DIVENDRES · 7 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14752 - AVUI / Any XL. Núm. 13622 - EL PUNT

1,20€

1838

63-1

1841

84T

8294

30-1

1822

91L

UN MES · La Junta deSeguretat aprova finalment laincorporació dels Mossos al Citco

LLAÇOS · La política sobre elssímbols al carrer continuarà iguali en mans de la policia catalana

Els Mossos, perfi en el controlantiterrorista

El ministre Grande-Marlaska, el president Torra i el conseller Buch, ahir abans de la Junta de Seguretat ■ ORIOL DURAN

P6-7

NACIONAL P14-16

Avançament editorial

Meritxell Borràs. Exconsellera de Governació

Us oferim un tast del llibrede Meritxell Borràs

“M’horroritzapensar compateixen els quesón a la presó”

L’homosexualitat ja noés delicte a l’Índia

Europa-Món P23

Cultura P31

Reynolds, en una imatge del film ‘Rompehuesos’ ■ EPA

Mor, als 82 anys,l’actor Burt Reynolds

En la mort de mossèn DalmauEll ja hi era D’un home,

d’un temps,d’un país

Carles Armengol Jordi Maluquer

Imputat un nou cappolicial per l’1-O

Nacional P8

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 2018

i la conferènciadel president de la

Generalitat Quim Tor-ra ha servit per a al-guna cosa, ha estatper certificar que les

diverses organitzacions de l’indepen-dentisme ara mateix no estan tan llu-ny en els seus raonaments i accionscom ho han estat en les seves gesticu-lacions i retòriques. Al cap i a la fi, ladiscòrdia s’acaba centrant en aspec-tes secundaris que ben poc tenen aveure amb la consecució d’uns objec-tius, com ara el fet de quantes llisteshan de concórrer a les urnes o altresassumptes de caire electoral. Per béque el Molt Honorable hagi deixat diten unes quantes entrevistes que hi ha“diverses velocitats” que s’han decompassar, quan se surt de la teoria ies passa a la pràctica es veu que aixòno és ben bé així. Participar en leseleccions imposades del 21 de desem-bre passat va servir per mantenir uncapital, per evitar deixar un buit quefos omplert segons l’aforisme fusterià:“Tota política que no fem nosaltres se-

rà feta contra nosaltres.” Ara bé,d’aquella victòria electoral se’n va sor-tir encara amb l’atordiment de la re-pressió i sense haver tingut temps pera la reflexió sobre els propis errors,que no són pocs. El que va passar alTeatre Nacional va ser més un dia-gnòstic encara borrós que no pas unremei, però pot ser una bona manerade posar fil a l’agulla després d’aquestperíode d’estancament i, alhora, potpermetre un parèntesi per guanyartemps per recompondre’s i reorganit-zar-se. S’hi va esbossar, en primer lloc,que cal trobar la manera de tornar aengrescar, tal com ho fèiem quan ima-ginàvem un país millor. En segon lloc,s’hi va dir que s’ha de procurar quel’esperit del tres d’octubre, el del diaque es va bloquejar el país amb indig-nació i esperança, sigui el que preval-gui perquè és el que potencialmentpot agrupar una gran part de la socie-tat catalana. Tercer, es va fer explícitque cal anar a pescar als territoris defrontera. Aquest consens pot ser unbon punt de partida per tornar a cami-nar.

S

Keep calmAndreu Pujol i Mas

Diferènciesretòriques

El que va passar al TeatreNacional pot ser una bonamanera de posar fil a l’agulladesprés d’aquest períoded’estancament

egueixo la sèrie de televisió basa-da en la novel·la La catedral delmar. Una cosa em sorprèn d’en-

trada: a l’edat mitjana, època en quèse situa l’acció, no reia mai ningú, niels nens. Tothom està d’un humor im-possible i si algú arriba a esbossar unarialla és perquè en porta una de cap,habitualment malèvola i destructiva.No m’hauria de sorprendre. De fet noho fa: totes o gairebé totes les novel·lesi pel·lícules ambientades en aquelltemps prescindeixen de l’humor. Enaixò coincideixen amb les que despla-cen l’acció al futur. A 2001: una odis-sea de l’espai, per citar una pel·lículaque tothom té al cap i que potser és lamillor en el gènere, els dos astronau-tes i tots els que habiten els espais si-derals contemplen la vida, si d’allò se’npot dir vida, amb un aire molt disgus-tat o de positiva gravetat. Un dels as-tronautes connecta amb casa seva pervideoconferència i en comptes d’ale-grar-se de parlar amb la filla es mantéseriós com un jutge del Suprem i sem-bla que vulgui acabar com més aviatmillor. Kubrick no va endevinar els te-lèfons mòbils. Hem superat l’any 2001

S

i s’han fet omnipresents. La gent riumolt parlant-hi o rebent a través seumissatges i fotografies jocoses. Ku-brick no va endevinar que en el futurla rialla es mantindria.

La literatura que ens ha arribat del’edat mitjana desmenteix que els seuscoetanis prescindissin del riure i la ta-bola. El Decameró és el document mésconegut en aquest sentit. Aquí, lespoesies tenebroses d’Ausiàs March co-existien amb les satíriques de, posem,Jaume Roig. Algú devia riure, llegintl’Espill. No hi ha cap personatge de Lacatedral del mar que en portés un ex-emplar al sarró? Va tenir molt èxit, a

l’època. D’acord, l’Espill és més mo-dern, d’un segle després. Però algunsantecedents havia de tenir l’obra i elseu autor, en català o en llatí. Hi ha-via, també, els joglars, els cecs recita-tius, les tavernes... Les tavernes erennomés un niu de conspiradors, de des-contents, d’assassins, de jugadors fre-nètics i de gent de mal viure, o erentambé Carmina Burana? El frare cecd’El nom de la rosa d’Umberto Ecomata i es crema viu abans que algú pu-gui tenir accés a un llibre d’Aristòtilque és un tractat sobre el riure. L’ho-me creu que riure és dissolvent, queatempta contra Déu i l’ordre establerti no vol que els monjos se’n contami-nin. Senyal que fora del convent es re-ia molt. I es blasfemava: quantes im-precacions al cel no devien fer els ba-quetejats constructors de les catedralsdel mar, de la muntanya o del pla?

L’edat mitjana era fosca. El futur,lluminosament poc apetitós. I el pre-sent? La bomba nuclear, els despla-çats, els governants ximples, els llo-guers abusius, el “procés” enfadós... Ibé riem. Inconsciència? Ves què hemde fer per no desesperar-nos.

“A l’edat mitjana,com al futur, no hiha mai ningú querigui

Vuits i nous

RiureManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 2018

Ho va dir ben clar ahir, en laroda de premsa posterior a la

Junta de Seguretat de Catalunya, elconseller d’Interior, Miquel Buch:“Com pot ser que els llaços grocs,que des de fa vuit mesos es pengenper tot Catalunya, siguin un proble-ma ara?” Efectivament, per què sónun problema ara? Doncs, per neces-sitat i estratègia de partits com araCs o el PP, que, després de la mocióde censura que va portar PedroSánchez a La Moncloa i de la nor-malització del govern a Catalunya,necessitaven focalitzar els seusatacs en l’independentisme, que ha-via donat suport al president socia-lista per arribar fins a La Moncloa.Som, per tant, davant una polèmicaprovocada per interessos polítics,davant una protesta ben lícita, ex-pressió democràtica en qualsevolpaís davant l’empresonament injustdels seus polítics. Una polèmica queahir va arribar a la Junta de Segure-tat davant la insistència del governsocialista, que no ha volgut enten-dre en cap moment que no hi teniacabuda, entre altres coses perquè laseguretat ciutadana és competèn-cia dels Mossos d’Esquadra.

La Junta de Seguretat d’ahir vacoincidir també en l’anunci del Mi-nisteri de l’Interior que enviarà nousefectius policials a Catalunya coin-cidint amb la Diada i la commemo-ració de l’1-O. Des del ministeri s’hanafanyat a dir que es tracta d’un re-forç normal per la Diada, però a nin-gú se li escapa que les mobilitza-cions anunciades a Catalunya són laveritable raó de l’arribada de cente-nars d’agents, tal com va passarl’any passat. Por i repressió semblavoler el govern espanyol, al qual, sitan preocupat està per la mancad’efectius policials a Catalunya, pot-ser el que hauria de fer és aprovarben aviat les dues noves promo-cions de 1.500 mossos en total de-manades per Interior.

Els llaçosi la Junta deSeguretat

EDITORIAL

l ministre Fernando Grande-Marlaska, que ahir va ser a Cata-lunya per assistir a la Junta de

Seguretat, va confirmar que, efectiva-ment, el govern espanyol enviaràaquesta Diada a Catalunya un total desis-cents agents antiavalots. I jo empregunto: i per què? Què hi fan, sis-cents antiavalots (i ja saben que quandiuen sis-cents sempre en solen sermés) a la Diada? Hi ha estat mai, elministre Marlaska, a cap Diada? Hosap, que quan acabem fins i tot els pa-pers, recollim? Ho sap, que no hi hahagut mai cap incident, en cap Diada?Quins avalots volen venir a controlarels antiavalots? Que jo sàpiga, les com-petències d’ordre públic a Catalunyales tenen els Mossos, i em sembla queel conseller Buch –vaja, ell mateix hova confirmar ahir– no ha pas demanatcap reforç. I si hi ha avalots a mi emsembla (vaja, tots els hem vist) que elsMossos ja en tenen, d’antiavalots, no?

E “Ho sap, elministre, que ja hiha hagut unesquantes diades ique no s’ha trencatni una paperera?

Marlaska diu que és per si de cas, queno cal que ens alarmem ni ho fem mésgros del que és. “Són necessitats pro-porcionals al moment i tindran lesfuncions de protecció d’edificis pú-blics”, va dir el ministre (caram, a laDiada els edificis públics perillen?), ihi va afegir: “També els enviem a Cata-

lunya per si els Mossos, en una hipotè-tica possibilitat, reclamessin la nostracooperació, perquè tinguem els mit-jans personals adients.” Vaja, que ensenvien sis-cents antiavalots “per si decas” els Mossos els necessiten? Per siels Mossos “ens demanen auxili”, vadir el ministre. Vindran per si de cas?Per si de cas què? O vaja, dit d’una al-tra manera: els enviaran també sis-cents antiavalots a Andalusia, el 28 defebrer vinent, quan celebrin el Día deAndalucía, per si de cas? Aniran a pro-tegir els edificis públics? A mi em pas-sa com al conseller Buch, que en sortirde la reunió va dir que tenia “confian-ça plena” en els Mossos i que aquests“superaran qualsevol prova que els po-sin”. Gràcies, doncs, senyor ministre,per tanta preocupació, per tant “si decas”. Però s’ho podia estalviar, de veri-tat. Perquè això deu tenir un preu,no? Quant costa, tot aquest malbarata-ment; perdó, volia dir desplegament?

