Miquel Oliva Fuertes ÈTICA

COMENTARI DE TEXT: The Sovereignty of Good , Capítol 3,d'Iris Murdoch.

Tal com senyala el mateix títol del capítol, l'autora del text intenta abordar el concepte delBé i la seva sobirania sobre els altres conceptes. Certament, Iris Murdoch desenvolupa laqüestió amb grandiloqüència i encert, reconeixent l'egoisme inherent a l'espècie humana iapuntant a les típiques formes de pensament que subterfugen el fenomen moral de manerafal·laç. L'autora, recolzant-se en Plató i en tres de les seves grans metàfores (la analogia delSol, la analogia de la Línia Dividida i l'al·legoria de la Caverna), mostra que el concepte deBé necessàriament involucra perfecció, jerarquia i transcendència. A més a més, talconcepte es caracteritza per ésser indefinible i unificador. Al seu torn, Murdoch planteja,des d'un principi, la qüestió referent a com l'esser humà pot tornar-se moralment millor iargumenta, també recolzant-se en Plató, que la virtut és encoratjada per qualsevol cosa quealteri la consciència en la direcció del desinterès (altruisme), l'objectivitat i el realisme. Aixídoncs, hom pot presenciar de manera clara com, per arribar a tals conclusions, l'autora esdecanta per un enfocament platònic alhora de tractar el concepte del Bé i el àmbit moral engeneral.

No semblaria raonable sostenir que aquesta decantació pel platonisme sigui deguda a unapreferència de l'autora, sinó que, més aviat, sembla ésser causada per la pròpia naturalesadel concepte de Bé i per la situació en què els agents morals es troben davant d'aquest. Aixídoncs, l'enfocament de Murdoch no pot ésser criticat directament i merament pel seu caireplatònic (és a dir, perquè hom no cregui en l'epistemologia platònica, per exemple), sinóque si es vol discutir o rebatre tal enfocament s’haurà de discutir el mateix concepte de Bé,i no pas l'enfocament platònic. És a dir, s'haurà d'argumentar perquè el Bé no és indefinibleo perquè el Bé no implica jerarquia, per exemple.

Notis que l'autora expressa l'assumpció de dos supòsits al començament del text, a saber:que els éssers humans són egoistes per naturalesa, i que no hi ha cap punt extern a la vidahumana que li doni sentit a aquesta. Independentment de la veritat o la falsedat d'aquestssupòsits, aquí es defensa que no són del tot imprescindibles en l'argumentació duta a termeper l'autora. En efecte, el primer pressupòsit, relatiu a la naturalesa humana, és una qüestióde fet i d'aquets no se’n poden extreure qüestions de deure (a no ser que s'expliqui ijustifiqui la connexió lògica entre aquestes dues qüestions, que a priori semblen estarseparades). No sembla ser que Murdoch derivi cap deure del ser, sinó que tant sols utilitzael supòsit de la naturalesa egoista per fer unes determinades observacions i explicacions delnostre comportament mental/intel·lectual davant del Bé. Per tant, es reafirma laprescindibilitat del primer supòsit per a mantenir la sobirania del Bé per sobre de tots elsaltres conceptes, la seva transcendència, indefinibilitat, etc. Per altra banda, el segon supòsittampoc sembla del tot necessari per arribar a les conclusions a les que arriba Murdoch, jaque si no donés per suposat que no existeix un sentit extern a la vida humana, l'autora no

1

Miquel Oliva Fuertes ÈTICA

hauria d'especificar necessàriament quin és aquest sentit, sinó que podria advocar peremmarcar-lo com a un ideal, com a quelcom cap al que tendim, com a un fi desconegut.Amb això no es vol ni acceptar ni rebutjar els supòsits de Murdoch, sinó mostrar quediferents concepcions relatives a aquestes qüestions també poden a arribar alsplantejaments morals que Murdoch proposa.

Val a dir que, tot i la caracterització donada del Bé com a quelcom indefinible itranscendent, Murdoch no el classifica com a inescrutable. En efecte l'autora suggereix unamena de contemplació del Bé que és possible en l'allunyament del particular. Hom podriainterpretar, anant més enllà del text, que aquesta contemplació s'identifica amb el mateixacte de pensar quan es concentra en l'acció moral (és a dir, amb el pensament ètic).Murdoch expressa que tal contemplació pot ser allò que ajuda més quan les dificultatssemblen insolubles, però que, no obstant això, tal pràctica és dificilíssima i porta amb sí elperill de que l'objecte de l'atenció pugui revertir a l'acte, és a dir, que la extrema fixacióintel·lectual en el Bé podria portar a que hom es descuidés de fer el Bé, de fer allò bo o coma mínim intentar-ho.

Per altra banda, durant el text l'autora va desenvolupant relacions i comparacions entre elconcepte de Bé i el de Bellesa. Això és degut a que Murdoch advoca per una educacióprogressiva en les virtuts que inclogui pràctiques que potenciïn una projecció de l'atencióvers els objectes valuosos en el món real, en lloc de centrar-se en una fixació egoista. Unad'aquestes pràctiques és l'experiència estètica, la qual l'autora dota d'un poder "altruístic" ique identifica, recolzant-se en el Fedre de Plató, com a la més accessible i més fàcil decomprendre. Així, l’experiència d'allò bell, argumenta Murdoch, ens apropa d'una certamanera al Bé. Ara bé, tal tesi pot ésser fortament discutida, doncs la història mostradiversos casos d'individus que varen tenir un gust i interès estètic molt elevat i que, noobstant això, són ben coneguts pels seus vicis i actes immorals (pensis en el la dedicació iinterès estètic dels dirigents del partit nazi, per exemple). No s'està dient que l'experiènciaestètica no tingui cap possibilitat d'apropar a hom al Bé, sinó que, tal i com mostren algunsexemples històrics, no sempre es dóna el cas de tal apropament, de tal manera quesemblaria més pertinent categoritzar en quins contextos o situacions cal trobar-se perquèrealment allò bell apropi algú al Bé o com ha de ser allò bell per apropar a algú a allò bo.

2