquells definits en el Programa 21:Empresa i indústries, Nens i joves , Agricultors , Pobles indígenes , Autoritats locals, Organitzacions no governamentals , Comunitats científiques i tecnològiques, Dones , Treballadors , Sindicats

d) Cimera Mundial sobre el Canvi Climàtic (2007): Els 190 països participants han deixat de costat les demandes particulars i han acceptat posar el 2009 com a data límit per acordar un nou Protocol de Kyoto. Serà a Dinamarca on hauran d'acordar un text que substitueixi el famós protocol que caducarà el 2012.L'última sessió de la cimera ha escenificat les sensacions que s'han viscut en la Conferència sobre el canvi climàtic. L'han protagonitzada els Estats Units que en 30 minuts han passat d'oposar-se frontalment a l'acord i ser xiulats pels assistents, a rebre una sonora ovació quan han anunciat que acceptaven cedir a les demandes dels països en vies de desenvolupament.

Després que la sotssecretària nord-americana d'Estat per a la Democràcia i els Assumptes Globals, Paula Dobriansky, afirmés "ens unim al consens", el martell del ministre de Medi Ambient d'Indonèsia ha tancat la qüestió. El compromís, adquirit pels 190 estats representats, és ja una realitat ineludible.

Acords a destacar: Referència concreta a objectius de reducció d'emissions, que surt com

una simple nota a peu de pàgina. Crida al fet que les emissions es redueixin sota el principi de

responsabilitat comuna però diferenciada, que diu que seran diferents les xifres de compromís entre països rics i pobres segons criteris socials i econòmics.

Els països industrialitzats transferiran tecnologia als emergents per a ajudar-los a lluitar contra l'escalfament global. Una petició de l'anomenat G-77 més la Xina, que aglutina 132 països en desenvolupament. A canvi, aquest grup es compromet a portar a terme mesures per rebaixar els seus nivells de diòxid de carboni.

Després de tretze dies de negociacions, la cimera passarà a la història per ser una de les més llargues que ha organitzat l'ONU. N'ha sortit, però, un full de ruta

perquè al 2009 s'aprovi un nou Protocol de Kyoto, document que té vigència fins al 2012. De fet, el full de ruta de Bali, com el seu propi nom indica, és només el començament d'un viatge que comença el 2008 i té Còpenhagen i una nova cimera al 2009 per destí.

6

X Dinàmica 3: Presentació de les cimeres

1.4.- Agenda 21

L'any 1992, a la Cimera de la Terra celebrada a Río de Janeiro, els estats van debatre estratègies per assolir un model de desenvolupament sostenible, que cobreixi les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves. I varen acordar un pla de treball per al segle XXI: L'Agenda 21

Per fer realitat aquest projecte planetari cal pensar globalment i actuar localment. Per això es va fer una crida a totes les ciutats perquè elaboressin la seva pròpia Agenda 21 Local, que traduís els objectius generals en actuacions concretes.

i Exemples d'Agenda 21 d'algunes ciutats:

http://www.bcn.cat/agenda21

http://www.sabadell.cat/agenda21/p/A21_cat.asp

2.- Com podem millorar les nostres accions?

2.1.- Nivells més propers.

− Associacions, entitats, ...− A casa− Quotidianitat − Al centre escolar (lloc de treball)

2.2.- Primer cal conèixer els diferents IMPACTES AMBIENTALS

7

AiguaAigua

L'aigua, escassa...

L'aigua és un element esssencial per beure. Però també per a moltes altres coses: cuinar, rentar-nos, regar els camps, fer funcionar moltes fàbriques... Això, pel que fa l'ésser humà. Perquè cal recordar que molts animals i plantes necessiten l'aigua tant o més que nosaltres.D'altra banda, d'aigua, n'hi ha molta al planeta. Les tres quartes parts de la superfície de la Terra són aigua. Però, malauradament, la major part d'aquesta aigua és salada (97%) i no és aprofitable per a les finalitats que s'han descrit anteriorment.Necessitem aigua dolça i neta. I, d'aquesta, ja n'hi ha menys.

... i mal repartida

I, a sobre, està mal repartida. L'aigua dolça es troba bàsicament congelada (2%) i als rius i llacs (0,02%) o a sota terra (als aqüífers, 0,6%), d'on cal extreure-la.

8

Aigua

Aire Residus

Les nostre terres, a tocar del mar Mediterrani (per això s'anomena regió mediterrània), no es caracteritzen precisament per una gran abundància de pluges. No és un desert però, de vegades, ho sembla una mica. Plou una certa quantitat (poca) a la tardor, a l'hivern i a la primavera. Però, quan més falta fa l'aigua, que és a l'estiu, és quan menys plou. A més, sovint la pluja cau "tota de cop", no es pot aprofitar i se'n va directament al mar, i ocasiona de pas grans catàstrofes. Com diu en Raimon, "o plou poc o plou massa". És per això, que els darrers anys i sobretot el 2008 han estat marcats per greus sequeres que ens han fet adonar, un cop més, de la limitació dels nostres recursos hídrics.

Hi ha països on les aixetes no ragen.

Es calcula que uns 1.300 milions de persones (un 20% de la població del planeta) distribuïts en uns 90 països no disposen d'aigua potable. A l'Àfrica, molta gent ha de recórrer més de 5 quilòmetres diaris per aconseguir aigua, sovint de mala qualitat. Simplement pel fet de no poder rentar-se les mans, molts infants pateixen de disenteria i diarrees.

A casa nostra els problemes no són tan greus, però tenim exemples prou bons de manca d'aigua; tal i com ja s'ha assenyalat. Periòdicament tenim amenaces de restricció d'aigua en algunes zones de l'àrea mediterrània. Molts pagesos han de deixar les terres sense regar. A moltes localitats de la costa catalana hi ha problemes d'aigua salinitzada. A d'altres, hi ha manca d'aigua a l'estiu, quan la població es duplica o triplica a causa del turisme, precisament quan l'aigua és menys abundant.

“Incolora, inodora, insípida”

“L'aigua és una substància incolora, inodora, insípida", és a dir, sense color, sense olor, sense gust. Gairebé sembla una frase d'algun savi de l'imperi romà. És, però, falsa. Només l'aigua destil·lada casa amb aquesta definició.

L'aigua natural sempre porta dissoltes algunes sals. Això quan és neta, perquè si és bruta o contaminada l'aigua serà fosca i pudent i tindrà mal gust. Els éssers humans necessitem molta aigua per a les nostres activitats. La necessitem neta i la retornem bruta.

Però, què és el que embruta l'aigua?

− aigües domèstiques: l'aigua que fem servir per rentar-nos, per rentar la roba i els plats, per fer les nostres necessitats, etc. esdevé una aigua residual quan surt de casa. En sortir pel desguàs porta detergents i sabons, restes de productes de neteja i molta matèria orgànica, bacteris, virus i paràsits.

9

− aigües industrials: la indústria és un dels consumidors i contaminadors més importants d'aigua. Després de cada procés industrial, l'aigua és abocada al riu, de vegades depurada i de vegades no. Alguns productes són altament tòxics, com els metalls pesants o alguns derivats químics (cianurs, àcids, alguns hidrocarburs). D'altres, no tan perillosos, també ocasionen problemes importants (residus alimentaris, olis). En tot cas, la varietat de contaminants és gran.

− aigües agrícoles: les activitats agrícoles tenen efectes importants sobre les aigües, sobretot a causa dels adobs i els plaguicides que es fan servir als camps i que són arrossegats amb l'aigua de reg. El primers provoquen eutrofització (vegeu més endavant). Els segons són molt tòxics per a animals i plantes.

− aigües ramaderes: la ramaderia també té efectes sobre l'aigua. Els excrements dels animals i especialment els lixiviats, restes líquides que s'escolen dels femers, suposen una contaminació per matèria orgànica, així com microbiana.

− casos especials: altres impactes sobre l'aigua són l'escalfament produït per algunes indústries, la contaminació radioactiva i la produïda per mines a cel obert (exemple: salinització per mines de sal).

Aigua sota terra (aqüífers)

Un altre efecte molt important de la contaminació aquàtica és l'impacte que es produeix sobre les aigües subterrànies. Ja hem comentat més amunt que la quantitat d'aigua que hi ha sota terra és molt més gran que la que trobem als rius i als llacs.

Concretament, es calcula que mentre que als rius i als llacs n'hi ha uns 200.000 quilòmetres cúbics, les aigües subterrànies en són uns 8.500.000. De fet, podríem dir que un riu té una part aèria, que és la que veiem, i una de subterrània, que no veiem i que és molt més important que l'altra.

10

En tot cas, l’aigua s’infiltra sota terra a travès del sòl i de les roques poroses fins que troba una capa impermeable (per exemple, d'argiles). En aquest punt es forma una acumulació d’aigua. Aquestes acumulacions reben el nom d’aqüifers.

Aquesta aigua es pot extreure amb pous i és important per a la indústria i l'agricultura, perquè n'és una reserva molt gran. El problema és que si s'extreu de l'aqüífer més aigua de la que hi entra, a poc a poc s'acaba esgotant. Tothom qui depenia d'aquesta aigua se'n queda sense.

Si aquesta darrera situació es produeix en un aqüífer arran de mar, apareix un nou problema. En desaparèixer l'aigua dolça, aquesta és substituïda per aigua salada que penetra des del mar. Si es continua extraient aigua de l'aqüífer, de sobte hom es troba amb aigua salada, com passa, de vegades, a algunes poblacions costaneres del Tarragonès i al Maresme.

Finalment, cal dir que molta de la contaminació que es vessa als rius, i alguna altra com la dels líquids dels abocadors incontrolats o il·legals, acaba per filtrar-se també sota terra i va a parar inevitablement als aqüífers. Si tenim en compte que la renovació d'aigua que es produeix a "l'esponja" de l'aqüífer és molt lenta (pot trigar anys), veurem que la contaminació de les aigües subterrànies és un problema ambiental seriós.

Netejar l'aigua

Al llarg de molts segles, l'ésser humà i els altres animals han pogut beure directament l'aigua de les fonts, els rius o els llacs que tenien a la vora del lloc on vivien, malgrat que a l'aigua anaven a fer cap tota mena de coses.

És important tenir en compte que, en condicions naturals, sense cap intervenció de l'home, també les aigües s'embruten, com un fenomen normal.

Per exemple, a la tardor, les fulles dels arbres que hi ha a les ribes dels rius o dels llacs cauen a l'aigua. Sovint també hi van a parar les despulles de vegetals i d'animals morts. Malgrat això, l'aigua, en condicions naturals, acostumava a ser neta, ja que en realitat el llac, el riu o la mar són uns ecosistemes que s'autoorganitzen i cerquen contínuament un estat d'equilibri. [ ]

En aquest cas, alguns dels organismes aquàtics s'encarregaran d'eliminar els residus i les despulles. Els microorganismes descomponedors tenen un paper fonamental en aquest procés en créixer damunt les fulles mortes o els cadàvers, que van descomponent.

Alguns bacteris es “mengen” el petroli?

11

L'autodepuració natural dels rius és un procés pel qual els microorganismes degraden la matèria orgànica que troben a l'aigua. També, la radiació ultraviolada del sol és capaç de matar els microorganismes patògens del riu si hi incideix durant un recorregut d'uns 3 quilòmetres. És una altra faceta de l'autodepuració natural. Aquests microorganismes, però, només descomponen unes substàncies determinades i en una concentració concreta (si els abocaments són excessius, no donaran l'abast). És més, algunes substàncies, com els metalls pesants o els plaguicides, els afecten negativament. Amb tot, hi ha bacteris capaços de degradar productes insòlits, com el petroli. Actualment, es fan investigacions per veure si, en el futur, es poden utilitzar per eliminar-lo quan esdevé un problema ambiental, com és el cas dels accidents dels petroliers que provoquen les marees negres.

12

L'autodepuració d'un riu (font: Quaderns d'Ecologia Aplicada núm. 3. Diputació de Barcelona.)

* Visible només al microscopi

Esquema d’autodepuració. En el punt on les aigües residuals són abocades al riu es produeix una ràpida disminució de la concentració de l’oxigen dissolt, malgrat que després d’haver assolit un valor

13

mínim pot recuperar-se la concentració màxima aigües avall. Aixó succeeix sempre que la contaminació no sigui excessiva ni tingui un caire tòxic.

Aigua per beure: potabilització

La potabilització és el procés pel qual hom converteix aigua més o menys contaminada en aigua apta per al consum humà. L'aigua, en sortir de la planta potabilitzadora, ha de tenir una qualitat preestablerta, totalment regulada per llei. A continuació, i de forma simplificada, es representa l'esquema del procés amb les seves fases:

1. Captació, desbast i separació de sorres: l'aigua es capta del riu i, amb unes reixes, se separen de l'aigua els cossos i objectes de mida gran: restes vegetals, residus, etc. Després, passa molt lentament per uns canals on les sorres hi van precipitant al fons. També hi pot haver un sistema de dragues que retiren les sorres, els fangs, etc.

2. Floculació: per eliminar la matèria orgànica de l'aigua, s'hi afegeixen substàncies químiques: els floculants. Aquests floculants fan que les petites partícules de matèria orgànica s'ajuntin i formin agregats de mida més gran, els flòculs, que precipitaran amb més facilitat.

3. Sedimentació-decantació: a continuació, es deixa reposar l'aigua en uns tancs. Així, els agregats de matèria orgànica i de partícules de fang i llims es dipositen al fons del tanc.

4. Filtració: es fa passar l'aigua per un filtre de sorres netes, de manera que s'hi quedin les partícules fines que no s'hagin decantat.

5. Desinfecció per ozonització: és sistema de desinfecció modern. Resulta més car que la cloració, però és preferible perquè no deixa mal gust a l'aigua.

6. Filtració per carbó activat: si l'aigua era molt bruta, es fa una segona filtració amb carbó activat, substància capaç d'absorbir els olors i els sabors.

7. Desinfecció amb clor: abans de sortir de la planta, l'aigua sempre és desinfectada mitjançant addició de clor, tot i que en menor quantitat que quan no s'aplicava la ozonització, ja que ara és l'ozó el principal responsable del procés de desinfecció.

14

Aigua bruta: depuració d'aigües residuals

La depuració d'aigües residuals consisteix bàsicament en l'eliminació de la major part dels elements contaminants que hi són presents, abans d'abocar-la novament al riu o al mar. Les aigües residuals transporten tota mena de contaminants: aigües fecals, matèria orgànica, restes d'aliments, brutícia de rentar la roba i els plats... Per tant, cal extreure'n tot això abans d'abocar-la de nou al medi natural.

Normalment, la depuració d'aigües residuals comporta dues fases: una de fisicoquímica i una de biològica.

−− La fase fisicoquímica és semblant al procés de potabilització, almenys en algun dels seus passos. Així hi ha un desbast, una separació de sorres, una floculació i una decantació. A partir d'aquí, hi ha una desinfecció i, en alguns casos, l'abocament al medi. Però, generalment, hi ha un segon tractament, la fase biològica.

−− Una depuradora biològica funciona sota un principi similar al de l'autodepuració, explicat anteriorment. Es tracta d'un tanc on els microorganismes aerobis treballen per degradar la matèria orgànica (i sintetitzar molècules pròpies). Sempre hi ha algun sistema de proveïment d'aire (aeració, turbines) perquè els microorganismes disposin d'oxigen. Finalment, l'aigua se separa dels fangs (agregats de microorganismes i matèria orgànica), es desinfecta i s'aboca al medi. La majoria dels fangs, un cop assecats en una planta de tractament de fangs, s'aprofiten com a adobs agrícoles o de jardineria, en restauració de pedreres o com a material de construcció.

Combinant aquests processos, podem obtenir molts tipus de depuradores, cada un dels quals es dissenya en funció de les característiques de les aigües a depurar.

15

Com hi podem ajudar?Com hi podem ajudar?

La protecció del medi és cosa de tots i totes. El problema més gran en el tema de l'aigua és que al planeta cada cop hi viu més gent i necessitem més aigua. Sovint la malbaratem i la contaminem i si no hi posem remei cada dia disposarem de menys aigua i de pitjor qualitat. El paper de tothom (autoritats, indústries, ramaders, agricultors, consumidors domèstics) és important. També ho és, doncs, el de tots i totes nosaltres. Començant per consumir menys aigua, no deixar anar per l'aixeta la que no utilitzem i no abocar-hi més productes químics dels estrictament necessaris (sabons, productes de neteja, etc.).

Accions individuals

− En rentar-te les mans, les dents, etc., no deixis l'aixeta oberta tot el temps. Obre-la només quan l'hagis d'utilitzar. Una aixeta oberta suposa en poc temps molts litres d'aigua... ben inútil si no la fem servir per a res (de 5 a 10 litres per minut). Fes servir un got per rentar-te les dents.

