diario.la.vanguardia (2014.07.13) suplemento (diners)

5/21/2018 Diario.la.Vanguardia (2014.07.13) Suplemento (Diners)

1/32

El fraudeGowextornaa agitar lesaigesdel dubteReneix la desconfiana en els agentsque han de vetllar per la seguretaten els mercats regulats

PERICO P

La mquina de fabricarbitllets algun dia parar

Confiar en lequipsun risc... per rendible

A LINTERIOR

UNA GRAN OFERTA

DANUNCIS I

EL SUPLEMENT

SETMANAL

DE MOTOR

Un dia o un altre, el

creixement de la basemonetria frenar.Potser llavors miraremdarreglar la demandaagregada.PGINA 9

La normalitzaci de lesrelacions deterioradesper la crisi s el primeri urgent pas que calfer a lempresa davantel nou cicle.PGINA 19

13 juliol 2014


2/32

2 DINERS DIUMENGE, 13 JULIOL 2014 LA VANGU

EMPRESES

El cas Gowex tornaa despertar el fantasmadels grans fraus econmicsLactuaci de les institucions que garanteixen les inversions en els mercats regulatss posada en qesti i reneixen els dubtes sobre possibles ineficincies

LUIS IZQUIERDO

Ning no recordar Gowex daqu aunes quantes setmanes. Almenys nin-g que no hagi perdut els seus dinersdesprs de saber-se que lascendentcols del wi-fi pblic tenia peus defang. Perqu la lgica de les empresesi els mercats s la del comensal voraque noms respon a laganai oblidalaindigesti amb la mossegada segent.

Els mercats tenen memria demolt curt recorregut, reflexionaJuan Ignacio Crespo, analista finan-cer i autor del llibreCmo acabar deuna vez por todas con los mercados.Els coneix b perqu fa dcades quehi treballa i per aix assegura con-venut que mentre hi hagi estafa-

dors i gent crdula no hi ha sistemaque pugui impedir que la histria esrepeteixi una vegada i una altra.

Jos Manuel Pazos, director de lafirma de gesti financera Omega IGF,considera que els sistemes de controli vigilncia espanyols sn homolo-gables als de la resta de pasos avan-ats. No obstant aix, creu que de lamateixa manera que una estricta re-gulaci del trnsit no evita conductestemerries, tampoc una estricta re-gulaci no pot garantir que entre elsmilers dempreses que cada dia hande tirar endavant la seva activitat hihagi casos com el de Gowex.

El secretarigeneral de lInstitut Es-panyol dAnalistes Financers (IEAF),Javier Mndez, apunta que, tenint en

compte que al mn hi ha ms de35.000 empreses cotitzades, elscasos que es produeixenentrendins del que s raonable entermes percentuals.

Encara que les normes snmoltesi lesexigncieshan cres-cut, Crespoopinaque elssuper-visors tendeixen a relaxar-sequan la situaci econmica co-mena a donar signes positius ia mesura que soblida en lesconscincies lltim escndol.Crec que el mercat alternatiuborsari (MAB) on cotitzavaGowex i concebut pera empre-ses mitjaness una mostra delexcs de confiana i sobre elqual tinc els meus dubtes,abunda Crespo en allusi al

menor nivell de requisits que sexi-geix a les empreses amb relaci almercatcontinu.En aquestcas, perseruna empresa del sector tecnolgiclexpert creu que els inversors potservanabaixar la gurdia encara ms.

Javier Mndez aclareix que a la vi-gilncia del regulador safegeix a la

dels nombrosos analistes que asses-soren els inversors, per matisa quealsmercats alternatius comel MABelnombre de firmes que segueixen levo-luci de les empreses s molt menor.

Quant a la incidncia sobre els in-versors, Jos Manuel Pazos explicaque els estalviadors espanyols solenser molt conservadors en les sevesapostes, que normalment estan vin-culades als bancs a travs de dipsits,plans de pensions o fons dinversi.

S que afecta el comportament delsfons estrangers, ja quesuposaun con-siderablemal de reputaci, diulana-lista, qui no dubta que haur retretms dun fons europeu almenys en elcurt termini. Mndez creu, tot i aix,que per als professionals de les finan-ces aquesttipus de riscos formenpartdel joc, de manera que amb prou fei-nestindrrepercussi sobre les apos-tes dels fons nacionals i estrangers.La qual cosa no vol dir que no siguilobligaci de lautoritats mirar devi-tar que torni a succeir, aporta Pazos.

Al costat dels reguladors, la presi-denta de la Comissi Nacional delMercat de Valors, Elvira Rodrguez,es va limitara anunciaraquesta setma-

na que sinvestigaven els fets i el go-vernador del Banc dEspanya, LuisMara Linde, ho va considerar comun tema menor en assegurar que maino havia sentit parlar daquesta em-presa. El ministre dEconomia, Luisde Guindos, va alludir a laconvenin-ciade fersortir delMAB lesempresesamb una capitalitzaci superior als500 milionsdeuros, la qual cosa hau-ria de limitar limpacte de noves falli-

des.Ningno semblatenir inters en in-

crementar la regulaci, ja per si matei-xa molt complexa, en la creena quemaino sersuficient davant els estafa-dors. Ara li toca a la justcia.videos.lavanguardia.com

VEGEU COM ESVA DIBUIXAR LAILLUSTRACIDE LA PORTADA

m

EN

PO

RTADA

Els protago-nistes de lesfallides gau-deixen del

reconeixe-ment pblicfins que unbon dia esdescobreixque els seusxits sassen-ten sobrecastells decartes quecauenamb gran

terrabastall

Dem, Jenaro Garca (Madrid, 46anys) haur de declarar davant San-tiago Pedraz, jutge de lAudinciaNacional, com a imputat pel casLets Gowex. En la citaci haur de

lliurar el seu ordinador i el mbil.Sn elements importants en la inves-tigaci de lescndol de la tecnolgi-ca, episodi que ha posat de cap peravall la credibilitat del sistema borsa-ri espanyol. Sn elements impor-tants, encara que bona part de las-sumpte ja lha desenredat GothamCity Research, firma danlisi delsEstats Units linforme de 93 pginesde la qual havia despullat les false-dats comptables de la firma, especia-litzada a la installaci de connexionswi-fi gratutes en edificis i carrers.

SegonsLets Gowex, la xaradaPescanova, la tecnolgica noms haobtingut el 10% dels beneficis quediu haver aconseguit, tot just hainstallat 5.000 punts de connexiwi-fi (davant els 100.000 que havia

declarat) i els seus ttols valen zeroeuros, res a veure amb els 31 eurosper acci en qu es valorava.

Lassumpte, que en dues sessionsli ha costat 868 milions a la tecnol-gica, va trencar motllos. Particular-

ment, des que lexpresident va ametre la seva culpa. Aquell dia,quatre dies desprs que es difonlinforme de Gotham, es va obricapsa de Pandora. El sistema bo

va quedar en dubte: van actuar tla CNMV i el MAB (on cotitzava LGowex). Es va comprovar que elrequisits daccs al MAB eren laxtambque els mecanismes de vlncia no funcionaven. Mentre Jero Garca admetia que havia falsels comptes des del 2009, es vaqestionar la deriva de la seva atora M&A, els informes de la quageneraven dubtes.

A hores dara, al voltant de 5inversors han perdut els seus estvis, la companyia ha sollicitat elpreconcurs i el MAB ha patit unaestampida. Quatre pimes pensenabandonar el mercat alternatiu psaltar al mercat continu. Carbureamb una capitalitzaci de 470 mons deuros,s la que tms po

litats daconseguir-ho a curt termLuis de Guindos, ministre dEconomia, va anunciar que, en els prodies, les companyies que superin500 milions deuros faran el pasforma automtica. / S. Heredia

LETSGOWEX

Lescndol de la tecnolgica queha deixat el MAB de cap per aval

m Els experts creuen quela regulaci espanyolas suficient per quesempre hi haur estafes

m Els supervisorstendeixen a relaxarels controls quanleconomia va malament

Jenaro Garca


3/32

g j g ,

LA VANGUARDIA DIUMENGE, 13 JULIOL 2014 DINE

Etern ofs per la intervenci que elprimer govern socialista va realitzarsobre Rumasa lany 1983, JosMara Ruiz Mateos va tractar derefer el seu imperi amb la comprade diferents empreses alimentriesen dificultats a mitjans dels anys2000. Clesa, Garvey, Dhul, Elgorria-ga, Trapsa i fins i tot lequip futbols-tic Rayo Vallecano van ser algunesde les ms conegudes. La seva aven-tura va arribar fins al febrer del2011, quan el mateix patriarca delsRuiz Mateos envoltat dels seus fillsanunciava el concurs de creditors pera deu delles.

No obstant aix, ja el 2009 havia

comenat a llanar al mercat paga-rs amb una rendibilitat del 8%,donant clars smptomes que existienseriosos problemes financers en el sidel hlding. Els reiterats missatgespblics de la CNMV que advertien

fins i tot a travs danuncis a lapremsa que els pagars de NuevaRumasa eren fora del sistema regu-lat i, per tant, no gaudien de capclasse de garantia, no van evitar que4.110 persones invertissin en el grupdels Ruiz Mateos ms de 385 mili-ons deuros, dels que van deixarsense pagar gaireb290 milions. Elsltims van arribar a oferir-los rendibi-litats de fins al 10%. Lempresari vaassegurar reiteradament que paga-ria i fins i tot va demanar de seringressat a pres fins aquell momentsense que els jutges ho acceptessin.

Nueva Rumasa tambva deixaren laire els deutes contrets amb els

bancs i la Seguretat Social per im-ports que assolien els 1.500 milionsdeuros. De res no va servir que JosMara Ruiz Mateos exhibs el msculde les seves empreses, el patrimonidel qual afirmava que estava valorat

en prop els 6.000 milions deuros.Noms uns mesos ms tard, el ma-teix empresari anunciava la vendadel grup a un fons voltor per importde 1.500 milions deuros. Un fonspropietat precisament del mateixempresari que havia liquidat ViajesMarsans.

Ruiz Mateos va tornar a despertarels fantasmes destar sent perseguitper foscos interessos, tal com vapassar als anys vuitanta. Per elsbancs, els inversors i molts dels seusempleats segueixen als jutjats, ondiversos membres de la famlia de

Jerez han estat ja condemnats iafronten nombroses acusacions per

delictes destafa, administraci des-lleial, manipulaci de comptes idaltres. Les empreses sn tantes i laseva situaci tan diversa que els RuizMateos afronten plets per tota lageografia nacional.

MARSANS

Daz Ferrn, de president de la CEOE a la pres

Pescanovas el paradigma dels escn-

dols financers recents a Espanya. Lamultinacional ms antiga de Galcia,sorgida el 1960 com el producte dunprojecte de galleguisme empresarialpesquer, va degenerar en un entra-mat docultaci de passius i de comp-tabilitats falsejades darrere del qualsocultava el 2012 un deute real de3.281 milions deuros, davant els1.522 que es reconeixien en la comp-tabilitat oficial.

Quan aquest forat de ms de1.700 milions ja no es podia amagarms, el llavors president de la compa-nyia i fill del fundador, Manuel Fernn-dez de Sousa-Faro, va vendre ensecret el 7% de les accions de la com-panyia, la meitat del que tenia, comtambva fer Alfonso Paz-Andrade, fill

de lantic ideleg de lempresa. Vapassar en els mesos anteriors a les-clat de la crisi de Pescanova, el 28 de

febrer del 2013, quan es va revelar

que Sousa no aconseguia presentarels comptes de lexercici anterior, fetque el va abocar a sollicitar el con-curs de creditors i va deixar lempresafora de la borsa.

