document de referÈncia per a l’avaluaciÓ ambiental … · l’annex ii de la llei 9/2006...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

DOCUMENT DE REFERÈNCIA PER A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ ÍNDEX 1. Antecedents ...............................................................................................................2 2. L’avaluació ambiental estratègica i raons per a sotmetre-s’hi..............................3 3. Objecte........................................................................................................................5 4. Valoració global del document d’abast ...................................................................5 5. Amplitud i nivell de detall de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental .....................6

5.1. Consideracions generals a l’avaluació ambiental del PDU del Pallars Sobirà ....6 5.2. Contingut mínim de l’ISA.....................................................................................9

6. Administracions públiques afectades i públic interessat....................................21 7. Modalitats d’informació i consulta.........................................................................22 ANNEX I: Adaptació de l’estructura de l’ISA proposada al document d’abast a l’estructura definida al Reglament de la llei d’urbanisme ...........................................23 ANNEX II: Informació de referència per la diagnosi ambiental ...................................25 ANNEX III: Relació de normes amb incidència ambiental aplicables al PDU del Pallars Sobirà...................................................................................................................28

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 75 47

1

1. Antecedents En relació als treballs que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP) està desenvolupant per a redactar el Pla Director Urbanístic del Pallars Sobirà, i considerant la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el DPTOP ha enviat al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) el document d’abast per a iniciar el procés d’avaluació ambiental del Pla. Juntament amb el document d’abast s’adjunta els documents de la “Proposta per l’aprovació inicial” de Pla director urbanístic del Pallars Sobirà (en endavant, PDUPS), versió agost 2006. El PDUPS desenvolupa el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (en endavant, PTPAPA), aprovat el 25 de juliol de 2006 (Acord GOV/78/2006, de 25 de juliol). D’acord amb la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell i la disposició transitòria del Decret 142/2005, de 12 de juliol, l’avaluació ambiental del PTPAPA es va efectuar a partir de l’informe de sostenibilitat ambiental contingut en l’avantprojecte i es va mantenir al llarg de tota la tramitació del Pla. En compliment de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, el PTPAPA incorpora una memòria ambiental sobre la que es va pronunciar favorablement el DMAH. El DMAH ha fet consultes sobre el document d’abast del PDUPS presentat a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es determinen a continuació:

- Direcció General d'Arquitectura i Paisatge (Departament de Política Territorial i Obres Públiques)

- Direcció General del Medi Natural (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Direcció General Qualitat Ambiental (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Direcció General d'Habitatge (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Agència Catalana de l'Aigua (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Agència de Residus de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Institut Català de l'Energia (Departament d’Economia i Finances) - Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Serveis Territorials d'Agricultura Alimentació i Acció Rural a Lleida - Direcció General del Patrimoni Cultural (Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació) - Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Lleida (Departament de Medi

Ambient i Habitatge) - Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible - Centre de la Propietat Forestal - Diputació de Lleida - Consell Comarcal del Pallars Sobirà - Ajuntament d'Alins - Ajuntament d'Alt Àneu - Ajuntament de Baix Pallars

2


- Ajuntament d'Espot - Ajuntament d'Esterri d'Àneu - Ajuntament d'Esterri de Cardós - Ajuntament de Farrera - Ajuntament de La Guingueta d'Àneu - Ajuntament de Lladorre - Ajuntament de Llavorsí - Ajuntament de Rialp - Ajuntament de Soriguera - Ajuntament de Sort - Ajuntament de Tírvia - Ajuntament de Vall de Cardós - Ecomuseu de les Valls d'Aneu - Consorci de Gerri de la Sal - Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici - Parc Natural de l'Alt Pirineu - Associació Rurbans - Associació Professional de Ramaders de Raça Bruna del Pallars Sobirà - Unió de Pagesos - Centre excursionista de Catalunya - IPCENA - DEPANA - ADF Valls d'Àneu - ADF Pic de l'Orri - ADF Mig Pallars - Lo Pi Negre - Fundació Natura - Fundació Territori i Paisatge - Fundació Escolta Josep Carol - Centre d'Art i Natura de Farrera - Grup de treball Pallars Viu

El document de referència que es presenta recull les consideracions dels informes rebuts per part de l’Agència Catalana d’Aigua, l’Agència de Residus de Catalunya, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, la Direcció General de Qualitat Ambiental, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i el Grup de treball Pallars Viu. 2. L’avaluació ambiental estratègica i raons per a

sotmetre-s’hi Segons la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d’urbanisme: “Mentre no s’aprovi la llei autonòmica que desenvolupi la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, han de ser objecte d’avaluació ambiental els instruments de planejament que assenyala l’apartat 1 de la disposició transitòria sisena de la Llei d’urbanisme, sens perjudici de la decisió prèvia que correspongui adoptar, cas a cas, respecte a la subjecció a avaluació


3

ambiental d’aquells plans directors urbanístics que es prevegi que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient i dels plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic general que no ha estat objecte d’avaluació ambiental.” Segons la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, s'entendrà que tenen efectes significatius sobre el medi ambient aquells plans i programes que tinguin cabuda en alguna de les següents categories:

a) Els quals estableixin el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació d'impacte ambiental en les següents matèries: agricultura, ramaderia, silvicultura, aqüicultura, pesca, energia, mineria, indústria, transport, gestió de residus, gestió de recursos hídrics, ocupació del domini públic marítim terrestre, telecomunicacions, turisme, ordenació del territori urbà i rural, o de l'ús del sòl.

b) Els quals requereixin una avaluació conforme a la normativa reguladora de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000, regulada en la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres.

L’annex II de la llei 9/2006 estableix criteris, no exhaustius, per determinar la possible significació dels efectes sobre el medi ambient. Sobre les característiques dels plans i programes, considerant en particular:

1. La mesura que el pla o programa estableix un marc per a projectes i altres activitats pel que fa a la ubicació, la naturalesa, les dimensions, les condicions de funcionament o mitjançant l'assignació de recursos.

2. La mesura que el pla o programa influeix en altres plans o programes, inclosos els quals estiguin jerarquitzats.

3. La pertinència del pla o programa per a la integració de consideracions ambientals, amb l'objecte, en particular, de promoure el desenvolupament sostenible.

4. Problemes ambientals significatius relacionats amb el pla o programa. 5. La pertinència del pla o programa per a la implantació de la legislació comunitària

o nacional en matèria de medi ambient (per exemple, els plans o programes relacionats amb la gestió de residus o la protecció dels recursos hídrics).

Sobre les característiques dels efectes i de l'àrea probablement afectada, considerant en particular:

i. La probabilitat, durada, freqüència i reversibilitat dels efectes. ii. El caràcter acumulatiu dels efectes. iii. El caràcter transfronterer dels efectes. iv. Els riscos per a la salut humana o el medi ambient (deguts, per

exemple, a accidents). v. La magnitud i l'abast espacial dels efectes (àrea geogràfica i grandària

de la població que puguin veure's afectades). vi. El valor i la vulnerabilitat de l'àrea probablement afectada a causa de:

1r. Les característiques naturals especials o el patrimoni cultural. 2n. La superació d'estàndards de qualitat ambiental o de valors límit. 3r. L'explotació intensiva del sòl.

4


4t. Els efectes en àrees o paisatges amb rang de protecció reconegut en els àmbits nacional, comunitari o internacional.

