r^

FROÍU \J

~ \

H

/"""S 0\

v>l

r\ r^

K ^

r\ r\

u

f~\ ñvv*iif¡i-

GR-Upi univ{«siTflfli.'o£ coroLunw íMioníus ot RESISTE nao

Número XXII .. ;•••

Lommemoratiu de I 11 de Setenwe : • j Í

EDITORIAL . bo d a larc de les nosLres banderes L *; •• -¡'Tp$<k '•'

n citre 0M2E DE 6BTEL3SvE gue ens toobe,com js. en fa tanta, en la lluita, scnse -'.defallir

V-y Con Be<apx*e, 1' incomprensible cent reliante m; drilen>%, encarnat en l£. corcwipuda cas ta j s i i i t a r que ens f?o3ána, fcalda per abat re 'ns» a lee Pies cruento i sagaaats jornadeB d ' a -/níests ca r re ra >/W/B, han suúcei t lee are que rivim, plenes d ' a fa l aos h i -

, p b c r i t o B , p e r i l l s embóscate i r e p r e s -sions sordes* I'ero s i a leshores ,quan eren raes f rec fen t s l e s deecárregues dele e s c r o t o d'e,jecució no cedírem. menys no farem svu i . I és i,úr aixo que un a l t r e OHZE DE 8ETEMBHE ene t roba en l a l l t t í t a , aense ' t f e fa l l i r .

&vui aixequem ten e n l e i r e la nos t ra bondera^i proclaaem ben a l t e l nos t re proposi t de jaante.air-la hi-ssada seaupre- damunt l a nos t ra t é r r a . ' " •

lo ene escau, en aquesta liara en que t an te p e r i l l a ens rodegen fen-• t ro t en ! r -uoc noa.es o'jab bexles ¿.araü-!les infructuosesj ¿val és precís tot le í nos t re eeforf, cal l aob i l i t za r to t 1' ííircetu v io len t de l a nos t ra jovene

sa, per ola

cal aplegar totea les onergie&r; a ^oder recorrer senae desfliti trama fináis de la evsa fatigo-

Ba;sebea que la patria viu en nofjsl-tres i aabem que només del nootre eu forc depén la se va salvació".

Aliiberats de .prejudiéis oue ons frenarien la nostra mai*xa i gui-ats només peí nostre-amor a la lli-bertat o a la grs.r desa de Catalunyaj ' perseverem, reóoblant l'esíorp, en el combat oue le consciér¿cia e».s im­posa, refiats de que quan arribi l'-ho: ra de la yeritat i caiguán les dia­

les, mang, ni 'de far

fresses i s'hagin d'obrir titilar-nos

de porucs, ni d'ateatisteB. mngu no podra santa, ni traidora.

Qom eis nostres mártirs del 171*t i coro- els que ara el fra.aq/uiawe ens arravata, sabem que .'le. morf • és preferible al%deshonor i a la escla­vitud de l*a patria; i és per esban- ; dir l'un i l1altre del nostre solj que continuem,aplegats sota lea glo-rioses barree veraelles, lluitant.;-; sene© parar* • .> .;

No etu maten per traidor Hi tampoé |>er ser cap" lladre Bino perqué, ñe volgut^dit Que visca sempre la patriaí

CCanco de Becfa de Roda)

%'W^ÉtSf,^. m mmm

JKVZ*i? ^S

1,1

O 5

Ut n CONT DIPCCTIU DEL r.U.C. I aquesta disda memorable áe / l

, Onae de Setambre que escaient~se en' temps de l l u i t a 1 opress io ens records más encara l e s e r a

_ grandesa t r á g i c a i hero ica , ens tóaa a le es tudiante d3l F.ü.O* adrecar-nos .mes vivament i amb mis d e l i t a i s nos t res compañas u

n i y e r s i t a r i a per a animar~los a servar en e l seu cor l 'amor a aquesta ja-cria noe t ra que en t a l dia com- avui- tan bravament dexonsaren 'Sis nos t r e s av i s , « , ~".

Ara som n o s a l t r e s e l s que tenim a l e s mans aquel la batidera seva. ' I'" l |enemic, e l l e també e l recone izer ien , Com a e l i s , no ens deixa d ia i n i t : e l tenim sobre n o s t r e . i a nosa l t r e s l a H i s t b r i a ens dona e l con­sol i 1> templo ¿c loa v í r t u t s aovó;:.

Coa abane no som sois e s Xa l l u i t a . 2 l s poblae germana de t o t a l a I -be r i a ens fan c o s t a t . Si l l a i t em por l a P&tria oprimida, portem en no­s a l t r e s una idea generosa de pau, l l i b a r t a t i j u s t i c i a . I volem ysur© e l f r u i t de l a t é r r a n o s t r a i del nos t re t r o b a l l r e p a r t l t en t re t o t a amb una mesura so!>a-. ;

Con íjlcobo^oD no Gnu val coní iar CÜ. una aju&a oc t r au jc ra . La nos t ra b&udera avene a ra per on. av©ncem n o s a l t r e s i caura nomos a i u^oo.4, Ó*-WV l a deixem caure ,• Som un noble amb vcat. h i s t b r i a que ens és esperó i ©-zemple-, -I uns a l t r a s vindraa després ds nosa l t r e s i prondren la< bandos r&.on n o s a l t r e s ' l ' h a u r e m p o r t a t . La h i s t b r i a d i r á que n*'iem f o t , .. 5'o.rem vencuts , I n s vence más l a n o s t r a . ' p u e r i l ! t a t i ijjiprevisió que 1' arma de l ' enemic , I'orom vencuts , Jfc(.hoforem a i t r e s cogs. La noetr^ Pb~ t r l a h a conegut molts cops 1»amargor de l'ox^robi i e l core do l ' o h l ' i t i l a negra opressio» Pero sabem que en nosa l t r e s h i ha quelcom quo no -mor; tenim f e , tohlm fe en Catalunya i per e l l a l l u i t em. Cerquem l a se va l l i b e r t a t i Sou j a molts- que l a cerqueu a l a nos t r a Tfnivsrsi tat , Per aizb no <is es t rany que es despe r t i t o t d'una l ' e s p e r i t barroer de von~ janoa i de persecución

Oreiem en l ' a l l i b e r w e m t , en o l r e to rn de l e s i n s t i t u c i o n s que coman caren a fo r j a r 1 ' e s t r u c t u r a p o l í t i c a ds l a nova Catalunya, i ens dscla rem f i d e l s a i s p r i n c i p i s fonatnentals do lo. democracia i e l respecte a t o t e s l o s crsences p o i l t i q u e s i r e l ig iosos»

Ens pr oposem t r o b a l l a r sens de se ens por l a Univordi ta t l l i u r e i ca ta lona que a n o s a l t r e s ens ha as t a t nogada, Per aquesta Unive r s i t a t i per* Catalunya adregem a i s nos t r e s companys aquest c r i t germanivolj que-ene unim. to t s^a l l u i t a r i t r o b a l l a r , que o i camí c'.ens far« me's planGr, ,« # La cos ta e's dura, gozh som joves , i e l cor ensVdiu que no" tardara e l idia.do l a resurreoóío* .. ' ' •

-. LLUüTrLá. SHVIADA P3L F.TJ.C. AL PRESIDIUM* DJ3 CATALUHYA

Sr . Josep I r l a , President do l a Genera l i t a t da Catalunya,-t * .

