diccionari etimològic de la mitologia grega herois · després de vint anys de treball, el gran...

Diccionari Etimolgicde la Mitologia Grega

Herois

www.demgol.units.it

Darrera actualitzaci: 14/05/2017

Idioma: Catal

Nombre de termes: 393

Diccionari Etimolgic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it

Desprs de vint anys de treball, el gran Diccionari Etimolgic de la Mitologia Grega multilinge OnLine (Demgol) avui (2013) s ja operatiu i profitosament consultable a les Escoles i les Universitatson encara s'ensenyen les cincies humanstiques, i all on trobin til accedir a un saber que estroba a la base del desenvolupament de les cultures europees i occidentals en general.

Tradut quasi del tot de l'original itali a les llenges espanyola i portuguesa, i (encara parcialment)en francs i en catal (esperem tirar endavant tamb la traducci anglesa, que est aturada ambpoques entrades), el diccionari forneix a docents i estudiants, amb una rapidesa i una eficciaimpensables per als volums tradicionals impresos en paper, la possibilitat de tenir una informaciimmediata sobre els noms del mite dels quals alg vulgui saber ms (sobretot pel que fa alspersonatges menors), amb una tria de les fonts principals, controlades de primera m sobreles edicions ms fiables i ms recents. Per sobretot, el DEMGOL ofereix d'aquests noms unaetimologia fiable, amb una breu discussi sobre les altres interpretacions que eventualment, apartir de l'anlisi i l'escrutini de les recerques antigues i modernes dels lingistes, semblin errades.Quan s del cas, sn assenyalats acuradament els noms i els termes d'origen micnic. A l'interiordel diccionari s'est completant un ndex etimolgic acurat dels "Nomina Homerica".

No cal passar per alt tampoc l'aparat, en vies d'ampliaci, de les imatges (i dels links), que nopretn documentar la gran massa de representacions icniques antigues del mite grec (per aaix existeixen ja enormes Lxics Iconogrfics, generalment a costos prohibitius), sin que mirad'evidenciar la supervivncia i l'eficcia dels models mtics a les arts i en la cultura moderna,inclosa la meditica, des del Renaixement fins als nostres dies i en el futur.

El desenvolupament ms important que hem pogut assolir s l'elaboraci de tot el materialen formats que seran consultables en PDF i sobretot en E-PUB. Aix permetr als usuarisinternacionals, del Brasil a Frana, de l'Argentina a Itlia, de Mxic a Angola, consultar el DEMGOLen qualsevol receptor informtic, Ipad, Smartphone, Tablet, i naturalment en els PC o MAChabituals.

La feina, iniciada el 1992 amb una tesi doctoral de Carla Zufferli, va endavant sota la direcci deEzio Pellizer, amb la collaboraci (present i passada) de molts membres del GRIMM: FrancescaMarzari, Luisa Benincampi, Stefano di Brazzano, Alberto Cecon, Alberto Pavan, Ilaria Sforza,Ingrid Leschiutta; han treballat en la traducci francesa Francesca Marzari i Franoise Ltoublon(grup HOMERICA, Grenoble); en l'espanyola lvaro Ibez (Granada), Josep Antoni Clua Serena(Barcelona), i avui sobretot Diana de Paco Serrano (Mrcia). Al Brasil, sn molt actius MatheusTrevizam, Tereza Virgnia i Manuela Ribeiro Barbosa, i Antonio Orlando Dourado Lopes. La traduccicatalana avana sobretot grcies a Vicky Alsina, Daniel Ramon, Xavier Riu i Nereida Villagra.

1


ABAS1. Guerrer troi, fill d'Euridamas 2., mort per Diomedes (Hom. Il. 5, 148); segons altres tradicions, seria fill de Posid

i de la nimfa Aretusa. 2. Ms fams era l'antic rei d'Argos, fill de Linceu i d'Hipermestra, inventor de l'escut, pare dels

bessons Acrisi i Pretos (Apollod. Bibl. 2, 2, 1; Serv. ad Aen. 3, 286). 3. Un tercer Abas, besnt de l'anterior, s fill de

l'endev Melamp (Apollod. Bibl. 1, 9, 13).

tim incert, de formaci no grega, com sembla indicar el sufix -nt-; el sentit de "Gegant" proposat amb dubtes a Pape

i Benseler no sembla fonamentat.

BDEROSFill d'Hermes o de Posid i de la nimfa Trnia (Pind. Paean. 2, 1-2; 104-106), natural de Locris, ermenos d'Hracles.

Acompany l'heroi en la recerca de les eugues canbals de Diomedes, i fou devorat per elles (Apollod. Bibl. 2, 5, 8).

Vora la seva tomba, Hracles fund la ciutat d'Abdera, en la costa Trcia, cf. Hellan. Lesb. Fr. 105 Fowler (= Steph.

Byz. s. v. ), prop de la desembocadura del riu Nestos. Segons Filstrat d'Atenes, el qual descriu una pintura que

representa amb molta vivacitat les exquies d'A., Imag. 2, 25, no hauria fundat noms la ciutat sin tamb certmens

anyals de tota mena d'esports tret de les curses de cavalls, per raons ben comprensibles.

S'ha d'excloure qualsevol relaci entre el nom d'A. i "lluita", (Room's Classical Dictionary) amb el sentit de "fill de

la batalla". Potser es podria relacionar, en canvi, amb la glossa de Hesiqui (a Hipnax). En aquest cas,

el sentit fra l'"home del fuet" i podria tenir un origen anhellnic.

Motiu: Eponmia

BLEROSCombatent troi, mort d'un cop de llana per Amtloc, fill de Nstor, durant una batalla ferotge combatuda entre els

rius Xantos i Simoentos (Hom. Il. 6, 32-33. No hi ha ms notcies d'ell.

L'escoli ad loc. imagina una - potser privativa, i un (no testimoniat) , , adj. , d'interpretaci difcil;

per no ajuda gaire tampoc la glossa hesiquiana "brides", i menys encara el recurs a , "esquer,

insdia, trampa" (escptic tamb Wathelet, Dictionn. des Troyennes, p. 144). L'antropnim resta doncs inexplicat.

ACAMAS1. Cap traci entre els ms valents, aliat amb els troians al costat de Proos (Hom. Il. 2, 844-845; 5, 462-469). s fill

d'uxor i fou mort per iax d'un cop de llana al front (Hom. Il. 6, 7-10). 2. Fill d'Antnor i germ d'Arquloc (Hom.

Il. 2, 822-823; 11, 60), al costat del qual, i juntament amb Eneas, condueix el quart grup de guerrers troians (Hom.

Il. 12, 98-100); triomfa en una topada amb Prmacos venjcant la mort del seu germ i, rebutjat un atac de Peneleu

(Hom. Il. 14, 476-489), mor colpit a l'espatlla dreta per Meriones mentre torna a pujar al carro (Hom. Il. 16, 342-344).

3. Fill de Teseu i de Fedra, germ de Demofont (Diod. Bibl. 4, 62), esdev objecte de l'amor de Ladice, de qui t un

fill, Mnitos (Parth. Narr. amat. 16), crescut a casa d'Etra, la seva via; tornant de Troia, arriba a Trcia, on tamb

2


Fllide se n'enamora (Apollod. Epit. 6, 16); a Xipre funda una colnia i mor en caure del cavall sobre la seva prpia

espasa (Tzetz. ad Lycophr. 494).

Nom grec, s un compost privatiu que reprodueix exactament l'adjectiu , amb prefix privatiu - i radical -,

derivable de , "fatigar-se", "sofrir", que aqu ha de ser ents amb valor passiu; significa "l'infatigable". Per a

una formaci semblant, cfr. Adamas; Wathelet, Dictionnaire des Troyens n. 17, pp. 242-249; von Kamptz, Homerische

Personennamen, 63 a, p. 166; Room, Rooms Classical Dictionary s. v. p. 20).

ACATES1. Nom d'un troi que acompany Enees fins a Itlia (Verg. Aen. 1, 120); 2. i d'un tirr company de Dions (Nonn. Dion.

13, 309; 37, 350).

El nom significa "gata" i probablement s un manlleu (Chantraine, DELG, s. v.).

()ACES(S)MENOSPare de Peribea 3. i avi de Pelgon, s esmentat tan sols una vegada a Hom. Il. 21, 143-144.

Formaci participial del verb , cfr. l'aorist (von Kamptz, Hom. Personennamen 62 a, b, p. 164,

cfr. Imenos, Ilmenos, rmenos); podria significar "el qui s guarit" (ms improbable el sentit mitj, "el qui ha guarit

d'una malaltia", Pape - Benseler s. v.: "heilbringer"). Segons Wathelet, Dictionnaire des Troyens n. 19 pp. 250-251),

podria ser d'origen no grec, potser macedoni, lligat a la ciutat de (), que segons Steph. Byz., Ethn. s.

v. , va ser fundada precisament pel nostre heroi. Per l'accent, cfr. Schol. Hom. ad loc.,

, , com Dexamens e Tisamens.

Motiu: Eponmia

ACTEFill d'Aristeu i d'Autnoe, criat pel centaure Quir; fou devorat al Citer pels seus propis gossos a causa de la clera

d'rtemis, per haver-la vist nua prop d'una font (Hes. Theog. 977; Apollod. Bibl. 3, 4, 4).

Aquest nom podria derivar de , "cap, costa escarpada" i significar "el qui viu en un cap".

CTORHeroi tessali, rei de Feres, que acoll Peleu i li transmet el seu reialme en morir (Apollod. Bibl. 1, 7, 3; 8, 2).

3


Aquest nom s testimoniat ja en micnic en la forma A-ko-to (KN Sc 239). Significa "capitost", ja que deriva del verb

, "conduir" amb el sufix - tpic dels nomina agentis.

ADAMASGuerrer troi, participa a l'assalt de les muralles dels Aqueus combatent al costat del seu pare, el rei sios 2. (de qui li

ve el patronmic ), amb un grup de companys, entre els quals Imenos, un Orestes, Toones i un Enomau (Hom.

Il. 12, 137-140). Desprs de l'intent de matar Antloc, fallit grcies a la intervenci de Posid, que fa inofensiva l'arma

d'Adamas, aquest rep al seu torn una llana del cretenc Meriones al baix ventre i hi perd la vida. (Hom. Il. 13, 560-574).

A ell i altres herois troians els cercar Hctor, que els planyer desprs juntament amb Paris (Hom. Il. 13, 754-773).

Nom propi derivat del substantiu com (Hes. Theog 161, [Hes.] Scut. 137) "acer", s compost del prefix privatiu

- i del tema -, participi en - aqu amb valor passiu. El tema s tamb molt productiu en diatesi activa, en

tota l'antroponmia grega (cfr. Laodamas, Ifidamas, Quersidamas, Euridamas, Polidamas). Significa doncs "indomable",

"invencible", (Wathelet, Dictionnaire des Troyens n. 9, pp. 167-170). El podem acostar, pel significat, a Acamas,

"l'infatigable" (, de - i , "fatigar-se", "sofrir"), a qui sovint Adamas s sobreposat; s tamb proper per

formaci als compostos en - (vegeui Atlas, Von Kamptz, Homerische Personennamen 28 a 1, p. 83; 63 a 1, p. 166).

Noms en llat s testimoniat tamb un femen Adamanteia (inexistent en grec), lli que es trobava a les primeres

edicions d'Hygin. Fab. 139, i que evidentment cal corregir en Amaltea.

ADRASTNom del rei d'Argos que accoll Tideu i Polinices, els don les filles rgia i Depile com a esposes i els gui en l'expedici

contra Tebes (Hom. Il. 2, 572).

Es podria tractar d'un adjectiu verbal amb - privativa del verb -, "fugir", i significaria "aquell que no cerca

de fugir" (Chantraine, DELG, s. v. ), si s'entn amb valor ativ, o millor "aquell de qui no es pot fugis", si se

li dna un valor passiu. Wathelet (Dictionnaire des Troyens de l'Iliade, pp. 170-171) defensa, tanmateix, que s difcil

de justificar la presncia de la -, ja que el tema de - s - i no pas -; podria ser estrany al grec,

per s un nom slidament atestat a Grcia, i tamb n'existeix el femen , un altre apellatiu de Nmesis,

cfr. Aesch. Prom. 936. Potser es tracta, doncs, d'un nom prehellnic, i la derivaci de podria ser deguda

a una etimologia popular.

