dimensiÓ comunicativa 1 - apache2 ubuntu …data.ecasals.net/pdf/24/9788421854815_l33_24.pdfde...

FITXA TÈCNICA: Tags, Súper 3 (5-5-10).TIPOLOGIA ORAL: Exposició sobre les batalles entre rapers.SITUACIÓ COMUNICATIVA: Dos joves conductors d’un magazín presen-ten les anomenades «batalles de galls».

ACTIVITATS

1 En la presentació el noi rapeja: Si no vols que te la xapi amb un esparadrap... Quin registre utilitza?

2 El reportatge utilitza diversos elements combinats. As-senyala’ls amb una creu:

3 CC Escriu les tres normes bàsiques d’una «baralla de galls». Quines metàfores s’utilitzen en l’explicació? De quin altre tipus de baralla es parla al vídeo?

4 CI Quins temes del teu entorn tractaries si haguessis de fer la lletra d’un rap?

5 Relaciona aquests noms emparellant-los.

Apreneu a rimar sense fer escarafalls!

LLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

[6]

Comunicació oralEscoltar: El reportatge i l’exposició.Parlar: L’adequació dels textos a la situaciócomunicativa.

Comprensió lectora: La volta al món en 80 dies, Jules Verne.Expressió escrita: L’adequació en textos expressius, apel·latius i expositius.

Coneixement de la llenguaMorfologia i sintaxi: L’oració: definició i estructura. El sintagma: definició i tipus. El subjecte: definició, reconeixement, estructura i substitució pronominal. L’absència de subjecte. El subjecte explícit, el·líptic i pacient.

Vinga, doncs: a analitzar!Annex: Formes dels determinants i dels pronoms.

Projecte TAC: La revista digital.Autoavaluació: Competències a punt!

Competències de l’àmbit lingüístic

1

entrevistes

sobreimpressió de text

mapes

imatges

enquestes

vídeos musicals

participació del públic

fragments de pel·lícules

flavaSFDKEminemgall feritflow

8 millesfluïdesaen blancZaturitme

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR]

Competències de l’àmbit lingüístic: 7 (act. 1-5). Actitudinals: 2

Dimensions

Comunicativa

Literària

Actitudinal

Comprensiólectora

Comunicacióoral

Expressióescrita

Competències de l’àmbit digital: 4, 6, 7, 8

1 2 3

4 5 6

7 8 9

10

1 2

Llengua_eso3_01.indd 6 15/1/15 15:19

1 CI Organitzareu una sessió de rap a la classe a partir de textos originals elaborats per vosaltres, en equip. En primer lloc fixarem algunes bases:

Agrupeu-vos en equips de 3 o 4 persones. Un o una de vosaltres serà el MC del grup, és a dir, l’intèrpret de la lletra, tot i que també pot ser cantada o dita per dos de vosaltres (o fins i tot per tots, malgrat que no és gaire habitual). Compteu que la vostra rima ha de tenir molt de flow, el ritme que creen les paraules.

Organitzeu entre tota la classe una recollida de bases musicals [beat], que us serviran per acompanyar les interpretacions. Així us serà més fàcil escollir la que s’ajusti millor a la vostra rima.

Dies abans de la posada en comú dels temes, exposeu les lletres que heu creat perquè tothom tingui temps de llegir-les i valorar-les.

Una possible pauta per valorar les interpretacions pot ser aquesta (tot i que, juntament amb el professor, en podeu variar els ítems).

2 CD Podeu organitzar altres activitats entorn del món del rap en català. Per exemple, podeu presentar i compartir amb els vostres companys i companyes algun tema no gaire conegut: doneu-los la lletra i pre-pareu una sessió d’audicions en la qual presenteu la vostra proposta i exposeu per què us agrada.

També seria interessant debatre l’estat del rap català: grups, iniciatives, convocatòries... A Internet trobareu molta informació sobre cantants de rap en català: Archy (del qual pots escoltar una cançó al primer àudio), Nano (segon àudio), El Nota, Aran Wondy, Rapinsey...

CA

CI

Parlar de manera adequadaLes lletres de la música rap tracten temes de caràcter social i pretenen reflectir la vida del carrer. D’aquí l’ade-quació dels seus missatges a un esperit reivindicatiu, a través d’un llenguatge bàsicament informal, ple d’ironia i de dobles sentits, i alhora molt contundent. És una mú-sica urbana fàcilment identificable per part de tothom. Per ser un bon cantant o recitador de rap, cal posseir un domini extraordinari de la rima, de la vocalització i de la memòria. En les activitats següents, intentarem emular aquests grans intèrprets que són capaços de lluitar entre ells amb una única arma: el llenguatge.

ACTIVITATS

[7]

això és bàsic!• Els textos han de ser originals.• Els temes han de tenir un rerefons social: la convivència

entre cultures, la lluita contra la xenofòbia o el racisme, la igualtat, els drets humans, la no-violència...

• L’extensió mínima del text ha de ser de sis estrofes i no pot durar més de tres minuts.

• El vocabulari ha de ser adequat i no pot contenir expressi-ons malsonants o irrespectuoses.

Intèrpret

Contingut de la lletra (1-5)

Entonació (1-5)

Vocabulari (1-5)

Interpretació (1-5)

COMUNICACIÓ ORAL [PARLAR]

Competències de l’àmbit lingüístic: 8 (act. 1, 2), 9 (act. 1, 2). Actitudinals: 2

Llengua_eso3_01.indd 7 15/1/15 15:19

COMPRENSIÓ LECTORA1

Jules VerneEscriptor francès nascut a Nantes l’any 1828 i mort a Amiens el 1905. Va tri-omfar escrivint novel·les en què es bar-regen la ciència, l’aventura i la ficció, com ara Viatge al centre de la Terra, Vint mil llegües de viatge submarí, De la Terra a la Lluna i moltes altres. En les seves novel·les va descriure artefactes inimaginables en el seu temps i que el futur havia de fer realitat, com el sub-marí, la televisió o les naus espacials.

LA LECTURAJules Verne va escriure La volta al món en 80 dies l’any 1872. Explica el viatge que fa un noble anglès, Phileas Fogg, i el seu servent, Passapertot, arran d’una aposta: han de donar la volta al món en només 80 dies (pensa que el 1872 no existien els avions!).

Passapertot no aconsegueix fer escoltarel llenguatge de la raó

A dos quarts d’una, els viatgers entreveien un instant el fort Halleck, que do-mina aquella contrada. Unes quantes hores més, i la travessa de les muntanyes Rocalloses s’hauria acabat. Havia parat de nevar. El temps era fred i sec. Uns grans ocells, espantats per la locomotora, fugien cap a la llunyania. A la plana no es veia cap fera, ni ós ni llop. Era el desert en la seva immensa nuesa.Després d’un dinar bastant confortable, servit al vagó mateix, Mr. Fogg i els seus companys de joc reprenien l’interminable whist quan es van sentir uns violents cops de xiulet. El tren va aturar-se. Passapertot va treure el cap per la porta i no va veure res que motivés aquella parada. No hi havia cap estació a la vista. Mrs. Auda i Fix van témer un instant que a Mr. Fogg no se li acudís baixar a la via. Però el gentleman es va conformar a dir al seu criat:–Aneu a veure què passa.Passapertot va sortir ràpidament del vagó. Una quarantena de viatgers havien abandonat els seus respectius llocs.El tren estava parat davant d’un senyal vermell, que obligava a detenir la circu-lació. El maquinista i el conductor, que havien baixat, discutien bastant aïra-dament amb un guardaagulles que el cap d’estació de Medecine Bow, l’estació propera, havia enviat a l’encontre del tren. Alguns viatgers s’hi havien acostat i prenien part en la discussió. Un d’ells era el coronel Proctor, amb la seva veu forta i els gestos imperiosos.Passapertot, que s’havia arribat on era el grup, va sentir el guardaagulles, que deia:–No! No hi ha manera de passar! El pont de Medecine Bow està malmès i no suportaria el pes del tren.El pont de què parlaven era un pont suspès al damunt d’un ràpid, i era a una milla del lloc on s’havia aturat el comboi. Segons que deia el guardaagulles amenaçava ruïna: s’havien trencat uns quants tirants, i era impossible arris-car-se a passar-hi. El guardaagulles no exagerava dient que no es podia passar. D’altra banda, amb el tarannà despreocupat dels americans, es pot dir que quan es posen a ser prudents és una bogeria no fer-ne cas.Passapertot, que no gosava anar a avisar el seu amo, escoltava, prement les dents, immòbil com una estàtua.–I aleshores què! –va exclamar el coronel Proctor–. Suposo que no ens queda-rem aquí, com estaquirots sobre la neu!–Coronel –va respondre el conductor–, hem telegrafiat a l’estació d’Omaha per demanar un tren, però és poc probable que arribi a Medecine Bow abans de les sis. –A les sis! –va exclamar Passapertot.–I tant –va respondre el conductor–. A més ens caldrà tot aquest temps per arribar a peu a l’estació.–A peu? –van exclamar els viatgers.–Però a quina distància és l’estació? –va demanar un d’ells al conductor.–A dotze milles, a l’altre costat del riu.–Dotze milles sobre la neu! –va prorrompre Stamp W. Proctor.El coronel va proferir tota una sèrie de juraments adreçats a la companyia i al conductor, i Passapertot, enfurismat, estava a punt de fer cor amb ell.

Whist: Joc de cartes que es juga per parelles.

Gentleman: Cavaller, persona distingida.

Guardaagulles: Persona que s’encarrega de

manipular els rails mòbils que fan que els trens

vagin per una o altra via en les bifurcacions.

Imperiós: Que mana, que imposa autoritat.

Tarannà: Manera de ser i de comportar-se.

Estaquirot: Persona aturada, inútil.

Milla: Unitat de mesura de distàncies que equi-

val a uns 1.600 metres.

[8] Competències de l’àmbit lingüístic: 10. Actitudinals: 1

Llengua_eso3_01.indd 8 15/1/15 15:19


[9]

Per acabar-ho d’adobar, la decepció era general entre els viatgers, que, sense comp-tar el retard, es veurien obligats a fer una quinzena de milles per la plana coberta de neu. El batibull, les exclamacions i les vociferacions haurien atret de ben segur l’atenció de Phileas Fogg, si el gentleman no hagués estat absort pel seu joc.Però, de tota manera, Passapertot es trobava en la necessitat de prevenir-lo, i, capcot, anava cap al vagó quan el maquinista del tren –un ianqui autèntic, anomenat Foster–, va dir alçant la veu: –Senyors, potser hi hauria una manera de passar.–Pel pont? –va respondre un viatger.–Pel pont.–Amb el nostre tren? –va preguntar el coronel.–Amb el nostre tren.Passapertot s’havia aturat i devorava les paraules del maquinista.–Però el pont amenaça ruïna! –va dir el conductor.–No hi fa res –va respondre Foster–. Em sembla que passant amb el tren a tota velocitat, tindríem possibilitats de passar-hi.–Diable! –va fer Passapertot.Però uns quants passatgers havien estat seduïts immediatament per la propo-sició. Al coronel Proctor li agradava particularment. Aquell cervell irreflexiu trobava la cosa molt factible. Fins i tot va recordar que els enginyers havien tingut la idea de passar els rius «sense pont» amb uns trens rígids llançats a tota velocitat, etc. I, al capdavall, tots els interessats en la qüestió van posar-se a favor del maquinista.–Tenim el cinquanta per cent de possibilitats de passar –deia l’un.–El seixanta –deia l’altre.–Vuitanta!... noranta per cent!Passapertot estava esglaiat. Malgrat que estava disposat a intentar-ho tot per tal de passar el Medecine Creek, la temptativa li semblava una mica massa «ameri-cana».«A més» –va pensar, «hi ha una cosa molt més senzilla de fer, i ningú no hi ha pensat!...»–Senyor –va dir a un dels viatgers–, la manera proposada pel maquinista em sembla una mica arriscada, però...–El vuitanta per cent de possibilitats! –va respondre el viatger, que li va girar l’esquena.–Ja ho sé –va respondre Passapertot, adreçant-se a un altre gentleman–, però una simple reflexió...–No en calen, de reflexions! No val la pena! –va respondre l’americà interpel·lat, arronsant les espatlles–. El maquinista assegura que hi passarem.–Sí, és clar que passarem –va insistir Passapertot–. Però potser seria més prudent...–Què diu ara! Prudent? –va exclamar el coronel Proctor, que aquella paraula, sentida per casualitat, va fer saltar–. Us diuen que a gran velocitat! Ho enteneu? A gran velocitat!–Ja ho sé... ho entenc... –repetia Passapertot, a qui ningú no deixava acabar la frase–; però seria, si no més prudent, vist que la paraula us xoca, almenys més natural...–Qui? Què? Com? Què té aquest, ara, amb això de ser natural? –va escridassar-lo tothom.El pobre jove ja no sabia com fer-se escoltar.–Que teniu por? –li va preguntar el coronel Proctor.–Jo, por? –va exclamar Passapertot–. Doncs, molt bé. Com vulgueu! Demostraré a aquesta gent que un francès pot ser tan americà com ells!

