AVUI DEL DIUMENGE2 Universitat Auto oma de BarcelonaBiblioteca a'ti umanitats25D'AGOSTDEL 1985

/'

EL LLI BREDE LA SETMANA

Una obra mestradel Faulknerprimitiu i mític

transigent, davant la novel-la,l'originalitat audac i sense pre-cedents d'altura, d'una obracom El brogit i la fúria, de laqual, per a dir-ho ambArtaud, es pot afirmar que«fa tangent amb la realitat».D'aquesta realitat, la part méscastigada és la realitat tempo-ral, o almenys la presentacióque 1'autor en fa, dins el cursnarratiu, segons una composi-ció que, com ha estat a basta-. ment observat, bandeja eltemps objectiu i deixa a mansdel lector de fer-ne la recom-posició des de fora, a la recercad'una objectivitat temporalque es presenta descomposta ifluida, en fugida constant, através del temps mental o sub-jectiu dels protagonistes.Refiat del lector o

prescindint-ne momentánia-ment, com exigeix tota actitudd'innovació creadora, lliure iradical, pero segura de posseirla veri tat d 'un art propi,Faulkner fa arrencar tota unanovel-la del fenomen que ellmateix anomená una «imatgemental». L'explicació d'a-questa «imatge» comportariade fer un impossible resum dela novel-la, perqué no és lagénesi sinó que forma part delcontingut, entre els compo-nents del qual hi ha la deca-dencia d'una familia, la relació-entre blancs i negres, laríefici-éncia mental i el desequilibriemocional, la religió i la mort,l'obsessió sexual, la natura iel somni. L'ordre narratiu al-terna la superposició amb lacorrelació, amb un predominide la primera técnica en lesdues primeres parts de les~uatre en que es divideix1 obra, cada una d'elles expli-cada en primera persona perun personatge diferent, llevatde la darrera, explicada «direc-tament» per l'autor pero

fet té més a prop Mark Twain segons Ia visió del «cor de la.que Hemingway i Scott- .tragédia», la veUa serventaFitzgerald Passats quatre o - negra.que té.cura.de.la familia,cinc anys de 'tempteig, des de en la qual les dones, negres iI'acabament de la guerra euro- blanques, porten el pes depea, fets un llibre de poemes i I'acceptació deis «fets natu-un parell de novel.les, aconse- rals» i de la donació als altresgueix d'aliar el seu avant- per amor o pietat. El Mal,guardisme amb la tradició pero, amb majúscula, predo-autóctona, fins a fusionar-l'hi. mina, des del fons deis éssers

obsedits fins a la mort, en lesaccions i les situacions de lavida quotidiana.Així, en El brogit i la fúria

-hi ha -el vell i el aou -deFaulkner: la Biblia, el dramagrec i Shakespeare, d'unabanda; i de l'altra, la modemi-tat de la concepció narrativa,que, per cert, com escrivíemquan morí Faulkner, fa més.de vint anys, no és absent enl'obra, aleshores en curs, d'al-guns dels notres millors no--vel~listes-de-pest-guerra.

travessat per les aigües» perals indis. En aquestes darreresobres el novel-lista mítics 'introdueix en la historia delseu Sud llegendari.

Abansde la plenitud

Joan Triadú

EL BROGIT I LA FÚRIAWilliam Faulkner. EdicionsProa. Col·lecció -A totvent-. Barcelona, 1985.288 pagines. 1 .100 ptes.