En poques setmanes es va saberque el deute de Pescanova era moltsuperior al que havia declarat la com-panyia, perqu les dades del BancdEspanya mostraven que hi haviauna diferncia duns 1.000 milions.Tot i aix el forat va continuar crei-xent, en aflorar un ampli i disperscollectiu de creditors, a Espanya i alestranger.Fernndez de Sousa vadeixar un desfalc a cada illa en laqual pescava lempresa, resumien ala banca creditora.

Qui en altre temps va ser amo i

senyor del sud de Galcia ara estimputat per diversos delictes societa-ris davant lAudincia Nacional i ha

estat sancionat per la Comissi Nacio-

nal del Mercat de Valors amb diversesmultes amb un import total de700.000 euros. Lescndol de Pesca-nova va posar en dubte leficcia delscontrols i va mostrar la posici dinto-cable que tenia aquest empresarimolt vinculat al Partit Popular, a favordel qual es va pronunciar pblicamenten la campanya de les eleccions galle-gues del 2009, les primeres que vaguanyar Alberto Nez Feijo.

Linforme forense de KPMG varevelar que en elsltims anys la cpu-la de Pescanova va dissenyar i execu-tar prctiques comptables irregularsper camuflar el seu deute, a travsdoperacions fictcies entre les sevesfilials. Desprs duna complexa bata-lla en la qual va ser derrotat el grup

Damm, Pescanova ha acabat enmans de la banca creditora, que mirade reflotar-la. / A. Lugilde

Gerardo Daz Ferran acaba de com-plir un any i mig a la pres de Sotodel Real (Madrid) en espera deljudici per la fallida del grup Marsans.Encara que ja ha estat condemnat a26 mesos per un delicte fiscal enrelaci amb la venda dAerolneasArgentinas el 2001, el que lexpresi-dent de la CEOE espera realment s

el judici que se celebrar per la falli-da del grup turstic que presidia junta-ment amb el seu soci ja mort Gonza-lo Pascual. La Fiscalia demana per aell 15 anys de pres pels delictesdalament de bns, concurs fraudu-lent, blanqueig de capital i, potser elque pitjor sona de tot, integraci engrup criminal.

Is que la investigaci policial queva acabar amb el seu arrest lacusadhaver planificat una operaci finan-cera per buidar els comptes del grupque dirigia i eludir aix el pagament

dels deutes que, per import duns1.000 milions deuros, manteniaamb diferents empreses com ACHoteles, Meli, Pullmantur i Orizo-nia. Daz Ferrn i Pascual van vendreles empreses el juny del 2010 altambdetingutngel de Cabo justabans de declarar el concurs de credi-tors amb la intenci docultar els

fons de qu encara disposava elgrup, segons recullen les dilignciesjudicials. El magistrat continua bus-cant bns de lempresari en diferentsparadisos fiscals amb qu rescabalarels ms de 10.000 perjudicats enqu sestima lestafa de Marsans.

Amb tot lexposat, el ms sorpre-nent del cas no va ser la rapidesaamb qu es va precipitar ni revelarles intencions dels detinguts, sinque el principal protagonista fosprecisament un empresari dunadilatadssima trajectria en la gesti

de companyies relacionades ambturisme i president de tots els emsaris espanyols. La detenci i entra pres de Daz Ferrn va suposatremend cop per a la CEOE, de qulamo de Marsans shavia servit pfer valer la seva condici de protanista de leconomia espanyola.

Havia assolit la presidncia el

2007, i va succeir letern JosMaCuevas i va transformar el perfiltcnic del seu antecessor pel dunveritable patr amb milers de trelladors al seu crrec. El seu no ercas del meteric triomfador sin el contrari. Feia molt de temps quera al capdavant de companyiesdxit com el grup Trapsa, que te27.000 empleats. A ms a ms,havia estat vicepresident de laernia Spanair i primer executiu dalempreses del sector. Fins que lapolicia va trucar a la seva porta.

NUEVARUMASA

La segona caiguda a labismede la famlia Ruiz-Mateos

PESCANOVA

Lempresa pesqueraque vadeixarundesfalc a cada illa

PATROCINAT PER

Manuel Fernndez de Sousa-Faro

Gerardo Daz Ferran

JosMara Ruiz Mateos


4/32

p q q q g g


Manuel Estap Tous

La tirallonga descn-dols financers mundi-als alterna protagonis-tes individuals amb ges-tors pblics. Sn situa-

cions de pnic generalitzatquan, com diuen a Wall Stre-et,vens el que pots, no el quevols. El debat s interminableentre els que se centren en les

ovelles negres

Bernie Ma-doffi els que consideren quela desregulaci financeragene-ra un frau sistemtic, com latremenda crisi de les caixesdestalvis dels Estats Units des-prs de ser desregulades perReagan a comenaments delsanys vuitanta i els gestors delquales fixavensalaris miliona-ris i primes i indemnitzacionsobscenes. Des de mitjan elsvuitanta, continuem acostu-mats a no escarmentar.

El millor llibre que resu-meix aquella poca(19801988) s The best wayto rob a bank is to own one:how corporate executives and

politicians looted the S&L in-

dustry, a crrec de WilliamBlack, editat el 2005 i reeditatlany passat. Les estretamentregulades caixes destalvis vanser completament liberalitza-des amb la participaci activadels seus executius i delspoltics amb influncia sobreels organismes reguladors i desupervisi.

Efectivament, la millorma-nera de robar un banc era(s?) ser amo dun, un es-quema ideat pels executius fi-nancers i els poltics per sa-quejar el sector de les caixesdestalvis. Centenars de res-ponsables de caixes destalvisvan aprofitar les debilitats re-

guladores per perpetrar frauscomptablesmassius en benefi-ci propi.

Aquestes mateixes prcti-ques financeres depredadoresvan ser la causa de la tremen-da bombolla financera i immo-biliria del 2002 al 2007. Sal-vant les distncies, recorda larecentexplosi i prctica desa-parici de les caixes destalvisespanyoles, saquejades pelspoltics i els seus executius,i la seva mala gesti.

Per si els fraus comptablesi les manipulacions borsriessemblen inherents al capita-lisme, la histria financera dis-posa, des del 15 de setembredel 2008, de la mare de tots

els errors de judici a crrecde les autoritats financeres ieconmiques, la inexplicada iinexplicable fallida del bancde negocis Lehman Brothersque va derivar en el collapse

internacional dels fluxos fincers. Sis mesos abans la ReseFederal va rescatar el cinbanc de negocis de Wall StrBear Stearns. Alan Blinder, nmero dos dAlan Greenspa

la Reserva Federal, va escriel 2013 un llibre/balan sobrcrisi:After the music stoppesintetitza aixles contradiccidel Departament del TresorReserva Federal dels EUA.

Elssis mesos entre el collade Bear Stearns als braos deMorgani el de LehmanBrothvan serinteressants. El mla Fed, ambel suport del Treva posar 30.000 milions de lars perfacilitarel matrimoniposat de Bear amb JP Morgpresumiblement perqu un cs desordenat de Bear hagpogut tenir efectes devastadsobre el sistema. Per el setebre, una altra vegada amb el

port del Tresor, va rebutjar sministrar finanament per vdreLehman a Barclays.La fda de Lehman va devastar eltema financer mundial. Qui sexplica? La mida de Lehmanblava la de Bear.

Tres persones ho podrien lex de Goldman Sachs, HPaulson, secretari del TresorBush, el president de la ReseFederal, BenBernanke, i el prdent de la poderosa Fed de va York, Timothy Geithnerconsell dadministraci del qseuen els bancs de Wall StrAix, James Dimon, presidde JP Morgan, va aprovarnom de la Fed un crdit30.000 milions de dlars per

la seva entitat sempasss BStearns. Conflicte dinteress

De moment no hi ha resptes. No en el cas exemplarBernie Madoff, responsablefrau ms gran de la histria dEstats Units, fins a un tota50.000 milions de dlars, quvan valer una condemna de anys. Es tractavadel tpic esqma Ponzipel qual es remune

els primers inversorsamb elsners que dipositen els quevan incorporant encoratjats una rendibilitat dentre el 10el 12% durant trenta anys!I ng no sospitavaperquels invsors reinvertien els intesos en la pirmide especulva! Excepte un inversor queva denunciarsenseque el regdor borsari (la SEC) en fes nms mnim cas.

Madoff va enganyar moltmolts sense cap mena descpol. Dorigen jueu, va utilitels seus contactes amb la comnitat per aconseguir clients. Jla pres, va confessar que no

nia cap remordiment per prdues desproporcionades va causar entre els seus cliejueus, tant persones individucom fundacions caritatives. sento que he trat els jueus

Menys de vuit anys abans de la granrecessi del 2008 i el 2009 provoca-da per la punxada de la bombollafinancera, el capitalisme dels EstatsUnits, elevat a la categoria de paradig-ma universal en la segona meitatdels anys noranta del segle passat, va

patir una greu crisi de desprestigi...que els inversors van oblidar en unparell danys.

Primer va punxar la bombollatecnolgica, que va fer saltar pelsaires les precaucions histriques deWall Street abans dintroduir unaempresa en borsa: que la societattingus almenys cinc anys dexistn-

cia i que acumuls tres anys seguitsde beneficis. Per com que aquestavegada era diferent els inversorscompraven ttols dempreses queamb prou feines facturaven i les pr-dues dels quals eren ben valoradesperqu indicaven creixement! El po-tencial, com a intangible que accele-rava la valoraci de les empresespuntcom.

Lescndol Enron va esclatar loctu-bre del 2001 i va conduir a la fallidalempresa denergia de Houston,Texas. Creada per Kenneth Lay, bonamic i finanador de George W. Bush,el 1985 va iniciar les operacions den-ginyeria comptable amb larribada deJeffrey Skilling, amagant deutes,

creant instruments per treure operaci-ons del balan, rebent prstecs desde paradisos fiscals que imputavencom a ingressos. Els mitjans de comu-nicaci van encimbellar Enron comlexemple de lempresa del segle XXI.

Entre el 1996 i el 2000, la revistaFortune va designar Enron comlexemple a seguir, lempresa msinnovadora dels Estats Units (durantcinc anys consecutius). I no s casualque els mitjans de comunicaci actunde manera procclica en els orgens

de les bombolles especulatives.Les seves accions van tocar unmxim de 90 dlars a mitjans del2000. A finals de novembre del2001, les accions sintercanviavenper un dlar, shavien esfumat11.000 milions de dlars de capitalit-zaci borsria. El castell de cartesdEnron va tenir una conseqncia

imprevista, va enfonsar el seu audi-tor, Arthur Andersen, per haver fet elsulls grossos i haver ocultat proves.Una de les cinc auditores ms impor-tants del mn es va enfonsar en unessetmanes.

El dos de desembre del 2001, En-ron es va declarar en fallida sota elcaptol 11 de la llei de Fallides delsEstats Units. Els seus 63.500 milionsde dlars dactius la van convertir enla fallida empresarial ms gran en lahistria dels Estats Units (fins a lafallida de WorldCom, lany segent).Molts executius dEnron van ser acu-sats duna varietat de crrecs i vanser, posteriorment, sentenciats a pre-s. Els empleats i els accionistes van

rebre devolucions limitades en judicismalgrat la prdua de milers de milionsde dlars en els seus fons de pensionsi en la cotitzaci de les seves accions.Inevitablement, el Congrs es va veureobligat a intervenir. Una de les conse-

qncies dels (abundants) escndolscomptables va ser que els congressis-tes van promulgar noves regulacionsi lleis per ampliar lexactitud de lainformaci financera que divulguenles empreses que cotitzen als mercatsde valors. En particular, la llei Sarba-

nes-Oxley va expandir les penes perdestruir, alterar o destruir proves envista descorcolls en investigacionsfederals o per mirar destafar elsaccionistes. La llei tambva augmen-tar la responsabilitat de les empresesauditores de romandre neutrals i inde-pendents dels seus clients (i no al seuservei comptable).

