Œuvres Educatives Obres Educatives Maristes L’Hermitage 5555555555

1

Entre els dies 29 i 31 del passat mes de gener va tenir lloc a França, concretament a Francheville(Lió), la Trobada de Directors i Coordinadors de Pastoral de la Província. Es tracta ja de laquarta edició de les trobades que apleguen aquests col·lectius, amb la novetat d'aquest any

de reunir-se conjuntament. Hi han participat més de cinquanta directors i responsables de pastoral,provinents de França, Grècia i Catalunya.

El tema central de l'encontre de Pastoral Educativa Marista va ser La missió evangelitzadora de l'escolamarista: lectura cristiana de la realitat.

En aquests dies de reflexió entorn a la missió evangelitzadora de l'escola marista, es va dedicartemps a analitzar la nostra realitat, des dels diferents contextos en què ens trobem, reconèixer elsprincipals reptes i signes d'esperança i avançar en el consens de criteris, orientacions i línies d'accióque permetin donar un impuls renovat a la missió marista a les nostres escoles.

Amb tot aquest procés de reflexió, s'han volgut descriure les principals característiques de la pastoraleducativa marista, i s'han identificat els aspectes que els agents de pastoral consideren més positiusi també els que consideren que cal millorar i on incidir per produir aquesta millora.Si descrivim breument la recerca, en primer lloc, a partir de l'anàlisi de la realitat local es van recollirreptes i signes d'esperança. Posteriorment, es van seleccionar aquells que més destacaven. Acontinuació, es van assenyalar criteris i línies d'acció.

Presentem a continuació alguns punts fonamentals, com a mostra dels continguts que van ser analitzatsdetalladament.

En portadaTrobada de Directors i Coordinadors de Pastorald'Obres Escolars de la Província de L'Hermitage

1Maig2009

e

2

ANÀLISI DE LA REALITAT LOCAL, REPTES I SIGNESD'ESPERANÇA, CRITERIS I LÍNIES D'ACCIÓ

CORESPONSABILITAT I COMPROMÍSTots els agents implicats en el procés educatiu,principalment la família i els mestres, han d'assumirla coresponsabilitat en l'educació. Treballem peraconseguir la participació i la implicació de lesfamílies en el projecte de l'escola i perquè elprofessorat senti la crida de la missió marista.

QUALITATCal potenciar la qualitat de l'ensenyament i oferir un model de serveis i activitats que es realitzi amb lamàxima competència.

INTEGRACIÓEducar avui ens interpel·la a no limitar-nos a transmetre uns coneixements, sinó a fer-ho amb unsvalors com ara l'acollida, el respecte, la solidaritat i la justícia, en el marc d'una pluralitat que entenemcom un enriquiment. És a dir, integrar fe, cultura i vida.

ANIMACIÓ I ACOMPANYAMENTL'animació pastoral de les famílies a l'escola és fonamental, cal implicar els pares i mares en la tascaeducativa i pastoral de l'escola i proporcionar-los mitjans. Però també és important animar i acompanyarel creixement dels grups de joves i de laics/germans. Davant la manca de vivència de fe dels alumnes,treballem per fer-los arribar el fet cristià, l'església, els valors evangèlics…

VALORSHem de treballar per potenciar els valors humans cristians que ajuden al creixement integral delsalumnes.

FORMACIÓGestió local i provincial del professorat davant la missió com a escola cristiana i marista:

a) formació del professorat actual;b) formació inicial per al professorat nou en l'espiritualitat i concreció de nous objectius.

A tall de conclusió global, és molt clar que aquests intercanvis enriqueixen les reflexions pròpies idonen idees per posar en pràctica noves iniciatives. Al mateix temps, es reforcen els lligams entre lespersones que treballen amb il·lusió per un mateix objectiu dels nostres centres escolars: tenir unaidentitat clara com a escola marista i cristiana, inserida en la realitat pròpia que ens toca viure.

3

EXPERIÈNCIESExperiència de la trobada de directors-coordinadors de pastoral de la província

2

David CodinaMaristes Valldemia (Mataró)

Des de principi de curs, l'agenda va començar a omplir-se de dates de reunions, amb un ritmefrenètic. En el primer any com a coordinador de Pastoral de l'escola, se'm va fer present, demanera claríssima, una frase que havia sentit anys abans en una formació a la casa de les

Avellanes: "Quan un es posa al servei de la gent, la seva agenda deixa de ser seva i passa a ser d'ells".I així era: assemblees, reunions d'equips, trobades…, però, enmig de tot el calendari, destacaven quatredies que havíem de compartir directors i caps de Pastoral de les escoles maristes de tota la província aFrancheville (Lió). Era un moment que se'm presentava atractiu per la novetat: pel lloc, per les personesi pel sentit.

