El 'diari' de Sant Cugat

I>ktn/irrs ?8 tt'abril <ttt 2i>00 EIS4CANTONS XÚW 334

Any VII 225 ptes.

Destaquem

Concert d'Els Pets a Sant Cugat el divendres 16 de juny

Pàtina 16

El Centre Obert inicia les primeres

activitats Pàgina Saó

L'oposició qüestiona el pacte de govern CiU-PP

Pàgina 8

Primer any de la Coord. d'Entitats

Esportives Pàgina 26

Carles Canut dirigirà el

'Crim perfecte' Pàgina Si

Sant Cugat costa 6 . 6 0 0 milions l'any

El pressupost municipal supera els 9.500 milions; 2200 per a inversions i la resta per als serveis de la ciutat P^SS FO&X.L

Els santcugatencs gastem 2 5 . 0 0 0 m 3 d'aigua diàriament

Entrevista a Ramon Albareda, gerent de Sorea a Sant Cu^at mu

US i CANTONS el "diari" de Sant Cugat

et surt a compte

Entrades per al cinema i molts espectacles...

i to t per

TRUCA 1 INFORHA-TE'N

(l'any)

10.800 btes. TEL 93 589 62 82

AUTOMATISMES

PER A PORTES

I PERSIANES...

Prestigi, Seguretat

i Servei

AV. LLUÍS COMPANYS, 50 (ABANS ALFONS SALA)

GARRIGA • • • • • • • • • t M M :

Taller, fabricació pròpia

Exposició i venda C. Xerric, 2

(PLAjuntament) Tol / Fax 93 675 29 02

Oficines i exposició

Cria. Cerdanyola, 67-71 TolJFax 93 589 16 7a

08190 Sant Cugat del Vallès

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Tricicle • lfanla * Gay Mercader

no és tan fàcil

3 de maig

a les 22.30 h

C L U B C A P Í T O L Rambla, 138 • Barcelona

9 3 4 1 2 2 0 3 8

original de P8G0 Mi l

dirigida per JM. M6StrGS

LA NIT DELS OAN

MIQUEL PUJADÓ

presenta

Somriures que mosseguen

UTORS

Casa de Cultura

13 de maig

a les 22.30 h

•

No us perdeu aquest darrer treball, és un autèntic regal per a l'oïda, la sensibilitat i la

intel·ligència

És el més brassenià de t o t s els cantautors catalans. Les seves cançons tenen un peu al carrer i ïaltre a la literatura. Aquest terrassenc és un virtuós a l'hora de construir els textos i les músiques dinàmiques, belles i inspirades sovint en els ritmes més diversos i populars.

* > -

B A R C E L O N A

DRAGONS

y

L N - ^

www.dragons.es

(i de maig a les 19 h a l'Kstadi

Oiimnie de

^J

*&

V

Els Barcelona Dragons enfronten la nova temporada de la NFL Europa amb mentalitat guanyadora per tornar a conquerir la Copa aquest any.

Un total de 3 hores de FUTBOL AMERICÀ en què l'eufòria del futbol l'emoció i el xou es fonen en un sol espectacle.

TEATRE Una comèdia terroríficament divertida

í à K l

irr

AI.CftS^J>i£UI.TUIEA'

4*

T*f*

'.*»>:

%#£ "S.

„• jfc-Smiibell i Ei Vfàtt

1

Oig,; Grup de Teatre Espira!

teatrakie joan Barbé

£( fanïastoa

Canïers/JUe à'Umét r#*

w ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 • de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS-J-CANTONS

^ ^ ^ ^ M El tema de la

hetmana Divaulirs. >S ,r<il>nl dt I _'. k >i' 3 Í •*•&%'-%"",&%

u i p a n

El Centre Obert obre les seves portes El servei ha començat les seves activitats aquesta mateixa setmana

El Centre Obert per a Infants i Adolescents ha començat ja les seves activitats. Tot i que el centre té previst aco­llir 25 nois d'entre 10 i 15 anys, de moment només ha co­mençat a utilitzar aquest servei un petit grup dels joves, mentre que la resta s'hi anirà incorporant durant el pro­per mes. L'objectiu d'aquest nou centre és el de donar un reforç i una atenció especial als nens i als joves amb pro­blemes escolars i de socialització.

Ks'i'KR CASTANYER - Sant Cugat -

l 'n grup de joves d 'entre 10 i 15 anys ha comença t ja les seves activitats al nou Centre Obert per a Infants i Adoles­cents de Sant Cugat, que es va inaugurar el passat 10 d'abril. Tot i que el projecte preveu començar a treballar amb un total de 25 nois i noies, de mo­ment només amb una part d'a­ques ts joves s 'han incorporat al centre , mentre que la resta s'hi aniran afegint d 'una for­ma progressiva en el transcurs de les properes setmanes. Així ho ha explicat el coordinador d 'aquest servei, Xavier Sarasí-bar, que ha dit que "l 'adapta­ció s'anirà fent a poc a poc, tant per als nois com per als moni­tors. D'aquesta manera és més fàcil que facin pinya".

El centre Obert per a Infants i Adolescents és un nou servei que depèn de l'Area de Ser­veis Socials de l 'Ajuntament i

que té l 'objectiu de reforçar i complementar la formació es­colar i familiar de nens i joves amb prob lemes escolars i de socialització. "Aquesta és una clara aposta ciutadana per evi­tar l ' exc lus ió socia l" va co­mentar l 'alcalde de Sant Cu­gat, LLuís Recoder, durant la inauguració del centre, "volem treballar per resoldre aquells p rob l emes q u e no pot solu­cionar l 'escola".

De moment , el Centre Obert centrarà el seu funcionament en el col·lectiu de joves que tenen entre 10 i 15 anys, però ja està previst que poc a poc es vagi ampliant la franja mín-ma d 'edat fins a acollir nens a partir dels sis anys. Per a la ti­nent d'alcalde d 'Igualtat , Po­lítica Social i Serveis Generals, Mercè Conesa , "la f inal i tat màxima d 'aquest centre ha de ser la prevenció, treballar des que es present in els primers senyals o els primers proble­mes" .

hi Centre Obert te l'oh/eitiu de donar una nteniió espenalals /mes- unió puMtmes estvlais i de sotmlitzmió I' X.l.

Pel que fa a les activitats i el funcionament del Cen t re , el programa parteix de diferents activitats lúdiques, educacio-nals i de reforç escolar que es realitzen en un horari extraes-colar, és a dir, cada tarda de di­lluns a divendres i, en alguna ocasió, també durant els caps de setmana. L'objectiu dels di­versos tallers és el de treballar d i ferents aspectes de la for­mació dels joves, com ara Pa-prenentage i la socialització, a partir d'activitats que incidei­xin en el desenvolupament de les habi l i ta ts socials, el res­pec te per les persones i per l 'entorn, l 'autonomia personal

o l 'expressió corporal i la cre­at ivi tat , en t r e d 'a l t res coses Tota aques ta tasca de reforç educacional va a càrrec d ' un educador social i de dos mo­nitors, que són els encarregats de dirigir totes les activitats. D'altra banda, els responsables del centre estaran sempre co­ord ina ts a m b l 'A jun tamen t , a m b les esco les i, sob re to t , amb els familiars. En aques t sentit, una de les prioritats d'a­ques t servei és estar en per­manen t contacte amb les fa­mílies, ja que segons Xavier Sarasísbar, "és molt important treballar en col·laboració amb els familiars". És per això que

fa uns dies es va organitzar una jornada de portes obertes, per ensenyar el centre i explicar-ne el fueionament tant als jo­ves com als seus familiars. "De moment , la resposta està sent posit iva", ha explicat Sarasí-bar, "a mi em va sorprendre agradablement la presència de molts dels nois".

El Centre Obert per a Infants i Adolescents és a la plaça de Francesc Macià i està finançat per l 'Ajuntament amb el su­port de la Generalitat. Per de­manar més informació sobre aquest servei es pot trucar al telèfon d ' informació de l'A­jun tament , al 010.

U s u a r i s

Els principals joves del Centre Obert

són els que tenen entre 10 i 15 anys EI servei vol ampliar la franja mínima d'edat fins als 6

E S T E R CASTANYER

- Sant Cugat -

Els nois i les noies d'entre 10 i 15 anys són els principals usua­ris del Centte Obert: tot i que l'objectiu de l 'Ajuntament és reduir progressivament la fran­ja d'edat mínima fins arribar als

nens de 6 anys. De moment , però, el centre començarà a do­nar servei només a joves d'entre 10 i 15 anys ja que des de l'àrea de Serveis Socials s'ha consi­d e r a t q u e a c t u a l m e n t és el col·lectiu que en té més neces­sitat. "Hem volgut fer un Cen­tre Obert adaptat a les necessi­

tats del municipi", explica la ti­nent d'alcalde d'Igualtat, Polí­tica Social i Serveis Generals, Mercè Conesa, "per això hem volgut començar per aquesta franja d ' eda t ja que p e n s e m que, actualment, a Sant Cugat, és el que més necessita els re­cursos del centre". En aquest

sentit, una de les principals fi­nalitats del nou Centre Obert és donar una orientació i con­solidar uns determinats hàbits en aquests joves, que s'han de començar a plantejar ja qües­tions com quins estudis volen fer, si volen seguir estudiant o quina és la millor sortida al mer­cat laboral. "Crec que en aques­tes edats ja comencen a sorgir aques ts dubtes , s 'han de co­mençar a prendre unes deci­sions més d'adults, i per això l'orientació és molt important; hem de donar una resposta i una sortida a les aptituds i habilitats d 'aquests joves", afegeix Co­nesa.

El Cent re Obert té, però, la voluntat de fer sobretot una tas­ca preventiva i poder tractar els nens abans que els problemes de socialització siguin més im­portants. "El que volem és po­der fer una tasca de prevenció", explica el coordinador del Cen­tre Obert, Xavier Sarasíbar, que afegeix que "com més grans són els joves, més dificultats hi ha en l'aspecte de la socialització. Si els problemes es detecten de més joves, es poden prevenir i resoldre molt millor". És per això que, pensant en el futur, la voluntat del Centre Obert per a Infants i Adolescents és poder acollir nens a partir dels 6 anys.

Setmana ELS /CANTONS Divendres, >S d'abril del 2000

E n t r e v i s t a

M. C o n e s a . Tinent (Talcalde d'Igualtat, Política Social't Serveis

"La funció principal del Centre Obert ha de ser la preventiva"

K.C. - Sant Cugat -

I )cs d'aquesta setmana, un grup de nois i noies d'entre 1(1 i 15 anys utilit/a ja els serveis del nou Cen­tre Obert per a Infants i Adoles­cents de Sant (aigat. Per a la ti­nent d'alcalde d'Igualtat, Política Social i Serveis (ienerals. Mercè Conesa, l'objectiu principal d'a­quest centre ha de ser la preven­ció.

- <,)uè és el Centre Ohort? - Ks un recurs socioeducatiu

orientar a donar suport i atenció a in­fants i adolescents que han d'a­frontar unes situacions canviants o determinades en el seu entorn fa­miliar, social o escolar. L'objectiu és fer de recurs de suport i preven­tiu a tots els seneis que ara estan ac­tuant al municipi en matèria de ser­veis socials.

- De quina manera? - Des'd'aquesta àrea volem mi­

llorar la coordinació amb les escoles, en l'atenció de serveis socials. Vo­lem reforçar el suport social que ja tenim a la ciutat, i fer-ho d'una ma­

nera externa a l'Ajuntament, a l'es­cola i a les famílies però en coordi­nació amb tots. Ks molt important que el centre obert tracti amb l'a­juntament, amb les escoles i amb les famílies: per tant, tot l'entorn social de l'infant o de l'adolescent ha d'estar implicat en el projecte del centre obert.

- No hi ha el |>erill que això su-|H>si una marginació?

- De cap manera, és un recurs pre­ventiu, i s'ha de descartar totalment que pugui ser una font de margi­nació. L'estada aquí no té caràcter de permanència, ha de ser una cosa

de fa anys, ja s'havia treballat en la legislatura passada, però és que a més tenim una obligació legal. La llei de serveis socials determina que els municipis de més de .SO.000 ha­bitants disposaran tic centres oberts. Però és també una voluntat. Per això crec que el ressò i l'acollida del centre han estat molt bons entre tots els col·lectius implicats.

- Teniu té previst engegar altres projeetes similars?

- El nostre objectiu és poder trac­tar la persona de manera integral, és a dir, donar assistència social a les persones quan són adultes, però

d'un moment pun- m p ^ ^ j també hi ha la fran-ja de la gent jove,

íadolescent ha d'estar que és molt impor-unplkaten el projecte tant'' decantar"nos

tual perquè el noi ha d'afrontar una situació canviant i l'ha de poder afron­tar correctament, hem de facilitar-li una maduració per­sonal, ajudar-lo a consolidar uns hàbits , una manera de fer. És una ajuda.

- Com va néixer aquest projec­te, era un necessitat de la ciutat?

del Centre Obert cada vegada més per la primera infància. Això no

Mí..m'^m sempre es pot fer des de l 'Ajunta­

ment mateix i cal buscar altres re­cursos, com el Centre Obert, que et permetin fer aquesta tasca. Per això, el Centre Obert vol tractar la fran-

IJI voluntat de Sentis Soiin/s és dominin senri inir·nd'als iiiiliidans IX. I,.

Kl projecte del centre obert ve ja d'edat de 6 anys a 15 anys, tot i

que des de l'Ajuntament ja s'està treballant en el programa Natura, on es tracta la franja des dels 15 anys fins a la majoria d'edat.

- En què consisteix aquesta ex­periència?

- Amb el programa Natura, que aquest any l'ampliem, aconseguim que aquests nois i noies realitzin tasques laborals a empreses de la ciutat. Des de l'Ajuntament estem molt agraïts a les empreses que han col·laborat amb aquest programa i que han volgut tenir els nois i les noies, ensenyar-los un ofici i, per tant, els han permès veure diferents aspectes i oportunitats que se'ls obren i que no passen només per estudiar, sinó que hi ha molts altres

aspectes que s'han d'explorar. - El Centre Obert està pensat

només per als ciutadans de Sant Cugat o atendrà tanilté joves d'al­tres municipis?

- Kn principi, tenen prioritat els ciutadans de Sant Cugat, però si quedessin places buides es parla­ria amb ajuntaments veïns que hi estiguessin interessats. De moment. ja hi ha muniepis com Cerdanyo­la, que volen venir a visitar el nos­tre ('entre Obert perquè estan en un procés similar i volen veure com hem fet les instal·lacions i com ho estem treballant. Penso que també és destacable que anem una mica per davant d'altres municipis.

Les a c t i v i t a t s

La dinàmica, el llenguatge i la

plàstica són la base dels tallers

Un dels objectius del centre és que les activitats siguin lúdiques

KSTKRCYNTAMT.R

- Sant Cugat -

L'objectiu del nou Centre Obert és donar resposta a unes determi­nades problemàtiques esoclars i de relació social. Amb aquesta finali­tat, el centre proposa als joves di­verses activitats orientades en unes línies o tallers bàsics: el llenguatge, la dinàmica, la plàstica i la socialit­zació. "La nostra intenció és treba­llar aquestes dificultats escolars i de socialització que tenen a veure amb uns hàbits, amb unes actituds" ex­plica el c(x>rdinador del Centre, Xa­vier Sarasíbar, que afegeix "el que procurem però és que predominin els aspectes lúdics i de joc, que no se'ls hi tornin a plantejar les coses igual que a l'escola".

Dins de les activitats previstes pel centre, hi ha les de reforç escolar, que es faran en coordinació amb l'escola i que consisteixen a fer repàs, ajudar a fer els deures o tre­ballar amb les matèries que generen més dificultat en cada cas. D'altra banda, el centre compta també amb una biblioteca que permet incidir

en l'hàbit de lectura, en com s'han de fer serv ir els recursos d'una bi­blioteca o en com s'han d'utilitzar els llibres. Kn un altre sentit, el Cen­tre Obert també proposa activitats esportives, lúdiques o de taula que tenen la finalitat de consolidar uns determinats hàbits personals com poden ser la convivència i la res­ponsabilitat. però també la higie­ne, l'aspecte o l'alimentació. Per úl­tim, els responsables del Centre Obert també tenen previst fer sor­tides i activitats de cap de setmana amb l'objectiu de poder treballar també aspectes com el respecte per l'entorn i la natura o el coneixement dels recursos que té el nostre mu­nicipi. "La nostra idea". explica Sa­rasíbar. "és que aquest sigui un lloc de pas, que els joves puguin ad­quirir aquests aspectes de socialit­zació i que això els permeti utilitzar-los en un futur i en d'altres activitats". Per a dur a terme totes aquestes activitats, es faran tres gnips diferents segons les edats, ne­cessitats i preferències dels joves. "Volem que els nois i les noies se sentin a gust, i per això cal tenir en

La g e s t i ó

1,11 entre ofereix un itp>i( muL·ii /• A /

compte les seves preferències i les seves afinitats", comenta Sarasíbar. Kn el mateix sentit es va expressar la coordinadora del centre per part de l'empresa. Iniciatives i Progra­mes, Carolina Kernàndez, que va explicar que "es donarà una aten­ció personalitzada als joves, divi-dint-los en grups per edats".

Tots els professionals que treballen al Centre Obert

són de Sant Cugat

EsTKR C'ASTANYKR

- Sant Cugat -

L'empresa Iniciatives i Pro­g rames és l ' enca r regada de gestionar el nou Centre Obert per a Infants i Adolescents de Sant Cugat , després de que­dar finalista en el concurs pú­blic convoca t per l 'Ajunta ­ment al qual es van presentar onze empreses .

"Desp rés d 'es tudiar el que fe ien a l t res c e n t r e s o b e r t s , vam veure que la tendècia ge­neral és derivar la gestió a una altra empresa, sempre sota la tu te la de l 'A jun tamen t" , ha explicat la tinent d'alcalde d'I­gualtat, Política Social i Ser­veis Generals. Mercè Conesa, que afegeix que van valorar molt posi t ivament el fet que Iniciatives i Programes esculli p rofess ionals de la mate ixa c i u t a t per fer-se càr rec del c e n t r e . " l i s mol t i m p o r t a n t q u e les p e r s o n e s que es tan gestionant el centre siguin de Sant Cugat", comenta Conesa,

així son mes propers als nois i fins i tot pot ser que els joves coneguin els monitors d'altres activitats que facin al munici­pi". Mercè Conesa ha destacat també l 'experiència d 'aques­ta empresa, que gestiona di­versos centres com el de Vi­l a d e c a n s " o n s a b e m ciue l 'Ajuntament d'allà està con­t e n t de la ges t ió q u e e s t an duen t a t e rme" .

Pel que fa al disseny del cen­tre, des de l 'àrea de Serveis Socials han agafat com a re­ferència altres experiències si­milars i han estat es tudiant el funcionament d'altres centres i contrastant les diferents op­cions.Tot i això, la t inent d'al­calde d 'Igualtat , Política So­cial i S e r v e i s G e n e r a l s ha afegit que , a l'hora de deter­minar les activi tats i el fun­cionament del centre, sempre s'ha t ingu t en c o m p t e l 'ob­jectiu d 'adaptar el nou Cen­tre Ober t de Sant Cugat a les necessitats pròpies del muni­cipi.

ELS I CANTONS Duen/ires. 2H tt'abril del 2000 5

Prepara't per viure "a tope", perquè, si demanes ara el teu Carnet Jove, t'emportaràs el Pack Carnet Jove 2000, que inclou més de 30.000 pessetes en vals de descompte. Vine a qualsevol

oficina de "la Caixa", demana el teu Carnet Jove i aprofita "a tope" tots els avantatges del Carnet Jove!

Generalitat de Catalunya Departament de ia Presidència Secretaria General de Joventut Turisme Juvenil <te Catalunya, S.A.

caixa

Setmana ELS /CAIVTONS Dweniires, Z8 tfabril dtl 2000

E n q u e s t a

Què opina sobre el nou

Centre Obert per a

Infants i Adolescents

de Sant Cugat?

El Centre Obert està rebent una bona acollida per part de la majoria de la població, que considera que és positiu buscar una solució als problemes de socialització dels nens i joves de la ciutat i treballar així per evitar el risc

d'exclusió social. Tot i això, algunes persones consideren que és molt im­portant que el centre funcioni bé i que cal vigilar que aquest servei no es converteixi en un motiu de marginació dels joves que hi assisteixin.

CRISEI .DA MARTÍ

40 ANYS PRES. COORDINADORA APAS

ALFONSO VICKNTK CARBALLO

46 ANYS

COMISSARI POLICIA ESTATAL

N I R I \ B M I . I ORI

28 ANYS

LINGÜISTA

M O S S È N BLAI BLANQLER

64 ANYS

RECTOR PARRÒQUIA ST. P E R E

SALVADOR S T R I N O

51 ANYS

DIR. TALLER JERONI MORAGAS

"Crec tjnc tots els projectes així sempre són bons, i valen la pena Però si això ha de servir per mar­ginar els nens amb determinats problemes, no és la funció, cal veu­re com es desenvolupa".

"Tot el que sigui en benefici dels nens i joves em sembla perfecte, crec que és molt positiu, sobretot en una ciutat on jo tinc el deure de vetllar per la seguretat i la tran­quil·litat dels ciutadans".

"Jo crec que està molt bé un cen­tre d'aquestes característiques, sem­pre que es faci bé. perquè existeix un risc que es creï com una mica de gueto. Però si funciona bé, pot ser positiu".

"Una mancança de la nostra so­cietat és la de tenir ocasions de re­lació constructiva, i crec que està bé facilitar aquesta relació i posar els recursos necessaris per ajudar els joves en aquest sentit".

"Penso que és un tema necessa­ri, que s'ha d'afrontar i que a Sant Cugat potser feia falta, potser calia aquest servei. Crec que està molt bé que vulguin cobrir aquesta ne­cessitat".

AJ.AKTA C.ABROL

2 3 ANYS

DISSENYADORA GRÀFICA

M. ÀNGELS H I G I E T

ni ANYS

MEMBRE MANS I ' N I D E S

MARTA MARTÍ

62 ANYS

PRES. LLUITA CONTRA CÀNCER

PILAR D E D I E G O

37 ANYS

Al X. REDACCIÓ

RAIMON BADIA

34 ANYS

D I R . D O B L E VIA

"A mi em sembla bé que l'Ajun­tament hagi volgut fer un centre per a aquests joves. És important buscar solucions als futurs proble­mes d'adaptació i de convivència. Crec que és molt positiu".

"A mi cm sembla molt bé. Crec que està be tot cl que sigui de cara a l'educació dels nois i noies joves, i sobretot si tenen algun tipus de problema, crec que és molt posi­tiu".

"A mi em sembla fantàstic, so­bretot si no n'hi havia cap més. Crec que està molt bé fer coses per millorar i ajudar a pujar la juven-tut. Penso que calen serveis d'a­quests, que ajudin a guiar-los".

"Per mi és molt positiu perquè crec que d'aquesta manera, aquests nois podran evolucionar al seu pro­pi ritme i al costat de persones niés properes a ells. Està bé que se'ls vulgui donar aquesta possibilitat".

"Jo crec que si han decidit fer-ho és perquè hi havia una necessitat, i per tant em sembla molt bé. Sem­pre són importants els recursos per millorar les condicions dels joves amb situació de risc social".

Ofertes recomanades

CENTRE DE LA IMATGE Plata del Dr. Galtes. 9 • Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

Santa Maria. U TeL 93 «75 57 ?4

|digital fl teu distribuïdor de cameres po'nf / material digital Kodak a Sant Cugat

3 9 . 9 0 0 pCM. <tva Indis} < Espia 731

22,500 ptw. (tw ftm*»)

ELS f CANTONS Divendres, 18 fi'abril del 1000 Piibbcttat 7

&ï Ara amb el RACC tindràs | | | | 1

tota la informació a casa teva E 1 3 c

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa ELS I CANTONS

Nom: . .

Adreça:

CP:

Telèfon

ws 4«Kffi~ . .Població

'•:-y.-. éSÍiSpw·'írí- 1 ,, • .• ' . •• .«ewSííSi»*-:^ *. •f^·

RACC V W FCLUB

Delegac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a l l a

EIS 4 CANTONS

Política 8 Divendres, 28 d'abril ritl AkV

R e a c c i o n s

PSC, IC-V i ERC lamenten el pacte, que troben negatiu per a la ciutat

Menéndez: "Preferim qualsevol forma de govern a la interinitat"

Amb el pacte arriben les reaccions. Satisfacció, tristesa, exigència i disponibilitat. Amb aquestes quatre paraules ha resumit el portaveu so­cialista Jordi Menéndez el sentir del grup municipal. Satisfacció per acabar amb la interinitat, tristesa perquè CiU no ha optat per la seva proposta de govern, exigència en la tasca del nou equip i disponibili­tat per arribar a acords programàtics. IC-V i ERC han criticat que el pac­te respongui a interessos personals i no a necessitats ciutadanes i per­què l'arribada del PPal govern comportarà polítiques conservadores.

E \ u u B I I .I . \ - Sant Cugat -

Kl l'àrtic dels Socialistes (PSC-PSOE) s'ha afanyat a apuntar que l'acord és més polític que no pas fet pensant en els inte­ressos de la ciutat. Tot i així, els socialistes es congratulen del fet que l'Ajuntament ja no governi amb minoria: "Preferim qualse­vol forma de govern que no pas seguir amb la interinitat", deia el portaveu municipal, Jordi Me­néndez, que ha afegit que el del tàndem Recoder-Rodríguez "és el reflex automàtic de l'acord entre Pujol i Aznar. Segons el socialista, l'alcalde no es pot con­

formar "amb 13 vots al ple, és massa poc ambiciós". Menén­dez també ha mostrat la seva "tristesa perquè s'ha perdut una oportunitat" de formar un go­vern tripartit (PSC'.. IC-V i ERC) amb CiU. Ha anunciat , però, que seran exigents amb l'equip de govern i s'ha mostrat dispo­sat a dialogar per arribar a acords programàtics.

Des d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Francesc Godàs ha ex­plicat que la notícia del pacte no l'ha sorprès i l'ha titllat de "pac­te de repartició. Godàs creu que no s'han col·locat les persones més adequades a les carteres, ja que "no han demostrat el seu coneixement de la ciutat". L'e-

Jortii Menéndez (al centre), aromptinwt de Pomar i Godàs F: X.L.

cosocialista pensa que es duran vergència Democràtica (CDC) a terme polítiques fiscals con­servadores i també pel que fa als serveis.

Per la seva banda, el portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana, Eduard Pomar, ha apuntat que el pacte és negatiu pe r a la c i u t a t , per a C o n -

i especialment per a Unió De­mocràtica (UDC) perquè , se­gons el republicà, cedeixen una gran quota de govern al PP. Po­mar lamenta que el PP hagi pres força, fet que atribueix a una "badada" de l'alcalde, que "ha deixat passar el temps".

P a c t e C i U - P P

Uacord consta de 14 punts de tots

els àmbits per realitzar fins al 2 0 0 3

El nou equip de govern vol suprimir la taxa de sanejament

E. B.

CiU i PP s'han proposat dur a terme o posar la primera pedra a un seguit de qüestions, resumi­des en 14 punts, que coincidei­xen en els respectius programes electorals.

La signatura del pacte com­portarà, en l'àmbit de la hisenda local, la supressió de la taxa de sanejament, emmarcada dins el pla de sanejament impulsat pel consistori. Aquesta ha estat una de les peticions del PP a l'hora de negociar el pacte. Quant a cultura, volen posar en marxa l'oficina de Promoció i Turisme

i engegar el pla d'actuació d'a­rranjament del patrimoni, que inclou la rehabilitació total del conjunt del Monestir, amb la creació del museu, i de l'edifici del Celler Cooperatiu.

D'altra banda, es continuarà amb cl Projecte Educat iu de Ciutat, tot potenciant el Consell Escolar Municipal i fent realitat la nova escola primària del Pla del Vinyet. La sanitat veurà la consecució de l 'extensió del Cent re d'Assistència Primària (CAP) i la signatura del conveni entre el Departament de Sanitat de la Generalitat i l'Hospital Ge­neral de Catalunya.

Un altre dels grans projectes que les dues forces polítiques

volen dur a terme és la urbanit­zació dels districtes i la finalit-zació de la vianantització del centre de la ciutat. La regidoria de Medi Ambient, a càrrec del democristià Jordi Ferrés, elabo­rarà l'Agenda Local 21, partici­parà en el consorci del Parc de Collserola -aprovat al darrer ple-i es crearà el Parc Rural de Tor­re Negra. També tenen la in­tenció d'implantar la segona fase del Projecte Residu Mínim, amb la participació del CEPA.

Fins al 2003 el nou equip de govern vol aprovar un pla d'a­dequació i manteniment de les instal·lacions esportives de la ciutat, i dotar-la també de nous equipaments. Una tasca que du­

ran a terme el popular Alfredo Bergua (regidor d'Esports) i Jau­me Tubau (regidor d'Instal·la­cions Esportives). L'Ajuntament s'ha proposat redactar el Pla Mu­nicipal de Circulació i negociar amb Tabasa descomptes als tú­nels de Vallvidrera.

El PP ha insistit en la creació de la regidoria d ' Igual tat , en l'àmbit de la dona i la joventut, que portarà la convergent Mercè Conesa. Altres serveis que es vo­len potenciar són el jutjat de Pri­mera Instància, el Registre de la Propie ta t , la delegació de la Cambra de Comerç, la millora del servei postal, a més de la im­plantació del cable de fibra òp­tica. Pel que fa al comerç, es pro-mourà el Consel l Tecnològic perquè sigui una entitat de pro­moció econòmica. L'augment de la plantilla de la policia local, l'impuls del comerç al centre i la implantació de la finestreta úni­ca, junt amb el foment de l'Ofi­cina Sant Cugat Solidari són al­g u n e s de les a c t u a c i o n s previstes, entre moltes d'altres.

Recasens: "No crec que Unió sigui la més perjudicada"

E. B. - Sant Cugat -

Una de les peces claus per arri­bar a l'acord de govern ha estat Unió Democràtica de Catalun­ya (UDC). El seu president local, Joan Recasens, ha volgut aclarir que "ningú no hi ha guanyat ni pe rdu t " amb l'acord, que les dues forces polítiques tenen pro­jectes comuns i que ara el que cal és concentrar-se per tirar en­davant aquestes iniciatives per a la ciutat.

"No crec que Unió en sigui la més perjudicada", ha puntualit­zat el democristià. Es referia a les crítiques fetes tant des d'IC-V com d 'ERC, que creuen que Unió és qui ha perdut més quo­ta de govern amb l'acord. Segons Recasens, les responsabilitats han quedat equilibrades entre els tres partits, encara que ha re­marcat que "no hem de mirar qui n'ha sortit més o menys per­judicat sinó què és el millor per a la ciutat".

El president del partit a Sant Cugat ha coincidit amb l'alcal­de, Lluís Recoder, a mostrar una voluntat de diàleg amb la resta de forces polítiques representa­des al consistori: "En principi tots els projectes s'aprovaran [al ple]. Això no vol dir que es dei­xi de tenir una actitud dialo­gant". Els partits de l'oposició han vaticinat que el cost electo­ral per a CiU a partir del pacte amb el PP serà elevat als propers comicis.

Recasens és el nou tinent d'al­calde de Presidència i Serveis als Ciutadans, després de deixar el càrrec de tinent d'alcalde de Ser­veis Urbans i Descentralització, que ostentava des de feia més de 13 anys. En aquest sentit, ha destacat que està satisfet amb el que s'ha fet fins ara però ja co­mença a mirar cap al futur, plan-tejant-se'l com un repte diferent.

ELS /CANTONS Divendres, >H rl'abril del iOOO PoKlica

E M D de V a l l d o r e i x

Robert Navarro. Vocal d'Esports, Obres i Serveis i Personal

"Cobrirem la zona

de les piscines de Valldoreix"

JOAN SORIANO

-Valldoreix-

Robert Navarro (Sant Cugat, 1%7) és vocal de Valldoreix per primera vegada i el més jove. S'estrena, a més, amb una car­tera nova, la d 'Kspor t s , que compagina amb les àrees d 'O­bres i Serveis i Personal. Mal­grat que és des de fa anys mem­bre de l ' e x e c u t i v a d e Convergència Democràtica de Catalunya (C1XJ) a Sant Cugat, Navarro, empresari del sector de la restauració, afirma, curio­sament, que la política no és l'activitat que més l'atrau.

