dossier contes cançons i jocs

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010).

CANÇONS......

1

C.Bella


1. EL GEGANT DEL PI

El gegant del pi

ara balla, ara balla,

el gegant del pi

ara balla pel camí

El gegant de la ciutat


el gegant de la ciutat

ara balla pel terrat.

I ara vosaltres podeu una altra estrofa com aquesta:

El gegant de Manresa


el gegant de Manresa

ara balla amb la Teresa.

2

C.Bella


2 . PLOU I FA SOL

Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen.

Plou i fa sol,

les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen.

Plou i fa sol,

les bruixes fan un ou.

3

C.Bella


3.SOL SOLET

Sol, solet,

vine’m a veure, vine’m a

veure;

sol, solet,

vine’m a veure que tinc fred.

Si sant Josep ho vol,

farà un bon dia, farà un bon

dia;

si sant Josep ho vol,

farà un bon dia i un bon sol.

4

C.Bella


Si tens fred,

posa’t la capa, posa’t la capa;

si tens fred,

posa’t la capa i el barret.

El pobre sol, solet,

no té capa, no té capa;

el pobre sol, solet,

no té capa ni barret.

5

C.Bella


4.CARGOL TREU BANYA.

Cargol, treu banya,

puja a la muntanya;

cargol, treu vi,

puja al muntanyí.

Cargol, treu banya,

puja a la muntanya;

cargol bover,

jo també vindré.

6

C.Bella


5.EN JAN PETIT.

En Jan petit com balla,

balla, balla, balla;

en Jan petit com balla,

balla amb el dit.

Amb el dit, dit, dit,

ara balla en Jan petit.

2. En Jan petit com balla,

balla, balla, balla;

en Jan petit com balla,

balla amb la mà.

Amb la mà, mà, mà;

amb el dit, dit, dit,

7

C.Bella


ara balla en Jan petit.

3. Amb el braç.

4. Amb el colze.

5. Amb l’espatlla.

6. Amb el cap.

7. Amb el nas.

8. Amb l’orella.

8

C.Bella


6.AL CARRER MES ALT.

Al carrer més alt,

hi ha una finestreta;

passa un senyoret,

hi tira una pedreta;

torna a passar,

la hi torna a

tirar.

Passa un

cavall blanc

tot ple de

corones,

trenca confits

i a mi no me’n dóna.

9

C.Bella


7.PUFF ERA UN DRAC MÀGIC.

Puff era un drac màgic

que vivia al fons del mar, però sol s'avurria molti sortia a jugar

Hi havia un nen petit

que se l'estimava molt,es trobaven a la platja

tot jugant de sol a sol. Tots dos van preparar

un viatge molt llarg, volien anar a veure món

travessant el mar.

Puff era un drac...

Quan hi havia tempesta

s'ho arreglaven molt bé, enfilant-se a la cua d'en Puff

vigilava el vent.

10

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). Nobles reis i prínceps

s'inclinaven al seu pas

i quan Puff els va fer un crit

els pirates van callar.

Puff era un drac...

Els dracs viuen per sempre

però els nens es fan grans, i van conèixer altres jocs

que li van agradar tant, que una nit molt gris i tristael nen el va deixar, i els brams de joia d’aquell drac

es van acabar.

Puff era un drac...

Doblegant el seu llarg coll, el drac es va allunyar, semblava que estava plovent

quan es va posar a plorar. Tot sol, molt trist i moix, el drac es va allunyari poc a poc, molt lentament, se’n tornà al fons del mar.

11

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). 8.ELS COLORS.

D'or és el color dels cabells del

meu amor

al matí, quan surt el Sol,

al matí, quan surt el Sol,

és el moment, és el moment, millor

de tots.

Blau és el color del cel més pur...

Verd és el color de l’herba del

camp...

12

C.Bella


Tots aquells colors em semblen més

purs,si tu ets amb mi, quan surt el

Sol,

si tu ets amb mi, quan surt el

Sol,

és el moment, és el moment, millor

de tots.

Lliure sento el cor, feliç del tot,

si no penso, quan surt el Sol,

si no penso, quan surt el Sol,

en el temps, en el temps dels vells

amors.

13

C.Bella


CONTES........

14

C.Bella


1.LA CAPUTXETA VERMELLA.

Fa molt de temps hi havia una noiamolt bonica.La seva mare li havia fet

una capa vermella i la noia la

portava tant sovint que tothom li deia

la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanarque portés uns pastissos a la seva àvia

que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués

pel camí, doncs creuar el bosc era molt

perillós, ja que sempre anava

rondant per allà el llop.Caputxeta va recollir el cistell amb

pastissos i es va posar en camí. la

nena havia de travessar el bosc per a

arribar a casa de l' àvia, però no lifeia por per què allà sempre trobava

molts amics : els ocells, esquirols, ... De sobte, va veure el llop, que era

enorme, davant seu. - On vas, nena? - li va preguntar el

llop amb la seva veu ronca. - A casa de l' àvia - li va dir la

Caputxeta.