Els plans directors urbanístics s’han de sotmetre, doncs, cas a cas a aquesta decisió prèvia d’avaluació ambiental donada la seva casuística. En aquest cas, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà té cabuda en els plans descrits als apartats a) i b), per tant, s’ha de sotmetre a avaluació ambiental. A més, el PDU té especialment com a finalitat establir les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible en l’àmbit del Pallars Sobirà. Estableix, doncs, determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques de caràcter general o derivat, les d’infrastructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de protecció de biodiversitat i el patrimoni natural, la intervenció i la gestió del paisatge i del patrimoni cultural i la dinamització de les activitats econòmiques i socials. Segons els criteris descrits anteriorment (especialment el 2 i 3, i a les característiques dels efectes i, ii, v, vi), el present PDU pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient. El procediment d’avaluació ambiental ve definit d’acord amb l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol). 3. Objecte L’objecte d’aquest document de referència és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà als efectes que determina l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, i els articles 8 i 9 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril. En aquest document de referència també s’avaluarà el document d’abast i els documents preliminars del Pla remesos pel DPTOP al DMAH, per tal que les consideracions que es realitzin siguin preses en consideració en la redacció de l’ISA i, conseqüentment, en la redacció del Pla. En qualsevol cas, l’adequació del conjunt del Pla i de l’ISA en particular a les prescripcions d’aquest document de referència haurà de ser justificada en el seu moment en la memòria ambiental del Pla i constituirà la base per a la resolució de conformitat que emetrà el DMAH, la qual tindrà en compte també les aportacions de caràcter ambiental sorgides de la participació pública i institucional. 4. Valoració global del document d’abast Es valora positivament l’esforç del document d’abast presentat per sintetitzar els principals objectius i estratègies del pla director i establir un marc per la seva avaluació ambiental. Tanmateix, s’han detectat algunes mancances del document d’abats pel que fa a la forma i continguts, les quals es resumeixen a continuació:


5

- Falten aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit, d’acord amb

l’Informe de sostenibilitat ambiental del PTPAPA (com per exemple, esment als espais naturals protegits, al grau de fragmentació del territori, al grau d’antropització dels espais oberts, etc.).

- No s’ha fet esment als objectius ambientals determinats al PTPAPA. - Manquen objectius ambientals del Pla que facin referència a l’eficiència en el

consum de sòl (donat que el sòl planer és escàs a l’àmbit), a la preparació de l’àmbit per mitigar els efectes negatius del canvi climàtic, i a la gestió dels residus.

- Manca la consideració i avaluació d’alternatives al planejament i justificació ambiental de l’alternativa escollida.

Tot i així, el DMAH considera vàlid el document d’abast elaborat pel DPTOP, tot considerant que s’han d’esmenar les mancances detectades mitjançant l’ISA, tal i com s’especifica al capítol 5 d’aquest document. Tanmateix, cal aclarir alguns aspectes del document d’abast:

- Al primer paràgraf del capítol 2.4 s’afirma que “el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà és coherent i s’ajusta a les determinacions del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran pel que fa al sistema d’espais oberts, a les estratègies de creixement del sistema d’assentaments i a les propostes d’infrastructura previstes”. En aquesta fase de definició de l’abast, on encara no es desenvolupa una veritable anàlisi del pla, no es poden arribar a afirmacions concloents d’aquest tipus. Una anàlisi acurada de les propostes concretes del pla permetrà concloure sobre la seva adaptació, des del punt de vista ambiental, al pla territorial.

- Als últims paràgrafs del capítol 2.4 i al capítol 3 s’identifica a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental de Lleida com a l’òrgan ambiental que valida els documents de l’avaluació ambiental, però en el cas d’aquest pla l’òrgan responsable és la Subdirecció general d’Avaluació Ambiental del DMAH.

5. Amplitud i nivell de detall de l’Informe de

Sostenibilitat Ambiental

5.1. Consideracions generals a l’avaluació ambiental del PDU del Pallars Sobirà

La problemàtica ambiental més rellevant del Pallars Sobirà és la pressió del sector terciari i de la construcció sobre el territori, juntament amb un procés d’abandó de les activitats agropecuàries tradicionals (ramaderia, bordes). Les principals problemàtiques ambientals derivades d’aquesta forta pressió són:

- Sobredimensionament de l’habitatge potencial (conseqüències en el consum de sòl i de recursos i desencaix amb els plans sectorials d’abastament i sanejament d’aigua i gestió de residus)

6


- Ocupació dels escassos sòls planers per creixement urbanístic, infrastructures i equipaments, i conseqüent pèrdua de sòl agrícola de valor i espais naturals de les valls (com ara els prats de dall)

- Fragmentació dels espais agroramaders i naturals de valor, i en concret als fons de vall i ecosistemes fluvials, principalment per infrastructures de mobilitat

- Concentració del desenvolupament econòmic en nodes d’oferta turística estacionals i vulnerables als efectes del canvi climàtic

- Abandonament de les activitats agroramaderes tradicionals i conseqüent pèrdua paisatgística, cultural i ecològica

- Degradació del paisatge característic del Pallars - Esgotament, reducció de la qualitat dels recursos naturals (aigua, materials per la

construcció d’origen geològic, sòl per a la instal·lació d’abocadors de residus i per al sanejament...)

Les actuacions susceptibles de generar els impactes ambientals més importants són la instal·lació d’àrees recreatives (golf, etc..), l’ampliació i consolidació d’estacions d’esquí, l’expansió del sòl urbà i els projectes d’infrastructures de mobilitat. L’avaluació ambiental ha de considerar especialment aquestes actuacions. La major part de les repercussions ambientals de les dinàmiques socio-econòmiques es concentren en les valls, que per contra representen un petit percentatge del territori. Alguns hàbitats de les valls del Pallars Sobirà es troben, doncs, amenaçats atesa la seva escassa protecció (en contrast amb l’elevada superfície d’espais de muntanya inclosa en figures de protecció d’espais naturals), l’abandonament de les activitats agropecuàries tradicionals i les expectatives de creixement. Així doncs, l’avaluació ambiental del PDUPS ha de tenir en compte aquestes tendències, i posar especial atenció al manteniment de la diversitat d’ambients i la conservació dels espais agroramaders de valor. En el marc de l’avaluació ambiental en cascada, s’ha de tenir en compte que l’ISA avaluarà un pla urbanístic que desenvolupa un pla territorial parcial aprovat i jeràrquicament prevalent. Per aquesta raó, cal que l’avaluació del pla director es relacioni amb l’avaluació ambiental del pla territorial. Ara bé, s’ha d’evitar la duplicitat d’avaluacions respecte aquelles determinacions que hagin estat objecte d’avaluació ambiental al pla territorial. Així, per una banda l’ISA ha de fer esment a les determinacions ambientals del pla territorial i del seu ISA per l’àmbit del pla director, i avaluar el grau d’adaptació del pla director a aquestes determinacions. Per una altra banda, i per tal d’evitar duplicitat d’avaluacions, l’ISA del pla director es centrarà en l’avaluació dels següents aspectes: A nivell estratègic:

- L’estratègia de desenvolupament adoptada pel pla director per desenvolupar les directrius del pla territorial, especialment pel que fa al model econòmic a potenciar i el model de mobilitat optat, en relació a les característiques ambientals, territorials, culturals o paisatgístiques de l’àmbit afectat i el seu entorn.

A nivell d’ordenació:

- Les possibles determinacions relatives a una menor protecció del sòl no urbanitzable respecte al pla territorial (per exemple, la possible existència d’àrees


7

de sòl no urbanitzable que en el pla director gaudeixen de menor protecció que en el pla territorial)

- Les determinacions relatives a nous espais de protecció especial i territorial, no inclosos en el pla territorial

- Les determinacions relatives a les noves ocupacions de sòl, per part de: o les noves reserves de sòl per grans equipaments, en sòl no urbanitzable

de protecció territorial o la nova implantació d’infrastructures, ampliació o modificacions del traçat

proposats pel pla director, o la inclusió d’infrastructures proposades pel pla territorial com a “d’execució a determinar”

o les directrius del pla relatives al manteniment, modificació, desclassificació o noves classificacions de sòl urbà i sòl urbanitzable

- Les determinacions relatives a la nova implantació d’altres activitats i equipaments, com ara:

o les àrees d’activitat econòmica supramunicipal o els equipaments, dotacions i serveis territorials (com ara equipaments

esportius, àrees d’acampada, aparcaments...) A nivell de regulació d’usos

- Les determinacions més significatives sobre la regulació d’usos i activitats estructurants del territori que no hagin estat avaluades al pla territorial.

- Les determinacions per a ordenar les infrastructures bàsiques previstes pel Pla, amb especial referència a les de depuració i reutilització d’aigües, les de gestió de residus i les energètiques.