Antiavalots? Per què?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El jove membre del CDR d’Esplugues de Llobre-gat, que la Guàrdia Civil va anar a buscar a casaseva amb greus acusacions de terrorisme i altresdelictes fora de lloc, va comparèixer ahir a Brus-sel·les, on s’ha exiliat i on rep l’assessorament del’equip jurídic del president Carles Puigdemont.

EXCONSELLERA DE GOVERNACIÓ

Un altre innocent a l’exili

L’exconsellera de Governació publica 34 dies detardor i 1 de primavera. Diari de presó (Símbol), enquè repassa els dies que va estar empresonada aAlcalá Meco l’any passat. En espera del judici del’1-O Borràs reflexiona sobre aquells dies i reiteraque no van cometre cap delicte.

-+=

-+=

Cinema català de primeraMiki Esparbé

Memòries de la presóMeritxell Borràs

-+=

Adrià Carrasco

L’actor català torna aquest cap de setmana a lacartellera cinematogràfica amb Les distàncies,una pel·lícula de la directora catalana Elena Trapéque va triomfar en l’últim festival de cinema deMàlaga. Esparbé interpreta un jove que rep la in-còmoda visita dels seus amics a Berlín.

ACTOR. ESTRENA ‘LES DISTÀNCIES’

MEMBRE DEL CDR EXILIAT A BÈLGICA

De reüllAdela Genís

Quin Ulster?

a paraula Ulster sembla que s’ha posat de moda.Són sis dels comtats de l’illa d’Irlanda que

pertanyen al Regne Unit i que durant dècades han patitgreus disturbis entre dues comunitats enfrontades: elsprotestants que defensen continuar al Regne Unit i elscatòlics que es voldrien annexionar a Irlanda. Ulster.Alguns sectors unionistes sembla que hi han trobat unaparaula màgica per descriure la situació que es viu aCatalunya. Desitjar un Ulster no és cap broma, nitampoc cap casualitat. Com tampoc ho és la paraula

nazi, que tant s’utilitza endeterminats cercles per qualificarles idees independentistes. I perquè es repeteix aquesta paraulaque evoca violència, presos polítics,vagues de fam i actuacions del’exèrcit contra població civil? Quèho fa, que a pocs dies de lamanifestació de la Diada tornin a

desembarcar forces de seguretat a Catalunya? És el fullde ruta de l’Estat espanyol per justificar l’ús de laviolència esperant la primera espurna? Qui té interès adonar aquesta mala imatge de Catalunya quesegurament farà la volta al món? Qui té interès a feraquesta mala propaganda turística de Barcelona que fauns dies que inunda determinats mitjans decomunicació? Barcelona no és Belfast i Catalunya no ésl’Ulster per molt que alguns ho vulguin comparar.I l’Estat espanyol no és el Regne Unit perquè Escòcia síque va tenir un referèndum acordat.

L

Desitjar unUlster aCatalunya noés cap bromani unacasualitat

http://epa.cat/c/l7uusp

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El Parlament aprova per 72 votsa favor i 11 abstencions la lleique empara el referèndum. Elsdiputats del PSC, el PP i Cs esqueixen de ser maltractats.

10anys

20anys

El govern dels Estats Unitsultima el rescat dels dosgegants hipotecaris. Finançaràamb fons públics Fannie Mae iFreddie Mac.

Cap a 200 persones van morirel cap de setmana a l’oestd’Algèria a causa dels atacs degrups armats integristes contrados pobles.

Tot a punt Rescat hipotecari Més mortsTal diacomavui fa...

l’article Qüestió de noms, ja em re-feria al fet que també en alimenta-ció “el nom fa, o no, la cosa”, arran

del fet que França havia prohibit aplicarel vocabulari carni a aliments vegeta-rians. És contradictori que els detractorsde les carns s’entestin a emprar, en al-guns productes, denominacions associa-des a aquests aliments. Segurament sónconscients del valor que els atorguenmolts consumidors. L’agost de 2017, Jo-sep M. Fonalleras es preguntava enaquest diari: “¿Per què els consumidorsde productes vegetals «necessiten» ferveure que mengen carn?” Fa poc, l’estatde Missouri ha decidit fer el mateix queFrança, i, si no es respecta la norma, lespenes poden ser de 1.000 dòlars o un anyde presó. Els defensors de la mesuradiuen que això contribuirà que els consu-midors sàpiguen què compren. Els parti-daris de les “carns alternatives” conside-ren que es tracta d’una mesura de censu-ra i de limitació de la competència. Cadas-cú adapta el significat de les paraules a laseva conveniència.

UN CONCEPTE ENTORN DELS ALIMENTS

A també objecte de debat és el d’artesanal,que s’interpreta com a bo, enfront d’in-dustrial, que es considera menys sa, me-nys natural (una qualificació dels ali-ments tanmateix ben confusa) o, fins itot, perjudicial. Aquesta contraposició noés certa si, d’una o altra manera, es fan lescoses bé.

RECENTMENT LA XUNTA DE GALÍCIA ha pro-posat un decret per regular l’artesania ali-mentària, amb l’objectiu de fomentar elsvalors econòmics, culturals i socials querepresenta, i preservar les empreses arte-sanals que elaboren productes tradicio-nals (concepte que també caldria preci-sar) o estimular la seva creació. El diccio-nari de l’Institut d’Estudis Catalans, quecom tots els diccionaris ha de definir ambbrevetat, considera artesans els objectesfets a mà. Tots hem constatat en botiguesi supermercats que hi ha aliments indus-

trials que s’etiqueten, falsament, com a“artesanals”, amb la intenció que el con-sumidor ho valori de forma positiva. Aixòés el que vol evitar, amb tota la raó, la nor-ma gallega. Però com que no pot ser tanbreu com una definició de diccionari, ocu-pa 41 fulls, sense entrar en els detalls decada producte. Fa bé el govern gallec devoler promoure aliments casolans propisde qualitat i proximitat (formatges i al-tres productes lactis, també de llet crua;peixos i marisc, begudes alcohòliques,conserves vegetals, mels, pans, olis i car-gols), del litoral o de la muntanya, i tambéposa atenció al treball de les dones i, endefinitiva, al món rural. Això sí, en algunscasos es permet recórrer a tècniques me-càniques i a alguns additius.

AQUEST 9 D’AGOST, Daniel Postico ens in-formava a El Punt Avui que Gerry Adamsescriu un llibre sobre els plats que van de-gustar durant les converses de pau a Ir-landa. Podem estar davant d’una possiblequalificació d’aliments i menús? Els quepredisposen a la pau o a la negociació?Són temps en què a molts els aniria béconsumir-los.

Abel Mariné. Professor emèrit de nutrició i bromatologia. Campus de l’Alimentació. UB

Aliments artesanalsTribuna

om en tantes altres qüestions, tincmolts de dubtes pel que fa a la po-

lítica, de manera específica respecteals fets esdevinguts a Catalunya d’unany ençà: tot i que ens podríem re-muntar més enllà, posem-hi que desdel 6 i i 7 de setembre del 2017, en quèvan aprovar-se, respectivament, la lleidel referèndum d’autodeterminació deCatalunya i la llei de transitorietat jurí-dica i fundacional de la República. Emconsta que no soc l’única dubitativa,però també que hi ha molta gent quesembla tenir clar què s’hauria d’haverfet o què no s’hauria d’haver fet en da-tes i moments clau de la història re-cent del país. I, evidentment, que tam-bé té molt clar què s’hauria de fer i quèno. Això, des de les diferents posicions.Jo, en canvi, tinc molts de dubtes; tan-mateix, sense dir-ne certeses, encaratinc tres o quatre coses prou clares.

Una cosa que tinc clara és que elParlament de Catalunya hauria de te-nir la sobirania (i si no la té, vet aquí elproblema) per aprovar lleis com les es-mentades i que, en tot cas, té la legiti-mitat per convocar referèndums, comara el d’autodeterminació. Una altra ésque l’1 d’octubre és van posar les ur-nes per a tothom i no només per als in-dependentistes, de manera que el fetde no votar-hi representa una mancade respecte vers les institucions cata-lanes de la qual excloc els abstencio-nistes en general. També tinc clar quela violència policial de l’1 d’octubre de-mostra que l’Estat espanyol ha respostamb una repressió que, a més, ha justi-ficat amb els arguments dels tortura-dors: “Ens heu obligat a fer-ho.” I queels presos polítics són ostatgesd’aquest mateix Estat que no nomésno haurien d’estar en presó preventiva:no hi haurien d’haver entrat mai. Tam-poc han de tenir un judici just perquèno haurien de ser jutjats. Fins i tot tincclaríssim que no és el mateix exercir lallibertat d’expressió que impedir-la odestruir les seves manifestacions. Ique és una vergonya moral voler (vo-lent-lo guanyar així) que el teu enemicpolític sigui a la presó. O consentir-ho.Però és que encara tinc més clar queels ciutadans tenim tot el dret de noacceptar les actuacions i les sentèn-cies judicials que considerem injustes.I, en conseqüència, protestar-hi encontra, perquè la desobediència civilno és només un dret, sinó un deureque, exercit sense violència, ens digni-fica. Quasi tota la resta ho tinc confús,però encara hi ha un parell o tres decoses més que, inesperadament, tam-bé tinc clares.

C

Full de rutaImma Merino

Coses clares

Qui sembra recull

b Què sembren la Sra. Arri-madas i el Sr. Rivera? Sónsembradors i tenen molta pe-rícia. Uns quants exemples:

Mitjans aeris amb què vansembrant aquesta llavor d’odique creen en els seus “labora-toris”. Tenen molta traça ense-nyant com sembrar la sevaideologia!

Molta traça personal en eli-minar els llaços grocs. Els con-sideren la malura que conta-mina el creixement de les se-ves llavors d’odi.

