dossier de ccv sobre la falsetat del "penó de la conquesta"

7/27/2019 Dossier de CCV sobre la falsetat del "pen de la conquesta"

1/17

Dossier: El Fals pen de la conquesta

-1-

una manipulaci histrica en status de reliquia, al servici del pancatalanisme.


2/17


-2-

CONTEXTMolt sha escrit al voltant del Pen de la Conquesta i la seua autenticitat, i no pretn este dossier presentar-se comuna tsis doctoral que done llum al respecte, si no ms be posar de manifest el dubtes raonables que presentalautenticitat desta reliquia i com la seua existncia ha segut utilisada de manera malintencionada pelpancatalanisme com a mig de alienaci i sistemtic vilipendi du del nostres tems identitaris, la histrica i singularReal Senyera valenciana.

NDEX 1. El problema, tan trist com real.2. Dubtes raonables, el pen no s el de la conquesta.3. La soluci definitiva: Datar la relquia.


3/17


-3-

1. EL PROBLEMA, TAN TRIST COM REAL.

s ben sabut i actual, que la deriva nacionalista i secessionista sha apoderat del govern de la vena Catalunya, itamb s ben sabut el carcter anexioniste que el propi nacionalisme catal, com la majoria dels nacionalismes, duimplcit. Daix ben sabem els valencians, que des de principis del sigle XX fins ad estos precissos instants, venim

patint en primera persona la voracitat pancatalanista, ya siga per la suplantaci paulatina de la milenria llenguavalenciana pel dialecte barcelon, estandarisat per lInstitut dEstudis Catalans i impost als valencians a travs delAVL, o be per invassions directes del territori, com en ltima celebraci de la Diada el passat 11 de Setembre, oincls elevant a les Corts Catalanes resolucions que reconeixen lexistncia de lentelquia dels passos catalans.En notcies aparegudes recentment en els mijos, El Govern aboga por el reconocimiento de los passos catalans como una realidad cultural, lingstica, histrica y nacional.


4/17


-4-

Ya en lany 1847, Prspero de Bofarull, director catal de lArchiu de la Corona dArag, fic les primeres pedrescientfiques a lanexionisme catalaniste, alimentant la falsa teoria de la repoblaci catalana del Regne de Valncia abase de la manipulaci del Llibre del Repartiment del Regne de Valncia, da on elimin i substitut llinagesaragonesos, castellans i navarresos per catalans, en lobjectiu de donar-li ms importncia numrica als catalans.Este afany del nacionalisme catal per anexionar-se els territoris de cultura, histria i llengua comunes, segons laprpia resoluci del parlament catal, ha tingut sempre una font dalimentaci continua en la resposta tbea,condescendent i en molts casos cmpli, dels successius governs autonmics valencians. La creaci de lAcadmiaValenciana de la Llengua, ent poltic fruit dun pacte Aznar-Pujol, ns un bon eixemple de la colaboraci cmpli icondescendent del govern valenci en el procs de llaminaci social i modificaci dels patrons dautoestima iidentitaris que el pancatalanisme porta descarregant sobre el poble valenci en lltim sigle, i per desgrcia en moltams intensitat en els ltims 35 anys.

Linfiltraci del pancatalanisme en tots els estaments poltics i administratius, t com a principal vctima lmbiteducatiu, ya siga universitari o preuniversitari, a n el catalanisme sha fet amo i senyor ya des dels anys 70 i des daon descarrega tota la bateria de manipulacions histriques, que sn la base de lactual llaminaci social del poblevalenci, inmers en un procs de confusi i vilipendi sistemtic dels seus patrons identitaris. Entitats

colaboracionistes manants del pancatalanisme ms radical, com Escola Valenciana, Xarxa Ramn Llull, XarxaVives i atres del mateix tall, campen pel sistema educatiu sense oposici de ladministraci, difonent el seu mensagesesgat i que no sajusta a lhistria real del poble valenci, i atentant directament contra disposicions del propiEstatut dAutonomia, llei de mxim ranc i mxima expressi de la voluntat majoritria del poble valenci.

En el seu artcul quart, lEstatut dispon que la bandera de la Comunitat Valenciana s la tradicional Senyera, dequatre barres roges sobre fondo groc, coronada sobre franja blava.

Est tem identitari del poble valenci, t els seus origens al voltant de lany 1377, quan en agrament del Rey Pere IIel Cerimonis als esforos dels valencians en rebujar a les tropes de Pere I de Castella, li dona al poble valencilEnsenya Real del Rei dArag, en la distinci de la corona blava sobre fondo blau. Pareix probable que la primerarepresentaci grfica que es conserva de la Real Senyera s la plasmaci herldica de lescut barrat en la corona quesimprim, en forma de sagell, uns anys ms tart en la ciutat de Valncia.


