diputació + urv = especial. l’hem encetat regió del ...1].pdf · especial. l’hem encetat amb...

Apostem pel 2009

Pressupost 2009: més de 148 milions d’euros per impulsar el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Destina inversions extraordinàries per als municipis petits

Inclou mesures per contrarestar els efectes de la crisi

Atraure i potenciar projectes relacionats amb la recerca i convertir el coneixement en el principal motor de desenvolupament i progrés del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Amb aquest objec-tiu, la Diputació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV) impulsen l’Oficina Tarragona Regió del Coneixement, un ens pioner que ja ha començat a treballar per ajudar les empreses que orienten la seva activitat en l’àmbit de la investigació, la innovació i la

Diputació + URV = Regió del Coneixement

creativitat. En aquest sentit, la nova entitat facilita l’im-puls i realització de projectes que es puguin incloure al Programa Marc de Recerca i Innovació de la Unió Europea. Així mateix, orienta i assessora empreses i institucions de la demarcació que fan investigació, o preveuen fer-la, en àmbits com el químic, el sanitari, el tecnològic, el turístic i l’enològic, entre d’altres.

(Continua a la pàgina 3)

Pàgina 12 i 13

Èxit del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada

La 44a edició del Rally RACC Catalunya-Costa Daurada, cele-brada l’octubre passat i impulsada, entre altres organismes, pel Patronat de Turisme de la Diputa-ció, ha deixat al territori uns 40 milions d’euros, segons les primeres es-timacions.

Contraportada

Sumari

Més alumnes als centres de la Diputació

L’obra conjunta de Miró i de Royo, al Museu d’Art Modern de Tarragona

Noves aules de formació de la Diputació

La nova Plaça de Braus s’estrena amb nota

PàgineS

4 i 5

5

10

14

L’any 2009 serà ben especial. L’hem encetat amb la incertesa de la du-rada de la recessió eco-nòmica, però també amb una bona reacció per fer-hi front amb realis-me i esperit constructiu. La Diputació ha tancat l’exercici 2008 amb una pila de noves realitats al servei de les persones: Pla d’Acció Municipal (PAM) més gran que mai (45 M €), impuls al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) i (45 M €), impuls al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) i als fons europeus FEDER (24,5 M €), renovació del Museu d’Art Modern, diverses novetats en els centres d’educació, obtenció d’un bon resultat en les gestions amb els opera-dors aeris de baix cost, balanç molt satisfactori en cultura i creativitat, la nova Plaça de Braus coberta, actuacions en noves carreteres i millora de les existents, 25.000 tinetaires i moltes coses més. Ha pres, a més a més, una molt important decisió: de quina manera apostem pel 2009. I això avui ja és un fet. La Diputació ha decidit actuar amb una clara voluntat de superació del context actual. I per això s’han adoptat mesures sense precedents, amb l’ànim de fomentar la millo-ra continuada i l’ocupació en els més de 150 municipis per sota dels 4.000 habitants creant el Pla Extraordinari d’In-versions Municipals (PEIM), que amb la dotació de 6 M € fa una aportació de vital importància per a contribuir a vèncer, de manera efectiva, les dificultats presents. Altres mesures són la suma dels recursos atribuïts al Servei d’Assistència Municipal (SAM) (30% de creixement), a l’Organisme Autò-nom Desenvolupament Local (OADL) (125% d’increment), al Patronat de Turisme i la previsió de noves actuacions en carreteres. Inversions, ocupació, polítiques d’igualtat i suport als ajuntaments són, entre d’altres determinacions, les més importants per fer front a l’actual situació des de la proximi-tat de la Diputació als problemes reals de la gent. I tot això s’ha pogut assumir fent un gran esforç, congelant i rebaixant impostos i el cost de serveis, contenint la despesa i treba-llant amb imaginació, Corporació i treballadors, per donar la millor resposta. I sobretot, sense aturar cap de les acci-ons previstes en el Pla Estratègic, com per exemple la nova oficina Tarragona Regió del Coneixement, que Diputació i Universitat Rovira i Virgili posem aquest 2009 a disposició del Camp i de les Terres de l’Ebre, tal com se n’informa de-talladament en aquestes pàgines.

Confiem que aquesta aposta faci que el 2009 sigui un any d’oportunitats.

Josep Poblet i TousPresident de la Diputació de Tarragona

Butlletí de la Diputació de Tarr1 1Butlletí de la Diputació de Tarr1 1Butlletí de la Diputació de Tarr1 1Butlletí de la Diputació de Tarr1 1Butlletí de la Diputació de Tarr1 1Butlletí de la Diputació de Tarr1 1Butlletí de la Diputació de Tarr1 1Butlletí de la Diputació de Tarr1 1 19/12/08 10:50:4619/12/08 10:50:4619/12/08 10:50:4619/12/08 10:50:4619/12/08 10:50:4619/12/08 10:50:4619/12/08 10:50:4619/12/08 10:50:46

2

Èxit de la lluita contra el xancre dels castanyers de les Muntanyes de Prades

La Diputació de Tarragona i l’Obra Social “la Caixa” han recuperat 750 castanyers afectats per la malaltia del xancre a les Muntanyes de Prades. Aquesta actuació s’emmarca en el con-veni de recuperació d’espais naturals que l’Obra Social “La Caixa” i la Dipu-tació van signar l’any 2006, i ha permès recuperar des d’aleshores un total de 70 hectàrees de castanyers malalts als municipis de Prades, Vilanova de Pra-des, Vallclara, Capafonts i el nucli de Farena.

La recuperació dels castanyers s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’Associació de Desenvolupament Rural de les Muntanyes de Prades, l’Associació de Defensa Vegetal de les Muntanyes de Prades, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Ru-ral, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat i el Centre Tecnolò-gic Forestal de Catalunya.

Un moment de la visita a Vilanova de Prades per conèixer els resultats de les tècniques aplicades als arbres

L’Organisme Autònom Desen-volupament Local de la Diputació de Tarragona (OADL), conscient de la riquesa gastronòmica que posseeix el nostre territori, ha emprès l’any 2008 una campanya de suport i promoció als Produc-tes Locals de Qualitat (PLQ).

En aquest sentit, ha editat quaderns amb receptes sobre la cuina de l’avellana de Reus, l’ar-ròs del Delta de l’Ebre i el peix blau de Tarragona, i ha organitzat jornades de promoció i degusta-ció d’aquests i altres productes.

El préssec de la Ribera d’Ebre va ser el protagonista d’una de les jornades de promoció organitzades per Desenvolupament Local, que també va participar amb l’estand dels Productes Locals de Qualitat a la Fira de la Clementina de Bítem.

Ara, l’OADL ha editat el llibre Amb els cinc sentits, una publicació que recull tots els productes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que disposen de Denomina-ció d’Origen i de Marca de Quali-tat Alimentària, a més d’altres qua-lificacions.

A través d’aquest llibre la Dipu-tació de Tarragona vol donar a co-nèixer els atractius gastronòmics de les nostres comarques. Amb els cinc sentits ofereix al lector foto-grafies de les diferents propostes gastronòmiques de la demarcació, acompanyades de textos històrics que informen sobre l’origen i els in-gredients utilitzats per l’elaboració de tots i cadascun dels productes.

L’oli de Siurana, l’arròs del Del-ta de l’Ebre, les patates de Prades, els calçots de Valls, la cirera de la Ribera d’Ebre, els tomàquets del Benach, el peix Blau de Tarragona, la coca de Montblanc, o l’aiguar-dent de Prat de Comte són alguns dels més de cinquanta productes que trobarem en el llibre.que trobarem en el llibre.

Els premis “Emprèn en femení”, que reconeixen projectes empresarials lide-rats per dones, han arribat a la 3a edició. El primer premi, de 5.000 euros, ha anat a mans de Maria Jesús Ortoneda pel pro-jecte “Masia La Candelera”, sobre l’explo-tació d’una casa de pagès a l’Ametlla de Mar, i el segon, de 3.500 euros, ha estat per al projecte “Hostal la Creu”, de Noèlia Guirao, centrat en un establiment a Móra d’Ebre. Bàrbara Vastenavond, de Tarragona, s’ha endut un accèssit de 2.500 euros pel projecte “ExploraTgn.cat”, un web de tu-risme familiar. També ha rebut un accèssit “Lo Racó de Peret”, de Goretti Tortajada, un establiment d’Spa a Camarles. Un altre s’ha atorgat a Regina Gras, de Reus, per “Umai Hamu”, un projecte de venda de productes delicatessen on-line al Japó.on-line al Japó.on-line

Els millors productes de la demarcació, al llibre “Amb els cinc sentits”

El Taller d’Ocupació Restauració de material etnològic de l’Organisme Autò-material etnològic de l’Organisme Autò-material etnològicnom Desenvolupament Local (OADL) ha recuperat diverses peces singulars del patrimoni d’alguns municipis de les Terres de l’Ebre. D’entre les peces recuperades destaquen els carros de bombers de principis del segle XIX, propietat de l’ajuntament de Tortosa.

La intervenció sobre elements de ferro i fusta s’ha allargat durant tres mesos i algunes peces s’han hagut de substituir per rèpliques artesanals.

Aquests carros s’han pogut veure durant els mesos d’octubre i novembre a l’antic escorxador de la ciutat, amb el títol Carros de Bombers. Memòria d’una restauració.

Recuperació del patrimoni a les Terres de l’Ebre

Nova edició dels premis “Emprèn en femení”

Josep Poblet va presidir a Valls el lliurament dels premis, que promou l’OADL de la Diputació

Antic carro de bomber restauratAntic carro de bomber restaurat


L’Oficina Tarragona Regió del Coneixement, un motor de desenvolupament i progrés del territori

3

A part de la creació de l’Oficina Tarragona Regió del Coneixement, el conveni marc amb la Universitat Rovira i Virgili (2008-2011) preveu la col·laboració de l’administració intercomarcal en la Universitat d’Estiu del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, les Aules d’Exten-sió Universitària de la Gent Gran, la Setmana de la Ciència, l’organit-zació de congressos, el Campus Extens, el projecte d’obtenció de biocombustibles a partir de mi-croalgues a les Terres de l’Ebre i la creació de l’Aula del Contenciós Administratiu per a l’edició i difu-

Josep Poblet: “La

generació de coneixement

és part essencial

del Pla Estratègic de la Diputació”

Francesc Xavier Grau:

“L’acord pretén

que Tarragona emergeixi dins

l’actual procés de

globalització”

Acord marc 2008-2011sió de sentències d’interès per al món local.