- Per què s'ha creat per pri­mera vegada l'àrea d'Esports? - Fins ara l'àrea d'Ksports es­tava massa "globalitzada" amb la resta del territori de Sant (Ju­gat. Amb la creació de la voca-lia d'Ksports. l 'equip de govern ha pretès donar més protago-nisme local a aquesta àrea. A més de potenciar les activitats esportives per a la festa major, pretenem crear i consolidar no­

ves propostes per a la resta de l'any. A més. Valldoreix comp­ta amb la zona de les piscines - u n a s u p e r f í c i e de g a i r e b é 4.000 metres quadrats- que està sent objecte de millores i que convert i rem en àrea coberta, com és voluntat del president de l 'KMD, Miquel Paraira.

- Esports ha estat, potser, una ventafocs? - Potser, fins ara, no ha estat l'àrea més treballada. Hi havia altres prioritats. Recen tmen t hem aprovat inversions a l'àrea de la piscina amb vista al futur. - (.hiins projectes té previstos a curt termini la vocalia d'Es­ports? - Per a q u e s t any v o l d r í e m comptar ja amb la primera mi-|la de Valldoreix. També m'a­gradaria organitzar una prova de cros i una bicicletada d'Amics de Valldoreix. A més, les esta­des espor t ives , organi tzades abans des de Sant Cugat, ara s'organitzaran des de Valldoreix. - A què es deu aquest "segre-gacionisme" de Valldoreix en

l'àrea d'Esports? - N o hi ha segregació, ben al contrari. En aquests moments, es tem mantenint moltes con­verses amb el regidor d'Ksports de Sant (Jugat, Jaume Tubau, sobre aques t s t emes . Tubau està t reba l lan t molt el tema d'esports i el que les dues cor­poracions locals volem és com­paginar i complementar activi­tats. H e m d'organitzar tot el que puguem per a Valldoreix i des de Valldoreix però sense descu idar mai els san teuga-tencs.

- Quantes entitats esportives hi ha a Valldoreix? - Amb el nom i la seu a Valldo­reix només n'hi ha una. la l 'nió Esportiva de Valldoreix. Des­prés hi ha el Voleibol Sant (Ju­gat que juga al Pavelló de Vall­doreix. - Sèmola, doncs, que a Vall­doreix en l'àmhit esportiu hi ha més oferta que demanda, mentre que a Sant (Jugat és tot al contrari? - A Valldoreix es fan moltes co-

Xavarro ha rst/it »ciruf d'n nu cntiltit esportiva /•'. XI..

ses vinculades amb l'esport. I li ha cursos durant tot l 'any de gimnàstica de m a n t e n i m e n t , d'aeròbic, de sfeeps. de tai-txí... Tot un seguit d'activitats que va promoure Mercè Calafell al manda t anterior i (pic cont i ­nuarem potenciant. Però és cert que hi podem col·laborar amb Sant (Jugat. Potser hi ha hores al pavelló de Valldoreix o a la piscina i la pista verda que que­den lliures, aleshores podríem col·laborar amb Sant (Jugat. Ks tracta, en definitiva, de treure el màxim rendiment a les instal·la­cions.

- Creu que l'estil Reeoder ha influït en les excel·lents rela­

cions actuals entre Valldoreix i l'Ajuntament? - La bona relació actual entre Sant (Jugat i Valldoreix en tots els aspectes és deu al tarannà que l'alcalde, Lluís Reeoder, ha donat a tot l 'equip de govern de Sant (Jugat respecte a Vall­doreix. (Jada vegada que acu­dim a l 'Ajuntament tenim les portes obertes i ens ajuden a re­soldre els problemes.

- La co l - l ahorac ió va més enllà d'Esports? - En el camp d'Obres i Serveis i n t e n t e m tenir els ma te ixos concessionaris, perquè en ofe­rir un paquet més gran tenim més avantatges econòmics.

S e r v e i s

El PSC proposa desdoblar el servei

telefònic d'atenció al ciutadà 0 1 0 Demanen la creació d'una línia exclusiva per a les gestions

E M I I J BEIXA

- Sant Cugat -

El Partit dels Socialistes (PSC-PSOE) va fer extensiva la seva queixa sobre el preu de les tru­cades al telèfon 010 de servei als ciutadans al darrer ple mu­nicipal. Els socialistes van sug­gerir també la creació d'una lí­nia telefònica paral·lela a l'actual que gestioni exclusivament els tràmits d'interès municipal.

Actualment el servei d'aten­ció als ciutadans que es presta des de l'Ajuntament es divideix en dos grans blocs: un que atén les demandes dels santeuga-tencs a m b informació sobre telèfons i carrers de la ciutat, i un altre que es dedica al cobra­ment de les diverses figures im-positives de Sant (Jugat, a tra­vés de targetes de crèdit o bé amb la domiciliació bancària.

Per la seva banda, el regidor del PSC-PSOE Jesús Palacio, al torn de precs i preguntes, va demanar que s'estudiï la possi­

bilitat de dividir la línia, a més de transmetre la seva queixa so­bre la "injustícia" que suposa pagar a Telefónica per rebre unes atencions que són "d'in­terès municipal".

L'aleshores tinent d'alcalde de Serveis l 'rbans i Seguretat Ciu­tadana, Jordi Kerrés -actual re­gidor de Medi Ambient, Segu­retat Ciutadana i Mobilitat-, va explicar que les sumes de di­ners que es belluguen via 010 són "molt més significatives que no pas les 98 pessetes que cos­ta la trucada". D'altra banda, Kerrés va respondre que la pos­sibilitat de separat i crear un nou número de telèfon "no és una bona idea perquè hem creat ja una imatge de marca", referint-se al servei; i va remetre's a la qualitat i a la rapidesa amb què se satisfà els ciutadans. El regi­dor va recordar que el 010 "va néixer com a informació i gestió i penso que ha de cont inuar així".

Ferrés va explicar que el ser­vei que ofereix el 010 es finança

Ple municipal /•': X.I..

a través de la mateixa recaptació de la companyia telefònica per passos, i que fins ara només han rebut crítiques positives: "La gent està contenta, la prova és que fa un any i mig que funcio­na". El 010 funciona els dies de cada dia de les 9 a les 20 hores, i els dissabtes de 9 a 14 hores.

El 12 de maig

Sant Cugat es

MOSTRArà

al món.

Col·labora:

El 'diari' de Sant Cugat

EIS4CANTONS

EIS I CANTONS

10

ELS CANTONS Setmanari i inic pendent de Sant (.ui;at del \.illc->

PREMSA LOCAL

( . c r e í S . m t \ I H . . I I I . 4 J - 4 4 . OMI 'Hi S.11M t I - . I I • ' .• V i l l c

l c ! ' " SS<< <,2 XI - | - . i \ ' ' i ' . 7 4 _'(l J 4

V l i c , i c-k-i i r i m u i ( . ·K4*.· , i iH-i!i-i<Mnis.tiMi i i _ i i . v i . i r

Consel l d*Administració Ramon (ir.iu (president)

Director Jusep Maria Vallès

Redacció IVniu i\r la nelinaita: Hster Castanyer;

INiIítiru: Kmili Bella i Juan Soriano: O p i n i ó / C o m a r c a : Josep M. Vallès:

Soc i t t a l ; Kster Castanvcr i Ma^da Méndc/. ; r ' i i tnru: Kniih Bella; Krmioniia/4'iilliirít: l<>m \lniitenet;ri i : K«|mrl*: Alc \ l . ópe / :

Comercial ( armen K\aralar

Consell Editorial Ramon (iran (president) , Josep M. Cahreri/.o

l\ k •epresidcnt i.\ íetor Alexandre. Francesc Carbó, Jordi (:;is;h. Narcís Castanver, Albert de Pahlo,

X.i\ icr I ornclls. Rovell Pedró, Ramon l'ros, l.lins l'nií;. knuli Reiié. Montserrat Rumbau.

P.ko Soler. Josep A. Teixidó. Joan Torto*a. Josep M. Sans Tr.tve, Joan Tro^ann, Núria / a h a l a .

Manel Pardo t Pepa Martín

S u b ser I pe ions Sinda Gómez

Fotografia \ a \ i I,airosa i Kduard l a n n y e s

Disseny i maquetació J'i.m l-'ucries i Marta ( 'ahrol

Correcció Blanca Pi

Impressió Roumpres Tel. 972 40 05 95

Distribució MaiIniLi Vallès S.L. 'l'el. 589 ?3 71

Dipí>MtlcKal:(;i-405-93

/•,' J : ,!.>*.,>,. L'\prc,sj linn.inicnl U sc\,i opinió in L-IS cdiloriiK. l·l- .nu, k , ,ii;iijt, t cp ,o« '„r , , |„n„' . dclssc„wut, ,rv

,|,,i- /•/• J i :I·I!:.III ,v, t'j IL-,J ncLf\sii,.,mcnt l'nl·li, .Kh^nlhcnJ,, J

(»)ACPC

W ta SW 23 71 SortCugol

Dis tr ibuc ió d'ELS 4 CANTONS a l s s u b s c r i p t o r s

Opinió *%&«&. "&-"•, ^/i • *>-',.* /4, t>"z%-. W ^ j ^

E d i t o r i a l

La ciutat escurabutxaques Ningú ho pot negar. Sant Cugat es

Lina ciutat molt cara de mante­nir i ho és per moltes raons, però

la principal és justament per l'àmplia ex­tensió del terme municipal i la dispersió dels districtes respecte al centre de la ciu­tat. No és el mateix recollir les escombra­ries de cent metres lineals d'un mateix car­rer que la mateixa distància de recorregut, però repartit en cinc nuclis diferents. És evident que la despesa es dispara conside­rablement i aquest problema no té cap so­lució.

Aquests dics hem sabut que mantenir els diferents serveis de la ciutat com són la re­collida de brossa, l'enllumenat de carrers, la despesa dels edificis municipals, el servei de transport públic i la cura dels parcs i jar­

dins representa una despesa anual de 6.6(K) milions de pessetes. Una xifra que de ben segur s'hauria de reduir però, és clar, sense disminuir els serveis ni la seva qualitat. I això és possible. Per exemple, en el cas del consum d'aigua. Si en els parcs i jardins de la ciutat s'hi plantessin espècies autòcto­nes que no necessiten tant manteniment i menys gespa que xucla molta aigua, pro­bablement reduiríem part de la partida de despeses. Si l'Ajuntament deixés de pagar la milionada mensual per al lloguer de les plantes d'oficines del carrer Dos de Maig destinades a les àrees municipals de Ciutat Sostenible i Serveis Urbans, també es re­baixaria la partida de despeses.

Hi deu haver moltes maneres d'estalviar, però cal que els dirigents polítics posin fil

a l'agulla i amb una mica d'imaginació acon­seguiran destinar diners del mateix pres­supost per a veritables necessitats de Sant Cugat.

Aquesta setmana també hem sabut que Sant Cugat gasta quasi deu mil milions de m3 d'aigua l'any, el doble que l'any 19%. Són molts litres d'aigua que se'n van tant pels esmentats jardins de la ciutat, com pels jardins i piscines particulars, com pels ma­teixos lavabos i dutxes de les llars, etc. I en aquest tema cal que tots ens hi mullem perquè el principal problema de l'aigua ja no és la factura que rebem a casa sinó que si el mal temps no ens acompanya, l'aigua no arriba. Cal, doncs, que tots, ciutadania i administració, estalviem i treballem per a la sostenibilitat.

El triomf de la piquet (i

A(juesta setmana la piqueta nova­ment ha acabat amb un dels ele­ments de Sant Cugat que ja for­

ma part de la nostra memòr ia i més concretament d'unes poques generacions que l'han conegut. Es tracta de la casa de Can Muxinach del carrer Valldoreix, una casa pairal de fa més de dos-cents anys que, tot i que no tenia -segons els ex­perts- gaire valor arquitectònic, sí que en tenia de sentimental, que es tant o més important. Davant d'una ordenació que afectarà tot el carrer Valldoreix, aquesta casa ha estat la primera víctima a caure, i

també la més important. De poc han ser­vit els esforços d'uns quants per recupe­rar-la i donar-hi alguna utilitat. Malaura­dament, Sant Cugat és al rovell de l'ou de l'activitat immobiliària del país, amb tot allò de bo i de dolent que comporta. Des de l'administració, sovint, s'ha fet la gara-gara a les empreses constructores en de­triment de símbols que tot i no estar ca­talogats, des de quan no es revisa el catàleg del patrimoni arquitectònic local? Cons­titueixen una part del nostre patrimoni sentimental. La llei dona la raó a la pi­queta i així ha anat amb cases tan em­

blemàtiques com Can Musella a Rius i Taulet o una casa del segle XVI del ca­rrer Sant Domènech sense anar gaire lluny. Ara li ha tocat a Can Muxinach i l'oblit de molts i el record d'uns quants és l'unic que en restarà. Cal que des de l'adminis­tració amb grans dosis de sensibilitat, es posin totes les eines i imaginació per tal de preservar el que queda d 'un passat que és l'únic referent per a futures genera­cions, un passat que han estat camps, vin­yes, pagesia. Si no es fa, l'únic referent seran les cases adossades en una ciutat impersonal però això sí, d'alt nivell.

C a r t e s d e ! s l e c t o r s

Hk textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials d pseudònim si ho sol·licita, però l'original lia de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el

telèfon i el nií mero de O N I o passaport del seu autor. KI,S 4 C W l ' O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

L'edifici de l'Ateneu

Ks ben cert que al llarg dels anys poques vegades són Ics que s'han fet activitats a l'Ate­neu com enguany, feina que és d'agrair a l'actual junta. Col·lo­quis de tota mena, tallers, xe­rrades, casals, etc. Tanta activitat demana espai

per desenvolupar-se, cosa que es va solucionar fa un t emps llogant un pis del mateix edifi­ci on es troba la seu de l'Ate­neu. Això que va ser un motiu d'alegria, doncs, d 'una banda suposava que les activitats es consolidaven i l'Ateneu s'inte­grava amb més força a l'oferta cultural del poble, i de l'altra, la uti l i tzació d 'un edifici quasi buit de llogaters, que amb el

pas dels anys s'havia anat de­teriorant, ja que mai no s'hi han fet obres de manteniment, feia c reure que aques t a s i tuació c m \ iaria i es tindria més cura en l.i conservació de l'edifici. Però cl temps ha passat i aque­lla esperança inicial s'ha tornat disgust i empipament , perquè si bé Ics activitats s'han conso­lidat amb èxit. també ho han fet els maltractaments a l'edifici per part dels usuaris de l'Ate­neu. en concret els que utilit­zen el primer pis de l'edifici per a les seves activitats. Així és fà­cil veure durant dies i dies l'es­cala plena de confeti i papers, trossos de roba que pengen de la façana, esglaons trencats, pin­tades a la porta del carrer, e t c , que donen un aspecte de bru­

tícia i abandonament de l'esca­la que no s'havia donat mai fins ara. Aquesta situació de deixadesa i mal ús del lloc provoca un ma­lestar entre la resta de veïns i usuaris de l'edifici, que es po­dria solucionar fàcilment, si es t ingués en compte de deixar les instal· lacions o zones co­munitàries netes després de fer les activitats, entrar i sortir sen­se córrer ni cridar, evitant oca­sionar desperfectes a l'entorn, solucionar entre veïns i junta el tema de la neteja normal de la comunitat i per part del pro­pietari arranjar una façana que cau a trossos.

Esther G.

E I & v 0 r e n T $ t o

D'OCV Pi S h N T CVXSft" W. COS'vftT OE L' A - 7 MCV& M É S SE- 4A £f , i . eS 5>ee\NEViA

Noi... FALWAW P E L . Ü O J L E S

F E S OrvvfiÀVí. T M s T t g s

ELS /CAMONS Divendres, 28 d'abril del 2000 Opinió 11

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Qui mana a l'Ajuntament?

En la meva darrera carta parlava de la denominació de Sant Cugat malgrat reconèixer que hi havia temes pendents importants d'àm­bit local, nacional i supranacional. Bé doncs, avui em toca parlar d'un tema local, per mi força important i és saber qui mana a l'Ajunta­ment?

Faré una mica d'història. Contes­tant una sol·licitud a la casa gran que vaig signar acompanyat de 32 persones més, queixant-nos del lamentable estat d-'un solar urbà del carrer d'Estapè xamfrà Sant Pere, vaig rebre una carta on deien (sic) «li trasllado l'acord adoptat per la Comissió de Govern en data 26 de maig de 1997» i seguia de­tallant el que estava obligat a fer el propietari del terreny. Per simpli­ficar, se li ordenava el tancament del terreny en el termini de 30 dies hàbils, d'acord amb l'article 19è de les Ordenances Municipals de Ne­teja de la via R Suposo que aques­ta pe majúscula vol dir pública. Bé doncs, segons que sembla, els acords de la Comissió de Govern i les Ordenances Municipals no són res davant l'autoritat del fun­cionari local, senyor Laspalas (no sé si la grafia és correcta, ho he es­crit fonèticament). Al cap de tres mesos de l'acord, concretament el 19 de setembre de 1997, l'esmen­tat senyor Laspalas em digué, per­sonalment, que li donava un mar­ge de temps al propietari, perquè segons aquest li havia dit, tenia el terreny en venda i així li evitava una despesa innecessària. Han pas­sat gairebé tres anys i tot segueix igual. Bé, ben bé igual no, ja que algú, darrerament —suposo que l'Ajuntament- hi ha compactat te­rres al marge del voravia i llançat una mica de grava i avall que tro­na! Això sí, el terreny està més brut que mai, la voravia sense l'en­rajolat corresponent i el solar sen­se tancar i amb la corresponent manca de salubritat i seguretat rei­teradament denunciades, ja que a més a més de deixalles i rates 1'-herbassar que hi creix quan arri­ba l'estiu -amb el nostre clima me­diterrani- s'asseca i resta convertit en una tela que qualsevol im­prudència pot encendre i originar una desgràcia.

Cal remarcar que hi ha un altre es­crit, anterior a l'Ajuntament datat el maig del 1993 signat per 162 veïns. Fa set anys que ens queixem i això fa que la pregunta "qui mana a l'Ajuntament.3", per mi, té una res­posta molt clara.

Ernest Noté i Llorens

Notícies de Burkina Faso

Per a tots els que vau col·laborar a l 'enviament de llibretes, bolis i samarretes. A principis d'aquest any, passat Reis. vaig enviar a Burkina Faso tres paquets -d'uns disset quilos cadascun- amb les samarrets, els bolis i les lli­bretes que entre tots vam recollir. L'un anava a Ouagadougou -h capital de Burki­na-, a la «Fundació Boucle de Níger», on va arri­bar un mes després d'haver-lo enviat, i els altres a l'escola Gorom nord de Gorom-Gorom -una ciu-tat-poble situada a uns cent-cinquanta quilòme­tres més lluny-, que ha trigat uns dos mesos. Després de dies i dies esperant saber que hauria passat amb els paquets, finalment n'he tingut no­tícies. I com que estic molt content que tot hagi arribat al seu destí, vull que tots els que vau aju­dar a fer-ho possible també en participeu. Fa pocs dies he rebut una carta de l'Hamadou Idoual, e! nen de Gorom-Gorom, destinatari dels paquets que vaig enviar a la seva escola. A la car­ta, a més de donar-me les gràcies -ell i la seva

mare-, desitjar-me bona salut, etc., entre altres coses diu: que es el quart de vuit germans -ell te dotze anys i la més petita tres mesos-, que està moit content amb el que vaig enviar-li, que el material escolar va donar-lo als professors perquè el repartís, que és el segon d'una classe de 63 alumnes, que li agradaria venir a aquí a continuar els estudis, que està estudiant francès, matemà­tiques, geografia, ciències, història i conjugació. També m'envia uns dibuixos fets per ell i una fo­tografia d'ell amb la germana gran i la petita. Aprofito aquestes ratlles per agrair la vostra con­tribució, tant material com econòmica, i també l'ajuda de la Maria Franquesa, de l'oficina «Sant Cugat Solidari», i dels centres de recollida de ma­terial: la Casa de Cultura i Ràdio Sant Cugat. GRÀCIES a tots per la vostra col·laboració; per ajudar-me a portar una mica d'il·lusió a uns nens que, ben segur, il·lusió no és pas el que més els falta... Fins a una altra ocasió.

Caries Cabanas

Vull el MEU correu!

Visc a Mira-sol i ja fa un mes que no rebo cap carta al meu domici­li. Ningú m'estima? Ningú se'n recorda de mi? No! El que passa és que la gent de Correus està re­tenint les meves cartes. I jo em pregunto: em pagaran la subs­cripció a la revista GeO? I la re­vista de Via Digital? Les felicita­cions de Nadal que encara no m'han arribat potser millor que les guardin per a l'any vinent. I els CD que fa dos mesos que espero i que vaig comprar per Internet els arxivaré directament a la caixa de les antigalles.

Però no em preocupo perquè he trucat a Correus i m'han dit que al maig tindrem un nou codi postal que farà que haguem de canviar totes les nostres targetes, trucar a tots els amics, bancs, empreses, e tc , per donar-los la nova adreça. Fantàstic, però jo el que vull són les meves cartes, els meus CD, les meves revistes..., i els vull JA! Perquè al cap i a la fi són meus i no de Correus.

I si no ens ho poden repartir, que contractin una empresa privada, que treballin més hores i que es modernitzin d'una vegada! Per­què entres a Correus de Sant Cu­gat i fa l'efecte que ets a Rússia. L'ordinador més modern que deuen tenir segurament ja passa dels 10 anys. I si no poden complir un servei, que no el donin. Quan hi haurà una altra companyia de correus? Que sigui ja!!!

David Coilés Morales

Sap greu

Sí, sap greu que al balanç del tri­mestre passat (gener, febrer i març

del 2000) de l'Agenda Cultural de «Valldoreix Informació» (núm. 5/Abril 2000), la coordinació de l'ínformatiu editat per l'EM D Vall­doreix, hagi omès ressenyar la Ma­rató Cultural, celebrada el Z2 de gener passat al Casal de Cultura de Valldoreix, amb la participació de la majoria de les entitats culturals de la població, de la qual se'n va fer ressò els mitjans de comunicació locals abans i després de la seva celebració.

Volem, doncs, deixar-ne constàn­cia per fer honor al que ha estat una realitat i un esforç dels col·lec­tius que hi van participar.

Mercè Costa i altres membres del grup organitzador

La immigració, drets i deures

Tota persona té el dret de po­der viure a qualsevol part del món i que sigui reconeguda i ac­ceptada la seva mobilitat terri­torial. Tota persona té cl deure de respectar-li la llibertat pú­blica i privada; entre persona i persona tots sóm iguals. Les persones no som com els ocells i les bestioles; aquestes únicament mengen per viure. La persona, dotada d'intel·ligèn­cia a diferència d'aquests, quan emigra a un altre país, ha de te­nir clar que té l'obligació de res­pectar i obeir les lleis del país que l'acull. El sol fet d'arribar-hi ja és senyal d'acceptació. La persona del país que acull un immigrant, té el dret d'exigir-li el mateix comportament so­cial que té o pot tenir ell. Aquest té el deure d'exigir-li el mateix comportament social que té o pot tenir ell. Aquest té el dret

d'acceptar-lo sense cap tipus de privilegi propi o preferent. Tota persona, sigui immigrant o no, té el dret i el deure de sotmetre's a la justícia, complir i fer complir les lleis. Les religions acostumen a ser punts de discòrdia o senzilla­ment de dificultat en el tema de la immigració tant per al fo­raster com per al nadiu; pot ser una manera de posar a la pràcti­ca com a testimoni personal tots els seus valors. I n punt a tenir en compte és el tema del «fol­klore religiós» de caràcter pú­blic i festiu propi de la tradició, que ha de ser respectat com a cosa pròpia del país acollidor. En el nostre país l'Estat és acon­fessional. Tota religió ha de ser respectada i acceptada per tot­hom amb la mateixa llibertat. També hi ha els drets i deures dels pobles, els quals es fona­menten no sols els de les per­sones, sinó els de tota una àm­plia comunitat, que al llarg del temps ha marcat història i s'ha c o n s t i t u ï t ella mate ixa a m b caràcter propi. Els pobles com a tals, no tenen cap dret a en­vair o imposar-se, ni per la força ni per l'enginy subtil a cap altre poble, l 'n poble configurat com a tal, marcat per la història i amb caràcter propi (bis), té el deure i el dret a defensar-se davant d'una imposició aliena recorrent als tribunals internacionals, in­cloent-hi /';/ extremis la violència.

Josep. I/. Bala fià

Compte amb l'Impost de Circulació!

Quan vaig rebre l'Impost de Cir­culació, com tots els ciutadans

santeugatencs, vaig comprovar que el seu import s'havia doblat (pel cap baix). Vaig trucar tot se­guit a l'Ajuntament i em van co­mentar que aquest increment es devia a un canvi que s'havia anunciat al BOE, que afectava algunes categories de vehicles, i que repercutia en l'increment d'aquest impost (i després cada Ajuntament hi aplicava el per­centatge multiplicador corres­ponent...). En cap moment em van p r e g u n t a r q u i n a era la potència fiscal del meu cotxe, encara que vaig mostrar una gran estranyesa per haver de pa­gar un import tan elevat per un utilitari dels més senzills. Al cap d'uns dies, vaig confir­mar, després de fer algunes tru­cades desvinculades de l'Ajun­t a m e n t , q u e la tarifa q u e m'havien aplicat no era la co­rrecta. Abans (és a dir, fins al 1999) s'aplicava una tarifa de­terminada per als cotxes de 8 a 12 cavalls (potència fiscal), i l'A­juntament tenia constància de la categoria del vehicle a través del full d'alta, que indicava a quina pertanyia. Però, a partir d'aquest any, els vehicles de 12 cavalls ja pertanyen a la catego­ria superior i han de pagar un impost que esdevé el doble de l'anterior. Ara bé, l'Impost que jo vaig rebre indicava que el meu vehicle tenia 12 cavalls. D'on havien tret aquesta infor­mació?

Quan vaig anar a reclamar, van fer una fotocòpia del Permís de Circulació que els vaig facilitar (on f iguren les dades t ècn i -quesdel vehicle), cosa que po­dria significar que no disposen de més informació pet confir­mar a quina categoria pertany l'utilitari. No sé si em precipito en les meves conclusions, però d" pot voler dir això que han en­viat directament a tota una sè­rie d'utilitaris l'impost corres­ponent a la categoria superior a la que realment pertany, ja que no disposen de la informació pertinent per determinar-ne la nova categoria? En tot cas, no voldria pronunciar-me sobre aquesta possibilitat, però a tra­vés d'aquesta carta vull avisar tots aquells ciutadans que es pu­guin trobar en aquesta situació que confirmin si l'impost aplicat és correcte consultant la seva fitxa tècnica. Com que he sen­tit moltes queixes dels santeu­gatencs a causa d'aquest incre­m e n t , c rec q u e cal d o n a r a conèixer aquesta situació.

M. Marti

/\IPTOUR "Catalunya des de l'aire"

Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.

Informació: 666.42.81.42 http./ /airt our.pvirt.com

e-moil: airtour@airtel.net

»SS*%OA

BEIX&^^CJATS

">!PV

,,!*' »*

/

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

GESTIÓ DE SANCIONS

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!1

12 Opinió ELS i CANTONS Divendres, 28 d'abril del 2000

C a r t e s del Felicitats Montse Rumbau

Voldria felicitar la Montserrat Rumbau pel seu article "Dones i sentit comú" de l'espai "El por­xo" {Els 4Cantons, del 20 d'abril). Si no ho signés ella, segur que ho podríem fer la quasi totalitat de marcs que tenim fills en aquestes edats. Des de Ics primeres frases, i so­bretot fins les últimes, hi estic to­talment d'acord i és per això que no m'agradaria que quedés no­més en un bon, boníssim article. Estaria bé que fós un punt de partida per sensibilitzar i mobi­litzar a qui correspongui perquè s'acabin d'una vegada aquests horaris sense sentit i que cada di­lluns tots lamentem els resultats. I què es fa des de Ics Adminis­tracions?

Algunes sancions... Algun tancament... només si hi ha morts, és clar. Penso que les marcs hi tenim tot cl dret a (com diu la Montserrat) protegir i cuidar dels nostres fills de la millor manera. Moltes gràcies Montserrat per aquest article amb tant sentit

comú i tant de bo siguem capaços tots plegats de posar-hi seny.

Maria Eulàlia Egea

Un any de la Coordinado­ra pels Balcans

El passat dimecres 26 d'abril va fer un any que ONG i ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès van constituir una plata­forma sota el nom de Coordina­dora pels Balcans per protestar pels bombardejos de l'O TAN contra l'antiga Iugoslàvia i exigir una solució pacífica del conflicte, Durant 78 dies, l'Aliança Atlàntica va bombardejar Iugoslàvia amb el pretext d'evitar el genocidi del poble albanès de Kosova. Ales­hores, el Departament d'Kstat nord-americà va denunciar la de­saparició i mort de 500.000 alba­nesos. Un any després, cl Tribu­nal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia ha desmentit l'existència de tal genocidi. A Ko­sova s'han trobat el cossos de 2.018 albanesos assassinats (una xifra 250 vegades inferior a la do­nada pel Departament d'Estat

/ e c nord-americà en un primer mo­ment). La majoria eren a tombes individuals, i no pas a fosses co­munes com es va denunciar al començament. Ara, un any des­prés, també s'ha sabut que l'O-TAN va accelerar la velocitat de les imatges que va presentar da­vant dels mitjans de comunica­ció per justificar el bombardeig d'un tren a Sèrbia. Aleshores va dir que els avions aliats no ha­vien pogut evitar el tren a causa de la seva gran velocitat. Diver­sos juristes internacionals han de­nunciat que, en efecte, l'OTAN va violar el dret internacional a l'antiga Iugoslàvia, i l'organitza­ció Human Rights Watch ha de­mostrat que els avions de l'A­liança Atlàntica van llançar prop de zones habitades bombes de fragmentació que van provocar la mort de més de mig miler de civils iuguslaus. Durant aquest any l 'ONT ha destinat a la re­construcció de Kosova la meitat del que l'OTAN gastava en un dia de bombardejos contra l'an­tiga Iugoslàvia. Slóbodan Milo-sevic continua al poder a Belgrad, i serbis i gitanos s'han vist obligats

t o r s a fugir de Kosova. Ara, però, nin­gú ja no parla ni de la guerra ni dels Balcans. I és que, potser, ens interessem més per la guerra que no pas per la construcció de la pau.

Coordinadora per la pau de Sant V Cugat del Vallès

Aquest meravellós món

Començar amb Whata wonderful world per acabar amb Hymn to freedom és una bella utopia. Co­mençar cantant a "aquest mera­vellós món" per acabar amb "l'­himne a la llibertat" és la bella utopia que ha enregistrat el Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat i que ha fet de coberta d'una vin­tena de cançons d'arreu del món. l ' s r e c o m a n o q u e c o m p r e u aquest compact disc i l'escolteu; m'ho agraireu. Em sembla que a Ràdio Sant Cugat encara en te­nen a la venda.

Aquests darrer Nadal vaig es­coltar i sentir amb delectança to­tes les cançons d'aquest compact recentment enregistrat i aquests dies he tornat a fer-ho. Avui

mentres sentia les juvenils i afi­nades veus d'aquest prestigiós cor -poc conegut a la nostra ciu­tat- he escrit aquestes quatre rat­lles que no són més que el meu humi l h o m e n a t g e a aques t a agrupació coral que tan bé diri­geix el nostre conciutadà Martí Marin ajudat per uns quants jo­ves músics.

En una jove ciutat com Sant Cu­gat, nascuda d'un vell poble, on l'estructura social i cultural li cos­ta adaptar-se a la nova situació, és doblement valuós el nivell d'a­quest Cor que llueix amb llum pròpia juntament amb l'Esbart, la Jove Orquestra i el Cor Aulos. M'agradaria que l'exemple del bon fer d'aquestes entitats es­peronés les moltes altres activi­tats culturals de la nostra ciutat per anar millorant el seu nivell qualitatiu i així treballar plegats en aquesta lluita per sobreviure com a poble i eludir l'amenaça de ciutat dormitori que plana da­munt nostre; i si no que li ho preguntin al senyor Triadú.

A>.