5/17


-5-

A partir dah sn multituts els testimonis grfics que es conserven en diferents museus, biblioteques, iglsies i moltsatres llocs al voltant del mn.

Al voltant deste smbol identari dels valencians, el pancatalanisme tamb ha escampat falses interpretacions imanipulacions histriques que tenen com a punt de partida el fals pen de la conquesta que es conserva en elArchiu Municipal de lAjuntament de Valncia. Esta reliquia que el pancatalanisme ha volgut presentar com unaprova cientfica de que compartim bandera en la Corona dArag, i per tant en els vens del nort, ha segut partimportant del conflicte dels smbols dels valencians, conflicte que hui en da est molt llunt de estar tancat, s ms,se presenta com u dels cavalls de batalla de lentramat dassociacions, editorials, partits poltics, sindicats i demscolectius de tall fusteri, que han vingut alimentant la confussi, escampant la falsa validea del pen de laconquesta com a pretext per a vilipendiar per sistema a la bandera que representa a tots els Valencians, la RealSenyera.

Est intent del catalanisme en seguir avivant el foc de la confussi, de la controvrsia i de la alienaci dels nostressmbols, sempre en la nula o fluixa resposta dels governants, es feu ben patent recentment en la vergonyosaexposici que tingu lloc en els corredors de les Corts Valencianes, a n el catalanisme consegu colar una coleccisesgada i manipulada de lhistria recent dels valencians, una provocaci permesa pels representants del governvalenci i finanada en diners de les boljaques dels valencians.

1410. Portol annim. Biblioteca NacionalFrana

1339. Portol d'Angel Dulcert.BibliotecaNacional de Frana

Iglsia de Sant Jordi. Alcoy

1468. Portol de PereRosell. Biblioteca Hispanic

Society de Nova York

1538. Palau de les AtarassanesDe Barcelona. Rac del fresc de

Bartolom Olives, dedicat aValncia


6/17


-6-


7/17


-7-

Este fet dista molt de ser puntual, i t la seua mxima expressi en la disidncia activa i la sistemtica utilisaci de labandera dArag en tota la simbologa de les associacions, entitats, partits poltics, i dems colectius que centrenesforos diaris en seguir alimentant la confussi i la polmica, contribuint a diari en la modificaci dels patronsidentitaris dels valencians. Ac mostrem eixemples grfics i actuals del sistemtic menyspreu a la Real Senyera.

2007. Correllengua organisat per lassociaci EscolaValenciana en El Campello, Alacant.

Trobada descoles en valenci. Castell

Manifestaci dEscola Valenciana


8/17


-8-


9/17


-9-

Incls en les festes tradicionals dels pobles valencians, els ajuntaments omplin de banderes darag carrers i plaes,en un evident sntoma de que algo sest fent malament des del govern autonmic al no fer complir la llei 8/1984,del 4 de decembre, per la que se regulen els smbols de la Comunitat Valenciana i el seu us.

.

Anys 60. Festes de Sant Jordi. Alcoy Alcoy en lactualitat

Incompliment de la llei de banderes per part de lajuntament de Pedreguer


10/17


-10-

1. DUBTES RAONABLES, EL PEN NO S EL DE LA CONQUESTA.

Lautenticitat de la reliquia que es conserva en lArchiu Histric Municipal delAjuntament de Valncia presenta molts dubtes de ser el pen que hissaren elsandalusins de Balansiya en la torre dAli Bufat de Valncia, lactual Palau del Temple,en la capitulaci de la ciutat de Valncia davant les tropes de Jaume I.

En paraules del investigador valenci Ricart Garca Moya, i que reprodum ntegrament:

Las Provincias 21 de Septiembre de 1994SOBRE EL LLAMADO "PENDN DE LA CONQUISTA" Por Ricardo Garca MoyaDe regreso a tierras valencianas, y cuando esperaba tranquilidad tras un verano tenso -visitar labiblioteca de Catalua y otros centros relacionados con el pujolsocialismo erosiona a cualquiera-me encuentro con la polmica sobre el pendn y, lo peor, artculos que simplifican los datosbasndose en comentarios pie de foto del "Tratado de la Real Seera". En el libro, aparte de los asuntos principales, esbozo variashiptesis sobre esta ensea.EI llamado pendn de la Conquista, aunque su confeccin material fuera anterior de 1538, aparece en la historia en tal aogracias a la oratoria del fantasioso Beuter. Ningn documento, durante tres siglos, hace referencia a la ensea depositada (en

