DIJOUS · 27 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14772 - AVUI / Any XL. Núm. 13642 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

1836

56L

1390

51-1

1781

06w

PRESSIÓ · Els jubilats hansortit al carrer per reclamarpensions dignes i revocar elsistema imposat pel PP

Les pensions,a ritme d’IPCACORD · El Pacte de Toledosupera les discrepàncies i lespensions tornaran a augmentarsegons l’evolució dels preus

EUROPA-MÓN P23

NACIONAL P6-7

El Homranianuncia unnou sistemad’acollida demenors

L’arribada massivadesborda els centres

NACIONAL P8

Sense suspensiódels diputats peròamb vot ‘designat’JxCat i ERC proposen mantenir l’escódels encausats però assignant la votacióa un company de grup, i el ple decidirà

Entrevista Juliette Binoche P28Actriu

‘‘El que uneix elshumans no és lacultura, sinó lasensibilitat”

Sánchez apuntala unaDelgado a la corda fluixa

Europa-Món P22

L’ESPORTIU

Messi intenta superar rivals, a Leganés ■ EFE

FUTBOL

Desfeta del Barça alcamp del cuer (2-1)

Un fotograma del documental, que han dirigit Francesc Escribano i Jordi Fusté, i que es veurà a TV3 l’u d’octubre ■ TV3

NACIONAL P14

El documental ‘La gent de l’escala’ recorda l’1-O a l’institut Pau Claris

El record de la repressió

EL PUNT AVUIDIJOUS, 27 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

Els Escrits de presó, quel’exconseller JoaquimForn va redactar com undietari des de la peniten-ciaria d’Estremera, es pre-sentaven ahir en un audi-tori ple del CCCB en pre-sència del president Torrai els consellers Artadi,

Buch i Capella, però tambéde la plana major de l’anti-ga CDC i del PDeCAT ambels expresidents Pujol iMas al capdavant. L’actualtinent d’alcalde de Barce-lona, Jaume Asens, retra-tava Forn com un home“afable, amable, empàtic,tranquil, a qui és molt difí-cil veure perdre els pa-pers” i confessava que,

quan li va mostrar preocu-pació perquè assumís laconselleria d’Interior pocabans de l’1-O, va rebrecom a resposta: “Ho heparlat amb la família i crecque és el que he de fer. Emsento interpel·lat i sé elsriscos que corro.” En el seudietari, hi afegia Asens, nohi ha ràbia ni rancúnia,“cap retret fort, cap parau-

la gruixuda”, tampoc cap aaquells “que no s’han vol-gut reunir amb els seus fa-miliars”. La seva esposa,Laura Masvidal, destaca-va que, malgrat tot, Forn“té esperança” en el futur ique l’incomoda la crida “Nioblit ni perdó”. “Des delperdó podem entendrel’altre i construir”, conclo-ïa Masvidal.

Presenten ‘Escrits de presó’, deJoaquim Forn, l’home “tranquil”Xavier MiróBARCELONA

Laura Masvidal, davant de la fotografia del seu marit durantla presentació ahir del seu llibre ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

JxCat i ERC han practicatun exercici d’orfebreriaper aplicar la resolució ju-dicial del jutge Pablo Llare-na i defensar alhora els in-teressos de cada formaciói la unitat de l’independen-tisme. El resultat de l’a-cord queda recollit en dospunts bàsics d’un text quese sotmetrà a votació en elple i que ahir va ser pre-sentat al Parlament.

En el primer punt,JxCat i ERC faran explíci-ta una declaració políticaen què, a través d’un votnegatiu, rebutjaran la sus-pensió dels diputats orde-nada per Llarena en la re-solució del mes de juliol,una suspensió, però, queja s’aplica parcialment sies té en compte que s’haretirat el sou als diputatsprocessats i s’ha evitatl’exercici del vot en plens icomissions des que es varegistrar l’ordre judicial.

Seguidament, en el se-gon punt, i aquesta vegadaa través d’un vot afirma-tiu, JxCat i ERC acorda-ran que cada diputat afec-tat pugui fer efectiva la de-legació dels seus drets par-lamentaris designant unsubstitut entre els mem-bres del seu grup parla-mentari. Serà, doncs, de-cisió de cada diputat, ferús d’aquesta prerrogativa,

una proposta que esdevin-drà polèmica, ja que afectael president Carles Puig-demont, una figura queJxCat volia mantenir almarge en entendre que lajustícia belga ja el va excul-par del delicte de rebel·lió ique, per tant, no se li potaplicar la suspensió querecull l’article 384 bis de lallei d’enjudiciament crimi-nal. Una posició que xoca-va amb la dels republicans,que es negaven a fer dis-tincions entre diputatsprocessats. L’únic dipu-

tat, exmembre del govern,que no ha estat inclòs en laresolució del jutge és ToniComín, perquè té presen-tat un recurs contra el seuprocessament.