AGACLESPare d'un dels Mirmidons, regnava a la ciutat de Budeos (potser a la Tesslia o la Becia; Eustath. Comm. ad Il. 16,

570-574); el succe el seu fill Epigeu, que an a l'exili per haver mort un noble cos i fou acollit benvolament per Peleu

i Tetis a Ftia (Hom. Il. 16, 570-571), per acabar morint a Troia per m d'Hctor.

4


Simple compost del prefix - i de , significa "molt gloris", "de glria abundant", cfr. Agatocles, Megacles,

Pricles.

AGAMEDESNom de l'arquitecte fill d'Estnfal, que amb els fills Trofoni i Cerci constru molts famosos edificis a la Grcia arcaica

(Pausan. 8, 4, 8; 10, 2).

Es tracta d'un compost de -, prefix de refor, i del verb , "meditar un projecte, tenir en ment", i per

tant significa "aquell que pensa molt". Tamb n'est atestada la forma femenina Agamede (, a Hom. Il. 11,

740-741), filla d'Augia i esposa di Mulios, maga experta en frmacs i verins.

AGAMMNONFill d'Atreu, germ de Menelau, marit de Clitemnestra; comandant suprem de l'exrcit aqueu a la guerra de Troia (Hom.

Il. passim).

El nom s un compost d'-, prefix reforatiu; la segona part del compost provoca alguna incertesa. S'ha proposat

la hiptesi que es basi en -, derivat de , "comandar" (Carnoy, DEMGR, sost aqiesta hiptesi); segons

Kretschmer ("Glotta" 3, 1912, p. 330) aquesta interpretaci no s acceptable. Hamp ("Glotta" 49, 1971, pp. 21-24) dna

suport a la hiptesi ja sostinguda per Heubeck (Gedenkschrift Brandenstein, pp. 357-61) segons la qual deriva d'*-

-, amb mettesi * > : el nom derivaria, doncs, de , "resistir", amb forma expressiva redoblada, i

significaria "aquell que resisteix amb fora". Van der Valk (in Snell, Lex. fr. Ep., col. 34) sobre bases anlogues l'interpreta

com "el molt vital, ple de fora".

AGAPNORFill d'Anceu i d'o, cap del contingent arcadi, an a la guerra d Troia procedent de Tegea (Hom. Il. 2, 609 ss.).

El nom s un compost del verb , "estimar" i d', "home"; podria significar "aquell que estima els homes" o

b "aquell que estima el coratge viril" , cfr. altres antropnims com - , - , - , - ,

en qu la part nominal del compost sembla ser sobretot , mentre que a - sembla que preval el sentit

d', "coratge viril", que tamb es troba a nombrosos compostos adjectivals.

AGASTENESFill d'ugia, germ de Fileu, pare de Polixn, el comandant de deu de les 40 naus del contingent enviat per l'lide,

(Hom. Il. 2, 615-624), que apareix tamb en els catlegs dels pretendents d'Elena; aquest ltim retornar s i estalvi

de Troia, i engendrar un fill de nom Amfmac 3. (Pausan. 5, 3, 4).

5


Nom d'interpretaci simple, compost del prefix reforatiu -, i -, "fora", molt productiu en els antropnims

grecs; significa doncs "dotat de molta fora" (von Kamptz, Homerische Personennamen, 31 a 2, p. 89), cfr. Demstenes,

Euristenes, Megastenes, etc.

AGSTROFOSA Homer s un guerrer troi, fill de Pe, mort per Diomedes d'un cop de llana a la natja mentre combatia, a peu dret,

a primera fila, havent-se allunyat distretament del carro i del seu escuder (Hom. Il. 11, 338-342; 368; Diomedes s ferit

per una fletxa al peu mentre intenta treure-li la cuirassa, 11, 373; cfr. Scholia ad l., Eustath. 3.207.12 ad l., Etym.

Gudianum, 235, 15 s. v. , sobre els compostos en -).

Wathelet (Dictionnaire des Troyens n. 5, pp. 148-149) cerca un lligam entre aquest antropnim i la histria bllica en

qu es troba implicat, intilment. Pot significar "des sehr Wendige", s a dir "molt gil en els moviments" (von Kamptz,

Homerische Personennamen 22 a 1, p. 71), cfr. Epstrofos, "impetus en l'atac"), i doncs "que es gira amb molta

empenta contra l'enemic", del prefix -, actiu en molts compostos, i el verb , "girar-se, adrear-se", "girar,

rotar cap enrere". Menys probable (per possible) "el qui sap fer girar el carro de manera excellent".

AGATFill de Pram, citat tan sols en l'ltim cant de Hom. Il. 24, amb l'eptet , "illustre"; amb altres vuit germans i

germanastres seus, s renyat pel seu vell pare, impacient per preparar el carro per anar a recuperar el cos d'Hctor.

Simple formaci amb sufix - de l'adjectiu , "bo", "valent", amb retracci de l'accent. El micnic coneix un

genitiu a-ka-ta-jo-jo (PY En 659), interpretable com (per tamb com ). No sembla necessari pensar

en un hipocorstic per Agatocles o Agatodor (Wathelet, Dictionnaire des Troyens, I, p. 147); el nom, de tota manera,

s molt difs en grec, i s un dels molts exemples d'onomstica perfectament grega en el camp troi.

AGELAUNom fora difs; a Homer trobem: 1. un oficial grec mort per Hctor amb uns altres vuit comandants () a Hom.

Il. 11, 301-304; 2. un guerrer troi, fil de Fradmon, el primer que fou mort per Diomedes. Aquest, havent passat el

fossar amb els seus cavalls, li clav una llana a l'esquena que li sort pel pit i el fu caure del carro amb les seves armes

(Hom. Il. 8, 253-260); 3. esclau de Pram, el rei li encarreg que exposs Paris a l'Ida, per ell s'entendr i es qued

el nen com si fos seu; Apollod. Bibl. 3, 12 5 (149-150); 4. un dels pretendents de Penlope, fill de Damstor, intenta

convncer Telmac perqu consenteixi a les noces de la mare (Hom. Od. 20, 321 ss. Vol empnyer Melanti i altres a

sortir del palau i donar l'alarma, durant la matana dels Pretendents (Od. 22, 131, 136, 212) i s mort per Ulisses d'un

cop de llana (Od. 22, 292-293); 5. fil d'Hracles i d'mfale, fundador de la nissaga dels reis de Ldia, Apollod. Bibl. 2,

7, 8 (165); 6. fill d'Eneu, rei de Calid, i germ de Meleagre; Antonin. Lib. Metam. 2.

6


Compost del verbo , "guiar, conduir", i del substantiu , "poble en armes", anleg de Agnor, podria ser ja

testimoniat en el micnic a-ke-ra-wo KN Vc 316 (llegit tamb ), on existeix tamb el nomen agentis ra-wa-

ke-ta (PY Un 718, 9, etc.) interpretat generalment com *-, "cap de les tropes armades".

AGNOR1. Fill de Posid i Lbia i pare d'Europa, Cadme, Fnix i Clix (Apollod. Bibl. 2, 1, 4; 3, 1), descendent de l'argiva o.

2. Entre els altres personatges amb aquest nom, recordem un heroi troi, fill d'Antnor, citat sovint a la Ilada (21,

544-599 i passim).

El nom significa "que condueix els homes, coratjs", i s un compost d', "conduir" i d', "home". Room (Room's

Classical Dictionary, p. 32) i von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 99), per, sostenen que la primera part

del nom s el prefix de refor - i que el nom significa "molt viril, coratjs". Sembla molt preferible la primera

interpretaci, perqu els compostos en - solen estar fundats sobre verbs (Wathelet, Dictionnaire des Troyens de

l'Iliade, p. 154).

GRIOS1. Gegant mort per les Moires juntament amb Toone a la Gigantomquia, mentre els dos fills de Gaia combatien contra

els dus; Apollod. Bibl. 1, 6, 2. 2. Fill de Porteu i germ d'Eneu (rei de Calid a Etlia, avi de Diomedes) i de Mela,

amb els quals vivia a Pleur (Hom. Il. 14, 116-118). T sis fills (un s Tersites), els quals priven Eneu del poder en favor

del seu pare, abans de marxar a la guerra de Troia (Apollod. Bibl. 1, 8, 68). Segons Higini, desprs de la caiguda de

la ciutat, Diomedes, havent sabut la caiguda del seu avi, deposa grios, que per aquesta ra se sucida (Hygin. Fab.

175, 242 i Antonin. Lib. Metam. 37, 1). 3. Centaure que Hracles expuls tirant-li carbons encesos. grios havia estat

atret per l'olor del vi cap a l'odre de Folos, obert durant el quart treball del semidu, que passava per Arcdia (Apollod.

Bibl. 2, 5, 4). 4. Germ d'Oreios, s un gegant traci nat de l'uni de Polifonte amb un s; va ser transformat pels dus

en voltor com a cstig per la seva cruel bestialitat (Antonin. Lib. Metam, 21). 5. Fill de Circe i d'Odisseu, germ de

Latinos i de Telegonos (Hes. Theog. 1011-1014).

Derivat directament de l'adjectiu , "selvatge", "no domesticat", i tamb "fero", "violent"; Von Kamptz,

Homerische Personennamen 4 b 1, p. 14, l'acosta al compost , no casualment el seu nt. Com que la

muntanya, zona salvatge, s normalment destinada a activitats conectades amb la cacera, s'explica fcilment que el

terme pugui significar tant "el qui cultiva la terra" (Chantraine, DELG, s. v. ) com "el qui caa en territori

salvatge".

IAXNom de dos herois homrics: 1. el fill d'Oileu di Locres (Hom. Il. 13, 46; 23, 754); 2. el fill de Telam, rei de Salamina

(Hom. Il. 2, 553; 7, 183); aquest s'occ llenant-se sobre la prpia espasa, cfr. la tragdia de Sfocles iax dedicada a ell.

S'han fet diverses hiptesis per a la interpretaci d'aquest nom: 1) ja s antiga la connexi, del tot fantasiosa, amb

, "guila" (Hes. Fr. 250, = Schol. ad Pind. Isth. 6, 53; Apollod. Bibl. 3, 12, 7); 2) es podria confrontar amb

, "terra" (Chantraine, DELG; von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 168; Van der Valk, a Snell, Lex. fr. Ep.,

7


col. 232), i significaria "el terrigen", "el descendent d'Aia"; 3) ja atestat en el micnic ai-wa (Kn Np 973), potser com

a nom d'un bov, podria tractar-se d'un hipocorstic d', "viu", de l'indoeuropeu *aiu+unt-, "que t fora vital,

vivacitat" (Mhlestein, "Studi Micenei" 2, 1967, pp. 41-52; Carnoy, DEMGR i von Kamptz, Homerische Personennamen,

p. 368).

ALALCOMENEUHeroi beoci fundador de la ciutat d'Alalcomene a Becia (Pausan. 9, 33, 5).

El nom deriva del verb , "rebutjar un perill, un enemic", aorist amb redoblament de la rel -.

Motiu: Eponmia

ALSTOR1. Fill de Neleu i de Cloris, germ de Nstor ([Hes]. Fr. 33 M.-W., v. 9; cfr. Asclep. Tragyl., Fr. 21 Villagra (19 a FHG),

= Schol. Apollon. Rh. 1, 156b), mort per Hracles juntament amb els altres Neleides de Messnia, tret de Nstor;

Apollod. Bibl. 1, 9, 9. 2. Pare de Troos, guerrer troi mort per Aquilles (Hom. Il. 20, 463, noms com a patronmic). 3.

Guerrer lici mort per Odisseu (Hom. Il. 5, 674-677) amb sis companys ms desprs de Sarpdon; 4. Guerrer de Pilos a

Messnia, esmentat a Hom. Il. 4, 295 com a company de Nstor; amb Mecisteu 2. s'ocupa de tornar Teucre a les naus,

un cop aquest ha estat colpit per Hctor amb una pedra (Hom. Il. 8, 320-334); Alstor i Mecisteu socorreran igualment

Hipsnor, ja exsange (Hom. Il. 13, 411-423). 5. Alstor s tamb el nom llat d'un dels quatre cavalls de Plut (Hades)

a Claudian. de raptu. Proserp. 284-286.

Es tracta d'un nomen agentis en -, compost pel prefix privatiu - i la rel *-, que es pot relacionar amb el verb

, "restar amagat", com el nom com "dmon venjador", (cfr. Aesch. Pers. 354, ). Ja

en l'antiguitat era relacionat amb l'adjectiu verbal (Etym. Magnum, s. v.), dit d'un dolor, d'una pena terrible,

que no es pot oblidar. Podria doncs significar "el qui no oblida, a qui res no escapa" (Chantraine DELG, s. v.), i per

tant "el venjador" (Whatelet, Dict. des Troyens n. 20, pp. 252). Poc convincent resulta l'acostament Alast- / Elast- (cfr.

