Diari NacionalDILLUNS · 13 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14457 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13327 - EL PUNT

1,20€

1344

95-1

1607

88w

1215

03-1

1363

83w

NACIONAL P8

Puigdemont ultima des de Brussel·les laseva candidatura, ampliant la base delPDeCAT amb noms de la societat civilL’assemblea de la CUP, ahir, a Granollers ■ EUROPA PRES

La CUP també esdesmarca de lallista unitària

FUTUR · L’alcaldessa esgotaràel mandat amb un govern localen solitari i sargint acordspuntuals amb l’oposició

Colau fafora el PSCVOTACIÓ · L’opció de trencarl’acord a Barcelona s’imposaamb un 54% dels vots en laconsulta a les bases de BComú

P6-7

El cerverí guanya el seu quart mundial de MotoGP i el sisè en total

L’ESPORTIU

Màrquez regna al circuitMarc Màrquez (24 anys) celebra el sisè títol mundial de la seva carrera davant el públic eufòric de Xest ■ R.M. / EPA

Nacional P9

Rajoy en l’acte del PP ahir a Barcelona ■ ACN

Cursa d’obstacles per alsvotants de l’estranger

Nacional P12

L’excés de burocràcia dificulta arribar atemps per participar en la cita del 21-D

Rajoy insta ara lesempreses a quedar-se

Punt de VistaDe reüllTribuna

Miquel de Palol

Els il·luminatsTeoria deprobabilitats

Anna Ballbona

La mobilització pels presos, a ‘L’illa’Aquest vespre, a partir de les 19 h

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

actual situaciópolítica a Catalu-

nya marca un abans iun després per alspartits polítics i sindi-cats. Res serà igual.

Sovint es veuen desbordats per la si-tuació. El PSC fitxa l’exmembre d’UnióRamon Espadaler. És una de les notí-cies més sorprenents de la campanyaelectoral. JxSí poden estar junts a lapresó i no poden anar junts en una ma-teixa llista. El secretari general d’UGT aCatalunya, Camil Ros, no dona suport auna vaga general per als empresonatsen què es troba la seva amiga de sindi-cat Dolors Bassa. Espadaler ha demos-trat en la seva llarga trajectòria ser unbon polític a la conselleria de Medi Am-bient amb Pujol, com a portaveu al Par-lament de CiU, com a conseller d’Inte-rior en el govern de Mas... Un polític queels ha vist de tots colors a UDC. Va serl’últim d’apagar el llum d’un desastreeconòmic del partit més antic de Cata-lunya conjuntament amb ERC. Es faràdifícil i estrany veure Espadaler en elgrup socialista. És un personatge franc

i lleial que no vol criticar els seus ante-riors companys de partit. Fet que l’ho-nora. Un dia com a historiador explicaràquè va passar en aquella època en quèvan haver de tancar la porta i que va en-capçalar Duran i Lleida. El 27-S, Espa-daler i el seu equip van tenir a Catalu-nya 114.000 vots amb el resultat de capdiputat. El grapat de vots portats alssocialistes sumarien diversos escons alParlament. Una operació electoral per-què en les eleccions del 21-D –que s’es-peren d’alta participació– no es perdinvots. Només així es pot entendre queEspadaler i el seu equip s’asseguin alsescons socialistes. Ideològicament noes pot entendre. També és difícil enten-dre que Meritxell Borràs i Dolors Bassa,que comparteixen cel·la a Alcalá Meco,no vagin en la mateixa llista. Pregunto:és a punt de sortir la sentència de l’aferPalau? ERC no vol compartir res amb elPDeCAT? I, en els sindicats, és difícilentendre el paper de Ros amb Bassa.

Els partits i els sindicats volen estara l’altura de les circumstàncies i les cir-cumstàncies els estan superant. S’hau-ran de posar al dia...

L’

Keep calmLluís Falgàs

Partits isindicats

Els partits i els sindicatsvolen estar a l’alturade les circumstànciesi les circumstànciesels estan superant

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

a política avança però els apa-rells dels partits es queden.Aquest podria ser també un re-

sum dels últims anys de procés inde-pendentista a Catalunya. Sobretotdesprés de la decepció popular que hasuposat la decisió dels partits indepen-dentistes implicats de no concórrerunits en una llista única i unitària ales eleccions del 21 de desembre. Unadecisió difícil d’explicar des del sentitcomú i des del sentit de país, sobretottenint en compte que es va fer ambJunts pel Sí (tot i l’absència de laCUP) el 27 setembre del 2015, quan laindependència era tan sols un plante-jament polític, i no es fa ara que lescircumstàncies són tan extraordinà-ries, amb empresonats o exiliats indis-tintament del partit que siguin.

Però no cal a aquestes altures insis-tir en les raons que no han estat ate-ses. Les coses són com són i en aquestmoment delicat no ens queda més re-mei que positivar aquesta desil·lusió,que fa més mal més perquè ens l’hemcausat nosaltres mateixos i no l’adver-sari veritable. Els aparells dels partitshan sentit la necessitat de reivindicar

L

el sentit de la seva existència, però lagent, un cop més, se sobreposarà aaquest gol en pròpia porteria. Perquèprecisament aquesta ha estat una deles grans conquestes dels últims anys:la reconnexió de la gent amb la políti-ca. Aquella manifestació del juliol del2010 va ser, utilitzant un terme demoda, un apoderament de la gent de laseva capacitat per marcar i impulsarel rumb de la política del país. Enaquell moment i en les successivesmanifestacions en les diades de l’Onzede Setembre, els partits van passard’estar en fora de joc a adonar-se queno tenien cap més remei que canalit-

zar aquell moviment. Així va ser comArtur Mas va fer assumir al seu partitl’independentisme majoritari i trans-versal. I com Oriol Junqueras va posarels interessos del país davant les ex-pectatives electorals (de l’aparell) delseu partit per fer un front tan comúcom era el de la gent que es manifesta-va al carrer sense preguntar al del cos-tat a quin partit votava. O com la CUP,que, després d’imposar condicions, haestat incondicionalment al costat delgovern en les decisions fonamentals.

Això no ho tindrem el 21-D, encaraque es pugui trampejar abans del dia17. I, al món que ens mira, li hauremde donar un manual d’instruccionsper interpretar els resultats. I això quemolts ens miren, més enllà de la sim-patia que poden tenir per la nostra in-dependència (que no és tanta), pel queha aportat el nostre procés al seu an-hel: uns partits que havien interpretat(fins ara) la gent i un govern que hagovernat per a la gent. La nostra força,que ells veuen com la força per trans-formar també els seus estats i la UE.Però aquesta seria una altra història.Primer hem de fer la nostra.

“Haurem de ferhistòria tot i elpartidisme delspartits per al 21-D

Pep RieraAra torno

Els aparells

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/ugrl5k

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

Les emocions de l’última cursa no van canviar elpronòstic i el pilot de Cervera va reforçar la seva je-rarquia als circuits conquerint d’una manera bri-llant, amb autoritat, el seu quart mundial en MotoGP en els últims 5 anys i el sisè en total, amb només24 anys. Ningú abans havia guanyat tant tan jove.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Màrquez GP

El president espanyol va tirar de demagògia, de-manant públicament a les empreses que no mar-xin de Catalunya. Exhibició de cinisme i menys-preu, després d’haver estimulat la fugida d’em-preses amb pressions, incentius i una llei ad hocper generar por i caos i culpar-ne el govern català.

-+=

-+=

Marea contra el càncerJanet Becerra

Cinisme sense límitMariano Rajoy

-+=

Marc Màrquez

Més de 31.000 dones van tornar a tenyir de rosaels carrers de Barcelona amb motiu de la tradicio-nal Cursa de la Dona contra el càncer de mama.Els diners recollits es destinaran a diferents pro-jectes d’investigació i per millorar els programesd’atenció a les dones afectades per càncer de pit.

GUANYADORA DE LA CURSA DE LA DONA

PILOT DE MOTO GP

En qualsevol altre país demo-cràtic seria impensable el que

ha passat a l’Estat espanyol aquestasetmana: un alt càrrec policial hadeclarat en seu parlamentària quel’actual president del govern, Maria-no Rajoy, ha cobrat diners en negred’una xarxa de corrupció, i no sola-ment el cap de l’executiu no ha dimi-tit, com no ho ha fet cap de la restade càrrecs populars esmentats, sinóque la notícia tampoc ha estat trac-tada com calia en els principals mit-jans de comunicació estatals. Tot elcontrari, el govern Rajoy i l’oposiciósocialista han obviat directament laqüestió –com quan ara fa uns dies lafiscalia va considerar, en les sevesconclusions definitives en el judicide la trama Gürtel, que aquesta ha-via parasitat el PP– i la principal ca-dena pública espanyola va manipu-lar directament la informació.

Al PP i al PSOE, i també a Cs, quetant havia fet gala de la lluita contrala corrupció, semblen interessar-los més els rèdits electorals que po-den treure de la qüestió catalanaque no pas la gravetat d’unes acu-sacions que, en condicions nor-mals, haurien fet, com a mínim,trontollar el govern i engegar un de-bat sobre futures aliances, sobretotara que, per exemple, caldrà apro-var el nou pressupost.

L’Estat espanyol, però, semblacomportar-se al marge dels parà-metres que regulen les democrà-cies. Sobretot, en l’àmbit judicial,on la connivència amb el poder exe-cutiu i la manca d’independènciaestan a l’ordre del dia, però tambéen l’àmbit parlamentari, on els dife-rents grups prefereixen passar depuntetes pels afers de corrupcióaliens, no sigui que els seus els es-clatin després al damunt. Més si te-nen un tema, com el català, que elsserveix d’escut protector, davanttanta ferum de corrupció.

El PP obviala corrupcióque l’afecta

EDITORIAL

hores d’ara és una d’aquellesparaules que ha perdut sentit,com moltes altres, en aquesta

lluita pel relat que acompanya la del’emancipació nacional. Els mitjansque s’han mostrat en contra que Cata-lunya sigui un subjecte polític, aquí iallà, però, barregen “aquest procés esdirigeix des d’un despatx” –ja ens di-ran quin per poder felicitar qui téaquesta capacitat de convocatòria–,“aquest procés es fa per tapar la cor-rupció” i “aquest procés ha estat unèxit dels antisistema de la CUP, quetenen presoners els seus socis deJunts pel Sí”. Resulta que aquests an-tisistema, però, han estat dels més co-herents al llarg de tot el procés, i aixòque n’han tingut unes quantes, d’opor-tunitats de trinxar-ho tot.

No, els de la CUP –ni els indepen-dentistes en genèric– no són els veri-tables antisistema d’aquest procés, elsque actuen com uns veritables antisis-

A “Els antisistemasón els que tenenmés de 800 càrrecsimputats i practiquenla guerra bruta

tema, és a dir, com qui vol carregar-se’l, són el govern del PP, amb el su-port del PSOE i Ciutadans. Nomésamb aquesta lògica pot entendre’s queaquests tres partits hagin posat enmarxa un procés de repressió contraCatalunya que, entre altres coses, in-clou una llei a mida per a què, senseconsultar els seus accionistes, les em-preses puguin canviar la seu social de,en la seva terminologia, comunitat au-tònoma. I només un antisistema veta-

ria els màxims responsables del portde Barcelona, un port de l’Estat, a par-ticipar en una fira per aconseguiroportunitats de negoci per a les em-preses de part del seu territori. I no-més un antisistema tancaria el queells anomenen ambaixades, seus on,vist l’arcaic funcionament de les am-baixades clàssiques de l’Estat, les em-preses catalanes anaven a buscar su-port per poder internacionalitzar-se i,en molts casos, superar la crisi. I així,mil exemples.