Batibull: Suma de crits, sorolls, desordre...

Capcot: Amb el cap inclinat cap avall, en senyal

d’abatiment.

Factible: Que es pot fer.

Esglaiar: Sentir por.

Interpel·lar: Adreçar-se a algú per fer-li una

pregunta.

Competències de l’àmbit lingüístic: 10. Actitudinals: 1

Llengua_eso3_01.indd 9 15/1/15 15:19

Lectura literal

1 Marca l’opció correcta:

a Quina relació hi ha entre Passapertot i Mr. Fogg?

Són amics.

Un és criat de l’altre.

Són companys de compartiment al tren.

b Quin paisatge hi ha allí on s’atura el tren?

boscos d’avets desert

pastures d’herba matolls baixos

c Qui ha ordenat que s’aturés el tren?

el maquinista el conductor

el guardaagulles el coronel Proctor

d Quina afirmació és certa? És perillós que el tren passi pel pont...

perquè no suportaria el pes de la neu més el pes del tren.

perquè s’havia trencat un tirant dels que el subjectaven.

e La proposta de fer passar el tren pel pont a tota velocitat...

no comptava amb el suport de cap passatger.

només comptava amb el suport del coronel Proctor.

comptava amb el suport de la majoria dels passatgers.

f Passapertot «s’esglaia» perquè...

ningú no se l’escolta.

la solució li sembla massa arriscada.

li fa angúnia explicar-ho a Mr. Fogg.

g El tren va passar d’una riba a l’altra...

a la velocitat de la llum.

amb gran estrèpit.

com un llamp.

2 Indica qui proposa cada opció.

ACTIVITATS

[10]

–Al tren! Al tren! –va cridar el conductor.–Sí! Al tren –repetia Passapertot–, al tren! I ràpid! Però això no significa que no hau-ria estat més natural fer-nos passar a peu pel pont, els viatgers, i el tren després!...Però ningú no va sentir aquella sàvia reflexió, encara que ningú tampoc no n’hauria volgut reconèixer la pertinència.Els viatgers havien tornat a pujar als vagons. Passapertot va tornar al seu lloc, sense dir res del que havia passat. Els jugadors estaven completament absorts pel whist.La locomotora va xiular amb força. El maquinista, invertint el vapor, va fer retrocedir el tren aproximadament una milla, reculant com un saltador que vol agafar impuls. Després, amb un segon cop de xiulet, va tornar a començar a avançar: la mà-quina va accelerar-se; aviat la velocitat era esfereïdora; només se sentia un renill que sortia de la locomotora; els pistons feien vint cicles per segon; els eixos de les rodes fumejaven dins de les caixes de greix. Se sentia, per dir-ho d’alguna manera, que el tren tot sencer, que avançava a una velocitat de cent milles per hora, ja no pesava sobre els rails. La velocitat menjava la pesantor.I van passar! Va ser com un llamp. El comboi va saltar, literalment, d’una riba a l’altra. Quan tot just el tren havia acabat de travessar el riu, el pont, definitivament arruïnat, va esfondrar-se amb gran estrèpit al ràpid de Medecine Bow.

Jules Verne, La volta al món en 80 dies.

Pertinència: Qualitat d’una cosa que és ade-

quada, que és certa.

guardaagulles, coronel Proctor, conductor, cap d’estació, maquinista, Passapertot


Competències de l’àmbit lingüístic: 10 (text), 1 (act. 1, 2). Actitudinals: 1

Llengua_eso3_01.indd 10 15/1/15 15:19

a Que passin els passatgers a peu pel pont i després el tren buit: ▲.

b Que els passatgers vagin caminant fins a la pro-pera estació i allí agafin un altre tren: ▲.

c Que el tren, amb tots els passatgers, passi pel pont a la màxima velocitat que pugui: ▲.

Lectura interpretativa

3 Quin és el tema del text?

4 Indica en quin ordre apareixen en el text els episodis següents.

a Passapertot proposa una manera de passar a l’al-tra banda del riu.

b El tren s’atura.c El tren travessa el riu Medecine Creek a tota velo-

citat.d Els passatgers dinen al tren.e El maquinista i el conductor discuteixen amb un

guardaagulles.f Tothom torna a pujar als vagons.

1 B-D-E-A-F-C 3 D-B-E-A-F-C 2 D-B-A-E-F-C 4 D-B-A-E-C-F

5 Quina és l’estructura interna del text?

a L’estructura és discontínua: cap a la meitat del text hi ha una anticipació.

b L’estructura és discontínua: hi ha un flash back a l’últim paràgraf del text.

c L’estructura és contínua: plantejament, nus i de-senllaç.

6 Quina funció del llenguatge predomina clarament en el text?

a expressiva c conativa b metalingüística d estètica

7 En el text hi ha una clara referència al temps intern. Escriu les paraules exactes que ho indiquen.

8 L’autor, Jules Verne, situa aquesta escena en un espai poc acollidor. Explica quin és i què s’aconse-gueix amb aquesta descripció.

9 Associa cada personatge de la novel·la amb l’adjectiu que li correspon: a Phileas Fogg b Guardaagulles c Coronel Proctor d Passapertot e Foster / 1 rondi-naire 2 optimista 3 tranquil 4 alarmista 5 previsor.

10 El nom del criat de Phileas Fogg, Passapertot, és un mot compost. En francès, passepartout significa ‘co-modí, jòquer’. Quin doble sentit pot tenir que un criat dugui aquest nom?

11 Completa el text que es refereix a la intenció de l’au-tor de la novel·la: subjectiva, llistat, objectiva, relat, ela-borat, informar, espontani, entretenir.

Es tracta d’un ▲, redactat de manera ▲ i amb un llenguatge ▲, que pretén ▲ el lector.

12 Explica el sentit d’aquestes paraules: amb el tarannà despreocupat dels americans, es pot dir que quan es posen a ser prudents és una bogeria no fer-ne cas.

13 cm La milla és una unitat de longitud que no forma part del Sistema Mètric Decimal. Esbrina a quants metres equival i calcula quants metres són les 12 mi-lles que hi ha fins a l’estació. I quants quilòmetres?

Lectura reflexiva i valorativa

14 Quin tipus de narrador explica els fets? Justifica la resposta amb un exemple del text.

15 ci Jules Verne juga amb la falta de lògica per dotar el relat d’aventura i humor. Escriu un breu text en què els personatges actuïn amb poca lògica i mantin-guin un diàleg tan «absurd» com quan discuteixen si fan passar el tren pel pont.

ACTIVITATS

[11]

Avui dia l’aposta de Phileas Fogg faria riure. Però fins poc abans de finals del segle XIX els desplaça-ments es feien a peu o a cavall. L’aparició dels trens i vaixells de vapor va ser una veritable revolució.

La volta al món en 80 dies ha estat portada al cinema en més d’una ocasió: el 1956, dirigida per Michael Anderson, i el 2004, any en què Frank Coraci en va fer una reinterpretació lliure.

Del text al món real


Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 3-14), 2 (act. 5), 3 (act. 13), 5-6 (act. 15). Actitudinals: 1

Llengua_eso3_01.indd 11 15/1/15 15:19

Si hagués tingut una mica de pa! Una d’aquelles delicioses barretes de pa de sègol que podia anar mossegant pel carrer. I m’anava imaginant precisament aquell tipus de pa de sègol que faria bo d’aconseguir. Estava passant una gana esgarri-fosa. Desitjava estar mort i enterrat, i em posava sentimental i plorava. La meva misèria no s’acabava mai! De sobte, em vaig aturar al carrer, vaig picar de peus a l’empedrat renegant a crits. Què m’havia dit? Ximple! Ja li ensenyaria què signifi-cava dir-me ximple! Tot seguit em vaig girar per tornar corrents. Estava encès de ràbia. Carrer avall vaig ensopegar i vaig caure, però no en vaig fer cas, em vaig tornar a aixecar i vaig córrer.

Knut Hamsun, Fam.

[12]

1. Què és l’adequació? Un text és adequat si les seves característiques lingüístiques s’adapten a la si-tuació comunicativa. Per elaborar un text adequat a la situació comunicativa, l’emissor ha de tenir en compte:

Canal Ús oral o escrit del llenguatge.

TemaPot ser especialitzat (ús de termes tècnics o científics) o general (ús de termes comuns).

REG

ISTR

E

Àmbit on té lloc la comunicació

Segons l’àmbit on té lloc la comunicació, s’usa un registre o un altre. En l’àmbit familiar o privat s’usa un registre col·loquial; en l’àmbit social –escola, uni-versitat, jutjats, etc.– s’empra un registre culte; i els mitjans de comunicació usen un registre neutre o es-tàndard.

Relació de l’emissoramb el receptor

Registre formal (per mostrar respecte) o informal (quan hi ha una relació de confiança).

Finalitatdel missatge

Finalitat expressiva (manifestar sentiments personals), apel·lativa o persuasiva (influir en la conducta de l’emissor), referencial (transmetre informació de ma-nera objectiva) o poètica (sorprendre i crear bellesa per mitjà de la paraula).

Perquè un text s’adeqüi a la situació comunicativa, cal tenir especialment en compte el registre exigit per a la situació (formal, informal, culte, col·loquial, estàndard).

En aquesta unitat estudiarem quines característiques lingüístiques són més ade-quades segons la finalitat comunicativa de l’emissor.

1.1 L’adequació en els textos expressius

En determinades situacions, l’emissor necessita expressar sentiments, emocions, estats d’ànim, opinions personals, etc. (funció expressiva del llenguatge). Per tal que el missatge sigui adequat a aquesta finalitat, ha d’escollir, entre altres, alguns dels recursos lingüístics que apareixen a continuació.

1 Explica les diferents situacions en què serien adequades les ordres següents:

a Alça’t i despara la taula, que ets més dropo que un peresós adormit.

b Despari la taula ara mateix, se-nyor Bernat.

c Podria desparar la taula, sis-plau?

d Oi que no marxaràs fins que no acabis de desparar la taula?

2 Escriu cinc línies que poguessin formar part del teu diari personal: amb un llenguatge col·loquial, in-formal i expressiu.

3 En quines situacions serien adequats els refranys següents: Qui matina fa farina i No és or tot el que luu? Creus que són aplicables a la societat actual o que han per-dut vigència?

CS

ACTIVITATS

Característiques lingüístiques

Interjeccions i exclamacions

Ús de la primera persona

Hipèrbole (exageració)

Llenguatge col·loquial

Adjectius valoratius i diminutius afectius

Lèxic que expressa sentiments, emocions, estats d’ànim…

EXPRESSIÓ ESCRITA1

Competències de l’àmbit lingüístic: 4 (act. 1, 3), 5 (act. 2). Actitudinals: 1

Llengua_eso3_01.indd 12 15/1/15 15:19

Tot aquest temps has tingut raó de sospitar que jo ho sabia tot. Ho sabia. En Hassan m’ho va explicar poc després que passés. El que vas fer no va estar bé, Amir jan, però no has d’oblidar que eres un nen, llavors. Un noiet amb problemes. Eres massa dur amb tu mateix, i encara ho ets –ho vaig veure en els teus ulls a Peshawar. Però espero que entenguis això: un home sense consciència, sense bondat, no pateix. Espero que el teu pati-ment s’acabi amb aquest viatge a l’Afganistan. [...] Em podràs perdonar? No em busquis, si us plau. Recorda-te’n! Et deixo en les mans de Déu.