El porxo

El cavaller (*) oblidat IORDI (ÍARRKÍAI P I K ;

ACarles Soldevila (1892-1967), es­criptor i periodista que tant va treballar per fer de Catalunya

un país civilitzat. Caldrà primer definir el cavaller; però

crec que faríem un flac favor al concep­te si ens limitéssim al gentleman britànic que. segons Bernard Shavv fa dir a la pro­tagonista del seu pygmalion (My Fair Ladv). se'l coneix per les seves sabates. De fet. ja l'any 1909 Eugeni d'Ors, en una de les seves gloses periodístiques. lamentava la possible temença de la de­saparició, dins la societat britànica, del "tipus" gentleman. De fet, a cada país s'està produint una reculada d'aquestes persones que aprecien la bellesa moral sobre la terra. El cavaller -així l'anome­na la nostra parla- és la resta més exqui­sida de la vella distinció cavalleresca. El culte a l'honor, barrejat amb una mera­

vellosa actitud enfront la vida, que fa d'a­quella figura un producte humà supe­rior, que introduït en qualsevol ambient, no pot menys d'asserenar-lo i purificar-lo.

La igualtat ha cregut trobar-se abaixant el nivell cultural, en comptes de procu­rar que tots plegats procuréssim elevar-lo. Així, la cultura literària ha minvat, a mida que anava dominant la vulgaritat. Els educadors s'han equivocat en el seu canvi dialèctic, cometent la imprudèn­cia de seguir el corrent sense tenir en compte que el cultiu del caràcter s'hi malmetia. El resultat ha estat i és el que contemplem cada dia amb recança.

Algú -i pot ésser amb certa raó- dirà que els cavallers d'avui són menys gen-tlemen que els d'ahir, a causa de l'oblit de les ensenyances de les humanitats, començant, encara que superficialment, del llatí i el grec. El llatí i el grec no po­

den per ells sols fer miracles, sols una educació molt primària dels infants podrà fer-ho, i esperar d'aquí dues dècades unes noves promocions cavalleresques.

Eugeni d'Ors resumia en aquest recull de renúncies el que tot cavaller hauria d'acceptar.

Renunciar a: - Ésser viu, que no vol dir llest; gra­

ciós, que no té res a veure amb el sentit de l'humor; trempat, però no corrido.

- Fer tronar i ploure, cantar-les clares, i tenir temperament.

- Ésser així... o ser com s'és. - Tenir mà esquerra i no gastar com­

pliments. - Fer el sonso, que no és fer el tonto. - No mirar prim i tirar pel dret.

Aquest programa per fer homes i do­nes ben educats no està de moda, però

hauríem d'esperar que s'hi posi. I el fet que des de fa tres anys visc a Sant Cugat em dóna força per demanar als vivents i dorments que gaudeixin d'aquesta pri­vilegiada vila i per proposar-los-el.

Comprenc que als barcelonins els sigui quasi impossible fer-ho, però en canvi, els de Sant Cugat, sobretot els que uti­litzem el "metro del Vallès", i aprofitant les seves millores, hem de fer l'esforç d'incorporar-nos a una nova classe social: la gentry, mot anglès de difícil traducció i que significa una aristocràcia, no dels diners -de l tenir- sinó de la civilitat - d e l'ésser.

(*) A cada cavaller li correspon una dama, ja que solsament rere una dama hi

trovarem un cavaller

Jordi Garriga i Puig és publicista

t L S HOÜ VINGUTS SEMBLEM KÉ5 ACTKlS QÜE HO ?AS ELS QÜE FA AHVS QÜE VIVIM

A SANT CÜGATfl

ÉS CERT, TU...

— 1 1 , ENCARA NO DESCARREGUEN ELS ÚLTIMS MOBLES QUE 3 * ES CONSTITUEIXEN EH ASSOCIACIONS, VEÏNS PER A PEMANAR

A ï AJUNTAMENT MÉS SERVEIS...

V 7/

.. HO CREUS QUE HAURIEN » ' AGAFAR NÚMERO I POSAR-SE A U CUA?

..Hi HA &ARRIS I PISTRICTES QUE FA ANYS QUE ESPEREH VEURE

ATESES LES SEVES DEMANtfcS N

ÍJOUCS ESPERA, QUE A AQUEST ?AS ... AMB TANTS A DEMANAR ft

-*"1

ELS /CANTONS Divendres, 28 d'abril del 2000 Opinió 13

El s o t e r r a n i

El pacte i nosaltres ÍORDi CASAS

C om ja e n s a d v e r t i a el m e u homònim i columnista, fent cas de la premsa local, el pacte era

una realitat. Kl dimarts de la setmana passada l'alcalde considerà que era el moment d'anunciar-ho -malgrat que el dia abans, i arran d'una pregunta de l'o­posició sobre cl futur del pressupost, no n'insinués res. En això, com en altres co­ses i segons el meu parer, l'alcalde ha de­mostrat un comportament fred i distant, amanit amb algunes dosis de cinisme i autoritarisme.

M'interessa referir-me al pacte des de tres punts de vista: el funcional, el pro­gramàtic i el personal. Pel que fa al nou organigrama, és absolutament surrealis-ta, a part de significar el bandejament de dos històrics i la reclusió dels regidors d 'Unió Democràt ica sota el paraigua competencial d'una tinència d'alcaldia, la qual cosa posa en evidència que el gran guanyador d'aquesta rcmodelació ha es­tat el PP (passar de no res a dos tinències d'alcaldia no és poca cosa). Ras i curt: quin sentit té seguir parlant de l'Àrea de Ciutat Sostenible si Medi Ambient ha passat al regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat (quina barreja!!)? Què hi fa Descentralització amb Parcs i Jardins? Quin sentit té separar Polítiques Socials i Serveis Personals? Per què se separa Participació i Comunicació de Descen­tralització? Per què dos regidors per a Esports?... En definitiva, hi ha prevalgut

el criteri de repartiment de poder en de­triment de la racionalitat. Des d'un punt de vista programàtic, encara que només coneixem un resum dels catorze punts pactats, en algunes qüestions el cinisme em sembla descomunal. No és una altra cosa dir, segons reflecteix la premsa, que la supressió de la taxa de sanejament i la creació de la regidoria d'Igualtat és una reivindicació del PP, quan ha estat - e n la pràctica i en la teoria- una reivin­dicació de l'esquerra. Si seguim així no ens ha d'estranyar, com anunciava fa unes setmanes Pasqual Maragall, que el PP ens desbordi a tots per l'esquerra, aquí amb l'ajut inestimable de Convergència. Per últim, i pel que fa a les qüestions personals, l'alcalde ha justificat el pacte en "la confiança entre les persones, que és tan important com el color polític". A part del pragmatisme (característica prin­cipal del nostre alcalde) de la frase, és una pena que l'home no confiï amb els regidors de l'esquerra, perquè haurien aportat a la gestió municipal un bagatge municipal immensament superior, en ex­periència, nivell de reflexió i intel·ligèn­cia política.

Arribats aquí potser cal dir que a l'es­querra li ha mancat un xic de cintura po­lítica, la seva oferta ha arribat massa tard. Encara que sóc conscient que se'm pot dir que la tria estava cantada, quatre re­gidors són molt més manejables que dot­ze, sobretot si la seva capacitat crítica so­

bre l'actual model de ciutat està sota mí­nims. Per altra part, el rerefons polític hi convida. Si es respira pacte PP-CiL a Madrid i a Barcelona, per què no hauria de fer-se a Sant Cugat. Ara sí que tenim la majoria natural, no pas fa quatre anys amb el pacte CiU-ERC.

Davant d'això, què fer? Què fer des de l'esquerra, òbviament, ja que és el que a mi m'interessa. Doncs, treballar. Treba­llar el dia a dia amb visió de futur, d'un futur que està a la propera cantonada. Hem d'anar forjant una praxi basada en tres premises: la unitat, la transparència i l'eficàcia. Unitat de reflexió i actuació. Cap de Ics dues coses ha estat una cons­tant en els darrers anys, encara que han millorat substancialment des del juny de l'any passat. Cal pensar en la majoria de vots que ens va donar l'electorat a les da­rreres eleccions municipals. El que això es repeteixi i es concreti en una majoria de regidors, depèn del que fem des d'a­ra. Això em porta al tema de la trans­parència. Cal exterioritzar que volem ser majoria d'aquí a tres anys i mig. Hem d'anar fent una síntesi programàtica en la pràctica per anar avançant feina. No val anunciar un mes abans que ens estimem i som els millors. L'esquerra no pot pre­tendre guanyar en base a un suposat va­lor taumatúrgic del concepte d'unitat. Per acabar, l'eficàcia. Sí, eficàcia en la nostra actuació institucional i en la per­cepció d'allò més sentit pet part de la so­

cietat civil, sobretot d'aquella que pen­sa i actua dia a dia i no espera cada qua­tre anvs per donar la seva opinió.

Tot el que he dit s'ha de concretar en algunes idees-força que no costa gaire d'imaginar: mecanismes de dosificació i contenció del creixement urbanístic; im­bricació del nostre municipi en el pul­mó collserolene, que vol dir la solució definitiva del tema Torre Negra; model de ciutat fiscalment sostenible, que a curt termini implica la revisió de l'actual pla economicofinancer; rediscussió dels mecanismes de descentralització i parti­cipació ciutadana; disseny d'una política cultural que combini amb austeritat, ori­ginalitat i amb les mínimes reiteracions possibles, la iniciativa civil i el compro­mís institucional; política de prioritats en matèria d 'equipaments i infrastruc­tures; participació ciutadana en el dis­seny estratègic de la ciutat: agenda 21 i elaboració de pressupostos, entre altres coses;... Són, òbviament, només alguns temes.

Ens queden tres anys i mig per treba­llar, sabedors que la gestió municipal no espera i cal incidir en el dia a dia. El joc ja està repartit, cadascú ha de saber jugar les seves cartes. Jo, des del meu petit reco de la taula, faré el que pugi. Som-hi, doncs.

Jordi Casas Exregidor dJC- Verds

La l l o t j a

La sorpresa previsible d'un antimilitarisme difós MARTÍ MARÍN I CORBERA

L 'anunci de la desfilada de les Forces Armades Es­panyoles a Barcelona el

proper dia 27 de maig ha dispa­rat totes les alarmes entre perso­nes i col·lectius vinculats al treball per la pau, la solidaritat, el de­sarmament i un llarg etcètera d 'àmbits del que podem ano­menar moviments socials. No és estrany, feia una bona colla d'anys que no es programava a Barcelo­na un acte d'aquestes caracterís­tiques.

Barcelona s'havia oblidat de l'e­xistència de l'exèrcit a mesura que les casernes al seu entorn es feien fonedisses. Amb el seu evi­dent pes demogràfic sobre el con­junt català, la ciutat s'havia acos­tumat a considerar que aquest retrocés de la presència militar a la capital -al menys de la més aparent- es corresponia amb la seva pràctica desaparició del con­junt de Catalunya. La desfilada prevista ha \ iniíut a despertar tot­hom -particularment els sectors a dalt e s m e n t a t s - d ' a q u e s t a mena de somni arcàdic. Lluny d'haver desaparegut de Catalunya les F.A.. hi han estat treballant els darrers anys per tal

d'adaptar-se als nous temps. La marcial presència de les desfila­des resultava contraproduent per a la popularitat de l'exèrcit, per l'ampli rebuig social al mateix, orquestrat pels objectors de cons­ciència i, fonamentalment, pels insubmisos. Ha calgut innovar, i una OTAN coordinada per Ja-vier Solana ha facilitat les coses en forma de presència de vaixells de guerra als ports de Barcelona i Tarragona cada dos per tres (amb visites guiades fins i tot per a escolars). Les mateixes alian­ces internacionals i una colla d'a­vions F-18 ociosos han facilitat espectaculars demostracions aè­ries (per exemple a l'aeròdrom de Sabadell). Finalment, un dis­curs combinat de professionalit-zació, eficàcia i pressumpta soli­daritat internacional en favor de la pau han permès espectacles lamentables de propaganda mi­litarista, com ara la presència de camions de propaganda de l'exèr­cit professional a totes les arriba­des de la Vuelta Ciclista a Es­panya del 1999 o v is i tes a poblacions per promocionar di­r ec t amen t als cen t res de se­cundària les glorioses tasques del

nou exèrcit (com la que tingué lloc recentment a Castellar del Vallès). Els esforços per modernitzar la propaganda s'han multiplicat i han millorat en les seves tècni­ques, exhibint com a punts cul­minants el programa de televisió Código Alfa (que recordava altres temps en què a això n'hi deien Portierra, mary aire, tot i que en blanc i negre) i el vídeo Profesio-nales con futuro para nuestra nie-jor defensa, Ministerio de Defensa, 1999. En aquesta tesitura la des­filada del dia 21 de maig es co­rrespon a la recuperació de l'es­pai natural de les celebracions militars per excel·lència. Fet el treball de base ara cal experi­mentar amb projectes més am­biciosos.

Ara ens adonem de que en els darrers anys hem anat perdent el carrer davant d'una gens solapa-da ofensiva militarista. Hem es­tat actuant com si res no passes només perquè l'estratègia mi­nisterial havia deixat de ser ba­rroera. Només un grapat d'in-submisos i els/les seus/seves habituals - i també poc nombro­sos/es- companys i companyes

de viatge (okupesetal), hem estat donant resposta a visites de vai­xells (Barcelona i Tarragona), ex­cursions culturals dels Grupos de Operaciones Especiales (Caste­llar), actituds provocatives en ma­niobres (per Collserola i la Cos­ta Brava), legítima i improcedent propaganda (Vuelta Ciclista), etc. De sobte torna a treure el cap el militarisme més rampant i tot són escarafalls: la despesa que supo­sa la desfilada, la manca d'inicia­tives en cultura de pau en com­paració amb la creixent despesa militar (camuflada pel Ministeri d'Indústria del senyor Piqué), etc. Però què ens sorprèn? Pri­mer fou l'entrada en la O T . W light\ després la integració en l'es­tructura militar, vulnerant el re­ferèndum de 1986. Primer foren pressumptes missions de pau i després Irak i Kosova -llocs on encara no hi ha pau, per cert - . El discurs oficial assumit per les forces polítiques majoritàries a Espanya l 'explica c la rament aquesta frase citada ampulosa-ment al C D Fuetzas Armadas Professionales (Ministeri de De­fensa, Dipòsit Legal: M-25959-1999): "[Les FEAA. han de] ser

la mejor representaeión de lo que es Espana y de lo que somos los espanoles", atribuint la mateixa al rei Joan Carles I. I pel que fa a Catalunya, ho corroborà el di­putat Carles Campuzano (CDC) en una intervenció al Congrés el 16 de desembre de 1997: "tene-mos que plantear, aprovechando la presencia hoy en este debaté del ministro de Defensa, la ne-cesidad de articular un discurso que realmente legitime las fun­ciones de defensa que el Estado debe asumir". Aquesta és la tò­nica, doncs: legitimar popular­ment un exèrcit que se sentia deslegitimat, i restituir-lo en cl paper pseudomessiànic que tot sovint s'ha autoatribuït. Benviguts siguin els escarafalls si serveixen per recobrar cl pols a la mobilització per la pau i el desarmament i contra el milita­risme que ho impossibilita. Si no, tot haurà estat flor d'un dia per lluir obl idades meda l les de pro-

gre.

Martí Marín i Corbera Professor d'Història

Contemporània de la UAB i insubmís, membre de l'Assemblea

Antimilitarista de Catalunya

EIS 4CANTOÏNS

Entorn 14 Divendres, 28 d'abril del Jik k>

E n t r e v i s t a

Ramon Albareda. Gerent a Sant Cugat de Sorea

"Tenim aigua garantida per un període que sobrepassa l'any 99

Sant Cugat gasta al dia, aproximadament,

un total de 25.000 metres cúbics d'aigua,

que procedeix exclusivament dels rius Ter i

Llobregat. Tal i com explica el gerent de la

Societat Regional d'Abastament d'Aigües

SA, més coneguda com a Sorea, Ramon Al­

bareda, que fa gairebé 15 anys que està al

capdavant de l'àrea de Sant Cugat, la nos-

KMII . I B K I . I A

-Sant Cugat-

- D'on ve l'aifíiia que arr iba a Sani Cugat? - L'aigua de Sant Cugat prové del riu Ter i del riu Llobregat. - També es reni l l l 'aigua de la pluja? - De l'aigua de la pluja, en el cas de Sant Cugat, no se'n fa res, perquè la que fem servir no­saltres és la que ens ve de les depuradores de Cardedeu, Sant Joan Despí i Abrera. L'aigua de pluja té un altre tipus de trac­tament, un sistema amb menys garanties que el de tenir un sub­ministrament d'aigua com no­saltres.

- Tenim l 'aigua assegurada al nostre municipi? - Això de segur és una mica re­latiu. Jo diria que l'aigua està garantida almenys durant un pe­r íode ei LI e sob repas sa l 'any. Depèn de la pluja.

- Pel que fa a l 'aigua, com ha evolucionat la ciutat en els dar­rers 1 7t anys? - El canvi de Sant Cugat el co­neixem tots: hi ha més habi­tants. L'únic que ha canviat de l'abastament d'aigües és que ha de subministrar aigua a molts més abonats. A part d'això, com passa arreu de Catalunya, ha augmentat el nivell d'exigència de l'abonat. Fa 14 anys, el client era menys exigent que ara. Km sembla un procés natural.

tra ciutat té garantit el subministrament d'ai­

gua per un període de temps, com a mínim,

superior a l'any. Tot i així, explica que estem

supeditats a les variacions del temps. El mes

de l'any en què els santeugatencs consu­

mim més aigua és el ju l io l , mentre que al

gener i al febrer és quan se'n gasta menys.

La continuïtat del servei i la qualitat de l'ai­

gua són alguns dels maldecaps de Sorea,

mentre que el que continua preocupant els

ciutadans és, sobretot, el preu. Aquest sant-

cugatenc de 47 anys, enginyer industr ial ,

explica a ELS 4 CANTONS que les exigències

dels usuaris han augmentat amb els anys,

igual que ho ha fet el creixement demogrà­

fic de la ciutat.

Ramon Albareda és enginyer industrial i fa 14 anys que és cap de zona F: X.L.

- Quines són aquestes exigèn­

cies? - Quan contacten amb la com­panyia, que se'ls atengui amb rapidesa; que les seves recla­macions siguin ateses, siguin del caire que siguin, i un nivell de continuitat en el subministra­ment. Ks evident que avui en dia no es pot entendre que un barri de Sant ( aigat, a no ser que sigui pèr una causa major, esti­gui dos dies sense aigua. - Quines són les queixes que reben habitualment? - Les queixes poden ser provo­cades per algun tipus d'avaria que hagi provocat alguna inun­dació o desperfecte. També te­

nen dubtes del seu consum tri­mestral, per saber exactament quanta aigua han consumit. - Compari Sant Cugat amb la resta de la comarca . - Sant Cugat té el mateix tipus d'abastament que té Barcelona i tota la seva àrea metropolitana. Quan Barcelona té problemes d'aigua, Sant Cugat també. I quan, per una avaria greu no­saltres tenim problemes, Bar­celona també.

- De moment , al 2 0 0 0 , s 'ha consumit més aigua que Pany passat? - El primer trimestre s'ha con­sumit més que l'any passat, i aquest abril estem consumint

menys aigua que l'any passat. Això depèn molt del clima. El nostre consum d'aigua està ab­solutament lligat al clima: quan fa calor es gasta molta aigua i quan fa fred, poca. - Es de qualitat P aigua de Sant Cugat?

Sí, perquè té la sort de proveir-se majoritàriament d'aigua del Ter. Amb l'aigua del Llobregat has de fer un esforç més impor­tant per beure-te-la. És potable, però les seves qualitats orga-nolèptiques són menors. L'ai­gua del Llobregat està molt li­mitada a unes zones puntuals a les quals no pot arribar l'aigua del Ter.

^ | | Í M : Í ^ Ï L : 1 I

;:;a Éaig: Í ? t | | a l | y | # i|lï||s·?| | t | | . § | | e | Í I ; | : , i ï |es ie#s | ;

Nombre d e ,

92ÈMÈIM i ors ;

;Nuclig de;;

;;;||í»|̂ it:||i: . :;||:

fyfe^^,J^fípf##t:;Íef:; . ;|§$|tes|| II | | 1,';;;,

: |i|||jb|||6||; ,||IÉ| .«p IMPtl

| | l | l | | | i l^Èï | | t | l | |

;l:ÍiÍli||(||;^^;;^||| l l i i i l i i l i l l i l i

Dipòsit <M Teà:IÉp

ït«ld퀫riÉ«lÍ|ll

pipàsit 4* ï* Col l t i i l ' ' ^lliil

lli

iconcettwa-t to-

>'•& 4el líe Tm t$m <teï t b -V %

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA

Empresa "> líder en el seu

sector; :'

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leonelli@leoneHi.com web:

wwwleoneili.com

ELS /CANTONS nkmdm. ix/{\ii>,ïiMAW Entorn 15

Balanços

El parc de bombers de Sant Cugat va fer quasi 1 .500 sortides l'any 1999

Augmenten les assistències tècniques i es redueixen els incendis

EMII. I BKI.I.A

- Sant Cugat -

El Parc de Bombers de Sant Cugat i Rubí va efectuar gai­r e b é 1.500 s o r t i d e s d u r a n t l'any passat, cosa que signifi­ca un 17,5% del total de ser­veis realitzats al Vallès Occi­dental en aquest període. Com a referència, a la comarca hi va h a v e r a p r o x i m a d a m e n t 8.000 intervencions, segons in­forma la Direcció d 'Emergèn­c ies i S e g u r e t a t C iv i l d e l s Bombers de la General i ta t de Catalunya.

C o n c r e t a m e n t , el parc de bombers que s 'encarrega de vetllar per la segureta t de la nostra ciutat - j u n t a m e n t amb la de R u b í - va registrar unes 500 sort ides per ext ingir in­cendis produïts dins del nucli urbà de població, en t re habi­tatges, magatzems i vehicles, que es divideixen ent re sorti­des pròpies del parc i col·la­boracions amb altres brigades.

D'altra banda, una mica més

de 200 van ser les actuacions per apagar focs produï ts a la vegetació del munic ip i . Du­rant el 1999 es van fer 740 as­sistències tècniques , incloses les sortides per problemes de­rivats del trànsit rodat -189 ac­tuacions- . Les dades de l'any passat confirmen una tendèn­cia dels darrers anys cap a un augment de les assistències de caire tècnic més que no pas a in tervencions per apagar in­cendis.

En l'apartat de falses alarmes i de problemes que no reque­rien una in te rvenc ió urgent , els bombers van haver de fer més d'un centenar de sortides.

Si comparem la nostra ciutat amb la resta de la comarca, la brigada de Sant Cugat i Rubí se situa en la quar ta posició pel que fa al nombre d ' inter­vencions, només per sota dels de ciutats com Sabadell , Cer­danyola i Terrassa -ciutats que tenen un nombre d 'habi tants molt superior al de Sant Cu­gat - . Al Vallès Occidental es

van fer un total de nou salva­m e n t s i rescats . Qua t r e d 'a­ques tes recerques van ser per trobar excursionistes, tres per escalada, i una sortida amb ae­ronau. El total d ' ac tuac ions dels bombers a la comarca va ser d 'un 2 1 % de les realitza­des a l'àrea metropolitana de Barcelona, el percentatge més elevat , per d a m u n t del Baix Llobregat - u n 17%- , el Bar­celonès - 1 3 % - i el Maresme - u n 12%-.

D'altra banda, t rencant amb la tònica dels darrers anys, les intervencions que els bombers van fer al te rme municipal de Sant Cuga t s 'han anat equ i ­parant amb les que han realit­zat al municipi veí de Rubí, i se s i t uen a c t u a l m e n t en un 50% del total de les sortides dels efectius del Parc.

El parc de Sant Cugat i Rubí es va inaugurar ara fa un any, i se si tua a c t u a l m e n t en un edifici amb més metres qua­drats. Igualment, disposa d 'un major nombre de material per

El cos va fer 1 W0 whde<; /* XI a l ' ex t i nc ió d ' i n c e n d i s i de més mitjans per efectuar les intervencions, fet que permet una major efectivitat del cos. També s'ha actualitzat el Pla d'actuació municipal per a in­cendis forestals, per la proxi­mi ta t del Parc Natura l de la serra de Collserola.

Reparació de la depuradora de Can Borrall

E. B. - Les Planes -

La comissió de govern de di­lluns de la setmana passada va aprovar les despeses derivades de les actuacions mediambien-tals i dels treballs de reparació de la depuradora ubicada a la zona de Can Borrull, just al cos­tat de la carretera de Vallvidre-ra.

Ara es procedirà a efectuar la reparació dels problemes tèc­nics. Aquests treballs han estat adjudicats a l'empresa Amasa, una filial de la qual s'encarrega de l'explotació de l'abocador del munic ip i de Vacarisses. Aquesta empresa, que es dedi­ca a desenvolupar les tasques de m a n t e n i m e n t de les ins­tal·lacions de tractament i de­puració de l'aigua, neteja l'e­quipament municipal amb una periodicitat mensual. Les fei­nes d'arranjament de la depu­radora de Can Borrull costaran exactament 175.392 pessetes del pressupost de l'any 1999. Les instal·lacions compten ja a m b cinc anys d ' ex i s t ènc ia , aproximadament.

Griful Oü. S . L Servei Estació

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

. E.S. CENTRE t S i a C l O I l S d e S e r V d al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

16

EIS4C4INTONS

Societat Divendres, 28 d'abril del 2000

A n i v e r s a r i

Els Pets celebraran el quinzè aniversari del 'TOT Sant Cugat' Els manresans Ni Idea acompanyan Els Pets el 16 de juny

M\(; i ) \ Mi : \ n i . / - Sant Cugat -

HI popular grup de rock català Kls Pets oferirà un concert a Sant (lligat en el que serà Tacte central de la celebració del quinzè ani­versari dclsctmanari local l'O i Sant Cugat. Kl concert es farà el diven­dres 16 de juny al Camp Munici­pal d'Esports, i hi actuarà com a teloner el grup manresà Ni idea. I )ins dels actes de commemoració de l'aniversari, el president de la Generalitat . Jordi Pujol, visitarà els locals del 'TO'T Sant Cugat els propers dies.

Kl popular grup de (Constantí serà el gran protagonista del concert de rock en què "esperem tenir el re-colçament de la ciutat, en aquesta festa que farem al bell mig dels 15 anys", segons comentava l'editor del setmanari, Ramon Grau. "Vo­lem que aquesta sigui una festa oberta a tots els públics, tant a la gent jove com a la gent gran. Sa­bem que Kls Pets és un grup que agrada a tothom", va afegir. Kl con­cert comptarà amb la col·laboració

h.ls Pets tornaran a la nostra ciutat, en aquesta ocasió en concert pe? celebrar Tanivenan del'XVSX Sant (lugat F.X.L.

de l'Ajuntament. Ràdio Sant Cu­gat i SER Manresa. L'entrada an­ticipada costarà tH)() pessetes, i el mateix dia del concert 1.000.

D'altra banda, i també dins els actes del quinzè aniversari, el pre­sident de la Generalitat visitarà els locals del TOT Sant Cugat els prò­xims dies. A l'acte hi estaran con­

vidades les autoritats santeuga-tenques i una representació dels clients fidels a la revista aquests 15 anys. "Serà un bon recolzament per a tota la gent que fa possible el TOT Sant Cugat", afirma Grau. "A més, també és una manera de do­nar suport a la premsa local".

Els actes de celebració dels 15

anys del setmanari van començar amb l'edició dels 12.000 exemplars gratuïts del llibre Sant Cugat 100 anys del que "podríem dir que pràcticament totes les cases de Sant Cugat en tenen un", segons Grau. La publicació també ha col·laborat a editar el segon disc compacte de Sant Cugat Comerç.

U r b a n i s m e

Enderrocada la casa

de Can Muxinach

l'edifici antic tenia prop de 200 anys

MM.

El carrer Valldoreix està vivint una nova reforma. Una de les cases més antigues de les que s'hi podien tro­bar, Can Muixinach. ha estat en­derrocada. I -edifici estava ubicat al costat de l'antiga botiga d'electro­domèstics Garcia Guillén. En el terreny de la casa s'hi construirà una nova promoció d'habitatges i locals comercials.

Can Muxinach ocupava una su­perfície de 600 metres quadrats i els darrers anys s'hi podien veure un parell d'edificis. El més antic era la casa pairal, d'uns 200 anys, que els darrers anys en què hi ha­

via vinyes a la ciutat es va conver­tir en un celler on es feia el vi. L'al-tre edifici, més modern, era l'ha­bitatge . En total, hi han viscut cinc generacions de la família Muxinach.

La remodelació d'aquesta zona del carrer Valldoreix comportarà la construcció d'una nova promoció d'habitatges i locals comercials. Se­guint el patri) establert a la mateixa via, els edificis no podran sobre­passar els tres pisos. Amb la nova construcció es recuperarà mig me­tre de vorera.

D'aquesra manera, es perd una mica més la sensació de poble que donaven la casa pairal i l'hort de Can Muxinach al cèntric carrer Vall­doreix. El terreny que ocupava Can Muixinach es destinar/) a la promoció d'habitatges F: X. L.

III Minisaló de l'Ensenyament de la ciutat

M.M. -Sant Cugat -

Llibres, catàlegs, fulletons, dos­siers, CD-Rom... La informació sobre els estudis superiors ja es pot consultar al Minisaló de l'Ensen­yament de Sant Cugat. Enguany, aquest arriba a la seva tercera edi­ció i com a novetat inclou la cele­bració de dues xerrades adreçades a alumnes i els seus familiars que permetran aprofundir en les dife­rents opcions dels estudiants.

L'objectiu principal de la mostra és "poder donar el màxim d'infor­mació. tant a la població jove que pugui venir i informar-se com als centres educatius de secundària, oferint-los un servei perquè pu­guin tenir més clements i mate­rial d'orientació", segons va expliar la tècnica d'Educació, Rosa Pitarc.

Aquest Minisaló de l'Ensenya-met va adreçat al segon cicle d'E-SO "per saber si vols continuar fent batxillerat o cicles formatius de grau mig" i els de batxillerat "per tot el tema d'estudis unversitaris". Pitarc també va assegurar que a les anteriors edicions "ens hem tro­bat que ve gent perquè vol tornar-se a enganxar als estudis universi­taris, o fer cicles formatius de grau mitjà i superior".

La mostra compta amb l'as­sistència d'una orientadora que as­sessora de manera més persona­litzada. D'aquesta manera "es facilita més l'elecció, perquè hi ha molts camins i no està tan clar com en anys anteriors", afirmava Pitarc. A més del material escrit, hi ha la possibilitat d'utilitzar el CD ROM i disquets que s'editen des del De­partament d'Ensenyament i una connexió a Internet.

La novetat d'aquesta tercera edi­ció és la incorporació de dues xer­rades: la primera, titulada I després eTESO què?, i la segona, adreçada als pares, on es farà una presenta­ció global de què es pot trobar a la UAB.

"El que volem és que realment s'utilitzi en tota la seva potenciali­tat", desitja Pitarc ."El que prete­nem és que la gent primer el co­negui i després anar fent aportacions perquè sigui més po­sitiu"

El Minisaló és la segona fase del cicle d'orientació acadèmica i pro­fessional. Aquest finalitzarà el mes de juny amb l'orientació més per­sonalitzada que es fa directament des del CIJ.

ELS f CAJVTONS Divendres, 28 d'abril del 2000 Societat 17

T r a d i c i o n s

Els santcugatencs no s'obliden de la festa de Sant Jordi

La coincidència amb la Setmana Santa va marcar un canvi d'hàbits

I^tradiimnal /'/>(>: au tenir una mollImna sortida aquest 2000 b. b. bARLYÏES hi je\tadeSant l·irdit\ ̂ a allargat fnn la tutela amb dtterto* ball a Mita-wl b I- I-

.4 les Planes s'hi va fer una representació de la llegenda de Sant Jordt F E.F Sardanes i roses per celebrar el dia del patró català al Centre Soaal de la b lor esta b /•, b.

MAGDA MÉNDEZ

Les previsions catastrofistes sobre el desenvolupament de la diada de Sant Jordi per la seva coincidència amb el pont de Setmana Santa no es van complir, si més no, en tota la seva dimensió. Centenars de sant­cugatencs van sortir diumenge al carrer per celebrar la diada del pa­tró de Catalunya passejant entre les nombroses parades de llibres i roses que es van instal·lar a la ciutat. A més, una seixantena de persones va ballar sardanes al ritme de la Prin­cipal del Llobregat davant del claus­tre del Monestir.

Els punts neuràlgics de la diada a

Sant Cugat van ser la plaça d'Octa­vià i la d'els Quatre Cantons. Des de les llibreries més conegudes de la ciutat, com Paideia, Alexandria o l'Amic Imaginari, fins a les més pe­tites, com Mythos, el Celler del Lli­bre o Dracs, van muntar les seves parades amb les novetats editorials més destacades i les noves edicions dels llibres que han tingut més sor­tida els darrers anys.