− Fes servir la dutxa en comptes del bany sempre que puguis: estalviaràs aigua. Amb tot, no t'estiguis a la dutxa més temps del necessari. Hi ha capçals de dutxa a pressió de baix consum.

− Si alguna aixeta té pèrdues, encara que sigui una minsa gota, mira de reparar-la o avisa el lampista. Una aixeta que perd pot suposar de 2 a 10 litres d'aigua al dia, que no aprofita a ningú.

Estalviant en família

− En rentar els plats no deixeu l'aixeta oberta. Val més omplir la pica i ensabonar-hi els plats, abans d'esbandir-los. Fent-ho així, hom calcula un estalvi d'uns 50 litres d'aigua.

− No feu funcionar la rentadora ni el rentaplats si no són plens del tot. En general, aquests electrodomèstics consumeixen quantitats importants d'aigua, d'entre 20 i 100 litres per rentat, segons marques i models.

− Hi ha electrodomèstics de baix consum d'aigua. Si la família n'ha de comprar algun, tingueu-ho en compte. Alerta amb les publicitats, que poden ser inexactes. Hi ha distintius i etiquetatges de tipus "ecològic" avalats per les administracions i per institucions que garanteixen que el producte en qüestió és respectuós amb el medi.

16

− No tiris de la cadena del WC més que quan sigui necessari. Darrerament, hi ha cisternes a pressió d'alta eficiència. Tampoc no facis servir el WC com si fos una paperera o el cubell de les escombraries.

− Vigileu amb el rentat dels cotxes. Es consumeix molta aigua. Potser no cal que el cotxe llueixi cada dia com si fos nou. Hi ha, però, experiències de túnels de rentatge que reciclen l'aigua i n'eviten la contaminació.

− Moltes aigües són reutilitzables. Per exemple, l'aigua de bullir les verdures és magnífica per a fer sopes i altres plats. No la llenceu a la pica.

Per a no contaminar

- El sabó és millor que el detergent. Evita problemes d'eutrofització.

−− Alguns productes de neteja com el lleixiu, el salfumant i els productes de neteja empitjoren molt la qualitat de l'aigua i afecten greument els éssers vius. Modereu-ne l'ús. Hi ha alternatives com el vinagre.

−− No llenceu mai restes de menjar a la pica o al WC, perquè provoqueu també problemes d'eutrofització i afecteu la qualitat de l'aigua.

−− Els olis, les pintures i d'altres productes similars són tòxics i a més creen una capa a la superfície de l'aigua que impedeix l'intercanvi de gasos, necessari per als éssers vius. És un cas similar, a petita escala, al de les marees negres, grans taques de petroli al mar que apareixen en cas d'accident d'un petrolier, que trobem de tant en tant a la premsa.

Accions relacionades

Molt sovint hi ha comportaments que, aparentment, no tenen res a veure amb la problemàtica de l'aigua. I, no obstant, sí que hi tenen relació.

Per exemple, malgastar el paper, perquè se n'ha de fabricar més i aquest procés és car en consum d'aigua i en contaminació.

Cal, doncs, ser auster i racional en l'ús dels materials, de l'energia, etc.

X Dinàmica 4: Què fem? Què podem fer?______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

17

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

AireAire

Els efectes de la contaminació de l’aire

Sobre l'organisme humà

La presència a l’aire de contaminants pot perjudicar la salut de les persones, afectar el medi ambient i, en definitiva, reduir la qualitat de vida: Els nens petits i la gent gran són els més perjudicats per la pol·lució de l’aire. Els nens tenen un ritme respiratori més gran i disposen de menys defenses. L’organisme de la gent gran té menys resistència i capacitat respiratòria per reparar els danys produïts pels agents contaminants. La gent que pateix alguna malaltia respiratòria com asma o bronquitis són especialment sensibles a la qualitat de l’aire.

Els efectes es produeixen per la quantitat de contaminant acumulat. Es pot acumular progressivament a partir d’una concentració relativament poc alta durant molt de temps o per una concentració elevada en un temps curt.

Els efectes més greus de la contaminació de l’aire sobre la salut poden arribar a ser la mort per asfíxia o per intoxicació, el càncer o les malformacions. El monòxid de carboni entra a la sang a través dels pulmons i anul·la el transport d’oxigen de l’hemoglobina. Prové de les combustions incompletes dels motors dels vehicles i de l’activitat de fumar.

La contaminació persistent pot causar intoxicació, bronquitis crònica i insuficiència respiratòria i cardiovascular: La contaminació atmosfèrica afecta la salut de les persones. Estudis recents en zones amb contaminació atmosfèrica demostren un clar increment de les malalties respiratòries (asma, bronquitis, al·lèrgies, etc.).Les partícules (pols, fum, etc.) agreugen els problemes pulmonars i cardiovasculars, redueixen les defenses i poden produir càncer. L’origen d’aquestes partícules són els tubs d’escapament, el vent, les xemeneies, etc.

18

Els problemes més comuns causats per la contaminació de l’aire acostumen a ser la irritació dels ulls (conjuntivitis ocular), dels bronquis (bronquitis) i de la gorja (faringitis).Algunes partícules produeixen reaccions al·lèrgiques i irritacions. Poden ser d’origen natural (pol·len) o antropogènic.

Els principals contaminants de l’aire provenen del trànsit, de les calefaccions i les instal·lacions industrials.

A l’interior de les cases, la contaminació prové de causes molt diverses: aparells de calefacció, fum de tabac, dissolvents de pintures, evaporació de productes de neteja, fogons, aparells electrodomèstics, etc.

Sobre l'ecosistema

Els grans focus de producció de contaminació atmosfèrica poden produir la pluja àcida que ha comportat la mort d’extensos boscos al centre i nord d’Europa. Es formen petites gotes d’àcid sulfúric i nítric que cauen amb la precipitació. La pluja àcida és rara als països mediterranis.

En els climes calorosos, a les zones urbanes i rodalies amb força circulació, es produeix la boira fotoquímica a causa sobretot dels gasos dels vehicles. Perjudica seriosament l’organisme, sobretot de les persones més sensibles: nens, gent gran i persones amb asma. Els factors que influeixen són la meteorologia, el trànsit i el relleu.

Els gasos amb clor d’esprais i circuits de refrigeració provoquen la destrucció de la capa d’ozó de l’estratosfera. Aquesta capa ens protegeix de les perilloses radiacions provinents de l’espai exterior.

Les emissions de CO2 causades pel consum elevat d’energia provoquen l’escalfament de l’atmosfera i el canvi climàtic.

Sobre els materials

La contaminació de l’aire pot produir la corrosió d’alguns materials, revestiments, edificis...

D’on prové la contaminació de l’aire?

Els focus emissors de contaminació de l’aire són diversos.

A l’ambient exterior, els més importants són els següents:

19

- les indústries- les calefaccions- el transport (motos, cotxes, etc.)- activitats diverses (obres, gasolineres, etc.)

A l’interior dels edificis:

- combustions de fogons i estufes- vapors de productes de neteja- insecticides i ambientadors- dissolvents de les pintures- emissions d’aparells (com les fotocopiadores)- emissions dels materials de la construcció

El conjunt d’emissions que es produeixen dintre de l’edifici aporta contaminació a l’aire que respirem i, per tant, en disminueix la qualitat.

Més combustible és més contaminació a l’aire

Tothom sap que perquè una moto o un cotxe funcioni cal posar-hi combustible i cremar-lo. El cotxe s’escalfa i emet gasos, fums i sorolls.La relació entre el consum de combustible, l’energia obtinguda i la contaminació de l’aire és ben clara.

En canvi, la relació entre l’energia que utilitzem a casa i la contaminació que provoca aquest ús no és tan evident. Els habitatges són un centre de consum d’energia. Consumim combustibles a la cuina, al foc, a la calefacció i també consumim electricitat que ve de lluny. A l’altre extrem dels fils conductors que ens la porten hi ha centrals tèrmiques que cremen fuel, carbó o gas natural, o centrals nuclears. També una part petita ve del sol (solar, hidroelèctrica i eòlica).

Els productes que consumim també han necessitat energia per fabricar-los i cultivar-los. A Catalunya, cada persona consumeix 3.100 kg de combustible (l’any 1995) i envia a l’atmosfera més de 7.000 kg de gasos contaminants.

Es perd l’energia en forma de calor

L’eficiència energètica és el bon aprofitament de l’energia.La major part de l’energia que es consumeix es perd en forma de calor (70%).

Cremar combustibles fòssils crea un problema

20

La contaminació atmosfèrica produïda per l’ésser humà és deguda principalment a la combustió de carburants fòssils, i es manifesta clarament en grans ciutats i en zones industrials.

Les condicions meteorològiques que es donen a l’entorn de la font emissora dels contaminants fa que aquests es dispersin en indrets propers, que es desplacin a grans distàncies i que arribin fins i tot a altres països.

La combustió dels carburants fòssils produeix emissions de diòxid de carboni, monòxid de carboni, hidrocarburs, òxids de nitrogen, diòxid de sofre i partícules.

Des que es va començar a cremar carbó i petroli de forma massiva, s’ha observat un increment de diòxid de carboni a l’atmosfera. Aquest gas és un dels responsables de l’efecte hivernacle i del canvi climàtic, ja que ajuda a conservar la calor del sol que arriba a la Terra. Un petit augment de la temperatura del planeta afecta el clima de moltes àrees i fa que el nivell del mar pugi en fondre’s els gels polars.

Les grans quantitats de combustibles fòssils que es consumeixen en centrals tèrmiques i indústries, produeixen emissions de grans quantitats d’òxids de sofre i de nitrogen; a l’atmosfera, aquests compostos reaccionen i produeixen àcids (àcid sulfúric i àcid nítric) que cauen en forma de pluja àcida. La pluja àcida perjudica els llacs, els boscos, la fauna i flora, els materials i altres.

Els òxids de nitrogen i alguns compostos orgànics volàtils reaccionen en presència de llum solar i formen la boira fotoquímica. Al nostre país, aquest fenomen es dóna a la primavera i sobretot a l’estiu.

Les partícules, la pols i el fum es produeixen en tots els processos de combustió (motors, etc.) o en processos industrials (cimenteres, manipulació de materials, etc.).

Els processos industrials poden originar una gamma molt variada de contaminants. Un d’aquests contaminants són els gasos halogenats, que eren utilitzats fins fa pocs anys en la fabricació d’aerosols i circuits de refrigeració.

Aquest gasos alliberats a l’atmosfera poden destruir la capa d’ozó que hi ha a l’estratosfera, la qual ens protegeix de les radiacions perilloses que arriben de l’espai exterior. Actualment està prohibida la seva producció.

21

Com hi podem ajudar?Com hi podem ajudar?

Hi ha tres mesures per reduir aquestes quantitats de contaminació a l'atmosfera:

1. Millorar el disseny i el manteniment dels aparells i les instal·lacions per aprofitar millor l'energia i disminuir el consum.

2. Reduir el nostre consum d'energia, baixant, per exemple, el termòstat de la calefacció i fent els trajectes caminat o en transport públic en lloc del vehicle privat.

3. Incrementar l'ús d'energies netes com l'eòlica, la hidroelèctrica i la solar ensubstitució dels combustibles.

Per millorar la qualitat de l’aire cal que:

- l’ajuntament situï les diferents activitats a la zona idònia;- la indústria fabriqui els productes amb el mínim perjudici per al medi ambient i respecti les lleis;- els responsables de medi ambient vigilin que es compleixin les normes de protecció de l’atmosfera;- cadascú es preocupi que les seves activitats siguin respectuoses amb el medi (vehicle, compres, residus que genera, consum d’energia, etc.).

22

Protecció de l’ambient atmosfèric

- Per evitar la contaminació de l’aire cal estalviar energia i potenciar les energies netes. Són aquelles fonts d’energia que no emeten contaminants.

- Els aparells i instal·lacions (veure pàgina 22) tindran incorporades mesures correctores i se’n farà un bon manteniment per reduir al mínim inevitable les emissions contaminants i el consum d’energia.

- L’ús del transport públic (veure pàgina 22) és una forma important de reduir les emissions contaminants a l’atmosfera. La potenciació del transport públic per part de les administracions, també.

- Tant les indústries com els particulars han de vetllar per tenir correctament regulats els cremadors de les calderes i les combustions dels vehicles per reduir al mínim inevitable el consum d’energia i les emissions contaminants.

- L’Administració pública ha de fer una planificació del territori per situar les instal·lacions més contaminants on puguin resultar menys perjudicials. Si una instal·lació no compleix les normes, caldrà que les compleixi o se’n prohibirà el funcionament.

- Els responsables dels aparells i instal·lacions que emeten gasos i partícules contaminants tenen l’obligació de complir les normes de control de la contaminació atmosfèrica.

- És necessari que cada persona es preocupi del bon estat de l’aire al seu entorn, particularment a l’interior dels edificis on passa moltes hores. Tenir un bon sistema de calefacció i refrigeració (veure pàgina 26) és la clau. Així com també, de ventilació.

- La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya serveix per vigilar la qualitat de l’aire a les principals concentracions de població. Consta de diferents estacions que mesuren la concentració a l’aire dels principals contaminants atmosfèrics.

- L’Índex Català de Qualitat de l’Aire ens informa de la qualitat de l’aire que respirem. Es calcula a partir de les dades de les estacions automàtiques de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya

23

Aparells i instal·lacions

−Detecteu i eviteu els corrents d'aire tapant les escletxes i les entrades d'aire de les portes i finestres. Hi ha sistemes

senzills i econòmics com la silicona i la màstec. Per a les finestres i marcs feu servir rivets adhesius de plàstic que disminueixen la pèrdua d'escalfor.

− Repareu convenient portes i finestres mal ajustades− Les moquetes i estores redueixen la pèrdua d'escalfor. Els porticons i les

cortines gruixudes, també són eficaços.

− Procureu que els caixetins de les persianes no tinguin escletxes.

− Un bon aïllament tèrmic depèn del sistema d'envidrament i del tipus de fusteria aplicat a marcs, finestres i balconeres. Instal·lacions amb doble vidre o doble finestra també poden ajudar a reduir, pràcticament a la meitat, la pèrdua d'escalfor i a disminuir els corrents d'aire, la condensació d'aigua i la formació de gebre.

24

− Pel que fa al tipus de fusteria, la fusta resinosa i la fusta sostenible de llarga durada són preferibles al ferro o a l'alumini.

− Un bon aïllament dels murs que separen habitatges contigus, a més de disminuir el soroll, evita pèrdues d'escalfor. Tapeu bé les clivelles de les parets i del sostre per a que no se n'escapi l'escalfor.

Transport públic

- Ampliar-ne l'oferta i afavorir la implantació de nus mitjans i serveis significa augmentar la seva eficiència. Per millorar els mitjans de transport públic existents s'hi han incorporat, els darrers anys, les últimes tecnologies i els combustibles alternatius, menys contaminants que el petroli. S'ha recuperat, per exemple, el tramvia. Són mitjans, en definitiva, més eficients i més respectuosos amb el medi ambient que el vehicle privat.Altres mitjans de transport

A peu: a part de ser l'opció més saludable, per a distàncies de menys de 2 km, la mobilitat a peu és el mitjà de desplaçament més eficient, molt més que qualsevol mitja de transport motoritzat. Si es triga uns quinze minuts a recórrer un quilòmetre, segons a quines hores del dia, caminar és igual o més ràpid que desplaçar-se amb el cotxe.

En bicicleta: és el mitjà de transport més eficient des del punt de vista energètic, fins i tot més que anar a peu. És relativament ràpid; de fet, per la ciutat és un mitjà tan ràpid com el cotxe, però és més accessible, flexible, sa i ecològic. Els seus guanys es mesuren en un menor consum d'energia, menor despesa econòmica i reducció de la contaminació atmosfèrica i del soroll.

Els beneficis de la bicicleta

25

El cotxe

Ha esdevingut un dels béns de consum més cobejat, però en temes energètics, el cotxe és un invent poc eficient, i a més, produeix emissions contaminants, consumeix molt espai i comporta un elevat cost d'adquisició i de manteniment. També és una de les fonts de contaminació acústica més importants de la ciutat: a les zones urbanes de Barcelona, el trànsit de vehicles significa el 80% del soroll ambiental total. Amb tot, és prioritari fer un menor ús d'aquest medi de transport.

La conducció eficient

Si seguiu aquestes senzilles pautes aconseguireu millorar el confort durant el vostre desplaçament, augmentareu la seguretat vial i disminuireu el temps de viatge, el cost en manteniment, el consum de carburant, la contaminació acústica generada i també el nivell d'emissions contaminants associades.