La Diputació apor-ta 151.155 euros el 2008 i 194.000 euros el 2009 per a activitats i anàlisi de l’acció tu-rística, jornades i assistència a municipis en matèria turística, el postgrau sobre urbanisme i contractació destinats als ajuntaments, el patrocini par-cial de la càtedra de foment de l’empreneduria i creació d’empreses, i el postgrau so-bre participació ciutadana i comunicació.

L’Oficina Tarragona Regió del Coneixement pretén que empreses i institucions apostin per la recerca i potenciïn el millor de si mateixes com a eina de modernització i des-envolupament. D’aquesta manera, les deu comarques de Tarragona es configuraran en una singular regió europea de referència en l’àmbit del coneixement, el qual revertirà en be-nefici de la població d’aquest terri-tori.

La seu operativa de l’Oficina se situa a la URV i està gestionada per personal expert en desenvolupa-ment. El nou ens promotor és fruit d’una aliança estratègica entre dues institucions públiques —Diputació i URV— que es caracteritzen per tenir un mateix àmbit territorial d’actuació: les deu comarques de la demarcació. La seva unió en pro del desenvolupament d’aquesta zona representa una iniciativa capdavan-tera pel que fa a les seves caracte-rístiques i a la naturalesa dels seus promotors.

L’aliança entre les dues instituci-ons preveu l’aportació, entre els anys 2008 i 2009, d’1,03 milions d’euros de la Diputació per a l’Oficina, una quantitat que s’afegeix a les altres inversions que la institució supraco-marcal destina a altres projectes de la URV en el camp del turisme, la for-mació i la creació d’empreses.

Generar oportunitats“L’acord contribueix, a través de

l’administració pública, a transformar la societat i a generar noves oportu-nitats arreu del territori”, assenyala el president de la Diputació, Josep Poblet, qui recalca, així mateix, que “la generació de coneixement forma part essencial del Pla Estratègic de la

Diputació”. Poblet considera que “cal innovar i tenir l’audàcia suficient per mobilitzar les nostres energies amb realisme i ambició i fixar-nos l’objec-tiu de convertir-nos en un referent territorial en matèria de coneixe-ment”. De la seva banda, el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, des-taca que la missió de l’acord amb la Diputació és “atraure el talent i els projectes que generin coneixement” i “aconseguir que Tarragona prospe-ri i emergeixi dins l’actual procés de globalització”.

4

Els Centres d’Ensenyament Musical obren el cursEls Centres d’Ensenyament Mu-

sical de la Diputació a Tortosa, Reus i Tarragona han inaugurat el present curs acadèmic 2008-2009 amb més alumnes que l’any passat. La música i el teatre van ser els protagonistes dels actes que els tres conservatoris van organitzar per celebrar l’obertura del nou curs, recitals que van comptar amb un gran èxit d’assistència i amb la participació d’alumnes, pares i professors.

A Tortosa, la flauta, el piano, el con-trabaix i la bateria van protagonitzar el concert inaugural, un recital que va anar a càrrec del quartet de jazz Jordi Gen-dra Quartet. L’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa comp-ta actualment amb prop de 350 alumnes matriculats, que poden estudiar música des dels 5 fins als 18 anys gràcies a una oferta educativa que permet avançar des dels estudis bàsics, corresponents a l’Escola, fins a altres professionalitzats, que ofereix el Conservatori.

A Reus, el duet format per Llibert Fortuny (saxo) i Manel Camps (piano) va ser l’encarregat de posar música a la inauguració del curs. Amb el concert Mozart en jazz, aquest duet va inter-pretar versions jazzístiques de peces de Mozart. Aquest any el centre reu-senc imparteix classes de música a 344 alumnes, dels quals 245 estudien a l’es-cola i 99, al conservatori.

A Tarragona, diversos profes-sors dels tres Centres d’Ensenyament Musical van oferir l’espectacle musi-coteatral Forumbrass i la Fàbrica dels Metalls, una vetllada que va servir no només per obrir l’any acadèmic, sinó també per commemorar els 25 anys de la ubicació del centre a la Casa Montoliu. L’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona ha iniciat el curs amb 500 alumnes, dels quals 289 formen part de l’Escola i la resta segueixen estudis de grau pro-fessional.

El taller de restauració de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa ha finalitzat el procés de recuperació i conservació d’un conjunt de 15 ceràmi-ques andalusines, trobades al jaciment arqueològic del solar de l’actual bibli-oteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, i d’una col·lecció de nou quadres dels segles XIX i XX de prestigiosos artistes de les Terres de l’Ebre.

Des que es va crear el taller de res-tauració, ara fa 14 anys, l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa s’ha especialitzat en la recuperació de béns culturals, i a hores d’ara és un centre pioner i un referent dins d’aquest àm-

bit. Tant és així, que l’Escola col·labora amb diverses entitats de la demarcació i d’altres punts de la geografia catalana a través de la conservació i restauració dels seus béns culturals, per mitjà de l’aprenentatge pràctic dels alumnes.

El Pas de Setmana Santa de Sant Pere Apòstol de Reus; un casc de ferro islàmic procedent d’una excavació al carrer de la catedral de Tortosa o la màquina d’Atwo-od, un instrument científic de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, són alguns dels projectes de restauració més importants que han efectuat re-centment els alumnes d’aquest Centre d’Ensenyament Artístic.

El cicle de lectures “Recuperem la paraula”, que organitza la Dipu-tació coincidint amb els actes de la Tardor Literària, ha arribat a la seva 5a edició, i ho ha fet homenatjant Pere Calders.

Durant els dies 13, 17 i 24 de no-vembre el Saló de Plens i el Museu d’Art Modern de la Diputació es van vestir de festa per acollir la lectura de l’obra calderiana Cròniques de la veritat oculta.

Al llarg de les tres sessions, di-verses personalitats del món cultu-ral, social, polític i econòmic de la demarcació van posar veu als con-

tes de Calders. En aquest sentit, cal destacar la participació en el cicle de la cantant Núria Feliu o de la néta de l’escriptor, Diana Coromi-nes.

Des que es va iniciar, l’any 2004, més d’un centenar de lectors de totes les edats han participat en aquesta festa de la paraula, una ac-tivitat literària que, tal com va ma-nifestar el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, durant l’acte inaugural, té com a principal objectiu fomentar l’hàbit de la lectu-ra i apropar a la ciutadania els nos-tres autors més universals.

Manel Camps i Llibert Fortuny, a l’Auditori Higini Anglès de Reus

Els protagonistes de la primera sessió de lectures al Saló de Plens de la Diputació

L’Escola d’Art i Disseny de Tortosa restaura ceràmiquesi pintures de gran vàlua

Els contes de Pere Calders protagonitzen el cicle de lectures “Recuperem la paraula”

Ceràmiques andalusines restaurades

Butlletí de la Diputació de Tarr4 4Butlletí de la Diputació de Tarr4 4Butlletí de la Diputació de Tarr4 4Butlletí de la Diputació de Tarr4 4Butlletí de la Diputació de Tarr4 4Butlletí de la Diputació de Tarr4 4Butlletí de la Diputació de Tarr4 4 19/12/08 10:51:2619/12/08 10:51:2619/12/08 10:51:2619/12/08 10:51:2619/12/08 10:51:2619/12/08 10:51:2619/12/08 10:51:26

5

El Col·legi Públic d’Edu-cació Especial Sant Rafael, de titularitat de la Diputació, ha incorporat els ensenyaments de P3 com a nova oferta educativa del centre.

La nova aula d’aquest seg-ment d’edat respon a l’afany de l’Escola de continuar do-nant resposta als escolars amb necessitats educatives especials del Tarragonès i altres comarques properes.

El Col·legi Sant Rafael dóna cabuda a 130 alumnes d’entre 3 i 21 anys que

La restauració de l’obra de Gaudí del Rosari del Primer Misteri de Glòria de Montserrat, a l’Abadia de Montserrat serà possible gràcies a l’aportació eco-nòmica de la Diputació de Tarragona.

El conveni de col·laboració, subs-crit entre el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i l’Abat de Montserrat i president de la Fundació Abadia de Montserrat 2025, Josep M. Soler, regula la concessió de 94.000 eu-ros destinats a aquesta finalitat i a altres activitats d’interès general.

Ajut per conservar el patrimoni gaudiniàde l’Abadia de Montserrat

El Rosari és obra d’Antoni Gaudí, Josep Llimona i Dionís Renart

L’exposició Miró-Royo. La Farinera de Tarragona, el teler del món, oberta del 16 de setembre al 16 de novembre al Museu d’Art Modern de la Dipu-tació (MAMT), va permetre contem-plar una valuosa mostra de les obres realitzades conjuntament pels artis-tes Joan Miró i Josep Royo a l’antiga fàbrica de La Farinera, que estava si-tuada a la part baixa de la ciutat.

Una exposició i un llibre rememoren l’obra conjunta que els artistes Miró i Royo van crear a Tarragona

Els Centres d’Ensenyament Artís-tic de la Diputació a Tarragona, Reus i Tortosa han iniciat el curs 2008-2009 amb més alumnes que l’any passat.

Per inaugurar l’any acadèmic, el centre de Tarragona va convidar el reconegut artista plàstic Perejaume, que a través de la conferència “For-mes de públic” va abordar les rela-

Josep Royo, durant la inauguració de la mostra

Les Escoles d’Art i Disseny inicien el curs amb més alumnes

Conferència de Perejaume a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona

El Col·legi Sant Rafael incorpora els ensenyamentsde P3

L’exposició, que va comptar amb la col·laboració de la Fundació Joan Miró de Barcelona, va assolir un gran èxit d’assistents, els quals van poder conèixer, en uns casos, i redescobrir, en altres, la importància que va tenir La Farinera, un espai artístic que va acollir, als anys 70, el projecte que el galerista Aimé Maeght va concebre per al tàndem Miró-Royo: la creació de tapissos, sobreteixims i sobretei-xims-sacs.

Un volum ple de colorUn altre capítol de la fructífera

relació entre els dos artistes ha es-tat la publicació d’un llibre titulat igual que l’exposició. L’obra, coe-ditada per la Diputació i Viena Edi-cions, repassa l’etapa artística dels dos creadors a La Farinera, a través de nombroses fotografies i repro-duccions d’obres.

els ensenyamentsels ensenyaments

cions existents entre el públic i l’ar-tista. A Reus, Miki Espuma, director artístic i musical de la Fura dels Baus, va compartir la seva experiència pro-fessional amb els alumnes de l’Escola.

Les Escoles d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, Reus i Tortosa compten amb prop de 650 alumnes matriculats.