Poble de Catalunya, desper-ta! Ens adonem de la sevagran estimació per Catalu-nya!? Cal reconèixer que ja co-mencen a recollir els fruitsdels seus esforços. A Barcelo-na es va agredir un periodistade Telemadrid pensant queera de TV3... i no passa res.Llàstima, oi Sra. Arrimadas,que no fos de TV3? Oi queTV3, Catalunya Ràdio, les es-coles, la premsa catalana, els

llaços grocs, el poble, són lapitjor malura? Cal comba-tre’ls, ja que malmeten la lla-vor d’odi que vostès estansembrant, oi? La saviesa deles persones radica en acti-tuds bàsiques, de les qualsdues són les més importants:l’autenticitat i la fidelitat a larealitat.

Vostès són “autèntics”?Vostès són “fidels a la reali-tat”? Si a tot Catalunya es po-sen llaços grocs reclamant lli-bertat per aquells a qui se’ls hinega, per què envieu esca-mots de gent disfressada iamb cara tapada?, per sub-vertir la realitat del que volenaquells pobles? Sr. Rivera, Sra.Arrimadas, pararan de sem-brar odi?NARCÍS BANCHS I VALLSGelida (Alt Penedès)

Invasorsadaptatsb Així és Catalunya. Un paísque des de temps històrics

ha rebut gent de fora, i moltss’han adaptat. Per tant po-dríem dir-ne “invasors adap-tats”. No vull ofendre a ningú,però veient tanta manipula-ció política i social no podemoblidar que hi ha gent nou-vinguda molt ben adaptada ique defensa aquesta terracom el que més!

Sí que sap greu que partitsespanyolistes aconsegueixintants vots, però de momentno manen al Parlament deCatalunya. El dia que aquestarealitat no sigui així, llavors síque podrem començar a par-lar d’una derrota catalanasense precedents, perquètots sabem fins a quin ex-trem ens estimen!, sobretotla nostra llengua i les perso-nes que estan empresonadesi que lluiten per la nostra lli-bertat!

Cal seguir lluitant perquèaixò no passi! No ho tenimgens fàcil!ALBERT ALTÉS SEGURAVic (Osona)

Dues preguntesper a la delegadaSra. Cunillerab Després de llegir a la prem-sa que mantenen 300 guàr-dies civils extres a Catalunya ique a més a més enviaran 600antiavalots per a la Diada d’en-guany, voldria fer-li dues pre-guntes. La primera és que,com vostè sap perfectament,fa sis anys que a les nostresmanifestacions multitudinà-ries –totes amb més d’un mi-lió de persones– no hi ha ha-gut mai cap problema, ni capaldarull ni ha quedat cap paperper terra. Què hi venen a fertots aquests policies? I la se-gona és: els acomiadaran tam-bé amb un “aporellos” comvan fer la darrera vegada queels van enviar? Tot i que emsembla que ja sé la resposta ala primera pregunta, m’agra-daria saber la seva opinió.TERESA CALVERAS BARNIOLBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

a primera llei de lahistòria és no go-

sar mentir; la segona,no tenir por de dir laveritat.” Aquesta és ladivisa, basada en una

encíclica de Lleó XIII, que Hilari Raguer,historiador i monjo de Montserrat, hatriat per encapçalar el seu llibre Escritsdispersos d’història, editat per l’Institutd’Estudis Catalans i la Diputació deBarcelona. Autor d’una fecunditat ex-cel·lent, Raguer va complir 90 anys en-cara no fa un mes. El volum que acabade sortir aplega bona part de textosesparsos. L’obra completa d’aquesthistoriador per accident, com es defi-neix ell mateix, és ingent. El professor

Josep Maria Figueres ens presentauna bibliografia de Raguer que nomésen llibres arriba a quaranta-quatre tí-tols. D’un d’ells, El general Batet, jan’han sortit cinc edicions. És una bio-grafia, modèlica, d’aquell militar tarra-goní que va ser fidel a la Constitucióquan Franco va acabdillar la rebel·liódel 36. Fou afusellat, tot i haver estattambé lleial a la Constitució quan el 6d’octubre del 34 el president Com-panys va fer la proclama federalista.Així paguen a Espanya la lleialtat delsfuncionaris quan hi ha un canvi sedi-ciós de règim. Raguer és expert enl’estudi de la Guerra Civil. Reïx en la re-cerca i en l’exposició, diàfana, fluida, iamena, com en l’article “Dos cardenalspassen la safata”, on contraposa Vidal iBarraquer a Gomà. Conrea la històriaamb honradesa. En el seu camí cap ala veritat històrica sap avorar els preju-dicis dels sectaris i els escrúpols delsintegristes.

L

De set en setJosep Maria Casasús

Raguerfecund

Hilari Raguer reïx en larecerca i en l’exposició,diàfana, fluida, i amena

“Proposar larecuperació deBarcelona i guanyarl’alcaldia ésessencial per almovimentrepublicà

ere Felip Monlau i Roca hauriade tenir un monument al peu delpasseig de Gràcia o almenys un

carrer tan destacat com Pau Claris. Noel té, és clar. Aquest metge higienista,que també va editar i dirigir diaris, no-més és recordat per un estret carrer devianants del districte de Sant Andreu iposa nom a la residència universitàriaque té la UPC al barri del Raval. Resmés. Però aquest científic progressis-ta, que fou expulsat de la Universitatde Barcelona per raons polítiques i esva traslladar a Madrid el 1848, va seruna persona molt important per a lahistòria de la ciutat. El 1841 va gua-nyar el concurs que havia promogutl’Ajuntament sobre els avantatges del’enderrocament de les muralles de laciutat amb el projecte ¡Abajo las mura-llas!, un títol molt eloqüent que resu-mia l’esperit de canvi d’aquella l’època.Superar els límits del que avui és CiutatVella es va convertir en un crit unàni-me. El mateix any, Jaume Balmes, elpensador i teòleg més llegit en aquelltemps, va publicar una sèrie d’articlesa favor de la iniciativa. Eixamplar Bar-celona no era ni de dretes ni d’esquer-res, doncs. Era una necessitat perraons higièniques i per al progrés in-dustrial del país.

L’ORDRE PER ENDERROCAR LES MURALLES

va trigar tretze anys. El dia D va ser el24 d’agost del 1854. Abans, però, el go-vern de Madrid va tenir temps de bom-bardejar Barcelona, arran de la revoltapopular de la Jamància. De l’alcaldeque va aconseguir que finalment s’en-derroquessin les muralles, Antoni Ahe-rán, pràcticament no en sabem res. Vaser un alcalde efímer (del gener al se-tembre del 1854), però el seu informe,de 16 pàgines, i el suport que va saberacordar amb la Junta de Fàbriques i laSocietat Econòmica d’Amics del Paísvan ser determinants per aconseguirl’objectiu. El que va acabar tombant les

P muralles va ser l’epidèmia de còlerad’aquell estiu, que va coincidir, a més,amb la segona vaga general iniciadapels treballadors de La España Indus-trial contra les selfactines, les novesmàquines de filar. Barcelona era unaciutat conflictiva perquè era una urbsfabril i, per tant, moderna, en sintoniaamb el capitalisme emergent al món.En canvi, des d’un punt de vista urba-nístic, Barcelona era una ciutat petita.El catalanisme va entendre de seguidael significat polític de tot allò, malgratels inconvenients d’un creixement es-peculatiu i dels entorpiments polítics.En l’imaginari del primerenc catalanis-me polític, Barcelona havia de consoli-dar-se com la capital de la nació dels ca-talans, el vèrtex de la fusió del mar i dela muntanya. La Catalunya ciutat. Elcatalanisme es va afegir, doncs, als es-forços per articular aquesta gran ciu-tat, que el 1868 va fer desaparèixer laCiutadella, vestigi de l’ocupació borbò-nica, i a partir del 1876 va iniciar l’agre-gació dels municipis del pla, procés que

va culminar el 1897, amb l’objectiu notan sols de vincular-los a la ciutat vella,sinó de construir-hi el nou centre resi-dencial, de negocis i serveis, des de lanova universitat fins al palau de justí-cia, el seminari diocesà, la presó, elsnous hospitals, gran part dels nousmercats i dels centres d’oci i esbargi-ment. Hi havia un projecte de ciutatque tanmateix flaquejava per la bandade la capacitat de decisió política.Aquest ha estat sempre l’inconvenientde Barcelona i de Catalunya en general.Ha tingut l’Estat en contra de maneracontinuada. Els poso un exemple,l’aprovació del Port Franc de Barcelonava trigar trenta anys, del 1899 al 1929!

EL SOBIRANISME ACTUAL TÉ MOLTSFRONTS OBERTS. En soc conscient. Peròha d’afrontar amb urgència les elec-cions municipals. És obligat que el sobi-ranisme guanyi Barcelona per a la cau-sa de la ciutat i del país. Per guanyarBarcelona cal tenir almenys un projec-te de ciutat com el que tenien els polí-tics del segle XIX. La memòria de la ciu-tat no ha estat generosa amb els profes-sionals i polítics sense els quals no se-ríem on som. Fins als Jocs Olímpics del1992 Barcelona va créixer i consolidar-se amb la lògica imposada per ells. Des-prés ja no hi va haver cap més projecte.Es va gestionar l’herència i la gentrifi-cació que Ada Colau no ha aturat. Alcontrari. Proposar la recuperació deBarcelona i guanyar l’alcaldia és essen-cial per al moviment republicà. Nomésaixí Barcelona s’afegirà als pobles i ciu-tats de Catalunya que ja tenen alcaldesque malden per assolir la República ca-talana. Però cap sobiranista no obtin-drà la vara d’alcalde del cap i casal si noté, també, un projecte de ciutat inte-grador, modern i adaptat a les necessi-tats econòmiques i socials d’avui dia.Pe mi, és més important tenir un pro-jecte que defensar un procediment perelegir un candidat.

Agustí Colomines i Companys Professor d’història contemporània a la UB

Guanyar BarcelonaTribuna

Teresa Cunillera, DELEGADA DEL GOVERN ESPANYOL A CATALUNYA

“L’enviament d’antiavalots és habitual cada Diada i es faper cobrir les vacants existents a Catalunya”

La frase del dia

Treva entre l’Estat espa-nyol i el govern català pelque fa a la seguretat ciuta-dana i l’artificiosa polèmi-ca dels llaços grocs, sumatal compromís de lleialtatinstitucional i col·labora-ció mútua, tot respectantles competències de la Ge-neralitat. Aquest és el mis-satge que van voler donarahir el ministre de l’Inte-rior, Fernando Grande-Marlaska, i el conseller del’Interior, Miquel Buch, enuna roda de premsa con-junta (feia temps que no esveia), ahir, en acabar laJunta de Seguretat de Ca-talunya, presidida pel pre-sident Quim Torra, al Pa-lau de la Generalitat.