Els best-sellers internacionals i els llibres de la factoria televisiva d'El Terrat van ser els de més èxit entre la literatura per a adults. Al­tres títols, com el darrer Premi Sant Jordi, El llibre de les mosques, d'Emili Teixidor, o la segona part de la biografia d'Antonio Gala,

Mora hablare de mi, també van es­tar entre els més venuts de la dia­da. Pel que fa a la literatura infan­til i juvenil, els volums amb les aventures de Harry Potter van ser els més venuts, enguany, amb el punt de llibre editat per E L S 4 CANTONS

Al final de la jornada, l'opinió més estesa entre els llibreters va ser que "ha anat força bé", però que el fet de caure en diumenge havia marcat "un canvi en la dinàmica dels com­pradors respecte els altres anys. Es nota que si és un dia d'entre set­mana al matí hi ha un públic majo­ritàriament de nens mentre que a la tarda són els pares, els adults".

L'altre gran protagonista de la dia­

da de Sant Jordi van ser les roses. Els preus de la tradicional flor oscil·la­ven entre les 350 i les 800 pessetes. En aquest sentit, la valoració tam­bé va ser positiva. La responsable d'una de les parades de la plaça d'Octavià afirmava que "hi ha hagut més ambient del que ens pensà­vem; a mig matí hem hagut d'anar a buscar més roses. Si bé és cert que en fer les previsions ja vam comp­tar que hi hauria molta gent fora, ha estat millor del que ens esperàvem".

I entre llibres i roses, també es va poder veure alguna parada més es­pecial, com les de Maulets, JNC i les JERC, que recollien signatures per demanar la millora del servei de la biblioteca municipal.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

Mans Unides organitza el seu sopar solidari a La Unió

M. M. -Sant Cugat-

L'Assemblea Local de Mans Unides celebrarà el proper dia 5 de maig el tradicional sopa solidari per recaptar fons. El: diners que es recullin seran des tinats a finançar un dels pro jectes que l'associació ha en gegat enguany. Aquest serà el darrer dels actes per recaptar diners en les campanyes d'a­questa temporada.

Una de les principals novetats que hi ha en el sopar anual de Mans Unides és el canvi d'ubi­cació: després de diverses tem­porades organitzant aquest àpat al Centre Borja, enguany se ce­lebrarà al renovat restaurant de La Unió S a n t c u g a t e n c a . El preu per persona és de 2.500 pessetes, i el total de beneficis serà destinat a finançar l'ad­quisició d'una clínica mòbil per a la regió ken iana de South Horr (Àfrica). Els diners obtin­guts s'afegiran als que es van recaptar amb l'encesa d'espel­mes als Quatre Cantons.

Més de 30 il·lustradors per al Llibre Gegant

E. C. -Sant Cuoat-

Més d'una trentena d'il·lustradors locals i de fora participaran enguany en la popular festa del Llibre Ge­gant de Sant Cugat, que es farà el proper dia 7 de maig.

Després de les activitats que s'han fet en algunes escoles de la ciutat amb l'objetciu d'explicar què és i com es fa un llibre gegant, la Co­missió pel Llibre Gegant ja està ul­timant els darrers preparatius per aquesta jornada. Tal com ja s'ha fet altres anys, la festa començarà a dos quarts de deu del matí amb una xo­colatada a la plaça de Barcelona. Després els il·lustradors comença­ran a donar forma a les històries dels nens i les nenes de Sant Cugat.

D 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 ) 93 480 36 00

18 Societat ELS í CANTONS Divendres, 28 d'abril del 2000

T r a d i c i o n s

Els santcugatencs van gaudir un any més de les mones de Pasqua

Ràdio Sant Cugat ha regalat enguany 10 mones

E.C. - Sant Cugat -

Les m o n e s de Pasqua van tornar a ser les protagonistes del dilluns de Pasqua a la nos­tra ciutat. I In any més, van ser molts els san tcuga tencs que van voler comprar la mona i, segons les principals pastise-rics de Ics ciutat, el nivell de vendes va ser forca similar al de l'any passat. Així ho expli­cava una de Ics responsables de La l'leca de l'Kstació, que VA comentar que "l 'afluència de clients ha estat molt sem­blant a la de l'any passat, no s'ha notat gaire que hagi mar­xat tanta gent" .

La major part de les vendes de dilluns van fer-se entre les un /e del matí i la una del mig­dia. aproximadament, i tal com s'esperava, els personatges de Ics sèries de dibuixos animats l'oki'innii, 1 .es tres bessones i E/s l'ililiihhns \ an ser enguany els més demanats a l'hora de com­prar la mona. D'altra banda, i pel què fa a la varietat de pas­tissos, aquest any els que van tenir més èxit van ser les de xocolata. La gent segueix pre­ferint les figures de xocolata, i als pastissos, també hi predo-mina la xocolata. Seguim ve­nent els tradicionals, de mel­m e l a d a , p e r ò el q u e m é s agrada és la xocolata", expli­caven a La Fleca de l 'Estació.

I fs figuivs de Mieoliila sedueixen sent les preferides dels més petits FOTO: F..F.

Com ja és tradicional, els pa­drins segueixen sent els prin­cipals encarregats de comprar la mona per al seus fillols, però cada vegada més també hi ha famílies on són els mateixos pares els qui compren la mona als seus fills. I qui t ambé va aprofitar el dilluns de Pasqua per regalar mones va ser Rà­dio Sant Cugat, que com cada any va participar a la festa amb el programa especial Xocolata per Ttitti. Més de c i n q u a n t a p e r s o n e s van p a r t i c i p a r en aquest espai, que aquest any va regalar un total de deu mo­nes cedides per les diferents pastisseries de Sant Cugat. A

diferència dels altres anys, en què per aconseguir una mona calia superar les proves que s'anaven proposant des de l'e­missora i cpie en la major part dels casos tenien lloc a les ma­teixes pastisseries, aquest any els concursants van haver de trucar i contestar les cinc pre­guntes que se'ls plantejaven. Nou de les deu mones es van donar a les persones que ha­vien aconseguit respondre cor­rectament totes les qüestions, mentre que la darrera es va sor­tejar entre tots aquells que no havien superat la prova.

S e r v e i s S o c i a l s

L'Ajuntament aprova

diferents despeses

per a serveis socials

E.C. - Saat Cagat -

L'Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat destinar aquest any dos milions i mig de pessetes al Servei de Transport Adap­tat, i cincentes mil més al pro­grama de reallotjament hon­garès.

Un any més, l 'Ajuntament de Sant Cugat oferirà un servei de transport adaptat a diver­sos col·lectius amb discapaci-tats de la nostra ciutat. Aquest se rve i , q u e c o m p t a a m b la col·laboració de ( ' reu Roja i del Conse l l Comarca l , es tà destinat a les persones grans que han d'anar al Cent re de Dia, als nens de l'esplai ASDI i, per últim, als nois i les noies que s'han de desplaçar fins al Taller Jeroni de Moragas de Cerdanyola . "Aquest darrer servei depèn del Consell Co­marcal, però des de l'Ajunta­ment es va pensar que era mi­llor a s s u m i r el t r a n s p o r t directament, perquè així apro­pem el servei als usuaris de Sant Cugat i si hi ha algun pro­blema, es pot tractar directa­ment amb les famílies", ex­p l ica la t i n e n t d ' a l c a l d e d'Igualtat, Política Sociali Ser­veis Generals, Mercè Conesa.

El Servei.de Transport Adap­tat funciona a la nostra ciutat des de l ' any 1991 i d u r a n t l'any passat va comptar amb

una mitjana de deu usuaris mensuals en el cas del centre de Dia i del Taller Jeroni de Moragas, i de quasi 30 en el cas d 'ASDI.

D'altra banda, un altre pro­grama que continuarà aquest any és el de reallotjament hon­garès, al qual es des t inaran 500.000 pessetes.

Aquest programa es va ini­ciar l'any 1995 amb la finali­tat de garant i r les m í n i m e s condicions de sanitat, educació i laborals a set famílies que v iuen des de fa anys en un campament . L'objectiu final d 'aquesta iniciativa és acon­seguir un reallotjament de les famílies en pisos de lloguer. Així ho ha explicat Conesa . cpie ha afegit cpie la voluntat és que "les mateixes famílies puguin escollir l'allotjament i que s'en puguin responsabi­litzar".

El programa, que ha aconse­guit ja el reallotjament de qua­tre famílies, ha rebut una sub­v e n c i ó de la G e n e r a l i t a t i compta també amb la col·la­boració de la Federació d'As­sociacions Gitanes de Catalu­nya, que fa de mediadora.

La Comissió de Govern tam­bé ha aprovat una despesa de més d'un milió de pessetes per al servei d'acollida d'atenció primària que porta a t e r m e Tempresa Gerval-Geriàtr ica del Vallès.

C o n c e r t s

La coral La Lira i el cor de La Unió van tornar a omplir

la ciutat de caramelles

E.C. -Sant Cugat-

Les tradicionals caramelles van ser presents un any més a les fes­tes de Setmana Santa. Tant diu­menge com dilluns de Pasqua, la coral de La Unió Santcuga-tenca i la coral La Lira van ofe­rir un variat repertori de sarda­nes, cançons humorís t iques i peces de temàtica primaveral pels carrers de la ciutat.

La llotgeta del Monestir i la plaça Barcelona van ser, com sempre, alguns dels punts prin­cipals de les caramelles, que com ja és habitual, van ser molt ben acollides pels ciutadans de Sant Cugat. Així o explicava el presi­

dent de La Unió Santcugaten-ca, Josep Puig. que va afirmar que "la reposta de la gent de la ciutat ha esta molt bona. Estem molt contents de com ens reben els santcugatencs". Puig va afe­gir també que davant d'aquesta bona acollida, els membres de la coral de La Unió s'estan plante­jant la possibilitat d'utilitzar al­gun tipus de vestimenta tradi­cional catalana per a la cantada de l'any que ve. També des de la coral La lira van mostrar la seva satisfacció per la resposta que re­ben les caramelles. El director d'aquesta formació, Andreu Re­casens, va explica que aquesta és una tradició que "sempre ha estat ben acollida a Sant Cugat i

IJS eorals de hi Unió i hi Lira van dur les earamellespels eaires de la eiutat F: F.F..

Un santeugatenc guanya un

premi de música

E.C.

va afegir que "és molt important lluitar per mantenir-la viva".

Alguns moments destacats de la cantada de caramelles van ser, com ja és habitual, diumenge al migdia, quan els cantaires van ser rebuts a l'Ajuntament per re­presentants de l'equip de govern municipal, o la darrera hora de

dilluns, quan les dues formacions van acostar-se fins als estudis de Ràdio Sant Cugat. D'altra banda una novetat d'aquest any ha es­tat la participació del recentment creat Cor Infantil del Monestir, que va actuar per segona vegada després de la seva presentació el diumenge de Rams.

El santeugatenc Pol Karaso, de 12 anys, ha guanyat el segon pre­mi de Música Catalana Contem­porània del V Concurs Obert d'In-terpretació Musical L'Arjau. Karaso va obtenir aquesta distin­ció amb la seva interpretació al piano de l'obra V.ocell trist, de Fre­deric Mompou.

El V Concurs Obert d'Interpre­tació Musical ha estat organitzat pel Patronat TArjau i l'Aula de Música del Col·legi Canigó i va comptar amb la participació de 278 estudiants de tota Catalunya, que es van presentar en una de les tres modalitats: interpretació individual, música de cambra i música contemporània catalana.

H M CANTONS Divendres, 28 d'abril del2000 19

&*

Pregunta d'actualitat:

Quina actriu, que feia de Batgirl a la darrera pel·lícula de 'Batman', actua a Trabajos de amor perdidos?

'1 *jjH_

%

Üïf

Opció a dos premis.

., tvs 4 Canton?;, al carrer Sàntfjptonj

Lot TOY STORY 2. Una bossa-motxiüa, un rellotge/io-io infantil, una tassa, un pin i un pòster gegant d'aquesta pel·lícula.

Una motxilla, una bossa per CD, un 'single' de la BSO de 'La leyenda del pianista en el océano' per Ennio ülorricone, i un pòster gegant de 'El sexto sentido'.

Resposta: nom i cognoms: Adreça: Telèfon:

•'ji^Wíifti^ji^ijw.- • • 'fcJSijtK ~·-'0&!Q·

üs*C'

20 Societat FLS ÍCAINTONS Divendres, J/i d'abril del J000

A n i v e r s a r i

L'assemblea local de Maulets mostra els seus 5 anys de lluita al poble

L exposició està ubicada a PAteneu i es podrà veure fins al 2 de maig

MAGDA MKNDKZ

- Saat Cugat -

L'assemblea local de Maulets con­tinua la celebració del seu cinquè aniversari amb la inauguració d'u­na exposició en què es pot veure un recull de totes les activitats i campanyes que han organitzat. La mostra aplega des de fulletons fins a fotografies, passant per adhesius o manifestos. L'exposició dels 5 anys de Maulets a Sant Cugat es va inaugurar dimarts i es podrà vi­sitar fins al 2 de maig a la seu de l'Ateneu Santcugatenc.

L'exposició comença amb unes mostres del material de difusió que mou Maulets (adhesius, fulle­tons...). Després es comença un re­corregut a través dels 5 anys de vida de l'assemblea a Sant Cugat, amb fotografies i escrits que recorden els principals actes que han orga­nitzat Començant pels primers mu­rals reivindicatius i avançant per l'adhesió a activitats populars com les manifestacions per la defensa de Torre Negra i Rodats, o el Co-

rrellengua. A més, també s'hi poden contemplar algunes fotografies d'ac­tes més culturals, com el concert de Lluís Llach a la Creu de Ter­me, o els diferents homenatges a figures literàres catalanes. Un re­cull dels cartells de les diferents campanyes locals, comarcals i na­cionals tanquen l'exposició, que re­sumeix els 5 anys de vida de Mau­lets.

"Hem cregut que s'havia de fer una exposició perquè ja comença­va a ser hora de presentar al poble de manera conjunta la gran majoria d'actes que ha fet Maulets en aquest poble", explicava un dels membres del col·lectiu. Aniol Pros.

Des de l'assemblea santeugaten-ca s'ha aprofitat aquesta celebració per fer balanç de la seva trajectò­ria. "Es veu un gran avenç, des que vam començar fins ara, i això és molt i molt positiu", assegurava Pros. "Ens hem enriquit molt i hem après molt. Tenim un rodatge que ens dóna empenta cap al futur. Queda clar que això no es queda aquí, que a partir d'ara és quan re­alment es veuran els fruits d'aquests

L'exposició presenta un recull d'aquests cinc

5 anys", va afegir. L'acte d'inauguració de la mostra

també va servir per comentar el re­cent pacte de govern entre CiU i PP. "Tenim un Ajuntament total­ment botifler, que ha pactat amb el més ranci que hi ha, desgracia­dament, on ens toca viure, com és el PP. Esperem que aquesta expo-

aaysd'història del'assemblea local F.X.L

sició serveixi per dir que a partir d'ara és quan val la pena fotre canya per aconseguir que un poble com el nostre sigui totalment obert", va afirmar.

El proper acte organitzat per Mau­lets serà un homenatge a Joan Fus­ter, que estarà presentat pel rector de la UAB, Carles Solà.

E n t i t a t s

La Llar d'Avis celebra aquests dies la festa

de la Verge de Montserrat

E.C.

La Llar d'Avis de la Parrò­quia ce lebra aques t s dies la festa de la Verge de Montser­rat amb diverses activitats que van començar ahir i que fina­litzaran demà a la tarda.

A q u e s t a i n i c i a t i v a , q u e compta amb la participació del Casal d'Avis, és ja una tradició entre la gent gran de la Llar. Així ho ha explicat el presi­dent d 'aques ta ent i ta t , Pere Ribasés, que ha comentat que "cada any ce l eb rem la festa de la Verge d e M o n t s e r r a t amb uns dies d'activitats". Els ac tes de ce lebrac ió van co­mençar ahir al matí amb una missa al Monestir, i van con­tinuar a la tarda amb una ac­tuació de la coral Rosa d'Abril a la mate ixa Llar. Per avui . aquesta entitat comptarà amb la participació dels membres del Casal d'Avis de Sant Cu­gat, que oferiran un espectacle d ' en t r e t en imen t als socis de­

ia LLar. F ina lment , dissabte, la ce lebrac ió arribarà al seu punt i final amb una tarda de teatre a càrrec del grup de la Llar d'Avis de la Parròquia , que oferirà les obres Textos i flors i El brètol. Per a Ribasés, " a q u e s t serà un e s p e c t a c l e molt e n t r e t i n g u t ja que són dues obres divert ides que es­pero que ens faran passar una molt bona estona".

D'altra banda, el passat di­marts, la junta directiva de la Llar d'Avis va celebrar una as­semblea ordinària que va ser­vir pe rquè les d iverses sec­c i o n s d ' a q u e s t a e n t i t a t donessin comptes de les se­ves activitats i dels seus pro­jectes. "Va ser una assemblea molt suau, molt t ranquil · la" explica Ribasés. Entre les di­ferents propostes d'activitats. una de les més destacades va ser la de con t inua r amb les xerrades històriques i cul tu­rals que es van començar ara fa uns mesos i que s'allarga­ran durant maig i juny.

Jornades

La Casa de Cultura acol l irà unes j o r n a d e s de re laxac ió p s i c o s o m à t i c a

E.C.

Conèixer els factors que pro­voquen l'estrès i aprendre a re­laxar-nos són els principals ob-j e c t i u s d e les J o r n a d e s d e Relaxació Psicosomàtica que es faran a Sant Cugat els dies 2, 3 i 4 de maig. Aquestes jornades, organitzades per la santeuga-tenca Carme Letang, aniran a càrrec del professor de relaxació experimental Enric Seguí, que explicarà quins són els factors que poden provocar tensió i en­senyarà diversos exercicis de relaxació. "Es tracta d 'apren­dre que hi ha diversos factors externs que provoquen tensió interna i de conèixer la forma natural de dirigir aquesta tensió per poder tranquilitzar-nos i re­laxar-nos", explica Seguí.

Aquestes jornades, que se ce­lebren per tercera vegada a Sant Cugat, s'allargaran durant tres dies i constaran tant de classes teòriques per aprendre a conèi­xer els factors de tensió com

d 'excerc ic is pràctics en què s'ensenyaran les tècniques de relaxació. Tot i que en cada una d'aquestes sessions s'aprofun­dirà una mica més en el tema, les tres sessions són individuals i poden fer-se de manera inde­pendent. Tot i això, Seguí co­menta que a mesura que la gent va coneixent el tema i el va des­cobrint, es van interessant més i participen més de les jorna­des. En aquest sentit, Seguí ha explicat que el més interessant d ' aques tes jornades són "les preguntes de la gent. Quan la gent va descobrint que li va bé, cada cop hi participa més". Per la seva banda, Carme Letang ha volgut destacar la importàn­cia que té la relaxació avui en dia i ha remarcat el fet que "Se­guí té una gran capacitat per transmetre i ensenyar a la gent com s'ha de relaxar".

Les Jornades de Relaxació Psicosomàtica es faran a la Casa de Cultura i estan obertes a tots els ciutadans de Sant Cugat.

Participació baixa en l'enquesta de la Festa Major

M M . ans

La participació dels santeuga-tencs en l'enquesta on es dema­nava l 'opinió que tenen de la Festa Major de la ciutat ha estat per sota de les expectatives. La Comissió de Festes ha recollit les butlletes que els participants van entregar a la Casa de Cultu­ra i els locals del setmanari TOT Sant Cugat i ara faran una valora­ció detinguda de cadascun dels apartats de què consta l'enques­ta.

"De fet, era previsible, perquè vam apostar per veure les ex­pectatives dels ciutadans sobre la festa, en comptes de plante­jar-ho en sentit negatiu", expli­cava un dels membres de la Co­missió, Toni Samsó. "Malgrat tot, aquesta baixa participació no afecta el nostre plantejament de comptar amb l'opinió de la gent".

La Comissió realitzarà una nova enquesta després dels actes de la Festa Majo, per conèixer el pa­rer dels santeugatencs sobre el seu desenvolupament.

Amics de la UNESCO

prepara un concert benèfic

proorfenat

E.C.

L'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat i els Franciscans Internacionals de Catalunya han organitzat un concert benèfic amb l'objectiu de recollir fons per al projecte de construcció d'un orfenat a la ciu­tat de Roman, Romania. El con­cert, que anirà a càrrec dels mú­sics Carles Prieto i Pierre Baurier, és el segon que organitzen en­guany aquestes dues entitats, que des de fa u'n temps treballen jun­tes en el projecte d'aquest orfanat Segons ha explicat la presidenta dels Amics de la U N E S C O . Montserrat Rumbau, l'esperança és que l'actuació tingui una bona acollida, ja que el primer concert "va ser tot un èxit".

El concert proorfenat serà el dia 4 de maig i es farà al número 66 del carrer Margenat de Barcelona. El preu de l'entrada serà volun­tari.

ELS ICAlYrONS Divendres, 28d'abrilde/.VOO Societat 21

E n t r e v i s t a

Ramon Duran, President de FAssociació de Veïns de Can Magí

"Volem unificar en una sola veu les demandes dels veïns"

MAÍJDA MIÍNDI: / .

-Sant Cugat-

I- a gairebé un mes que es va cons­tituir de manera oficial l'Associació de Veïns d'una de les zones mes no­ves de la ciutat: Can Magí-Can Ro­quetes. Kl president de l'AV és en Ramon Duran, i destaca el tet de ser una veu única de tot el veïnat per canalitzar les peticions de millora del seu entorn més immediat.

- Com es van decklir a constituir-se rom a associació de veïns en uns barris tan nous oom aquests? - l ' n dels motius principals va ser que volíem defensar els interessos del conjunt del veïnat, evitant una gestió individualitzada per part de cadascun dels veïns. Hi ha una sè­rie de preocupacions dins del barri, i ja començaven a sortir veus per separat que es queixaven i protes­taven per diferents motius. Ales­hores, per unificar totes aquestes veu en una de sola, es va crear aquesta associació de veïns.

- Pel que sembla, les preocupa­cions d'aquesta nova associació es podrien dividir en dos grans àm­

bits. Què destacaria dels problemes de tipus més estructural? - I na de les coses que volem des­tacar és que no volem que cl barri passi a ser una entitat de compen­sació, és a dir, que els veïns no ha­gin de mantenir el barri, sinó que se'n cuidi l'Ajuntament. Perquè te­nim molt clar tots els veïns que Sant ('ugat no és una segona residència. Ens preocupa també que, en estar allunyats del nucli de la ciutat, se'ns deixi de banda pel que fa a la se­guretat ciutadana. Ens agradaria-que passessin més els cossos de segure­tat a vigilar. I l'altre vessant destacat és el del trànsit. Per co­mençar, manquen places d'aparcament,

"Creiem que amb una postura

dialogant i construc­tiva podrem fer que

-Cal que l'Ajuntament doti els bar­ris d'uns serveis mínims, que en aquests moments podríem dir que estan sota mínims. Per exemple la neteja: cal un nombre suficient de contenidors d'escombraries per evi­tar que els veïns deixin les bosses al carrer, com passa sovint. A més, tam­bé hi ha una il·luminació insuficient i falten cabines telefòniques i bús­ties de correus. Volem que es mi­llori l'estètica externa del barri, que sigui maco, amb zones verdes... - Com està el servei en el sector

del transport pú­blic?

-Tenim una línia d'autobús que és insuficient. Ens deixa a l'estació, però dóna tantes

i encara s'hi han el barri vagi millor" voltes que gaire d'instal·lar unes 140 famílies al barri. A l l | l l ( i l ! l l més, hi ha força ca­sos d'excés de velocitat. I també és molt important l'agilització de la sortida a l'autopista. - Uahre àmbit serien ek serveis ur­bans més bàsics.

bé arribes abans a

l l l l l l l f l l lf l l ï peu. Considerem que hauria d'ha­

ver més connexió en l'àmbit del transport públic. Ens agradaria que aquest barri no quedés aïllat de la ciutat. - H fet de ser un barri tan nou

Ramon Di/rt/n és el primer president de l'AV de Can Magí F: X.l.ARROSA

comporta que hi hagi tantes man­cances? - Sí, és clar. És que tampoc ha do­nat temps que el barri tingui una infraestructura adequada. Propera­ment tenim previst presentar-nos com a associació a l'alcalde i el que tenim molt clar és que mantindrem una postura molt dialogant i cons­tructiva. Creiem què d'aquesta ma­nera podrem fer que el barri vagi millor.

- S'han plantejat la possibilitat d'incorporar-se a la Federació d'Associacions de Veïns? - El que passa és que he sentit a parlar de la Federació, però no sé quins plantejaments tenen. Nosal­tres som totalment apolítics i no­

més volem lluitar per un barri que considerem que pot ser molt maco. - Com valora el fet d'haver-se constituït en associació de veïns? - Penso que és una iniciativa molt positiva. Una associació de veïns el que ha de fer, a part de demanar certes coses a l'Ajuntament, és aju­dar-lo a construir el poble. Creiem que no només està per protestar, sinó per posar propostes damunt la taula i per fer una política de gran diàleg. Cal evitar que una família o una persona faci una protesta a títol individual i que transmetin aques­tes inquietuds a l'associació, des d'on, d'una manera ordenada, ho farem arribar a l'Ajuntament

?? Societat ELS ÍCAIYIDNS Divmdrr*. IXd'abrildel2000

* C à s t i n g * d e Ràdio S a n i Cugat

Gabriel Ruiz. President del Centro Popular Andaluz

U Hi ha coses que s'han de saber perdonar, però mai oblidar"

El primer Càsting' de Ràdio Sant Cugat el mes de febrer va comptar

amb la presència del president del Centro Popular Andaluz (CPA),

un sevillà amb el cor dividit entre Andalusia i Catalunya. Aquest an­

dalús santcugatenc va explicar com es "visagren", com ell mateix diu,

les dues cultures i les dues llengües al nostre municipi. Un aspirant

amb voluntat per superar aquest i tots els càstings que calgui per de­

mostrar la seva vàlua. Si mai necessitem un legionari paracaigudista

que entengui el català, ja sabem a qui recórrer. I a més, capaç de t i ­

rar endavant una entitat amb tant salero com el CPA.

KMII.I BKI.I.A

Km dic Gabriel Ruiz i Ruiz. Vaig néixer el 24 d'abril de 1939 a Se­villa. Sóc casat, jubilat i amb cinc Ulls. - Per què va venir a Sant (lugat? - Perquè teníem amics i família que ja vivien aquí. Devia ser el 1968. Primer vam estar a Barcelo­na, al barri de CJràcia uns set me­sos. aproximadament. Veníem amb freqüència a la Floresta, on hi havia part de la família.

- I per què va decidir venir a treballar a (latalunya i uo al País Basc o a una altra comunitat? - Jo tenia molts amics allà a Sevi­lla, representants de fàbriques tèx­tils. tic Sabadell, per exemple, i parlàvem sobre la manera de viu­re, de trobar feina i tal. I aquest en va ser cl motiu. Quan vam arri­bar. la feina estava molt bé. Kns vam trobar amb un entorn de molts andalusos, i creiem que està-\ cm a casa. 1 estic molt content d'estar aquí a ('atalunya.

- Que % a ser el primer que va fer quan va arribar a Barcelo­na'.' - Km \ aig ticar a Ics i >bres de cons­trucció dels túnels del metro, de peó. A picar al subsòl on avui pas­sa cl metro. Kra una feina dura però es guanyava bastant. 1 vaig anar ascendint i ascendint i quan vaig sortir d'allà, va ser d'encarre­gat general. 1 d'allà vaig entrar a I aicas. antigament Condiesel. Kra l'anv 1972, fins fa un parell d'anys, que em vaig jubilar.

- Què destacaria de la seva eta­pa a la Condiesel? - Ui, per mi va ser una etapa romàntica, perquè per mi va ser una sort la transició laboral. Quan es tenen 30 anys s'és molt romàn­tic, les coses es veuen diferent. Els antics de la fàbrica vam treballar

molt per assolir unes millores so­cials que es van anar aconseguint. Kn tinc un gran record, perquè em van ajudar molt. Km va servir per autoinstruir i per autodisciplinar-me. - Parlant de disciplina, veiem que vostè quan era jove es va allistar a l'exèrcit? - Sí, a la legió hi vaig estar cinc anys i em vaig llicenciar de sar-gent. Es una etapa també mera­vellosa. Kn vaig aprendre moltes coses, la sinceritat, l'autodisciplina, la generositat i el companyonis-me. Al llarg de la meva vida m'ha servit de molt. Hi ha coses que s'han de saber perdonar, i a canvi, mai oblidar, perquè si es fa, po­dríem caure en l'error, i això és do­lent. S'ha d'aprendre, però per­donant, sempre.

- Vostè s'ha tirat mai amb para­caigudes? - Sí, tinc 32 salts, l'àguila de 25 salts. Jo vaig fer l'escola tic para­caigudisme a Alcantarilla i recordo que el primer salt va ser caòtic per­què quan me'n vaig adonar ja era a baix. Kl segon salt cm va passar igual. A partir del sisè ja va ser di-

Gtibriel Ruiz va treballar en la construcció del Metro de Barcelona F: X.L.

ferent. l 'n silenci impressionant. Ara quan ho veig a la tele recordo el silenci que hi ha allà dalt. Si po­gués ho faria una altra vegada. - Quin paper té la família a la seva vida? - Tot. Tinc cinc fills que són a Se­villa. Kls meus pares em van en­senyar que s'ha de ser respectuós. Kls fills em van dir que volien anar a Sevilla. Però vénen amb fre­qüència aquí a Sant Cugat a veu­re'ns. Ks diu que la distància allu­nya. Kn el meu cas m'ha acostat més als meus fills. Kls néts mol-tíssimes vegades em parlen en ca­talà, i viuen allà. 1 en dono fe. Quan vénen aquí em quedo me­ravellat perquè a qualsevol perso­na que els parla en català li respo­

nen en un 75% dels casos. - Quin va ser el principal obsta­cle a l'hora d'integrar-se a Ca­talunya? -Cap . Nosaltres des que som aquí estem practicant el bilingüisme. Mira: m'estàs parlant en català i jo estic responent en castellà. Això vol dir que per respondre't haig de saber què m'estàs dient. No hi ha imposicions.

- Quina és la festa que més li agrada de les que celebra eJ CPA? - Kl dia d'Andalusia perquè ens recorda que hem de seguir enda­vant. La seva gent, amb il·lusió i humor, transmeten saviesa.

'(.lisfui^' • V i/n/ iis dilluns de J.l it *4h

i lis tlhiillilrs il lis 14 li ,i RSCfVMFM)

Les preguntes de La Veu

•On aniran quan els locals del Centro Popular Andaluz »> ti­rin a terra? No, no, no. Aquest és un procés que portem des de fa uns tres anys. Nosaltres no tenim la idea d'anar-nos-en, però hi ha un pla urbanístic que entenem que ens afecta. Ara estem mantenint converses, com ja vam fer amb l'anterior alcalde, i les negocia­cions van per bon camí. És clar que hi ha una cosa que se'n diu consens, harmonia pel que fa a ser cívic. Cal ser persones, en­

tendre certes postures i com­prendre'ns mútuament. De mo­ment no tenim cap problema. •Si es veritat que se senten an-dahiMB-santcugatenc», com és que mai parien en català? M'he fet moltes vegades jo mateix aquesta pregunta* Quan vaig arribar a Catalunya ho vaig intentar, però per l'ac­cent no anava gaire bé. Però com que hi ha una cosa que se'n diu Constitució i s'han <de respectar tant el català comet castellà...

Les Proves

\1 \<;Í>\ MÉNDEZ

- Per tal de comprovar el seu-grau de coneixement del ca­talà, se li va fer passar un petit examen de traducció del català al castellà i a la inversa. De 14, només en va traduir bé 3. - Tenint en compte la seva pas­sió pel cante, se li va fer inter­pretar l'himne d'Andalusia i EJs Segadors (que no es va atre-yiracaraar). Finalment, va can­tar una cançó d'humor de l'exèrcit.

"Els catalans són educats i meravellosos"

JORDI RAMOS

-Sant Cugat -

- Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de tlir un ad­jectiu: -Justo Molinero: Divertit. -La Feria de Abril: F.splendomsa. -Antonio Machado: Poeta. -Jesús Gil i Gil: Alcalde de Maríiella. -Matías Prats: l'n'rcersal. -Lopc de Vega: Clàssic. -Ràdio Sant Cugat: Meravellosa. -Felipe Gonzàlez: Polític. -"N'adie conoce a nadie": No to vist la pel·lícula.