I, sobretot, lescndol va donarpeu que Alex Gibney realitzs un trosde documental:Enron: the smartestguys in the room(tradut en espanyolcomEnron: los tipos que estafaron aAmrica(2005). La desmesura delconjunt es posa de manifest escoltantKenneth Lay pronosticant que lesnostres accions podrien continuarpujant indefinidament. El productordel documental es va sorprendremolt que gairebtothom es cregus lahistria dEnron. Periodistes, analistesfinancers, professors deconomiauniversitaris, fins i tot Alan Greenspan!s molt probable que les mentidesde Jeffrey Skilling i Kenneth Layestiguessin cobertes per una capa

ideolgica en qu tota la comunitatempresarial americana estava desit-jant creure: tot anir bsi no hi hacap regla. Com si es guiessinpels lemesLa cobdcias bonaiPreocupat, jo?.

Enron, el frau duns paios molt llestos

EN PORTADAm

Kenneth L. Lay, expresident dEnron davant la premsa desprs de conixer la sentncia el 2006 F. CARTER SMITH / BLOOMBERG NEWS

mVa ser inexplicablerescatar Bear Stearper condemnarsis mesos desprsLehman Brothers

ESCNDOLS I MANIPULACIONS

De Lehman a MadoffEn lesfera internacional, els fraus individuals i els errors sistmicsconfirmen les limitacions de memria dels mercats financers


5/32

q p q jp p g g p , j


Su nueva oportunidad para elegir.

Recuerde que si prefiere recibir su remuneracin en efectivo en lugar de en acciones,

debe comunicrselo a su entidad depositaria en las fechas indicadas.

Para ms informacin pngase en contacto con nosotros:

900 10 00 19 /// www.iberdrola.es

(*) La asignacin de las nuevas acciones que correspondan al accionista se efectuar libre de gastos y de comisiones. La entidad en la que estn depositadas sus acciones

podr establecer,de acuerdo conla legislacinvigente,las comisiones y losgastosrepercutibles en concepto deadministracin, ascomo enconcepto de tramitacin de

rdenes decompray venta de derechos de asignacin gratuita quelibremente determine.

Iberdrola vuelve a ofrecer a susaccionistas, incluyendo a las instituciones de inversin

colectiva a travs de las quemillones de ciudadanos han invertido en Iberdrola, el sistema

Iberdrola Dividendo Flexible, una frmula de retribucin con la que es posible elegir entre las

siguientes opciones de remuneracin:

Recibir nuevas acciones de Iberdrola de forma gratuita* y automtica. Esta es la opcin que

se aplicar por defecto si no comunica nada a su entidad depositaria.

Recibir su remuneracin en efectivo. Para ello debe comunicrselo a su entidad depositaria

y vender sus derechos en el mercado entre el 3 y el 17 de julio.

Recibir su remuneracin en efectivo. Para ello debe ponerse en contacto con su

entidad depositaria y vender sus derechos a Iberdrola a precio fijo garantizado entre

el 3 y el 14 de julio.

Con retencin fiscal (21%)

Sin retencin fiscal

Iberdrola Dividendo Flexible

Precio del derecho0,114 brutos/derecho


6/32

6 DINERS DIUMENGE, 13 JULIOL 2014 LA VANGUA

CATEDRTICDE LA UPF.PRESIDENTDACCID I REC(CGE)

ORIOL AMAT

La informaci comptable deles empreses s vital per a di-rectius, accionistes, analistes iorganismes supervisors, entredaltres. El bon funcionamenteconmic requereix con-fiana, i la confiana es basa,entre altresaspectes, en la qua-litat de la informaci de lesem-

preses.Partint daquesta infor-maci es decideixen qestionstanimportantscom invertirenuna empresa o concedir o de-negar un prstec, perexemple.Peraix s imprescindible quela comptabilitat sigui fiable.Tot i aix, peridicament sal-ten a la llum fraus comptablesque generen grans perjudicis.

Lobjecte daquest article sanalitzar aquests enganys, lesseves motivacions, aix comles conseqncies i possiblesremeis.

El frau comptable, coneguttamb com a maquillatgecomptable illegal, consisteix amodificar els comptes vulne-rant la normativa a fi que les

xifres sacostin al que interes-sa a qui enganya, en lloc de re-flectir la imatgefidel dela situ-aci de lempresa. Com a mos-tra de la importncia del tema,un estudi recent a escala mun-dial de PriceWaterhouseCoo-pers conclou que en elsdos l-tims anys ms de l11% de les

empreses han coms fraucomptable.

Aquests fraus poden tenirmoltes motivacions. La princi-pal sol seramagar queunaem-presa sest deteriorant com aconseqncia de la caigudadels beneficis o laugment delsdeutes. Daquesta manerasofereix una imatge que potmillorar el perfil creditici delempresa, augmentar el preude les seves accions, millorar

els dividends o la retribucidelsdirectius.Per de vegadesels enganys intenten amagarbeneficis per pagar menys im-postos o per obtenir subvenci-ons pbliques. En qualsevol

cas, es tracta de prctiques queno es produirien si els que enga-nyen tinguessin uns mnims es-tndards tics.

Es tracta de fraus que es duena terme inflant o amagant ven-des, despeses, actius o deutes.Tamb es poden fer utilitzantfilials en paradisos fiscals o en-tramats societaris molt comple-xos.Daquesta manera, els comp-tes ofereixen una imatge di-ferent de la real. Hi ha momentsqueles empreses tenenms pres-si en relaci amb els seus n-meros. Per exemple, en proces-sos de compravenda, o quan co-mencen a cotitzar a la borsa, o

quan shan de calcular incentiusdels directius o quan estractadedemanar o renovar finanamentbancari.

Sobre tot plegat podem com-partir diverses opinions. La pri-mera s que es tracta de prcti-ques que tenen conseqnciesnefastes. Duna banda, generengreus prdues en els inversors.

Als Estats Units es calcula queels fraus comptables, quan esdescobreixen, provoquen unacaiguda mitjana del38% de la co-titzaci deles accions de lesem-preses afectades. Provoquenlacomiadament del 91% dels di-rectius afectats i el 14%acabenala pres. A ms, la prdua de re-putaci de lempresa afectadaperjudica la seva evoluci futu-ra, i aix provoca la prdua dellocs de treball i molts sovintaca-ba ambla desaparicide lempre-sa, com va passar amb Enron oLehman Brothers, per exemple.Tamb generen desconfiana enels organismes supervisors. Al-

tresdanyscollaterals snel des-crdit i possibles sancions peralsauditors,en casque hagin co-mserrors. De totamanera, con-v no oblidar que sovint els pri-mers enganyats sn els auditors.Tot aix perjudica la confianaenel sistema,i pot frenar labonamarxa de leconomia i dels mer-cats financers.

Una segona opini s sobre sisn prctiques admissibles o no.En aquestsentit,hi ha quidefen-sa que es pot mentir per bonesraons, com ara evitar la dene-gaci dun crdito obtenirfinan-ament en una sortida a borsa.Maquiavel, per exemple, justifi-cava lengany si la finalitat erabona. Aix s el que pensen so-vint elsque cometen fraus comp-tables. De tota manera, hi ha unampli consens que el frau comp-table s immoralperqudespro-tegeix accionistes i creditors. Enla majoria de casos el frau es faper beneficiar els que mentei-xen a costa de perjudicar els en-

ganyats, ja siguin inversors,bancs o els mateixos empleatsde la firma. No podem oblidarque els usuaris dels comptes te-nen dret a saber la veritat sobreunaempresa.Per totplegat, con-sidero que el frau comptable sinacceptable.

Una tercera opini s sobre lamanera dactuar quan una em-

presa es deteriora. Ja hem les conseqncies nefastes frau comptable. Per tant, nouna bona idea amagar els mresultats amb enganys compbles perqu quan es descobrelfraus moltpitjor. Tampocs bona idea amagarla mala mxa de lempresa amb mesuque poden semblar bones a ctermini per que a llarg termenfonsen lempresa. Un exepledaixseria quan unaempsa que perd vendes ho compsa venentclients debaixaquacaci creditcia que a mitj mini no pagaran les compefectuades. Aquesta mesura

sostenir les vendes durant mesos, per abans dun andos els impagaments provoran mals pitjors. Diversos esdisdemostrenque quan unaepresa t algun problema la llor opci s reconixer-ho nant informaci puntual soel que passa i exposar les meresque es prendran per millola situaci. Com es diu sovinmillor negoci s ser honrat.

Finalment, unes considerons sobre el que es pot fer minimitzar aquests fraus. descomptat, calincidir en lesses tiques de la poblaci, i aix s fonamental el paperleducaci i els valors que trameten les famlies i els mitj

de comunicaci. Fra desitjque empreses i directius tingu

sin menys pressi a curt termper crixer de ininterrompument i, en canvi, es valors mlevoluci a llarg termini.

Tamb anirien millor les ses si els nostres lders i govnants tinguessin compoments tics que fossin inspdors.

Un altre aspecte fonamens la legislaci i la justcia.Alstats Units es parla de la re10-80-10, que consisteix a coderar que el 10% de la poblamai no cometr fraus, ja siper conviccions religioses, mrals o duna altra naturalesa.10% ms sempre cometr frFinalment, el 80% restant dpoblaci no defraudar si la n

mativa lhi dificulta i els cssn exemplars. Per tant, del es tracta s dactuar pensantel 80% de la poblaci amb ubona legislaci i una justcia sigui rpida i exemplaritzant

EN PORTADAm

Letern problema del frau comptable

La prdua de reputaci

de lempresa afectada

perjudica la seva

evoluci futura i

provoca la prdua

de llocs de treball

Tamb anirien molt

millor les coses

si els nostres lders

i governants tinguessin

comportaments tics

que fossin inspiradors

La principal causa del frau sol ser amagar que una empresa sest deteriorant GETTY IMAGES


7/32

p q q g p pp p g q p


CTEDRA IESE-

BANC SABADELL

DECONOMIES

EMERGENTS

ALFREDO PASTOR

El 1940, els bilegs nord-ame-ricans Raymond Pearl i L.JRe-ed es van proposar de preveu-reelcreixementfuturdelapo-blaci dels Estats Units utilit-zant lanomenada corba logs-tica, que havia tingut cert xiten la seva aplicaci a lestudide certes poblacions del regne

animal, com el llevat de la cer-vesa. Els fets no van estar a fa-vor seu. Lluny de desaccele-rar-se suaument com preveiala corba, el creixement es vaaccelerar: desprs de labsti-nncia imposadaper la SegonaGuerra Mundial, la natalitat vaexperimentar el gran augmentque avui coneixem com el ba-by boom.

Una mica ms tard, el 1968,lentomleg Paul Ehrlich, ungran especialista en papallo-nes, va anunciar un augmentde la poblaci mundial quehauria dhaver fet inhabitable,per aquestes dates, el nostrepetit planeta: el seu llibre, The

Population Bomb, va ser undels ingredients de lonada depessimisme que es va apode-rar dOccident en la segonameitat dels setanta. Ehrlichtampoc la va encertar: el crei-xement de la poblaci sestdesaccelerant, i avui els dem-grafs semblen estar dacordque la poblaci mundial ses-tabilitzar entorn dels vuit onou mil milions dhabitants apartir de la meitat daquest se-gle. Alguns podran comprovarsi aquesta vegada lencerten.

