1

A continuació es descriu la metodologia a seguir durant la dissecció. S’aconsella que

l’alumne faci una lectura prèvia a la realització de la dissecció.

A.- Observació de la morfologia externa: La conquilla

El musclo està protegit per una conquilla formada per dues valves iguals. Degut a la

forma asimètrica de la valva és fàcil orientar la conquilla: la part anterior és l’extrem

més punxegut i la regió dorsal és el cantó arrodonit. Per tant, podem distingir entre

valva esquerra i valva dreta.

Sobre la conquilla podem trobar adherits restes d’altres organismes (anèl·lids poliquets

sedentaris i petits crustacis) i les marques deixades pels bissus d’altres musclos.

Externament, les valves són de color negre i presenten unes corbes regulars o estries de

creixement. La zona de contacte entre les valves s’anomena xarnera. Les valves es

mantenen unides gràcies a un lligament elàstic. El lligament elàstic és visible des de la

part interna de les valves, té un color marronós i es troba sobre la xarnera. Les valves

s’obren i es tanquen gràcies a la contracció i relaxació dels músculs adductors. Les

zones d’inserció dels músculs: adductors anterior, adductor posterior i retractor del peu

es poden veure sobre la capa nacrada de les valves.

B.- Observació de la morfologia interna.

1.- Orientar el musclo anterioposteriorment. Es poden observar els lòbuls del mantell

que delimiten la cavitat del mantell. Els dos lòbuls estan soldats per la part dorsal i

també per la part anterior formant un caputxó que cobreix la boca. A la part posterior hi

ha un trau per on hi passa el sifó exhalant o anal (Fig.8).

2.- Separar els dos lòbuls del mantell i clavar-los a la cubeta obtenint una vista ventral

de l’animal (Fig.9). Al centre es pot observar la massa visceral i a ambdós costats les

brànquies.

3.- Les brànquies consisteixen en quatre làmines estriades molt fines i fràgils que

pengen de la cavitat del mantell. Observar a la lupa una làmina branquial. Cada làmina

branquial està formada per uns filaments paral·lels entre els quals circulen els vasos

sanguinis.

4.- En aquesta regió central hi podem distingir de la part anterior a la posterior:

� La boca flanquejada per un parell de palps labials que li acosten les petites

partícules d’aliment.

Dissecció del musclo Mytillus galloprovincialis.

2

� L’hepatopàncrees: Consisteix en una massa ovalada de color groc verdós que es

situa just darrera de la boca i pren una posició dorsal respecte al peu. Per tant,

per a veure’l clarament haurem d’apartar a un costat el peu amb les pinces.

� El peu és una òrgan musculós allargat i de color fosc. Serveix per fixar els

filaments del bissus.

� La glàndula del bissus que és una glàndula tegumentària del peu que secreta una

substància que en sortir del mol·lusc solidifica formant el filaments del bissus.

� Les gònades estan allotjades en una espècie de gep just per sota del peu.

5.- Desclavar el musclo, tancar els lòbuls del mantell i col·locar-lo dorsalment. En

aquesta posició fer un tall transversal a l’alçada de l’hepatopàncrees. La coloració

verdosa de l’hepatopàncrees el fa visible des d’aquesta posició.

6.- Observar l’estómac que és una petita cavitat que es troba en mig de la massa de

l’hepatopàncrees. Al costat de l’estómac apareixen dos petits orificis un sobre de

l’altre que corresponen a l’intestí (Fig.10).

7.- Amb un musclo sense coure es pot realitzar una preparació microscòpica de les

brànquies per observar l'epiteli ciliat que recobreix cada laminilla

Figura 8. Representació de l’anatomia externa del musclo.

3

Figura 9. Representació esquemàtica de l’anatomia interna del musclo.

Figura 10. Representació esquemàtica del tracte digestiu del musclo.

ESQUEMES MUTS