DICTAMEN DE DECLINACIÓ DELS OBJECTIUS DEL CATÀLEG DE PAISATGE DE L’AREA METROPOLITANA DE BARCELONA AL PLA GENERAL MUNICIPAL D’ORDENACIÓ

Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient (DOCE 197/30, de 21 de juliol de 2001) transposada a la Llei de l’Estat 9/2006, del 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i a Catalunya mitjançant la Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes. S'aplica íntegrament a Catalunya a aquells plans i programes l’avaluació ambiental dels quals s’hagi iniciat abans del 12 de desembre de 2013. Mentre no es produeixi l’adaptació a la llei bàsica estatal, cal adoptar les regles establertes per la disposició addicional 8a. de la Llei 16/2015, del 21 de juliol. Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. Aquesta llei estatal transposa en l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol la directiva comunitària esmentada anteriorment. El desembre de 2013, es va publicar la Llei de l’Estat 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, que unifica en una sola norma la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, i el Reial Decret Legislatiu 1/2008, de 11 de gener, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes i modificacions posteriors al citat text refós. TR de la Llei d’urbanisme de Catalunya Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, per la qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, la qual estableix per determinats plans la necessitat de realitzar un informe ambiental, que forma part del Pla corresponent, i que ha de recollir les determinacions que estableix la Directiva 2001/42/CE. El reglament d’aquesta llei, Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, estableix els continguts de l’esmentat informe amb concordança amb els que estableix la Directiva 2001/42/CE. Pel que fa a les disposicions que regulen específicament l'avaluació ambiental estratègica dels plans d'urbanisme, cal tenir en compte especialment l'article 86 bis i el redactat de la disposició transitòria divuitena del Text refós de la Llei d’urbanisme, introduïts per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, així com el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, i, molt especialment, el seu reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol), bàsicament en els articles 70, 100, 106 i 115. Llei de sòl i rehabilitació urbana Pla territorial parcial de la regió metropolitana de Barcelona

Catàleg de paisatge de la regió metropolitana de Barcelona. Pla general municipal d’ordenació de Santa Perpètua de Mogoda Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg

PART I. Identificació dels recursos paisatgístics i patrimonials i dels seus valors

Identificació qualitativa a. Som 25000 habitants i 13 polígons industrials amb 15000 llocs de treball. Un terç

del territori és urbà residencial, un terç urbà industrial i un terç agrari. Estem al cor de la unitat de paisatge de la Plana del Vallès

b. Som el resultat històric de dos nuclis de població Santa Perpètua i Santiga solcats de masies i grans finques que van caure totes elles a mans dels aristòcrates (marquès de Comillas, marques de Sanllehy, entre d’altres) Vam ser un poble sense terra, però amb un gran arrelament al treball. Tenim el territori pentinat de rieres i torrents als quals hi ha vinculat un sistema antic de mines d’aigua que per gravetat van crear el més gran regadiu del segle XIX. Avui aquest regadiu ha quedat substituït pel mosaIc agroforestal del sòl no urbanitzable que encara té una de les cooperatives agrícoles més importants del Vallès, formem part el parc natural de Gallecs i tenim uns horts familiars de gran dimensió i un gran llac municipal artificial creant noves centralitats urbanes.

c. El Cementiri articula la història d’una població que treballa fent el pas de l’agricultura

a la indústria. 1. El cementiri és un mirador 2. És una fita 3. És un espai íntim 4. S’ha silenciat al Pla especial del patrimoni i a tota la bibliografia 5. El lloc més visitat pels perpetuencs 6. Porta d’entrada 7. L’últim verd abans del canvi cap a l’escenari urbà

d. La xemeneia del catàleg de paisatge del Vapor Aranyó de Santa perpètua de

Mogoda. Mitjançant un FEDER estem impulsant un projecte especial “El Vapor de les Dones i la indústria ViVa” http://www.staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/pla-estrategic/projecte-turistic-industrial-del-vapor-aranyo-centre-dindustria-viva-feder-2014-2020-eix6