Així doncs, a partird’ara, i si s’aprova aquestsegon punt del dictamen,caldrà veure si Puigde-mont cedeix els seus dretsa un company de grup. Calrecordar que JxCat mantél’objectiu de restitució através d’una investiduradel seu candidat Puigde-mont. Ahir, i en defensa de

l’acord, la portaveu MartaMadrenas assegurava ques’havia aconseguit mante-nir intactes els drets detots els diputats. Pel dipu-tat d’ERC, Sergi Sabrià,l’acord “reuneix el millorde cadascuna de les duesvies”. En aquest sentit, elsrepublicans han intentatsalvaguardar el presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, de qualsevol decisióque impliqués no acatar lasuspensió del jutge. Ambtot, caldrà veure tambécom responen els grups del’oposició, Ciutadans ja haanunciat una querella per-què considera que la reso-lució del jutge no ha de serobjecte d’una votació delple, un criteri que tambécomparteix el PSC. Des deles files socialistes ahir eslamentava que, finalment,l’acord, en cas de tirar en-davant, era molt semblantal que s’havia pactat elmes de juliol a la mesa delParlament, tot i que lla-vors no es deixava la subs-titució en mans dels afec-tats, i que va suposar la cri-si més gran entre JxCat iERC arran de la negativadels del Puigdemont a in-cloure-hi el president. Imentre JxCat i ERC es feli-citaven per l’acord, el PP elqualificava d’escenografiai recordava que els dipu-tats ja van ser suspesos demanera automàtica perLlarena.

L’acord passarà un pri-mer filtre abans d’anar alple demà divendres en lacomissió de l’Estatut delsDiputats, en la qual parti-cipen els diputats MartaMadrenas (JxCat), Mòni-ca Palacín (ERC), JoséMaría Espejo (Ciutadans),Alícia Romero (PSC), Yo-landa López (Comuns),Vidal Aragonès (CUP) iXavier García Albiol(PP). ■

Emma AnsolaBARCELONA

Acorden que els diputatsprocessats siguin substituïtsa JxCat i ERC rebutgen aprovar en el ple la suspensió ordenada per Llarena i deixen en mans decada afectat la cessió dels drets en un company de grup a L’oposició recorda que ja estan suspesos

Polèmica i plantada. Ahir elParlament va viure una jorna-da inèdita quan diputats deJxCat i ERC van optar perabandonar la comissió d’In-terior en el moment en què elpresident, el diputat de Ciu-tadans Matías Alonso, es vanegar a aplicar el vot ponde-rat; és a dir, la majoria que hiha al ple del Parlament, perresoldre un empat en la vota-ció d’un punt. La decisió

El president Torrent i el vicepresident Costa, en una reunió de la mesa del Parlament ■ EFE

d’Alonso contravenia l’acordde la mesa del Parlament,que, amb el vistiplau dels lle-trats, va acordar la setmanapassada aplicar el vot ponde-rat per resoldre els empatsque ja havien sorgit en ante-riors comissions. Diputats deJxCat i ERC van presentar unescrit de queixa mentre queC’s apel·lava a la suspensiódels diputats per no compta-bilitzar els seus vots.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Polèmica en la comissió d’Interior

EL PUNT AVUIDIJOUS, 27 DE SETEMBRE DEL 201810 | Nacional |

1404

95-1

1937

17L

La fiscalia no té intenciód’arxivar la investigacióoberta contra alcaldes ca-talans que van donar su-port explícitament ambun decret al referèndumde l’1d’octubre. Aquestadecisió es desprèn un copla fiscalia ha comunicat aJosep Piferrer, alcalde dePalafrugell (ERC), que lainvestigació contra ellcontinuarà oberta. Pifer-rer ha estat el primer alcal-de al qual la fiscalia ha co-municat oficialmentaquesta decisió.

De fet, Josep Piferrer vaser un dels primers alcal-des gironins a anar a de-clarar, juntament ambl’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, amb mo-tiu del decret que va fir-mar en suport del referèn-dum. Piferrer i Madrenashan estat dos dels alcaldesque van demanar queaquest procés oberts con-tra ells s’arxivés.

