diumenge 8 d’abril de 2007 minical · però la cultura és de tots, i no hi ha al segle xxi un...

Entrevista Anna Ferrer «Una dietista no és només per aprimar» PÀGINA 5. Entrevista Michael O’Leary «A Girona hem crescutcom enlloc» PÀGINES 6 i 7. Reportatge Importants de l’any Els dotze guardonats l’any passat per Diari de Girona PÀGINES 8 i 9

Dom

inic

al

Diumenge 8d’abril de 2007

Diari de Girona

ReportatgeMontserrat virtualLa biblioteca del monestir obre a Internetuna exposició de gravats d’artistes catalansdel segle XX. PÀGINES 2, 3 i 4

ARLES DE TEC «LES GORGES DE LA FOU»EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN

DE PRIMERS D’ABRIL AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORESPÀRQUING - BEGUDES - RECORDS Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA

PRATS DE MOLLÓ

MONTFERRER

CORSAVI(CORSAVY)

COLL D’ARES

CERET

PERPINYÀ(PERPIGNAN)

EL PERTÚS(LE PERTHUS)

ARLES DE TEC(ARLES SUR TECH)

LA FOU

2 DominicalDiumenge 8d’abril de 2007

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: SALVADOR REDÓ (DAMIÀ ROU-RE, DIRECTOR DE LA BIBLIOTECA DE MONTSER-RAT, MOSTRA UN DELS GRAVATS QUE S’HICONSERVEN)

8 d’abril de 2007

5 EntrevistaAnna FerrerLa jove dietista figuerenca diuque una correcta alimentacióens pot ajudar a estar més agust amb el nostre cos.

6 i 7 EntrevistaMichael O’LearyEl conseller delegat de Ryanairassegura en una conversa al seudespatx de Dublín que «a Gironahem crescut com enlloc».

8 i 9 ReportatgeImportants de l’anyDotze persones i entitatsde les comarques gironinesvan ser guardonades l’anypassat per Diari de Girona.

11 ArquitecturaLlar d’infantsde Vilablareix

13 GastronomiaLa tonyina

14 Col·leccionismeFira del Cop d’Ull

SUMARI

1

2 3

Montserrat

virtualLa biblioteca del monestir obre a Internet una exposició ambpart del seu fons de gravats d’artistes catalans del segle XX.

TEXT: TONI MATA I RIU/ALFONS PETIT

L ’espiritualitat no és incompatible amb lainnovació. I a Montserrat, on la conscièn-cia de ser una àgora de diàleg i partici-

pació és gairebé dogma de fe, el progrés vade bracet de les reflexions més profundessobre la condició humana. Un dels espais quemés exciten la imaginació dels profans és labiblioteca, un recinte amb una aura de misti-cisme que emana directament de productesaudiovisuals de masses com la pel·lícula Elnom de la rosa. Però, lluny d’emparar sinis-tres secrets, la biblioteca és un espai d’inves-tigació i conservació amb més de 300.000volums. Una xifra espectacular que s’acom-panya d’una altra de no menys desbordant:18.000 gravats. Una col·lecció que atresoraobra gràfica del segle XV fins als nostres dies,amb peces de Dürer, Rembrandt, Rubens, Pi-ranesi, Goya, Fortuny i Picasso, entre moltsd’altres, i vistes de la muntanya realitzades perMünzer, Barreiros, Cocq i Laborde, per esmen-tar-ne alguns exemples.

L’accés a un fons tan ric no és obert al pú-blic de forma indiscriminada, i a l’abadia esguarden prou de convertir la biblioteca en unaatracció turística. Però la cultura és de tots, ino hi ha al segle XXI un mitjà més globalit-zador que Internet. Des de final de l’any pas-sat, la pàgina web de la biblioteca acull unaexposició permanent amb poc més de 200gravats, tots d’autors catalans i del segle XX.Una iniciativa amb la qual Montserrat capita-neja la difusió de l’art i passa al davant d’al-tres grans institucions culturals del país que,pel fet de ser a la capital Barcelona, sovintreben molta més atenció que allò que s’es-devé a la muntanya.

El pare Damià Roure és el director de la

Biblioteca de Montserrat, capità infatigabled’un vaixell amb una tradició mil·lenària. Nila destrucció causada el 1811 per les guerresnapoleòniques no ha pogut manllevar a lahistòria el protagonisme cultural de l’abadia.Renascut de les cendres, el fons bibliogràfici artístic de la biblioteca no ha parat de créi-xer els dos últims segles. I la signatura re-cent d’un acord entre Google i cinc bibliote-ques catalanes –entre les quals la montserra-tina– per difondre gratuïtament a la xarxaun nombre elevat de volums dels respectiuscatàlegs és la demostració que Montserrat estàa l’última i no vol perdre la petja de la con-temporaneïtat. Són els signes dels temps.

LA HISTÒRIA DEL GRAVATL’exposició virtual de gravats catalans es potconsultar a www.bibliotecademontserrat.net.La visita és tan senzilla de realitzar com gra-tificant. De la mà de Damià Roure i del críticd’art Josep Casamartina, comissari de la mos-tra, l’usuari pot recórrer un segle d’història delgravat a Catalunya, amb figures de la tallad’Alexandre de Riquer, Lola Anglada, AntoniVila i Arrufat, Salvador Dalí, Joan Miró, Pi-casso, Joan Hernández i Pijuan, Ràfols i Ca-samada, Vila Casas i Xavier Mariscal, entremolts d’altres. 88 gravadors i 207 obres, unaoferta que, en tres mesos, ja ha registrat 300.000visites.

«Quan ens hi vam posar –explica Casamar-tina– vam veure que hi havia buits en l’apar-tat d’art contemporani. Per això vam fer al-gunes gestions, que van donar uns resultatssatisfactoris. Diversos artistes van donar a labiblioteca algunes de les seves obres». Ambel suport de l’Obra Social de Caixa Terrassa

i la Fundació Abadia de Montserrat 2025, l’ex-posició va obrir portes –és un dir!– a finaldel 2006, amb un èxit, fins ara, indiscutible.«He fet exposicions en llocs com el Museu Na-cional d’Art de Catalunya i el Centre d’Art Rei-na Sofia, a Madrid, però mai a Internet. Hovaig trobar molt divertit», explica Casamarti-na. La col·laboració del pare Oriol M. Diví,que també està inclòs en la nòmina d’autorsexposats, Daniel Giralt-Miracle i Antoni Es-padas, va acabar de perfilar un projecte queté la virtut de donar a conèixer artistes i gra-vadors poc coneguts pel gran públic.

El recorregut per l’exposició comença en elmodernisme i avança per tot el segle XX perdonar fe de les diferents tendències que vancohabitar en l’art català. «El principal criteriva ser la representativitat. Volíem que hi fostothom que tingués obra a la biblioteca. Hiha artistes que no són bons gravadors i grava-dors que són artistes menors. Cal reconèi-xer-ho així i no ser grandiloqüents sense ne-cessitat. En el primer terç del segle XX, vandespuntar figures, artistes gravadors molt bons,exportables al panorama internacional. Des-prés d’aquest període, hi ha de tot». Els dife-rents apartats en què s’ha dividit l’exposiciósón: Modernisme; Entre Noucentisme i Art De-có; Persistència del Noucentisme; PrimeresAvantguardes i Surrealisme; La modernitattemperada; Abstraccions; Noves figuracions;i De l’art conceptual al retorn a la pintura.

L’espectacular col·lecció de la Biblioteca deMontserrat es conserva en «bones condicions,en un lloc que no és humit». Gràcies a lacura amb què, de mica en mica, es va orde-nant la ingent quantitat d’obra posseïda, s’hapogut realitzar una exposició en què hi ha

una notable representació d’artistes de les co-marques gironines (tant originaris de la de-marcació com que hi han mantingut una es-treta relació). Així, entre d’altres, en l’apartat«Entre noucentisme i art decó» s’hi recull l’obrade Montserrat Casanova (Campdevànol, 1909-Fàtima, 1990), que se centra en la temàticareligiosa sense defugir el paisatgisme o temesprofans, i la de Joan Junceda, mort a Blanesel 1948 (havia nascut a Barcelona el 1881),que col·laborà en nombroses publicacionsd’adults i d’infants, i il·lustrà centenars dellibres. La seva obra capta la forma de vidade la societat catalana a l’inici del segle XX.

En l’apartat «Primeres avantguardes i su-rrealisme» hi ha una única obra, de temàticareligiosa, de Salvador Dalí, que va excel·lir enel camp del gravat, i en l’anomenat «La mo-dernitat temperada» hi són representats tresartistes molt destacats: Domènec Fita, ModestCuixart i Emília Xargay. Entre les «Abstrac-cions» s’hi recullen treballs de Joan Josep Tha-rrats i de Niebla i en les «Noves figuracions»hi estan representats l’olotí Miquel Plana, elgironí Narcís Comadira i el barceloní GustauCarbó Berthold, resident a Cadaqués

RENÉIXER DE LES CENDRESEls prestatges de la Biblioteca de Montserrathostatgen 330.000 monografies, 6.000 publi-cacions periòdiques, 1.500 manuscrits, 400 in-cunables, 3.700 llibres del segle XVI i 500 ma-pes, a més dels 18.000 gravats ja esmentats.Unes xifres que parlen clarament de la im-portància del recinte.

La història de la passió de Montserrat perla cultura arrenca des de la fundació del mo-nestir, el segle XI, quan ja hi havia obres ma-

nuscrites entre les seves parets. El segle XII,Montserrat ja va tenir el seu propi scriptorium,que va tenir una notable activitat durant elssegles XIV i XV. La següent fita històrica vaser la inauguració d’un taller tipogràfic, pro-mogut per l’abat Cisneros, el 1499, que va sig-nificar una major difusió cultural del mones-tir. La biblioteca va experimentar un gran crei-xement els segles XVII i XVIII, un períodeen què les obres aplegades eren milers. Lesguerres napoleòniques van eliminar tot aquestric patrimoni. El monestir va ser destruït el1811 i la majoria del fons es va perdre.

La biblioteca actual es va configurar a fi-nal del segle XIX, i va créixer de forma es-pecial durant l’etapa de l’abat Antoni M. Mar-cet (1913-1946). El fons del centre es va co-mençar a enriquir de forma espectacular. Enpoc temps va passar de quinze mil volums auns cent cinquanta mil. Tot i que la GuerraCivil Espanyola i la Segona Guerra Mundialvan aturar el ritme d’adquisició, posteriormentla biblioteca ha duplicat la darrera xifra.

El fons de la Biblioteca de Montserrat ex-cel·leix en filosofia, teologia, ciències bíbli-ques, patrologia, litúrgia, música i històriade l’art. També és rellevant el fons de llibresdedicats a l’estudi de la història.

– Mapes: La visita virtual a la pàgina webde la Biblioteca de Montserrat també permetvisualitzar una selecció del mig miler de ma-pes que acull. Com el que conté un Sant Jor-di amb Montserrat al fons, un mapa de Bo-naventura Tristany de l’any 1686. En l’exposi-ció virtual també es poden contemplar plànolsde La geografia de Claudi Ptolomeu (Venè-cia, 1574), del Theatrum Orbis Terrarumd’Abraham Ortelius (An-

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, «Bodegó ambestrella», de MiquelPlana.1«Sant Jordi desprésde la lluita amb eldrac», de Joan Jun-ceda.2«Mare de Déu deMontserrat amb nenJesús», de Montse-rrat Casanova.3«Composició abs-tracta», de GustauCarbó Berthold. 4Una vista general dela biblioteca del mo-nestir de Montserrat.Foto: SalvadorRedó.5«Sant Francesc pre-dica als animalets, aBlanes», de JoanJunceda.6«Gran R vermella»,de Niebla.7«Sagrada família»,de Salvador Dalí.8«Composició abs-tracta 1», de JoanJosep Tharrats.9«En una casa nova»,de Narcís Comadira.

4

5

6

7 8

9

(Continua a la pàgina 4)

vers, 1588) o la Carta Me-diterrània de Johannes Franciscus Monus (Gè-nova, 1613). En un Mapa de Catalunya d’A.Dechaussé del 1706 es veu Catalunya dividi-da en vegueries. També mereix una visita laHispania Benedictina, de R. Carl (1750), unmapa molt propi per a una abadia benedic-tina com la de Montserrat.

– Llibre de les Hores: Juntament amb ladels gravadors catalans, l’altra exposició vir-tual que hi ha penjada a la web de la Bibliotecade Montserrat és la que ensenya el Liber Ho-rarum Rothomagensis. Els Llibres de les Ho-res eren volums adreçats a les pregàries pri-vades dels laics, amb oracions i textos devo-cionaris que indicaven què era el més adequata cada hora del dia. Aquests llibres estavenbellament decorats, amb miniatures i orna-mentacions diverses, i van ser molt popularsa l’edat mitjana. El llibre que presenta l’ex-posició és manuscrit de començament del se-gle XVI. L’usuari pot fer passar les pàginesclicant a sobre.

– Llibres: Les biblioteques Nacional de Ca-talunya, Episcopal del Seminari de Barcelo-na, del Centre Excursionista de Catalunya, del’Ateneu Barcelonès i de Montserrat van sig-nar la tardor passada un acord amb el cer-

cador d’Internet Google per a la digitalitza-ció d’una bona part del seu fons, un procésque no començarà a ser efectiu fins d’aquí ados anys. Avui, però, la Biblioteca de Mont-serrat ja té un seguit d’obres disponibles gra-tuïtament, gràcies a un conveni amb les bi-blioteques virtuals de l’Institut Cervantes ide l’Institut Joan Lluís Vives. Algunes de lesobres són la Bíblia, el Llibre Vermell de Mont-serrat i el Cançoner del Marquès de Barberà.

– Gravats: L’exposició virtual de gravatsd’autors catalans del segle XX no és l’únicaoferta en aquesta disciplina artística presenta la web de la biblioteca. En un altre apartatde la pàgina es poden visualitzar setze obresdel Gabinet de Gravats. El recorregut començaamb una imatge de la Piazza Navona de Roma,signada per Giovanni Battista Piranesi (1720-1778), i continua amb gravats realitzats en di-ferents tècniques al llarg dels últims cinc se-gles. Amb la Mare de Déu de Montserrat coma motiu trobem una xilografia anònima delsegle XVI i gravats al burí de Pasqual PereMoles i Josep Flaugier. També hi ha obres sig-nades per Goya, Rembrandt, Dürer i Man-tegna, en una sèrie que inclou, així mateix,Dante, amb text de La Divina Comèdia, unalitografia de Josep Maria Subirats.

Damià Roure eogia la visió de les perso-nes que, a principis del segle XX, vanformar l’actual biblioteca de Montserrat,

per la sensibilitat que van demostrar en re-lació amb els gravats.

D’on va sortir la idea d’oferir, de formagratuïta, uns quants gravats del fons de laBiblioteca de Montserrat? Tenim interès afer de la pàgina web un espai de cultura.Per això, hi posem regularment materials queajudin a crear aquest espai: cada quinze dieshi ha una llista de llibres nous que ens arri-ben, i crítiques de llibres. També vam pre-veure que hi hagués un apartat d’exposicions,com fan altres biblioteques. Vam pensar quepodria ser interessant fer conèixer els gra-vats i gravadors del país que, al llarg dels anys,ens han fet arribar obra seva, i vam prepararun projecte, que va ser acceptat per l’ObraSocial Caixa Terrassa.

Quant temps i quin equip humà ha estatnecessari? L’hem preparat en tres anys. Pri-mer, resseguint els gravats de la col·lecció icercant assessorament; després, contractantun comissari, Josep Casamartina, bon conei-xedor de l’art català del segle XX; i, després,ens vam posar a preparar el dossier de cadaartista. El pas següent va ser trobar expertsen webs. En total, una dotzena de persones.

Per què s’ha pensat que els gravats ex-posats fossin d’artistes catalans? Perquèen aquell moment vam veure que al nostrefons hi havia un gruix important de gravadorscatalans, i que era interessant donar-los aconèixer.

Quins criteris s’han tingut en compte perfer la selecció d’autors i obres represen-tades? Vam fer una tria generosa i, després,la vam analitzar amb Josep Casamartina, perdecidir plegats. De vegades, amb criteris vi-suals. Segur que han quedat per oferir au-tors que també haurien estat interessants.

La xifra de 18.000 gravats que atresorala biblioteca és espectacular. Jo mateixem meravello de la visió que van tenir els quivan formar l’actual biblioteca, entre els anys1920-1930! Penso que una part important delsgravats antics provenen d’aquest moment. Sibé molts van ser comprats amb lots de llibres,altres provenen de donacions. En particular,els gravats d’aquesta exposició són fruit dela relació de la majoria dels artistes amb Mont-serrat o de donants que tenien gravatsd’aquests autors.

De quines èpoques i artistes són aquests18.000 gravats? Els primers són dels inicis

de la impremta, el segle XV, i estan repre-sentats amb certa continuïtat autors i estils decada un dels segles següents fins als nostresdies.

Aquest ric fons és accessible a la gent d’al-guna manera? La idea és fer accessible aquestfons amb exposicions successives, de mane-ra presencial, activitat que du a terme el Mu-seu de Montserrat. Una sèrie de gravats es po-den veure habitualment allà mateix. D’altrabanda, el museu prepara exposicions itine-rants. Fa un temps se’n va realitzar una de vis-tes antigues de ciutats d’Espanya, actualmentse’n realitza una sobre Piranesi, que ha co-mençat a Oviedo i continua a Sabadell. A me-sura que anem estudiant i coneixent millorel fons, surten nous projectes d’exposicions.

Així com hi ha quadres del museu queviatgen per ser exposats arreu del món,

els gravats també són sol·licitats? Viatgenmés en tant que exposicions preparades desdel Museu de Montserrat que no pas en tantque peces sol·licitades.