Els antisistema són els que tenenmés de 800 càrrecs públics imputatsmentre els jutjats on s’instrueixen elscasos cremem o extravien els expe-dients més sucosos i no pas els que de-fensen, per vies pacífiques, el dret adecidir dels catalans contra, fins i tot,la guerra bruta de tot l’aparell de l’Es-tat, un aparell que només busca la des-trucció total de Catalunya, suposi aixòel que suposi per a ells.

Els veritables antisistemaJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

De reüllAnna Ballbona

Elsil·luminats

a capacitat de resistència de la ciutadania és una deles coses més extraordinàries d’aquests últims dos

mesos. Dissabte es va tornar a demostrar, amb lamassiva manifestació per reclamar l’alliberament delspresos polítics, que en una Europa normal farien acotarel cap de vergonya a qualsevol governant. Però ja fatemps que vam descobrir que, rere les bones paraules,tampoc hi havia una Europa normal que s’estiguésconstruint de veritat (abans l’estaven construint elsErasmus que s’enamoraven per aquí i per allà). No era

fàcil manifestar-se, de nou, perquèel desconcert i la incertesas’acumulen. En la concentració dela tarda del dia de vaga general (quevol dir vaga política i nacional, per sialgú encara no ho va clissar) vaigcopsar per primera vegada en una

protesta sobiranista la punta de malfiança d’algunespersones quan els feia preguntes, per fer la crònica per aaquest diari. És del tot natural. La sacsejada col·lectivaés molt forta i tothom s’ha d’autoprotegir. No emsembla tan natural que certs debats polítics s’engeguin ies plantegin amb una contundència inusitada. Ha tornata passar amb la llista unitària pel 21-D: han tornat aaparèixer els venedors de certeses, com si fos claríssimque sense llista unitària –o amb una determinadafórmula– no hi ha res a fer. Com si aquestes setmanesno haguessin demostrat que les pocions màgiques noexisteixen. Ja n’hi ha prou d’il·luminats. O, en tot cas, elsúnics il·luminats que reconec són els del carrer Marina.

L

Han tornat aaparèixer elsvenedors decerteses

EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

La CUP aprova per una àmpliamajoria facilitar la tramitaciódel pressupost, però avisa queencara hi ha algunesdiferències.

10anys

20anys

El govern posa ara en dubte laseguretat del túnel del tren degran velocitat que ha detravessar Barcelona i volcodirigir-lo.

El PP trasllada al fiscal generalles irregularitats de gestió del’Expo 92. El Tribunal deComptes confirma pèrdues de35.258 milions.

Els nous comptes Desconfiança Expo 92Tal diacomavui fa...

rec que compar-teixo impulsos

amb molts de vostèspel que fa al desig debloquejar determina-des amistats de Face-

book o de sortir de grups de Whats-App. M’he contingut. Penso en el mo-ment en què el procés no sigui el temaexclusiu de debat a les xarxes socials,casaments, batejos i comunions. Ni enels sopars de comiat... i ni de totes lestrobades familiars en què el màximmotiu de disputa sol ser que el cunyatés de l’Espanyol o del Madrid –he dereconèixer que en la meva família el fetés a l’inrevés, el cunyat és el del Bar-ça–. Em nego a perdre relacions per-què amics socialistes de tota la vidas’entossudeixen, segons el meu criteri,a no adonar-se per on camina el país, operquè companys amb qui creia quehavia compartit ideals ara se situen enla sintonia de Ciutadans. Cert és que,en general, en el meu univers confluïmen les mateixes manifestacions, peròtambé hi ha gent apreciada que la tro-bo –el periodisme et porta a tot arreu–

en el que crec cantó erroni.També hi ha els obsessius que ja no

et pregunten per res personal i que noparen d’enviar vídeos i missatges quesincrònicament també t’envien el 50per cent de tots els teus contactes.Missatges que després tenen el cor-responent desmentiment explicantque la foto no és actual i que el que su-posadament eren tancs creuant elsMonegros en direcció a Catalunya erenunes maniobres militars al Marroc.

Vull una república independent enquè el veí que penja una bandera ambla qual no em senti identificat siguisent un veí a qui li pugui demanar mitjatasseta de sucre. Vull continuar sentamic dels meus amics amb qui, políti-ca a banda, hi tinc vincles vivencials, ifins i tot llegir llibres i anar a les exposi-cions de creadors que ara han provo-cat la meva perplexitat. Potser és unaquimera i de tot plegat en quedarà ran-cúnia. Però vull pensar que no, que elpresent camina cap a un futur molt mi-llor on hi serem tots. Això sí, la memò-ria no la perdré. Massa fort per oblidar.

C

Full de rutaJaume Vidal

I després detot, què?

La situació actual provoca latemptació de bloquejaramics del Facebook. Jo emresisteixo. Espero que en elfutur pugui compartir espaiamb tothom. Però no oblido

“El pescador hade saber tibar el filamb prudència. Arasí que podrem dirallò de peix al cove

ap què li dic? Cada dia em convençomés que els catalans se sortiran ambla seva. Estan jugant molt bé les car-

tes, tot i que no les tenien pas bones. Li diriaque els defensors de l’Espanya eterna s’hanrefiat massa de la seva capacitat per con-trolar o canviar les regles del joc, que es cre-ien seu.–Perdoni, jo soc ben català, com ja deu sa-ber. Així que quan parla dels catalans tam-bé està parlant de mi.–D’acord. Però jo intentava referir-me alscatalans que poden moure els fils, disse-nyar l’estratègia, prendre decisions... Polí-tics, líders civils, mitjans de comunicació,sindicats.... Han entès què demanava el po-ble i han trobat la manera de canalitzar laseva força cap a un resultat. Quan dic els ca-talans vull dir els que formen part del queanomenem procés.–Doncs miri, tenim mig govern a la presó il’altre mig a l’exili, el Parlament dissolt, laGeneralitat intervinguda per l’article 155,les finances desateses, els càrrecs impor-tants al carrer... i les empreses que marxendel país. Ja em dirà d’on li ve, l’optimismeque destil·la.–Per on vol començar? Pel final? Miri, les

S empreses, vull dir les grans empreses comels bancs, marxen perquè han entès que elprocés d’independència és imparable. Noes poden pas arriscar a quedar fora de la UEni un sol dia, de manera que canvien la seusocial. El govern a la presó, a Madrid o aBrussel·les. És cert, han mossegat la car-nassa. Però, sigui sincer, es pensa que el go-vern català no esperava aquesta manio-bra? Jo diria que la va provocar. Es va posard’esquer ell mateix perquè Madrid, allò queanomenem Madrid, piqués l’ham. Ara elpeix té l’esquer a la boca però també hi tél’ham. Des de Catalunya, o des de Brussel-

les, només cal que els catalans estirin el filamb molta cura perquè la presa no s’escapi.Ha pescat mai, vostè? Doncs ja sap de què liparlo. Quan la senyora Lamela dictava pre-só, vaig sentir l’estrebada del cordill. Ha-vien picat. Ara cal saber treballar la canya iel rodet.–I el 155? No veu com ens estan esclafant?–Sí, el peix es regira, estira, mossega. Aixíes va clavant l’ham. Perdoni, no li he dit quèés l’ham. Què té atrapat el peix dels rajois?L’ham és l’autoritat europea. Política i fi-nancera. Europa ha dit que Catalunya eraun afer intern, sempre que no hi haguésviolència. I que es convoquessin eleccions.Ho entén? No sis mesos o més de grapejarels afers de Catalunya per preparar uneseleccions a la carta. No. Immediates. I aquíve l’últim detall, molt important. Gràcies alpacte amb els socialistes –tan criticat, percert– no ha pogut controlar els mitjans deràdio i televisió com volien. S’imagina conn’haurien sigut, de difícils, les coses ambCatalunya Ràdio i TV3 en contra?–Dit així, amic, el pescador ha de saber ti-bar el fil amb prudència. Ara sí que podremdir allò de peix al cove. Vigilant que no es gi-ri la truita i el peix no es mengi el pescador.

Pius Pujades. Periodista

Peix al cove, ara de veritatTribuna

Talls de circulació

b Em pregunto quants votsd’indecisos es van perdre eldia de l’aturada de país ambl’alegria revoltada dels talls decarreteres i ferrocarrils. A nin-gú se li va acudir que ambunes eleccions vitals a la vistano es pot tocar el voraviu auna massa considerable devotants?FRANCESC FONTBONABarcelona

El tercer

b Em vaig fer un bon tip deriure, que encara em dura,quan em vaig assabentar queel Sr. Ramon Espadaler d’UDCanava de número tres a lesllistes del PSC.

Quina ideologia més diver-sa la d’un i altre partit, no?Lleis aprovades pel PSC coml’avortament, el matrimonigai... no van ser aprovadespels d’Unió. Què farà, ara, elSr. Espadaler? Què votarà?

Com votarà?Ai, ai, ai... on queden les

ideologies? Quan es van bui-dant les butxaques s’hand’omplir sigui com sigui, no?

Perquè això d’atraure el votdel catalanisme moderat nom’ho crec. Som molts els ca-talans moderats que votemdiferents opcions.RAMON FONTCassà de la Selva (Gironès)

Dret a vot, nomésper a algunsb Les persones estrangeresno poden votar en les elec-cions generals del nostre país.No n’hi ha prou d’estar treba-llant i vivint a Espanya des defa anys, sinó que cal tenir ladoble nacionalitat. Aquellespersones que no la tinguin nopodran exercir el dret a vot,per exemple, en les pròximeseleccions del 21-D. Els últimsmesos hem parlat molt deldret a votar de la ciutadania ila veritat és que no s’entén

que algú que fa anys que viu,treballa, en conseqüència, pa-ga impostos aquí, necessitifer-se la doble nacionalitat perpoder exercir el dret a vot. Vo-tar no és un luxe d’alguns, si-nó un dret fonamental i lespersones migrants haurien depoder decidir quin partit volenque els representi al país onviuen.GEORGINA BALAGUERBarcelona

‘Sorry, thepage...’b En una anterior i comen-tada conversa telefònica en-tre Donald Trump i MarianoRajoy, no hem sentit expli-car si l’spanish president, varetreure d’alguna manera alpresident businessman elfet autoritari i gens demo-cràtic de retirar la versió encastellà del web de la CasaBlanca. Fins i tot a la Har-vard University no entenencom es pot fer –ordeno y

mando– semblant barbari-tat en un país amb 52 mi-lions d’hispanoparlants.“Sorry, the page you’re loo-king for can’t be found”(“disculpa, la pàgina que es-tàs buscant no es pot loca-litzar”).