L’Organisme Autònom Escoles d’Art i Disseny, depenent de la Di-putació de Tarragona, ha demanat al Departament d’Educació de la Ge-neralitat l’autorització i el finança-ment que correspongui per implan-

La Diputació aposta pels estudis superiors a la demarcació

tar estudis superiors de Disseny a la demarcació.

L’objectiu és que es puguin cursar estudis superiors de Disseny Gràfic a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, i de Disseny d’Interiors a la de Reus.

Josep Poblet va visitar el centre amb motiu del nou curs

presenten necessitats educatives es-pecials, temporals o permanents.

Butlletí de la Diputació de Tarr5 5Butlletí de la Diputació de Tarr5 5Butlletí de la Diputació de Tarr5 5Butlletí de la Diputació de Tarr5 5Butlletí de la Diputació de Tarr5 5Butlletí de la Diputació de Tarr5 5Butlletí de la Diputació de Tarr5 5Butlletí de la Diputació de Tarr5 5 19/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:4719/12/08 10:51:47

6

La xarxa de comunicacions: un objectiu prioritariAconseguir una xarxa viària en

perfectes condicions, que faciliti als usuaris el desplaçament en vehicle entre nuclis urbans i que afavoreixi l’impuls dels atractius comercials, in-dustrials i turístics de què disposa tota la demarcació és una de les principals

línies estratègiques del pla d’acció de la Diputació.

Es tracta de dotar els municipis, des del més petit fins al més gran, de les infraestructures i serveis necessa-ris per millorar l’economia i el benes-tar dels ciutadans.

Així, amb la finalitat d’avançar des d’una xarxa viària cap a una xarxa de comunicacions, la Diputació treballa dia rere dia en la millora i conservació de les carreteres que gestiona a la de-marcació de Tarragona. Les nombroses obres ja realitzades i els projectes que

s’estan executant en diversos munici-pis del Camp de Tarragona i de les Ter-res de l’Ebre, posen de manifest que l’optimització de les comunicacions vi-àries és una prioritat per a aquesta ins-titució. En aquestes pàgines es detallen alguns dels projectes més destacats.

S’ha construït una carretera de circumval·lació, de 722 metres de longitud i 7 d’amplada de calça-da, a la població de La Juncosa del Montmell. El projecte ha inclòs una rotonda amb il·luminació i enjardina-ment central amb reg per degoteig, situada a l’entrada de la població. Així mateix, s’han reposat tant els serveis afectats com la senyalització horitzontal i vertical, i s’ha col·locat la barrera de seguretat necessària amb les corresponents proteccions als suports per a motociclistes i ci-clistes. Una altra actuació a la zona ha solucionat un problema de con-centració d’aigua a la carretera que travessa la zona de la urbanització

“El Mirador del Penedès”, on s’hi ha “El Mirador del Penedès”, on s’hi ha construït un col·lector que recull les construït un col·lector que recull les aigües per conduir-les fins al barranc aigües per conduir-les fins al barranc del Pi de les Tres Soques.

Inversió: 952.011,82 €

S’ha dut a terme el reforç del ferm de la carretera T-324 de Móra d’Ebre a Miravet, seguint la campa-nya del pla de millora de paviments de la xarxa de carreteres de la Di-putació.

L’obra ha permès millorar la cal-çada al llarg de 7.870 metres de lon-gitud i 7 d’amplada. Així mateix, s’ha reposat la senyalització horitzontal i s’han pintat les corresponents mar-ques viàries.

Les obres han significat una gran millora pel que fa als accessos als nuclis urbans de Benissanet, Móra d’Ebre i Miravet.

Inversió: 406.860,25 €

Amb aquest projecte s’ha re-forçat el ferm i s’han arranjat pun-tualment vuit trams de la carretera TV-2336 de l’Espluga de Francolí a Solivella per Blancafort, que compta amb una longitud total de 2.434 me-tres. El projecte de millora s’ha com-pletat amb la reposició de tots els ser-veis afectats, la hidrosembra de terra vegetal sobre els talussos de terraplè i la senyalització horitzontal i vertical amb el corresponent abalisament.

Les obres han millorat significati-vament els accessos a les poblacions de l’Espluga de Francolí, Blancafort i Solivella, alhora que han solucionat les dificultats de l’anterior traçat, d’amplada insuficient, i les irregula-ritats de l’antic paviment. Inversió: 1.977.576,33 €

S’han realitzat obres de reforç del ferm de la carretera TV-3406 entre les localitats de Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja, al Delta de l’Ebre.

Els treballs han millorat aquesta via en un tram de 9.802 metres de llarga-da i 5 d’amplada. També s’ha re-posat la senyalit-zació horitzontal d’aquesta carre-tera amb les cor-responents mar-ques viàries.

S’ha aprovat el projecte de re-construcció d’una obra de fàbrica al PK 4,900 de la carretera TV-3401 de l’Ampolla a Deltebre. Els treballs consistiran a enderrocar el pont ac-tual sobre la sèquia Sanitària, que ha tingut un problema d’enfonsament de la fonamentació, construir un nou pont i reconstruir els accessos existents. El nou pont projectat és un caixó de formigó de 10 metres de longitud amb 2 trams de 5 me-tres, i amb 9 metres d’amplada de plataforma. Es preveu el condicio-nament d’uns 80 metres dels trams propers al pont a cada banda de la carretera actual. Les obres es com-pletaran amb la reconstrucció dels canals de desguàs i tubs existents,

els accessos als camins de servei de la sèquia, els accessos particulars, la senyalització horitzontal i vertical i l’abalisament.

Inversió: 377.659,78 €

El projecte preveu la construcció d’un desguàs des de la rotonda re-centment construïda, a l’entrada de la població de Capçanes, fins al riu; el sa-nejament i neteja manual i la protecció de talussos amb malla de triple torsió entre els PK 0,300 i el PK 0,900 de la carretera TV-3002. També es preveu l’acondiciament de la zona d’accés a

l’estació de ferrocarril, amb vorada, pa-viment de formigó i paviment de panot a la zona del joc de petanca. Així ma-teix, es reposarà l’enllumenat i es re-alitzarà la plantació i reg per degoteig, la hidrosembra al talús, una grada amb muret de pedra i una tanca metàl·lica.

Inversió: 199.541,15 €

Projecte per construir un nou pont entre l’Ampolla i Deltebre

Aprovada la millora de l’accés a l’estació de Marçà-Capçanes

Reforç del ferm de Móra d’Ebre a MiravetInaugurada la circumval·lació de la Juncosa de Montmell

Millores a la carretera entre l’Espluga de Francolí i Solivella Acondiciament de la carretera entre Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja

Inversió: 402.514,36 €

Butlletí de la Diputació de Tarr6 6Butlletí de la Diputació de Tarr6 6Butlletí de la Diputació de Tarr6 6Butlletí de la Diputació de Tarr6 6Butlletí de la Diputació de Tarr6 6Butlletí de la Diputació de Tarr6 6Butlletí de la Diputació de Tarr6 6 19/12/08 10:52:1019/12/08 10:52:1019/12/08 10:52:1019/12/08 10:52:1019/12/08 10:52:1019/12/08 10:52:1019/12/08 10:52:10

7

Supressió dels revolts perillosos de La Fatarella a Vilalba dels Arcs

S’ha finalitzat l’acondiciament de la carretera TP-2122 entre Sant Jaume dels Domenys i el nucli de la Torregassa. Les obres han millorat els accessos principals a la Torregassa, l’Hostal i Sant Jaume dels Domenys i han solucionat les dificultats de l’an-terior traçat, que tenia una amplada insuficient i un paviment irregular. El condicionament s’ha dut a terme en un tram de 1,6 km. D’altra banda, a l’accés del nucli urbà de l’Hostal s’ha construït una rotonda de 40 metres de diàmetre exterior i 8 metres de calçada anular, amb enjardinament, xarxa de reg i enllumenat.

Inversió: 1.045.129,95 €

S’ha instal·lat nou enllumenat en un tram de 1.040 metres a la ca-rretera TV-2421 entre Montblanc i el nucli de Prenafeta. Concreta-ment, s’hi han col·locat 26 bàculs de 6 metres d’alçada i 46 columnes de 4 metres d’alçada. Al centre de les dues rotondes dels vials que enllacen la carretera de Prenafeta i la variant de l’N-240 s’ha instal·lat una columna de 12 metres d’alçada. La nova vorera per a vianants és de formigó de 15 centímetres de gruix, 2 metres d’amplada i 560 metres de longitud.

Inversió: 226.656,71 €

S’ha finalitzat la 1a fase de les obres de millora de la carretera TV-7333, que comunica La Fatarella amb Vilalba dels Arcs.

Els treballs han afectat dos trams de la calçada, l’un de 660,26 metres de longitud i, l’altre, de 578,36 me-tres de longitud.

El condicionament d’aquesta via ha representat una gran millora ja que ha solucionat la manca de visi-bilitat i la perillositat dels revolts de l’antic paviment.

Inversió: 740.060,90 €

L’obra contempla eixamplar la carretera T-750 entre els PK 2,380 i K 2,380 i K2,675, a la Pobla de Mafumet. Aquest tram està situat entre la cruïlla amb la variant de la Pobla de Mafumet de la T-721 i la connexió amb la carre-tera T-722, coincidint en el ramal d’accés a l’autovia A-27, que actual-ment està construint el Ministeri de Foment. El projecte dóna continuïtat a la vorera del marge esquerre entre les dues rotondes, i s’elimina així un tram d’escala que representa un im-pediment important a persones amb mobilitat reduïda. També s’hi preveu la col·locació de nou enllumenat, amb bombetes adequades a la normativa vigent de contaminació lumínica, i la

senyalització horitzontal i vertical cor-senyalització horitzontal i vertical cor-responent.

Inversió: 526.188,85 €

La Diputació de Tarragona destina-rà 300.000 euros a l’adequació de la zona interior d’accés al Monestir de Santa Maria de Poblet.

Les actuacions que es duran a ter-me en aquest espai de vianants, que compta també amb un cert trànsit rodat, inclouen la col·locació de llam-bordes, l’enjardinament de la zona i la recuperació d’una bassa com a dipòsit d’aigua per abastar l’hostatgeria del monestir.

La signatura del conveni que pre-veu aquesta aportació econòmica va tenir lloc el passat mes de setembre al monestir de Poblet, en un acte al que van assistir el president de la Diputa-ció, Josep Poblet, l’abat del monestir, Josep Alegre, i altres membres de la comunitat religiosa cisterenca.