Daquests fracassos es des-prn que lespciehumana ex-hibeix una capacitat en apa-rena illimitada dadaptar-sea les circumstncies, i no deixa

de sorprendre els qui lestudi-en. Si ens sorprn en provardestimar la mida duna pobla-

ci, qu no ha de fer quan pre-tenem entreveure les lleis quepuguin determinar levoluci dela desigualtat? Caldrser modes-tos, encara que sigui per fora.

HARMONIA UNIVERSAL

Davant la persistncia denor-mes desigualtats entre pasosrics i pobres podem consolar-nos imaginant que la renda percpita dels ms pobres saniracostant a la dels rics, que asso-lir lharmonia universal s no-

ms qesti de temps. Un pietsdesig, perqu la convergncia denivells de vida es dna en unnombre relativament redut depasosencara que algun, comlaXina, sigui molt grani la mobi-litat, segons illustra Milanovic,s ms freqent en sentit des-cendent queal revs.En la mesu-ra que la convergncia depn engran part de la bona governacide cada pas no podem donar-laper descomptada. I si es dons,cap on ser? Serem tots comLuxemburg, o com Zimbbue?

La histriarecentens ensenyaque la convergncia shaprodutcap a dalt: aix molts ens hemanat acostant al nivell dels Es-tatsUnits,inoalrevs,demane-ra que sha format aix el clubdels rics; per aquest s nomsel 15% de la poblaci mundial,amb una renda per cpita que sun mltiple de la del restant85%. s, doncs, concebible que

el planeta no pugui acomodar elgegantaugmentde la produccique faria possible aquesta con-

vergncia cap a dalt de la granmajoria de la poblaci; i conce-bible, doncs, que ens trobem amigcam entre Noruega i el Viet-nam.Noseriaestranyqueelspa-sosde lextremsuperior fessin elpossible per evitar aquesta con-vergncia. No la donem, doncs,com un fet.

En el millordels casos,la con-vergncia dels nivells mitjans derenda dels pasos no comportauna menor desigualtat entre elsseus habitants: nhi ha prouamb

recordar el cas de la Xina, orenda mitjana sha multiplalhora que ha augmentat la sigualtat. Qu pot passar enpas com el nostre? El poc sabem no s gaire esperanala desigualtat sembla anaraugment; forces mal conegula globalitzaci, lextensi comer als serveis, el progtcnices combinen per retar en creixements del produsense augments de locupapolaritzaci del mercat de ball, caiguda de la part de reque va als salaris, concentracreixent de la riquesa de noper no caiguem, com els b

legsabans citats, en la temptadepredir elfutur.s millor trre algunes llions delpassat ipresent.

En el fons dalguns dels dmes del segle passat sendevla resoluci duna situaci justa, com en la primera GueMundial, que va destruirlimri del capital als pasos contdents, o la presncia dun cflicte de distribuci, com encrisi delpetroli, queva posartres dcades de creixement tinguta Occident. Elsdos exples mostren que una solucijusta no dura eternament i qsi triga massa a remeiar-se, aba malament.

Nopodemconfiaren una enomia de mercat guiada nment per linters individualremeiar unasituaci injusta, pqu a aquesta economia, al mcat, pot demanar-se-li eficinper no justcia. Durant dcahem pogut pensar que el creiment ocultaria el problema ddesigualtat.Avui s ms prudpensar que no ser aix.

s un bon moment per recrer a la nostra enorme capacdadaptaci;sense renunciarpersecuci de linters indivial, que tan lluny ens ha porposem aquest inters alseu lldonem entrada a altres exigcies i anhels, a altres virtuts es combinin per donar lloc a

mn ms habitable. Sorprguem, per tant, una vegada mels pessimistes!

SOCIETAT m

La desigualtat per dins

Durant dcades hem

pogut pensar que

el creixement ocultaria

el problema de la

desigualtat; avui sprudent pensar que no

No podem confiar

en una economia

de mercat guiada

nicament per

linters individualper remeiar injustcies

abertis.com

Abertis s el grup mundial lder en la gesti dautopistes de peatge i infraestructures detelecomunicacions. Un grup global, amb presncia a 11 pasos i ms de 17.000 treballadors,orientat a la creaci de valor a travs de la inversi en infraestructures que contribueixin aldesenvolupament econmic i social dels territoris on opera.

A la Xina, la renda mitjana sha multiplicat alhora que ha augmentat la desigualtat JEROME FAVRE / BLOOMBERG


8/32


A Armnia, amb un patrimonicultural i artstic interessant imillenari, val la pena viat-jar-hi. Des dErevan impressio-na veure a lhoritz la majes-tuosa muntanya dArarat, sm-bolnacional del pas, avuisitua-da en territori turc. Tamb ob-servar de prop els canvis queviu aquest petit pas dEuropacentral. A la capital destaquenels edificis oficials de lpocasovitica.

Han passat 23 anys des queva recuperar la independncia,el 1991, per lallargada ombrarussa encarahi s.La geografiava condicionar la histria. Ar-

mnia, situada entre Rssia iTurquia, continua sent vctimadels avatars i interessos delsseus dosgransvens.El genoci-di del 1915-1916 continua viuenla memria detotselsarme-nis repartits pel mn quansacosta el centenari daquellamatana.

Armnia noms ha estat in-dependent dues vegades: el1918-1920, desprs de caure elsimperis tsarista i otom,i a par-tir del 1991, desprs de des-membrar-se lURSS. Perpodria recaure sota lrbita dela Rssia de VladmirPutin. Hiha raons poltiques i econ-miques. Les disputes territori-

als i el ressentiment contraTurquia, que encara no reco-neix la seva responsabilitat enel genocidi armeni, impedei-xen de restablir les relacionsamb Ankara.

A ms, continua sense resol-dres el conflicte de lAlt Kara-bakh (1988-1994), un enclava-ment que lURSS va cedir alAzerbaidjan el 1921. Va serre-cuperat per les tropes armni-es el maig del 1992 i es va fir-mar un inestable alto el foc el1994. Per lAzerbaidjan, unpas musulm lligat cultural-ment a Turquia, que t moltsrecursos petroliers, sest rear-mant. Rssia t bases militars aArmnia per controlar la fron-

teraturca de lOTAN i sarrogael paper drbitre en els diver-sos conflictes latents a la regi.

Hi ha dues Armnies. La in-terior no va tallar el cord um-bilical amb Rssia. Desprs de

recuperar la independncia el1991, la vella oligarquia lligada alpoder sovitic va omplir el buitdeixat per lURSS i va acapararel poder poltic i econmic. Con-trola el pas mantenint els nexespoltics, econmics i militars

amb Rssia.Perla majoria delapoblaci, 3,1 milions dhabitants,no gaudeix dels avantatges de lapretesa democratitzaci del pasi continua emigrant.

Els cementiris industrials querecorden lpocasoviticasn vi-sibles arreu del pas. Es culpaGorbatxovde la prematuracaigu-da de lURSS, i no lesfondramentdun sistema econmic comunis-ta insostenible. Molt en la lniadel que avui pregona Putin. Aramana un capitalisme oligarca.

El 80% dels armenis parlenrus i, influts per la propagandade Moscou, enyoren les segure-tats docupaci i habitatge baratde letapasovitica. A Erevanno-ms se segueix la televisi i la

premsa russa, que fomenten ve-lles nostlgies. I donen suport ala intervenci russa a Ucrana.Tamb la conservadora Esglsiacristiana armnia mant estretslligams amb lortodoxa russa.

Encanvi,laltra Armnia, la di-nmica i emprenedora disporaexterior que sumams de sismi-lions, repartida per tot el mn imolt present als Estats Units i aFrana, va invertir molt en unpas que semblava que apostariaper democratitzar, modernitzari obrir-se al comer i la inversiinternacional. Sesperava un gircap a Occident. Armnia era unade les repbliques exsovitiquesque, en el marc del Paternariat

oriental, havia de firmar unacord dassociaci i lliure co-mer amb la Uni Europea en lacimera europeade Vlniusdel no-vembre del 2013.

Per unes setmanes abans, isense avisar Brusselles, el presi-dent Serj Sargsian va canviarbruscament de posici. Desprsde rebre pressions de Putin aMoscou, el 3 de setembre va

anunciar que Armnia no fir-

maria lacord amb la Uni Eu-ropea i que sinclinava per en-trar en una uni duanera ambRssia. I safegir a la Uni Eco-nmica Euroasitica (UEE) fir-mada el 29 de maig del 2014 perRssia, Bielorssia i el Ka-zaskstan que entrar en vigor l1de gener del 2015. Unaaposta ar-riscada i complexa.

Armnia no t frontera comu-na amb Rssia ni amb els altresmembres de lUEE. Els passosfronterers amb Turquia i lAzer-baidjan estan tancats. I sensesortida al mar, noms els toberts amb Gergia i lIran. PerGergia, que t un conflicte ter-ritorial amb Rssia, que el 2008va ocuparel 20%del territori ge-

orgi, s que va firmar, el 27 dejuny passat a Brusselles, igualcom Ucrana i Moldvia, eltranscendental acord amb laUni Europea. I el pas frontereramb lIran, pas afectat per lem-

bargament occidental, encara s

poc operatiu.El Govern es va lliurara Mos-cou i entrar a lUEE a canvi deseguretat militar i provisidar-mes perqu tem un altre enfron-tament amb lAzerbaidjanpel ter-ritori de lAlt Karabakh. I el 27de mar fins i tot va votar contrala resolucide lAssemblea Gene-ral de lONU condemnatria delannexi russa de Crimea, afe-

gint-se als vots d11 pasos, en

els quals Corea del NordSudan,Zimbbue i Sria. Unatitud quecosta dentendre a Wshington i a Brusselles. LAzbaidjan va votar en contraMoscoui el Kazakhstanes vaatenir. Per Erevan t el primcontratemps diplomtic aMoscou. MentreRssia incorrar Crimea a lUEE, malque lONU no reconeix lanxi,Armnia no podr fer elteix amb Alt Karabakh.

El 2012, els pasos membde la Uni Europea represtaven el 29,7% del comer exrior armeni, seguits de R(23,5%) i la Xina (7,6%). AvuRssia el gran soci comerciinversor. La situaci ha can

els ltims anys. Les grempreses russes acaparen la mtat de les inversions estrangei a poc a poc van controlantsectors econmics estratgenergtic, nuclear, ferrocar

IDEES I DEBATS

Armnia

torna alrbita russa

PROFESSOR DELA FACULTATDE DRETDESADE

El 80% de la poblaciarmnia parla rusi enyora les seguretatsdocupaci ihabitatge baratde letapa sovitica

Les grans empresesrusses acaparen lameitat de les inversionsestrangeres i vancontrolant els sectorseconmics estratgics

En comptes de firmar un acord dassociaci illiure comer amb la Uni Europea, Armniaha pactat amb Rssia, Bielorssia i Kazaskstan

JAUME GIN DAV

Des dErevan, la capital dArmnia,

impressiona veure lArarat nevat a

lhoritz WEISMAN-ANA / ONLY FRANCE


9/32

p , p p g , ,p g


Cada vegada s msincmodala situaci a qu senfrontenels bancs centrals. Singular-ment, elsdosgrans provedorsde liquiditat globals: la Reser-va Federal dels Estats Units iel Banc del Jap. Encara quetamb estan amonats elsBancs dAnglaterra i els Bancs

Nacionals Su

ssos: els seusmercats immobiliaris donenmostres de sobreescalfament.La Xina, en canvi, s un cas apart; els seus estmuls shanfet directament mitjanantlexpansidel crdit,sensene-cessitatde recrrer a lamplia-ci de bases monetries. Si elscrdits es paguen

Fins ara tot ha anat a la per-fecci per als impressors glo-bals. Lampliaci del seu ba-lan no ha generat inflaci,perqula contrapartidacomp-table daquests nous actius noha estat ms que reserves enel sistema bancari. Aquests nohan seguit el cam cap a leco-nomia real, i shan aparcat enmercats financers. Ho provael fet quela velocitat de circu-laci dels diners continuades-plomant-se correlativamentamb lexpansi de lM2. Eru-dits i curiosos poden compro-var-ho amb sengles grfics in-closos en el post complet aRicardotejero.net. Encara quecorrelaci no s causaci, enaquest cas sembla evident.