Entre nadius i no nadius500 milions de personesparlen el castellà al món, iveuen com la seva llenguamaterna és menyspreadaper les mesures de l’actualpresident dels EUA. I, pelque sembla, també ells sónmenyspreats. Trump ha or-denat també el tancamentdel compte @LaCasaBlancaque tenia a Twitter o la sevapàgina de Facebook. Si nose surt en defensa del cas-tellà, com es podran prote-gir les llengües de les dife-rents nacions immemorialsque formen Espanya, entreelles el català? Essent Cata-lunya un estat!ENRIC FIGUERASPalamós (Baix Empordà)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 5

Jaume Alonso Cuevillas, ADVOCAT DE CARLES PUIGDEMONT A BARCELONA

“Si tot va bé, podrem tenir els presos a casad’aquí a pocs dies”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“Vist com l’Estatespanyol té mésrecursos perimposar el seucriteri quel’administraciócatalana persaltar-se’l, continuasent l’hora dela ciutadania

uan un ciutadà estupefacte pre-gunta “i ara què passarà?” conti-nua sent l’hora de contestar-li:

“Passarà el que tu vulguis que passi.”Imaginem escenaris. Primer: van totsels partits a les eleccions en les condi-cions de les anteriors. Guanya el blocsobiranista i restaura la situació del27-O. Tornem al 155, i som on érem.Segon: van tots els partits a les elec-cions, la junta electoral inhabilita elbloc sobiranista, i enmig d’aldarulls iamb una participació per sota del 30%de l’electorat, l’Arrimadas presidentade la Generalitat.

AQUESTES HIPÒTESIS es basen en unacontradicció de principi: que el bloc so-biranista accepta el 155 i renuncia a lapròpia legalitat establerta en la llei detransitorietat, cosa que entra en con-flicte amb la idea de restaurar-la si gua-nyen les eleccions, triomf que al seutorn s’estavellaria contra la reaplicaciódel 155. Com que l’alternativa de noconcórrer-hi no es contempla, quedaassumit el contrasentit.

COM ES PRESENTARÀ el bloc sobiranistaa les eleccions? Les CUP no tenen pro-blema, però què faran el PDeCAT i ERCamb Puigdemont i Junqueras si la jun-ta electoral els tomba perquè estan en-causats? Amb una llista civil –o diguin-ne com vulguin– que passada la procla-mació dels guanyadors cedeixi pas alspolítics? No serveix per al president,que segons l’Estatut ha de ser diputat:article 67, paràgraf segon. En qualse-vol cas, no hi ha més remei que passarde puntetes per sobre del concepte le-galitat vigent.

AQUEST CRONISTA CONEIX la natura thi-mòtica dels espanyols –en rigor, dels cas-tellans–, i després d’haver-la advertit enpúblic unes quantes vegades celebra que,mal que sigui tard i sense haver pogut es-talviar greus perjudicis, l’opinió pública

Q catalana la percebi tal com és. El mateixmecanisme segons el qual els culpablesde la guerra civil van ser els republicansfa pel govern de Madrid els dirigents cata-lans culpables de l’1-O, i els priva d’enten-dre les formes organitzatives de la socie-tat catalana, la immediatesa de com s’ar-ticulen els CDR on l’ANC i Òmnium no te-nen prou reflexos, i tot seguit es coordi-nen tots.

L’AUTORITARISME ESPANYOL és una malacòpia del francès. El francès és discutiblecom tot en la vida però, més o menys benaplicats, es basa en principis ètics i plansconcrets: la instrucció pública, la separa-ció efectiva de poders, la igualtat davantde la llei. L’espanyol està buit de valors ide programes; sobre una retòrica de patide col·legi dels 60 –vencedors i vençuts,covards i valents, honor i traïció– s’ins-tal·la l’“aquí mano jo”, amb poca cosa mésa la capçalera que la Verge Maria i laGuàrdia Civil. Per la via de simplificar allòque no comprèn, Espanya banalitza i cri-minalitza la qüestió, la distorsiona del tot

per poder-la punir sense veure-hi discus-sió possible.

PERÒ ELS FETS RECENTS exigeixen com-plementar tal constatació amb l’autocrí-tica, a pensar si la questa catalana nos’assembla més a una revolta de remen-ces que a l’articulació dels filòsofs que vavertebrar la Revolució Francesa, que lava fer possible com a model social i políticde les nacions modernes. Aquest cronis-ta troba a faltar un debat profund sobre lavia econòmica, un conflicte intern ambquè brega el sobiranisme: o sostenir l’es-tatus per salvar com sigui el que queda dela puixança del teixit industrial i comer-cial català, o col·lapsar-lo per disparar laprima de risc espanyola i el preu delsbons, per obligar la UE a forçar d’una ve-gada la negociació d’un referèndum ambtotes les garanties i reconeixements. Espot demanar als empresaris grandesa demires en nom de la història, se’ls pot acu-sar d’egoisme, falta d’esperit col·lectiu imiopia davant d’un dels reptes més gransd’aquest país dels últims tres-centsanys? L’exigència de determinats preuspersonals i col·lectius és el gran repte perals polítics sobiranistes; tothom és cons-cient de la feblesa de qualsevol garantia.Per guanyar fort cal apostar fort, i aixòvol dir que també es pot perdre fort.

DAVANT D’AQUESTA GRAN FRACTURA, l’ex-pectativa de conciliació ara mateix ésnul·la. Ja es veu que no es pot articularuna nova societat des de l’exacerbaciódels instints primaris, ni des dels interes-sos materials sense cap valor que els ges-tioni, ni enfrontats a la retòrica de la ren-dició, l’ofensa i la humiliació. Cal el cultiudel coneixement en totes les seves face-tes, les ciències, les arts, el pensament, lahistòria, el respecte a la natura i al terri-tori. Vist com l’Estat espanyol té moltsmés recursos per imposar el seu criterique l’administració catalana per saltar-se’l, continua essent l’hora de la ciuta-dania.

Miquel de Palol. Escriptor

Teoria de probabilitatsTribuna

a seqüència llati-na Dies irae (‘dia

de la ira’) apareixper primer cop al se-gle XIII en un poemaque descriu el dia

del judici final. La trompeta avisa:els escollits se salvaran i els con-demnats cauran a les flames eter-nes. El dia de la ira per a algú comPep Admetlla és el dia que ha de do-nar per acabat –és un dir– el seu re-lat. Entre el cos del treball (això in-clou un desplegament exuberant dedibuixos, esbossos, plànols, maque-tes i imatges del procés i el muntat-ge final del projecte) i l’enigma(aquest gerundi plaent, però tambétan terrible, on les condicions mu-den a la velocitat de la llum) hi hal’arquitectura dels sentits. El rigorde la teoria arquitectònica d’Admet-lla davant del despropòsit essenciala l’art. Un joc entre dues legitimi-tats: una que s’ha de fer i l’altra queja hi és. Admetlla furga els misterisde la condició humana. La poesia dela desaparició li ofereix les eines peraccedir al dir ple: ple de forats, pas-sadissos i desnivells. Com a la vida,la cruïlla és l’art mateix. La intersec-ció dels contraris es fa efectiva enuna idea pròpia d’art universal i pro-gressiu. Girona és, en el treball d’Ad-metlla, la ciutat invisible de què par-lava Calvino. L’artista aixeca mura-lles, construeix ponts, eleva talaies ibasteix estructures que brillen perla seva opacitat. Com un passadíssecret de venes i artèries, com uncos, Admetlla dibuixa el palimpsest ien fa la calcomania urbana. De la màde Janus, mira endavant i enrere,acara la bellesa amb el neguit, l’ori-gen amb la sortida, el secret de su-mari amb la xerrameca pública. Te-niu deu dies per anar al Bòlit de Gi-rona. Deu dies irats. Correu!

L

De set en setAnna Carreras

Cos i enigma

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2017

Opten per lideraruna candidatura“el màxim d’àmpliapossible i claramentrupturista”

La candidaturainclourà consellersempresonats,alcaldes iindependents

La CUPdecideixconcórreral 21-D

Puigdemontultima unallista sensePascalNacional

La situació volcànica queviu la política catalanaha acabat afectant el pactede govern que BComú i elPSC mantenien a l’Ajun-tament de Barcelona desde fa un any i mig. La deci-sió és conseqüència direc-ta del resultat de la consul-ta convocada entre mili-tants i simpatitzants de laformació liderada per AdaColau, i on un 54% delsparticipants –concreta-ment 2.059– han votat afavor del trencament de lacoalició pel suport dels so-cialistes a la suspensió del’autogovern per la via del’aplicació de l’article 155.Per contra, els partidarisde mantenir l’acord hansumat 1.736 suports –un45%–, xifra que revela laforta divisió interna queha suscitat aquest debat.La participació –3.800persones– ha estat un fac-tor determinant en els re-sultats, ja que ha arribat aun 40% del total del cens.Per fer una comparativa,en el conclave que es va or-ganitzar el maig del 2016per avalar, en aquell cas,l’entrada del PSC a l’ex-ecutiu, només va arribar al27,6%. Aquest cop, doncs,

hi ha hagut més mobilitza-ció, sobretot entre el sec-tor més obertament parti-dari de llevar amarresamb els socialistes.

A excepció d’una piula-da a Twitter, on apareixiaen una simbòlica fotogra-fia amb tots els alcaldesdel partit des del restabli-ment dels ajuntamentsdemocràtics acompanya-da d’un missatge crític

més aviat soft –“calia re-construir el país, no tren-car més coses. Calia posarBCN i els seus ciutadans aldavant”–, el cap de files delPSC i encara segon tinentd’alcalde, Jaume Collboni,va optar ahir per un silencitàctic. Avui és quan parla-rà. Entre les files socialis-tes, però, ja feia dies que esveia venir la patacada, cir-cumstància que no ha ate-nuat un sentiment de ma-lestar que, a dia d’avui, ésmonumental. L’argumentde la formació és que eltrencament, a diferènciadel que ha passat en altresmunicipis, és responsabi-litat única i exclusiva delscomuns –“nosaltres sem-pre hem defensat, fins alfinal, el pacte”, han repetitaquesta setmana des delPSC–. Tampoc se sabenavenir que la seva continu-ïtat s’hagi sotmès a vota-ció en un moment polítictan explosiu, i més quan elconvenciment general,també entre Colau i el seuentorn, era que aquest go-vern de coalició funciona-va bé. De fet, entre el sec-tor de BComú més propera ICV també s’apostavasense fissures per la sevacontinuïtat i, els últimsdies, s’ha intentat fer al-gun tipus de gest o pro-

nunciament públic per vi-sualitzar aquesta posició.Al final, però, es va descar-tar per no atiar més la divi-sió interna. I que cap veu,autoritzada, dels comunshagi sortit l’última setma-na a protegir l’acord de co-alició no ha fet més quemultiplicar l’enuig de Coll-boni i els seus. Des de l’en-torn de Colau, però, es re-plica que els últims movi-

ments tàctics del PSC noha ajudat, precisament,a soldar un missatge decontinuïtat. Al contrari.L’acord electoral ambUnió i, sobretot, el selfied’Iceta amb García Albiolen una manifestació on hihavia ultres, són dos episo-dis que també haurien es-peronat els crítics.“Aquests últims dies, elssocialistes és qui més cam-

panya han fet perquè aixòacabés així”, resumia ahiruna font de BComú.