El president de la institució inter-comarcal va manifestar la voluntat de participar, una vegada més, en el manteniment i conservació d’aquest conjunt monumental i arquitectònic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Adequació de la zona interior d’accés al Monestir de Santa Maria de Poblet

Josep Alegre i Josep Poblet rubricant el conveni de col·laboració

Nova carretera de Sant Jaume dels Domenys a la Torregassa Nou enllumenat a la carretera entre Montblanci Prenafeta

Projecte per eixamplar la T-750 a la Pobla de Mafumet

Suport telemàtic

4 La col·laboració de la Di-La col·laboració de la Di-putació amb l’abadia de Poblet putació amb l’abadia de Poblet continuarà amb la signatura d’un continuarà amb la signatura d’un nou conveni, que en aquest cas nou conveni, que en aquest cas servirà per dotar de banda am-servirà per dotar de banda am-pla el monestir. Això permetrà pla el monestir. Això permetrà connectar-lo amb els altres dos connectar-lo amb els altres dos cenobis de la Ruta del Cister cenobis de la Ruta del Cister —Santes Creus i Vallbona de les —Santes Creus i Vallbona de les Monges— per a l’intercanvi d’ac-Monges— per a l’intercanvi d’ac-tivitats i projectes de caire histò-tivitats i projectes de caire histò-ric i cultural. ric i cultural.

4 Una altra actuació de l’ens Una altra actuació de l’ens intercomarcal al cenobi cistercenc intercomarcal al cenobi cistercenc incidirà en la realització d’una di-incidirà en la realització d’una di-agnosi mediambiental del recinte agnosi mediambiental del recinte monàstic i el seu entorn.monàstic i el seu entorn.

Sostenibilitat

8

4 Ajuts de 300.000 euros per a les associacions de veïns de la demarcació

4 Els Pallaresos estrena la nova Casa de la Vila

4 La Diputació acosta el tren aLa Pobla de Massaluca

La Diputació de Tarragona i l’Ajun-tament de Valls rehabilitaran l’antiga Biblioteca Popular construïda per la Mancomunitat l’any 1918. L’edifici, ubi-cat al passeig dels Caputxins de la ca-pital de l’Alt Camp, és propietat de la Diputació, ens que l’any passat va ce-dir-ne l’ús al Consistori vallenc. Un cop adjudicada la redacció del projecte de rehabilitació, es preveu que l’històric edifici es reobri i aculli un espai poliva-lent per a activitats de petit format.

El president de la Diputació, Josep Poblet, ha garantit la col·laboració econòmica en el projecte, segons es va posar de manifest durant la visita realitzada l’octubre passat a l’antiga

biblioteca, juntament amb el vicepresi-dent de l’ens intercomarcal Quim Nin, i l’alcalde de Valls, Albert Batet. L’acte va servir per refermar la voluntat con-junta de la Diputació i de l’Ajuntament vallenc per recuperar i tornar a donar ús a aquest emblemàtic edifici.

La Diputació de Tarragona dóna així un nou impuls al projecte, després que fa uns anys ja va refer algunes parts de l’edifici. Concretament, es va incidir en temes de millora general, enllumenat i restauració de les parts més sensibles de l’immoble. Aleshores també es va fer un estudi per prevenir patologies a l’edifici. Així doncs, l’estat estructural és apte per fer-hi l’adaptació adient.

La La biblioteca biblioteca

està està situada al situada al

passeig passeig dels dels

CaputxinsCaputxins

L’edifici, de dues plantes, és ample i còmode

La Diputació de Tarragona ha cos-tejat part de les obres de construcció del nou Ajuntament dels Pallaresos, si-tuat a l’avinguda de Catalunya.

L’edifici té una superfície de 1.730 metres quadrats, repartits en dues plantes i un soterrani, on s’ubica el ma-

Acte d’inauguració

del servei

El servei de microbús uneix La Pobla de Massaluca amb l’esta-ció de tren gràcies al suport de la Diputació, que ha col·laborat amb l’Ajuntament en l’adquisició del ve-hicle. El servei fa diversos viatges al dia i té capacitat per a 8 persones.

4 Impuls per a la restauració de l’antiga Biblioteca Popular de Valls

La Diputació de Tarra-gona, a través del Servei d’Assistència al Ciutadà, ha atorgat ajuts per valor de 300.000 euros a 157 enti-tats veïnals del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre per tal de pro-moure’n les seves activitats socials i culturals durant el 2009. Les entitats benefici-àries, dotze més que l’any anterior, han participat aquest desembre en una trobada al Palau de la Dipu-tació de Tarragona, durant la qual se’ls ha lliurat els ajuts. L’acte el va presidir Josep Poblet, acompanyat de diputats dels grups po-

lítics amb representació a la institu-ció supracomarcal. Poblet va destacar que els ajuts contribuiran al foment de l’activitat d’unes associacions “tan i tan necessàries”. L’acte va incloure

ComarCa nombre aSSoCiaCionS

Alt Camp

Baix Camp

Baix Ebre

Baix Penedès

Conca de Barberà

Montsià

Priorat

Ribera d’Ebre

Tarragonès

TotalTotal

17

38

14

14

11

8

5

4

46

157157

imPort

32.250 €

75.150 €

33.500 €

26.050 €

12.750 €

11.650 €

8.650 €

8.300 € 8.300 €

92.700 €92.700 €

300.000 €300.000 €

l’actuació del Conjunt Instrumen-tal de Vent de Grau Professional del Conservatori de Música de la Dipu-tació a Reus i un aperitiu a base de Productes Locals de Qualitat.

A l’estació s’aturen trens en direc-ció cap a Móra la Nova-Tarragona-Barcelona i, en l’altre sentit, cap a Saragossa. La connexió de La Po-bla de Massaluca amb l’estació és un pas endavant en la millora de la mobilitat a la Terra Alta.

gatzem de la brigada municipal. L’obra permet millorar el servei als habitants d’aquest municipi del Tarragonès.

El president de la Diputació, Josep Poblet, va presidir la inauguració de la nova Casa de la Vila juntament amb l’alcaldessa, Anna Maria Ramos.


9

4 Nova Casa de la Cultura a Alfara de Carles

El president de la Diputació i l’alcalde, tallant la cinta inaugural

La nova agrobotiga d’Horta de Sant Joan, inaugurada pel presi-dent de la Diputació, fa promoció de mane-ra directa dels produc-tes locals de qualitat, com vi, oli, avellanes i ametlles. Situada a la Cooperativa Agrícola, la botiga és oberta al públic en general.

Josep Poblet va destacar l’impuls dels productes de qualitat gràcies a la tasca que duen a terme les cooperatives i el sector agrari en general.

4 Horta de Sant Joan promou la nova agrobotiga

Un moment de la inauguració de la botiga, situada a la Un moment de la inauguració de la botiga, situada a la cooperativa

La Diputació de Tarragona col·labora amb la Mancomu-nitat de la Taula del Sénia en virtut d’un conveni que preveu actuacions de suport tècnic i econòmic per a aquest ens, format per 24 municipis situ-ats al voltant del riu Sénia i del massís dels Ports, en els territo-ris fronterers de les comunitats autòno-

mes de Catalunya, València i Aragó. L’acord va ser signat pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet i el president de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Alberto Moragrega.

La col·laboració de la Diputació té com a destinataris els municipis manco-munats que pertanyen a l’àmbit territorial de la demarcació de Tarragona.

4 Suport tècnic i econòmic als municipis de la Taula del Sénia

La Fira del Vendrell, una de les principals plataformes per pro-moure la localitat i la comarca del Baix Penedès, ha comptat en la darrera edició amb la presència d’un estand de la Dipu-tació de Tarragona i del president de l’ens, Josep Poblet, qui va presidir-ne la inaugu-ració juntament amb l’alcalde, Benet Jané. Poblet va destacar la importància que, malgrat la difícil conjuntura econòmica actual, la Fira del Vendrell es mostri en plena vitalitat. En aquest sentit, va ressaltar l’esforç dels empresaris que han apostat per ser presents en aquest certamen multisectorial, que ha celebrat la 179a edició.

4 La Diputació, present a la 179a Fira del Vendrell

La Confraria de la Mare de Déu de Gràcia de Vilalba dels Arcs s’ha rehabilitat i convertit en un centre cultural gràcies a l’aportació econòmica de la Dipu-tació de Tarragona i de l’Ajuntament de Vilalba, i amb la col·laboració de l’equip de persones del taller ocupacional que hi han estat treba-llant.

La restauració de la capella ha comptat, a més, amb la direcció de l’equip d’arquitectura de la institució intercomarcal. El temple, originari del segle XIII i bastit en estil romànic de transició al gòtic, ha estat cedit al municipi pel Bisbat de Tortosa i acollirà exposicions i conferències, entre altres activitats.

4 Recuperació de la capella de Gràcia de Vilalba dels Arcs

El president de la Diputació de Tarragona va inaugurar la bibli-oteca i museu numis-màtic que la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica ha ubicat a Figuerola del Camp. La Biblio-teca-Museu acull una destacada exposició numismàtica propietat de la Fundació, que va des de l’època ibèrica

fins al segle XX, i en la qual es poden admirar 400 peces d’un gran valor històric i artístic, totes encunyades a Catalunya. Pel que fa a la biblioteca, acull 700 volums de gran valor, sobre arqueologia i art de l’Edat Mitjana i de l’Edat Moderna. Hi abunden els facsímils de manuscrits de l’època medieval. El museu també mostra peces arqueològiques i retaules gòtics.

4 S’inaugura la Biblioteca-Museu de Figuerola del Camp

Alfara de Carles ha inaugurat la nova Casa de la Cultura, que ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona. L’ens in-tercomarcal també ha col·laborat en la restauració de la tor-re del campanar.

La inauguració va anar a càrrec del president de la Dipu-tació acompanyat de

l’alcalde, Bartomeu Roselló, i es va dur a terme en el marc de la festa major d’aquest municipi del Baix Ebre.

L’espai acull obres de gran valor El temple ha estat cedit pel Bisbat de Tortosa

Signatura del conveni de col·laboracióSignatura del conveni de col·laboració Estand de la Diputació de Tarragona

Butlletí de la Diputació de Tarr9 9Butlletí de la Diputació de Tarr9 9Butlletí de la Diputació de Tarr9 9Butlletí de la Diputació de Tarr9 9Butlletí de la Diputació de Tarr9 9Butlletí de la Diputació de Tarr9 9Butlletí de la Diputació de Tarr9 9 19/12/08 10:53:1719/12/08 10:53:1719/12/08 10:53:1719/12/08 10:53:1719/12/08 10:53:1719/12/08 10:53:1719/12/08 10:53:1719/12/08 10:53:17

10

L’Agenda 21 de Montsant:desenvolupament sostenible

Visita per conèixer experiències sobre l’ús eficient de l’aigua

Acte d’inauguració de les aules ubicades a La Vall de l’Arrabassada

Presentació dels resultats de la diagnosi de l’Agenda 21 a Ulldemolins

Els representants de la Diputació, a les instal·lacions d’Expo Zaragoza 2008

El Servei d’Assistència Municipal estrena aules de formacióLa Unitat de Formació del Servei

d’Assistència Municipal de la Diputa-ció (SAM) compta des del passat mes de novembre amb un nou local. Situat al número 6 del carrer Carles Riba, a La Vall de l’Arrabassada de Tarragona, el nou centre disposa de sis espais equipats amb el material necessari per a la tasca docent: quatre aules i dos àmbits d’administració. En aquest es-pai s’imparteixen continguts pensats especialment per als càrrecs electes i empleats públics dels ajuntaments i altres ens locals de la demarcació de Tarragona.