i. Es Refereix al Vapor Arranyó, realitzat pels mateixos artífex del Vapor del de Sant Martí de Provençals. Aquest Vapor del Segle XIX està en fase de rehabilitació i la seva Xemeneia forma part dels elements identificats en el Pla sectorial i Catàleg del paisatge del a Regió metropolitana de Barcelona. Serà un futur museu del treball, la dona i la indústria viva

ii. Es preveu la museïtzació dels tres BCILS (Vapor, Granja Soldevila i Esglési ade Santiga) i un itinerari integrat que també passa per la B-140, l’itinerari espectador de Can Xiol amb el cementiri al Capdemunt.

e. Estem en el gran corredor de l’àrea de la Riera de Caldes definit pel Pla Territorial de la Regió metropolitana i les Vies verdes promogudes pel Pla general municipal

d’ordenació s’han traslladat al Pla territorial i es reconeixen en el Cataleg de paisatge, incloent el PEIN de Gallecs amb el paratge de Can Banús

f. El Pla especial de patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda inclou els elements configuradors del paisatge que es classifica com a “ordinari o de proximitat i quotidià) rural i l’urbà en tots aquells components que no tenen un nivell de protecció A Al catàleg del pla especial hi ha algunes novetats que caldria incorporar.

f.1. S’ha avançat en la definició de la Mina de Can Taió que travessa Can Filuà i l’aplicació del document d’àrees d’expectativa arqueològica s’està aplicant en el sistema de concessió de llicències

f.2. La Quintana de Can Xiol. La masia de Can Xiol (i també la de can Cirera)

La masia de Can Xiol que dona nom al paratge és un testimoni de molts segles enrere que ens arriba sense la intervenció ni de grans terratinents externs ni de les transformacions del s XX. La quintana està intacta i és l’única quintana que queda en molts quilòmetres a la rodona. Van ser aquests propietaris tant vinculats al municipi que van cedir els terrenys a l’Ajuntament per a la construcció del cementiri a finals del XIX.

f.3. Una segona masia, no estudiada al Pla especial és Can Cirera (Abans can Bellsolà) es situa igualment a la vora del precipici que suposa l’AP7 f.4. Cal incorporar les declaracions de bé cultural d’interès local de Santiga (Té pla director, li cal establir els valors de les edificacions que no són l’església i les restes arqueològiques) Els inclosos al projecte estratègic Museu del Treball i la dona-Indústria viva:

Granja Soldevila (inclòs al FE Vapor

L’avaluació de plans i programes és un pas endavant per aconseguir impregnar el planejament urbanístic dels valors socials i ambientals. Tenim iniciada una estratègia territorial que desplega el Pla estratègic de Santa Perpètua de Mogoda per “Construir lligams de ciutat”, EDUSI “Construyendo lazos de ciudad” http://www.staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/edusi/edusi_ii-spm_v21_adobe.pdf

L’estratègia s’ha desenvolupat a partir de la participació ciutadana en la seva elaboració i han estat prioritzades en aquest marc participatiu en la segona edició: • L1.1. Protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural • L1.2. Rehabilitació de la ciutat i millora del medi ambient • L2.1. Rehabilitació integral de suport a grups desfavorits i reducció de la pobresa energètica • L2.2. Impuls de plans d’ocupació, promoció del talent i formació 10 • L3.1 Desenvolupament del pla de mobilitat urbana sostenible i impuls de la intermodalitat • L3.2 Augment de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables • L3.3 Modernizació de l’administració i serveis urbans amb TIC

De l’estratègia destacar alguns documents:

Cementiri de Can Xiol

Del Pla general municipal d’ordenació indicar quin és l’estat de les vies verdes i fer notar els següents factors d’actualització:

1. Entre el cementiri i el nucli central està previst un desenvolupament urbanístic en una de les vies verdes, que si no modifiquem quedarà desconnectada:

La fletxa blanca sobre el Mapa de vies verdes del Pla general indica la direcció i el punt de la imatge Acosta el corredor verd de Ca n’Oller al nucli històric i forma una línia de continuïtat cap al futur parc de les Aigües. La fita paisatgística del cementiri s’ha fet evidents a tots els visitants, però no als conciutadans.

