dossier de premsa · “la crida dels boscos” ... cal ampliar la visió sobre el bosc, més...

Dossier de premsa

Tarragona, del 25 al 28 de setembre de 2007

CLIPMÈDIA COMUNICACIÓ. Servei de premsaPersones de contacte: Ramon Balasch, Mònica Genestar (93 582 01 50 / 669 47 69 47 / [email protected])

mailto:[email protected]

dossier de premsa

sumari


1

02

03

07

09

10

11

12

13

20

24

25

27

28

30

32

34

Presentació

“La crida dels boscos”

2n Congrés Forestal Català

Al capdavant

Impulsor: Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests deCatalunya

Coordinador: José Antonio Bonet Lledós

Secretaria Tècnica: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Blocs temàtics

B1: Planificació forestal i silvicultura

B2: Incendis forestals

B3: Indústria i productes forestals

B4: Boscos, societat i territori

B5: Dinamització i gestió de l’espai forestal

B6: Temàtica lliure

Programa

Patrocinadors

Entitats adherides

Xifres del sector

Indústria forestal

Cronologia

Recull de premsa

Fitxa tècnica


dossier de premsa

Catalunya és un país eminentment forestal. Gairebé dos milionsd’hectàrees tenen la consideració de superfície forestal, que repre-senten un 61% del total del territori i esdevenen, per tant, una infraes-tructura bàsica del país.

L’evolució de la superfície forestal les darreres dècades ens mostraun increment continuat del nombre d’hectàrees forestals i un incre-ment de la quantitat de fusta disponible als boscos, circumstànciacomuna a tots els països desenvolupats.

La pèrdua continuada de rendibilitat dels productes tradicionals delbosc (sobretot fusta i llenya), provocada per l’encariment de la màd’obra i la davallada del preu real de la fusta, les noves demandesd’usos socials dels terrenys forestals i la potenciació de les funcionsambientals dels boscos estan produint uns canvis que afecten elsusos tradicionals del bosc i la seva forma de gestió, alhora que fanplantejar importants reptes estratègics.

Com podem augmentar el valor dels nostres boscos? És possiblecompatibilitzar la producció amb la conservació i l’ús social del medinatural? Com podem dinamitzar el sector i enfortir la cadena propie-tat-indústria-societat?

Aquestes són algunes de les qüestions que es plantegen les institu-cions organitzadores del Segon Congrés Forestal Català i que obrenal conjunt de la societat amb l’ànim de debatre, dialogar i buscar unconsens que permeti abordar amb èxit el futur forestal de Catalunya.

Us animem a participar-hi!


presentació


2


dossier de premsa

Ciutadanes i ciutadans de Catalunya: Catalunya és un país de bos-cos. Els dos milions d’hectàrees forestals i la gran incidència quetenen en la tradició, la cultura i el paisatge catalans així ho avalen. Elbosc és vida, font de riquesa i civilització, tal com afirmava en una deles seves màximes del 1905 l’enginyer forestal Rafael Puig i Valls: “elgrau de civilització d’un país es mesura per l’estat dels seus boscos”.

A Tarragona, aquest setembre de 2007, dins el marc del SegonCongrés Forestal Català, que al cap de vint anys recull la torxa delPrimer Congrés Forestal Català de 1988, ens reunim els represen-tants de més de 80 entitats públiques i privades, implicades en elsector forestal, per tal d’analitzar la situació actual: les fórmules perdinamitzar la gestió d’un espai –el bosc– que gradualment s’estàabandonant, els efectes de la globalització sobre el conjunt del sec-tor, la necessitat de revertir al bosc els beneficis que genera tant anivell social com mediambiental, i tots els altres reptes que es plan-tegen dia rere dia. Tot plegat té com a objectiu fer passos cap a l’as-soliment de bases sòlides que facin possible garantir, a nivell de país,un sector productiu i una indústria competitiva capaços de progres-sar en la conservació i la millora del medi ambient i de contribuir a lacreació de llocs de treball i la millora de la qualitat de vida a les zonesrurals. Es tracta, doncs, de disposar d’una planificació eficient per atota la societat, d’un nou impuls a l’associacionisme i el cooperativis-me i, en dues paraules, del desenvolupament sostenible queCatalunya necessita.

Encara que la progressió de la urbanització i de les infraestructurescomporta una contínua transformació de la superfície forestal catala-na, i malgrat els incendis que castiguen el nostre territori, la superfí-cie forestal catalana va en augment.

La regressió dels espais agrícoles i ramaders, juntament amb la pocarepresentativitat que tenen al nostre territori les formacions forestalsmadures i estables, ens donen la clau d’aquesta paradoxa: l’agricul-tura, la ramaderia i els boscos amb un estat avançat de maduresadisminueixen, mentre que els espais forestals abandonats, originatsa partir de l’evolució de molts espais agrícoles o de la degradació deboscos i plantacions consolidades, augmenten. Cal invertir en lacapitalització dels recursos forestals que constitueixen la principalinfraestructura del nostre país.

Tot i que aproximadament el 80 % dels terrenys forestals catalanssón de titularitat privada, els efectes positius o negatius relacionatsamb la seva gestió interessen el conjunt de tota la societat. La quali-tat del paisatge, la conservació del sòl, la fixació de carboni, la regu-lació de l’aigua i les possibilitats de lleure, entre d’altres, són serveissocials que requereixen una gestió activa per part dels silvicultors,però sense cap compensació fins ara. És evident que cal establir elsmecanismes necessaris per repartir el cost i la responsabilitat d’unafeina que va més enllà dels interessos de les persones que en tenenla propietat o la custòdia.

"la crida dels boscos"


3


dossier de premsa

Des del punt de vista productiu, la superfície agroforestal aporta l’1,4% del PIB català. Dins d’aquest àmbit, el sector forestal, que repre-senta el 61 % de la superfície de Catalunya, representa l’1,1 % de laproducció final agrària. Malgrat això, Catalunya és un gran consumi-dor de productes forestals (més de 6.000.000 m3 per any), i la socie-tat és conscient que els beneficis ambientals i socials que elsterrenys forestals catalans aporten són importants per garantir laqualitat de vida del país. Aquestes externalitats són directament pro-porcionals al grau d’evolució i estabilitat dels terrenys.

La gestió forestal és una eina bàsica per a la conservació, el mante-niment i l’aprofitament socioeconòmic dels nostres boscos.Sostenibilitat, que respon al vell principi dasocràtic de les primeresescoles forestals de final del segle XVIII, que aleshores es denomi-nava principi de la persistència, i que avui és un repte constant per ala societat. El bosc té en ocasions i per a alguns col•lectius una imat-ge romàntica que evoca el paradís perdut. “Tothom amaga dins seuuna selva verge –deia Virginia Woolf–, una extensió de neu on capocell no hi ha deixat mai cap petjada.”

Tanmateix, en un context d’alta densitat de població i consum elevatdels serveis de tot tipus que ofereixen els boscos als ciutadans, seriaarriscat mirar la nostra superfície forestal des d’un prisma exclusiva-ment artístic o sentimental o productiu o des de mil altres visions par-ticulars. Per això, el 2n Congrés Forestal Català es proposa explorari discutir el màxim de perspectives possibles, en un marc de recercade punts comuns entre el conjunt d’interessos socials i interessos delsector forestal. Per fer-ho, aquest Congrés planteja un debat sobreun extens ventall de temes que podem resumir en els deu puntssegüents.

I. FER CONÈIXER A LA SOCIETAT ELS VALORS POSITIUS DE LAGESTIÓ DELS BOSCOS

I. Volem posar a debat l’evolució dels tres eixos generals –boscos,societat i territori–, per tal de cercar noves col•laboracions entre lasocietat i els gestors del territori. Una cooperació que hauria de tenircom a base el debat i la participació sobre una superfície que evolu-ciona incansablement, amb una especial incidència en l’àmbit de lacomunicació.