Colau ahir tampoc vaparlar i, igual que Collboni,es va refugiar en les xarxessocials per donar les grà-cies al PSC per la feina fetai, ja que hi érem, llançar-liuna pulla per haver anatde bracet amb PP i Cs enles polítiques per subjugarl’autonomia. En aquesta

Francesc EspigaBARCELONA

VEREDICTE L’opció de trencar l’acord a Barcelona s’imposaamb un 54% de vots en la consulta interna entre les bases deBComú FUTUR L’alcaldessa buscarà esgotar el mandat ambun executiu en solitari i sargint acords puntuals amb l’oposició

El pacteColau-PSCnaufraga

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Calia reconstruir elpaís, no trencar méscoses. Calia posar BCNi els seus ciutadansal davant”Jaume CollboniSEGON TINENT D’ALCALDE (PSC)

Abans de pensar en coms’assegura una certa estabili-tat fins a finals de mandat, laprimera tasca que haurà defer Ada Colau és recompon-dre el seu govern. Avui mateixs’hi posarà, en una reunió quemantindrà amb els deu regi-dors restants de BComú perperfilar una estratègia a curttermini. D’entrada hauràd’oficialitzar el cessament

“Ha estat una decisiódifícil, però l’hem presde la millor manera,amb radicalitatdemocràtica”Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Si el PSC haguésconsultat les sevesbases sobre el 155,la nostra no hauriaestat necessària”Gerardo PisarelloPRIMER TINENT D’ALCALDE

dels quatre regidors del PSCi, posteriorment, dibuixar unanova estructura de l’executiu.Ara mateix sembla descarta-da una remodelació a fons, il’opció més plausible és re-assignar les tasques delsedils socialistes per un criterid’afinitat. Un exemple de ma-nual. Laia Ortiz, tinenta d’al-calde de Drets Socials, té totsels números de recuperar les

competències en gent gran ojoventut que tenia CarmenAndrés. El gran dubte és quèpassarà amb Cultura, ja queabans de l’acord del PSC es-tava en mans d’una comis-sionada, Berta Sureda, queara treballa per al govern ba-lear. Als districtes, també hihaurà ball de cadires i cadaregidor n’haurà d’assumir.Sigui, o no, tinent d’alcalde.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’àrea de Cultura, la incògnita de l’executiu a renovar

Jaume Collboni i Ada Colau eldia que van presentar el pacte ■ J.L.

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2017

Separats per “un‘puto’ vidre”

L’APUNT xò els manté serens i amb ànims. Venen a dir que lasocietat civil, organitzada o en accions individuals, téun paper que no pot desatendre. El “No esteu sols” dela manifestació per la llibertat dels presos de dissabtetambé acompanya aquests familiars. Els que parlen del“puto vidre” que els separa en les visites a la presó.Perquè les abraçades allà van cares. Un cop al mes.Sònia Pau

Rebre una carta. Saber que tot el poble s’ha reunit ales set del vespre a la plaça per recordar-te. O que elsteus companys de feina han sortit al carrer a les dotzedel migdia per denunciar que tu no hi ets. Gairebé sen-tir la cassolada retronant de balcó a balcó a les deu delvespre... Els familiars dels Jordis, del vicepresident idels sis consellers empresonats asseguren que tot ai-

tessitura va haver de ser elprimer tinent d’alcalde,Gerardo Pisarello, qui sor-tís a la palestra a donarraons. Va començar recal-cant que la decisió de lesbases és “un procés de de-bat intern al qual no hau-ríem volgut arribar”, peròque el suport expressatpels socialistes “a una res-tricció inèdita de l’autogo-vern i els drets i llibertatsbàsics” ho han fet inevita-ble. Després de recordarque l’aplicació del 155 téefectes directes sobre l’au-tonomia del món local–l’exemple de Madrid–,Pisarello va recalcar que siel PSC hagués fet una con-sulta entre la militànciasobre si donar suport, ono, a la suspensió de l’au-tonomia “estic convençutque la nostra hauria estatinnecessària”, donant,doncs, per fet que les basessocialistes no ho haurienavalat.

Arribats fins aquí lapregunta per a BComú és:i ara què? D’entrada lamateixa formulació de lapregunta que es va ferals adherits i simpatit-zants ja deixava clar que,en cas d’imposar-se la rup-tura amb el PSC, no hihauria nous pactes. Colau

i els seus, doncs, haurand’afrontar l’últim any imig de mandat governanten solitari. Un pendentmés que costerut. Els 11regidors sobre un total de41 que tenen actualmenta la sala de plens pesaran, imolt, a l’hora de tirar en-davant els expedients i vo-tacions davant d’una opo-sició que olora debilitat

i ja té el focus fixat en leseleccions municipals delmaig del 2019. Els co-muns, a més, no es refiengens de l’oferta de col·labo-ració que fa pocs dies elsvan fer el PDeCAT i ERC sifinalment es produïa el di-vorci amb Collboni, iaquest últim, ara mateix,tampoc està gaire dispo-sat a facilitar les coses. Sesent ferit.

Per tot això, el primertinent d’alcalde va comen-çar a adobar ahir el ter-reny per arribar a entesespuntuals, tema a tema,amb la resta de grups. “Lapolítica de fronts no és bo-na per a la ciutat. Tenimbona disposició per feracords concrets” va mani-festar. I de grans projecteso intervencions que volenconsensos avui, a priori,impossibles, com per ex-emple la unió del tramvia,ja en parlarem el propermandat. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Des d’ICV es vaintentar, senseèxit, fer un gest dedefensa de l’acord

Els partits unionistes ca-talans van sortir ahir entromba a criticar el tren-cament de l’acord de go-vern a l’Ajuntament deBarcelona entre els Co-muns i el PSC, que consi-deren una cessió de l’alcal-dessa, Ada Colau, a la pres-sió independentista.

Així ho va denunciar elsecretari general dels so-cialistes catalans, MiquelIceta, que va retreure al’alcaldessa que no hagirespectat el pacte al go-vern de Barcelona, segonsel qual, les dues forma-cions deixaven fora lesqüestions que no estigues-sin relacionades amb laciutat. “Ni en això ha estatde fiar la direcció dels co-muns”, va dir Iceta, que vaafegir que “entre Barcelo-na i la independència, Co-lau ha escollit la indepen-dència”. També el PSOE,en boca de la vicesecretà-ria general, Adriana Las-tra, sosté que “Ada Colau

i els comuns segueixen elseu full de ruta indepen-dentista”.

En el mateix sentit esvan expressar els altresdos partits unionistes, enaquest cas, a l’oposició. Lapresidenta del grup muni-cipal de Ciutadans al’Ajuntament de Barcelo-na, Carina Mejías, va qua-lificar d’“humiliació” alPSC el trencament del’acord de govern i va atri-buir la decisió al fet quel’alcaldessa “ja prepara elpacte amb els indepen-dentistes”.

En les files del Partit Po-pular de Catalunya, el ma-teix missatge. “Colau nonomés trenca amb el PSC.Enfonsa Barcelona, divi-deix els comuns i es fa in-dependentista”, assenya-lava el president del grupmunicipal del PP a l’Ajun-tament de Barcelona, Al-berto Fernández Díaz.

Entre els partits inde-pendentistes, l’únic que vasortir a valorar el trenca-ment entre els comuns i elPSC va ser el PDeCAT. El

portaveu del grup munici-pal demòcrata a l’Ajunta-ment de Barcelona, Jau-me Ciurana, va qualificard’“insostenible” el pacteentre les dues formacions,ja que “la capital de Catalu-nya no podia estar enmans d’aquells que hanperpetrat un dels atemp-tats més importants a lesinstitucions catalanes a lademocràcia i que, en certamanera, han estat còmpli-ces de la repressió sobre elpoble de Catalunya pelmer fet d’estimar votar l’1d’octubre”.

ERC es va abstenir defer cap comentari sobre eltrencament entre els dossocis, mentre que la CUP,a través de dues piulades aTwitter, va destacar que“avui [ahir per al lector]s’obre una oportunitat pera les classes populars deBarcelona” i va fer votsperquè “la sortida del PSCdel govern de l’Ajunta-ment faciliti, ara sí, tirarendavant polítiques rup-turistes” amb el model ac-tual de ciutat. ■

a PSC, PP i Cs vaticinen un pacte de Colau amb les forcessobiranistes a El PDeCAT veia l’acord “insostenible”

L’unionisme acusal’alcaldessa de serindependentista

RedaccióBARCELONA

Miquel Iceta amb els candidats del PSC en un acte, ahir a Barcelona ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

El president de la Genera-litat, Carles Puigdemont,està enllestint, des de Bèl-gica, la fórmula amb quèes presentarà a les elec-cions del 21 de desembre,que passa per fer una can-didatura “transversal”,encapçalada pel presidenti amb noms de la societatcivil i de diferents sensibi-litats, però amb la base delPDeCAT encara que les si-gles del partit no hi apare-guin.

Així ho han decidit lacoordinadora general delPDeCAT, Marta Pascal, elcoordinador organitzatiu,David Bonvehí, i el diputatal Congrés i alcalde de Tor-tosa, Ferran Bel, en les re-unions que han mantin-gut a Brussel·les. La ideaés aprofitar la marca elec-toral registrada la setma-na passada pel partit, Par-tit Demòcrata-Pacte De-mocràtic (PDeCAT-PAC-TI), a la qual es podria can-viar el nom si es consideraconvenient.

La decisió s’ha pres ar-ran de les reticènciesd’ERC i la CUP a fer unallista única de l’indepen-dentisme, encapçaladaper Puigdemont, i desprésde valorar els desavantat-ges d’una agrupació d’elec-tors, una opció que els dar-rers dies ha estat avaladaper la recollida de signatu-

res a través d’internet, pe-rò que té l’inconvenientque la candidatura no dis-posaria d’espais electo-rals, ni del finançament deles altres en considerar-seque és nova i no ha obtin-gut representació parla-mentària prèvia.

Aquesta llista, que s’en-frontaria a les urnes amb

la candidatura d’ERC, queliderarà Oriol Junqueras,i a la de la CUP, inclouriaconsellers del PDeCATempresonats, alcaldes ialtres càrrecs del partit,així com perfils indepen-dents. En canvi, no hi seràla coordinadora generalde la formació, Marta Pas-cal, que es dedicaria a con-solidar el PDeCAT i enfor-tir-lo de cara a pròximescites electorals com lesmunicipals del maig del2019.

La fórmula electoralper la qual es decanta la di-recció del PDeCAT preténaprofitar el ganxo del pre-sident, el principal actiud’un partit que en les dar-reres eleccions a què s’hapresentat ha anat perdentsuports. Les últimes en-questes que s’han publi-cat, amb la hipòtesi que lacandidatura del PDeCATs’hi presentés en solitari,no eren gaire encoratjado-res per al partit, que se si-tuava molt per darrered’ERC.

Suport del partitEn les eleccions del 21-D ien un context excepcio-nal, amb la major part delgovern a la presó i la restaa Bèlgica, però, el resultatdels comicis i, especial-ment, la correlació de for-ces entre els partits inde-pendentistes, és molt in-cert. En tot cas, amb la so-lució intermèdia que esperfila, el PDeCAT dispo-sarà de tot el suport i lamaquinària del partit.