En tot cas, es tindran en compte les determinacions de la memòria ambiental del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran pel que fa a l’avaluació ambiental dels plans directors urbanístics (capítol 5.1, Indicacions per a l’avaluació ambiental dels instruments que desenvolupin o es derivin del Pla), que són les següents: “els plans directors urbanístics previstos en l’àmbit territorial del Pla centraran l’avaluació ambiental en l’anàlisi d’aquelles tendències actuals que han motivat la redacció d’aquestes figures i que, en síntesi, són: a) El canvi de model de desenvolupament i l’especialització de l’economia amb una forta caiguda del sector primari tradicional i una autèntica explosió dels sectors terciari i de la construcció, amb un creixement urbanístic molt notable durant les darreres dècades. b) L’atracció d’un públic massiu per l’existència d’un recurs turístic com la neu, el paisatge i el patrimoni arquitectònic i d’un clima alpí que permet, també, oferir un turisme verd a l’estiu, que comporta riscos evidents entre els quals problemes de mobilitat i de congestió del trànsit i la degradació d’un dels principals actius turístics i de desenvolupament de la zona que és el paisatge. c) La concentració de la major part del desenvolupament urbanístic i de les infrastructures al fons de les valls, de vegades comportant risc d’anastomosi o unió dels diferents nuclis, degut a la configuració del territori pirinenc i l’estretor de les valls. d) L’enorme inèrcia del planejament actual, i l’especialització en oferta d’habitatge que sovint serà de segona residència. La manca de sòl per activitat econòmica, equipaments turístics i d’allotjament col·lectiu. e) La manca d’ alguns equipaments comarcals necessaris per funcionar de forma molt més eficient com a sistema urbà. f) La pèrdua de tipologies constructives o el perill caure en el pessebrisme.

8


g) La necessitat de modular els creixements urbanístics per tal que no malmetin la qualitat de vida dels residents i el seu patrimoni. h) La necessitat de compatibilitzar el desenvolupament dels nuclis urbans i el manteniment de l’activitat ramadera tradicional al seu interior. i) L’impacte de les noves infrastructures sobre el desenvolupament del transport col·lectiu. j) L’abandonament de l’activitat agrària que comporta l’embosquinament de pastures i conreus en detriment de la diversitat biològica i paisatgística.”

5.2. Contingut mínim de l’ISA El document d’abast presentat conté una proposta d’índex de l’ISA. Tanmateix, es considera necessari clarificar l’esquema bàsic de l’ISA, d’acord amb el que disposa la legislació, per tal que restin ben explicitades:

- Les debilitats i potencialitats de l’àmbit del pla, des d’una perspectiva ambiental - L’establiment dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental

predeterminats per la normativa i els plans territorials - L’establiment d’uns objectius ambientals propis per al territori del pla - L’avaluació d’alternatives - L’avaluació ambiental de les principals estratègies escollides, considerant

l’avaluació ambiental del planejament superior, i alhora evitant duplicitats amb aquesta

- L’avaluació ambiental del pla en base a cadascun dels objectius ambientals establerts, de nou considerant l’avaluació ambiental del planejament superior, i alhora evitant duplicitats amb aquesta

- Les conclusions globals de l’avaluació ambiental En aquest sentit, i contemplant els continguts preceptius establerts a l’article 63.5 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol) i per l’annex I de la llei 9/2006, caldrà que l’estructura de l’ISA proposada en el document d’abast s’ajusti als apartats que s’exposen a continuació, sens perjudici que per raons de la metodologia d’avaluació emprada o de claredat expositiva, alguns aspectes puguin ser ordenats de formes distintes. I. Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla a) Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament, d’acord amb l’Informe de sostenibilitat ambiental del pla d’ordenació territorial que desenvolupa, i dels estudis addicionals i consultes efectuats. Consideracions generals No es tracta d’elaborar un capítol enciclopèdic, sinó que la diagnosi ha de posar èmfasi en aquells aspectes ambientalment rellevants sobre els quals el pla pot o ha de tenir una incidència especial. En aquest sentit, el document d’abast segueix aquesta metodologia. Tanmateix, als aspectes ambientals rellevants identificats en el capítol 2.1 del document d’abast, identificació inicial dels aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i la seva probable evolució, s’hauran d’afegir els proposats en el mateix document d’abast


9

(apartat 2.5, proposta de sumari de l’ISA) i que fan referència a l’orografia, el patrimoni natural i paisatgístic, característiques del sòl no urbanitzable, espais d’interès natural que gaudeixen de protecció sectorial, i les característiques del desenvolupament socioeconòmic. A més, també s’haurà de fer referència als aspectes ambientals rellevants pel PDUPS en matèria d’aigua, ambient atmosfèric i residus, ja que, inevitablement, han de resultar afectats per les determinacions del Pla. En la diagnosi ambiental caldrà considerar l’entorn supracomarcal, i en especial els espais protegits pròxims a l’àmbit del pla. Biodiversitat, paisatge i patrimoni cultural Pel que fa als espais d’interès natural que gaudeixen de protecció sectorial, hauran de figurar els espais ENPE, PEIN, xarxa Natura 2000, zones de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, espais de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, espais del Catàleg de forests d’utilitat pública, refugis de fauna salvatge, espais inclosos en plans de recuperació o de conservació d’espècies amenaçades, i els arbres monumentals de Catalunya i els arbres d’interès local i comarcal. Tots ells estan disponibles al DMAH. Així mateix, hauran de figurar els sòls de protecció especial definits al PTPAPA. S’haurà d’esmentar, com a cas especial, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que està protegit per les figures de: Parc Nacional, PEIN, xarxa Natura 2000 (ZEPA) i RAMSAR. Tanmateix, haurà de considerar-se la seva zona perifèrica de protecció i la zona d’influència. Respecte als espais que gaudeixen de certa protecció pel seu interès paisatgístic, caldrà esmentar els sòls de protecció territorial definits al PTPAPA pel seu valor paisatgístic, que en el cas del Pallars Sobirà únicament es refereix a la Ribera de Sort. Pel que fa al patrimoni cultural protegit, caldrà esmentar els espais i elements de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya i de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (disponibles al Departament de Cultura). Per una altra banda, caldrà identificar els espais d’interès natural, cultural o paisatgístic susceptibles de protecció i que no hagin estat considerats en les figures de protecció sectorial esmentades en els paràgrafs anteriors, però que esdevenen rellevants en l’escala del PDU. Entre ells, hauran de figurar els espais no protegits que alberguin hàbitats o espècies d’interès1, àmbits d’interès per la connectivitat ecològica i els punts crítics, espais agraris de valor especial, àrees d’interès paisatgístic (paisatges de gran qualitat, àrees de gran visibilitat, escenaris històrics i/o tradicionals...), àrees protegides pel planejament municipal, els elements d’interès cultural i si s’escau el seu entorn, i altres espais de valor natural, cultural o paisatgístic que es puguin identificar. Entre aquests espais d’interès local caldrà considerar els identificats en els estudis de base del PTPAPA per la definició d’una xarxa d’espais naturals (La Vola, 2002). En qualsevol cas,

1 hàbitats d’interès: hàbitats representatius, singulars, fràgils, o d’espècies d’interès especial. Cal considerar els hàbitats d’interès comunitari pel seu interès en l’àmbit europeu, i en especial els prioritaris, però també s’hauran de considerar els hàbitats que tinguin interès a escala regional i comarcal.