teora) por Jaime I en San Vicent de la Roqueta. Jams mereci una lnea del ao 1238 al 1538, y en ningn acto festivo, religioso,ulico o militar consta su presencia o que fuera objeto de la mnima atencin.Las reliquias dudosas hunden sus races en la cmoda "tradicin", hasta que alguna evidencia establece el tope cronolgicomximo, y en este caso -siendo indulgentes y sin faltar el respeto a nadie- bien pudiera establecerse que el 9 de octubre de 1338(en que se conmemor solemnemente el primer centenario de la Conquista), todava no exista el presunto pendn. Las crnicasdescriben cmo el pueblo valenciano y sus mximas autoridades visitaron en procesin cvica las iglesias -incluida la de SanVicent de la Roqueta- en plena exaltacin de la figura de Jaime I, e ignoraron totalmente la presencia del pendn, hechoinadmisible de haberse encontrado all la ms valiosa reliquia donada por el conquistador a Valencia.En consecuencia, a partir de 1338 hay que entrar en el campo de la especulacin para aventurar su procedencia, hecho habitual en este tipo de objetos, pues quin sera capaz de escudriar la procedencia de la "autntica bandera del caballero San JorgeMrtir", o del "pedazo de esponja (sic) con que dieron hiel y vinagre a Cristo"? Ambas reliquias "autnticas", como el pendn,tambin Ilegaron entre los siglos XIV al XVI a los templos de Valencia. Respetando el tope cronolgico de 1338, en el Tratado dela Real Seera sugiero varias hiptesis, teniendo en cuenta que las iglesias reciban banderas de todo tipo, desde lascontemporneas de la guerra de la unin contra Pedro IV de Aragn (p.e: en las cercanas de Btera, el 19 de diciembre de 1347,las tropas del Reino capturaron enseas al ejrcito real), hasta las utilizadas en el mar, como el estandarte de una galera deLepanto que Miquel de Moncada don al convento del Remedio de Valencia.Pero las ms numerosas, hasta el punto de que a fines del XVI cubran los muros de algunas iglesias, eran las confeccionadas paraactos relacionados con la monarqua, desde visitas reales a exequias. Se confeccionaban hasta "300 senyals reyals", como en lasexequias de Juan I I (ao 1478), a las que acompaaban otras banderas de reinos y posesiones de la Corona de Aragn. Inclusocuando fue trasladado el cadver del rey de Mallorca -muerto en la batalla de Lluchmajor- , se encarg una bandera real (no del reino de Mallorca) que fue colocada sobre "su cos den la seu de Valencia". EI "pagamente" de 1414 cita "la corda de canem ecadena on penja la dita bandera". Y no hay que olvidar que la propia Iglesia utilizaba banderas barradas. Cuando el cismticoBenedito XIII entra en Valencia en 1414, es precedido por un "ganfan" o bandera eclesial de barras rojas y amarillas, idntica ala que llevaba el vexilario papal en el Concilio de Costanza, tambin en 1414. Pero los valencianos, no lo olvidemos, ya tenamosla Real Seera coronada, como demuestran los pergaminos de Pars fechados en 1410 y 1413.Y hay un hecho esclarecedor: toda la quincallera atribuida a Jairne I es, por lo menos, un siglo posterior al mismo. EI famosocasco con el monstruo (usurpado por la actual Generalidad Valenciana al soberano de la Corona de Aragn), se remonta al reinado de Pedro el Ceremonioso, hacia 1350, la venerada espada de don Jaime, que estuvo clavada durante siglos en el artesonado de la Casa de la Ciudad, es del XV, y el tan divulgado fotogrficamente escudo del conquistador, no supera enantigedad el ao 1400.La fecha de origen del pendn debe encajar en estas centurias en que la fiebre por poseer reliquias Ileg a extremosdisparatados. Lo que sera absurdo es atribuir al "mestre en Sacra Theologa Beuter" el encargo material del pendn, bastanteatarantado anduvo aquel ao de 1538 con la feligresa embarazada. EI cannigo slo transform, con su oratoria, una vulgar ensea de las abundantes que cubran los muros eclesiales en la seera de Jaime I.Y en aquel 9 de octubre de 1538, la nica bandera que presidi todos los actos fue la Real Seera coronada. Las mximasautoridades -incluidos Virrey, nobleza, diputados de la Generalidad y alto clero-, acompaaron a la ensea que haba salidoverticalmente por la ventana de la Sala del Archivo... no de San Vicent de la Roqueta.