Khaled Hosseini, El caçador d’estels (text adaptat).

4 CI Escriu una nota de cinc línies en la qual donis una instrucció de feina a un empleat d’un laboratori d’anàlisis clíniques, amb un llenguatge formal, especialitzat i apel·latiu.

5 Llegeix el text i respon les preguntes.

a Indica’n el tema i identifica les sis pa-raules que hi estiguin més directament relacionades.

b El text que has llegit és una carta. Iden-tifica’n les característiques segons el canal, l’àmbit, el registre, el grau de confiança i la finalitat comunicativa (guia’t per la taula de la pàgina 10).

c Identifica les paraules de registre culte i formal que s’usen a la carta.

d Reescriu aquest text de manera que el to de la carta dirigida a Annie sigui col-loquial i informal.

e És expressiu o apel·latiu, aquest text? Raona la resposta.

f Identifica les característiques lingüísti-ques de la funció expressiva i de la fun-ció apel·lativa que presenta el text.

CF

CS

[13]

1.2 L’adequació en els textos apel·latius

En altres situacions, l’emissor vol influir en la conducta del receptor donant-li ordres, instruccions, suggeriments, etc. (funció apel·la-tiva del llenguatge).

Per tal que el missatge sigui adequat a aquesta finalitat, ha d’esco-llir, entre altres, alguns dels recursos lingüístics següents.

ACTIVITATS

Estimada Marie,Li escric des de Cadaqués, on ens vam veure amb motiu d’una exposició de pintura surrealista que reunia obres de col·leccions particulars.Aquell dia Antoni Ripoll, crític d’art i amic comú, ens va presentar i ens va invitar a sumar-nos al grup de periodistes que s’havien citat per a l’exposició. Més endavant vam anar tots junts a fer un cafè a la vora de la platja abans d’acomiadar-nos. Se’n recorda?Jo visc en aquest poble, Marie, i estic acostumat al seu paisatge i a la màgia dels vespres d’aquest racó de món, però veient-la a vostè allí, amb la seva manera extasiada de contemplar la badia, el mar, aquella pau... no vaig poder evitar enamorar-me’n a l’ins-tant. ¿Com oblidar la seva mirada il·luminada pel reflex rosat de l’aigua i per la innocència de qui no se sap observat? Quina es-tampa tan bonica la de la seva figura retallada sobre el mar! Des d’aleshores anhelo tornar-la a veure.La setmana que ve he d’anar a París per assumptes de feina, i dissabte podria arribar-me a Lió, on sé que té la seu la revista per a la qual treballa vostè. Creu que ens podríem veure?Marie, sé que no ens coneixem, que a penes si hem parlat, però li prego que respongui la meva carta i que sigui generosa amb mi. Concedeixi’m, almenys, l’amistat.

Joan M. R.

Ús de la segona persona

Mode imperatiu i perífrasis d’obligació: ordres, suggeriments…

Vocatiu

Expressions de necessitat i conveniència

Lèxic relacionat amb ordres, precs, suggeriments

Interrogacions

Admiracions i entonació exhortativa

EXPRESSIÓ ESCRITA1

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 5), 2 (act. 5), 5 (act. 4). Actitudinals: 1


Llengua_eso3_01.indd 13 15/1/15 15:19

[14]

2. Els textos informatius: l’exposicióRecordem la informació de cursos anteriors.L’exposició és un tipus de text que

es defineix per la seva estructura i ca-racterístiques lingüístiques. Això no obstant, pot aparèixer en diversos gè-neres orals i escrits: conferències, lli-bres de text, enciclopèdies, exàmens escrits, etc.

D’altra banda, l’exposició es pot com-binar amb altres tipus de text, com ara la descripció o l’argumentació.

2.1 L’adequació en els textos expositius

Per tal que el missatge sigui adequat a la finalitat d’informar (funció referencial del llenguatge), ha d’escollir, entre altres, alguns d’aquests recursos lingüístics.


AbstraccióÚs de substantius abstractes per expressar les idees: humanisme, configuració…

Present atemporal per expressar idees amb validesa universal: L’home és un ésser racional.

Objectivitat

Ús d’adjectius descriptius (paret verda) i classificadors (cotxe anglès, motor elèctric).

Predomini de la 3a persona per centrar-se en la funció referencial del llenguatge.

Oracions impersonals (expressions com es considera i plural de modèstia (considerem que…)) per ometre el jo de l’emissor i eliminar la subjectivitat.

Precisió

Claredat

Incorporació del lector

Ús de tecnicismes científics i humanístics i lèxic precís: fonema, psicosi, avatar, cristal·lització…

Abundants complements del nom i del verb per aportar informació.

Ús de dades, gràfics, cites d’autoritat, etc.: Com va dir Einstein l’any 1922…

Ús de parèntesis explicatius: La mitosi (divisió de la cèl·lula que comporta la duplicació del material genètic) és un procés...

Ús de comparacions i metàfores senzilles perquè s’entengui millor l’explicació.

Ús de connectors lògics per relacionar les idees entre si: per tant, encara que…

Plural sociatiu: Els europeus ens sentim hereus de la cultura grecollatina.

Organització de la informació

Connectors textuals per organitzar la informació: en primer lloc, en segon lloc; d’una banda, de l’altra; en resum…

El gènere i l’estructura dels textos

Què és una exposició?

Tipus

Divulgativa Científica

Un tipus de text que té com a finalitat explicar d’una manera clara, ordenada i objectiva un determinat tema. És un text informatiu amb finalitat didàctica.

Exposició adreçada a un públic molt ampli. Tracta temes d’interès general sense aprofundir en aspectes científics. Té una finalitat didàctica: difondre de ma-nera amena a la societat coneixements que ja són coneguts pels científics.

Exposició adreçada a un públic especialit-zat (experts). Tracta temes científics amb rigor i profunditat. S’utilitza un llenguatge rigorós (tecnicismes).

Estructura

Inductiva Deductiva Enquadrada

La idea principal apareix al final del text (va dels as-pectes particulars a la idea general).

La idea principal apareix al principi del text (va de la idea general als aspectes particulars).

La idea principal se situa al principi del text, i es re-peteix al final a manera de resum.

EXPRESSIÓ ESCRITA1


Llengua_eso3_01.indd 14 15/1/15 15:19

6 CA Fes les activitats sobre el text.

7 Fes les activitats sobre el text.

8 CS Redacta una exposició de dotze línies sobre els drets d’autor: què són, qui en són els beneficiaris, per què s’han de respectar aquests drets, com hi influeix Internet, les màfies i el top manta. Segueix les in-dicacions de la pàgina anterior sobre l’estructura i el registre lingüístic dels textos expositius.

CC

CA

CD

[15]

a Ordena els paràgrafs de l’1 al 3 perquè en resulti un text amb es-tructura inductiva.

b Quina és la idea principal? c Escriu el tema i les paraules que

hi estiguin més directament rela-cionades.

d Explica si aquesta exposició és divulgativa o científica.

e Identifica en el text cinc tecnicis-mes. Què aporten al text?

f Assenyala els substantius abs-tractes. Per què s’utilitzen?

g Identifica les dades concretes, noms propis i dates. Què aporten?

h Fes una brevíssima ressenya dels sis personatges que s’esmenten.

a Aquesta exposició té estructura de-ductiva o inductiva? Per què?

b Escriu el tema i les paraules que hi estiguin relacionades directament.

c Reescriu el contingut per transfor-mar-lo en un text amb estructura inductiva. Has de presentar el tema i utilitzar els connectors necessaris perquè el text que en resulti tingui coherència.

d Creus que aquesta exposició utilitza un registre formal i especialitzat? Per què?

e Escriu els substantius abstractes.f Identifica els tecnicismes relacio-

nats amb la psiquiatria.g Indica els dos connectors textuals

més importants.h Identifica els verbs en plural i ex-

plica si és un plural sociatiu o de modèstia. Raona la resposta.

ACTIVITATS

Recordem en primer lloc que a Florència Lorenzo de Mèdici cada any celebrava l’aniversari del naixement de Plató amb un banquet, que Dant va adoptar Virgili com a guia per a l’Infern i que Erasme honorava Ciceró com un sant.

El moviment s’havia iniciat a Itàlia, abans i tot del segle xv, es va propa-gar per França sobretot en el segle següent, i es va estendre per Oc-cident. Només cal evocar, en segon lloc, la Florència dels Mèdici, en la qual tots els monuments estan decorats amb frontons, columnates i cúpules –com en l’arquitectura antiga–, o l’escola de França, on tots els humanistes es dediquen a estudiar amb un afany exemplar les lletres antigues.

El que va caracteritzar el Renaixement va ser el redescobriment de l’Antiguitat. Tot el que sobresurt durant aquest període en el món de les arts, de les lletres i del pensament palesa aquest entusiasme pel món antic.

Régine Perne, Per posar fi a l’edat mitjana.

La principal finalitat de la psiquiatria, tant en el present com en el passat, és posar la persona mentalment malalta en contacte amb la realitat. En un primer supòsit, si la ruptura amb la realitat és greu –és a dir, si el pacient no està orientat en la realitat del temps, de l’espai o de la identitat per-sonal–, es parla d’una alteració psicòtica. En aquest cas, diem que pateix deliris que distorsionen la seva percepció de la reali-tat. En un segon supòsit, quan la distorsió emocional no és tan greu, parlem de neu-rosi. L’individu neuròtic no està desorien-tat, la seva percepció de la realitat no està distorsionada, però la percep de manera defectuosa; opera amb il·lusions i el seu funcionament no està arrelat a la realitat. El neuròtic es considera mentalment ma-lalt perquè pateix il·lusions.

Alexander Lowen, La depressió i el cos.

De la idea general…

…als casos particulars

idea

prin

cipa

lde

senv

olup

amen

t

<

Exemple 1

Exemple 2

EXPRESSIÓ ESCRITA1

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 6, 7), 2 (act. 6, 7), 5 (act. 8). Actitudinals: 1

Llengua_eso3_01.indd 15 15/1/15 15:19

El subjecte no sempre és el primer sin-tagma que hi ha a l’oració.

El noi fa teatre. subjecte predicat

PERÒ…

Aviat vindrà la meva mare. predicat subjecte

1 Quins dels enunciats següents són oracions? Digues per què.

2 Localitza el subjecte i el predicat de les oracions següents.

ACTIVITATS

[16]

L’oració i el sintagma. El subjecte

1. L’oració 1.1 Què és?

Li agraden les novel·les d’acció. *Les agraden d’acció li novel·les. És una oració. No és una oració.

Una oració té…• sentit complet, és a dir, expressa una idea que té un signifi cat ple.• entonació pròpia ja que se sap on comença i on acaba el missatge per les

pauses orals o la puntuació (punt, interrogació, exclamació, punt i coma).• independència sintàctica, és a dir, no fa cap funció sintàctica dins de la unitat

major de la qual pot formar part: el text.• un verb en forma personal (agraden). Per tant, seqüències com aquestes NO

són oracions: Un te? / Al teatre, si us plau!

1.2 Quina estructura té?

Li agraden les novel·les d’acció. predicat subjecte

Els dos constituents bàsics de l’oració són el subjecte i el predicat. Entre el sub-jecte i el verb hi ha concordança en persona i nombre, és a dir, la persona (pri-mera, segona, tercera) i el nombre (singular, plural) del verb de l’oració (agraden) són els mateixos que els del nucli del subjecte (novel·les).