10


en la definició d’aquests espais d’interès local es tindran en compte els valors i les funcions objectiu de preservació segons l’article 2.13 del PTPAPA. Riscos Caldrà considerar especialment el risc geològic, d’allaus, sísmic, d’incendis forestals i d’inundació. Es pot obtenir informació al respecte a:

- Risc geològic i d’allaus: Pla comarcal de muntanya del Pallars Sobirà (on es delimiten les zones de risc natural de la comarca)

- Risc d’allaus i risc sísmic: Institut Geològic de Catalunya - Risc d’inundació: Agència Catalana de l’Aigua (delimitació de les zones

inundables per a cada període de retorn). - Risc per incendis forestals: Departament de Medi Ambient i Habitatge

També hauran de figurar els sòl de protecció territorial definits al PTPAPA per motiu de la presència de riscos naturals, que en el cas del Pallars Sobirà únicament es refereix a la Ribera de Sort (risc d’inundació). Urbanisme i sostenibilitat L’ISA del PTPAPA posa de manifest que en alguns municipis del Pallars Sobirà es superarien les estratègies assignades pel pla si desenvolupessin completament el planejament urbanístic actualment vigent. Cal doncs que a la diagnosi de l’ISA del PDUPS es faci esment de l’excés d’habitatge potencial d’aquesta comarca i els seus possibles efectes ambientals. Aigua Caldrà incloure un inventari de les lleres públiques existents en l’àmbit territorial que abasta el Pla, així com de la resta de masses d’aigua: estanys, embassaments, etc. Igualment, caldrà fer esment a:

- Qualitat de l’aigua superficial i subterrània2 - Demandes i consums actuals (s’han de considerar tots els consums, inclosos els

del sector primari, els domèstics, els industrials, els comercials, els dels equipaments – estacions d’esquí – ...)

- Disponibilitat de recursos actuals i previsible - Generació, tractament i reutilització de les aigües residuals. Instal·lacions

existents i programades. Nivells de cobertura. Dèficits quantitatius i qualitatius. Ambient atmosfèric Caldrà fer esment a la qualitat actual de l’aire i citar, si n’hi ha, les zones amb elevats nivells d’immissions (prenent com a referència els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori del DMAH), zones amb problemes significatius de contaminació acústica (tenint 2 Veure com a referència el document IMPRESS, d’anàlisi d’impactes i pressions sobre les masses d’aigua, redactat per l’ACA, que defineix l’estat ecològic de la Noguera Pallaresa al seu pas pel Pallars Sobirà com a bo, igual que a la Noguera de Vallferrera, el Noguera de Tor, el Noguera de Cardós, el riu Sta Magdalena i el riu Major.


11

en compte els mapes de capacitat acústica dels municipis de l’àmbit, disponibles al DMAH per aquells municipis que no l’hagin aprovat), i zones amb problemes significatius de contaminació lluminosa. S’identificarà la zonificació del territori segons la protecció a la contaminació lluminosa, d’acord amb el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Residus Caldrà fer esment a:

- Producció de residus urbans per zones i per sectors (domèstics, industrials, construcció...) i distribució estacional (considerant l’efecte del turisme estacional)

- Instal·lacions de recollida, dipòsit i tractament existents i previstes. Nivells de cobertura, dèficits. Grau de reutilització o de reciclatge.

- Diagnosi general de la problemàtica dels residus en l’àmbit del PDU (art. 14.2 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus).

Energia Caldrà fer esment a:

- Consum i demanda actual - Possibles dèficits. Producció d’energia de fonts renovables.

Síntesi de la diagnosi Finalment, en el sentit d’evitar una simple juxtaposició de dades i informacions sectorials, es recomana que la diagnosi es conclogui amb una síntesi de les principals debilitats i fortaleses de l’àmbit del pla (des de la perspectiva que aquí pertoca), tenint present que allò més important de la diagnosi és formular les bases que permetran formular els objectius ambientals del pla. En aquest sentit, es recomana que s’elaborin plànols de síntesi on es representin:

- Àrees vulnerables per presència de riscs naturals (risc geològic, d’allaus, sísmic, d’incendis forestals i d’inundació) o amb impactes rellevants (impactes paisatgístics, fragmentació i barreres...)

- Àrees i elements d’interès ambiental i/o cultural objecte de protecció prèvia (espais ENPE, PEIN, xarxa Natura 2000, zones de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, espais de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, espais del Catàleg de forests d’utilitat pública, refugis de fauna salvatge, espais inclosos en plans de recuperació o de conservació d’espècies amenaçades, arbres monumentals de Catalunya i els arbres d’interès local i comarcal, espais i elements de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya i de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, sòls de protecció especial definits al PTPAPA, sòl de protecció territorial definits al PTPAPA pel seu valor paisatgístic, etc.)

- Àrees i elements susceptibles de protecció pels seus valors naturals, culturals i/o paisatgístics (hàbitats d’interès, hàbitats d’espècies d’interès, àmbits d’interès per la connectivitat ecològica, espais agraris de valor especial, elements d’interès

12


cultural, àrees i elements d’interès paisatgístic especial, àrees protegides pel planejament municipal).

- Unitats ambientalment i/o paisatgísticament homogènies b) Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els plans d’ordenació territorial. A les obligacions jurídiques del pla identificades al document d’abast (apartat 2.2, identificació inicial de les obligacions jurídiques del pla) caldrà afegir els objectius ambientals del PTPAPA. Igualment, caldrà afegir les normes amb incidència ambiental aplicables al PDU, relatives a l’avaluació ambiental, urbanisme i territori, medi natural i biodiversitat, paisatge, mobilitat, aigua, residus, atmosfera i clima, sòl i patrimoni cultural (com a referència veure annex III). Per una altra banda, caldrà fer esment al Pla director de les estacions de muntanya i al Pla comarcal de muntanya del Pallars Sobirà en relació al PDUPS. c) Conclusions. Objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els punts anteriors i amb els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL 1/2005, i pels articles 3, 5, 6 i 7 del Decret 305/2006. En general, es consideren vàlids els objectius ambientals que descriu el document d’abast. Tanmateix, resulta necessari establir un vincle entre la diagnosi anterior i els objectius ambientals establerts, per tal d’aconseguir que els objectius siguin específics per l’àmbit d’estudi i considerin les obligacions ambientals preestablertes descrites a l’apartat anterior. En altres paraules, en l’identificació dels objectius ambientals es troba a faltar un vincle entre aquest apartat i els anteriors de diagnosi i obligacions ambientals preestablertes. Es remarca la importància d’aquest lligam entre els apartats de diagnosi i obligacions ambientals preestablertes amb els objectius ambientals, que alhora seran la base de l’avaluació ambiental del pla i de les alternatives. D’aquesta manera, es centra el conjunt de l’avaluació ambiental en les necessitats i valors ambientals específics del territori.

Aspectes ambientals rellevants

Objectius ambientals

Obligacions ambientals

preestablertes

Avaluació ambiental

del Pla

Per una altra banda, cal jerarquitzar aquests objectius en funció de la seva importància relativa en l’àmbit del Pla. Tot i que els objectius ambientals establerts es consideren vàlids, aquest llistat presenta algunes mancances. Considerant per una banda les característiques del territori i les


13

obligacions ambientals preestablertes (entre les quals, com ja s’ha esmentat, han de figurar els objectius ambientals del PTPAPA), i per l’altra la capacitat de detall del planejament que s’avalua, es determina que manquen objectius ambientals que facin referència explícita a:

- Ser eficients en el consum de sòl, essent el sòl planer de fons de vall especialment escàs dins de l’àmbit (aquest objectiu ambiental del PTPAPA té molta aplicabilitat en el Pallars Sobirà donada la confluència d’escassetat de sòl planer amb les expectatives de creixement).

- Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores de recursos, prenent atenció especial al consum d’aigua i energia.

- Garantir la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al tractament dels residus urbans.

- Adaptar la regió a les conseqüències del canvi climàtic (al document d’abast hi figuren objectius ambientals enfocats a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle però cap d’ells es refereix a l’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic, tot i que segons la diagnosi es preveu que tingui efectes importants en la regió; a més, l’adaptació forma part de les estratègies nacionals i internacionals per afrontar el canvi climàtic, tal i com es manifesta a la recent Estratègia espanyola del canvi climàtic i energia neta).

