Discurs de Clara Campoamor a les Corts el 1 octubre 1931, en favor del dret de les dones a votar.Endefensa per tant de la igualtat entre dones i homens en tots els àmbits.

Senyors diputats: lluny jo de censurar ni d'atacar les manifestacions del meu col · lega, senyoreta Kent, comprenc, per contra, la tortura del seu esperit en haver vist avui en trànsit de negar la capacitat inicial de la dona. Crec que pel seu pensament ha hagut de passar, en alguna forma, l'amarga frase de Anatole France quan ens parla d'aquells socialistes que, forçats per la necessitat, anaven al Parlament a legislar contra els seus.

Respecte a la sèrie d'afirmacions que s'han fet aquesta tarda contra el vot de la dona, he de dir, amb tota la consideració necessària, que no estan recolzades en la realitat. Prenguem a l'atzar algunes. ¿Que quan les dones s'han aixecat per protestar de la guerra del Marroc? Primer: i per què no els homes? Segon: qui va protestar i es va aixecar a Saragossa quan la guerra de Cuba més que les dones? Qui va nodrir la manifestació pro responsabilitats de l'Ateneu, amb motiu del desastre d'Annual, més que les dones, que anaven, més nombrosos que els homes?

Les dones! Com es pot dir que quan les dones donin senyals de vida per la República se'ls concediràcom a premi el dret a votar? És que no han lluitat les dones per la República? És que en parlar amb elogi de les dones obreres i de les dones universitàries no està cantant la seva capacitat? A més, en parlar de les dones obreres i universitàries, es va a ignorar totes les que no pertanyen a una classe ni a l'altra? No pateixen aquestes les conseqüències de la legislació? No paguen els impostos per sostenir l'Estat de la mateixa manera que les altres i que els homes? No reflueix sobre elles tota la conseqüència de la legislació que s'elabora aquí per als dos sexes, però només dirigida i matisada per un? Com es pot dir que la dona no ha lluitat i que necessita una època, llargs anys de República,per demostrar la seva capacitat? I per què no els homes? Per què l'home, l'adveniment de la República, ha de tenir els seus drets i han de posar-se en un llatzeret els de la dona?

Però, a més, senyors diputats, els que vau votar per la República, i als qui us van votar els republicans, mediteu un moment i digueu si heu votat sols, si us van votar només els homes. Ha estat absent del vot la dona? Doncs llavors, si afirmeu que la dona no influeix per a res en la vida política de l'home, esteu-fixeu-vos bé-afirmant la seva personalitat, afirmant la resistència a acatar. Iés en nom d'aquesta personalitat, que amb la vostra repulsa reconeixeu i declareu, de manera que tanqueu les portes a la dona en matèria electoral? És que teniu dret a fer això? No, teniu el dret que us ha donat la llei, la llei que vau fer vosaltres, però no teniu el dret natural fonamental, que es basa en el respecte a tot ésser humà, i el que feu és posseir un poder; deixeu que la dona es manifesti i veureu com aquell poder no podeu seguir detentándolo.

No es tracta aquí aquesta qüestió des del punt de vista del principi, que fart és clar, i en les vostres consciències repercuteix, que és un problema d'ètica, de pura ètica reconèixer a la dona, ésser humà,tots els seus drets, perquè ja des Fitche, el 1796, s'ha acceptat, en principi també, el postulat que només aquell que no consideri a la dona un ésser humà és capaç d'afirmar que tots els drets de l'home i del ciutadà no han de ser els mateixos per a la dona que per a l'home. I al Parlament francès, el 1848, Victor Considerant es va aixecar per dir que una Constitució que concedeix el vot al captaire, el domèstic i l'analfabet-que a Espanya existeix-no pot negar a la dona. No és des del punt de vista del principi, és des del temor que aquí s'ha exposat, fora de l'àmbit del principi-cosa dolorosa per a un advocat-, com es pot venir a discutir el dret de la dona a que sigui reconegut en la Constitució el de sufragi. I des del punt de vista pràctic, utilitari, de què acusáis a la dona? És d'ignorància? Doncs jo no puc, per enutjoses que siguin les estadístiques, deixar de referir-me a un estudi del senyor Luzuriaga sobre el analfabetisme a Espanya.