II.UNA APOSTA PER LA COMPETITIVITAT

II. En línia amb les directrius internacionals en política forestal,Catalunya ha de disposar d’una política forestal que prioritzi la millo-ra de la competitivitat del conjunt del sector. Només si es disposad’un sector competitiu i fort es podrà donar resposta al repte degarantir de forma sostenible el subministrament de productes i ser-veis forestals.



4


dossier de premsa

III. ANAR MÉS ENLLÀ DE LA INCIDÈNCIA MEDIÀTICA DELSINCENDIS FORESTALS

III. Cal ampliar la visió sobre el bosc, més enllà del dramatisme delsincendis forestals que presideix massa sovint les informacions sobreel bosc català. En aquest context, Catalunya ha desenvolupat en elsdarrers trenta anys un interessant conjunt d’instruments, models i sis-temes per a la prevenció i extinció dels incendis forestals.S’analitzaran els seus resultats i s’estudiarà l’evolució que es preveuper al futur.

IV. REDEFINICIÓ DE LA CULTURA DELS BOSCOS

IV. Cal discutir l’evolució dels actuals sistemes de planificació i silvi-cultura que s’apliquen al nostre país, per tal de donar una respostaadequada a les exigències que marca la societat actual, entenentque la qualitat i la conservació dels boscos són impossibles a casanostra sense gestió.

V. RECONÈIXER LA IMPORTÀNCIA DE LA INDÚSTRIA FORESTAL

V. Posar sobre la taula la importància d’una indústria que cerquinoves alternatives comercials i nous productes, per reduir el dèficitcomercial i reforçar la seva influència en la bona gestió dels nostresboscos.

VI. ORGANITZACIONS MÉS FORTES PER GARANTIR LA COM-PETITIVITAT I LA GESTIÓ EFICAÇ

VI. Analitzar l’impuls d’instruments com l’associacionisme forestal oel cooperativisme, i la seva utilitat per afrontar els projectes de futur igarantir la competitivitat del sector.

VII. EL SECTOR FORESTAL DINS LA SOCIETAT DEL CONEIXE-MENT: PRODUCCIÓ-INVESTIGACIÓ-INDÚSTRIA-RECERCA

VII. Posar a debat la necessitat de dinamitzar el flux d’informacióentre la cadena propietat-indústria-societat i les universitats, centresde recerca i desenvolupament i innovació (R+D+i).

VIII. EL CARÀCTER MULTIFUNCIONAL DELS BOSCOS

VIII. Analitzar en profunditat el valor del caràcter multifuncional delsnostres boscos, el 80% dels quals són de propietat familiar i el 16%de propietat municipal, i les mesures i instruments econòmics i demercat, que fan possible la viabilitat econòmica de l'activitat forestal.



5


dossier de premsa

IX. L’IMPULS DEL SECTOR I DE LA MILLORA DE LES CONDI-CIONS DELS QUI HI TREBALLEN

IX. Debatre la importància de la creació de noves expectatives defutur per al sector forestal: en primer lloc, el relleu generacional, laprofessionalització i dignificació de la professió davant la societat; ensegon lloc, formular mesures que evitin l’especulació i permetingarantir la continuïtat d’inversions que contribueixin a la conservaciói la millora del patrimoni natural del país i a la creació de riquesa i dellocs de treball.

Els treballs forestals, com moltes activitats dels sectors primaris, nohan tingut l’evolució d’altres activitats industrials o de serveis.Analitzarem, en aquest sentit, les accions necessàries per dignificarels treballs forestals i garantir-ne la màxima seguretat laboral.

X. LEGISLACIÓ, ADMINISTRACIÓ I ASSIGNACIÓ DE RECURSOS:COMPLICITAT I TRANSVERSALITAT DE TOTS ELS SECTORS I DETOTS ELS AGENTS

X. La qualitat del paisatge, la conservació del sòl, la regulació de l’ai-gua i les possibilitats de lleure són serveis que tenen en el sectorforestal un dels agents més actius. Al costat de la satisfacció perl’augment del nombre d’espais naturals catalogats o inclosos en figu-res d’especial protecció, cal assignar les inversions necessàries perfer front a la importància i les urgències de gestió i potenciació delsboscos i, en especial, a la problemàtica de fer compatible el desen-volupament socioeconòmic amb la conservació. En aquest sentit esdebatrà, també, els diferents tipus de pactes que s’han d’establirentre els interessos generals i els particulars del sector, per garantirel millor ús dels ajuts públics i dels recursos naturals.



6


dossier de premsa

La situació del sector forestal no ha millorat en els últims anys. Elspreus de la fusta continuen baixant i la indústria s’enfronta a nousreptes que suposaran noves oportunitats. D’aquí sorgeix la idea dereprendre l’esperit del primer Congrés Forestal Català, celebrat el1988.

En aquell moment, el Congrés va aplegar 250 assistents, provinentsde tots els sectors socials interessats en el món forestal català. Es vagenerar un fòrum interdisciplinari que va posar sobre la taula els pro-blemes del sector dels boscos.

Malgrat l’èxit d’aquell primer congrés, no s’havia reprès aquest fòrumfins ara. El 2n Congrés Forestal Català sorgeix del consens i el suportd’entitats públiques i privades, de treballadors i usuaris, i de tot tipusd’agents vinculats al sector forestal.

El Congrés se celebrarà a Tarragona entre el 25 i el 28 de setem-bre de 2007.



7


dossier de premsa

Objectius del Congrés:

1. Fer conèixer a la societat els valors positius de la gestió dels bos-cos.

2. Formular una aposta per la competitivitat: cal examinar la necessi-tat que Catalunya té de disposar d'una política forestal que prioritzi lamillora de la competitivitat del conjunt del sector.

3. Anar més enllà de la incidència mediàtica dels incendis forestals:cal ampliar la visió sobre el bosc, sense el dramatisme dels incendisforestals que presideix massa sovint les informacions sobre el bosccatalà.

4. Discutir l'evolució dels actuals sistemes de planificació i silvicultu-ra que s'apliquen al nostre país, en el benentès que la qualitat i laconservació són impossibles sense gestió.

5. Reconèixer la importància de la indústria forestal, com a peça clauper a la bona gestió dels nostres boscos.

6. Avaluar l'impuls d'instruments com l'associacionisme i el coopera-tivisme per garantir la competitivitat i la gestió eficaç.

7. Plantejar la necessitat de dinamitzar el flux d'informació entre lacadena propietat-indústria-societat i universitats, centres de recerca idesenvolupament i innovació (R+D+i).

8. Analitzar el caràcter multifuncional dels boscos, el 80% dels qualssón de propietat privada, així com les mesures i els instruments eco-nòmics i de mercat que fan possible la viabilitat econòmica de l'acti-vitat forestal.

9. Aportar idees per tal de dinamitzar el sector i crear noves expecta-tives de futur: relleu generacional, professionalització del sector i cre-ació de llocs de treball, per tal de garantir la continuïtat de la conser-vació i la millora del patrimoni natural del nostre país.

10. Debatre sobre la necessitat d'establir diferents pactes entre elsinteressos generals i els particulars del sector, per tal de poder fercompatible el desenvolupament socioeconòmic amb la conservació.I això passa per la complicitat i la transversalitat entre tots els sectorsi tots els agents implicats.