L’eslògan d’aquesta campanya publicitària és: A casa ho fas? Al carrer tampoc! Els dos enunciats són oracions? Per què?

això és bàsic!3a p. pl.

a Benvolguda família.b Tant de bo m’ajudessis més!c Era una família molt nombrosa.d Moltes felicitats!

e Algú més?f Plou? g Molt rebé, gràcies.h Molt bé ho has fet!

a El llibre de català té moltes activitats.b La majoria dels alumnes hi van estar d’acord.c Des de ben petit li agraden les joguines.d La majoria dels professors va coincidir amb ells.e Les aficions dels esportistes són molt variades.f La resta dels treballadors marxà en silenci.g Finalment van aparèixer les claus del pis.h La resta dels participants marxaren decebuts.

L’eslògan d’aquesta campanya publicitària és:

Nom col·lectiu com a subjecte

La resta de persones

N sing. SPrep pl.

subjecte predicat

Si el nucli del subjecte és un nom col·lec-

tiu, és a dir, un nom singular que indica

una quantitat abstracta (resta, majoria,

part, conjunt...), i va acompanyat d’un

sintagma preposicional en plural (de

persones), el verb pot anar en singular

o en plural.

!va callar

sing.

van callar

pl.

>

>

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA [MORFOLOGIA I SINTAXI]1

Competències de l’àmbit lingüístic: 2 (act. 1, 2). Actitudinals: 1

Llengua_eso3_01.indd 16 15/1/15 15:19

3 Indica el tipus de sintagma que formen les paraules subratllades. Encercla els nuclis, en el cas que n’hi hagi.

a Aquella olor agradable venia de la cuina.b Ha nevat tota la nit.c Molt sovint la gent és capaç de moltes coses.d Entre les fulles es filtrava un raig de sol. e Alguns pagesos venien les cols lluny del poble.f Les flors esclaten durant la primavera.g Tan aviat riu com plora!h Les restriccions arribaran fins al límit.i La delegada sembla força popular a l’escola.j La força popular pot provocar grans canvis.k Gairebé sempre caminava tranquil pel carrer.

4 Quin tipus de sintagma és l’eslògan de la campanya pu-blicitària d’aquesta pàgina: Les espècies més perilloses del Mediterrani? Quina estructura té aquest sintagma? La brutícia fora de lloc amenaça el mar és una oració?

5 Fes quatre eslògans diferents de publicitat que cons-tin dels quatre sintagmes següents. Subratlla’ls.

ACTIVITATS

sintagma verbal

sintagma adjectival

sintagma adverbial

sintagma preposicional

2. El sintagma2.1 Què és?

En Pol dorm molt tranquil a l’habitació. N N

sintagma sintagma

subjecte predicat

És una paraula o un grup de paraules amb un signifi cat unitari i coherent que fan una funció sintàctica a l’oració: subjecte, predicat… Sempre hi ha una pa-raula principal (Pol, dorm), anomenada nucli, que pot anar acompanyada d’al-tres per complementar-la o modifi car-la.

2.2 Quins tipus hi ha? En funció de la categoria gramatical de la paraula que fa de nucli, hi ha els se-güents tipus de sintagmes.

El nucli és un nom.en Pol N SN

sintagma nominal(SN)

El nucli és un verb.dorm tranquil al sofà N SV

sintagmaverbal(SV)

El nucli és un adjectiu.massa lleig N SAdj

sintagma adjectival (SAdj)

El nucli és un adverbi.davant meu N SAdv

sintagma adverbial (SAdv)

No té nucli. Consta d’una pre-posició seguida generalment d’un SN.

de la casaprep SN SPrep

sintagma preposicional(SPrep)

Un sintagma dins d’un altre sin-tagma

Dorm molt tranquil a l’habitació.

SAdj SN

SAdj SPrep

SV

Un sintagma (molt tranquil / a l’ha-

bitació) pot formar part, al seu torn,

d’un altre sintagma (dorm molt tran-

quil a l’habitació).

!

[17]

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA [MORFOLOGIA I SINTAXI]1

Competències de l’àmbit lingüístic: 2 (act. 3, 4), 5 (act. 5). Actitudinals: 1

Llengua_eso3_01.indd 17 15/1/15 15:19

[18]

3. El subjecteÉs un sintagma nominal el nucli del qual concorda amb el verb en persona i nombre.

3.1 Com es pot reconèixer?

La concordança en persona i nombre entre el subjecte i el verb, nucli del predi-cat, permet trobar el subjecte, en el cas que n’hi hagi:

PRIMER PAS → Cal buscar el verb de l’oració i subratllar-lo.

Es va complir la predicció. M’encanten les teves reaccions.

SEGON PAS → Es canvia el nombre del verb: si està en singular es passa al plu-ral, si està en plural es passa al singular.

Es van complir les prediccions. M’encanta la teva reacció.

TERCER PAS → La part de l’oració que hem hagut de canviar perquè tingui sentit és el subjecte.

Es van complir les prediccions. M’encanta la teva reacció. subjecte subjecte

3.2 Quina estructura té? Subjecte → (Det) + N + (CN)

El subjecte i el CDQuan, pel seu significat, el subjecte

expressa la causa que provoca l’ac-

ció acostuma a anar darrere del verb

i sembla el CD de l’oració, però no

ho és perquè concorda en persona i

nombre amb el verb.

M’entristeix una mala crítica.

V subjecte

!

determinant (Det) nucli (N) complement del nom (CN)

Precedeix el nucli del SN, preci-sant, delimitant i concretant-ne el significat: el noi / aquell noi.

És l’element indis-pensable.

Especifica o explica el significat del nucli.

• articles • demostratius• possessius• numerals• quantitatius• indefinits• interrogatius

Els determinants concorden en gè-nere i nombre amb el nucli: (tots els nois / totes les noies).

Al final d’aquesta unitat hi ha un annex amb aquestes formes.

• nomLa noia va guanyar. N

• pronomNingú va guanyar. N

• mot substantivatEl sí va guanyar. N

• sintagma adjectival, que concorda en gènere i nombre amb el nucli. Pot ser un adjectiu, un participi o un SAdj.

La filla petita / malcriada / més petita ho sap. CN (Adj) CN (Part) CN (SAdj)

• sintagma preposicional

La filla de la veïna ho sap. CN (SPrep)

• sintagma nominal, que pot ser una aposició explica-tiva o especificativa.

– aposició explicativa: va entre comes i ens dóna un aclariment.

La filla, la Isabel, ho sap. CN (SN)

– aposició especificativa: no va entre comes i, com el seu nom indica, diu clarament a què o a qui ens estem referint.

El riu Francolí passa per Tarragona. CN (SN)

1


CONEIXEMENT DE LA LLENGUA [MORFOLOGIA I SINTAXI]

Llengua_eso3_01.indd 18 15/1/15 15:19

a L’actriu menys preparada abandonarà el plató.b L’actriu rossa surt molt poc a la pel·lícula.c Sempre m’ha enlluernat el mar Mediterrani. d La millor estratègia de joc sempre funciona.

e La taula nova ha durat quatre dies. f La taula de fusta té una pota trencada.g L’actriu dolenta escolta les indicacions del director.h Alguns nebots, els nens, viuen fora.

6 Relaciona les columnes i construeix oracions.

7 Identifica el subjecte i especifica’n l’estructura: (Det) + N + (CN)

8 Quina classe de paraula són els nuclis dels subjectes de les oracions següents?

9 Encercla els nuclis i subratlla els complements del nom dels subjectes següents. Indica la forma que adopten els complements del nom.

[19]

ACTIVITATS

3.3 Sempre hi ha subjecte en una oració?

No. Hi ha verbs que no tenen subjecte i s’anomenen impersonals. Sempre es con-juguen en tercera persona del singular i formen oracions que només tenen predicat.

El verb HAVER-HI• En castellà, el verb HABER no porta

pronom i sempre es conjuga en ter-

cera persona del singular: Hay pocos árboles en aquel bosque.

• En català, el verb HAVER-HI sempre

porta pronom i també es conjuga en

tercera persona del singular: Hi ha pocs arbres en aquell bosc. / *Hi han pocs arbres en aquell bosc.

!

verbsmeteorològics

Indiquen fenòmens naturals.

A la primavera plou sovint.

verb HAVER-HI

Expressa que alguna cosa existeix o que alguna cosa s’ha produït. El sintagma que l’acompanya és un com-plement directe, no pas el subjecte.

Hi ha moltes possibilitats d’èxit. CD

a Quina atleta ha guanyat la cursa? b Amb tota probabilitat vindran temps millors.c La noia estrangera és romanesa.d Ens indigna la teva mala conducta.

e Finalment han aparegut resultats.f Els meus alumnes preferits de batxillerat estudien

llatí.

a Els parents van sopar a casa meva. b El sopar va ser boníssim.c Algú sabrà la resposta adequada.

d Qui ha de rentar els plats avui?e Això és important per a mi. f Aquella estrangera ha ensenyat el passaport.

No s’admeten aquella facturaAhir va succeir la teva manera de serAmb el vent es mouen gossosAviat arribaran una cosa estranyaSospitosament ha desaparegut els convidatsSegur que es compliran el fum del tabacM’agrada les teves males notesEns preocupen els pronòsticsEt diverteixen els nous reptesUs molesta les fulles dels arbresEm motiven els seus acudits

1



Llengua_eso3_01.indd 19 15/1/15 15:19

1

10 Identifica les oracions impersonals, subratlla el subjecte de les altres i digues de quin tipus és.

a A la tardor es desprenen les fulles dels arbres.b Vau fer l’exercici massa ràpid.c L’estiu passat va fer molta calor.d Les notícies seran comunicades pel portaveu.e Per la sequera es preveuen restriccions d’aigua.f Algú havia de prendre la decisió.g Properament hi haurà obres al nostre carrer.h No el critiquis sense motiu!i Aquells nadons foren alimentats artificialment.j Va caure una pluja fina tot el dia.

11 Substitueix el subjecte d’aquestes oracions.

a El mes passat van aparèixer nous estels.b Un vent fortíssim ha arribat a les platges.c Raja molta aigua de la font de la plaça del poble.d Avui ja han caigut algunes fulles de l’arbre.e S’enlairava un helicòpter cada tres minuts.

12 Subratlla el subjecte d’aquestes oracions. Si és el-líptic o pacient, indica-ho expressament.

a Els parlants d’una llengua no han de tenir por d’usar-la perquè aquesta es podria perdre si la gent no la utilitzés.

b Sabem per experiència que les lleis són bàsiques però les normes només seran obeïdes en el cas que tothom s’adoni de la seva importància.

13 Digues quin tipus de subjecte conté l’eslògan d’aquesta campanya publicitària.

ACTIVITATS

[20]

Quin tipus de subjecte hi ha a l’eslògan d’aquest anunci publicitari: Fem recollida selectiva, pel pre-sent i el futur del medi ambient?

subjecte explícit

subjecteel·líptic

subjecte pacient

Hi ha un sintagma nominal o expressió equivalent que apa-reix clarament a l’oració.

Les gallines ponen els ous. S

A l’oració no apareix el subjecte però se sobreentén per les terminacions del verb.

Dibuixes molt bé! (Tu) S

El subjecte no fa l’acció expressada pel verb sinó que en rep l’efecte. Només apareix a les oracions passives.

ORACIÓ ACTIVA:Els afi cionats encoratjaven els jugadors.

ORACIÓ PASSIVA:Els jugadors eren encoratjats pels afi cionats.

(No encoratgen els jugadors sinó que és el públic qui els encoratja.)

3.4 Quins tipus de subjecte hi ha?

3.5 Com es poden substituir?

L’únic pronom feble que pot substituir el subjecte és EN.

Durant la guerra queien bombes cada nit. Aterren avions contínuament. subjecte subjecte

Durant la guerra EN queien cada nit. N’aterren contínuament.

––>

––>



Llengua_eso3_01.indd 20 15/1/15 15:19

SAdj → (CAdj) + N + (CAdj)

tan content de l’èxit CAdj N CAdj

SAdv → (CAdv) + N + (CAdv)

molt lluny de casa CAdv N CAdv

SPrep → Prep + SN

de la família Prep SN

[21]

On és el subjecte de l’oració? Com es representen els sintagmes?

