DOMÈNEC DE BELLMUNT

A N D O R R A

HISTORIA, ARQUEOLOGIA I FOLK-LORE

PREMIAT ALS JOCS FLORALS CATALANS DE 1956

Fotografies de CLAVEROL

Portada de Juli JUST

E D I T A T PER L ' A U T O R

PASSAT I PRESENT

HISTORIA DE LES

VALLS D 'ANDORRA

PREFACI

L'existència dels països « desmesura t s » h a estat s empre embolcal lada d 'une boira de legenda. T a n t si es t r ac t a de paisos massa grans, com si es t rac ta , pel cont rar i , de paisos m a s s a petits , el fet és que la « desmesura » ac tua sempre com una mena de pa ràs i t in te rposâ t que impedeix de conéixer exac tament la ver i ta t sobre els paisos en qüestió. A més a més i, per regla general , es t r ac ta sempre de cont rades d 'accés dificil, j a sigui per dificultats geogràfiques j a sigui per complicacions in ternacionals . Aixi ha estat que els segles han ana t teixint en silenci une capriciosa tela d ' a r a n y a a l ' entorn de de te rmina t s països. Països p rôx ims o l lunyans, pero països que la gent no han vist mai i respecte dels quais la imaginació dels mor ta ls ha ana t b r o d a n t arabescos originals i complicats .

Un d 'aques ts països és l 'Andorra . El podem classificar, deseguida, entre els petits, i si volem ut i l i tzar el l lenguatge de llegenda l ' anomena rem « Es ta t li l . l iputenc » com l 'ano- menà, en 1933, el senyor Gaston Gombarous en el seu llibre dedicat a Andor ra i t i tu la t « Voyage aux Eta t s l i l l iputiens » (Montpellier, 1933).

Es t rac ta , doncs, d 'a ixecar el vel de boira que embolcal la la naciÓ a n d o r r a n a i de p re sen ta r un estudi de divulgació que reveli, no so lament la geografia i la h is tôr ia d 'Andor ra , sino també les seves belleses arquelôgiques i ar t is t iques, els seus paisatges meravellosos, les legendes, les t radicions, els cos tums i el folklore d ' aques t s impàt ic pais pirenenc.

L 'Andorra és un Es tâ t ? Es una República ? Es u n a Monarquia ? Es un Pro tec to ra t ? Heu's aci les preguntes que han sorgit, en el temps i en l 'espai, a propôsi t d ' aques t pais. Crities, periodistes i comentadors les h a n contestât , sovint,

equivocadament . Fem doncs u n a mica de llum. Expl iquera que Andor r a ès u n a naciô que no té pe rsona l i t a t in te rna- cional perquè , j u r id i camen t , no és un Esta t , ni u n a República. Que el seu E s t a t u t és el d ' un co-pr incipat amb dos senyors (d 'una b a n d a el P res iden t de la República Francesa , i d ' a l t r a b a n d a el Bisbe de la Seu d'Urgell) els quals, des del segle tretze, es par te ixen la sobirania del pa is a canvi de la protecciô i de la tutel . la que li acorden.

Pero el que ens in te ressa de fer conèixer, t an t coin la h i s to r ia i la geografia andor ranes , és el fet que les Valls gua rden p rec iosamen t un veri table t resor de t r ad ic ions i de legendes que donen a aques t pais d 'a l ta m u n t a n y a , estoig de m o n u m e n t s ar t i s t ics admirables , un pintoresc pie de gracia i de color que us a t reu i us conquereix pe r a sempre .

G E O G R A F I A I P A I S A T G E D ' A N D O R R A

Ahans de fer conéixer l 'Andorra pel p a i s a t g e , és a dir, per la geografia viscuda a t ravés de les Valls, donarem les dades cientifiques més impor t an t s respecte de la geografia del pais.

L 'Andor ra — s i tuada entre F r a n ç a i la Cata lunya espa- nyola — és un pais en fo rma de tr iangle, amb una extensiô de 452 qui lômetres quadra t s , que té per l imits al Nord, el d e p a r t a m e n t francés de l'Ariège, a l 'Est el dels P i reneus Orienta is i al Sud i a l 'Oest les « provincies » de la Cata lunya espanvola de Girona i Lleida, respect ivament .

A la f rontera f rancesa del Pas de la Casa, la linia divisora ent re l 'Andorra i F r a n ç a està cons t i tu ida pel peti t pon t d a m u n t del riu Ariège, la riba dre ta del qua l fo rma par t del te r r i tor i francés. La f ron te ra espanyola amb l 'Andorra es t roba a la Farga, prop de Sant Ju l ià de Loria i d a m u n t del pon t del riu Runer , afluent del Valira. La d u a n a espanyola es t roba a tres qui lòmetres de la Seu d'Urgell, capital de l 'Urgellet català i setge oficial del co-princep mi t ra t .

Els Andor rans quan par len de Ilur pais l ' anomenen sempre « Les Valls » i aixô prova que son fidels a les carac- tér is t iques geogràfiques d 'Andorra . El ])ais estÙ, en efecte, fo rmat per diverses valls tres de les quais, la d ' I n d e s , la de la Massana i la coneguda p o p u l a r m e n t per Vall d 'Andor r a reuneixen les « par rôquies » més impor t an t s de la naciÓ andor rana .

El sistema de mun tanyes i de valls secundàr ies del t r iangle andor rà compor ta l 'existència d 'une sèrie de peti ts to r ren t s curts i tumul tuosos com el Madriu, el Tr i s tany , el Hialp, l 'Arinsol, dels Cortals, d 'Ensagen ts i d 'Enganel la , afluents dels dos Valires (el Valira del Nord i el Valira d 'Or ient ) que

es reuneixen a. les Escaldes en un lloc magni f icament p in toresc per c r ea r el g ran Valira , el r iu nacional a n d o r r à que an i r à a vessar-se al Segre.

El t e r r i to r i de les Valls és mo l t acc identa t car es t roba al cor dels Pi r ineus . Hi h a n m u n t a n y e s i pics que voregen els 3.000 mét rés d ' a l t i tud com els de Maranyes , d 'Es tanyô, de Rialp i de Pedrosa .

El nivell m i t j à d ' a l t i tud de les « Pa r rôqu ie s » és de 1.200 metres . I el lloc més baix es t roba més avall de San t Ju l i à de Loria, sobre la f ron te ra andor rana -e spanyo la (amb Lleida) a u n a a l t i tud de 880 metres . Pe r con t ra al Po r t de Soldeu, que m e n a vers F rança , l ' a l t i tud és de 2.547 metres .

A la cadena p i r enenca a n d o r r a n a de les g rans a l t i tuds a b u n d e n els llacs na tu ra l s , la m a j o r p a r t d 'une bellesa corprenent . El famés Cire dels Pessons enclou un c o n j u n t ,de 22 Ilacs. Poetes i escriptors, ca ta lans i f rancesos, h a n c a n t a t la g randesa salvatge dels Ilacs de T r i s t a n y i de Fon ta rgen t , mira l l s b laus de roquissars p lumbis i de pinedes exhuberan ts . Afegim que els a n d o r r a n s es tan orgullosos del f amés Llac d 'Angolasters , d a m u n t de Les Escaldes, que assegura els sal ts d 'a igua de la F.H.A.S.A. (Forces Hydro- électr iques Andor ranes , S.A.) i dels de Illa i F o u r c a t que nodre ixen els to r ren t s que s ' aboquen al Val i ra i que son tots uns vivers de les mi l lors t ru i tes del mon.