8


dossier de premsa

1. Impulsor: Col·legi Oficial d'Enginyers de Forests de Catalunya

2. Coordinador:José Antonio Bonet Lledós

3. Secretaria Tècnica:Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

4. Comitès:

President d’Honor del Congrés: Molt Hble. José Montilla Aguilera

Coordinador del Congrés: Dr. José Antonio Bonet Lledós

Comitè d'Honor

Comitè Organització i Logística

al capdavant


9


dossier de premsa

El Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests de Catalunya és una entitatque aplega aquests professionals orientats a la gestió del mediambient, amb la vocació d'oferir serveis a la societat a través de lagestió acurada i sostenible del medi natural.

La formació dels Enginyers de Monts/Forests abasta des de biologiafins a càlcul d'estructures passant per gestió d'espais naturals, pisci-cultura, cultiu i tractament d'arbres ornamentals, disseny de projecteso economia.

Aquesta formació fa que les competències dels Enginyers de Monts/Enginyers de Forests comprenguin des de tasques relacionades ambla gestió dels boscos, projectes d'obra civil com ponts, camins ruralsi projectes de restauració del paisatge, projectes d'ordenació territo-rial i d'ordenació i gestió dels recursos naturals, caça i pesca, incen-dis, valoracions i informes sobre el medi ambient fins a tasques dejardineria urbana, posada en valor del patrimoni paisatgístic i naturalo educació ambiental, entre d'altres.

El Degà del Col·legi és José Antonio Bonet i Lledós.

impulsor: Col·legi Oficial d'Enginyers de Forests de Catalunya


10


dossier de premsa

José Antonio Bonet Lledós ha estat, desde sempre, vinculat al món dels boscos.Des de la seva Enginyeria TècnicaForestal, cursada a l’Escola Tècnicad’Enginyeria Agrària de Lleida, fins alDoctorat en Enginyeria de Forests a laUniversitat de Lleida.

El 1993 va col·laborar com a assessoramb l’Ajuntament de Binéfar en matèriaforestal i, des de llavors, la seva trajectò-ria no s’ha apartat d’aquest camí. Des de2001 dirigeix el Departament de Recerca iTransferència de Tecnologia del CentreTecnològic Forestal de Catalunya i, des de2006, és el director general de la institució.

Tot i així, continua amb la seva tasca docent, com a professor al'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (Universitat de Lleida)i com a professor col·laborador d’un curs de doctorat.

A part, és el degà del Col·legi i l’Associació d’Enginyers de Forests aCatalunya i vicepresident de la Federación Española deAsociaciones de Truficultores.


11

coordinador: José Antonio Bonet Lledós


dossier de premsa

Creat el 1996, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya és un ins-titut de recerca que busca la modernització i la millora de la compe-titivitat del sector dels boscos. El Centre també s’ocupa del fomentd’un desenvolupament sostenible del medi ambient en l’àmbit medi-terrani per mitjà de la recerca, la formació i la transferència de tecno-logia.

Al CTFC es desenvolupen quatre programes de treball:Gestió del medi forestalValorització de productes i serveis forestalsPolítica forestal i desenvolupament ruralProtecció dels recursos naturals

El CTFC és un consorci format pel Consell Comarcal del Solsonès,la Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida, la Fundació Catalanaper a la Recerca i la Innovació, el Centre de Desenvolupament RuralIntegrat de Catalunya (CEDRICAT) i la Generalitat de Catalunya.

La secretaria tècnica del Congrés la integren Noemí Aymamí Ortiz iMontserrat García García. Marga Torres Romero s'ocupa de la secre-taria administrativa.


12

secretaria tècnica: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya


dossier de premsa

El 2n Congrés Forestal Català s'estructura en 5 blocs temàtics, ambun sisè bloc de temàtica lliure. Cada bloc temàtic desenvolupa elsseus continguts mitjançant una ponència marc.

1. Planificació forestal i silvicultura

2. Incendis Forestals. Estat de la qüestió i reptes de futur.

3. Indústria i Productes forestals. Beneficis i oportunitats.

4. Boscos, societat i territori

5. Dinamització i gestió de l'espai forestal

6. Temàtica lliure

blocs temàtics


13


dossier de premsa

La planificació i la silvicultura són eines fonamentals per a la gestiód'un terreny forestal d'acord amb els objectius que se li demana. Elsprincipals sistemes d'ordenació i de silvicultura provenen de les esco-les centreeuropees i donades les condicions pròpies dels terrenysforestals catalans, els avenços científics en determinats camps i elsimportants canvis socioeconòmics que han succeït les últimes dèca-des, l'aplicació d'aquests mètodes gairebé hauria de variar de la sevaconcepció original.

Aquest bloc temàtic té per objectiu analitzar i discutir els diferents sis-temes de planificació forestal i els models de silvicultura que s'apli-quen a Catalunya i com es poden adaptar al futur del sector català.

Paraules clau: Instruments d'ordenació forestal, aprofitaments fores-tals, restauració de la coberta forestal, inventari dels recursos fores-tals, sanitat forestal, modelització, orientacions econòmiques, rendi-bilitat dels productes i usos forestals.

Ponència marc: Dr. Álvaro Aunós Gómez (coordinador)

Álvaro Aunós es Doctor Enginyer deMonts per la Universitat Politècnica deMadrid, amb Premi Extraordinari deDoctorat. Funcionari de carrera en exce-dència del Cos Especial d’Enginyers deMonts de l’Estat i la Diputació Foral deGipuzkoa. Aunós és catedràtic deSilvicultura a la Universitat de Lleida iassessor del Conselh Generau d’Aran enmatèria forestal des de 1997.

Està especialitzat en gestió silvícola deboscos de muntanya i en avaluació eco-nòmica de projectes forestals.

Comitè tecnicocientífic:Sr. Jesús Pemán (Universitat de Lleida - ETSEA) Sra. Cristina Vega (Universitat de Lleida - ETSEA) Sr. Jaume Minguell (Diputació de Barcelona) Sra. Alícia Martín (Departament de Medi Ambient i Habitatge / Centrede la Propietat Forestal)Sr. Francisco Cano (PROFOR) Sr. José Antonio Bonet (Col·legi Oficial d'Enginyers de Forests deCatalunya) Sr. Ignasi Sans (Institut Agrícola Català Sant Isidre - Foment delTreball Nacional) Sr. Josep M. Tusell (Consorci Forestal de Catalunya) Sr. Marc Garfella (Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals deCatalunya ) Sra. Ester Blanco (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) Sr. Javier Retana (Centre de Recerca Ecològica i AplicacionsForestals)

bloc 1:Planificació forestal i silvicultura


14


dossier de premsa

En els darrers vint anys la prevenció, l'extinció i la restauració delsefectes dels incendis forestals han evolucionat i experimentat unnotable creixement. L'anàlisi d'aquest desenvolupament és un treballinteressant i necessari que pot ajudar a validar i enriquir els coneixe-ments actuals.

Ponència marc: Sr. Joan Ignasi Castelló Vidal (coordinador)

Joan Ignasi Castelló és el Cap de la OficinaTècnica de Prevenció Municipal d’IncendisForestals de la Diputació de Barcelona.

Aquest enginyer de monts va ser el primerdirector del Parc Natural del Montseny (1977-79). Durant aquells mateixos anys va ser coor-dinador executiu de la Comissió ConsultivaRegional Contra Incendis. Entre 1983 i 1995va ser cap del Servei de Parcs Naturals de laDiputació de Barcelona.

