N.° 376 Any XXXII

d$&O*iajtJUNY 1984

LA PRESENTACIÓ del «Llibre deCort Reial», el fet històríco-cultural de més relleu de moltsanys ençà.

EL CONCERT de ¡'Orquestra «Ciu-tat de Palma», esdevenimentsenseprecedents a Montuïri.

L'ECONOMIA PARROQUIAL, a Iafi dels cinc primers mesosd'enguany, arrossega un dè-ficitde 160.000pessetes.

MOLT DIFÍCIL se Ii ha posat alMontuïri l'ascens a III DivisióNacional,

Moment històric en que En Joan Mirallespresenta els dos toms del «Llibre de Cort

Reial», juntament amb el Dr. Badia.

De l'animació i l'interés per a /es proves delV Cross Popular del passat primer de maign'és testimoni aquesta foto on veim les

montuïreres en el moment de Ia partida.

2 te^áiÉbJfr. LA NOSTRA HISTORIA

Montuïri en el segle XIVECONOMIA I AGRICULTURA

CULTIUS PREDOMINANTS

Després d'haver espinzellat breumentcom vivien els montuïrers al segle XIV,veurem ara de què vivien, quina era Iaseva font de riquesa i d'alimentació.

En aquell temps, Ia base de l'economiaera l'agricultura. EIs cultius que predo-minaven i constituïen el principal sus-tent, eren els de secà, és a dir, els grans.EIs que consten, almanco en els llibresconsultats, són: el blat, nomenat for-ment (blat era un terme sinònim de gra),ordi, xeixa (espècie de blat per a fer fa-rina de força) i un molt parescut a Iaxeixa que es deia toseta. Actualmentaquest darrer s'ha perdut.

MoIt important era també el cultiu deIa vinya. La major part dels pagesos entenien una o més parcel·les. (Després deIa Conquesta, quan es varen repartir lesterres als nous colons, sembrar un trosde vinya era condició indispensable pera poder establir-se).

Es cultivaven també llegums diverses,encara que no consten els noms (diu lle-gums de qualsevol llinatge), les més fre-qüents serien ciurons, faves, Llenties, gui-xes...; alls, sebes (ja vérem com sortienals inventaris) i carabasses, que serviencom a aliment i com a recipient per a salovi.

Eren freqüents aixímateix els cultiusde plantes tèxtils: Ui, cànyom i espart; elUi era per a confeccionar les teles fines(de Ia casa o de vestir), el cànyom per ales més comunes, i les parts pitjors s'em-praven per a fer cordes i sacs així coml'espart amb el que es fabricaven tambésenalles i graneres.

No he trobat cap referència a plantesde reguiu (excepte el cànyom) però comque s'anomenaven horts (l'ort del romer)hem de suposar que eren el complementde Ia dieta.

L'ENDEUTAMENT

La compra de gra (blat, principalment)i el consegüent endeutament, era moltcomú, Ia qual cosa ens fa pensar que lescollites no devien esser molt bones. Des-prés d'haver-ne retirat un poc per a men-jar, un altre per a pagar censos i altres(els imposts de llavors) i els deutes, ja noquedava res; i per a sembrar l'any vi-nent, una altra vegada a comprar i mésdeutes. Era Ia roda de sempre.

Plats de dinant de llautó repujat del segle XV utilitzats com a bacines. Es guarden a Iasagristia de l'església parroquial.

Si els deutes eren molts i les collites,magres; Ia possibilitat de pagar era es-cassa; així que als acreedors no els que-dava més remei que fer embargamentsdels béns que trobaven, ja fossin espè-cies o eines. Així podem saber quinseren: arada de blat, fals, aixa, podadora.

«A instància e raquesta de Bernat Vi-dal, notari, en Pere Català, saig de Iapresent cort,empara pel manament delsenyor batle en poder de'n Pere Paliseraquella arade de blat, Ia qual Io dit Pereha en l'ere del moli de vent que aquellaarade de blat no dega treure... astro (finsque) haja pagades al dit emparant vint esinch lliures...

»De nos en Johan Desbach, donzell,batle de Mallorques al amant Io batle deMontuiri o a son lochtenent, salut edilecció.