-Berta Rodríguez: Regidora de l'A­juntament de Sant Cugat. -Lluís Recoder: Alcalde. -Cantores de I lispalis: Un gran grup musical. - "Viva el Betis nianque pierda"? -Ks l'afició del Betis. - Es bilingüe? -No. - Com són els catalans? -Doncs...meravellosos i educats. - Per què creu en Déu? -Perquè sóc catòlic. - Es tolerant? -Sí, i tant. -Què és la hipocresia? -Doncs és el contrari de...ü sigui, és allò que es diu contrari d'alló que es pensa. -Què és l'amor? -La vida. -Es considera conservador o tra­dicional? -No. Sóc progressista. -La vida és dura? -Segons com es vulgui interpretar la vida. -Què hi farem? -Veure les coses com són. i en fun­ció de com vinguin, doncs ja ac­tuarem. -Sant Cugat o Sevilla? -Les dues. -Góngora o Qiievedo? -Eh dos. -Digui el nom d'algú a qui hagi perdonat però no oblidat? -Doncs...és difícil respondre la pre­gunta. -Per què alimenten tant els ci­grons? -Perquè són molt nutritius. -Què faria si K toqués la loteria? -Doncs, mira, el primer que faria seria creure-m'ho. Després parar-me, reflexionar què necessiten la meva família i els més pobres. No és que els donés tot el que guanyés, però alguna cosa si que els donaria.

L'has de sentir ^0'iM.9WMW&SMMíMW^$^^HSKKU^iiMK9t-.

| | frfilW

RÀDIO SANT CUGAT

EIS4CANTONS

Comarca Divendres. JH d'abril del 2000 23

S a b a d e l l

Desestimada la denúncia

contra Gas Natural per

la seva contractació Kl Tribunal de Defensa de

la Competència (TDC) deses­tima la denúncia interposada per la Cambra Oficial de Co­merç i Indústria de Sabadell contra l 'empresa Gas Natural de Sabadell per una presump­ta conducta abusiva en les con­tractacions amb els clients in­dustrials. La sentència, però, alerta els monopolis legals com Gas Sabadell que han d'actuar amb més transparència.

La resolució posa fi al litigi entre la Cambra de Comerç de Sabadell i Gas Natural , tot i que el Servei de Defensa de la Competència va informar al Tribunal que les conductes de l ' empresa d e n u n c i a d a sem­blaven abusives, i que el pre­sident del Tribunal, el Magis­trat Joan Petitbó, ha formulat un vot particular a la sentència majoritària.

La Cambra de Comerç de Sa­badell va presentar el 29 de ju­liol de 1997 una denúncia da­vant el Servei de Defensa de la Competència per en tendre que Gas Natural infringia la llei en exigir als clients indus­

trials un pagament a compte i apujar els preus abusivament.

Fil cas és q u e Gas Natura l exigia als clients amb tarifa in­dustrial, fins al 21 de maig de 1994, un pagament a compte equivalent a 15 dies de factu­ració, quan la resta de proveï­d o r e s d e s u b m i n i s t r a m e n t energètic utilitza sistemes de facturació diferents.

La Direcció General del De­partament d'Indústria i Ener­gia de la Generalitat de Cata­lunya va negoc ia r a m b Gas Natural, i l 'empresa va canviar el s is tema de facturació per oferir-los tres possibilitats de facturació, una de les quals ja no contemplava el pagament anticipat.

Tot i que la resolució admet que Gas Natural té una posició de domini al mercat, ja que les empreses que utilitzen gas en els seus processos productius només poden contractar el ser­vei amb l'empresa per no exis­tir cap altra companyia sub­ministradora, creu que aquesta no ha comès cap abús de do­mini. /Intra-ACN

C a s t e l l a r

T e r r a s s a

Jutjada per agressió en

un atac de gelosia

El fiscal ha demanat 8 anys de presó per a una veïna de Terras­sa que va intentar matar el marit de la dona amb qui havia con­viscut durant cinc anys, en un atac de gelosia.

Kl judici s'ha celebrat aquesta setmana a la secció sisena de l'Audiència de Barcelona i la pro­cessada. Josefa A.C.. ha dit no re­cordar res dels fets perquè esta­va molt afectada per la separació de la seva companya sentimental.

La defensa, que demana un ex iment per en tendre que la dona estava ofuscada en el mo­ment que va cometre l'agressió, es basa en un informe mèdic que assenyala que podria haver so­fert un brot esquizofrènic el dia dels fets.

El fiscal, que també reclama una indemnització de 325.000 pessetes per les lesions i seqüe­les que va sofrir la víctima, i cinc anys de prohibició d'acostar-se al seu domicili, l'acusa d'un in­tent d'homicidi.

Els fets van passar el 17 de de­sembre de 1999, quan la proces­sada va presentar-se al lloc de tre­ball d'una veïna de Terrassa, a l'empresa Foment, a la carretera de Martorell de la localitat valle-sana.

Segons ha explicat durant el ju­dici un dels treballadors, la dona estava molt excitada i no feia més que demanar per parlar amb una de les empleades de l'empresa. que és l'esposa de la víctima. /In­tra-ACN

Martínez ti la /orla rli puntuí I OH) Intuí- \(.X

Un col·lecionista exposarà 1 2 . 0 0 0

articles sobre la Coca-Cola El col·leccionista de Castellar

del Vallès, Antonio Martínez, exposarà més de 12.000 articles relacionats amb la marca Coca-Cola a la setzena edició de Fi­rantic, la mostra d'antiquaris, brocanters i col·leccionistes que se celebra a Sant Fruitós de Ba­ges i que enguany es farà del 28 d'abril a I'l de maig. A més de les peces de Martínez, a la mos­tra també s'hi podran veure les ampolles que edita la marca per

celebrar esdeveniments impor­tants com la celebració d 'uns Jocs Olímpics o un Mundial de Futbol. A l'exterior del recinte de Firantic, que s'instal·larà al pavelló poliesportiu de Sant Fruitós, s'hi col·locarà un dels camions que Coca-Cola utilit­zava a principis de segle per re­partir les seves caixes i ampo­lles. Antonio Mart ínez és un treballador de la fàbrica d 'em­botellament que Coca-Cola té a

Catalunya, tot i que la seva afi-ció per col·leccionar objectes de la marca va començar als anys 70, abans que comencés a treba­llar en aquesta empresa. La seva col·lecció, que consta d 'unes 12.000 peces, és una de les mi­llors d 'Europa sobre la marca dels Estats Units. Antonio Mar­tínez ha exposat la seva col·lec­ció sobre Coca-Cola a Barcelo­na, Reus, Mataró i Olot, entre altres poblacions. /Intra-ACN

M o l l e t

Pressumpta estafa a

un locutori de Telefónica

La Guàrdia Civil ha detingut a Barcelona cinc ciutadans pa­kistanesos com a presumptes membres d'una banda que hau­ria estafat uns 19 milions de pes­setes a Telefónica a través d'uns locutoris instal·lats a Mollet del Vallès i a Barcelona, Tarragona i Salou.

Els acusats haurien contractat diverses línies telefòniques per a sis locutoris ubicats en locals llogats per persones o empreses amb identitat falsa a nom de ti­tulars que ho desconeixien men­tre que els beneficis s'obtenien al Pakistan.

Les línies eren ateses per ciu­tadans pakistanesos que feien trucades a un locutori del Pa­kistan regularment per tal de

posar en contacte un resident pakistanès a Catalunya amb el seu país d'origen. Els presump­tes autors de l'estafa contracta­ven el servei "trucada a tres" de manera que el locutori de Bar­celona o Tarragona posava en contacte els dos països.

El client resident a Catalunva pagava les trucades al locutori del Pakistan mentre Telefònica no podia cobrar les trucades per­què els presumptes delinqüents abandonaven els locals llogats abans d'efectuar-se el cobra­ment.

La Benemèrita també ha de­tingut a Salou a Alik M., de 29 anys. L'operació de la Guàrdia Civil resta oberta i no es descar­ten més detencions. /Intra-ACN

Rabí

Tres mesos d'arrest a un jove per estafa

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a tres mesos d'arrest un jove de Rubí que va estafar un altre noi en vendre el seu or­dinador a una botiga de pro­ductes informàtics en comptes de rcparar-li.

Els fets van passar el 1996, quan el jove, que tenia 17 anys d'edat, va fer amistat amb un altre noi i li va fer creure que era tècnic en ordinadors. La víc­tima li va demanar un pressu­post per fer unes ampliacions en l'equipament informàtic que tenia.

El processat va quedar-se la màquina de la víctima i, des­prés de tancar un pressupost de 41.500 pessetes, se'n va apro­piar de 15.000 a compte del to­tal. /Intra-ACN

24 Societat ELS/CAIYIUNS Divendres. _'<¥ d'abrildel' JiW

m n

UN ESPAI PER APRENDRE

Els alumnes de secundària de Sant Cugat tenen aquests dies Foportunitat de consultar la major part de la

informació que ja es va presentar al Saló de PF.nsenya-ment de Barcelona. Sense sortir de casa, tots aqeulls que ho vulguin poden informa-se sobre les diferents opcions

i tipus d'estudis que poden fer en un futur.

Pàgina 16 FOTO: XAXl I.ARROSA

PETIT FOC AL CARRER

SANT RAMON

Diumenge a mig matí es va calar foc a u na furgoneta guardada a l'eixida de Can Campaner del carrer Sant

Ramon el foc va ser ràpidament sufocat per una dotació dels bombers Sant Cugat

FOTO: MONTSE SANT

SANT JORDI ENTRE COBERTS

Els socis del Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol no es van voler conformar amb la tradició dels llibres i les

roses. Per això van avançar la festa un dia i van celebrar un dinar esplèndid a La Unió Santcugatenca

per commemorar la diada del patró de Catalunya.

Pàgina 17 FOTO: EDUARD FARINYES

CORRE LA CERVESA PER L'AUDITORI

El 'l'eatre-Auditori es va transformar per unes hores, dimecres passat, en la porta de facturació d'un

improvisat aeroport, gràcies al rodatge d'un espot televisiu d'una popular marca de cervesa, anunci que

els santcugatencs podrem veure en breu.

FOTO: XAVI I.ARROSA

ELS/C4IYroNS Divendres, >>i d'abril del2000 Societat 25

n

L'ESTÈTICA DE LES MATEMÀTIQUES

L'any internacional de les matemàtiques s'ha celebrat a Sant Cugat amb una iniciativa dels alumnes de FIES Angeleta Ferrer. Un total de 960 globus van servir per reproduir

diverses figures matemàtiques que, per un dia, van convertir el pati del centre en un espai dedicat a la ciència.

FOTO: XA VIF ARRÒSA

LLIBRES DE PASQUA

La diada de Sant Jordi del 2000 ha estat de les més especials dels darrers anys. No només pel fet que caigués en diumenge, sinó que era el darrer de la Setmana

Santa. Malgrat tot, les llibreries santcugatenques no van faltar a la cita i centenars de persones van sortir al carrer per viure la festa entre llibres i roses. Fa diferència més important, més concentració de públic al matí que a la tarda

Pàgina 17 FOTO: EDUARD FARINYES

EL TEMPS NO PASSA

Algunes tradicions centenàries continuen encara vives a la nostra ciutat. Acompanyades de les típiques faixes i

barretines, les caramelles van ompir un any més els carrers de Sant Cugat de música, història i tradicions.

Pàgina 18 FOTO: EDUARD FARINYES

T^-els mobles

corre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS I CANTONS

C e l e b r a c i ó

La Coordinadora compleix un any La Coordinadora d'Entitats Esportives celebra amb èxit el seu primer aniversari

Dimecres vinent la Coordinadora d'Entitats

Esportives de Sant Cugat compleix un any

des que es va crear el 3 de maig del 1998.

Després d'unes 25 reunions, la plataforma

toni Pérez, que ha acomplert "tots els ob­

jectius" que s'havien proposat. Pérez també

ha assegurat que la plataforma esportiva té

un futur prometedor i que espera que "sigui

local". En àmbit intern, una de les dates que

més es recorda amb entusiasme és el 27 de

setembre del 1999, quan els prop de vint pre­

sidents que formen part de la Coordinadora

plines van oficialHzar la plataforma. Llavors en

va ser escollit president Antoni Pérez. D'al­

tra banda, la primera aparició en públic de la

Coordinadora d'Entitats va ser el 27 de no-

esportiva considera, segons el president, An- el conducte de reivindicació per a l'esport provinents de molts diversos esports i disci- vembre, a la Festa de Tardor.

Al ix I.oi·i.x - Sant Cugat -

I ,a ( ioordinadora d'Entitats Es­portives de Sant ("ugat celebra dimecres el seu primer aniversa­ri des <|iie el 3 de maig; del 1999 un grup de presidents de diversos clubs locals es trobessin per de­batre la situació actual de l'esport santeugatenc. D'aquella primera reunió ja es van extreure dues conclusions prou significatives. La primera, exigirà l'Ajuntament un canvi d'actitud per una man­ca d'una política esportiva muni­cipal definida, i la segona, la rei­vindicació de la construcció de noves instal·lacions esportives mu­nicipals, així com l'arranjament urgent d'aquells equipaments que mereixien una revisió immediata.

I )es de llavors, la plataforma es­portiva s'ha reunit pels volts d'u­nes 25 trobades de treball, que signifiquen dues sessions per mes i sempre a la Penya Blaugrana Sant Cugat. Antoni Pérez, presi­dent del Patí I loquei Club Sant Cugat i també de la Coordinado­ra d'Entitats, ha passat balanç al primer any de la plataforma des­tacant que "a nivell esportiu, con­sidero que el naixement de la Co­ordinadora és una de les coses més interessants que s'han produït en l'últim any al nostre municipi. 1 lem acomplert amb escreix els objectius inicials que ens havíem marcat". Prop de vint presidents de diferents esports de la ciutat van agrupar-se per vetllar pels in­teressos de tots els clubs locals. Pere/, ho ha definit "com un punt d'unió" de la gent de l'esport sant-cugatenc.

Ningú els aturarà, perquè pensen continuar exigint el que els per­toca. En aquest sentit, el presi­dent de la Coordinadora d'Enti­tats ha confirmat que espera i desitja que "la plataforma espor­tiva duri molt de temps i que sigui el conducte de reivindicació per a l'esport local", 'lots els clubs que

l'integren estan disposats a arribar allà on calgui i en aquesta línia An­toni Pérez assegura que pensen "continuar exigim a l'Ajuntament unes mínimes instal·lacions es­portives municipals que no tenim. Tan sols és el que es mereix la po­blació de Sant Cugat perquè si no té uns equipaments adequats, di­fícilment podrem practicar un es­port amb dignitat i qualitat". Pé­rez ha anat més lluny quan ha explicat que "els clubs esportius són un mitjà perquè els joves fa­cin esport i un mitjà que integra la gent".

Dates que cal recordar

Després que el 3 de maig del 1898 naixés la Coordinadora d'En­titats, la següent data que fa re­ferència directa a la Coordinadora és el 11 de setembre del 1998, quan la plataforma es va oficialit-zar. La Coordinadora va escollir per majoria absoluta Antoni Pé­rez com a president. D'altra ban­da, van completar la junta directi­va J a u m e Espina com a vicepresident, Enric Tomàs com a secretari i finalment, Carles Castro com a tresorer. La resta de clubs que van signar els estatuts en són entitats fundadores. Aquest cos directiu podria continuar dirigint-la si així es decideix el setembre.

Posteriorment, el 5 d'octubre va ser la primera de les tres reunions que l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recodcr. ha mantingut amb la pla-taf< irma esportiva. I .es altres dues \ an ser el l> de desembre quan el consistori \a presentar-los el nou pla d'equipaments esportius, i el 15 de febrer, en la tercera i fins ara última tn >bada. I A\ plataforma tam­bé s'ha reunit en tres < icasií ms amb tots els partits de l'oposició. La cita més important d'aquestes va ser cl '1 de març.

Per acabar, la Coordinadora es va presentaren públic per prime­ra vegada a la l'esta de ' 1 ardor, que va tenir lloc el 11 de novembre.

La Coordinadora d'Kntitats Esportives de Sant Cugat ha fet un treball extraordinari FOTO: XAVl LARROSA

Antoni Pérez: "VaL·alde no ha complert el seu compromís i això no em sembla correcte"

* wEi febrer, falcalde Lluís Recoder va agafen «1 compro­mís amb la Coordinadora d'En­titats Esportives que ens con­vocaria en una reunió abans que presentés públicament els pres­supostos. No ho ha complert i això no em sembla correcte'*. Amb aquestes paraules, Ar*to» ni Pérez, president de te Coor- -dinadora d'Entitats Esportives» ha expressat cl malestar de ía plataforma, que per segona ve­gada s'ha sentit enganyada des­prés que a mitjans de març el regidor d'Esports de l'Ajunta­ment . Jaume Tubau, els pre­sentés el nou projecte d e la rambla del Celler, sense d e -

I manar cap tipus de consell a la j plataforma. Pérez ha ressaltat, a i més. que "han estat els matei-i \os Recodcr i Tubau q»i no s'­

han cansat de repetir que la

Coordinadora d'Entitats és l'ú­nic interlocutor vàlid. Han pas­sat de nosaltres".

La reacció d'Antoni Pérez no s'ha fet esperar després que el 19 d'abril, un dia més tard de la presentació del nou equip de govern , es donés a conèixer t ambé el projecte de pressu­postos municipals per a l'any 2000, que serà de 9.500 milions de pessetes. D'aquests 9.500 mi l ions , 2.200 (un 2 0 ' / del pressupost general> es destina­ran a inversions. Dels 2.200 mi­lions d'aquest pla d'inversions, 230 (que significa el 10% d'a­quests 2.200 milions) estaran reservats a la construcció i arran* jament d 'equipaments espor­tius municipals per a la ciutat.

Pérez ha estat del tot clar a l'hora de valorar aquesta xifra de 230 milions: "Sincerament,

trobo que és una xifra ridícula, sobretot en un àmbit, l'esportiu. en què fa quinze anys que no s'hi ha fet res. Amb aquesta par­tida no farem res. La majoria de les instal·lacions són ridícu­les".

D'altra banda, la plataforma esportiva tampoc no s'explica amb aquesta mesura el fet que al seu moment Lluís Recoder afirmés que la inversió número u seria per a instal·lacions es­portives municipals i que una de les seves cinc prioritats po­lítiques fos potenciar l'esport local.

El president de la plataforma esportiva espera que Alfredo Bergaa (PP), que a partir d'ara compartirà la carpeta d'Esports amb Tubau, "treballi seriosa­ment , amb imaginació i em­penta*.

U S íCANTONS Divendres. 18 /fabrilrlíl >iW Esports 27

V o i & i b 0 I

Gerard Zato és el nou tècnic del sènior femení del CV Sant Cugat Lentrenador ja havia estat al club fa quatre temporades

Al.KX LÓI'KZ -Sant Cugat -

L'entrenador barceloní Gerard Zato és cl nou tècnic del sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat per a la propera temporada. Així ho ha confirmat el president del CV Sant Cugat, Carles Cas­tro, a E L S 4 CAN TONS, després

que en els darrers dies arribés ja a un acord definitiu amb el que a partir de principis de juny co­mençarà a treballar amb el seu nou equip. Zato no és cap desco­negut al CV Sant Cugat ja que fa quatre campanyes havia integrat el cos tècnic de l'entitat com a en­trenador del llavors juvenil "A" femení, quan el sènior femení mi­litava a la Divisió d'Honor. Des de la seva marxa del club santcu-gatenc, el nou responsable del pri­mer equip femení ha estat durant dos anys director tècnic i entre­nador del juvenil femení del CV Winterthur Barcelona i aquesta mateixa temporada ha estat en­trenador del SESE femení, que s'ha classificat per disputar la fase

d'ascens a Primera Nacional. Carles Castro ha valorat la im­

portància en la contractació de Ge­rard Zato explicant que "és una persona que coneix el club i que està experimentada en el món del voleibol des de fa un grapat d'anys. EI més important -asse­gura Castro-és que creu en el pro­jecte i en el futur del CV Sant Cu-

Zoran Nikolovski deixa de

ser el director tècnic del club

i tècnic del sènior femení

per centrar-se en la base

i en la línia masculina

gat i q u e li fa molta i l · lusió entrenar el sènior femení".

El fins ara director tècnic del club i entrenador del sènior fe­mení, Zoran Nikolovski, deixarà de desenvolupar aquests dos càr­recs per centrar tots els seus es­forços a treballar i potenciar a fons els equips que participen als Jocs

Esportius Escolars. Nikolovski comptarà amb el suport i la col·la­boració de la capitana del sènior femení, Maria Tortosa. Tanma­teix, Nikolovski i Tortosa també seran els responsables del Pla 2001, un programa esportiu de la Dipu­tació de Barcelona que vetlla en la recerca de futures promeses. D'altra banda, Zoran Nikolovski serà l'entrenador del juvenil i sè­nior masculí del club. També es treballa en aquests moments en la creació d'un cadet masculí i un segon sènior femení. El CV Sant Cuga t t indrà la campanya 2000/2001 un total de nou equips, dos més que aquesta temporada.

Una decisió estudiada

Carles Castro ha volgut deixar molt clar que en cap cas es pot par­lar d'una destitució de Zoran Ni­kolovski com a entrenador del pri­mer equip femení. El tècnic croat havia dirigit l'equip en les últimes quatre temporades. El mandatari santeugatenc ha explicat que a par­tir d'ara no existirà la figura del di-

Carles Castro també na ercaneat el retorn de Carlota Santamaría FOTO: X.L.

rector tècnic smo que es crearà un staff tècnic integrat per sis entre­nadors i dos membres de la junta directiva. De moment, però, tan sols han estat confirmats cinc tèc­nics: Gerard Zato, Zoran Niko­lovski, Branko Draganic, i les ju­gadores del sènior femení Maria Tortosa i Montse Carvajal. Carles Castro ha dit que amb aquesta de­terminació el que busca l'entitat "és que cada un dels entrenadors treballi en una mateixa línia de treball" i ha afegit també que "no ha estat una decisió salomònica, sinó meditada i parlada amb tots els entrenadors". El president santeugatenc ha recalcat sobretot que no es tracta "de cap destitució

de Nikolovski" entre altres coses "perquè es manté en la nostra lí­nia de futur".

La setmana vinent, el club té la intenció de contactar amb algunes jugadores per oferir-los la renova­ció, mentre que al llarg del mes de maig l'entitat santeugatenca donarà la baixa a aquelles jugado­res amb les quals no compta la pro­pera temporada. Per contra, Cas­tro sí que ha confirmat que Carlota Santamaría, que aquesta tempo­rada ha jugat a Divisió d'Honor amb el Winterthur Barcelona, tor­narà a jugar al Club Voleibol Sant Cugat.

Demà, el CV Sant Cugat juga un amistós amb el SESE.

o t o c i c l i s m e

Rubén Xaus és envestit en la primera cursa del mundial i tan sols pot acabar el 23è

Au-x" I.ori.x - Ptiillip Island / Sant Cugat -

Rubén Xaus va finalitzar en 2.\i posició de 3(t pilots en la prime­ra prova del ('.ampionat del Món de Supersport. que es va cele­brar al circuit australià de Phillip Island. L'actuació d'aquest pilot de motociclisme santeugatenc va estar supeditada a l'envesti­da que va patir a la vuitena vol­ta de la cursa quan el pilot aus­tralià Andrew Pitt el va envestir i el va obligar a passar per boxes. Aleshores, Xaus encapçalava la primera posició. Des d'aquest mateix moment, el fet d'haver perdut dues voltes des de la seva

arribada a boxes va provocar que el pilot local ja no pogués assolir la primera plaça, tal com ho es­tipula el reglament. A més, cl santeugatenc havia aconseguit la po/e en les voltes cronometrades. Després que Rubén Xaus pas­sés per boxes, la carrera va ser sus­pesa a causa de la pluja per rei-nic iar-se més ta rd . A par t i r d'aquest moment, cal destacar la gran actuació del jove pilot de 22 anys, que tot i sortir en l'últim lloc de la graella de sortida va fi­nalitzar pr imer amb un gran avantatge respecte al segon pi­lot.

La nova motocicleta Ducati 748 RS va respondre a la perfecció,

Rubén Xaus no va tenir gens r/e sort fet que fa pensar amb optimisme de cara a les onze curses que en­cara resten per disputar-se en aquesta edició del Campionat del Món de Supersport.

Objectiu: el títol

Malgrat la mala sort que ha pa-

en la primera prova del mundial de Súper. tit Rubén Xaus en aquesta pri­mera cursa del mundial, l'objec-tiu continua sent sense cap tipus de dubte assolir el títol en el que serà la seva segona campanya al mundial d'aquesta disciplina.

Una setmana més tard de cór­rer la primera prova a Phillip Is­land (Austràlia), Xaus competirà

port l·iílU: b.DCARD l-ARINYES aquest diumenge a Sugo, al Japó, convençut que aquesta vegada la sort sí que estarà del seu cos­tat. La segona part de la cursa de diumenge així ho fa pensar. Des­prés de prendre part en aquesta segona cursa, Xaus ho farà en nou proves més, entre les quals una a València, el 25 de juny.

GASOIL Ports gratuïts

Tel, 93 580 77 62 C: s*\ .Sr ^\ V ^ \

Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial

28 Esports E L S í C A N T O N S Dijous. 20 d'alml del 2000

H o q u e i p a t i n s

El Patí Hoquei visita el Juneda molt conscient de la importància de guanyar

Els de Lluís Sdnchez són a només dos punts de l'ascens de categoria

AI.KX I.OIM:/

-Sant Cugat-

El sènior masculí del Patí Ho­quei ('.lub Sant (innat visita, quan falten tan sols quatre jornades per­què finalitzi la Lliga al grup "A" de Primera Catalana, la sempre difícil pista del (il I Juneda, cinquè classificat a tres punts del conjunt que entrena Lluís Sànchez. Lis santeugatencs estan del tot obli­dats a imposar-se en aquesta jor­nada si volen continuar disposant d'opcions per lluitar per assolir la segona plaça, que també dóna l'as­cens a Primera Nacional Catalana. Ara mateix, els vermell-i-negres són tercers amb 38 punts, a tan sols un punt del segon, lloc que ocupa el CP Monjos. El CH Ju­neda, que a l'anada va perdre al pavelló municipal per 6 gols a 4, és cinquè amb tres punts menys, més concretament amb 35 punts. El principal adversari en aquests moments del Patí Hoquei és el CP Monjos, que aquesta jornada ha de defensar la seva condició de segon al campionat a la no fàcil

h.l' \hnoi nuíMidi dilI'l I SantCugattéla possibilitatd'assolir el'segon astein tomeiutiu l·()l() h.Dl'ARD FAR1NYES

pista de L'Hospitalet CH, novè amb 23 punts.

En les últimes quatre jornades de Lliga, el sènior masculí ha d'a­frontar el calendari següent: a fora amb el C H Juneda, a casa amb l'Aiscondel Vila-seca, vuitè amb 25 punts, a fora amb L'Hospita­

let CH i, en la darrera jornada de Lliga, a casa amb el CP Calafell, penúltim amb 14 punts.

En canvi, el CP Monjos té com a compromís més difícil el que ha de disputar en la penúltima jor­nada a la pista del Vilafranca, quart amb un punt menys que els sant-

cugatencs. Quant al sènior femení que di­

rigeix Santi Roca, juga aquesta jornada a la pista del Congrés "B". Quan falten quatre jornades per­què acabi el campionat són ara per ara en zona de promoció d'ascens a Primera Catalana.

Hoquei herba

El Júnior femení visita el tercer, la Reial Societat

A.L. - Sant Cugat -

L'equip femení d'hoquei herba del Júnior ho tindrà molt difícil aquest cap de setmana trencar amb aquella estadística que diu que el conjunt santeugatenc no guanya un partit de lliga des del 24 d'octubre, quan va imposar-se a la pista de la l'niversitat d'Ala­cant. Les de Núria-Olivé visiten la Reial Societat de San Sebas-tiàn, terceres a la classificació a cinc punts del líder, el Club De-portiu Terrassa.

El Júnior ocupa ja des de fa un munt de jornades l'última posi­ció a la taula en zona de descens directe amb únicament 4 punts, a cinc punts de la salvació, plaça que ocupa ara mateix el RC Polo.

Les blau-i-negres tenen un ca­lendari més que difícil per salvar la Divisió d'Honor: de les cinc jornades que falten per acabar el campionat, el Júnior ha de jugar amb tres dels quatre equips que encapçalen la classificació.