HOIOFABLS SB.: • . "

En e l d ia Onze de Setembre, que aquest oay encar?» s 'oadola amia l a . p r e ­sencia de .1» invasor , e l FRCMT UEIVÜRSUEARI D3 CAI'ALOIÍXA, do la Grups sa

• oion'jls de Res is tbnc ia , us roaova, a vos , a l mes a l t ropresentünt de-l a P&tria, l a promesa de l l u i t a r senas descans per. a man t e ñ i r ben vias, entre e l s e s tud ian t s c a t a l a n s , malgrat e l motile c rue l de- l a íJniversi^ t a t es t rangera , e l s c a i r e s de l a nos t r a pe r sona l ! t a t nac iona l . "i****\ VI3GA CAIAI.UHYA 1 • ' '

ÍROHÍC ÜÍHTÜB3X2AHI 130 CA2ALI31YA dele &,1#H.

Barcelona 3JL de Setombro del 1946 -•

p^iraiajflsAOíass

f*\

w nze de beLembre & OKZB Pl SSÍEK3RS no es simplement la commemoració d'una- desista heroi­

ca, lí ha d'éaaer un día de plany de les nostres. velles llibertats per-dudes» Ki 1'estatua de Rafael de Caaanova era, abane del 1939 que fou

-*# enderrücade1, el Mur de lee lamentacions del nostré' poblé. Si-hagués. es-' tat aíxo acmés» aquella diada no s'hauria auriolat de llura en la nostra'reco£ denea. " . , •

La coms-emoracio de 1*QN2E DE SETEMB&E és el simbol, sempre viu i réno^ veílat, de la nostra fe en l'esdeveiíir. És per aixo que en el notítíe calenda^

'tí patriotic cap data no té una significado de tanta plenitud. Sembla ' és'seíf. un punt- final, i "en realitat és un coraeupament. ' ,;" ' •;'•

Ho depen mes que de nosaltres que el símbol assolelxi la eeva- • signifi4-eacxó plena. Cal nortea que, si ene atiirem a considerar el passat i lea. fites tragiques que marquen amb seng la nostra historia, no Bigui amb melamgia inoJ

perantj ni tompoo amb folla rancunia, enterbolidora de l'esperit» Sreim-ne una dec^éié ben clara i un alliponament constructiu. . .. " ;• "

A la nostra guerra, la joventut catalana demostré, que tenia, pit per ala mes alte aacrificis. lío en serien dignes aquella que avui s'acontentéssin en donar la, culpa de la-nostra dissort ais qui eren aliats nostres enaquells dies o que ens'hem pensat que ho serien ara. Els protagonietes del drama de Cata*' lunya,' abans i després de l'ONZS DE SETEL3R.E dül 1714, ereía i som e.is :• Gata-lana.. . - " ' • • ' •• .• f^f;

• " 'fingueat-ho ¿resent Bempre i" ¿enaem també oempre que aquella qui aabereh morir al Baluart de Gant Pere o a l'Ebre no s'haurien sentit gaire aconhortata en llur darrer momont si hagueasin pensat que nosaltres ens acontentariew COiíí*-

'iffimuHT-Los. • " v C;

' • • / ' • ' '

, OÑZZ m gtTEflEfiE GESTA NACIONAL —" eixades lea taaques: de l*ofici o de la professió, notaris i escri,,, venta, profesaors i estudiante, cerers, pintora, argentera, . fus*-'-, ters, escudellers, "méstres de mantés", "botiguers dü tett.es", -to-, ta la filiada de ía'ciutat laboriosa,. eixien del fons .de llura es*

tudis i auies, ole llurs- obradors penumbrosos en els carrera estrets de 1

la vellf- Barcelona? les mans deixeven els estrié aveaats i pacífica de la quotidianítat -ploma o ribot, cisell o eacarpra, malí o pinzell-i em pun^aven ardidaíaeat el-fueell i 1'espasa, Lea jerarquies eren conserva--des» i els estudiante obelen les ordres deis professors i ele fadrína les deis meetres* I éVaqttest conjunt bigarrat i neguités el quij .amb, l'arma al brap, vetI-lava en éla retens, i amb el picot i l'aixada,de dia' o de hit, treballava'en 1*obertura de valls i fortificacions? i, amb un ímpetu que no desmereixia del deis aoldata mía agüerrits i a voltee fina . el superara, rebutjava els asaalts deis batallona veterana de les dues corones, Lea dones, els vells, i els infanta no van restar-ne *enfora:ia '• fanta i veils forme.ven dins els batallona de defensa, des que foren cri , dats a les ar-aies tota els hósíes a partir de catorze anys,- 1 les dones,"*;' en Bentir la campana tocant a ravat, desvetliaven els homes, enfonsats en el son de l'atulment, ais crita de "desperteu,1 aneu a defénsar l'ho--ñor de les voétreá dones i la vida deis vostres filis!"; aeudien ais car rere i a les murallas» duien refrescos ais llocs mes exposatsj encorat-j|,ven ele soldats amb estímul d'amor o els fortáficaven amb llurs " pre--garies. «oltes prenlen part en els treballs de la "cortadura" i de 3,es, altraa defenses, no senae haver ofert també de lluitar amb les armea."-

.FERHAN SOLDETILA (Historia de Catalunya) <,

^ ^ . l - ; ^ . - ! . ! . . . • „*»*.„».•_**

ORlEKÍlCIOMñ-'

pe ni íPC .spaou.es

r * — ¡ t

ÍIAI e l Coate-Buc d 'Oi ivares '.desoobrí que Sspsnya es tava • «por hacer» \ i , w r f a r o l a , enuaoik l a seva f á m u l a da redul r t o t s e l s - e s t e t a pe-i nlnául&rs a i s usos i" l l»is de Oa0t0.Ua, cLouk a l ' e s p s r i t ApojUador d ' a

\ nviest -noble, un programa i un concepto d'IÜspanya. Ü31 s s i y i n t e n t de 'sh alesiiores mol$& sang, paro »0 r s f i s í» - O&talu-a r t a t s i 3?ortu¿¿al-guajea 1»independencia» Cas s s -

esprás-, l a guerra da* Successió don&viv a i s c&stell&KS l ' o p o r t i u l -ts&r e l se u . programa-* Catalunya- fou anorrG,.,da» Darte r iorment , -a i

'ffl<^"'s;f-'SÍ concepta cg.stel. i i de .v'^sn^iya, VSspísayr- ón XBB.UO és espéaycl ^ .&o hi o as t o l l a , l»Esp-jny-„ d i r i g i d a i digerid.; per 0&et«>,LU. seawl^.vs. £«>•*•*-se