El primer punt de l’or-dre del dia de la junta , sotael títol La convivència enl’espai públic, que va en-trar amb calçador el mi-nisteri a última hora perpoder tractar els incidentsde treure i posar llaçosgrocs, que reclamen la lli-bertat dels presos polítics,es va resoldre amb l’entesade totes dues administra-cions que l’espai públic ésde tothom, i que no es potposar una cotilla a la lliber-tat d’expressió, si no hi haincidents. “L’espai públicés de tots els ciutadans. Ésun espai de trobada, deconvivència. S’ha de ga-rantir que sigui un espaineutral. Confiem amb elsMossos per garantir l’or-

dre públic, i si cal nosaltresels ajudarem”, asseguravael ministre Grande-Mar-laska, que va recordar queja va poder comprovar“l’efectivitat” de la policiacatalana quan era magis-trat a l’Audiencia Nacio-nal. El ministre va esqui-var la pregunta d’una pe-riodista que li demanava sila neutralitat volia dirtreure els llaços grocs de laGeneralitat. “És clar queem preocupen la violènciao els enfrontaments, peròels representants políticsno hem de generar proble-mes sinó resoldre’ls”, va

tallar. I pel que fa alsagents espanyols impli-cats en incidents, Grande-Marlaska va assegurar quesón “esporàdics i que lamajoria estan judicialit-zats” per no parlar-ne.

El conseller MiquelBuch va ser més directe.“No tenim problemes deconvivència. Els Mossosgarantiran la seguretat detothom, com sempre, iamb mediació per resoldreun conflicte”, va declararel cap d’Interior, que va re-comanar “no caure en pro-vocacions, com ha fet unpartit polític”, referint-se

a Ciutadans, i preguntant:“Fa vuit mesos que es vanposar els llaços grocs,quan els polítics van serempresonats, per què araes busca l’enfrontament?”

Ahir, ni el ministeri ni laGeneralitat van voler do-nar xifres de la percepció ono d’inseguretat al carrerprovocada pels llaçosgrocs. No obstant això, elconseller Buch va compa-rèixer el 2 d’agost passatper mostrar públicamentla seva “preocupació” pelsepisodis d’intolerància po-lítica i ideològica regis-trats a Catalunya entrepartidaris i detractors dela independència, a raó degairebé dos al dia l’últimtrimestre: 93 al maig, 52 aljuny i 33 al juliol.

Pel que fa als 600agents de la policia espa-nyola que vindran a Cata-lunya per la Diada, i que ésprevist que s’hi estiguinfins a finals d’octubre, elministre no va voler acla-rir el nombre i hi va treureimportància, tot assegu-rant que “és una mesuranormal de reforç, comquan hi ha un partit de laChampions”. Pel que fa aaquest reforç, el consellerBuch també va ser trans-parent: “Agraïm aquestesefectius policials de més,però estem convençutsque, pel que fa a la segure-tat ciutadana, els Mossosd’Esquadra tenen les com-petències i ho poden assu-mir tot.”

Miquel Buch també va

explicar que van mostrarals representants del mi-nisteri la seva preocupacióper l’alta accidentalitat ales carreteres catalanes, ique hi treballaran plegats.I, assumit per les duesparts que l’espai públic ésde tots els ciutadans, vanarribar els acords concretsen la Junta de Seguretat,que va durar dues horescronometrades.

Així, el principal acorden la junta d’ahir és que, fi-nalment, els Mossos d’aquía un mes formaran part delSistema de Coordinaciód’Investigacions del Cen-

tre d’Intel·ligència contrael Terrorisme (Citco). “Elsciutadans no entendrienque no col·laboréssim en lalluita en qüestions tan im-portants com són el terro-risme o el crim organit-zat”, insistien tant Gran-de-Marlaska com Buch.Tots dos també van agrairals seus respectius equips“el treball seriós i de camp”realitzat perquè la volun-tat de treballar plegats esfaci realitat. Per milloraraquesta comunicació,Buch i Grande-Marlaskavan explicar que també esfarà efectiva la constitució

Mayte PiulachsBARCELONA

L’Estat confia enels Mossos pelsllaços grocsAPOSTA Grande-Marlaska referma que tenen la competència en seguretat ciutadana ique espera que mantinguin “neutral” l’espai públic REFORÇ Buch agraeix l’arribadad’agents espanyols, i insisteix que el cos català pot assumir la tasca que té encomanada

“L’espai públic no hade ser monopolitzatper una ideologia. ElsMossos garantiranl’ordre públic”FernandoGrande-MarlaskaMINISTRE DE L’INTERIOR

El conseller d’Interior tambéva detallar que el govern ca-talà ha plantejat la voluntatde la Generalitat d’iniciar elstràmits per efectuar dues no-ves promocions de Mossosd’Esquadra en els dos prò-xims cursos. Cada una d’a-questes promocions serà de750 efectius. D’aquesta ma-nera s’arribaria a la xifra de18.600 efectius acordada a la

“No tenim problemesde convivència,només provocacionspuntuals, impulsadesper un partit polític”Miquel BuchCONSELLER D’INTERIOR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Junta del 2006. La propostaes detallarà en la comissiómixta creada ara per seguir elcompliment dels acords deles juntes.

El ministre de l’Interior vaexposar que els cossos de lapolicia espanyola i la GuàrdiaCivil han perdut uns 27.000agents, que en part caldrà re-cuperar i tot serà en funciódel pressupost disponible.

El ministre i el conseller d’Interior vancomparèixer junts a la roda de premsa, enacabar la Junta de Seguretat, ahir. Un fetno habitual fins ara ■ MARTA PÉREZ/ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dues promocions de 750 agents

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 20186 |

Bargalló atribueixel retard enl’acabament delstreballs a l’aplicaciódel 155 i a la pluja

L’exconsellerade GovernacióMeritxell Borràspublica el seu diaride presó

“Tenia por ques’habituessin aviure sense mi”

Trenta escolescomençaran elcurs en obresNacional

Els Mossos d’Esquadracompletaran abans detrenta dies la seva plenaintegració al Centre d’In-tel·ligència contra el Ter-rorisme i el Crim Organit-zat (Citco), on disposarande la presència perma-nent d’un agent, segonsvan acordar ahir el governespanyol i la Generalitat ala Junta de Seguretat deCatalunya.

En la reunió, el presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, i el consellerd’Interior, Miquel Buch,van segellar l’acord amb elministre de l’Interior, Fer-nando Grande-Marlaska,perquè finalment els Mos-sos estiguin plenament in-tegrats al Citco, una vega-da es resolguin els proble-mes tècnics per permetrel’intercanvi de dades, unprocés que es preveu cul-minar abans d’un mes, se-gons van detallar fontsdels dos executius.

A més, també es va deci-dir que un representantdels Mossos d’Esquadras’integri de manera per-manent al Citco, a Madrid,per facilitar així la fluïdesaen l’intercanvi de dadessobre sospitosos de terro-risme i de crim organitzat.

La incorporació delsMossos d’Esquadra com amembres de ple dret al Cit-co era una històrica reivin-dicació del govern català,que es va acordar en la reu-nió de la Junta de Segure-tat de Catalunya celebra-da el juliol del 2017 –quanel president de la Generali-tat era Carles Puigdemonti el del govern espanyol,Mariano Rajoy–, si bé unany després encara no

s’havia concretat.El ministre Grande-

Marlaska va puntualitzarque abans d’aquesta inte-gració al Citco, els Mossosja treballen “de maneraefectiva i continuada” enla lluita contra el terroris-me, ara centrat en el giha-disme. No obstant això,fins ara no s’havia fet cappas decidit perquè la poli-cia tingués un accés direc-te a les fonts. Un cas pen-dent ara és poder fer l’in-tercanvi d’informacióamb policies europees, através de l’Europol, senseque hi hagi un intermedia-ri dels cossos i forces de se-guretat de l’Estat, compassa ara. Aquesta peticiós’ha traslladat a la comis-sió de seguiment delsacords de la Junta de Se-guretat, segons va detallarel conseller Buch.

En el primer aniversaridels atemptats de Barcelo-na i Cambrils, el 17 i 18d’agost passats, responsa-bles dels cossos policialsdels Mossos, la Guàrdia Ci-vil i la policia espanyola as-seguraven que treballaveni cooperaven plegats, tot iels recels i les crítiques quehan mantingut entre si(expressada pels sindi-cats), i que és història en-tre els cossos espanyolsamb ETA. En la causa judi-cial del 17-A, tots interve-nen però per separat. ■

a Un agent de la policia catalanaestarà de manera permanent al Citco

Els Mossos, a unmes d’entraral centre contrael terrorisme

M.P.BARCELONA

30dies és el termini acordatahir a la Junta de Seguretatperquè els Mossos s’integrinal Citco.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Mossos cercant el terrorista de la Rambla, a Subirats ■ EFE

del Comitè de CoordinacióPolicial, que és l’òrgan per-manent de coordinació en-tre cossos de seguretatpresents a Catalunya.L’acord de creació d’aques-ta comissió està pendentdes de l’any 2007. A més,van detallar que, abans del30 de novembre, es reuni-rà la comissió mixta de laJunta de Seguretat de Ca-talunya, que és l’òrgan queha de fer el seguiment delcompliment dels acordspresos en les juntes i im-pulsar el seu compliment.