El Pla general municipal d’ordenació preveu un sector de desenvolupament amb una xarxa viària que cal replantejar perquè els enllaços viaris definitius de l’AP7 no coincideixen amb els del Pla general. És una oportunitat poder modificar aquest planejament i introduir-hi els valors d’un patrimoni cultural.

PART II Les infraestructures paisatgístiques La interconnexió entre vies verdes i la configuració d’una anella verda configuren les estratègies tant en sentit nord sud com en sentit est oest. El factor de centralitat d’aquestes INFRAESTRUCTURES PAISATGÍSTIQUES ÉS EL PEIN DE GALLECS. A partir de la infraestructura paisatgística central del PEIN de Gallecs, a Santa Perpètua de Mogoda d’altres vies verdes configuren l’Anella verda municipal.

Anella verda: G: PEIN Gallecs/S: Santiga/O: Ca n’Oller-Cementiri/T: Torrerrusa-Salzies- Can Sabau Connectors:1. Espai central d’equipaments i parcs urbans/ 2. Alternances sobre la B-140/ 3. El nucli antic i la seva fita urbana del turó-mirador del Cementiri i la xemeneia el Vapor Les infraestructures viàries i ferroviàries (en color violeta) alteren profundament el paisatge perquè no han estat implantades amb criteris paisatgístics. Ara bé són una oportunitat per a determinades perspectives, especialment les diagonals (AP7 i Línia Papiol Mollet). El municipi de Santa Perpètua de Mogoda s’ubica a l’Àrea metropolitana en la unitat de Paisatge de la Plana del Vallès. Es tracta d’un relleu globalment planer marcat per la successió ondulada de valls i suaus careners disposats de manera paral·lela. Per aquestes valls de la planta vallesana passen els principals cursos tributaris del Besòs: Ripoll i Riera de Caldes, en són els principals i entre ells dos el sistema Riera de Santiga- Riera de Polinyà. És a la riera de Polinyà on se situa l’àmbit del present estudi.

1 2

3

G

S O

T

Segons el Catàleg de paisatge en general els camps i boscos han quedat confinats en els espais careners, mentre que les zones urbanitzades es localitzen a les valls. L’àmbit de Can Xiol és un punt carener. És el mirador. Si contemplem les cotes clau de la plana es pot apreciar la seva situació privilegiada: En color marró rró els punts alts del terme municipal

La unitat de paisatge de la Plana del Vallès.

http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/RMB/Memoria2/Cartografia/U17_C.pdf

El Catàleg indica un seguit de valors que recull i uns objectius de paisatge. Indicarem tot seguit els valors més importants i es tracta de declinar els objectius de paisatge de la Unitat de la Plana del Vallès en clau local.

Itineraris Gallecs

C. Santiga Agroforestals Ornitilògics

PART III. La declinació dels objectius del Catàleg de paisatge amb alguns exemples

1. Uns paisatges agraris dinàmics i productius, amb funcionalitat econòmica, ambiental i social, que preservin els elements culturals i històrics (murs de pedra seca, barraques de vinya, pous de glaç, recs i canals, etc.) que els doten d’identitat pròpia. - 1.1. La biodiversitat i permeabilitat ecològica se sustenta en tres elements en la matriu de mosaic agroforestal:

1. La riera com a pas naturalitzat de fauna i en el punt d’estudi altament naturalitzada encara. És el punt de pas de fauna de forma segura en sentit nord sud per superar la barrera de la B-140 però que sovint és travessada en superfície atès que presenta una important línea de contacte amb espais naturalitzats. 2. Els espais intersticials i de marge (EIM-CREAF). Els marges de l’AP7 quan la calçada discorre alta per superar la B-140. Són els que presenten major diversitat atès el baix nivell de manteniment. S’hi troben les més altes concentracions d’insectes, rosegadors i fins mamífers. Segons el “Primer estudi de caracterització dels espais intersticials de l’Àrea de Barcelona de 2015 del CREAF”, aquests espais poden arribar a donar una connectivitat robusta entre els espais extensos. 3. Els conreus i els seus marges. Apart que els marges de conreus també formen part de la xarxa dels EIM indicada en l’apartat 2, els conreus i l’arbrat associat aporten importants índex de biodiversitat especialment en matèria d’aus. 4. La baixa biodiversitat dels espais urbanitzats industrials adjacents està tota concentrada en els marges abandonats o bé en els jardins equipats de vegetació