*!,".'c\o.n'í:x;-loa sn r e a l i t a t eos rk l o s se ves l l i b a

•Ha ka fxi.7¡'>»a vvó *:ic-¡ r s a l i

• i a i "1* c í.."ú, 2\sro Sspsnya, i"'Bspa¿nya da debo

-rest-ava par o o n s t m i u r , un

ír «a con

a Sspauya viable i c*pa>9 d ' u n i t í t l a t e r n s t i t u i r - l a , segons e l f 'üv6 o-„sts.U?C.-

hatu'áa-calgut que Cas t a l i a haguó*s sabnt ae ' í imilar , Tero Gástenla gas fícelo-. ajinar, .un ós c&pac/ d ' a s s i m i l a r . ' * * • * ' '' ' :•• l a r a dominar"nJhi h&. proa, da v e g a d a , amb l a s-mg* i s i ^ foc , ?er t& as-*>i~ ••."míiar, -calen -condiciona que no to t e oi poblp.s pa.sseeixsu í cixcumst^o-aiss.

qiia jato es presenten semnre', ' * ¿ i c¿.p doi taar-¡s, ©le f&ts ba- d^jnostrcA- cuy xíi-*..gr&t t o t s s i s s forzuda c-r--

t e m e s - i cose t ives . d'un B s t a t , Esp-aiya ás usi p a í s que no s ' í ia pogat coust i - -t o i r j per aixb és üs. pa í s qus v iu en perps tu trasbaisament» I memtre no 0*0. - bac>tonin l a concepcic* "i íals miitodss oas-cellcns, Bspany- com a ur. i tat moral,

á 'J ' ioiiment p o d r ^ v i u r a en pau 1»- vid?, f í s i c a , J.» úl t ima guerra c i v i l n'_¿s OA •<e;ra ara-damostraeió, JiJntre raoites a i t r e s cosas e l «movimiento» na ' e s t&tb l a -• •t^fiaament una a i t r a tempta t iva da c o n s t i t u i r Bspaaya ssgons ©i p&tro C&sfa9*-;

l a for?v. ds l « s armas*

'l?aasy¿ v i a b l e " s e r i a aque l l a on tothom poguás éenfcir-S9 sspanyol seape abdic-j.r ¿si- SQU patr lot isxae; una. génasaidat do pobiss i i i u r e s on l a p s r e o u a l i ' ^ t ds

"tota i cadíá. un foe respectada, per un i£;ual i sorvids. pa í s instrumonts poi lr í t í o s ijidispensa.blQS. Aquesta Bspnaayi ¿s l í . que vol ion e l s catalaus.,qG0> l l u i - •

oprimir n i anuibr a n i n g á » Quo lio pensin M el di:- do dr-mí. -fcots a i s qtf-- «. -»s paaiys-estiguin esnea ts d^ "uorros, odia , hor rors i dOBolyxjions» •

0 f s r i m a i s ¿oves &pre-jients d ' e so r ip to i ' uno.

jEosteíi ús.lij. »pro«& ofi I f c í a l» , qua és-un pirodi"

gi d» ©s t i l j én e l l a i n --•íjuirta'- e l d i f í c i l arfe df»l d i r i- "dei n© d i r , : f&x o.firmacions categb-iVi.71-.es matis^des á l sn-~'&:¡Á3 de finí'imes ÍP53~ rftaoions que obren l a por ta a¿L, dubte, i & la. u.«^aci¿, ,,...

Bn la. no t a reoent de l «Ministerio- ds Asuntos

. ambregades e x t e r i o r e s » r e f e r í a t - s e a 1 ' en t rega & l e s au to -r i t a t s d i a d o s de l s«quis" l ing« belga Iiedn DegreX le» n i v s i e a resumida teto, aquesta nab i l i t& t par a desmentir en una pá ran la després d'esoriu r e uns mots df cóntií" fcot&lmsnt oposat» «It 'es ,

:tjLl ás l'home» d a i s Büf

fon* no es d i f í c i l ven-r e en 1& prosa equivoca gud inaerim a» « e n t i n a s -c i d , t o t a 1»anima envi­u d a i sinuosa de i s quí ens gobernen»

Sean Degróile ro s id iu a Sspauya des d3 l ' a l . t i berament de Bélgica, f S uns dos anys; no obsto* »ol Gobierno Ispe-flQl, s i rviendo a los i n t e r o ­sos genera les de lo. no­ción afectados p" £n presenc ia , decidió ¿no

j,

A-OSEEffaiAOIOffá

r

ia "ora ;

N

adres P e r S un yol

ta-nyes do""

aspeóte deis más interesBante - i tambó dele más ignórate- de la de­fensa de Catalunya a les tropos borbónica, úa l ' ^ q ^ e n t deis-«atrio ees que permenoixien fora de les muralles de Barcelona. Mentre ele her roxs de^la capital son Justunent exáltate, els que feren de les mun-

B'eTi n ^ T r ^ ' r - S * « í ^ ^ + d | ~ÁUrí? ^ " ¿ i V i t C t Ó . , S¿n m C a t i n g u t S mOiteC VGgS-.fii !rV 9 & d B obscuritat. Croiem, en caavi, que cal teñir ben en cSmp ce iti llagó quQ donaren, ~

Catalunya estava ocupada por l'anemic nom¿s Barcelona i Cardona es mantoni nxen ferias. El terror militar imporava -ier tot . "Gai £éx &s del ferro i del roe per- a cautaritzar meftbres tant danyata" ¿Leia el generalissim d»aquella exorciza El mes brutal i cruel dale terrora s'aplicava per aotmetro ais oa-taiane. Lalgraa vot, perb, e»aixeca la Terra, i.do 1»única manera eficag, amb las armes a la ma, s 'hostili tza l'enemio,

Antoni Desvalía, Ermengol Amill, Francesc Caracolis, Francesc Maoia Bach do Casadeva.ll. Josep Moragues, VidUl, Mas, Magrinyá, Cari-eaclet, Pe

d'altra3, tots ella "cavallew que ajenen a la i

•quietuA valor;

dol pala cíolts d'

Roda, Iaidre rafiúa i tants i l l ibertat d6 la nostrá patria» rivalitzartm "en heroisme ella Jbo pagaren amb la vida,

Avui, quo Catalunya esta eaclavitzada i que el terror franquiata ha doix'at endarrera totea les arbitrario tata fili-iafcee l'oxomple d'aquelle o atada--s cna ha de guiar. Homóa amb una realatonciu activa i oombatont farom ^osEiblo que no mori la patria.

Es cert, natur^dmont, quo podem perdre-hi la vida; poro 6 zar tote ala esfor<}08 sino volam quo~1»esclavitud actual

I no val

> a qua cal re «..lit­es perpotuí.

menoionar la duresa de la paastda guerra civil per a fcr-la servir . d'excusa: el compliment del deure una vegada, no eximeix da complir-lo do nou quan l'ocaaio ea presenta. Ale sh o res domostrarem que no han mort les noetroa vj.rtuta combativos; ara hem de tornar-Isa & omprar.