En la junta, a més, esvan tractar altres acords,

com ara la certificació delsefectius actuals de la poli-cia de la Generalitat; la im-plementació del conjuntd’acords que es van adop-tar a la junta del juliol del2017 i que han estat atu-rats durant un any. I, final-ment, s’ha constituït la co-missió tècnica de segui-ment de l’acord pel quals’estableix la interconne-xió entre els sistemes de laGeneralitat i el govern es-panyol pel que fa a la lluitacontra la violència masclis-ta i la protecció a les vícti-mes, a més de compartir-ne les dades. ■

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

NavegacióL’APUNT Buch, que convenia a dos governs que donen per reini-

ciat el diàleg institucional. I, més enllà d’haver inclòs eldebat del groc en l’ordre del dia, no va haver-hi capconcreció, tan sols el compromís ministerial amb laneutralitat de l’espai públic que exigeixen Ciutadans iel PP; els mateixos que han transformat en assumptede seguretat un afer de llibertat d’expressió.Anna Serrano

La navegació va caracteritzar les respostes del minis-tre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, sobre elsllaços grocs i sobre la suposada “confrontació” que esviu a Catalunya en la compareixença posterior a laJunta de Seguretat, celebrada a Barcelona. La d’ahirera una fotografia conjunta amb el president de la Ge-neralitat, Quim Torra, i el conseller d’Interior, Miquel

1191

44-1

1944

52L

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

Bèlgica, la destinació pre-dilecta dels catalans per-seguits per la justícia espa-nyola, suma un nou exi-liat. L’Adrià Carrasco, unjove de 25 anys veí d’Es-plugues, s’uneix a la cadacop més llarga llista de po-lítics, activistes i fins i totcantants que en l’últimany s’han instal·lat a Brus-sel·les per afrontar les se-

ves causes judicials pas-sant primer pel filtre delstribunals belgues, en des-confiar dels espanyols. Enel cas de l’Adri, activistad’un CDR, va marxar perles acusacions de rebel·lió iterrorisme per suposada-ment haver tallat carrete-res. Des de fa cinc mesosestà instal·lat a la capitaleuropea i ahir va compa-rèixer per primer cop da-vant dels mitjans de co-municació per explicarque a l’Estat espanyol noté “cap garantia d’un judi-ci just”. Per ell l’exili és“una bona forma de seguirlluitant i mostrar la re-pressió indiscriminada del’Estat espanyol”.

“L’objectiu [de l’Estat]

és utilitzar-nos de cap deturc per atemorir la pobla-ció, intentar buidar elscarrers i injectar la por alscervells de la gent”, va acu-sar el jove activista ahir aBrussel·les acompanyatdel seu advocat, també re-presentant d’altres exi-liats com ara els exconse-llers, Christophe Mar-chand, i el membre del seugrup de suport EfremBlázquez. El lletrat belgaespera que l’Audiencia Na-cional retiri els càrrecs deterrorisme i rebaixi l’acu-sació a “desordres públics”passant el cas a un tribu-nal català. De moment, esmantenen a l’expectativa,ja que Marchand asseguraque “segueix havent-hi

una discussió”.A diferència de la resta

d’exiliats, l’Adrià, que estàen crida i cerca en territoriespanyol, de moment nohagut de fer front a cap or-dre europea de detenció,un escenari que no descar-ten. “En aquest momentestem esperant a veurecom reacciona l’Estat es-

panyol i si hi haurà una eu-roordre”, va dir l’advocat.En aquest sentit, va expli-car que espera que els jut-ges espanyols apliquin elmateix criteri que amb Ta-mara Carrasco, cas en elqual han descartat els de-lictes que se li imputavenperò es manté la causaoberta per desordres pú-

blics.“El 10 d’abril van asset-

jar el meu carrer, van ve-nir-me a buscar en un dis-positiu policial totalmentdesmesurat, no em vantrobar i em vaig poder es-capar”, va explicar l’Adrià,que diu que està treballantcom a tècnic de so mentreviu a Bèlgica. ■

a A Brussel·les desde fa cinc mesos, creuque a Espanya notindria un judici just

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

El membre del CDR es veucom un “cap de turc”

Brussel·les

NatàliaSegura

Adrià Carrasco, a la dreta, va comparèixer amb el seu advocat ■ JAVIER ALBISU / EFE

El titular del jutjat d’ins-trucció 7 de Barcelona, elmagistrat Francisco Mira-lles, torna a qüestionaramb duresa l’actuació d’al-guns agents de la policia es-panyola en centres de vota-ció del referèndum de l’1-O. En aquest cas, el jutgeha imputat un comanda-ment de la policia espanyo-la, que vol que aclareixi l’úsexcessiu de la força empratper agents contra concen-trats a l’entrada del centreFedac Horta, en el qual –hiafegeix– no podien actuarperquè és un centre con-certat, i el TSJC va ordenaractuar només en locals pú-blics. Amb aquest coman-dament ja són cinc elsagents espanyols imputatsper les càrregues a la capi-tal catalana.

L’Ajuntament de Barce-lona va assegurar ahir que,com a acusació personada,va informar el jutged’aquesta irregularitat,que es reprodueix en tres

escoles més; Projecte, Piade Sant Antoni i Infant Je-sús, on també hi va haverdestrosses; a més, al pri-mer centre es van endurordinadors dels alumnes.

En la resolució, del 24d’agost passat i conegudaahir, el magistrat exposa

que l’actuació policial enl’escola Fepac Horta “noapareixia en la llista que esva remetre al jutjat, com siallà no s’hagués fet cap in-tervenció”. Hi afegeix, pe-rò, que a la llista d’agentslesionats sí que n’apareixun per una fractura en una

falange del dit en aquestcentre, d’Horta. I que no ésfins que es rep un informeampliat de l’abril passat,que la policia espanyola lidetalla que va actuar al car-rer i que no va entrar alcentre d’Horta perquè “erade titularitat privada”. En

aquest informe, segons eljutge, l’inspector 105 284(de l’indicatiu Orca 10) ex-posa que van arribar a dosquarts de vuit del matí al’escola d’Horta, que hi ha-via molta gent concentra-da al carrer, i que a les deudel matí, li ordenen que es

retirin per la “complexaexecució”.

Tal com va fer als cen-tres de Pau Claris i de la Me-diterrània, el jutge Mirallesconsidera que al centred’Horta hi va haver un ús dela força no justificat perpart dels agents. Es dona elcas que hi ha set veïns amblesions acreditades. “Calpreguntar-se quin va ser elmotiu per actuar en aquestcentre privat, i per què es vaempentar i sacsejar perso-nes que eren allà”, manifes-ta el jutge, i per aclarir-hoimputa a l’inspector que co-mandava l’operatiu un de-licte “contra la integritatmoral i algun de més greu”,amb l’objectiu que informidels fets “constitutius de le-sions”, sosté.

Crítiques a la fiscaliaEn aquests sentit, el tinentd’alcalde de Barcelona Jau-me Asens va informar ahirque, de les 27 actuacionspolicials denunciades, vaser el consistori el que vaexposar aquesta irregula-ritat en centres concer-tats. “Demanen al governde Pedro Sánchez que noposi dificultats com l’ante-rior i aporti els àudios deconverses policials que nohan entregat al jutjat”, vaexigir Asens, que també vaqüestionar el paper del fis-cal: “A banda de la seva ac-tuació passiva, ara obs-trueix la investigació. Calque es regeixi pel principide legalitat i no faci de de-fensor del victimari.” ■

a Un jutge de Barcelona afirma que els agents no podien entrar en escoles concertades, ja que el TSJClimitava l’actuació als locals públics a L’Ajuntament de Barcelona detalla que hi ha tres centres més

Mayte PiulachsBARCELONA

Un nou cap policial imputatper excés de força en l’1-O

Actuació d’agents de la policia espanyola a l’escola Fedac Horta, durant el referèndum de l’1-O ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 201810 | Nacional |

1181

91-1

1929

87Q

1607

03-1

1938

77Q

El darrer govern de Puig-demont, amb el vicepresi-dent Junqueras i tots elsconsellers excepte el dimi-tit Santi Vila, signava ahirun text en què demana al’independentisme queafronti en pau i concòrdiael “llarg” i “complex” camícap a una república. El co-municat en vigílies de laDiada, que fa una crida a lamobilització continuada,és sobretot un preg a con-tinuar-ho fent “amb un in-subornable compromísamb la no-violència”. Pel

govern destituït pel Senatespanyol, la majoria delqual és a la presó o a l’exili,el major risc per al projec-te independentista és querespongui a “l’estratègiade la provocació”, que con-sidera que determinatsactors de l’Estat mantin-dran per justificar “l’ús dela força” contra el movi-ment polític i cívic.

Així, el text demana al’independentisme quemantingui el compromís,la solidaritat i la mobilitza-ció, començant per les ma-nifestacions de la Diada, ique ho faci amb “esperit deconcòrdia i transversali-

tat” davant els que acusad’haver intentat “dissol-dre l’esperit cívic i pacíficdel poble català”. El go-vern de Puigdemont acusa“alguns dels aparells del’Estat” d’haver-ho inten-tat fins ara per mitjà de“poderosos suports depropaganda i econòmics”,i adverteix que ara inten-ten “estimular confronta-cions” per trencar la con-vivència en una referènciaimplícita a la campanya deCiutadans però també degrups anònims per treurede carrers i places els lla-ços grocs en solidaritatamb els presos polítics.

El text dels exconse-llers Turull, Romeva, Bor-ràs, Ponsatí, Comín, Forn,Rull, Puig, Mundó, Bassa iSerret, al costat de l’expre-sident i exvicepresident,demana continuar ambl’actitud “que tot Europaha pogut veure i respec-tar” perquè, segons ells,està basada en propostes,construcció d’alternati-ves, “diàleg amb tothom irespecte a la diversitat”.

Els membres de l’executiuque va presidir Puigde-mont fan una crida a l’in-dependentisme a no per-dre “l’esperança ni el co-ratge” malgrat “les dificul-tats, el dolor i les incerte-ses”. Reivindiquen que Ca-talunya va començar “unanova era” l’1 d’octubre del2017 i que les accions delmoviment independentis-ta no s’han de desviar delsseus propòsits de “lliber-

tat, democràcia, progréssocial, solidaritat i pau”.

Amb l’excepció de Vila,que va dimitir hores abansd’aprovar-se la declaraciód’independència del 27-O,aquest text és la primerainiciativa conjunta de totsels membres de l’anteriorgovern –inclosos els con-sellers en llibertat Mundó iBorràs– després de serdestituïts i empresonats ofugir a l’exili. ■

Xavier MiróBARCELONA

El govern destituïtpreveu un camí llargi prega pacifismea L’executiu de Puigdemont fa una crida a defugir provocacionsque pretenen justificar la repressió contra el sobiranisme

El govern Puigdemont, en una de les seves últimes reunions al Palau ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 201812 | Nacional |

esprés d’un ple maratonià, il’endemà de la jornada enquè s’havia aprovat la lleidel referèndum, avui fa un

any –de fet, ja la matinada del 8 desetembre–, el Parlament aprovavasegurament la norma legal méstranscendent que ha aprovat mai, lallei 20/2017 de transitorietat jurídi-ca i fundacional de la República, elpal de paller de les anomenades lleisde desconnexió. Una norma que, sibé va passar més desapercebuda pelguirigall del dia anterior i la convoca-tòria de l’1-O, era de facto una decla-ració d’independència en diferit, jaque recollia aspectes com ara la suc-cessió d’ordenaments, l’arquitecturainstitucional o el poder judicial l’en-demà de la independència, i preteniaser el garant –allò de “de la llei a lallei”– que en cap moment de la tran-sició al nou estat hi hagués un buitlegal.