15

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). - No és lluny ... - va pensar el llop

per a ell mateix, girant-se. Caputxeta va posar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant flors :- El llop se n' ha anat - va pensar

-, no tinc res a témer. L' àvia esposarà molt contenta quan li porti un

bonic ram de flors a més dels

pastissos. Mentrestant, el llop se 'n va anar a

casa de l' àvia, va trucar suaument la

porta i la velleta li va obrir pensantque era Caputxeta.El llop va devorar a l' àvia i es va

posar la gorra rosa de la malaurada, esfa ficar al llit i va tancar els ulls. no

va haver d' esperar gaire, perquè la

Caputxeta va arribar de seguida, tota

contenta.La nena es va apropar al llit i va

veure que la seva àvia estava molt

canviada. - Àvia, àvia, quins ulls més grossos

que tens!- Són per a veure’t millor - va dir el

llop tractant d' imitar la veu de l'

àvia

- Àvia, àvia, quines orelles més grosses

que tens!

16

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). - Són per sentir-te millor - va seguir

dient el llop. - Àvia, àvia, quines dents més grosses

que tens!- Són per a ... menjar-te millor! - i

dient això, el llop malvat es va llançarsobre la Caputxeta i la va devorar, el

mateix que havia fet amb l' àvia

Mentrestant, un caçador que havia vist

com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males

intencions, va decidir donar una ullada

per a veure si tot anava bé a casa de

l' àvia Va demanar ajut a un

segador i tots dos junts arribaren al

lloc. Van veure que la porta de la casaestava oberta i el llop tombat al

llit, dormint de tant tip com estava.El caçador tragué el seu ganivet i va

obrir el ventre del llop. L' àvia i la

Caputxeta estaven allà, vives!

Per a castigar al llop malvat, elcaçador li va omplir el ventre de

pedres i després el va tornar a tancar. Quan

el llop va despertar del seu son, vasentir moltíssima set i es va dirigir a

un estanc pròxim per beure. Com

que les pedres pesaven molt, va caure a

l' estany de cop i es va ofegar.

17

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). La Caputxeta i la seva àvia no van

patir més que un gran espant, però la

Caputxeta havia après la lliçó. Va

prometre a la seva àvia no parlar amb

cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les

recomanacions de la seva àvia i de la

seva mare.

18

C.Bella


2.EL PATUFET.

Ve’t aquí que una vegada era un pare i una

mare,que tenien un fillet tan petit, tan

petitet,que li deien en

Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia

coure l’olla,va dir:

”Ai,filla,quina guitza em fa sortir a

comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc.

En Pat ufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,de seguida va contestar:

“Mare,si no hi ha safrà,jo us en puc anar a

buscar.”

“On vols anar, on vols anar! No veus que ets

massa petitò i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?”

“Ja hi aniré cantant, i així,si no hem

veuen,bé prou que em sentiran”

“No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan

si guis gran.”

“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!”

I com que es va posar a plorar i picar de

peus, per fer-lo callar, la seva mare li va

dir:

“Bé ja n’hi ha prou, Patufet; aquí tens un

dineret i vés de seguida a l a botiga d’en

Josepet.”

I carrer amunt s’encami na aquell marrec tan

tossut, amb esclops i barretina i unes calces

de vell ut.

19

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). “Patim, patam, patum, homes i dones del

cap dret, patim, pat am, patum, no trepitgeu

en Patufet. Content i cantant, en Patufet va arribar a la

botiga d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret. “!Ep, ep!” “Qui hi ha ?” “Un dineret de

safrà. I el botiguer tot era mirar per ací i per

all à.

“!Ep, ep!” “Qui hi ha? Què voleu?”

“Que no em veieu? Ja est ic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà”

I el botiguer torna a mirar i busca que

busca a terra dintre de la botiga, fi ns que

tot d’un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s’ajup i l’arreplega,posant en el mat eix lloc una

paperineta de safrà. Tan aviat com

en Patufet té el safrà damunt seu,l’agafa ben

fort, se’n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer.

“Patim,patam,patum,homes i dones del cap

dret,patim,pat am,patum,no trepit geu en

Patufet”

I de por la gent s’amagava en no veure qui cantava, mentre carrer avall passava una

paperina

sola,sola, sola,com si anés sobre una bola. I quan en Patufet va arribar amb una

paperina de safrà,la seva mare no se’n sabia

avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:

20

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). “Mare,em vol eu deix ar anar ara a port ar el

dinar al pare?”

“Això si que no, fill meu: el cistell p esa

massa i pel s camins encara hi ha neu.”

“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!”