Recorda: En tota oració hi ha un verb en forma personal.

Posa’t a estudiar! Bona nit! V

oració No és oració.

(verb en forma personal:

2a p. sing.)

Hem preparat una festa sorpresa. V oració

(verb compost: 1a p. pl.)

El SN que concorda en nombre i persona amb el verb. Recorda: hi ha oraci-ons impersonals, és a dir, que no tenen subjecte.

El pagès conrea l’hort. Els pagesos conreen l’hort. SN V SN V subjecte 3a p. sing. subjecte 3a p. pl.

SN-S → (Det) + N + (CN)

Ens agraden alguns colors llampants. Det N CN

SN-S

L’infinitiu, el gerundi i el participi no són mai el nucli del predicat

Només un verb conjugat és el nucli

del predicat d’una oració.

Oració:Els dies van transcórrer ràpidament.

V (3a p. pl.)

No oracions:A estudiar! Preparat!

!

Si el subjecte és el·líptic…

(Vosaltres) Seieu d’una vegada!

2a p. pl.

La terminació verbal indica quin pro-

nom cal afegir entre parèntesis al co-

mençament de l’oració.

!

Possibles estructures del SN

SN-S → N A la tardor surten bolets al bosc. NSN-S → Det + N Moltes infermeres treballen de nit. Det N

SN-S → N + CN Avui arribaran trens de mercaderies. N CN

SN-S → Det + Det + N Tots els artistes creen obres úniques. Det Det N

SN-S → CN + N + CN Neixen noves maneres de pensament. CN N CN

això és bàsic!

1. Localitza i subratlla el verb en forma personal.

2. Quin és el subjecte (S)?

3. Com es representa l’estructura del subjecte?

4. Com es representa l’estructura dels altres sintagmes?

––>

>

L’estructura del SV es veurà a la unitat següent.

VINGA, DONCS: A ANALITZAR!


Llengua_eso3_01.indd 21 15/1/15 15:19

[22]

Anàlisi sintàctica de sintagmes

14 Analitza sintàcticament els sintagmes següents. De quin tipus són?

Anàlisi sintàctica de subjectes

15 Subratlla els subjectes i analitza’ls sintàcticament.

a El Danubi, riu europeu, passa per Viena.b M’encanten les boniques llegendes de fades.c El riu Danubi també passa per Budapest.d Es tindrà en compte la solució més bona.e Els carrers importants de les ciutats són amples.

Construcció d’oracions

16 Construeix oracions amb aquests elements.

Subjectesa Els atletes més ben preparatsb La meva metgessa de capçalerac Dues actuacions d’aquella cantantd Aquelles unitats d’anglèse El seu comportament violentf La gossa i el seu cadell

Predicats1 han sortit a l’examen2 es van suspendre3 guanyaran la cursa4 busquen menjar per terra5 va receptar un xarop6 s’intueix als ulls

Identificació de subjecte i predicat

17 Localitza el subjecte i el predicat.

a Una gran part dels aliments porta nutrients.b El proper mes d’octubre començarà la investigació.c A causa de la crisi es venen més cotxes de segona mà.d Una gran part dels animals estan en perill d’extinció.e Ens han alegrat moltíssim les bones notícies.

Classificació de sintagmes

18 Indica el tipus de sintagma dels mots subratllats.

a Jo he de seure darrere teu.b Els gossos corren tranquils pel parc.c La feina de la teva mare és molt important.d Sis parelles fan una dotzena d’objectes.e El plat ple de sopa era fondo.

Distinció de nuclis del subjecte

19 Quina classe de paraula són els nuclis dels subjectes de les oracions següents?

a Allò no era gaire transcendental.b Cap persona sabrà tota la veritat.c Ningú es va presentar a les proves.d Un quaranta és massa gran per al seu peu.e Molts pessimistes acaben rectificant.f Què us va agradar més?

Distinció de sintagmes adjectivals

20 En aquest text hi ha 10 sintagmes adjectivals que fan de CN del subjecte. Localitza’ls i classifica’ls.

Classificació d’aposicions

21 Classifica les aposicions subratllades en explicatives o especificatives.

a El Joël, el meu germà, va trucar ahir a la nit.b El meu germà Joël ha guanyat un premi literari.c La barca travessava el riu Ebre una vegada al dia.d La dependenta, la Núria, atén bé els clients.e La vostra filla Núria vindrà a casa meva aviat.

ACTIVITATS FINALS

Ara vindrà el període més llarg del curs. Els bons alum-nes ho saben i els professors resignats s’ho agafen amb paciència. Les inacabables classes es succeeixen i l’es-perat timbre no sona mai. Els pares preocupats pels fills els animen a continuar però les setmanes escolars cos-ten de passar. Els gruixuts llibres s’amunteguen als ca-laixos quan els exàmens temuts s’apropen sense remei. Les ben merescudes vacances arribaran finalment.

a la meva germana petitab favorit de tothomc massa dropod a una sala circular

e de la gran avingudaf lluny de la seva terrag molt aviath més ganes de gresca

adjectiu (4) participi (3) sintagma (3)

1



Llengua_eso3_01.indd 22 15/1/15 15:19

[23]

Identificació d’estructura del SN-S

22 Identifica l’estructura de cada sintagma nominal-subjecte.

Oracionsa Des d’aquella canonada cau aigua. b Havien arribat pocs exemplars. c La xarxa ferroviària del país funciona.d Una altra solució fou proposada per mi. e Quatre pots decorats van ser el meu regal. f Vénen temps difícils per a tothom.

Estructures del SN-subjecte1 det + det + N2 N + CN3 N4 det + N + CN + CN5 det + N6 det + N + CN

Identificació del subjecte i de la seva estructura

23 Identifica el subjecte i especifica’n l’estructura.

a Els resultats finals de la competició sortiran en pocs segons.

b Ens animarà la rialla d’una nena feliç.c Quin objectiu és prioritari?d Gairebé mai succeeixen aquestes dues coses segui-

des.e Després d’una època difícil per als hotels vingueren

turistes.f En aquella botiga de la plaça es ven roba usada.

Tipus de subjecte (+ oracions impersonals)

24 Identifica les oracions impersonals, subratlla el sub-jecte de les altres i classifica’l: explícit, el·líptic, pacient.

a L’enyorament ens porta bons records del passat.b L’any passat hi hagué millores a l’escola.c Inexplicablement no has obtingut el premi esperat.d Prop de la platja fa un ventet suau.e A molts hotels s’accepten animals de companyia.f Les visites foren prohibides per al bé del malalt.g Ella ho havia sabut des del primer moment.h Durant les vacances tancarem la botiga del tot.

Comprovació de conceptes

25 Llegeix bé els enunciats següents i digues si són certs (C) o falsos (F).

C Fa El subjecte no sempre es col·loca al començament de l’oració. b Si el nucli del subjecte és un nom col·lectiu, el verb sempre va en plural. c Hi pot haver un sintagma dins d’un altre sintagma. d Tots els sintagmes tenen un nucli. e El nucli del subjecte concorda en persona i nombre amb el verb de l’oració. f Els verbs impersonals sempre són en tercera persona del singular. g El subjecte pacient fa l’acció dels verbs passius. h Dins d’un sintagma adjectival no hi pot haver un sintagma preposicional.

Identificació de sintagmes

26 Quants tipus de sintagmes hi ha a l’eslògan d’aquesta campanya publicitària? Quins són?

Localització de sintagmes dins altres sintagmes

27 Identifica l’estructura dels sintagmes.

ACTIVITATS FINALS

Oracions / Sintagmesa casa de ninesb és simpàticac el carrer Gironad seu còmodamente confia en mi

f joies molt caresg superior a totsh prop de la portai té els fills gransj sense cap moneda

Estructures 1 SN dins d’un SN2 SN dins d’un SV3 SN dins d’un SPrep4 SAdj dins d’un SN5 SAdj dins d’un SV

6 SAdv dins d’un SV7 SPrep dins d’un SN8 SPrep dins d’un SV9 SPrep dins d’un SAdj 10 SPrep dins d’un SAdv

1



Llengua_eso3_01.indd 23 15/1/15 15:19

[24]

ELS DETERMINANTSANNEX

ARTICLES

DEMOSTRATIUS

PERSONALS: el (l‘), en, la (l‘)DEFINITS: el (l’), la (l’), els, les

aquest, aquesta, aquests, aquestesaquell, aquella, aquells, aquelles

Fan que el nom o substantiu sigui concret.

INTERROGATIUS /EXCLAMATIUS

quin, quina, quins, quinesS’utilitzen en oracionsinterrogatives i exclamatives.

Indiquen si el nom és a prop o lluny en l’espai o en el temps.

POSSESSIUS ÀTONS: mon, ma, mos, mes ton, ta, tos, tes son, sa, sos, sesTÒNICS: meu, meva, meus, meves teu, teva, teus, teves seu, seva, seus, seves nostre, nostra, nostres vostre, vostra, vostres llur, llurs

COMPTE!: Els determinants possessius tònics LLUR i LLURS només es poden utilitzar quan el posseïdor és plural:El propietari i llurs terres = incorrecteEls amos i llurs terres = correcteLes mestresses i llur herència = correcte

Expressen a qui pertany lapersona o cosa designadespel nom.

INDEFINITS VARIABLES:un, una, uns, unesalgun, alguna, alguns, algunestot, tota, tots, totescert, certa, certs, certesmateix, mateixa, mateixos, mateixesaltre, altra, altrestal, talsqualsevol, qualssevolambdós, ambduesINVARIABLES: cap, cada, sengles

Es refereixen al nom d’una manera poc concreta.

NUMERALS CARDINALS: un, una, dos, dues, tres...ORDINALS: primer, segon, cinquè...PARTITIUS: mig, terç, quart, cinquè...MULTIPLICATIUS: doble, triple...COL·LECTIUS: parell, dotzena, miler...

Expressen un nombre concret del nom.

QUANTITATIUS VARIABLES: quant, quanta, quants, quantestant, tanta, tants, tantesmolt, molta, molts, moltespoc, poca, pocs, poquesbastant, bastantsgaire, gaires INVARIABLES: gens, prou, més, menys, massa, força

COMPTE!: El determinant quantitatiu variableBASTANT no té formes femenines:Ja tinc bastanta* feina = bastant feina

COMPTE!: Els determinants quantitatius invariablesMASSA, PROU, FORÇA no tenen plural:Ja hem fet prous* esforços = prou esforçosNo en tinc masses* ganes = massa ganesEnvia forces* cartes = força cartes

Indiquen una quantitat poc precisa.


Llengua_eso3_01.indd 24 15/1/15 15:19

[25]

ELS PRONOMS

Personals

Fan referència a les tres persones gramaticals: 1a, 2a, 3a.

Tònics

Àtons o febles

DeterminatiusSón les mateixes formes que a l’annex dels determinants: allí acompanyen el nom mentre que aquí el substitueixen, no hi ha substantiu al costat. Només alguns tipus tenen formes diferents (EN MAJÚSCULES) dels determinants.

InterrogatiusServeixen per formular preguntes, ja sigui de manera directa (amb signe d’in-ter-rogació) o indirecta (amb un verb introductori).

quin, quina, quins, quines, QUI, QUÈ

RelatiusIntrodueixen una oració nova i substitueixen un mot de la primera oració.INVARIABLES: QUE, QUI, QUÈ, ONVARIABLES: EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS

DEMOSTRATIUS aquest, aquell... AIXÒ, ALLÒ

POSSESSIUS Només els tònics: meu, teu, seu, nostre i vostre en totes les seves formes.

QUANTITATIUS Coincideixen amb els determinants.

NUMERALS Coincideixen amb els determinants.