Der Neue Pauly s. v.) que sembla fonamentat sobre una paretimologia atribuda al filsof Crisip, Etym. Magnum 57, s.

v., , amb vocalitzaci en - d'un presumpte -, ms aviat inesperada en grec (Chantaine DELG, s.

v.). Tindria en aquest cas el sentit de in-visor = qui invidendo nocet, de i el verb , "mirar", d'una arrel *las-,

(Muller, "Mnemosyne" 57, 1929, p. 116, hiptesi esmentada per von Kamptz, Homer. Personennamen, 25a 1, p. 79,

cfr. tamb Beekes, Et. Dict. Greek s. v.

ALCANDREGuerrer lici del seguici de Sarpdon, mort per Odisseu juntament amb altres companys, entre els quals Coiranos, Alstor

i Cromi, mentre intenta protegir el seu comandant ferit a la cuixa (Hom. Il. 5, 674-678).

Compost de rgim verbal en forma activa d'un tema -, que cal relacionar amb el verb , "refusar", "defensar",

present a , i de -, gen. de "home". El nom significa simplement "el qui protegeix l'home,

l'heroi" (Wathelet, Dictionnaire des Troyens n. 24, p. 259), cfr. Alexandre. s testimoniat tamb el femen Alcandra

8


(, muller d'un tal Plibos, habitant de Tebes d'Egipte, Hom. Od. 4, 126), que com el corresponent mascul

tindria el significat de "la qui defensa els homes" (cfr. Cassandra /Alexandra).

ALCTOUSFill de Plops i Hipodamia; occ el lle que havia devorat el fill del rei Meleagre i obtingu com a esposa la seva filla

Evacme (Pausn. 1, 41, 4; 42, 4; 43, 4-5).

Es tracta d'un compost d', "fora" i del verb , "crrer", i significa "rpid pel que fa a la fora" (Wathelet,

Dictionnaire des Troyens de l'Iliade, p. 256) o "que corre en defensa" (von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 74).

Motiu: Prova

ALCIMEDONT1. fill de Laerces, comandant de la cinquena de les cinc rengleres en qu s'organitzaven els Mirmidons a la batalla (Hom.

Il. 16, 197). A Il. 17, 466-501, ajuda l'auriga Automedont a impedir que siguin capturats per Hctor els cavalls d'Aquilles,

desprs de la mort de Ptrocle; 2. un heroi epnim que habit en una gruta de la plana arcdia homnima, al mont

Ostracina. Pare de Fial, noia de la qual Hracles tingu un fill de nom Ecmgoras, que fou exposat a la muntanya per

l'avi matern, Alcimedont, i salvat per una garsa i pel seu pare Hracles (Pausan. 8, 12 2-4); 3. En fonts llatines, un dels

mariners tirrens que transportaren Dions, i foren transformats pel du en dofins, Ovid. Metam. 3, 618; Hygin. Fab. 134.

Simple compost nominal de , "fora" i del verb , "comandar, regnar", i significa per tant "el qui governa amb

fora".

Motiu: Metamorfosi

ALCNOUSNom del rei dels Feacis (Hom. Od., passim).

Es tracta d'un compost de tema -, "rebutjar un perill, un enemic" i de , "intelligncia, nim, esperit" i significa

per tant "d'nim valent".

ALCIONEUGegant, fill de Gaia i Ur; les seves filles van ser transformades en ocells perqu estaven desesperades per la mort del

seu pare (Apollod. Bibl. 1, 6, 1); un altre personatge amb aquest nom s un jove de Delfos, destinat a ser sacrificat al

monstre Lmia; Euribatos, enamorat d'ell, ocup el seu lloc i mat el monstre (Anton. Lib. Met. 8).

El nom deriva simplement de , "alci".

Motiu: Metamorfosi

9


ALCMENom d'un fill de l'endev Amfiarau; particip a l'expedici dels epgons contra Tebes a demanda del seu pare, mort a

la primera guerra dels Set. Mat la seva mare Erifile que, corrompuda, havia emps el marit i els fills a prendre part

a la guerra (Pausan. 7, 24, 4; 8, 24, 8; 10, 10, 2).

Deriva de l'arrel -, "rebutjar un perill, un enemic"; la segona part del nom, segons Room (Room's Classical Dictionary,

p. 37) derivaria del verb , "esforar-se", i significaria doncs "esfor poders"; per la forma tica s

(Bjrck, Alpha impurum, p. 111).

LCONNom d'un hbil arquer cretenc, company d'Hracles (Apoll. Rhod. Argon. 1, 96 ss.).

Es tracta d'un derivat de la rel - i de , "fora que permet defensar-se", i significa doncs "el fort".

ALCTORNom de diversos personatges, entre els quals: 1) el fill d'Anaxgoras (Apollod. Bibl. 3, 6, 2); 2) el fill d'Epeu (Diod. Sic.

4, 69); 3) el fill d'Argeu, nt de Plops: s el pare d'Ifiloque o Equemela (Schol. ad Hom. Od. 4, 10), que Menelau don

per esposa a Megapentes; 4) i el pare de l'argonauta Leitos (Apollod. Bibl. 1, 9, 16).

Ja testimoniat en el micnic a-re-ko-to-re (KN Ce 152.1), es tracta d'un nomen agentis en - del verb , "defensar,

rebutjar" i significa per tant "el defensor".

ALETESFil d'Hippotes, descendent d'Hracles, nascut durant el retorn dels Heraclides (Pausan. 2, 4, 4; 5, 18, 8).

Significa "errant, vagabund" i s el nomen agentis del verb , "errar" (Chantraine, DELG, s. v. ).

ALEXANDRENom del fill de Pram, conegut tamb com a Paris (Hom. Il. passim).

Ha estat interpretat com un compost de , "defensar" i , "home", i doncs "el qui defensa els seus homes".

Per no s segur que es tracti d'un antropnim grec, transcrit en l'hitita Alaksandus; podria tractar-se d'un nom asinic,

al qual haurien donat una forma grega. Chantraine (DELG, s. v. ) afirma que els noms en - sn freqents

a l'orient i el desnvolupament de l'onomstica grega amb un resultat aix podria ser explicat amb l'existncia de noms

indgenes en -and-. Kretschmer ("Glotta" 13, 1924, pp. 205 ss.; 21, 1933, pp. 247 ss.; 24, 1936, pp. 242 ss.; 33, 1954,

pp. 2 ss.) i Hoffmann ("Glotta" 28, 1940, pp. 21 ss.) sostenen en canvi que es tracta d'un nom d'origen grec: "el qui

defensa amistosament els homes". Sommer ("Indog. Forsch". 55, 1937, pp. 187 ss.; Nominalkomposita, pp. 186 ss.)

critica les interpretacions gregues i creu que es tracta d'un nom provinent de l'sia Menor. s testimoniat tamb el

10


femen Alexandra (, cfr. Cassandra), ja present en micnic en la forma A-re-ka-sa-da-ra (MY V 659. 2), cosa

que parlaria contra la hiptesi d'un origen oriental del nom.

ALTEMENESFill de Catreu, rei de Creta, i germ d'Arope, Clmene i Apemosine (Diod. Sic. 5, 59, 1-4; Apollod. Bibl. 3, 2, 2). Per

defugir la resposta d'un oracle, segons el qual havia d'esdevenir l'assass del seu pare, decideix allunyar-se de Creta;

desprs d'un viatge per mar, arrib a l'illa de Rodes, on erig un santuari en honor de Zeus Atabyrios. Catreu, a la recerca

d'Altemenes, desembarc a Rodes, on, pres per un pirata, trob la mort per m del seu fill. Tot seguit Altemenes,

indignat i horroritzat, decid allar-se de tothom, fins a morir. Els habitants de la ciutat tributaren a l'heroi honors

divins. Estrab (14, 2, 6), en canvi, fa provenir Altemenes d'Argos, i li atribueix el paper d'ecista d'algunes colnies

driques a Creta.

El nom podria derivar del verb , que significa "guareixo" o , -, "nodreixo, envigoreixo, faig

crixer", i es podria interpretar com "el qui guareix" o b "que fa crixer les forces".

Motiu: Profecia

AMARINCEURei dels Epeus, s esmentat una sola vegada a Hom. quan Nstor enyora el temps en qu, jove i fort, pogu assistir als

jocs fnebres que els fills del rei celebraren en honor seu (Hom. Il. 23, 629-631: es troba noms com a patronmic de

Diores, Il. 2, 622, cfr. Eustath. ad l.; 4, 517). Segons Pausnias (5,1, 9, etc.), Amarinceu, fill del Tessali Pittios, hauria

ajudat ugias rei de l'lide en la guerra contra Hracles, i hauria gaudit desprs del seu poder reial.

Nom en -, amb sufix --, probablement anleg al freqent -- del tipus -, tertimoniat en micnic a

Pilos (PY En 609.10) i com a topnim, amb sufix locatiu, a Tebes (TH Of 25.2, a-ma-ru-to-de, Garca Ramn, Mycenaean

Onomastics p. 239). Potser el podem relacionar amb el verb , "guspirejar", "llampegar", probablement de

substrat pregrec (Beekes s. v.); en aquest cas el significat seria "El qui brilla", "El resplendent".

AMFIARAUEndev fill d'Oicles i d'Hipermestra, pare d'Alcme i Amfloc (Apollod. Bibl. 1, 8, 2; 3, 6, 3 ss.).

Es tracta d'un compost de la preposici i del verb , "demanar amb pregueres", i tamb "imprecar, maleir";

significa doncs "el qui prega per" alg. s tamb possible interpretar-lo com "molt reprovat, malet per molts", cfr.

l'etimologia popular d'Odisseu.

Motiu: Profecia

AMFICTIFill de Deucali i Pirra, antic rei d'Atenes. Li s atribuda la fundaci de l'Amfictionia, o lliga de les poblacions de l'tica

(Apollod. Bibl. 1, 7, 2; 3, 14, 6).

11


El nom s un compost de la preposici i del verb , "fondare, abitare" i significa "(el qui habita) a

prop" (Chantraine, DELG, s. v. ).

Motiu: Eponmia

AMFLOCFill petit d'Amfiarau i germ d'Alcme (Hom. Od. 15, 248; Apollod. Bibl. 3, 7, 2); particip a la guerra de Troia com

a assistent de l'endev Calcas (Herodot. 7, 91, 1; Eustath. ad Il. vol. 1 p. 288 ll. 4-6). En tornar, fund amb Mopsos

la ciutat de Mallos, a Cilcia (Strab. 14, 5, 16). De vegades s confs amb un altre Amfloc, fill d'Alcme i de Mant;

aquest segon Amfloc s el fundador d'Argos a Etlia (Apollod. Bibl. 3, 6, 2; 7, 2; 10, 8).

Es tracta d'un compost de i , "parany, emboscada" i significa "el qui posa un parany per totes dues

bandes" (Steiner, in Snell, Lex. fr. Ep., col. 680).

Motiu: Fundaci

AMFMACNom de diversos personatges, entre els quals: 1. el fill d'Electri i Anax (Apollod. Bibl. 2, 4, 5; 6); 2. el fill de Cteatos

i Ternique, pretendent d'Helena (Apollod. Bibl. 3, 10, 8); 3. el fill de Polixn, un dels caps dels Epeus a Troia (Hom.

Il. 2, 623).

Es tracta d'un compost de la preposici - i del verb , "combatre" i significa "el qui combat tot al volt" o

"el qui combat molt", donant a la preposici valor intensiu.

AMFIMEDONTNom d'un habitant d'taca, fill de Melaneu, a casa del qual s'estigu com a hoste Agammnon quan exhortava Odisseu

perqu s'uns a l'expedici a Troia (Hom. Od. 22, 284; 24, 103; 115).

Es tracta d'un compost de la preposici i del verb , "manar, regnar" i significa per tant "el qui ho governa

tot al voltant", "que t un ampli poder".

AMFIFill de Zeus i Antope i germ bess de Zetos. Exposat al naixement, fou criat per un pastor; es dedic a la msica i

amb el seu germ venj la mare, maltractada pel seu oncle Licos i per la dona d'aquest Dirce (Hom. Od. 11, 260 ss.).

Als dos bessons s atribuda l'edificaci de les muralles de Tebes.

12


El nom s ja testimoniat en micnic en la forma a-pi-jo (PY Jn 725.14). Probablement es tracta d'una forma abreujada

d'un compost de ; von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 133) l'interpreta com *-, "el qui s'enfureix",

fent-lo derivar de , "llanar-se", "crrer".