El brogit i la fúria pertany aaquella mena d'obres mestres

~I Mancava en catalá la que, tot i essent-ho, presentenÓ ~Q/. traducció -que) encaral'evoluciódel'autoren

)J Jordi Arbonés ha fet l'estat primitiu. 1 sovint un es-

o/-( J am empenta i perícia, dotát criptor o un artista d'altraqU~ . d 'una llarga experiencia- mena no superen mai alló quet}.J." ~ / V o . d'una de les novel-les més im- ells mateixos han estat capaces

"1" T .,.. pressionants del segle: El de fer amb la seva obra abans~Cr.A,,' brog;t i la fúna, de William d 'atényer-ne aquella partQC/\ '-, Faulkner, premi Nebel de lite- 'central que la historia literaria/)/Jí"l'¡/JI.~ ratura 1949. La primeraedició o artística consagra amb l'a-'v'/I{!;;.f~,II/I.f aparegué l'any 1929 (a Nova pel-Iatiu de «plenitud»._ ...,...,Afj!./ York{ per cornpte de Jonathan Faulkner fou ben conscient¡:r r'''~ Cape), un any destacat als d'aquestfet és a dir del lloc'r r: \ 111~ Estats Units i al món iany de de El brogit¡la fúria en el con-

c:!l I !& la publicació de Mrs. Dallo- junt de la seva obra (com hoe/v'; lE r ~y, a AngIaterra, i de .1'apari- fou Camus, per a tracar un pa-/1 ció a París de la traducció fran- ral-lelisme entenedor respec-H r¡q¡¡I?leS cesa de Ulisses. Era la segona te a L 'estranger) i ho féu 'palés

novel-la que Faulkner publica- amb paraules i amb obres, jaAI1fJ// va ea un any i amb ella 00- que a rnés de parlar-ne sovintquiria els mateixos títols de re- amb afecte, amb veritable

!lJ novador d€?lgenere que Virgi- tendresa, arriba a dir que és,V. rua Woolf 1 James Joyce, pero entre els seus llibres, «aquell, amb un llenguatge narratiu di- el fracás del qual és el més

ferent -cosa que vol dir que trágic i el més espléndid ...tot és completament Perqué d'ell me'n vingueren,diferent -, p e r qu é en diu, els pitjors neguits, mal-FauIknefñiña una «perversi- grat d'haver-m'hi esmercattat narrativa» (dit per C. E. amb l'esforc més dur tot iMagny) que no se sap si es fa sabent, des d'un determinatenvejar o es fa témer, tant per moment, que no me'n sortirial'estructuració, dotada d'una de cap manera». Cal tenir enadmirable lógica interna, com compre que en parlar de.per la .increíble .capacitat de «íracás» Faulkner apunta captransmetre, entre iacoherénci- a Tinñnit, ja que la novel-la'es -estudiades pero que sem- no és una obra acabada sinóbien «naturals», les imat~es «in-finita», que deixa elal-lucinants del món intenor róssec d'una insatisfacció per-de l'escriptor. manent i el rau-rau la consci-Quan Faulkner morí, -el encía de la seva imperfecció.

1962, cap obra seva no havia D'aquí ve el «fracás», ~~testat publicada encara en que l'objectiu no fos assoliblecatalá, pero havia estat llegit, sense .renunciar en algun as-en anglés i en d'altresllengUes pecte a la llibertat de creació i(sobretot en traduccions sud- a la singularitat radical de laamericanes), pe! la ~e~t ínter- composició. D'aquesta renún-essada 1 .els -de -l.:ofict . .¿Cal re- -eia, en -ua-grau-o altre, -depéacordar, avui, que aquesta ab- el pas de l'obra primitiva aséncia en la nostra llengua del l'obra deplenitud.novel-lista nord-americá més Aquests trets distingeixenimportant del se~' temps no tota l'obra de Faulkner, perfou deguda a «desinterés» per. descomptat, i no sois El brogitpart nostra? Perqué tan bon i la fúria; peró en aquesta no-punt s'aixecá la veda comen- vel-la i en Sanons, que la pre-caren les previsions de l'edició cedeix en la composició i apa-d'obres de Faulkner en els reix un xic abans, hi ha el queplans editorials, així com -les -pedríem -anomenar -el troba-gestions, sempre laborioses i r------------------------------------------'-------,fms i tot delicades, per a S . S· S ENUTSdur-la a terme. Fn anys suc- EL LLI BRE ME Vcessius, dones, tinguéremllum d'agost, Réquiem per auna monja, Mentre agonazo,Intrús en la po/s .i, ja el 1970,Santuari. L'edició de El brogiti la fúria ha estat precedida depoc, a la mateixa col-lecció«A tot vent» d'EdicionsProa, per la publicació de Les .palmeres sa1vatges. Vist aquestlot, forca ben escollit, restapendent d 'incorporació alcatalá una, i només una, deles graos novel-les Absa/om,Absalom, -apareguda aviat farámig segle. 1 no aniria gensmalament, de tota manera,que també ens arribés elFaulkner més «abordable» delexcel-Ient trilogia dels«Snopes», formada per 1heHamlet, 1he Town i 1he Man-sion, UIla-<&gID>i crónica del«comtat de Yoknapatawpah»,per a Faulkner o «el pla país