Comitè tecnicocientífic:Sr. Ignasi Castelló (Diputació de Barcelona) Sr. M.A. Villamuera (Diputació de Barcelona) Sr. Miquel Rafa (Fundació Territori i Paisatge) Sr. Marc Castellnou (Departament d'Interior, Relacions Institucionalsi Participació)Sr. Asier Larrañaga (Departament d'Interior, Relacions Institucionalsi Participació) Sr. Martí Rosell (Forestal Catalana SA) Sr. Antoni Tudela (Departament de Medi Ambient i Habitatge) Sr. José A. Terés (Departament de Medi Ambient i Habitatge) Sr. Antoni Farrero (Col·legi d'Enginyers de Forests de Catalunya) Sr. Joan Campañà (Centre Excursionista de Catalunya) Sr. Ramon Bosch (Consorci Forestal de Catalunya) Sr. Albert Bucar (Secretariat Nacional d'ADF's de Catalunya)

bloc 2:Incendis forestals


15


dossier de premsa

El bloc té com a objectius exposar la situació actual del mercat delsproductes forestals i de la indústria forestal del nostre país; analitzarels aprofitaments forestals (treball, transport, etc...), i la seva evolu-ció per tal d'adaptar-se a la situació actual del mercat global i delsboscos catalans; debatre els mecanismes perquè la societat prenguiconsciència de la seva importància i analitzar els conflictes quepuguin generar-se sobre la compatibilitat dels diferents usos delbosc.

Paraules clau: Productes forestals, inversió, aprofitaments forestals,aprofitaments secundaris, recerca i transferència tecnològica, forma-ció, preus de la fusta, indústries forestals, química verda, paper,espai de debat forestal.

Ponència marc: Sr. Jordi Jané Viñals (coordinador)

Als 18 anys, Jordi Jané es va posar al capda-vant d’una serradora creada el 1923 pel seuavi: Fustes Jané. A l’actualitat també dirigeixl’empresa d’explotacions forestalsRecuperació Forestal. Des del 2000 presideixel Gremi d’Asserradors i Rematants de la pro-víncia de Lleida. És vicepresident del’Associació Espanyola d’Asserradors iRematants i president de la Federacióde’Associacions i Gremi d’Asserradors iRematants Catalunya (FERESCAT).

Comitè tecnicocientífic:Sr. Miquel Soliva (Gremi d'Asserradors i Rematans de Catalunya) Sra. Iolanda Domenjó (Gremi d'Asserradors i Rematans deCatalunya) Sr. Jordi Jané (Gremi d'Asserradors i Rematans de Catalunya) Sr. Joan Carles Àngel (Diputació de Barcelona) Sr. Jordi Bartrolí (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental) Sr. Ignasi Sans (Institut Agrícola Català Sant Isidre - Foment delTreball Nacional) Sr. Jordi Boix (Consorci Forestal de Catalunya) Sr. Marc Garfella (Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals deCatalunya) Sr. Antoni Llongariu (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) Sra. Judit Rodríguez (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) Sra. Anna Borràs (Institut Català de la Fusta) Sr. Carlos Torres (Asociación Nacional de Fabricantes de Tablero) Sr. Iñigo Rebollo (Institució Catalana d'Estudis Agraris) Sr. Xavier Clopés (Departament de Medi Ambient i Habitatge) Sr. José Causí (Asociación Española de Fabricantes de Pasta, Papely Cartón)Sr. Josep Famadas (Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals deCatalunya)

bloc 3:Indústria i productes forestals


16


dossier de premsa

Una nova consciència social sobre la importància del nostre entornnatural i un augment sense precedents de les activitats lúdiques enaquest espai, ha portat a una nova forma d'entendre el bosc que, ennombroses ocasions, genera un conflicte entre dues perspectivesben diferents: la urbana i la rural. Cal aprofundir en els àmbits de lacomunicació, divulgació i formació per crear una nova complicitat,entre societat i gestors del territori, que permeti que l'ús social i la fun-ció ambiental del bosc sigui realment un benefici i no una càrregaque dificulti la seva gestió i conservació.

Paraules clau: Regulació usos i aprofitament, accés motoritzat, dretpropietat, transformació dels terrenys forestals, quantificació de laimplementació de la planificació (productiva, ecològica, etc), paga-ment serveis ambientals (biodiversitat, carboni, paisatge, recursoshídrics), Cooperació internacional, Immigració / codesenvolupament,educació ambiental, formació professional, seguretat i higiene, úspúblic / lleure / esbarjo

Ponència marc: Sr. Xavier Carbonell Casadesús (coordinador)

Mediador ambiental. Diplomat enMediació Comunitària per l'Escola deTreball Social de la Universitat deBarcelona. Enginyer Agrònom per laUniversitat Politècnica de Catalunya. Ambformació i experiència de camp en treballsd'antropologia ambiental en els quals estàaprofundint a través d'una investigaciódintre del Programa de Doctoratd'Antropologia Social i Cultural, sobre elsconflictes generats per les polítiques deprotecció d'espais i espècies al Pirineu Aragonés. Aplica tècniques deplanificació participativa des de 1994 en la qual es va especialitzar enGestió Social de l'Aigua en el C.N.I.A.R.C de Montpeller (França).

Comitè tecnicocientífic:Sr. Antoni Farrero (Col·legi Oficial d'Enginyers de Forests aCatalunya /Área Metropolitana de Barcelona) Sr. Pablo Navascués (Diputació de Barcelona) Sr. Xavier Mateu (Centre de la Propietat Forestal) Sr. Maria Josep Broncano (Xarxa de Custodia del Territori) Sr. Iago Otero (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental) Sr. Ignasi Sans (Institut Agrícola Català Sant Isidre/Foment delTreball Nacional) Sr. Rosendo Castelló (Consorci Forestal deCatalunya) Sr. Marc Garfella (Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals deCatalunya) Sr. Antoni Llongariu (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) Sr. Sergio de Miguel (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) Sr. Josep Gordi (Col·legi de Geògrafs de Catalunya)Sr. Xavier Clopés (Departament de Medi Ambient i Habitatge)

bloc 4:Boscos, societat i territori


17


dossier de premsa

El bosc constitueix un element estructural del país que cal gestionari conservar. En els darrers anys la gestió i el mercat tradicional delsproductes forestals s'ha enfonsat econòmicament, i ha fet més impor-tant que mai posar en valor el caràcter multifuncional dels nostresboscos, el 80% dels quals són de propietat familiar.

Per fer-ho cal impulsar decididament l'associacionisme forestal, elcooperativisme i tot un conjunt de mesures i instruments econòmicsi de mercat, que facin possible la viabilitat econòmica de l'activitatforestal.

Paraules clau: Dinamització, gestió forestal, mesures de foment,instruments econòmics i financers

Ponència marc: Dr. José Manuel Gómez González (coordinador)

José Manuel Gómez González és doctoren Dret per la Universitat de Barcelonaamb qualificació Excel·lent cum laude perunanimitat.

La seva tesi doctoral versava sobre "Elsmecanismes jurídics de protecció voluntà-ria del patrimoni natural". Entre 2000 i2003 va ser Director General deBiodiversitat de la Conselleria de MediAmbient del Govern de les Illes Balears.

Actualment és professor de dret adminis-tratiu a la Universitat Pompeu Fabra.

Comitè tecnicocientífic:Sr. Joan Rovira (Consorci Forestal de Catalunya) Sr. Agustí Busquets (Diputació de Barcelona)Sr. Joan Carles Àngel (Diputació de Barcelona) Sr. Josep M. Cabanas (Unió de Pagesos de Catalunya) Sr. Ignasi Sans (Institut Agrícola Català Sant Isidre - Foment delTreball Nacional) Sr. David Meya (PROFOR)Sr. Marc Garfella (Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals deCatalunya) Sr. Josep M. Borbon (Departament de Medi Ambient i Habitatge)Sra. Teresa Cervera (Departament de Medi Ambient i Habitatge /Centre de la Propietat Forestal)

bloc 5:Dinamització i gestió del espai forestal


18


dossier de premsa

Coordinadors:

Dr. Javier Retana Alumbreras

Javier Retana és el director del Centre deRecerca Ecològica i Aplicacions Forestals(CREAF) de la Universitat Autònoma deBarcelona.