No hi val, tampoc, plegar-noe de braejos i esperar que ens ho faoin xela al-, t res, els de fora, asaegurant que no ene poden tornar a t ra i r . Pero si 9n 1705 ana abandonaran, per qu& no ho podan tornar a for? Ho. íc honratquedar sansa for res, eaperant el dia de l'alliborament; el que la patria ene oxi-goix ¿a quo llaitem senae descans per acoüaaguir que aquest alliber«jincnt aigui ta l com volem que aigui, quo ¿s tal com convá que eigui per 1»interés do la patria, .

•Ele guerrillors do 1714 ens senyalaren un camí, qua ós el camí do.. 1'honor nacional. Ara, mea ds dos cents anys deaproa, quan Catalunya torna a estar in vadida i esclava i Barcelona assotjada pola mÓB/ perillosoe onomics, hom da ro' viuro els feto d'aquella avantpassata gloriosos, ' "

Porque do nogaltres depan que la patria sigui l l iure .

garle la autorización formal para residir en terri torio español.

Com qus sogons elso on venis d'extradició no existi3n. motius p3r a entregar león Degrolle c ia Justicia del aeu país, el Govern ha ne~ gat re^jtidamant la as-va entrega »coaa que a-

! domáa ssría contraria a la tradicional hidal­guía espino le* y opuaata

..ambregad&s al estado do opinión pá blica". *"

Malgr.it aquesta «inao born>bl6» poeició moraT, l ' ea ta t Esp^nyo! dona­das lea insistontB do-mandes per part de lofl Raciona Unidas i Qlfjfo* tissima vincj.es d'amia ta t que unaixen Espanya

amb els aiiáta i. porti-cularmont amb el poblé belga, «»el Gobie¡rno do-oidió su expulsión y aa lida dol territorio na-oional on un ]?lazo maxi mo de ocho di as arito a" do transcurrido ol oual león Dogrollo abc\ndonó oi suelo oapñol».

lio ho f-^n'd^l tot m-— lamont" aquosts Maqu.ic— vois do butxaca, vuri -tr.t?

ORIENTACIC::"-Í--

;!.ii.;¡endp con |c¡ asistencia d iv ina pac i f i .irm'ois el p r inc ipado ele C a t n l u o c i . . / '

Per

ad o m

Pciges QUEST 11 de setembre, mes que cap a l t r e , ens demana l a m e d i t a d o . Ca­da anv oii a r r i ba r acuestes date3, ' hem de g i r a r e l s u l l s enrera , coa Bi in téntáss im beure en l a h i s t o r i a l»e. : :p3riencia que tanc ens sera

Un £et e?olom ravui remarcar: e l s ca ta lans de l e s ac tuá i s f O f ^ i f S S t ^ o n S nogut t o t a una gamma conmemorativa de l'onsse de sstembro. Les manifestaoion-ronantlques so ta e l sabré de l a p o l i c i o ; l e s o f i c i á i s , pres id idos pe1 f-a-m S S deTandores ; e l passeig s i l e n c i ó s e a ra , davant l ' e s t a t u a ^ i s i b l o de l Conscller . Cluín símool más eloquent que a^uest por a representar l ' m e s -t a b i l i t a t p o l í t i c a de l a nació oa ta l¿na? -i „.*.«,.,. n

Des d'uqíÜell 1714 en que uns Decrete do leva Planta trenoavon ^ J - ^ u e r o l -mont e l s ' Í l i gams federá i s dols paísos do l o Corono ospanyola om p j o f i t d un imperialismo hogombnic, Catalunya na Viscut en un succossiu e s t i r o i a f l u i -

xa accolerat aquest da r r s r s anys. ¿ew d»cstar sompre a l a morce dols canvis p o l i t i c s do Madrid? lio cree que bumanament so 'ns-pugui blasmar s i ozigim, cora a oondició pro-

v io a l a co l - l aborac io amb.ols nost ros votns h i s p a m o s , unos foru .e goian-t i o s ! l a primera do l e s quals ha doeesor reconMxor o l . d r o t do l a nos^ra na­ció á aatodeterminar-so sobiranamont. * „+„».,« „nii

I cuc cap Fo l ip V&, n i car> Francisco Franco qualsovols puguin alur.>r, *jnb Decretos do Hueva Planta , l »osorc ic i progrossiu d'aquos-o drov..

v. b ) L b'iu<Ur la reacció fiel poder, crea lee condiciona per la u nitot de totee leB forcee progressives d^Esianya en un po "\ tcnt Front Popular, cue assegura la victoria electoral del lo do i'ebrer del 193o, i mea tard permeté la resistencia VE DE LA. P. 12 heroica do prop de tres anys, a la tralció perpetrada contra la República el i¿ de Juliol per els ase;;SBj.nB Franco i falange."

JUL1GL Ü G l comité- executiu de la «J.&.U.C. N. 7 del mes ¿iúv'.'La joventtit antifranquista catalana, ha commemorat de SE2EÍJ3RE. S'han col.locat nombroseu banderea cat-lrne tacdnt-ae entre ellos les que van éoser coL.locades a Ca comprnyava una monumental bandera roja, lee quris hi est troo de la tarda., qur n els bombers la traguereh."

Jen endrvant di.u: "La joventut catalana,a l'ONZE do eabirros falo.n ;iotes la voluntat indomable de vencer a n c^vatge, i forjar un esdevenidor lliure per Catalunya i "DanicB."

d*Octubre do'l 1946 la diada de l' ONZE 6 i republicu.nes,deu n Tunis, a les que a igueren fina a leo

SSTEiúBKE maniíesi a l e 'aquest regini d ' ee -ols deméo pob3cB Oais

\J »k CAN MTJÍÍOZ B a r c n l o n a» 1?- ¿«Octubre.- Acuesta matinada -a 6 h.

V m.- ha esclotat una bomba en un dolr. brlcons cai-entfl a Ir Pvgoual, dg la- "suntuoso, manBion" que fa fioc adqui­eren 'loo h e m nos Muñoz". L'exploBió* causa la deatrucció d'a-nueot baleó i mitres denendencies de l1 edifica. Por evitar 1^ • ™??UC1<? ^ 1 / C t ' Cl? ?f?cníatB "hermanos" han reelutat un deotacetsent de. la polxcia a fi de c<ue vigili els jadins de la casa durant la nit.

-^ívlL^ 5'rCVlona' 1 6 d» Octubre.- Avui, anivernari de l*.afusellaüicnt del . .. « . Prcoident Companys, els obrors de la "Laquinista Terrestre y La-:--tima , de cooiu acord, s'hun negat en la jornada d'avui a troballar horca o;:t v\. ordinari eo.

OaiKl¿TAGIOHC-6

!nze de Setembre del "1946 Dursnt_la nit del iC al 11, ha eGClatat una bomba de gran BOIfBA A LA í'A-

LA^GE DEL CLOT p o t | R C Í ¿ d ; ~ Q ca~lócaí~di"Í , É7i t ic ' J Atéñeo"obrero« ' v "del c o r ­r e r de Besalú de l C lo t , ocupet avui per una D e l e g a d o de í a l a n g e . L ' ezp lou ió , -que ha estat sentida des de -¿—- * -1- - *•--'- ---*-* ?.rt de i'interior de l'edifici,

rior del ¡¿uteiz.

grrn pert de la nostrá ciutatf he. destrult bona afectant visible^ent també, la parí exte-

3ÍU;D¿?V.A CAÍALAÍÑA AL ££]_ c o m anuncie 7em en el darrer iáoxenX del Humero pas-CARREE, LE CASAEOVA sat,en la retinada de l'OHZE de $fi!EU3RE, fou col. lo­cada una banderf catalana, >enjada deis file de la conducció eléctrica, en la cruiila del ot rrer <3e Caoanova a¿Lb el d'Aragó.