La Unitat de Formació del SAM disposa d’un quadre de professors experts en administració local. Els cursos, tallers i jornades combinen la teoria amb la pràctica, per tal de res-

pondre així a totes les necessitats de formació dels ens locals. Així mateix, la Diputació organitza activitats docents en diferents municipis i també activi-tats on-line, per facilitar l’accés a les matèries que s’hi imparteixen.

L’any 2007, la Diputació va orga-nitzar 146 activitats formatives, i van rebre formació 3.370 persones, la ma-joria empleats públics dels ens locals.

La Diputació organitza, a més, activitats docents en diferents municipis i també “on-line”

Després de deu mesos d’intens tre-ball, el projecte Agenda 21 de Montsant, impulsat per la Diputació de Tarragona, ha arribat a la seva segona fase: el pla d’acció per a la sostenibilitat.

Durant tot aquest temps, els equips tècnics de la Unitat de Medi Ambient de la Diputació, conjuntament amb les empreses Agro-3, Enginyeria de Medi Rural i MN Consultors en Ciències de la Conservació han dut a terme els tallers de diagnosi socioambiental que, basats en la participació ciutadana, han servit per avaluar les potencialitats i mancances del territori de cadascun dels municipis implicats en el projecte. L’Agenda 21 plasma les línies estratègi-ques a seguir per aconseguir de manera sostenible la millora socioeconòmica i mediambiental dels municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant.

El transport públic, el patrimoni natural, la qualitat dels rius i rieres, la qualitat de l’aigua potable i la millora de la qualitat dels nuclis són els aspec-

Una delegació de la Diputació de Tarragona, encapçalada pel seu president, Josep Poblet, va visitar l’Expo Zaragoza 2008 el passat se-tembre, convidada per la Diputació de Saragossa.

L’exposició internacional, dedi-cada a l’aigua, va despertar l’interès de la delegació tarragonina, atesa la sensibilització de la Diputació per l’ús eficient de recursos hídrics al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, com posen de manifest cam-panyes com el “Gota a gota s’esgo-ta”. En aquest sentit, Josep Poblet i la resta de la comitiva, formada pels vi-cepresidents de l’ens i representants de tots els partits de la corporació (CiU, PSC, PP i ERC), van conèixer de prop diverses experiències rela-cionades amb el consum eficient de

tes ambientals que més preocupen a la població que, en canvi, avalua de forma positiva la qualitat de l’aire i la manca de soroll.

Pel que fa a l’economia, s’ha des-tacat la necessitat de potenciar el turisme, l’esport, l’oci, els productes naturals, l’agricultura i el petit comerç. I en referència als temes socials, els que més preocupen als habitants del Montsant són la sanitat, la gent gran i l’educació, mentre que la immigració i la vida associativa es perceben de ma-nera positiva.

Nou municipisEl projecte Agenda 21 de Montsant

el du a terme la Diputació a través de la Unitat de Medi Ambient, amb el suport del Parc Natural del Montsant i de for-ma conjunta amb els ajuntaments de La Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Figuera, Margalef, la Morera de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

l’aigua i el desenvolupament sosteni-ble que va oferir l’aparador interna-cional de l’Expo.

La delegació va participar en una recepció al Pavelló de la Dipu-tació de Saragossa, on els va rebre la diputada de Turisme, María José Navarro.

Després que Josep Poblet signés al llibre d’honor del Pavelló, el grup va fer un recorregut per diferents propostes basades en la sostenibili-tat i l’ús eficient de l’aigua. Posterior-ment, van ser rebuts a la Diputació de Saragossa pel president d’aquest ens, Francisco Javier Lambán, qui va posar de manifest la bona relació que les dues institucions mantenen des de fa anys, especialment pel que fa a la promoció turística de les dues demarcacions.

Butlletí de la Diputació de Tarr10 10Butlletí de la Diputació de Tarr10 10Butlletí de la Diputació de Tarr10 10Butlletí de la Diputació de Tarr10 10Butlletí de la Diputació de Tarr10 10Butlletí de la Diputació de Tarr10 10Butlletí de la Diputació de Tarr10 10Butlletí de la Diputació de Tarr10 10Butlletí de la Diputació de Tarr10 10 19/12/08 10:53:3019/12/08 10:53:3019/12/08 10:53:3019/12/08 10:53:3019/12/08 10:53:3019/12/08 10:53:3019/12/08 10:53:30

11

Per primera vegada, la Diputació de Tarragona i el Departament de Gover-nació i Administracions Públiques de la Generalitat gestionaran conjuntament els fons europeus Feder.

Així ho estableix el conveni de col-laboració signat pel conseller de Go-vernació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, i el president de la Diputa-ció de Tarragona, Josep Poblet. L’acord fa referència a l’Eix 1 del Programa Operatiu de Competitivitat del Feder

Diputació i Generalitat gestionen conjuntament, per primer cop, els fons europeus Feder

per al període 2007-2013, dedicat a innovació, desenvolupament empresa-rial i economia.

Inversió de més de 166 milions La convocatòria 2007-2013 del Fe-

der està formada per quatre eixos i està dotada amb un pressupost total de 166,19 milions d’euros per a les administracions locals. La resta d’eixos previstos al Feder es gestionaran des de la Direcció General d’Administra-ció Local del Departament de Gover-nació mitjançant un conveni amb el Mi-nisteri d’Economia i Hisenda. Durant la signatura del conveni, Josep Poblet va ressaltar la col·laboració que manté la institució intercomarcal amb el De-partament de Governació i Adminis-tracions Públiques de la Generalitat, i va posar com a exemple l’acord per a la gestió del Feder i també el conve-ni signat anteriorment que aporta 22 milions d’euros al Pla Únic d’Obres i ni signat anteriorment que aporta 22 milions d’euros al Pla Únic d’Obres i ni signat anteriorment que aporta 22

Serveis de Catalunya.

Sumar esforçosPer al president de la Diputació de

Tarragona l’objectiu d’aquests acords és l’impuls del territori sumant esfor-ços i aconseguint unes majors inver-sions destinades especialment als po-

bles mitjans i petits de la demarcació de Tarragona.

A l’acte de signatura del conveni van assistir, a més, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté; el director general d’Adminis-tració Local del Departament de Go-vernació i Administracions Públiques de la Generalitat, Carles Bassaganya; el director territorial del Departa-

Un moment de l’acte de signatura de l’acord, a la Diputació de Tarragona

Prop de 200 participants van as-sistir el passat mes de novembre a la TINETjornada, que organitza cada any l’Organisme Autònom per a la Socie-tat de la Informació (OASI), i que en aquesta ocasió estava dedicada a l’edi-

García Puerto, els quals van fer una aproximació al món del vídeo digital des del seu àmbit professional.

Així mateix, Jaume Parés, un tinetai-re expert en la matèria, va compartir els seus coneixements amb els assis-tents.

Un taller pràctic a càrrec de Carles Gisbert, el qual va mostrar les eines i processos per a elaborar i, posteriorment, editar i publicar a la Xarxa les produccions en vídeo digital, va servir per cloure la sessió formativa.

Amb la celebració de la TINET-jornada, l’organisme autònom OASI de la Diputació de Tarragona vol apropar temes d’avantguarda als tinetaires, als usuaris de TINET, i a tots aquells ciutadans, sigui quin si-gui el seu àmbit d’actuació profes-sional i personal, que desitgin estar ben informats sobre els aspectes punters i d’innovació d’Internet i de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

La Xarxa ciutadana TINET compta amb més de 26.000 usuaris, dels quals més de 6.000 disposen d’una pàgina web allotjada a TINET.

La Diputació de Tarragona ha col·laborat durant tot l’any 2008 en la celebració de l’Any Jubi-lar de Sant Fructuós, mitjançant ajuts per a la realització d’actes, accions divulgatives i la millo-ra d’infraestructures a l’entorn d’aquest esdeveniment comme-moratiu dels 1.750 anys del mar-tiri dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona.

L’ens haL’ens haL contribuït, amb 60.000 euros, a sufragar les despeses de les diverses activitats. A més, s’han dut a terme també accions desti-nades a difondre arreu aquesta ce-lebració, tant en mercats turístics generalistes com en d’altres espe-cialitzats en turisme religiós.

Així ho va establir el conveni signat pel president de la Diputa-ció, Josep Poblet, i l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el qual, d’al-tra banda, va agrair a l’administra-ció intercomarcal la seva constant col·laboració en el manteniment i recuperació del ric patrimoni ar-quitectònic de Tarragona.

El president d’OASI, Alejandro Fernández i el director, Enric Brull, van obrir la jornada

Èxit de la TINETjornada sobre edició, producció i publicació de vídeos digitals a la Xarxa

ció, producció i publicació de vídeos digitals a la Xarxa.

La cita tinetaire va comptar amb la participació del director de cine-ma tarragoní, José Luis Montesinos i del director del Festival REC, Xavier

Impuls a les activitats de l’Any Jubilar

L’Eix 1 del Feder preveu el finançament d’actuacions en matèria de tecnologia, administració electrònica, xarxes de cooperació, activitats emprenedores i creixement empresarial

ment de Governació i Administraci-ons Públiques a Tarragona, Francesc Tarragona; el director territorial del Departament de Governació i Admi-nistracions Públiques a les Terres de l’Ebre, Carles Pasqual; el vicepresident de la Diputació de Tarragona Quim Nin, i els diputats Josep Guasch, Tomàs Bigorra i Joan Aregio.