26

1. Arrencada i posta en marxa: arranqueu el motor sense pitjar l'accelerador. En els motors de benzina, inicieu la marxa immediatament després de l'arrencada. Si el vostre vehicle funciona amb dièsel, espereu-vos uns segons abans d'iniciar la marxa.

2. Primera marxa: feu-la servir només per iniciar la marxa. Canvieu de seguida a segona.

3. Acceleració i canvis de marxa: segons les revolucions (per motors de benzina entre les 2.000 i 2.500 r/min) o segons la velocitat. Accelereu un cop hagueu fet el canvi.

4. Utilització de les marxes: sempre que sigui possible utilitzeu preferiblement les marxes més llargues i a baixes revolucions.

5. Velocitat de circulació: convé que sigui el més uniforme possible, per procurar fluïdesa a la circulació i evitar les frenades, les acceleracions i els canvis de marxa innecessaris.

6. Desacceleració: aixequeu el peu de l'accelerador i deixeu rodar el vehicle amb la marxa que hi hagi engranada. Freneu de manera suau amb el pedal corresponent i intenteu reduir de marxa el més tard possible.

7. Aturada: sempre que la velocitat i l'espai ho permetin, atureu el cotxe sense reduir prèviament la marxa. Apagueu el motor quan us atureu per un temps superior als 60 segons.

8. Previsió: manteniu sempre la prudencial distància de seguretat i un ampli camp de visió que us permeti veure dos o tres vehicles per davant vostre. Quan detecteu un obstacle o una reducció de la velocitat de circulació a la via, aixequeu el peu de l'accelerador per preveure maniobres posteriors.

Alternatives d'ús del cotxe

CarSharing: un grup de persones fa ús individualment d’una àmplia flota de cotxes col·lectiva. Els socis formulen les seves demandes de servei a través del telèfon o d’Internet i disposen d’una targeta que obre les caselles on hi ha les claus dels cotxes aparcats a la ciutat. El sistema de cotxe multiusuari fa anys que funciona amb èxit a diversos països europeus, ja que representa un estalvi mitjà d’entre 1800 i 2400 euros anuals per persona. Amb el carsharing es paga només el temps d’ús i els quilòmetres recorreguts.

www.catalunyacarsharing.com

CarPooling: es tracta d’un cotxe compartit amb terceres persones que fan un recorregut coincident i que compensen econòmicament el propietari de

27

l’automòbil. D’aquesta manera s’aprofita al màxim la capacitat del vehicle i s’estalvien costos econòmics i danys ambientals

http://www.compartir.org/

http://www.compartirparking.com

Lloguer: és una opció poc habitual però que cal considerar. La reducció dels preus gràcies al lloguer a través d’Internet fa que cada cop sigui més senzill llogar un cotxe per fer-ne un ús puntual.

Consells pràctics de mobilitat

- Fer desplaçaments a peu sempre que sigui possible. En cas contrari, utilitzar el transport públic com a primera opció.

- No fer desplaçaments innecessaris amb cotxe i molt menys durant les hores punta

- Si hem de comprar un cotxe, mirar d’adquirir-ne un que s’adapti a les nostres necessitats i fixar-nos en l’etiqueta que n’informa el consum.

- Intentar que la nostra conducció sigui segura i el més econòmica possible, d’acord amb les pautes de conducció eficient.

- Evitar pressionar l’accelerador mentre estem aturats, les arrencades brusques i l’excés de velocitat.

- Utilitzar el mínim possible l’aire condicionat al cotxe- Tenir cura del manteniment del cotxe: un vehicle ben ajustat gasta fins a

un 9% menys de benzina i les emissions a l’atmosfera es redueixen un 9%- Utilitzar benzina sense plom- Evitar els accessoris exteriors que no siguin imprescindibles perquè

augmenten la resistència del vehicle a l’aire i per tant, el consum de carburant.

28

Calefacció i refrigeració

Calderes

Escalfen l'aigua mitjançant gas natural, butà, carbó o gasoil per distribuir-la a través de radiadors repartits per tot l'habitatge. És el sistema més utilitzat a casa nostra. Els radiadors s'instal·len a les parets de la casa o bé al terra, col·locant-hi un circuit per tubs per on circula l'aigua calenta. Un dels avantatges dels terres radiants és que es poden combinar amb instal·lacions d'energia solar tèrmica per escalfar l'aigua i també que a l'estiu es poden utilitzar amb aigua freda per refrescar l'habitatge. Un dels seus inconvenients és que es necessita bastant temps per assolir la temperatura desitjada.L'eficiència de la caldera es pot millorar instal·lant vàlvules termostàtiques als radiadors per tal d'ajustar la temperatura desitjada. Una altra opció és utilitzar termòstats programables per variar la temperatura en funció de les diferents franges horàries.Hi ha altres tipus de calderes més eficients: les de baixa temperatura i les de condensació. Aquestes són més cares que les convencionals, però poden comportar un estalvi d'energia superior al 25%.

Elèctrics

Bomba de calor: Absorbeix calor de l'exterior mitjançant un compressor elèctric i la cedeix a l'interior de l'habitatge. Tot i que és un sistema elèctric destaca per la seva alta eficiència: per cada kWh d'energia consumida transfereix entre 2 i 4 kWh de calor. Això es pot fer notar en la factura d'electricitat amb un estalvi de fins a un 40% anual. Un altre dels seus avantatges és que pot funcionar com a font d'escalfor a l'hivern i de fred a l'estiu. Com que utilitza l'energia de l'exterior, no és adequada per a llocs amb climes extrems.

Per acumulació: es basa en l'escalfament de material refractari dins d'un acumulador i mitjançant resistències elèctriques. Es recomana contractar la tarifa nocturna per tal d'emmagatzemar l'energia durant la nit i utilitzar-la durant el dia. Aquest sistema s'aconsella quan es vol aconseguir un escalfament ràpid.

Estufes elèctriques i radiadors d'oli, són sistemes elèctrics directes i menys eficients que els anteriors.

29

Estufes de butà

S'alimenten mitjançant les clàssiques bombones de gas butà i són un dels sistemes més utilitzats, encara avui, a casa nostra.

Sistemes de refrigeració

Ventilador

Els seus costos econòmics i energètics són raonables. Pot ser suficient per refrescar un espai o reduir el consum de l'aparell d'aire acondicionat.

Bomba de calor

Té un elevat rendiment i un preu assequible. Permet controlar la temperatura i el temps de funcionament.

Aire acondicionat

Consumeix molta energia. És convenient instal·lar l'aparell en una zona d'ombra i protegida del sol i netejar-ne regularment el filtre, seguint les indicacions del fabricant.

Consells pràctics

− Abans d'aclimatar l'habitatge, aïlleu convenientment el sostre, les parets i el sòl amb materials ecològics.

− Per escalfar l'espai, obriu les persianes i aprofiteu al màxim l'entrada del sol durant el dia; és la millor font d'escalfor i la més barata.

− Ventiladors de sostre reversibles i a baixa velocitat ajuden a fer circular l'aire calent i són econòmics.

− Tanqueu bé portes, finestres i cortines i segelleu els possibles forats per tal d'impedir la formació de corrents d'aire. Instal·leu-hi cortines llargues i gruixudes per evitar la fugida d'escalfor per les finestres i els balcons.

− Per mantenir les instal·lacions de la calefacció en perfecte estat, aconseguir estalvis importants i una major seguretat dels equips, recordeu-vos de purgar els radiadors abans de l'inici de la temporada de

30

calefacció, netegeu els filtres dels equips mensualment i un cop l'any feu un manteniment de la caldera.

− A l'hivern, tingueu en compte que entre 19 i 21ºC són suficients per aconseguir una temperatura de confort. En condicions normals, n'hi ha prou amb mantenir encesa la calefacció durant el dia i apagar-la a la nit. A l'estiu fixeu la temperatura de l'aire acondicionat entre els 24 i els 27 graus.

− Per guanyar frescor a l'estiu, protegiu les finestres amb persianes, veles i finestrons. També es pot aconseguir ombra addicional amb pèrgoles i porxos.

− A l'estiu, ventileu la casa a primera hora del matí o al vespre, quan la temperatura és més baixa. A l'hivern, feu-ho en hores de màxima radiació solar. Entre els 5 i 10 minuts solen ser suficients per renovar l'aire.

− A l'estiu, si col·loqueu plantes al vostre habitatge aconseguireu augmentar la frescor de forma natural.

− Si decidiu adquirir un aparell d'aire acondicionat, compreu-lo amb etiqueta ecològica i energètica, de classe A i utilitzeu un termòstat o regulador de la temperatura.

− Engegueu l'aire acondicionat només quan sigui necessari.

X Dinàmica 4: Què fem? Què podem fer?

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

31

32

ResidusResidus

La gestió dels residus

Els residus constitueixen un dels més greus problemes de la nostra societat. La preocupació actual pel medi ambient ha fet sorgir la necessitat d’un canvi en el tractament tradicional de les deixalles. En la gestió dels residus bàsicament es contemplen mecanismes per a disminuir la seva producció, transformar-los per a fer-los innocus o menys perillosos, i eliminar-los convenientment perquè no afectin a l'home i al medi ambient

Disminució dels residus

El principi bàsic en la gestió dels residus és disminuir la seva producció. Per a això, se segueix la regla de les 3 R: reduir, reutilitzar i reciclar.

- Reducció: consisteix a limitar la producció de residus utilitzant tècniques netes i racionals, mitjançant les quals s'originen residus en quantitats mínimes. A més es persegueix una disminució en volum per a fer més fàcil el seu transport, tractament i emmagatzematge o eliminació

- Reutilització: nombrosos materials poden ser recuperats i utilitzats diverses vegades abans d’esdevenir inservibles: peces metàl·liques, envassos de vidre, etc. La reutilització promou l'estalvi econòmic i ecològic, tant de matèries primeres com d'energia.

- Reciclatge. Molts materials que ja no serveixen per a l'ús per al qual van ser fabricats, poden ser recuperats en la seva totalitat o part d'ells i utilitzar-los per a fabricar altres del mateix o distint tipus: és el que es coneix com reciclatge. Els principals materials que poden ser recuperats i reciclats són el paper i cartró, el vidre i els metalls

Transformació dels residus.

És el conjunt de mecanismes que eliminen o redueixen la perillositat dels residus, o bé els tractaments que transformen els residus en altres materials utilitzables. En aquest últim sentit es pot considerar la transformació com una forma de reciclatge.

Pràcticament tots tipus de residus poden i deuen ser transformats abans de la seva eliminació, bé per a inactivar-los, bé per a convertir-los en materials aprofitables. Els mètodes de transformació varien depenent del tipus de residu, i cadascun d'ells deu ser tractat d'acord a les seves característiques

33

Eliminació dels residus.

És l'etapa final dels residus, tant per als quals no han pogut reciclar-se o transformar-se, com per als residus originats d'aquestes últimes modificacions. La forma d'eliminació de residus varia segons el tipus que es tracta, però bàsicament s'utilitzen tres mecanismes:

MECANISME D'ELIMINACIÓ TIPUS DE RESIDUSAbocadors Biomassa, Miners, Inerts, RTP, RSUIncineració Biomassa, RTP, RSU, SanitarisEmmagatzematge RTP, Radiactius

Què podem fer nosaltres amb els residus que generem?

Cada dia generem més brossa, contribuint així a que els residus esdevinguen un gran problema, però algunes solucions estan a les nostres mans. Des del moment de la compra fins al moment en que baixem la bossa de la brossa, podem posar en pràctica mesures senzilles que redueixen notablement tant el volum com la perillositat dels nostres residus.

Els residus domèstics: Un gran problema amb fàcils solucions:

REDUIR, REUTILITZAR, RECICLAR, RECUPERAR

Les societats humanes sempre han produït residus, però és ara, en la societat de consum, que el seu volum ha crescut de forma desorbitada. A més s'ha incrementat la seua toxicitat fins a convertir-se en un gravísim problema.

Alhora, les reserves naturals de matèries primeres i les fonts energètiques disminueixen mentre els costos de la seua extracció augmenten i són motius de greus impactes ambientals i desequilibris socials. Estem immersos en la cultura de l'usar i llençar, i en els continguts de la brossa es troben els recursos que potser aviat trobarem a faltar.

Cada ciutadà genera de mitjana 1 kg. de brossa al dia (365 kg. per persona i any). Aquests residus domèstics (Residus Sòlids Urbans, RSU) van a parar a abocadors de brossa i incineradores. Bona part d'aquests RSU, el 60% del volum i 33% del pes de la bossa de la brossa ho constitueixen envassos i embalatges, en la seua majoria de només un ús, normalment fabricats a partir de matèries primeres no renovables, o que, fins i tot, essent renovables s'estan explotant a un ritme superior al de la seua regeneració (p. ex., la fusta per a la fabricació de cel·lulosa), i difícilment reciclables una vegada s'han utilitzat. A més, hem d'afegir que en la llar també es produeixen residus

34

derivats de pintures, dissolvents, insecticides, productes de neteja, etc., considerats residus perillosos perquè suposen un risc important per a la salut o el medi ambient, malgrat que només representen un petit percentatge dels RSU.

Tot aquesta brossa pot ser portada a abocadors, però això ocupa molt terreny i contamina sòls i aigües. Incinerar-lo tampoc és la solució ja que s'emeten contaminants atmosfèrics i es produeixen cendres i escòries molt tòxiques.

Què podem fer, aleshores? Posar en pràctica la consigna de les tres erres, reduir, reutilitzar i reciclar, en aquest ordre d'importància.

Aquest és, a grans trets, el panorama dels RSU, però no hi ha per què desesperançar-se. Actualment disposem de mecanismes per a no generar tants residus i recuperar els productes, així com per a introduir processos industrials més nets i ecològics. Però per a què les coses canvien, les ciutadanes i els ciutadans hem de responsabilitzar-nos i actuar, adquirint nous hàbits de compra, recuperant bons costums, exigint a empreses i autoritats mesures correctes i col·laborant amb elles quan les posen en pràctica.

Composició de la brossa domèstica

A- MATÈRIA ORGÀNICA

La matèria orgànica és el resultat dels residus procedents dels aliments (animals i vegetals). A l'Estat Espanyol es produeixen més de 7.000.000 de tones de residus orgànics. Si els desaprofitem, desperdiciem una gran quantitat de nutrients que si tornaren a la terra podrien disminuir l'empobriment a què estan sotmeses les terres agrícoles. Intentar retornar la riquesa a la terra amb fertilitzants d'origen químic (nitrat i fosfats) perjudica els sòls i contamina les aigües

B- EL PAPER I CARTRÓ

El paper està compost principalment per cel·lulosa, una fibra vegetal que s'extrau dels arbres. Són innombrables els objectes de consum que s'empaqueten amb paper o cartró, de forma que aquests materials representen el 20% del pes i un terç del volum de la bossa de fem. A més, els sobreempaquetats donen lloc a gran quantitat d'embolcalls superflus elaborats amb aquests i altres materials.

Encara que són de fàcil reciclatge, i de fet es reciclen en bona part, la demanda creixent de paper i cartró obliga a fabricar més i més pasta de cel·lulosa, el que provoca la tala de milions d'arbres, les plantacions d'espècies de creixement ràpid com l’eucaliptus o el pi en detriment dels

35

boscos autòctons, i l'elevada contaminació associada a la indústria paperera. A més, no tot el paper pot ser reciclat, els plastificats, els adhesius, els encerats, els de fax o els autocopiatius no són aptes per al seu posterior reciclatge.

C- ELS PLÀSTICS

El 14% del pes de la bossa de fem són plàstics, i en la seva majoria provenen d'envassos d'un sol ús i de tot tipus d'embolcalls i embalatges (ampolles de PVC o PET, bosses de polietillé, safates i caixes protectores de suro blanc...).

Els plàstics són hidrocarburs que provenen del trencament molecular (o cracking) de les naftes, unes substàncies de baix pes molecular derivades de la destil·lació del petroli.

Tots els plàstics es poden incloure en dos grans grups, els termoplàstics i els plàstics termoestables. Els primers són plàstics que es fonen amb la calor sense sofrir modificacions químiques i poden ser reciclats mecànicament; els segons són plàstics rígids, no poden ser reciclats mecànicament i no es fonen per la calor sinó que aquest els produeix uns canvis químics irreversibles. Un 85% dels plàstics sintetitzats són termoplàstics (entre els quals es troba la immensa majoria dels quals s'utilitzen com envassos o embalatges), mentre que el 15% restant són plàstics termoestables.