Tenint en compte que hi ha gravats de Dü-rer, Rembrandt, Goya i Picasso, entre d’al-tres, reben ofertes per vendre’ls? La veri-tat és que no.

Els elogis de l’activitat artística sovint sónadreçats als grans pintors i, en menor mesu-ra, als escultors. Però l’exposició virtual dela Biblioteca de Montserrat té la virtut de po-sar en evidència la gran categoria artística quetambé tenen els gravadors. El pare DamiàRoure, director de la biblioteca, té la impressióque «pel que fa a exposicions de museus, elgravat és ben reconegut. En canvi, pel fet queno és una obra única, no sé si passa el ma-teix entre els particulars».

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, a dalt, «Estrelladecorativa», deDomènec Fita; abaix, «Sense títol»,de Modest Cuixart.10«Composició figura-tiva abstracta»,d’Emília Xargay.

(Ve de la pàgina 3)

DAMIÀ Roure Director de la Biblioteca de Montserrat

Convertir la pàgina a Internet en un espai de cultura. Aquesta és l’aspiració de Damià Roure, direc-tor de la Biblioteca de Montserrat, que detalla els passos que s’estan seguint per intentar aconse-guir aquest objectiu, que es combina amb les exposicions presencials que es fan al monestir.

“La web és unespai de cultura”

TEXT: TONI MATA I RIU FOTOGRAFIA: SALVADOR REDÓ

10

L a dietista Anna Ferrer (Figueres, 1980)fa tres anys que té consulta a Figueres.Encara que també visita a l’Altem figue-

renc, l’associació de disminuïts físics, i segueixla dieta dels futbolistes de la Unió EsportivaFigueres, entre d’altres.

Ha notat en aquest temps que la gent téganes de cuidar-se més? Sí. I no només peraprimar-se, sinó per aprendre hàbits alimen-taris. Molta gent ve a la consulta per això,perquè veuen que realment no saben menjar.

En són conscients? Sí. No saben com com-binar els aliments. Mengen massa al vespre.Piquen molt entre hores. Saben que això noestà bé i volen canviar-ho.

I com es canvien els costums alimentaris?Ho faig a través de la dieta. Sempre els dicque la meva funció és que aprenguin hàbitsalimentaris. I a través de l’exemple de la dieta,que sempre és personalitzada, m’adapto alsaliments que estan acostumats a menjar.

D’entrada no retalla aliments. No, això esfa a poc a poc. És la manera que ho apren-guin. Perquè si els faig una dieta molt estric-ta o molt diferent de la que estan acostumatsa menjar, tres setmanes després es cansarani deixaran de venir. En canvi, els dius «enllocde dues cocacoles cada dia, una cada dosdies». I així, a poc a poc, s’hi van acostu-mant.

És molt dolenta la Coca Cola? Sí. Molt (riem).Perquè té molt i molt de sucre i altres com-ponents químics que no coneixem prou.

Hi ha gent que en pren un litre al dia,no? Sí. Se n’ha de prendre tan poca com si-gui possible! (riu).

La gent segueix els consells o fa la viu-viu?Ja ho veus a la consulta, qui segueix i quit’enganya. Aquests últims tampoc m’interes-sa que vinguin, perquè em faran mala fama.Normalment la gent no diu que no fa la die-ta, diuen que fan la dieta i no funciona. Siels ho he de dir, els ho dic amb confiança:«mira, tu no m’enganyes, t’enganyes a tu ma-teix».

Què vénen més, dones o homes? Més do-nes. I també costa que la gent aprengui queuna dietista no és només per aprimar. Sinótambé per a esportistes. I per a la gent queté colesterol. I per a la gent que té la pressióalta, o que té anèmia, o per a les dones em-barassades. I per als nens.

Les embarassades han de menjar per dos?No. S’ha de controlar el pes en aquest perí-ode. Perquè si no poden acabar amb vint qui-los de més. I no és bo ni per a elles ni per alfetus. Han de fer una alimentació variada. Cadatrimestre té unes necessitats diferents. Els fe-tus necessiten vitamines o calci. Perquè sino en tenen, en trauran de la mare i ella tindràproblemes.

S’ha trobat amb gent amb problemes dedescalcificació? Sí. Perquè la llet està moltidealitzada. Per a mi hi ha alternatives comels batuts de soja, d’arròs... Hi ha altres ali-ments rics en calci, les verdures de fulla ver-da, els fruits secs...

I on trobem batuts de soja? A les herboris-teries i ara també als supermercats. Són ali-ments nous que arriben i poden ser alternati-ves per a la gent que té intolerància a la llet.

Les intoleràncies són per components quehi ha en el menjar? Sí. I també en l’ambient.Van en augment. El formatge és substitutiu enracions adequades, però està bé variar.

Porta la dieta de la Unió Eportiva Figue-res; quina dieta segueix un esportista? Moltalta en calories. Pensa que s’entrenen dueshores cada dia, mínim. I manca menjar sa.

Molts arriben a l’entrenament de molt lluny,sense esmorzar. Es tracta que esmorzin bé. Hiha combinacions d’aliments que ajuden a re-cuperar-se millor. De vegades sopen cosesque els fan sentir pesats. I van malament peral partit de l’endemà. No podran rendir tanbé. I són recomanables menjars baixos en grei-xos. Si menges un entrecot molt gros, desprésja veuràs quin entrenament faràs!

I com es fa el seguiment d’un equip? Te-nen les pautes per menjar a fora. I això es pas-sa a tots els hotels com a recomanacions. Comcuinar la pasta, el tipus de tall que han de fer...

Quant temps fa que porta el Figueres?Aquesta temporada.

De moment, quant a resultats, no van gai-re bé, no? (somriu) Ara estan recuperant, ija no estan en zona de descens!

Sí, és cert. La gent està molt obsessiona-da amb perdre pes? Sí. Jo els recalco queamb mi aprendran bons hàbits alimentaris.Això els farà baixar de pes i el mantindrandesprés. Perquè sabran els aliments que nos’han de menjar al vespre. Quins greixos sónsaludables. Si són capaços de seguir-ho, s’ani-ran mantenint. També podria fer dietes demenys quilos en una setmana, però no apren-drien res. L’Organització Mundial de la Salut

recomana mig quilo de pèrdua de pes a la set-mana, i molta gent no ho té en compte.

Les dietes-miracle, no? Sí. Primera que noés veritat i segon que moltes dietes juguen aavorrir-te de pollastre i carxofa, o la pinyaamb no sé què. Però no diuen que quan aca-bes la setmana, ho recuperes tot.

Veu la dona molt obsessionada pel físic?(s’ho pensa) Molt obsessionada tampoc. Hiha gent a la qual li sobren cinc quilos. Jopregunto el motiu de venir, i si diuen que elmarit li diu que està grassa, penses que aques-ta durarà quatre dies. Si diuen que ho fanper salut, perquè no poden jugar amb el fill,perquè a les anàlisis els han trobat no séquè, veus que ho fan per elles. La gent veconscienciada per canviar d’hàbits.

Uns consells per a la gent... Que menginvariat. Que mengin l’alimentació mediterrà-nia: llegums, peix, fruita... Cinc àpats al dia.I que facin exercici. Som molt sedentaris. Pujales escales del pis a peu. O vés a buscar alsnens caminant.

Vol afegir alguna cosa més? Sí, a finals d’abrilfaig un curs de Teràpies Naturistes, amb unmetge naturista, una terapeuta i cuinera, iun llicenciat en Belles Arts que farà unaintroducció a l’art-teràpia. Són quatre sessions.

Entrevista


ANNA Ferrer Dietista, té entre d’altres clients la Unió Esportiva Figueres

Comenta que molts clients recorden el dia del seu sant, i ho interpreta com una mostra d’agraï-ment. Menjar correctament ens pot ajudar a estar més a gust amb el nostre cos. La dietista figueren-ca Anna Ferrer ho intenta des que fa tres anys va obrir consulta a la seva ciutat.

“Una dietistano és nomésper aprimar”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

“Amb mi

aprendranbons hàbitsalimentaris.Això els farà

baixar de pes iel mantindran

després.Perquè sabran

els alimentsque no s’hande menjar al

vespre. Quinsgreixos són

saludables. Sisón capaçosde seguir-ho,

s’aniranmantenint.“

Les oficines centrals de Ryanair a Dublínsón un petit edifici de color blanc de tresplantes a la zona industrial de l’aeroport.

A la recepció, un cartell recorda que va ser inau-gurat el 1992 i sembla que des d’aquell any ladecoració no ha canviat. Potser l’única actua-lització han estat les pantalles planes dels or-dinadors. L’oficina del conseller delegat de lacompanyia és al primer pis i juntament amb unaltre petit despatx, es l’única zona de tota laplanta que té divisions. La resta de treballadorsde la companyia (alts directius inclosos) tre-ballen colze amb colze amb la resta en una gransala diàfana. Malgrat la separació, O’Leary con-trola tothom que entra i surt pel passadís per-què les seves parets són de vidre. A la seva por-ta hi ha uns dibuixos amb cares que representendiferents estats d’ànim: des de l’absolutamentempipat al somriure extrem. Un petit marc mò-bil assenyala, com un termòmetre, com estad’humor el «big boss» de Ryanair aquell dia.Estem de sort, perquè la temperatura està enun punt mitjà. Complint amb una norma no es-crita de la companyia, no es veuen ni corba-tes ni pantalons de vestir. «Són disfresses queno calen per fer funcionar una empresa», emcomenta un noi amb samarreta que resulta serel cap de màrqueting de l’aerolínia. O’Learys’aixeca, somriu i em convida a seure en unapetita taula de reunions tot demanant un cafèa la seva assistenta personal i comença a par-lar: «Sap que és el primer cop?».

El primer cop que parlem? Sí, es clar. No,el primer cop que rebo un periodista al meudespatx. No recordo que hagi vingut ningúabans. De fet no concedeixo gaires entrevistes.

És un honor, doncs. Potser és que a Giro-na les coses estan sortint bé... I tant, la nos-tra base catalana està essent tot un èxit co-mercial. No cal que li recordi tot el que estemcreixent a l’aeroport Girona-Costa Brava.

Potser sí que caldria que ho féssim, peròmés endavant. M’agradaria anar al passati preguntar-li com comença tot. Ryanair vanéixer el 1985 com una empresa molt humil,creada per tres empresaris, dos dels quals duienel cognom Ryan, Christy i Tony. La seva in-tenció va ser trencar el duopoli que existiaper volar des d’Irlanda al Regne Unit, volantdes de Waterford, al sud del país, a Londres,amb un petit avió brasiler d’hèlix i quinze pla-ces. Un any després l’aerolínia va aconseguirfer vols de Dublín a Londres amb una gran opo-sició per part d’Aer Lingus, que encara era com-panyia estatal. Va ser un èxit a petita escala,que va portar, però, pèrdues.

I vostè on era en aquells moments? Ja re-lacionat amb l’aviació? Ui, no! Jo havia es-tudiat empresarials al Trinity College de Du-blín, una Universitat de prestigi que m’havia depagar treballant com a cambrer en un hotel delmeu oncle, i quan vaig acabar els estudis vaigentrar com a comptable a la Stokes KennedyCrowley, que és ara la KPMG, on feia de con-sultor en temes fiscals a Tony Ryan, qui a ban-da de tenir la companyia, tenia com a negociprincipal el lloguer d’avions a aerolínies, so-bretot europees. Ryan va voler que treballésper a ell de manera exclusiva com a consultorfinancer de les seves empreses. Una de les mis-sions que em va encomanar va ser un viatgea Texas, per veure el funcionament d’una com-panyia americana de baixos costos anomena-da Southwest Airlines, i la veritat és que allàvaig tenir un contacte ben directe amb el mónde l’aviació i de tornada a Irlanda vaig portaralgunes idees que serien aplicables aquí.

Així que el model americà és el que va fera Ryanair tal com la coneixem ara. Sí, South-west va ser una gran inspiració. Amb les ide-es que vaig importar d’allà em van encarregaruna mena de «renaixement» de la companyia i

vaig proposar algunes coses pràcticament des-conegudes a Europa: les escales als aeroportshavien de ser mínimes, res de donar les coses«gratuïtes» a bord, treure dels avions la prime-ra classe o business i operar només amb un ti-pus d’avió. És a dir, tot això si es volia fer unacosa diferent del que s’estava fent al transportaeri europeu fins aquell moment, amb com-panyies nacionals recolzades econòmicamentpels seus països d’origen.

Sempre s’ha demostrat molt bel·ligerantamb les companyies tradicionals. Sí, i notan sols he carregat contra aquest model decompanyies sinó contra molts responsables tantgovernamentals com empresarials que l’avia-ció hagi estat fins fa ben poc una mena de clubselecte on només ells podien entrar i alhoraabusar dels passatgers amb uns preus difícil-ment justificables. La situació de fa una dèca-da cap aquí ha canviat molt, i tot això ha es-tat en bona part per la nostra presència, hemsacsejat el cel d’Europa

I també els aeroports, no? Només cal veureels noms dels aeroports on ens hem anat ex-pandint al llarg de tots aquests anys, campsde vol que tenien una activitat comercial resi-dual, sinó absolutament inexistent com ara Hahna Frankfurt, Beauvais a Paris, Ciampino a Romai tants d’altres...

I Girona, per exemple... Ah, Girona! Recor-do que vam visitar l’aeroport fa uns sis anys,quan ens vam començar a interessar per ope-rar a Catalunya. Crec que la visita va ser a l’hi-vern i ens vam trobar un aeroport absolutamentbuit, com si estigués abandonat. De fet, si nofos perquè hi havia algunes avionetes a la pla-taforma, semblava que estigués tancat per al-guna circumstància. A la terminal, si no recor-do malament, crec que encara no li havien fetres i donava una imatge força trista si ajunta-ves com estava d’aspecte amb un moviment co-mercial inexistent.

No m’està exagerant una mica la sensacióque va tenir? De cap manera. L’aeroport es vaconstruir a la època de Franco, veritat? Doncsla primera imatge que ens vam endur del con-junt en general va ser com de... massa antic,com d’altre temps, però evidentment li parlod’aquella primera imatge, que ens va sobtar.De seguida les coses van canviar.

I com veu l’aeroport de Girona al 2007?Girona va ser la gran sorpresa de la nostraxarxa de destinacions. Bé és veritat que parlantamb els responsables catalans, locals i de l’ae-roport pensàvem que aquest aeroport teniaun futur interessant per a nosaltres, no nomésper la fantàstica Costa Brava o per Girona en

general, sinó per la seva relació de proximitatamb Barcelona. Em van dir que les autoritatsportaven molt de temps dient que seria unexcel·lent segon aeroport de la capital de Ca-talunya, però no ho havien aconseguit fins quevam arribar nosaltres el 2002.

En aquest cinc anys d’experiència a Giro-na què destacaria mes? Doncs que hem cres-cut com enlloc, que els responsables amb elsquals tenim el contacte més directe, uns excel·-lents professionals, saben clarament el quevolen i ens ho demanen. També vam obriruna base de seguida, al 2004, perquè sabíemque encara havíem de créixer molt, i la millormanera era tenir a Girona un bon nombred’avions basats per poder obrir moltes més lí-nies o augmentar les freqüències en algunesja existents. Aquest any hem crescut allà coma cap base. Hem impulsat 17 noves rutes, in-vertint més de 280 milions, generant ocupaciói crec que és una dada ben clara: ajudem d’unamanera substancial al desenvolupament del sec-tor turístic català portant gent a Catalunya i al-hora fent possible que molt catalans viatgin desde Girona a 41 destinacions. Si pensem en aquellaeroport buit de no fa tants anys, la veritat ésque no es pot deixar de dir que tot s’ha revo-lucionat amb nosaltres.

Encara parlant de Girona. Qui viatja ambRyanair? De les dades actualitzades que tenim(mira un quadre) ... a veure, viatgers d’arriba-da i sortida a Girona-Barcelona (així consta Gi-rona-Costa Brava a les estadístiques de Rya-nair): li dic per ordre, els britànics son un 27%del total. Després, a fregar, vénen el 26% de ca-talans i espanyols, els tercers són els italians,amb un 17%, una xifra que creixerà seguramentper les noves rutes que tenim a Itàlia. Els ale-manys són un 11% del passatge. Belgues mésholandesos fan un 8%, francesos i irlandesosun 4% cadascun i els suecs suposen un 2%.Com ja li apuntava, amb les noves rutes aixòsuposo que canviarà. Hem apuntat cap a Es-candinàvia i també per les rutes a les Canàries

Les de Canàries són les primeres rutesdomèstiques que fan a Espanya. N’hi hauràmés? El mercat espanyol es interessantíssim iel de més creixement a tot Europa. Ja sompresents a 17 aeroports i volem 96 rutes. Aquestany només a Espanya haurem transportat 8 mi-lions de passatgers. Com vostè diu, aquestesde Fuerteventura i Tenerife són les primeresque fem entre aeroports espanyols. Pel que faa rutes interiors, en tenim a Gran Bretanya, unaa Irlanda, i l’exemple més proper seria a Ità-lia, on volem des de Roma a Milà-Bergamo iVenècia-Treviso o de Pisa a l’Alguer o Trapa-ni, amb molt d’èxit entre els italians. Tenim alcap rutes interiors des de Girona, n’hi ha al-

MICHAEL O’Leary Conseller delegat de Ryanair

Michael O’Leary, conseller delegat de Ryanair des de 1994, és un dels personatges més controvertitsdel panorama aeronàutic i empresarial europeu. Té 46 anys, un esperit jove, emprenedor i de vega-des massa vehement. No es casa amb ningú i, a més, es permet el luxe de dir tot el que vol. Ha creatla possibilitat que tothom pugui volar per preus impensables només fa uns anys i és admirat i odiatamb el mateix fervor per uns i altres. La setmana passada va rebre al seu despatx de Dublín a Diaride Girona, un fet excepcional, com a deferència pel bon funcionament de la seva base catalana.