Lefectede la liquiditat crea-da sn primes de risc desapa-regudes en combat, la baixadadels interessos, compensar eldespalanquejament, i lencami-namentdecapitalscapasiaila perifria. I no, no hem arre-glat la veritable patologia eco-

nmica global, encara que sque hem aconseguit temps, ialgunefecte secundari agrada-ble. Paradoxes de la vida: lacompressi de primes de rischa ajudat ms, en termes rela-tius, als ltims de la classe.Grcia, Espanya, Itlia oPortugal han notat un reboteconmic al rebuf de la com-pressi despreads.

Per, fins i tot els nostresalegres banquers centrals co-mencen a sentir que augmen-tar les bases monetries t lesseves limitacions. El BPI lhiacaba de recordar. Senfron-ten al dilema de seguir fins alprecipici, com Thelma i Loui-se, o aclimatar el mn aun en-torn de contenci monetria.A diferncia del que va passara Zimbbue o la Repblica deWeimar, el poder de decisidelsbancs centralss (relativa-ment) independent del poder

poltic. Arribats al punt de no-re-

torn, com amb els cavalls deHobson, noms tenen una op-ci: tancar laixeta. Dos proble-mes els cauen al damunt.

Duna banda, han de fer-hosense trencar el postulat que elsbancs centrals garanteixen queels actius de risc no corren ris-cos sistmics. Si els cau lentornfinancer de fantasia, que tantsbitllets ha costat crear, perdrien

credibilitat i ning no tornaria a

creures els seusputs. Pitjor en-cara,podrienprovocar algun de-faultque incomods la sensacidestabilitat treballosamentaconseguida.

Daltra banda, tenen un pro-blema de fluxos. Ning millorque ells entn que, sense les se-ves greixades mquines dim-pressi, leconomia mundial tun suport molt frgil. Fins i totho admeten en els seus comuni-cats (quina sinceritat tan com-movedora en un mn de menti-des sistmiques!).

Ara b: posats a endinsar-nosen la psicoanlisi que requereixavuidia la previsifinancera, nohi ha dubte que, parafrasejantChurchill, nomsprendran lop-ci correcta desprs dhaver es-gotat totes lesalternatives. Elsl-mits de la inevitable espera sndos. El primer s que sactivslendeutament privat i corpora-tiu, i les reserves ociosesentres-

sin en leconomia real. En snsi rpida, que la velocitat de culacide lM2comencs a cxer. En un vist i no vist, tindem amenaces dhiperinflaNo s probable encara. Malgque les dades recents dinflatant als Estats Units com al p, han estat altes, he dalineme amb Yellen. Semblen soestadstic, encara que recoque em fa certa por que la vlantdels preus elsqualifiquigrement aix. Pobre Paul Voker! La seva jubilaci no li dper a aquests sobresalts.

En aquesta tessitura, lesalnativesper alsbancs centrals

rien escasses. Retirar rpmenti desordenadamentelsemuls, amb tots els riscos fincers queaixcomporta (queprodueixen calfreds), o mannir els balanos del banc cenconstants, i utilitzar bitlletscurs legal per a les calderescalefacci, al mspur estil Reblica de Weimar.

Ms preocupats t els bquers centrals la continutatla compressi de primes de rels signes de nova especulaen mercats subprimeo les Tdels mercats de bons porqueYellen et al.poden ser postknesians a ls, i poden combgar amb els perversos postueconmics de Princeton, pno sn idiotes. Per aix ltimment juguen a fer-neuna de vda i una de madura en les serecents aparicions pbliqVolen que es recuperin les pmes de risc, per guanyar temdimpressi. Potser si fitlequilibrista que va paduna torre bessona a laltra,litzant noms cable i perxa,aconseguiran.

Un dia o altre, el creixemde les bases monetries parEl resultat serespectacular,r no bonic. s inviable impmir-seel cam fins a la prosptat.Potserllavors intentemaglarla demandaagregadarestrant els equilibris de la llei

Say. Per fins queno pari la msica, els poltics seguiran sujant sobre el problema. En ai lamentablement noms aix, sn uns artistes. Possibment, fins i tot s la solumenys dolenta. La vida, al ca la fi, s un negoci que semacaba en fallida. I no per adeixa de valer la pena ajornla.

telecomunicacions, etctera. El

febrer Gazprom va passar a con-trolar lempresa estatal de gas,ara anomenada Gazprom Arme-nia, i proveir denergia a baixpreu els armenis. Rosatom esfar crrec de la vella centralnuclear a prop dErevan i Ros-neftanuncia inversions en el sec-tor industrial. Tamb RussianRailways renovar la xarxa fer-roviria del pas, de lpoca so-vitica, que connecta amb Rs-sia. A ms, les remeses del msdun mili darmenis que treba-llen a Rssia representen el 80%de les que rep el pas, que, al seutorn, representen el 20% delPIB. Les relacions bilaterals sndesequilibrades.

LeconomiadArmniava cri-xer un 7,2% el 2012, va caure un3,5% el 2013 i podria tornar acrixer un 4,6% el 2014. Per ladependncia militar, econmicai energtica del pas respecte deRssia sembla irreversible.

Si cau lentorn

financer de fantasia,

que tants bitllets

ha costat de crear,

els bancs centrals

perdrien credibilitat

Els bancs centrals

prou saben que, sense

les seves greixades

mquines dimpressi,

leconomia mundial t

un suport molt frgil

Arribats al punt de no-retorn, com amb

els cavalls de Hobson, els bancs centrals

noms tenen una opci: tancar laixeta

ECONOMISTA

RICARDO TEJERO

Tard o dhora els bancs centrals hauran

de deixar dimprimir diners

DENNIS BRACK / BLOOMBERG

Lelecci deHobson


10/32

) p p ,p p g


PRESIDENT

DE LA CAMBRA

DE COMER

DELS ESTATS

UNITS A

ESPANYA

JAIME MALET

Catalunya ha estat des de fams de40 anysuna zona relle-vant per a latracci dinversiestrangera directa del suddEuropa.El procses va inici-ar als anys seixanta, desprsdel pla dEstabilitzacide Ma-riano NavarroRubio. Lesmul-tinacionalsvan venir a Catalu-nya, van construir i van com-prar fbriquesambel focuspo-saten el conjunt delmercat es-panyol. Van invertir en una deles poques zones industrialit-zades dEspanya, en un mo-ment on malgrat la dictadurafranquista totes les previsionsa curt i mitj termini eren des-tabilitat, creixement econ-mic, millora del benestar de lapoblaci i obertura comercial.

A finals dels anys vuitanta ia principis dels noranta es vaproduir una nova onada din-versi estrangera directa a Ca-talunya. Aquesta vegada el fo-cus estava posat a Europa.Amb lentrada dEspanya almercatcom,a lesmultinacio-nals els interessava de nou in-vertir en una de les regionsms industrialitzades del sud-oest europeu en aquell mo-ment, a ms, enormementcompetitiva pel que fa a cos-tosper vendre els seus pro-ductes a la Comunitat Econ-

mica Europea (CEE).En aquestesduesonadesCa-talunya va liderar la inversiestrangera a Espanya, enla pri-mera en solitari; en la segonaal mateix nivell que Madrid iel Pas Basc. Per exemple, desde lentrada a la CEE fins alinici de la crisi dels noranta(1985-1992) Catalunya vaatreure el 35% de la inversiestrangera rebuda a Espanya.Els successius governs de laGeneralitat van fer una tascaimportant de venda a tot elmn per atreure una inversique en aquell moment va serindustrial i de gran qualitat,amb una excepcional influn-cia en el desenvolupament dela resta del teixit productiu.

Tot i aix, en lltima ona-da, que es va iniciar lany2004, Catalunya havia perdutcapacitat datracci dinver-si. Si es pren un llarg perode

dedeuanys, des del 2004fins al2013, la inversi directa estran-gerabruta senseETVE acumula-da ha estat de 27.389 milionsdeurosa Catalunyaen contrapo-sicials 172.338 milions a totEs-panya,tansolsel15,8%deltotal.

Lestocdinversi estrangera di-recta acumulada el 2013 era de60.700 milions (aproximada-ment el 30% del PIB catal), co-sa que suposa que Catalunyaconcentra tan sols el 17,5% deltotal destocdinversiestrange-ra a Espanya.

Dacord amb lndex regionalde competitivitat que publica laComissiEuropea (EU competi-tiveness index 2013), Catalunyaes troba en un posicionament si-milar a Espanya i per sota de lamitjana europea en molts delsparmetresque mesuren latrac-tiu per als inversors. Especial-ment baixa a Catalunya s la r-tiode qualitatdel marc instituci-onal (corrupci, qualitat regula-tria, compliment de les lleis),on ens situem per sota daltresregions espanyoles i al lloc 185de 285regionseuropees. Tambestem per sota de la mitjana enleficincia del mercat laboral,en innovaci i en desenvolu-pament tecnolgic. Com altresparts dEspanya, Catalunya des-taca en la qualitat del seu siste-ma pblic de salut, on s que es-tem molt per sobrede la mitjana(posici 17a de 262 regions).

s veritat que Catalunya surtrelativamentben paradaamb re-laci a latracci dinversions

greenfield,sadir,sensepresn-ciaprviaal territori, talcom re-cull any rere any FDI Markets,

una publicaci delFinancial Ti-mes. Daltra banda, la inversiestrangera va millorar el 2013,on va passar a ser el 22% del to-tal de la rebuda a Espanya (da-vant el 12%el 2011).Aix demos-tra que els inversors continuenapostant per Catalunya, per nogairems enlldel queli corres-pon per la seva poblaci i peseconmic. Nosaltres treballem

des dAmchamSpain per incidiren aquest cam i hi ha un muntde plansdinversi madurats du-rantanys quesestanimplemen-

tanti alguns altres que sanunci-aran en els propers mesos.Per no confonguem aques-

tes bones notcies que ens arri-beni arribarande tant entant niamb la tendncia a llarg terminini moltssim menys amb els ris-cos del futur immediat. Comhem dit, Catalunya t elementsatractius per a la inversi (ex-cellents infraestructures, quali-tat de vida, talent hum) i al-guns de negatius (falta didio-mes, poca flexibilitat de la sevaestructura productiva, excs deburocrcia, insuficient nivelluniversitari).La incertesa pol-tica fcilment pot trobar-se avi-at com el principal daquestsltims.