Butlletí de la Diputació de Tarr11 11Butlletí de la Diputació de Tarr11 11Butlletí de la Diputació de Tarr11 11Butlletí de la Diputació de Tarr11 11Butlletí de la Diputació de Tarr11 11Butlletí de la Diputació de Tarr11 11Butlletí de la Diputació de Tarr11 11Butlletí de la Diputació de Tarr11 11Butlletí de la Diputació de Tarr11 11Butlletí de la Diputació de Tarr11 11 19/12/08 10:53:4019/12/08 10:53:4019/12/08 10:53:4019/12/08 10:53:4019/12/08 10:53:4019/12/08 10:53:4019/12/08 10:53:40

El pressupost de la Diputació per a 2009 destina més diners que mai a l’àmbit local

12

La Diputació de Tarragona gestio-narà aquest any 2009 un pressupost consolidat de 148,1 milions d’euros, una quantitat que s’incrementa un 13,3% respecte a l’exercici anterior i que representa l’esforç econòmic més important realitzat fins ara per la institució en pro dels municipis del Camp de Tarragona i les Ter-res de l’Ebre. El pressupost va ser aprovat en el plenari del passat 1 de desembre, amb el vots favorables de tots els grups amb representació a l’ens supracomarcal.

“Es tracta d’un pressupost excel-lent en temps difícils: s’adiu al pla estratègic de la corporació, impulsa el territori, potencia les polítiques socials, la creació de llocs de treball i els col·lectius amb dificultats es-pecials”, va destacar el president de la Diputació, Josep Poblet, durant la sessió plenària.

El pressupost per al 2009 raciona-litza la despesa i dóna prioritat a les in-versions i serveis per millorar la quali-tat de vida de les persones i fomentar l’equilibri i el progrés dels municipis. Així mateix, s’emmarca en la planifica-ció estratègica definida i aprovada per la Diputació de Tarragona per al man-dat 2007-2011, que es desenvolupa en quatre àrees estratègiques bàsiques: Territori i municipis, Persones, formació i cultura, Coneixement i model socioeconò-mic i mic i mic Sostenibilitat.

El pressupost per a 2009 inclou una nova partida, de 6 milions d’eu-ros, destinada a millorar equipa-ments i serveis de municipis petits i impulsar-ne l’economia productiva i l’ocupació.

Aquesta xifra correspon a un pro-grama extraordinari d’inversions, el PEIM, per a municipis de fins a 4.000 habitants del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre (prop de 160 municipis), i s’orienta a l’execució de projectes que gestionaran els propis ajuntaments, fet que derivarà en un increment d’ocupació i activitat a les

beneficiaran tots els municipis que demanin ajuts mitjançant les diferents bases que s’estableixen amb aquesta finalitat. Sabanza va assenyalar, a més, que “el pressupost compensa la dis-criminació pressupostària de la Gene-ralitat per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per al 2009”.

Pel que fa als grups de l’oposició, el portaveu del PSC, Josep Guasch, va considerar “correcte” el pressu-post, si bé va afegir que “aquest no és el nostre pressupost”. No obs-tant això, Guasch va destacar que incorpora alguns dels suggeriments fets pel seu grup. De la seva banda, el portaveu del grup d’ERC, Tomàs Bigorra, va ressaltar l’increment del pressupost i, si bé va assenyalar que, en la seva opinió, hi havia aspectes “millorables”, el seu grup hi va votar a favor.

El portaveu del PP i vicepresident primer, Miquel Àngel López Mallol,

El portaveu del PP i vicepresident primer, Miquel Àngel López Mallol,

El portaveu del PP i vicepresident

va destacar que els pressupostos són un pas més en el suport als muni-cipis, els ciutadans i el territori. En aquest sentit, va afegir que, amb les partides pressupostàries, la Diputa-ció reforça el seu paper de “motor del territori”.

I en el torn de paraula de CiU, el vicepresident Quim Nin va de-finir el pressupost de “complet i tècnicament sòlid”, un pressupost “social” que fomenta l’ocupació. Finalment, el president de la Dipu-tació va ressaltar que les inversions per al 2009 són “rigoroses, realistes, útils i transparents” i “ajudaran els ajuntaments més petits, els que més ho necessiten, sense fer renúncies a altres consistoris”.

Josep Poblet va felicitar tots els grups del plenari pel suport unànime al nou pressupost: “Els felicito a tots vostès, perquè l’han fet possible amb els seus vots”. Sessió del ple d’aprovació dels pressupostos, celebrada el passat 1 de desembre

petites empreses i als treballadors autònoms locals.

En conjunt, els ajuntaments de la demarcació rebran més de 25 milions d’euros, a través del Pla d’Acció Municipal (PAM) i les aportacions dels fons europeus FEDER i del pla d’obres i serveis (PUOSC).

Aquests recursos s’adrecen di-rectament als ajuntaments i ser-veixen per potenciar polítiques de caire social, crear llocs de treball i contribuir a la millora de l’economia dins l’actual context de crisi.

6 M d’euros extra per impulsar l’economia als municipis petits

L’import consolidat supera els 148 milions d’euros

Obté el suport de tots els grups polítics de la Corporació

Aprovat per unanimitatDurant la sessió plenària d’apro-

vació dels pressupostos, el president de la comissió informativa d’Hisen-da i Economia de la Diputació, Joan Manuel Sabanza, els va catalogar com “dels millors que s’han aprovat mai a la Diputació, tant pel que fa al contin-gut com a la quantia total”. Va ressaltar que representen “una injecció directa de diners als ajuntaments” i que se’n


13

Es redueix la càrrega fiscal per a famílies, ajuntaments i empreses

Les diferents inversions que la Diputació de Tarragona posa en marxa aquest any 2009 es ba-sen en les quatre grans àrees que formen part del pla estratègic de la institució per al període 2007-2011, i que tenen com a objectiu garantir el desenvolupament harmònic i la generació d’opor-tunitats a la demarcació.

• Coneixement i model socioeconòmic: 5.305.856,96 €

Inclou iniciatives per atraure talent i projectes que converteixin el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en un referent en recerca i innovació, ins-truments que han de revertir en benefici de la po-blació. Destaquen, entre altres aspectes, el desenvo-lupament de projectes universitaris i d’investigació, la contribució en el desenvolupament de l’Oficina Tarragona, Regió del Coneixement, la promoció dels productes locals de qualitat, la participació en fires i fòrums econòmics i la inversió en formació professional com a eina de foment de l’ocupació.

• Territori i municipis: 114.401.671,25 €En aquest àmbit es preveuen recursos per a la

millora de la xarxa de carreteres i la seguretat viària, la implantació del govern electrònic als municipis, la banda ampla i la promoció dels recursos turístics de

Seguint la línia estratègica d’adoptar mesures dirigides a activar l’economia i superar la conjun-tura recessiva actual, principalment en el marc de la gestió pressupostària, les ordenances fiscals de la Diputació de Tarragona per al 2009 incorporen tot un seguit de mesures de suport a les famílies, els ajuntaments i les empreses. Unes i altres es basen en la congelació efectiva de totes les figures tribu-tàries.

Famílies• Increment de les beques dels centres educatius,

les Escoles d’Art i Disseny, i els Conservatoris de Grau Mitjà i Escoles de Música.

Josep Poblet, president de la

Diputació de Tarragona:

“El pressupost posa “El pressupost posa èmfasi a ajudar èmfasi a ajudar

l’economia l’economia productiva, productiva,

impulsar l’ocupació impulsar l’ocupació i protegir els i protegir els

col·lectius més col·lectius més vulnerables”.vulnerables”.

Joaquim Nin, vicepresident i

portaveu de CiU: “Amb l’aprovació “Amb l’aprovació dels pressupostos, dels pressupostos, govern i oposició govern i oposició

han demostrat han demostrat que el diàleg que el diàleg

existeix i el existeix i el consens també”.consens també”.

Joan Manuel Sabanza, diputat

i president de la Comissió Informativa d’Hisenda i Economia:

“Aquests pressupostos “Aquests pressupostos suposen una injecció suposen una injecció directa de diners als directa de diners als

ajuntaments”.ajuntaments”.

Miquel Àngel López Mallol, vicepresident

primer i portaveu del

PPC: “La Diputació de “La Diputació de

Tarragona reforça Tarragona reforça el seu paper de el seu paper de

motor del nostre motor del nostre territori”.territori”.

Josep Guasch, diputat i portaveu

del PSC:“En moments “En moments

de dificultat, els de dificultat, els ciutadans valoren ciutadans valoren

l’esforç de l’entesa i l’esforç de l’entesa i no pas el litigi; però no pas el litigi; però el nostre vot positiu el nostre vot positiu

no és un xec en no és un xec en blanc”.blanc”.

Tomàs Bigorra, diputat i

portaveu d’ERC:“Vetllarem perquè “Vetllarem perquè

la distribució dels la distribució dels recursos sigui recursos sigui

equilibrada i justa equilibrada i justa per a tots els per a tots els

municipis que hi municipis que hi participin”.participin”.

• Increment contingut de les matrícules, per sota de l’IPC.

Ajuntaments• Reducció, d’entre un 8,8% i un 20,8%, de les

tarifes per a la publicació d’anuncis al BOP per als municipis de menys de 2.000 habitants.

• Reducció del càrrec per la prestació de serveis de gestió i recaptació, BASE.

• Reducció, d’entre un 26,9% i un 66,6%, de les tarifes pel servei d’Internet d’OASI.

Empreses• Reducció de l’impost sobre l’IAE.

la demarcació. Així mateix, destina 6 milions d’euros al programa extraordinari d’inversions als municipis (PEIM), n’aporta 1 milió als fons europeus FEDER i 4,2 al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), i ajuda els ajuntaments assumint-ne els interessos dels crèdits.

• Sostenibilitat: 5.133.233,52 €La Diputació incentiva actuacions que perme-

ten la gestió òptima de recursos naturals, amb mesures que incideixen en la preservació medi-ambiental i l’ús eficient de l’aigua. En aquest sentit, s’impulsen programes i fòrums mediambientals, s’ajuda els municipis a implantar una gestió res-ponsable de recursos hídrics, i s’incentiven projec-tes d’estalvi energètic i energies renovables.

• Persones, formació i cultura: 23.267.104,74 €A través dels seus centres d’ensenyament, la

Diputació de Tarragona fomenta la formació artís-tica i musical i la integració de col·lectius amb di-ficultats especials d’aprenentatge, al mateix temps que promou iniciatives a l’entorn de la creativitat cultural. Alguns aspectes concrets són la creació de programes d’integració al món laboral, l’ajut mitjançant beques i la col·laboració amb els ajun-taments per fomentar la cultura i la conservació del patrimoni dels municipis de la demarcació.