És catedràtic d'Ecologia de la UniversitatAutònoma de Barcelona.

Les seves línies d'investigació són la dinà-mica dels boscos mediterranis, les conse-qüències dels incendis sobre les pobla-cions d'animals i plantes, i l'estructura deles comunitats d'insectes.

José Antonio Bonet (v. pàg. 11).

Comitè tecnicocientífic:Javier RetanaJosé Antonio Bonet

bloc 6:Temàtica lliure


19

DIMECRES, 26 desetembre

9:30 - 10:30

16:00 - 17:30

18:00 - 19:45

DIJOUS, 27 de setembre

8:30 - 10:15

12:10 - 14:00

Subbloc 6.1. Botànica, ecologia i genèticaModerador: Dr. Joandomènec Ros i Aragonès,Secretari General de l'Institut d'Estudis Catalans

Subbloc 6.2. BiodiversitatModerador: Sr. Jordi Sargatal i Vicens, Director de laFundació Territori i Paisatge

Subbloc 6.3. Aigua, carboni i paisatgeModerador: Sr. Antoni Nadal i Amat, Col·legi Oficiald'Enginyers de Forests a Catalunya

Subbloc 6.4. Estadística i història forestalModerador: Sr. Jordi Peix i Massip, Departamentd'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Subbloc 6.5. El paper de les institucionsModeradora: Sra. Carme Crespo i Blázquez,Consellera delegada en matèria de Sostenibilitat,Medi Ambient i Salut - Ajuntament de Tarragona

PROGRAMA


dossier de premsa

programa >>dimecres 26 de setembre


20

9:30 - 10:30

10:30 - 11:15

11:45 - 12:00

12:30 - 14:00

14:00 - 16:00

16:00 - 17:30

18:00 - 21:00

Inauguració del 2n Congrés Forestal Català: - Il·lm. Sr. Josep Fèlix Ballesteros i Casanova, Alcalde de Tarragona- Il·lm. Sr. Josep Poblet i Tous, President de la Diputació de Tarragona- Il·lm. Sr. Josep Mayoral i Antigas, President delegat de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona- Sr. Joan Pallisé i Clofent, Director General del Medi Natural de la Generalitatde Catalunya- Il·lm. Sr. José Antonio Bonet Lledós, Degà del Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests a Catalunya

Conferència inaugural a càrrec de DomingoJimenez Beltrán, Enginyer Consultor.Sostenibilitat i Medi Ambient. “DesenvolupamentSostenible. La posada en valor del PatrimoniNatural com a clau”

Presentació del 2n Congrés Forestal Català, acàrrec de Dr. José Antonio Bonet, coordinador delCongrés.

Bloc 1. Planificació forestal i silviculturaModerador: Sr. Joan Pallisé i Clofent, DirectorGeneral del Medi NaturalRelator: Sr. David Meya i Nos, Departament deMedi Ambient i HabitatgePonència marc: Dr. Álvaro Aunós Gómez

Dinar

Bloc 1. (Continuació)

Bloc 5. Dinamització i gestió de l’espai fores-tal.Moderador: Sr. Jordi Bertran i Muntaner, DirectorGeneral de Desenvolupament RuralRelator: Sr. Joan Rovira i Ciuró, Consorci Forestalde CatalunyaPonència marc: Dr. José Manuel GómezGonzález


dossier de premsa

programa >>dijous 27 de setembre


21

8:30 - 12:30

12:30 - 14:00

14:00 - 16:00

16:00 - 17:30

18:00 - 21:00

Bloc 2. Incendis forestals. Estat de la qüestió ireptes de futur.Moderadora: Sra. Olga Lanau i Rami, DirectoraGeneral de Prevenció, Extinciód’Incendis i SalvamentsRelator: Sr. Antoni Tudela i Piñol, Departament deMedi Ambient i HabitatgePonència marc: Sr. Joan Ignasi Castelló i Vidal

Bloc 3. Indústria i productes forestals. Beneficis ioportunitats.Moderador: Sr. Ferran Relea i Ginés, Director Adjuntde l’Institut Català de l’EnergiaRelator: Sr. Josep Famadas i Cabrespina, Col•legid’Enginyers Tècnics Forestals de CatalunyaPonència marc Sr. Jordi Jané i Viñals, Sra. IolandaDomenjó i Espada

Dinar

Bloc 3. (Continuació)

Bloc 4. Boscos, societat i territori.Moderador: Sr. Joan Ganyet i Solé, Director Generald’Arquitectura i PaisatgeRelator: Sr. Josep Gordi i Serrat, Universitat deGironaPonència marc: Sr. Xavier Carbonell i Casadesús


dossier de premsa

programa >>divendres 28 de setembre


22

9:00 - 10:00

10:00 - 11:00

11:00 - 12:00

12:30 - 13:15

13:15 - 13:30

13:30 - 14:00

Presentació del 3r Inventari Forestal Nacionala CatalunyaJ.A. Villanueva; I. Alberdí; J.J. IbáñezModerador: Sr. Xavier Mateu i Llevadot, Directorgerent del Centre de la Propietat Forestal

Lectura de les conclusions per part dels rela-tors dels blocs temàticsModerador: Sr. Eduard Pallejà i Sedó, Presidentdel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

DebatModerador: Sr. Eduard Pallejà i Sedó, Presidentdel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Conferència de cloenda a càrrec de JaumeTerradas i Serra, Catedràtic d'Ecologia de la UAB."Els boscos davant del canvi climàtic"

Lectura del Manifest del 2n Congrés ForestalCatalà

- Dr. José Antonio Bonet Lledós, Coordinador del 2n Congrés Forestal Català- Sr. Josep Maria Vila d’Abadal i Serra, Consorci Forestal de Catalunya- Sr. Josep Puigpelat i Pallarès, Unió de Pagesos de Catalunya- Sr. Jordi Jané i Viñals, Gremi d’Asserradors i Rematants de Catalunya- Dr. Joandomènec Ros i Aragonès, Institut d’Estudis Catalans

Acte de cloenda- Hble. Sr. Francesc Baltasar i Albesa, Conseller de Medi Ambient i Habitatge dela Generalitat de Catalunya


dossier de premsa

Dimarts, 25 de setembre

18:00- Acte d’homenatge a Rafael Puig i Valls

- Benvinguda - Glossa de Martí Boada. "Rafael Puig i Valls. Precursor de l'educa-ció ambiental i dels espais naturals protegits" - Recital de poesia a càrrec d'Amadeu Vidal i Bonafont, enginyer deforests i poeta.

- Intervencions: - Sr. Gabriel Ferraté i Pascual, President de Caixa Tarragona- Sra. Carme Crespo i Blázquez, Consellera delegada en matèria de Sostenibilitat, Medi Ambient i Salut de l’Ajuntament de Tarragona- Sr. José Antonio Bonet Lledós,Coordinador del 2n Congrés Forestal Català - Sr. Frederic Ximeno i Roca, Director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

Lloc: Auditori Caixa Tarragona. Pere Martell, 2. Tarragona

Rafael Puig i Valls (1845-1920)Enginyer Forestal tarragoní fundador de la Festa de l'Arbre l'any 1898 i precurçor del'educació ambiental. Cap a l'any 1900 fundà amb el seu company Ricard Codorniul'Associació d'Amics de l'Arbre, aconseguint que la Festa de l'Arbre s'arribés a cele-brar a gairebé tot l'Estat espanyol. Va participar en diferents congressos i exposicions, entre les quals podríem destacarles exposicions de Chicago i París (1883 i 1900). Cal destacar el CongrésInternacional de Silvicultura, que va tenir lloc el 6 de juny de 1900 a París, on es vaacceptar per unanimitat les propostes de Rafel Puig i Valls: “S'introduirà l'ensenyamentde la silvicultura a les escoles normals i a les primàries de tots els països”; i va fer quela propaganda forestal inclogués la idea: “ No hi ha agricultura sense boscos, ni bos-cos sense l'amor de la gent cap a les arbredes”. Llegint aquestes frases podem arri-bar a la conclusió de que aquell discurs de fa més d'un segle, torna a estar de màxi-ma actualitat.