»Com per altra letra (carta) de Ia nos-tra cort sia astat manat al vostre succes-sor a instància de'n Morei BeltranJuheu... quefessats exequció en tants debens de'n Miquel Ferrer e sa muller delvostre batliu, abastasseu a complimentde XII lliures de menuts en les quals sontenguts al dit juheu de cens passats. Esia astat respost que'l dit Miquel Ferrerper pagar Ia dita quentitat ha assignadaper penyora una faus, Ia qual ha fetabestant sobre sos bens... »

ELS EVIPOSTS

Amb tant poc recollit i tant per a pa-gar, el pagès havia de fer el cap viu per apoder menjar. EIs imposts no eren unaquantitat fixa, sinó proporcionada a Iacollita, especialment els deLmes degutsal rei i a l'església (delme, en castellàdiezmo, és Ia dècima part), per això

aquests eren els que més fàciLment es po-dien amagar o escatimar, fins i tot po-dien arribar a batre els grans d'amagat, iaixí no es declaraven.

Com sempre, «Hisenda» ha procuratevitar-ho, amb més o manco eficàcia,condemnant i castigant els que cometenfrau; com aquesta ordre:

«De part de'n BerenguerLlobet, procu-rador reyal de Mallorques, als amats, losbatles reyals de les parròquies de Mon-tuïri e de Castellig...

-Man de part del senyor rey e de Iamia vos prech que en continent, cascunde vosaltres en son batliu fassats publi-car ab veu de crida de part de mosergovernador, axi com es en Ciutat publi-cat, que'l dit governador mana a totapersona de qualsevol lloch, condició oestament sia, que no gos ni dega levarblats, o blats grosses o menuts, ne encarelegums de nagun linatge de les eres o al-tres lochs on les betran,fins que abansno hagin denunciat (declarat) als leva-dorsdeldelmaperlosenyorrey...

"E encara mes mana Io dit governadorque negu no gos ni dega batra nifer ba-tra dels dits blats e legums dins cases oalberchs ni en altres llochs amagats...ans les hajen a batra en les eres, carrerse llochs acustumats...»

Joana Martorell

Respecteu les diferències regionals del ca-talà. Parleu amb mallorquins, valencians,rossellonesos.etc. i coneixeu els accents imots diferents que tenim tots. Aquesta ésIa riquesa del català, com de totes les lk>ngües cultes.

DE PER LA VILA 3 ;

UN LLIBREDE CORT REIAL

Un moment de Ia presentació del Llibre de Cort Reial s Ia SaIa d'Actesde l'Ajuntament.

En Pere Sampol abans de començar feu Ia presentació dels conferenciants, el Dr. Badia,Rector de Ia Universitat de Barcelona i En Joan Miralles,

Catedràtic de Ia nostra Universitat i autor del llibre.

L'arxiu de Montuïri, patrimoni cultural del poble

La presentació de Joan Miralles i Mon-serrat de - Un Llibre de Cort Reial Ma-llorquí-, basat en uns documents del se-gle XIV trobats a l'arxiu de Montuïri,constitui un dels actes culturals de mésrelleu dels darrers temps al nostre poble.

Elfet que vull ressaltarperò, tot i dei-xant constància de l'extraordinària la-bor de Joan Miralles, és que uns docu-ments del nostre arxiu han servit depunt de partida d'aquesta tesi doctoral.Això voldria que ensfés pensar, i en par-

La presentació constituíun «monument» al text

Encara que Ia presentació se cele-brà a Ia SaIa d'Actes de Ia Casa de IaViIa el diumenge dia 20 de maig,sense massa ostentació i pomposi-tat, no hi ha dubte que l'edició d'<<UnLlibre de Cort Reial mallorquí del se-gle XIV» (1357-60)», en dos toms, queha escrit En Joan Miralles i Monse-rrat i sobre el que n'elaborà Ia sevatesi doctoral, serà per a Montuïri unafita en Ia qual els estudiosos s'hau-ran de recolçar per a considerar, en-tre altres aspectes, les més antiguesarrels lingüístiques, no sols del nos-tre poble, sinó les de tots els païsosdeparlacatalana.