Els envassos de plàstic no són biodegradables, no són reutilitzables i costen molt de reciclar. L'envàs de plàstic procedent de les escombraries domèstiques és un material que moltes vegades no es pot reciclar per processos mecànics perquè:

− La diversitat de plàstics existents dificulta moltíssim el seu reciclatge tant a nivell del cost de la recuperació com de la identificació del plàstic (per exemple, per a separar el PVC del PET)

− La brutícia amb la qual arriben els materials de les escombraries impedeix, en la pràctica, que el reciclatge del plàstic es pugui portar a terme.

− A més, amb el plàstic domèstic reciclat normalment només es fabriquen materials de baixa qualitat com testos per a plantes, bosses de fem, escombres, etc.

− D'altra banda, el reciclatge químic actualment està en fase de desenvolupament i, per tant, hi ha poca informació fiable ja que aquest tipus de reciclatge no està exempt de problemes ambientals.

Si els envassos de plàstic es duen a un abocador, ho ompliran fàcilment a causa del gran volum que tenen, i romandran allí durant moltíssims anys

36

perquè no es degradaran; a més, els additius que contenen es poden desprendre fàcilment i migrar cap a les aigües subterrànies.

Si en lloc de l'abocador es duen a incinerar, cal tenir en compte totes les emissions contaminants que es produeixen a l'incinerar qualsevol plàstic (encara que es posin els filtres adequats): des de grans quantitats de CO2 fins metalls pesats, o en alguns casos substàncies més perilloses que les quals s'han incinerat. Un dels plàstics d'ús més generalitzat, el PVC, produeix una elevada contaminació en la seua fabricació. Si finalment s'incinera produeix unes de les substàncies més tòxiques que es coneixen les dioxines i els furans.

Impacte ambiental

Cal tenir en compte, que tots els plàstics es fabriquen a partir del petroli per això en consumir plàstics, a més de col·laborar a l'esgotament d'un recurs no renovable, potenciem la gran contaminació que origina l'obtenció i transport del petroli i la seua transformació en plàstic.

D- ELS BRICS

El brik o el tetrabrik és un envàs mixt que es compon de tres materials diferents: 21 g. de cartró (procedent de cel·lulosa verge), 5,8 g. de plàstic polietilé i 1,4 g. d'alumini.

Aquests materials estan disposats en 5 làmines superposades: 3 de polietilé, 1 d'alumini i 1 de paper Kraft d'alta qualitat (elaborat amb pasta verge).

S'utilitzen per a l'envasat de sucs, aigua, vins, salses, productes lactis i altres líquids, per conservar bé els aliments i tenir escàs pes i una forma que facilita el seu magatzematge i transport. L'alumini s'utilitza perquè, com és un bon aïllant dels gasos i de la llum, no permet la deterioració dels aliments. Però, a pesar de les seues prestacions, és un envàs d'un sol ús que augmenta considerablement la quantitat de desaprofitaments.

Els tetrabriks representen com a mínim un 2% del volum de les deixalles domèstiques i el seu consum va en augment (en l'Estat espanyol es produeixen 120.000 T/any de briks).

Impacte ambiental

Durant els anys 90, la Tetra Pak ha iniciat una sèrie de campanyes publicitàries en les quals predica el seu compromís ambiental. Però la realitat és que, per a mantenir la producció actual de tetrabriks de l'Estat espanyol, seria necessari talar 1.700.000 arbres per al cartró, extreure 25.200 T de bauxita per a l'alumini i milions de barrils de petroli per a l'etilè. La fabricació d'aquest envàs suposa també un gran balafiament energètic: per a elaborar-lo necessita 1 Tona Equivalent de Petroli (TEP) per T produïda, en

37

contrast amb les 0,301 TEP del vidre verge i les 0,221 TEP/T del vidre reciclat.

En relació a l'aigua, el consum d'aigua utilitzada durant la fabricació del tetrabrik és quatre vegades superior que el qual s'utilitza per a una ampolla de vidre. Per a transportar les matèries primeres a la fàbrica d’Arganda del Rei (Madrid), on es troba l'única factoria productora dels tetrabrik de l'Estat, es recorren milers de km ja que la pasta de cel·lulosa es duu d'Escandinàvia, el petroli d'Orient Mitjà i l’alumini preferentment del Brasil

El tetrabrik no és reutilitzable. Respecte al seu reciclatge, l'empresa Tetra Pak va arribar a un conveni amb la paperera NESA, segons el qual la fàbrica de NESA d'Alfara d'Algímia (València) recupera el cartró dels tetrabriks per a fer paper Kraft, però actualment no es recuperen ni el polietilé ni l'alumini. Segons dades de la mateixa NESA, actualment aquesta paperera recicla poc més del 5% dels tetrabriks que es consumeixen en tot l'Estat espanyol, amb un cost que oscil·la entre 9 i 10 pessetes per kg. de tetrabrik reciclat.

Una vegada en les incineradores, el cartró blanquejat amb clor que conté el tetrabrik, pot provocar emissions de compostos organoclorats, àcid clorhídric i grans quantitats de CO2 en l'aire. Si la destinació final és l'abocador, els compostos resultants de la degradació del brik van a parar a les aigües subterrànies

E- LES LLAUNES

Els metalls en el seu conjunt representen el 11'7% del pes dels RSU i el 4'2% del seu volum i, en l'actualitat, la majoria són llaunes. Fabricades a partir del ferro, el zinc i, sobretot, l'alumini, s'han convertit en una autèntic problema en generalitzar-se la seua ocupació com envàs d'un sol ús.

Impacte ambiental

Fabricar una tona d'alumini suposa:

− Extraure de 4 a 5 T de bauxita procedent d'extraccions a l'aire lliure que generen molts residus i provoquen la deterioració de rius i aquífers.

− La seva fabricació té un cost energètic de 15.000 Kw/h per cada tona d'alumini (3 vegades superior que el qual es necessita per a fabricar 1 T d'acer).

− Emissió a l'atmosfera de vapors de quitrà, 30 kg. de dióxid de sofre i 4,5 kg. de fluoramina.

38

La indústria de l'alumini està considerada una indústria molt contaminant. Amb l'extracció de la bauxita ja es dóna una degradació gairebé irreversible del paisatge (destrucció de grans zones de l’Amazonia) i es produeixen grans emissions de pols. Durant el procés de l'obtenció de l'alumini es produeixen emissions de dióxid de sofre (causant de la pluja àcida), de vapors de quitrà i de fluoramina, un gas àcid que és molt perjudicial per a la salut perquè provoca alteracions dels ossos, els ronyons i els cabells. A més, el procés de fabricació de l'alumini necessita molta energia.

D'altra banda, les llaunes d'alumini no són reutilitzables. Durant el procés de reciclatge de l'alumini es genera pols i compostos de flúor i clor (aquestes emissions representen només un 5% de les quals s'emeten per a obtenir l'alumini primari). A més, els desaprofitaments bruts de l'alumini s'han de netejar amb sal abans de fondre'ls: per a cada tona d'alumini reciclat es genera mitja tona de residus de sal per a dipositar en les escombraries.

Igual que la llauna d'acer, la llauna d'alumini és un clar exemple de la cultura de l'usar i llençar, ja que comporta uns hàbits que afavoreixen l'abandó immediat de la llauna en qualsevol lloc. Malgrat tot, si la llauna d'alumini va a parar a l'abocador, és molt probable que perduri sense degradar-se, ja que és inoxidable; si va a la incineradora, es produiran emissions de metalls pesats en l'atmosfera i una resta de cendres i desaprofitaments rics en metalls pesats.

F- EL VIDRE

Per a produir els envassos de vidre s'utilitza una tecnologia relativament simple i coneguda des de fa segles. Els materials bàsics per a la seva producció són l’arena de quars, el carbonat de sodi (Na2C03) i la pedra calcària, tots ells molt abundants en la naturalesa. El vidre és un material que té excel·lents propietats com envàs, a causa de la seva estructura iònica, que fa que els seus insterticis moleculars siguen més petits que la majoria de les molècules gasoses (la qual cosa impedeix el pas de qualsevol gas). A més, la pedra calcària li dóna una gran resistència enfront dels agents atmosfèrics.

Tot això fa que el vidre:

− Sigui inalterable químicament, i que no necessiti de la incorporació d'additius.

− Sigui molt resistent a la corrosió i l'oxidació.

− Sigui impermeable als gasos.

− Pugui reutilitzar-se per a ús alimentari una mitjana d'entre 30 i 40 vegades.

39

− Pugui reciclar-se el 100% com matèria primera.

El vidre és un material reutilitzable i 100% reciclable. Si per a fabricar un envàs de vidre s'utilitza vidre reciclat en un 90%, es pot estalviar fins un 75% de l'energia que es necessitaria si s'utilitzés vidre verge. El reciclatge dels residus generats en la pròpia planta durant la fabricació es realitza des de fa molts anys; en canvi, la recollida i el reprocesament del vidre de postconsum és molt més recent. De totes maneres, té com inconvenients la seva fragilitat i el seu elevat pes.

Impacte ambiental

El primer impacte ambiental que es produeix és el de l'alteració del paisatge per a obtenir l’arena i la pedra calcària de les pedreres (materials que, de totes maneres, no corren risc d'esgotar-se). A més, les operacions de preparació i transport d'aquests materials a la fàbrica tenen unes despeses importants d'aigua i electricitat, i contaminen l'aire de pols. Malgrat tot, per a fabricar 1.000 kg. de vidre es necessiten 1240 kg. de matèries primeres (molt menys material en comparació de l'alumini, el plàstic o l'acer).

El rentat i emplenat d'ampolles produeix un cert impacte ambiental, ja que per a netejar i esterilitzar les ampolles, s'utilitzen lleixius i tensoactius que van a parar a les aigües residuals.

Els envassos de vidre es poden reciclar al 100%, però no oblidem que, en el seu reciclatge també es gasta energia i es contamina, el que és un malbaratament tractant-se d'alguna cosa que perfectament podria ser reutilitzat una vegada i una altra, abans de reciclar-los.

És necessari tornar a la vella pràctica de la devolució del casc reutilizable. Per a simplificar-la seria convenient que els envasadores estandarditzaren les botelles.

G- LES PILES

Presenten un elevat potencial contaminant, especialment a causa del mercuri i altres metalls pesats que contenen, molt especialment la majoria de les piles-botó. Una sola d'aquestes piles pot arribar a contaminar fins 600.000 litres d'aigua. Les piles corrents, si bé no són tan nocives, tampoc són bones per al medi ambient. Totes les piles contenen metalls tòxics, com cadmi, plom o mercuri. El mercuri és extremadament perillós per a la salut humana i per al medi ambient. Si barregem les piles amb la resta dels residus ho contaminariem tot, i no podriem aprofitar res. Si aquestes són incinerades, encara són més perilloses per que generen vapor de mercuri.

H- RESIDUS PERILLOSOS

40

Encara que signifiquen poc en pes i volum dintre dels RSU, l'elevada toxicitat de molts productes de neteja, medicaments, piles, insecticides i fitosanitaris obliga a considerar-los al marge.

Bona part dels desinfectants, lleixiu, detergents, desengrreixants, blanquejadors, desatascadors, i altres productes de neteja que es consumeixen en la llar acaben en el desguàs de la pica, contaminant greument les aigües residuals i dificultant el seu tractament en les depuradores. A més, sempre queda una resta en l'envàs que normalment acaba en la brossa. Un altre tant ocorreix amb els els productes de bricolatge (dissolvents, decapants, vernissos, coles i pegaments, productes anticarcoma, etc.) que a la seua elevada toxicitat uneixen el fet de ser inflamables i contenir, en alguns casos, metalls pesats com el mercuri, el plom o el cadmi, molt contaminants.

Més perillosos encara són els insecticides i herbicides els quals emprem en les nostres cases i jardins ja que es tracta de veríns, com els organoclorats i els organofosforats, substàncies tòxiques que poden afectar greument a la salut humana (al·lèrgies cròniques, càncer, afebliment muscular, etc.). Poden romandre durant anys en l'aigua i els sòls. En ésser bioacumulatius, els éssers vius en contacte perllongat amb aquestes substàncies corren una alt risc de sofrir intoxicacions a llarg termini. A més, poden passar fàcilment d'un organisme a un altre a través de la cadena alimentària.

Els aerosols, que correntment s'empren com difusores de tot tipus de productes comporten dos impactes nocius: el risc d'explosió per pressió, perforació o calor; i la destrucció de la capa d'ozó a causa dels gasos propulsors. És veritat que els CFCs que habitualment contenien aquests aerosols s'estan substituint per altres gasos, però aquests substituts o bé són més inflamables i explosius, com el butà o el propà, o bé també danyen, encara que en menor amidada la capa d'ozó, com el HCFC.

Molts medicaments, en rebutjar-se per estar caducats o haver acabat el tractament constitueixen una important font de contaminació, pel que són objectiu d'una recollida específica.

41

42

Com hi podem ajudar?Com hi podem ajudar?

1. A l'hora d'escollir entre productes semblants, tria aquell que tingui menys envàs i embalatge. Evita el consum dels productes excessivament empaquetats. Tingues en compte que aquests envassos també els pagues, en ocasions el preu de l'embolcall supera al del producte.

2. Per regla general els embolcalls de cartró o paper i els envassos de vidre són els menys nocius. No ho oblidis quan optes entre diferents productes.

3. Quan vagis a la compra no oblides dur el teu carret de la compra o una bossa de lona o malla. En darrera instància, reutilitza les bosses que ja t'han donat. Rebutja les bosses que no necessitis, encara que insisteixin en regalar-te-les.

4. Digues al dependent/a que no t'emboliquen els objectes que has comprat, tret que sigui imprescindible.

5. Els productes en grandària familiar, generen menys residus per unitat de producte.

6. Abans de comprar alguna cosa, atén bé a l'etiquetat, on s'adverteix d'alguns riscos i precaucions a prendre , però no de tots els perills!

7. És necessari, especialment en relació amb el paper i el cartró que posem en pràctica la regla de les tres erres: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Evitem el consum innecessari de paper i cartró, reutilitzem per a altres usos els papers i cartrons que tinguem i, només quan ja no ens servisca, serà quan haurem de dur-los a un contenidor per a reciclar.

8. Rebutja la publicitat que t'ofereixen pel carrer o envaeix la teva bústia.

9. Els papers d'impossible o difícil reciclatge (plastificats, encerats, de fax, etc.) només deuríem emprar-los quan no existeixi altra possibilitat menys impactant.

10. Aquest "el barat surt car" serveix en moltes ocasions. Des de sabates fins aparells per a la llar tria aquells tinguin més llarga durada i que puguin ser reparats en cas d'avaria o trencament... i porta'ls a arreglar quan sigui necessari!

11. Els medicaments caducats o que ja no necessitis, lliura'ls a la farmàcia.

Com reduir residus en l'alimentació

12. Sempre que puguis compra els aliments produïts el més prop possible a la teva localitat. Estalviaràs embalatges i transport.

43

13. Quan et sigui possible, compra al detall. Així evites embalatges innecessaris i decideixes la quantitat del producte que millor s'adequa a les teves necessitats.

14. Rebutja els aliments presentats en safates de suro blanc.

15. En molts llocs l'aigua de l'aixeta és de bona qualitat, no consumeixis sense necessitat aigua embotellada.

16. En les begudes i líquids opta per envassos grans i, quan sigui possible de vidre; si és retornable, millor.

17. Evita en tant que sigui possible els "brics" i envassos de plàstic.

18. No compris res que vagi embotellat en PVC.

19. No consumeixis llaures de begudes, compra ampolles de vidre reutilizables.

20. Rebutja els aliments que vénen en "bossetes individuals" dintre d'un paquet més gran.

21. Declara la guerra als "aliments de disseny": no són nutricionalment bons i en general vénen sobrempaquetats.

22. Compra aliments frescs: a més d'evitar embolcalls i envassos, la teva salut, el teu paladar i la teva butxaca ho agrairan.

23. En ocasions els envassos (plàstics, pots, tetrabrics...) indiquen que són "reciclables", això tan només significa que podrien ser reciclats, no que ho vagin a ser.

24. No utilitzis sense sentit el paper d'alumini i "plàstic d'embolicar". Quan puguis reutilitza'ls. O utilitza fiambreres per conservar o transportar l'aliment, per exemple l'entrepà.

25. Evita en tant que sigui possible el menjar "llest per a escalfar en el microones".

Com reduir residus en la neteja

26. Empra detergents sense fosfats ni tensoactius.

27. Els detergents "recargables" disminueixen impactes per l'embalatge. Per exemple els líquids per netejar els vidres solen ser recargables.