“A Gironahem crescutcom enlloc”

TEXT I FOTOGRAFIA: JAVIER ORTEGA FIGUEIRAL


Quan un veu leshistriòniques fotosd’en Michael O’Le-ary pensa que ésuna persona esbo-jarrada. Doncs resmés lluny de la rea-litat. De Dalí endeien que quan es-tava en petit comitèo xerrant amb elspescadors de Ca-daqués era unapersona senzilla ique conversavaamb tota tranquil·li-tat i era nomésquan apareixia unobjectiu que la sevacara canviava perposar ganyotes,gestos exagerats oposes directamentper a les càmeres.Amb O’Leary passael mateix: és un em-presari amb ideesclares, una conver-sa interessant i en-cara que informal,molt tranquil en lesseves formes, peròai! de seguida queva veure que treia lacàmera per dema-nar-li un parell defotos. De cop i voltaem vaig trobar no-vament amb el capde Ryanair en ver-sió fotografia just aldavant.

A l’estil Dalí

gunes en estudi i suposo que després de l’estiupodrem parlar-ne ja més concretament.

Encara a Espanya, el seu aterratge a Madridva suposar un fet inesperat. Tothom pensa-va que apostarien pel nou aeroport de Ciu-dad Real. Hi havia pressa per l’establimentdel seu rival EasyJet a Madrid? Anem per parts,EasyJet no és competidor directe nostre, tenenuna filosofia ben diferent i això es veu quan lestarifes mitjanes sempre estan un 60% o un 70%per sobre de les nostres. D’altra banda, actual-ment tenim un pla d’expansió molt fort. Volemser presents a tot Europa, oferint vols econòmicsa tothom i facilitant l’accés als viatges aeris sen-se fer distincions. Madrid és un mercat moltimportant i no té aeroport alternatiu. Ja vaig dirque si la nostra aposta era créixer tal com volí-em, no havíem de tenir por dels aeroports grans,com és el cas de Barajas, on hem arribat i enuns mesos ja hem posat 15 rutes. L’aeroport delsud, Don Quijote, a Ciudad Real, no és la nos-tra destinació objectiva per a Madrid, no es potconsiderar realment com un aeroport secunda-ri tal com diuen els seus responsables parlant deltema del tren d’alta velocitat i etcétera. Encaraestà per veure. És massa lluny, fins i tot per auna companyia com la nostra.

Si no considera rival EasyJet, com veu lesdues aerolinies econòmiques que s’han cre-at darrerament amb seu a Barcelona? Tincentès que ells mateixos les consideren com a«línies de nova generació» o de «tercera genera-ció» Què vol dir tot això de les generacions?Són de baix cost o no ho són? Em fa gràcia aixòque es considerin econòmiques però alhora vul-guin oferir una mena d’híbrids de classe de ne-gocis per als empresaris. Quan vols estar fentmassa coses alhora o dirigir-te cap a massa ti-pus de clients és probable que no l’encertis.Posem com a exemple McDonald’s. Per quètriomfa? Perquè s’han decidit sempre a fer ham-burgueses, i continuen oferint les mateixes co-ses sense gaire canvi. No es compliquen la vidani pretenen atreure tothom. Són el que són, comIKEA o Tesco (cadena de supermercats econò-mics a Gran Bretanya i Irlanda). No concretarqui ets en aquest negoci no té gaire futur.

I on queda Iberia en tot aquest mercat? Ibe-ria és una companyia molt respectable, tot i laquantitat excessiva de directius que té. Està ce-dint moltes línies no rendibles a «l’híbrida» (riu)Clickair o senzillament les abandona. Fa unalabor molt interessant a Llatinoamèrica, com a lí-der d’aquest mercat, però d’aquí a poc temps nocontinuarà amb la mateixa estructura. No desa-pareixerà, però tal com estan les coses a Euro-pa, la tendència està clara: quedaran tres gransgrups liderats per Air France, Lufthansa i BritishAirways, i d’altra banda hi haurà Ryanair. Iberia

haurà de fer com KLM, que avui pertany al grupd’Air France. No li estranyi que d’aquí a un tempsla principal aerolínia espanyola s’anomeni Luft-hansa-Iberia o British Airways by Iberia. El tempsdirà, però serà així, fusionada o associada ambuna de les tres grans.

Diu que Ryanair existirà en el futur com lagran aerolínia independent de baix cost. Comserà el seu futur? Tenim un pla molt clar perals següents cinc anys. Pel període 2007-2012 vo-lem, senzillament, doblar trànsit de passatgers ibeneficis. Rebrem 142 nous avions, dels 42 mi-lions de passatgers amb els quals tancarem aquestany, fregarem d’aquí a cinc uns 75 milions declients, crearem més feina, facilitarem la despe-sa turística a les destinacions on volem i vola-rem, desenvoluparem regions on fins ara no hihavia un flux de viatgers, i a Girona, abans quem’ho pregunti, estarem al voltant dels 7 milionsde passatgers d’aquí a cinc anys

Tot això ho veurà? Tinc entès que va dir queel 2008 es retiraria de Ryanair. Es diuen tan-tes coses... reconec que ara fa un temps vaigdir que quan Ryan fos la companyia europea quetransportés més viatgers internacionals, hauriaacomplert un objectiu i em retiraria. Això seràl’any vinent, quan superem Lufthansa, però veigque encara em queda més feina per fer. I... quèvol que li digui, això m’absorbeix d’una mane-ra extraordinària, inverteixo molt de temps tre-ballant, el problema és que m’apassiona i fruei-xo com un boig de la meva feina. Crec que d’aquía tres anys, quan la consolidació del pla de fu-tur ja estigui segura, marxaré.

Parlant de bogeries i de feina... en les distàn-cies curtes vostè no em sembla tan exces-siu com fa veure en les seves compareixen-ces públiques. Vol dir? Bé, ara estem parlantde la meva feina, de Ryanair, del sector aeronàutic.Coses que m’agraden i m’interessen. Una altracosa és fer una presentació d’una nova ruta ouna nova destinació i fer una mica de xou.

Per a xou el que està tenint per adquirir AerLingus. El xou me l’estan muntant el govern,la Unió Europea i els buròcrates, que diuen queno és recomanable que Ryanair compri aques-ta companyia dublinesa... En fi, algunes cosesno canvien. Fins ara tenim el 25% d’aquesta com-panyia i som socis de referència, i si no podemampliar la nostra presència, continuarem al con-sell d’administració. Estàvem disposats a pagar1,8 bilions de euros per aquesta operació. Peròsi topem de caa amb un mur que ens ho impe-deix, esperarem, sempre arribarà el moment detornar a provar si l’objectiu empresarial continuasent interessant

Amb tot el creixement de futur del sector

en general, no ha pensat si tot això es sos-tenible per al planeta? És molt recorrent dirque l’aviació és la gran culpable de l’escalfamentglobal. Però amb tots els avions que hi ha vo-lant pel món avui mateix, el sector només ge-nera un 1,5% o un 2% del CO2. Els que sí con-taminen greument són les companyies elèctri-ques, que generen un 28% o el transport terrestre,prop d’un 20%. I ara, a sobre, ens volen fer pa-gar una taxa antiescalfament a tots els bitllets? Iquè més? Això sí que no es just! Nosaltres com-batrem amb tot el que tenim per evitar aquestainjustícia. Van a atacar el sector més fràgil, l’aeri,com de costum, amb tantes taxes i mesures es-túpides. Per la nostra banda, hem fet una inversiómolt forta, de 10 bilions de dòlars, en avionsnous que han reduït d’una manera brutal les emis-sions. Això es el que li puc dir.

Vostè ha dit que a mitjà termini els passat-gers viatjaran gratis. Vol dir que els preusdels viatges es poden abaixar encara més?On és el secret de tot això? Sí, i la publicitatés la clau. No hi ha pàgines d’Internet amb ac-cés gratuït a canvi de la presència de publicitat?Per aquest camí aniria el tema. A més, la gent nodeixaria de fer despesa a bord dels nostres avions,això ho tenim molt estudiat. D’aquí a 10 anys,el bitllet d’avió no serà la despesa principal peral viatger. No serà ni tan sols despesa.

Fins ara quines han estat a grans trets lesclaus per mantenir els preus que ofereixen?Complir amb allò que és essencial, és a dir, eltransport aeri de persones de punt a punt, fer-ho en el menor temps possible, fer que els avionsestiguin volant tant temps com puguin, reduintal màxim les escales, fent ús d’aeroports petitsi mitjans, on es pot fer una operació mes eficaçi ràpida, i a costos més baixos. I pel que fa a laresta, qualsevol cosa que es demani, senzilla-ment, s’ha de pagar: embarcament anticipat, men-jar i beure a bord, facturació d’equipatges, prem-sa... I la nostra pàgina web, una de les mes vi-sitades del món, on enllacem amb un munt deserveis amb els quals interactuem.

Què fa vostè quan no és a la seu de Ryanair,volant o fent créixer la companyia amb lesseves aparicions per tot Europa? M’agradala vida de granja, visc al camp en una zona molttranquil·la i allunyada dels avions. Tinc cavalls,però no els munto. Als 14 anys muntava sovinti vaig patir una caiguda greu que em va fer sen-tir un respecte tan gran per ells que no vaigtornar a muntar mai més. En tot cas em conti-nuen agradant molt, i un dels meus grans cam-pions, el War of Attrition, està guanyant carre-res molt prestigioses als circuits hípics irlande-sos i britànics. Estic casat amb Anita des de 2003i tinc un fill, Matthew O’Leary, que té un any imig.

Entrevista


“Ajudem d’una

manerasubstancial aldesenvolupa-

ment delsector turísticcatalà portant

gent aCatalunya

i alhora fentpossible que

molts catalansviatgin des de

Girona a 41destinacions.

Si pensemen aquell

aeroport buitde no fa tantsanys, la veritatés que no espot deixar de

dir que tot s’harevolucionat

amb nosaltres.“


Diari de Girona va crear l’any 2002 el pre-mi Important per reconèixer persones ientitats de les comarques gironines que

haguessin excel·lit en la seva activitat i ques’haguessin distingit per fets remarcables d’in-terès general. Així, cada mes de 2006 va serseleccionada una persona o entitat que reu-nís aquests requisits per rebre el guardó, lliu-rat en un acte al restaurant Maràngels de SantGregori. Com es pot comprovar en el resumque segueix, tots els premiats de l’any passates mereixien un guardó que s’ha consolidatcom a reconeixedor de totes aquelles inicia-tives i activitats que promouen Girona.

CASINO MENESTRAL DE FIGUERESVa néixer l’any 1856 per fomentar les relacionsd’amistat entre els veïns de classe mitjana deFigueres i pretenia difondre les idees de laIl·lustració entre els seus associats. Després dela lògica evolució que impliquen 150 anysd’existència –el motiu del premi Important–,el Casino Menestral de Figueres ha ampliat lesseves activitats fins a cobrir un ampli espec-tre que va des de la biblioteca i l’arxiu fins ales sales d’exposicions. La celebració del 150èaniversari l’any 2006 li va servir a l’entitat perincrementar el nombre de participants en lesseves activitats, fins el punt de superar els dosmil usuaris –amb un miler de famílies asso-ciades.

QUIM CARRERASEl mes de febrer de 2006, el jove navegantde Begur Quim Carreras aconseguia creuarl’Atlàntic en solitari a bord de la seva embar-cació Bora Bora. Carreras era un dels partici-pants en una prova apta només per a aven-turars: la Sotogrande-Martinica. Va sortir el 8de gener de la localitat gaditana de Sotograndei després de 24 dies de travessia en solitari –sismenys del que preveia– va plantar-se a la Mar-tinica, havent recorregut 3.370 milles nàuti-ques. El navegant begurenc va ser un dels dosúnics que van fer la travessa en solitari. Un re-llotge de cuina programat per sonar cada mit-ja hora l’ajudava a despertar-se per fer les com-provacions necessàries a bord.

LA SALLE CASSÀ I LA SALLE GIRONAEls col·legis de La Salle a Cassà de la Selva ia Girona van celebrar durant el curs passatel 125è aniversari i el centenari, respectiva-ment. Tots dos centres educatius van progra-mar una gran quantitat d’activitats (edició dellibres, exposicions, conferències, activitatsmusicals, esportives i lúdiques i un llarg etcè-tera) per commemorar l’efemèride, i el deCassà, a més, va ser guardonat amb la Creude Sant Jordi. Va ser precisament aquesta llar-ga trajectòria educativa i la implicació socialen les respectives localitats el que els va fermereixedors del premi Important. La SalleCassà té actualment més de 600 alumnes, i laSalle Girona supera els 700.

HOSPITAL JOSEP TRUETAL’abril del 1956 va començar a funcionar elque avui és l’Hospital Josep Trueta, amb unaplantilla d’unes 150 persones, i el 13 d’abrilhi va néixer el primer nadó, que va ser unanena. Cinquanta anys més tard –aquest aniver-sari i el fet que s’hagi convertit en l’hospitalde referència de les comarques gironines lihan valgut el premi Important–, a l’HospitalUniversitari de Girona Doctor Josep Truetahi treballen més de 1.300 professionals, es fananualment prop de 10.000 operacions i uns20.000 ingressos hospitalaris i s’atenen més de200.000 visites a consultes externes i a l’hos-pital de dia. El repte que afronta ara el cen-tre és la construcció d’un nou edifici, que had’entrar en funcionament l’any 2011.

EXPEDICIÓ A L’EVERESTEl 17 de maig de 2006, unes hores abans que

Importants de l’anyTEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ/ANIOL RESCLOSA

Dotze persones i entitats van ser guardonades l’any passat amb el premi Important, creat per Diari deGirona per distingir actuacions remarcables d’interès general en l’àmbit de les comarques gironines

Febrer: Quim CarrerasEl navegant de Begur va travessar en soli-tari l’Atlàntic en el vaixell «Bora Bora».

Agost: Josep Lluís BlancoL’atleta de Lloret de Mar va ser medalla deplata als europeus de Goteborg.

Gener: Casino Menestral de FigueresD’esquerra a dreta, Vicenta Costa, el vicepresident Pere-JoanPujol, la presidenta Marta Subirós i l’arxiver Joan Serra.

Juliol: Cantada d’havaneres de CalellaUn dels actes més emblemàtics i multitudinaris de l’estiu a laCosta Brava va celebrar els quaranta anys.

Abril: Hospital Josep TruetaRafael Garcia, Mateu Huguet, Montserrat Figuerola, Raimon Belenes, Rosa Suñer, Maria Àngels Morales iLluís Gamell van representar el centre en l’entrega del premi pels seus cinquanta anys d’existència.

Octubre: Special Olympics de Lloret de MarJosep Teixidor, Mariona Sabater, Xavier Crespo, Francesc Martínez de Foix, Joaquim Teixidor i Quim Sicíliavan representar les diferents entitats implicades en l’organització dels Jocs amb 2.300 participants.

Reportatge


el Barça guanyés la seva segona Lliga de Cam-pions, l’alpinisme gironí pujava per primer copal cim de la muntanya més alta del món, l’Eve-rest. Joan Cardona, un dels membres del’expedició Pirineu de Girona, va ser qui vaposar els peus al sostre del món, deixant-hi unabandera signada per centenars de gironins. «Vaser una cosa molt gran», rememorava Cardonaen l’acte d’entrega del premi Important. «Re-cordo que quan em faltava poc per arribar estavamolt nerviós, no per por de no poder-ho acon-seguir, perquè anava molt bé, sinó perquè pen-sava en la importància del fet. Una vegada allàem vaig relaxar, vaig gaudir de les vistes en

un dia magnífic i vaig tenir la sensació d’estaral sostre del món». El proper objectiu d’aquestsalpinistes és coronar d’aquí a un parell d’anysun altre cim mític, el K2.

ANTONI HOSTENCHDurant els quinze anys que Antoni Hostenchva presidir la Cambra de Comerç de Girona –cà-rrec que va deixar a finals del mes de juny de2006– es van posar en marxa projectes com elGirona Convention Bureau, que promociona elturisme de congressos i d’incentius a la de-marcació, la Llotja de Contractació i l’Oficina deGestió Empresaral Unificada, el Girona Centre

Logístic o l’estudi Girona 2010, entre d’altres.Hostench, pèrit mercantil i empresari de Ban-yoles, ha estat vinculat a la Cambra durant bonapart de la seva vida, i la seva trajectòria tambéha estat reconeguda per la Generalitat amb laconcessió de la Medalla President Macià al mè-rit laboral.

CANTADA D’HAVANERES DE CALELLAMilers de persones es reuneixen cada primerdissabte del mes de juliol a la platja de Port-bo de Calella de Palafrugell per assistir a unacantada d’havaneres que s’ha convertit en undels actes més emblemàtics i multitudinaris del’estiu a la Costa Brava. La cantada celebraval’estiu passat els seus quaranta anys d’existèn-cia, motiu pel qual va ser guardonada amb elpremi Important.

JOSEP LLUÍS BLANCOL’atleta de Lloret de Mar va triomfar l’agost de2006 als campionats europeus d’atletisme dis-putats a la localitat sueca de Goteborg, on vaguanyar la medalla de plata en la prova de 3.000metres obstacles. L’excel·lent resultat de JosepLluís Blanco li arribava en un molt bon momentde la seva trajectòria, ja que també ostentavael títol de campió d’Espanya de cros curt. Enl’acte d’entrega del premi Important, Blanco ex-plicava que «he d’apofitar que visc el meu mi-llor moment i sense oblidar les proves de cadasetmana, els meus objectius són classificar-meper als Jocs Olímpics de Pequín de 2008 i fer-hi un bon paper, i tornar a triomfar en els pro-pers europeus, el 2010, que a més es fan a casa,a Barcelona».