Estratègia de la porAquesta decisió de la fisca-lia no ha sorprès Josep Pi-ferrer, que des de fa mesostenia clar, diu, que no hihavia intenció d’arxivar elcas. Segons Piferrer, totforma part d’una estratè-

gia “de la por”. Ahir, Pifer-rer es va refermar en el seucompromís amb el refe-rèndum de l’1-O. Els lle-trats que defensen els al-caldes consideren els de-crets de suport al referèn-dum com un acte polític,per la qual cosa no podentenir cap responsabilitatpenal.

Precisament, l’Associa-ció de Municipis per la In-dependència ha defensatpresentar una altra quere-lla contra la fiscalia per lainvestigació dels alcaldesque van signar el decretd’alcaldia en suport al refe-rèndum. ■

a Josep Piferrer és de moment el primer dels alcaldes investigats per haverdonat suport al referèndum a qui es comunica aquesta decisió de la fiscalia

La fiscalia no arxivarà lainvestigació a l’alcalde dePalafrugell per l’1 d’octubre

Joan TrillasPALAFRUGELL

Josep Piferrer, amb Marta Madrenas, en un debat d’El Punt Avui TV ■ MANEL LLADÓ

La Sala d’Enjudiciament delTribunal Suprem va desesti-mar la setmana passada elrecurs que va interposar ladefensa del president d’Òm-nium Cultural, Jordi Cuixart,l’agost passat. Segons infor-ma l’entitat, en aquest escritdemanaven la seva llibertatprovisional. La sala va comu-nicar en una resolució indivi-dual que no considera quehagin canviat les circumstàn-cies per revocar la presó pre-ventiva. Aquesta és la segonavegada que es rebutja la peti-

ció de llibertat per a JordiCuixart des de la seva entra-da a la presó el 16 d’octubredel 2017, ara farà un any.Quan es va presentar el re-curs, Òmnium va catalogarl’empresonament com una“situació totalment injusta” iva advertir que el dirigent del’entitat cultural és víctimad’“una clara vulneració delsdrets humans”. L’entitat va re-cordar que “la protesta pací-fica és una de les eines cen-trals de qualsevol societatdemocràtica”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Suprem manté pres Cuixart

El col·lectiu d’afiliats delsindicat CCOO a favor dela independència i la repú-blica catalana –Sindicalis-tes de CCOO per la Inde-pendència i la RepúblicaCatalana– van homenat-jar ahir els exiliats i presospolítics en un acte que esva celebrar a la seu centralde l’organització a Barce-lona i que va tenir la inter-venció del secretari gene-ral del sindicat, Javier Pa-checo. Sota el lema Lliber-tat, us volem a casa, fami-liars dels presos polítics,entre ells Diana Riba, pa-rella de Raül Romeva;Francesc Riera, cunyat

d’Oriol Junqueras; XavierSànchez, germà de JordiSànchez, i Pep Navarro,cosí de Jordi Cuixart, vanprendre part en l’acte. Elsfamiliars dels presos vanexplicar al públic, que vaomplir la sala, que sónconscients que els encau-sats no tindran un judicijust i que “la retallada dellibertats ens afecta atots”. De fet, durant l’actees va llegir un escrit de l’ac-tivista Tamara Vila en quèexplicava el seu cas i la se-va situació particular, enestar confinada des de famés de cinc mesos al seupoble acusada de terroris-me pel fet de pertànyer aun comitè de defensa de laRepública (CDR). ■

Afiliats de CCOOhomenatgen elspresos polítics

RedaccióBARCELONA

a L’acte va ser organitzat pel col·lectiuSindicalistes per la Independència

L’advocacia de l’Estat hapresentat, en nom del Mi-nisteri d’Exteriors, un re-curs contenciós adminis-tratiu davant del TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya (TSJC) contra eldecret de reobertura de lesdelegacions del govern alRegne Unit i Irlanda, Ale-

manya, els EUA, Itàlia, Su-ïssa i França. Són les dele-gacions que es van tancaren aplicació de l’article 155durant el govern de Rajoy, ique l’executiu de Torra haaprovat de reobrir. El go-vern espanyol consideraque la Generalitat ha in-complert la normativa queobliga a comunicar-li la in-tenció d’obrir delegacionsabans de fer-ho efectiu. ■

RedaccióMADRID

Recurs de l’Estatcontra les delegacions

EL PUNT AVUIDIJOUS, 27 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 11

1181

06-1

1894

25L

Les relacions diplomàti-ques entre l’Estat espa-nyol i Bèlgica no travessenel seu millor moment. Des-prés de les declaracionssobre l’1-O del seu primerministre Charles Michel,la denegació de les euroo-dres dels exiliats i que elcas Llarena estigui sentavaluat pels tribunals bel-gues, ara Brussel·les sumaun altre episodi que ha ir-ritat les autoritats espa-nyoles. Aquest cop, unacarta enviada pel presi-dent del Parlament fla-menc, Jan Peumans, aCarme Forcadell.