Boada, M. (1995). Rafael Puig i Valls 1845-1920. Precursor de l'educació ambiental idels espais natural protegits. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

19:30 - Inauguració del Medalló Commemoratiu a Rafael Puig iValls al Parc de la ciutat

Exposició Rafael Puig i Valls, 1845-1920Durant els dies que duri el Congrés, es podrà visitar al Palau Firal deTarragona l’exposició Rafael Puig i Valls, 1845-1920. La mostra fa unrecorregut per la biografia de Puig i Valls, destacant el seu paper enel món forestal com a promotor del dia de l’arbre i impulsor de nom-broses activitats divulgatives a la ciutat de Tarragona.

programa >> activitats paral·leles:


23


dossier de premsa

Patrocinadors d’Or

Departament de Medi Ambient i HabitatgeDepartament d’Agricultura, Alimentació i Acció RuralDepartament de Política Territorial i Obres PúbliquesDiputació de Barcelona

Patrocinadors

Departament de TreballDepartament d’Interior, Relacions Institucionals i ParticipacióDepartament d'Innovació, Universitats i EmpresaDepartament de Governació i Administracions PúbliquesDiputació de TarragonaFundació Territori i PaisatgeAjuntament de TarragonaÀrea Metropolitana de Barcelona – Mancomunitat de MunicipisCentre de la Propietat ForestalForestal CatalanaFundació Caixa de TarragonaAutoritat Portuària de TarragonaTRAGSA

Col·laboradors

Tarragona Convention Bureau Tableros Tradema SLSerradora Boix SL IbsersilvaRepsolEl PuntDiari de TarragonaPort AventuraGeobrugg IbéricaJoan Sans, escultor

patrocinadors


24


dossier de premsa

Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya de CCOOÀrea metropolitana de Barcelona - Mancomunitat de municipisAsociación Española de Fabricantes de Pasta, Papel y CartónAsociación Española de Importadores de MaderaAsociación Nacional de Empresas ForestalesAsociación Nacional de Fabricantes de TableroAssociació Autònoma d'Empresaris de la Fusta de les Comarques deGironaAssociació Catalana de Municipis i ComarquesAssociació de la fusta estructuralAssociació de Propietaris Forestals Bages-VallèsAssociació de Propietaris Forestals Berguedà VerdAssociació de Propietaris Forestals Boscos Bages-AnoiaAssociació de Propietaris Forestals Boscos del Bages NordAssociació de Propietaris Forestals Entorns de MontserratAssociació de Propietaris Forestals Montnegre-CorredorAssociació de Propietaris Forestals Premià de DaltAssociació de Propietaris Forestals RebrotAssociació de Propietaris Forestals Serra de Bellmunt-CollsacabraAssociació de Propietaris Forestals Serra de RubióAssociació de Propietaris Forestals Serralada Prelitoral del PenedèsAssociació de Propietaris Forestals Tres Castells del BagesAssociació de Propietaris Forestals Valls de MontcauAssociació LIFE de Productors de Bolets i TòfonesAutoritat Portuària de TarragonaCentral Sindical Independent i de FuncionarisCentre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya Centre de la Propietat Forestal-Generalitat de CatalunyaCentre de Recerca Ecològica i Aplicacions ForestalsCentre Excursionista de CatalunyaCentre Tecnològic Forestal de CatalunyaCol·legi d'Ambientòlegs de CatalunyaCol·legi de Biòlegs de Catalunya Col·legi de Geògrafs a CatalunyaCol·legi d'Enginyers de Forests de CatalunyaCol·legi d'Enginyers Tècnics Forestals de CatalunyaCol·legi Oficial d'Enginyers Agrònoms de CatalunyaCol·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de CatalunyaComunitat General de Regants Canal Segarra-GarriguesConfederación de Organizaciones de Selvicultores de EspañaConsejo Nacional del GuarderíoConsorci Forestal de CatalunyaDEPANA-Lliga per a la defensa del patrimoni naturalDepartament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural-Generalitat deCatalunyaDepartament de Governació i Administracions Públiques-Generalitatde CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatge-Generalitat de CatalunyaDepartament de Política Territorial i Obres Públiques-Generalitat deCatalunyaDepartament de Treball-Generalitat de Catalunya

entitats adherides


25


dossier de premsa

Departament d'Innovació, Universitats i Empresa-Generalitat deCatalunyaDepartament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació-Generalitat de CatalunyaDiputació de BarcelonaDiputació de GironaDiputació de LleidaDiputació de TarragonaDistribuidora Maderera SAEscola de Capacitació Agrària Forestal Casa XifraEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida-Universitatde LleidaFederació Catalana de CaçaFederació Catalana de Pesca Esportiva i CàstingFederació de les ADF del MaresmeFederació de Municipis de CatalunyaFoment del Treball NacionalForestal Catalana SA-Generalitat de CatalunyaFundació NaturaFundació Privada del Món Rural Fundació Territori i PaisatgeFundación BiodiversidadFundación EduforesGabarró Germans SAGremi d'Asserradors i Rematants de CatalunyaInstitució Catalana d'Estudis AgrarisInstitució Catalana d'Història Natural Institut Agrícola Català Sant IsidreInstitut Català de la FustaInstitut d'Educació Secundària d'Horticultura i Jardineria-Generalitatde Catalunya Institut de Ciència i Tecnologia AmbientalsInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries-Generalitat deCatalunyaJoves Agricultors i Ramaders de CatalunyaPIMEC-CEFESPROFOR Associació de Forestals d'Espanya Ricardo CodorniuSecretariat Nacional d'ADFs de CatalunyaUnió de Pagesos de Catalunya Xarxa de Custòdia del Territori

entitats adherides


26


dossier de premsa

El sòl destinat a ús urbà, urbanitzable i infraestructures suposavaaproximadament el 4% del territori. La resta del sòl es distribuïa enun 61% de superfície forestal i un 34,5% d’agrícola, dedicades a con-reus.

D’acord amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals(CREAF), la superfície forestal arbrada és un 37,4% del territori cata-là (1.191.128 hectàrees), un percentatge similar a la mitjana euro-pea.

En les darreres dècades, la superfície de boscos de Catalunya s’haincrementat coincidint amb el despoblament de les zones rurals i l’a-bandonament de les activitats forestals i agrícoles. La caiguda de lademanda de fusta, substituïda pels combustibles fòssils i altres fontsd’energia, va afavorir el desenvolupament dels boscos.

La superfície forestal es concentra principalment a les comarquesnord-occidentals de Catalunya. Aquesta ha augmentat un 4,6% entre1996 i 2001, i ha passat de 1.981.714 hectàrees fins a 2.073.831hectàrees el 2001.

Quant a la superfície boscosa per províncies, Girona té un 55,95%,Barcelona un 48,09%, Lleida 31,03% i Tarragona un 22,03%.

La espècie més representativa dels boscos catalans és el pi blanc(Pinus halepensis), amb 346.500 hectàrees.

Gairebé el 80% de la superfície forestal catalana és privada, i el 20%és privada ordenada.