Motiu: Fundaci, Infantesa

AMFITRIFil del rei de Tirint Alceu i d'Astidamia, prengu part a la guerra entre el seu oncle i sogre Electri i el renebot d'aquest,

Pterelau, rei dels Telebeus; es cas amb Alcmena (Apollod. Bibl. 2, 4, 6 ss.). Fou pare d'Ificles, i "pare hum" d'Hracles,

engendrat realment per Zeus, que havia adoptat el seu aspecte per enganyar Alcmena.

El nom s un compost de la preposici i del verb , "exhaurir, extenuar" i significa doncs "el qui extenua, que

prostra", versemblantment els enemics a la batalla.

AMNIASInfeli amant de Narcs, que li don una espasa i el desafi a traspassar-se pel seu amor; el jove es mat de deb,

maldient el cruel Narcs. A Tspies de Becia hi havia un altar i un culte en honor d'Eros, que hi havia intervingut

obligant l'ingrat amant a enamorar-se de si mateix fins a morir-ne (Conon, Narr. 24).

Nom fora difs, portat per exemple pell germ d'squil caigut a Marat, significa "millor", "que sobresurt damunt dels

altres", del comparatiu .

Motiu: Prova

AMNTORFill d'Ormenos i rei d'Ele, ciutat de la Tesslia. s objecte del furt del clebre casc de cuir i ullals de senglar per

part d'Autlic, el qual, havent penetrat furtivament al seu palau, se n'apropia. L'objecte acabar ms tard a les mans

d'Amfidamas, que el cedeix a Molos 2., el qual finalment el donar al seu fill Meriones (Hom. Il. 10, 260-267). Com

que el seu fill Fnix, l'amic d'Aquilles, s'havia enamorat d'una seva concubina, l'expuls del palau i l'oblig a refugiar-

se a la cort del rei Peleu a Ftia (Hom. Il. 9, 447-484). Segons Apollodor (Bibl. 2, 7, 7; 3, 13, 7) Amntor hauria tamb

llevat la vista a Fnix i finalment hauria estat mort per Hracles, perqu li negava o b el pas pels seus dominis o b

la m de la seva filla Astidamia.

Nomen agentis amb sufix -, que cal relacionar amb el verb , "rebutjar", "defensar"; significa simplement

"defensor", "el qui ajuda" (von Kamptz Homerische Personennamen 64, p.171; 70 a, p. 250).

MPELOSSegons una tradici tardana era un jovenet, fill d'un stir i d'una nimfa, estimat per Dions; fou transformat en

constellaci havent caigut d'una vinya donada pel du (Nonn. Dion. 10, 175 ss.).

13


El nom significa "ram", i sembra pertnyer al substrat mediterrani.

Motiu: Catasterisme, Metamorfosi

ANAXGORASFill de Megapentes que regn a Argos (Pausan. 2, 18, 4 ss.).

El nom s un compost de , "rei, senyor" i de , "plaa, assemblea" i significa doncs "el qui mana a l'assemblea".

ANCEUNom de diversos personatges: 1. Fill de Licurg, sobir de l'arcdica Tegea, i de Cleofile o Eurinome, i germ d'poc.

Participa a l'expedici dels Argonautes, vestit de pell d's i armat d'una gran destral (Apoll. Rhod. Argon. 1, 163-169), i

amb el germ Cefeu a la cacera del senglar calidoni, que el fer (Apollod. Bibl. 1, 8, 2; 9, 16; 9, 23; 3, 9, 2; Pausan. 8, 4,

10; 45, 2; 45, 7; Ovid. Met. 8, 315; 391-402). s pare d'Agapnor (Hom. Il. 2, 609; Apollod. Bibl. 3, 10, 8; Pausan. 8, 5,

2); 2. fill de Posid i de la smia Astifalea, filla de Fnix, des de Same, a Cefalnia, condu una colnia a Samos (primer

anomenada Partenie) i esdevingu rei dels Lleges. s pare de Perilau, Enudos, Samos, Aliterses 1. i Partenope (Apoll.

Rhod., Argon. 1, 186-187; Pausan. 7, 4, 1), i era considerat avantpassat del filsof Pitgoras (Iambl., Vit. Pythag. 2);

3. finalment, un Anceu de Pleurone (una ciutat d'Etlia), s anomenat per Nstor com a clebre lluitador, venut per

ell (Bertheau, in Snell, Lex. fr. Ep. coll. 68-69, s. v.; Hom. Il. 23, 635; Eustath. ad. loc.).

Ja Eustaci (ad. Il. 23, 635) es preocupava de reconstruir l'etimologia d'aquest nom, a parer seu remissible a la fama de

lluitador d'Anceu Pleuroni (Il. 23, 635). D'altra banda, l'Anceu fill de Posid ostentava una gran habilitat a la batalla

(Apoll. Rhod. Argon. 188-189). s a aquests dos herois que Carnoy (DEMGR, s. v.) es refereix, pensant que el nom s

un derivat, potser pelsgic, de l'indoeuropeu ang- (snscrit anga-), "membre", corresponent al grec , "articulaci":

allusi a la fora muscular de tots dos. Sorprn que no esmenti el grec , "curvatura del colze", "bra", en lloc

de . Chantraine recorda que el tema - s recurrent en nombrosos substantius lligats a la noci de curvatura,

i remet al llat ancus, (DELG, s. v. -). Menys plausible s la derivaci de , "vall", skr. nkas- en el sentit de

"home de la vall".

ANDROGEUUn dels fills de Minos i Pasfae, que result vencedor en tots els jocs atltics donats a Atenes per Egeu, de manera que

fou enviat a combatre el toro de Marat i mor en l'empresa (Apollod. Bibl. 3, 15, 7).

Podria tractar-se d'un compost de , "home" i de , "terra" i significar "home de la terra".

Motiu: Prova

ANQUISES1. Fill de Capis i Temista, engendr Eneas unint-se amb la deessa Afrodita (Hom. Il. 20, 239; Hymn. Hom. ad Ven. 5). 2.

Personatge grec, rei de Sici, citat en Hom. Il. 23, 296 i Schol. Hom. ad loc., com a pare d'Equepol "Anquisada", el qual

14


don a Agammnon l'egua Ete, a canvi del perms per no prendre part en la guerra de Troia (Il. 23, 296-299). Era fill de

Clenim de Cleones i descendent de Plops, d'una estirp sotmesa als Atrides; Pherec. Fr. 20 Fowler; Acousil. Fr. 3 Fowler.

Es tracta probablement d'un nom d'origen no grec o, com hipotitza Wathelet (Dictionnaire des Troyens de l'Iliade,

p. 160), de la forma abreviada (hipocorstica) d'un compost com , i podria significar "que est prop

de l'exrcit". Tamb podria derivar del topnim , a Arcdia (von Kamptz, Homerische Personennamen, p.

158). Altres etimologies bastant poc convincents volen vincular aquest idinim amb els esdeveniments de la vida

d'Anchises 1., que qued invlid en la seva vellesa, tot apellant al llat ancus, "corb", i l'entenen com "del bra corb,

paralitzat" (Carnoy, DEMGR s. v.). Cal rebutjar l'absurda etimologia del Room's Class. Dict., p. 48, que proposa de

derivar-lo de la preposici - i del nom de la divinitat egpcia Isis: "que s proper a Isis", "near to Isis" (!?!).

ANTNORVell troi, conseller de Pram (Hom. Il. 3, 148; 203-207; 262; 7, 347-353). Sobrevisqu a la caiguda de Troia, i fug a

l'Adritic nord-occidental, on hauria fundat la ciutat de Padova.

Aquest nom s ja present en micnic en la forma a-ta-no (KN As 603.1). Es tracta d'un compost de la preposici ,

"enfront, contra" i de , "home" i significa doncs "el qui es troba enfront", "que enfronta l'home a la batalla".

Motiu: Fundaci

ANTEUJove d'Halicarns, hostatge d'un tir de Milet de nom Fobi; no ced a l'amor de la dona d'aquest Cleobea, que el mat

i desprs es penj (Parthen. Narr. Am. 14); variant del motiu de la "Dona de Putifar".

El nom deriva de , "flor"; es tracta probablement d'una forma abreujada de noms com , ,

, (Perpillou, Les substantifs grecs en -, par. 199; Bosshardt, Die Nomina auf -, par. 395).

ANTLOCFill de Nstor, particip a la guerra de Troia i fou molt estimat d'Aquilles (Hom. Il., passim); fou protagonista de la

cursa dels carros a Il. 23, i mor a la guerra, havent mort molts Troians (Apollod. Bibl. 1, 9, 9).

El nom s un compost de la preposici , "contra" i de , "parany" i significa per tant "el qui s'oposa al parany".

ANTNOUSCap dels pretendents de Penlope a taca, mort per la primera fletxa d'Odisseu en la matana dels Pretendents (Hom.

Od. 1, 383 e passim; 22, 8-21).

Es tracta d'un compost de la preposici , "contra" i de , "intelligncia, enginy" i pot significar "ment

contrria, pensament hostil o contradictori" (Room, Room's Classical Dictionary, p. 54), "que t sentiment contrari,

15


recalcitrant" (von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 56), "de carcter oposat" (Lupas, "Studii Clasice" 20, 1981,

p. 9).

AQUERONTPersonatge que hauria engendrat Asclaf d'una Nimfa del l'Avern (?) de nom Gorgra (Apollod. 1, 5, 3) o b rphne

(Ovid. Metam. 5, 539-541; en grec existeix ladjectiu orphns "fosc", per no el nom propi, per la qual cosa s possible

que es tracti d'una invenci ovidiana). Sembla la construcci tardana d'un personatge resultant de l'epnim del nom

del riu, tot i que el fill que se li atribueix sembla estar relacionat amb histries demetraques en aparena bastant

"tradicionals". La notcia (apareguda a Natalis Comes, Mythologiae, III p. 97) que el fa fill de Ceres, i tal vegada d'un

rei de Siclia anomenat Sic, infantat d'amagat per la deessa en una cova de Creta, no apareix abans de Boccaccio,

Genealog. deorum gentilium, 3, 4, 1, que cita fonts molt poc fiables, com Teodonci i Pronpides, i no resulta creble.

Les etimologies gregues del nom del riu, conegut ja a Homer (Od. 11, 513, hapax; identificat amb molts rius, el ms

fams dels quals encara avui s'anomena aix, i desemboca a Parga, a l'Epir, on t tamb la seu un "Oracle dels Morts",

, cfr. Herodot. 5, 92, ) d' - privativa i , "indret no plaent", o b d' , "que fa fluir

dolors", (Etym. M. 180. 46-57 s. v.), semblen evidentement populars. Per no resulten massa convincents ni tant sols

les referncies de l'ant. pers. assaran o ant. esl. jezero per reconstruir un antic *- que signifiqus "llac",

"llacuna" (Chantraine, DELG s. v.). Menys estranya podra ser la relaci amb l'adjectiu , "riu dei pollancres

blancs" (Carnoy, DEMGR s. v.). Per l'tim continua essent incert.

Motiu: Eponmia

AQUILLESNom del fill de Peleu i Tetis, pare de Pirros Neoptlem (Hom. Il. passim).

s present en la forma micnica a-ki-re-u (KN Vc 106). L'etimologia s incerta, per s'han fet diverses suposicions: 1)

Segons Apollod. (Bibl. 3, 13, 6; Schol. ad Lycophr. 178, etc.) fou Quir qui li va donar aquest nom perqu els seus llavis

mai no havien xuclat la llet de Tetis, i el nom derivaria, doncs, de - privativa i , "llavis". 2) Podria ser un nom pre-

hellnic (Bosshardt, Die Nomina auf -, par. 444 i Nordheider, in Snell, Lex. fr. Ep., col. 1754). 3) Podria derivar de

, "dolor", passant per un *, com deriva de (Kretschmer, "Glotta" 4, 1915, pp. 305-308); tamb

podria consistir en un hipocorstic de *-, sempre derivat de per amb l'addici de , "poble" (Palmer,

Interpretation, p. 79): "aquell el poble del qual t dolor"; tamb Nagy (The Best of the Achaeans, pp. 69-71) est d'acord

amb aquesta hiptesi, argumentant que el nom encaixa molt b amb les vivncies del personatge. Holland ("Glotta"

71, 1993, pp. 17-27) critica per diverses raons la interpretaci de Nagy i prefereix entendre la primera part del nom

com un verb amb el significat de "espantar", donades les relacions de amb termes d'altres llenges indoeuropees

que signifiquen "la por, el terror"; llavors voldria dir "un que espanta l'exrcit enemic." 4) Carnoy (DEMGR) pensa que

16


el personatge podria ser una detat aqutica, i el seu nom derivaria de l' indoeuropeu *aqwa, passant pel pelasgi, per

aquesta etimologia s molt poc probable.