CENTRE CATÒLIC DE BLANESEl Centre Catòlic de Blanes s’ha sabut adaptarals canvis al llarg de la història fins a arribar acomplir cent anys. Durant la Guerra civil, perexemple, l’església es va desprendre de la ti-tularitat de l’edifici de l’entitat, perquè els re-publicans no el poguessin confiscar. Durant elfranquisme va funcionar com a Acció Catòlica,i a la mort del dictador va recuperar la deno-minació de Centre Catòlic, tot i que per a mol-tes persones és simplement El Centre. Distin-gida també amb la Creu de Sant Jordi pel seucentenari, l’entitat va commemorar aquestaefemèride amb una remodelació a fons de lesseves instal·lacions amb la voluntat de conti-nuar oferint serveis culturals a Blanes.

SPECIAL OLYMPICS DE LLORET DE MARSpecial Olympics Catalunya, Federació ACELL(Federació Catalana d’Esports per a DisminuitsPsíquics) i Ajuntament de Lloret de Mar van tre-ballar plegats perquè els Special Olympics dela localitat selvatana fossin un èxit. I se’n vansortir amb nota: més de 2.300 participants, mi-lers d’espectadors i centenars de voluntarisvan convertir durant quatre dies Lloret de Maren la seu d’un esdeveniment de primer ordre.El mateix president honorífic del Comitè Olím-pic Internacional, Joan Antoni Samaranch, vaqualificar els Special Olympics lloretencs com«la festa de l’esport i la solidaritat». Amb el pre-mi Important, Diari de Girona guardonava con-cretament els jocs de Lloret, però també la tra-jectòria de suport als discapacitats que desen-volupen tant Special Olympics com la FederacióACELL.

TOMMY ROBREDOEl tennista nascut a Hostalric i criat a Olot vaviure el 2006 la seva millor temporada fins avui.Va arribar a estar classificat com el sisè millortennista del món; va guanyar el torneig d’Ham-burg; i va participar per primera vegada enuna Copa Masters, a Xangai. La progressió deTommy Robredo és constant, però encara li fal-ta fer el salt que suposaria guanyar un dels granstornejos del calendari.

UNIVERSITAT DE GIRONAEls tres rectors que ha tingut fins ara la Univer-sitat de Girona –Josep M. Nadal, Joan Batlle iAnna Maria Geli– es van reunir en un sopar perrebre el premi Important pels quinze anysd’existència de la UdG. Durant una tertúlia de-senfadada, també hi va haver moment per aplantejaments seriosos, com el de l’actual rec-tora, Anna Maria Geli, sobre el futur de la uni-versitat: «És vital per a la Universitat de Gironaresoldre en el decurs dels propers dos anys eldèficit d’infraestructures, perquè sinó quedaremofegats i els estudiants marxaran cap a les al-tres universitats». Geli es va mostrar més opti-mista, en canvi, sobre el Parc Científic de laCreueta, que està a punt de ser inaugurat.

Setembre: Centre Catòlic de BlanesMaria Assumpció Rafa, Salvador Crous, Anna Moran, Quim Planas, Maria Rams i Pere Castany vanrecollir el guardó que commemorava el centenari de l’entitat.

Maig: Expedició a l’EverestJordi Servosa, Joan Cardona i Lluís Julià formen part del’equip que va aconseguir el cim més alt del món.

Juny: Antoni HostenchVa presidir durant quinze anys laCambra de Comerç de Girona.

Novembre: T. RobredoEl tennista gironí va ser premiatper una excel·lent temporada.

Desembre: Universitat de GironaEls tres rectors de la UdG, Josep M. Nadal, Anna M. Geli iJoan Batlle, van posar plegats en una foto històrica.

Març: La Salle Cassà de la Selva i La Salle GironaRepresentants de les dues comunitats educatives lasal·lianes que durant el curs passat van cele-brar el 125è aniversari, la de Cassà, i el centenari, la de Girona.

Establimentsantics


Els orígens de la casa Ros es podrien si-tuar a l’illa de Cuba perquè sembla queJoana Rodríguez, que havia nascut a San-

tillana del Mar (Santander) va arribar a co-mençaments del segle passat a Blanes, onva conèixer Joan Ros i Massó. Es van casar ivan marxar cap a terres cubanes, on van feruna raonable fortuna. Van tenir quatre fills iquan van tornar de la seva estada al Carib vanmuntar una botiga al carrer Ample de Blanes,que era com una mena de ferreteria i lam-pisteria a la vegada. Al poc temps, però, JoanRos va morir i es va fer càrrec del negoci undels fills, Francesc Ros i Rodríguez.

A l’establiment blanenc s’hi venien bom-betes, portalàmpades, endolls, fussibles i ma-terial elèctric divers, en una època en la quall’electricitat ja estava instal·lada en gairebé to-tes les cases del nucli urbà (no en tenien en-cara la majoria de masies de pagès). FrancescRos i Rodríguez era lampista, feia instal·la-cions elèctriques i també tocava el ram de l’ai-gua. L’any 1925 es va casar amb FranciscaComa i Puig i tots dos van continuar treba-llant a la botiga, que cada vegada anava mi-llor, perquè augmentaven les instal·lacionsd’aigua i llum als habitatges de Blanes. Ales-hores Ros també va muntar un taller a la car-retera de l’Estació, on tots els treballs ques’hi feien anaven destinats a l’empresa Safa.Es pot dir que gairebé es depenia dels encàr-recs de la gran empresa blanenca.

SOTA BANDERA CUBANADurant la Guerra Civil, Francesc Ros va ha-ver de marxar a Cuba perquè era nascut allà.El cònsul cubà es va fer càrrec de la botiga,instal·lant-hi la bandera cubana i precintant-la perquè aquesta no fos comissada pels re-publicans. Al taller de la carretera de l’Esta-ció es va fer el mateix i els republicans es vanveure obligats a respectar-ho tot per no cre-ar un greu conflicte.

L’empresa Safa va quedar destrossada pelsbombardeigs i en els primers anys de la post-guerra es va haver de refer. El taller de Fran-cesc Ros va treballar al màxim per tirar en-davant les demandes de peces i encàrrecs queels feien. Es pot dir que ell va estar treba-

llant per a la Safa fins que es va jubilar. La bo-tiga la portava la seva dona.

L’any 1944 es va fer una ampliació de l’es-tabliment del carrer Ample i s’hi van començara vendre làmpades i objectes de regal, aixícom altres productes. L’any 1946 s’hi venencoses per a la llar, ferreteria i fontaneria, i unapart de l’establiment es converteix en arme-ria. Els objectes de regal es continuen ve-nent perquè hi havia una gran demanda.

El fill del matrimoni, Joan Ros i Comas, vaaprendre de lampista al taller de la carreterade l’Estació i l’any 1955 es va casar amb Ma-ria Pérez i Pérez, que l’any 1959 es va posara treballar a l’establiment al costat de la sevasogra. Aleshores, als anys seixanta, el mer-cat canvia perquè es posen de moda els pri-mers productes de consum, tot i que moltagent tenia problemes per adquirir-los. Es co-

mencen a vendre neveres, te-levisions, electrodomèstics gransi petits per a la llar. Mentrestant,Joan Ros continua fent de lam-pista per a empreses i per a par-ticulars.

Quan Francesc Ros i Rodrí-guez es va jubilar, l’any 1959, esva tancar el taller de la carreterade l’Estació. Llavors el matrimoniJoan Ros-Maria Pérez es va de-dicar completament a la boti-

ga, ella despatxant i ell a les instal·lacions perles cases i empreses del poble.

La ferreteria es va suprimir l’any 1989, peròes va continuar amb l’armeria, que també esva haver de tancar al cap de pocs anys, a cau-sa de les exigències de seguretat imposadespel govern a aquests tipus d’establiments.

El matrimoni va tenir dos fills: Francesc Rosi Pérez, que va començar a treballar a la casal’any 1976, però que va marxar després per-què va trobar feina en un establiment ban-cari. Llavors hi va entrar Joan Ros i Pérez, l’any1981, i encara hi continua. L’any 1993 es ju-bila Joan Ros i Comas; més tard també hofaria Maria Pérez i Pérez.

Tant Joan Ros i Pérez com el seu germàFrancesc estan casats i tenen descendència,però els fills són petits i encara no se sap sivoldran continuar en el negoci.

Casa RosBlanesEls diners que uns «indianos» van fer a Cuba estan en l’origen de

l’establiment, que ara ven parament per a la llar i objectes deregal, i que va començar sent lampisteria, ferreteria i armeria.

Història

El matrimoni for-mat per JoanRos i Joana Ro-dríguez va emi-grar a Cuba perfer fortuna. A latornada vanmuntar una bo-tiga de vendad’objectes delampisteria aBlanes. Méstard van ins-tal·lar un tallerper poder com-plir amb elsencàrrecs del’empresa Safa.Després de laGuerra Civil esvan fer amplia-cions i al margede ser tambéferreteria, es ve-nien armes decacera. Ara s’hiven paramentper a la llar.

Origen1919.FundadorsJoan Ros Mas-só i Joana Ro-dríguez.Propietariactual Joan Ros i Co-mas.TreballadorsRègim familiar iun.ActivitatVenda de para-ment per a lallar, objectes deregal i estris al’engròs per al’hostaleria.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

A gairebé tots els contes de nens apareixel bosc com a element emblemàtic i plede màgia, i al nostre projecte... també.

El bosc plantejat és l’element de partida delprojecte i el que fa que tot l’espai de què dis-posem participi en l’enriquiment sensorial delspares, professors i fonamentalment dels nens».Amb aquest plantejament tan suggerent vanencarar els arquitectes Lluís Badenas, XavierAlemany, Jaume Tubert i Javier de Lemus elprojecte de dissenyar una llar d’infants per aVilablareix. I tot i que ara mateix l’aspectedel bosc no recorda precisament la frondosi-tat que acostuma a caracteritzar els boscos delscontes, el cert és que l’edifici funciona molt bédes de tres aspectes bàsics en l’arquitectura:concepte, funcionalitat i estètica. Així ho vaentendre el jurat dels premis d’arquitecturade les comarques gironines corresponents a2006, que va el triar entre les obres finalistes.

Fixades les bases de l’edifici, els arquitectescontinuen –en el catàleg dels premis–desgranant els seus raonaments a l’hora d’en-

frontar-s’hi: «Diuen que de 0 a 3 anys és l’edaten la qual bàsicament els nens “graven” i con-formen el seu món sensorial. Així doncs, l’es-planada del bosc es concep com l’escenari iàmbit de referència de l’escola, on podranjugar, aprendre i, alhora, captar i percebre sen-sacions de com cauen les fulles, com neva,com plou, com vénen o se’n van els ocells,com tornen a sortir les fulles i les flors, etc...».Aquest bosc, però, a diferència dels dels con-tes, «es planteja amb una disposició geomè-trica de l’arbrat que ens aporta una sensaciónecessària d’ordre i que, d’altra banda, és ca-racterístic del paisatge de l’entorn de Giro-na».

Les referències als contes que fan els arqui-tectes no s’acaben en el bosc: «Al final del bosc,com la casa dels set nans, el pavelló de l’es-cola és sempre l’element de referència». Un pa-velló que també ha estat profundament ra-cionalitzat: «Es planteja completament obert albosc i situat amb una orientació a sud-est, re-collint el sol de matí, quan entren els nens, i

tancant-se al sol rasant de ponent. L’edifici,però, queda subtilment separat del bosc perun recinte exterior, pati de jocs, acotat perun banc, que té l’alçada suficient per contro-lar els nens però, alhora, ens permet gaudirde les visuals del bosc».

Entre el bosc i l’edifici –concebut com unelement linial que abasta gairebé la totalitat dela parcel·la–, «l’esplanada envoltada d’arbrestindrà un tractament de prat. Els arbres es plan-tegen amb fulla caduca, per tal de permetrel’entrada de sol a l’hivern i l’ombra a l’estiu.En aquest espai es poden preveure, puntual-ment, àmbits destinats a jocs infantils, espaisper a la psicomotricitat, un teatre exterior,zones concretes amb plantacions de flors ohortets, bancs on s’esperin i parlin els pares,etc». A parer de Badenas, Alemany, Tubert iDe Lemus, «en definitiva, pagarà la pena ca-minar un xic més fins a l’edifici, si així es potgaudir de tot l’espai de la parcel·la, ja sigui percontemplar, per jugar, per esperar, per xerrar,etc.».

Arquitecturagironina


Un bosc per aprendreImatges extretes dels contes infantils són en l’origen d’un projecte amb una forta base conceptual.

Llar d’infants municipal (Vilablareix)

Mésinformació

– Demarcació deGirona del Col.-legi d’Arquitec-tes de Catalun-ya, plaça Cate-dral, 8, Girona.972 41 27 27 www.coac.net/Girona.

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

Fitxatècnica

ProjecteLlar d’infantsmunicipal.AdreçaCarrer Pirineus,33, Vilablareix.Autors Lluís Badenas,Xavier Alemany,Jaume Tubert iJavier de Le-mus.PromotorAjuntament deVilablareix.ConstruccióObycall (Obras ycanalizacionesLloret, s.a.).Col·laboradorsEulàlia Cudolà,arquitecte tèc-nic; i Bernuz-Fernández Ar-quitectes, s.l.,estructura.

Al final, com deia Joan Manuel Serrat, les que ma-nen són «aquelles petites coses» de les quals

estan fetes les grans sensacions. Petites coses que,en efecte, són aquí, a la nostra memòria, a puntper reaparèixer a la mínima ocasió que se’ls dóna...i que són magnífiques quan reapareixen per bé.

Petites coses... Hi ha gaires coses més petitesque aquests miraculosos i mínims pèsols guipus-coans que haurien de tenir ara mateix la seva tem-porada? A Sant Sebastià i el seu entorn més prò-xim hi ha tres restaurants amb les anhelades tres es-trelles i un parell que en tenen dues. Sembla, doncs,lògic peregrinar a Sant Sebastià amb ànim de fer unaimmersió en cuina creativa. Bé doncs, jo vaig anara la capital donostiarra la setmana passada amb gai-rebé una única il·lusió: gaudir d’aquests pèsols queels guipuscoans han convertit en gairebé un mite.Això dels pèsols únics i irrepetibles ho he escoltati vist en més llocs, és clar: a Catalunya, Astúries, Ga-lícia... He de reconèixer que els pesolets guipus-coans es mereixen el viatge: són una delícia, unamínima i breu delícia. El meu estimat Juan MariArzak es lamentava que els pèsols (d’Hernani, emva dir) que tenia el dia que vaig anar-hi eren «grans»,perquè portava diversos dies plovent i no hi haviaa penes pesolets. Com deuen ser els que ell ano-mena «petits»... Sé que me’ls va escollir, però sé,sobretot, que els vaig gaudir moltíssim; venien enun plat batejat a la carta «productes de temporadaen quatre línies»: a mi me’n va faltar una, la de lesfavetes, per culpa de la pluja; les altres tres erenels pesolets a una banda, dos mitjos espàrrecs blancsa la graella al centre i una altra banda de mínimeszizas, promesa de moixernons, a la dreta. Ho creu-ran o no, però a menjar això era el que jo havia anatfer a Sant Sebastià.

Vaig gaudir amb Arzak, entre d’altres coses per-què vam dissenyar un menú magnífic: diversos ape-ritius, els pesolets i la seva escorta, un memorablelluç en salsa verda amb cloïsses (sí, un lluç en sal-sa verda en un «tres estrelles», que demostra que en-

cara queda una mica de sentit comú en el món cu-linari), un magnífic colom, les postres, un fantàsticChassagne-Montrachet... Un menú-degustació, coms’anomenen aquestes coses, per molt que a mi emrepel·leixi la paraula «degustar». Però prefereixo un«menú-degustació» als actuals «menús-exhibició»; enels primers es tracta que gaudeixi el comensal, men-tre que en els segons es tracta que el xef exhibei-xi els seus coneixements tècnics, siguin o no sus-ceptibles de ser gaudits per qui els pateix.

Però... a la sobretaula va venir el cop: jo no sa-bia que ens havia deixat el gran Luis Bettónica,l’estimat amic, col·lega i mestre. M’ho va dir, creientque ja ho sabia, Arzak. Em vaig quedar de pedra.

Sabia que Luis estava malament, lluitant; però nin-gú m’havia avisat del seu trànsit. Ja quedava, enaquest cada vegada més embogit món de la gas-tronomia, molt poca gent com Bettónica, i se n’haanat. Se n’ha anat, sobre totes les coses, un gransenyor, un company ameníssim, gran conversador,savi en totes les savieses, lògic, ple de seny.

Luis Bettónica era el port al qual tots acudíem aBarcelona. Recordo alguna vetllada inoblidable, aldesaparegut Florián de Rosa Grau, compartint unzampone amb llenties sense necessitat d’esperar,com els romans, que fos cap d’any... Li agradavala cuina de veritat, no la virtual, i sabia gaudir-ne.Alguna afició, o vici, comú teníem: l’arròs amb llet,per exemple, sobre el qual vam parlar llargamenta la bellíssima localitat pirinenca de Hecho, fins quela seva dona, Larri, ens va tornar a la realitat dient-nos: «A vosaltres no us agrada l’arròs amb llet, elque us agrada és la canyella».

Luis se n’ha anat al cel dels gastrònoms, que tam-bé existeix, on s’haurà trobat amb el seu amic Cun-queiro, amb el gran mestre de mestres Néstor Lu-ján, amb l’irreductible Xavier Domingo... Bona gent,i magnífics companys de taula: sabien menjar, i sa-bien conversar. La seva cuina no era aquesta cuinatecnològica i deshumanitzada d’avui; per fortuna,en aquest cel no hi ha menús-exhibició.