Incendis*En els últims quinze anys s’han produit un total de 12.283 incendis is’han cremat un total de 154.428,99 hectàrees.

Any Nombre incendis Superfície cremada (ha)1990 591 1106,851991 782 5332,471992 368 1553,701993 791 7343,041994 1217 76625,401995 753 7035.851996 463 1025.711997 672 922,681998 961 20992,261999 841 1250.572000 790 8342.262001 723 2994,932002 544 2099.672003 701 9863.902004 565 1067,272005 892 5493,922006 629 3378.51

Podeu trobar més dades sobre l’evolució dels incendis a Catalunya a la ponència delBloc 2, penjada a la web del Congrés.

xifres del sector


27


dossier de premsa

COM ÉS LA INDÚSTRIA FORESTAL A CATALUNYA?

La indústria de la fusta està formada per 3.800 empreses i represen-ta el 2,8% del VAB (Valor Afegit Brut) del total de la indústria catala-na. Segons les dades de l’Idescat, l’any 2005, la indústria de la fustai el suro va tenir un volum de negoci de gairebé 1.500 milions d'eu-ros (1.498.618.000 euros), un 5,32% més respecte a l'exercici ante-rior (1.422.824.000 euros).

Pel que fa al resultat de l'exercici, els beneficis van caure un 11% el2005 fins als 47 milions d'euros (des dels 52,6 milions).

El sector de la indústria de la fusta, el suro, el moble i el paper ocupaun total de 38.700 persones (un 5,98% del total dels llocs de treballde la indústria catalana).

COM S’ORGANITZA?

La indústria forestal engloba el sector de la fusta i el moble, i el sec-tor del suro i el paper, entre d’altres. El sector de la fusta i el moblees divideix, al seu torn, en dos subgrups: el subsector de la primerai segona transformació de la fusta, i el subsector del moble.

Les indústries de primera transformació són les serradores, fàbriquesde xapa i tablero (tauler). Les indústries de segona transformació sónles fàbriques d’embalatge i fusteria.

Pel total de la producció, el subsector del moble suposa un 58%; lesindústries de primera transformació, un 10%; i les indústries de sego-na transformació, un 32%.

QUINS SÓN ELS TRETS SINGULARS DEL SECTOR?

La indústria es caracteritza pel seu ús intensiu de mà d’obra i l’escas-sa rendibilitat de les empreses. Aquesta intensitat en l’ús de mà d’o-bra explica la competència creixent que pateix el sector de països del’est d’Europa i asiàtics, amb uns costos laborals molt menors.

La fusta importada d’aquests països és la que marca el preu devenda de fusta serrada i el tauler local.

Els beneficis del sector han caigut en els últims anys. Això s’explicaper l’augment dels costos (de mà d’obra, energia, transport, compli-ment de normativa de protecció mediambiental i de riscs laborals) iper la creixent demanda d’altres productes substitutius de la fusta,com poden ser el vidre, l’alumini, el plàstic... Podem trobar cada copmés materials d’aquests en mobles, la construcció, l’embalatge, etc.

indústria forestal


28


dossier de premsa

SUBSECTOR DE LA PRIMERA TRANSFORMACIÓ

En el subsector de la primera transformació de la fusta destaca l’es-pecialitat de la fabricació de fulloles, taulers i plafons, que suposaaproximadament el 50% de la producció total.

La seva activitat es concentra en una sola planta, a Solsona.Anualment consumeix unes 50.000 tones de fusta en tronc, querepresenten un 15% del total de la matèria primera. La resta està for-mada per costers, estella, serradures i reciclat.

SUBSECTOR DE LA SEGONA TRANSFORMACIÓ

Respecte a la segona transformació, el més important és el de la fus-teria per a la construcció: per tant, la seva evolució està molt lligadaa la de la construcció. També ha de competir en l’actualitat en dosfronts: d’una banda, el que plantegen els productes substitutius i, del’altra, el fenomen del bricolatge (Ikea, Leroy Merlin, etc...). Aquestabranca importa cada any pràcticament el 50% del seu consum anual.

SUBSECTOR DEL MOBLE

El segment del moble per a la llar és el que té un major pes relatiudins el conjunt del sector de la fusta i el moble, tant pel que fa al nom-bre d’empreses com al volum de producció, a l’activitat exportadora ial nivell d’ocupació.

Les empreses catalanes d’aquest segment estan especialitzades,sobretot, en la fabricació de moble modern, a mida, introduint el dis-seny i la funcionalitat, com a estratègia de diferenciació i per compe-tir amb els baixos preus dels béns importats.

OPORTUNITATS DE NEGOCI PER A LA INDÚSTRIA FORESTAL- Abalisament de carreteres i senyalització: la fabricació d’aquestselements no està restringit a uns materials, sinó a uns assaigs i alcompliment d’uns requeriments mecànics i, per tant, la fusta és unelement tan vàlid com puguin ser els altres per a la fabricació d’a-quests productes, a més de ser un material molt més ecològic.

- Fusta microlaminada (LVL) i de fusta laminada (bilaminada i trilami-nada): en l’entorn europeu tenen unes perspectives de consum a l’al-ça.

- Comercialització de tòfones i ús del pi pinyer com a arbre fruiter: Enels dos casos les experiències han estat positives, per això es plan-teja una possible revitalització dels aprofitaments d’aquests produc-tes.

- Biomassa: font de primeres matèries per a la Indústria Química oQuímica Verda, així com per a fins energètics.


29


dossier de premsa

cronologia


30

1717

1748

1795

1833

1837

1848

1862

1863

1879

1894

1901

1920

1916

La població a Catalunya s’estableix al voltant dels 400.000 habitants. Durantels segles XVIII i XIX aquest valor s’incrementa fortament fins arribar el1857 a la xifra d’1.600.000 d’habitants. Aquest fet comportarà canvis impor-tants en el paisatge agrari català.

Les demandes militars i les necessitats navals del segle XVIII condueixenels boscos situats propers a la mar i els rius a dependre de la Jurisdicció dela Marina i, en el cas de Catalunya, al Departamento de la Armada deCartagena. El control de l’Armada es generalitza amb les dues ordenancesde boscos que s’aproven durant el 1748.

Es publica l’Informe sobre la Ley Agraria de Gaspar Melchor de Jovellanos,en el qual es defensa la lliure acció de l’interès privat per aconseguir la pro-gressió de l’agricultura.

Les Ordenanzas Generales de Montes, que regularan els aprofitamentsdurant gran part del segle XVIII, aboleixen els privilegis de la Marina.

Els processos desamortitzadors iniciats a principis de segle es potencienamb la Ley Desamortizadora de Mendizábal de 1837 i la posterior llei dedesamortització general, Ley de Madoz de 1855. En tot aquest procés esposen a la venda béns de l’església, ajuntaments i corporacions civils i,entre aquests, els boscos de propietat pública.

Es funda la Escuela de Ingenieros de Montes ubicada inicialment, fins al1870, al castell de Villaviciosa de Odón (Madrid).

Després d’una primera classificació dels boscos públics el 1859, neix elCatálogo de los Montes Públicos Exceptuados de la Desamortización perdotar d’un règim fiscal el patrimoni forestal públic i emparar l’Estat posseï-dor d’aquests boscos.

S’aprova la primera llei forestal, Ley de Montes de 1863, que regula princi-palment els boscos de propietat pública.

L’època daurada de la viticultura a Catalunya de finals de segle inicia laseva davallada en entrar la fil·loxera. El conreu de la vinya, junt amb altrescom l’olivera i els cereals, havia originat la major reducció de la superfícieforestal des de temps enrere.