RDESCOSNom d'un riu, fill d'Oce i Tetis (Hes. Theog. 345).

Deriva del verb , "regar, mullar" i significa doncs "el qui mulla"; segons Rushworth i Voigl (in Snell, Lex. fr. Ep.,

col. 1219) el sufix - hauria de ser traci.

RGENNOSNom d'un bellissim jove beoci que, perseguit per Agammnon, es tir al riu Cefs i es neg; Agammnon fund en nom

seu el temple d'rtemis Argenna (Athen. 13, 603 d).

Es tracta d'un tema en - (*- ) derivat de , i significa "d'un blanc brillant" (Chantraine, DELG, s. v. ).

ARGOSNom de diversos personatges, entre els quals: 1. el fill de Zeus i Nobe que tenia el poder al Peloponns (Apollod. Bibl.

2, 1, 1 ss.); 2. el besnt d'aquest, dotat d'una infinitat d'ulls i d'una gran fora, guardi de Io (Apollod. Bibl. 2, 1, 2);

3. el fill de Frixos i Calcope (Hygin. Fab. 14); 4. el constructor i epnim de la nau Argo (Apoll. Rhod. Argon. 1, 324).

s tamb el nom del vell gos d'Odisseu (Hom. Od. 17, 290-327).

Deriva de l'adjectiu , "d'un blanc brillant", per tamb "rpid" amb retracci de l'accent tipica dels antropnims;

significa doncs "el brillant", o potser tamb "velo com el llampec", cfr. l'expressi usada per als gossos de caa,

.

Motiu: Catasterisme

ARISTEUFill de la nimfa Cirene i d'Apollo, besnt del du-riu tessali Peneu; va ser instrut per les Muses en l'art de la medicina

i de l'endivinaci (Pausan. 8, 2, 4; 10, 17, 3-5; 30, 5), i va ser l'inventor de l'apicultura.

El nom deriva de , superlatiu de , "bo" i significa per tant "el millor, l'ptim"; es podria tractar d'una

forma abreviada d'un compost d'aquest adjectiu (Chantraine, DELG, s. v. ).

Motiu: Fundaci

ARISTDEMNom d'uno dels Herclides, fill d'Aristmac (Apollod. Bibl. 2, 8, 2).

17


Es tracta d'un compost de , superlatiu de , "bo" i de , "poble" i pot significar "excellent per al seu

poble" o "d'un poble excellent". Sembla que es tracta d'un nom "patrocelebratiu", en tant que est compost d'una part

del nom del seu patre (Sulzberger, "Rev. t. gr." 39, 1926, pp. 384-447).

ARISTMACFill de Talau i Lismaque, germ d'Adrast (Apollod. Bibl. 1, 9, 13); un altre personatge amb aquest nom s un Heraclida,

fill de Cleodeu i pare d'Aristdem (Apollod. Bibl. 2, 8, 2).

Es tracta d'un nom compost de i de , "combatre" i significa per tant "el combatent ptim".

ARQUELAUNom d'un fill de Tmenos; bandejat d'Argos, an a Macednia al palau del rei Cisseu, assetjat pels enemics, i el salv.

Aquest refus de donar-li la filla i el regne que li havia proms i prov de matar-lo en un parany, per hi mor ell

(Hygin. Fab. 219).

Es tracta d'un compost del verb , "guiar, comandar" i de , "poble, exrcit" i significa per tant "el qui comanda

el poble" o "el qui comanda l'xrcit".

ARQUMACNom d'un fill d'Hracles (Apollod. Bibl. 2, 7, 8) i d'un altre personatge, un dels tants fills de Pram (Apollod. Bibl. 3,

12, 5).

Es tracta d'un compost del verb , "guiar, comandar, iniciar" i , "batalla", i significa doncs "el que inicia (o

guia) la batalla".

ARQUESILAUCap dels Beocis a Troia, mort per Hctor (Hom. Il. 2, 495; 15, 329).

El nom s un compost del verb , "protegir, socrrer", cfr. lat. arceo, que en alguns compostos es troba en la forma

-, i de , "poble, exrcit"; significa doncs "el qui protegeix el seu exrcit".

ASCANIFill d'Eneaa i Creusa (Verg. Aen., passim); anomenat tamb Julus, fundador de la gens Julia.

18


Es tracta d'un nom estrany al grec, que deriva del topnim - , present a Bitnia i a Frgia (Wathelet, Dictionnaire

des Troyens de l'Iliade, p. 331).

ASTRIONNom d'un rei de Creta que es cas amb Europa i en tingu diversos fills (Apollod. Bibl. 3, 1, 2); s anomenat tamb

Asterios.

Derivat de , "estrella" i format a partir de , apellatiu cretenc de Zeus. Significa doncs "estelat".

ATREUFil de Plops i Hipodamia, germ de Tiestes (Hom. Il. 2, 105 ss.).

Resulta poc convincent la hiptesi de Carnoy (DEMGR), que ho fa derivar d'un radical pelsgic atr-, tret de l'indoeuropeu

*uedh (amb pas dhr > tr), referit a crineres, pls i vellons, puix que Atreu tenia en el seu ramat un anyell amb el vell

d'or. Room (Room's Classical Dictionary, p. 69) mant la hiptesi (ja present a Plat, Crat. 395 b) que significa "sense

por, que no fuig", essent compost de - privativa i del verb , "tremolar, fugir de por". Perpillou (Les substantifs

grecs en -, par. 198) creu inacceptables les hiptesis precedents i afirma que es tracta d'una forma secundria

abreviada de noms com *, , , encara que siguin rars. Podria ser tamb d'origen estranger

(Gerhard, in Snell, Lex. fr. Ep., col. 1514).

UGIASRei d'lide, considerat fill del Sol; custodiava grans ramats, els estables dels quals Hracles netej (Apollod. Bibl. 1,

9, 16; 2, 5, 5).

Aquest nom podria derivar de , "raig de sol" i significar "fill del sol", "radiant".

AUTFONCitat una sola vegada a Homer (Il. 4, 395) com a pare de Polifont.

Compost de - i del verb , Pape - Benseler (WGE s. v.) "der (selbst) andere ttet"; von Kamptz 22 a 1, p. 71:

"mit eigener Hand ttend", pare de Polifont, "que en mata molts" (adject. a Aesch. Sept. 850, etc.). Significa "homicida,

que mata ell mateix (els enemics)"; Eustah. Comm. in Il. 4, 396 (1.773.19-20): ... '

, ' . El significat reflexiu de ,

que no s present en aquests antropnims compostos, es troba en canvi en els trgics: en composici amb un verb

del camp semntic de la mort, el prefix es refereix a l'assassinat d'un membre de la mateixa famlia (,

19


Soph. Antig., 55-57). Cfr. I. Sforza, Materiali per una storia dei composti in -, "Studi e Saggi Linguistici" 47, 2007,

pp. 25-46).

AUTOLONHabitant de Crotona, ferit per un fantasma quan entr en la lnia que els locris deixaven buida en honor d'jax Oileu

(Conon. Narr. 18; Pausan. 3, 19, 11-13).

El nom s un compost de i , i significa "veritable lle".

AUTLICFill d'Hermes i Quione, avi d' Ulisses; aprengu del seu pare el do de robar sense que el sorprenguessin (Hom. Il. 10,

267; Od. 19, 395-398).

El nom s un compost de i , "llop" i significa "el qui s ell mateix un llop, veritable llop".

AUTOMEDONTNom del cotxer d'Aquilles (Hom. Il. 9, 209), que guiava els dos esplndids corsers divins de l'heroi, Xantos i Balos, i

un cavall mortal, Pdasos (Hom. Il 16, 145-154).

Es tracta d'un compost de i del verb , "comandar, regnar" i significa "el qui regna per si mateix".

AUTNOUS1. Comandant aqueu, mort per Hctor amb uns altres 8 (Hom. Il. 11, 301); 2. guerrer troi, mort per Patrocle

(Hom. Il. 16, 694); 3. fill de Melaneu, marit d'una certa Hipodmia, s trasformat en garsa a Antonin. Lib. Metam.

7 (per Boios).

Nom compost de i el substantiu , significa "mit eigenem Verstand" (von Kamptz, Hom. Personennamen 22

c 4, pp. 74-75), s a dir "el qui t en si intelligncia". Aquests compostos en -, molt productius en l'antroponmia

grega (cfr. Autolon, Autlic, Automedont), sn ja presents en micnic, cfr. au-to-te-qa-jo, TH Ug 4, llegit com

* i interpretat com "un veritable teb", s l'nic cas en qu el segon membre del compost s un tnic

(John Chadwick, Linear B Tablets from Thebes, "Minos" 10, 1969, pp. 129-130). Per a una formaci semblant cfr. tamb

Antfon. Per a les formacions en - veure Antnous, Alcnous.

AZEUSUn dels nombrosos fills de Clmenos 2. (d'Orcmenos), pare d'ctor, germ d'Erginos 1., avi matern d'Asclafos i de

Ilmenos, dos comandants d'un dels contingents beocis a Hom. Il. 2, 512-513 (en forma de patronmic, 2, 513); Pausan.

9, 37, 1.

20


Cal relacionar-lo amb un possible nom geogrfic *, "terres rides" ( "sequedat"), i significa "habitant d'Azai",

Bosshardt (Die nomina auf -, 365).

BAIOSPilot d'Ulisses, que hauria donat el seu nom a diversos llocs, com ara una muntanya a l'illa de Cefalnia i a la ciutat

de Baia a la Campnia (Strab. 1, p. 26; 5, p. 245; Lycophr. Alex. 694); el nom no sembla ser conegut abans de l'poca

post-clssica, i en tot cas no apareix als poemes homrics.

Aquest nom sembla derivar de , "petit, sense importncia", amb la retracci de l'accent que es dna sovint en

antropnims.

Motiu: Eponmia

BTONTeb, consanguini i auriga d'Amfiarau, fou engolit, juntament amb ell, en un terbol obert a la terra, davant de Tebes

(Pausan. 2, 23, 2; 5, 17, 8; 10, 10, 3).

Aquest nom podria derivar de , "bardissa" i significar "bardissa" o "habitant de la bardissa".

BATTOSNom d'un vell transformat en roca per Hermes perqu no havia mantingut el secret sobre el seu furt dels bous d'Apollo

(Anton. Lib. Met. 23). Un altre personatge ms clebre que porta aquest nom s el fundador de Cirene, fill de Polimnest

i de Fronime (Herodot. 4, 145 ss; Callim. Hymn. 2, 65; Pausan. 3, 14, 3; 10, 15, 6-7).

Pertany a la famlia del verb , "balbotejar" i significa "que balboteja"; es tracta d'un terme onomatopeic.

Segons Herodot (4, 145 ss.) significaria "rei" en lbic. Masson ("Glotta" 54, 1976, pp. 84-98) s'inclina per la primera

interpretaci, perqu les paraules d'Herodot sn genriques i no tenim testimonis sobre el lbic sud-oriental.

Motiu: Fundaci

BELOSNom d'un dels dos bessons fills de la nimfa Lbia i de Posid (l'altre es deia Agnor), nts d'pafos (Apollod. Bibl. 2, 1, 4).

Deriva del nom semtic del du Baal, Bel (Bernhard, in Roscher, Myth. Lex. I col. 778).

BELLEROFONTFill de Posid i de la filla del rei di Mgara; com que havia rebut de Pretos la demanda de matar l'heroi, Iobates li

orden que mats la Quimera, pensant que no ho aconseguiria, desprs l'envi contra Solims, Amazones, Lidis, fins que

reconegu la seva natura divina (Hom. Il. 6, 155-205; 216-26).

21


Ja els antics havien interpretat aquest nom com "assass di Belleros", del verb , "matar", que es presenta sovint a

la segona part de compostos en la forma -. Segons Kretschmer ("Glotta" 24, 1936, pp. 237-38 e 273; 31, 1951, pp.

92 ss.), aquesta s una interpretaci acceptable, considerant Belleros el nom d'un dmon local. Malten ("Hermes" 79,

1944, pp. 10 ss.), en canvi, entn que es tracta d'una hiptesi deguda a la fantasia popular. Segons Chantraine (DELG), s

indemostrable la hiptesi de Heubeck ("Beitr. Namenf." 5, 1954, pp. 25-28), amb suport tamb de Carnoy (DEMGR), que

el nom significa "ple de fora", essent un compost d'un derivat de l'indoeuropeu *bel-, "fora" i *ghwen, "inflar-se de".