En la missiva que hadesfermat la ira de Ma-drid, Peumans, membredel partit nacionalista fla-menc N-VA, traslladava elseu suport a l’expresiden-ta del Parlament català,ara empresonada al cen-tre tarragoní de Mas d’En-ric, per haver donat “al po-ble català l’oportunitatd’escollir la seva identi-tat”. “Arrestar polítics du-rant mesos és un acte mal-vat, una prova que el go-vern central a Espanya noés capaç de complir lescondicions per ser partd’una Unió Europea de-mocràtica”, denunciava.

Segons ha pogut saber

El Punt Avui, el Ministerid’Exteriors espanyol sotala direcció de Josep Borrellva cridar l’ambaixadorbelga Marc Calcoen perqueixar-se i demanar ex-plicacions sobre la cartade Peumans on afirmavaque “és totalment inac-ceptable que hi hagi polí-tics detinguts per les sevesopinions”. Fonts de LaMoncloa també van con-firmar que van traslladarel seu “profund malestar”pel contingut de la missivai que van enviar una “cartade protesta” a Peumans.

La directora generald’Europa occidental, cen-tral i sud-est d’Europa es-panyola, Aurora Mejía, esva reunir el 20 de setem-bre amb Calcoen.

Paral·lelament, tambésegons fonts del Ministerid’Afers Exteriors, l’encar-regat de negocis de l’am-baixada espanyola a Bèlgi-ca es va trobar amb la di-recció general d’Europadel govern belga a peticióde l’Estat. Per la seva ban-da, el portaveu belga d’Ex-teriors va recordar que“les relacions entre Bèlgi-ca i Espanya són compe-tència del govern federal” idefensa que el contingut

de la carta de Peumans “ésuna qüestió que corresponal president del Parla-ment”.

Malgrat l’enrenou, Peu-mans va replicar ahir enun comunicat al governespanyol que la seva cartaés “legítima”. Peumansexplica que el govern espa-nyol li va escriure una car-ta de queixa pel seu escrita Forcadell acusant-lo de“no respectar la separacióde poders”. Però ell argu-menta que “un tribunalalemany” ja va dictaminarque “l’acusació de rebel·liói pertorbació de l’ordre pú-blic no és aplicable enaquest cas”. Per això, rao-na que és “inacceptableque hi hagi polítics empre-sonats des de fa gairebé unany sota la base d’aquestaacusació”. ■

Nou xoc diplomàtic entrel’Estat espanyol i BèlgicaaEl govern espanyol es queixa a l’ambaixador belga d’una carta de suport a Forcadell a Elpresident del Parlament flamenc va denunciar que “hi hagi polítics detinguts per opinions”

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, en una imatge recent ■ ACN

El 130è president, CarlesPuigdemont, va participarahir a Munic en un col·loquiamb el títol Catalunya entrel’autonomia i la secessió - De-bilitat o fortalesa d’Europa?.L’acte, en una sala Luitpoldplena a vessar amb unes 150persones, l’organitzava la Uni-versitat Lüdwig-Maximilians, ihi van intervenir diversos pro-fessors de polítiques i dretpúblic, a més de Cecile Prinz-bach, presidenta local de

Brussel·les

NatàliaSegura

l’FDP (Partit Democràtic Lliu-re) i candidata a les europees.S’hi va presentar també, tot ino estar convidada a la taula,una delegació espanyola en-capçalada pel cònsol, Francis-co Pascual de la Parte, que vaexigir intervenir per rebatreles “falsedats” de l’expresi-dent, que al seu torn li vaplantar cara per retreure-li,per exemple, que l’Estat man-tingui presos polítics. A la tar-da, Puigdemont havia estat

rebut al Parlament de Bavierapel líder dels socialdemòcra-tes de l’SPD, Markus Rinders-pacher, i el responsabled’Afers Europeus, Georg Ro-senthal. L’FPD, força de cen-tredreta que, com el PDeCAT iCs, és al grup europeu ALDE,havia suspès a última hora undebat similar que organitzavaal matí, sense donar explica-cions, un fet que la comunitatcatalana atribuïa a pressionspolítiques. / Ò.P.J.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont topa amb el cònsol en un debat a Munic

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Arrestar políticsdurant mesos és unacte malvat”Jan PeumansPRESIDENT DEL PARLAMENT FLAMENC