II. Ordenació global de l’àmbit. Descripció i avaluació d’alternatives Els apartats següents poden desenvolupar-se per separat o de manera conjunta segons criteri dels redactors, sense perjudici dels continguts especificats. a) Alternatives generals considerades per a l’ordenació global de l’àmbit. Consisteix en un resum de les característiques de les alternatives considerades i dels motius de selecció. Les alternatives, en aquesta fase expressades normalment com a grans estratègies de desenvolupament, hauran de ser viables jurídicament, tècnicament i econòmicament. Normalment, entre altres alternatives es considera l’alternativa zero, és a dir, la probable evolució dels aspectes rellevants del medi en absència del nou pla. Ara bé, en aquest cas concret resultaria fictícia l’alternativa de la situació en absència del PTPAPA ja que el pla és vigent. Igualment, resultaria poc viable l’alternativa considerant el PTPAPA però en absència del PDU del Pallars Sobirà, ja que el PTPAPA preveu en l’article 5.2 de la seva normativa la formulació d’un PDU per aquest àmbit que desenvolupi el planejament territorial. Així, es conclou que l’anàlisi de les alternatives no inclourà l’alternativa zero, situació sense pla, sinó que es centrarà en estudiar les possibles alternatives que té el PDU per a desenvolupar les directrius del PTPAPA a nivell urbanístic i en l’àmbit concret del Pallars Sobirà. Alguns exemples de models de desenvolupament que el PDU pot contemplar com a alternatives són:

14


- “resposta acrítica al sobredimensionament de l’habitatge potencial en alguns municipis” versus “directrius per a redimensionar l’habitatge potencial a les previsions de població, tot considerant les estratègies del PTPAPA pels nuclis urbans”

- “millorar l’accessibilitat i connectivitat dels nuclis urbans, i en general la mobilitat, mitjançant la creació de variants” versus “minimitzar la creació de noves infrastructures de mobilitat, optant per les mesures de gestió de la demana i la pacificació de les travesseres allà on sigui possible”

- “potenciació del model turístic basat en l’esquí” versus “model turístic polaritzat i desestacionalitzat, tot considerant els probables efectes negatius del canvi climàtic”

- “creació de potents nodes d’oferta turística” versus “potenciació d’un model turístic compatible amb la conservació dels valors ecològics, paisatgístics i culturals del territori que prioritzi la valorització dels nodes d’oferta existents”

- “desenvolupament que garanteix la funcionalitat de les escasses planes agrícoles, mitjançant la minimització del consum de sòl planer de les valls” versus “ocupació indiscriminada de les planes”

- “desenvolupament a esquenes del sector primari tradicional, i conseqüentment ordenació del territori obviant les necessitats d’aquest sector” versus “desenvolupament del territori on les activitats tradicionals juguen un paper crucial, tot considerant els valors paisatgístics, culturals, ecològics i econòmics (entre d’altres, com a atractiu turístic) d’aquestes, i conseqüentment ordenació del territori que possibiliti el manteniment i el foment del sector primari tradicional”

b) Avaluació ambiental de cada alternativa d’acord amb els objectius ambientals adoptats L’avaluació de les alternatives considerades ha de permetre justificar la validesa ambiental de l’alternativa escollida. Per a dur a terme aquesta avaluació caldrà confrontar les alternatives considerades amb els objectius ambientals adoptats, tenint en compte la jerarquia establerta. També poden aplicar-se indicadors del compliment d’aquests objectius, quan resultin adequats. c) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada. S’exposaran els motius socials, econòmics, ambientals, etc. de l’elecció de l’alternativa seleccionada i, d’acord amb l’avaluació realitzada a l’apartat anterior, es justificarà des del punt de vista estrictament ambiental la conveniència i l’adequació d’aquesta alternativa als objectius adoptats. III. Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada Cal exposar de manera esquemàtica les determinacions del pla amb possibles repercussions significatives, tant positives com negatives, sobre el medi ambient (determinacions sobre l’ordenació urbanística, la mobilitat, les reserves de sòl per infrastructures i equipaments, mesures de protecció del sòl no urbanitzable, etc.).


15

En aquest sentit, considerant la síntesi del Pla descrita al document d’abast, serà necessari definir amb més detall les propostes del pla, quantificant sempre que sigui possible les superfícies ocupades pels diferents sistemes. A més, es recomana la inclusió de plànols i taules-resum per millorar la comprensió de les determinacions. Aquest apartat també ha de contenir el llistat d’estratègies principals del pla, que més endavant seran confrontades amb els objectius ambientals. S’han de seleccionar aquelles estratègies que representen el model optat pel pla i que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient, però sense repetir les estratègies del pla territorial. Es recorda que el que interessa és avaluar les estratègies pròpies del PDU per desenvolupar el pla territorial, ja que les estratègies del pla territorial ja van ser avaluades en el seu moment. IV. Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient Identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre els distints components ambientals, els recursos naturals en general i, particularment, els espais i els aspectes identificats d’acord amb el punt I. Seguint amb la proposta del document d’abast del PDUPS, aquesta anàlisi es durà a terme a dos nivells: a) Anàlisi a nivell d’estratègies Confrontar els objectius ambientals amb els principals eixos estratègics del pla detallats al punt III, tal i com s’apunta a l’apartat proposat pel document d’abast 4.2.1, coherència entre els objectius ambientals i eixos de sostenibilitat adoptats pel Pla director. Ara bé, no es troba adient la confrontació proposada en l’apartat 4.2.2, coherència entre l’estratègia ambiental del PTPAPA i els eixos de sostenibilitat adoptats pel PDUPS, sinó que es troba més adequada (en el context de l’avaluació ambiental) l’anàlisi de la coherència entre els objectius ambientals del PTPAPA amb les estratègies del PDUPS. Tot i així, aquesta anàlisi serà opcional. b) Anàlisi a nivell de propostes concretes L’objectiu d’aquest apartat és identificar i avaluar els efectes ambientals significatius derivats del desenvolupament de les propostes del pla, especialment en els recursos naturals i en els espais i aspectes identificats com a d’interès o vulnerables a l’apartat I. No es tracta de justificar ambientalment el pla sinó d’avaluar la incidència en el medi ambient, tant positiva com negativa, de l’execució de les propostes del pla. Cal matisar que s’han d’avaluar les propostes que suposin tant accions com omissions. L’Annex 1 de la Directiva estableix que aquests efectes hauran de ser carateritzats de diferents formes: secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, negatius i positius, etc.

16


Sempre que sigui possible es quantificaran i localitzaran els impactes de les propostes, i s’expressaran els resultats en taules i plànols que facilitin la síntesi i la comprensió de la informació. Així mateix, s’han d’especificar les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes pel pla i avaluar la seva idoneïtat i suficiència. Per això, caldrà també estudiar la viabilitat econòmica d’aquestes mesures. Fóra bo que l’ISA proposés modificacions del pla allà on cregui convenient per tal de millorar la integració dels aspectes ambientals en el planejament, així com mesures preventives, correctores o compensatòries addicionals per mitigar l’impacte negatiu de les propostes del pla. És important que aquestes mesures no es limitin a aquells aspectes de l’ordenació del PDU que siguin d’aplicació directa, sinó que també continguin disposicions per als plans que en derivin. Esdevé necessari incloure l’anàlisi dels següents aspectes concrets:

- Nous consums de sòl no urbanitzable, per part de: o les reserves de sòl per a equipaments (principalment golfs i estacions

d’esquí) o la nova implantació d’infrastructures, ampliació o modificacions del traçat

proposats pel pla director, o la inclusió d’infrastructures proposades pel pla territorial com a “d’execució a determinar”

S’haurà de quantificar el sòl no urbanitzable ocupat per les propostes d’infrastructures i equipaments, i analitzar les característiques del sòl ocupat (usos del sòl, tipus d’hàbitats, etc.) i els valors ecològics, paisatgístics, culturals, econòmics i socials que puguin tenir. Per a tal efecte, es contrastaran les propostes amb els plànols de síntesi elaborats en l’apartat I. També s’avaluarà la suficiència de les mesures preventives, correctores i compensatòries proposades al PDUPS. Es conclourà determinant els possibles impactes i riscos derivats de les propostes, així com la idoneïtat de les mateixes, considerant les possibles alternatives (especialment la d’absència de proposta). Pel que fa a les estacions d’esquí, i sense perjudici de l’establert anteriorment, en l’anàlisi de les propostes de consolidació i ampliació s’haurà de considerar especialment els efectes previsibles del canvi climàtic3, i es considerarà l’alternativa de reducció del domini esquiable allà on es consideri oportú i el conseqüent desmantellament de les instal·lacions en desús.