Tant i tant ho va demanar, que, perquè

callés,la seva mare li digué:

“Per no sentir-te brama, te el ci stell i ja hi pots anar”

I en Patufet,que teni a molta força,va agafar

el cistell del dinar i, com si res, se’l va

carregar a coll.

Pel camí, cantava així: “Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, pati m,

patam, patum, no trepitgeu

en Patufet.”

En sortir del poble, la gent, esglaiada,

tancava port es i finestres,i, pels camins,els

pagesos fugien esverats

en veure un cistell tot sol caminant com un

cargol.

A mig camí, en Patufet es va aturar i es va

seure a l a vora d’un hort per reposar una

estona, però heus aquí que tot d’un cop , comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a

amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un

mos es menjà la col, molt golut, i en

Patufet, de propina, amb

esclops i barretina i l es cal ces de vellut.

21

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). Cap el tard, el pare i la mare buscaven el

fill per tot arreu,fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar:

“Patufet, on ets? Pat ufet, on ets?”

I en Patufet, de lluny, els contestava:

“Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni

plou”

Com que no el sentien, els seus pares anaven

cridant:

“Patufet, on ets? Pat ufet, on ets?

I en Patufet contestava:

“Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni

plou.”

Ai, menuts, que va passar quan van saber

on era el Patufet!

Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van

començar a donar força menjar,força menjar

al bou, i el bou

es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va

i fa: Pam!

I com un ll ampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués

passat. I aquest conte s’ha acabat.

22

C.Bella


3.LA CIGALA I LA FORMIGA.

Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol

lluïa, les flors desprenien el seu aroma

embriagador i la cigala

cantava i cantava. El futur no li preocupava

el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves

cançons tan alegres ... Però l'estiu no és

etern. Un trist matí, la senyora cigala es va

despertar per un fred intens; les fulles dels

arbres s'havien tornat grogues, una pl uja gelada queia del cel gris i

la boira li entumia les potes. - Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i

de fred - s'anava dient ella

mateixa. - I perquè no li puc demanar ajuda a la

meva veïna la formiga?

I va pensar dintre seu. - Potser vaig tenir temps durant l'estiu

d'emmagatzemar provisi ons i construir-me

un refugi? - Doncs és clar

que no! - va dir tota convençuda- havia de

cantar. Però els meus càntics ara no

m'alimentaran. I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va

trucar a la porta de la formiga. - Què vols? - Va preguntar la formiga quan

va veure a l a cigala davant la sev a porta.

23

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). El camp est ava cob ert per una espesa capa

de neu i la cigala contemplava amb enveja

la confortable llar de

la seva veïna; i traient -se de sobre la neu

que gelava el seu pobre cos, va dir

llastimosament:

- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ...

I la formiga va contestar :

- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg

de l'est iu, quan es poden trobar els aliments

per a totes bandes i és possible construir una casa?

- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va

respondre la cigala tot a orgullosa. - I què? - va preguntar la formiga

- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala. - Cantaves? doncs, per que no proves ara de

ballar?

I amb aquesta dura resposta, la formiga va

tancar la porta, negant a la desafortunada

ci gala el seu refugi de

calor i benestar.

24

C.Bella


4.LA llegenda de Sant Jordi.

Fa molt i molt de temps, el poble de

Montblanc era devastat per un monstre

ferotge i terrible, que podia

caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves

al enades enverinava

l’aire i produïa la mort a t ots els qui el respiraven. El monstre era l’estrall dels ramat s i les

persones, i per tota aquella contrada regnava

el terror més profund.

Preocupats per la situació, els habitants de

Montblanc van pensar en donar al drac, cada

dia de menjar a

una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues

sacrificar-se cada dia per

ser devorada pel drac. I així fou com després d'una llarga

discussió, els v ilatans van decidir sortejar

cada dia qui seria l a persona

que aniria a para a l’estomac del drac.I així ho feren, i sembla ser que l a jugada els v a

sortir bé, l'abominable

bèstia se'n deuria sentir satisfeta, per que

deixà de fer estralls i malifet es per aquelles

terres. Però heus aquí que un dia, la sort feu que li

toqués ser devorada a la filla del rei. La jove

princesa era molt

25

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). si mpàtica, amable, bonica, elegant. Teni a el

cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars

s'oferiren per substituir-la. Però el rei,

afligit i adolorit, fou just i sever, la seva

fill a era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre

tot el poble mirava

desconsolat i afligit com la princesa es

dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia

es dirigia cap al cau del

monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura , muntat sobre un cavall blanc, La

donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugi u! fugiu ràpidament d'aquí! noble

cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà

la bèst ia i només us vegi us devorarà. El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es per

què hi he vi ngut expressament. He vingut

des de molt ll uny per

protegi r-vos a vós i a alliberar el vostre

poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop

i volta va sort ir la fera, davant l'horror de

la princesa i el goig del

cavaller. Va començar una intensa però breu

lluita, fins que el cavaller li va clavar una

bona estocada amb la

26

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). seva ll ança, que va deixar malferida a la

terrible bèstia i la matar. De la sang que en

brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més

vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove

cavaller en tall à una rosa i li oferí a la

princesa .