I deim això fonamentant-nos a^^el que digué el Rector de Ia Uriversi-tat de Barcelona, quan a Ia presentació de l'esmentat llibre comparava,sobretot, aquest esdeveniment ambel monument que s'aixecd a les «Ho-milies d'Organyà» (poole prop de IaSeu d'Urgell) a iniciativa de Ia gentd'aquella poblaciu. Deia el doctor Ba-dia que «en certa manera Montuïriavui també fa un monument al textque ha sortit —o no ha sortit perquèencara hi és— i que procedeix del'arxiu de Montuïri i que també honraIa població de Montuïri».

Es evident que amb aquest llibrepodrem comprovar com era en el se-gle XIV Ia llengua habitualment par-lada, com es donaven el <<bon dia» oquin era el llenguatge que empravenquan discutien o s'enfadaven... itants altres aspectes d'importànciatant per a Ia història col·loquial, lite-rària i, fins i tot, Ia història de Ia vida idels esdeveniments de tota mena.

BONA PAU de bell nou dóna l'en-horabona a l'autor del llibre —tambécol·laborador nostre— i publicarà unresum dels parlaments que es pro-nunciaren a Ia presentació per a Iaqual cosa en mesos successius ani-rem oferint-ne diferents epigrafs.

O. Arbona

ticular a tots els que no estan d'acordamb Ia recent ordenació de l'arxiu muni-cipal, un dels més complets de Mallorca.Es ver que aquestafou unafeina labo-riosa i cara, però el llibre de Joan Mira-lles és un primer exemple del que potaportar el material arxivat als estu-diants i investigadors.

Particularment em pesaria que s'ha-gués pogut acusar a Ia meva generació

(Passa a Ia 4:' pàg.)

4 f si? -jS CULTURA

$'H^$MiiBJJi DESDEL NOSTRE CINE D3AHIR...

...molts de coets ¡ renou ¡ crits i amenaces al'àrbitre no foren suficients per a guanyar elpartita l'Alaró.

...n'hi ha mo/ts que veurien amb gust unaenquesta als aficionats sobre els jugadorsexterns a /'equip del Montuïriperquè n'hi haque sols desitgen guanyarperò n'hi ha d'al-tres que volen veurejugadors locals.

...en es darrer marathon, hi va haver gentque, perquè en es seu fill no Ii donaren me-dalla va dir que no col·laboraria més ens'organització. Lo que haurem de fer l'anyque ve és dir a tots es papàs que comprinuna medalla per a donar-la a's seu fill.

...han arribat notícies de què es vestuarisd'Es Dau no se faran enguany. En es res-ponsables, si n'hi ha, siguin d'Es Consell osiguin d'on siguin, els hauria de caure sacaradevergonya.

...n'hi ha que no poden sofrir que es facincoses en benefici d'es poble quan són orga-nitzades per gent que no és d'es seus... Jaestà bé de llevar sa pell! Tanmateix al/ò queestà ben fet hi està sempre i a qualsevol lloc,véngui de qui véngui. No seran massaenvegetes?

SA VEU D'ES CARRER

UN LLIBRE DE CORT RELiLMALLORQUÍ DEL SEGLE XIV

(Vedela3.*pag.)

de permetre Ia destrucció d'aquest llegatdels nostres avantpassats. Pens que elsmontuïrers hem de comprendre que te-nim una joia que hem de guardar ambesment i que, com tot el patrimoni cultu-ral, no és propietat d'un Ajuntament, nid'un poble o un Estat, sinó queés patri-moni de tota Ia humanitat i ningú, en-cara que sigui per omissio,no pot atemp-tar contra ell.

Cert que ens ha costat més del que vol-dríem, però estàvem obligats moralmentdavant Ia història. Ara, quan Ia feinaestà acabada, posem-la a disposició delsinvestigadors perquè cerquin dins lesarrels del temps passat per a un millorconeixement de Ia història de Montuïri ide Mallorca.