A mesura quees vulguifer so-roll a lexterior sobre el procssobiranista hi haur msconsci-ncia als headquarters de lesgrans companyies sobre els po-tencials riscos que comporta la

situaci poltica actual: claraconfrontaci amb lEstat quepot augmentar la inseguretat ju-rdica, mobilitzaci social que

pot comportar enfrontaments ien ltima instncia, una possi-ble autoexclusi, temporal o novoluntria o imposada, del mer-cat espanyol i europeu. Al mnde les multinacionals, la compe-tncia per atreure inversions senorme. Les grans companyiesno se solen implicar en pro-cessos poltics, senzillamentcontinuen venent als territoris

on hi ha consumidors per dxen dinvertir quan hi ha exde risc.

Catalunya, amb la seva g

marca Barcelona al capdavt actius extraordinaris datrci dinversi si es treballa rament per revertir mancanEls clsters dinnovaci tecngica, de cincies de la salut iturisme, que amb la intelligciai perseverana de molts clans shan anat conformant, drien arribar a convertir de nCatalunya en unamagnficadtinaci per a la inversi direestrangera en un perodedera recuperaci econmica.molt important que aquesta tencialitat que tant pot benefar els ciutadans no es vegi trcada; seria molt negatiuper csolidar la recuperaci del cjunt de lEstat i mortal per a talunya. Si alg vol construiredifici prefereix fer-ho en reny segur, amb clara qualifci urbanstica, i no sobre aqlestatus futur del qual s comnim incert.

CONJUNTURA m

Inversi

estrangeraaCatalunya

A Catalunya estem per

sota de la mitjana europea

en leficincia del mercat

laboral, en innovaci

i en desenvolupament

tecnolgic

La incertesa poltica

fcilment es pot

convertir aviat

en el principal element

que foragiti la inversi

de Catalunya

Catalunya destaca en la qualitat del seu sistema pblic de salut ANA J


11/32

p g p q pg y

LA VANGUARDIADIUMENGE, 13 JULIOL 2014 DINER

Eullia Furriol

Alemanya patir undficit de treballa-dors de 10 milionsde persones lany2030, la Xina, de 25

milions, i el Brasil, de 40 mili-ons. En canvi els EUA haurandafrontar 7 milions daturats.La crisi de capital hum en les

duesprximes dcades amena-a dadquirir dimensions moltsuperiors a la crisi financera odel deute dels ltims anys, se-gons un nou estudi del BostonConsulting Group (BCG).

Ens enfrontem a un futuramb greus desequilibris entreoferta i demanda laboral en lamajoria de les principals eco-nomies del mn, asseguraRainer Strack, soci de BCG iun dels autors de linformeThe Global Workforce Crisis.Lestudi secentraen els 25pa-sos ms desenvolupats, queconcentrenel 65%de la pobla-ci i el 80% del PIB mundial.El desequilibri entre oferta idemanda laboral daqu a dues

dcades podria ser equivalental 10% del PIB mundial.

Es parla sovint de la faltade m dobra en pasos desen-volupatscom Alemanyao el Ja-p, de latur actual als EUA, o

de la contribuci demogrdels pasos emergents, peranalitzar les dades i la seva pjecci futura ens ha sorprs la situaci en el 2030 s mms alarmant del que crieexplica Strack.

Els problemes associats aatur elevat sn molt conegtant en matria econmica csocial, aix com les seqeles suposa la seva prolongaci etemps per a la competitivitlatractiu dinversi. Per qu

la demanda docupaci suploferta i les empreses no acsegueixen el talent necessaricontinuar creixent, leconodel pas tamb es veu frenaprovocainflacidels salaris i pdua de competitivitat.

Lestudi del BCG tamb rela com els pasos emergentstan arribant, majoritriamen

final dels seus mxims demgrfics, i es preveu que haudafrontar tamb en les prmes dcades un fort dficittreballadors per ocupar els llde treball que oferten. En algcasos, com el Brasil, shi afeglagreujant que una part consrable de la poblaci en edattreballar t importants mancces de formaci.

Per a lestudi els autors hcalculat el volum de capital m necessari en cadascun dpasos si mantenen el crement del PIB i de la producttat en els seus nivells histrPer aix parteixen de dos esnaris possibles: el ritme de cxement dels ltims 10 anys dels ltims 20 anys.

Es tracta dun estudi quatatiu, el primer duna sriequ la fase segent s descopondreaquestes dades en fundels diferents grups de trebels nivells educatius,que potnaruna radiografiams realddesfasaments entre oferta i manda, en cadascun dels pa

Siel 2020la projecci del d

equilibri no s uniforme, la gvetatrau en el 2030, quan la mjoria dels principals pasos mn tindran un greu dficittreballadors.

m La gravetati imminnciadel desequilibri hasorprs fins i totels autors de lestud

m La Xina podriaafrontar un dficitde 25 milionsde treballadorslany 2030

LABORAL m

El nivell datur a Espanya continua-r elevat al llarg de la dcada del2020 tant si el pas aconsegueix

igualar l1,3% de creixement delPIB delsltims 10 anys com siaconsegueix un escenari ms opti-mista de creixement del 2,2% delsltims 20 anys, segons previsionsde lltim estudi del Boston Consul-ting Group (BCG). Fins i tot en elsegon cas, Espanya haur desperarfins al 2030 per assolir un equilibrientre oferta i demanda laboral.

Segons lestudi sn tres elspasos que ms durament hanestat castigats per la crisi: Sud-frica, lArbia Saudita i Espanya.Aquests destaquen entre les 25principals economies del mn quehan format part de lanlisi, uninforme que inclou els pasos delG-20 (Alemanya, Canad, EUA,Frana, Itlia, Jap, Regne Unit,

Rssia, Arbia Saudita, Argentina,Austrlia, Brasil, Xina, Coreadel Sud, ndia, Indonsia, Mxic,Sud-frica i Turquia) ms Egipte,Sussa, Sucia, Pasos Baixos,Polnia i Espanya.

LA VANGUARDIAFonts: The global workforce crisis: $10 trillion at risk, de Boston Consulting Group (BCG), a partir danlisis de Boston Consulting Group i dades de les Nacions Unides, Organitzaci Internacional del Treball i Economist Intelligence Unit

Alerta pel desequilibri global entre loferta i la demanda laboralPer calcular la projecci de demanda laboral els autors especulen sobre quins seran el producte interior brut (PIB) i la productivitat laboral en els propers anys en cadascun dels

25 pasos de lestudi. Prenen com a referncia dos escenaris possibles: mantenir en el futur el mateix creixement del PIB dels ltims 10 anys o b el dels ltims 20 anys. A partir

daquestes dades obtenen la poblaci laboral necessria per assolir lesmentat creixement. Tamb introdueixen variables com la immigraci, ms participaci de la dona en la

poblaci activa o un augment de la productivitat a partir diniciatives educatives

Oferta laboral Demanda laboral si el creixement del PIB s igualal dels ltims 20 anys

Demanda laboral si el creixement del PIB s igualal dels ltims 10 anys

XINA| Milions dhabitants |

2015 2020 20302025

880

840

800

760

720

BRASIL| Milions dhabitants |

2015 2020 20302025

180

160

140

120

100

ALEMANYA| Milions dhabitants |

2015 2020 20302025

52

48

44

40

36

NDIA| Milions dhabitants |

2015 2020 20302025

700

600

500

400

POLNIA| Milions dhabitants |

20 15 2020 2025

22

20

18

16

14

2030

AUSTRLIA| Milions dhabitants |

2015 2020 20302025

18

16

14

12

10

ESPANYA| Milions dhabitants |

2015 2020 20302025

30

20

10

0

EUA| Milions dhabitants |

2015 2020 20302025

180

170

160

150

140

130

120

OCUPACI AL MN

Esquerdes en locupaci globalEl desequilibri entre oferta i demanda laboral el 2030podriaequivaler al 10% del PIBmundial

Espanya:un llarg cam

Latur a Espanya continuar sent elevat en la dcada del 2020 M.L / BLOOMBERG


12/32

p , , p y p y


CATEDRTIC

DE RECURSOS

ENERGTICS DE

LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

MARIANO MARZO

Lany 2012, el petroli i els seusderivats van representar, apro-ximadament, el 51% del totalde lenergia primria consumi-da a Espanya, seguits de llunypel gas natural amb un 19%, lanuclearamb un 11%, les renova-bles amb un10%i elcarb ambun 9%. Per satisfer les neces-sitats de la seva diversitat ener-gtica, el nostre pas ha dim-portar gas, petroli, carb i ura-ni, de manera que el seu nivellde dependncia de lexteriors superior al 86%, molt perso-bre de la mitjana europea.

Al captol de la seguretat desubministrament, els riscos as-

sociats al nostre elevat grau dedependncia han estat ade-quadament gestionats pel sis-tema energtic espanyol, queha sabut diversificar la proce-dncia dels seus aprovisiona-ments dhidrocarburs i dotar-se duna infraestructura logs-tica apropiada. Tot i aix, elsector energtic i, per tant,leconomia espanyola estanex-posats a un important risc pelque fa referncia al preu delscombustibles fssils, particu-larment del petroli.

Aix, segons dades oficialsdel Ministeri dEconomia iCompetitivitat, de gener a de-sembre del 2013 el comer de

productes energtics (balanexportacions-importacions) vadonar un dficit de 40.997,6milions deuros.

Sens dubte, la millora de laseguretat en el subministra-ment i de la balana comercialen matria energtica passaper les inversions en eficinciai pel desenvolupament de lesfonts renovables autctones, ai-x com per fomentar les inter-connexions amb els pasos ve-ns. Tot i aix, el desenvolupa-ment dels hidrocarburs propistamb hauriade ser consideratuna prioritat.

Al capdavall, la majoria deles conques sedimentries es-panyoles estan subexplorades

pel que fa al seu potencial enhidrocarburs. Sobre aix espot recordar que lrea pros-pectiva a terra cobreix una su-perfcie de 367.010 km2, men-tre que lrea prospectiva en

les aiges territorials espanyolessumen 621.965 km2 ms (la su-perfcieterrestre total dEspanyas de 504.750 km2).

La indstria estima que perconsiderar una conca sedimen-tria comexploradaes requereix

la perforaci dun mnim de cincsondejos per cada 1.000 km2 i,sota aquests parmetres, nomsla conca cantbrica pot catalo-gar-se com a explorada.

Sorprenentment, malgrat lesraons exposades, estem assistinta una campanya per paralitzarles prospeccions dhidrocarbursconvencionals en les aiges ma-rines del nostre pas, tant al Me-diterrani, davant les costes deCatalunya, Valncia i les Balears,coma lAtlntic,a lesillesCanri-es.Estem parlantde treballsdex-ploraci molt preliminars (ad-quisici de perfils de ssmica dereflexi) i dela perforacide dossondejos davant les costes deFuerteventura i Lanzarote (ve-

geuDiners del passat 15de juny).Els arguments que sesgrimei-xen per exigir la prohibici deles esmentades prospeccionssn, bsicament, la possibilitatdaccidents i abocamentsque pu-guin danyar a la indstria turs-ticai els potencialsimpactes am-bientals negatius sobre la fauna,lapesca i laqualitat deles aiges.

Ning en la indstria no negani subestima el risc potencial as-sociat a les prospeccions petro-lferes a mar obert, encara quesigui molt remot, ni els seus pos-sibles impactes negatius sobre elmedi ambient, molt exageratsper a alguns.