I Ràdio Sant Cugat Autocugat

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS

PH SANT CUGAT (masc.) Pol Carulla 44 Ruben Munoz 41 Gonzalo Munoz 21

PH S A N T C l ' G A T (fem.) (iarla Sariol 26 Maria Rosa Tamburini 20 Mònica Vidal 18

HOQUEI HERBA

JÚNIOR (fem.) Júlia Menéndez Gina Abelló Luci López

JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre Rickí Ruiz

T>

Ió 13

16 13

Borja Campos 11 HANDBOL FUTBOL i

Charli Patllé 11 UE SANI'CUGAT SANT CUGAT Armand Mora 26 Francesc Bayo 38 Albert Rovira 24 Nando Zamora 29

FUTBOL SALA Juanjo Gonzàlez Eloi Safont Pere Antich

24 24 11

Joan Colell 18

WIN TERTHURSANT CUGAT PB SANT CUGAT (fe m.) Javi Ramírez 16 Laura Gallego 37 Xaloc Rion 15 BÀSQUET Laura Martín 30 Josep Gonzàlez 15 Mònica Martínez 27 Javi López 14

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 22 Joan Reixach 19 Rafa López 13 José Luis Sànchez 13

MASJANERífem.) Klisabet Escrivà 33 (iristina Garcia 30 Maite Gómez 20

UE SANT C l ' G A T (masc.) Gerard Moreno 33 Toni Ballart 30 Pau Riera 28 Abraham Carreras 28

UE SANT C l ' G A T (fem.) Marta Puig 41 Mabel Méndez 21 Elisabet Baldrich 12 Núria Puigneró 1 2 Iúlia Villar 12

VOLEIBOL

CV S A N T CUGAT (fem.) Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí .^ Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26

CV S A N T CUGAT (masc.) Lluís Moreno 27 Sergio Martín 25 Jordi Piques 20

E1S i CAMIONS Divendres, 2H (Talml M 2000 Esports 29

i i i i i t i i i i i i i

FUTBOL

1a Catalana 17.00 Manresa-Sant Cugat (dg)

2a Regional 18.4Ó Barberà-La Farga (ds)

3a Regional 11.30 Terrassa-Júnior (dg) 12.00 PB Sant Cugat-San Lorenzo (ds) 12.00 Mira-sol-Les Fonts (dg)

Pref. Juveni l 18.30 Gramenet-Sant Cugat (ds)

2a Div. Juvenil Maurina F^gara-PB Sant Cugat Mercantil-Sant ( )ugat Júnior-Ca n'Oriach

1a Div. Cadet 11.30Sahadell-Jiínior<ds) 17.00 Rubí-PB Sant Cugat (ds) 16.30 Can F'atjó-CFT" Sant Cugat (ds)

2a Div. Cadet

11.30 Terrassa-Sant Cugat (ds) 17.45 PB Sant Cugat-Badia (ds) 16.00 Sant Cugat-Can Rull (ds) 10.00 Mira-sol-Ripollct (dg)

Preferent Infantil 18.00 Sant Cugat-Mataró (ds)

1a Div. Infantil 16.00 PB Sant Cugat-Cerdanyola (ds) BÀSQUET

2a Div. Infantil 15.00 Sabadell-PB Sant Cugat (ds) 09.00 Sant Cugat-Rubí (ds) 17.15 Josep M. Gcné-Mira-sol (ds) Júnior-Can Rull

l a Div. Aleví 12.00 Rubí-Sant Cugat (ds) 12.15 N. Terrassa-PB Sant Cugat (dg) 09.30 Sant Cugat-Ca n'Oriaeh (dg)

2a Div. Aleví 12.00 Júnior-Can Trias (ds) 11.15 PB Sant Cugat-25 Setembte (ds)

2a Div. Femení 12.00 Igualada-PB St. Cugat (ds)

FUTBOL SMIM

1a Nacional «A» 17.45 Èpic Casino-Olimpyc F. (ds) 12.00 Escola Pia-W. Sant Cugat (dg)

1a Catalana 19.00 LF Sant Cugat-Sant Jordi (ds)

2a Catalana femení 12.00 VE Sant Cugat-Sant Nicolau (dg)

3a Catalana «B» 19.30 Sant Cugat .<B»-Fscolapis (ds) 19.00 St. Cugat «A>-Ripollet (ds) 19.00 Alfa 5-l"K St. Cugat «B» (ds)

mntmoL Copa Catalana

19.30 l'K St. Cugat-Sant Martí (ds)

1a Catalana Juveni l 18.00 VE St. Cugat-Tarragona (ds)

l a Cat. Juvenil fem. UF. St. Cugat (descansa)

1a Catalana Cadet 11.15 Salle Bonanova-UE St. Cugat (ds

2a Catalana Cadet 10.15 VE, Sant Cugat-Montserrat (ds)

BOQUES PATINS

1a Catalana 19.00 Juneda-PH St. Cugat (ds)

Fèmines 11.15 C.ongrés-PH St. Cugat (dg)

Júnior 19.30 Roda-PH Sant Cugat (dsl

Juvenil PH Sant Cugat (descansa)

Infanti l 14.00 PH Sant Cugat «A-Caldes (ds) 17.00 Arenys-PH Sant Cugat «B» (ds)

Aleví 13.00 PH SantCugat-Centelles(ds)

Benjamí 16.00 Voltregà-PH St. Cugat «B» (ds)

Prebenjamí 12.00 PH Sant Cugat «A-Caldes (ds) 16.00 Cerdanyola-PH St. Cugat «C (ds) PH Sant Cugat «B» (descansa)

HOQUEI HERBA

Div. d'Honor femení Real Sociedad-Júnior

mmw^m m :mm mmmm m- m.

mmMíxmm*

BÀSQUET

Infantil femení Agora-Col. Tecnos (ds) Castellbisbal-UE Sant Cugat (ds)

Aleví masculí Pins Vallès-Sant Jordi "A" (ds) Santa Isabel-Regina Carmeli (ds) Joan Maragall-Pureza de Maria (ds) Pla Faneras-Pureza de Maria (ds)

Aleví femení 13.00 Avenç-Col. Carme (ds)

Benjamí

Pins del Vallès-M. Rubí (ds)

FUTBOL A~7

Femení 09.30 Júnior-Cavall Bernat (ds) 09.00 Ramon Llorenç-Agora (ds)

Aleví 09.00 EE Foiró «B»-Les Fonts «B- (ds) 09.00 Esc. Pia «A--EE Foiró «A. (ds) 10.30 La Farga-Schola «A» (ds) 13.00 Mira-sol-Viladecavalls (ds) Avenç (descansa)

Prebenjamí 10.00 Rubí «B»-Àgora «D» (ds) 10.00 Sp. Rubí-Sant Cugat «B» (ds) 11.00 Can Jofresa «B-St. Cugat -A» (ds) 09.30 Júnior-Sant Llorenç (ds) 13.00Àgora «B»-Bisbat d'Egara (ds) 12.00 Àgora «C»-Can Trias (ds)

FUTBOL SALA

Infantil Rubí Norte-Avenç (ds) Thau-Col. Balmes (ds)

Aleví 13.00 Ferran Cloa-Rubí Norte (ds) 11.00 Santa Isabel-Joan Maragall (ds) 12.00 Europa-Montserrat (ds) 10.00 Balmes-URE Les Planes (ds) 10.00 Rubí N. «B»-Liceo Politècnic (ds) 11.00 Joan Maragall-Pau Casals (ds)

FUTBOL d - 1 1

Infantil 09.00 Sabadell-Àgora (ds) 11.30 EE Foiró-Escola Pia (ds)

HANDBOL

Infantil Col. Carme «A—Arnau Cadell (ds) Centre Obert fm-Col. Viaró (ds) 11.00 M. Rubí-Leonardo da Vinci (ds) 11.00\riaró-Rubí(ds) 12.00 Ramon i Cajal fm-Ct. Obert fm (ds)

Aleví Pau Casals-Viaró (ds) La Floresta-Tone de la Llebre (ds)

Mans Unides

DONATIUS: "Caixa de Cata lunya" c te . n° 090200046502 o per in te rne t : www. laca ixa .es

Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Directe al Tercer Món

3WRV

Rubí

Granja-Panadería junto a ínstítuto

93 699 02 55

«rodi Papereria especialitzada • Fotocòpies

color i b/n • Fotocòpies plànols Plòters • Transmissió d'arxius

CADT per Internet

^ I I a ^ n ^ 4 ^ A N T _ C U ^ T _ TéT93*674 96 02 - Fax 93 674 63 ÏT

A/e: arpali@abaforum.es

ami IILLÜII?

Torrent de ïa Bomba, 14

Tel. 9 3 674 4 3 9 0

D I E T È T I C A

P&te. San, Ç

lel 93 674 00 60

RADIOTAXI , , , , „ SANT CUGAT

93 589 44 22 *-CSERVEI DIA I NIT

30 Esports H S * CANTONS Divendres, 28 d'abril del 2000

M:\mmm

P r i m e r a ( C a t a l a n a

Equip P J P C PE

Sani Amltcir .1.1 -- <> Itipilcr

Vilassar

1.1

U

IN

IS ,,

l'alaíruscll 12 I I . '. K'l».Mct ; i I s ' Cumcnct i i IS 0

IV-r.il nt.i t j 14 s

( crdans.'la n IS 4

Sjtitlv.ua 12 l i II)

\ i l j t 'r. ini.. i ! IS •1

Masnou i •• 11 '. 1' Matiimct n 11 > l'rai \: 12 s

Mimes., n 12 '. C.istclldclcl - u 9 1.1

\ínli.rr.i i : I I * C . i n n U c i i 10 7

\.,lls

l"U li Illa

" S

:« l 1

GF GC Punta

I -a propera (30 d'abril): Gramcnct-Perelada; Andí >rra-( Castelldefels; Sant Andrcu-Pobla Mafumet; Igualada-Gra-nullers; Mantesa-Sant (.uf,at; Santboià-Pa-lafrugcll; Cerdanyola-Valls; Ripnllet-Júpi-ter; \Ïlafranca-Prat: Vilassar-Masnou.

S e g o n a R e g i o n a l

G R I T 5

Equip l ' J PC

|. .'.cl.llil 25 28 18

Til ini. i l». J ' l H.

H.llllCI.1 J ' l 17

1... l'I.lll.ld., 28 IS

Ma.irin.i 29 11

1., ram» 2 ' ) 1.1

l l · in Rull J 1 ' 11

Caidcs J ' i I I

Sal.ulcll 29 10

Hadia j ' i I I I

Lumen 2s 11

l l u m J ' i I I

I...111 W l l l 2s •' Ripollet 28

1 : .isrcll.il J ' l

1 ., K. I I , . I I I I . 28 ?•«.

Mil ku. in 2'< ,

GC P M I

41 57

44 55

4!- 54

50 S2

51 49

si 4o

7 2 tS

I ,a propera (30 d'abril); l.a RuniJnica-1.unien: Sabadell-Millena-n; Hatbetà-l.a Kanja: Badia-Ripollet; Cal­des- Tibidabo: Can Rull-Joventut 25; Cas-tellar-l.a Planada; Maiitina-l.lann; K. (icrdanvola-Joan W l l l .

Tercera Regional

G R l P 14

Equip PJ PG

Si \ndtcu 24 l'i

< j n l-'jrjii 25 18

Kul.i . 1 . I»

Mira-ralA. 2 5 18

Júnior 2 5 16

San l'cdtu 25 l.S

San Loren/o 27 IS

Montscrrar -4 14

Can Boada -5 I I

I Icpuiadorcs 25 ni

I.es I nms 20 i

R Llorens 25 6

( a m í Vell 24 4

l 'B Si. I . I V > I 3 0 I

l ' N l l C M , > _'

Sant (Juir/c .'4 1

9 1

711

ni :

II 26 2»

S4

47

u :

no

m

1:1

n :

La propera (30 d'abril): Montsetrat-Júnior; Camí Vell-Rubí; Sant Andreu-Ramon Llorens Sant (Juir/.e-Can Boada; Castellbisbal-Pucblo Nuem: PB Sant Cugat-San I.oten/.o; Mira-sol Adesa-Les Fonts: Can Fatjó-Matadepcrenc; San Pedro-I )eputadotes.

BÀSQUET

P r i m e r a ( C a t a l a n a

G R U P 2

Equip

Sani Pere

C i u p B a r n j

Andí n u

( I . Si. Cugat

SI Icrrassa

C N Icrrassa

Scd i sM

Robi

C \ Sabadell

PJ PG PP PF PC Punts

: s : : '. : is4 IOM 511

:s D 1 2001 isxs 47

:o7 I K'l

2 8 18 10 2 1 3 5 l'M>2 W>

_'7 IS V 1919 I7:. i 45

28 i s 11 177: 1769 4.1

28 i s 1.1 21)51 I9H1 4.1

28 14 14 : H S : 200.1 4 :

2X i : H. I·ISI, 1 « 411

L . C e r d a m o l a 25 1-' 1 •. 1*01 2IXL 40

l'MM 1971 40

1720 1800 l'I

:in.x .MHS vi

I M l l 'o l i IN

l . o ( i , i r s :n i : ii.

Caldes 28 II 17

Ripollet : s II 17

S j n t M e d i r 27 11 lo

Lleida 28 III IS

Sani Jordi 2* 4 -'4

l .a propera (30 d'abril): (INTcrr.issa-Sedis \ l jusa: Ripollet-Rubí l . (:etdan\ola-St'. Icrrassa; (Jrup Barna-I .leida: (:.ildes-l .os ( airts: (:N Sabadell-Sant Pete: \ndotra-Sant Medir, l ' E Sant C1i12.1t-S.1nt Jordi.

S e g o n a ( C a t a l a n a

G R l ' P 1 F e m e n í

Equip

< )kvi 27

L'Hiispiulcr 20

J,.sep Ions 27

San[|X:di>r Zh

(à.nstnnuMiis 20

M b n n . 1 27

\il ,Kks,ans., \- 27

Al'll 27

Sani Maní 27

Sant Nicolau 27

lESuCuf ia t 2 7

Sanr ( i e n a s i 24

P PC PF PC P u n t .

s 1727 1407 4')

22 4 1O07 121.1

l'I s 1S2I 1407

10 10 1217 1041

lí> III ISWi 1.1'»

14 1.1 1452 1400

14 1.1 14.17 1420

1.1 14 1220 1110 4(1

C.KSli 27 IS 14 I14K 1,120 40

Helk|«,rt 26 1.1 1.1 1212 1244 .10

11 II, 1.120 1410 .18

11 10 1.525 IS 52 .1*

\ i l adcsans .B- 20 12 14 1501 15.10 .IX

Martorell 27 0 18 I.1K4 15.14 V,

3 2 t 1211 1626 30

4 20 071 1270 2»

4*

40

42

41

La propera (30 d'abril): CKSB-Olesa; Sant Martí-Sant Gervasi: Viladecans «B»-L'Hospitalct; Santpedor-Martorell; Bellsport-Josep Fons; Vilano-va-Constfiictions; UF; Sant Cugat-Sant Nicolau; Vladeeans «A--APB.

P r i m e r a N a c i o n a l

G R D P C

PJ PG PC PP GF

La Koca

Les Corts

S a n i i d e ' l ' c i

l..iinin.kl..s

T r c s M a y o

Castell. ' .

Sant Ksrc\ e

C K i K C

\ a l ene i a

Houlils 20 0

C a s a Zl> S

I K Si .Cuiíut 2 6 8

Sant ( Ju i r /e 20 0

C a i d c d e n 20 4

20 10

20 lo

20 14

20 1 1

20 12

20 1 1

20 II

20 II

8 0.14

082 1 I .

2 15 70O

: n oi2

5 12 ol l l

4 14 0.17

0.18

M 5

007

001

58.1

088

718

0.1.1

0.14

055

1 17 6 8 0 7 + 7

1 10 507 708

2 211 012 004

24

24

2.1

21)

17

1.1

II)

Equip

Alfa 5

Sícotis

wmm $m* Primera Nacional A

GRl P 5

PJ PG PE PP GF GC Punta

: s : o .i : io.i 69 6 3

24 17 4 .1 115 64 55

l.a Almuill.

O l i ï n i i . r K

Corbera

La Ml.rua

I' In.li.rra

Tallers

Manresa

h u l i i s t r i c s C 24

Montserrat 25

C N Saliatlell 24

Hospi ta le t

K.il.i

t 12

4 1(1

24 0

24 8

8

24

l l i

lli

II)

II)

1.1

1.1

1.1

12

15

15

15

3 8

14

122

100

112

119

L a propera (29 d'abril): Manresa-La Almúnia; Síeoris-Indústries Garcia: Èpic Casino-Olimpyc Floresta; (!N Sabadell-Corbera: La Murga-Hospi-talet; P. Andotta-Rubí; Montserrat-'Fa-llers.

Primera Nacional A

G R U P 6

La I mon

Vilassar

Manasoi

llaliarCalala

\ t . SI. làtgitt

l lanelona

Kles .Clem

Cahra

I /Lsslop

Montsant

Llopart 1

CN Caldes

C l a u a

PJ PG PE PP GF GC Punta

81

2 4 13

24 12

24

24

4 4 1.10

.1 4 122 72

5 8 90 02

1 II) 132 124

2 1(1 110 9,1

2 10 108 92

4 II) 117 12.1

1 14 105 119

4 II 93 95

I 15 94 1114

4 1.1 11(1 124

1 15 108 150 2.5

5 14 91 144 17

2 IS 80 129 14

L a propera (29 d'abril): Babar Català (descansa); Barcelona-Vi-lassar; Montsant-Gràcia; Llopart 3-Ma-nacor; Elec. Ciem-Oalvià; Maxon-CN Caldes; La l 'n ión-Sam Andreu; L'Es-clop-W. Sant (Aipat.

••A..,I.M HOQUEI PATINS !^i :

Primera Catalana

GRl !P A

Equip PJ PG PE PP GF GC Punta

R e u s I V p , 25 22 1 2 140 00 45

Cl 'Mi .n j i . s 20 19 2 5 140 79 4(1

PII Si. Cugat 2 6 17 l 5 1 3 3 9 1 3 8

Vilafranca 2 0 17 . 1 0 121 75 17

Mollerussa 20 1.1 1 III 101 88

InaSi lusi 20 II 4 11 SI 70

Vila-scia 21. 12 I 1.1 90 89

Hospitalet 25 8 7 10 '»4 10.1

Marrinens 20 1(1 .1 1.1 92 118

Cornellà 20 9 2 15 84 105

Vendrell 20 5 5 10 79 10.S

L'KspkiEa 20 0 .1 17 82 H o

( i en io l e l Pla 20 0 2 18 7,1 100

Calafell 25 0 2 17 09 12.1

Vrlanosa 25 5 .1 17 los 17,1

L a propera (30 d'abril): I na Sant Just-Cotnellà; Vendrcll-L'Esplu-ga; Vilafranca-Vilanova; Calafell-Reus Dep.; Hospitalet-(ÍP Monjos; \ ila-seca-Martinenc: Juneda-PH Sant (aigat; Gcniol el Pla-Mo-llerussa.

Divisió d'Honor

Femení

Equip PJ PG PE

C l ) Icrrassa 1.1 12 1

SI 'V5I 11 II) 1

R. Sociedad 1.1 9 2

Sardinero 1.1 0 4

Club Campo 1.1

I n i c Ses illa 11

Club Kiíara 1.1

Polo 1.1

At. Terrassa 1.1

Júnior 13

GF GC Punta

01) 11 25

.15 « 21

28 IS 21)

20 10 1(.

14 15 12

15 20 9

17 .1.1 8

L a propera ( 3 0 d'abril): R. Sociedad-Júnior; Polo-liniv. Sevilla; Sar-dinero-Club de Campo; Terrassa-Club Ega-ra; At. Terrassa-San Pablo Valdeluz 51.

VOLESQl

Primera Catalana

F A S E D ' A S C E N S

Equip PJ PG PP SG SP Punta

C V S a m C u a M 2 2 0 6 I I

Llars M u n d c t 2 1 1 4 .1 .1

Badia > I 1 .1 1 .1

Olot - B . 2 0 2 II o 2

L a propera (7 de maig): Olot «B»-Llars Mundeq CV Sant Cugat-Badia.

EIS4CANTONS eis4c a n t o n § 11 g t s §Qjt cugat.com "el diari de Sant Cugat"

EIS4CANTON3

4 ^\ I Espectacles

Cultura Divendres, 18 d'abril del 2000 31

E s p e c t a c l e s

Crim al Teatre-Auditori Carles Canut dirigeix 'Crim perfecte\ una obra popularitzaria per AlfredHitchcock

' l 'OM MoNTKNKfiRO

- Sant Cugat -

I n important i popular home de negocis nord-americà viu una vida respectable al costat de la seva dona. I n dia qual­sevol una casualitat ta que des­cobreixi que aquesta té una re­lació sentimental amb un artista jove i atractiu... Aquesta és la si­tuació de partida que presenta Crlni perfecte, l'obra que pre­senta divendres vinent el Tea­tre-Auditori del Centre Cultu­ral, sota la direcció del conegut actor Carles Canut.

Crim perfecte va ser escr i ta l'any 1952, data també de l'es­trena a Londres. Amb tot, no va ser fins que es va represen­tar a Nova York quan va rebre l 'acceptació del públ ic , cosa que va portar r àp idament el text cap al c inema. Va ser el geni de la intriga Alfred Hitch­cock l'encarregat de dirigir el 1954 la versió cinematogràfica de l'obra de Frederick Knott. Amb Ray Milland i Grace Kelly

com a protagonistes, la pel·lí­cula constitueix un dels èxits més notables de la trajectòria del director anglès, al mateix nivell que La finestra indiscre­ta.

La que presenta d ivendres Carles Canut al Teatre-Audi­tori és. per l'actor, "una versió de l'obra centrada en els per­sonatges", com d'altra banda "correspon al teatre", cosa que la diferencia de la posada en escena de Hitchcock, que, obli­gat pels recursos del seu propi mitjà, "posa els personatges al servei de l'acció", segons Ca­nut.

Aquest aspecte és qualificat per Canut com "d'extraordinà­ria importància" , ja que això permet que el director explori l 'univers del " tea t re del ne ­guit", que l'actor defineix com "aquell capaç de crear inquie­tud, molèstia, i de donar forta excitació", i que té en el tea­tre policíac i de misteri "una gran font de recursos". Un dels moments en què es desenvo-

. 1 l'obra de Frederick Knott. un home de negocis descobreix la relació sentimental de la

Ferran Audi, Ester Bové, San­ti Pons, Xavier Ruano i Oriol Tarrasón posen vida als perso-

lupa aquesta inquietud en l'o­bra és precisament quan el ma­rit enganyat ofereix al jove ar­tista una bona oferta econòmica per tal que aquest faci desa­parèixer la seva dona. La in­tervenció de l'atzar, però, por­tarà la i n t r i ga p e r c a m i n s inesperats.

natges del Crim perfecte de Ca­nut. Segons ell mateix diu, amb aquests actors ha procurat "do­nar oportunitats a uns profes­sionals que, encara que experts, no són gaire coneguts" . Amb

srca dona amb un jove artista E: CEDIDA

aquests, i amb un muntatge so­bri al servei del text, l'actor i director ha volgut aconseguir una obra "de fusteria teatral -pe l seu mecanisme calculat-posada al servei d 'una història intel·ligent", i en què "el rit­me narratiu" i "el suspens" són dos elements fonamentals.

M ú s i c a

La parròquia del Monestir celebra

la Pasqua amb un concert d'orgue

Lacte anirà a càrrec de Forganista de la Catedral de Barcelona

T. M. S. - Sant Cugat -

Després del recent acte d'i­nauguració de l'orgue del Mo­nestir. durant el dia de Sant Medir, al qual va assistir l'ar­quebisbe de Barcelona, Ricard

per acabat el llarg procés de restauració de l ' instrument, la parròquia de Sant Pere d 'Oc-tavià ha programat per dilluns v inent un concer t extraordi­nari d 'orgue com a celebració de la Pasqua. L'acte, a través del qual el públic podrà col·la-

Maria Carles, i que va donar bo rar en les obres de restau­

ració, t indrà com a protago­nista l'organista de la Catedral de Barcelona, Domènec Cols i Puig.

L'intèrpret, que és també un reputat pedagog musical i un dels més destacats composi­tors del repertori religiós ac­tual, durà a terme un intens

programa basat en obres pas­quals i de música clàssica. Se­gons el rector de la parròquia del M o n e s t i r , m o s s è n Blai Blanquer , es tracta d ' un re­pertori "basat en la varietat de les peces" , però amb una for­ta "dificultat tècnica" . Tot i que l 'orgue s'ha integrat ràpi­d a m e n t en la l i túrgia de la p a r r ò q u i a , a q u e s t a és p e r Blanquer una bona oportuni­tat "de gaudir d 'un concert de qualitat" per part d'aquest ins­t rument local. Mossèn Blan­quer espera que el de dilluns sigui "un concert amab le" , i que constitueixi la primera de "properes oportunitats" de re­alitzar concer t s amb l 'orgue

de la parròquia. El programa consta de nou

temes , entre els quals es tro­b e n a lguns de to e m i n e n t ­ment festiu, com la Misa pas-chalis vigilae d e l ' a u t o r contemporani Albert de Klerk, que consta de tres parts, i d'al­tres basats en melodies gre­gorianes, com Filiietfiliae, del c o m p o s i t o r de l s e g l e XVI Pierre Jacquet, així com tam­bé una obra final del mateix intèrpret , Preludi, variacions i

final sobre Gadeamus romties. Autors com Johan Sebast ian Bach, Johan Krieger o Johan-nes Brahms també apareixen en el programa confeccionat per l'organista Domènec Cols.

M o n t s e r r a t M c l o d f

Calduch % # % • % r; t:r. ai?

Música • Teatre • Dansa

Musical

32 Cultura ELS /CAIVIUNS Divendres, 2H d'abril del 2000

P i n t u r a

Pep Blanes tanca exitosament la seva darrera exposició

Ales de 1.800 persones han visitat la mostra del santcugatenc

T o \ i M O \ I T.NKCRO

- Sant Cugat -

Diumenge passat, dia 23 d'a­bril. es va donar per acabada la darrera exposició de Pep Blanes. 10 anys dibuixant amb grafit, el nom de la mostra, que va ser inaugurada coincidint amb el 70è aniversari del santcugatenc. és l'exposició número 25 del di­buixant. Durant poc menys de sis setmanes, l'artista local, una de les figures més destacades del dibuix actual, ha mostrat part de la seva producció dels darrers deu anys a la Sala Capitular del claustre del Monestir, un espai romànic q u e ha d ibu ixa t in­nombrables vegades i que, com ell mateix reconeix, ha estat casa seva "durant 28 anys".

Kn declaracions a Kl.s 4 CAN­

TONS. l'arrista del dibuix, possi­blement la persona que ha re­presentat més vegades l'entorn monàstic santcugatenc, ha agraït cl que considera "una resposta massiva del públic" cap a la seva obra. De fet. amb més de 1.800 \ isites comptabilitzades, la mos­

tra de dibuix s'ha col·locat al cap­damunt de les exposicions més visitades entre les que han ocu­pat el claustre, i ha comptat amb la presència de \ i-itants no no­més d'arreu de Catalunya, sinó també de la resta de l'Estat, així com també de països com els Kl A o Alemanya. La mostra ha estat seguida, a més, per nom­brosos grups provinents d'esco­les d'art, que, en alguna ocasió, han aprofitat la presència de l'ar­tista per indagar sobre la seva tècnica.

manera d'atacar l'aigua" allò que "ha agradat m é s " d ' a q u e s t s apunts, composicions realitza­des durant un viatge de Blanes a Hong Kong. El santcugatenc explica aquesta "aparent con­tradicció" recordant que "la per­sona que, com jo, ha dedicat la seva vida a aprendre la tècnica del dibuix", està dotat d'instru­ments per "abordar qualsevol tema". Juntament amb aquests apun t s , la mostra recull una quinzena d'obres més, dibuixa­des en grafit, que donen una

Pep liltiius i ei ull 10 anys de ton/cu dil' dtbm\ ni ytifit FOTO \\\ll \RRO\\

S e g o n s P e p U a r t l S t a mOStra lú i d ^ a de la t ra-Blanes, un dels _ _ jectona pictòrica aspectes que ha S€VO "SdtisfacàÓper de l d ib u i x a n t atret "més viva- / <t //• j •>•> j i des de principis

ment l'atenció" la g™tl acollida ^ / d e l s a n ys 90, mo­del públic visi- públic cap a aquesta m e n t e n i u è

tant és la confec­ció de la desena d ' " a p u n t s rà­pids" que inclou la retrospectiva, la totalitat dels quals van ser ad­quirits durant els primers dies. El dibuixant considera que. des­prés de dècades de dibuixar la pedra del Monestir, ha estat "la

restrospectiva Blanes va adop­tar aquest instru­ment per a la re-

l l l l f l l l t t l l alització de les seves composi­

cions, marcades pel tracte mi­nuciós dels elements de la rea­l i ta t . A q u e s t e s e spec i a l s característiques del seu estil fan que les poc menys de t renta

obres que han estat exposades al claustre cons t i tue ix in una completa mostra retrospectiva de la reduïda obra del dibuixant. És això el que valora Blanes quan assegura que "molta gent s'ha mostrat especialment inte­ressada en l'evolució" que ha so­fert durant els darrers anys la seva tècnica, que ha anat ten­dint a "captar cada vegada més v ivament la l lum", en el seu "contacte amb la pedra", per so­bre de la "textura" d'aquesta.

Pep Blanes, que està acostu­mat al fet que el seu públic dis­pensi "visites massives" a les se­ves exposicions, troba que la mostra actual és "una forma molt maca de posar punt final" a la

seva trajectòria expositora, in­tenció que ja va fer pública du­rant el transcurs de la inaugura­ció d'aquesta retrospectiva, un acte q u e va c o m p t a r amb la presència de l'alcalde Lluís Rc-coder i de Guiomar Anell en re­presentació del Departament de Cultura de la Generalitat. Du­rant aquell acte, Blanes va rebre un emocionant homentge per part dels seus alumnes de di­buix, que el van obsequiar amb un present. VA santcugatenc no ha fet marxa enrere de la seva intenció de no tornar a exposar, tot i que ja està "treballant en una nova sèrie", basada, òbvia­ment, en el claustre del Mones­tir de Sant Cugat.

E x p o s i c i o n s

Gorina inaugura demà la darrera exposició de Federico Fernàndez

T. M. S.

Diu el pintor Eederico Fernàn­dez que "apreciar una obra d'art és un acte d'amor". L'Espai Go­rina inicia demà la primera mos­tra que realitza a Sant Cugat aquest artista local, que es decla­ra deutor de les tradicions pictò­riques picassiana, del grup Co­bra, fauvista i expressionista abstracta i que feia pràcticament quinze anys que no exposava.

Es tracta d'una mostra d'una trentena d'obres amb l'hetero­geneïtat com a comú denomina­dor, no tan sols en la tècnica em­prada -des d'oli fins a cera sobre paper o aquarel·la-, sinó també en els temes i en l'estil pictòric. Pal lassos e s t r anys , mar ines romàntiques i figures femenines són només alguns dels motius que apareixen en les obres del pintor, que té una predilecció es­pecial pels temes que li permeten "fer abstracció dintre del figura-tivisme", i que atribueix la varie­tat de la seva obra al fet que no és un "professional de l'art", i d'a­

questa manera no necessita "do­nar sortida a sèries repetitives", i es crea, per tant, amb "més lli­bertat".

Fernàndez, professor de la Uni­versitat Politècnica de Catalunya ( l 'PC) i de l'Escola Superior de Cinema, és conegut fonamental­ment per la seva activitat profes­sional en la producció i la realit­zació d'audiovisuals. Recentment ha presentat a Sant Cugat el pri­mer de la sèrie de vídeos sobre mestres de la pintura espanyola que realitza en col·laboració amb la productora santeugatenca Dí­dac Vídeo, dedicat a l'obra de Jau­me Muxart.

És precisament en aquest i en pintors com ara Antoni Clavé, en què Federico Fernàndez es re­coneix quan explica la seva tasca creativa dient que allò que mou la seva pintura "és el sentiment, i no la raó". L'artista, que fa "molts anys" que es dedica al món de la pintura, veu en la com­posició un dels "aspectes fona­mentals" de l'obra pictòrica, que, segons apunta, "no ha de privar-se de cap recurs" per tal d'acon-

Elpintor és professor de la UPC F.:X. L.

seguir allò que busca. És d'a­questa manera corri Fernàndez es val en els seus quadres de ras-pats, de zones sense color, de la paleta com a únic instrument..., així com d'una gran varietat d'e­lements i tècniques, cosa que, com reconeix, fa que l'exposició pugui tenir per a algú cert aire de col·lectiva. Tot i que l'exposició es pot veure des del dia 26 d'abril passat, la inauguració tindrà lloc dissabte, amb una celebració a la plaça Alcalde Magí Bartralot, a la qual hi estan convidades diver­ses personalitats del món acadè­mic i artístic català, entre els quals hi haurà els pintors Jaume Mu­xart i Pablo López.

c t u a c i o n s

El Cor Aulos organitza dissabte un concert amb

grups de PArgentina i Suècia

T. M. S. - Sant Cagat -

L'Aula Magna de l'Escola Mu­nicipal de Música és l'escenari triat per l'Associació Musical i Cultural Cor Aulos per a l'or­ganització dissabte del concert de cloenda d'un cap de setma­na de cant coral internacional, que comptarà amb la participa­ció de dues formacions proce­dents de l'Argentina i Suècia. Aquest acte tancarà tres dies d'assajos comuns i d'intercanvi d'experiències entre el cor sant­cugatenc i els cors de l'Escola Super ior de L l e n g ü e s de la Universi tat de Còrdova (Ar­gentina) i SangKompaniet de Goteborg (Suècia), unes jorna­des que constitueixen, segons el director del Cor Aulos, Jordi Picorelli, una "oportunitat" de realitzar "un treball en comú molt enriquidor".

Les jo rnades inclouran di­vendres diverses visites cultu­rals a Barcelona, així com tam­bé al claustre del Monestir de Sant Cugat, per passar a un as­

saig general l 'endemà. Durant el transcurs d'aquesta activitat hi haurà una posada en comú d'experiències, així com l'in­tercanvi dels directors entre les tres formacions corals.

El concert que tancarà el cap de setmana de cant coral inter­nacional té previst un progra­ma dedicat en la seva primera part al grup suec, amb un mo­dern i distès repertori basat en c a n ç o n s p o p d e g r u p s com ABBA i T h e Beatles, que in­clourà també alguna peça tra­dicional sueca. Per Picorelli, es tracta d'una formació amb una "sonoritat molt especial", que inclou "uns arranjaments vo­cals de gran dificultat tècnica". La segona part del concert de cant estarà dedicada a la for­mació argentina, un cor jove però amb una gran trajectòria internacional, que finalitza a Espanya una gira europea que l'ha portat per escenaris d'Ale­manya i Itàlia, entre altres paï­sos. La coral argentina inter­pretarà, entre d'altres, la Misa Criolla d'Ariel Ramírez.

ELS*? CANTONS Dkendres, 28 d'abril del 2000 Cultura 33

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Llençant" d'una vídua. •.

E l t í t o l é s , e x p r e s s a ­m e n t , ambigu . Acla­rim-lo: com q u e cada

dia se n'aprèn alguna de nova, he de reconèixer que el sentit de la paraula ' encant ' me l'ha aclarit el Monestir, malgrat es­tar tip de passejar-me pels En­cants de Barcelona per haver-hi viscut, ben a prop, una colla d'anys. I és que , allà, de co­ses encantadores, francament, poques . Encants de què? Ha estat remenant paperots del Monestir quan he après que, V encant, era la subhasta q u e sovint - i no exc lus ivamcnt-es feia en morir algú. Veiem-ne un exemple extret del Lli­bre de la Cúria Eclesiàstica i Ci­vil. El resumeixo: 20 de juny del 1796. L'Antò­nia D o m è n e c h , veïna d e la vila, ha mort sense fer testa­men t . És vídua en terceres núpcies. O sigui: casada i en-viudada tres vegades. Domè­nech és el cognom del tercer

marit. Del propi, ni se 'n par­la, Ehavia hagu t d e canviar t r e s v e g a d e s ! C o n s t a q u e aportà 77 lliures d e dot al seu dar re r m a t r i m o n i . S ' ignora que hi hagi hereus . Per tant, t res vegades casada i sense fills, almenys que visquessin. T é alguns béns , però ningú que se 'n faci càrrec, í menys encara dels deu tes . El fiscal - q u e és el prior del Mones­t i r - demana un decret nome­nant marmesors per fer l'in­ventari dels béns i l ' encant per pagar l 'enterrament i su­fragis. Són n o m e n a t s : M n . F r a n c e s c G e l a t s , vicari d e Sant Pere i Francisco Mir. fer­rer de la vila.