Motiu: Prova

BINORFill del Tber i de la nimfa Mant, fund la ciutat de Mantova (Serv. ad Verg. Ecl. 9, 60).

Aquest nom s un compost de , "domar, vncer" i de , "home" i significa doncs "el qui doma amb la fora

l'heroi o els herois". Pape i Benseler (WGE) ho tradueixen en canvi per "home dur, cruel, violent".

Motiu: Fundaci

BIASNom del fill d'Amita i d'Idomene, germ de l'endev Melamp; aquest rob per a ell els bous de Flac, i obtingu aix de

Neleu la m de la bella Per, que ced al seu germ (Hom. Od. 15, 242-56).

Es tracta probablement d'una forma abreujada d'un nom compost com o (von Kamptz, Homerische

Personennamen, p. 233).

Motiu: Prova, Rapte

BOUCOLOSFill de Colonos, que vivia a Tanagra de Becia; la seva germana Ocna estimava Eunostos, per, rebutjada per ell, l'acus

d'haver intentat violar-la; per aix els seus germans el van matar i desprs fugiren (Plut. Qu. Gr. 40).

El nom significa "bover"; es tracta efectivament d'un compost de , "bou" i del verb .

BRANCOSFill de Smicros, un heroi originari de Delfos que s'establ a Milet; abans que nasqus, sa mare tingu una visi en la

qual el sol li baixava fins a la boca, passava a travs del seu cos i sortia per la vulva; fou estimat per Apollo, que li

don la facultat de l'endevinaci (Conon. Narr. 33).

22


El nom deriva de l'adjectiu , "rauc", terme tcnic d'etimologia no explicada; potser el podrem comparar amb

l'irlands antic brong(a)ide, "ronquera" (Chantraine, DELG).

Motiu: Profecia

BUFAGOSHeroi arcadi, fill de Jpet i de Tornax; fou mort per rtemis mentre la seguia per la muntanya Foloe (Pausan. 8, 14,

9; 27, 17).

Aquest nom s un compost de , "bou" i de l'aorist del verb , "menjar"; significa doncs "menjador

de bous".

BUNOSHeroi corinti, fill d'Hermes i d'Alcidmia, que heret d'Eteu el tron de Corint (Pausan. 2, 3, 10; 4, 7).

El nom deriva de , "muntanya, tur", amb retrotracci de l'accent tpica dels antropnims; aquest personatge,

en efecte, hauria fundat un santuari per a Hera al cim de l'Acrocorint.

BUTESNom de diversos personatges, entre els quals hi ha: 1. un fill de Breas, pare d'Hipodamia (Diod. Sic. 4, 70), que intent

matar el seu germanastre Licurg; descobert, fug de Tesslia a Naxos, on visqu com a bandoler (Diod. Sic. 5, 50); 2.

un altre era el fill del rei d'Atenes Pandi i de Zeuxippe (Apollod. Bibl. 3, 14, 8), germ de Procne i de Filomela, origen

de la famlia sacerdotal dels Eteobutades atenencs; 3. un tercer, fill de Tele, particip en l'empresa dels Argonautes

(Apoll. Rhod. Argon. 4, 912-19). Fou l'nic que es tir al mar en sentir el cant de les Sirenes, venudes pel cant d'Orfeu.

Salvat per Afrodita, fundar ms tard la colnia de Lilibea prop d'rice, a Siclia.

Deriva de , "bou", i significa simplement "bover".

BUZIGESEs tracta d'un personatge mtic al qual hom atribueix la invenci del jou (Serv. ad Verg. Georg. 1, 19; Hesych. s. v.).

El nom s un simple compost de , "bou" i del verb , "enjovar", i significa doncs "el qui enjova els bous".

CBARNOSHabitant de l'illa de Paros, que indic a Demter l'autor del rapte de Persfone (Steph. Byz. s. v. ).

23


s un nom probablement egeu, com suggereix la final - (Chantraine, DELG, s. v. ).

CADMOSHeroi del cicle teb, fill d'Agnor i Telefassa (Hesiod. Theog. 935 ss.), esps d'Harmonia, fundador de nombroses ciutats,

entre les quals Tebes.

El nom, d'interpretaci difcil, ha estat comparat amb , "excellir, brillar", per Chantraine (DELG) mant

alguns dubtes sobre aquesta possibilitat. Segons Pape i Benseler (WGE) derivaria del verb i significaria "el

fundador". Carnoy (DEMGR), partint de la glossa d'Hesiqui , , , "llana, tur, escut", hipotitza

una derivaci de kadh, "protegir", amb fontica pelsgica. No s asspetable la hiptesi de Room (Room's Classical

Dictionary, p. 79), segons el quale podria ser un nom pregrec que signifiqus "est". Vian (Les Origines de Thbes. Cadmos

et les Spartes, pp. 156-57) no creu que es tracti d'un nom prehellnic, perqu en el mite hi ha presncia d'elements

indoeuropeus; les niques interpretacions acceptables serien doncs la de la comparaci amb o amb ,

"equipament militar", comparable a l'armeni kazm-, "construcci, ornament". Aquestes interpretacions no s'exclourien

entre elles, puix que es troba la construcci en l'accepci de "estar provet d'alguna cosa". Maria P.

Castiglioni, Cadmos-serpent en Illyrie. Itinraire dun hros civilisateur, University Press, Pisa: 2010.

CLAMFill del du-riu frigi Meandre; compet en nataci amb el jove Carp, que mor ofegat: Clam es dessec pel dolor i

esdevingu una canya a la riba del riu (Nonn. Dion. 11, 370-481).

El nom significa precisament "canya"; la rel es troba en el llat culmus, en el balto-eslau (let salms, antic eslau slama,

rus soloma, "palla"). La rel indoeuropea s *kol mo-, *kol ma- i el vocalisme grec - s'explica com a fruit d'una

assimilaci de la - de * a (Chantraine, DELG).

Motiu: Metamorfosi

CALCASNom de l'endev, fill de Tstor, que havia rebut d' Apollo el do de la profecia (Hom. Il. 1, 69; 92; 2, 300 ss.).

Podria derivar del verb , en el sentit de "sser agitat, inquiet" i significar "aquell que t pensaments

agitats". Von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 375) considera que podria ser una forma abreujada d'un gentilici

* o b derivar de / , "mrex, porpra".

Motiu: Profecia

CALCHeroi de Ciparissos, escuder d' Antloc que acud en auxili de Pentesilea durant el seu combat amb Aquilles i fou mort

per aquest (Eustath. Comm. ad Hom. p. 1697, 54).

24


El nom deriva de , "bronze" i es tracta probablement d'una forma abreujada d'algun compost com ,

, ; significa, doncs, "aquell la marca del qual s el bronze" (von Kamptz, Homerische

Personennamen, p. 279).

CALCODONT1. Heroi d'Eubea, fill d'Abant i pare d'Elefnor (Hom. Il. 2, 541; 4, 464); 2. un company d'Hracles en l'expedici contra

lida (Pausan. 8, 15, 6); 3. un pretendent d'Hipodamia (Pausan. 6, 21, 7); 4. un dels defensors de Cos contra Hracles

(Apollod. Bibl. 2, 7, 1).

Podria tractar-se d'un compost de , "bronze" i , "dent" i significar "de les dents de bronze, dents de bronze".

CALIDNEFill d' ranos, primer rei de Tebes (Tzetz. Schol. ad Lycophr. Alex. 1206).

Mader (in Snell, Lex. fr. Ep., col. 1313) sost que es tracta d'un nom no grec. Walde-Pokorny (Vergl. Wrt. Indog. Spr.

I, p. 253) el consideren un compost de *ud-no-, "aigua"; Carnoy (DEMGR) creu que aleshores la primera part del nom

derivaria de la rel *kel-, "fressejar", que es troba tamb en el nom del riu arcadi . Significaria, doncs, "aigua

borbollejant".

CALIDHeroi, fill d'Etol i Prnoe, epnim del pas de Calid (Apollod. Bibl. 1, 7, 7).

Vegi's supra, s. v. Calidne.

Motiu: Eponmia

CALLPOLISFill d'Alctous, mort pel seu pare perqu havia pertorbat la celebraci d'un sacrifici (Pausan. 1, 42, 7).

El nom s un compost de , "bell", i de , "ciutat", i pot significar "bella ciutat" o "el qui habita una bella ciutat".

CAPANEUHeroi argiu, fill d'Hipnous; particip a l'expedici dels Set contra Tebes (Hom. Il. 2, 564; 4, 403).

Aquest nom podria derivar de , nom tessali del carro de quatre rodes (Weizscker, Roscher, Myth. Lex. II col.

951); Chantraine (DELG, s. v. ) considera poc plausibile la comparaci, perqu l'antropnim presenta a la

segona sllaba l'- breu. Bosshardt (Die Nomina auf -, par. 381) explica aquest fet com un abreujament mtric

anleg al de . No s acceptable la hiptesi de Room (Room's Classical Dictionary, p. 83) que el relaciona amb

25


, "fum", explicaci que vincularia l'antropnim al fet que Zeus colp amb un llamp aquest porsonatge pel seu

comportament blasfem.

CARNOS1. Endev d'Acarnnia, relacionat amb els Heraclides retornats al Peloponns, fou mort a Naupacte per un d'ells, de nom

Hipotes (besnt d'Hracles), perqu hom el consider un espia; Apollo, enfurismat, provoc una plaga, i per apaivagar-

lo fou institut el culte d'Apollo Carneu (Schol. ad Theocr. 5, 83 b = Theopomp. FGrHist 115 F 357; Con Narr. 26,

que el defineix com "una aparici", phsma; Apollodor Bibl. 2, 8, 3; Pausnias 3, 13, 4). 2. un Carnos s mencionat

simplement com a fill de Fnix (1) i epnim de la ciutat de Carne a Fencia, cfr. Steph. Byz. s. v. , que cita Istre.

3. Fill de Zeus i Europa, criat per Latona, ermenos d'Apollo (Schol. ad Theocr. 5, 83 a); anomenat Carneu en Pausan.

3, 13, 5, que cita la poetessa Praxilla, s. V aC, = Page PMG, fr. 753/7), epnim de les festes Carnees.

Sembla que cal relaciona-lo amb , "bestiar, ramats" segons una glossa d'Hesych. s. v.; deriva de la famlia de

, "corn", , "testa, cap" (Pape-Benseler WGE, Chantraine DELG s. v.

Motiu: Eponmia

CROPSHeroi traci que advert Dions de les males intencions de Licurg envers ell; fou recompensat pel du amb el tron de

Trcia i amb la iniciaci als misteris. (Diod. Sic. 3, 65).

La forma ka-ro-qo apareix en miceneu (KN Sc 257.1). El nom, corresponent a , significa "de l'ull brillant";

l'origen no s gaire clar: generalment hom accepta que la segona part del compost deriva de la rel *okw -, "veure",

mentre que la primera es relaciona amb el verb , "gaudir", si b amb alguna incertesa (cfr. Chantraine, DELG,

s. v. ). Podria significar "de l'ull jois".

CSTORNom d'un dels Dioscurs (Apollod. Bibl. 3, 10, 6 ss.).

Est testimoniat en miceneu: Ka-to (KN Dv 1169.b). Deriva del radical - de , "excellir, brillar", amb el

sufix - tpic dels nomina agentis; significa "el qui excelleix" (Chantraine, DELG).

Motiu: Catasterisme

CATREUHeroi cretenc, fill de Minos i Pasfae, al qual un oracle havia predit que el mataria el seu fill; intent d'evitar a tot preu

que aix succes, per a Rodes fou confs amb un pirata i mort pel seu fill Altmenes (Apollod. Bibl. 3, 2, 1; Epit. 3, 3).

26


Com sabem per Pausnias (8, 53, 4), es tractaria de l'epnim de la ciutat cretenca (vegi's tamb Bosshardt,

Die Nomina auf -, par. 364). Segons Chantraine (DELG) no tindria relaci amb el nom de l'au ndia (D'Arcy

Thompson, A Glossary of Greek Birds, pp. 132-33).

CCROPSNom del primer rei de l'tica, fill de la Terra, que tenia la part superior del cos humana i la inferior de serpent (Apollod.

Bibl. 3, 14, 1 ss.).

Podria tractar-se d'una paraula d'origen estranger o b, segons el parer de Kretschmer ("Glotta" 4, 1913, p. 309), d'una

mettesi de *, que significa "provet de cua", de , "cua".