En qualsevol cas, conv saber

que ens trobem davant activitatsestrictament regulades per laUni Europea i els governs delspasos membres. De fet, nomshem de fer un cop dull als ma-pes, com per exemple els delMar del Nord, per adonar-nos-en que a molts pasos industria-litzats la majoria delsquals em-blemtics des de la perspectivade defensa del medi ambient,

les activitatsdexploracii extaci dhidrocarburs davantseves costes shan desenvoludurant dcades, amb lobtende centenars de milers de qumetres de lnies ssmiques

perforaci de milers de sonjos, sense que aix resulti sinim de catstrofe ambientalneralitzada o dincompatibilentre la indstria petrolierunaintensa activitat tursticacom, sense anar ms lluny, Tragona ens ha demostrat duranys.

Unarealitat quecontrasta vment amb el missatge transmpelmovimentopositora lesprpeccions, que identifica aqueltimes amb una inevitable remeiable catstrofe ambiede grans proporcions (tipus Mcondo). Lesmentat movimvertebrat entorn duna estraaliana entre empresaris tu

tics i grups ecologistes, ha borat una efectiva estratgiacomunicaci basada en el curs de la por i a anteposaremocions al coneixement.

Per a bona part dels mments ecologistes, la ra ltque justifica la seva posici en un plantejament ideolperfectament lcit, de rebuigdcombustiblesfssils. Amb aquta finalitat, a lhora de guanyaposici a la indstria petrolino dubten a impulsar una dimica del tot shi val per avorqualsevol intent dexploracom a pas indispensable per aluar les riqueses del subsl. Utctica que resulta ticamentprovable per com retalla el d

de la poblaci a conixer percidir sobre el seu futur.

Daltra banda, des del punvista del sector turstic el qupersegueix s, simplement i nerament, la defensa a ultradels seus interessos econmper sobre de qualsevol altra csideraci. Es tracta dun pcionament que podrem resusota el lema de petroli no, galina s. Els empresaris turssaben perfectament que el sector s intensiu en energia, pticularment en productes dvats del petroli.

Al capdavall, sense ells elsristes nopodrienarribar a lesves destinacions ni desplaa

dun lloc a un altre, de manque no es discuteix ls masdels combustibles derivats petroli, sin que el que es pres queaquestltim sextreguunaltre lloc,no importa on. Ogui, NIMBY (not in my backyo noal meu pati posterior) entat pur.

I a tot aix, els poltics loces limiten a comptar vots.

ENERGIA m

Realment

Spain isdifferent?

El 2013 el comer deproductes energtics(balan exportacions-importacions) vacomportar un dficitde 40.997 milions deuros

El desenvolupamentdels hidrocarburspropis tamb hauriade ser consideratuna prioritat peral Govern central

Illes Froe

Esccia

Anglaterra

Frana

Irlanda

Alemanya

Galles

Noruega

Dinamarca

Blgica

Holanda

Luxemburg

Oce Atlntic

Principals camps de petroli i de gas

al mar del Nord

LA VANGUARDIA

Camp de turbines eliques a Vedadillo (Navarra) ANTONIO HEREDIA / BLOOMBERG


13/32

q p p

LA VANGUARDIA DIUMENGE, 13 JULIOL 2014 DINER

ENTREVISTA

Norberto Gallego

Com tot directiu dunamultinacional, la tar-geta de visita de Fer-nando Egido t duescares. Una defineixel

seucrrec encastell com a di-rector de tecnologia, i la caraen angls lanomenaproductsa-les director. Lancdota trivialva donar peu a una conversaque el mateix entrevistat des-criuria al final com una duali-

tat: si les empreses comprenproductes com a actius o dinsde projectes de servei. Semblaun assumpte menor, per vadonar per a molt.

Fujitsu Ltd. s un dels pro-vedors globals de tecnologiesde la informaci ms grans. Laseva oferta inclou mltiplesgammes de productes, des dePC porttils i tauletes profes-sionals fins a superordinadorsgegantins. Daltra banda, a lasevacartera de serveisllueixencontractes amb corporacions igoverns en diferents parts delmn. A Espanya, dos teros dela seva facturaci sn generatsper la venda de serveis o, comprefereix Egido, solucions ba-

sades en productes.

Dos teros de facturaci per ser-veis suposen que vost s res-ponsable duna tercera part. Comse sent?Puc assegurar-li que una ter-cera part no s poca responsa-bilitat. Fins fa dos o tres anys,aquesta era una companyiaori-entadaa producte,ara msbol-cada en les solucions. Esclarque continuem comercialit-zant productes, hem cedit ter-reny a la part transaccional perprioritzar la venda de projec-tes, que s ones guanyamarge.Fins i tot matreveixo a dir queels clients fugen dels venedors

de productes, perqu sabenque qualsevol companyia potferqueels els fabriquin a laXi-na; no s all on trobaran la di-ferncia que busquen. En can-vi,serun provedor forten ser-veis fa possible que els nostresproductes sincorporin a pro-jectes. En llocde vendre un ser-vidoraqu, unacabina demma-gatzemament all o dos port-tils ms enll.

Com evoluciona aquesta din-mica?Hi ha dues variables. Com acompanyia, hem dadaptar-nosal que demanen els clients,per alhora hem de posar enrelleu la nostra capacitat i els

nostres recursos. A tot mercattransaccional, indiferenciat, elque s normal s que hi hagimoltscompetidors, mentre queen els projectes ens trobemamb pocs.

Vol dir que fugen de les operacionspetites?No s aix. s clar que un clientque vulgui iniciar un projecte de

big data facilitar una oportu-nitat de venda transaccional pu-ra i dura. Hem deixat de visitarun client per preguntar-li quantemmagatzemament necessita,ara li expliquem com la tecnolo-gia demmagatzemament de Fu-

jitsu li permetr prendre decisi-onsen menys temps i ambmenysrisc.

Nos un discurs diferent del que hesentit dels seus competidors...

Amb la diferncia que no tots elsfabricants o els integradors de TItenen el que fa falta per sosteniraquest discurs i complir amb lesexpectatives del client. Poquescompanyies tenen una oferta

equiparablea la de Fujitsu: el nos-trecatleg deserveis marca ladi-ferncia,i a mstenimunesalian-ces que no sn les tradicionals,

basadesen la revenda de prodtes, sin que hem anat a entoverticals amb socis que aporlespecialitat necessria.

Fujitsu t unamarcaque li perme

continuar venent els seus producsi volgus.Insisteixo que els continuemnent, per duna altra manerEspanya som lders en escnoi? Doncs b, els clients han psat de comprar 15 o 30 unitacomprar solucions en qu fmen part dun projecte de gedocumental.

El problema dels productes s sindiferencien,s aix?Exacte, perden valor i es copren comen unasubhasta. Notres no podem caure en aix

Unssectors snmes sucosos quealtres, i aquells als quals va Fuj

sn els mateixos als quals vanseus competidors. Tots volen vena El Corte Ingls, Zara o CarrefoS, tots volen vendre a aquecadenes, i est molt b que saix. De fet, o els uns o els altsnclients deFujitsu en deternades rees de negoci.

Estavadonant voltesal queha dla indiferenciaci. Prenguem els

vidors: si un mira el rnquing mual, no hi ha correspondncia entlloc quecada provedor ocupapelor o per unitats, i en aix influedemanda dels provedors deservNosaltres hi hem donat mvoltes, no ho dubti. La indrenciaci s una marea queinunda tot, per les company

de TI han deser capaces de rventar-se per no sucumbir marea. Ho hem fet amb els ntres servidors, percert.Perlinar un altre exemple ms pper, un producte indiferencom el caixer automtic, enqual Espanya s un pas capvanter, amb un parc installael qual hi ha models que conctualmentno hancanviat gairerantanys: compleixen la seva fciper seria desitjable queaptessin ms valor afegit al baFujitsu es va dir: quina probletica dun banc podria milloambun un caixerdiferentdelsdiferenciats? Una s el frau, els fa perdre molts diners. L

vors vam dissenyar un nou xer, que va tallar radicalmenfrau.

Circula untpic enla indstria TIcadascinterpreta a la seva mara, la convergncia. Qu s peFujitsu?No magrada fer servir aqueexpressien el seusentit tecngic. Des del meu punt de vistaconvergncia ha de contribusimplificar els processos dels ents. I elsprovedorstenimlogaci de facilitar-los la tascafinal, tota aquesta conversapotresumiren unacosatan sella com aix: el client vol coprar un producte com un actcom un servei? La dosi ha a

canviant, no perqu ho hagiddit la indstria, sin perquclientsbusquen solucions queajudina vendre ms, a sermscients... amb totes les accepcique aix t.

FERNANDO EGIDO

Els clients busquen

solucions que els

ajudin a vendre ms,

a ser ms eficients...

amb totes les accepcions

que aix t

La indiferenciaci s una

marea que ho inunda tot,

per les companyies de

TI han de ser capaces

de reinventar-se per no

sucumbir a la marea

Fernando Egido, director de tecnologia de Fujitsu ARXIU

Les empreses compren productes com a actius o dins de projectes de servei?Eldirector de tecnologia de Fujitsu, un dels ms grans provedors globals detecnologies de la informaci del mn, ens ho explica

Prioritzemgenerar demanda

deprojectes, no deproductes


14/32

p p y qq


Toni Gargant

Ja fa sis mesos que tenimun creixement de la de-manda dentre el 3 i el4% en gaireb tots elssectors,assegura Chris-

toph Stein, director generaldAbell Linde, filial ibrica dela multinacional alemanya degasos industrials. El negoci dela companyia va molt lligat alactivitat industrial dels seus21.000 clients espanyols, alsquals cal afegir-ne 8.000 msde Portugal. Si leconomia re-munta, Abell Linde ho notaamb un augment del consumde les companyies demediam-bient, medicina, qumica, ali-mentaci,producci de vidre oelectrnica que utilitzen elsseus gasos per refrigerar, con-gelar, soldar i depurar proces-sos de producci.

Els clients han augmentatla fabricaci ialguns hantret del calaixprojectes din-versi paralit-zatsdurant elsanys de crisi.Amb aquestar e a c t i v a c i crec que mantindrem aquestcreixement del 3% tot lany.Amb una plantilla de 570 per-

sones, Abell Linde mant unafacturacianual de 170 milionsdeuros. s la primera vegadaque Stein respira alleujat des-prs daterrar en la filial espa-nyola com a director financerel 2007, lltim any bo abansde la crisi. Stein va ser nome-nat director general el 2008 illavorsva presentar un pladin-versions a la matriu alemanya.Era frustrant. En els anys an-teriors no shavia invertit proui en el nostre negoci cal oferirconstantment nousserveis,per-qu hi ha clients que encara nohan pensat a utilitzar gasos perreduir costos, augmentar ni-vells deficincia i produirmenys emissions.

En aquest marc, Stein eraconscient de la dificultat perpersuadir el comit de direccidel grup alemany, que cons-tantment valora inversions a laXina, Rssia o la mateixa Ale-

manya, i just a lull de lhuracde la crisi. No va ser fcil, peral final els vam convncer. Hemdestinat 300 milions deuros enels ltims quatre anys a augmen-tarlacapacitatiapotenciarelne-goci de salut.

Linde ha installat dues plan-tes denvasament de segmenta-ci de gasos a Sagunt i Jerez imant la previsi dinaugurar-neaquest any una tercera de dixidde carboni a Salamanca. Aquestsprojectes sumen 100 milionsdeuros. La resta de les inversi-ons van servir per remodelar lesoficines centrals del carrer Bai-ln de la capital catalana, i tambva permetre comprar el 2012 ladivisi de tractament respiratoria domicili del competidor AirProducts (Carburos Metlicos).Loperaci va incloure un totalde 250.000 pacients a Blgica,Frana i Alemanya, Portugali Es-panya, encara que el gruix,

160.000 usuaris,va correspondreals dos ltims pasos.