INDEFINITS un, algun, tot, cap... ALGÚ, QUELCOM, HOM, TOTHOM, CADASCÚ, NINGÚ, RES

1a persona

singular plural

2a persona

jo, mi

tu

nosaltres

vosaltres

3a persona ell/ella, vostè ells/elles, vostès

1a persona

2a persona

3a persona

adverbials

Si el verb comença amb consonant

Si el verb comença amb vocal

Si el verb acaba amb consonant o diftong

Si el verb acaba amb vocal

singular plural singular plural singular plural singular

em ens m’ ens -me -nos ’m ’ns

et us t’ us -te -vos ‘t -us

el/lali, hi

els/lesels

l’ (la)li, hi

els/lesels

-lo/-lali, hi

-los/-les-los

‘l/-la-li, -hi

‘ls/-les‘ls

enhi

n’hi

-ne-hi

‘n-hi

esenho

s’n’ho

-se-ne-ho

‘s‘n

-ho

plural

Cal no confondre el pronom indefinit

RES amb el quantitatiu GENS:

No m’agrada res. No m’agrada gens.

En castellà: No me gusta nada.

• RES és equivalent a CAP COSA i

s’oposa a TOT:

Ho vol tot. ←→ No vol res.

• GENS és equivalent a EN QUANTI-

TAT ZERO i s’oposa a MOLT:

Estudia molt. ←→ No estudia gens.

––>

––>

!


Llengua_eso3_01.indd 25 15/1/15 15:19

PROJECTE TAC LA REVISTA DIGITAL

1. Què és una revista digital? (sessió 1)

És una publicació periòdica que es difon a través d’Internet. Pot ser la versió digitalitzada i enriquida d’un diari o d’una revista que es publica principal-ment en paper o pot ser independent, de manera que només es troba a la xarxa.

Arran de la gran revolució que va suposar per als mitjans de comunicació la irrupció d’Internet, les publicacions digitals ocupen cada vegada més espai en els hàbits d’informació dels ciutadans.

Sense que hagi substituït el paper, la versió digital presenta diversos avan-tatges:

– Immediatesa, perquè es pot oferir la notícia molt poc temps després que hagin ocorregut els fets que l’ocasionen.

– Interactivitat, perquè l’usuari pot comentar el contingut de la publica-ció i compartir la seva opinió amb altres usuaris.

– Varietat, perquè el text escrit està enriquit amb elements propis del format paper (com les fotografi es) i amb altres específi cs del digital (vídeos, gravacions, enllaços, etc.).

Et proposem elaborar amb els teus companys, i amb l’ajut del teu professor o professora, una publicació digital. Tindrà la forma d’una revista, de manera que hi podràs incloure gran diversitat de continguts.

2. El format de la revista

La principal característica que diferencia la revista digital de la revista en paper és que es difon a Internet, ja sigui a través d’una pàgina web o d’un bloc. Nosaltres farem servir el format del bloc, perquè permet publicar d’una manera molt àgil. I, a més, s’hi poden afegir fàcilment vídeos, fotografi es, animacions, etc.

Abans de començar a fer la vostra revista, és convenient que tingueu algun punt de referència. Podeu consultar les publicacions elaborades per com-panys d’altres instituts en pàgines com les que presentem al marge.

A més, a http://www.xtec.cat/web/centres/alscentres/revistes/revistes_sec trobareu un espai per a la difusió de les revistes dels centres.

[26] Competències de l’àmbit lingüístic: 1. Competències de l’àmbit digital: 4, 6, 7, 8

El Periódico i El Punt Avui tenen edició en paper i digital. Vilaweb és, en canvi, una publicació ex-clusivament digital.

cD ci

Llengua_eso3_01.indd 26 15/1/15 15:19

3 Crear un bloc

En primer lloc necessiteu una adreça d’Internet per accedir al bloc, i una adreça de correu electrònic per poder enviar la vostra feina i fer consultes. El vostre professor o professora us proporcionarà aquestes dades.

4 Treballar amb el bloc

Un cop tingueu accés al bloc d’aula, el primer que heu de fer és pensar quina aparença voleu donar-li. Com que l’aparença d’un bloc és com la portada de la publicació, heu de procurar que sigui una aparença amb la qual us identifi queu, de manera que tant el text com la imatge refl ecteixin els vostres interessos i inquietuds. També serà el primer que veuran els vostres lectors i, per tant, funcionarà com un reclam per captar la seva atenció.

El disseny del bloc ha d’estar centrat en tres punts: el títol, l’aparença o en-torn virtual i la capçalera.

1. El títol, el vostre principal tret identifi cador. Breu i alhora colpidor, ha de cridar l’atenció dels lectors, despertar-los les ganes de llegir el bloc. Al mateix temps, ha de tenir relació amb el vostre projecte, i, amb poques paraules, defi nir-lo. Per canviar-lo, us situeu a la pàgina principal del bloc. Cliqueu el nom del bloc i al desplegable que s’obrirà seleccioneu Per-sonalitza. Després, escolliu Títol i descripció curta del bloc, escriviu el vostre títol i cliqueu Desa i publica.

2. L’aparença o entorn virtual del bloc també és un tret identifi catiu molt important. Des de la pàgina principal del bloc, a sota del títol, cliqueu Temes. S’obrirà una pantalla on podreu veure totes les aparences dis-ponibles. Recordeu que en qualsevol moment podreu tornar a canviar l’entorn.

3. La capçalera del bloc conté el títol. Es pot personalitzar amb una imatge escollida per vosaltres mateixos. Pot ser una fotografi a o un dibuix vostre, per exemple; en qualsevol cas, l’heu de desar al vostre ordinador. A la pàgina principal del bloc cliqueu el títol del bloc i seleccioneu Capçalera. A l’apartat Seleccioneu una imatge, cliqueu Seleccionar arxiu. S’obrirà un desplegable: escolliu l’arxiu desat al vostre ordinador. Cliqueu Penja. A continuació, si la imatge que heu seleccionat és massa gran podreu retallar-ne la part que us interessi. Finalment cliqueu Retalla i plublica. Podeu visitar el bloc per veure’n el resultat.

[27]Competències de l’àmbit lingüístic: 1. Competències de l’àmbit digital: 4, 6, 7, 8

Llengua_eso3_01.indd 27 15/1/15 15:19

COMPETÈNCIES A PUNT!1

[28]

1 Quina de les oracions següents resumeix millor la informació sobre la tòfona negra?

2 Quin és el nom científic de la tòfona negra?

Bolet més car del mercat, anomenat pels fran-cesos «el diamant de la cuina», utilitzat com a condiment.

Bolet hipogeu amb un carpòfor de 2 a 8 cm, de color negre i la superfície verrucosa, utilitzat com a condiment per a l’elaboració de plats exquisits.

Bolet de color negre utilitzat com a condiment de primera qualitat, d’entre 2 i 8 cm, associat sobre-tot a roures i alzines.

Bolet que abans buscaven els porcs i ara els gos-sos, que reben un premi del tofonaire, com ara un tros de botifarra.

Ramon Pascual, Guia dels bolets dels Països Catalans.Ramon Pascual, Guia dels bolets dels Països Catalans.

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 1, 2). Actitudinals: 1

Llengua_eso3_01.indd 28 15/1/15 15:19

[29]

PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA

3 Quin diàmetre té una tòfona sencera?

4 A l’expressió els gossos són més manejables, la paraula subratllada és sinònima de...

5 Per què creus que els tofonaires donen un premi al gos quan troba una tòfona?

6 Explica amb les teves paraules què vol dir: ...però la lluita entre el porc i el tofonaire, que volia quedar-se el bolet, podia ser èpica.

7 On viuen les tòfones?

8 Indica quines afirmacions són certes (C) i quines falses (F).

La tòfona és de la família de les tuberàcies.

Les tòfones creixen de setembre a març.

La carn de la tòfona és blanquinosa de jove i quasi negra quan madura.

És un bolet bo i de preu econòmic.

Com a condiment les tòfones són molt bones.

9 L’expressió subratllada a: Els gurmets francesos les co-neixen com «el diamant de la cuina» vol dir...

que és molt difícil d’aconseguir.

que és molt cara i bona.

que és molt brillant i bonica.

que és molt dura, com els diamants.

10 Prop de quins arbres es troba?

roures, alzines, salzes, avellaners

roures, salzes, avets, alzines

roures, alzines, pins

fajos, roure, alzines

11 La finalitat comunicativa del missatge és:

12 El text utilitza un registre formal amb lèxic especialit-zat. Busca quatre exemples de paraules tècniques.

13 Indica quins passatges constitueixen una oració i quins no.

a Del llatí tuber: tubercle, tòfona i mélas: negre i sporá: llavor (pel color fosc de les espores).

b Són de mida variable, de 30-50 x 20-35 µm.c Ascs globulosos de 50-65 µm de diàmetre.d De novembre a març.e Les tòfones són els bolets que assoleixen el preu

més elevat en el mercat.

14 Subratlla el subjecte de les oracions o indica quin és en cas que sigui el·líptic.

a Les tòfones són els bolets que assoleixen el preu més alt en el mercat.

b Els gurmets francesos les coneixen com «el dia-mant de la cuina»...

c ...es fan servir per a condimentar els plats més ex-quisits.

15 Indica quina mena de sintagmes són els sintagmes subratllats.

a Olor forta, molt agradable, i bon gust.

SN SV SAdj SAdv SPrepb Molts anys enrere s’anaven a buscar amb l’ajut de

porcs.

SN SV SAdj SAdv SPrepc Se’n fa la recerca amb l’ajut de gossos ensinistrats.

SN SV SAdj SAdv SPrepd Se’n fa la recerca amb l’ajut de gossos ensinistrats.

SN SV SAdj SAdv SPrep

16 Quin fenomen constitueixen les vocals destacades? Relaciona.

quan variable seu diftong grandària diàmetre hipogeu gairebé hiat assoleixen diamant cuina

17 Escriu un text en què predomini la finalitat expressiva. Narra l’alegria que sents perquè has trobat una tòfona negra al bosc.

De 50-65 µm.

De 3 a 6 cm. De 2 a 8 cm.

De 25-30 µm.

dòcils

ràpids intel·ligents

inquiets

expressiva persuasiva informativa

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 3-11), 2 (act. 12-16) 5 (act. 17). Actitudinals: 1

Llengua_eso3_01.indd 29 15/1/15 15:19

[152]

OrtografiaSons i lletres

1 La vocal neutra [ə] 2 O/U àtones 3 B/V 4 ESSA sonora i ESSA sorda 5 J/G 6 X/IX 7 TX/IG 8 M/N/MP 9 H 10 R/RR 11 L/LL/L·L 12 P/B, T/D, C/G 13 Dígrafs 14 Apòstrof i guionet

Accentuació 1 Els hiats i els diftongs 2 L’accentuació 3 L’accentuació de la E i la O 4 L’accent diacrític 5 La dièresi

Puntuació 1 La coma (,) 2 El punt i coma (;) 3 Els dos punts (:) 4 Els punts suspensius (...) 5 El guió (—) 6 Les cometes (“ ”) (« »)

LèxicDiccionari

1 Diccionaris en líniaFenòmens semàntics

1 Els sinònims 2 Els antònims 3 La polisèmia 4 L’homonímia 5 Els hiperònims i els hipònims 6 Els camps lèxics 7 Canvis en el significat de les paraules 8 Els refranys 9 Les frases fetes 10 Les locucions

Formació de paraules 1 La derivació. La família de paraules 2 La composició 3 La parasíntesi 4 Les abreviacions

HabilitacióPrecisió lèxicaBarbarismes

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

LLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

Llengua_eso3_manual.indd 152 15/1/15 15:27

[153]

1. La vocal neutra [ə]

Correspon a la pronúncia tant de A com de E àtones al català oriental. Cal tenir en compte, doncs, les orientacions següents:

• Al lexema

Els mots derivats tenen la mateixa vocal que el primitiu:

teulada sona igual que taulada

teula taula

Pel que fa als verbs, la primera persona del singular del present d’indicatiu ens indica la vocal tònica: pagava (jo pago), pegava (jo pego).