PreSSuPoSt de deSPeSeS imPort

CorporacióCorporació

OA BASE

OA Conservatori de Música

OA Escola d’Art i DissenyOA Escola d’Art i Disseny

OA Patronat de Turisme

OA Desenvolupament LocalOA Desenvolupament Local

OASI

OA Fundació la Savinosa

TotalTotal

126.694.000,00

14.500.000,00

6.230.000,00

3.885.000,00

4.168.000,00

5.160.000,00

1.365.000,00

8.000,00

162.010.000,00162.010.000,00

total ConSolidat

112.791.866,46

14.500.000,00

6.230.000,00

3.885.000,00

4.168.000,00

5.160.000,00

1.365.000,00

8.000,00

148.107.866,46148.107.866,46

Inversions a l’entorn de les quatre grans àrees estratègiques

Un gran coliseu per a la ciutadania

14

El 22è Concurs de Castells, cele-brat el 5 d’octubre passat a la Plaça de Braus de Tarragona, va ser un gran i multitudinari espectacle que, a més, va servir per presentar en societat la nova imatge d’aquest coliseu gegantí. L’edifici està coronat per una cúpu-la de 92,40 metres de diàmetre, una mida superior a la de cúpules tan des-tacades com la de la basílica de Santa Sofia d’Istanbul o la de Sant Pere del Vaticà.

La remodelada Plaça, propietat de la Diputació de Tarragona, va rebre els elogis dels espectadors per la seva estètica, accessibilitat i confort, ca-racterístiques que la converteixen en l’escenari adient per a la celebració d’un ampli ventall d’activitats de gran format: espectacles musicals, obres de teatre, competicions esportives, con-cursos de castells, curses de braus i altres esdeveniments culturals i soci-als.

La rehabilitació integral de la Plaça suposa l’adequació del recinte als re-queriments de seguretat, accessibilitat, tècnics, acústics i legals que exigeix la normativa vigent, amb l’habilitació de noves escales, sortides, portes i acces-sos, i el tancament de les finestres amb vidre.

La primera fase de les obres ha inclòs el cobriment de l’edifici amb l’espectacular cúpula, la restauració de la façana —fet que li ha permès recu-perar els colors originals—, el reforç estructural de l’edifici, la construcció d’un ascensor i una sala polivalent a la torre de la façana, i la nova instal-lació elèctrica, de sanejament i acús-tica. També s’hi han dut a terme tre-

balls que inicialment corresponien a la segona fase, com ara la construcció de les grades, amb una capacitat per a 7.000 persones. Aquesta actuació es va avançar per tal d’assegurar la co-moditat dels espectadors del Concurs de Castells.

Màxim confort per a un ús continuat

Durant la presentació del recinte als mitjans de comunicació, el presi-dent de la Diputació va assenyalar que la Plaça s’utilitzava pocs cops l’any “i gràcies a la remodelació es podrà uti-litzar de manera continuada, amb el màxim confort interior i sense pro-blemes de sorolls per als veïns de la zona”. Poblet va afegir que la Plaça s’ha convertit en “un gran equipament al servei de la ciutadania”.

La Plaça de Braus enfila ara la rec-ta final de les obres, que se centren en la segona fase. Aquesta preveu la construcció d’edificacions annexes, la pavimentació exterior i la climatitza-ció de l’edifici, entre altres treballs. La primera fase va tenir un cost de 20 mi-lions d’euros, que incloïen part de les obres de la segona fase. Aquesta està pressupostada en 7 milions.

La remodelació de la Plaça va ser adjudicada a l’equip liderat per l’arqui-tecte Xavier Romaní; la rehabilitació estructural de l’edifici existent va ser realitzat per l’enginyeria Fhecor, i el projecte d’estudi acústic de la Plaça de Braus es va encarregar al físic Higini Arau. Tot plegat sota la supervisió dels tècnics de la Diputació, l’arquitec-te Jaume Mutlló i l’arquitecte tècnic Josep Anton Teruel.

4 Dissenyada per l’arquitecte Ramon Salas Ricomà, la Plaça de Braus és una Dissenyada per l’arquitecte Ramon Salas Ricomà, la Plaça de Braus és una de la primeres grans obres del nou Modernisme a les comarques de Tarragona. de la primeres grans obres del nou Modernisme a les comarques de Tarragona.

4 La Plaça de Braus va ser inaugurada l’any 1883, per la qual cosa la La Plaça de Braus va ser inaugurada l’any 1883, per la qual cosa la remodelació coincideix amb el 125è aniversari d’aquest equipament. remodelació coincideix amb el 125è aniversari d’aquest equipament.

4 La Diputació de Tarragona és propietària de l’edifici des de l’agost La Diputació de Tarragona és propietària de l’edifici des de l’agost de 1949. de 1949.

4 La Llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català, va La Llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català, va catalogar la Plaça de Braus com a catalogar la Plaça de Braus com a bé cultural d’interès localbé cultural d’interès local. .

4 Els grups polítics de la Diputació de Tarragona, després de contractar Els grups polítics de la Diputació de Tarragona, després de contractar al juny de 2005 la redacció dels projectes de remodelació, rehabilitació es-al juny de 2005 la redacció dels projectes de remodelació, rehabilitació es-tructural, acústica i cobriment de la plaça, van aprovar de forma unànime, el tructural, acústica i cobriment de la plaça, van aprovar de forma unànime, el 2006, les corresponents dotacions pressupostàries per dur a terme aquests 2006, les corresponents dotacions pressupostàries per dur a terme aquests projectes.projectes.

Més de 125 anys d’història

La Plaça de Braus, durant el 22è Concurs de Castells

Visita a les obres realitzada al setembre passat


Molts diners “a la vena”dels ajuntaments Col·laboració i treball

15

Els pressupostos per a un any difícilResponsabilitat davant la crisi

En aquests moments en què els àmbits econòmic i social de les nostres comarques afronten una situació especialment difícil, la Diputació de Tarragona con-tinua amb pas ferm la seva es-tratègia corporativa iniciada en aquest mandat, fonamentada en el suport als ciutadans, els muni-cipis i el territori. En aquest sen-tit, els pressupostos de la Corporació per a aquest any 2009 dediquen més recursos que mai als municipis, en especial els que més ho necessiten, i donen prioritat a les mesures encaminades a afavorir els col·lectius més vulnerables a la crisi.

Com a membre de l’equip de govern de la Diputació, el Partit Popular de Catalunya ha participat en el disseny d’aquests pressu-postos i ha compartit l’esforç per aconse-guir que siguin altament útils per contrares-tar la situació recessiva al nostre territori. Per això ens en sentim responsables, tant en allò que hem proposat directament com en les parts on la coincidència no ha estat tan gran. El resultat global ens satisfà. Hi hem treballat a fons, moguts per la voluntat de diàleg i col·laboració que existeix amb CiU, una bona entesa que s’estén també als grups de l’oposició, tal com demostra el fet que el pressupost hagi estat aprovat amb els vots a favor de tots i cadascun dels par-tits polítics presents a la nostra institució. Arribats a aquest punt, és el moment de desenvolupar els objectius previstos, com són l’impuls de l’administració electrònica; la dinamització econòmica dels municipis, a través dels Serveis d’Assistència Municipal; l’atenció a les necessitats del territori, mit-jançant els serveis al Territori, i l’augment

del benestar de la població, mitjançant els serveis al Ciuta-dà. Destacar, d’altra banda, l’ex-traordinari impacte positiu per al nostre territori que haurà de suposar l’Oficina Tarragona Re-gió del Coneixement, impulsa-da amb la Universitat Rovira i Virgili. I ressaltar, com no, l’ajut econòmic extraordinari als mu-

nicipis petits, una important acció de su-port directe al món local.

Ajudarem a la consecució dels objectius plantejats, amb empenta i il·lusió, amb res-ponsabilitat i esperit de diàleg, que esperem que continuï en el conjunt dels grups. Per-què l’entesa és la base del treball que duem a terme a la Diputació, i el que ens permet avançar en benefici dels nostres pobles, ciu-tats i comarques, lluny de controvèrsies que, si bé són legítimes, esdevenen estèrils. El que ens permet, en definitiva, seguir amb el nos-tre paper d’institució al servei dels municipis i les persones, com a element facilitador de les seves funcions i competències.

Bones festes i feliç any 2009.

Miquel Àngel López MallolVicepresident primer i

diputat portaveu del grup del PPC

La Diputació ha aprovat aquest principi de desembre els pressupostos per a 2009, on reflecteix les prioritats de go-vern i d’actuació per a aquest any nou. Immersos en una crisi econòmica, aquesta institució ha aprovat uns comptes de 162 mi-lions d’euros, que són millorables tenint en compte la situació so-cial actual. Aquesta xifra creix notablement respecte del pressupost anterior gràcies al millor finançament que tenen les diputaci-ons si les comparem amb els ajuntaments o bé el Govern de la Generalitat, però també recorrent a l’endeutament. Cal destacar-hi la creació d’un Pla Extraordinari d’Inversions Municipals (PEIM), dotat amb 6 milions d’eu-ros, per als municipis fins a 4 mil habitants, i vetllarem perquè la distribució dels recursos sigui equitativa i justa. També són molt im-portants l’aportació de 13 milions d’euros per al Pla d’Acció Municipal (PAM) amb la finalitat que els ajuntaments puguin realitzar les inversions necessàries i bàsiques; la des-tinació de 4,24 M€ per al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), també per a inversions locals; una altra aportació d’1 milió d’euros a la Generalitat als Fons FEDER o bé els 3 milions d’euros a la carretera de Vila-seca a la Pineda —rebatejada com Raval de Mar—.

Com a contrapès, es preveu una notable reducció en inversions i manteniment a la xarxa de carreteres o bé l’increment de per-sonal, que passarà dels 1.000 als 1.100 em-pleats. I cal estar molt amatents a l’evolució de l’obra de la Plaça de Braus de Tarragona, a la qual ja s’hi han destinat més de 13 milions d’euros des de 2005. Tenim una reducció ini-

cial de suport a les administraci-ons locals —la raó principal de ser de la Diputació— en àmbits com l’enginyeria i la redacció de projectes o bé determinades subvencions, i hem insistit en la necessitat de corregir i millorar aquestes xifres durant l’any per garantir el suport necessari a les administracions locals que ho

necessiten. Les administracions tenen un pa-per important com a agents actius, cadascú des de la seva magnitud i des de les seves possibilitats i competències, per contribuir a alleugerir i superar la crisi actual, i per aquest motiu, la Diputació també ha posat en mar-xa un servei especial d’assessorament als ajuntaments perquè puguin sol·licitar amb celeritat ajuts de caràcter extraordinari com els del Fons Estatal d’Inversions Locals (FEIL), creat amb caràcter urgent per l’Estat i destinat a realitzar inversions locals amb la contractació de persones aturades.