PACCUIH8 A LA PI.A 9A D* Iiri.CUI.KAO NA ts,

Durant el mati do l'OWZE <?e SETEMBRE, nomb$oac-6 pesquirís-que recordaven ais catalana la significado O.'e cuesta da

foren llene?ts des d'uu rlt edifici de la ."lapa d1 "ürguincona.

PR0CLAl£Am DEL F,n coBHnem.oro.cio de 1'arúveraari de l'OKZE do SEl'EkíiATi, 'ín PRE&IDENT IRLA p f U Cásele, ha donat a Taris un concert. ¿ l'ccte l:i ha as-sÍBtit el PreBident Irla, cui ha pronunciat unes j..artulen, en Les que ha oualif'cet e l'il.lustre artista de "primer re6Írctent de CÍ-talo un/a',' a i'ea aeras que e^prensave Ir» seva creénca fer^p i eaperancadore de que l'ONZE.de' SETEL'BRE vinent vodra érascr celebrat ,ic dina de la patria lliberada.

l'-AKIFTüSi' DEL LA DMiOCfÜLOIA

^'^* D^ -''•1 Consell "acional de la Democracia C"talan?, pu*. CATALANA blica un mknifeat. Recordó 1'efemérides i demana

confianca i fe en Catalunya. Demane que * ns preparem per a pod^r trebellar arab tota eficacia el dia en que Catalunya sera lloare d'En I raneo i., demana que no ¿ erdem la conf anca en les aacioi.s drmocrates que no pot ó^ser que ens oblidin.

ÍJAUIXEET^ DEL TT;I Somate E-ticutiu del i;artit Socialista Unificat de Cntaiu-P.Í-l.U. DE C. aya, publica un manifest. Demana la mobilitzacio de tota eis catalcns antif raruuiates ^er a lluit^r contra I raneo i Falange,Denuncia les madc'orea de capitulado que ola fei;:aStes están organitzant cíib determináis republicana ^eroonplrstes en vistes a perpetuar l'esséacia del regia.

MAIIIFEST BE LA x comité Executiu de le. ¿oveatut Socialista Unií cada, pu-J.3.U. DA 0. üj_;Cr u;i jianifeat, Demana la un'.tnt de tota la joventut per a poder líuitar energicament i efj.cac contra Jranco. Rccorda el sacrificó de Bach de Hods, • Llorsgues i el President Cowpanys i diu que ol sen e;:empie cns hts» de guiar.

ilANIFEST DE U.G.T. DE

LA. Le Unió General de Troballadora de Catalunya,-, .tblica un i»u-c* njfest. Comeara le lluite que en 1714 els catalana, c-rta-

r^n '-\ terme contra Felip V Amb la oueara sostenim contra Tranco. Demeac ala obrera que el dia ONZE de SETE1:'BRE pugmentiu llura accione reivindicati-/es.

LLETRA DEL i\U. DE C. G.ií.R. AL PRESIDENT

lletre &1 President Irla

DEL8 IRLA

de

El jfrout Universitrri de Catalunya deis G.N..".. , amb motiu de l'OKZE deSETEí3RE ha tremes una la ^ue donem con'a íntegra en acueot número.

El cogite local de le Joveitut Socialista unificada de Catalunyp, publica un full comiauaiorativ amb el

FULLA COlaMEilORATIVA DE LA J.e.U. DE C. te¿t de canpons populara i patrj.ótiques (Ele Segadora, La Santa Espina-, El Cant de la Sen era...), i eu el seu portantveu 'Moritzó" dedica 1*editorial a la gesta del dia ODZE de CETEÍ.BRE.

0RIENTACI0N8-7

CAS Bruesel.lea, 3 de Setembre.- El tainiateri á' j .'"V-LLE Aseumptes exteriora de Bélgica ha fet rmbli--i una nota en la cue ea protesta de lo ppoteccio fran nuiata vei'B Lleó Degrelle. Es fa conatar que la recent expuloic- df;l territor.1 espanyol, del lider feixiata Belge, no ha estat mea que un ajut de fugide.

r\

ENTREVISTA BEVIN 3YRNES I GIRAL a ln propera reuni

r\

Barcelona u

n

O

~\ " l ¡ ¡ i

H o de Seteabre,- Segona a-

nancia avui le 3BC, el senyor Giral ea proposa, en vistee LÍO de 1'Assamblea General de la UNO, entreviatar-ae amb ela

aenyora Byrnea i Bevin per tal de convencer aquesta política de que el go-vern de la República Espanyola no fóra, al retotnar a Madrid, un inatrument comunista.

DEL VIATGE Bogotá, 5 de Setembre,- A 1'intentar l'enviat especial dtl ge-BE ÜARQUINA neral Franco a Hiapanoamerica, Eduard Marquina, donar un reci­tal en .aquesta capital, elementa simpetitzants amb el poblé espanyol, hoati-litzaren amb tómeteos les autofcitats assistents i el poeta.franquista.

DUES 30V- Madrid, 8 de Setembre.- Ahir feren explosió, en aquesta oapí-BES A MADRID tal,' dues bombea. Tot, i lea recerques de la policía no han po-gut éseer cetinguta els autors del ¡fet.

nvaPT¡>?fl Barcelona, 8 de Setembre.-El Butlletí de la/Radiodifusió frpaoeaa uü.Gttj'.Lbti d<5na u n a notícia en la que es suposa que,Lleo Degrelie os trob-. a-iaagat a St. Sebaatia,amb el coneixereent i proteccio de la nolicií esp-mj-ola.

J^Í^TACip Barcelona, 10 de Setembre.-Segona anuncia RadLo Praga, en <1 Mar-roe Ee§anyol, el ,-oble s'ha manifeatat demenant la unificació del

territori marroquí i la f¿ de la domineció del govern^Franco. E3 feren nom--.rpses detenciona, especielment entre els soldats indígenes.

.;¡ANCA ES SEGA A JBiíIll LA FRQKTERA an^a. Bidault manifesta

París, 10 de Setembre,- L'Assamblea Nacional Francesa ha rebutjat la petició de reobertara de la frontera amb Be­

que la posició vera Ee^anya no variará.

.HSCfLIPClONS Barcelona.- 13 de Setembre.-Elementa de la Resistencia, h£.n om LES PAi\ETS plort durant le m t , les ^arets de 1'Hospital Clínic i allrcs Loes -velna, d'inuicripcions en quitra, gloríficant el President Companys i ictorejeat Catalunya i ls. K-e^ública.

