DICTAT 1

Per donar-vos una idea de les dimensions de la Terra, us diré que, abans de la

invenció de l'electricitat, s'havia de mantenir un veritable exèrcit de fanalers.

Mirat una mica de lluny, feia un efecte esplèndid. Els moviments d'aquest

exèrcit eren exactes com els d'un ballet d'òpera. Primer venia el torn dels

fanalers de Nova Zelanda i d'Austràlia. Després entraven en dansa els de la

Xina i de la Sibèria. Llavors venien els fanalers de Rússia i de les Índies. Els

últims eren els de l'Amèrica del Sud i de l'Amèrica del Nord. Mai no

s'equivocaven en l'ordre d'entrar en l'escena. Era grandiós.

DICTAT 2

Si vols preparar un plat que no has cuinat mai val més que busquis una

recepta i t'hi fixis bé. En realitat no és gaire complicat. Només cal que

comencis pel començament i acabis pel final. També et pot ser útil donar un

cop d'ull a les instruccions d'ús dels aparells que hauràs de fer servir. Si no,

després vénen els disgustos i tot són laments... Ah, i un bon cuiner sempre

deixa la cuina neta i endreçada!

DICTAT 3

L'ésser humà al bosc sempre hi ha trobat aliment, primeres matèries,

medicaments i combustible. Avui dia en té cura i el cultiva per tal de produir

les espècies més útils. Es fan plantacions amb tots els recursos de la ciència,

la tala es duu a terme segons l'alçària... Actualment, el llenyataire fa servir

eines que tallen els troncs, els desbranquen i en pelen l'escorça. La meitat de

la producció mundial de fusta es consumeix en forma de combustible per a la

calefacció o per cuinar. La fusta és present a tot arreu a la vida quotidiana.

DICTAT 4

Eren les nou del vespre. Estirada a terra, sobre les rajoles, salvatges davant

de la llar de foc torta i rabassuda de la cuina, l'Eulàlia deixava que el Roberto li

trepitgés la panxa. L'Íngrid llegia intensament amb el colze sobre el banc i el

taló esquerre ficat en una motllura del bufet. La Gemma els havia anunciat

que s'anava a plegar roba en un altre lloc de la casa, i ho devia estar fent, ja

que mai no deia mentides.

Davant dels fogons de gas, la Clara feia experiments culinaris. L'olor de

castanyes tèbies perfumava l'aire. A fora, brogia la tempesta.

DICTAT 5

Ara és el moment. M'aixeco. No se sent ni un soroll. Surto de puntetes de

l'habitació amb el potet de pebre a la mà. Vaig per tota la casa escampant

pebre tan silenciosament com puc; escampo pebre pel passadís, per les

escales fins a l'entrada, fins que ja no en queda gens.

Torno a pujar a dalt, procurant amb totes les meves forces no esternudar.

M'escolo dins l'habitació i sacsejo la Caterina perquè es desperti.

DICTAT 6

En Raül està amoïnat perquè li han sortit uns granets a la llengua que li fan

una coïssor terrible. La veïna li ha dit que el millor és posar-s'hi un ungüent

d'herbes suïsses. El noi del quiosc li ha dit que és un mal molt freqüent entre

les persones que es mosseguen les ungles. Unes amigues li han aconsellat

que glopegi aigua de farigola... Entre tot plegat, s'ha fet un embolic increïble.

Potser val més que vagi al metge!

DICTAT 7

Avui s’ha tornat a espatllar el telèfon. Bé potser no m’explico prou bé. El que

ha passat ha estat que m’ha caigut a terra i s’ha desmuntat gairebé del tot. Jo

crec que l’he tornat a muntar bé, però no n’estic completament segur. Encara

no ho he explicat al pare. És com si el sentís abans d’hora: <<No t’he dit mil

cops que no badis tant! Porta’l cap aquí a veure si entre tots dos ens en

sortim.>> Les deu vegades anteriors l’hem pogut arreglar, però potser la que

fa onze ja passa de la ratlla, oi?

DICTAT 8

El meu besavi va ser un personatge controvertit. Uns diuen que era un geni

de la invenció. En canvi, d’altres opinen que el pobre home va embogir.

Probablement tothom té raó. Tota la vida va treballar en una fàbrica de

bombetes. A casa, es va fer un laboratori a les golfes. S’hi passava hores i

ho anotava tot en un diari, que va desaparèixer una vegada que una explosió

va fer caure l’envà de la sala. L’àvia diu que no sabien qui cridar abans: els

bombers, l’ambulància o una empresa de mudances!

DICTAT 9

Ahir l’Hèctor va tenir una nit d’aquelles que no s’obliden fàcilment. De

primer, va somiar que en comptes de l’autobús escolar hi havia una mena

d’helicòpter amb unes hèlices gegantines. A la classe, en comptes de parlar

de les hortalisses, la professora els ensenyava els sistemes de propulsió

d’un coet supersònic. A l’hora del pati, es menjava un entrepà horrorós de

puré de cacauet. Bah! Només de pensar-hi ... Després els portaven

d’excursió a un centre d’hípica, però en comptes de cavalls a les quadres hi

havia hipopòtams. Tant com li hauria agradat somiar que anava amb

hidroavió per les platges de Hawaii...

DICTAT 10

Jo, que sóc un noi decidit i despert (això m’han dit sempre!) , no vaig dubtar

noi cinc segons quan vaig veure l’anunci al diari: << Obert el termini

d’inscripció per al curset d’estudi del tro i el llamp>>. Estic convençut que al

món no hi ha res de més interessant ! Era el meu dia de sort! Ben aviat vaig

tenir feta la sol·licitud i la vaig enviar per correu. Cada dia tinc el neguit de

saber si m’han acceptat o no. El meu germà diu que sóc ben ruc, la mare diu

que , enlloc de quedar-me plegat de braços, truqui per preguntar, i el pare, de

tant en tant, em fa l’ullet. Per mi que en porta alguna de cap...