Els auguris que es preveuen per a aquest any 2009 són complicats, i per aquest motiu el nostre Grup Polític insistirà en la necessi-tat que la Diputació destini tots els recursos de què disposi a la millora del model socioe-conòmic de les comarques de Tarragona i de l’Ebre, de forma que influeixin en la millora de les condicions per a les famílies, els ajun-taments i les empreses.

Tomàs Bigorra i MuntéDiputat portaveu del grup d’ERC

Aquesta simbòlica frase sinte-titza el pressupost de la Diputació per a l’any 2009: injecció de diners a les arques del conjunt d’ajunta-ments del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Una transferència de recursos directes de més de 5.000 milions de les antigues pesse-tes. Molts diners que arribaran als municipis, principalment per la via del Pla d’Acció Municipal,—el popular PAM— , amb l’aportació que fem al PUOSC o per pri-mera vegada, complementant els fons europeus Feder. També amb les diferents línies d’ajuts als municipis ja consolidats en àmbits tan diversos com la cultura, el desenvolupament local o el medi ambient. I per primera vegada, amb el nou programa extraordinari d’inversions, dotat amb 6 milions d’euros, destinat a fomentar l’ocupa-ció en aquells municipis amb població inferior a 4.000 habitants.

Aquesta proposta econòmica la va votar el ple de la Diputació el passat dilluns 1 de desem-bre a la tarda. I va prosperar amb el vot favora-ble de tots els grups polítics de la corporació.

Aquesta unanimitat a favor dels comptes del govern, que encapçala Josep Poblet, l’en-tenem, des de CiU, com l’aval a una determi-nada manera concreta de dirigir la institució. Governem amb la mà estesa cap a les altres formacions, practiquem el diàleg com a eina bàsica per treballar, seguim un pla estratègic que ens guia cap on volem anar i tenim molt clar què cal fer per impulsar el territori i per fomentar les polítiques socials.

I una prova de la bona feina que fa aquest motor territorial que és la Diputació, la te-nim en l’estreta col·laboració amb la nostra universitat pública, la URV, amb qui hem tan-cat una aliança estratègica per impulsar la

Regió del Coneixement, orien-tada al teixit empresarial de les nostres comarques i que mar-carà un abans i un després en la implicació del món productiu en la recerca d’oportunitats per desenvolupar-se en un món cada vegada més complex.

O amb la col·laboració esta-ble i fructífera amb els principals

agents privats del sector turístic, o amb els convenis amb l’Obra Social de “la Caixa” que permeten preservar i difondre els valors na-turals dels municipis de la nostra demarcació i a la vegada impulsar la formació laboral de la població local amb risc d’exclusió, o amb la política de millora constant de la xarxa viària pròpia, o amb el foment arreu dels nostres productes locals de qualitat (PLQ) o amb el suport a les iniciatives sorgides des d’OASI, o amb el suports als centres propis d’ensenya-ment musical, artístic o d’educació especial, o mantenint l’aposta de gran qualitat que ofe-reix el Museu d’Art Modern.

I en tantes i tantes iniciatives sorgides des de les entitats i associacions del conjunt de municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre que saben que tenen en la Diputació una administració disposada a es-coltar i a comprometre’s a donar resposta adequada als reptes que ens plantegen.

Ara, davant els dies màgics que s’acos-ten, rebeu des de CiU, un desig sincer que passeu unes molt Bones Festes i… que l’any 2009 comenci amb el finançament que Catalunya i el món local es mereix.

Quim Nin BorredàVicepresident i diputat

portaveu del grup de CiU

La percepció que en oca-sions té la gent de la política i els polítics és que viuen en un món a part, lluny de les preocu-pacions del dia a dia que tenen (tenim) els ciutadans, i per això, moltíssimes vegades, el que es transmet és la discrepància, les discussions innecessàries i l’en-frontament en qualsevol situa-ció. De fet no és així en moltes ocasions, però sí la imatge que se’n té, no sempre desmentida, ja sigui per delimitar les diferències, o bé perquè des del punt de vista periodístic, la normalitat no genera no-tícia. Amb els pressupostos de la Diputació de Tarragona els socialistes hem volgut fer un exercici de responsabilitat, de realisme, d’estudi acurat dels mateixos i del nivell d’acompliment dels pressupostos del 2008 que s’estan exhaurint.

Ho hem fet sense estalviar les crítiques, que també n’hi ha i ben fonamentades, però buscant els punts d’acord en benefici dels municipis i els ciutadans. Precisament són aquests punts d’acord els que han decantat la balança a l’aprovació per unanimitat i, te-nim per tant, el que ha de ser el full de ruta econòmic de la Diputació pee al 2009 des de la perspectiva d’un ampli acord.

Això no impedeix però, que critiquem l’increment de les partides en publicitat i propaganda i l’alt nivell de despesa en relaci-ons institucionals i protocol, en un moment en el que calen tots els recursos a l’econo-mia productiva. Com a mesures positives, a més de la continuïtat del PAM, tenim també en aquest pressupost, com a novetat, una bossa de 6.000.000 € per a municipis pe-

tits que ajudarà a tirar endavant obres de petita quantia, però molt importants per a ciutadans i ajuntaments, alhora que ajudarà a pal·liar la situació de crisi fo-mentant l’ocupació.

La receptivitat a diferents demandes d’inversió dins el territori, a la redacció de dife-rents projectes de carreteres, al compromís de participació dels

diferents grups que composem la Diputa-ció en la redacció de diferents bases i en el Pla Zonal de carreteres de la demarca-ció, a la signatura de diferents convenis que contribuiran a l’impuls cultural i esportiu, al compromís de mantenir la partida cor-responent a la millora de la carretera de Pradell a la Torre de Fontaubella, a més del manteniment de totes aquelles ajudes que fan que els ajuntaments tinguin en tanta consideració a la Diputació, és pel que hem donat el nostre suport als pressupostos del 2009, però també perquè entenem que en moments de dificultat és quan més va-loren els ciutadans l’esforç d’entesa entre els diferents Grups Polítics. Com cada any agraïm l’esforç que representa el consens i desitgem als treballadors de la casa i a tots els ciutadans unes bones festes, i de segur que, amb esforç responsabilitat i optimisme, superarem les dificultats.

Josep Guasch LujánDiputat portaveu del grup del PSC

Butlletí de la Diputació de Tarr15 15 19/12/08 10:54:23

La Nit del Turisme de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre premia les iniciatives de promoció del sector

Edita: Diputació de Tarragona - Gabinet de Premsa

Coordinació: Elies PujolRedacció: Blanca Baiget, Enric Alfonso i Anna Garcia

Més de 600 assistents es van aple-gar, el passat 20 de novembre, al restau-rant la Cantina de PortAventura amb motiu de la XIX Nit del Turisme de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. Durant l’acte es van lliurar diversos premis que reconeixen iniciatives en pro del turisme a la demarcació.

El guardó Costa Daurada va anar a mans de l’Irish Tour Operators Fede-ration (ITOF), federació que inclou els principals operadors irlandesos, en reconeixement del seu esforç per la comercialització i distribució dels pro-ductes de la demarcació de Tarragona al seu país. Es va comptar amb la pre-sència del conseller de Política Terri-

Premiats i autoritats, durant la XIX edició de la Nit del Turisme

El Patronat de Turisme de la Diputació guardona la Federació de Tour Operadors Irlandesos, els patronats de Reus, Vila-seca, Cambrils i Salou, i l’Ajuntament d’Ulldecona

torial i Obres Públiques de la Genera-litat, Joaquim Nadal; del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; del president del Patronat de Turisme de la Diputació, Joan Aregio, i d’altres autoritats del territori. Entre aquests, l’alcalde de Salou, Antonio Banyeres; la subdelegada del Govern de l’Estat, Maria Teresa Pallarès; el director de Turisme de Catalunya, Joan Carles Vilalta; la directora de PortAventura; Mercedes de Pablo; alcaldes i regidors de municipis, presidents de consells comarcals, presidents de cambres de comerç, i representants de patronats de turisme del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

SolidesaJosep Poblet va remarcar la solidesa

del sector turístic de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre i va manifestar que cal que aquest sector continuï amb un estat d’ànim constructiu i unit per fer front a la situació financera actual. Joan Aregio va fer un repàs de les darreres dades obtingudes per l’Observatori d’Estudis Turístics, que xifren les pernoc-tacions a la demarcació en 19.936.000 entre el mes de gener i el 15 de novem-bre, xifra que representa un descens del 4% respecte del 2007. El conseller Joaquim Nadal, va assenyalar que, si bé l’any 2009 serà “difícil”, el sector turístic a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre

es troba en una situació d’avantatge respecte a la resta de Catalunya, ja que disposa d’una base sòlida.

La 44a edició del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada, celebrat del 2 al 5 d’octubre passat i impulsat, entre altres organismes, pel Patronat de Turisme de la Diputació, ha deixat al territori uns 40 milions d’euros, segons les primeres estimacions i a falta de confirmar les darreres dades del balanç.

La xifra fa referència, sobretot, a l’allotjament (més del 50% del total), seguit del consum de combustible i de les despeses de restauració.

Pel que fa a la presència de públic en aquesta edició, ha estat de més de 200.000 espectadors al llarg dels quatre dies de competició. El perfil dels assistents es manté com en al-tres anys: la majoria són homes, d’en-tre els 18 i els 35 anys, i residents a Catalunya. La gran majoria dels assis-tents (98,28%) passa més d’un dia a la zona d’influència del Rally.

El RallyRACC Catalunya-Costa Daurada genera un impacte econòmic al territori d’uns 40 milions d’euros

Aquest ha estat el quart any que l’enclavament turístic format per Salou i el parc temàtic PortAventu-ra ha albergat la base d’operacions del RallyRACC, prova puntuable pel Campionat del Món de Ral·lis. L’èxit d’aquesta edició demostra que la cursa s’està consolidant amb força.

El Patronat de Turisme de la Dipu-tació de Tarragona, el Patronat Muni-cipal de Turisme de Salou, la Cambra de Comerç, PortAventura i el Reial Automòbil Club de Catalunya són els impulsors d’aquesta competició, im-portant per a la promoció de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre a nivell nacional i internacional.

La temporada 2009, aquesta cita internacional, que s’ha configurat com la competició de major impor-tància que se celebra a les nostres comarques, se celebrarà entre l’1 i el 4 d’octubre.

L’acte es va celebrar a la cantina de PortAventura

Compaginació: Imatge 9, SLImprimeix: Indugraf

Dipòsit legal: T-1831-05www.diputaciodetarragona.cat


diputació + urv = especial. l’hem encetat regió del ...1].pdf · especial. l’hem encetat amb...

Documents