OLÍTICA ANTIFRAN- Montevideo, 14 de Setembre.-Kl Ministre d UIPTA DS L'URUGUAY teriora de l'ürugua ha manifestat que es-ent partidari de la República ^EBpan/ola i dona com a possible uptura de relaciono del seu país amb el govern Franco,

•8 BARBARAMMT TURMEfí- parís, 14 de Setembre.-La delegado en .'Ai CELESTI UBI ARTE tal del Govern^d'Euzkadi ha protestat urments a que ha estat sotmea el polític baac Uriarte uue, ien, fou traallad&t a Gijon. Aquí ha estat brutaim< uit diea aenae poder moure'e. _Al mateix tempe la C.G.T. de Franpa, ha protestat també, davant oio crii s come; oa yel "cabecilla" Saez, en la peraona d' Uriarte,

Assumptes declcrava. una pro:

ez-fer :ima

aquesta capi-dels inhumana detingut ja fe.

au«.rtj.ritzat, quedan t

del les

mon rooeü

JLIJJ.UA.MA A füiiii'LiUA la inate.I.lacio del nou consolst espanyol a Perpinyc provocat una manifeotació."Conaolats ai,pero de la República Espanyola" de

3i qual s'hcn trobat completameat deatropadea i ensagnades.

iNlFESTACIü Pií.O-RE- Barcelona, 14 de Setembre,- Oomunica Radio Praga que{ JBLICAIJA A PERPIÍVÍA Xa inatal.lacio del nou consolst eapanyol a Perpinya provocat una mai

•u lea pancartea.

¡TWMJSm 'Vnt de la República, reunid presidida peí

Barcelona, formen que

EWTACIONS -8

14 de Setembre,- Noticies de l'e^ili j.n-1'EsQuerratRepublicf na ha eiiV at al Pro­

Martínez Barios, en xa que ea pr. paa aue es faci u-dit President, que hi uosisteixiri ela% preri denta d.j

(aegueix a la ppgina i)

La 1 l t r i tai la. imi 'úa ' -Per Roure

„.-• ,-.<*», 0tB estem convencuts de qu^ la I ".unió f^ .la Jorca i de que*l»e-' ficacia de la lluita^nacmonal 1 que portera r-. cep estr en r?ó

di recia amo le cohesió de les nos-tres files. Are bé, estem en i?4& i hem de reconéixer que ben poc hem progrey ssnt en els camina de la unitat. Jo cree quo la cnusa principal d'squest len;. caminar^rau en unp falta de visió, en un de-Benfocament de^la qüestió. Cua.n o*: parla d'unitet molt srvint es crpu necessaria una coincidencia d'idees i u,i plena £dhesioxe une principie moit d<~f nits i alambícate. J aizo no $o just.

Ara esta de moda dr parlar de política realista, pero no n'esta de for­ne. Hom parla d'unitet, ,ero ja previar.ent hom ja excloa deis futurs organis-mes directriue c simplenent coordinadors, tais o^quala grups o grápets quo '• ,.ensen maesa cao c.quest cantó o eón massa d'allo o masaa poc d'aixo". lienys-'-preuca forces considerables ^erque no ens agraden les idees que les mouenjdet-aynbí~tem ajudes decis^ves perqué ens les gfereixen homes que no ene son sim­pática. 1 í'xr.o tam^oc es just. Avui hem d'asser realiotea, hem de bastir e.l'-nous orgeniames unitaria amb una base molt amplia, única garantia. de colido? estabilitat i eficacia- No hem d'excloure'n sino aqueles que sien enemics C. Catalunya i amics del faiangisme oprese r.

Nosaitres, ev.tudianta, hem de donar cabuda en el nootre grup d i r i g e n . totra aquella altres estudiante antifranoui tes sigui ruin sigui,el color qu••• deatil.lin llura 'dees. Només així el nostre grup d'rxgent podra complir ii-tasca t m N g r ? m que li hem encomanat.

Pero hem de convencer-nos de que no son només ele organis?/-a saperioc-; els que han de lluitpr, de que no ens ho hen de fer tot i de que noaritree (• ••

la premsa clandestina. Tots hem ú rrirer lloc establínt contacto a-'.

ole nostreR conpoñyr., estudiante o ro estudiante, d1 altres organice n o u> ort?Li/ente a na altrc gru^.. Un cop eetablert cqueat contacte, eno aera moJ '•

mes fácil llu^tar, perqué anint les Mostrea forcee i los nostreo r>o¿ sibiliV.it o A'obra sera molt mes d' bon fer.

Recaptrr diners, repartir conüi.gnea, distribuir premsa, organitzar v^-'juos i protestes, col.locar pasouuis; ± bandereo... Por a portar a cap tot ai-,:o no és necesitarla una complicado, organització, sino solament l'aplec de te tes les enérgica, koltea gotee fan un c¿ri, diem en cátala: moltes petitcs ;p.

ícm prou criticant los auor;tet3,i lleg'nt for jiolt mes i tota od'm fer mo<U' niésT en

i este,:, que segons diñen els derrotistes "no treuen^cop t?t d'ai&rma i agitació gena favorable a la per/-ivencia

un o'-. a res" ,-,roinouen de Franco. Per aixo

re mes que ;,'ci es ntcessarie la unitat; no la unitat ideológica, uniformistv ; uassol'.ble i que no ens intereasa, sino la unitat de tots els joves cátale lic­uó frrní uisteo :, de totfc llúre:eeforcoe; unitat que si ens porta a la pales­tra, f?ra posr-iible l1 - lliberamenfc de Catalunya.

+ + + + + -»• + + +

d§ Catalunya i Buzkadi, el-Sr, Giral i altres figures rtprosen-tatives ée 1? política espanyola antifranquista i en la qué e:s tra«in uoveo orientaelems per arribar, prompte a la Victoria.

r\'

DUES flOIfi Dues c é n t r a l a BE8 MES c a n y í s / foren

electriquea: destruldes a

v Cantelar-i Fontseca ( A l - TO D 3 LA fináis de Sotembre. pels^guerrillers.

II;

1 Ui-.A_AI.TRA AL Barcelona, ti de'Setembre.- A les 7 del matí d'avux, dia del aOÍ/ERií-iulLITAR, "ejercito" ha eaclatat une bomba en una fineetra del carrer Ampie del u o v e m tilitar d'cquesta ciutat.