En qualsevol cas, a ho-res d’ara no hi ha cap deci-sió definitiva presa, ni tansols el nom de la candida-tura, que es podria decidiren els dos pròxims dies. Defet, el consell nacional delPDeCAT es reunirà dime-cres i divendres és el dia lí-mit per presentar les llis-tes electorals. ■

Puigdemont ultima una llistaamb la base del PDeCAT

RedaccióBRUSSEL·LES

a Pascal no s’integrarà a la “llista del president” i es dedicarà a consolidar el partit de cara a futurscomicis a La candidatura inclourà consellers empresonats, alcaldes i personalitats independents

Carles Puigdemont durant la trobada amb alcaldes el 7 de novembre passat a Brussel·les ■ EMMANUEL DUNAND / AFP

05.2019Les eleccions municipalssón la següent contesa clauprevista després dels comicisdel 21-D

15.11.17Aquest dimecres es fa elconsell nacional del PDeCATen què es tractarà sobre lacandidatura de Puigdemont

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

17.11.17Divendres és la data límitper presentar candidaturesper a les eleccions del 21de desembre

L’assemblea nacional de laCUP va decidir ahir ambun 91% dels vots presen-tar-se a les eleccions del21-D, tot i considerar-les“il·legítimes i imposades”.Ho farà en solitari peròamb una candidatura “almés àmplia possible, clara-

ment rupturista, indepen-dentista i d’esquerres”.Aquesta fórmula, que dei-xa una escletxa per afegir-hi nous actius, va rebre elsuport del 64,05% delsmés d’un miler d’assis-tents a l’acte.

L’opció de concórrercom a CUP-Crida Consti-tuent es va imposar a les al-tres dues alternatives que

hi havia damunt la taula:presentar-se en una coali-ció “al més àmplia possibleper defensar la República,l’amnistia i la llibertat delspresos polítics”, que va ob-tenir un 21,72% dels vots,o bé apostar per una llistaciutadana de país, sensepolítics, destinada a “gua-nyar en escons i vots, noformar govern i convocar

eleccions constituents”,que va ser l’opció menysvotada (12,59%).

Al final de l’assemblea,Anna Gabriel va assegurarque a partir del 22-D caldràtreballar per a la “materia-lització de la República” iva advertir que “els costospoden estar a l’altura delssomnis”, però va reivindi-car el paper del poble comla “primer infraestructurad’estat, perquè no pot serocupat, suspès ni intervin-gut”. De la seva banda, laportaveu Núria Gibert vaafirmar que la CUP estàoberta “a qui reconegui elsresultats de l’1-O”. ■

La CUP també esquiva lallista unitària per al 21-DXavi AguilarGRANOLLERS

Algunes de les dirigents de la CUP, durant l’assemblea quees va fer durant tot el dia a Granollers ■ EFE

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2017

El president del govern es-panyol, Mariano Rajoy, ve-nia ahir a Barcelona perprimer cop després del re-ferèndum de l’1-O per jus-tificar l’aplicació extremadel 155, per assegurar queha tornat la pau i la norma-litat i per demanar a la“majoria silenciosa” de ca-talans que posin punt finalals “estralls separatistes”.Ho feia en l’acte de presen-tació de Xavier García Al-biol com a candidat a pre-sidir la Generalitat. Des-

prés d’haver instigat i faci-litat que grans empreses ibancs catalans sortissinde Catalunya fa tan sols unmes, Rajoy els demanavaahir que no se’n vagin, almateix temps que dema-nava “a tots els espanyolsque no deixin de comprarproductes catalans”.

Perquè, segons ell, finsara els “estralls separatis-tes” han fet que les empre-ses marxessin i que es des-plomessin les vendes deproductes i el turisme. Pe-rò des que el seu govern haaplicat el 155 ha “retornatla normalitat” i ara defen-

saran que l’Agència Euro-pea del Medicament vin-gui a Barcelona. Si les elec-cions del 21-D confirmenaquesta “normalitat”, “Es-panya crearà 500.000llocs de treball el 2018 per-què tornarà a créixer alritme del 3% amb què hoha fet aquests darrers dosanys i preveu confirmar-ho el 2017”.

Per aconseguir-ho, pe-rò, la Catalunya “real,mestissa i oberta que haplantat cara als excessos iabusos dels separatistes”ha de sortir massivamenta votar. Una Catalunya

que, segons Rajoy, “aradesperta” i “és molt dife-rent de la imatge homogè-nia”. Només es podrà recu-perar la confiança i tornarla tranquil·litat a la vidaquotidiana “si la majoriasilenciosa i silenciada surta votar”, és a dir, si Ciuta-dans, el PSC i el PP sumenmajoria al Parlament.

Si va aplicar el 155, de-fensava Rajoy, va ser perevitar que la “desraó” delgovern català “segrestés lavoluntat de la majoria ifurtés als espanyols unapart del seu territori” i hova justificar perquè Ale-manya i França haurienfet el mateix davantl’“agressió” a la Constitu-ció. Per això, segons ell,“Europa ens ha donat su-port”. El president espa-nyol no es va oblidar nidels nens que segons Gar-cía Albiol els independen-tistes usen com a escutshumans: “Inqualificable,la utilització de nens pe-tits.” Ni tampoc del modeleducatiu català: “L’escolaha d’educar per compartiri no dividir.”

Ovació pel 155La major ovació de l’actecelebrat a l’hotel de l’esta-ció del TAV de Sants, però,se la va emportar el candi-dat català, Xavier GarcíaAlbiol, quan va agrair a Ra-joy que hagi aplicat el 155,que hagi destituït tot el go-vern català i que hagi tan-cat les ambaixades, quequalifica de “xiringuitosper donar pessebre als in-dependentistes”. El candi-dat popular català tambéva posar els diputats repu-blicans al Congrés JoanTardà i Gabriel Rufiáncom a exemple que nos’empresona ningú per lesseves idees, perquè a ells“no els han empreso-nat”. ■

Xavier MiróBARCELONA

a Agraeix als catalans “mestissos” haver plantat cara als que causen “estralls”, usen “nens petits”,“segresten” la voluntat, “agredeixen” la Constitució i “furten” als espanyols part del seu territori

Rajoy crida les empreses ano fugir després d’instar-hi

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Rajoy i García Albiol es fotografiaven ahir amb els candidats de Girona, Tarragona i Lleida i amb María Dolores de Cospedal i Santi Rodríguez ■ ANDREU PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Et volem agrair quehagis aplicat el 155,destituït el govern itancat els ‘xiringuitos’per donar pessebre”Xavier García AlbiolCANDIDAT DEL PP A LA GENERALITAT

“Vull demanar a totesles empreses que nose’n vagin i a tots elsespanyols que nodeixin de comprarproductes catalans”

“Les autonòmiquesdel 21-D les heconvocat jo, que soc elpresident del governespanyol”Mariano RajoyPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hem de recuperar laCatalunya sensata,pactista, emprenedorai mestissa que tant hacontribuït albenestar”

8011

75-1

1757

81w

EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

ls cònsols eren els diri-gents suprems de l’antigaRepública de Roma. El

càrrec de cònsol tenia una du-rada anual i era col·legiat, ambdos cònsols escollits cada anyper una assemblea de repre-sentants dels ciutadans ano-menada comicis centuriats.Als cònsols se’ls encomanavala direcció de l’Estat i, espe-cialment, de l’exèrcit romà.Una condició per poder serescollit cònsol era que el can-didat havia de ser present físi-cament a Roma el dia que elscomicis centuriats l’elegissin.Això va ser sempre així desde la creació de la figura delscònsols, l’any 450 aC, fins a lasegona guerra Púnica, que vaenfrontar la República de Ro-ma amb Cartago, i que es vainiciar amb la travessa delsAlps i la invasió d’Itàlia fetapel famós general cartaginèsHanníbal l’any 218 aC. Enaquest context de greu ame-naça per a la República de Ro-ma, en què els seus millors ge-nerals estaven al front dirigintels exèrcits romans en contrad’Hanníbal, és quan es permetl’elecció de cònsols in absen-tia, és a dir, sense ser presentsfísicament a Roma en l’assem-blea que els escollia per tal deno deixar les legions que llui-taven contra Hanníbal sensecomandants. Per tant, l’elecciód’un cònsol in absentia noméses podia dur a terme en situa-cions absolutament excepcio-nals en què estava amenaçadala mateixa supervivència de laRepública.

Només una vegada en la his-tòria de la República de Romavan ser escollits els dos còn-sols in absentia en una matei-xa elecció. Això va ser el 213aC, any en què Hanníbal esmovia lliurement pel sud d’Ità-lia saquejant ciutats i poblessense que cap exèrcit romàl’hagués pogut aturar. Aquellany, Quint Fabi i SemproniGrac van ser escollits cònsolsin absentia mentre comanda-ven els exèrcits romans quelluitaven contra Hanníbal. Enaquest cas, les diverses famí-lies nobles romanes van deixarde banda les seves lluites pelpoder i es van unir per enfron-tar-se a una amenaça exteriorque podia significar la sevadesaparició.

Des del meu punt de vista,la situació que viu actualment

E

Catalunya és conceptualmentsimilar a la que es va produira la República de Roma l’any213 aC. L’agressió de l’Estatespanyol contra les institu-cions catalanes és brutal i té

com a objectiu l’aniquilació delsobiranisme.

L’empresonament d’unapart del govern legítim de Ca-talunya i dels Jordis, i l’exili delpresident i de l’altra part delgovern a Bèlgica, és una situa-ció excepcional que requereixrespostes polítiques excepcio-nals. Crec que l’estratègia queha de dur a terme l’indepen-dentisme s’ha de basar en elque van fer els romans l’any

213 aC. Puigdemont i Junque-ras són els nostres Quint Fabii Semproni Grac, i cal que totel sobiranisme vagi unit en de-fensa de la democràcia i la dig-nitat de Catalunya.

El moviment de Mariano Ra-joy amb la convocatòria d’elec-cions a Catalunya es basa enl’estratègia d’expansió que te-nien els romans de “divideix ivenceràs” (divide et impera),orientada a mantenir sota con-trol una població dividint ifragmentant les diverses fac-cions existents, de manera queno es puguin agrupar darrered’un objectiu comú. El governlegítim de Catalunya és el queva votar el poble en les elec-cions del 27-S, i no podem ac-ceptar que hagi estat destituït,empresonat i abocat a l’exilianant a unes eleccions catala-nes cadascú per la seva bandai no donant una resposta uni-tària a l’agressió de l’Estat. Elfet que els diversos partits in-dependentistes no hagin estatcapaços de formar una coali-

ció electoral és un gran èxit del’estratègia de Mariano Rajoy,però encara queda la possibi-litat de presentar una candi-datura conjunta, en formad’agrupació d’electors, tal

com ha proposat el presidentPuigdemont.

Al meu parer, Puigdemont iJunqueras haurien d’encapça-lar aquesta llista unitària i serels candidats a president i vi-cepresident de la Generalitatin absentia, de manera que elmissatge inequívoc que s’en-viaria a la societat catalana ia la resta del món seria quel’aplicació del 155 a Catalunyaha estat inútil, perquè el poble,

en la primera oportunitat queha tingut per votar en uneseleccions, els ha restituït enels seus càrrecs. Així, el mónsencer veuria que la via repres-siva implementada per Rajoyamb el 155 no ha servit de res,perquè el govern de la Genera-litat liquidat amb aquest arti-cle seria retornat al poder pelpoble a través de les urnes.