- Sobredimensionament de l’habitatge potencial: caldrà avaluar l’efectivitat de les propostes del pla per a solucionar el sobredimensionament de l’habitatge potencial respecte a les previsions demogràfiques i a les estratègies del PTPAPA pels assentaments. El pla, considerant la llei d’urbanisme (DL 1/2005) i el PTPAPA, ha de localitzar els sòls urbanitzables desproporcionats, excessius o mal situats i proposar actuacions, així com justificar els creixements que

3 A Europa es preveu un augment de temperatura entorn els 3,2ºC (IPCC, 2007: Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change). De mitjana, es pot estimar que el gradient tèrmic en funció de l’altitud és d’aproximadament 1ºC per cada 100 m, i per tant, l’increment de la temperatura situaria probablement les cotes de neu per sobre dels 2.000 metres d’altitud (Grup d'experts en Canvi climàtic a Catalunya. 2005. Informe sobre canvi climàtic a Catalunya). En previsió d’aquests efectes, l’empresa francesa Compagnie des Alps només contempla inversions en nous dominis esquiables si aquests es troben per sobre de 2.000 m i tenen una orientació Nord.


17

excedeixin els límits establerts per les normes anteriors (article 3.7 de les normes del PTPAPA). En aquest sentit, l’ISA del PDUPS haurà de valorar les accions o omissions del pla en els sòls urbanitzables que es considerin sobredimensionats. En aquest apartat cal considerar les determinacions de l’ISA del PTPAPA al respecte (en la pàgina 4.58 identifica els municipis excedentaris). De manera més general, caldrà valorar l’habitatge potencial fruit del PDUPS en relació a les previsions demogràfiques, i avaluar, si n’és el cas, les conseqüències ambientals del sobredimensionament. També cal atendre al seguiment del contingut dels articles 3.13 i 3.14 de les normes del PTPAPA, en relació a la gradualitat i continuïtat física de les extensions, i als criteris de l’ordenació d’aquestes àrees en el planejament urbanístic. En aquest sentit, la normativa del PDUPS hauria de contenir aquests dos aspectes.

- Protecció dels espais protegits i de les zones d’interès: caldrà contrastar el plànol

d’ordenació del pla amb els plànols de síntesi de l’apartat I, tot avaluant el grau de protecció dels espais protegits i d’altres espais d’interès i la idoneïtat de les propostes del pla a les zones vulnerables. Pel que fa al sòl agrícola, caldrà verificar que es preserven els sòls agrícoles d’interès. Es prioritzarà la protecció d’un sistema en xarxa davant la protecció d’espais aïllats i atomitzats. Ídem pels sòls d’especial interès paisatgístic. Pel que fa a la connectivitat ecològica, caldrà verificar que el pla assegura la continuïtat de la xarxa d’espais naturals i connectors ecològics, tant dins com fora dels límits administratius. S’avaluarà l’impacte de les propostes en la connectivitat ecològica, amb especial atenció als passos de grans mamífers. Es verificarà que el PDUPS contempla mesures per l’adequada permeabilització de les infrastructures de mobilitat de nova creació i les subjectes a millora (condicionaments, desdoblaments...), i sobretot d’aquelles que travessin sòl de protecció especial. Els punts conflictius per la connectivitat ecològica relacionats amb les infrastructures de mobilitat (identificats a l’apartat I de l’ISA) hauran de beneficiar-se també d’aquestes mesures. Pel que fa a les barreres urbanes, caldrà plantejar-se la reordenació, reubicació o extinció de les àrees especialitzades que suposin un obstacle rellevant per la connectivitat ecològica. Pel que fa a la xarxa elèctrica, el pla ha d’incorporar normes i/o directrius per la seva racionalització. De manera general, pel que fa als aspectes del planejament urbanístic relacionats amb la connectivitat ecològica es tindrà en compte el document de Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya (DMAH, 2006).

- Matriu territorial: atesa la gran qualitat ecològica i paisatgística de la matriu

territorial en l’àmbit del pla, esdevé important verificar que el pla recull directrius pel manteniment i millora d’aquestes qualitats en el conjunt del territori. En aquest sentit, el PDUPS ha de recollir explícitament la protecció del paisatge com a directriu per les iniciatives turístiques.

- Avaluació del consum de recursos necessaris considerant el desenvolupament de

les propostes del pla: Caldrà comparar la situació actual amb la situació derivada del pla pel que fa als següents vectors, tot considerant els recursos disponibles i la capacitat del sistema:

o Aigua Consum i demanda Generació d’aigües residuals

18


Instal·lacions de tractament i reutilització de les aigües residuals. Nivells de cobertura. Dèficits quantitatius i qualitatius. Caldrà verificar que s’han previst les infrastructures suficients per l’abastament i sanejament, o bé les reserves de sòl per la seva construcció.

o Residus Generació de residus i distribució estacional (considerant l’efecte

del turisme) Instal·lacions de recollida, dipòsit i tractament. Nivells de cobertura,

dèficits. Grau de reutilització o de reciclatge. Caldrà verificar que s’han previst les infrastructures suficients per la gestió dels residus, o bé les reserves de sòl per la seva construcció.

o Energia Consum i demanda Dèficits. Producció d’energia de fonts renovables.

- Impactes ambientals en l’ambient atmosfèric:

o Contaminació atmosfèrica: Cal fer una avaluació de la incidència dels contaminants que previsiblement seran emesos a l’atmosfera com a conseqüència de l’increment de població i d’activitats resultants del pla (emissions industrials, emissions per causa del trànsit i emissions domèstiques). A tal efecte es faran servir com a referència les informacions resultants dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori (article 2.2 de la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric)

o Contaminació acústica: S’avaluarà el pla en funció de les zones de sensibilitat acústica alta i aquelles zones sotmeses a règims especials, d’acord amb la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

o Contaminació lluminosa: S’avaluarà el pla en funció de la zonificació del territori continguda al mapa de la protecció a la contaminació lluminosa de Catalunya, d’acord amb el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

- Impactes ambientals en la qualitat de l’aigua: L’ISA haurà de verificar que el

PDUPS dóna compliment a la normativa comunitària (especialment la Directiva Marc de l’Aigua, 2000/60/CE) i conseqüentment defineix directrius específiques encaminades a mantenir i millorar el bon nivell de l’estat ecològic de totes les zones humides. Igualment, l’ISA haurà de justificar que les propostes del pla no malmeten significativament l’estat ecològic de les masses d’aigua.

- Mobilitat sostenible: L’ISA recollirà la justificació del compliment de les

determinacions del PTPAPA sobre mobilitat sostenible i avaluarà l’impacte ambiental de l’increment potencial de desplaçaments provocat per la nova planificació, així com la capacitat d’absorció dels serveis viaris i sistemes de transport, inclosos els sistemes de transport de baix o nul impacte com els desplaçament en bicicleta o a peu. Així mateix, valorarà la viabilitat de les mesures proposades per gestionar de forma sostenible la nova mobilitat.


19

V. Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts a) Verificació i justificació de la congruència del pla amb els objectius ambientals establerts D’acord amb l’expressat al punts III i IV, s’haurà de verificar i justificar la congruència del pla amb els objectius ambientals establerts a l’apartat I. Així doncs, cal confrontar els objectius ambientals amb les propostes del pla. Per a tal efecte, és necessari prendre un per un els diferents objectius ambientals, i per a cadascun d’ells es procedirà a esmentar les propostes concretes que hi incideixen de manera rellevant i a descriure i valorar el seu impacte pel que fa a l’objectiu ambiental que s’avalua. b) Conclusions generals de l’avaluació Es sintetitzaran els resultats assolits als apartats anteriors (els aspectes positius i negatius més remarcables i les principals recomanacions establertes des de l’ISA) i es determinaran les conclusions generals sobre la idoneïtat ambiental del PDU. En l’avaluació final, es consideraran les jerarquies entre objectius establertes a l’apartat I. També cal especificar en aquest apartat aquells problemes que hagin pogut condicionar el desenvolupament de l’avaluació ambiental del pla (especialment els derivats de la manca d’informació i de la fiabilitat d’aquesta, els quals sigui necessari prendre en consideració a l’hora de valorar-ne els resultats i les conclusions). VI. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes S’haurà de fer esment als següents aspectes:

- Paràmetres que requeriran un seguiment i índexs proposats per a la seva avaluació, en relació als objectius ambientals establerts. A banda dels índex de caràcter més específic del territori, també hi hauran de figurar els indicadors de seguiment establerts al PTPAPA.