PREPARATIUS Barcelona, 2 PKK Sí VE preparatiue .-.;v- F R A N C O g u t ¿etingut

Grana empreses d'oques a tote elB aprenents l'aa

Zl governador c:ivil ha ''."•íbric.?r una Monumental b a ésser hissada al brlcó

(seguei?: a. la

d'Octubre.- La polj.cia peí viatge d'En Pranco s aquells qui "frulen" ta ciutathan rebut l'or ^istencia a les classe donat la comanda a un

andera cátala de seda. de la "Diputación" peí pagina 1 W

franquista ha comoncat els anunciat peí dia lo. Han ni -de liibertat provisional, dre d'obligar a pertir d'av •' s d'instrucció premilitar. '•• Smportant ffbricant cátala d> Hom afirma que eata. drsíixiaur General Franco,

OÍLCíINTACIONS-

ppcmfl oe r^.

tí

o»

w

r\ c

W v^

Una oportuniLat Per Libi*a

/""" ATALUN?A tindra. en un futur no « llunya una oportunitat per asso-V y lir definitivament els seus a-nhels d'autodeterminació. El clima ' espiritual del país ho fa

T>reveure perqué aqueet clima és re-.flectit per la mentalitat déla cata-lane tant deis que romanen sota el ;ioa franquista com els que viuen en l'e.Tili. &om moits els que jensem en una Ke-

púuiica eapauyola com a punt de parti da por a restablir I'ordre alterat per la guerra civil; pero concebem per la República una nova estructura dins la qual tiñguin una vida mes o-berta tots^els poblec Iberios. L'experiencia ha demostrat que les

"autonomies regionals" tolerades en la se va, forma meo estricta per la cons tjtució del 1931, hauran d'ésser subs tituldes, d'ara cndpvant per alguna manif e taciié estatal semi-sobárana. La Goiucló d'una República federal-1-berica cada dia té mes pre^icament. Ens djuen que son molts e&e republi

cpnr« eooanyols, entre els qualo es con ten alguns deis que^foren mes oposats !-) la concessió de'.l'Estatut, que están convencuta de la neceesitat de donar una major flexibilitat al COB polític que s'huura, d'estructurar en el decía.. fortoaament els cetalana no ettem

ñoi¡; en defensar aquesta posició: al-tree Robles d'Iberia teñen una con-Bciencir clart de 1'osdevenidor, Euz-lcadi, per' exem.ple, fare valdré la se-va irreprotxable posició moral, tant

durant l'agressió feixista com duran" l'exiLi,par ampliar el seu es-tatui. autonomic. La constitució del Consell . de Galicia és una nota que ena ve a confirmar el oue venim dient. No éu tan sois 1'eBtat d'opinio el

que ens fa veure la superacio', en el futur, de velles formules polítiques, sino que també creiem que una fatali-tat histórica ens portara vers rolu-cions mes generoses. Un deis fonomens oue me3 es reoetei

xen en el món deis aconteixa^ento és la de la periocM citat deis cicles ais torios que ha estat senyalada per al­guns pensadors com una ilei gairebé • invariable. Al Uorg dols seg.les, id< oiogies- i. ".

fets semblante es repeteixen amD ca-(i racter de con;?tant per mitja, de reac­cione anímiqueb col.lectivos i movi-ments d'idees oposato. Ens referim a'l fenomen pendular, propulsor, ^segons molts, de tota la maquina historie?.. Catalunya ha viacut uns enyo d'idep .

logia hispanófila i^posada per lá for 9a de les armes i, no cal engarbar­nos, sentido en certa sectors del país;* per renuncia ais seus anSels de bqns catalann o bé- per un conveneiment sin cer d'una col.laboració necescaria. ~ Ara, i'esperit de la nostra torra

reacciona vivísoimament per una ooai-cié cataLana integral de repulsio er:-vers soluciono mea o uénys unificado res.s , El; pendo! de la Historia- aéseuyala

el moment de la C.?talunya-F.ntat.L' ho-r? per la consecució dols nontres i, deals s'aprppa. Ko la deixem perdre í

Els^articlea inclor;cB en aqueata.' secció. exprossen ideer; i opinions ! eatrietcment persomalt, de ilurs au- | toro. Per tant ni lee organitzáciotnj l editores d'aquest r;eriódic,ni la re-dacció del mateix, es fan reGponsa-bles del seu contingut.

+ ••+ + +--+ + + + + + + "V ! .1

Seüonu noticias que a-atituit el nou Govern ha fet u^es declaracáans 1 ,¡ Govern B&GC sera, la ma- ' IVJ i que ratifica la seva VE DE LA P. 9

T i f ! -1 NOU GOVEílN Barcelona, 10 de Getembre.-L'EUZKApI. rribeñ -de l'exili, s'ha con d'Euzkadi presidit per Aguirre. Aquest en les .que anuncia que la política del teixa que ve "seguint dea de l'any 1936 fidolitat a les ínstitucions repubiiean

DEL VIATGE DE CAR- Barcelona, li3 de Setembre,- la Rrdiodifusió francesa re-tóE POLO A PORTUGAL laciona el recent viatge de Carme Polo, a Portugal, amb una probable entrevista que ea. celebraría^ proxictament F entre ¿oan de Borto i el' general Tranco,

ORIENTACIOBF-lO

aiü A "O cporúo. ..v.U?r T)C;,rt ( ó..j Veditorial " l e s armes o lea \ _ > togues» de ««(Juaderns de l ' e x i l i " ,

3.'6>vi3ta que un grup de compatriotea pu b l i c a a Coyoacan* l ' e l o g i de l e s d i rec t r i u s ¿ ' aques ta r e v i s t a no oa l f e r - lo~ l a so la , l e c t u r a d 'aqueats fragmenta que reprodutm us permetra d ' e a t a b l i r ttn j u d i o i p r ev i , que només pot ésse r e n t u s i a s t i o .

Par la , de b e l l an tuv i , de l a nota que fáu páb l ica l ' oo tubre de 1942 e l coronel Far ras des da l e s pagines del »>Full c á t a l a " , o fe r in t o 1»organismo o organismos que r ep resen te s s in o f i o i o l -raent Catalunya l a idea de c r ea r un nu-c l i c á t a l a , exclusivament, per t a l d 'o f e r i r - l o a l e s Hacions Unidea» Aquestfa no ta caigue en e l b u i t ,

Jira diu l ' e d i t o r i a l i s t a : . "Cal i n s i s t i r perb , aobre un punt:

l e s d i f i c u l t a o s d ' o rgan i t za r un grup armat -que defensas en l ' a c c i ó l e s ide_ os déla qui c re ien supera ts e l s orga-nismes mea l e g á i s - eren moltes» Ara bá áa t r i s t d i r - h o , pero no t o t e s l e s d i ­f i c ú l t a t e b&urien e s t a t e z t e r i o r s . Es c e r t que n i ha oata lans que o í s escapa e l r i u r e en s e n t i r parTar de l ' E x é r c i t del aeu p a í a .

Es c i a r que aquesta ac t i t ud más que t í p i c a ás t óp ica , porqub e l aentiment, o mi l lo r d i t e l ressent iment , a n t i m i l i t a r ás de t ipus simplement co lon ia l T ca l bande ja r - lo , cora un' complex vorgo-ny6a del nostre e s p e r i t . Cal confessar que, d 'aquost pacifismo f a l a , e l s c a t a lana on aeran, sempre i sonae remei7 lea dniques v i c t imes , ftuin mal fara a 1:. concepció c a s t e l l a n a d'Hispania<cp3 Catalunya repugni l a vocació m i l i t a r ? Bis noatrea enemica no deai tgen a l t r a cosa 1

PPCIOA-OC n

v.

r\

\j

r\

tí

r\ r\

H n

U W

Recensió er X X

Volen que, a forca de r epe t i r -ho , un déla poblea más a r d i t s de l a t é r r a es t ingu i a s i maté is per «honrado y trabajador» i , a l mateiic temps, inc&-pac d'empunyar l e s armes 4

Aquest pacifisme - i l a nos t ra eupo;-r-da i f a l s a c u l t u r a , i e l «ceny», i :0 « i ron ia» , e t s - son simplement una se::i-t iments banaus, propia de i s qui espe­ren que e l món un d ia s e r a una basaí-d ' o l i .