L'inventari ocupa dos folis. En destaco l'afirmació que l 'en­capçala per prou significativa: tot és usat! Que valgut la pena per fer l 'encant, només hi tro­ben: l enagos, 1 faldilla, dife­rents parells d e mitges, 1 pa­re l l d e s a b a t e s , 1 g i p ó , 4

camises, unes mànigues, unes xinel·les, 9 llençols, 1 flassada» 1 pàncf i cistell, 2 escudel len, 1 cullerer, 4 ampolles, 1 porró, l gibreíla, unes tovalles, 1 plec de m o c a d o r s , 1 c a p u t x a , 2 mantel l ines, l paella, casso­les, olles, plats, culleres i molts draps. . .

En el Híbre hi figuren - a m b noms i cognoms- qui en són els compradors i regatejadors i quan t n 'han pagar. Curiós, la majoria dels compradors de la roba femenina són homes. Seria per regalar-ho u Ics se­ves dones. D'unes faldilles de ramallot, el marit de la Paula Anglí, n 'ha pagat 3 lliures.. . El total d'aquell, "qui en dóna més" , ha pujat 83 lliures. Pa­gades totes le despeses, n'han sobrat encara 18. Les princi­pals són: per a l 'enterrament, 19 lliures; 6 que es devien a l'apotecari per diferents me­dicines, 8 per a despeses ad­ministratives, 8 més per a la

comissió de l s marmesors , 4 per a l'escrivà i altres pet i ts deu tes q u e es l iquiden a di-feren ts particulars.. . De d e b ò q u e la narració d'a­quest encantdeíxa una mica el cor encongit. É s clar q u e era un altre temps i un fet habi­tual. T a m b é es feia després de la defunció d 'un monjo i fins i tot de l 'abat. Si a l'in­ventari hi havia alguna cosa que semblés q u e se 'n trauria més fent-lo a Barcelona, s'hi feia. L'Antònia D o m è n e c h , era pobra. Tot era usat! No ca­lia moure's de Sant Cugat! Consolem-nos: qui sap si les s e v e s e n a g ü e s , f a l d i l l e s , g ipó . . . , i t an t s a l t res e s t r i s -cenyin t altres cossos o usat en altres llars -van servir, si

.més no, per allargar una mica més -en t re els vilatans- el re­cord d 'una dona: pobra, tres vegades vídua i sense ningú.. .

L'Espai Lluís Ribas organitza el Premi de Pintura Infantil

T. M. S. - Sant Cugat -

"Motivar i incentivar els més petits en l'art pictòric". Aques­ta és la voluntat de partida de l'Espai d'art Lluís Ribas en l'or­ganització del Primer Premi de pintura Infantil de Sant Cugat, del qual ja s'han presentat les bases. El certamen, en què po­den participar-hi els nens i ne­nes d'entre 6 i 11 anys, té com a tema únic la ciutat de Sant Cugat, i admetrà l'entrega dels treballs a la seu de la galeria fins al proper 25 de maig. Les obres seleccionades seran exposades a l'Espai Lluís Ribas de I'l al 30 de juny, i l'entrega de pre­mis es durà a terme el primer de juliol, per part de la regido­ra de Serveis Personals, Àngels Ponsa. Entre els premis hi ha viatges al Museu del Prado i al Guggenheim de Bilbao per al primer i segon classificats i una camera fotogràfica per al tercer. També hi haurà un premi es­pecial atorgat per l'Ajuntament, concedit per votació popular en­tre totes les obres selecciona­des.

M ú s i c a

Sant Cugat porta la seva jove

música simfònica i coral a Noruega L'Escola Municipal i Fusió participaran en un festival europeu

TONI MONTENEGRO -Sant Cugat-

Un concert el proper dia 14 de maig marcarà el compte enrere. Diversos grups de l'Escola Muni­cipal de Música Victòria dels Àn­gels i la de Música i Dansa Fusió tenen previst participar en el Fes­tival dels Joves Músics Europeus del 2000 i, amb el triple objectiu de donar a conèixer aquest fet, de potenciar la col·laboració entre les escoles locals i de recollir fons per al viatge dels alumnes, aquestes formacions realitzaran una actua­ció conjunta al Tearre-Auditori, en la qual interpretaran diverses pe­ces simfòniques i de cant coral. La

sisena edició del Festival de Jo­ves Músics tindrà lloc dues set­manes més tard, concretament en­tre el 30 de maig i el 4 de juny, a Trondheim, una localitat noruega que aplegarà així alguns milers de músics de diversos països euro­peus, 600 dels quals seran cata­lans. Quatre seran les formacions santeugatenques que assistiran a la multitudinària trobada. L'Escola Municipal tindrà representació per part de l'Orquestra de Corda Grau Mitjà, la Grossband (orquestra de" vent de grau mitjà), i Bec a 9 (l'a­grupació de nou flautes de bec). L'Escola Fusió, per la seva ban­da, comptarà amb el Cor Jove Fu­sió. Un total de 75 santeugatencs,

entre alumnes, professors i acom­panyants, es donaran cita a No­ruega a principis de juny, en el que la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, qualifica d 'una "molt bona oportunitat d'expor­tar el nom de la ciutat", unint-lo al de "qualitat musical".

Tot i que el programa d'actua­cions encara no està tancat, els jo­ves santeugatencs compartiran l'es­tada amb estudiants de diferents països europeus, i realitzaran di­versos concerts, un dels quals tindrà lloc en una televisió local. El di­rector de l'Escola Municipal, Joan Gutiérrez, i la responsable de l'Es­cola Fusió, Gemma Navarra, coin­cideixen a afirmar que la iniciativa

/ 'na inituarvti wmilnr r\ unim u teniu // ' l'Wia Haiitlmui i SatU Cugfit E:X l.

ha comportat un gran esforç per part dels alumnes que hi partici­pen. El festival, organitzat per la Unió Europea d'Escoles de Mú­sica, trenca enguany el ritme te-tranual que portava fins ara per coincidir amb el 2000, va tenir lloc a Barcelona durant l'edició del

1998. En aquella ocasió, Sant Cu­gat va comptar amb les actuacions d'escoles d'Àustria, Suècia i Ale­manya. Més de 150 alumnes d'a­questes escoles van dur a terme una jornada de concerts al carrer, fi­nalitzant amb una actuació al Te-atre-Auditori.

CATALONIA comixïWfos, C E R À M I C

EXPOVENDES: ICMUII Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00

Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 4o

Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08 OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

34 Cultura U S ? C A N T O N S Divendres, .V tínhUrlrl _ViV

C e r t à m e n s

Les Planes celebra el IV Concurs d'Arts Plàstiques infantil

T. M. S. - Sant Cugat -

Diumenge passat va ser un dia força ocupat per a molts nens i nenes de les Planes. El Centre Cívic va aplegar diverses activi­tats de matí i tarda que van man­tenir ocupada la canalla del dis­tricte. Ea jornada va començar a les onze del matí, amb la ce­lebració d'un concurs. Es trac­tava de l 'edició del 2000 del Concurs d'Arts Plàstiques de les Planes, un certamen que cele­brava la seva cinquena edició consecutiva. Com cada any, l'A­grupació Cultural i Musical de Ics Planes es va encarregar de repartir diversos tipus de mate­rial entre els nens i nenes que hi van assistir , mater ia l que aquests van emprar en les seves obres. Iot i que el tema dels tre­balls que avaluaria el concurs era lliure, el fet que el concurs coin­cidís amb la diada de Sant Jordi va marcar la majoria dels dibui­xos presentats.

El sant patró de Catalunya va ser p ro tagon is ta d ' u n a gran

quantitat de la vintena d'obres presentades, per part d'artistes amb edats compreses entre els 3 i els lc> anys, incloent-hi, fins i tot, algun equip de ducs perso­nes.

Va ser, precisament, la partici­pant més petita la que va gua­nyar la primera de les categories d'edat que va establir el concurs, amb una casa de llapis i plastili­na. Aquarel·les, ceres, pintura, paper i molts altres materials van ser l'excusa perquè la vintena de nens passessin "una estona amena i divertida", cosa que, se­gons una de les organitzadores de l'activitat, Begona Paradera, "era l'objectiu principal" de les diverses activitats creatives per a infants programades. Cadas­cuna de les categories va comp­tar amb tres guanyadors, tot i que tots els participants van re­bre el seu premi.

L'entrega d 'aques ts premis, però, va estar precedida per una molt especial representació de la llegenda de Sant Jordi, que va tenir lloc a la tarda al mateix C e n t r e C ív i c . La v o l u n t a t

Les activitats creatives van ocupar tot el matí dels infants F: E. FARINYES

d'"evitar una obra pesada" i d'a­costar el text als nens, tant en el llenguatge com en l'interès, segons Begona Paradera, van obligar a introduir canvis en la trama de la clàssica llegenda, fins al punt que el cavaller de les Planes, extremadament pa­cifista, va acabar preferint tres

xocolatines i una consola de vi-deojocs a la princesa, evitant qualsevol tipus de violència i de confrontació amb el drac. L'o­bra, que duia per títol Un Sant Jordi de casa nostra, va ser inter­pretada pels nois i noies de l'A­grupació Cultural i Musical de les Planes.

'Més ' Clàssic amb la veu de la soprano Teresa Vert

T. M. S. -Sant Cugat -

Obres de Gershwin, Bernstein i Kurt Weill. Això és el que té previst presentar dissabte vinent Clàssic, el local santeugatenc que ofereix una programació musical estable i variada. Abans de les guer­res, entregf terres i després de les guer­res és el nom de l'actuació que presentarà la soprano Maria Te­resa Vert, acompanyada al piano per Gerard López. Es tracta, se­gons la cantant, d'un programa que "vol fer un repàs pel que ha representat el segle XX" per a Occident, a través d'una selec­ció de peces que "mostren les actituds de la societat en tres mo­ments històrics" molt determi­nats. De la nostàlgia dels impe­ris decadents, fins al triomf de la música popular americana, pas­sant pels moments durs de les entreguerres, Vert glossarà el se­gle que s'acaba, comptant entre els autors del repertori amb Kurt Weill, un compositor nascut a Viena i emigrat als EUA que, se­gons Vert, "pot ser perfectament un autor pont entre els tres mo­ments musicals".

E l S Í C A I V I W B Divendres, 28 d'abril del 2000 Cultura 35

H i s t ò r i a del c ò m i c

í^._. 9 'Florita

Florita va ser un dels pocs personatges femenins de certa trascendència que ha registrat la història del nos­tre còmic i, sens dubte, la primera heroïna sexi de la historieta del nostre país.

La primera aparició de Florita va ser a la revista El Coyote (1947), on es pre­senta com a una jove d'uns vint anys que aparentment tenia com a motiu d ' e ­xistència la persecució de joves guapos i rics. El per­sonatge reflexa l'estereotip de noia atractiva, de sil·luc-ta curvilínia i elegants ves­tits. Lògicament la censura existent a l'època, que no permetia la mínima visió de cap tipus d'escot, banyador o vestit excessivament pro­vocatiu en les altres publi­cacions, no consentia tam­poc que Florita exhibís la mes mínima part de la seva anatomia, però mitjançant enginyosos diàlegs i dibui­xos més o menys provoca­tius la seria aconseguia Pob­jectiu d'aproximar-se a uns plantejaments d'un latent erotisme i situacions, que malgrat la seva ingenuïtat, es podien definir com a picants. El contingut dels seus guions re-flexava per complet la ideologia masclista im­perant a la societat, la màxima expressió de la qual era "la dona objecte". Es podia destacar per antològic el capítol oferit en el número 16 d'El Coyote, en el que apareix per primer cop un petó a la boca dibuixat en una historieta de la posguerra. Com a curiositat afegim que aquest bes es realitza entre l'enamorat de Flo­rita i una amiga, sent vistos per ella, que com a solució no se li acudeix altra cosa que convi­dar a la seva amiga a menjar bunyols carregats en excés d'all, amb el que en rebre el rebuig del seu alè, aconsegueix recuperar al seu xi­cot, això sí, perdonant-li el seu engany sense cap tipus de problema.

Ediciones Cliper, que publicava El Coyote, al 1949 va decidir donar un impuls al pesonat-ge dedicant-li una revista pròpia. Florita, amb format vertical i bona qualitat de paper, va aconseguir la col·laboració d'uns bons dibui­xants com VicenteRoso, RipoU, els germans Blasco, Fajardo, ctc.

El personatge al principi apareix simultània­ment en tres històries independents a les que té diferents edats, 4, 12 i 20 anys, però aviat queda únicament l'adolescent de bona família, que practica equitació, té una luxosa habita­ció i els seus pares són educats i sempre ves­

teixen de manera elegant. Florita també prac­tica esports com el tennis o la natació, però sempre amb vestits esportius discrets que no atenten contra la moral establerta. ' Vicente Roso sempre va vestir Florita amb peces juvenils elegants, en color en les histò­ries de la portada i en blanc i negre en la do­ble pàgina central. Ediciones Cliper va publi­car un total de 490 quaderns. Al 1956 la història de Florita va desaparèixer de la portada, sent substituïda per un dibuix del mateix Vicente Roso, i a Pany següent a ia historieta va aparèi­xer un nou personatge, Gildita, sent l'il·lus­trador Ripoll. Al 1958 la revista va passar a ser editada per Hispano Americana, sent Pérez Fajardo el continuador de la sèrie, arribant-se a publicar 100 números, i a partir del 1960, Flo­rita passa a ser naradora d'històries sentimen­tals, desapareixent com a personatge de cò­mic.

Altres seccions que van aparèixer amb enti­tat pròpia dintre de la revista van ser: Marce-la, de Jesús Blasco; Pilili, de Salvador Mestres; Martina y Rita ya lo sabia, de Ripoll; Rosy, de Julio Ribera; Mary Angeles, de Sabates i Lui-sa, de Carmen Barberà; aquestes sèries convi­vien amb altres d'importació, com Niopsy, de Gladys Parker i Dalia y Dora, de Dick Brooks. La contraportada solia estar ocupada per una historieta dibuixada per Pili Blasco, Lalita.

0 JBÍSbmàmi / J|gjj£

Rius i Taulet 13 Tet 93 389 3* 32

Rambla del Celler, 89 Tel. 93 «74 «1 07

/

E s p e c t a c l e s

El Cafè de les Arts i la Biblioteca del Centre

Cultural, amb la poesia T. M. S.

- Sant Cugat -

Dues lectures poètiques cons­titueixen les actuacions centrals de sengles actes programats aquesta setmana, en una edició extraordinària del Cafè de les Arts i en un recital de poesia a la Biblioteca del Centre Cultural.

Si no fos perquè es tracta d'un esdeveniment especial que no segueix fidelment l'esperit de la iniciativa, aquest diumenge el Cafè de les Arts celebraria l'e­dició número 36. De fet, però, aquesta popular i consolidada trobada d'artistes amateurs vol dedicar un espai especial a la fi­gura de José Agustín Goytisolo, recentment desaparegut en cir­cumstàncies tràgiques.

L'actor Joaquín Araujo serà l'encarregat de posar veu a di­versos poemes de l'escriptor bar­celoní, actuant acompanyat de les variacions jazzístiques en el piano d'Eric Xirinachs. El rea­lisme social de Goytisolo donarà pas a l'obra avantguardista i exis­tencialista de Josep Palau i Fa-bre, i aquest als versos del va­lencià Vicent Andrés Estellés.

Tot plegat es tracta d'un acte que, sota el nom de Poesia-cava, ja es va presentar el febrer amb èxit a Valldoreix, intentant re­collir, segons Araujo, "una mos­tra de diferents registres, temà­tiques i veus de poetes catalans", i fent un homenatge a

i»/

IW\M «rrg/i n la fíif/hotera /• A / '

José Agustín Goytisolo, poeta que Maria Àngels Quadras, una de les organitzadores del Cafè de les Arts, descriu com "d'una personalitat especial i profun­da".

D'altra banda, la Biblioteca del Centre Cultural va ser l'es­cenari triat ahir per Eusebi Ayensa per dur a terme un reci­tal de balades populars gregues, que, amb l'organització dels ins­tituts Angeleta Ferrer i Arnau Cadell, forma part de les activi­tats que duen a terme aquests centres al voltant del primer ci­cle Grècia, ahir i avui, després de l'estada a Grècia dels seus alum­nes de grec.

CASAUS ' P A S Q U A 2.000'

fins al 9 de maig

«Barques a Cudillero. Asturias» Oli sobre tela. 90 x SO cm

Salpi iuusfnòl

Santiago Rusifïol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

36 Cultura ELS /CANTONS Ühetidres. 28 d'abril del 2000

Et r e p o r t a t g e

Deu, vint, trenta, quaranta o cinquanta minuts, segons el recorregut i les caravanes, pots tardar de la ca­

pital a Sant Cugat. Però si vols fer-ho en dues hores llargues també pots, a peu, per algun del diversos ca­

mins que creuen la muntanya, sovintejats només pels excursionistes.

D e Barcelona a Sant Cugat: un camí d'ermites

"Veus un altre cel..." (J. Freixer)

M A R I A M Í H . A ROVIRA

- Sant Cugat -

Si vols arribar de pressa a una experiència diferent, pots fer el camí a peu amb calma, per arribar a Sant Cugat i no a San­tiago. l'otser trobaràs algú. pot­ser no trobaràs ningú. Si es fa en solitari, cal no oblidar el sen­tit de l 'orientació, i una bona guia.

I/inici es pot realitzar pel da­munt de la Vall d ' H e b r o n , a l ' e rmi ta de sant G e n i s de ls Agudells. Ks Barcelona i no ho és, barriades perdudes i llun­yanes on s'hi respira un altre alè. l. 'esglesiola es consagrà el 4 de juliol del ( ' 31 , però els orí­gens són potser paleocristians. l 'n peix gravat a la pedra en se­ria testimoni.

I / any 102S depenien de sant (ienís altres esglésies, com sant Joan i sant Cebrià d'Horta, san­ta Jus t ina i el mones t i r dels Jerònims de la Vall d ' Hebron. Hi va haver conf l i c tes pe l s drets econòmics (o sigui, diner) amb la par ròquia gran de la /.ona, sant Andreu, i al 1237 es fixaren defini t ivament els lí­mits d 'ambdues. I / anv 1770 es

va fer la reforma que ha per­durat fins ara.

No gaire lluny es pot agafar el camí que s'enfila vessant amunt. El GR-6 passa pel turó del Mal Tall o de la Magarola. Però hi ha, a la zona. GR i PR -senders de grans i petits reco­rreguts- , cruïlles i topants que cal conèixer. Es recomanable d'anar amb un grup guiat, els voluntar is de Collserola fan a q u e s t a ru ta d u c s v e g a d e s l'any, la propera a la tardor.

Quan s'ariba a sant Cebr ià d'Horta l'ermita fa força pena, amb una obra afegida (alguna mena de granja) enganxada a la pare t . P e r d u d a al mig de Collserola, és una de les més desconegudes. I na petita res­tauració li podria tornar la dig­nitat d 'un lloc on la gent anava a trobar-se per alguna festa.

N o hi ha gaire in formació d'aquesta església romànica a la que van canviar d'orientació, en una reforma del segle XVII. El c a m p a n a r de cad i re t a és t ambé d 'a leshores . Abans, al segle XV, ostajà l'orde dels Mí­nims. Es diu que hi va ser sant Francesc de Xavier i 1 Ignasi de Loiola, recordat en una pla-

Camí enllà trobem la font de la Meca i una cantera abando­nada. El problema d 'aquestes explotacions és que es mengen el territori, que pot ser recupe­rat, n o m é s en part , d e s p r é s d'anys i panys. A diversos llocs de la serra, allà on aflora el ma­terial calcari, veiem les mun­tanyes escapçades. Després de la font cal superar un rost una mica difícil. A voltes el cami-net es perd tapat pels brulls, corriol pedregós amagat, però s'arriba a la pista des d'on con­templar la gran ciutat, amb els tres turons a pr imer t e rme : Putxet, Carmel i la Rovira ( per la roureda que hi devia haver).

Per la boscana ara clara ara ata­peïda, es troba la pista que va de la Rabassada al turó de Vall-daura; la seguim uns quants re­volts fins arribar al GR que ens durà, per un espai bonic de ve­getació espessa, fins el turó de la Magarola on es controlen les mig rac ions de les aus . Uns oce l l s q u e v o l e n mi l e r s de quilòmetres buscant la fresca a l 'estiu, nord amunt , i la calor de l'hivern, cap els deserts del sud. Uns quants es quedaran

Eh /res turons, des r/el camí. EO l'O ARXll'

aquí, als de l tes i aiguamolls que encara ens queden.

Deixat el pas del Rei, per on passava per anar a caçar cap a la finca de Valldaura, queden, no gaire lluny, el turó del Trac i el castell enrunat del Fortí. Te­nim un país ple d'història poc coneguda, no gens divulgada. Divulgació que podria ser part de les campanyes d 'educació que tanta falta fan -i no es fan-p e r q u è joves i no joves po­guessin assolir altres objectius, per comptes de "fora d'hores" i violència urbana.

Deixat enrere el torrent de Duran (que va a parar a can Duran a Barcelona) podem anar a trobar els de l'altra banda de serralada. Si és època de mi­gracions, els que fan el control de les aus ens en poden fer cinc c è n t i m s . Si no, t i rem ja cap avall, en direcció a sant Medir. La riera que baixa de la Sala­mandra s'ajunta amb la de Pru-nells i fan via cap a la vall. Sant Medir i sant Adjutori seran, si voleu, les últimes ermites.

El fonda l h u m i t a l i m e n t a grans arbres, plàtans, pins i al­zines, algun xop i d'altres espè­cies, moltes d'introduïdes. La

varietat vegetal d 'aquest bosc s'acompanya de la diversitat de bolets, ocellls i mafímers ama­gats cpie no es veuen mai, com els toixons, que esperen la nit a dins dels caus. Els bassals am-paren amfibis, granotes i sala­mandres que fan la seva vida. Potser t ambé musaranyes, el mamífer més petit i estressat. Tot el dia menja, fins a cruspir-se l 'equivalent al seu pes. cada dia. El seu metabolisme acce­lerat s'adiu a la vida moderna.

Cal absorvir la calma abans de marxar de la muntanya, per fer-la durar dins el brogit d 'aquest d 'aquest sistema que s'ha tor­nat ben boig : Més túnels per arribar al poble on es va a 15 o 20 per hora, artistes que fan en-vironaments polisensorials, bis­bes q u e no pensen demanar perdó pel que van fer a la gue­rra, la meitat de la gent que no llegeix mai res, i milions i mi­lions que s'apassionen per una pilota, mentre sembla que som al millor dels móns possibles. Les ermites, ancianes i plàci­des, reposen mentre esperen el caminant pensatiu i solitari que se n'hi va a observar una vida més sensata.

C r í t i c a de c i n e m a

Bon vehicle de lluïment

Pel·lícula: Erin Brockovich Director. Steven Soderbergh A<tors: Julià Roberts, Albert

Finney Durada: 132 minuts

Bon vehicle de lluïment, tant a nivell interpretatiu com cor­poral, per a la senyoreta Julià Roberts a fi de captivar un pú­blic bastant incondicional. El seu poder de convocatòria és tan gros que malgrat !a poca promoció à'Erin Brockovich els cinemes s'omplen. Dirigida per Steven Soder­

bergh, q u e va fer un d e b u t força interessant amb !a pel·lí­cula Sexe, mentides y cintes de ví­deo, i basant-se en una història real, Roberts ha deixat de cos­tat la llarga llista de comèdies romàntiques que tan bons re­sultats li han proporcionat, do-

i.SABKl. SÀKZ

nant vida en aquest cas a un personatge diferent. Això sí, contínua sent la protagonista boníssima. Erin Brockovich comparte ix

tema amb un dels llargmctrat-ges importants de la tempora­da recent, EI dilema. Els dos tracten el procés seguit fins a posar entre l'espasa i la paret grans empreses que atempten contra la salut pública, escu­dant-se amb mentides i el pes del seu poder. Si els compa­rem, resulta evident que un dels tractaments és seriós i de denúncia pura i dura. Aquesta és la raó de ser d ' E l dilema; Erin Brockrrcich és l'excusa per­fecta per oferir un paper bom­bó a una actriu en el cim de la seva carrera perquè pugui exer­cir d'heroïna implacable. En qualsevol cas, la Roberts

demostra que, efectivament,

és una bona actriu, secundada a la perfecció pel prestigiós ac­tor anglès Albert Finney. Erin és un personatge efervescent, sense pèls a la llengua, a m b poca cultura però amb molta vista que, segura del seu atrac­tiu, l'utilitza quan cal. Les actuacions dels actors i els diàlegs, que potencien el sen­tit de l 'humor per sobre del drama, són el plat fort d 'a­questa producció. Encara que necessita alguna retallada, el guió és notable. Per a bons se­guidors del cinema, informa­rem que. malgrat l'acreditació en solitari de la guionista Sus-sannah Grant, Richard LaGra-vanesc (LospuentesdeMadison, El hombre que susurraba a los cabal/os) ha reescrit part dels diàlegs, un apartat fonamental en el cinema. El darrer gest, tal com algú em va mostrar.

El 12 de maig Sant Cugat es MOSTRArà

al món.

Col·labora:

El 'diari' de Sant Cugat

EIS4CANTONS

BLS4CATVIW6 Divendres, 28 d'abril del 2000 37

1

EIS4CANTONS

Economia 38 Divendres, >8 d'abril del 2000

H i s e n d a l o c a l

Recoder presenta uns pressupostos del 2 0 0 0 "austers i realistes"

CiU i PP acorden uns comptes que ascendeixen a 9,500 milions

ToNI MONTKNEGRO - Sant Cugat -

N o m é s unes hores després que Convergència i Unió i Par­tit P o p u l a r a r r i b e s s i n a un acord de govern per a la pro­pera legislatura a Sant Cugat . i després de mesos de pressu­postos prorrogats, dimecres de la setmana passada es van pre­sentar els comptes municipals del municipi per a l'any 2000. FI projecte, que encara haurà de ser debatut i aprovat pel ple de la corporació, va ser p re ­sentat per l'alcalde Lluís Re­coder, i el nou tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Hi­senda, Josep Martí, del PP, i ascendeix a un total de 9.500 milions de pessetes.

D 'aquesta quanti tat , que no inclou els comptes dels orga­nismes autònoms municipals - O A M C I C (Ràdio Sant Cu­gat), O A M C C (Centre Cul tu­ral) i Pa t rona t Munic ipa l de l 'Educació- ni els de Promusa, gairebé el 70%, uns 6.600 mi­lions, es destinarà al conjunt de serveis i despeses propis de la ges t ió munic ipa l , m e n t r e que el 20% (2.200 milions) s'u­tilitzarà per al finançament de noves inversions.

Tant Lluís Recoder com Jo­sep Martí van coincidir a qua­lificar els pressupostos d '"aus-t e r s i r e a l i s t e s " , ja q u e consideren que "s'ajusten als ingressos" que el consis tor i podrà captar r ea lment - a m b un manten iment de la pressió fiscal i sense conèixer encara les part ides provinents de la Cenera l i ta t - , al mateix temps que són "rigurosos" a l'hora de fixar les de spese s , garant in t t a m b é "et m a n t e n i m e n t i l 'augment dels serveis muni­cipals".

Segons Lluís Recoder, Sant Cugat "és una ciutat cara de mantenir", perquè ha optat per "un model urbanís t ic hori t ­zontal", amb abundants zones verdes, que, juntament amb la creació de serveis com el Cen­tre Cultural o les escoles bres­sol, han con t r ibu ï t a [ '"aug­ment de la qualitat de vida" al

Joan Martí García (PP) i Pasqual d'Ossó

municipi , tot i que encarint-ne la gestió. L'alcalde, que va qualificar de "delicat" l 'estat de les finances de la ciutat, va recordar també les dificultats que ha suposat per a la con­fecció dels comptes haver de tenir en compte la necessitat de fer front, l'any vinent, als interessos dels préstecs con­trets com a conseqüència del pla econòmic i financer. A par­t i r de l 2 0 0 1 , l ' A j u n t a m e n t haurà de destinar 800 milions de pesse t e s -p rop del 10% del

Segons Recoder, "Sant

Cugat és una ciutat cara", que requerirà enguany

6.600 milions per mantenir els seus serveis

pressupost- a eixugar els com­promisos amb diverses entitats bancàries. Per la seva banda, Josep Martí va recordar tam­bé la necessitat de deixar de banda l'actual model de crei­xement "basat en l 'explotació urbanística" per substituir-lo per "la promoció econòmica".

Tot i que el consistori s'ha proposat realitzar un esforç de reducció de la despesa, amb la millora de 1'"eficàcia en la ges­tió", Recoder va assegurar que els pressupostos inclouen un

(CiU) són els artífexs de l'acord E: X. L.

"s ignif ica t iu" a u g m e n t dels serveis que presta actualment l 'Ajuntament . L ' augment de les inversions es destinarà fo­namentalment a tres grans àre­es d'actuació: completar la ur­banització de diverses zones de la ciutat i donar un impuls als districtes, iniciar l 'execu­ció de diversos projectes d 'e­quipaments esportius i prepa­rar la vianantització del centre urbà, actuació que tindrà lloc al llarg del 2001.

Així doncs, dels 2.200 milions destinats a inversions, al vol­tant d 'un 70% es destinarà a la realització d ' infraestructu-res bàsiques, com ara la urba­nització, en t re d 'a l t res , dels sectors de Can Matas i Can Ba­rata (690 milions) i dels dis­trictes de les Planes, la Flo­resta i Mira-sol (400 milions). Els p r e s s u p o s t o s p r e v e u e n també la finalització de la ins­tal·lació de la xarxa bàsica de clavegueram (273 milions), a més de la rehabili tació de la masia de Torre Blanca i de la seu del Celler Cooperatiu. Un total de 230 milions de pesse­tes de les inversions locals es ded icarà a e q u i p a m e n t s e s ­portius i escolars. L 'augment dels carrils bici (25 milions), la inversió mediambiental i una partida destinada al desenvo­lupament de noves tecnologies de la informació completen les inversions previstes pels pres-

Xiftmï mes xifret

Tres s6n les partides fona­mentals en què es divideixen els 9.500 rattioas ée pessetes pressupostats pel consistori: 6.600 milions (un 75% del to­rd) es destinaran a despeses de maotenimerrc, 2,200 nu­

es

700 milions de péNfcee» {poc més d'un 7%) aniran a parar a despeses financeres. Així ma­teix, les inversions previstes tenen coma capítol raés im­portant el dels 1,500 milions per sufragar infraestruetures bàsiques, éníre ï é s quals el clavegueram, reH#»ateïiat i «I carril bïcL dels <pab, 390 correspondran als districtes* i la resta a aspectes com te ur­banització de sectors com Can Mates o Can Barata. / T, M. S. (SANTCtfeanr)

Cecot, primera patronal a obtenir el certificat ISO

T. M. S.

La Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (Cecot) és la primera patronal de Catalunya a aconseguir una certificació ISO 9002, que assegura la qualitat dels serveis que tant l'entitat com les fundacions Cecot Innovació i Ce­cot Formació ofereixen als seus prop de 7.000 socis directes i 32 as­sociacions empresarials.

La Cecot va obtenir el certificat, que inclou dos manuals de quali­tat i 55 procediments diferents, després d'haver superat l'audito­ria del Laboratori General d'As­saig i Investigació (LGAI) de Cer­danyola. El 1998, Cecot Formació ja va rebre l'ISO 9002, experièn­cia que la patronal -que ha rebut un fort increment dels associats en els darrers anys- ha volgut fer extensible a la resta del grup. Amb aquesta mesura, l'entitat ha volgut també donar exemple als seus so­cis, pels que està desenvolupant, amb el Centre Català de Quali­tat, un pla pioner a l'Estat que crearà una guia informàtica que ajudarà a les empreses a implan­tar l'ISO 9000, la norma del 2000.

l'entitat obsequia els clients amb tiquets d'aparcament FOTO: XAVILARROSA

Queixes pels cotxes mal aparcats Poc abans de l'estiu començarà a

operar a Sant Cugat una nova grua de la Policia Municipal. Aquesta és una de les mesures que es des­prenen de la reunió mantinguda recentment per representants de

l'Ajuntament i de Sant Cugat Co­merç per tractar l'ús indegut de les zones de càrrega i descàrrega per part de vehicles particulars, un ús que dificulta el trànsit del mu­nicipi. / T. M. S. (SANT CIGAT)

KLS /CANUMNS /)/;W/i.» Jfri'iiliiil<lii- Economia 39

Les empreses? La Cama Modest de mena, però extravertit i cordial en el tracte, Lluís Caballé Benejam (Barcelona, 1953) frueix parlant de la seva feina. El responsable de l'àrea de

Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola de La Caixa considera el seu treball com un "servei per a la col·laboració" entre les oficines en les gestions comercials o

de personal. El fet és que aquest barceloní d'origen dissenya moltes de les estratègies que l'entitat financera posa en pràctica al municipi. Caballé es mos­

tra convençut de la necessitat d'un canvi en la cultura empresarial espanyola que acosti les empreses a les necessitats de la societat a la qual s'adrecen.