Tanmateix, ja el mateix text apro-vat preveia que fos guardat en un ca-laix, en espera que el govern l’activésper desplegar la República desprésd’un eventual sí en el referèndum. Elsí hi va ser, i fins i tot una declaraciódel Parlament el 27-O, però l’execu-tiu no va arribar a desplegar-lo mai. Ila llei, immediatament suspesa ianul·lada definitivament pel TC aprincipi de novembre, allà es va que-dar, al calaix i per estrenar, oblidadaen pocs mesos fins al punt que des-prés gairebé ningú l’ha tornada ni aesmentar, tret de, tímidament, laCUP i l’ANC en actes puntuals abansdel 21-D.

“La llei de transitorietat és perquan siguem independents; si no, noes pot aplicar”, reflexiona ara un delsseus artífexs, el republicà Jordi Oro-bitg, que també defensa que fosaprovada abans de l’1-O, i no des-prés, com defensaven altres veus:“era la fórmula més honesta, no po-dia ser que la gent s’aboqués a un re-ferèndum sense saber què passaval’endemà”, sosté. A més que aixòcreu que afegia un plus de seriositat ifermesa als propòsits. Ni ell ni capdels altres ponents –Lluís Coromi-nas, també de JxSí, i els cupaires Be-net Salellas i Gabriela Serra– és avuidiputat, amb l’afegitó que Coromi-nas seurà a la banqueta dels acusatsper desobediència en haver tramitatdiverses iniciatives quan era a la me-sa (ha declinat fer declaracions perrecomanació de la seva defensa), ique Serra –junt amb la llavors dipu-

D

tada Mireia Boya– estan imputatspel simple fet d’haver signat l’entra-da a registre del text. “Durant unessetmanes mirava cada dia per la fi-nestra, però no van venir”, rememo-ra Orobitg, a qui de moment sí ques’ha respectat la inviolabilitat parla-mentària. El republicà recorda queel text va suposar “molta feina, mol-tes reunions i molts sacrificis”, peròno lamenta especialment que des-prés no tingués més recorregut:“Qualsevol feina que féssim per la lli-bertat mai és llençar el temps”, re-

marca. En tot cas, en destaca que vaser fruit d’un “treball reflexiu de per-sones amb diferents passats sobrecom havia d’arrencar la República,sense connotacions ideològiques”, iper això tot just suggereix que el text“es tingui en compte quan es doni laconjuntura”. “El context ara és quetenim una altra realitat”, constata.Per això creu que no se’n pot aprofi-tar ni tan sols l’apartat que feia refe-rència al procés constituent, perquè

el que hi ha dissenyat a la llei “es des-envolupava en el marc d’una repúbli-ca independent, en cap cas d’una ad-ministració subordinada”.

Defensa de la tramitacióDavant les crítiques furibundes del’unionisme, que ho qualifica de“cop d’estat”, l’exdiputat indica quees va seguir “una tramitació ex-prés, abreujada”, però recorda queen ponència sempre es va convocartots els grups, i tot es va fer d’acordamb el reglament del Parlament.“És evident per se que la llei és anti-constitucional, però no es pot dirque ens vam arrogar competènciesperquè no hi havia les majories au-toritzades per modificar l’Estatut”,subratlla en al·lusió a la crítica clàs-sica del PSC. “La llei posava l’últimadecisió al servei del poble, i no hi hapoder més important”, conclou.

La qüestió és que Orobitg admetque “lamentablement l’1-O no vatenir les garanties necessàries, japrou que se’n van encarregar”, idesprés no hi va haver força per im-plementar la llei. “Vam arribar agò-nics al 27-O, l’oportunitat era ante-rior”, considera el diputat, que re-flexiona que aquell dia JxSí “va ex-ercir el compromís amb la cons-ciència que no era transcendent,

però sí moralment obligat”. “Elspartits volien continuar endavantcom fos, però no teníem la força su-ficient: va ser un exercici d’hones-tedat no embrancar-se”, reflexiona.

A partir d’allà, de fet, ningú delgrup va parlar mai més de la llei,fins que el nou president del PDe-CAT, David Bonvehí, la va rei-vindicar en el discurs de benvingu-da al juliol, per proposar desprésque aquesta legislatura s’hauria de“repensar” el text com a “bon puntde partida” entre els que la van pac-tar. “Estava pensada per crear unestat a través de lleis aprovades enel Parlament, mai vam pensar queprovoquessin la reacció violenta del’Estat”, valoren ara des del partit.Orobitg admet que la proposta deBonvehí el va “sorprendre”, ja quefins i tot veu normal que cap partitno en parlés més perquè “la reaccióde l’Estat va ser molt virulenta”. Iés que el ponent, que troba un error“haver-se posat terminis”, recordaque l’expresidenta del ParlamentCarme Forcadell ha rebut querelles“per ximpleries que no servien pera res”, i que no cal fer tants “escara-falls puntuals”, sinó buscar resul-tats concrets: “Desobeir per des-obeir no és una opció, has de des-obeir una vegada i per sempre.” ■

Al calaix de l’oblit

Marta Rovirareivindica el 6de setembre.La secretària generald’ERC, Marta Rovira,poc avesada a piulardes de l’exili suís, vatrencar ahir la dinà-mica per reivindicaren un fil a Twitterl’aprovació fa un anyde la llei del referèn-dum, quan ella va“aixecar el dit” perdemanar el que vaser un “debat políticde fons amb totes lesgaranties”. “L’oposi-ció representaval’estat demofòbic.No tenien dubtes so-bre el procedimentparlamentari; els es-pantava el debat defons, la democràciadirecta”, lamentavaRovira, que concloïa:“Fer un referèndumcom el de l’1-O no ésun delicte en els pa-ïsos democràtics; ésla solució política.”

RECORD · Avui fa un any que el Parlament va aprovar la llei de transitorietat, un text que omplia el buit legal en una eventualtransició, però que no s’arribaria ni a intentar aplicar mai SILENCI · Cap dels grans partits en va parlar més, si bé el PDeCATl’ha reivindicat últimament FUTUR · Jordi Orobitg, un dels ponents, defensa la tramitació i la feina feta, que encara pot ser útil

Òscar PalauBARCELONA

El 7 de setembre del 2017, de fet ja en la matinada del 8, el ple del Parlament va aprovar la llei de transitorietat jurídica ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Qualsevol feina queféssim per la llibertat maiés llençar el temps”,considera ara Orobitg

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 2018

130294-1194376L

“La Diada anirà bé perquèla gent és conscient decom d’important és, i decom es llegirà en el con-text actual.” Qui ho asse-gura, a pocs dies de la granmanifestació del 2018, ésla presidenta de l’Assem-blea Nacional Catalana,Elisenda Paluzie, en undebat a quatre que aquestdiari publicarà i El PuntAvui Televisió emetrà diu-menge amb els màximsresponsables de les gransentitats sobiranistes: amés d’ella, el vicepresi-dent d’Òmnium Cultural,Marcel Mauri; el presidentde l’Associació de Munici-

pis per la Independència,Josep Maria Cervera, i elpresident de l’AssociacióCatalana de Municipis,David Saldoni. Paluzie ad-met que davant la duresade la repressió estan re-bent moltes demandes enel sentit que l’ANC hauriade fer “més coses”. “Però elprimer estadi és una ma-

nifestació”, argumentaPaluzie, que fa una crida ala participació com a ape-ritiu d’una tardor en quèles mobilitzacions es pre-veu que vagin a més.

Tots ells, de fet, en par-len en el debat, en què ana-litzen la manera com po-den contribuir a la cridaque va fer el president Tor-ra dimarts d’una marxapels drets civils i políticsfins a la sentència del judi-ci als independentistesque començarà a la tardor,quan pensen obrir unacampanya internacional.

Les entitats, així ma-teix, reflexionen sobre larepressió rebuda –tots, perdiverses circumstàncies,han canviat lideratges enl’últim any–, i entren a va-lorar el paper del munici-palisme i de les primàriesque s’han convocat per fo-mentar llistes unitàries re-publicanes. A més de la po-lèmica dels llaços grocs,també analitzen, amb po-ques perspectives, l’etapade diàleg oberta, neguenque renunciïn a la unilate-ralitat i no veuen clara laidea d’una aturada de paísper commemorar l’1-O. ■

a Paluzie situa la manifestació de dimarts en un “primer estadi” del que vindrà, i sosté que serà unèxit a El Punt Avui Televisió reuneix diumenge els responsables de l’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM

Ò. PalauGIRONA

“La gent és conscient de laimportància de la Diada”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

09.09.18El Punt Avui Televisió emet eldebat amb els dirigents del’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM.Serà a les 13.30 h i a les 23.30 h.

Josep Maria Cervera, Marcel Mauri, Elisenda Paluzie i David Saldoni, abans del debatque diumenge emetrà El Punt Avui Televisió ■ JOAN SABATER

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 201814 | Nacional |

eritxell Borràs va co-mençar a escriureun diari a la presó.Li servia de “terà-

pia” i per passar el temps (“Jovenia de ser consellera, que ésun càrrec que no pares ni unminut en tot el dia, i de cop ettrobes en un lloc on no hi ha resa fer”). Ni de bon tros havia pen-sat mai en publicar-lo, però elseu amic Jaume Ciurana, deSímbols Editors, en assabentar-se de l’escrit, li va proposar defer-lo públic. “Tinc una sensacióestranya, perquè m’hi he despu-llat molt”, confessa. També lifeia cosa significar el seu cas te-nint en compte “el que estanpassant els que encara hi són”.Els “34 dies de tardor” comen-cen a Brussel·les i són els diesque va passar a la presó, i el “deprimavera” és el dia que es vacasar, uns mesos després.

Va anar Brussel·les amb el pre-sident i altres consellers i vadecidir tornar i presentar-se ala justícia espanyola. Anava aagafar l’avió i li van dir que nofigurava en la llista. Va pensarque era un senyal. Malgrat tot,va comprar un altre bitllet. Sen’ha penedit?Pots mirar enrere i pensar queho podies haver fet diferent. Éshumà. Però és un sistema pocpositiu perquè les decisions jaestan preses. No voldria que capdels que estem patint això femaquestes reflexions, l’únic quefem és flagel·lar-nos.