No ens fem i l , l u s i o n s i s i g u e m roa-H a t o s . 3i l a idea d'un Exórci t ens í a r i u r e o ens fa por , , no ca l a sp i r a r t-teñir- a l t r e cosa que Es ta tu to corito-g u i t a , Voler ser tan sobirans i tan a moa del nos t re d e s t í , esgrimir tantV d re t s i t a n t a p o r l e r i a p a t r i ó t i c a sunJ. se i n t e n t a r mereixer r e s , a implóme n1:; no ás corréete»».

Cal a feg i r que l e om más? Per atLUOGvá mota tan nobles i v i r i l a nomás h i ha_v> na reaposta : l a nos t r a determinaoj.o más forma,' máa i r r e d u c t i b l e , i nd iv i ­dual i c o l . l e c t i v a , de moroiser l a i : ¿ bo r t a t do Catalunya, quo ás l a "de tofo i cadaacá de n o a a l t r e a .

A l l i b e r a r Eapanya de l ' o p r e a s i á déla reacc ionar ia f e i x i s t e s no áa u-na cosa p r i v a t i v a de is espanyola, s ino l a causa do t o t a l a h u m a n i t a t a vangada i p rogres iva .

STA1IH

1 rbgim ds rebutjat EpublicamGnt c l'es-tronger, el descontent es general en el país, caminem a passos age-gantats vors una •catás­trofe económica, la oor rupcié i ría ignominia compon orreu... Hauriem de oauro en el más ne-¿re pessimisme sinc fos

ambregades quf l a premsa d i r i g i d a v e t i l a per nosa l t rea fan t -nos l ' obsoqui cada dia do noves esperanza-dea i aconhortadores que fan c a l l a r a la obe-t r u c o i o n i a t e s i a i s dea

c o r a t j a t a , com l a quo reool l im: «El preaiden-te de l a Archicofradia do l a Miser icordia del Fe r ro l del Caudillo ha mandado una c a r t a a S,E. e l Jefe de l Estado co-munio&ndole e l acuerdo adoptado do nombrar ol Caudillo hermano mayor dnioo de dicho. Gofradif»'

0EIEITTACI0HB-11

TREBALL del Conaell Execuliu del Partit Socialista Ü- r t K l O t ' L J Df ¿A nificat de Catalunya, del dia 23 de ¿uliol, diu: ' "El "" marxiame no-CB un dogma, Binó una guia per l'acció, i oriéntate pél marxisme estem obligata a estudiar lee condicions en que ha de deaenvolurjar-ee la nostra ac-tivitat per determinar, d'acord amb la oituació con­creta, els camins i els mitjans precisos per^a triom -far les noatree ideea, essent ouficientment ágil a per a cambiar aquesta mit-jans i aqueste camins quan les condicions canviün. LE nostra política no es basa en citea i sentencies^aillades, en formules mortee que de les teoriee en

"~* ""'""" . . . . ~ . . . i'expe-

r r\

t L n

fan una coaa estática, ciño que s'enriqueix i eB forma cada dia riencia practica no eolament dele encefcts sino també dele errors,

en ii

JTJLIOL agí consell Executiu de la Joventut Coclaiista Unificada, del meo de juliol d'enguany, diuV "Volem unir lee nostrea forcea a les de tota la jo­ventut antifranquista:- un sol front do lluita deis joves obrera, deis •jovea pagesos,^els estudiante, HOÍB i noiea. Volem crear, junt amb tota els ¿oves, un poderos moviment de lluita%antifranquista que mancomuni les forcee de la joventut antifeixista, democrática i revolucionaria. •

LA? NOTICIAS í)rgan queats milera i mil ideáis nobles que i crimináis respecte

La sort d'aquest querella representa dema han de regnsr segons aqueets jove

La U.G.T. de Cat . de la justicia soci •iio.teifftr.t, ..Que r«Bíe

LA HÜMANITAX" Org guany, de di cat a 1 diu: "En l'aniversa conotant afirmado tala, quo com el 1 un^ virtut erempla h'-vien de situar " .-la que saben don-;, llur'a-ng 1^ ferti noroer unanimitat

de la U.G.T. de Catalunya. N.9, Agost del iS^o diu: "A-ers de joves que, victimes de la depauperado, mancats d1

l.luminin llur camí, es troben sumitB en una idifereucia, els magnes problemes que ele afecten, a joventut no pot ésaer-nos indiferent de cap manera,' ja-. l'eadevenidor; en ella e3 troben els futura hoires que

<•! nostre país, i aquest seguirá, per bonE o mala camina s d'avui, homes de deira, eatiguin milior o pitjor fórmate, alunya... té el deure ineludible de guanyar pee la causa al tot aquest enorme potencial, avui gairebé inactiu i i-senta l'enerp.ia jovenívola, j.

cana de Catalunya, Ib d'üciuorc cw**-afuBC'llamont' del Preeident Comp.-nyo, de LLuío Companys.hcm de repetir la

a! Ho 6e i ho sera, mentro resti un ce. nya, sorgit dele rengles Bocialo 'mu va escalar» un r un, elo graons que i

3 la nostra térra, reservat només per-vida, morint dignament i assaonant airo tal que fructjfioui sempre la meo ge-el que a la Patrio ea refereixi." .

ti d'Eoqucrra Ropubii a commemor~ció de 1' ri- de 1'- fuoellament . Catalunya és noatr luitador Lluía Compa r i un cor do ferro, 1 mes "lt pedestal d r, heroicament llur 1 térra catalana per de penarment per tot

QUE FEM Y N> s 0 del dos d"Octubre del 1946, diu referintJ-ec Franco de.Burgoa: "Franco,com Macbeth, ja veu esnectres i parí visibles. . , x .

Invisibles o camúflate de cortirr-ans, que és pit.ior. I en le ficiala la de saludar eis representante del3 Estats tínita que la UNO;, o de Franca que li recorden que nrantindra tancada la Anglaterra, que toseudament inelyteiz en declarar idesitjable o de Bélgica que li retreu la .complicitat en 1» evado de Legre

Sol, amb el seu record, el a^u remordóment i la seva ambici ca térra ferma que el recolái. I vol venir a Catalunya, térra ialtat com digue el nostre Pere III.

Potser es penea que li donariem auport 7 En arribar a aqueet punt, les consignes mea *¿ue ocioseB, ae Catalunya aavo que cada u complira, amb el Beu deure,

al da acure de. a d'enemica in

a recencions o li parlen de frontera; o d' el seu regim; Lio... 6 truncada, cc-r poblada de lie

ACUEST ÍUL'E'IO C0MÍEM0RATIU DE i/ONZE DE SSTEMBRE, HA. ACABAT D'IMFRI:.'IR-SE.A BARCELONA, EL

DIA 1:3 D1 OCTUBRE J&EJ, Í.9Í&

rien ofensiveo.

¿cgu, ir r.. lo. .. o )