Pere Sampol

Era a l'entorn dels anys 1928 o 29 quanper primera vegada els meus ulls —ambexcés oberts, de nin que descobreixaquest petit món que l'enrevolta— es fi-xaren en Ia pantalla del Cine Royal, elCine de Ca N'Aloi.ies sombres Uuminoses que es movien

damunt aqueUa tela em cautivaren desdels primers moments. Juntament ambtots els meus amics, era lloc de cita obli-gada aqueLls diumenges horabaixa enquè el fred o l'aigua que queia semblanta pluja, no ens permetia jugar dins de Iacarnisseria o en mig de plaça on s'hi al-çaven aqueUs arbres i aqueU pi quemolts han vist i que, com uns amics més,prenien part amb els nostres jocs.

Primerament ens entussiasmava enTom Tiler, en Cayena, en Tom Mix i coma nins que érem fins i tot somiàvem ambaquells cavaUistes que damunt les sevesmuntures «volaven» a través de l'Oest,sempre per a rescatar a l'al·lota que ha-vien empresonada els contraris o ambmotiu de qualque causa noble, amb Iaqual nosaltres ens hi soü'daritzàvem.

Passaren uns anys, pocs, i coneguéremencara més mites del cine mut. Qui potoblidar Ia dolcesa d'una Clara Bont o deNa Surviance juntament amb l'exquisi-desa de Na Laura Ia Plante! I en el poloposat, qui no es recordarà de Na DoçaNegri, aquella vampiressa dels anysvint! Entre aquestes artistes, recordemtambé noms com, Douglas Fairbank, Ib-ton Barrior i molts d'altres que preníemper model a l'hora de jugar, copiant totesles seves aventures.

I vengué el cine sonor: AUo fou un es-deveniment; va esser obligat canviar lescadires per butaques. Record que vuit odeu files de cadires estaven davant, mésprop de Ia pantalla. A darrera (per a Iagent més sèria) hi havia butaques defusta i pagaven vint o trenta cèntimsmés. Era al començament dels anystrenta.

I així podríem anar citant noms delsartistes de pel·lícules que ens recorda-rien moments i situacions inefables.Com per exemple Ia U-lusió amb què es-peravem el pròxim programa de cine,quan vertaderament era un problema o,millor dit, una cosa insegura veure Iafunció o no, degut a què en aquells tempsde Ia post-guerra civU espanyola moltsde vespres estàvem sense electricitat.

Essent així que Ia llum, després d'unesquantes vegades durant el dia d'encen-dre's i apagar-se a Ia posta del sol, s'apa-

A LA SEVA MORT

gava per llarg temps. Durant hores, enmoltes ocasions passava això i Ia sessióde cinehavia volat. Molts érem els quiestàvem dins el mateix cafè esperant Iacorrent i amb els qui a poc a poc arriba-ven acabàvem d'ompür el cine i alesho-res demanàvem a n'En Joan Aloy queens passàs el programa. En Joan dub-tava; contava els qui hi havia i fent nú-meros ràpidament, obria Ia taquilla o co-mençava Ia sessió, Ia qual acabava ja dematinada. Això si el saló era més de mig.

Pugem ara cap aquí, remuntant elsanys quaranta i acostant-nos als cin-quanta. Les restriccions elèctriques jasuperades poc a poc, entram a una altraèpoca en què Ia sala, especiaJtment etediumenges horabaixa i vespre, estava altip, inclòs el passadís d'en mig ple de ca-dires, ocupada.

Érem uns incondicionals del sèptimart i fruíem en comú d'aqueLl espectacle.

Semblava com si Ia pantàUa fos unagran finestra per on ens enviaven cadasetmana un raig d'oxigen pur per a po-der respirar millor. Eren uns temps aque-lls en els quals si ens haguessin dit que siun dia el cine tancaria les portes no hohaguéssim cregut.

I... malgrat tot... així ha estat. Com al-tres sales d'aquests pobles, el cine, comsi fos un bon amic que durant els anys haanat contant històries, unes vegadesemocionants i altres entretenint-nos,però sempre educant-nos, ens ha deixat.Quan, darrerament assistíem a les fun-cions i vèiem aqueU salonet que haviaestat tan ben preparat fa uns quinze ovint anys, per a acoUir-nos còmodamenti vèiem com certs grups de persones nosolament no anaven alerta sinó que a po-tades destrossaven les butaques, enssemblava que aquells crits i potades, queespanyaven aquells mobles, també rom-pien amb un tipus de cultura molt popu-lar i que durant àbnenys mig segle haestat l'aüment que donava vida a moltsde milions de persones dins el món. Cer-tament aquest gran amic que ens ha en-tretengut i educat durant tants d'anysno es mereixia morir així.