28. La neteja i la " blancor" no milloren per usar més detergent del mínim necessari. No amb més quantitat de detergent, més net.

44

29. Per a la neteja de moltes superfícies i teixits els sabons naturals o neutres donen òptims resultats.

30. Els suavitzants són molt impactants, redueixen la vida de la roba i poden afectar a la pell. No els uses o empra'ls només de tant en tant.

31. El vinagre serveix com detergent, fregasòls, fixador del color de les peces de llana i desengreixant.

32. El bicarbonat sòdic i el bòrax són detergents universals i serveixen per a blanquejar la roba.

33. Evita comprar ambientadors. El millor és ventilar les habitacions i també col·locar plantes aromátiques o vaporitzadors d'olis essencials.

Com reduir residus en la higiene i els cosmètics

34. Rebutja els sobrempaquetats. L'embalatge sol representar més de la meitat del preu i són una gran font de residus de tota classe.

35. Tria les presentacions en barra (desodorant, crema d'afaitar ..) i els pulveritzadors manuals.

36. Les compreses i tampons mai han d'anar a parar al WC, ni llaençats en el camp o la platja!

37. Per al cabell utilitza champús suaus basats en herbes o sabons neutres.

38. No usis anticaspes fets a partir de sulfur de seleni.

39. Per a la cura de la pell empra sabons naturals o neutres, en general són més sans. Però no compres sabó líquid, sinó en pastilla.

40. Per a la neteja de les dents usa gel basat en plantes medicinals

Com reduir residus en el bricolatge

41. Informa't i calcula bé la quantitat que necessites: evitaràs malbaratar i generar residus innecessaris. Els flascons i pots de pintures, vernissos i altres productes de bricolatge són de difícil i problemàtica conservació una vegada oberts.

42. Les pintures a l'aigua són molt menys tòxiques i contaminants. Actualment estan disponibles per a gairebé tot tipus d'aplicacions

43. Els aerosols desperdicien molt de producte.

44.Sempre que puguis aplica els productes amb brotxa, pinzell o similars.

45

45. Si t'és imprescindible usa pistoles mecàniques o pulverizadores, però mai aerosols.

46. Els residus d'aquests productes, inclosos els de la neteja de brotxes i pinzells, els de l'escatat de superfícies tractades, etc, portals als punts verds o deixalleria.

Com reduir residus en les piles

47. Si pots evitar-lo no usis aparells a piles. Els rellotges millor que siguin automàtics i les calculadores solars.

48. Els aparells mixts (piles i xarxa) endolla'ls sempre que puguis. Tingues en compte que l'energia de les piles costa fins 450 vegades més que la qual subministra la xarxa.

49. Utilitza piles recargables. Costen més però a mig termini són molt més rentables.

50. Evita les piles-botó i, si has de comprar-les, elegeix les de liti, les de zinc-aire o les d'òxid de plata, que no tenen o tenen molt poc mercuri.

51. Per a desfer-te de les piles, diposita-les sempre en contenidors i en punts de recollida.

Com reduir residus de insecticides i herbicides

52. No empris mai aerosols per a aquests usos, en tot cas pulveritzadors.

53. Per a les plagues de les teues plantes de llar hi ha molts remeis casolans específics tant més eficaços que els insecticidas genèrics. Recorre a la saviesa popular.

54. Mitja llima on s'han inserit claus d'olor o unes plantes d'alfàbrega en les finestres són eficaços anti-insectes.

55 . Els repelents d'insectes per a untar-se el cos poden provocar problemes cutanis i altres mals a la salut. És millor donar-se fregues de vinagre rebaixat o, si prefereixes, d'oli essencial de llima i lavanda barrejat amb oli de cuina.

Com reduir residus en la roba

56. Recorda que els teixits naturals (llana, cotó, lli...) són molt més fàcils de reciclar i menys contaminants, tant en la seua producció com en la seua conversió en residu, que els sintètics.

46

57. Compra roba de segona mà.

58. No eliminis roba o calçat en bon estat simplement perquè "ja no està de moda".

59. La roba que ja no et val pot anar-li bé a altra gent. Regala-la o lliura-la a punts de recollida de roba.

60. Reutilitza la teva roba inservible per a altres usos, com draps de cuina o altres mil coses que es poden fer amb els retalls.

X Dinàmica 4: Què fem? Què podem fer?

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

47

X Dinàmica 5: Cançó: Plany de Salses a Guardamar

Plany, de Salses a Guardamar (Josep Huguet / Esquirols)

Una cosa ens uneix ara de Salses a Guardamar: formigó, sorra i ciment, una cinta vora el mar.

De Colliure a Vacarella la claror enterbolida, d´Alacant a Sa Riera la mar resta sense vida.

De la Garrotxa a la Segarra un solc i una ferida, de Setcases a Viella s´especula sense mida.

Del Conflent a l´Alcoià, de Menorca a la Marina entre boscos mig cremats ja només s´alcen garrigues.

i d´Ascó i de Vandellòs mil engrunes quedaran, cap a Amposta i Vinaròs el petroli a la mar sura.

A Barcelona, tot fum a Tarragona, poca aigua, a Sagunt no es veu el sol, a València no pas gaire.

Una cosa ens uneix ara de Salses a Guardamar...

48

2.3.- Compra verda

Què és?

Compra Ambientalment correcta

Quins són els actors de la compra verda?

Els productors de material, màquines i mobiliari d’oficina, que han de desenvolupar alternatives menys nocives

Els proveïdors, que han d’incloure els productes ambientalment correctes en la seva oferta

Els responsables polítics, que han d’adoptar compromisos polítics per recolzar l’ambientalització del lloc de treball

49

Els responsables de compres i contractació de serveis, que han d’homologar productes i serveis

I finalment els treballadors/es, que fan les seves demandes de material d’oficina, i amb el seu comportament contribueixen a un consum conscient, que inclou la reutilització i reducció de residus.

Principis de la Compra Verda

Selecció de productes i/o serveis amb qualitats ambientalment positives:

Criteri Producte (exemples)Estalvien Recursos, energia o aiguaUtilitzen Recursos RenovablesBaix contingut o absència de substàncies problemàtiques com a residu i amb baixes emissionsRedueixen residusMaterials reciclatsLlarga duradaFàcilment reparablesSón reutilitzables (no d’un sol ús)Són reciclables, de materials separables

Paper reciclat produït a Catalunya, calculadores solars, marcadors de text secs, pegaments i retoladors a base aquosa, bolígrafs amb mina recarregable, paper reciclat, grapadores amb una mecànica de bona qualitat, plomes amb recanvi, gots multiús, tisores de metall sense mànec de plàstic...

Com seleccionar els productes i/o serveis?

- procès de producció , incloent-hi la procedència de les matèries primeres

- les qualitats durant la fase d’ús com la reparabilitat- i el destí del producte com a residu (reciclatge, recollida selectiva...)

Què comprar?

A la pràctica, per poder escollir l’alternativa més ecològica, existeixen bàsicament 2 estratègies:

1. La comparació de 2 alternatives de productes2. L’orientació en etiquetes ecològiques

50

Quin ús fer dels productes?

Abans de comprar un producte cal preguntar-se si realment és necessari o si podem prescindir d’ell

Hem d’aprofitar les característiques ambientalment positives dels productes: no serveix de res comprar marcadors de text recarregables, si no ens acostumem a demanar recàrregues.

Encara que triem productes ecològics, els hem d’utilitzar d’una manera estalviadora. Utilitzar paper reciclat és tant important com fer-lo servir per les dues cares.

Què fer amb els residus?

- La recollida selectiva de paper a cada lloc de treball- La recollida d’embalatges i plàstics a un lloc centralitzat- La recollida de residus especials com tòners, fluorescents i piles a un

lloc centralitzat.

PAPER

El medi de treball i comunicació tradicional en l’administració i la majoria dels llocs de treball és el paper. Tant per reunions com per la tramitació de llicències, instàncies i altra documentació és la nostra eina habitual. La tendència actual és la transició cap a un funcionament amb medis electrònics.

Problemes mediambientals

Els problemes ecològics lligats a la producció i al consum de paper no reciclat són un alt consum de recursos (fusta), d'aigua i energia, la càrrega contaminant de les aigües residuals, les emissions atmosfèriques de productes organoclorats i compostos de sofre.

Una part important i especialment problemàtica de les emissions són les produïdes sobretot per les substàncies lligades amb el blanquejat del paper amb clor. Els efectes mediambientals dels diferents processos de producció de paper es diferencien per la procedència de la pasta de paper i el procés de blanquejat.

51

Consells pràctics

Estalvi i utilització paper reciclat

• reutilitzar paper copiat o imprès a una sola cara (com a paper de notes, etc)

• copiar o imprimir a dues cares • fer només les impressions o còpies estrictament necessàries • si fem reduccions podem reduir el número de pàgines fotocopiades • revisar els documents amb un corrector abans d’imprimir-los • corregir a mà les últimes faltes d’ortografia de documents per a ús

intern • enlloc de paper utilitzar el correu electrònic o intranet; enviar faxos

des de l’ordenador • revisar els mailings per publicacions per reduir els tiratges d’impressió

a la quantitat necessària • tenir caixes al costat de les fotocopiadores i impressores que permetin

recollir paper escrit per una cara per la seva reutilització • per garantir la recollida selectiva de paper cal disposar de punts de

recollida de paper no només a llocs centrals. El millor és tenir una ecopaperera a cada lloc de treball per recollir paper i un altre per la resta de brossa.

MATERIAL D'OFICINA I DELS I LES ALUMNES

El material d’oficina són les petites eines d’ús diari que tots tenim sobre la taula. EL materials dels i les nostres alumnes serà aquell que necessitin per a desenvolupar les classes/sessions i per al seu estudi.

Problemes mediambientals

Encara que un sol retolador comporti una càrrega mediambiental molt reduïda, l’elevada quantitat total d’aquests productes recomana tenir en compte criteris ambientals. Alguns productes –coles, correctors, retoladors- poden contenir també substàncies problemàtiques per la salut, com dissolvents orgànics. La tria amb criteris ambientals – productes de base aquosa, recarregables i fàcilment reciclables – permet reduir els consums de material, energia i residus així com possibles problemes de salut.

Consells pràctics

Consells per la tria i l’ús del material

52

• Abans de comprar un producte cal preguntar-se si realment és necessari o si no podem prescindir d’ell! Podem compartir estisores o altres productes d’ús puntual.

• Evitem productes amb substàncies problemàtiques per a la salut o el medi ambient. Prioritzem productes a base aquosa enlloc de dissolvents orgànics o productes de Polipropilé enlloc de PVC...

• Triem productes que permeten reduir residus: productes recarregables, reutilitzables, de llarga durada i fàcilment reparables.

• Prioritzem productes de materials reciclats! • A l’hora de triar, comparem 2 alternatives del producte que necessitem

i triem el que sigui més ecològic. • Mirem si podem comprar un producte amb etiqueta ecològica

(Dinstintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, Àngel Blau, Etiqueta Ecològica Europea,..)

• No ens fiem de les indicacions genèriques, com “amigo del medio ambiente” o “producto ecològico”, sense llegir la lletra petita.

• Aprofitem les característiques ambientalment positives dels productes: quan comprem productes recarregables, també demanem la recàrrega!

MÀQUINES D'OFICINA

Les màquines d’oficina –ordinadors, impressores, fotocopiadores i altres aparells.

Problemes mediambientals

Poden comportar una gran varietat de càrregues ambientals: el seu consum d’energia, emissions

Criteris

Criteris per a fotocopiadores

En la homologació d’equips d’oficina – fotocopiadores i fax – es valoren els criteris mediambientals amb la mateixa proporció que els criteris tècnics i económics. La possibilitat d’utilitzar paper reciclat és un dels criteris d’obligat compliment. Es contempla la possibilitat de fer còpies per les dues cares i reduccions. El leasing permet el retorn dels aparells un cop esgotat el seu ús.

Fotocopiar per les dues cares: La majoria de les fotocopiadores permet fer còpies per les dues cares. Amb aquest canvi de hàbit podem estalviar fins a un 50% de paper i recursos econòmics associats, i al mateix temps minimitzar els residus.

53

Les enganxines per a fotocopiadores que conviden a fotocopiar per les dues cares.

Criteris per a ordinadors i impressores

En la compra d’equips informàtics s’ha exigit la disponibilitat de peces de recanvi d’equips informàtics en general i material fungible durant un període de 5 anys, per tal d’allargar el cicle de vida dels equips.

Com a requisits generals dels productes, s’especifiquen requisits ergonòmics, mediambientals, d’estalvi energètic, de reducció de radiacions emeses i de reducció de residus, tant pel que fa l’embalatge, els components de l’equip i els consumibles.

Els criteris de les certificacions mediambientals Angel Blau, Energy Star, TCO, MPR, són la base per a la valoració de les ofertes.

L’acceptació generalitzada de paper reciclat per a impressores i equips multifuncionals és criteri d’obligat compliment, igual que l’opció de fer còpies a dues cares en Copiadores digitals connectables a xarxa (“CDR”).

Consells pràctics

Consells per a la utilització de les màquines

• Apaguem els ordinadors, impressores i fotocopiadores un cop s’ha acabat la jornada laboral, i sobretot els caps de setmana.

• Els protectors de pantalla són uns grans consumidors d’energia! Originàriament, s’utilitzàven per protegir les pantalles antigues, no per estalviar energia. Per estalviar cal que utilitzem opcions d’estalvi energètic amb les quals s’apaga el monitor desprès d’un temps programable d’inactivitat

• Busquem i programem els temps mínims per als “modes d’espera” o “sleep off” programables en el nostre equip, així estalviarem energia i diners.

• Imprimim en qualitat “econòmica” si es tracta d’esborranys o documents d’ús intern.

• Sempre que sigui possible, copiem o imprimim per les dues cares!

Consells per a la tria de petits aparells

Quan comprem calculadores o altres petits aparells d’oficina, busquem alternatives als productes que funcionen exclusivament amb piles: aparells

54

solars, amb acumuladors recarregables, o amb adaptadors per a connexió a xarxa.

MÀQUINES DE BEGUDA

Les màquines expenedores de begudes o màquines de vending estàndards ens ofereixen les begudes fredes en llauna o ampolla de plàstic i les begudes calentes (cafè, te, xocolata...) en un got de plàstic d’un sol ús.

Problemes mediambientals

Aquest sistema de distribució de begudes genera una gran quantitat de residus (embolcalls, llaunes, gots, culleretes de plàstic...) que es poden evitar fàcilment. La tria d’una màquina expenedora de begudes amb criteris ambientals requereix tenir en compte la quantitat de residus que es generen en l’ús de la màquina.

Consells pràctics

Consells per la instal·lació de màquines de begudes fredes

• Sota el criteri de minimitzar la producció de residus, (els envasos de les begudes), es recomana la instal·lació de màquines expenedores de begudes fredes en ampolla de vidre reutilitzable. L’ampolla es retorna a una màquina de consigna que restitueix uns diners, un petit dipòsit que es paga quan s’adquireix la beguda.

Consells per a la instal·lació de fonts d’aigua

• Les fonts d’aigua han de tenir una aixeta de “coll de signe” que no només permeti omplir gots sinó també ampolles d’aigua i gerres.

• Cal que la font tingui un sistema de refrigeració lliure de CFC. Aquests compostos alliberats a l’atmosfera malmeten la capa d’ozó.

Consells per a la instal·lació i ús de màquines de begudes calentes

• A l’hora d’instal·lar una màquina expenedora de begudes calentes s’ha de tenir present la producció de residus que provocarà el seu ús. Per tant, cal que la màquina admeti l’opció de donar la beguda sense got de plàstic. Així, els treballadors i treballadores podran utilitzar la seva pròpia tassa o got per beure evitant la producció d’un residu innecessari.

55

• En el cas que la màquina doni got, existeixen sistemes de retorn de got reutilitzable. El got està fabricat amb un plàstic més resistent que admet la seva reutilització. Aquestes màquines van connectades a una màquina de consigna que en tant que es retorna el got retornen una quantitat de diners a l’usuari.

*Comerç just

•• Setemtel. 93 441 53 35

www.pangea.org/setem/

•• Cooperacciótel. 93 318 34 25

www.cooperaccio.org

MATERIAL DE NETEJA I HIGIENE

Problemes mediambientals

Reducció de la càrrega contaminant de les aigües residuals

Desinfectants i altres productes de neteja agressius comporten una càrrega ecotoxicològica elevada de les aigües residuals per clor i altres substàncies. Per minimitzar aquest impacte cal actuar a 3 nivells:

− Prescindir de productes innecessaris, per exemple ambientadors o desinfectants. Utilització de desinfectants exclusivament per a les zones de lavabos, i per a tipologies d’edificis específics (Escoles Bressol i Llars assistencials)

− Reduir el consum de productes químics amb controls de consum i sistemes de dosificació. L’etiquetatge dels envasos especifica instruccions d’ús i dosificació.