Aquest mircrosistema de biodiversitat de Can Sabau s’integra en els marges de l’Espai agroforestal de llevant del qual mitjançat un mapa del CREAF que es va elaborar per primer cop per encàrrec dels municipis de la conca del Ripoll, el CREAF ha publicat una edició recent de l’esmentat mapa de cobertes:

CREAF: Situació de l’Espai agroforestal de llevant (Polígon negre) en relació amb els eixos estratègics (línies vermelles) proposat a l’Avant projecte de Pla territorial sectorial de Connectivitat ecològica (MInuartia 2012). Cobertes del sòl corresponent al MCMC de 2009. Enllaç: http://www3.amb.cat/repositori/PSAMB/Estudis/Estudi%20EIM.pdf

- 1.2. Elements patrimonials:

La Masia de Can Xiol amb la seva quintana, el cementiri i el seu camí. No hi ha àrees d’expectativa arqueològica detectades pel Pla general, en canvi la situació geogràfica és molt singular.

No hi afectació prevista inicial d’àrea d’expectativa arqueològica ni paleontològica general (taca en vermell) ni agrupació de troballes (en lila). Els espais en blau són els protegits pel Pla especial i catàleg de protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda i no inclou la quintana completa

- 1.3. Vinculacions patrimonials. La quintana, i el cementiri amb el seu camí no estan protegits per cap figura de protecció. Tampoc ho està tota la elevació de paisatge conreada coronada pel cementiri.

- 1.4. Accessibilitat dels conreus. Gràcies al camí del cementiri els conreus del turó de Can Xiol estan essent possibles.

2. Uns paisatges naturals i forestals ben gestionats, amb criteris productius viables ecològicament, que

compaginin l’activitat agropecuària amb l’accessibilitat per a activitats lúdiques i pedagògiques i el respecte per l’entorn natural i preparats contra les principals amenaces (incendis, erosió, canvi climàtic, espècies invasores, etc.).

- 2.1. El manteniment dels conreus del mosaic agroforestal vinculats a les masies tradicionals, estructurats per la xarxa de camins rurals, idealment coordinats per un mapa de gestió dels conreus acordat amb la Cooperativa la Perpetuenca i els altres agents agraris

-2.2. El tractament dels darreres de la indústria. Els punts de trobada entre el sòl no urbanitzable i el sòl urbà industrial mereix un tractament específic a la base del turó de Can Xiol a partir d’un tipus d’edificació que garanteixi la continuïtat dels conreus amb els acabats de coberta dels edificis a implantar en els plans urbanístics de la base del turó. Exemple http://arquitecturasocialisostenible.blogspot.com/2016/02/cobertes-enjardinades.html

Els mur verds dels darreres de la indústria urbana en contacte amb el sòl no urbanitzable .

Suggeriment de jardí vertical a la possible tanca industrial

-2.3. La creació d’una franja verda nova i àmplia acompanyant un recorregut al punt 3 a tocar de l’AP7 que garanteixi la continuïtat de les alternances amb la B-140, i que alhora serveixin de pauta per connectar a l’altre costat de l’AP7 al paratge de Can Xiol.