Aquelles petites cosesCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Medallad’Or al

Concurs devins i ca-ves de Ca-t a l u n y a ,G i r o v i2007. Vid’un boniccolor cire-ra fosc.A r o m aafruitada,potent i

atractiva. En boca és molt suaui saborós. Confirma les notes defruita madura i confitada, ambtanins suaus i molt ben integrats.Elaborat amb les varietats Ca-bernet Sauvignon, Merlot i Gar-natxa negra de la propietat. Ésun dels moderns i bons vins queactualment es produeixen a ala D.O. Empordà. Molt adequatper a carns suaus i formatges se-micurats, com també per a es-tofats i guisats no massa condi-mentats.

El celler elaborador: Castillode Capmany, s.l., fundat el 1994pel Sr. José Luis Moll –recupe-rant i restaurant el bonic castellque es troba a l’entrada del po-ble de Capmany– elabora tam-bé el vi de reserva Moll de Albai una mistela blanca de gran qua-litat. Per a més informació: [email protected].

Castillode Olivares

El vi

2003

MAS BATLLER e s t a u r a n t

La nostra gran sala pot acollir còmodament fins a 150 persones perals vostres:

• Congressos

• Reunions

• Àpats d’empresa

• Banquets de noces

• Batejos

• Comunions

• Celebracions familiars

Gran Sala de banquets

Carretera dels Àngels km 0,217241 La Creueta - Quart - GIRONA

Tel. 972 469 866 - Fax. 972 469 855www.masbatlle.com - [email protected]

A menys de 5 minuts del Centre deGirona, en una masia del segle XVII,magníficament restaurada, el Res-taurant Mas Batlle posa a la vostradisposició unes instal·lacions total-ment renovades.

Oferim una cuina moderna amb arrelstradicionals. Una cuina del país po-sada al dia, amb propostes diàries demercat i utilitzant els millors productesde la nostra terra.

Si haguéssim de fer una comparació en-tre els productes bàsics de terra i mar,l’equivalent del porc al mar fóra la tonyi-

na. En la nostra tradició culinària –com arreudel Mediterrani–, la tonyina és com una menade rebost del qual se n’aprofita, per salar, pràc-ticament tot, com ho designa un lèxic –par-ticularment valencià– molt saborós: ossos, es-pines, espineta, ganyims o ganyils, sangat-xo, bull (estómac)... A més hi ha parts opreparacions particularment exquisides, comla tonyina salada, la ventresca, la sorra, la moi-xama –el «pernil del mar»– i d’altres.

A part, constitueix un excel.lent menjar enfresc, com ens ho demostren els bascos ambplats tan memorables com el Marmitako (su-quet de tonyina), la tonyina amb ceba o sam-faina dels Països Catalans i, naturalment, elsushi, sashimi i altres preparacions japoneses(tonyina seca, ous, flocs, brou...). No obli-déssim tampoc la universal tonyina en oli, alnatural o en escabetx, de tanta importànciaa l’Espanya interior, on l’«escabeche» és sinò-nim de tonyina en conserva, per fer truites,amanides, etc... I, més modernament, totamena de pastes per untar, patés per fer en-trepans, amanides ja preparades, etc..., quetenen com a base la tonyina.

Aquí hi ha, però, una «qüestió de noms».Tant a Catalunya com a Espanya, per «tonyi-na» podem entendre espècies diferents. Inten-tem-ho aclarir. El nom de tonyina, en sentitestricte, només es podria aplicar al peix queporta el nom científic de Thunnus thynnus.És la tonyina roja o mediterrània, nom queporta en francès (thon rouge).En espanyolés simplement atún i en anglès tuna, blue-fin tuna o tunny. Té un color blau negrós i,en les seves mides màximes pot arribar a ami-dar entre 2 i 3 metres i pesar 500 quilos. Estroba a tots els mars càlids, però també a laMediterrània. És una tonyina molt amenaça-da, ja que és la que mengen, en cru, els japo-nesos. Sembla que entra al Mediterrani per re-produir-se, a la primavera i a l’estiu, tot se-guint els bancs de sardines de què s’alimenten.A l’Alt Empordà, la millor època de les ton-yines és d’agost a setembre. Es el moment tra-dicional de la pesca dels bancs de tonyines,al Marroc, a Sardenya i a Sicília (la famosa«Matanza» o pesca col·lectiva i sagnant, ja queles tonyines a Sicília o a Catalunya es mata-ven a cops d’estaca).

LES ALMADRAVESA Catalunya, Andalusia, etc..., hi havia perpescar-la les grans almadraves (xarxes fixes,sempre calades, d’uns dos mil metres, o més,de longitud, i una amplada d’un a vint me-tres per a pescar-la), ja desaparegudes. N’hihavia hagut a Sant Pere de Rodes, el Port dela Selva, i, fins al 1921, a Roses. Dalí ho vareflectir en el seu quadre La pesca de la ton-yina. Una de les últimes almadraves desapa-regudes als Països Catalans és la de l’illa deTabarca, el 1960. No obstant,la darrera alma-drava parada a tot l’Estat sembla que va serla de Roses l’estiu de 1965. Actualment, mo-derníssims vaixells japonesos s’emporten latonyina cap al seu país, ja que és altamentapreciada (crua o sashimi, marinada, etc.).

Aquesta tonyina es pot menjar en fresc –la

recepta tradicional de les nostres costes, finsa Alacant, és a la brasa–, amb ceba, samfai-na, etc... Se’n fan escabetxos i es conservaen sal o en oli. Les conserves en sal o sala-dures (País Valencià) han estat bàsiques enla cuina tradicional. Actualment, les que que-den solen venir de Múrcia o d’Andalusia.D’aquestes conserves cal destacar-ne:

– El «costelló», o ossos i espines: Conservad’ossos, amb sal, pebre i farigola. A l’Empordàes guisava amb patates.

– Els «ganyims» o les ganyes salades: Se’nfan plats tradicionals, com els Ganyims ambcargols, fideus, patates.

– La tonyina en salmorra (tronc), base demolts plats de la nostra cuina tradicional, apartir del Garraf: Xató, Pimentó amb tonyinai coques amb tonyina valencians, etc...

– El «bull», estómac o ventre de la tonyina,base de guisats molt apreciats, amb patates,amb ceba. Al País Valencià (la Marina) i comar-ques catalanes des del Garraf i Baix Penedès.

– Els ous o «ouera», premsada i salada, moltapreciada a Alacant. Són anomenats botargaa Provença, Còrsega, Sardenya, etc...

– La «moixama», delícia valenciana conside-rada com el «pernil del mar». S’elabora a Múr-

cia, Alacant, Andalusia i l’Algarve, a Portugal(moxama) amb carn de la tonyina (excepteel ventre) salada i assecada; es fa servir la ton-yina de retorn (magre) i una part de la d’arri-bada (gras). Actualment es fan fraus utilit-zant d’altres peixos, com el solraig (una menade tauró), o bé tonyines congelades de pro-cedències diverses. I fins dofí: és el cas de lamosciamma de la Ligúria, a Itàlia.

– «Budellet» o budells, que al País Valenciàse salaven.

– «Espineta», ganyes i vèrtebres amb tros-sets de carn enganxada, en salmorra. Típicade Tarragona i el País Valencià: Espineta ambcargolins,etc...

– «Fasseres», o membranes gelatinoses querecobreixen els ulls.

Tots aquests productes es poden menjarcom a entremès o per a les amanides i bere-nars tradicionals (moixama, oueres, etc...) i esfan servir per donar gust als guisats.

– «Sorra», part ventral salada, la millor. Ésdocumentada des del segle XIII. Forma partde nombrosos plats.

A Provença també són conegudes les «tri-pas de ton» o «bull» de Marsella, Seta, etc...,així com al Magreb (Algèria, etc...) i a Sicília.En aquests llocs la tonyina se sala o es conser-va en oli: quarts de pit o part grassa («ventres-ca»), la part més apreciada, i ossos, trossosde caps, etc... (Algèria). A Tunísia es prepa-ra el «bull» (tripes i estómac, «tripes de thon»),els «pulmons» o apèndixs pilòrics, les oueresi les «salsitxes de tonyina», fetes amb restes decarn (actualment patés). Amb el peduncle cau-dal es fa la «carcagnole», productes tots ellsque, en l’època de colonització francesa, oc-citans i valencians que hi havien emigrat feienservir, incloent-hi receptes com el «thon à lacatalane» o tonyina a la catalana.

Gastronomia

13 DominicalDiumenge 25de març de 2007Se la considera, al mar, l’equivalent del que el porc és a la terra,

i així és una mena de rebost del qual s’aprofita pràcticament tot.

JaumeFàbrega

La tonyina

La tonyina amb ceba és una elabora-ció típicament mediterrània i, sobretot,dels països de l’arc mediterani ibèric,

incloent les illes Balears. No obstant, tant aPortugal com al País Basc hi ha receptessimilars –caldeirada, marmitako–, en aquestcas amb la presència de pebrots secs i pa-tates, que també es poden trobar a les cos-tes de Santander. Els gallecs, a més, en fanuna empanada. A Andalusia hi ha el gui-sat de tonyina amb patates, i plats simi-lars es troben a Itàlia, Grècia o Turquia.

És d’origen medieval; en la seva evolu-ció, al plat també se li ha afegit tomàqueti pebrot, i així tenim vairants com la tonyi-na amb tomàquet, amb samfaina, arribanta magnífiques i fastuoses preparacions va-lencianes com la Titaina, el Pimentó ambtonyina i d’altres, glossades per poetes com

Vicent Andrés Estellés.

ElaboracióSaleu les rodanxes de tonyina, enfarineu-les lleugerament i fregiu-les en oli.– Poseu una cassola al foc amb oli (en po-deu aprofitar el de fregir la tonyina) i a focsuau hi feu fondre la ceba; és a dir, ha dequedar confitada, no rossa. Quan sigui fetahi ajunteu les rodanxes de peix i ho dei-xeu al foc uns 5 minuts. Serviu-ho.

NotesSi cal, podeu afegir una mica d’aigua o broude peix a la cassola amb la tonyina.– Ho podeu amanir, també, amb un pols depebre o bitxo. Hi ha qui hi tira per sobre unacullerada d’allioli.– Aquest plat es pot fer igualment amb bo-nítol.– La tonyina corrent, a la Mediterrània, ésmés apreicada a l’estiu, cap al juny, peròes pot trobar tot l’any... Si en trobem abansque s’hagi exportat al Japó, que n’és el pri-mer consumidor del món. En aquell paísn’intenten el seu cultiu, però de moment su-posa una despesa enorme en altres peixostambé comestibles, ja que és un animal moltvoraç i aquesta aquicultura és falsa, ja quees fa amb animals salvatges capturats almar.

Ingredients

● Tonyina a rodan-xes (1 per perso-na, d’uns 150grams, aproxima-

dament).● Farina.● 3 o 4 cebesgrosses.● Sal.● Oli.

Tonyina amb cebaLa recepta

MéstonyinesDins de la famíliadels túnids hi tro-bem el ja esmen-tat Bluefin tuna otonyina, que és labase de les millorsconserves de to-nyina. Els seusnoms en portu-guès i gallec sónatum, tónnos engrec, tonno en ita-lià, tonijn en ho-landès i thunfischen alemany. L’al-bacora o bacora(Thunnus alalun-ga) té els nomscomercials (a lesllaunes) en espa-nyol, de bonito delNorte –nom ina-propiat– o atúnclaro; la seva carnés més lleugeraque la de la tonyi-na bluefin. El bo-nítol (Sarda sarda),en castellà és bo-nito, així com enanglès; en bascagalushe i enfrancès bonite àdos rayé o pela-mide. També hi hael bonítol ratllat,que es confonamb l’anterior (Eu-thynnys pelamis).

Els restauradorsde l’Escala –cons-tituïts en una as-sociació amb em-penta i ganes defer coses– varenorganitzar l’estiupassat les Prime-res Jornades Gas-tronòmiques de laTonyina. Els res-taurants associatsvaren preparar di-versos menúsamb plats tan ex-quisits com un tàr-tar de tonyina ambous de salmó, unaescula de tonyinaamb confitura d’al-bercoc i una bro-queta de tonyinamarinada amb gin-gebre i poma. A lalocalitat altempor-danesa se celebraa més cada anyuna competició depesca de tonyina(a la fotografia).

S’inicia amb força la nova temporada defires i trobades del col·leccionisme, ambuna cita emblemàtica, la del Cop d’Ull

de Banyoles, l’habitual del Dilluns de Pasqua,amb 27 anys d’antiguitat, i més de 50 edicionscelebrades fins ara, si tenim en compte queper la diada de la Mare de Déu d’agost se’nconvoca la versió infantil i juvenil.

Tot i que ja es va fer el mes de febrer unanova edició de la no menys popular «descar-regada» de broncanters de Vilobí d’Onyar, su-cessora de la que es feia al pàrquing situat justal davant de la terminal de l’aeroport Girona-Costa Brava; i que igualment continuen desen-volupant-se mercats i fires regulars, algunsd’ells amb periodicitat setmanal, com és el casdel que cada diumenge té lloc a la ciutat deGirona, amb emplaçament –segons la situa-ció meteorològica– a la plaça de Catalunya oa les voltes del carrer de Sant Francesc; el queresulta evident, i la majoria d’aficionats ho re-coneix, és que la fira del Cop d’Ull de la ca-pital del Pla de l’Estany és, a més d’una de lesde més tradició, potser la més completa i po-tent, quant a oferta de parades de molt diversmaterial i també de visitants.

Aquest any, la Secció filatèlica i numismàti-ca del Centre Excursionista de Banyoles, or-ganitzadora de la fira, ha dissenyat un nou car-tell anunciador de la diada, que pren el relleudel que durant tot un quart de segle hem co-negut. La filosofia que marca la trobada, d’al-tra banda, ve a ser la mateixa, la de permetrela participació, previ abonament d’una taxaassequible, a tothom que ho demani, però res-pectant en tot moment unes mínimes normesd’urbanitat. Un altre element identitarid’aquesta cita és semblant al que per sort di-rigeix la tònica organitzativa de moltes altresfires o mercats que es convoquen a les co-marques gironines, com ara la de tenir curad’un mercantilisme just, d’acord amb la lliber-tat de mercat indubtablement, però tractantd’evitar abusos. Ens expliquem: poden acce-dir-hi a vendre, comprar i intercanviar tantparticulars com venedors esporàdics, i fins itot comerciants amb establiments sedentaris;però no es deixa la iniciativa en mans de gentexcessivament interessada i mancada a vega-des dels mínims principis de respecte cap alcol·leccionista que haurien de presidir sem-pre aquesta activitat. Alguna vegada s’han de-tectat organitzadors que recapten fàcilmentsubvencions públiques, mentre que els bene-ficis resulten eminentment privats, allunyatsde qualsevol activitat i col·laboració amb lesentitats filatèliques i de col·leccionisme,col·lectius sense ànim de lucre i degudamentlegalitzats. Quan el mercantilisme de deter-minades organitzacions es converteix en abu-siu, i potser alguns exemples s’han vist en elsdarrers temps, el que s’aconsegueix és cremarirresponsablement el mercat. D’altra banda,alguns organitzadors «professionals» no ad-meten cap mena de crítica.

En canvi, quan al capdavant d’aquestes ini-ciatives hi ha entitats serioses com la Secciófilatèlica i numismàtica del Centre Excursio-nista de Banyoles, la garantia d’èxit i de bontracte cap a tothom és total. Demà mateix, alnou emplaçament de la plaça de les Rodes, hihaurà una nova ocasió per corroborar-ho.

UN RIC I ATAPEÏT CALENDARIA partir de la convocatòria banyolina, doncs,l’aficionat i el públic en general es poden pre-parar per a una rica i abundosa programació,tant de fires i «encants» com d’exposicions ialtres activitats promocionades per les dife-rents associacions. Cal esmentar, però, la re-

cent del Divendres Sant a Besalú, un altredels marcs idonis per mostrar i mercadejaramb coses antigues. A Begur, a Pals, a Llo-ret de Mar, a la Bisbal, a Figueres, a Olot; atantes altres poblacions on se sumen concen-tracions tant d’artesans com de brocanters,antiquaris, i aficionats a molt diferents bran-

ques. I pel que fa a les exposi-cions que esmentàvem, ja s’es-tan preparant les dues de la ca-pital altempordanesa, les queorganitza l’Agrupació Filatèli-ca, Numismàtica i de Col·lec-cionisme del Casino Menestral,que enguany compleix 60 anysde vida, i que a partir del pro-per dia 28 es podran visitar al’antiga biblioteca del carrerAmple; una d’elles, la clàssicafilatèlica, de tema lliure i nocompetitiva; i la segona, la decol·leccionisme en general, deles mateixes característiques,però donant opció que hi pu-

guin concórrer les més curioses varietats. A Ripoll, el mes que ve, novament mani-

festacions de gran envergadura. I en altres lo-calitats amb menys tradició, com Fornells dela Selva i Quart, igualment exhibicions curio-ses. Un gran «circ», en definitiva, que estimu-la sensibilitat artística i cultural.

Col.leccionisme


Banyoles obre el curs

XavierRomero

La Fira del Cop d’Ull del Dilluns de Pasqua és la primera gran trobada de la temporada.