Per això, quan em digueren, fa poc,que amb un camió transportaven totquant quedava del cine, màquines, buta-ques, etc. no vaig poder reprimir un sen-timent dolorós, escarrufador, davant Iapartida definitiva d'un gran amic, el qualno hem sabut comprendre ni apreciarcom es mereixia.

M. M. Arbona Fiol

NOTICIARI LOCAL 15»

CONCERT DE L'OBQUESTRA«CIUTAT DE PALMA»

«Chapeau», dirien els francesos; «som-brero» o «boina», eLs castellans; i, nol-tros, «capell» davantl'extraordinaricon-cert que ens oferí l'orquestra simfònica«Ciutat de Patina» el dissabte 12 demaig, a les sis de l'horabaixa. Malgratl'hora no fos Ia més adient, l'esglésias'omplí de gent. EIs assistents gaudirende debò i correspongueren a Ia magníficaactuació amb llargs i sincers aplau-diments.

Sota Ia direcció de Julio Ribelles es vainterpretar «Faust» de Gounot i «L'Arle-sienne» de BLzet (dues suits) i Ia «Rapsò-dia hongaresa número 2) de Listz. Al fi-nal, i dedicada al púbUc, hi afegiren unaaltra peça musical: «Las bodas de LuisAlonso».

L'acte fou patrocinat per l'Ajuntamentde Palma, Consell L·isular de MaUorca iAjuntament de MontuM.

Aquestes manifestacions musicaLss'haurien de fer adesiara, ja que enaltei-xen els organitzadors i assistents, dónenvida i cultura a un poble.

La casa de Ca s'Escolà, així com ha romàs després de Ia restauració.

JORNADA A CIUTAl

El divendres 25 de maig dos autocarspartiren, després de dinar, cap a Patina.

LA MÚSICA COM A FET CULTURALLa realitat cultural de Montuïri és ben coneguda i valorada.per tots; en són prova

evident Ia Banda de Música i Ia Coral Parroquial. No hi ha dubte que dins el pob/e hibatega Ia inquietud musical que és a Ia vegada una manifestació cultural: bé ho demos-trà Ia massiva presència de públic en el concert que oferí l'Orquestra Simfònica «Ciutatde Palma» el dissabte 12 de maig a l'església parroquial, malgrat l'hora intempestiva: lessis de l'horabaixa.

L'Orquestra Simfònica «Ciutat de Palma» ostenta el nom de Ia Ciutat on radica i ésúnica a les Balears; així i tot, el Consell Insular de Mallorca patrocina les seves sortidesa Ia part forana, per ara encara massa poques. D'aquesta manera es vol fer extensiva Iacultural musical a unes persones per a les quals resultaria difícil beure a Ia font de Iamúsica simfònica. «La presència massiva de públic —manifestava Rafel Nadal a Ia pre-sentació de l'acte— bé paga l'esforç continuat per a mantenir aquesta agrupació simfò-nica». I explicava després les diferències entre una orquestra i una banda de música,degut al major nombre d'integrants i, sobretot, pels instruments de corda, com són: vio-lins, violes, violoncels i contrabaixos.

La programació no s'elaborà a base de grans simfonies, sinó d'una música capaçd'arribar al gran públic, en aquest primer contacte simfònic realitzat a Montuïri. Així, fo-ren interpretades Ia Suite de l'Òpera «Faust» de Gounot; Ia suite de L'Arlesienne, de Bi-zet; Ia rapsòdia hongaresa núm. 2 de Listz i com a plus obligat pels insistents aplaudi-ments del públic, «Las Bodas de Luis Alonso», del mestre Jiménez.