− Substituir productes problemàtics per productes mediambientalment més correctes, com poden ser els desinfectants menys nocius que els productes clorats. S’exclouen específicament altres substàncies desinfectants nocives, com formaldehids, paradiclorfenols, i clorbenzols.

Qualitat ambiental de productes de neteja i higiene

Utilització de productes reciclats pel que fa a papers higiènics i d’eixugamans i les bosses d’escombraries a utilitzar en la prestació del servei: Bosses

56

d'escombraries de plàstic reciclat, paper eixugamans a partir de paper reciclat i/o Paper higiènic elaborat a partir de paper reciclat.

Per aquestes categories existeixen productes amb ecoetiquetes oficials (Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, Àngel blau, etc...)

Consells pràctics

La neteja “verda” necessita un canvi de mentalitat de tothom!

No són poques les persones que identifiquen la olor a lleixiu amb olor “a net”! Tant els empleats com el personal de neteja hem de començar a canviar de mentalitat: des de les empreses de neteja encara perdura la idea que mostrar un alt consum de productes és oferir un millor servei.

L’important és: més eficiència amb menys consum de recursos naturals.

No podem valorar la qualitat del servei exclusivament amb l’olfacte. Menys olor significa menys impacte ambiental. La neteja verda, igual que la introducció de la recollida selectiva interna, necessita la col·laboració activa de cadascú.

Diferents sistemes d’eixugar-se les mans

En molts edificis hi ha assecadors de mans elèctrics als lavabos. En aquests casos, moltes vegades els usuaris s’eixuguen les mans amb paper de wàter. És aconsellable instal·lar un sistema expenedor de tovalloles de paper o de cotó, pels quals també existeixen productes amb certificació ecològica.

3.- Com orientar als i les alumnes per a que siguin respectuosos

57

amb el medi ambient?

3.1.- Dia a dia a l'aula

c o h e r è n c i a s k a p l

a r t y t b n m p c e h u a g

m e d i z x c e 1 c r u i r e

2 a m b i e n t q i t t y t q

e n t o t o u t e o o e t i y

t y j g l m o m e n t w e c n

d h n m n p q w r s e x f i i

a c t i v i t a t s i b h p o

t r a n s v e r s a l i t a tp k h e w t i o s z c v n r r

3.2.- Recursos: Jocs per a l'educació ambiental, activitats...

Podem comptar amb un ventall ampli de recursos, aquí en tenim uns quants classificats per tipus:

Web

http://194.30.32.164/elaguaenalava/webdelagua/frajuego.htmWeb de la Diputación Foral de Alava. Inclou tres jocs sobre l'aigua.

www.aeet.org/ecosistemas/012/educativa_a2.htmJoc de simulació-rol "El trasvase del agua", per tractar el Plan Hidrológico Nacional a secundària.

www.ecoembes.comDins l'apartat d'Ecociudad trobem tres jocs d'habilitat sobre la recollida selectiva. Visualment molt atractius.

www.ema-amb.comEl 'Joc de les deixalles' ajuda a identificar els diferents tipus de residus i el contenidor corresponent.

www.epa.gov/epaoswer/osw/kids/index.htm#gamesDiversos jocs sobre la qualitat ambiental. Versió en castellà.

www.gencat.net/mediamb/ea/recursos4.htmJoc de rol ‘El futur de les deixalles’.

58

www.reciclavidrio.com/entrar.htmWeb d'Ecovidrio on podem trobar diversos jocs: interpretació musical, memòria i recollida de residus.

www.xesca.net/4SABATERS.pdfJoc de papiroflexia per a nens de 3 a 8 anys sobre les energies renovables. Us aconsellem imprimir-lo en color.

www.xtec.es/recursos/ciencies/ambinet/ambinet/explora.htmAmbinet és un recurs educatiu sobre la recollida selectiva.Ofereix jocs on-line, documents de referència i propostes activitats.

Jocs i materials multimèdia

Bioviva. Sant Quirze del Vallés: Educa; [Montpellier]: Bioviva, [2000-?]. 1 joc de taula.A partir de 8 anys. De 2 a 6 jugadors. Partint de preguntes i anècdotes curioses, l'objectiu del joc és aconseguir “biopuntos”, un conjunt de bones pràctiques ambientals a lavida quotidiana.

Ecodòmino: l'atrapadeixalles. Barcelona: Castellnou, 1996. 1 joc de taula. A partir de 5 anys. De 2 a 8 jugadors. Joc sobre el tipus de deixalles i la recollida selectiva.

Elektron. Carrusel solar [Objecte]. [2002-?]. 1 kit solar educatiu.A partir de 12 anys. És un kit de muntatge que inclou una cèl·lula fotovoltaica amb motor. Elektron també distribueix altres objectes com catamarans, cotxes, bicicletes ohelicòpters, així com mecanos.

El juego del café justo. [Barcelona?]: Intermón-Oxfam,[199-?]. 1 joc de taula.A partir de 5 anys. Fins a 6 jugadors. Simula el cultiu del cafè als països del Sud i la seva exportació al Nord, amb tota la problemàtica associada: plagues, impostos, etc.

Estimada Terra: coneguem, respectem i estimem la Terra. [Barcelona]: Món-3; Diset, [2000-?]. 1 trencaclosques. A partir de 9 anys. Mapa de Peters del planeta, que reprodueix la superfície dels continents a escala real.

Faidutti, B. Terra. Saratoga: Days of Wonder, 2003. 1 joc de taula.A partir de 8 anys. De 3 a 6 jugadors. Joc oficial del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004. Es tracta de resoldre col·lectivament les diverses crisis que es presenten per tal demantenir la pau i les condicions d'un desenvolupament sostenible.

Hídricus. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 1998. 1 joc de taula. Indicat per a 8-13 anys. De 2 a 4 jugadors. Permet adquirir, contrastar i ampliar els coneixements sobre l'aigua. El tauler representa el cicle de l'aigua.

Hita, C. de. Atmosferas: un juego para la sensibilización y percepción del paisaje sonoro. Segovia: CENEAM, 1993. 1 carpeta.

Materials didàctics

Bantulà, J.; Mora, J. M. Juegos multiculturales: 225 juegos tradicionales para un mundo global. Barcelona: Paidotribo, 2002. 333 p.

59

Compendi agrupat en funció del país d'origen del joc. Té el mèrit d'haver recopilat 225 jocs d'arreu del món.Barjuan, J. Crear amb deixalles: idees perquè et diverteixis reciclant. Barcelona: Proa, Columna, 1996. 125 p. Manual molt ben pautat i il·lustrat. En destaquem la qualitat del disseny dels objectes resultants.

Bulbena, A. Joguines = jouets = juguetes = toys. Vic: Eumo; Andorra: Govern d’Andorra. Secretaria d’Estat de Medi Ambient, 1996. 85 p. Instruccions per construir joguines a través d'il·lustracions.

Cascón, P.; Martín, C. La alternativa del juego I: juegos y dinámicas de educación para la paz. 3a ed. Madrid: Los Libros de la Catarata, 1998. 254 p.Recopilació exhaustiva de jocs cooperatius que s'han escollit pels procediments i actituds que promouen (resolució de conflictes, consens, cooperació, etc.).

El gran juego de los continentes… y otras actividades de educación para el desarrollo. Valladolid: Scouts de Castilla y León, c1998. 149 p.Activitats relacionades amb la situació i les desigualtats socioeconòmiques globals (fam, immigració, discriminació, comerç, etc.).

Fernández, A. (comp.). Tambali: jocs per la solidaritat, la tolerància i la diversitat. Barcelona: Escola Forca, 1996. 1 vol. [sense paginar].Jocs per descobrir valors, tractar els prejudicis i la solidaritat, per fomentar en els infants el coneixement de la diversitat, la tolerància, la responsabilitat… i tots els avantatges que això suposa.

Hamilton, L. Los niños y la naturaleza: juegos y actividades para inculcar en los niños el amor y el respeto por el medio ambiente. Barcelona: Oniro, 1999. 195 p.Gran quantitat de jocs i activitats lúdiques aprofitant la mateixa natura (arbres, rius, sorra, neu, fulles, etc.), així com els diferents recursos que ens dóna (colors, sons, etc.).

Hancock, J.; Hancock, D. Jugar i crear joguines. Barcelona: Parramón, 1996. 95 p. Instruccions per crear joguines amb l'ajut de consells preventius i pràctics. Al final de l'obra hi ha una sèrie de plantilles per a la seva elaboració.

La alternativa del juego II: juegos y dinámicas de educación para la paz. 4a ed. Madrid: Los Libros de la Catarata, 1999. 277 p. Segona part de 'La alternativa del juego I'

Lavitnan, S.; Moughty, M. J. de C. Inventamos juegos y juguetes. [Buenos Aires]: UNICEF, 1992. 112 p.El llibre es divideix en tres capítols, dos dels quals presenten jocs amb materials molt quotidians; l'altre ensenya com crear joguines.

Martínez Martínez, A. No lo tires, ¡JUEGA!: juguetes con materiales usados. Barcelona: Didaco, 1998. 123 p.A la introducció l'autor incideix en la necessitat de substituir la mentalitat d'usar i llençar per la mentalitat de qualitat i d'un desenvolupament social i ecològic sostenible.

Piñango, C.; Martín, S. Construcción de juguetes con material de desecho. 3a ed. Madrid: Comunidad de Madrid, Popular, 1999. 238 p.Tracta de manera molt entenedora els residus i el reciclatge i els valors relacionats amb els jocs i les joguines. Inclou també tècniques bàsiques de construcció.

Promotora de Acción Infantil. Alipasnia. [Zaragoza]: Ayuntamiento de Zaragoza. Servicio de Medio Ambiente, 1998. 1 vol. [paginació múltiple].

60

Narra l'aventura duta a terme per diferents escoles amb el fil conductor d'un animal imaginari. Recull 96 jocs molt divertits d'expressió corporal, d'expressió gràfica-plàstica, de percepció i d'agilitat i flexibilitat del pensament. Inclou l'avaluació de les mestres participants.Sher, B. Juegos estupendos con juguetes improvisados. Janet Young (il.). Barcelona: Matínez Roca, 1996. 320 p.Més de set-cents jocs on s'utilitzen objectes que normalment acaben a la brossa. Ajuden a desenvolupar la psicomotricitat.

3.3.- Participació, el medi ambient i la construcció de la identitat

A més de comptar amb un bon recull de recursos, ens cal també un element fonamental: la participació dels i de les nostres alumnes.

Hi ha una necessitat latent de contribuir a formar ciutadans més competents cívicament i compromesos, mitjançant la participació i responsabilitats col·lectives. Les estructures formals bàsiques d’una democràcia no són ja les que donen força i estabilitat a una democràcia, com es va creure durant molt de temps; sinó les virtuts cíviques i la participació activa dels seus ciutadans és el que donen vigor democràtic a les institucions i les fan sostenibles. D’aquí la importància del cultiu de l’educació per a la ciutadania i per a la participació activa.

La ciutadania inclou a TOTHOM. A l’hora de pensar i crear les ciutats ens oblidem d’alguns d’aquests sectors de la societat. És per això que s'ha de donar èmfasi a una “petita” part de la nostra societat, que tot i la seva curta edat tenen molt a dir i molt a aportar.

Qui se'n responsabilitza d’aquesta educació comunitària?

Educar per a que els ciutadans i ciutadanes siguin actius no és paper únic de l’escola, vista com a lloc per excel·lència d’educació de les persones.

Una societat participativa s’entén que és aquella on tots els agents, institucions socials i polítiques i ciutadania en general estan articulats. En paraules de M. Marchioni (1999:17) hi ha una “necesidad de un proceso de tipo nuevo que requiere la aportación de los tres protagonistas (administración/asociaciones, recursos y personas), cada uno en su papel y todos ellos relacionándose correctamente en un proceso que es a la vez dinámino y dialéctico".

Tot procés ha de comptar amb la participació dels seus protagonistes, indiferentment per qui sigui iniciat aquest procés; ja que sense la seva participació i interrelació no podem parlar de PROCÉS.

61

És necessari un treball conjunt i paral·lel en altres camps per no recaure en responsabilitzar només a l’escola. Hi ha d’haver corresponsabilitat1.

Com es dóna vida a aquest procés de participació?

El procés participatiu pot tenir la seva iniciativa des de diferents punts; és a dir, engegat per alguns dels protagonistes abans esmentats (administració/associacions, recursos i persones). El seu grau de participació i/o implicació pot variar segons les seves possibilitats, no per això se’n menysprea la seva tasca encara que en sigui minsa.

Cada comunitat té unes característiques diferencials i que a la vegada la fan única: (Marchioni, 1999: 170) “cada comunidad es una realidad particular y cada comunidad hará su propio proceso que será único e irrepetible”. Tot i així, cal tenir en compte aspectes com l’estudi previ de la comunitat “target”, el coneixement de la situació, la programació acurada però no inamovible del procés de participació, localització de les activitats, horaris (se’n parlarà més endavant), coordinació permanent entre tots els agents, feed-back en tot moment (difusió)... aquests punts es troben sintetizats per Marchioni (1999:43,44) en els següents: estudi del territori, població, demandes, recursos; elements de caire metodològic com informació i documentació, coordinació, coneixement i audició, programació i avaluació.

És important no només conèixer la comunitat, sinó també saber quins són els instruments que ens seran més eficients. Tan sols així podem passar de la idea a la plasmació de la realitat.

Quan?

S’ha de ser realista i tenir en compte el període més indicat per al desenvolupament del procés participatiu. És convenient una bona planificació de la temporalització.

Els horaris, quan parlem d’infants, s’han d’ajustar també al ritme escolar i al seu ritme propi pel fet de ser infants.

Hem de tenir en compte, també, l’edat d’aquests infants i l’etapa en que es troben: infància o adolescència; tots dos períodes rellevants per a la participació comunitària. Així per exemple, si es vol treballar per dinamitzar la participació i la convivència ciutadana amb nens i nenes d’una determinada

1 Treball conjunt i consensuat entre tots els agents

62

edat, com podria ser el Cicle Mitjà de Primària, s’haurien de tenir en compte els objectius referencials d’aquest cicle2.

Principis de la participació

A mode de “receptari” a part dels elements amb anterioritat esmentats (Qui, Com, Quan) seria aconsellable tenir els següents principis de la cultura participativa ben presents en el procés participatiu3 tal com ens indica Peguero (1997:13):

- Democràcia: aquesta s’aconsegueix mitjançant una suma d’actituds individuals favorables a la participació, una organització que l’afavoreixi i una revisió permanent.- Consens: en el consens conflueixen ideologies diferents i permet adoptar les resolucions que en sorgeixen. La diversitat de metes no ha de significar no arribar al consens per aconseguir-les.- Autonomia: d’actuació i de decisió per tal d’oferir respostes diverses a realitats diverses també. Aquesta es pot veure limitada per aspectes organitzatius, econòmics o del propi desenvolupament de l’activitat. Però no ha de ser entesa com un fre o limitació. - Corresponsabilitat: la corresponsabilització s’aconsegueix quan hi ha estructures sòlides i consolidades on hi ha una intervenció des de diferents parts de manera activa. Això vol dir cohesió. - Dinamització: creació d’estructures que permetin i facilitin la participació per a tothom. - Informació i comunicació: la informació ha de “fluïr”. S’ha de proveir els mecanismes àgils i eficaços per a que hi hagi un flux d’informació. La informació serà la “clau” per a evitar una participació sense coneixement i serà també el reforç essencial per alimentar la participació de les persones. Però que hi hagi canals de comunicació per a transmetre la informació no assegura la participació; en paraules de Marchioni (1999:105): “Sin información no puede haber participación, pero no es suficiente informar para que haya automáticamente participación”.

La informació ha de ser entesa no només en una direcció. És a dir, hi ha d’haver una informació de tornada (“feed-back”) del procés participatiu a tota la comunitat. D’altra banda, aquesta transmissió de la informació no ha d’estar feta amb una freqüència elevada i tampoc ha de ser confusa i/o

2 Veure la Unitat didàctica proposada per l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. Unitat didàctica adreçada a dinamitzar la participació i la convivència ciudadana; tot treballant amb nens i nenes del Cicle Mitjà. És un exemple per treballar la vinculació del municipi i educació; per tal d’afavorir la interrelació entre els interessos dels infants i els de la comunitat municipal. Alhora que també tracta d’unificar l’acció educativa de les escoles amb les possibilitats educatives formatives que ofereix l’escenari del municipi.