Fa ell un estudi cíclic des de 1868 fins a l'any 1910, només, perquè les estadístiques van molt lentament i no hi ha a Espanya altres. I sabeu el que diu aquesta estadística? Doncs diu que, prenent els números globals en el cicle de 1860 a 1910, s'observa que mentre el nombre total d'analfabets homes, lluny de disminuir, ha augmentat en 73.082, el de la dona analfabeta ha disminuït en 48.098,i referint-se a la proporcionalitat de l'analfabetisme en la població global, la disminució en els homes és només de 12,7 per cent, mentre que en les femelles és del 20,2 per cent. Això vol dir simplement que la disminució de l'analfabetisme és més ràpida en les dones que en els homes i que si continua aquest procés de disminució en els dos sexes, no només arribaran a assolir les dones el grau de cultura elemental dels homes, sinó que el sobrepassaran. Això el 1910. I des de 1910 ha seguit la corba ascendent, i la dona, avui dia, és menys analfabeta que l'home. No és, doncs, des del punt de vista de la ignorància des del qual es pot negar a la dona l'entrada a l'obtenció d'aquest dret.

Una altra cosa, a més, l'home que ha de votar. No oblideu que no sou fills d'home només, sinó que es reuneix en vosaltres el producte dels dos sexes. En absència meva i llegint el diari de sessions, vaig poder veure en ell que un doctor parlava aquí que no havia equació possible i, amb esperit heretat de Moebius i Aristòtil, declarava la incapacitat de la dona.

A això, un sol argument: encara que no vulgueu i si per cas admès que la incapacitat femenina, voteu amb la meitat del vostre ser incapaç. Jo i totes les dones a qui represento volem votar amb la nostra meitat masculina, perquè no hi ha degeneració de sexes, perquè tots som fills d'home i dona irebem per igual les dues parts del nostre ésser, argument que han desenvolupat els biòlegs. Som producte de dos éssers, no hi ha incapacitat possible de vosaltres a mi, ni de mi a vosaltres.

Desconèixer això és negar la realitat evident. Negadlo si voleu, sou lliures d'això, però només en virtut d'un dret que heu (perdoneu la paraula, que dic només per la seva claredat i no amb esperit agressiu) detingut, perquè us vau donar a vosaltres mateixos les lleis, però no perquè tingueu un dretnatural per posar al marge a la dona.

Jo, senyors diputats, em sento ciutadà abans que dona, i considero que seria un profund error polític deixar a la dona al marge d'aquest dret, a la dona que espera i confia en vosaltres, a la dona que, com va ocórrer amb altres forces noves a la revolució francesa, serà indiscutiblement una nova força que s'incorpora al dret i no hi ha sinó d'empènyer a que segueixi el seu camí.

No deixeu a la dona que, si és regressiva, pensi que la seva esperança va estar a la dictadura, no deixeu a la dona que pensi, si és avançada, que la seva esperança d'igualtat està en el comunisme. No cometáis, senyors diputats, aquest error polític de gravíssimes conseqüències. Salveu a la República, ajudeu a la República atrayéndoos i sumándoos aquesta força que espera ansiosa el moment de la seva redempció.

Cada un parla en virtut d'una experiència i jo us parlo en nom de la meva pròpia. Jo sóc diputat per la província de Madrid, l'he recorregut, no només en compliment del meu deure, sinó per afecte, i moltes vegades, sempre, he vist que als actes públics acudia una concurrència femenina molt superior a la masculina, i he vist en els ulls d'aquestes dones l'esperança de redempció, he vist el desig d'ajudar a la República, he vist la passió i l'emoció que posen en els seus ideals. La dona espanyola espera avui de la República la redempció seva i la redempció del fill. No cometáis un error històric que no tindreu mai bastant temps per plorar, que no tindreu mai bastant temps per plorar en deixar al marge de la República a la dona, que representa una força nova, una força jove, que ha estat simpatia i suport per els homes que estaven a les presons, que ha patit en molts casos com vosaltres mateixos, i que està anhelant, aplicant-se a si mateixa la frase d'Humboldt que l'única manera de madurar per l'exercici de la llibertat i de fer-la accessible a tots és caminar dins d'ella.

Senyors diputats, he pronunciat les meves últimes paraules en aquest debat. Perdoneu si us

molestar, considero que és la meva convicció la que parla, que davant d'un ideal el defensaria fins a la mort, que posaria, com vaig dir ahir, el cap i el cor en el platet de la balança, de la mateixa manera Breno va col · locar la seva espasa , perquè s'inclinés a favor del vot de la dona, i que a més segueixo pensant, i no per vanitat, sinó per íntima convicció, que ningú com jo serveix en aquests moments a la República espanyola