Ara, amb l'experiència feta, penso que aquells tres aspectes que em cridaven l'atenció eren les claus perentendre la trobada: el lloc va ser ben triat, lluny del ritme diari, per ajudar a analitzar la realitat ambperspectiva i objectivitat; les persones eren escollides amb intenció, la meva lectura personal hi interpretal'opció ferma de caminar com a centres educatius amb la Pastoral com a referent constant; i el sentit,que acabo d'explicar, agafava una dimensió més global quan catalans, francesos i grecs sèiem junts percompartir plegats les línies de futur.

De tornada a casa, però, un es torna a trobar amb l'agenda del dia a dia i pot tenir la sensació que Lióqueda lluny, que la crida és aquí, en la immediatesa, que allò era allà…

Siguem conscients, en els moments de dubte o de llunyania, que el lloc, les persones i el sentit d'aquellatrobada van crear unes petites llavors que, amb més persones, més llocs i més sentits, poden esdevenirgrans fruits.

D

4

Publicació trimestal de la Comissió d’Obres Educatives de la Província Marista de L’HermitageGérard Cuinet, Alain Degroote, Dominique Kammerer, Albert Salazar, Gabriel Villa-Real, Ramon Rúbies

"La fe compartida ens permet veure més enllà dels problemes i les diferències."

He escollit aquesta cita del llibre Aigua de la roca perquè reflecteix clarament els pensaments,les creences i els sentiments que vam compartir durant la nostra darrera trobada a Lió, a finalsde gener de 2009.

Tot l'esdeveniment va ser d'una gran importància, però aquest any hi va haver una novetat rellevant,perquè a la trobada no solament van assistir els coordinadors de pastoral, sinó també els directors detotes les escoles que pertanyen a la nostra Província. Durant dos dies, germans maristes i laics vamcompartir preocupacions, pensaments i experiències i vam unir la nostra espiritualitat pregant a Déu totsjunts. Persones de països, cultures i doctrines diferents (cristians catòlics i ortodoxos) ens vam trobarper treballar una missió conjunta: no només ensenyar els joves a estimar i valorar el coneixement, sinótambé fer-los veure maneres d'estimar Déu i ensenyar-los com Déu els estima. La visió de Marcel·líChampagnat, fundador de les nostres escoles, és el nostre lligam comú. Voldria referir-me en aquestaocasió a una idea que apareix al paràgraf 121 del llibre Aigua de la roca: "En un món multicultural, onconviuen religions diverses, hi ha una necessitat urgent de desenvolupar estructures interculturals queens mostrin com viure aquesta realitat de forma constructiva."

Som germans i germanes davant Crist, amb diferents tradicions i experiències cristianes, que ens hemtrobat perquè ens sentim compromesos amb el repte de promocionar la vida de Crist arreu del món, demanera individual i com a comunitats eclesials. Aquest repte, aquest compromís cristià, està fonamentaten l'evangeli i és, també, ecumènic en el sentit més profund de la paraula. Cada tradició cristiana contribueixde manera decisiva a aquesta única missió i totes són igualment essencials. El Crist és "la Llum veritableque il·lumina tot home que ve al món" (cf. Jn 1,9) i, com escriu sant Joan Crisòstom, "la gràcia es desprènper sobre de tots, i no es torna en contra dels jueus, ni els grecs, ni els bàrbars, ni els escitians, ni elslliures, ni els compromesos, ni els homes, ni les dones, ni els vells, ni els joves, sinó que admet tots, i elsrep amb la mateixa estima".

La nostra darrera trobada a Lió va ser una experiència ecumènica increïble, una oportunitat única percompartir sentiments i idees i també per conèixer-nos millor, perquè ens va donar l'oportunitat de discutiri trobar camins que ens ajudaran a mantenir la nostra missió viva en aquest món multicultural i global.

Com germans i Germanes viatgem amb fePantelis Zouras

Lycée Léonin Néa Smyrni(Atenes)

H