• A final de mot (noms i adjectius)

Normalment, els noms i adjectius que acaben en vocal neutra s’escriuen amb E si són masculins i amb A si són femenins: un home digne, un sobre negre, una dona culta, una taula ampla...Hi ha, però, excepcions:

• A les desinències verbals

Si l’última lletra és una vocal neutra, hem d’escriure A: parla, diria, sortia, escoltava...

Excepcions: tots els infinitius acabats amb -re (escriure, viure, treure...) i les formes obre, omple, vine i corre.

En el cas que la vocal neutra sigui la penúltima lletra, hem d’escriure E: parles, dirien, sortíeu, escoltàvem, córrer...

JEURE, TREURE, NÉIXER (i derivats)

síl·laba tònica E jeus / jaiemsíl·laba àtona A treien / trauran neixen / naixent

!

Hi ha unes quantes paraules en les quals la vocal neutra no coincideix amb el castellà:

CATALÀ AMB A: afaitar, ambaixada, assassí, avaluar, avantatge, avaria, da-vant, maragda, ramat, rancor, sanefa, Sardenya.CATALÀ AMB E: assemblea, empa-rar, enyorar, espàrrec, javelina, mera-vella, monestir, orfe, orgue, punxegut, ràfega, resplendor, sergent.

!

-arca: monarca, patriarca...-cida: homicida, insecticida...-ista: artista, dentista, esportista, futbolista...

Altres: agrícola, dia, diploma, drama, idioma, poema, titella, pirata, demòcrata...

Noms masculins acabats en A

base, catàstrofe, classe, espècie, faringe, fase, febre, frase, higiene, imatge, jove, mare, piràmide, sèrie, sín-drome, superfície, torre...

Alguns adjectius no canvien segons el gènere: -ble: amable, doble, feble, noble, terrible...

Altres: alegre, bilingüe, cèlebre, enorme, ferotge, golafre, jove, lliure, rude, salvatge, simple, solemne, tènue, terres-tre, uniforme, xerraire, ximple...

Noms femenins acabats en E

Adjectius d’una sola terminació (invariables)

PLURAL -ES

roca roques

taronja taronges

piga pigues

aigua aigües

puça puces

obliqua obliqües

això és bàsic!

–––>

–––>

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA [ORTOGRAFIA-SONS I LLETRES]

Competències de l’àmbit lingüístic: 1


[154]

1 Situa a la taula els substantius següents segons si són masculins o bé femenins.

masculins -E femenins -A masculins -A femenins -E

2 Completa les famílies de paraules fixant-te en el primitiu corresponent. Accentua, si cal.

a p▲ssar, p▲ssadís... p▲sb r▲tolar, r▲tolador... r▲tolc p▲sar, p▲sant... p▲sd p▲ixater, p▲ixateria... p▲ixe ll▲mpec, ll▲mpegar... ll▲mpf m▲ligne, m▲lesa… m▲lg m▲lós, m▲l·liflu… m▲l

3 La 1a persona del singular del present d’indicatiu assenyalarà la vocal neutra adequada.

a endr▲çaves, endr▲çat... jo endr▲çob af▲itaràs, af▲itant... jo af▲itoc recom▲nà, recom▲nés... jo recom▲nod n▲dava, n▲daria... jo n▲doe ens disfr▲ssem, disfr▲ssat... jo em disfr▲ssof pres▲ntarem, pres▲ntant... jo pres▲ntog pl▲ntarien, pl▲ntat... jo pl▲nto

4 Omple les columnes amb la vocal neutra adient.

JEURE TREURE NÉIXER j▲ient tr▲t n▲ixia j▲us tr▲urà n▲ixen j▲ia tr▲gués n▲ixi j▲uria tr▲c n▲scut j▲uen tr▲uries n▲ix j▲guessis tr▲us n▲ixerà j▲gut tr▲ia n▲ixem j▲guis tr▲ieu n▲ixent j▲uran tr▲ient n▲ixerien

5 Corregeix les vocals neutres que estiguin malament.

a L’altre faldilla negre era meravellosa.b A l’examen d’avaluació sortirà la vocal neutre.c Un objecte punxagut va averiar el pneumàtic.d Aquell noi orfa tenia un tall a la mà esquerre.e L’avantatge del càrrec era assistir a les festes de

l’embaixador.f La meva recomenació és que no et beguis la llet

si s’ha tornat agre.g Aquella persona tan ruda va ofendre la meva

pobre mare amb aquella paraula incorrecta.h La cèlebra victòria dels romans sobre els pobles

veïns no era ben bé exacta.i El remat de cabras s’aturà just al devant de la

porta del monestir.

6 Passa al plural les oracions següents.

a Ella sega l’espiga llarga.b Ell busca una branca fosca i llisa.c Ella traça una línia obliqua.d Ell menja una taronja molt dolça.e Ella neteja l’aigua tèrbola.f Ell explica una història salvatge.

7 Fes el dictat.

8 Identifica les vocals neutres del següent eslògan pu-blicitari: glopeig + raspall, dents fortes i sanes.

ACTIVITATS

trajecte, superfície, conseqüència, novel·la,llebre, febre, poema, titella, gendre, sogra, teorema, mestre, pirata, mestra, piràmide, sogre, nora, mare,

pare, monarca


Competències de l’àmbit lingüístic: 5 (act. 1-4, 6-8), 6 (act. 5).


[155]

avorrir, botifarra, brúixola, capítol, cartolina, cobrir, complir, cònsol, embotit, escrúpol, joglar, joventut, podrir, rètol, rigorós, sofrir, sorgir, sospir, torró, triomf

bufetada, butlletí, butxaca, cuirassa, muntanya, muntar, subornar, sufo-car, suportar, turmell, tramuntana, turment

2. O/U àtonesCom que, al català oriental, la O àtona es pronuncia com una U, es confonen a l’hora d’escriure-les. Cal, doncs, seguir aquestes orientacions:

• Al lexema

Els mots derivats tenen la mateixa vocal que el primitiu:

pontet sona igual que puntet

pont punt

Hi ha, però, els anomenats falsos derivats, que mantenen la U de la paraula ori-ginària en llatí.

home – humà boca – bucal jove – juvenilmón – mundial títol – titular corba – curvatura

Pel que fa als verbs, la primera persona del singular del present d’indicatiu ens indica la vocal tònica: tornava (jo torno), jugava (jo jugo).

• A final de mot (noms i adjectius)

• A les desinències verbals

La primera persona del singular del present d’indicatiu s’escriu amb O: canto, temo, perdo, dormo, llegeixo...

Hi ha unes quantes paraules en les quals la O/U àtones no coincideixen amb el castellà:

–––>

–––>

amo, bombo, borratxo, carro, cromo, dòmino, ferro, flonjo, foto, ganxo, gerro, gitano, llenguado, llobarro, lloro, maco, mico, monyo, monjo, mosso, musclo, número, piano, porxo, quilo, ràdio, saldo, suro, toro, totxo, xato, xurro, zero...

Noms/adjectius masculins acabats en O

Català amb -O Català amb -U

ambigu, ateu, cacau, correu, estiu, europeu, individu, ingenu, nou, riu, viu...

Noms/adjectius masculins acabats en U

cactus, eucaliptus, fetus, focus, globus, lapsus, tipus, virus...

Noms invariables (singular/plural acabats en US)

COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR, TOSSIR ( i derivats)

síl·laba tònica U cull / collimsíl·laba àtona O tussen / tossien escupo / escopí

!

PODER, VOLERpuc vull

pugui vulguipuguis vulguispugui vulguipuguem vulguempugueu vulgueupuguin vulguin

!




[156]

9 Completa les famílies de paraules fixant-te en el primitiu corresponent.

a d▲lçor, end▲lcir... d▲lçb esc▲der, esc▲deria... esc▲tc pl▲matge, pl▲mall... pl▲mad r▲ssejat, enr▲ssir... r▲se s▲car, s▲quet... s▲cf cal▲rós, cal▲rada... cal▲rg pl▲viòmetre, pl▲jós... pl▲jah rig▲rós, rig▲rositat... rig▲r

10 La 1a persona del singular del present d’indicatiu assenyalarà la vocal adequada.

a pl▲raves, pl▲rant... jo pl▲rob enr▲tllar, enr▲tllat... jo enr▲tlloc b▲scà, b▲squés... jo b▲scod c▲rria, c▲rreria... jo c▲rroe r▲tllar, r▲tllarà... jo r▲tllof tr▲car, tr▲qués... jo tr▲co

11 Escriu els mots següents en singular.

12 Omple les paraules de les columnes següents amb la vocal adient.

SORTIR COLLIR TOSSIR

s▲rtint c▲llit t▲ssia s▲rt c▲llirà t▲ssen s▲rtia c▲llís t▲ssi s▲rtiria c▲llo t▲ssit s▲rten c▲lliries t▲s s▲rtissis c▲lls t▲ssirà s▲rtit c▲llia t▲ssim s▲rtis c▲lliu t▲ssint s▲rtiran c▲llint t▲ssirien s▲rto c▲llis t▲sso

13 Corregeix les vocals (O/U àtones) que estiguin ma-lament.

a Quan volgueu, farem una surtida a la muntanya propera al parc natural.

b No puc suportar més que ara sospiris contínua-ment.

c En el fons, és massa rigorós i escrupulós pel que fa a la seva feina.

d Sota un aspecte jovenil, l’Enric és una persona cumplidora que voldria triumfar com a músic de jazz.

e No intentis subornar-lo que et clavarà una bufe-tada i li sorgirà l’aspecte més fosc del seu caràc-ter quan menys t’ho esperis.

f En el cas que puguem sofocar l’incendi, segur que ens cubriran de felicitacions.

g En el futur sorgiran nous projectes, sempre que poguem incloure-ho al capítul de despeses de l’empresa.

h La butifarra sempre serà l’embutit que menys m’agradarà.

i Encara que vulguem reconèixer la veritat, algu-nes persones incrèdules suspitaran de nosaltres irremeiablement.

j El juglar va muntar un espectacle a base de mú-sica i poesia.

14 Completa les dues columnes amb les parelles de mots adequades.

15 Escriu les vocals (O/U àtones) a les oracions.

a El moss▲ és tan ingen▲ que no s▲spita mai.b Com interpretes aquell sald▲ tan ambig▲? c L’individ▲ b▲rratx▲ anava fent esses pel carrer.d El nostre carr▲ era molt més mac▲ que el vostre.

16 Fes el dictat.

ACTIVITATS

a tipus b monjosc guerxos d totxose europeusf ateusg estiush cacaus

i llorosj naus k monyosl actriusm virus n riuso nous p ingenus

q globusr quiloss lapsust musclosu llobarrosv ambigusw gerrosx individus doble, edulcorant, home, mucositat, pulsació,

humanisme, consular, dolç, duplicar, nutrició,moc, pols, cònsol, nodrir

Primitiu Fals derivat


Competències de l’àmbit lingüístic: 5 (act. 9-12, 14-16), 6 (act. 13).


[157]

3. B/VEs tracta de dues lletres que en la majoria de dialectes del català es pronuncien igual. Per no confondre-les, cal seguir les orientacions següents:

Hi ha, però, els anomenats falsos derivats que no semblen de la mateixa família de mots:

calb – calvície cervell – cerebral mou – mòbilsap – savi llavi – labial corba – curvilini

Alguns mots canvien el significat segons si s’escriuen amb B o V.

buit (sense contingut)

Hi ha unes quantes paraules en les quals aquestes consonants no coincideixen amb el castellà:

• Davant de l i de r: amable, blau, rebre, brau

• Darrere de m: embenar, combinació Excepcions: circumval·lació, tramvia...