27

C.Bella


5.LA GALLINA DELS OUS D’OR.

Hi havia una vegada un granger que tenia

una gallina molt especial. En comptes de

posar ous normals, amb

la seva clara i el seu rovell, posava ous d'or

pur. I cada matí anava el granger a veure si la

seva galli na predilecta havi a posat un ou

d'or, i cada matí l'hi trobava allà. El granger, llavors, tornava a casa i es

disposava a sortir per vendre l'ou d'or. I a

les nits, se les passava

sense dormir comptat la fortuna que poc a

poc, li anava donant la gallina. I en una

d'aquelles nits es va

preguntar com s'ho deuria fer la gall ina per

pondre ous d'or. I després de descartar moltes idees, va

quedar convençut que la gallina tenia dintre

seu, potser, una

màquina que li permetia fer els ous d'or. I

pensant això, va començar a rumiar que, si li extreia la màquina, ell podria fer ous a la seva conveniència i fer-

se encara més ric i milionari, i de forma

més ràpida!

Aquesta idea el va anar absorbint. Cada dia

era més cobejós i vol ia més ous, més or. Es

va anar

28

C.Bella

Tècniques de joc infantil, cançons, contes, maquillatge infantil i coeducació.(2010). obsessionant, fins que, un dia, va anar al

galliner disposat a recuperar la màquina que

feia ous d'or que tenia

la gallina dintre seu.

I sense cap mena de remordiment, cec de l a

cobdícia, va matar a la gallina dels ous

d'or. Va còrrer cap a

casa veient el s suntuosos palaus en els que

viuria, i la va desplomar. I en obrir-la, quina va ser la seva

sorpresa al comprovar que l a gallina del s ous

d’or no tenia cap màquina, si no que era

exactament com

qualsevol altra gallina. Com feia els ous d'or? això encara és un

misteri, però el cert és que per cul pa de l a

seva cobdícia es va

quedar sense la gallina dels ous d'or.

29

C.Bella


JOCS.........

30

C.Bella


1.LA XARRANCA.

-Tipus de joc: Popular. -Numero de participants: grups de 4. -Lloc: exterior. -Material: guix. -Objectiu:coordinar el salt a peu coix.

EXPLICACIÓ.

Es dibuixa a terra 10 quadrats

col · locats com la foto. D’un en un , es

llença una pedra al numero 1, i cal

anar saltant a peu coix pels quadrats

individuals i amb dos als quadrats

dobles. Al tornar cal recollir la pedra

sense caure. Si s’aconsegueix el següent

torn cal tirar la pedra al numero 2. Quan falla tira el següent.

31

C.Bella


2-EL MOCADOR.

-Tipus de joc: Popular. -Numero de participants:2 equips. -Lloc: exterior. -Material: un mocador. -Objectiu:portar el mocador al propi

camp.

EXPLICACIÓ. Dos equips es numeren i es posen cadaun en un costat diferent. El mestre/asubjecte un mocador i diu un numero. Els dos nens/es que tenen el numero

intenten agafar el mocador. Qui l’agafi

primer correrà cap el seu campintentant que el seu rival no l’atrapi.

32

C.Bella


3-1, 2, 3, picaparet.

-Tipus de joc: Popular. -Numero de participants:Tot el grup

-Lloc: exterior. -Material: No és necessari. -Objectiu:Mantenir una postura

estàtica. EXPLICACIÓ. Un participant es col · loca davant d’una

paret i diu: Un, dos, tres, pica paret!!. Mentrestant els

altres jugadors avancen des de

la línea de sortida cap a

ell/a. Si quan acabat la frase

veu algun que s’esta

movent,torna de nou a lalínea de sortida. Quan algunparticipant toca al que para, el que para ha d’agafar algunjugador que encara no hagitornat a la linea de sortida. Si l’agafa

aquest/a la para.

33

C.Bella


4-FET I AMAGAR.

-Tipus de joc: Popular. -Numero de participants:Tot el grup

-Lloc: exterior. -Material: No és necessari. -Objectiu:Amagar-se sense ser vist. EXPLICACIÓ. Hi ha un participant que la para i ha

de contar fins a 50 rapidament. Mentrestant els altres s’han d’amagar. Quan para de comptar ha d’anar abuscar a la resta del grup, quan troba

algú ha de picar a la paret i dir: un,dos, tres i el nom del qui hagi vist. Si

arriben a la paret abans es poden

salvar dient: un dos tres salvat. (l’ultim pot salvar per tots).

34

C.Bella


35

dossier contes cançons i jocs

Documents