Aquest esdeveniment musical, sense precedent a Ia història de Montuïri, fou possibleprimerament degut a Ia iniciativa i gestions de N'Honorat MoII; a Ia petició formal davantdel Patronat de l'Orquestra Simfònica «Ciutat de Palma» per part de Miquel Cardell,aleshores batle; a Ia culminació de l'acte per l'actual regidor de Cultura, Pere Sampol, ifinalment al gran interès demostrat pel Gerent d'aquell Patronat, senyor Rafel Nadal.

En resum: un be/lissim acte cultural, el qual, fent-nos ressò del sentir dels assistents,va tenir gust de poc. Esperam i desitjam que actes com aquest els poguem fruir ambcerta freqüència.

Un col·laborador

Hi viatjaven eLs alumnes de Ia segonaetapa i alguns de cinquè. Es varen divi-dir en uns quants grups: cinema, visitesculturals a Patina i participació a Ia festaesportiva del col·legi Magdalena Sofia.Al final, tots es reuniren en el quarterd'artüleria per veure l'exposició organit-zada amb motiu de l'anual «Jornada deportes obertes de les Forces Armades».

EXIT DELS CURSOS DE CATALÀECCA

EIs cursos de Ia llengua i cultura de lesBalears que ha duit a terme ECCA ambel patrocini del ConseU Insulai- de Ma-llorca, ha vist incrementat els seus alum-nes en 338, perquè ha passat de 136 a 574alumnes del curs passat al d'enguany.

PeI que respecta a Montuïri han parti-cipat en Català I, 23 alumnes i Català II,

25 anys enrera9Juny1959

Avui, En Gaspar Oliver Barceló <deMaià) ha estat nomenat batle deMontuïri i el 17 següent pren posses-sori. Abans /a era tinent de batle. Aunes declaracions que feu a BONAPAU digué que tenia molts i interes-sants projectes i ganes de fer moltafeina. Sust/tueix a Joan Miralles Riera(Porrerenc), el qual abans havia pre-sentada Ia dimissió.

ESPORTSfc

El nostre Redactor en Cap, Gabriel Gomila,fou l'ànima del V Cross Popular i d'a/tresmanifestacions de tot tipus, sobretot cultu-

rals i esportives a Montuïri. Elmicrofonn 'és Ia seva mil/or eina.

iiiimiiiiiiiiiiiiiimiiiiiiiiiiiiiiiimii!iiiiiiii

Futtiol

L'equip juvenil del Montuïri que tant

brillantment ha realitzat aquesta temporada.

RESULTATS CORRESPONENTS A LALLIGUETA D'ASCENS AIII DIVISIÓ

Alaró, 5 - Montuïri, 1Hospitalet Eivissa, 3 - Montuïri, 0Montuïri/2 - Escolar, 1Montuïri, 1 - Alaró, 2

PER A RECOLLIR I CONSERVAR ELS CEREALS

Normes a tenir en compteEIs cereals, per desgracia, de vegades

comencenjaa perdre's o a «yZonr-se» elmateix dia que s'entren, perquè no esfaen les degudes condicions.

GRANAT, SEC 1CALENT

La regla d'or per a Ia collita és que elgra estigui ben granat, sec i, millor, ca-lent. No s'ha de començar mai a recolli-tar (cosechar) fins que el primer sac quesurt de Ia màquina estigui calent pel sol.Resulta que el gra té una gran capacitatd'absorbir Ia humitat de Ia nit o dels diesde boira. Un blat, ordi o civada en condi-cioris normals, s'estorba uries quanteshores per a eliminar Ia humitat que ha-via pres; si ha plogut o ha fet vent humito boira necessitarà ahnanco un dia per aeixugar bé. Convé més estar aturats queentrar el blat malament.

S'ha de tenir en compte que aquí anamdues hores envant a l'hora solar. El solno se n'entén d'horaris oficials. Be ho sa-

bien els nostres vells, que no batienabans de les deu o les onze, segons el diaque fés.

El fraró (gorgojo) ataca el gra que témés de 13 graus d'humitat; amb mancode 12 graus, Ii resulta difícil viure.

QUAN HIHA HERBA VERDA

Sz a l'hora de Ia collita el sembratamaga herba verda en mig dels solcs,encara que el gra estigui eixut, amb l'o-peració de recollitar-lo aplega Ia humitatde l'herba i el seu gust amarg, fent-lo d'a-questa manera inservible per a farinespanificables.