EL PUNT AVUIDIJOUS, 27 DE SETEMBRE DEL 201812 | Nacional |

Krystyna Schreiber Periodista alemanya. Va cobrir l’1-O per a diversos mitjans europeus

1-O · “No era només una votació, era un acte de desobediència col·lectiu contra d’un dels estats méspotents d’Europa PROCÉS · “És l’exemple d’una lluita dels ciutadans contra el deteriorament de lademocràcia” UN ANY · “Em sorprèn és que el poble no hagi posat una nova generació de polítics”

“L’Estat es preparavades de feia temps”

rystyna Schreiber viu aCatalunya des del 2002.L’any 2012 va comen-çar a escriure articles i

llibres sobre l’actualitat catala-na i col·labora amb diferentsmitjans europeus.

Què és el que més recorda del’1-O?La tensió. Era un dia que podiapassar qualsevol cosa. Fins i tota les connexions que fèiem pertelevisió se sentien perfecta-ment els helicòpters. Feia la im-pressió d’estat d’excepció. Re-cordo també la resistència de lagent. Impressionava.

Va ser testimoni de l’actuacióde la policia en algun col·legielectoral?Vam veure com els mossos es-corcollaven gent als locals devotació. Quan vam arribar alDepartament d’Ensenyament,just s’estava recollint la des-trossa que havia deixat la càrre-ga policial. La violència contraels votants la vam seguir demolt a prop a través de la infor-mació dels companys, a les xar-xes i les notícies. També vamveure els problemes tècnics ar-ran dels atacs contra el sistemainformàtic. Però la meva im-pressió era que en general lagent estava votant.

Va arribar a passar por en al-gun moment?No. En general crec que s’had’assumir que com a reportersobre el terreny pots acabarsent afectat també. De fet, m’hapassat alguna vegada a Alema-nya. L’1 d’octubre no era nomésuna votació, era un acte de des-obediència col·lectiu contra undels estats més potents d’Euro-pa, amb una historia particular,i hi havia un fort dispositiu poli-cial i paramilitar sobre el ter-reny. El govern a Madrid no po-dia permetre’s davant el seusector tornar a afluixar en la

KMarta MembrivesBARCELONA

pugna com ho va fer el 9 de no-vembre del 2014. En tot cas, jono hi anava per cobrir violèn-cia, sinó una votació o un actede desobediència pacífica demoltíssims ciutadans.

Quines impressions li transme-tien els votants i els voluntaris?Una decidida resistència pacifi-ca i la il·lusió de poder votar.Em quedo amb la imatge da-vant d’un institut al Raval. Coma mínim un centenar de perso-nes grans i gent jove s’havienagafat dels braços i estaven mi-rant cap al carrer per defensarles urnes. Mentrestant, la cuaper votar continuava darrered’ells i cada vegada que sortiauna persona que havia votats’aplaudia. Sovint ja no somconscients de la importància depoder votar.

Aquell mateix dia ja es van po-der veure als mitjans relats di-ferents, el que s’oferia des deCatalunya i la majoria de mit-jans de la resta del món, i eld’alguna premsa espanyola.Què en pensa, d’això?Malauradament no em va sor-prendre gaire la cobertura dife-renciada en certs mitjans. Detotes maneres, els miro tots sipuc, perquè aquesta presenta-ció diferenciada de la realitat al’Estat espanyol també és noti-ciable, per exemple per explicarel conflicte entre Catalunya iEspanya i el poc interès en al-tres llocs a Espanya per dialo-

gar amb els independentistes.Fins i tot a Catalunya duesgrans bombolles de comunica-ció, segons quin bàndol. Aixòno ajuda a tractar el conflicteamb objectivitat, però enaquest cas és més una qüestióde com s’interpreta una matei-xa dada. A l’Estat espanyol hiha directament censura i enpart propaganda anticatalanis-ta, que és perillós. El que sí emva sorprendre va ser quan Das-tis va dir a la BBC, que havia es-tat sobre el terreny, que algu-nes imatges eren “fake news”.

Què li va semblar la coberturadels mitjans alemanys?Hi havia una cobertura àmplia.I per ser un referèndum il·legal,des del punt de vista de l’Estatespanyol i també des del governd’Alemanya, hi va haver forçacrítica de l’actuació violenta del’Estat i, en els dies posteriors,també de la posició de la UnióEuropea pel seu silenci. Però noes va explicar la votació com unreferèndum vàlid. A banda de laviolència, en molts mitjans esva destacar una baixa partici-pació. Cal distingir claramententre el no suport a la indepen-dència de Catalunya i la críticaa l’actuació de l’Estat en aquestconflicte.