• Quan hi ha una p a la mateixa famí-lia de mots:

cap → caber, llop → lloba

• Darrere de n: canvi, convertir, minvar

• A les desinències de l’imperfet d’in-dicatiu de la primera conjugació:

estava, anaves, jugàvem

• Quan hi ha una u a la mateixa famí-lia de mots:

blau → blava, neu → nevar

S’escriu B S’escriu V

ball (dansa) vall (depressió entre muntanyes)

bell (bonic), bellesa vell (antic), vellesa

bena (tros de roba per embolicar una ferida)

vena (vas sanguini)

veure (percebre pels ulls)beure (ingerir líquid)

vola (verb volar)bola (cos esfèric; mentida)

votar (donar el vot)botar (saltar)

vuit (numeral)buit (sense contingut)

bull (verb bullir; embotit) vull (verb voler)

S’escriu amb B S’escriu amb V

baf, baró, basc, berruga, biga, bol-car, calb, corba, mòbil, rebentar, saba, trobador...

advocat, almívar, avet, avorrir, avor-tar, cascavell, cavall, covard, espavi-lar, esvelt, fava, gavardina, govern, gravar, haver, llavi, pavelló, provar, rave, savi, sivella, taverna, trèvol, vernís, voltor...

Català amb B Català amb V

català castellà

cantava cantabacantaves cantabascantava cantaba cantàvem cantábamoscantàveu cantábaiscantaven cantaban

això és bàsic!

català castellà

HAVER HABER

això és bàsic!

acabar, arribar, trobar

!




[158]

17 Uneix els mots de la mateixa família i completa les paraules amb B o V.

rep escali▲arnau cu▲ellmoure llo▲atóestiu estre▲adacaliu mo▲imentcup no▲etatllop sa▲erut tou ca▲udanou re▲udaestrep esti▲alsap na▲egarcap esto▲ar

18 Omple les tres columnes.

19 Posa el verb en imperfet d’indicatiu.

a Sempre arriba puntual.b Jo he de dir-ho.c Això no hi cap.d Ells no acaben mai.e Deus molts diners.f L’Anna es troba molt bé.g Beus aigua de la font.h Cada any ho aprova tot.i L’escriptor rep molts premis.j Amb el vent, la fulla es mou.k La noia es venja de mi.l Ell viu un moment engrescador.

20 Completa amb B o V.

21 Omple els espais amb el mot adient.

a L’experiència és una de les coses bones quan s’ar-riba a la ▲. (bellesa/vellesa)

b A la ▲ d’Aran els dansaires fan un ▲ que agrada a grans i petits. (ball/vall)

c El pis del número ▲ del meu carrer ja fa molt de temps que és ▲. (buit/vuit)

d La sang de la ▲ no sortia a l’exterior per la força que feia la ▲. (bena/vena)

e Quan vas ▲ el riu, no vas poder evitar ▲’n una mica d’aigua fresca. (beure/veure)

f La primera vegada que vaig ▲ a les eleccions, vaig ▲ d’alegria. (botar/votar)

g La ▲ de colors ▲ pels aires. (bola/vola)h Tan aviat com el nen diu «Jo ▲», la seva àvia res-

pon «Només ▲ l’olla». (bull/vull)

22 Omple les paraules creuades amb mots que porten una B o una V.

HORITZONTALS1 Líquid que circula pels vasos de les plantes. 2 Peça d’abric llarga.3 Que posseeix molts coneixements sobre un tema.4 Fruit de la favera.

VERTICALS1 Peça horitzontal que suporta el pes del sostre.2 Que entén les coses de pressa, despert.3 Protuberància que surt a la pell.4 Esfera petita de metall amb una boleta dins que sona amb el moviment.

23 Fes el dictat.

a escali▲adab ▲errugac re▲olcard trè▲ole gra▲a▲af immò▲il

g ▲asch fa▲a i ▲ernísj ga▲ardinak encor▲atl circum▲al·lació

2 4

32

1 1 3

4

ACTIVITATS

calba, cervellet, saberut, labial, mòbil, corba, cerebral, curvatura, saviesa, calvície, moure, llavi, calb, cervell, sap, moviment, encorbar, llavigròs

Primitiu Derivat Fals derivat


Competències de l’àmbit lingüístic: 5 (act. 17-23, 24), 6 (act. 22)


[159]

4. ESSA sonora i ESSA sorda4.1 Essa sonora [z]: S, Z

4.2 Essa sorda [s]: S, SS, C, Ç

• Entre vocals: oasi, impresos...

• Darrere de consonant (excepció): derivats fons → enfonsar dins → endinsar trans → transistor

• A principi de mot: zebra, zona...

• Entre vocals (excepció): amazona, bizantí, ozó, trapezi,

esquizofrènia... (mots del grec) kamikaze, magazín, nazi (altres)

• Darrere de consonant: colze, dotzena, esmorzar, onze

S’escriu S S’escriu Z

• A principi de mot: sal, sucre...

• Entre vocals (excepció): amb prefix: asimetria, monosíl·lab...

• Darrere de consonant: capsa, pensar...

• A final de mot: gos, després...

• Entre vocals: bossa, Rússia...

-GRESSIÓ, -GRESSOR: agressió…-MISSIÓ, -MISSOR: emissió… -PRESSIÓ, -PRESSOR: repressió…

• Darrere de consonant (excepció): qualssevol...

S’escriu S S’escriu SS

davant E, I

• A principi de mot: cel, cirera...

• Entre vocals: puces, preciós...

• Darrere de consonant: forces, enciam...

davant A, O, U

• Entre vocals: puça, braços...

• Darrere de consonant: forçut...

sufixos -ANÇA, -ENÇA confiança, temença

• A final de mot: lluç, feliç...

S’escriu C S’escriu Ç

Sufixos amb SS:-às / -assa: (augmentatiu) homenàs, barcassa…-íssim: (superlatiu) boníssim…-essa: (morfema femení) metgessa, du-quessa…-issa: (abundància) xerradissa…

això és bàsic!

català castellà

oasi (singular) oasistesi tesiscrisi crisisdosi dosis

això és bàsic!

Sufixos amb S:-ès /-esa / -esos / -eses: (gentilici) anglès / -esa...-ós / -osa / -osos / -oses: (qualitat) horrorós…-esa: (qualitat) duresa, bellesa...

això és bàsic!

Per començar, parla en català és l’eslògan d’aquesta campanya publicitària. Justifica l’ús de la Ç.




[160]

24 Encercla les grafies que representin el so de la essa sonora en els mots de les oracions següents.

a Després d’una anàlisi profunda, la meva decisió no ha estat pas senzilla.

b L’estiu passat van haver de resoldre molts casos de lesions provocades per meduses.

c La centèsima part dels espermatozous es podia veure al microscopi.

d L’explosió de la gasolinera va afectar tota la zona propera al pas de zebra.

e Dalt del transatlàntic la gent no es fa nosa: els passadissos són espaiosos.

25 Tots els mots següents es pronuncien amb el so de la essa sonora. Completa amb S o Z.

26 Escriu el plural d’aquests mots.

27 Forma noms que derivin d’aquests verbs: esperar, pro-metre, enyorar, venjar, témer, lloar, creure, aliar, conèi-xer, complaure, fiar, aparèixer.

28 Descobreix les paraules ordenant les fitxes. Són mots amb essa sonora o essa sorda.

O M I E S R S E S

C D S A S L E Ç O

Z A A M G Í

29 Omple els espais amb les grafies corresponents al so de la essa sorda.

a Aque▲tes ▲abates són pre▲ioses però ma▲a gro▲es.

b No surto a ca▲ar d’en▲à que vaig estar con▲tipat.c Dete▲ta les ▲ireres i els pré▲ecs i, en canvi, troba

deli▲ioses les ne▲pres.d La metge▲a m’ha dit que tinc la pre▲ió alta: per

això menjo llu▲ bullit.e No li tenia confian▲a, tot i que ho di▲imulava amb

totes les meves for▲es.f El ▲el tenia un a▲pecte amena▲ador.g He anat sovint a Fran▲a i també conec ▲uí▲a i

Escò▲ia, però mai no he estat a Ru▲ia, Croà▲ia, Ma▲edònia, et▲ètera.

h L’a▲ensor es va aturar quan l’a▲a▲í estava a punt de llan▲ar-se sobre el còn▲ol.

30 Corregeix el text següent pel que fa a les grafies que

representen el so de la S.

a ▲erob a▲iàticc na▲ald ga▲o▲ae ▲odíacf esqui▲ofrènic

g re▲ultath pin▲elli trape▲istaj le▲iók bru▲al vi▲itant

m ▲oològicn anestè▲iao mo▲aicp re▲umq tran▲itarr na▲isme

ACTIVITATS

La prinçessa protagonista del conte no dissimulava la seva alegria i asegurava que s’havia complert el seu presentiment: els símptomes de depresió havien desaparegut miraculossament i tornava a ser feliç. Prengué la desició d’aferrar-se a les petites coses quotidianes; de fet, no calien objectes gaire luxossos. A partir d’ara defençaria aferrissadament tot allò que havia aconsseguit i viuria la vida intensament.


Competències de l’àmbit lingüístic: 5 (act. 25-29), 6 (act. 30)

a balançab pastís c creençad tros e rossaf extensg tapís h compàs

i recompensaj dens k nas l defensam raça n pansao gosp gras

q pinçar immensas lloançat rus u escàs v tassa w dolça x ascens


[161]

31 Utilitzant els prefixos de la primera columna, forma derivats amb els mots de la segona.

a sons entre sentit foto simètric bi social sobre suat contra síntesi ultra sortir anti sil·làbic

32 Conjuga totes les persones del present d’indicatiu dels verbs següents.

33 Completa els mots amb S o SS.

Completa l’enunciat: Tots els mots amb una sola essa entre vocals pre-

senten el so de essa sonora excepte ▲ perquè ▲. Als que tenen dues esses el so sempre és sord.

34 Completa amb C o Ç.

35 Fes el dictat.

36 Omple els espais i classifica les paraules.

37 Escriu S, SS, C, Ç, Z, segons correspongui.

a La barone▲a pre▲entava cada matí una pal·li-de▲a malalti▲a.

b La Tere▲a va fer pre▲ió sobre l’a▲emblea i va acon▲eguir la dimi▲ió del pre▲ident.

c Ob▲ervava amb entu▲iasme la ▲ona entre la pre▲io▲a platja i l’horit▲ó.

d L’eri▲ó avan▲ava calmo▲ament i l’amena▲ava amb les seves punxes esgarrifo▲es.

e La Mer▲è es dedicava al comer▲ del llu▲.f És molt po▲ible que les pe▲es japone▲es tin-

guin set▲e bra▲os.g La dee▲a de la savie▲a alli▲onava els nois.

38 Completa el quadre amb els derivats dels verbs i seguint el model indicat. (El lexema pot variar una mica.)

PESAR PASSAR CAÇAR PENSAR

a di▲abteb carni▲erc esglé▲iad gro▲ae de▲ig f de▲embreg parà▲ith alcalde▲a

i triste▲aj polone▲ak luxo▲al di▲etm obe▲itatn di▲oldreo re▲oldrep depre▲ió

q sínte▲ir emi▲ors co▲irt to▲iru homo▲exualv bo▲a w ca▲amentx gracio▲os

a quin▲ene▲ b de▲i▲ió c prin▲e▲a d ▲erve▲ae esca▲í▲im

f tran▲i▲ióg sen▲ille▲a h foto▲en▲iblei re▲olu▲ió j ga▲o▲a

ACTIVITATS

Masculí/femení, singular

audaç

feliços

veloces

Masculí, plural Femení, plural

cedir → cessió

discutir acusar decidir

agredir resoldre dividir

succeir federar adherir

repercutir detenir envair

posseir associar persuadir

transmetre prevenir concloure

prémer dissoldre confondre

posa → posició veure → visió

ESSA SONORA + ESSA SONORA: ▲,▲.

ESSA SONORA + ESSA SORDA: ▲,▲,▲.

ESSA SORDA + ESSA SONORA: ▲,▲,▲.

ESSA SORDA + ESSA SORDA: ▲,▲.


Competències de l’àmbit lingüístic: 5 (act. 31-38)

capaços

feroç


dimensiÓ comunicativa 1 - apache2 ubuntu …data.ecasals.net/pdf/24/9788421854815_l33_24.pdfde...

Documents