- Periodicitat i moment de les verificacions del compliment de les mesures adoptades

- Organisme o organismes responsables - Directrius i altres determinacions ambientals per als plans d’ordenació urbanística

municipal que en el futur hagin de revisar-se o modificar-se, i adaptar-se al pla director

VII. Síntesi Consisteix en un resum no tècnic, en termes fàcilment comprensibles, de la informació facilitada en els apartats precedents.

20


6. Administracions públiques afectades i públic

interessat En relació a les administracions públiques afectades i públic interessat caldrà tenir en consideració a:

- Direcció General d'Arquitectura i Paisatge (Departament de Política Territorial i Obres Públiques)

- Direcció General del Medi Natural (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Direcció General Qualitat Ambiental (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Direcció General d'Habitatge (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Oficina de Canvi Climàtic (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Agència Catalana de l'Aigua (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Agència de Residus de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Institut Català de l'Energia (Departament d’Economia i Finances) - Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Serveis Territorials d'Agricultura Alimentació i Acció Rural a Lleida - Direcció General del Patrimoni Cultural (Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació) - Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Lleida (Departament de Medi

Ambient i Habitatge) - Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible - Centre de la Propietat Forestal - Diputació de Lleida - Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran - Consell Comarcal del Pallars Sobirà - Ajuntament d'Alins - Ajuntament d'Alt Àneu - Ajuntament de Baix Pallars - Ajuntament d'Espot - Ajuntament d'Esterri d'Àneu - Ajuntament d'Esterri de Cardós - Ajuntament de Farrera - Ajuntament de La Guingueta d'Àneu - Ajuntament de Lladorre - Ajuntament de Llavorsí - Ajuntament de Rialp - Ajuntament de Soriguera - Ajuntament de Sort - Ajuntament de Tírvia - Ajuntament de Vall de Cardós - Ecomuseu de les Valls d'Aneu - Consorci de Gerri de la Sal - Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici - Parc Natural de l'Alt Pirineu - Associació Rurbans - Associació Professional de Ramaders de Raça Bruna del Pallars Sobirà - Unió de Pagesos


21

- Centre excursionista de Catalunya - IPCENA - DEPANA - ADF Valls d'Àneu - ADF Pic de l'Orri - ADF Mig Pallars - Lo Pi Negre - Fundació Natura - Fundació Territori i Paisatge - Fundació Escolta Josep Carol - Centre d'Art i Natura de Farrera - Grup de treball Pallars Viu

7. Modalitats d’informació i consulta En compliment de l’article 10 de la Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, caldrà que l’Informe de Sostenibilitat Ambiental estigui a exposició pública durant un termini mínim de 45 dies. Aquest període es pot aprofitar per efectuar consultes individualitzades als actors especialment interessats al·ludits en l’aparat anterior. Barcelona, 2 de maig de 2007 Rufí Cerdan Heredia Subdirector general d’Avaluació Ambiental

22


ANNEX I: Adaptació de l’estructura de l’ISA proposada al document d’abast a l’estructura definida al Reglament de la llei d’urbanisme L’estructura de l’ISA proposada al document d’abast s’adapta de la següent manera als continguts determinats al Reglament de la llei d’urbanisme pels informes de sostenibilitat ambiental de plans directors urbanístics (art. 63.5), sense perjudici dels requeriments fixats en aquest document.

Estructura de l’ISA Criteris per l’adequació de l’estructura d’ISA proposada al document d’abast

a) Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament

Hi tenen relació els capítols: 1. Aspectes ambientals rellevants de la diagnosi ambiental. 4.1 L’alternativa zero: evolució dels paràmetres ambientals rellevants en absència de Pla director. Incorporar a la diagnosi els paràmetres ambientals analitzats al capítol 4.1 del document d’abast com a tendències ambientalment rellevants. Completar segons indicacions del capítol 5 d’aquest document.

b) Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental

Hi tenen relació els capítols: 2.2 Relació amb altres plans i programes 3.2. Criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic i territorial 3.3 Obligacions jurídiques en matèria de biodiversitat, sòl, aigua, aire, clima i paisatge sobre les quals el Pla director té capacitat d’incidència Completar segons indicacions del capítol 5 d’aquest document.

I. Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla

c) Conclusions. Objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla

Hi té relació el capítol 3.4 Objectius ambientals del Pla director. Completar segons indicacions del capítol 5 d’aquest document.

a) Alternatives generals considerades per a l’ordenació global de l’àmbit.

Desenvolupar seguint les indicacions del capítol 5 d’aquest document.

b) Avaluació ambiental de cada alternativa


II. Ordenació global de l’àmbit. Descripció i avaluació d’alternatives

c) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada


III. Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada

Hi tenen relació els capítols: 2.3 Objectius del Pla director en relació al model territorial proposat 2.4 Propostes d’ordenació territorial del Pla director Desenvolupar seguint les indicacions del capítol 5 d’aquest document.

IV. Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient

Hi té relació el capítol 4.2 Principals eixos de sostenibilitat del Pla director. Desenvolupar seguint les indicacions del capítol 5 d’aquest document.

V. Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius

a) Verificació i justificació de la congruència del pla amb els requeriments ambientals

Hi té relació el capítol 4.3 Coherència entre els objectius ambientals i les propostes concretes que formula el Pla director. Desenvolupar seguint les indicacions del capítol 5


23

Estructura de l’ISA Criteris per l’adequació de l’estructura d’ISA proposada al document d’abast

b) Justificació del compliment de les determinacions sobre mobilitat sostenible

d’aquest document. ambientals establerts

c) Conclusions generals de l’avaluació

Hi té relació el capítol 4.4 Propostes del Pla director amb potencial incidència ambiental negativa i mesures preventives i correctores Desenvolupar seguint les indicacions del capítol 5 d’aquest document.

VI. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes

Hi té relació el capítol 5. Seguiment ambiental del Pla director. Desenvolupar seguint les indicacions del capítol 5 d’aquest document.

VII. Síntesi Hi té relació el capítol 5. Resum no tècnic de l’informe de sostenibilitat ambiental. Desenvolupar seguint les indicacions del capítol 5 d’aquest document.

24


ANNEX II: Informació de referència per la diagnosi ambiental En aquest annex s’incorpora la informació ambiental de base referent al Pallars Sobirà aportada als informes sectorials rebuts, que pot resultar d’interès en l’elaboració de la diagnosi ambiental del Pla. 1. Residus Instal·lacions de gestió de residus de tercers existents/previstes al Pallars Sobirà: NOM UBICACIÓ POBLACIÓ ACTIVITAT RESIDUS INDUSTRIALS RESIDUS MUNICIPALS Deixalleria d’Esterri d’Àneu Camí vell – Riu de Son Esterri d’Àneu Deixalleria Deixalleria de Sort Carretera d’Enviny km

0.5 Sort Deixalleria

Deixalleria Mòbil Consell Comarcal Pallars Sobirà

Deixalleria mòbil

Dipòsit controlat de Sort Crta. N-260 (1km de Sort)

Sort Dipòsit controlat (en fase clausura)

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ Dipòsit Controlat Pedrera Enviny Sort Dipòsit controlat (projecte en

fase de tramitació) RESIDUS RAMADERS 1.1 Residus municipals Situació actual: Les darreres dades de generació de residus municipals al Pallars Sobirà corresponen a l’any 2005, quan es van generar un total de 4783 tones de residus, el que equival a 1.9 kg/hab.dia. Aquesta generació per habitant és un 15% més alta que la mitjana catalana -1.64kg/hab.dia- i és en part conseqüència del pes de la població turística en relació a la població censada a la comarca. Les 4783 tones de residus produïts al Pallars Sobirà es van repartir per fraccions de la manera següent: Generació (tones)

TOTAL RESIDUS MUNICIPALS 4783 Fracció orgànica 0 Paper/Cartró 334 Vidre 356 Envasos 78 Esporga 0 Voluminosos 691 Deixalleries 209 TOTAL SELECTIVES 1673 RESTA 3110