Hi ha molt d’interès a Alema-nya pel que passa a Catalunya?Per Alemanya és un tema peri-fèric. Té molts altres proble-mes, però segueix sent un te-

ma, encara que no de primeralínia. En general encara hi habastant desconeixement sobrela situació real. Per exemple, dela situació dels polítics i activis-tes empresonats no se’n sapgaire res. Hi haurà més atencióquan comencin els judicis iquan hi hagi sentències. La pre-gunta és com s’interpretarà. Jano es discuteix gaire si Catalu-nya és una nació o si el català ésun dialecte de l’espanyol; alcontrari, m’han arribat a pre-guntar si el franquisme té aveure amb l’actual nacionalis-me espanyol i si les agressionsunionistes han augmentat desde l’1 d’octubre. Però encarasón molt pocs, aquests mitjans.Potser la imatge de l’Espanyaque coneixem a Alemanya estàcanviant, però no estic segurade qui està guanyant el relat.

La detenció de Puigdemont aAlemanya va fer créixer l’inte-rès del mitjans del seu país?Va ser un punt àlgid en el segui-ment mediàtic del conflicte ca-talà. De sobte el problema esta-va a casa i no només a la televi-sió. Però l’interès estava moltcentrat en la seva persona; desque ja no és a Alemanya i no téun rol definit, ja no se’n parlagaire.

Després de l’1-O esperava me-sures com l’empresonament?Sí, no em va sorprendre la res-posta del Regne de Espanya. Lajustícia espanyola actua com a

escudera dels poders de l’Estat.Això ja s’havia observat en al-tres conflictes en el passat, elsjutges protegien el poder i noels ciutadans. El 2015 hi va ha-ver una reforma del Codi Penalque en part ha estat objecte depreocupació per a les NacionsUnides. Hi va haver processosjudicials contra els suposatsresponsables del 9 de novem-bre, la presidenta del Parla-ment de Catalunya ja estava in-vestigada, s’ha intentat per di-verses vies ofegar les associa-cions civils independentistes,s’estava investigant represen-tants municipals i s’havien col-locat jutges motivats en elsllocs adequats. L’Estat s’estavapreparant des de feia temps. Ialguns mitjans de comunicacióhan justificat les actuacions del’Estat davant la pròpia pobla-ció. Tot estava a punt per escla-far l’independentisme. El queem va sorprendre va ser que elspolítics catalans pensessin quel’Estat cediria. Recordo l’estu-

Krystyna Schreiberva seguir la jornadade l’1-O des dediferents col·legiselectorals deBarcelona ■ LLUÍS

SERRAT

No em vasorprendre laresposta del Regned’Espanya. Lajustícia actua com aescudera delspoders de l’Estat

❝ La sortida semprehi ha sigut: són elspobles, que fanles sevesindependències

❝❝No està clar si lesactuacions de l’Estatespanyol han unit elbloc independentistao en realitat l’handividit

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 27 DE SETEMBRE DEL 2018

pefacció de molts companys internacio-nals quan, després de proclamar la Re-pública, es va dir pels altaveus a la gentque marxés a casa, en lloc d’organitzar-se per defensar el Parlament, com síque es va fer en altres països. Al final noestava clar si es pretenia realment arri-bar a la independència o si es volia no-més lluitar per més autonomia, un ob-jectiu totalment vàlid però que no en-caixava amb els missatges polítics.

Un any després, quina valoració en fa,de la situació?El que més em sorprèn passat un any ésque el poble no hagi posat una nova ge-neració de polítics. I encara més quanalguns dels mateixos polítics ara tenenun discurs pràcticament autonomista isemblem mes interessants a guanyarles eleccions i recuperar la feina que aassolir la República que van proclamar.Abans es feia bandera, també cap a fo-ra, de la transversalitat del moviment,que tots estaven units per la lluita con-tra el Regne d’Espanya. Ara, la pregun-ta és si hi ha una estratègia comuna ambun relat coherent. No està clar si les ac-tuacions de l’Estat han unit el bloc inde-

pendentista o en realitat l’han dividit.