Puigdemont podria ser elcap de llista a Girona i Junque-ras, a Barcelona. Aquesta can-didatura unitària hauria d’in-cloure la resta de consellersempresonats i exiliats en lesprimeres posicions de la llistai hauria d’agrupar tot l’espec-tre polític de l’independentis-me. Si els diversos partits in-dependentistes han pogutcompartir el govern, el full deruta, la presó i l’exili, ara tambéhaurien de poder compartiruna llista electoral. Una can-didatura així podria superarels dos milions de vots i ob-tenir la majoria absoluta alParlament.

Cònsols ‘in absentia’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El president Puigdemont (dreta) i el vicepresident Junqueras, durant una reunió del govern català ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una llista unitària ambPuigdemont i Junquerasal capdavant, si guanyés,enviaria el missatgeinequívoc que el 155no ha servit de res

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rajoy ha convocat el 21-Desperant dividir pervèncer; que els partitsindependentistes novagin junts serà un èxitde la seva estratègia

Emili ValderoDoctor en economia i professor de la UB

EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 201712 | Nacional |

l que ha passat a Catalunyales darreres setmanes ha in-teressat a mig món. Televi-sions d’arreu del planeta van

difondre les imatges de les càrre-gues policials del referèndum, i hanseguit amb interès els esdeveni-ments posteriors, incloent-hi la de-claració d’independència, la sus-pensió de l’autogovern, els empre-sonaments, l’exili de mig govern,les manifestacions ciutadanes i laconvocatòria electoral del 21-D.Les opinions públiques d’arreu hihan posat l’ull, però entre aquests,especialment, els catalans resi-dents a l’estranger, que veuen delluny el que està passant al seu país.“Tinc ganes de participar-hi, ja quedes d’aquí em sento frustrada i nopuc fer-hi gaire res”, explica BertaBrunet des de Broome (Austràlia).Fa gairebé deu anys que hi viu, –“iamb moltes ganes de tornar!”, afe-geix–, actualment treballa al depar-tament de finances del municipi onviu, i aquests dies estan tramitantel seu vot per correu.

Com ella, 224.844 catalans resi-dents a l’estranger estan cridats avotar el 21 de desembre. Són els ca-talans inscrits amb data 1 de generdel 2017 al cens electoral de resi-dents absents (CERA) del Ministerid’Afers Estrangers espanyol, lagran majoria, i una minoria al regis-tre d’espanyols residents tempo-rals absents (ERTA). En realitat, hiha molts més catalans vivint a l’es-tranger, però n’hi ha que no es re-gistren als consolats i ambaixadescom a residents a l’estranger, espe-cialment els que viuen a la Unió Eu-ropea. Aquests, si volen votar, hau-ran de tornar a Catalunya per fer-ho presencialment el dijous 21 dedesembre, o bé inscriure’s ràpida-ment al seu consolat o ambaixadadins el registre ERTA –la data límités el 22 de novembre–, o bé trami-tar a Catalunya la petició de vot an-ticipat per correu.

No és gens fàcil, votar des de l’ex-terior. A més d’estar inscrit en al-gun d’aquests registres –cal com-provar-ho enviant un correu al con-solat o ambaixada–, cal avisar des-prés formalment l’oficina del censelectoral espanyola que hom té laintenció de votar. “Aquest tràmit elvaig haver de sol·licitar per fax, enple segle XXI!”, s’exclama la Berta,sense poder comprovar si ha arri-bat correctament.

E

Si ha estat així i la seva sol·lici-tud de vot s’ha admès, les properessetmanes li arribaran a casa seva aBroome la confirmació, així com lespaperetes de les candidatures. “Elmés interessant serà saber si arri-ben a temps. Segurament no, peròhem de ser positius!” Un cop li arri-bin les paperetes, pot enviar el votper correu al consolat de Melbour-ne, abans del 16 de desembre alvespre, o bé votar presencialmental consolat els dies 17, 18 i 19 dedesembre. Cosa que no farà: Broo-me és a 4.000 km de distància percarretera. “Ho faré per correu. Es-pero que aquest cop arribi a temps,en unes altres eleccions va arribartard i no es va comptar.” L’1 d’octu-bre sí que va poder votar.

Aquesta incertesa en la relacióepistolar amb l’administració la te-nen altres catalans que volen votaraquest 21 de desembre. Imma Far-ré és una enginyera agrícola d’Al-gerri (Noguera) que treballa com a

investigadora al departamentd’agricultura d’Austràlia Occiden-tal. Hi viu des del 1999. “He de tru-car al consolat i comprovar que es-tic al cens, i llavors esperar quem’enviïn un formulari amb la sol·li-citud de vot. Però vaig tirar peldret, vaig trobar el formulari per in-ternet i l’he enviat ja, esperant queel procés s’acceleri”, explica. Araespera que li arribin els papers i po-der enviar el seu vot al consolatabans del 16 de desembre. “Esperoque arribin a temps, però no en tincpas la certesa.”

El vot sol·licitat, un problemaElla també viu a Austràlia, però finsara no havia participat en uneseleccions al Parlament. “No vaig vo-tar altres cops perquè la documen-tació arribava tard, i tampoc no sa-bia que havien canviat el sistema is’havia de sol·licitar el vot.” L’1 d’oc-tubre tampoc no va ser a temps defer tota la paperassa. El tràmit de la

sol·licitud prèvia de vot es va intro-duir en una reforma de la llei elec-toral espanyola el gener del 2011.Ha aixecat moltes crítiques perquèanul·la el sufragi universal i posatraves al vot exterior, justamentquan hi ha més ciutadans de l’Estata l’estranger. La conseqüènciad’aquest sistema de vot pregat haestat que la participació dels resi-dents estrangers s’hagi reduït d’un20-25% de mitjana abans del 2011,a un escàs 5%. En les eleccions alParlament del 2015, dels 196.062catalans censats al CERA –ara n’hiha 216.646–, només l’11% van sol-licitar el vot (21.771 persones), i fi-nalment només el 6,5% (14.781persones) van emetre finalment elseu vot. Entremig, uns 7.000 vo-tants van sol·licitar el vot però fi-nalment aquest vot no va arribar.

El resultat va ser, el 2015, favora-ble a l’independentisme. JxSí va ob-tenir el 53,4% del vot exterior, i laCUP va quedar en segona posicióamb el 10,3% dels vots.

Ara, el caràcter excepcional delscomicis podria fer disparar la parti-cipació. Les plataformes sobiranis-tes han obert el web www.votexte-rior.cat per informar i ajudar en elstràmits. “Veig aquestes eleccionsamb indignitat i impotència perquèprovenen d’una situació de repres-sió del govern d’Espanya que nocomparteixo en absolut”, explical’Imma. Ella creu que les eleccionsno resoldran la situació políticaperquè una victòria independentis-ta no serà acceptada pel govern es-panyol. “La situació només es resol-drà fent política i escoltant la gent idonant solucions. Per exemple, ac-ceptar un referèndum pactat enquè els catalans puguin expressarlliurement i legalment què volenper al seu futur. Tot es pot fer quanhi ha voluntat.” Per la Berta tambésón de gran transcendència: “Em fapor, però, que els catalans no anema l’una. I aquesta estratègia els potsortir bé al govern espanyol perquèalguns dels nostres polítics noméspensen en ells en comptes de pen-sar com a país.” ■

Cursa d’obstaclesTRÀMITS · Catalans que viuen a l’estranger es queixen de l’excés de burocràcia per poder participar a temps en les eleccionsdel 21 de desembre ABSTENCIÓ · El 2015 només van participar el 6,5% dels residents a l’exterior, i 7.000 persones que vansol·licitar votar finalment no ho van fer SOBIRANISME · L’independentisme va obtenir el 2015 el 64% dels vots de l’exterior

Errors en la docu-mentació enviadaper algunes ambai-xades i consolatshan posat en alertaalguns votants. A laimatge, documenta-ció informativa en-viada a un votant desdel consolat de Milà ique correspon a leseleccions del2015. ■ ARXIU

David MarínLLEIDA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Votar des de l’estrangerno és fàcil: cal assegurar-sede constar al cens exterior,sol·licitar el vot, esperarque arribi la documentacióa casa, i després al consolat

EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 201714 | Nacional |

a escasses setmanes que s’haproclamat la República, i elgovern provisional, en com-pliment del Pacte de Sant

Sebastià, es disposa a convocarunes eleccions que es presentencom una revàlida de les del 14d’abril i que han de permetre con-figurar les primeres Corts del nourègim, amb els reptes de dissenyarla nova Constitució i afrontar al-guns compromisos transcenden-tals com ara la concessió de l’Esta-tut d’Autonomia de Catalunya il’impuls d’una reforma agrària. Ladata escollida és el 28 de juny, dosmesos després de la proclamacióde la República.

En el cas del nostre país, benaviat es donen a conèixer cridesa la formació d’una candidaturaunitària del catalanisme. Algunsnoms destacats de la cultura comara l’historiador Ferran Soldevila,el filòleg Pompeu Fabra i el presi-dent de l’Associació Protectora del’Ensenyança Catalana, Manuel Fol-guera, promouen un manifest enquè es fan ressò d’un “corrent popu-lar favorable a l’establiment d’unavasta solidaritat catalanista que in-tegri els patriotes de les diversestendències del nacionalisme cata-là”. “És tan forta aquesta realitat

F–diuen–, és tan evident que aquestés el moment de Catalunya, és tanindiscutible que la nostra pàtrias’ha de presentar unànime davantles constituents, per defensar l’Es-tatut que ha de regir-la, que creiem[que és] un deure apel·lar a l’opiniócatalana perquè, amb el cor i la vo-luntat posats al servei de la causade Catalunya, s’adhereixi tot seguita aquesta iniciativa.” A partird’aquest document, es constitueixel Comitè Pro Unitat Catalana, querecollirà algunes adhesions més ique fins i tot farà gestions entre elspartits per tal d’acostar posicions.Alguns dels promotors d’aquestainiciativa tindran molt presents elsprecedents més immediats: “Soli-daritat Catalana avança, ja és unfet. No la dicten els cabdills, la im-posen els soldats rasos, contra elsquals no valen cobejances ni secta-rismes. El poble avança donant-seles mans [...]. L’hora de les consti-tuents espanyoles és, per a nosal-tres, per damunt de tot, l’hora deCatalunya. Totes les posicions, fa-vorables o adverses, dels partitshan de ser supeditades a l’exigèncianacional [...].” Els promotors, pro-pers al Partit Catalanista Republi-cà, tenen molt clar que el cap de llis-ta ha de ser el president de la Gene-ralitat provisional: “El seu nom sim-bòlic ha de presidir una candidatu-ra d’unitat catalana i no pas la llista

d’un partit. I la unitat catalana, queno es farà contra ningú, avançarà,adonem-nos-en, a despit de tot-hom.” Però, malgrat els lloables ar-guments dels seus promotors, l’op-ció d’una candidatura d’unitat cata-lana s’acabarà descartant. Les his-tòriques rivalitats entre el catala-nisme d’esquerres i el de dretes, i eldesig tant d’ERC com de la Lliga Re-gionalista d’erigir-se en les forma-cions hegemòniques davant la des-feta dels partits tradicionals, lafaran absolutament inviable. El 20de juny, pocs dies abans de les elec-cions, el diari El Matí dedica un re-portatge a explicar “com nasqué,visqué i morí el Comitè Pro UnitatCatalana”. Precisament aquell ma-teix dia, a quilòmetres de distància,una ponència reunida a l’hotel deNúria per encàrrec de la DiputacióProvisional de Catalunya, enllestiael projecte d’Estatut, que, algunessetmanes després, seria sotmès areferèndum i, l’any següent, apro-vat per les Corts després d’una no-table retallada de les competències.