Indústria arquitecturada

La Masia de Can Sabau

Tanca industrial

Espai residual a tractar

-2.4. Les fites paisatgístiques i les franges alternades de paisatge ondulat de les vies verdes i els seus connectors a través de l’espai central del Castell de Mogoda al castell de Can Taió per unir el PEIN de Gallecs-Can Banús amb EAL-Santiga tenint en compte que pel nord hi ha continuïtat a la serralada pre-litoral i entre Santiga i Gallecs hi ha la via verda que mor a Ca n’Oller i el turó de Can Xiol trencada per l’AP7 3. Uns paisatges a l’entorn dels rius Besòs, Foix, Llobregat i Tordera i de la resta de cursos hídrics

metropolitans amb continuïtat i qualitat tant en els trams urbans com naturals mitjançant la millora de la gestió de l’aigua i dels hàbitats, la restauració i l’assignació d’usos socials i naturals compatibles.

-3.1. Els hàbitats en espais intersticials i de marge (EIM-CREAF). Els marges de l’AP7 quan la calçada discorre alta per superar la B-140. Són els que presenten major diversitat atès el baix nivell de manteniment. S’hi troben les més altes concentracions d’insectes, rosegadors i fins mamífers. Segons el “Primer estudi de caracterització dels espais intersticials de l’Àrea de Barcelona de 2015 del CREAF”, aquests espais poden arribar a donar una connectivitat robusta entre els espais extensos.

-3.2 Els hàbitats en conreus i els seus marges. Apart que els marges de conreus també formen part de la xarxa dels EIM indicada en l’apartat 3.1, els conreus i l’arbrat associat aporten importants índex de biodiversitat especialment en matèria d’aus.

-3.3. Les línies de mitja i alta tensió 4. Unes infraestructures de mobilitat, energètiques i de telecomunicacions (xarxa viària i ferroviària,

conduccions de gas i electricitat, etc. ) amb una bona inserció paisatgística, especialment les viàries. - 4.1. La B-140 com una carretera paisatgística a la qual associar un carril bici, el tractament verd dels marges amb alternança amb arbres d’alt port i amb nous passos transversals per tal que el sistema de camins rurals pugui travessar en les manifestacions de les vies verdes. Comporta el tractament en verd, encara que acabin essent una franja lineal del punt 1 sobre la b-140 davant la nova edificació que giri cap al sud, des del Ripoll fins a la riera de Caldes.

- 4.2. Les rotondes com a portes urbanes haurien de tenir ben identificades les credencials municipals en matèria de paisatge, d’orientació i d’accessibilitat i benvinguda als nuclis:

4.3 el valor simbòlic de la Rotonda amb el monument als carreters

5. Un sistema d’itineraris i miradors que afavoreixi la connectivitat respectuosa entre les ciutat, els espais rurals, els espais naturals i els elements paisatgístics significatius (miradors, fonts, patrimoni cultural, elements amb valor simbòlic, etc. ) que emfasitzi les panoràmiques més rellevants i que permeti a la població interactuar amb la diversitat de matisos dels paisatges urbans, periurbans , rurals o naturals de la Regió Metropolitana de Barcelona.

5.1. Els itineraris transversals a les vies i ondulacions generen punts baixos i punts alts.

5.2. Cal tenir en compte la proximitat de l’itinerari del Museu del treball i la indústria viva que vincula

tres equipaments municipals (Vapor Aranyó, Granja Soldevila i paratge de Santiga) i a més integra

una bona part del patrimoni arquitectònic en castells i masies entre d’altres masies del sòl rural.

6. Uns fons escènics que mantinguin els referents visuals identitaris de la Regió metropolitana de Barcelona

6.1. La serralada pre-litoral és el teló de fons Sant Lloreç del Munt Puig de la Creu Puig Solanes Serra d’Ocata (La Mola)

6.2. La serralada litoral Els fons escènics de la serralada litoral son la Serra de la Conreria amb el Turó de Donadeu cpm a fita més centrada. Més cap a ponent hi ha Collserola. No es consideren objectius específic sobre dita serralada. 7. El sistema de ciutats compactes, amb un creixement i uns límits urbans ordenats acuradament i

endreçats paisatgísticament, amb complexitat d’usos, que evolucioni d’acord amb la identitat del llocs i les seves pre-existències, evitant els creixements aïllats i la banalització.