El millor remei seria segar-lo, fent ga-velles perquè eixugui l'herba; llavors espodrà batre iiormaknent. Si no, s'hauràd'estendre tot el gra al sol, removent-loperquè s'elimini tota Ia humitat.

No s'ha de deixar mai que el gra passiIa nit a Ia intempèrie, encara que estiguiensacat, perquè el gra xupa Ia humitat atravésdelsac.

IMPORTÀNCIA DEL SOL

El sol és el millor desinfectant del món,i el més econòmic, i no resulta gens tòxic.Sz es deixa el gra estès al sol s'auto-esterilitza i així no ha de menester tantsd'esterilitzants químics.

EL GRANER, VENTILAT

Si és possible, el graner ha de tenir dosfinestrons perquè es renovi l'aire, posant,naturalment, retxadets espessos perquèno hientrin les rates.

Wo és convenient mesclar blat vell ambnovell, encara que s'esterilitzin conjun-tament perquè les defenses naturalsd'un i altre no són compatibles.

L'excés de calentor també és contrarials cereals. El gra s'ha de conservar enlloc fresc —no humit— sobretot els estiusmoltcalorosos.

La ventilació també els esterilitza; aixípassar-lo <-per sa màquina» és un bonconservant.

Un tècnic montuïrer

MISCEL·LÀNIA <

DEMOGRAFIA

CASAMENTS

Abril - Maig

Dia 29 d'abril — Antonio Ortiz Pulgar ambCelia Tinoco Felipe.

Dia 24 de maig.— Antoni Bennassar Go-mila amb Margalida Rossinyol MoII.

PLUVIÒMETRE

Maig, 1984

Dia 1Dia 3Dia 11Dia 12Dia 14Dia '17Dia 18Dia 19

Total 45,4 lts.

La pila baptismal de Ia nostra parròquia és de pedra de Santanyí del segle XVI(Escola de Joan de Salas) amb decoració en relleu protorrenaixentista.

El Desertor

S>^*rDe fora vila tothom en menja,i de fora vila tothom en fuig.I als que hi quedeni treballen Ia terra¿pot algú negar-los el dreta una vida digna o al paque tanta suor les costa...?

Estimat PresidentUns mots empermetreuP'entura ek llegireuSi us resta unpoc de tempsTotjust ara rebiaEIs papers del quarterDimecres sense esperA Ia guerra hom m 'enviaEstimat PresidentFer laguerra nopucAlmón no som vingutPer matar l'altra gentJo bé us demanperdóSi us empipperò calQue us digui benformalQuc emfaré desertorD'ençà que som al mónElpare ne vist morirEIs meusgermanspartirPlorarels meuspetitonsLa mare hapatit tantQueja és a dins Ia tombaI se 'n riu de le< bombesI JeI cuc rvseganí

de Boris Vian

Quan vaig serpresonerl.a dona me robarenL'ànima mefurtaren1 elgoig del tempsprimerDemà quan trenqui l'albaFotTépelnaslaportaA una èpocaja mortaÍM mevapassa balbaAniràpels caminsPer I 'amplitud immensaDe Bretanya a ProvençaI cridaréamb veu tensaKefiisaud'obeirA Ia ffiierra no aneuCombatre no vulgueuNegau-vos apartirSi un doll de sang rabentUs cal vessau Ui vostraVós teniu molt de rostreEstimat PresidentSi em voleu encararAvisau akgendarmesQuejo no tincpas armes¡poden disrarar

y-r*M<te.-.M.i..i.

8 ESGLÉSIA EN CAMÍ».

Notícies d'Església

NOTES SOBRE LA DARRERA REUNIÓD'ECONOMIA PARROQUIAL

A Ia reunió tinguda dia 20 de maig, es vainformar de les factures de l'obra de «Cas'Escolà- sortides el mes de maig a BONAPAU Es va consultar sobre quina quotahauria de pagar l'Associació de TerceraEdat per llum. aigua i altres despeses a Iaparròquia. Es va considerar el dèficit quearrossegam en els comptes ordinaris enaquests primers cinc mesos de 1984:160.611 Ptes.