L’opció d’una llista unitària delcatalanisme no prosperarà, però síque ho farà la constitució de granscoalicions polítiques en algunescircumscripcions electorals. L’his-toriador Cristobal García ha re-marcat la importància que van te-nir els acords en clau provincialque, tot sovint, divergien de l’es-

tratègia nacional de cada partit.Aquestes coalicions van ser esti-mulades, en bona part, per les no-ves regles del joc establertes pel go-vern provisional de la República,fixades inicialment a través d’undecret publicat el 10 de maig, quemodificava la llei electoral del1907. L’objectiu d’aquest instru-ment era desmuntar el sistemacorrupte de la Restauració i acon-seguir que el nou Congrés tinguésun caràcter realment democràtic.D’aquesta manera, s’establia unsistema de llistes obertes que per-metia als votants escollir aproxi-madament un 80% dels escons; laresta quedaven reservats a les mi-nories. Els candidats havien d’ob-tenir un mínim del 20% dels votsper ser elegits; en cas contrari,s’havia de fer una segona volta pertal d’atorgar els escons que hagues-sin quedat sense cobrir –una opcióque mai va ser necessària a la de-marcació de Girona, però sí a laresta del país–. En aquest cas, erasuficient la majoria relativa delsvots. Aquest sistema afavoria cla-rament, com es pot deduir, la llistaguanyadora, fos quina fos la dife-rència de vots respecte a la segona,i va provocar, com veurem més en-davant, correspondències sovintdesproporcionades entre els votsi els escons obtinguts. El decrettambé suprimia els districtes elec-

Celebració de la proclamació de la República a la plaça Sant Jaume ■ LA HORMIGA DE ORO

CandidaturaunitàriaEl 16 de juny, els pro-motors de la candida-tura d’unitat catalanaanunciaven la retiradade la iniciativa, que ha-via rebut una àmpliaacollida entre la ciuta-dania, però no pas en-tre els partits polítics.Un dels promotors,Nicolau d’Olwer, reco-neixia setmanes des-prés: “Si bé inicial-ment el president dela Generalitat provi-sional, Francesc Ma-cià, hi havia donat su-port, després va servíctima de diversesmaniobres polítiques.”Un dels partits majori-taris, ERC, es defensa-va dient: “Els patroci-nadors d’aquesta can-didatura no veuen queuna llista de candidatsposada enmig de lesd’Esquerra [...] i de laLliga Regionalista, és adir, entre l’esquerra i ladreta catalana, és unacandidatura al serveide la monarquia [...].”

ESCENARI · Tot i les iniciatives per articular una llista unitària de tot el catalanisme, ERC i la Lliga optaran per presentar-seper separat a les eleccions constituents de la República del 28 de juny del 1931 ALIANCES · Malgrat tot, el sistema electorali l’escàs arrelament territorial dels partits provocaran la formació d’àmplies coalicions a Lleida, Girona i Tarragona

Consolidar la RepúblicaPere Bosch i CuencaBARCELONA

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2017

torals unipersonals (un dels gransinstruments del control caciquis-ta) i els substituïa per circums-cripcions provincials en què s’as-signava un representant per cada50.000 habitants; els nuclis urbansamb més de 100.000 habitants(com ara Barcelona, en el cas deCatalunya) tenien circumscripciópròpia. El nombre de diputats a es-collir en cada demarcació venia de-terminat pel seu pes demogràfic.

A banda d’aquests condicionatslegals, la formació de grans coali-cions es va accelerar, també, peruna certa normalització i ordena-ció del panorama polític després del’efervescència de partits minús-culs i sovint personals que es vaproduir durant els primers mesosi que havia estat motivada tant peldesmuntatge del sistema de partitsde la Restauració (que la dictadurahavia acabat d’afeblir) com perl’empenta de la societat, que, senseles traves imposades, va esclataramb tota la seva potència i diversi-tat. Progressivament, es va tendira una certa ordenació i confluènciaideològica, en bona part provocadapels resultats electorals, que ana-ven reforçant o debilitant determi-nades opcions i dissuadint-les depresentar-se en solitari, però tam-bé per la necessitat de cercar alian-ces estratègiques que permetessinfer front a aquelles convocatòries

amb un nivell de tensió més elevat,tal com va succeir el febrer del1936. En definitiva, les noves re-gles del joc, les dinàmiques delspartits i les condicions conjuntu-rals van confluir cap a una certa bi-polarització de l’escenari polític,que va ser present des del 1931i que es va acabar de concretar demanera evident el febrer del 1936a través de l’establiment de dosfronts electorals, el Front Catalàd’Ordre i el Front d’Esquerres.

A la demarcació de Barcelona,l’escenari es presenta fragmentat,sense que es puguin prendre gai-res models per a la situació actual.A la resta del territori, però, elspartits tendeixen a formar granscoalicions, que ofereixen denomi-nacions i composicions ben diver-ses. A la demarcació de Girona,ERC aposta per formar una candi-datura unitària que s’anomenaràCoalició Catalana Republicana ique té com a objectiu liderar elcanvi de règim, la qual cosa elsportarà a obviar qualsevol altradefinició ideològica en la seva de-

nominació. La CCR, que es va co-var al Centre d’Unió Republicanade Girona (adherit a Esquerra Re-publicana de Catalunya), és for-mada per alguns republicans fe-derals històrics com ara SalvadorAlbert, Miquel Santaló i Albert deQuintana; els dos darrers, inte-grats en aquells moments a Es-querra Republicana de Catalunya.La candidatura es completa ambdues figures més: Josep Puig d’As-prer, exdiputat a la Mancomuni-tat i representant del Partit Re-publicà Radical, i, finalment, Ma-nuel Carrasco i Formiguera, con-seller de la Generalitat provisionali, en aquells moments, dirigentdel Partit Catalanista Republicà.En el cas de Tarragona, la candi-datura republicana integra tresmilitants del PRRS, entre elsquals destaca la figura del minis-tre Marcel·lí Domingo, un repre-sentant del Foment RepublicàNacionalista de Reus i un inde-pendent. ERC hi aconseguirà unúnic diputat. Finalment, a les ter-res de Lleida, la coalició republica-na integra alguns representantsd’ERC i alguns federalistes, peròes tracta d’una opció segura te-nint en compte el gran poderd’atracció que té Francesc Maciài el prestigi afegit d’Humbert Tor-res i Pere Corominas.

La campanya electoral se cen-

trarà en la necessitat de consoli-dar el nou règim. Els discursosdels oradors i els articles que apa-reixen a la premsa d’esquerresposaran el focus en la necessitatd’assegurar que els homes que hanfet possible l’arribada de la Repú-blica siguin els encarregats de ges-tionar-la, i, al mateix temps, quees pugui garantir la personalitatde Catalunya en el marc d’una Es-panya federal. Per la seva banda,la Lliga Regionalista no només in-cidirà en la reivindicació autono-mista, sinó també en la necessitatde garantir un rumb moderat a laRepública.

El resultat de les eleccions re-presentarà un èxit aclaparadord’ERC i del seu aliat, la Unió Socia-lista de Catalunya, que aconsegui-ran 34 de les 53 actes que hi ha endisputa a Catalunya. O el que és elmateix: un 64,1%. La convocatò-ria permetrà consolidar l’hegemo-nia d’ERC. Malgrat tot, tambéobrirà un parèntesi de fracciona-ment del mapa electoral, en què laprimacia dels partits polítics dei-xarà escàs marge a les coalicionselectorals. No serà fins al febrerdel 1936, en un escenari de crei-xent tensió social i política, quanes reconfigurarà de dalt a baix elmapa electoral i es formaran duesgrans coalicions, el Font d’Esquer-res i el Front Català d’Ordre. ■

El debat de lesregles del jocEls canvis que el go-vern provisional de laRepública va introduiren el sistema electoralvan generar un intensdebat entre les forma-cions polítiques. Lesmodificacions teniencom a objectiu acon-seguir unes regles deljoc que posessin fi alcaciquisme de la Res-tauració i disposard’un Parlament ambgrans partits, però laLliga Regionalista re-marcava: “El sistemaadoptat pel govern,en perjudici evidentde les minories, llunyd’estimular la partici-pació ciutadana, tannecessària en aquestsmoments, semblauna invitació a l’abs-tencionisme.” I, desd’una perspectiva depaís, considerava queaixò era un impedi-ment per “aconseguirrealment” que la Re-pública fos “la Repú-blica de tots”.

historiador ArnauGonzález Vilalta hacentrat bona partde la seva recerca en

el nacionalisme català entreels anys 1931 i 1945. Tambéés autor del llibre Els diputatscatalans a les Corts Consti-tuents republicanes (Publica-cions de l’Abadia de Montser-rat, 2006), un estudi exhaus-tiu sobre el perfil i el paper delsdiputats catalans en la prime-ra legislatura republicana.

Per quin motiu es van formarcoalicions electorals tan àm-plies en algunes demarca-cions catalanes en les elec-cions legislatives del 28 dejuny del 1931?El fet que Catalunya quedésdividida en cinc circumscrip-cions electorals, juntamentamb el nou sistema electoral,convidava a formar grans co-

L’

Arnau González i Vilalta Historiador

Pere Bosch i CuencaBARCELONA

L’historiador Arnau González i Vilalta ■ EL PUNT AVUI

“El sistema electoralafavoria les coalicions”

alicions, ja que premiava lescandidatures majoritàries ipenalitzava les minoritàries.L’objectiu era consolidar unmapa parlamentari amb granspartits que facilitessin governsforts. ERC, per exemple, encarano tenia prou càrrecs interme-dis per omplir les cinc llistes. Ai-xò, en uns moments de consoli-dació de la República i de la no-va Generalitat, facilita que figu-res externes al partit acabin for-mant part de grans coalicionscatalanistes i d’esquerres ambelements federalistes, d’extre-ma esquerra o socialitzants,com Ramon Franco –germà delgeneral– i Ángel Samblancat.Tothom s’aprofitava de l’altreen una simbiosi perfecta. ERChi aportava el segell del partitque acabava d’arribar al poder,amb Francesc Macià com a sím-bol idolatrat al capdavant, i elsaltres omplien la resta de la llis-ta amb noms il·lustres.

En el cas de les esquerres, que

es van presentar amb denomi-nacions diverses en cada de-marcació, hi havia alguna rei-vindicació comuna?En les candidatures de les cir-cumscripcions no barceloni-nes, es proposava la defensa dela República acabada d’instau-rar i de l’autonomia provisio-nal a través del nou Estatut.

En el cas d’ERC, per què es vapresentar en solitari a la de-marcació de Barcelona?Perquè volia controlar la prin-cipal bossa de vots, amb Maciàal capdavant i alguns dels prin-cipals noms de la formació,tot i que també hi incorporaindependents.

Després d’això, el panoramava tendir a fragmentar-semés. Per què?En les eleccions del 1933, es vaprocedir a fragmentar més lesesquerres catalanes i a concen-trar les dretes, producte de ladinàmica política del moment.