Per a Christoph Stein, el trac-

tament a casa del pacient de lamalaltia pulmonar obstructivacrnica (Epoc), lasma o lapneadelson permetun estalvi de cos-tos a les administracions. A Su-cia, els EUA i Alemanya ja dispo-

sem de miniclniques amb oxi-gen permanent per a aquestes te-rpies, amb un cost mitj de 350

euros per pacient al dia, mentreque per al sector pblic aquestadespesa es dispara fins als 1.000euros diaris. Stein argumentaque la morositat pblica a Espa-nyaassoleixunamitjanade8me-

sos, i encaragrcies al pla depa-gament a provedors, lamenta.

Les grans corporacions (Lin-

de, AirProducts,Praxair i AirLi-quide) dominen el sector per lapressi sobre els preus. Enaquest sentit, coincidintamb lad-quisici de la diviside medicinadomiciliria dAir Products, Lin-

devaaugmentarlasevaparticci fins al 99,9% del capital dfilial espanyola. Els80 memb

de les tres branques de la famAbellno esvan posar dacordbre la venda. Per malgrat ael grup alemany ha volgut mtenir larrel ms que centenIsidro Abell s president dcompanyia fundada lany 190

Els clients valoren positment que hi hagi un presidespanyol i, a ms, elsvincles ddro Abell shan ampliat, perdes de fa poc s vicepresidenla Cambra de Comer Alemnya, remarca Stein. La famAbell va mantenir sempre gran amistat amb els Linde, fitot quan la participaci de lepresa alemanya va ser confiscdesprs de la Segona GuMundial. Linde no va recupela majoria en el capital de la ssidiriaespanyola finsal 1983pes que va anar augmentprogressivament fins al 74,7%2001, amb Antoni Negre president.

Abell Linde ha ofert una alternativaals joves que es veuen obligats a viat-jar a Alemanya per trobar un lloc detreball.Hem canviat la plantilla desdel 2008. Som ms o menys els ma-teixos, per amb uns perfils diferents.Disposem dempleats que treballen

per a la nostra seu dAlemanya, perdes de Barcelona. Es tracta de perso-nes que tenen una molt bona forma-ci, que sn competents, per notroben feina aqu. Llavors, sense sortirdEspanya, hem ofert diferents tasques

denginyeria, informtica, recursoshumans i mrqueting, explica Chris-toph Stein.

El directiu tambdestaca el nivelltecnolgic de les installacions espanyo-les.Les nostres plantes denvasamentper a ampolles sn les ms eficients

de tot Europa. Stein indica que lesaplicacions dels gasos dAbell Lindeofereixen multitud de solucions a totamena de sectors. Per exemple, ajudaa controlar amb dixide carboni con-gelat o nitrogen lquid la temperatura

del ram en la indstria vitivincola.Tamben agricultura o per als clientstransformadors de peix, lempresadisposa duna unitat mbil que fa unasrie de proves per desenvoluparnoves gammes duna sola raci oexportar productes peribles que han

darribar en ptimes condicions apasos llunyans com els asitics. Irecorda que la utilitzaci dun determi-nat gas pot ajudar a reduir el consumde gas natural i disminuir costos enindstries com la del vidre.

Treballar per a Alemanya des de Barcelona

EMPRESES m

m Ja fa sis mesos que tenimun creixement de la demandadentre el 3 i el 4% en gairebtots els sectors

Christoph Stein, director general

dAbell Linde

SERGI ALCZAR

GASOS INDUSTRIALS

Abell Lindeconfia enla indstriaLamultinacional alemanyainverteix 300milions en la filialibrica quepresideix IsidroAbell


15/32

, pp y , q g g q p

LA VANGUARDIA DIUMENGE, 13 JULIOL 2014 DINER

Javier Ortega Figueiral

El nostre AS350 ecure-uil es posa elegant isuau sobre lherba delaerdrom de Goo-dwood. Pertany a Elit

Helicopters, un dels principalsoperadors daquest tipus dae-ronaus al Regne Unit i la seuprincipal del qual s en aquestcamp de vol, amb dues pistescreuades dun impecable colorverd, com tots els terrenys fa-

miliars de lord March.Elseu nomcomplet sChar-les Henry Gordon-Lennox,Earl ofMarch andKinara,t 59anys, va estudiar a Eaton,s he-reu de tres ducats i ms enlldelsttols, s unhomede nego-cis apassionat que ha fet res-sorgir leconomia familiar i lade la regi, explotant les fin-ques i installacions que gestio-na en nom del seu pare: laer-drom, tres circuits de velocitat,un hipdrom i un club de golf.Tot plegat gira al voltant dunamansi que recorda a la de lasrieDowntown Abbey.

Fa duessetmanesaquestafin-ca va acollir la 21a edici delFOS, Festival of Speedfestival

de la velocitat, un esdeveni-ment que durant tres dies reu-neix ms de 200.000 personesapassionades pel mn del mo-tor, com aquest lord, que denen ja veia curses de blids alcircuit familiar: una pista clau-surada el 1966 per raons de se-guretat i la competncia dal-tres installacions similars. Ai-x, des de jove, el seu objectiuva ser recuperar el soroll delsmotors i lolor de gasolina enaquest mateix indret.

Convencent grans firmesau-tomobilstiques i colleccionis-tes de cotxes, la primera edicidel FOS es va celebrar el 1993 iva convocar msde 25.000per-

sones. Any rere any, lesdeve-niment no ha fet ms que cri-xer, fins que va arribar a con-vertir-se en un esdevenimentde pagament deu anys desprs,quan ja es va convertir en unacita de referncia.

Aquest s un cap de setma-na delicis, els cotxes i les mo-tos participants en el FOS ru-gim quan passem per davant lacasa Goodwooden un petit cir-cuit d1,16 milles que enfila untur,diu Jason Key, el vocalis-ta de Jamiroquai, que participaen lesdeveniment amb el seuflamant Ferrari verd. Key suna de les moltes cares cone-gudes de lesdeveniment, comtamb lactor i humorista Ro-

wan Atkinson, un malalt delmotor, com sautodefineix, ams daltres celebritats apassio-nades per cotxes, motos i fins itot aeronaus, ja que tamb hiha una secci dedicada a lavia-

ci en la qual aquest any es presentar els nous helicpBell 505 i Gumbal Cabri G2.

Celebritats al marge, el busquen elsms de 200.000 vtants de Goodwood, que paguuna mitjana de 100 euros dias veure rodant els seus cotxmotos favorites conduts perlots de tots els temps: llegencom Emerson Fittipaldi, sir Jkie Stewart o Freddie Spenque desprs de crrer es deiveure amb un pblic apassion

tamb al costat destrelles actdel motor com Raikkonen, B

ton o Hamilton. Aquests pilotassisteixen desinteressadamamb el perms de les seves esderies i sempre sacaben trobal drivers club, unazonamolttringida i patrocinada per lallotgera TAG heuer, per a la qnoms es van produir1.500 aditacions metlliques amb ma de cronmetre creades Christoph Behling, el dissendorde la casa. Aqu tamb shpoder veure Alejandro Agagrector general de frmula-e, nova categoria de competiclestil de la frmula 1, que cebrar noucurses a partirdel ppermes doctubre ambmonoces que tenen la peculiaritat

ser 100% elctrics.Havem de ser aqu, fa mvida que ens relacionem ammn del motor i aquest esdeniment s el ms important mn en el seu gnere, per aens hi bolquem, assenyala Bca Panzano, directora generarellotgeria i joieria dLVHMEspanya, grup en el qual senqdra TAG, ja que el 1999 el gde Bernard Arnault va compel 50,1% de les seves accions 1.150 milions de francs susso

En una altra zona de la fisaixequen 26 immensos pallons en representaci de grans marques automobilques copatrocinadores de ldeveniment, que presenten

seus clssics i novetats, fet provoca el deliri dels aficionael somriure de lord March, veu des de la terrassa de casava el gran negoci que es moula seva immensa propietat.

mAl costat del circuitles grans marquesautomobilstiquespresenten els seusclssics i les novetat

m Els ms de 200.000visitants deGoodwood paguenuna mitjana decent euros diaris

SECTORS m

BLIDSA LAERDROMDEGOODWOOD

El gran negoci de lord MarchEl Festival of Speed reuneix professionals i apassionats del motor en un escenari espectacular

DOS MERCEDESGRAND PRIX(adalt), construts el1914, circulant enuna de les pistesde Goodwood

DRIVERS CLUB, alqual saccedeixamb catifa verme-lla (sobre aques-tes lnies)

SIR JACKIE STE-WART(a lesquer-

ra), als seus 75anys, continuaemocionant-se alvolant dun mono-plaa clssic

GOODWOOD FOS I JOF


16/32

p p


Albert Boet

Si convertim un mega-watt,un milide watts,a potncia ens dnalextraordinria xifrade 1.340 CV. Ja tenim

una xifra de les dues que donennom al nou Koenigsegg. Si po-sem el nou model suec a la bs-cula lagulla marca 1.340 quilo-grams. Aquest s el segon dgitde lOne:1. Un CV per quilo depes, el sant greal detot fabricantde superesportiu. El motor deV8 de cinc litres amb doble tur-bo compressor ofereix la potn-cia anteriorment comentada desde les 2.500 rpm fins a la zonavermella que est situada en les7.500 rpm.

Fa una setmana, durant elGoodwood Festival of Speed, elKoenigsegg One:1 feia el seu de-butdinmic desprs quesen co-mencs a parlar fa ms de dosanys. Va ser a la Xina, al BeijingMotor Show i al recent Sal de

Ginebra, per el seu so no es varevelar fins a la setmana passa-da, quan afrontava la pujada deGoodwood House al costat dal-tresjovessuperesportius com elPorsche 918, LaFerrari o McLa-ren P1.

El nou Koenigsegg One:1 ttots els nmeros per convertir-seen elreidels cotxesde lasevacategoria i precisament no no-ms pels nombres, dels quals sun gran amant Christianvon Ko-enigsegg, el fundador de la mar-ca fa ara 22 anys. Probablementtrencar tots els registres actu-als dun cotxe de producci,quant a potncia, velocitat pun-ta i acceleraci i tamb quant apreu, per darrere daquest noumembre de lelit dels superes-portius hi ha una innovadoratcnica a lhora de fabricar al-guns dels components del cot-xe. I aqu entra el tema de laquantitat dunitats previstesdaquest cotxe, ara s que po-dem dir exclusiu.

A Goodwood els espectadorspoden ser considerats afortu-nats, ja quevan veure unaunitatde lOne:1 de les sis que sen fa-bricaran. Els cinc segents jaestan venuts, a un preu estimatde 1.800.000 euros. I s aquestnombre redut dunitats el queha perms a la marca produircomponents, comel turbo de ge-ometria variable, imprimint-loen3D. I el tubdescapament,re-alitzat en titani, tamb surtdunaimpressora digital. Es trac-ta de la pea construda en 3DPms llarga mai realitzada i queimplica tres dies dimpressi.

El nouOne:1, basat en lanteri-or Agera, ha aconseguit reduirel pes a cpia de la utilitzaci,en la majoria dels seus compo-nents, de materials lleugerscomla fibra de carboni. Noms undetall que permet comprendrelobsessi per obtenir la xiframgica. Els para-sols interiorstamb sn de fibra de carboni,cosa que permet estalviar cent

grams en cadascun. suma.

Tot pe

diario.la.vanguardia (2014.07.13) suplemento (diners)

Documents