Motiu: Fundaci

CFALNom de l'heroi raptat per Eos, l'Aurora; desprs d'abandonar-la arrib a l'tica i es cas amb Procris; es conten diversos

episodis sobre la recproca gelosia, fins a la mort de Procris i a l'exili de Cfal, que ms tard don el seu nom a l'illa

de Cefalnia (Apollod. Bibl. 1, 9, 4; 2, 4, 7).

Deriva de , "testa", amb retracci de l'accent observable ara i ads en els antropnims. tamb s

el nom d'un peix.

Motiu: Eponmia

CEFEU1. Rei de Tgea, particip en l'expedici dels Argonautes i ajud Hracles en l'expedici a Esparta contra els fills d'

Hipocoont, en la qual trob la mort (Apollon. Rhod. Argon. 1, 161 ss.; Apollod. Bibl. 2, 7, 3); 2. un altre personatge

amb aquest nom s el fill de Belos, marit de Cassiepea i pare d' Andrmeda, rei d'Etipia (Apollod. Bibl. 2, 1, 4).

El nom deriva de , "abellot". Segons Bosshardt (Die Nomina auf -, par. 433) podria tractar-se de la forma

abreujada per - o derivar d'una rel *- que ha donat tamb el nom del riu .

CLEOSFill d'Eleusis, regnava a la ciutat homnima quan Hades rapt Persfone (Hymn. hom. ad Dem., passim); un altre

personatge amb aquest nom s un cretenc que intent robar mel a la cova en la qual havia nascut Zeus i fou trasformat

en l'ocell homnim (Anton. Lib. Metam. 19).

El nom designa el "pigot verd" (D'Arcy Thompson, A Glossary of Greek Birds, pp. 136-37), i s d'etimologia incerta.

Motiu: Metamorfosi

27


CELUTORNom d'un dels fills d'grios que particip en l'expedici contra el seu oncle Eneu i per aquesta ra fou mort per Diomedes

(Apollod. Bibl. 1, 8, 6).

Deriva del verb , "ordenar", amb habitual sufix dels nomina agentis -, i significa, doncs, "el qui ordena".

S'esperaria, aix no obstant, una -- com en l'adjectiu .

CENEUFill del lpita latos; originriament era una dona, que deman a Posid d'sser transformada en home invulnerable,

podent aix participar en la lluita contra els Centaures (Apollod. Epit. 1, 22).

Deriva de , "nou, jove" i pot tractar-se d'un hipocorstic d'un possible compost en - (Perpillou, Les

substantifs grecs en -, par. 205).

Motiu: Metamorfosi

CRAMHeroi tic, fill d' Ariadna i Dions, que passava per ser l'inventor de l'art del terrissaire (Pausan. 1, 3, 1).

El nom deriva de , "argila de terrissaire, gerra".

Motiu: Eponmia

CRANOSNom de diferents herois, entre els quals: 1. el nt de Melamp (Apollod. Bibl. 3, 3, 1); 2. l'auriga de Merones (Hom. Il.

17, 611); 3. un milesi que rescat un dof capturat per un pescador i el retorn a l'aigua, i ms tard, durant un naufragi,

fou salvat pels dofins; a la seva mort un estol d'aquests animals particip en el dol (Athen. 13, 606 e).

Significa "rei, cap"; l'etimologia no s clara: podria derivar de l'indoeuropeu *koryo-, "exrcit, tropa de guerrers", amb

un sufix que concerneix a la sobirania, com en el llat domin-us.

CERCONHeroi eleusini que en el cam entre Eleusis i Mgara aturava els vinants i els obligava a lluitar amb ell; fou mort per

Teseu (Plut. Thes. 11).

28


El nom deriva de , "cua" i podria significar "provet de cua".

CRIXHeroi eleusini, fill d'Eumolp, que a la mort del seu pare assum la comesa del culte de Demter en el ritual del qual

figuraven heralds (Pausan. 1, 38, 3).

El nom significa precisament "herald", terme corresponent al snscrit kar-, "cantor, poeta" (Pokorny, Ind. Et. Wrt.,

p. 530).

Motiu: Eponmia

CIANIPNom 1. del pare de Cane; 2. d'un fill d'Egialeu, que figura entre els herois de la guerra de Troia tancats dins el cavall de

fusta (Pausan. 2, 18, 4 ss.); 3. d'un tssal, fill de Frax (Phrax), que desatenia la dona per la cacera, fins que aquella

el segu i fou destrossada pels gossos del marit (Parthen. Narr. am. 10).

Es tracta d'un compost de , que designa un esmalt de color blau fosc, i de , "cavall", i significa doncs

"cavall blau fosc" o "del cavall blau fosc".

CICNENom de diferents personatges: 1) el fill de Posid i Clice aliat dels troians; fou trasformat en cigne pel seu pare mentre

estava sucumbint davant Aquilles (Hygin. Fab. 157, 273); 2) un altre fill de Posid, abandonat per la seva mare i criat

per un cigne (Strab. 13, 1, 19 p. 589); 3) fams bandit, fill d'Ares i Pelpia, mort per Hracles (Apollod. Bibl. 2, 15, 11

ss.; 2, 7, 7); 4) el rei lgur que plany la mort del seu amic Faetont i fou trasformat en cigne (Hygin. Fab. 154); 5) un

etoli, fill d'Apollo i Tria: impos moltes proves al seu enamorat, Flios, que al capdavall l'abandon; Cicne aleshores

es precipit en un llac amb la seva mare, i Apollo els trasform ambds en cignes (Anton. Lib. Met. 12).

La major part dels mites relacionen aquests personatges amb les metamorfosis que concerneixen l'origen dels cignes.

El nom designa, en efecte, el cigne, terme que significa probablement "el blanc", i es pot confrontar amb el snscrit

scati, "brillar", suk-r-, "clar, llumins, blanc" (Chantraine, DELG).

Motiu: Metamorfosi

CICREUFill de Posid i Salamina, mat un serpent que devastava l'lla de Salamina i aix n'esdevingu rei (Apollod. Bibl. 3, 12, 7).

29


Podria estar relacionat amb , "ocell migratori" (D'Arcy Thompson, A Glossary of Greek Birds, pp. 187-88); o

b amb *, "aigua", terme que segons Bosshardt (Die Nomina auf -, par. 384) devia haver existit.

CNADOSNom del nauxer de Menelau (Pausan. 3, 22, 8).

Significa "guineu", nom d'etimologia no aclarida.

CNIRASPrimer rei de Xipre, originari de Sria, conegut per haver tingut el do de la profecia i per haver estat un notable msic

(Hom. Il. 11, 20 ss.; Apollod. Bibl. 3, 14, 3).

El nom deriva de , instrument de corda; es tracta d'un prstec de l'hebreu kinnor (Chantraine, DELG, s. v.

). Est testimoniat el micnic ki-nu-ra (PY Qa 1301).

Motiu: Profecia

CINORTASHeroi de Lacnia, fill d'Amiclas; esdevingu rei d'Esparta (Pausan. 3, 1, 3 ss.).

Podria tractar-se d'un compost de , "gos", i del verb , , "llanar-se, excitar-se", que en l'onomstica

es troba com a segon terme de compostos en la forma - (Chantraine, DELG, s. v. ); significaria aleshores

"que excita els gossos".

CIPARSHeroi beoci, fill de Mnias, epnim de la ciutat del Parns (Schol. ad Il. 2, 519); un altre personatge amb aquest nom

s un fill de Tlef, que habitava a Ceos; mat per error un crvol, company seu, per aix deman als dus que li fessin

rajar les llgrimes eternament: fou transformat en xiprer (Ovid. Met. 10, 106 ss.).

Est testimoniada en miceneu la forma ku-]pa-ri-so (PY Na 514). El nom significa "xiprer", terme mediterrani, com molts

fitnims en -ssos; segons Chantraine (DELG) s d'origen desconegut.

Motiu: Metamorfosi

CPSELFill d'pit, rei d'Arcdia en el moment de l'atac dels Heraclides (Pausan. 4, 3, 6 i 8; 8, 5, 6 i 13; 29, 5). Un altre

personatge amb aquest nom s un heroi corinti, fill d'Eeci; en nixer fou ocultat dins un cofre de cedre per tal de

sostreure'l a les recerques de Baquis (Pausan. 1, 23, 1; 2, 4, 4).

30


Est testimoniat ja en miceneu ku-pe-se-ro (KN Og 4467.2). Deriva de , "rusc"; Chantraine (DELG, s. v.) sost

que Pausnias (5, 17, 5) afirma gratutament que els corintis havien dit per , parlant del cofre ofert

pels Cipslides: Cpsel hauria estat posat dins un rusc.

Motiu: Infantesa

CLEMEDESHeroi d'Astipalea que enfoll perqu als Jocs Olmpics els jutges no l'havien declarat vencedor al pugilat; havent-se

refugiat en el temple d'Atena a la seva ptria, per tal com havia esfondrat el sostre d'una escola i mort uns infants,

desaparegu; li fou tributat un culte perqu era l'ltim heroi (Pausan. 6, 9, 6-8).

Aquest nom s un compost de , "glria", i del verb , "meditar un projecte, tenir en ment"; aleshores

significaria "clebre pels seus pensaments" (Pape-Benseler, WGE) o b "que medita coses glorioses".

CLESTRATJove de Tspies que alliber la seva ptria d'un drac al qual cada any sacrificaven un noi (Pausan. 9, 26, 7).

Aquest nom s un compost de , "glria", i de , "exrcit", i significa "clebre pel seu exrcit".

Motiu: Prova

CLSONIMJove d'Opunt, fill d'Amfidamant, mort accidentalment per Ptrocle, el qual per aquest motiu hagu d'anar-se'n a l'exili

i fou acollit per Peleu (Apollod. Bibl. 3, 13, 8; Hom. Il. 23, 85 ss. i Schol. ad loc.).

El nom, que es troba tamb sota la forma - o -, podria ser un compost del verb , "anomenar", i de

, "nom", i significar "del nom clebre".

CLIMENNom de diferents personatges, entre els quals: 1. un descendent d'Hracles que fund jocs a Olmpia (Pausan. 5, 8, 1

ss.); 2. un heroi beoci que regn a Orcomen (Pausan. 9, 37, 1); 3. un arcadi que s'enamor de la seva filla Harplice

i s'hi un (Parthen. Narr. am. 13). Tamb est testimoniat el femen Clmene (), nom de diferents herones

i d'una nimfa.

En miceneu est present en la forma ku-ru-me-no (KN Sc 236). Deriva del verb , "sentir, oir", i significa doncs "el

clebre, el fams". Es tracta d'una formaci participial atemtica en -, cfr. , (von Kamptz,

31


Homerische Personennamen 62.1, p. 164); s erroni interpretar-lo com compost de i , "fams per la seva

fora", com voldria Room, Room's Classical Dictionary pp. 98-99.

CLITOS1. Nt de l'endev Melamp; fou raptat per Eos i portat entre els Immortals (Hom. Od. 15, 250); 2. Troi, fill de Pisnor,

mort per Teucre en Il. 15, 445-452, amb un tret d'arc a la nuca.

El nom deriva de *- , adjectiu verbal amb valor passiu de la rel de , "glria" (Wathelet, Dictionnaire des

Troyens de l'Iliade, p. 681); significa doncs "el clebre".

Motiu: Profecia

CLONI1. Un heroi aqueu del contingent beoci, Hom. Il. 2, 495; fou mort pel troi Agnor, fill d'Antnor prop de les naus,

Hom. Il. 15, 340. 2. Un dels molts fills que Pram tingu de diferents dones, Apollod. Bibl. 3, 12, 5 (153).

Cal relacionar-lo amb "esvalot, rebombori", i amb el verb , "fer fugir amb crits", "esvalotar" (von Kamptz,

Homer. Personennamen 70 a 4, p. 248), pot significar "el qui prorromp en crits bellicosos i esvalota".

CCALRei de Cmic a Siclia, que acoll Ddal quan aquest fug del laberint de Minos a Creta (Apollod. Epit. 1, 15).

El nom ja est testimoniat en miceneu ko-ka-ro (PY Fr 1184.1). Deriva de , un tipus de gall.

COMETESFill d'Estnel, al qual Diomedes confi la seva prpria casa; ell el tra amb la seva esposa Egialea i l'oblig, al seu retorn

de Troia, a emigrar (Apollod. Epit. 6, 9).

Est present ja en miceneu en la forma ko-ma-ta. El nom deriva de , "cabellera", i significa doncs "cabellut, de

llarga cabellera".