El desgast intern dins d’ERCva ser remarcable, així com lareconstitució de la Lliga Cata-lana –amb denominació nova imodernitzada–. El 1936 va serel punt culminant de la políticad’aliances electorals. El FrontCatalà d’Esquerres –versió ca-talana del Front Popular– i el

Front Català d’Ordre van en-globar a una banda i a l’altraERC i la Lliga com a pals de pa-ller de totes les opcions a l’es-querra i a la dreta. La victòriava ser per als que van acompa-nyar el govern de la Generali-tat empresonat després delsFets d’Octubre del 1934.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC es va presentar a lesdemarcacions de Girona,Tarragona i Lleida ambaliances i noms diversos

3 LA UNIÓ FA LA FORÇA Les coalicions republicanes (1931) i demà: El Front d’Esquerres (1936)

EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 201716 | Nacional |

1824

83-1

1749

67®

1350

83-1

1758

63®

Ajuntament deCalella

EDICTE

L’Ajuntament de Calella, en sessió or-dinària del Ple de data 25 d’octubrede 2017, va aprovar provisionalmentel calendari fiscal per a l’exercici2018, així com la modificació de lesOrdenances fiscals reguladores: –Im-post sobre vehicles de tracció mecàni-ca, –Impost sobre béns immobles,–Taxa pel servei del cicle integral del’aigua i –Preu públic del servei d’a-tenció domiciliària.

Els expedients tramitats per a l’adop-ció dels acords anteriors, així com lesOrdenances fiscals que es modifi-quen, s’exposaran al públic pel terminide trenta dies hàbils comptats des deldia següent al de la publicació del pre-sent anunci en el Butlletí Oficial de laProvíncia; així mateix es publicarà l’a-nunci de l’exposició al públic en undels diaris de major difusió de la pro-víncia.

Durant el període d’exposició públicade les Ordenances, els interessats po-dran examinar l’expedient a la Inter-venció de l’Ajuntament i presentar lesreclamacions que estimin oportunes.En cas de no haver-hi cap reclamació,l’acord provisional esdevindrà defini-tiu.

Calella, 26 d’octubre de 2017L’alcaldessaMontserrat Candini i Puig

o són gaires casos i hiha qui fins i tot mini-mitza la problemàticaqualificant els incidents

de “fets aïllats”, però ningú negaja que els bombers estan rebentinsults, trucades anònimes iamenaces als parcs on treballen.La polarització política es viutambé a les instal·lacions, en ma-jor o menor mesura i depenentde si estan ubicades en zones ru-rals o metropolitanes. Tant és ai-xí que a la Regió MetropolitanaNord s’ha arribat a distribuiruna circular interna perquè evi-

Ntin els enfrontaments i no pen-gin banderes ni pancartes alsparcs ni als camions.

“El que és greu és que no res-pectin un cartell que diu «demo-cràcia»”, explica un bomber del’àrea de Barcelona que prefereixmantenir l’anonimat. I ofereixun reguitzell d’exemples, entreels quals hi ha algunes accionsque sobrepassen de molt les des-qualificacions verbals. “Ja estemacostumats al fet que se’ns apro-pi gent que ens diu que no ens fi-quem en política, però en les últi-mes setmanes, a la caserna deSant Andreu, hi ha gent que di-rectament ve i ens llença la cacadel gos dintre de les instal·la-

cions o ens la deixa a la porta.”I no només són les caques de

gos. També es troben pintadesamb la bandera espanyola i gent,molt poca, que els ha cridat “VivaEspanya”. Fonts de la sectorialde bombers de l’ANC assegurenque han vist com un cotxe “llen-çava uns pamflets anònims a l’en-trada del parc de Bellaterra”. Itambé admeten que han rebuttrucades amb amenaces i insults.Gairebé sempre en el mateix sen-tit. “Hi ha gent que de seguidas’exalta, que ens diu que no enspodem apropiar de la imatge cor-porativa, que no entén que tot elque fem ho fem de manera res-pectuosa i fora del servei de guàr-

dia”, diuen.Oriol Salvador, portaveu de

CCOO, treu ferro al tema. Salva-dor assegura que “són fets moltaïllats i puntuals” que s’entenendins el clima de polarització ac-tual. “Igual que estem rebent elsaplaudiments, també rebem ladisconformitat d’un sector, queés molt minoritari”, afirma. Aixòsí, admet que, en alguns parcs,estan rebent “algun regalet detant en tant”. I es mostra “molttranquil” perquè si alguna cosatenen clara la majoria dels bom-bers consultats és que des del pri-mer moment s’han posat “a favorde fer possible que la gent es pu-gui expressar” i que “com a treba-lladors” tenen dret a “manifestar-se allà on considerin just”.

El mateix bomber que prefe-reix protegir-se en l’anonimat la-menta que, més enllà de les inti-midacions d’algunes persones,

estiguin rebent també la de lesforces de seguretat de l’Estat:“Per primera vegada la GuàrdiaCivil ens atura i ens demana elcarnet de conduir. No s’havia feten la vida i és una manera d’in-tentar atemorir-nos, de ficar-nosla por al cos.”

Antonio del Río, de la UGT,considera que al cos de bombers“s’està vivint la mateixa esquizo-frènia que viu tothom a Catalu-nya”. Admet amenaces, crits itrucades anònimes, però tambéprecisa que hi ha també “qui s’haqueixat perquè la imatge corpo-rativa s’utilitzi de manera parti-dista i perquè es pengin esteladesals camions”.

Del Río lamenta que les ac-cions contra els bombers “vaginen augment” i diu sentir-se espe-cialment “dolgut” quan veu que“una imatge tan estimada com ladels bombers s’intenta ara des-prestigiar”. ■

Virtudes PérezBARCELONA

ASSETJAMENT · Efectius de diferents parcs del territori admeten servíctimes d’amenaces i insults des de l’1-0 VISIBILITAT · Des de la sectorialde l’ANC defensen que les accions es fan “fora de guàrdia”

Bombers ‘no grats’Bombers, en la manifestació del 3 d’octubre a Barcelona ■ ANDREU PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hi ha gent que llençala caca del gos dintrede les instal·lacions oens la deixa a la porta”

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2017

8695

36-1

1748

13®

NNeeiill SSttookkeess entrevista la poetessaguanyadora del premi Carles Riba 2016,

MMaarriiaa CCaabbrreerraa

Avui, a les 17 h

alutemu a nascita dia Republica di Cata-logna!” Amb aquestapiulada en llengua

corsa, el president de l’Assemblearegional de Còrsega, Jean-Guy Ta-lamoni, va ser un dels primers diri-gents estrangers que van celebrarla proclamació de la República Ca-talana el 27 d’octubre. En vista delsuport del president francès, Em-manuel Macron, al govern de Ma-riano Rajoy, els nacionalistes cor-sos s’han erigit en un dels princi-pals aliats del “procés” català aFrança.

Una coalició d’autonomistes i in-dependentistes governa per prime-ra vegada en aquesta illa des de leseleccions regionals del 2015. Des-prés de quaranta anys en què el na-cionalisme cors va ser una forçad’oposició i va defensar les sevesidees a través de la violència delFLNC –l’ETA local, que va anunciarla seva renúncia a les armes el junydel 2014–, les formacions autono-mistes i independentistes disposenactualment d’un suport majoritari.Aquests partits parteixen com a fa-vorits per a les eleccions territorialsque se celebraran el 3 i 10 de de-sembre. Fins ara, la campanyad’aquests comicis ha estat marcadaper la situació política convulsa quees viu a Catalunya.

La declaració d’independènciade Catalunya és “un acte simbòlic ipolíticament fort”, va assegurar di-lluns passat en un comunicat elpresident regional cors, l’autono-mista Gilles Simeoni. L’exalcaldede Bastia presideix la regió de Còr-

“S

sega gràcies a l’aliança nacionalistade 24 diputats d’un total de 51 queva formar amb els independentis-tes liderats per Talamoni. “Aquestsúltims anys, els sondejos mostrenque Simeoni es troba al capdavantde tots els rànquings de populari-tat”, explica André Fazi, politòlegde la Universitat de Corte, al centrede l’illa. En les eleccions legislativesfranceses del mes de juny, els na-cionalistes van fer una altra demos-tració de força aconseguint tresdels quatre diputats de Còrsega.

“Abans els independentistes cor-sos tenien com a referent el nacio-nalisme basc i ETA. Però des de faun parell d’anys, aquests es fixensobretot en Catalunya”, assegural’historiador Antoine-Marie Grazia-ni. L’exemple de l’independentismecatalà il·lustra la força que un movi-ment nacionalista pot aconseguirgràcies a la mobilització pacífica.Després d’haver provocat la mortde més 50 persones, l’adeu a les ar-mes del FLNC sembla irreversible.Els nacionalistes han deixat d’ac-

tuar de manera clandestina i s’hanerigit en governants amb corbatacada vegada més populars.

Malgrat la popularitat creixentdel nacionalisme cors, la indepen-dència de l’illa no està sobre la tau-la. “No ens trobem en un procésd’independència, que estaria ac-tualment condemnat al fracàs, jaque Còrsega no ha assolit els nivellseconòmic i institucional sufi-cients”, assegura Talamoni. Forma-da per muntanyes escarpades al’interior i pobles turístics a la cos-ta, Còrsega només té 320.000 habi-tants i la seva economia representael 0,4% del PIB francès. Les princi-pals reivindicacions dels naciona-listes consisteixen a demanar la co-oficialitat de la llengua corsa,l’apropament dels presos polítics ila creació d’un estatus de residentsa l’illa que obligui a viure a Còrsegasi s’és propietari d’una casa, unamesura destinada a frenar l’especu-lació immobiliària.

El govern francès rebutja, però,la majoria d’aquestes peticions. Amés, els autonomistes corsos te-men que les formacions no nacio-nalistes facin del temor a la inde-pendència el tema central de lacampanya de les eleccions territo-rials. “L’afer català ens obliga a fer-nos algunes preguntes. Còrsega nodisposa de cap futur fora de la Re-pública francesa”, ha declarat l’al-calde d’Ajaccio, Laurent Marcange-li, representant de la dreta republi-cana. “Les forces de l’oposició utilit-zen la situació convulsa a Catalu-nya per criticar el govern de Simeo-ni. Les referències han estat cons-tants durant les últimes setma-nes”, explica Graziani.

“La República francesa continuatenint una essència centralista”,reconeix Fazi. Segons aquest espe-cialista de la política corsa, “l’únicfactor que podria canviar algunacosa és que els nacionalistes corsosobtinguin la majoria absoluta delsrepresentants en les eleccions deldesembre”. Això podria forçar, se-gons Fazi, a concedir una major au-tonomia a l’illa. I seria una provamés que el nacionalisme cors hainiciat el seu particular“procés”. ■

POLÍTICA · Les formacions nacionalistes guanyen en importància a l’illa de la Mediterrània i esconverteixen en les grans favorites de les eleccions territorials d’aquest mes de desembrePENDENTS · La situació política a Catalunya acapara la campanya per a aquests comicis

Enric BonetPARÍS

AvantatgeLes formacions au-tonomistes inde-pendentistes partei-xen com a favoritesen les eleccions ter-ritorials que se cele-braran el 3 i el 10 dedesembre.

Còrsega s’emmiralla

Talamoni i Simeoni, en una imatge recent ■ AFP