NECESSITEM SOLARS i TERRENYS PER ALS NOSTRES CLIENTS

TEL. 661 814 351

L a malaltia renal crònica (MRC) represen-ta un dels principals problemes de salutpública del segle XXI, tant per la seva

elevada prevalença com per la seva impor-tant incidència cardiovascular, amb els costossocials i econòmics que això implica. L’any2005 estaven en tractament amb diàlisi o tras-plantament renal més de 40.000 persones alnostre país. I aquesta xifra creixerà almenysel 50% en els pròxims deu anys, a causa del’envelliment progressiu de la població i al’augment en la prevalença d’altres proces-sos crònics com la diabetis mellitas. És un pro-blema mundial i cada any se’n registra un aug-ment d’entre el 4% i 5%. És una malaltia quesi no es tracta té mal pronòstic ja que s’acom-panya de moltes complicacions cardiovascu-lars i la majoria dels pacients moren durantl’evolució arribant molt pocs a diàlisi o tras-plantament. En l’actualitat hi ha a Espanyaunes 22.000 persones sotmeses a diàlisi i cadaany unes 5.500 persones entren en aquest pro-cés. La supervivència d’aquest grup de pobla-ció als cinc anys se situa en el 34%-40%. Lataxa d’hospitalitzacions és de 14 dies any/pa-cient i els costos directes del tractament su-peren a l’any els 800 milions d’euros.

No obstant això, cal deixar clar que de cada4 pacients amb insuficiència renal crònica, no-més 1 es deu a un problema del ronyó pròpia-ment dit. Dels quatre, 1-2 arriben a la deci-sió renal per la diabetis; i el quart, pel dete-riorament de la hipertensió arterial i la malaltiavascular que acompanya a l’arteriosclerosi.Cal tenir en compte que totes les malaltiesque afecten els ronyons poden portar a lasituació d’insuficiència renal i, per tant, neces-sitar diàlisi per subsistir. Però de totes elles endestaquen dues per la seva elevada incidèn-cia: la diabetis i la hipertensió. Però aquestspacients inclosos en diàlisi o trasplantats deronyó només representen una petita propor-ció dels afectes d’insuficiència renal en elsseus diferents estadis i, a més, són els «afortu-nats» que han sobreviscut, ja que la majoriamoren abans d’arribar a la diàlisi, fonamen-talment per causes cardiovasculars en el cursevolutiu de la seva malaltia renal.

Amb estudis en marxa en què intervé demanera directa la Societat Espanyola de Ne-frologia, se sap per exemple que al voltant del’11% de la població espanyola té malaltiarenal. Una de cada 5 persones que acudeixals centres d’atenció primària té insuficièn-cia renal i també important afectació cardio-vascular. Es calcula que un 15-18 per 100 delspacients hospitalitzats i que són sotmesos atractaments i intervencions quirúrgiques, pa-teixen insuficiència renal.

«UNA EPIDÈMIA REAL»Parlem amb el Dr. Ángel Luís Martín de Fran-cisco, cap del Servei de Nefrologia de l’Hospi-tal Marqués de Valdecilla, de Santander, i pre-sident de la Societat Espanyola de Nefrologia.

Es pot parlar realment d’una epidèmia?Sens dubte. La insuficiència renal creix cadaany i les raons d’aquest creixement són bàsi-cament una millor (tot i que encara insufi-

cient) detecció de la població amb insufi-ciència renal, la diabetis tipus 2 com a causad’afectació renal (una malaltia amb predis-posició genètica però desenvolupada en lanostra societat per abús nutricional i seden-tarisme) i l’envelliment de la població.

Parlem de gairebé sis milions de malaltsrenals… Entenem per malaltia renal cròni-ca aquella situació en la qual la funció renalestà disminuïda. I és veritat que sis de cadacent espanyols tenen una funció renal infe-rior al 60%. A això cal afegir aquells casosen els quals els ronyons estan anatòmicamentalterats (quists, cicatrius, etc.) o que perdenper l’orina una substància anomenada albú-mina que en condicions normals no travessala barrera dels vasos renals. En conjunt, hemde pensar que al voltant del 12% de la po-blació espanyola pot estar afectada.

Hi influeix la longevitat? El sistema devida? És evident que amb l’edat es perdenmoltes funcions biològiques i entre elles la fil-tració renal. Això no significa que una perso-na de 80 anys amb una funció renal del 40%estigui malalta. Ho estarà si a més hi ha albú-mina en l’orina, o si pateix hipertensió arte-rial, que són factors que pronostiquen unapèrdua progressiva d’aquesta funció. El mésimportant és que aquesta persona i els met-ges que l’atenen sàpiguen quina és la xifra dela seva funció renal per adequar els fàrmacsque rebi per altres causes i evitar aquells(antiinflamatoris, per exemple) que alterenaquesta funció. Òbviament, el sistema de vidatambé altera la funció renal. És important con-siderar que el ronyó és un cabdell de vasosi que aquests s’alteren amb el tabac, la gluco-sa, l’obesitat, la hipertensió… Per això, mante-nir una vida saludable amb exercici mode-rat, pes adequat, ingesta calòrica prudent,abandonament del tabac..., és preventiu peral dany d’aquests vasos. La salut renal prote-geix el cor.

Hi ha algun altre factor de risc? Cal insis-

tir en els més im-portants i en elsquals podem incidir.Perquè n’hi ha altresque ens vénen do-nats i poc podem fer,com l’edat o els fac-tors genètics de lamalaltia renal (fami-liars de pacients re-nals). Seria importantprevenir l’obesitat, ladiabetis, l’arterios-clerosi.

Com es pot detec-tar en les fases ini-cials? El més impor-tant és que la pobla-ció de risc, com elsmés grans de 65 anysi aquells que tenenaltres factors com els

que hem citat, coneguin la seva funció re-nal. Per a això existeixen fórmules matemà-tiques complexes però que poden ser intro-duïdes en els aparells de laboratori de ma-nera que amb el resultat de la creatininaplasmàtica, l’edat i el gènere pot calcular-sela funció renal. Al Regne Unit els metgesd’Atenció Primària perceben un petit com-plement econòmic per reportar aquesta xifradins dels seus objectius assistencials. A Es-panya estem avançant amb la Societat Espa-nyola de Química Clínica i les Societats d’Aten-ció Primària cap a aquest objectiu

Es pot evitar que es faci crònica? La malal-tia renal és perjudicial i prevenible. I si és pre-sent es pot controlar la seva progressió.

Hi ha un retrat-robot del candidat a la ma-laltia renal? Crec que es pot deduir del quehem parlat: Fumador, obès, hipertens, mésgran de 65 anys, diabètic, amb colesterol ele-vat...

Per què a partir de certa edat comença undeteriorament lent, però progressiu, delronyó? Cap als 50 o 60 anys comença aques-ta pèrdua de funció. És l’habitual en el pro-cés biològic de l’envelliment que afecta pell,vasos, vísceres, etc. Els filtres amb l’edat esvan afectant, especialment si els hem fet tre-ballar en excés, a pressió elevada, forçant-los a eliminar multitud de substàncies en ex-cés, endolcint les seves parets amb glucosaelevada.

Quins consells donaria per evitar la ma-laltia renal? Com deia abans, una vida sa-ludable. Per damunt de 60 anys cal saber laxifra de la funció del ronyó per evitar com-plicacions induïdes per fàrmacs i per contro-lar l’important risc cardiovascular que s’as-socia a la pèrdua d’aquesta funció. I tenir benpresent que el ronyó és el sentinella del cor.Vigilant la seva funció s’eviten danys cardio-vasculars que quan apareixen són ja difícil-ment corregibles.

Salut


RamónSánchezOcaña

Els experts aconsellen hàbits de vida saludables per prevenir les malalties del ronyó.

Insuficiència renal (I)


LactovitAmb agents que

regulen latranspiració i

hidraten la pell.

Adidas Action 3Un desodorant

absorbent iantitranspirant demàxim rendiment. Lactovit

Gel nutritiu queaporta bellesa i

salut a la pell delcos.

L’Oreal PerfectSlim Pro

Un programa de xoccontra la cel·lulitis

incrustada. Resultatsen 15 dies.

Astor MultiactiveUna hidratant per apells sensibles i un

gel reductoranticel·lulític.

Gerard’sTractamentsrelaxants queajuden a depurarel cos i perdrequilos.

Comença la batallaL’arribada de la primavera marca l’inici de la lluita anual contra els quilos acumulats i la cel·lulitis: elsmiracles no existeixen, però la constància i alguns productes poden ajudar a millorar l’aspecte general.

ANNA ESTARTÚS

Tendencies


ProtesbeltUn nou mètode

segur, ràpid i eficaçper perdre pes.

Variat en sabors ifàcil de seguir.

L’Oréal NutridoréUn bronzejat

progressiu i vellutatper a cos i rostre. Itambé amb actius

anticel·lulítics!

Natural HoneyUna gamma

d’autobronzejadorsamb resultat molt

natural.

L’Oréal SublimeBronze

Una nova texturaque permet un

bronzejat corporalsense taques.

Focus, de TheBody Shop

Línia refermant de grans

resultats contra la cel·lulitis.

Creme ParfaiteCorps de Carita

Un tractamentantiedat excepcional

amb efecte lífting.

Sopa figura delas 5 verdurasUna ajuda a l’horade perdre pes:contribueix aeliminar el greix.

Aquisaciad’AquileaUn complement abase de plantesque ajuda a reduirla gana.

LipozoneVientre PlanoUn gel que afina iremodela la siluetaa la difícil zonaabdominal.

CATIFES CORTINES ROBA DE CASA OBJECTES DE REGAL

L’ART DELDESCANS

Matalàs de mollesDouble offset. 25% més de mollesTeixit piqué

* diponible en altres mides

matalàs Tardor 2007(80 x 190 cm.*)

189 €

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

Làmines de faig de color grisElements de suspensió doblesCinc posicions ergonòmiquesBastidor color roure

Làtex 100%Desenfundable

Canals transversals de ventilacióTeixit stretch

799 € packsomier elèctric 2007+matalàs Làtex 2000

(90 x 190 x 15 cm)

Portava sis anys sense publicar un discamb cançons inèdites, encara que enaquest període ha gravat un homenatge

a la cançó italiana a Viva l’Italia i un directeal costat de Víctor Manuel; per això, desprésdel recent llançament d’Anatomía, es mostracontenta i confessa: «cantar per a mi és un actede llibertat». Per al seu nou treball discogrà-fic, Ana Belén ha comptat amb cançons queli han anat «regalant amics» com Joaquín Sa-bina, Pablo Guerrero, Pancho Varona o An-tonio García de Diego; el seu marit Víctor igent «fresca i nova» com Bebe, Javier Limóno Felipe Palomo.

De moment no hi haurà gira d’Anatomíafins a l’hivern de 2008, perquè els seus com-promisos teatrals li ho impedeixen, ja queaquest estiu estrenarà al Teatro Clàssico deMèrida la versió que Juan Mayorga ha escritde Fedra, amb direcció de José Carlos Plaza,i que portarà també a Madrid i Barcelona.

Ana Belén es mostra pletòrica amb el seunou àlbum, sobretot perquè «ha passat molttemps entre disc i disc, i en tenia ganes. Elque és clar és que les coses arriben quanhan d’arribar. I això és ara, amb material fresc»,

que ha anat guardant i «elegintmolt bé». «Tinc molta sort –afe-geix– perquè he treballat perprimera vegada amb Javier Li-món, com a productor, i aixòm’ha permès fer aquest discamb un equip de músics moltjoves i amb ganes d’aportar elseu granet de sorra».

Anatomía, segons Ana Be-lén, reflecteix «l’anatomia delque m’agrada i em commou.Són bones cançons que m’emo-cionen i que em permetentransmetre aquesta emoció aqui les escolta, i en certa me-sura autobiogràfiques». Coml’escrita per a ella per JoaquínSabina –en té tres al disc–, Po-brecita de mí, un acostament alson cubà, «ple d’ironia», ambal·lusions al carrer de Madridon va néixer, als seus inicis, alseu casament a Gibraltar, al seumarit; però també n’hi ha d’al-tres com Tan azul, de Limónamb la guitarra de Niño Jose-le; En el callejón i Otro nuevoplaneta, de Felipe Palomo; o Aveces sueño con nubes, de Víc-tor Manuel i el seu fill David(San José). «Em trobo bé en totamena de ritme», diu la cantanten parlar d’aquest treball en elqual hi ha son cubà, pop, jazz,rumba, funk.

I aquesta felicitat que viu, «perhaver elegit bé el que volia fer

a la vida«, s’ha respirat a casa seva, per aixòel seu fill David i la seva filla Marina han de-cidit continuar la saga familiar. «És lògic quehagin volgut dedicar-se a això. Ara el més durés que pateixes les teves estrenes i les se-ves», comenta.

Per això, quan el seu nom ha sonat en al-gun moment per formar part d’alguna llistaelectoral o algun lloc polític a Madrid, ellano dubta a dir: «Mai m’han ofert res en el ter-reny polític, les meves aspiracions no sónaquestes ni ho han estat en cap moment. Sies dóna el meu nom és per enfangar. Si ha-gués tingut alguna aspiració, ho hauria in-tentat. Una altra cosa és que jo digui el quecrec que he de dir en cada moment».

Com ara, que assegura que tenen molt clarque «políticament parlant no vivim cap mo-ment dur en particular. Crec que intentenfer-nos creure que hi ha una crispació, peròentre la ciutadania això no existeix. Hi ha genta la qual li interessa fer creure que existei-xen les dues espanyes i el que en realitatpassa és que hi ha gent que pensa diferent,ha estat així tota la vida i d’això tracta la demo-cràcia».

Música


Ana Belén rep

regalsMúsics com Joaquín Sabina, Pancho Varona, Pablo Guerrero,

Javier Limón, Antonio García de Diego, Bebe i Víctor Manuel hanescrit cançons del nou disc de la cantant madrilenya, «Anatomía».

Bandes sonores

Novetats

Hannah MontanaDiversosWalt Disney Records

Banda sonorade la sèrie detelevisió queemet el DisneyChannel i quearriba precedi-da pel gran èxitque ha aconse-guit als EstatsUnits. HannahMontana narrales peripècies

d’una noia de 14 anys que porta una doble vida;durant el dia és una estudiant i a la nit es trans-forma en una estrella del pop. La sèrie està prota-gonitzada per Miley Circus, filla de Billy Ray Cir-cus, un dels artistes més importants de la músicacountry. Aquesta jove sembla que ha heretat eltalent del seu pare i interpreta ella mateix vuit delstemes del CD –són les caçons que canta a la sè-rie i que han triomfat a les llistes nord-americanes–.L’àlbum també inclou un duet entre pare i filla i èxitsd’altres cantants i grups –ídols d’adolescents– comJesse McCartney, The Click Five, Everlife i B5.Aquests últims versionen el clàssic Shining star,d’Earth, Wind and Fire. Lluís Poch

Art Garfunkel: «Some...»

Art Garfunkel re-corre al cançonerclàssic nord-ame-ricà per oferir en elseu nou àlbum,Some enchantedevening, «un mo-del de pacifismeen temps caòtics»,i demostrar que lasaviesa que li «hadonat el pas delsanys està en la ma-nera d’interpretaramb la veu». Per aaixò ha dirigit laseva mirada cap als «standards» –versions detemes clàssics americans– dels millors autors mu-sicals del segle XX, com Richard Rodgers & Os-car Hammerstein II, Irving Berlin o Harold Arlen,que van sonar en el seu moment en la veu de Bi-llie Holiday, Cole Porter o Nat King Cole. «És tempsde la moderació i cal diàleg», diu un sempre com-promès Garfunkel, a qui el so clàssic de Some en-chanted evening li ha servit per «oferir un missat-ge de pau i recordar que la guerra mata, és sem-pre una tragèdia i mai una estratègia».

Boney M: «The Magic of...»El quartet Boney M, responsable d’èxits de les pis-tes de ball dels 70 com Daddy Cool o Rivers of Baby-lon, edita el recopilatori The Magic of Boney M, querepassa la seva carrera en 20 cançons, entre ellesuna remescla chill-out de Sonny. Boney M va irrom-pre a les llistes el 1976 format per les cantants ja-maicanes Marcia Barret i Liz Mitchell, la model ca-ribenya Maizie Williams i el DJ, ballarí i contorsio-nista Bobby Farrell. Entre 1976 i 1985 van editar10 àlbums i en van vendre 150 milions de còpies.

Jere: «Improperios»Improperios recull la urgència juvenil del català Je-remías Blanco, conegut com a Jere, en un àlbumde debut que resumeix una espera de vuit anysen la qual les trobades fortuïtes han marcat el des-tí d’una incipient carrera musical, «també feta depaciència i treball», assegura. Les seves cançonsaborden «els problemes del dia a dia» mentre quela inspiració «no és una cosa meditada, sinó quearriba per sorpresa», assegura Jere, autor de te-mes com Mi oscuridad, Poeta o Te mentiría.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 ▲ Papito Mi-guel Bosé 2 = CelestialRBD3 ▼ Ganas devivir Andy & Lu-cas4 ▼ RecordandoShaila Dúrcal5 = El mundo seequivoca La 5ªEstación

REGNE UNIT

1 = Beautifulworld Take That2 ▲ Rocket man(Definitive hits)Elton John3 ▲ Everytimewe touch-Thealbum Cascada4 ▼ Yours truly,angry mob Kai-ser Chiefs5 ▲ Loose NellyFurtado

ESTATS UNITS

1 ▲ We weredead before theship even sankModest Mouse2 ▲ IntroducingJoss Stone JossStone3 ▲ Elliott Ya-min Elliott Yamin 4 = DaughtryDaughtry5 ▲ VeteranMarques Hous-ton

TEXT: CARLOS DEL AMO FOTOGRAFIA: ÁNGEL DÍAZ/EFE

LA MOSCA DE GIRONAESTÀ DE MODA I VOL VOLAR AMB TU

AFANYA’T PER ACONSEGUIR-LESA la venda l’adhesiu als quioscs i llibreries de Girona i també si ara voleu podeu aconseguir l’Auca amb la llegenda de les Mosques i Sant Narcís.