11/17


-11-

Tamb molt interessant i revelador lartcul de Joan Ignasi Culla en Las Provncias el 9.10.08 i que tamb vosreprodum ntegrament:

Las Provincias 9 de Octubre de 2008EL PENO DE LA CONQUESTA, UNA FALSA RELIQUIA" Por Joan Ignaci Culla En el sigle XIV, pero sobre tot en el XV, florixen quantitat de reliquies que son entregades a les iglesies, sense importar molt ni laseua procedencia, ni per descontat la seua autenticitat. La fama i prestigi que alcanaven determinats temples per estos vestigis(no qestionats per la mentalitat ciutadana de l'epoca), aconseguien, d'una banda, fidelisar als feligresos proxims (eren temps on proliferaven la construcio massiva d'iglesies), i d'una atra, i en funcio del tipo de reliquia, obtindre un continu pelegrinage per a lacontemplacio de les mateixes, lo que es tradua en un aument considerable de donatius. A manera d'eixemple, nos trobem que, sense tindre constancia per part de l'Evangeli de malformacions congenites de Jess o delsapostols, es relacionen tres prepucis de Crist: en Anvers, Hildesheim i Santiago de Compostela. De Sant Joan Baptiste s'han arribat a contabilisar mes de 60 dits (entre ells 11 indexs) en diverses iglesies i convents europeus, 7 caps de sant Felip, 17 braos de sant Andreu, o les mes de 500 dents de santa Apolonia, en Frana. Tambe son curioses les llentilles i pa sobrants de l'Ultim Sopar enel Sancta Sanctorum de Roma, o la cua de l'aca que va portar a Jess, en el Museu de Prehistoria Contemporania. Encara que pot ser, les reliquies mes extraordinaries d'esta enumeracio que podria ser inacabable, siguen el suspir de Sant Josep, que es trobaen una botella depositada per un angel en una iglesia proxima a Blois i conservada ara en el Sancta Santorum del Vatic, o el portentos estornut de l'Esperit Sant, que guardat tambe en una botella es venerava en l'iglesia de Sant Frontino i que hui est,tambe, en el Sancta Sanctorum.

La catedral de Valencia es rica en la coleccio de reliquies, pero per a no cansar al llector i posar alguna referencia de les que esconserven en la nostra Comunitat, nomes indicar que en Lliria tenim plomes dels arcangels Gabriel i Miquel.Pero parlant de falses reliquies, no podia deixar de mencionar, aprofitant el 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I, aquellesque es relacionen en el nostre monarca i que de forma enganyosa per als visitants exhibix el Museu Historic Municipal del'Ajuntament de Valencia. Entre les perles expostes figuren l'espasa del rei, el supost escut o Trofeu de la conquesta en el fre i espola, encara que de totes estes reliquies la que se'n porta la palma es el famos, i hui emblema dels catalanistes, Peno de laConquesta. De tots estos objectes s'han publicat diversos estudis que desmonten la seua autenticitat, per lo que, de moment, noreincidirem en els mateixos. Pero davant l'insistencia dels catalanistes en reivindicar, una vegada mes (en esta ocasio en motiu del'Any de Jaume I), el Peno de la Conquesta com a emblema nacional dels valencians, en contraposicio de la nostra Real Senyera, nos obliga a insistir en que el Peno, es mes fals que les plomes dels arcangels Gabriel i Miquel.Encara que en atres articuls incidirem en l'impossibilitat historica de que la reliquia exposta fora la que isaren els moros en latorre d'Ali Bufat (despres del Temple), convindria recordar lo que ya denunciava el prestigios Roc Chabs, davant de la presunta falsetat del Peno en 1900, arreplegat per Carreres Candi en Geografia del Regne de Valencia, Tom de la provincia de Valencia,

