SANT ANTONI

LA FESTA MÉS POPULAR DE MALLORCA

1. Quin dia és?

La revetlla és el dia 16 vespre, quan s’inicien els foguerons. El dia de festa és dia 17 de gener.

2. On es celebra?

En la majoria pobles de la Mallorca per exemple:

Manacor Muro Sa Pobla Pollença San Joan Felanitx Artà

Sineu Campos Santanyi Llucmajor Vilafranca Son Servera Puigpunyent Inca Alcúdia Alaró Lloseta Caimari / Biniamar Algaida

També se celebra a distints pobles de les altres illes: Menorca, Formentara e Eivissa

3. Història i llegenda

Sant Antoni va néixer a Egipte cap a l’ any 250, visqué fins als 20 anys i després de la mort dels seus pares vengué totes les seves pertinences per donar almoïna als pobres, a Mallorca després que Jaume I conquerís Mallorca, s’ assentaren les costums regulars de Sant Antoni, ordre que ja era estesa per la Península Ibèrica.

Els membres d’ aquesta institució mentre recollien almoines per tots els pobles per a destinar a la tasca benèfica que desenvolupaven, aprofitaven per inculcar la devoció al Sant, per que era un sant molt poderós que intercedia curant els malalts. Així, la devoció es feu molt popular, fins al punt que la gent, majoritàriament pagesa, també posà els animals baix la protecció de Sant Antoni.

4. Costum relacionades

Beneïdes

San Antoni és el patró dels animals i per això es fan les beneïdes. Cada persona pot dur animals seus a que siguin beneïts. Després es reparteixen dolços als infants

Foguerons

Dins la tradició és comú veure foguerons on podem torrar embotits o carn de porc per sopar tot plegats.

La festa de Sant Antoni constitueix amb un seguit de celebracions que s'escauen a la segona quinzena de gener, l'anomenada setmana dels barbuts, de la que formen part també les festes de Sant Pau ermità, el 15 o Sant Vicenç màrtir, el 22. La raó d'aquesta denominació es troba en la iconografia d'aquests sants, representats sempre amb barba. Alguns autors, però, l'han relacionat amb rituals pre-cristians entorn de l'home salvatge, el geni de la muntanya, que pobla la simbologia d'aquests moments a tota Europa.

L'aspecte purificador de la festa de Sant Antoni, que l'apropa a les festes del Carnaval, queda acomplert amb les fogueres que sovint són preparades i enceses pels joves fadrins, avui els quintos. La pràctica de fer fogueres per sant Antoni havia estat molt estesa a les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Priorat, el Montsià i el Baix Ebre, entre altres.

Espinagades

Com a mejar típic tenim les espinagades. Aquí us deixam la recepta.Ingredients : Pasta: de mesura noltros empram un tassonet de vi

1. Un tassonet petit d'aigua

2. Un tassonet d'oli de girasol

3. Un tassonet de suc de taronja

4. Un tassonet de saïm ( sagí), més o manco dues cullerades.

5. Farina fluixa , la que es begui ( dependrà del tassonet que haureu triat com a mesura).

Farciment:

1. Un manat de grells .

2. Una col borratxona no molt grossa

3. Un porro

4. 1/4 de col-i- flor

5. 1 ceba

6. 2 alls

7. 300 gr de llom de porc

8. 100 gr de ventresca de porc

9. Panses

10. sa i pebre bo

11. Pebre bord dolç i coent.

El·laboració: Preparau primer la pasta , mesclau tots els ingredients ( el saïm el foneu, vigilant que no es cremi) dins un bol . Anau afegint farina fins que la pasta sigui manejable i es desferri de les mans. Posau-li un pedaç per damunt i deixau-la reposar uns 3/4 d'hora , mentres preparau el farciment. Tallau la carn en bocinets primets i adobau-la amb oli, sal pebre bo i bord dolç i coent ( el coent depen del gust de cadascú) , mesclau-la en les mans a fí de repartir bé l'adob. Netejau les fulles de la col i la col-i-flor. La deixam degotar dins un colador. Pelam i tallam els alls ben finets , pelau la ceba i xapau-la pel mig i feis-ne tallades primetes. Eliminau el tronc central de la col i tallau-la ben fineta , i també tallau la col-i-flor en brotets petits. Posau totes les verdures en un recipient gros. Afegiu les panses i adobau-la amb oli d'oliva , un poc de sal, pebre bo i pebre bord dolç i si el voleu més gustós també del coent. Mesclau amb les mans. Agafau una llauna o una safata del forn amb un paper de forn. Agafau un bocí de paper de forn i una bolla de la pasta i aplanau-la primer en les mans i després en l'aprimador feis-la ben fineta i que vos quedi en forma rectangular , al mig posau un sostre de la verdura trempada a damunt un sostre de carn , un altre de verdura i una altra de carn , amb el paper de forn plegau un dels costats cap al mig i després l'altre i per acabar plegau els dos extrems , tancant l'espinagada per damunt com un sobre. Poseu-la damunt la llauna i enfornau-la al principi a 200º gr i al cap de mitja hora baixau a 180º , treiu-la quan vegeu que ja està daurada , una mitja hora o 3/4 .

Per si la voleu fer d'anguila ( també es pot emprar mussola o gatí)

Els dimonis

Són part essencial de la festa. La representació de la lluita entre el bé (sant Antoni) i el mal (dimoni)

Sant Antoni, com a protector dels animals, garanteix la fertilitat i el guariment del bestiar. Com a patró dels animals de treball, sobretot, reforça la seva importància en el món agrícola. També exerceix la seva protecció sobre els ramats de cabres i ovelles.

La ximbomba

És l’instrument típic per acompanyar les glosses. Es fa a mà amb una capsa de test una pell d’animal i una canya.

5. Les glosses

Les glosses són composicions populars, orals i rimades, que al llarg dels anys s´han emprat com la forma més comú de transmetre les tradicions dels pobles.El cant permet comunicar sentiments ocults i mostrar actituds, expressar opinions i detalls de la vida social i personals.

Sant Antoni ha vengutamb un ase amb quatre cames,

amb un covo d’ensaïmadesi una botella de suc.

Sant Antoni i el dimonijugaven a trenta-u;

el dimoni va fer trentai sant Antoni, trenta-u