MArriben a la presó de nit i lesporten a la infermeria i les pre-ses els adverteixen que no esfiïn de ningú.Sí. Tothom que és a la presó etdiu que no et refiïs de ningú, nide les altres recluses ni dels tre-balladors. Els treballadors, quemajoritàriament és gent macaque intenta fer la seva feina,també et fan aquesta recoma-nació. I sobretot al principi, queno saps quins són els límits deles coses, de les relacions, s’had’anar amb compte amb el quedius i fas. L’advertència de nohaver-te de refiar de ningú ésuna constant, però et diré unacosa: un dels meus advocats emdeia que hi ha el mateix percen-tatge de bona gent dintre quefora. Crec que és veritat.

La va sobtar que les tanquessina la cel·la de les 20.30 a les6.30 h i que constantment vin-guessin a obrir una finestretaper veure si hi eren.Sí, com a les pel·lícules. Passaque hi ha coses que la majoriade la gent que mai ha pensatque podria anar a la presó no-més ha vist a les pel·lícules, iaquesta que et mirin cada horaper la finestreta n’és una. Hi hamés coses de pel·lícules: la ma-nera de servir el menjar, que tuvas amb el plat i te l’omplenamb el cullerot, xaf!, per exem-ple. Però per a mi, encara quetot això va ser molt dur, el mésdur va ser l’allunyament físic ide paraula dels meus, l’absèn-cia. El telèfon està molt limitat ien un moment que els necessi-tes tant és un càstig afegit.

Diu al diari: “M’horroritza pen-sar que això s’allargarà” i comafectarà la seva relació de pare-lla i amb els fills.Tenia por que els meus s’habi-tuessin a la meva absència, quesabessin viure sense mi. Quanhe parlat amb els altres presos,sobretot els que tenen els fillsmés petits, aquesta és una graninquietud. Jo tinc nois mésgrans, el petit té 17 anys, peròigualment em feia patir.

El seu fill Bernat va fer una piu-lada a Twitter que va commou-re molt. Deia que l’enyoravamalgrat les seves esbroncades.Jo amb en Bernat, que ens esti-mem molt, he hagut de ser enalguns moments una mare du-ra, com amb l’Eudald, però pot-ser ens hem barallat més amben Bernat. I a la piulada deia ai-xò: que malgrat les esbroncadesi tot em trobava a faltar. Haig dedir que després de la presó la re-lació amb els meus fills, en Ber-nat i l’Eudald, ha canviat; la me-va presència és més important,la relació amb ells és més relle-vant, més propera, més sentida.Quan ets jove els pares són “unrotllo” i jo devia ser un rotllo demare: era la que renyava, la queordenava fer les coses, “Fes ai-xò”, “Fes allò”... Però la mevaabsència absoluta durant untemps ho va canviar tot. Des-prés de sortir de la presó, en laprimera enganxada amb enBernat em va dir: “Ai mare, comm’agrada que em tornis a re-nyar!” I vam riure.

A la cel·la no hi havia intimitat i

vostè explica que tapaven ambroba el vàter. Però, malgrat tan-tes coses negatives, vostè ex-plica al seu diari coses bones,com l’amistat que va néixeramb la Dolors Bassa.La Dolors i jo érem al govern, pe-rò érem conegudes. Tant ellacom jo sabem que a partir de lapresó serem amigues per sem-pre. La presó és molt dura i tantde bo no l’haguéssim hagut de

viure ni l’estiguessin vivint elsque encara hi són, però hi ha ha-gut coses positives i l’amistatamb la Dolors n’és una. Ens vamconèixer, ens vam explicar co-ses i vam descobrir que en mol-tes coses som molt semblants.Procuro anar-la a veure molt.

La Dolors i vostè intentaven serdiscretes, se sabia qui eren.Nosaltres vam arribar amb una

Mireia RoureraBARCELONA

“Tenia por queels meuss’habituessin aviure sense mi”

Meritxell Borràs Exconsellera de Governació. Acaba de publicar ‘34 dies de tardor i 1 de primavera. Diari de presó’ (Símbol Editors)

FILLS · “En la primera esbroncada amb el meu fill Bernat després de sortirde la presó em va dir: «Ai mare, com m’agrada que em tornis a renyar!»”JUDICI · “Estic convençuda que no hem comès cap delicte”

❝ Els treballadorsd’Alcalá-Meco i lespreses volien saberper què nomésvolem ser catalanes

L’amistat amb laDolors Bassa haestat important.Sabem que seremamigues per sempre

❝

L’exconselleraMeritxell Borràsaquest dilluns a latarda a Barcelona■ ORIOL DURAN

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 2018

càmera al darrere com aquellqui diu. Vam sortir per la telemil vegades i quan vam entrar ala presó hi havia expectació: aveure qui érem, què fèiem, quèdèiem. Tant els treballadorscom les preses volien saber comérem. En aquell centre ja hi ha-via hagut alguna presa conegu-da i ens van explicar que no esrelacionava amb ningú, que novolia fer cap feina... La Dolors ijo vam tenir molt clar que ha-víem de tenir una relació nor-mal amb tothom, que havíemde ser unes preses més.

També van intentar marcar-seuna quotidianitat?Quan vam arribar a la presó elcontrast amb la vida que portà-vem va ser molt bèstia. Éremconselleres i no paràvem mai iallà no hi havia cap activitat.Com omples les hores allà?Doncs vam intentar fer totes lesactivitats que vam poder i ensvam marcar un horari i una vi-

da que, vam dir, seria “esparta-na”. Això volia dir fer-nos un ho-rari, menjar el que tocava i nopassar-nos el dia comprant co-ses a l’economat, no estar ajaça-des al pati com feien altres...Vam intentar tenir una activi-tat física i mental positiva i d’ai-xò neix el quefer el diari.

Vostès podien comprar coses,altres preses no.Sí. A cada presa li poden ingres-sar un màxim de cent euros a lasetmana. Nosaltres ens en be-neficiàvem, altres preses no po-dien. Això és així. La Dolors esva comprar una tele i jo, un as-secador de cabell. Ho vam rega-lar quan vam marxar. La veri-tat, però, és que, tot i poder,quasi no ens vam gastar els di-ners. Vam fer vida espartana.

Diu al diari que a la presó, perles teles que es veuen, noméstenen una visió del que passa.Què els deien les altres preses?

Les van tractar diferent els pri-mers dies que al final?El tracte, majoritàriament,sempre va ser correcte. Això sí,tant els funcionaris com les pre-ses tenien l’interès i la inquie-tud de saber què passava i perquè nosaltres només volíem sercatalanes. No ho entenien. I se-gurament no ho acabaven d’en-tendre perquè o nosaltres noens hem explicat prou bé o eltransmissor no ha sigut prouadequat. Molta gent no enteniaper què érem a la presó.

L’11 de novembre en Pere Carlesva demanar-li que s’hi casés.Va ser un dia molt especial per-què no m’ho esperava. Em vafer feliç i vaig trobar que enaquelles circumstàncies tan du-res, que m’ho proposés, era fan-tàstic. Al principi vam pensarque ho hauríem de fer per po-ders, però finalment ens vampoder casar a Sant Celoni unsmesos després.

La proposta de matrimoni vaser un dels dies més feliços, pe-rò al cap de poc va caure i es vafer un esquinç al peu.És de les coses més greus queem van passar. Trobar-me atra-pada dintre la presó i no podertenir cap via d’escapament i ha-ver d’estar immobilitzada, emva deprimir molt.

Explica que les cartes que li ar-ribaven eren un flotador.El suport de la gent, l’expressió“No esteu sols” i veure que aixòera veritat, que la gent no ha de-fallit, que cada dia sortia a ma-nifestar-se pacíficament, queens enviaven cartes de maneramassiva..., tot això ens ha aju-dat, ens ha sostingut. Sabíemque podíem comptar amb mi-lers de persones del país que envista de la situació nostra a lapresó estaven disposades a fermoltes coses positives.

Vostè parla de la seva mare, que

en dos mesos va perdre el marit iva veure la seva filla a la presó.Tot va passar molt a prop en eltemps. La mort del meu pare,que va ser un pare de referèn-cia, un pare molt escoltat, ambuna opinió política molt relle-vant a la nostra família duranttota la vida, va ser un cop moltdur per a nosaltres. I de seguidaes van precipitar els fets... i lameva mare va quedar viuda i enpocs dies em van posar a la pre-só. Això és una de les proves quehem hagut de superar com a fa-mília i haig de dir que ha estatmolt dur però que m’ha fet ado-nar que a la presó, com a la vida,hi ha preses que no tenenaquest aixopluc de la família.He vist el valor que té tenir unafamília que et dona suport i queestà al teu costat.

Quan vostè abandona la presó...Me n’alegro molt però quedohorroritzada que als meus com-panys no els deixin sortir o quedesprés els hi facin tornar a en-trar. O els Jordis, que ja fa quasiun any que hi són. Estic horro-ritzada pel que estan patint, noho puc ni explicar.

A vostè la fiscalia l’acusa demalversació i desobediència.Com afronta el judici?Continuo pensant que no he fetres que mereixi la presó perquèa tot estirar hem fet una des-obediència, i crec que tenim ele-ments legals per defensar-ho.

I si la tornen a condemnar?Estic mentalitzada. No vull pen-sar què faré, què farem si passael pitjor que pot passar. És evi-dent que ens defensarem a to-tes les instàncies perquè tenimarguments legals.