El procés català va pel camí d’eternitzar-se o serà possible trobar una sortida?La sortida sempre hi ha sigut: són elspobles, que fan les seves independèn-cies. Hi ha factors que hi ajuden, comara que a algú de fora l’interessi l’èxit dela independència de Catalunya. De fet,moltes independències s’han assolit perinteressos internacionals. Ara es co-mença a parlar que l’actual model d’Eu-ropa, el dels estats nació, porta al col-lapse econòmic i que una Catalunya in-dependent pot ser un primer pas cap aun nou model europeu de petites re-gions més àgil i efectiu. El més impor-tant és el que vol la societat. Per tant, lapregunta és fins a quin punt està dispo-sada a lluitar la gent per aconseguir laindependència. En qualsevol cas, el pro-cés català tindrà un cert interès perquèés l’exemple d’una lluita dels ciutadanscontra el deteriorament de la democrà-cia. Una lluita per més sobirania i mésparticipació política. I aquesta necessi-tat l’anirem notant a tot Europa, on elsestats cada cop estan menys al serveidels ciutadans i més del capital. ■

El titular del jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona, apetició de la fiscal, ha de-manat ara al Ministerid’Hisenda que tècnics delseu gabinet elaborin un in-forme en què es detalli ladespesa que el govern hau-ria destinat a organitzar elreferèndum d’autodeter-minació, que la GuàrdiaCivil calcula en 2,2 milionsd’euros. El magistrat JuanAntonio Ramírez tambéha ordenat a la SocietatMercantil Estatal de Ges-tió Immobiliària de Patri-moni (Segipsa), que“quantifiqui què suposal’ús d’instal·lacions públi-ques” durant l’1-O, en quèhi va haver uns 2.400 cen-tres de votació.

Aquesta pericial d’Hi-senda, clau per als judicis,havia estat sol·licitada peljutge Pablo Llarena en lacausa contra els líders po-lítics i de la societat civil alTribunal Suprem, quan elministre Montoro va asse-gurar que controlaven elscomptes de la Generalitati no s’havia gastat ni un eu-ro en l’1-O. Amb les pres-ses de tancar el cas, aquest

estiu Llarena va desesti-mar la pericial sol·licitada iva indicar que, si la fiscaliala veia necessària per al ju-dici, la demanés. Amb tot,va fer abonar als proces-sats 2,1 milions d’euroscom a fiança per l’acusaciódel delicte de malversacióde fons públics.

Ara, en una resoluciódel 13 de setembre passat,el jutge de Barcelona expo-sa que “davant les ordresdonades pel ministeri a laGeneralitat vers el controlde comptes i de la despesadel 2017 i el 2018”, que elstècnics determinin quinaquantitat es va destinar fi-nalment a l’1-O, des dequin departaments es vandonar les ordres d’autorit-

zar despesa i en quinespartides del pressupost.

Res de Mas i LloverasD’altra banda, el jutge Ra-mírez ha desestimat lapretensió de Vox d’inclou-re en aquesta causa l’ex-president de la Generali-tat Artur Mas i l’expresi-denta de l’AMI, Neus Llo-veras, els quals el jutge Lla-rena va excloure de la cau-sa del Suprem en assegu-rar que no tenien cap vin-cle amb el delicte de rebel-lió, un fet que alhora limi-tava la causa al jutge deBarcelona, el qual no potinvestigar la rebel·lió, mal-grat haver-ho recollit demanera genèrica en les se-ves resolucions. ■

a El magistrat Llarena el va refusar per poder tancar lacausa del Suprem a També es quantificarà l’ús de locals

El jutge demana aHisenda un informedels costos de l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA

Per la seva part, el titular deljutjat d’instrucció 7 de Barce-lona, que investiga més d’unavintena d’agents de la policiaespanyola per les càrreguesde l’1-O en centres de votació,ha demanat a la direcció poli-cial que li faciliti “tots” els ví-deos de les càmeres que du-ien en un casc alguns delsagents a Barcelona i que

Gent participant en la votació de l’1-O a l’institut de Sant Andreu de Barcelona ■ ORIOL DURAN

mostra la seva violència i co-mentaris despectius, comara: “On són les putes ur-nes?”, segons va avançar El-diario.es. En la providència, elmagistrat Francisco Mirallestambé requereix a la direccióde la policia espanyola queaporti “totes les ordres dona-des al servei” durant el refe-rèndum.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els vídeos policials, al jutjat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 27 DE SETEMBRE DEL 201814 | Nacional |

1180

72-1

1954

51L

V3 estrenarà aquest di-lluns a la nit el documen-tal La gent de l’escala,una producció de la tele-

visió pública i Minoria Absolutaque s’emetrà dins de la progra-mació especial que oferirà el ca-nal amb motiu del primer ani-versari del referèndum de l’1d’octubre. Aquest treball, dirigitpels periodistes Francesc Escri-bano i Jordi Fusté, posa el focusen els fets que van ocórrer al’IES Pau Claris de Barcelona,un dels que més van rebre laviolència de la policia espanyola.