- 7.1.Per aconseguir recuperar el reconeixement ciutadà dels valors patrimonials i paisatgístics del cementiri cal que siguin apreciats els seu valors intrínsecs i el de la unitat turó de Can Xiol

- 7.2. la preexistència de la masia de Can Xiol i la seva quintana és l’espai de contacte amb

el nucli históric - 7.3. La força dels xipresos remarcan el camí que no té teló de fons i que desapareix davant

del tancament del mur de la masia de Can Xiol-

- 7.4. El mimètic aspecte de terrasses dels camps i de la solució de la rotonda

8.Unes urbanitzacions endreçades, dotades d’elements de qualitat paisatgística, que mantinguin els elements d’identitat i minimitzin el seu impacte visual.

- 8.1. El diàleg amb les edificacions significades. 8.1.1. El Catàleg de paisatge ha catalogat la xemeneia del Vapor Aranyó. És una fita de les

principals que centrarà en breu tota la lògica històrica de Santa Perpètua de Mogoda perquè s’hi implantarà el Museu del treball i la indústria viva.

8.1.2 El diàleg amb les edificacions significades. La nova edificació a situar en l’equipament ha de resoldre a nivell de visuals i alhora a nivell de no inundabilitat la seva posició en altura. Es proposa una nova rasant a la mateixa altura que les dues edificacions amb les quals ha de participar de la rotonda de la B-140 amb la B-142, la cota 86, la rsant dominant de la rotonda, que s’apropa (només a un metre per sota) tant a la pròpia masia de Can Sabau com a la indústria arquitecturada. Mantenen una certa relació en la inclinació de la coberta.

8.2. Caldrà eliminar la contaminació publicitària i regular que no es puguin implantar les pantalles publicitàries ni els taulells d’anuncis. Les imatges corresponen només a l’àmbit del PEU21:

9. Unes àrees especialitzades (industrials, logístiques, comercial, de producció d’energia) amb major qualitat estètica, funcionalitat i integració paisatgística, especialment les de nova creació.

- 9.1. Punts de diàleg amb el paisatge Els nous usos en els espais frontissa han de tenir un diàleg entre les edificacions a implantar i el paisatge a través de cobertes enjardinades i de jardins verticals combinats amb els murs tradicionals de la quintana i les vegetacions històriques.

- 9.2. La Usabilitat condicionada per les infraestructures. L’autopista genera una franja inedificable de 50 m i 500 metre de limitacions per causa del risc que comporta el transport per mercaderies, igualment condicionat és l’ambient atmosfèric i el soroll. En aquesta franja no és possible ni incloure habitatges ni incloure altres vulnerables.

- 9.3. Els criteris de complexitat radiquen en ser l’espai frontissa entre el món rural i l’industrial i alhora la seva potencialitat deriva de l’alta accessibilitat i connectivitats.

-9.4. La complexitat en el replantejament del planejament urbanístic vigent en el Pla General i el Pla especial de protecció del patrimoni.

Imatges de l’annex a les Normes urbanístiques del Pla general municipal d’ordenació:

Al Pla especial i catàleg de Can Xiol no es va identificar el valor de la Quintana

RESUM COMPRENSIU El municipi de Santa Perpètua de Mogoda s’ubica a l’Àrea metropolitana en la unitat de Paisatge de la Plana del Vallès. Es tracta d’un relleu globalment planer marcat per la successió ondulada de valls i suaus careners disposats de manera paral·lela. Per aquestes valls de la planta vallesana passen els principals cursos tributaris del Besòs: Ripoll i Riera de Caldes, en són els principals i entre ells dos el sistema Riera de Santiga- Riera de Polinyà. És a la riera de Polinyà on se situa l’àmbit del present estudi. Segons el Catàleg de paisatge en general els camps i boscos han quedat confinats en els espais careners, mentre que les zones urbanitzades es localitzen a les valls. L’àmbit és a una zona vall que es connecta amb la Via verda que hi ha llevant del Ripoll a través de la Torre Ferrussa i forma part de l’espai més ampla de dita via verda estructurada pel sistema de rieres Santiga-Polinyà. Discorre la ruta verda itinerari no motoritzat en l’àmbit de la modificació de Pla núm. 85 Ripoll-est –Sentmenat del Catàleg i identifica el seu valor agronòmic i forma part de la via verda identificada com a “Espai agroforestal de Llevant” -del Ripoll-.L’AP7 trenca aquesta via verda transversalment, seguint el traçat de la Via Romana. Aquest impacte té efectes en el paisatge tant de caràcter urbà com de caràcter rural El valor històric de les masies, continua indicant el Catàleg de Paisatge de la Regió metropolitana de Barcleona articula els espais encara rurals. Cal declinar en clau local els 11 objectius de paisatge.