COREB1. Heroi fundador de la ciutat de Tripodisc prop de Mgara, es cas amb Psmate 2., argiva, filla de Crotop. Mat un

monstre femen raptor d'infants (Pausan. 1, 43, 7) anomenat Pene, enviat per Apollo per castigar la mort del fill seu

i de Psmate, Linos, trossejat pels gossos que guardaven el ramat de Crotop (Callim. Aet. 1, Frr. 28-34 Massimilla;

Conon. Narr. 19; Pausan. ibidem), motiu pel qual els argius en un determinat mes mataven tots els gossos que haguessin

trobat (cfr. Agias et Dercylus Argei, Fr. *8 Fowler, = Schol. ad Callim. Aet. 34 Massimilla). 2. Jove i dissortat heroi frigi,

fill de Migd, aspirava a la m de Cassandra, i combat com aliat dels troians; desconegut pels poemes homrics, es

32


troba a la Ilias parva, on s mort per Diomedes (o potser per Neoptlem) durante el robatori del Palladi. Apareix

esmentat tamb en Eurip. Rhes. 539. En Virgili (Aen. 2, 401, 424), en canvi, t un paper important com a defensor

de Cassandra fins a l'ltim sacrifici, i s mort per un tal Peneleu. Torna a aparixer com a personatge fins i tot en el

melodrama Didone de Francesco Cavalli, Vencia 1641, on s ferit de mort per Neoptlem, i s plorat per la prpia

Cassandra, enamorada d'ell.

Intils els intents d'entendre aquest nom tot posant-lo en relaci amb o , "noi", i tamb amb ,

interpretant-lo com anleg de (Carnoy, DEMG s. v.). Del tot inviable l'tim proposat pel Room's Class. Dictionary,

que evoca directament , "sacietat", i "vedell, ox", i entn: "que s'atipa de carn di bou" (!?!). Es tracta d'un

adjectiu en -, sovint usat en adjectius de sentit negatiu, que expressen defectes o malaties (cfr. Chantraine, La

Formation, pp. 261-262). La glossa d'Hesych., 3649, , parla d'un adjectiu que significa

"estpid", "cret"; no endebades l'heroi Coreb esdevingu proverbial per la seva estupidesa, cfr. CPG, Diogenian. Paroem.

5. 12: ... "ms estpid que Coreb". La prima part, si es pot relacionar amb , "noi", podria

significar "innocent com un noi, que repapieja". B. Mader (apud Snell, Lex.fr.Epos, s. v., reporta un altre tim, si ms

no curis: es tractaria d'una sonoritzaci d'una aspirada -, relacionat amb el tema cmic de Margites, en el

sentit, bviament, de "El qui carda amb () les noies (o els nois)"(!?!).

Motiu: Infantesa

CORINTFill de Marat, epnim de la ciutat de Corint (Pausan. 2, 1, 1; 3, 10 ss.).

Podria derivar de , "elm", amb un infix nasal davant la -- (Chantraine, DELG, s. v., per ms probablement s

pregrec, com ho demostraria el sufix -- (Van Windekens, Le Plasgique, p. 107).

Motiu: Eponmia

CRITNom de diferents personatges, entre els quals: 1. el fill de Zeus i de la filla d'Atlant Electra, que fund Crotona (Verg.

Aen. 3, 163 ss.); 2. el rei de Tgea que cri Tlef (Apollod. Bibl. 3, 9, 1); 3. i un fill de Paris i de la nimfa Enone

(Parthen. Narr. am. 34).

En micnic es presenta la forma Ko-ru-to (KN Dv 1310). Deriva de , "elm", i significa doncs simplement "dotat

d'elm".

CORONOSRei dels lpites, fill de Ceneu; fou mort per Hracles (Hom. Il. 2, 746).

El nom pertany a la famlia de , "cornella", per en mascul () significa "corbat"; s'observa l'habitual

retracci de l'accent que caracteritza la formaci dels antropnims resultants d'un adjectiu.

Motiu: Prova

33


CRNAOS, CRNAUNom d'un dels primers llegendaris reis de l'tica (Pausan. 1, 2, 6; 31, 3).

Significa "rocs, escarpat", i era un eptet antany atribut a Atena i als atenesos, "ciutat de Crnaos, estirp de Crnaos";

l'etimologia no ha estat explicada. Potser cal relacionar-lo amb , , "corneller".

CRNTORNom d'un dlop lliurat com a ostatge a Peleu i esdevingut el seu escuder preferit (Ovid. Met. 12, 361 ss.).

s el nomen agentis derivat del verb , "complir, realitzar", i significa "el qui realitza, amo, sobir".

CREONTNom de dos personatges: 1. el rei de Corint, prop del qual es refugiaren Json i Medea (Apollod. Bibl. 1, 9, 28; 3, 7,

7); 2. el teb, fill de Meneceu, que regn a Tebes desprs de Laios (Apollod. Bibl. 2, 4, 6; 11).

Significa "amo, sobir"; segons Chantraine (DELG, s. v.) caldria rebutjar la hiptesi mantinguda pels antics que

es tracta d'un participi; la flexi en dental, a ms, seria secundria i es basaria en una analogia amb , ,

etc. Hom creu que pugui ser una forma de comparatiu, amb parallels en indoeuropeu, present en avstic srayah-,

snscrit sryas-, que deriven dels substantius avstic sri-, snscrit sri-, "sobirania, riquesa, esplendor".

CRESFONTESNom d'un dels Heraclides que conquer el Peloponns (Apollod. Bibl. 2, 8, 4 ss.).

Es tracta d'un compost de amb vocalisme -e, a partir de *- (Kretschmer, "Glotta" 24, 1936, p. 237) i del

verb , "colpir" "matar", present en el sufix -, que significa "assass"; pot ser interpretat doncs com "aquell

que mata amb fora".

CRETEUFill d'ol i d'Enrete, fundador de Iolcos (Hom. Od. 11, 235 ss.).

En miceneu es presenta la forma Ke-re-te-u (PY Ea 59.3). Es tracta potser d'una rel pregrega *-, present en el nom

de riu aqueu (Bosshardt, Die Nomina auf -, par. 439), significant "rierol bianc".

Motiu: Fundaci

34


CRISES1. Nom del sacerdot d'Apollo a la ciutat de Crisa de Trada (Hom. Il. 1, 9 ss.; 366 ss.; 451 ss.), pare de Criseida -

Astnome; 2. tamb el seu nt portava el mateix nom (Hygin. Fab. 121).

Antropnim lligat al nom de la ciutat de la Trada Crisa (Glpinar), que deriva de , "or", per tal com era un lloc

on es localitzava un jaciment aurfer. El derivat d'un topnim hauria de ser, per, * i no , que

presenta un sufix que sembla estrany al grec; per el dialecte arcado-xipriota presenta casos de pas de la flexi en

- a la flexi en -. El nom del personatge podria ser aleshores una herncia aquea en la tradici pica. Significa

"habitant de Crisa" (Wathelet, Dictionnaire des Troyens de l'Iliade, pp. 1064-65).

Motiu: Profecia

CRISIPFill de Plops i de la nimfa Axoque; fou raptat per Laios, que se n'havia enamorat, i se sucid de la vergonya (Apollod.

Bibl. 3, 5, 5), provocant la maledicci de Plops sobre Laios mateix i sobre els seus descendents.

El nom pertany a una srie fora productiva de compostos amb el segon terme formant , "cavall" (Cianip, Leucip,

Melanip, Xantip, etc.), en aquest cas amb , "or", i significa "cavall d'or".

Motiu: Rapte

CROCFill de Triptlem, fou un antic rei d'Eleusis (Pausan. 1, 38, 2).

El nom deriva de , "safr", i pot significar "ric en safr".

CROCOSJove transformat en flor de safr a causa del seu amor infeli per la nimfa Esmlax (Ovid. Met. 4, 283; Serv. ad Verg.

Geor. 4, 182; Nonn. Dionys. 12, 85-86). Una tradici tardana i sospitosa, que sembla formada sobre l'episodi de Jacint

mort d'aquesta manera per Apollo, informa que hauria estat un jovenet () mort per error per Hermes amb

el llanament d'un disc (Galen., de compos. medicam. sec. loc. 13, 269).

El nom significa justament "safr", terme que es pot relacionar amb el semtic: acadi kurkanu, hebreu karkom; es tracta

segurament d'un prstec (Chantraine, DELG).

Motiu: Metamorfosi

35


CROMINom de diferents personatges, molts dels quals es troben en els poemes homrics: 1) el fill de Pterelau (Apollod. Bibl.

2, 4, 5); 2) un fill de Pram (Hom. Il. 5, 160); 3) un fill de Neleu i Cloris (Hom. Od. 11, 286); 4) un troi mort per Teucre

(Hom. Il. 8, 275); 5) un lici mort per Odisseu (Hom. Il. 5, 677).

Deriva de la famlia del verb , "renillar", i significa "el qui renilla, el qui fa uns crits aguts" (Wathelet,

Dictionnaire des Troyens de l'Iliade, p. 1059).

CROTPersonatge que acoll Hracles quan venia de la cerca dels bous de Geron i fou mort per ell accidentalment; don el

seu nom a la ciutat de Crotona, que continua anomenant-se aix avui dia (Diod. Sic. Bibl. 4, 24, 7).

El nom de la ciutat, del qual aquest personatge s l'epnim, podria derivar de , "ric" (Chantraine, DELG, s. v.

), amb l'habitual retracci de l'accent.

Motiu: Eponmia

DAMASGuerrer troi (hapax), mort pel tssal Polipetes, fill de Pirtous, durant l'atac a les naus aquees; amb un cop de llana

a travs de l'elm el cervell li qued esclafat, Hom. Il. 12. 183.

El nom s una formaci normal grega en -o, derivat del tema - de i , i significa "el qui doma,

que prostra (els enemics)".

DAMSTOR1. Itaqus, citat tan sols en forma de patronmic quan s esmentat el seu fill Agelau 4., un dels Pretendents, com a

, Hom. Od. 20, 321; 22, 212; 293 (ac.). 2. Pare del guerrer lici Equi, Hom. Il. 16, 416, tamb

aqu en la forma de patronmic ; Equi s massacrat per Patrocle juntament amb altres hetairoi

del lici Sarpdon/Sarpedont. No se'l troba en mites o relats posteriors.

Nomen agentis amb tema - de i ; significa "el qui prostra, domina (els enemics)", cfr. Damasos

i Adamstor. Tamb aqu s'oabserva que en els poemes homrics l'onomstica dels troians i els seus aliats s

preferentment de formaci grega.

DNAUDescendent d'Io, s a dir d'una de les ms antigues dinasties argliques, fill de Belos i nt de Lbia i Posid, germ bess

d'Egipte, pare de les 50 Danaides; amb les seves filles tornar d'Egipte a Argos, on una d'elles, de nom Hipermestra,

fundar la descendncia dels Abntides; Apollod. Bibl. 2, 1, 4-5; cfr. Aesch. Suppl. passim. Hauria estat el primer

36


a costruir-se una nau per fugir d'Egipte a Argos amb les seves 50 filles, per consell d'Atena (Apollod. Bibl. 2, 1, 4;

Hygin. Fab. 168, 2). Segons els Fragments hesidics, Dnau hauria fet rica en aigua (suposem que grcies a la seva filla

Amimone) la terra d'Argos, que abans era rida, Fr. 128, 2 M.-W.

Es tracta en origen d'un antic etnnim pregrec, si s que est testimoniat en citacions egpcies de mitjan II millenni,

Tanaya (Beekes, Etym. Dict. of Greek s. v.; J. Bennet en Companion to Linear B vol. 2, pp. 159-160). Sembla segura

tamb la seva relaci amb l'hitita Da-na-na / Da-nu-na, cfr. Astour Hellenosemitica p. 51-52, Cssola, La Ionia pp.

110-112. De l'antic nom d'aquest poble, els dnaus, (que en Homer ser utilitzat per a identificar els aqueus en

general), deriva doncs el nom d Dnau, i en conseqncia el de les Danaides i, tres generacions desprs, el de Dnae

filla d'Acrisi. L'antropnim micnic da-na-jo, KN Db 1324. b tot just acaba de ser llegit com , nom d'un pastor,

que potser calgui apropar a l'adjectiu , (Aesch. Eum. 879) "vell, que ha viscut molt", de l'adverbi ,

"molt temps", en analogia amb ; cfr. Civitillo,

diccionari etimològic de la mitologia grega herois · després de vint anys de treball, el gran...

Documents