3 Entenent procés participatiu des de la idea/demanda, planificació i execució

63

inexacta. Sinó, aquest canal comunicatiu seria un dels agents que pot dificultar la participació.

Els agents que dificulten la participació es podríen resumir en: a nivell individual (falta d’hàbit, tendència la mínim esforç, fenòmen NIMBY – not in my backyard - , …; a nivell social (percepció de no pertinença o llunyania als centres de desició, no transcendència, inhibició i/o delegació de responsabilitat (Pol, 1996ª), desresponsabilització…); a nivell comunicacional (missatges contradictoris, abundants i/o confusos).4

En el cas de la transmissió d’informació amb infants cal tenir en tot moment present a quina edat de nens i nenes ens dirigim per tal de formular bé el missatge i fer-lo entenedor. Sense menysprear la seva capacitat. Cal també donar-los-hi veu i representació; així com també el temps i lloc per debatre. Els infants no han d’estar entesos com a “convidats”, sinó com a protagonistes.

Aquests principis aplicables i procedents de l’entorn bàsicament escolar5 ens poden ajudar a assentar unes bases/principis d’actuació a l’hora d’immergir-nos i immergir als altres en el PROCÈS participatiu.

L’entorn escolar (centre educatiu) es troba immers en la Comunitat Educativa. Així doncs, dins d’un determinat context la comunitat educativa es troba formada per: alumnat, família i professorat. Tots ells, conformen el centre educatiu.

4 MORENO, Emília; POL, Enric. Nociones Psicosociales para la intervención y la Gestión Ambiental. Monografias sociambientales. No. 14. Publicacions Universitat de Barcelona. 1999

5PEGUERO ABAD, Salvador. La cultura de la participació. Barcelona: Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramanet. Publicacions de la Federació de moviments de renovació pedagògica de Catalunya. 1997

64

Context

La Comunitat educativa, especificant aquest terme, s’entén com: (Peguero 1997:9) “el conjunt de persones que, en més o menys mesura, estem implicats en el procés educatiu, juntament amb l’entorn que ens envolta, en el qual estem immersos i del qual no ens podem sostreure. Tots esdevenim agents educatius [...]”

Així doncs, no només el centre educatiu esdevé agent educador. L’entorn i les persones d’aquest entorn hi juguen un gran paper fonamental per a l’educació; i en aquest cas per propiciar la participació de la comunitat més jove.

La participació dels infants i creació de la seva identitat

Tal i com s’ha apuntat en el punt anterior, l’edat és un factor que determinarà els passos en aquesta creació de la identitat. La capacitat participativa de cada infant serà diferent en quant a forma i ritmes.

Richard Sennett (2001:48) afirma que “esta impaciencia por crear una propia identidad clara actúa para conservar el pasado conocido en presencia del inquietante presente”. Sennett, doncs, ens parla d’un “marc de referència” o “punt de partida” a partir del qual es construeix la identitat.

La creació de la identitat en els infants també es caracteritzada per la procedència; és a dir, la cultura del lloc on creixem ens marca una certa

65

Alumnat

Família Professorat

Centre Educatiu

manera d’entendre la identitat. Tot i així, hi ha un fet comú en totes les teories: la identitat és un procés social i no només individual. En altres paraules: la comprensió del món social i l’autocomprensió es construeix de manera recíproca, influint-se l’una amb l’altra i limitant-se a la vegada.

S’han de donar els “estris” adequats per a que els mateixos infants tinguin l’autonomia d’anar creant la seva pròpia identitat. Un exemple en seria donar-los-hi l’oportunitat de prendre decisions sobre aspectes que els hi puguin ser pròxims.

No hem d’esperar a una desestructuració social o canvis en el nucli de la societat per a que es faciliti un enfortiment de la identitat individual i com a grup. Certament, l’estructura social té un paper important en desenvolupament del seu sentit de competència envers a l’entorn. Per això, la construcció d’una identitat social “se forja a partir de la cooperación y cohesión de grupo, [...] a partir de la identificación con categorías del grupo, [...] y a partir de unos significados compartidos y socialmente creados, [...] en ellas el entorno físico forma parte indisociable de estos procesos, no como mero escenario sino como elemento funcional y simbólico [...]” (Moreno i Pol, 1999:55).

Tots aquests elements són facilitadors per a l’apropiació del lloc. Això ens indica que cal construir una bona estructura social, com abans ja s’ha esmentat, per tal de facilitar la construcció de la identitat. I quin entorn volem? Aquell, segurament, que ens sigui més proper, còmode, ambientalment sostenible6... i un llarg etcètera que s’adequarà a les preferències o circumstàncies de cada persona. No voldrem, però, una “vida social desordenada, inestable [...]” que “conduciría cambios estructurales en la misma ciudad, así como también en los individuos en su medio ambiente” (Sennett, 2001:231).

La ciutat, o “asentamiento denso e incontrolable” en paraules de Sennett, pot ser vista més enllà del seu caràcter de selva urbana i oferir possibilitats realment educadores a través de processos participatius. Pot ser apartada també, la ciutat, de la creença d’immensitat i soledat i carència del valor positiu humà. Una ciutat densa i desordenada pot arribar a promoure un aïllament i l’anteriorment esmentada soledat. Els infants, des de la seva visió, poden ser uns grans agents de canvi.

Aquests grans agents de canvi, els infants, cal que tinguin un bon paper: el de protagonistes. Se’ls ha de concedir la paraula i la possibilitat d’expressar les seves inquietuds, pensaments, idees... I el més important de tot: els hem d’escoltar! Ha de ser una escolta activa on hi tingui lloc la consideració de tot el que diuen. Ens hem de deixar sorprendre, perquè de ben segur que ens diran coses que no esperem i que realment seran vàlides per a millorar el nostre entorn. 6 En el punt “Aportacions de la participació en el medi ambient” de la página 11 es tractarà amb més profunditat aquest tema.

66

Aquest entorn, la ciutat en la majoria dels casos, s’ha oblidat de l’infant. Com apunta Tonucci (1997:73) “l’infant pot ser considerat un indicador ambiental molt sensible: si hi trobem infants que juguen, que passegen tots sols, vol dir que la ciutat és sana; en canvi, si no hi trobem infants, significa que la ciutat està malalta.”

Aportacions de la participació al medi ambient

La participació pública pot comportar beneficis per a una relació respectuosa entre ciutadans i medi ambient (o també podríem dir amb el seu entorn més proper). Perquè participar també vol dir aprendre i en aquest aprenentatge s’hi inclouen l’adquisició d’habilitats per ser reflexiu, crític i autocrític.

La participació, mediambiental en aquest cas, significa endinsar-se en “aquellos aspectos en los que la población tiene una actuación activa sobre la cuestión que esté en debate, evaluación, o discusión sobre su aceptación o rechazo, actuación e implicación directa, toma de decisiones, etc.” (Moreno i Pol, 1999:88).

La participació pública, incloent-hi els infants, pot ser de gran suport per a una òptima gestió del medi ambient. Tots els nens i nenes, i joves també, poden implicar-se en la participació de qualsevol activitat. Els infants, tot sovint esdevenen “catalitzadors” per a canviar pràctiques insostenibles a casa. Esdevenen uns “petits-grans” dialogants dins la família. Ells, els infants, també poden fer una avaluació del seu entorn i veure quines són les problemàtiques existents i que s’hi pot fer per millorar la situació.

Una aproximació, encara que sigui a petita escala, als problemes mediambientals de l’entorn més pròxim pot ajudar a la comprensió dels mateixos. Perquè és amb la interacció directa i investigant amb/i els fenòmens que els nens aprenen. L’experiència directa amb l’entorn és molt més vàlida que qualsevol documental o llibre.

Quins elements s’han de conèixer d’aquest entorn més pròxim? No només ens cal estar familiaritzats amb l’entorn natural proper (rural o urbà), també hem de comptar amb un bagatge de coneixement de: problemes i aspectes socials, història i cultura locals, apreciació estètica de l’entorn i coneixement polític (civisme i govern). L’entorn o context és una suma de tots aquests coneixements.

Sovint quan es parla de problemàtiques ambientals es pensa en l’entorn més rural, o la problemàtica dels residus a les ciutats, la protecció de la natura... Però tots aquests coneixements de l’entorn abans esmentats i l’educació ambiental que se’n desprèn hauria d’orientar-se cap al coneixement i control per part dels nens i nenes de l’àmbit on viuen. Així, amb l’experimentació,

67

investigació, recorregut, vivències... faran que la intervenció que es plantegi sigui eficaç i real.

Com es pot realitzar aquest apropament vivencial amb l’entorn urbà? Alguns exemples els trobem en el llibre la Ciutat dels infants de Francesco Tonucci on es parla d’aquest apropament de ciutat i nen/a a través, per exemple, dels camins escolars7.

Un altre exemple de vivència de la ciutat la tenim en la Guia Barcelona amb ulls de nen de Francesco Tonucci i Montserrat Morales on en forma de guia, com diu el títol, podem descobrir la Barcelona de mà dels infants amb recorreguts educatius a l’hora que assequibles per ser fets pels més petits.

Per a que aquests dos exemples esmentats es duguin a terme de manera satisfactòria no només ens cal la participació activa dels infants i les seves ganes per descobrir, sinó també l’escola, serveis municipals i pares i mares. La ciutat ha de ser feta i pensada per i amb els infants. Ells i elles, els més petits, hi ha de trobar el seu lloc.

En el següent punt s’exemplifiquen algunes actuacions on els petits i petites hi tenen protagonisme, veu i vot.

Exemples de participació dels més joves

•• Participació als consells escolars

Dotar als alumnes de les eines i habilitats per a poder participar activament en les decisions que els puguin afectar. Fent-los immersos, així, d’una cultura organitzativa de participació en la vida quotidiana del centre; en aquest cas. És una manera de propiciar, també, que la participació dels infants surti dels murs de l’escola per arribar a la societat en general.

•• Audiència públicaAudiència pública

L’audiència pública és una altra modalitat de participació engegada des de l’Institut d’Educació i de caràcter anual. Es tracta d’un procés participatiu ciutadà legalment establert a la normativa municipal i que és pioner juntament amb d’altres ciutats europees. Així doncs, cada any es proposen temes d’interès per als i les joves de la ciutat per tal de promoure l’educació per la participació. Hi poden participar els centres educatius a partir del cicle superior de primària, secundària i els nois i noies d'institucions de lleure infantil i juvenil de 10 a 17 anys.

7 Els camins escolars proposen donar autonomia als nens i nenes per anar sols de casa a l’escola. Implicant, a la vegada, a tots els agents educatius de la comunitat per facilitar aquest camí escolar.

68

Durant el procés es fan diverses actuacions com la formació del professorat i personal educatiu inscrit, presentació del tema i metodologia de treball a l’alumnat... Després del treball de cada centre hi ha una posada en comú en forma de debats, se’n redacta un manifest i es presentat a l’alcaldia de la ciutat. Les propostes presentades són assumides pel Consistori.

A cada edició es proposen temàtiques diferents i d’interès d’actualitat. A tall d’exemple tenim:

- 1999-2000 Barcelona Sona. Ens agrada la música?

- 2000-2001 Barcelona més verda. Com volem que sigui un jardí del nostre districte?

- 2001-2002 Ens movem per Barcelona. Com veiem la mobilitat a la ciutat?

- 2002-2003 Com veiem la Barcelona del futur? De la preservació del patrimoni a l'urbanisme del demà.

A trets generals el que es pretén hi hagi un coneixement de l’entorn i els canvis que s’estiguin succeint en aquest mateix entorn. Es vol fer reflexionar als més joves i que prenguin part activa sobre els processos. Només amb l'estima de la ciutat, amb una intervenció social i activa dels nois i noies es pot trobar el compromís amb els temes de l'entorn urbà i es podrà fomentar l'opció crítica i la sensibilitat envers uns valors cívics, socials i ètics.

•• Ciutats educadoresCiutats educadores

La ciutat esdevé ciutat educadora quan les seves propostes, presentades als ciutadans i ciutadanes, tenen conseqüències en millora d’actituds, valors i convivència. La ciutat educadora és una proposta integradora que intenta implicar a tot tipus d’institucions, associacions públiques i privades; no només el govern local. Quins són els seus objectius? Donar un impuls a la qualitat de vida de les persones, al seu compromís com a ciutadans i també un impuls d’una democràcia participativa i solidària.

La ciutat, per tant, esdevé una gran font d’educació: un agent educador que a través del seu impacte pugui transmetre els valors abans esmentats i educar a les persones.

•• Òrgans de participacióÒrgans de participació

El Consell Ciutadà del Districte és el màxim òrgan consultiu i de participació del districte. S’hi integren representants de les entitats i associacions, de la resta de consells sectorials de participació del Districte, i també ciutadans i ciutadanes a títol individual.

69

L’audiència pública de l’estat del Districte té per finalitat potenciar la comunicació periòdica entre el Consell del Districte i la ciutadania i de servir com a instància d’interrelació permanent. S’ha de convocar cada dos mesos com a mínim. Està obert a tota la ciutadania i s’hi pot tractar qualsevol tema, per a la qual cosa cal que les persones i les entitats ho sol·licitin per escrit abans que comenci la sessió i que facin constar a la sol·licitud el nom de la persona o entitat i el tema o contingut de la intervenció.

Les comissions de treball, els consells sectorials i els consells d’equipament són altres òrgans de participació que tenen per finalitat realitzar estudis, activitats i seguiment d’aquestes en àmbits de districte, barri, sector o equipament.

www.bcn.cat Districte de Ciutat Vella

•• El consell dels infantsEl consell dels infants

El Consell dels Infants assegura la presència dels infants. Per a ells, la simple participació (tot i que no hi hagi representació política suficient) els hi aporta una experiència útil. No s’ha de caure, però en engrescar-los i no veure realitzades les seves propostes. Els petits poden aportar idees per canviar a la ciutat, per tant la veu que poden donar en aquests consells s’hauria de considerar.

Com funciona aquest Consell? Hi ha un nen i una nena de cadascuna de les escoles primàries de la ciutat i en total són uns 30 consellers. Cada escola és lliure d’escollir els seus representants de la manera que els hi sembli més adient.

Els infants són escollits per a un període de dos anys. S’ha d’assegurar la continuïtat, per això els nens del Cicle Mitjà i Superior de Primària es presenten com els millors candidats. Així també hi ha un traspàs d’informació i competències entre nens de Cicle Mitjà i nens de Cicle Superior.

•• Agenda 21 LocalAgenda 21 Local

L’Agenda 21, l’acord de la ONU per al desenvolupament global sostenible, pren cos i forma a partir de l’Agenda 21 Local: aplicada per cada comunitat i donant protagonisme als nens i nenes. Tot i que l’Agenda 21 va ser un acord internacional, dos terços de les seves propostes només poden portar-se a terme a través de l’acció local. Alguns països estan donant mecanismes de recolzament a les comunitats per a que puguin crear les seves pròpies Agendes 21 Locals.

70

Una de les exigències de l’Agenda 21 és involucrar als joves en la identificació, disseny, execució i seguiment dels projectes. S’estan contractant coordinadors locals de l’Agenda 21 per a crear fòrums d’implicació comunitària, i molts d’ells col·laboren estretament amb els departaments d’educació i joventut de les administracions locals.

El desenvolupament sostenible ha de ser un procés llarg, i inclou canvis en les pautes de treball i en els patrons de consum i estil de vida; així com també les millores fonamentals en els mecanismes democràtics locals de presa de decisions. No és sorprenent que aquestes autoritats considerin als nens i nenes com l’audiència més fàcil de captivar i la més realista amb la que es comença a desenvolupar canvis tan profunds.

Una de les vies o camins que té l’Agenda 21 per arribar als més petits i petites és a través de les Escoles Verdes. Com ja s’ha esmentat abans, l’Agenda 21 busca la reorientació de l'educació vers el desenvolupament sostenible.

Com hi poden participar les escoles d’arreu de Catalunya? Integrar el medi ambient en els plans d’estudi i identificar-se com a centre compromés a la millor ambiental (i s’entén, també, de l’entorn.

“Per iniciar aquest procés d'ambientalització, el primer pas que fa el centre és redactar el seu Pla de cohesió ambiental (o Agenda 21 de centre), on es defineixen els trets i els objectius ambientals del centre. Aquests objectius es duran a terme, al llarg dels diferents cursos escolars, mitjançant els programes d'Acció, els quals recullen les actuacions concretes de millora ambiental que el centre es compromet a realitzar durant un període de dos cursos escolars.”8

Tal i com s’havia apuntat en punts anterior, l’acció educativa no es dóna aïlladament. Hi ha diferents agents que hi participen. És per això que el programa d’escoles verdes vol promoure també la participació del centre en projectes locals de millora ambiental. L’escola hi té molt a fer i pot ser un motor de millora mediambiental a escala local o de barri.