25

Actualment la gestió de la fracció resta, que significa el 65% dels residus generats, es gestiona en el dipòsit controlat de Tremp (l’any 2005 encara entraven residus al dipòsit de Sort, ara en procés de clausura). Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012: Aquest Pla d’acció, i en especial el Pla territorial sectorial d’infraestructures (en fase de redacció), marca les previsions futures de generació de residus municipals per cadascuna de les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades. Per tal de racionalitzar la gestió dels residus municipals, reduir el seu desplaçament reordenant els fluxos actuals i determinar les instal·lacions necessàries en base als principis de proximitat i suficiència, el Pla considera 7 zones que hauran de ser –amb ajustos territorials per complir criteris de proximitat i realitat geofísica- autosuficients en la gestió de totes les fraccions separades dels residus municipals. Aquestes 7 zones es divideixen en 28 àmbits, que com a mínim seran autosuficients en la gestió de les fraccions Resta i Rebuig. El Pallars Sobirà ha quedat englobat en l’àmbit 7.1 que conformen el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran. La prognosi de generació de residus pel període 2005-2012 es fa a partir dels models de creixement de població elaborats per l’IDESCAT i en base a l’evolució de la generació de residus per habitant extretes de les dades històriques de l’ARC (1998-2004). La taula següent mostra l’evolució prevista de les quantitats de residus generades en l’àmbit 7.1 abans esmentat: Previsions recollides TOTAL ÀMBIT ESTUDI (t/any)

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012TOTAL RMM 20.768 22.114 21.213 21.955 22.718 23.484 24.259 25.038 25.802 26.595

Fracció orgànica 0 0 10 608 1.207 1.693 2.373 3.287 4.531 6.676Paper/Cartró 1.363 1.189 1.539 1.752 1.992 2.251 2.551 2.899 3.303 3.779Vidre 959 1.371 1.460 1.540 1.624 1.712 1.804 1.899 1.996 2.100Envasos 193 171 255 304 365 445 550 694 896 1.187Esporga 20 17 23 30 40 57 84 131 218 379Voluminosos 377 987 997 1.007 1.017 1.027 1.037 1.048 1.058 1.069Deixalleries 425 1.305 1.328 1.353 1.379 1.407 1.436 1.466 1.498 1.531Total selectives 3.337 5.040 5.612 6.594 7.625 8.591 9.834 11.424 13.500 16.721

RESTA 17.431 17.074 15.601 15.362 15.093 14.893 14.425 13.614 12.302 9.874 Aquestes dades es completen amb les de residus generats per habitant, que augmenten de 1.89 kg/hab.dia al 2004 a 2.03 kg/hab.dia previstos pel 2012. 1.2 Residus industrials El següent gràfic presenta l’evolució dels residus industrials declarats al Pallars Sobirà en el període 1995-2005:

26


*L’augment dels dos darrers anys es deu a que comencen a declarar els seus residus algunes EDARs, especialment per la quantitat de residus generats a l’EDAR d’Esterri d’Àneu. La generació de residus industrials no mostra cap tendència significativa (tret de l’augment provocat per les depuradores urbanes), i a nivell català les 2876 tones del 2004 van significar únicament el 0.06% del total de residus industrials declarats. A nivell d’instal·lacions de gestió de residus industrials, no hi ha presència de gestors en aquest territori. 1.3 Residus de la construcció La gestió de residus de la construcció al Pallars Sobirà no compta amb cap instal·lació de disposició ni valorització en el seu territori, tot i que està en fase de tramitació un projecte per tal d’adequar la pedrera Enviny al terme municipal de Sort com a dipòsit controlat de terres i runes.


27

ANNEX III: Relació de normes amb incidència ambiental aplicables al PDU del Pallars Sobirà

- Avaluació ambiental o Directiva 2001/42/CE relativa als efectes de determinats plans i programes

en el medi ambient. o Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats

plans i programes en el medi ambient. o Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel que s’aprova el

Reglament per l’execució del Reial Decret Legislatiu 1302/86, de 28 de juliol, d’avaluació d’impacte ambiental.

o Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

o Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i se n'adapten els annexos.

o Llei 3/1998, IIAA, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, en la qual es defineixen les tipologies d’activitats i de permisos, sistemes específics de prevenció i control ambiental, les institucions implicades i el règim sancionador.

o Llei 6/2001, de 8 de maig que modifica el RDL 1302/1986, de 28 de juliol, d’avaluació d’impacte ambiental.

- Urbanisme i territori o Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

d’urbanisme. o Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de

la Llei d’Urbanisme - Medi natural i paisatge

o CITES, Conveni sobre comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres signat a Washington l’any 1973.

o Conveni de Berna sobre la conservació de la vida silvestre i dels hàbitats naturals d’Europa elaborat pel Consell d’Europa i adoptat l’any 1979.

o Conveni de Bonn sobre espècies migradores d’animals silvestres que viuen en el territori europeu.

o Directiva 97/62/CE, de 17 de octubre, per la que s'adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

o Directiva 92/43/CEE del consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres

o Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres.

o Reial decret 439/1990, de 30 de març de 1990, pel qual es regula el Catàleg nacional d’espècies amenaçades.

o Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. o Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. o Llei 43/2003, de 21 de novembre, de monts. o Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya

28


o Decret 169/1983, de 12 d’abril, d’unitats mínimes agrícoles. o Decret 35/1990, de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat mínima forestal. o Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes

addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives

o Llei 3/1988, de 4 de març, i Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals.

o Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.

o Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

o Decret 166/1998, de 8 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’accés motoritzat al medi natural.

o Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental.

o Directrius per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000 (DOGC Núm. 4735 – 6.10.2006).

o Ordre, de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya.

o Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d’interès Comarcal i Local. o Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals.

- Mobilitat o Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. o Decret 362/2006, de 3 d’octubre, pel qual s’aproven les Directrius

Nacionals de Mobilitat. o Decret 466/2004, de 28 de desembre, relatiu a determinats instruments de

planificació de la mobilitat i al Consell de la Mobilitat o Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.

- Aigua o Directiva 60/2000/EC per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació

en l’àmbit de la política d’aigües. o Llei 11/2005, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei 10/2001, de 5 de

juliol, del Pla Hidrològic Nacional. o Reial decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s'aproven els plans

hidrològics de conca o Edicte de 16 de març de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les

determinacions de contingut normatiu del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya.

o Decret 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

o Llei 46/1999 de 13 de desembre de modificació de la Llei 29/1985 d'aigües.

o Decret 380/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica.

o Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminar, I, IV, V, VI i VII de la Llei d’Aigües; modificat pel Reial Decret 606/2003, de 23 de maig.


29

o Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües.

o Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament.

o Reial decret 261/1996, de 6 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.

- Residus o Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus. o Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de

juliol, reguladora dels residus. o Decret 161/2001, de 12 de juny, que modifica el Decret 201/1994, de 26 de

juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. o Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus.

- Atmosfera i clima o Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic o Directiva 2002/49/CE, 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del

soroll ambiental. o Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre

avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient. o Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll. o Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. o Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per

a la protecció del medi nocturn. o Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de

novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric. o Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de

desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

o Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric. o Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de

novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric. o Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983,

de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric. o Decret 281/2003, de 4 de novembre, de modificació del Decret 148/2001,

de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació

o Decret 174/2002, d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya

o Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb el diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), òxids de nitrogen (NOx), partícules (PM10), plom (Pb), benzè (C6H6) i monòxid de carboni (CO).

o Reial Decret 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó (O3) a l’aire ambient.

- Sòl o Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables

en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. o Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones

vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

30


o Reial decret 9/2005, de 14 de gener de 2005, pel qual s'estableixen la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

- Ecoeficiència o Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’edificació. o Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris

ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. - Patrimoni cultural

o Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. o Decret 78/2002, de 5 de març, del reglament de protecció del patrimoni

arqueològic i paleontològic. - Prevenció d’incendis

o Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana

o Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.


31

document de referÈncia per a l’avaluaciÓ ambiental … · l’annex ii de la llei 9/2006...

Documents