p.550: no es posible sea la bandera real la que tiene el Ayuntamiento, porque la tela, pintura y paleografa de la fecha ladenuncia como obra del siglo XV o XVI.Les afirmacions de Roc Chabs, i la de tants atres investigadors, hagueren quedat confirmades ademes de historicament,cientificament, d'haver-se completat les proves oportunes. M'explique. Era principis dels anys 90, quan la regidora del'Ajuntament de Valencia M Dolores Garca Broch, fidel a la promesa electoral (cosa inedita en la classe politica), li va demanar ajuda al gran valencianiste i llavors president del Colege de l'Art Major de la Seda, Edison Valls, l'assessorament tecnic per a,d'una vegada per sempre, desmontar la falacia del Peno. Edison va contactar en els millors experts del textil, en la vila d'Alcoy.Sense entrar ni en qestions politiques ni culturals, i cenyint-se exclusivament a la seua professionalitat, ya a simple vista vandetectar els tecnics que, el torut dels draps no corresponien a l'epoca del supost orige del Peno (S. XIII), sino mes be al XV. Se'lsva propondre la realisacio de la prova del Carboni 14, per a determinar la seua data exacta, descartant-la els experts, ya que vanconcloure que era molt mes rigorosa, per a este cas per la seua precisio, la prova del Polen.M Dolores Garca Broch, i en ella tots els valencians que no volen conviure en falses mentires que denigren al nostre poble, vavore trencat el seu proposit quan va rebre la prohibicio contundent de seguir en l'investigacio per part del seu president de partit (UV) i tinent alcalde, Vicente Gnzalez Lizondo. La rao, encara que incompressible, era molt senzilla: UV estava negociant, en eixemoment, en diversos partits, entre ells els de tall catalaniste liderats per Rafael Blasco i Pepa Chesa; i un dels requisitsindispensables per a que fructificara el mateix, era la paralisacio de l'investigacio del Peno. Poc de temps despres es firmavenles Bases minimes per a una Convergencia Valenciana. L'escandol que va provocar la filtracio i denuncia de les Bases,redactades en perfecte catala, va abortar este proyecte politic antinatura. A la prensa va transcendir (i aixina es va publicar) que, no es podia realisar la prova al Peno davant de l'impossibilitat de trobar laclau de l'urna a on es conserva, quan la realitat es que no es necessita cap clau, ya que s'obri per darrere de la vitrina. A Garca Broch, l'encabotament en ser lleal al seu poble, li va costar patir un calvari en el seu partit, i els valencians nos quedaremsense la prova cientfica, encara que tenim les historiques que son igual de rotundes i contundents per a demostrar la falsetat dela reliquia del Peno.


12/17


13/17


-13-

De tots els dubtes exposts en els artculs anteriors, dos sobrexen com fets histrics

Les barres dArag en el sigle XIII eres 2 i no 4.

Numerosos documents grfics, arqueolgics, cartogrfics etc. mostren de manera fidel que lEnsenya Real dArag enels sigles XIII i XIV eren dos barres roges sobre fondo groc, dos barres i no quatre. Ac exponem noms una chicoteta

selecci.

Portol d'Angel Dulcert, 1339 (Biblioteca Nacionalde Frana)

Atles dels germans Abraham i Jafuda Cresques,1375 (Biblioteca Nacional de Frana)

Detall de la tomba de Jaume I en Poblet,en la Senyal del Rei en dos barres


14/17


-14-


15/17


-15-

Lincripci Ao 1238

No cal estendres molt, en lany 1238 la grafa no existia encara, i manco que lutilisara Jaume I.


16/17


-16-

Tots els dubtes que genera el pen de lArchiu histric municipal de Valncia entren en contrapossici en lexistnciadun pen del sigle XIII en la localitat de Daroca.

Esta pea, a on saprcia la diferncia de la pea original (de dos barres) en les posteriors reconstruccions, encaixaperfectament en les crniques de lpoca, que conten que durant la conquista de Valncia, les tropes de Darocadestacaren pel seu valor. U dels episodis en ms res fon lassalt a la ciutat, en el qual les tropes de Daroca clavaren

la bandera en les barres dArag en la porta de Serrans de Valncia, perdent en lassalt al seu capit. Com a senyaldagrament pel valor demostrat, el rey Jaume I feu entrega als vens de Daroca de dos banderes en les barresdArag. Retalls destes banderes es conserven en lajuntament de Daroca, cosits a banderas modernes. Estesbanderes precedixen al ple de lajuntament en els actes solemnes que realisa.


17/17


-17-

3. LA SOLUCI DEFINITIVA: DATAR LA RELIQUIA".

Havem vist com lexistncia del pen de la conquesta ha segut utilisada pel pancatalanisme com una pea ms pera sostindre la seua estratgia alienatria contra tots els tems culturals valencians, incls la Real Senyera, consagradaen lEstatut com a smbol representatiu de tots els valencians.

Vist que el problema dels smbols continua ms patent que mai, exigim a la Senyora Alcaldesa de Valncia, Na RitaBarber, que recupere la prova del polen per al pen en lobjectiu de determinar certerament la seua antiguetat idemostrar la falsetat del mateix, com tots els indicis aixina ho marquen.

Es fa necessari buidar darguments i manipulacions a tots els enemics de lo valenci, de tot all que mos definix i mossingularisa com a poble, i s absolutament responsabilitat dels nostres governants el defendre en tots els mijosllegals, qualsevol intentent de menyspreu pels valors i smbols del poble valenci, escomenant per la bandera, LaReal Senyera.

dossier de ccv sobre la falsetat del "penó de la conquesta"

Documents