4.- Agenda 21 escolar: escoles verdes

8 Informació extreta del web: http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/

71

Per millorar el món, cal començar per l'entorn més proper.

Agenda 21 escolar:

Cada escola decideix

implicar-se

Acció escolar

Comunitat educativa

Participació escolar

4.1.- Què és l'Agenda 21 escolar?

De la mateixa manera que les ciutats han de prendre compromisos per fer possibles les solucions planetàries, les entitats i associacions ciutadanes, les empreses i professionals, així com totes i cada una de les persones que convivim a la ciutat, hem d'assumir la nostra part de responsabilitat en el

72

desenvolupament dels projectes de sostenibilitat a escala local. El seu èxit o fracàs també depèn de tots nosaltres.

En aquest context, els centres educatius són un cas particular amb especial rellevància. Si per una banda, per la seva funció educativa específica, tenen un paper fonamental en ajudar l'anàlisi i la comprensió de la realitat complexa, per una altra, la comunitat educativa constitueix un petit model de ciutat en el qual és possible assajar processos i solucions a escala reduïda.

L'escola pot ser un bon lloc on imaginar i experimentar estratègies per viure d'acord amb els principis de sostenibilitat en la pràctica diària. I de retruc, tot tancant el cercle, la vivència d'aquesta mena d'experiències tindrà un poder educatiu extraordinari!

Entre altres raons, l'escola és un lloc idoni per aprendre a viure de manera més sostenible a partir de les descobertes i propostes de tots els seus membres, perquè dóna la possibilitat de participació real necessària per a aquest procés. En el marc del centre educatiu és possible debatre obertament els problemes que s'han de resoldre, decidir conjuntament quines són les prioritats i quines són les propostes més adequades per dur-les a terme, i executar i controlar les decisions preses col·lectivament.

És perfectament possible, doncs, que l'escola faci, a la seva escala, un procés idèntic al que fa la ciutat: assumir la seva responsabilitat en els problemes socioambientals, analitzar el seu estat i comprometre's en actuacions de millora al seu abast. És a dir, elabori la seva Agenda 21 Escolar.

L'Agenda 21 Escolar anima als centres a posar en marxa un procés participatiu d'anàlisi i debat, i a establir un pla d'acció amb compromisos concrets que configurar la seva pròpia Agenda 21.

Treballar en l'elaboració d'aquests programes d'acció per al segle 21 concebuts com un camí cap a un futur sostenible desitjat i dels objectius i de les mesures necessàries per arribar-hi, és, probablement, el repte més interessant que avui ens podem plantejar.

73

4.2.- Fases de l'Agenda 21 escolar

Motivació: suscitar el compromís i la participació de la comunitat educativaSensibilitzar el màxim de gent de la comunitat educativa per participar i implicar-se en el procés d'elaboració de l'Agenda 21 escolar.

Instruments: Informació, comunicació i participació

Reflexió: repensar la filosofia ambiental del centreReflexionar sobre la filosofia ambiental que impregna el centre (PEC) i analitzar el seu grau de coherència amb l'acció individual i col·lectiva dels seus membres.Revisar la seva congruència amb els principis bàsics de la sostenibilitat.

Diagnosi: Identificar problemes i realitzar una diagnosi ambiental− Reflexionar i analitzar la filosofia ambiental que impregna el centre.− Avaluar què i com s'aprèn i s'ensenya en matèria ambiental.− Detectar i conèixer quins problemes ambientals genera o té el centre i el

seu entorn.

InstrumentsEcoauditories: qüestionaris, enquestes, entrevistes, observacions, medicions, grups de discussió...

Acció: elaborar i desenvolupar un pla d'acció.Prioritzar els problemes més urgents i/o que semblen més abordables. Establir els objectius per assolir els canvis. Cercar i estudiar alternatives per solucionar els problemes. Formalitzar un pla d'acció, fruit de la discussió i el consens entre els diferents components de la comunitat escolar.

Un pla d'acció inclou canvis: estructurals, organitzatius, dels comportaments, actituds i valors individuals i col·lectius.

Avaluació: seguiment i avaluació dels canvis.

74

Moti-vació Re-

fle-xió

Diag-nosi

Pla d'acció

Avaluació

Establir instruments per fer el seguiment i l'avaluació de les accions amb el propòsit d'ajustar-les. Sensibilitzar a més persones i col·lectius que formen la comunitat educativa.4.3.- Com motivar als membres de la comunitat educativa?

Un element clau per l’èxit de qualsevol iniciativa que vulguem emprendre és comptar amb el suport i la complicitat de la major quantitat de membres de la comunitat educativa.

És possible que la idea d’implicar-se en l’ Agenda 21 Escolar no hagi sorgit de la iniciativa de tots els seus membres o col·lectius sinó només d’alguns, ja siguin de l’equip directiu, d’un sector del professorat o potser de les famílies.

Si la preocupació per les problemàtiques socioambientals i l’interès per generar canvis en el centre és molt divers, és important començar per subministrar informació de qualitat sobre la temàtica i invitar a tothom a reflexionar sobre l’oportunitat d’iniciar o continuar l’Agenda 21 Escolar. Serà el primer pas per afavorir el compromís i la participació de més persones i grups.

El punt de partida en cada centre és molt divers i algunes activitats poden ser més adequades o tenir millor acollida que d’altres. A la pràctica es tracta de programar i realitzar activitats dirigides a tots els sectors o a un col·lectiu específic: alumnat, famílies, professorat, personal no docent, entitats vinculades al barri, al programa o en general al centre.

Poden ser activitats regulars (continues) o esdeveniments puntuals per informar sobre el desenvolupament de les accions fetes o per fer, per generar diàleg, que donin oportunitats per expressar opinions o fer suggeriments, per debatre, o per donar a conèixer les nostres inquietuds o punts de vista davant determinats fets que tenen lloc en l’entorn proper o més llunyà i molt especialment oferint l’oportunitat de prendre consciència sobre quin és el nostre punt de partida i fins on voldríem arribar, com és l’escola que tenim i com hauria de ser l’escola que imaginem!!

Activitats de motivació

Cartellera: Cercar un lloc ben visible, instal·lar una cartellera i mantenir-la actualitzada amb informacions diverses sobre temàtiques ambientals, retalls de premsa, publicitat de cursos i altres esdeveniments, treballs escrits o gràfics dels alumnes, anuncis, resultats d’enquestes d’opinió, etc. S’han d’organitzar estratègies per garantir la lectura de l’informació i obtenir respostes. La cartellera no hauria de ser només un instrument d’informació, sinó de comunicació, és a dir, que s’hauria de garantir un flux d’informació bidireccional.

75

Revista: Si el centre té una revista pot ser interessant incloure-hi una secció dedicada a l’Agenda 21 Escolar o a temàtiques ambientals. Segurament és una manera d’arribar a les famílies i d’assegurar la participació del professorat de llengua.

Web: Una proposta més sostenible, en tan que no implica el consum de paper, és aprofitar el web del centre incloent-hi també un apartat sobre l’Agenda 21 Escolar i sobre temàtiques ambientals de caire general. L’inconvenient és que es tracta d’un mitjà de comunicació més restringit, ja que només poden accedir-hi les persones que tenen ordinador i connexió a Internet. El web del centre pot incloure un link amb la web de l’A21E o d’altres centres, d’entitats del barri, etc.

Trobades:− Fer una xerrada o conferència amb un expert sobre un tema d’interès local

o global.− Organitzar una taula rodona amb la participació de persones vinculades a

un tema d’interès i que tinguin – de ser possible – punts de vista divergents: experts, usuaris, alumnes, organitzacions no governamentals, entitats, mares i pares, etc.

− Convidar a col·legues d’un altre centre amb una rica experiència en projectes d’educació ambiental perquè ens parlin dels seus assoliments i de com superar els possibles obstacles. Podrien ser professors, mares i pares i també alumnes que es reuneixen amb el nostre alumnat.

− Aprofitar una reunió de cicle o de claustre per compartir una experiència viscuda amb els alumnes dins o fora del centre o una activitat realitzada amb un grup concret, compartir els materials, idees o suggeriments recollits en un curs o seminari.

− Organitzar amb l’alumnat de diversos nivells un debat sobre un problema concret de l’entorn o del centre o d’una notícia periodística.

− Organitzar una festa sobre una temàtica ambiental aprofitant un esdeveniment; per exemple el dia del Medi Ambient, el dia de l’Aigua, la Jornada de portes obertes, etc.

Campanyes− Promoure juntament amb un grup d’alumnes una campanya breu però

intensa sobre una temàtica d’actualitat o entorn d’un esdeveniment: dia sense cotxes, dia de l’arbre, dia de la solidaritat, etc.

− Realitzar una enquesta d’actituds en relació al medi ambient i donar a conèixer els resultats.

− Organitzar un concurs per escollir una icona que identifiqui l’Agenda 21 Escolar del centre.

Visites:− Realitzar una visita que promogui l’interès sobre la problemàtica

socioambiental, per exemple: visitar una depuradora, una instal·lació d’energia eòlica o solar, una deixalleria, fer un recorregut guiat per la ciutat o el barri, etc.

76

Activitats de participació comunitària− Invitar a les famílies: mares, pares, avis o àvies, a col·laborar activament

en alguna de les accions programades en l’A21E: ajudar en feines relatives a l’hort, al jardí, transmetre vivències o records, etc.

− Realitzar amb la participació de les famílies, amb altres centres educatius o entitats del barri i a propòsit del dia de Sant Jordi, una proposta d’intercanvi de llibres.

−Recordeu que: independentment de la temàtica escollida per portar a terme la vostre Agenda 21 Escolar, tots els centres s’haurien de plantejar accions de motivació.

La motivació és, sense dubtes, condició necessària, tot i que no suficient, per promoure en les persones la percepció i el desig d’anar cap un canvi positiu, és el motor que - si és donen les circumstàncies favorables - posarà en marxa un procés de transformació.

4.4.- Quines activitats podem fer a l'escola?

Un hort a l'escola! Camí escolar: pacificació del camí dels nens i nenes Art amb residus: reutilitzar materials per donar una altra vida Viure el pati: millora de l'espai, recuperació, jocs de sempre... Llibres de text: socialització dels llibres El semàfor del soroll: per marcar espais per al silenci Compostatge: fer compost de la matèria orgànica, tancant així el cicle ...

5.- Recursos

Recursos a l'entorn més proper (Sabadell)

www.sabadell.cat

Viure a Sabadell > Medi Ambient

Activitats diverses (es mostren exemples no adjuntats al dossier)

agendaescolar.diba.cat

77

Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat> diades/activitats/experiències/...

www.injuve.mtas.es

COMPASS (dossier d'activitats sobre els drets humans per a joves)

eycb.coe.int/compass/en/contents.html

Web oficial del dossier COMPASS i també del COMPASITO (dossier d'activitats sobre els drets humans per a infants)

6.- Bibliografia

•• <<Visquem l’Ajuntament>> Unitat didàctica. Una proposta per dinamitzar la

participació i la convivència ciutadana. Àrea d’Educació. Diputació de

Barcelona

•• PEGUERO ABAD, Salvador. La cultura de la participació. Barcelona: Casal del

Mestre de Santa Coloma de Gramanet. Publicacions de la Federació de

moviments de renovació pedagògica de Catalunya. 1997

•• http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/

[Consultat el 15 de maig]

•• http://www.edcities.bcn.es [Consultat el 18 de maig]

78

•• MORENO, Emília; POL, Enric. Nociones Psicosociales para la intervención y la

Gestión Ambiental. Monografias sociambientales. No. 14. Publicacions

Universitat de Barcelona. 1999

•• SENNETT, Richart. Vida Urbana e Identidad personal. Barcelona: Ediciones

Península. 2001

•• MARCHIONI, Marco. Comunidad, participación y desarrollo. Madrid: Editorial

Popular, S.A.1999

•• TONUCCI, Francesco. La ciutat dels infants. Barcelona: Editorial Barcanova.

1997

•• HART, Roger A. La participación de los niños en el desarrollo sostenible.

Barcelona: P.A.U. Education. 2001

•• Guies d'educació ambiental. Ajuntament Barcelona

•• Perspectiva Ambiental. Fundació Terra i Ass. Mestres Rosa Sensat

Annex 1Annex 1

Estalvi i ecologia. Com estalviar energia i diners

Tot acte quotidià té una despesa energética, d’on sovint els límits ja s’han passat: aquest malbarament i manca d’equitat són conseqüències directes del canvi climàtic.

•• Què podem aconseguir. Des de l’acció personal i familiar

- Estalviar: com a filosofia, Diners, Contaminació i recursos

- Avançar cap a un futur sostenible

- Respectar a les futures generacions

•• Com ho podem aconseguir

79

- Aplicant la cultura del “Factor 4”9

- Coneixent les tecnologies

- Consumint de forma racional i socialment responsable

- Valorant les etiquetes energètiques. Hi ha un creixent desenvolupament tecnològic amb eficiencia en els productes.

- Valorant els nostres hàbits

Alguns exemples:

Bombeta ecològica: 5 watsNo escalfa

Bombeta estàndard: 100 watsEscalfa molt

Llum amb LEDs10: 1,2 wats Llum halògena11: 2 wats

• Aparells i energia

9 Amb la meitat dels recursos tenim el doble d’eficiència10 LEDs són bombetes i/o focus d’il·luminació per punts de llum11 Il·luminen de manera puntual, no il·luminen grans espais

80

Rentar i assecar la roba

- És necessària aigua calenta per rentar la roba? Ens podem estalviar la despesa energètica que suposa escalfar l’aigua si no necessitem fer rentats de roba molt bruta. La roba diària es pot rentar amb aigua freda, així també s’evita que es descolori!

- Triar el millor programa

- Centrifugat

- Secat al sol

- Netejar filtres

- La cuina i el forn

- Conservar aliments

- Rentar la vaixella

- Climatitzar la casa

Acte intel·ligent:

Compra de rentadora térmica (aprofita l’aigua escalfada pel sol)

Compra de secadora de gas

Estendre la roba al sol

81

La cuina i el forn

-Tapar el recipient quan estem fent bullir l’aigua

- Emprar l’aigua justa

- Distribució de la flama

- Elecció de recipients amb fons difusors del calor

- Ús del microones. Calenta amb un consum limitat d’energia

Acte intel·ligent:

Compra de vitroceràmiques de gas (no elèctriques)

Fer servir l’olla express. L’ebullició i cocció és més ràpida i eficient!

Conservar aliments (nevera)

- Deixar refredar els aliments abans de ficar-los a la nevera

- Netejar bé la nevera

- Distància entre els aliments

- Regular la temperatura segons consell de fabricant

- Que no li doni el sol a la nevera!

Acte intel·ligent:

Comprar una nevera segons necessitats de la casa

82

Rentar la vaixella

- No ficar-hi peces que no es renten bé

- Fer-lo servir només quan està ple

- Evitar el secat. Es pot secar només deixant la porta del rentavaixelles obert

- Utilitzar detergents ecològics, no corrosius.

Acte intel·ligent:És més eficaç rentar amb rentavaixelles que rentar a mà de manera ineficaçRentavaixellesRentat a mà de manera ineficaç

69€ en energia + 4€70€ en energia + 12€

Climatitzar la casa

-Aïllar portes i finestres

- Vidres dobles

- Bomba de calor “inverter”

- Ventilar les estàncies

Acte intel·ligent:

Uns bons vidres poden aïllar bé i contribuir a la regulació tèrmica i l’estalvi energètic

• Curiositats i consells

83

- L’opció Stand-by dels aparells consumeixen una mitjana de 8 i 20 wats cada 21h. Per tant, tot i que l’aparell sembli no funcionar, està tenint un consum energètic ineficaç i innecessari.

- Centralitzar els aparells a l’hora de comprar. És a dir, aparells amb diverses funcions per estalviar el nombre d’aparells, espai i energia!

- Cuinar amb el sol

- Cistella/recipient aïllant per acabar la cocció sense despesa energètica. - Aprofitant l’energia térmica que desprenen els aliments quasi cuinats.

- Escalfar l’aigua al sol.

- Us de l’electricitat solar

- Estalviar l’aigua

- Cisterna conscient (si en voleu saber més sobre la cisterna conscient del WC, feu-m’ho saber i us deixo el fulletó que explica com fer-ho. Molt sencill!)

- Arandeles a les aixetes (al filtre, per evitar desgast innecessari d’aigua)

- Bombetes de baix consum

84

85