S’aprova la Ley sobre ordenaciones forestales davant la necessitat de pla-nificar els recursos fustaners. El 1910 i 1911 un gran nombre de boscospúblics de la Val d’Aran ja eren ordenats.

Es crea el Servicio Hidrológico Forestal per actuar en les principals conqueshidrològiques, a través de repoblacions i la correcció dels torrents, amb laprincipal missió de reduir les inundacions, molt importants a finals de segleXIX, l’erosió i els allaus i incrementar a llarg termini la producció forestal delsboscos.

La Mancomunitat de Catalunya publica el Costumari Català d’Usos iCostums de Bon Pagès sobre Boscos i Arbredes a través de l’Oficinad’Estudis Jurídics que es crea durant aquest període. Es difon els costumsrecollits directament de propietaris, terratinents, masovers, parcers, arren-dataris i pastors, entre altres L’any següent, es publica un segon document:Costums sobre termenals, camins i aigües en terres de pagès.

S’aprova a l’Estat la Ley de Parques Nacionales, però no és fins al 1955 quees declara a Catalunya el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici.


dossier de premsa


31

Es crea la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Boscos en el govern de laGeneralitat i s’organitza un Servei Forestal propi. El 1934 s’aproven lesInstruccions per a regular els aprofitaments dels boscos de propietat parti-cular i llur policia, que regularan els aprofitaments i fixaran per primer copdirectrius silvícoles en les tallades i actuacions de millora.

Durant el règim franquista s’aprova la Ley del Patrimonio Forestal delEstado que amplia la gestió dels boscos públics a la tutela dels boscos pri-vats i municipals objecte de reforestació, i es disposen fórmules contrac-tuals i ajudes per al compliment protector de determinats espais.

Apareix la segona llei forestal, Ley de Montes de 1957, que recollia tota lanormativa aplicada durant aquell moment tant pel que feia als boscos cata-logats com els aprofitaments, la conservació i millora dels boscos, la repo-blació forestal, el servei hidrologicoforestal, els parcs nacionals i les indús-tries forestals.

Es suprimeix el Patrimonio Forestal del Estado i es crea el Instituto de laConservación de la Naturaleza (ICONA) i el Instituto Nacional deInvestigación (INIA). A través d’ICONA es transferiran, més endavant, lescompetències forestals de l’Estat a les Comunitats Autònomes.

S’aprova la Ley de espacios naturales protegidos, marc protector de lesàrees i espais que per la seva singularitat i interès dels seus valors naturalscalia preservar. Més endavant, el 1989, s’amplia la protecció a la flora ifauna silvestres.

S’aprova la Llei d’espais naturals amb l’objectiu de protegir, conservar i ges-tionar els espais naturals de Catalunya a partir del Pla d’espais d’interèsnatural de Catalunya que esdevindrà un instrument de planificació territorial.

S’aprova la Llei Forestal de Catalunya, per regular, un cop transferides lescompetències en matèria forestal i sens perjudici de la normativa bàsicaespanyola, les principals actuacions en l’àmbit forestal.

1931

1941

1957

1971

1975

1985

1989


dossier de premsa

28/06/2007 Mucho bosque, poca madera La Vanguardia

29/06/2007 Tarragona serà marc del segon Congrés Forestal Català elmes de setembre El Punt Digital- Camp de Tarragona

29/06/2007 Tarragona acollirà el 2n Congrés Forestal Català el pròximmes de setembre Telenotícies.com

29/06/2007 Tarragona acollirà un congrés forestal El Periódico de Catalunya

29/06/2007 Soluciones al abandono de los bosques El País

29/06/2007 La ciutat de Tarragona acollirà el segòn Congrés ForestalCatalà el pròxim el pròxim mes de setembre Més Tarragona

30/06/2007 Tarragona serà marc del Congrés Forestal Català en el mes de setembre El Punt

02/07/2007 Editorial - Massa temps sense parlar de boscos El Punt

02/07/2007 Tarragona acollirà el 2n Congrés Forestal Català el pròximmes de setembre ACN

03/07/2007 Tarragona acollirà al setembre el Segon Congrés ForestalCatalà Tinet Digital

04/07/2007 Tarragona serà marc del segon Congrés Forestal el mes de setembre El Punt - Tarragona

04/07/2007 El Parc de la Ciutat pasará a llamarse Puig i Valls y estarácerrado de noche Diari de Tarragona

04/07/2007 Medi Ambient explicarà l'evolució dels boscos en els últims20 anys Aquí

18/07/2007 El II Congreso Forestal Catalán tendrá lugar en Tarragonael próximo mes de septiembre Agroprofesional.com

20/07/2007 La quantitat de fusta als boscos de la província de Lleida es duplica en trenta anys Lleida.com

20/07/2007 La quantitat de fusta als boscos de la província de Lleida es duplica en trenta anys ACN

20/07/2007 Catalunya gasta 6 milions de metres cúbics de fusta cadaany La Malla.net

20/07/2007 La quantitat de fusta als boscos de la demarcació de Lleida es duplica en trenta anys Telenotícies.com

20/07/2007 Ponència d'incendis al 2n Congrés Forestal Català Incendis Forestals.org

20/07/2007 La fusta dels boscos es duplica en 30 anys Bondia

recull de premsa


32


dossier de premsa

20/07/2007 La producción de madera en los bosques de Lleida se haduplicado en tres décadas La Mañana (digital)

20/07/2007 La fusta dels boscos de Lleida es duplica en els 30 últimsanys ADN -LLeida

20/07/2007 La quantitat de fusta als boscos de la província de Lleida es duplica en trenta anys Segre (digital)

23/07/2007 Lleida guanya 130.000 hectàrees de bosc en trenta anys per l'abandó de cultius Segre

23/07/2007 La producción de madera en los bosques de Lleida se haduplicado en tres décadas La Mañana

26/07/2007 Tarragona farà al setembre el II Congrés Forestal Català El Punt - Girona

26/07/2007 El 62% de la superfície de la demarcació de Girona és boscosa, un 13% més que la mitjana catalanaTelenotícies.com

26/07/2007 Tarragona farà al setembre el II Congrés Forestal CatalàVilaweb

26/07/2007 Tarragona farà al setembre el II Congrés Forestal CatalàEuropa Press

26/07/2007 El 62% de la superfície de la demarcació de Girona és boscosa, un 13% més que la mitjana catalana ACN

05/09/2007 Tarragona acoge un congreso sobre gestión del sector forestal Diari de Terrassa

06/09/2007 José Antonio Bonet Lledós - El bosc de Catalunya, a debatRevista Rural

06/09/2007 El futur dels boscos a Catalunya, a debat aquest setembrea Tarragona Revista Rural

08/09/2007 José Antonio Bonet Lledós, Director del Centre TecnològicForestal de Catalunya - Catalunya, un país de boscosRegió 7 - Manresa

15/09/2007 Les primes per la producció d'energia de biomassa donenuna nova oportunitat a la gestió forestal ACN

18/09/2007 La producció energètica de biomassa, a debat El Punt


33


dossier de premsa

fitxa tècnica


34

edició

dates

recinte

impulsa

secretaria tècnica del Congrés

premsa

web

Segona

25-28 de setembre de 2007

Palau Firal i de Congressos de Tarragonawww.palaucongrestgna.com

Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests de Catalunyawww.cefc.cat

Centre Tecnològic Forestal de Catalunyawww.ctfc.cat

Ramon Balasch / Mònica Genestar (93 582 01 58 / 669 476 947)

www.congresforestalcatala.cat


www.palaucongrestgna.com

www.cefc.cat

www.ctfc.cat

www.congresforestalcatala.cat

dossier de premsa · “la crida dels boscos” ... cal ampliar la visió sobre el bosc, més...

Documents