El poble va bastant unit peròels polítics sembla que comen-cen a barallar-se.Jo he deixat la política, peròaquesta situació m’entristeix. Ales darreres eleccions ja no vaigentendre per què s’hi havia anatper separat, perquè la voluntaten un primer moment havia es-tat treballar conjuntament perun objectiu. ■

❝En menys de dosmesos va morir elmeu pare i a mi emvan posar a la presó.Va ser molt dur

“34 dies de tardor i 1 dia de primavera”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 7 DE SETEMBRE DEL 201816 | Nacional |

A finals d’octubre del 2017, aviat farà unany, Meritxell Borràs (i altres consellers)va anar a Bèlgica amb el president Puigde-mont després que el fiscal general de l’Es-tat, José Manuel Maza, va presentar unaquerella contra els membres de l’executiui la mesa del Parlament a l’Audiencia Na-cional i al Tribunal Suprem per rebel·lió,sedició i malversació de fons públics.L’aleshores consellera de Governació i elsseus companys no sabia, no sabien, quinaera la millor opció, si quedar-se a Brussel-les o tornar a l’Estat per anar a declarar.El seu company, en Pere Carles, va anaramb ella a Brussel·les, però la resta de lafamília no. Va trucar a casa seva per saberuna mica el parer, què havia de fer. “Totsparlem, em donen l’opinió, però no voleninfluir-hi més del compte… Detecto queells voldrien que tornés, no creuen que si-gui possible que tots anem a la presó permolts anys, i quedar-me a Bèlgica vol dirviure allunyada dels de casa pràctica-ment per tota la meva vida…”, escriu alseu diari. I afegeix: “Com trobo a faltar elpare! M’hauria agradat saber què n’hau-ria pensat, quin hauria estat el seu con-sell, la seva opinió. Aquesta vegada, i so-bre un tema tan important, no la podré te-nir. Ell sempre tan positiu, tan coneixe-dor de la realitat política, m’hauria ajudata posar criteri i serenor. La seva mort tanrecent és avui encara més punyent”. Efec-tivament, el pare de l’aleshores conselle-ra, Jacint Borràs, un lluitador antifran-

quista de primera línia, acabava de morir.I al final Borràs es decideix: “Em costa de-cidir, però, finalment i després de moltestrucades, crec que el més adequat per ami és tornar”. Va trucar al president i l’hiva comunicar. “Es queda parat, no s’ho es-perava, però tots som molt conscients dela complexitat del moment i per això esmostra molt atent i comprensiu”, diu. Lescartes estaven tirades.

La consellera va anar a l’aeroport i va“descobrir” que tot i haver comprat unbitllet per a Madrid no tenia plaça. “És unsenyal”, diu que va pensar. Però final-ment va decidir comprar un altre bitllet itornar a l’Estat per anar a declarar a l’Au-diencia Nacional. Hi anava amb la idea deno haver fet res “que mereixi la presó, per-què, a tot estirar, hem desobeït”.

Podia haver fet cas del senyal i no com-prar un altre bitllet d’avió. Ara seria unaexiliada, com Puigdemont, Serret, Co-mín, Puig i Ponsatí. Però no. Va comprarun altre bitllet perquè tenia un convenci-ment profund: “Que no hem fet res puni-ble em fa prendre segura la decisió. Hemvolgut donar veu a la gent, als ciutadans.Convocar un referèndum no és un delicte.Hem actuat portant a terme allò que deiael nostre programa electoral, un progra-ma que no va ser impugnat per la juntaelectoral central ni per ningú, i durant to-ta la campanya electoral es va explicar. Ésimpossible que pugui anar malament per-què no hem fet res que ho justifiqui.” Uneshores més tard la jutge Lamela l’enviava,amb Dolors Bassa, a la presó d’Alcalá-Me-co. Els seus companys de govern anirien,tots menys Santi Vila, que pagaria unafiança de 50.000 euros, a Estremera. Jafeia dues setmanes que els Jordis hi eren.Ella (i l’exconseller Mundó) s’hi va estar34 dies, els seus companys encara hi són(alguns hi van haver de tornar després detastar la llibertat unes setmanes). Totssense excepció s’hauran d’asseure, ambmés o menys peticions de pena del fiscalper diversos delictes, a la banqueta delsacusats.

A les portes del judici i coincidint ambla Setmana del Llibre en Català, MeritxellBorràs treu el llibre 34 dies de tardor i 1de primavera. Diari de presó (publicatper Símbol Editors), on relata de la mane-ra més íntima i sincera la seva vida a lapresó, els petits moments, les alegries(quan el seu ara marit li va demanar percasar-s’hi, rebre cartes i visites) i les pe-nes, que van ser moltes (moltes hores a lacel·la, la manca d’intimitat, no tenir res). Iels enyors. Hi explica les converses decinc minuts amb els fills, el company i lamare, les activitats de la presó, les visites iles cartes rebudes (“M’agradaria que tot-hom sabés com les agraeixo”). És un llibredolorós.

El 2 de novembre Meritxell Borràs i Do-lors Bassa van entrar a la presó de nit; unlloc d’aspecte decrèpit, recorda, i vananar en primer lloc a la infermeria. “Perprimera vegada a la vida, tinc la pressió al-

ta. No m’estranya. La Dolors es desmuntai plora; jo no, però tinc el cor ben encon-git”. Les recluses li aconsellen que “noconfiïn en ningú”. Alhora tothom sap quisón i tot i que intenten ser discretes són elfocus d’atenció (fins i tot un dia que posenla calefacció les altres recluses ho atri-bueixen a la seva presència).

I, de mica en mica, Borràs explica la vi-da quotidiana entre reixes: “Avui el soparha estat especialment dolent: un puré depastanaga bastant immenjable i unahamburguesa que ningú no s’ha menjat.S’ha hagut de llençar molt de menjar. Se-gur que seria millor per a tothom gastaralgun euro més en alimentació i queaquest menjar fos aprofitat per les perso-nes de la presó. Avui no hem sopat quasires. Sort que a la cel·la tenim alguna cosa,fruita i iogurts, de quan podem repetir.”Aquí recorda que també dins la presó hiha recluses que poden tenir més coses i al-tres, sense diners, que no poden tenir resde res. A elles els poden ingressar 100 eu-ros la setmana, com marca la llei. Per aixòla Dolors compra un tele i ella un asseca-dor de cabell que, quan marxin, deixarana les altres recluses.

La falta de comunicació, recorda la Me-ritxell, és una de les pitjors coses. “Les tru-cades són tan curtes! Cinc minuts i es ta-lla. Només podem fer deu trucades a lasetmana. Això de no poder-te comunicaramb la gent que estimes és horrorós.” Pe-

rò, en canvi, la intimitat amb la DolorsBassa la reconforta. Es fan molt amigues,s’ho expliquen tot. Entre les millors coses(millors entre cometes, és clar) la Merit-xell Borràs cita les classes i l’esport. “Avuihe fet aeròbic i m’ha anat fantàsticamentbé. A veure si m’hi deixen anar més so-vint, em va molt bé físicament i mental. Jaem podrien deixar anar-hi cada dia...” Perpassar les hores s’ha apuntat a tot. Tambéa les classes d’anglès. “He fet la prova d’an-glès i l’he superada. Era molt fàcil i tot hohe fet bé. Hi havia una pregunta que caliarespondre de forma abreujada: «Are youSpanish?» He respost: «I’m Catalan.»”

I el dia a dia es barreja amb les visites ila qüestió política i l’angoixa de saber quèels passarà. “Ens ha visitat la diputadaEster Capella. La Dolors i jo hem estatclares: no volem ser instrumentalitzadespels partits, ni ser moneda de canvi deres. Ella també creu que anirem al Su-prem. Veurem què passa”. Un altre diarep la visita de Francesc Homs. “M’ha co-mentat que creu que tot acabarà al Tri-bunal Suprem, tant el tema del jutjat nú-mero 13 de Barcelona com el que enaquests moments està a l’Audiencia Na-cional, i en poden fer una única causa. Esmirarà també quins passos es poden ferinternacionalment, però tenint molt clarque han de ser passos ferms. Com jo, creuque de cara a les eleccions del desembreERC no vol llista unitària, però també ésde l’opinió que en qüestió de dies es potaixecar una llista unitària d’electors. Es-pero que tingui raó. Quin desastre que novulguin llista única!” El dia 11 de novem-bre explica que quan arriba a la cel·la laDolors li explica que amics seus advocatsque estan en contacte amb jutges de Bar-celona i Madrid “creuen que la nostracausa pot traslladar-se relativament depressa al Tribunal Suprem i que això se-ria bo per a nosaltres”.

El mateix dia explica una de les ale-gries més grans. “He rebut més de centcartes.” El suport de fora és com un flota-dor per als presos, sempre ho han dit. LaMeritxell Borràs ho escriu i en dona fe.Els seus 34 dies de tardor són feixucs.L’11 de novembre en Pere Carles li dema-na per casar-se. Primer es pensen que hohauran de fer per poders, però no fa faltaperquè el 4 de desembre a ella i a la Dolorsles deixen en llibertat després de decla-rar a l’Audiencia Nacional. L’alegria esbaralla amb la tristesa de saber que altrescompanys seus no podran sortir. Alegriai angoixa l’acompanyen fins al dia de pri-mavera més important: el 24 de març,quan es casa amb en Pere Carles. Però lafesta tampoc va poder ser completa per-què el dia abans, el 23 de març, van tor-nar a entrar a la presó part dels conse-llers que n’havien sortit (la seva estima-da Dolors, entre els altres) i l’expresiden-ta del Parlament, Carme Forcadell. Me-ritxell Borràs, avui ja fora de la política enactiu, espera el judici amb la certesa desaber “que no he fet res dolent”. ■

Un malson inesperatEl diari de com va viure a lapresó d’Alcalá-Meco MeritxellBorràs, escrit, com diu ella, “enfemení, com a mare, parella ifilla”, arriba avui a les llibreriescoincidint amb la inauguració dela Setmana del Llibre en Català.Ara que està a punt de fer unany dels dies que “ho vancanviar tot”, llegir l’exconsellerade Governació ajuda a entendremoltes coses, d’ella i dels altrespresos polítics acusats de volertrencar l’Estat i d’organitzar elreferèndum de l’1 d’octubre. A‘34 dies de presó i 1 deprimavera. Diari de presó’,l’expolítica de l’Hospitalet deLlobregat (perquè ja ha deixat lapolítica activa) explica i endreçaels seus pensaments i quina vaser la seva vida tancada entrereixes. L’“un dia de primavera” aquè fa referència el títol és el diaque, uns mesos després, vacasar-se amb el seu companyPere Carles. ■ MIREIA ROURERA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Avançament editorial ‘34 dies de tardor i 1 de primavera. Diari de presó’

Títol: 34 dies de tardor i 1 de primavera. Diaride presó

Autora: Meritxell Borràs

Editorial: Símbol Editors

Preu: 15 euros

Comentari: El dia a dia a la presó que va viu-re l’exconsellera de Governació. L’entrada a lapresó, l’amistat amb la Dolors Bassa, el tracteamb funcionaris i altres recluses, el menjar decada dia i les feines, l’esport i els tallers a què esva apuntar, el neguit de les notícies sobre el seucas i el dels altres companys, la trobada amb lafamília i les trucades de cinc minuts. Borràs ensexplica la vida a la presó i acaba el diari amb elseu casament (que va succeir a la primavera).

“34 dies de tardor i 1 dia de primavera”