Concretament es proposà:1) Informar als creients i a tot el poble

del pressupost normal del que no es potprescindircadames:

Fernetesglésiairectoria . . . . 6.500Ptes.Electricitat 8.000 Ptes.Telèfon 3.500Ptes.Escolà 16.000 Ptes.Complementcapellà 18.000Ptes.

Total 52.000 Ptes.

S'ha de sebre que els ingressos normalsvan damunt unes 30.000 Pfes. Això. teninten compte que sempre s'hi han d'afegirdespeses extraordinàries, per llibres, cate-quesi, oficina, etc.

2) Es va trobar, per majoria, que és ne-cessari tornar a posar una espècie de co/-laboracions per als servicis de l'església.Aixi. es va indicar: 5.000 Ptes. per funeral.2.500 per matrimoni. 1.000 Ptes. per bap-tisme. Es posaria a prova, a partir del prò-xim ]UllOl.

Es va comentar que moltes famílies es va-len dels servicis de l'església, i durant l'anyno aporten res per al manteniment de l'edi-fici, personal, neteja, etc. Per això, es fa ne-cessari prendre consciència de què s'had'ajudar, essent que les factures pugen mésde cada dia. i les col·lectes queden estan-cades.

ACCIÓ SOLIDÀRIA «ATUR-VIVENDA»INFORMACIÓ

Fa dos mesos, convidàvem tot el poble creient de Montuïri i també totes lespersones de bona voluntat a participaren Ia campanya 1.000 per 1.000. que vol diraconseguir, dins Mallorca mil suscripcions a mil pessetes cada mes, per al pro-grama Atur-Vivenda. La parròquia de Montuïri ha pogut enviar, fins ara, tres sus-cripcions, però estam segurs que podem i que hem de fer molt més. Càritas esveu obligada apagar el lloguer de casa a moltes famiïie&amb perill de quedar alcarrer.

A nivell de tot Mallorca, Ja n'hi ha 400 de formalitzades. A molts de poblescom Montuïri en tenen més de 25 fetes efectives.

NO PODEM QUEDAR DARRERA!AJUDAU GENEROSAMENT A LA CAMPANYA ATUR-VIVENDA!

Dins l'església hi ha un caixonet, i l'encarregada d'aquesta campanya a Mon-tuïri es Na Franciscà Gomila, de ca'n Cigala. Demanau-li informes.

La Comissió d'Acció Social

3) En quant a Ia quota de l'Associació deTercera Edat, es va quedar que es prendriaun acord amb Ia Junta Directiva, desprésd'haver experimentat l'augment de facturesde llum. etc.

MOSSÈN ANDREU GENOVARDVENDRÀ A VIURE A MONTUÏRI

Es Delegat Diocesà de Mitjans deComunicació i Consiliari del Moviment

Cristià de Joves de Pobles

Es va acabar Ia reunió, informant que. apartir del mes d'agost vindrà a viure a Iarectoria de Montuïri N'Andreu Genovard,que ha estat rectorde Crist Rei de Manacor,i que treballa en Ia diòcesi com a Delegat deMitjans de Comunicació i Cohsiliari del Mo-viment cristià de joves de pobles. Se Ii habi-litarà un despatx i dormitori amb uns serveisa Ia sala de dalt de Ia rectoria, per a Ia qualcosa Caixa Diocesana ha acceptat col·la-borar.

La Comissió Econòmica parroquialQui no ha contemplat moltes vegades

aquestes dues finestres de Ia sagristia!

<QUAN MIRAM ELS HOMES SOBRE LA POBRESA DELS QUALS S1HA EDIFI-CAT LA NOSTRA ABUNDÀNCIA I QUE VEIM DESPOSEÏTS DE LA SEVA VIDA I DELSEU PROPI COR, HEM DE CONSTATAR QUE LA NOSTRA ABUNDÀNCIA ACTUALCAMINA EN SENTIT CONTRARI AL CAMI SEGUIT PEL CRIST».

£/s Bisbes del Japó

E*pOlR L^dPM)13>'ja. 'mpiKn*i Ap6*lol i Ci*.l.ifaao. p.i,j