La podreu trobar al preu de 3 euros amb mosca inclosa a Carlemany, Llibreria 22, Can Geli, Papereria d’Aro (Fontajau) i Botiga Records (Pont de la Princesa).

Los fantasmas de Goya

Director: Milos Forman.Intèrprets: Javier Bardem,Natalie Portman.Distribuïdora: Warner.Durada: 117 minuts.Tot i que l’excés d’academi-cisme i una horrorosa ban-da sonora la perjudiquenmés del compte, es tractad’una interessant aproxima-ció a una època especial-

ment convulsa de la història espanyola. Elsintèrprets, sobretot Natalie Portman, estanesplèndids. P. P.

Ratonpolis

Director: D. Bowers i S. Fell.Música: Harry Gregson-Wil-liams.Distribuïdora: Paramount.Durada: 90 minuts.No està a l’altura d’Evasió ala granja ni de la pel·lículade Wallace i Gromit, pero ésigualment una nova demos-tració de les virtuts de lafactoria Aardman, amb un

humor i un ritme narratiu aclaparadors. Veure-laen versió original permet escoltar les veus deKate Winslet i un impagable Hugh Jackman. P.P.

Algunos días en septiembre

Director: S. Amigorena.Intèrprets: Juliette Binoche,John Turturro, Nick Nolte.Distribuïdora: Manga.Durada: 110 minuts.Un notable drama que situaun grup de personatges enuna trama d’intriga i tempes-tes sentimentals durant elsdies previs als atemptats de

l’11 de setembre. Sorprèn pel seu minimalisme iunes conclusions que carreguen sense gairesmiraments contra els que ostenten el poder. P.P. El futur, en totes les seves formes i metà-

fores, és un concepte clau en l’obra dePhilip K. Dick, autor que ha motivat films

mítics com Blade Runner o Desafío total. Ésdifícil fer una mala pel·lícula a partir d’una na-rració seva, tot i que, amb il·lustres excep-cions com A Scanner Darkly, cada vegadaes tendeix més a convertir les seves històriesen cintes d’acció pura i dura. Next és el títolde la nova proposta inspirada en Dick, con-cretament del relat The golden man, i d’al·li-cients no n’hi falten: d’entrada, els seus pro-tagonistes princi-pals són NicolasCage, Julianne Mo-ore (una actriu aqui sembla agra-dar-li el fantàstic,com ho demostrala seva recent par-ticipació a Hijos delos hombres) i lacada vegada més interessant Jessica Biel; men-tre que el seu director, Lee Tamahori, ha es-tat capaç de realitzar, quan està de bones, tí-tols prou entretinguts com La hora de la ara-ña o Muere otro día. Lluny queda, això sí,l’època en què va dirigir la magnífica Guer-reros de antaño, el seu debut cinematogràfic.

Escrita per Gary Goldman (un dels guio-nistes de Desafío total), Jonathan Hensleigh(Jungla de Cristal. La venganza, Armaged-don) i Paul Bernbaum (responsable de Holly-woodland), Next parla, com Minority Reporti Paycheck, de la capacitat de veure el futur

com a arma per eradicar els crims més atroços.Això és el que pretén Callie Ferris, una agentde policia que busca gent amb l’habilitat depredir actes terroristes. Durant la investiga-ció d’un crim, entra en contacte amb el videntChris Johnson, un home que pot veure elseu propi futur. Però aquest, en el seu intentd’ajudar els altres, veu coses terribles quel’afecten a ell mateix. I a partir d’ara nomésté dues hores per evitar la mort de la donaque estima.

A mig camí entre la radiografia sentimen-

tal i el cinema espectacle –una mica en la lí-nia de l’esmentada Paycheck, de John Woo,un film que es mereixia més atenció per partde crítica i públic–, la cinta de Tamahori pro-met dues hores d’entreteniment de primer or-dre amb un Cage que continua explotant laseva cara d’etern desconcert i dues actriusen el seu millor moment de forma.

En el planter de secundaris, dues presèn-cies molt engrescadores: l’alemany ThomasKretschmann, vist a El pianista i King Kong,i el veterà Peter Falk, l’inoblidable tinent Co-lumbo.

Una mirada cap

al futurNicolas Cage interpreta un vident que intenta impedir un atac

terrorista a «Next», espectacular adaptació d’un relat de Philip K.Dick firmada pel realitzador de «Muere otro día», Lee Tamahori.

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema


Bandes sonores

Un rayo de luzDiversosSubterfuge Records

El cinema sem-pre ha tingut unarelació molt es-pecial amb elscantants. Algunshan fet d’actors ialtres han estatobjecte d’un bio-pic. Aquesta re-lació també s’haestablert en di-

recció contrària: molts actors i actrius s’han po-sat davant d’un micròfon. Ara, una vintena d’ac-tors i actrius de primera fila del nostre país s’hanembarcat en aquest projecte impulsat per la lli-breria Ocho y Medio i la discogràfica Subterfugeamb finalitats benèfiques per als companys de pro-fessió més desfavorits. Alguns dels participantscom Concha Velasco, Leonor Watling, Ana Beléno Victoria Abril ja tenen experiència. D’altres comLuis Tosar, Juan Diego Botto, Icíar Bollain o Ca-yetana Guillén Cuervo s’estrenen amb aquest disc.Els participants versionen des d’èxits com ¿Por-qué te vas?, Un ramito de violetas i Vete fins a te-mes de Paolo Conte i Henry Mancini. Lluís Poch

Una estrella molt ben acompanyadaJulianne Moore, Jessica Biel i el veterà Peter

Falk, el popular tinent Columbo, completen elrepartiment d’un dels plats forts d’aquest estiu

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Quan la vida et posa algú al davant amb qui noet vincula ni la sang, ni cap mena de parentesc

polític i per qui sents un especial afecte no pas decaire carnal sinó que notes quelcom proper a l’es-timació fraternal, la vida t’ha regalat un amic, unaamiga. Quan la vida et porta a desitjar el millorper a aquella persona que, per lògica, també etdesitja el millor i les raons que et mouen vers ell oella no són pas propietat del raciocini, del fred càl-cul, sinó que pertanyen al món del cor, la vidat’ensenya a estimar un cop més, sense obligacions,sense exigències, amb franquesa i amor.

La vida ens permet interaccionar constantment.Així doncs les nostres relacions acostumen a ser pursintercanvis. Els amics, les amigues, les amigues iels amics també juguen al joc de l’intercanvi i lestransaccions ho són en forma de consells, de su-port, d’ajut... És un donar i rebre; un rebre i donar,un fonamental factor que tot i semblar soterrat ba-tega profundament mogut per la pulsió de l’esti-mació per aquella persona, per un desitjar-li el mi-llor. Estimar un amic és veure’l com una personamés, com un mateix, amb les corresponents po-tencialitats i també mancances.

Ara bé, aquest tema de les amistats de vegadesresulta força complicat sobretot quan els qui diueninteressar-se per l’equació de l’amistat l’entenend’una forma diferent. Això és prou complicat i joacostumo a comparar-ho amb una societat o ambun esport en el sentit que perquè una societat fun-cioni li cal que els socis que la componen seguei-xin els mateixos paràmetres, els mateixos estatutsmentre que pel que fa a un esport és ben cert que

perquè no hi hagi malentesos ens caldrà que elsjugadors, els esportistes, es cenyeixin a un mateixreglament. L’amistat és quelcom més complicat per-què no existeixen regles per fer-se amic o mante-nir-se’n. És clar, potser del que es tracta en el temade l’amistat és de seguir la consigna de la bonavoluntat i de l’estima que sentim per l’altre. Mal-grat tot, de vegades hi ha qui es pren al peu de lalletra allò que cantant les veritats es perden les amis-tats i aprèn a actuar amb peus de plom, de punte-tes i sense adonar-se transforma una amistat neta enuna relació de conveniència; una vertadera llàstima.Qui contempla l’amistat contaminada per la malafe o per intencions perverses no s’adona que allòque en deia amistat ja no hi és, s’ha evaporat, s’haextingit.

De vegades la vida ens situa en un escac i mat ien veure com un amic desenfoca greument la sevavida ens pot arribar a posar contra les cordes ialeshores pot esdevenir el dur moment de la deci-sió: verbalitzar amb el risc de perdre l’amistat o ca-llar posant el cap sota l’ala fent veure que no pas-sa res i continuar contents i enganyats. Hi ha quipensa que potser un bon amic és aquell qui perestima i preocupació amb l’objectivitat a la mà cor-re el risc de perdre l’amistat en dir allò que potserl’altre no vol sentir. També és cert que de vegadesl’amistat es pot tenyir de matisos especials i potmadurar esdevenint encara més enriquidora i pro-funda mentre que d’altres vegades degenera i prenvalències àcides, aleshores és quan un s’adona quequelcom ha mort i percep el tancament d’una altraetapa vital, un pas més en el camí.

Com feien cada tarda de dis-sabte, van baixar la Rambla

i l’Argenteria tot passejant. Des-prés van seguir pels Quatre Can-tons per continuar cap al carrerBallesteries. Pocs aparadors elscridaven l’atenció: només algunde roba (exageradament cara),el de les llibreries i, sobretot,el de La Carpa. La botiga de fer«la carta als Reis», n’hi deien. SiHarry Potter i les Tres Bessonesfossin de Girona, segur aquestseria el seu lloc preferit de laciutat. Tan plena de joguines iginys per somiar hores i hores!Després el ritual del passeig elsmenava fins al pont d’en Gó-mez i desembocaven al passeigCanalejas:

– Canalejas? No m’hi haviafixat mai –li va dir ella.

– Era un polític de principisdel segle vint. I per cert, un gi-roní va ser secretari seu.

Rafael Roca Auguet va néixera Girona l’any 1878. Allà va ferels estudis de primària i els cur-sos de batxillerat, abans de mar-xar per anar a la universitat. Pa-ral·lelament, va començar acol·laborar amb alguns periò-dics, com ara Lo Geronès i ElAutonomista, de la seva po-blació natal i La Renaixença, deBarcelona.

Una vegada llicenciat, RafaelRoca Auguet va decidir fer eldoctorat de Dret i de Filosofiai Lletres. Aleshores aquestamena de formació només s’im-partia a Madrid. Això va obli-gar-lo a instal·lar-se a la capi-tal espanyola, d’on ja no mar-xaria mai més. En aquesta novaetapa de la seva vida, RafaelRoca va continuar escrivint ala premsa, sobretot a El Heral-do de Madrid, un dels periòdicsmés importants d’abans de laGuerra Civil i que, a principisde segle, dirigia un periodistaanomenat José Francos Rodrí-guez, pròxim al líder del partitliberal José Canalejas. Roca vaser contractat com a secretariper aquest polític, que moririaassassinat el 1912, quan era elpresident del Consell de Minis-tres.

Posteriorment, Rafael Roca vaser redactor del Butlletí Oficialde les Corts. Més endavant esva centrar en la taquigrafia, finsal punt d’arribar a presidir la fe-deració taquigràfica espanyolai a participar en el disseny delsestudis d’aquesta disciplina. Pre-cisament l’any 1953, la Delega-ción Nacional de Educación elva distingir per un article publi-cat a El Diario de Ávila i a LaLucha de Terol, on lloava la ta-quigrafia.

Malgrat passar la major de laseva vida lluny de Girona, sem-pre hi va mantenir un mínimcontacte. Per exemple, el seunom apareix entre els que feienaportacions econòmiques a lescampanyes solidàries realitza-des coincidint amb el Nadal, al-menys fins a l’any 1960.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

De l’amistat

RafaelRoca

AuguetXAVIER CARMANIU

ISABEL COCH

Gironins delsegle XIX

Els Evangelis –tant els anomenats «sinònstics», comels considerats «apòcrifs»– exposen diversos as-

pectes mèdics relacionats amb la Passió i Mort deJesús de Natzaret, ja amb els seus antecedents cro-nològics, aquests darrers ordenats segons la sevanarració als Evangelis, Mateu, Marc, Lluc i Joan, quesón llibres religiosos amb un component històricfonamental, aspecte que no s’ha d’oblidar sense ne-gar la seva historicitat radical. S’ha de destacarque la primera redacció escrita de la Passió i Mortde Jesús (nucli dels Evangelis) es devia d’efectuaruns vuit o deu anys després del fet històric, i és l’in-terès principal de l’evangelista escriptor comuni-car el significat religiós profund d’aquest fet i noescriure una història notarial en el sentit modern,que, per altra banda, es donava per sabuda en moltsaspectes.

Precisem –resulta obligat– les dates de la Passiói Mort de Jesús. La Pasqua jueva se celebrava –i secelebra– el primer dissabte després de la llunaplena del mes de Nissan. Acceptem l’any 30 de lanostra era com el de la mort de Jesús. La seva mortes va produir el divendres anterior al gran des-cans Pasqual, que traduït al nostre calendari ac-tual correspondria al 7 d’abril.

Resulta curiós notar com es va oblidar aquestadata o la que realment va ser, i va triomfar el cos-tum de celebrar la nova Pasqua cristiana coinci-dint sempre amb la Pasqua jueva, fet que va com-portar problemes greus al segle II (qüestió del «quartdecimanisme») i que suposa en certa manera untriomf de la tradició projueva, fet que dóna unsentit al·legòric a la Pasqua jueva, substituïda perla cristiana i menystenint el mateix fet històric.

Els múltiples anyells Pasquals jueus van quedarassumits per qui fou anomenat repetidament «anyellde Déu», l’únic i irrepetible singular...

Getsemaní. Jesús va manifestar moltes vegades lacertesa del seu final tràgic... es diria que va tenirsempre el pressentiment de la seva mort infame.Això era molt lògic atenent la seva predicació, fre-gant l’heterodòxia jueva i criticant, amb raó, les mar-tingales polítiques de les classes dirigents. Aques-ta temuda i futura realitat, que els evangelistes re-cullen però endolcint-ne els matisos, havia de

produir en Jesús una angoixa terrible, amb reper-cussions biològiques d’aspecte mèdic. És curiós comels autors que ho comenten destaquen de maneraaccidental el xoc emocional que la traïció de Judes,un dels seus apòstols, i la fugida de tots va pro-duir en Jesús. Aquest xoc es va manifestar, sensdubte, en un profund abatiment depressiu. «Totsvosaltres m’abandonareu». Indubtablement la fi-siologia de Jesús no podia quedar impune davantd’aquests sentiments experimentats en una punyentactualitat...

El descens de defenses biològiques en una fortadepressió i emoció psíquica és una cosa que noconsideraven els antics tot i que associaven l’ale-gria a la vida, però la psicologia moderna no té ma-nies a admetre la influència d’una depressió de talentitat...

Aspectes mèdics dela Passió de Jesús

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

IsabelCochPsicòlogawww.ddivan.com

Fa balanç dels seus trenta anys a Tele-visió Espanyola i parla de censura, untema d’actualitat després de la nega-

tiva de l’ens públic a emetre la polèmicaentrevista de Quintero a José María Gar-cía... No en diria censura. La direcció va pen-sar que no era bo que sortís a la llum unaentrevista en la qual s’insultava una sèrie depersones que no estaven allà per defensar-sei va fer el que havia de fer. Una altra cosa hau-ria estat si aquestes persones haguessin pogutdonar la rèplica. Però parlar d’altres, per des-comptat, no és elegant.

Va ser el primer líder mediàtic d’una èpo-ca de la qual, segurament, molta gent noté consciència de la dificultat de treballarsota el règim franquista... Hi ha infinitatde detalls que no es coneixen. Per exemple,el nom de Franco no es podia pronunciar enun altre lloc que no fossin els informatius itenint en compte que passés el que passés almón, només Ràdio Nacional d’Espanya po-dia donar «el parte», ja que la cosa no eragens senzilla. Nosaltres no ens arriscàvem i,per descomptat, moltes vegades portàvem alprograma personatges «demanats» expressa-ment des del Pardo. Per a mi era una cosanatural, vaig néixer amb això, fins que vaigdescobrir una altra manera de comunicar.

Si seguís a l’ens públic, li arribaria el mo-ment de la jubilació anticipada amb el nouPla de sanejament... Estan jubilant gent amb48 anys... imagina’t jo que en tinc 64! Jo men’aniré quan no em pugui valer per mi ma-teix, fins i tot encara que em toquessin cincmilions d’euros continuaria treballant.

Cares històriques com les de Rosa MaríaCalaf, José Ángel de la Casa o Baltasar Ma-gro diran adéu aviat. Quina manera decelebrar el 50è aniversari de Ràdio Tele-visió Espanyola! Fa anys que es necessita-va un sanejament d’aquest tipus perquè noes pot tenir una empresa amb una plantilla tanexagerada i, de fet, ningú ha protestat mas-sa. L’acord econòmic ha estat molt bo, jam’agradaria a mi jubilar-me amb el 92 per centdel sou. Potser l’únic «però» és l’obligació d’es-tar dos anys a l’atur.

És tan la dolenta televisió a Espanya comes diu? No ho crec pas. El que passa és queels espanyols han d’acostumar-se a elegir, igualque fan amb les pel·lícules de la cartellera.Hi ha moltes cadenes, molta oferta i varietatde programes i sèries com per agradar a tot-hom. La televisió d’aquest país, segons la mevaopinió, és molt vistosa i entretinguda i, perdescomptat, hi ha de tot. També cal saber dirque no i entendre que hi ha vida després dela televisió, de fet, la televisió, com va dirWoody Allen, està fent molt per la cultura.

Llavors, la culpa que hi hagi la teledeixa-lla és de l’audiència. Sense cap mena de dub-te. Però és veritat que també és de qui l’ofe-reix. Si tu dónes a l’espectador caviar i li en-senyes només a menjar caviar escollirà aquestaopció. Però si li dónes menjar-deixalla, doncs,

s’acostumarà a tot al contrari.