CONSELL ASSESSOR DE L’URBANISME DE JUNY DE 2018

ANNEX 1 Resum bàsic de les previsions del Pla Territorial Metropolità de Barcelona Aquesta condició queda recollida al Pla Territorial metropolità de Barcelona aprovat definitivament el 20 d’abril de 2010. El Pla articula les propostes en base als tres sistemes bàsics del territori: espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat. Pel que fa als espais oberts, el Pla proposa un espai de protecció especial pel seu interès natural i agrari, que ocupa tot el sòl no urbanitzable del municipi, el Pla també proposa un connector amenaçat per continus urbans i un corredor fluvial. Santa Perpètua de Mogoda, i part de l’entorn territorial de la Riera de Caldes al qual pertany, es troben dintre d’un àmbit de reforçament nodal metropolità, concretament aquesta és una àrea urbana de polarització. Aquestes àrees i eixos nodals tenen com a finalitat completar el sistema de ciutats de l'Arc Metropolità i altres nodes de caràcter comarcal, i són bàsics per tal de garantir un funcionament integrat i coherent del sistema nodal de ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.

D’acord amb el PTMB, en el cas concret d’aquesta zona, com àrea urbana de polarització de la Riera de Caldes es pretén reforçar el paper dels espais centrals urbans dels municipis, transformant assentaments d’urbanització dispersa i evitant aquest tipus de creixements en el futur.

La petita dimensió dels centres urbans existents en aquestes àrees, en relació amb les seves dimensions globals, implica que l’objectiu de les operacions urbanes a desenvolupar, en els indrets de millor accessibilitat territorial, sigui la dotació de noves peces de centralitat amb funcions i equipaments de referència per a les àrees urbanes del seu entorn.

Les actuacions previstes pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) consisteixen en la creació de dues noves centralitats localitzades a l’entorn de la nova estació de ferrocarril de la nova línia orbital i al nucli de Santiga. Aquestes noves peces urbanes, tenint unes bones condicions d’accessibilitat global, poden assolir un paper de centre urbà al servei d’àmbits territorials més grans. Els plans urbanístics han de desenvolupar les àrees corresponents a aquesta estratègia, afavorint la localització d’equipaments públics, col·lectius, de tipus comercial i de lleure d’escala superior a la local i l’establiment d’àrees d’activitat econòmica que requereixin un elevat nivell d’accessibilitat amb transport públic i un ús intensiu del sòl. El PTMB també preveu la creació d’una nova àrea d’extensió urbana d’interès metropolità (que correspon a l’ARE de Can Taió) Aquestes àrees són sectors o conjunts de sectors de sòl urbanitzable existents o a classificar pel planejament urbanístic que per la seva dimensió, localització o característiques siguin d’interès metropolità. Les previsions en matèria de centralitats no alteren la present modificació puntual de Pla general

Pel que fa als espais oberts el Pla Territorial estableix unes estratègies que afecten molt directament la present modificació puntual de Pla General i per a la qual caldrà tenir en compte que el Pla Territorial consolida la Via Verda de l’Espai agroforestal al llevant del Ripoll que arriba fins al paratge de Can Sabau i manté el règim de sòl no urbanitzable als mateixos límits del Pla general municipal d’ordenació ordenant mantenir la contenció delscorresdors urbans en les seves estratègies de vora