Wüuam Fau/kner

mént del novel-lista amb ellmateix. Deixeble de Sherwo-

-od--Anderson,- n'adquir.eix1'hábit de1distanciament o co-incideix a tenir-Io. Admiratde no dir del Conrad de El corde les tenebres (publicada no fagaire en catalá), n'adopta laversió ombrívola de fatalitat ihorror de l'aventura humana.En canvi, membre de l'ano-menada «generació perduda»,n'esdevé el dissident mésgenial i menys assimilable iencara -que fa el seu :París,amb prou feines si hi deixarecord, com si hagués passatde llarg. Home de caps de pro-vincia -el New Albany i l'Ox-ford, Mississipi, de I'época-«,no té gairebé res de comúamb els grans escriptors delNord, cosmopolites i de civi-lització urbana, per als quals.el-€élIllpésun «esceaari», i de

La recomposició del tempsobjectiu

Si entenem per tradieió, eaFaulkner, aquest enorme con-junt real que compren la sangde generacions i les seves ex-periéncies, més la voluntatd'afegir-hi els records perso-nals, la imaginació i fms i totels somnis, caldea posar alcompte de l'avantguardisme,entes com una actitud depoeta, ésa -dir -de -eresder-ía-

Els ressagatsLa manca de novetats literári-es al mes d'agost es.fa sentir ales .llistes, La .permanénciadeis llibres de Charles Willi-aros, Marguerite Duras o Um-berto Eco ho proven. Ambtot, hi ha variacions quant alnombre. Sembla que a l'estiula novel-la policíaca passa aldavant de les obres cabdaIs dela literatura europea delsvuitanta. Hi ha també algunesreaparici.ons notables: la deisIIibres de Uuís Líach, Piaget,Lo~,NmrtíiPoIiBentham,que ja havien tingut una certaimportancia en setmanes pas-sades. El pes deis ressagatsque aprofiten les vacances pera posar-se al corrent de lectu-res a prop del mar es fa sentir.

Ficció Noficció.1Parany als a!guamollsCharles WII/íamsEd~2 1-El quadem gris- de Josep Pla

L/uís Bonada-Empúrles

21.'amantMarguerile DurasTUSQuets 21.a medlterrilnlal els bilrbars del nord

L/uís RacioneroLala

3Poemes 1canc;onsL/uís Llach314 3El panóptlc

Jeremy BenlhamEd62/D"lputació de Barcelona

4 Lllbre d'absimciesMiquel Martí i PoIEmpúries 4La translcló a Catalunya

JaumeLorésEmpúrles

5El 110m de la rosaUmbertoEcoLllbresamil 5Escrlts per a educadors

Jean Píagel _Eumol Diputació de Barcelona

-Amb1a coIoJaboracIó-.te1esllttrirles1)ocomenta;Hu¡ja ... tibro,-.to.I BaIIester I Ona~BareeIone),~-(u.Ida).Les Voltes (Girona). La Rambla (Tarragona) I Tres IQuatre (VaI8ncIa).