Només al seu programa, Estudio Abier-to, va entrevistar més de tres mil perso-nes. Algun es va quedar a la llista? M’hau-ria encantat entrevistar El Cordobés (pare) iSalvador Dalí, però aquest últim va dir que eramolt important com per venir al plató i de-

manava que tot l’equip anés a casa seva.

Triomfaria avui tant com ho va fer llavors?No, actualment seria impensable assolir au-diències de deu o dotze milions amb tantescadenes que hi ha. Però m’agradaria molt te-nir un programa a La 2 de Televisió Espanyola,sense la pressió del «share».

Televisió


TEXT: VANESSA SÁNCHEZ FOTOGRAFIA: MIQUEL MASSUTI

JOSÉ MARÍA Iñigo Comunicador

“L’espectadorha d’elegir”

Va ser el primer líder mediàtic en un país submergit en la dictadura. Trenta anys de professió lipermeten opinar de l’actualitat àudiovisual sense pèls a la llengua. Nous projectes televisius li voltenpel cap mentre publica llibres sobre la seva experiència i edita diccionaris turístics i gastronòmics.

Dilluns 9 d’abril22 DominicalDiumenge, 8d’abril del 2007

Els més vistosdel 28 de marçal 2 d’abril

Catalunya

CSIDilluns 2 d’abril,Tele5. 996.000 es-pectadors (30,6%).

PolòniaDijous 29 de març,TV3. 977.000 espec-tadors (30,6%).

Barça - DéporDissabte 31 de març,TV3. 950.000 espec-tadors (33,2%).

Espanya - IslàndiaDimecres 28 demarç, TVE-1.884.000 espectadors(27,6%).

CSIDilluns 2 d’abril,Tele5. 874.000 es-pectadors (32,5%).

Camera CaféDilluns 2 d’abril,Tele5. 844.000 es-pectadors (27,3%).

Espanya

Espanya - IslàndiaDimecres 28 demarç, TVE-1.7.037.000 especta-dors (35,8%).

CSIDilluns 2 d’abril,Tele5. 5.500.000 es-pectadors (30,2%).

CSIDilluns 2 d’abril,Tele5. 5.228.000 es-pectadors (30,7%).

AídaDiumenge 1 d’abril,Tele5. 5.125.000 es-pectadors (28,6%).

Prèvia futbolDimecres 28 demarç, TVE-1.4.445.000 especta-dors (25,3%).

AídaDiumenge 1 d’abril,Tele5. 4.128.000 es-pectadors (27,9%)

12.10

15.15

TV3Mags i bruixotsA l’Anglaterra del segle XV, un jove anome-nat Tee és venut com a esclau. El compraRaydoor, un home que el fa el seu apre-nent. Quan Raydoor s’assabenta que Tee téel do de la profecia, li revela que és un ca-valler Delta, membre d’una organització se-creta que té per missió salvar la humanitat,i li ofereix participar-hi.

La 2Saber y ganarQuin és l’edifici més alt del món? Qui erenles models de Joaquín Sorolla a Paseo aorillas del mar? Qui va protagonitzar El cre-púsculo de los dioses? En quin any va for-mular Albert Einstein la Teoria de la Relativi-tat? Quin és el símbol químic de la plata? Apreguntes com aquestes s’enfronten els par-ticipants d’aquest concurs cultural que pre-senta Jordi Hurtado diàriament.

CuatroChannel n° 4L’actriu Yvonne Reyes és la primera convi-dada al magazín de tarda després de les va-cances de Setmana Santa. La veneçolanaparlarà amb Ana García Siñeriz i Boris Iza-guirre dels seus pròxims projectes profes-sionals.

K3Tintín i el Temple del SolEl professor Tornassol ha estat raptat per unsdesconeguts. Els dos únics membres de l’ex-pedició a la tomba de Raspar Capac que nohan estat afectats per una estranya malaltiacauen sota els efectes d’una misteriosa bolade cristall. Tintín, Milú i el capità Haddock se-gueixen la pista per rescatar el professor Tor-nassol, que ha estat conduït al Perú. Duponti Dupond, amb la seva ineficàcia habitual,també ho intentaran.

Tele 5CSI Las VegasUn control rutinari de la policia de trànsit aca-ba en tiroteig pels carrers de la ciutat. L’in-cident acaba amb les morts d’un agent depolicia i de tres sospitosos. El quart acon-segueix fugir. Els CSI processen l’escenari,que fa més d’un quilòmetre i mig. Grissomassigna a cada forense una àrea de treball.Aviat descobreixen que l’agent de policia vapoder morir per culpa del «foc amic».

Dimarts 10 d’abril

12.10

20.30

22.00

22.00

21.40

22.00

22.00

17.55

16.55

K3En Pat i en MatSèrie txeca d’animació feta amb ninots iadreçada als més petits. En Pat i en Mat nonomés són companys i veïns de fa moltsanys: els uneix per sobre de tot la seva pas-sió per fer les coses ells mateixos. Tot elque suposi construir, arreglar o enganxarqualsevol cosa, els encanta!

Antena 3València - ChelseaEls valencianistes afronten una prova de foca casa contra undels equips més en formade la lliga anglesa.

TV3BèstiesLa colònia de bernats pescaires que criaen llibertat als jardins del Zoo de Barceonaés la més gran de Catalunya i una de les mésgrans d’Europa. Al zoo també hi crien al-tres ocells de la mateixa família que els ber-nats, com esplugabous o martinets de nit.

CuatroHouseLa doctora Cuddy segueix intentant passarcomptes amb House. En aquesta ocasió,la directora del Princeton ha cedit a JulieWhitner, una nova doctora de l’hospital, laplaça d’aparcament per a minusvàlids deHouse, un fet que enfureix el metge. A més,House i el seu equip han d’atendre un ado-lescent gitano que pateix una hemorràgia in-terna i una insuficiència respiratòria inexpli-cables.

Tele 5Los SerranoJaydi Michel i Esther Arroyo arriben a la sè-rie, la primera en un paper estable –dónavida a la nova professora d’anglès delcol·legi– mentre que la segona participaràa la producció durant dos capítols: serà lacap de departament de la nova franquíciade tallers on treballa Fiti.

3360 minutsDesprés del tsunami i del Katrina, el repor-tatge segueix diferents llocs que els cientí-fics consideren molt vulnerables i on pothaver-hi catàstrofes degudes al canvi climà-tic. Des d’inundacions i tempestes en ciutatscostaneres fins a sequeres greus i el perillde desaparició d’alguna illa del Pacífic. Quèestà fent la humanitat per evitar, o frenar, elcanvi climàtic?

Dimecres 11 d’abril

11.15CuatroLas mañanas de CuatroJesús Calleja és quasi un desconegut, tot ique el seu currículum inclou algunes ges-tes reservades als aventureres més arris-cats: ha escalat els cims més alts del pla-neta, ha creuat deserts, practicat submari-nisme i explorat els llocs més remots. De totaixò, i dels seus futurs projectes, en par-larà amb Concha García Campoy.

K3La Bruixa AvorridaAmb una escombra amb motor a propul-sió i tota mena d’equipament, la Bruixa Avor-rida fa servir els seus poders màgics perconvertir qualsevol fet de la vida en unaexperiència inoblidable. La Bruixa Avorri-da és despistada i els seus trucs sovint fa-llen. Ella mateixa explica la seva vida enun llibre de memòries que un antiquari hatrobat en el doble fons d’un armari.

Tele5Yo soy BeaDesprés de passar una altra nit amb Bea,Álvaro es convenç que el problema sexualque va tenir quan estava amb Cayetana estàcompletament superat, i no dubta a de-mostrar-li-ho de seguida que pot, encaraque sigui a la redacció de Bulevar21. Be-nito, mentrestant, està pendent que ningúmolesti Paula, que passa la nit al despatxd’Álvaro.

Tele 5Mentes CriminalesTres esportistes universitàries desapareixenel dia que se celebra un important campionatlocal. Els efectius de la Unitat d’Anàlisi deConducta viatgen al lloc dels fets –que ésel poble on va néixer J.J.– per buscar pis-tes que permetin localitzar les noies. Els ana-listes concentren els seus esforços en lespersones que no van assistir al torneig. J.J.es convertirà en una peça fonamental a l’horade traçar els perfils del cas.

CuatroPesadillas de Stephen KingAquesta sèrie narra inquietants històries ba-sades en contes curts de Stephen King. To-tes les històries tenen el suspens i el terrorcom a denominador comú. Què li pot pas-sar a una parella que es perd enmig d’unacarretera? Què li passa a un home al qualli diuen que morirà en poques hores? Quinregal pot rebre un assassí en sèrie? Quèintenta fer un home que és testimoni de laseva pròpia autòpsia?

22.00

12.10

17.00

00.00

✔ Parc infantil temàtic de 600 m2.

✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

✔ Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors

i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

✔ Matinals especials per a escoles i grups.

✔ Bolera amb 12 pistes.

✔ Promocions cada dia de la setmana.

✔ Festes d’aniversari.

✔ Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Guia TV

23 DominicalDiumenge, 8d’abril del 2007

Divendres 13 d’abril

14.00

14.30

15.30

17.35

Antena 3Los SimpsonArran dels incomptables problemes que oca-siona, la família Simpson decideix portar elseu gos, Aprendiz de Santa Claus, a una es-cola canina, on l’intentaran ensinistrar.

TVE-1Corazón de primaveraAnne Igartiburu presenta aquest programacentrat en el món del cor que diàriamentrepassa l’actualitat dels famosos i de la prem-sa rosa.

33Planeta TerraEl documental parla de la taràntula, la «rei-na» del regne de les aranyes. Algunes deles taràntules més temibles del món viuen aAustràlia. L’expert Robert Raven permet al’espectador ser testimoni de la seva mis-sió: identificar i protegir noves espècies, unatasca difícil que realitza des de fa molt detemps.

K3Yoko! Jakamoko! Toto!En Jakamoko, sense saber com, ha caigutdins d’un forat i no en pot sortir de cap ma-nera. La Yoko i en Toto provaran d’ajudar-lo amb una escala, fent-lo saltar, estirant-neben fort... Fins i tot li demanen a un elefantque els doni un cop de mà! Però no hi hamanera...

Tele 5Caiga Quien CaigaInformar, entretenir, fer riure: aquests són elsobjectius bàsics del programa presentat perManel Fuentes, Arturo Valls i Joan RamonBonet. Compten amb la inestimable ajudade la resta d’«homes de negre», els repor-ters Gonzo, Christian i Eugeni.

TV3El monjoDurant seixanta anys, un monjo tibetà tot mis-teriós, mestre de kung-fu, ha voltat pel mónper protegir un pergamí. Ha arribat el mo-ment de buscar una persona que el rellevi,perquè el pergamí dóna la clau d’un poderil·limitat. Pels carrers de San Francisco co-neixerà un noi i l’instruirà en aquesta impor-tant tasca.

CuatroS.O.S. AdolescentesUn programa especial que recopila els ca-sos més interessants i complicats als qualss’ha afrontat la psicòloga Ana Isabel Saz-Ma-rín: veritables reptes per a aquesta jove pro-fessional.

Dijous 12 d’abril

12.30Antena 3La ruleta de la suerteJorge Fernández condueix aquest concursclàssic de la televisió. Cada dia, tres parti-cipants s’enfronten a un panell en blanc. Elrepte és endevinar les lletres correctes queformen una paraula o una frase amb l’ajudad’una ruleta que compta amb 24 opcions.

K3Les coses de casaPintallavis i una agenda, un mocador de pun-tetes, una moneda, un diari i una poma. Dinsla bossa hi ha de tot, i no hi pot faltar, ésclar, la clau per obrir la porta de casa.

Tele 5¡Allá tú!Un concurs que posa a prova la capacitatde negociació dels concursants, però tam-bé la seva intuïció i la seva sort. Jesús Váz-quez condueix amb desimboltura aquestprograma que cada dia posa en joc 600.000euros.

K3Les misterioses exploracions geogràfi-ques de Jasper MorelloEn un món de computadores i dirigiblesmetàl·lics que sobrevolen els aires, JasperMorello, pilot, afronta un nou viatge. Aban-dona Gothia, la seva ciutat, assolada per unamisteriosa plaga, i emprèn una llarga tra-vessia que el portarà a una illa habitada peréssers monstruosos que podrien ser la clauper eradicar l’epidèmia.

CuatroAnatomía de GreyMeredith descobreix que Derek té un petitproblema de son, en el qual ella hi té forçaa veure. A més, la jove interna es trobaràamb el seu pare a l’hospital, que hi ha anatper conèixer la seva néta. Per la seva ban-da, el pare de George s’enfronta ara a l’ope-ració de càncer... tot sortirà bé. I Heather,una pacient de 17 anys, portarà els metgesde cap amb la seva actitud antipàtica i de-sagradable.

TV3Lo CartanyàAl poble obren un gimnàs, i la monitora ésuna noia espectacular. En Cartanyà i algunsnois més s’hi apunten amb l’únic objectiu deseduir-la. A l’Anselmo li toca un cap de set-mana pagat per a dues persones en un apar-tament de la platja. La Bordonida l’hi acom-panyarà.

Dissabte 14 d’abril

11.40

13.30

15.35

16.25

22.10

TV3Patates i dracsAvui és l’aniversari de la Melody. En Riri lavol impressionar regalant-li la rosa més bo-nica del regne i en Merlí l’hi ajudarà. Ha cons-truït una màquina que fa uns rams precio-sos. Però compte, que Sir Big Top ha ame-naçat de vèncer el Drac amb la Kiki, una ratainvencible!

TVE-1Vamos a cocinar... con José AndrésUna finestra oberta a la gastronomia quevol aconseguir que tota la família s’animi aprovar la seva traça entre els fogons. L’in-novador cuiner asturià uneix sense proble-mes tradició i innovació en les seves receptes,que tan poden ser per fer un sopar senzillcom per elaborar un dinar per llepar-se elsdits.

TV3El pes de l’aiguaAdaptació de la novel·la d’Anita Shreve, es-cindida en dos segments narratius interre-lacionats que tenen com a motor argumen-tal l’assassinat de dues noruegues en unaremota illa americana. L’efectisme narratiu iformal de la realitzadora malgasta l’atractiude la premissa, i ni tan sols les interpreta-cions salven la seva part en una actuació ho-mogènia.

CuatroGran SlamEl concurs té un marc accent gastronòmic.Els dos convidats de Nico Abad són dosreputats mestres dels fogons: Darío Barrio iSergio Fernández, que hauran de demos-trar quin dels dos sap més teoria de les co-ses del menjar. Al marge de la visita dels dosxefs, el concurs comptarà amb quatre nousconcursants que s’enfrontaran entre ells.

33El documentalTerra Lliure, punt i final és el primer docu-mental que explica la història completa del’organització armada des del seu naixement,el 1979, fins a la seva dissolució definitiva,el 1995. Els principals fundadors, dirigentsi militants de Terra Lliure reflexionen sobreels motius que els van dur a l’activisme ar-mat. Per primera vegada detallen els con-tactes amb ETA, els intercanvis d’armes, elsentrenaments, la mort d’activistes manipu-lant explosius i els debats interns de l’orga-nització. El documental, a més, està con-textualitzat políticament i històricament.

17.30

20.15

22.00

22.25

21.00

RecomanemEl alma delos verdu-gos

Dimarts 10La 222.30 h.

Què passa pel capd’un torturador?Què sent quanarranca les unglesa una jove o la vio-la? Un documentalque explora la ma-nera de ser, pensari sentir dels tortu-radors, amb testi-monis estremidorsde víctimes i bot-xins. Un treball moltdur, però alhora im-prescindible, quetrenca molts anysde silenci i dónaveu a les personesque van patir unade les repressionsmés salvatges delsegle passat.

Any2007.PaísEspanya.DirectorsBaltasar Garzón iVicente Romero

21.40

23.05

21.20

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode naturalutilitzat a França des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seubenestar general i el seu control d’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli.A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueix re-duir el sobrepès.

Des de setembre de 2003 Holovi-tal s’ha establert a la ciutat de Gi-rona,al carrer Pare Maria Claret,14 2n 2a, des de l’abril de 2005 tam-bé els ofereixen les seves instal·la-cions,on Patricia Ribera i el seu equipja han solucionat el problema de so-brepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident.És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos;no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òr-gan i regulem el funcionalment de totl’organisme mitjançant aquestspunts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell, el cabell,les ungles, la persona dorm millor,esnormalitzen els paràmetres de co-lesterol i de glucosa,si estan alterats,i en els casos de menopausa es re-dueixen notablement les sufoca-cions, així com els dolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-

ta sana que cobreixi totes les neces-sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que,com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita,verdura,carn i peix;tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sempre seguit d’una fase de mante-niment de 3 setmanes, que tenencom a finalitat estabilitzar el pes ad-quirit. Finalitzat el procés, vostèpodrà tornar a menjar normalmentsense guanyar pes.

És un tractament que poden se-

guir dones (fins i tot aquelles que estroben en període postpart –semprei quan no estiguin alletant–),homes inens a partir dels 18 anys d’edat,sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment,ajudantels pacients a incrementar la sevaautoestima, el benestar general i elcontrol d’ansietat. Per a Holovital,el més important és la salut de lapersona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors.Les nos-tres tècniques són saludables. Aju-dem a portar un control sobre el cos,

i, el que és més important, a tro-bar-se més dinàmic i amb més ga-nes de viure.

Holovital té les seves instal·la-cions situades al c/ Pare MariaClaret, 14 2n 2a.Aquesta és unabona opció per a aquelles perso-nes que es vulguin aprimar sen-se passar-ho malament ni patirgana,i a la vegada gaudir d’un bonestat de salut i optimisme.

APRIMAMENT

diumenge 8 d’abril de 2007 minical · però la cultura és de tots, i no hi ha al segle xxi un...

Documents