El documental recull el testi-moni d’alguns votants que vanresultar ferits quan van fer “re-sistència pacífica” per evitarl’entrada dels agents al recinteescolar. La Marta és una de lesque explica com la policia li va

Tdoblegar els dits, i durant elsprimers minuts va creure que lihavien trencat. “Trobo que en elmoment de l’entrevista estavaenfadada, però ara estic tristaperquè són unes dates compli-cades”, explica després de veureel documental per primera ve-gada. Segons denuncia, va servíctima d’insults quan el seu cases va convertir en mediàtic.

Molts dels afectats que eren al’interior del recinte desconei-xien el que van viure els altresciutadans que eren al pati del’escola, i ara ho han descobertper primera vegada en l’acte depresentació d’aquesta produc-ció. Un dels casos que els va pas-sar més desapercebut és el delPau, un noi que va ser agafatper la policia “pel coll i les ore-lles” i, fins i tot, li van arribar aabaixar els pantalons. Poste-riorment, el van arrossegar perterra fins que la seva mare es va

“tirar a sobre d’ell” per protegir-lo.

La idea del documental neixa partir d’una proposta del pe-riodista Jordi Fusté, que va pre-senciar els fets i va ser l’autor deles imatges en les quals aparei-xia l’escala de l’escola amb vo-tants que eren llançats capavall. De la mateixa manera queel vídeo de la Marta, aquesttambé es va convertir en viral.

Els protagonistes del treballexpliquen que, en alguns casos,la consternació pels fets encarala tenen i, de fet, una mare es vatrobar amb la dificultat de res-pondre a les preguntes del seufill, que tenia la consigna d’acu-dir a la policia si mai es perdia ino entenia què passava. “Els po-licies aquell dia es van equivo-car”, li va dir.

El documental s’emetrà a les21.55 h i anirà seguit d’un altre,El xoc, d’Enric Vilageliu. ■

1-0 · TV3 estrena el documental ‘La gent de l’escala’ un any després del referèndum LLOC · El treball mostra com es va viure lavotació a l’institut Pau Claris de Barcelona, escenari d’episodis violents protagonitzats per la policia espanyola contra els votants

David BuenoBARCELONA

Les emocions de l’1-O

Preestrena del documental al centre cívic Fort Pienc de Barcelona, ambla presència dels testimonis i els directors ■ TV3

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIJOUS, 27 DE SETEMBRE DEL 2018

Els Mossos d’Esquadravan desmuntar ahir al ma-tí les tendes que hi havia ala plaça de Sant Jaume.Fonts de la policia catala-

na van explicar a l’ACNque retiraven “elementsen els quals es podrienocultar objectes perillo-sos” per “motius de segu-retat”. Argumentavenque, amb un nivell d’alertaterrorista de quatre sobre

cinc, les tendes “no podenestar situades” davant del’ajuntament de Barcelo-na i del Palau de la Genera-litat. Tot i això, insistienque “no s’estan desallot-jant les persones” que hiha acampades. ■

Desmunten l’acampadade la plaça de Sant JaumeRedaccióBARCELONA

La pila feta amb els elements desmuntats de l’acampada de la plaça de Sant Jaume, ahir almatí ■ ACN

L’Associació de Municipisper la Independència(AMI) impulsa la campa-nya Republiquem percommemorar l’1-O. L’as-sociació proposa als muni-cipis que, coincidint ambl’obertura dels col·legiselectorals farà un any, di-lluns a les nou del matípengin una pancarta ambaquest lema de reivindica-ció d’una república catala-na. També es demana alsalcaldes que, tot seguit, lle-geixin un manifest decompromís amb la pau i eldiàleg i amb la consecuciórepublicana. ■

L’AMI llança lacampanya‘Republiquem’per l’1-O

RedaccióBARCELONA

Un grup d’una vintena depersones encaputxadesvan agredir un jove inde-pendentista a Vilafrancala matinada de dimarts adimecres. El jove va recri-minar al grup que despen-gés llaços grocs i pancar-tes a favor de la Democrà-cia i la República a la plaçade la Vila i la plaça de SantJoan. Les xarxes socialsrecullen que els agressors,autoanomenats Grupo deLiberación del Penedés,van ser vistos a prop de laRambla, amb les cares co-bertes “per no ser identifi-cats”, com deien entreells. ■

Agressió d’unsencaputxatsa un jove,a Vilafranca

C. Morell / TaempusVILAFRANCA DEL PENEDÈS