Lluís Caba l l é . Cap d'àrea de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola _ _

"Cal que la gent comenci a guanyar-se bé la vida amb el seu patrimoni"

T O M MONTKNKGRO

- Quant fa que La Caixa es tro­ba vinculada amb Sant Cugat?

- La primera oficina de La Cai­xa al municipi es va instal·lar els anys trenta. Avui dia hi ha set ofi­cines en què treballen 36 emple­ats. La Caixa té, a més, una presèn­cia qualitativa molt important a la ciutat, perquè hi viuen molts em­pleats, que treballen als serveis centrals de la companyia, a l'àrea tècnica o, fins i tot, a les compan­yies filials, com Immobiliària Co­lonial. La gent de La Caixa són gent coneguda a Sant Cugat.

- En rorganitzatiu, han canviat moltes coses des dels anys 30?

- Sí, és clar. La Caixa, que, com totes les entitats financeres, té una determinada base territorial, va fer servir en un principi una estructu­ra piramidal per cobrir aquesta base, enfocant la seva activitat cap a la seguretat i l'exactitud admi­nistrativa. Actualment, però, les entitats financeres estan dedica­des al servei al client i procuren oferir tots els productes que aquest pugui necessitar. Conforme amb els temes administratius han pas­sat a un segon terme, s'ha anat fa­cilitant que totes les decisions es prenguin descentralitzadament allà on es troba el client, és a dir, a les

hi Caixa ha fet tecentmetit una aportació ei oriòmira als mities Sant. \tcdir i Jeiuni tk. Moragas FOTO: XAVIIA RROSA

oficines. Això és així fins al punt que el santeugatenc que demana un préstec troba resolta l'operació a la seva pròpia oficina en el 95% dels casos. Aquesta és una ciutat en creixement i nosaltres hem de pro­curar incrementar la nostra oferta per donar la resposta que els clients estan demanant facilitar l'accés als serveis bancaris, poder parlar amb persones properes per assessorar-se, etc. Això vol dir també obrir properament alguna oficina més a Sant Cugat.

- Què té de bo tenir una ofici­

na de La Caixa al barrí? - Una cosa és clara: qui millor co­

neix al client és qui el tracta cada dia. Avui dia l'empleat de banca és una persona que ha rebut mol­ta informació i té una gran capaci­tat d'anàlisi, i té les eines necessà­ries per resoldre qualsevol tipus de problema.

- Com definiria l'àrea geogràfica de la qual vostè és responsable?

- J o no diria que Rubí, Sant Cu­gat i Cerdanyola tinguin una de­terminada característica en comú. Cadascuna té la seva personalitat i

dóna lloc a moltes activitats econò­miques diferents. El que sí és cert és que es tracta de tres ciutats que estan creixent molt i amb un tipus de població jove, fet que les fa tres mercats en expansió, amb un ti­pus de client d'elevada cultura fi­nancera. Aquest fet, molt positiu, ens facilita molt la feina.

- Quins programes socials du a terme La Caixa a Sant Cugat?

- El pressupost de la Fundació de La Caixa per aquest any és de 35.000 milions de pessetes. Amb això es poden fer moltes coses, i

moltes reverteixen directament en activitats que es duen a terme a Sant Cugat. Algunes d'aquestes actuacions, de tipus esportiu, cul­tural o socioassistencial, es fan al marge de la gestió centralitzada d'aquest organisme i Ics realitzen les oficines. Els exemples més clars són, posem per cas, el patrocini de la Marxa Infantil de Regularitat i de la Mitja Marató.

— Què fa el santeugatenc amb ek seus diners?

- No hi ha fórmules universals per descriure això. En la decisió de què es fa amb el propi capital in­flueixen molts paràmetres, inclo­ent-hi les diferents situacions per­sonals. Amb tot, l'abundant oferta de productes que hi ha actualment al mercat permet als clients adap­tar-se a allò que els ve més de gust en cada cas. El que sí s'ha de co­mençar a dir és que cal que la gent comenci a guanyar-se bé la vida amb el seu patrimoni. I aquest és el principal objectiu de La Caixa.

— Què està canviant en el món del petit estalviador?

- Actualment hi ha moltes ope­racions noves a les quals fa uns anys els clients no accedien, des de la borsa i els fons d'inversió a l'estalvi finalista (fons de pensions o assegurances). A mercats més madurs, com els anglosaxons, aquestes operacions són molt ha­bituals, cosa que indica una clara tendència aquí.

— Com serà aquesta xarxa d'o­ficines de La Caixa en el 2010?

- Qualsevol previsió és arriscada. Ara bé, sí que continuarem cen­trant-nos en el servei al client com la nostra principal activitat. Per això no renunciarem al manteniment d'una àmplia xarxa d'oficines, amb més personal, i ampliarem les pos­sibilitats de contacte amb el client mitjançant els diferents canals electrònics.

J. El pols empresarial

La quinzena empresarial ve marcada per l'aug­ment de l'oferta comer­

cial de la ciutat i per l'aparició de noves empreses en els sectors im­mobiliari, publicitari i de serveis a empreses. A data de divendres passat, i des, de les darreries de març, el consistori ha comunicat l'obertura d'una desena de nous espais a la ciutat. L'avinguda Fran­cesc Macià i cl carrer Manel Far­rés compten amb un centre de massatges (Francesc Macià, 58-62) i amb una perruqueria {Manuel

Farrés, 73), amb la recent ober­tura de dos nous establiments, re­gentats respectivament per Josep Maria Colomer i Daniel Marín.

La venda de béns usats és To-cupaeió d'un altre nou comerç ubicat a Plana de l'hospital, 9, i amb Lluís Alburquerque com a titular. Ei municipi compta tam­bé amb un nou estudi fotogràfic, Contrallum, ubicat a Vavinptda Cerdanyola, / / , i amb una floris-teria, situada al 6arm~ Valldottix, 22. Amb el nom de Teiaroa, s'ha inaugurat recentment un comerç

dedicat a la venda de petit mo­ble i d'obsequis, que es troba ubi­cat en un centre del màxim in­terès comercial, al carter Santiago Rusinol, 23. Aquest fet és també aprofitat per El Celler dels Lli­bres, una nova llibreria al número 25 de la rambla del Celler.

En el capítol immobiliari tres són les societats que han apare­gut al municipi. Amb un mateix capital inicial, Promocions Rat-penat SL {Oscct, 59-63), dedicada al comerç de finques, Soluciones Iuimobüiariag CMS SL {Francesc

M&mgas, 58), dedicada a la com-pravenda i gesdó d'immobles, i Baqutped f&,{Manel Farm, 97), que promocions solars, augmen­taran encara més l'oferta comer­cial de Sant Cugat en l'àmbit im­mobiliari. A més, Ja societat B&1V1 CVP SL {rammideRubf, 88) ha iniciat recentment la gestió d'ofi­cines comercials al Centre de Ne­gocis Can Castanyer.

Paral·lelament a aquest sector. apareixen també societats que ofereixen serveis de manteniment a empreses. D'aquesta manera

s'han constituït Net Vallès 2 0 0 0 SL (passeig Tom Blanca, 21, 23), dedicada a la neteja d'institucions, i Instahtciones Tete SL {SantJor-di, /5\ que instal·la i repara equips d'aire condicionat i calefacció. Quant al sector audiovisual i pu­blicitari, Sant Cugat continua cre­ant teixit empresarial amb l'apa­rició d 'Okonkoio SL {Estirí de Gibraltar, 19), dedicada al doblat­ge i producció audiovisuals, i de l'empresa" de publicitat Om Pu-blicklad Vallès SL {Camí de Can Galxet$5). / T. M. (SANT Ct *;AT)

P&E SERVEIS INTEGRALS DE C O M U N I C A C I Ó

Itenttart? Çorporatfv» » Bfeseny 6riftc i EtttoHal « rufttlcfat Wsíéay de ttgiMs Dtefe * r*»]«ctt i Msntotjf» dtttaads * Ptaducd* rertadïcttt» '

Sast 3otài, 37 0819O Sant Cugat, del Vallès M. 93 598 86 00 f ax. 93 590 SS 25 E«a»§fc cmm^p^ommktúd.

EIS4CANT0NS

Immobiliària 40 Dijous, 2X d'abril del 2000

A L Q U I L E R

PISOS

Pisos a estrenar (Entrega final de mayo) C/ Castillejos, esquina c/ Sant Martí (1. Centro). Varias superfícies: desde 75 a 86 m2. De 2 y 3 hab., 2 bafios, amplio salón-comedor, cocina-officce, armarios empotrados, parquet, calefacción a gas natural, pàrquing, tastero, planta baja y àtico con amplias terrazas de 48 y 75 m2 desde 85.000

Z. Monasterío Superfície: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción a gas natural, suministros contratados y plaza de pàrking. .75.000

2 1 bx - Tel . 9 3

A L Q U I L E R

• Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, con vistas. Todo exterior 70.000 • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardin 400 m2, sol, piscina y garaje 200.000

V E N T A

• FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Kampió. 115 m2, 3 hab., 2 bafios, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto estado (1 ano) 42 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, soly garaje 78 M

Y MUCHÍSIMOS MAS, nLLÀMANOS YAÜ

reix . 5 8 • Te l . 9 3 5 8 » 7 3 7 4 - 9 3 5 8 9 8 1 6 *

P I S O S EN V E N T A

• Z. Pollancreda. Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/ z. i n fan t i l . . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M

T O R R E S EN V E N T A

• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 48 M

• Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardin 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial. Bien cuidada 50 M

A L Q U I L E R • A estrenar, jun to FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 bafios comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100 .000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterío). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav,, bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b,, aseo. M. sol 37, 75 M

• La Floresta. Torre individual, dos viviendas independientes de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bano completo y cocina reformados, terraza y jardin. Solar 400 m2 45 M

• Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparates y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21.5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reform., bano completo reform. y aseo, garaje

cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b, completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bano completo y terraza 65.000 • Junto estación. (ç. Sant Domènec). Plaza pàrking para vehículo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo,

trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 • La Floresta, junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000

V E N T A S • Obra nueva en z. tranquila. Àtico 4 hab. (3 dobles), terraza 16 m2, solàrium 42 m2, 2 bahos, acabados

de calidad, calefacción, cerramientos aluminio, doble acríst., pàrking, jardin com. y piscina 44 M • Obra nueva. Solo 6 vecinos, 3 hab. dobles, una de estudio, terraza, 2 bafios, salón 25 m2, suelos

màrmol, todo exterior, perfectos acabados, zona comunitària, piscina y pàrking en precio 47 M • Obra nueva z. Creu Roja. Planta baja, jardin 65 m2, 3 hab. dobles, 2 bafios, trza.-velador, cerramientos

aluminio, doble acrist., etc, pàrking, z. comunitària con piscina. Pocos vecinos 50 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), dos bafios y aseo, salón-comedor con

chimenea. cocina-offïce 22 m2, cerram. aluminio, doble acristal, tot. exterior y 2 pi. pàrking 59 M • Pla del Vinyet. Gran piso 4 hab., 2 bafios, aseo, coc-of., tot. exterior, pi. pàrking y trastero . . .46,99 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., baiio y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.

Buenos acabados 99 M

Av. Rius i Tau le t . 3 3 • Tal . 9 3 5 8 9 7 1 7 1

Jt

A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterío: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Baiio - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ íoan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

IÜ&s*ï,;;*'•TiéÈüiiSf» SSS: 0 3 .0:7:"/ F. fíte^;.Mm»:&W&&MZmGm

' 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M

> Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M ' Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 bafios, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona

comunitària. Todo,reformado e impecable 44,2 M > 361 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 bafios, cocina-offïce, suelos de parquet, terraza

15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M > 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-offïce, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona

comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M > 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 bafios, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M

' 373 • Estación. Piso 100. m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

R b l a . d e l Ce l l e r , 2 • T e t . 93 5 8 9 OO 6 6

l£l P I S O S • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor 16 M • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c.) i piscina 31,5 M • Ctra. Roquetes.,Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c ) 37M • Av. Catalunya. Àtic tríplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.) 75 M U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 227 m2 i 3 dormitoris dobles 55 M • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89,25 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.) 160 M

C/ Santtaao Rusiftol. 3a • T*t. 93 675 10 XO

T E L L V I V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardin 46 M • Mira-sol. Finca sehorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M

A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardin 300.000

wmmmMmmmmMmmïmmmmtz 41 - 93.674,1a m

V E N T A • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella". Casas adosadas, de 290 m2 a 300 m2, en tres

plantas. Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baja: sal.-com. 50 m2, coc-off., hab. y bano. Jardin y terraza de 70 a 200 m2. Planta l a : 4 hab. dobles y 2 banos .desde 62 M

• Dúplex en Parc Central. 128 m2, trza. cubierta, salón-com., coc.-off., lavadero, 4 hab. (1 suite) cpn armarios emp. 3 bahos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina .50 M

• Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, coc-ofí., bodega, despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 bahos y pequeno estudio. Ocupa toda la planta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M

A L Q U I L E R • Local comercial. 100 m2, esquinero, mucha fachada, c/ Xernc 250.000 • Piso Parc Centrat. 3 habitaciones 195.000 • Piso Coll Fava. 3 habitaciones 120.000

B I L I A V E N D E S

• Z. Estació. 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dorm., bany i terrassa , 21,5 M

• P. Central. Àtic 100m2, 100 m2 terrassa, menjador, 3 domi., 2 banys, 2 pL pk, trast, i piscina . . .52 M

• Rbla. del Celler. 140 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys, terrassa, 3 pL pk i traster 52 M

• Dúplex. Can Picanyol. 250 m2, 4 dorm. dobles (2 suites), 3 banys, 2 pi. pk, traster i terrasses . . .78 M

• Dúplex. Z. Golf. 230 m2, 5 dorm. (1 suite), 4 banys, aseo, 2 pi. pk, traster i piscina , 92 M

• Local a prop d'Hisenda. 115 m2. Planta més altetl, 2 banys 28 M

>lïir>I;~.U&r£)W-.t.·9'-4*]

H E R F I N Q U E S P I S O S • Rubi-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bafio y cocina imp. galeria, ascensor,

calefacción, puertas embero, ventanas aiuminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva. promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados

l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,

puertas embero, ventanas aiuminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bafio y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,

calefacción. Impecable -• 21 M C A S A S Y T O R R E S • Rubï-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 iji2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos

comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M

Cervantes, 52. Rubí • Tel. 93 697 45 62

I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 rn2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.

pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com.

c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,

terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio

con bafio, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1' calidad. 125 M

« « c a O c t a v í à . 8 - T e L 9 3 6 7 5 4 3 02 - 9 3 6 7 4 5 7 0 4

P I S O S • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bafio, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet. 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext, parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M

T O R R E S A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, disefio exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

A v . L l u ï s C o m o a n v s . 8 • T e t . 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

F I N D •MÍÜ

V E N D E S

• Can Gatxet. Planta baixa, 3 hab., 2 b„ saló-menj., cuina-office, jardí 55 m2 i pk. P-3079 43 M

• Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M

• Rius i Taulet Pis 5 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i 2 terrasses. P-3082 . . .46,5 M • Parc Central. Pis 3 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i piscina comun. P-3124 . . .43 M

• Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M • Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 45 M • Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pi. C-943 60 M

D o s d e M a i a . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 O O

y L L O G U E R S

• Pis pL Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i

traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc .

Valldoreix. 6 0 * Tel. 9 3 6 7 4 67 IS - 93 5 8 9 3 3 6 8

. 45 M .37M

I N M A V E N D E S

• Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M • Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras ter . . . . 65 M • Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix z. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

F I N N T E

NUEVA PROMOCIÓN

• 3unto FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de 1* calidad

DESDE 20.720.000 ptas.

C / C a s t I U e l o s . 3 1 • T e l . 9 3 6 7 5 1 8 4 8

I M M O B . i &

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M

• Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M

• Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M

• Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M

• Piso frente Kampió. Sup: const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo,

reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico triplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,

lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/piscina 84,9 M

P l a c a O c t a v i à . 4 - 9 3 5 8 9 5 4 5 4 • 9 3 6 7 4 8 4 0 3

L L O G U E R S

• PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí 62.000

• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000

• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet 60.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet 54.000

• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit., cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou 85.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 45.000

• LocaL C/ Torrent de l'Alba (Rubí). 100 m2, al costat del mercat 100.000

A v . L l u í s C o m o a n v s . 2 2 • T e L 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 1 4 9 7

T I L _ . Jt V E N T A • Z. Centro-Estación. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bafio + aseo,

salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bafio,

cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M A L Q U I L E R • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) E S T A B L E C I M I E N T O S • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran

terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

V I U à , 1 - l o c a l 8 (entrada per Or. M u r i l l o . 2 1 ) • T e l . 9 3 6 7 4 8 8 O I

ÏM» T O R R E S EN V E N T A

• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, gran cocina, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M

• Valldoreix. 227 m2 const., salón 41 m2, 4 habitaciones, 2 banos, coc.-office, calefacción, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M

• Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 banos, aseo y cocina completa 76 M

• Valldoreix. 2 torres nueva construcción, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edifïcados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitaciones, 3 banos, calefacción y buenos acabados 76 M

Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.

R b l a . M s . C i n t o V e r d a g u e r , 1 9 . V a l l d o r e i x • T e l . 9 3 5 9 0 0 3 7 9

L L O G U E R S

PISOS

• Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000

• Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

LOCALS • Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2, ideal

per a negoci. • Molt cèntric. 32 m2.

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

V E N D E S OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07

m2 terrassa 15 M

P a s s a t g e d e l C e l l e r , s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

M A V E N D A P I S O S • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.

comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I T O R R E S • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa,

possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab-, 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000

Or. Murillo, 6. Sant Cugat * TeL 9 3 6 7 5 6 2 75

- impresa germano espaüolo de Servkios Inmobiliarios •

TENEMOS LA VIVIENDA A 5IJ MEDIDA iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos:

• Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just,

SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes? Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. tldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catatan y castellano.

HEHOS AL03AD0 A MÀS DE 100 FAMÍUAS EXTRAHJÍHAS A SANT CUGAT

Bel t ran v Kdzoicte, 8 . Barcelona • Te l . 93 2 0 4 55 20

Estètica E1S4 CANTONS Divendres 28 d'abril de! 2000

Estètica i Bellesa l'article: La fita d'aprimar-se (II)

PETITES ESTRATÈGIES

1 No us compareu amb ningú i centreu-vos a valorar i aprofitar les vostres possibilitats.

2 Penseu positivament, perquè això porta a l'equilibri personal i ajuda a no caure en angoixes,

3 Poseu en practica la tècnica de la visualització i imagi­neu la imatge de com us agradaria estar, perquè està comprovat que fent-ho es pot perdre pes; el millor mo­ment per fer-ho és quan us assaieu per menjar.

4 El programa d'aprimament serà més efectiu si el seguiu amb una altra persona perquè així us animareu quan la voluntat defalleixi.

5 Si sou vosaltres els qui decidiu la dieta a seguir, seria con­venient portar una agenda dels aliments que preneu per planificar les compres i fer les combinacions conve­nients. Us facilitarà molt la feina si ho reflectiu gràfi­cament en forma de piràmide, disposant a la cúspide els menjars que heu de prendre en menys quantitat i a la base els que podeu ingerir en major quantitat. Per exemple cada dia heu d'incloure 2-4 racions de fruites, 3-5 racions de llet, iogurt o formatge; 2-3 racions de carn, aus, peix, mongetes, ous o nous o 6-11 racions de pa, cereals, arròs o pasta, al temps que us allunya­reu de les fècules refinades, els greixos i el sucre.

<5 ÉS important entaular-se per fer-se més conscient de la importància de l'acció de menjar, així com evitar aque­lles situacions que puguin desviar l'atenció o estimular a menjar més, com escoltar música ràpida, mirar la te­levisió, llegir o parlar.

7 Preneu alguna cosa a mig matí, per no arribar famo-lencs al dinar i fer-vos un gran tip; proveu amb un io­gurt, fruita, formatge fresc, etc.

8 L'aigua és el millor supressor natural de l'apetit i es re­comana beure almenys 8 gots grans al dia, si pot ser freda, perquè fa mes efecte També estimula el meta­bolisme dels greixos i si s'afegeix suc de llimona o de fruites, els sucs gàstrics s'estimulen i el cervell rep sen­yals de sacietat.

9 Ingerir poma, taronja, maduixa o plàtan 1/2 h abans de menjar augmenta la sacietat i eleva el nivell de gluco­sa a la sang, fet que fa reduir l'apetit.

10 Sí no us ressistiu a menjar entre àpats, opteu per ali­ments cruixents, com les pomes o les pastanagues, perquè es mengen més a poc a poc i tenen més po­der sacant.

11 Inicieu els menjars amb un primer ptat poc calònc, com una amanida o una sopa, perquè omplirà i es menjarà menys de segon plat.

12 Sabíeu que la mescla dolç-salat estimula l'apetit?

13 Podeu substituir aquells menjars que tan desitgeu per altres de gust semblant, per exemple una fruita dolça per comptes d'un donut, una hamburguesa vegetal per un frankfurt, etc.

14 Si seguiu una dieta poc variada, introduïu cada set­mana un plat nou, que estigui en la línia de l'establert, perquè no sigui tan monòtona.

15 Canvieu de rutina, si principalment ingeriu calories pi­cant, substituïu l'hàbit esmorzar-dinar-sopar, per una sè­rie de 5 o 6 minimenjars diaris; d'aquesta manera s'e­limina l'impuls de picar entre dinars.

16 Si mastegueu lentament menjareu menys, perquè des de la primera queixalada que es fica a la boca fins que el cervell detecta que s'està alimentant, passen 20 mi-

&¥ í

s*

I:

nuts. També l'estómac se sent tip abans iniciant l'àpat amb begudes Calentes o menjars especiats.

17 Fugiu de la trampa tíght perquè alguns productes eti­quetats com a baixos en greix o sucre tenen les mateixes calories que els seus equivalents convencionals. Per exemple el que no té greix té sucre, ingredient que augmenta la secreció d'insulina, que estimula l'apetit t en un no res acabeu el paquet de galetes sencer.

18 Obtideu-vos també dels refrescos ensucrats perquè porten calories buides amb energia però que no no­dreixen. Substituiu-los per sucs de fruita o aigua de seitz.

\Q Una manera d'oblidar-se d'un apetit a deshores és sor­tir de compres i caminar durant 45 minuts, amb el que a més a mes cremareu unes 300 calories

SD Feu natació perquè és l'esport que més ràpidament cre­ma calories i a més, referma les zones problemàtiques.

2 1 Sí us agrada la música per ballar, fantàstic, perquè cada hora es poden perdre entre 1701280 cabries. Es­colteu-la també per fer exercici, perquè el seu ritme treurà la monotopia de les repeticions.

22 De seguida que acabeu de dinar raspaleu-vos tes dents perquè mentre la boca estigui neta no sesentira l!*n-puls de seguir menjant, com pot passar retenint akfurt gust en el paladar.

2 3 No us desespereu, perquè encara que perdre pes us re- -, sulti un objectiu força difícil d'aconseguir o l'excès de ;' greix es resisteix i segueix acumulant-se en cfeterrra- | nades zones, sempre podeu recórrer a la tecnologia, me- ;: diana alternativa o cosmetologia, que posen at nostre '• abast un munt de solucions que per si soles o combi- ., nades entre si, acabaran amb el problema. Els sistemes |. per reduir que trobareu són, entre d'altres: facupun- ;!

tura, el massatge xinès.l'homeopatia, l'oligoteràpia, l'auriculoteràpia, els remeis florals, la hipnosis (per un sofròleg i en cas d'angoixa), el modelaiser, la lipoaspi-ració, la mesoteràpia, les faixes reductores, la cosmè­tica reductora, el massatge de drenatge limfàtic, el massatge onulaton, la ultrasonoteràpia, la fangoterà-pia i l'electroestimulacio, tècniques a les que dedicarem un capítol més endavant

p e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r

08190 Sant Cugat del Vallès

ToT CADEII

I Tot pel teu cabell Tot pel teu cos

Tot per maquillatge Tot en perfumeria

TOT PERA TU ALS MILLOR PREUS

C/ Valldoreix, 61 • Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

\ l Tractaments corporals

• Micropigmentació • tatuatges

C/ DEL SOI, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

centre d'estètica

Cl Francesc Moragas. 2S • Tel 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Massatge biosmòtic

Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peellng corporal amb

productes naturals

Centre SPA

jj^ Saíut • T 9{aturaíx

I I ambíes I I mans

Tractament de fangoteràpla i algoteràpia per ciàtica i lumbàlgia

contractares i tendinitis acne

psoriasis artrosis

artritis

cel'lulitís i aprimament Sant Cugal del Vallès

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656890 149

i

Í 5 > - cSt'iuet-Goaíro/

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

D Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

v ^ » ^ l mil

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

el consell: Mesures dràstiques controlades

PastSes per aprimar-se

Només es poden prendre amb contra! mèdic, i recordeu que els diurètics i \a-xants no ajuden a perdre el greix í que el seu ús també està delimitat. • Píndoles per treure l'apetit, que actuen coit» 9 GOmpJeroent d'una dieta sana, i exercicis físics i es prescriuen només en casos especials. • Píndoles estimulants per suprimir l'apetit: només es poden prendre durant un breu període de temps, ja que causen addicció i no són aconsellables per a persones que pateixen problemes cardíacs, diabètics, de tensió alta, de glau­coma, de ronyó o de la tiroides.

Intervenció mèdica Els procediments radrals només són necessaris quan es dóna una obesitat que planteja un problema greu per a la salut o en casos extrems, quan el pes de te persona és el doble de l'ideal o l'excés és superior als 45 kg. La intervenció pot consistir a reduir el tamany de l'estómac, la subjececió de les mandíbules per restringir la ingestió d'aliments o en un bypass intestinal per evitar l'ab­sorció d'aliments.

& S /CANTONS Dhendns, 28 d'abrildel2000 Sahit 43

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Fisioteràpia SUSANA NICOLETT1 Sant Antoni, 74. « 93 674 74 37

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Flatc, Asisa. C/V«à,49. « 9 3 6 7 4 48 72

Cirurgia Geriatria DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-ftariasa-SanrteG. Av. Torre Blanca, 2-B, 2n. A1. « 9 3 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. * 93 674 15 26

Dieletica-Nutricio DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina generat, dietètica. Dilluns, dimecres í divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Oaltés, 5.1r 3a. «936746329 «935896483

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Arma R. Cerdà * Dra. Rosaris Sagama • Dra. Uum García Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Banca, 2-8.2a planta. desp. 8-3. « 9 3 589 43 57 « 93 589 43 58

D E L G E R V A L , G E R I A T R I A VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs fami­liars. Qee«6 de residències i altres re­cursos. Infermeria. Formació; C Àngel Guimerà, 3. « 9 3 6 7 * 0 6 0 4

MPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de ma­lalts, ajuda a la lar. trastorns especials. Sa­lut i reserves a domicili. Av. Torre Blanca, 2-6,3r, desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7

TELE ASS4S. IKPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qual­sevol hora rJei dia o la nit. Sistema sen­zill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8.3r K « 93 589 39 67

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mú­tua. Sanftas, M. Flatc. Prevtasa,, Mútua HGC. Urg. 24 h. domiciS.

« 9 3 5893926 «609331080

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera, vaftss a domicÜi-mútiKS. Major, 36,2n. «936740025

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb fes prin­cipals mútues. Doctor Murillo, 21. « 9 3 589 5 1 0 6

Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN VLA Winterthur - Previ asa - Assistència sa­nitària Medrftac. Francesc Moragas. 48, em. 2a. « 9 3 6 7 5 4 8 5 3

Pediatria

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N ­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostench. Col: 15.097 Rbla. Rlbatallada. 20,1 r 3a « 93 674 72 16

Ecomedicina Laboratoris AYUR PI Ajuntament Naturopatla y masaje terapèutica « 93 675 63 39

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinol. 17. baixos.

* 9 3 589 60 55

Odontologia CLÍN ICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, Imptarnologia, prò­tesis, odontopediatría, ortodòncia, mú­tues. Av. Torre Blanca, 2-8.2a. 11. « 9 3 675 0 8 0 3

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9,1r 2a « 93 589 70 40

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUN-CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Blanca, 2-8,2n A, despatx & «5890396 « 6752212

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3,2n 1a. (LI. Companys/Colom) « 9 3 674 7 2 4 0

DRA. M. JAUME SAURA Oíníca denta). D ladv9 - I3h i 16-20 fi. Pg. Sant Magí, 22, baixos « 93 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Major, 23 -25. 1r3a « 93 675 64 77

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Rlbatallada. 20, tr 3a « 93 674 7 2 1 6

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatna - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-8. 3r pis. « 9 3 589 35 48 « 649 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBET i ALDES Pediatria. Vitalicio Sahjd Maplre. Endavaüada, 21, 1r, « 93 589 29 95 « 9 3 674 2 0 7 9

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties def peu, ortesis, pfantiííes or­topèdiques, papitomes, cirurgia dei peu. Hores convingudes. « 6 3 5 8 9 63 13 » 6 2 9 16 9 5 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or. Galtes. 5. 2n 3a. « 93 589 40 51

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 93 674 3 6 53 « 93 418 4 6 4 8

INSTITUT PSICOMÈDIC S A N T CUGAT Psicologia cfotca, psiqiiatna, depres­sions, aJcohoHsme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av, Toro Banca, 2-8,3rA, desp. 11 í 12 « 9 3 5 8 8 3 7 8 7

M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Saoat Santiago Rusiftol, 2. ent. 1a. « 9 3 874 15 2 6 « 93 874 01 47

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAI2AN Tocoginecologia. Hores convingu­des. Av. Catalunya, 21, 4t 1a. « 93 589 4 8 08 « 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J .J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas. 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 07

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària,Previasa, Medytec. Polícliníc Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 589 18 88

DR. FERMfN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica trauinalològica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r3a. « 93 874 43 46 « 93 589 05 34

« « « 4 * 4 * * * 4 :

ft*«*flïWR8íÇK»W5^^

CLÍNICA DENTAL V i 1 1 s . B i. 1 d f

Major, 23-25, ler 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

el consell de la setmana: Diferència entre tic i distonia

No tots els moviments estranys o repetitius que pugui fer una persona reben et nom de tic, però sí que tots es presenten sobtadament i acaben sent, en un moment o altre, blanc d'alguna que altra burleta. Manifestació • Els tics són actes discontinus, repetits i ràpids que ac­cionen un grup de músculs simultàniament. És un acte involuntari sense causa ni finalitat que amb la repetició acaba convertint-se en un hàbit, esdevint exagerat en la forma, intensitat i freqüència. Cessa amb el son i quan l'individu està absort en algun tema. Un cas més com­plicat es coneix com la síndrome de Gilles de la Touret-te, on els tics s'acompanyen de sons guturals o nasals i paraules estranyes, com li passava a l'emperador Claudi. • En el cas de la distonia els moviments es manifesten amb contraccions, espasmes o moviments involuntaris dels músculs en una, moltes, o totes les parts del cos. Els afectats poden tenir fins i tot dificultats per cami­nar, parlar o mantenir les parpelles obertes, i en els ca­sos més severs poden tenir caràcter invalidant. Origen • Els tics poden tenir un origen físic o psicològic. El pri­mer cas es dóna quan el cos endega un mecanisme per descarregar l'energia sobrant a través d'una substància cerebral que treballa en la transmissió de les neurones. Els d'origen psíquic apareixen davant una tensió interior, i la solució passa per l'ajuda d'un psicoterapeuta. Es dóna en nens que viuen moments difícils, en persones agressives (que reprimeixen els impulsos), en subjectes obsessius (que pateixen ansietat) i en menor mesura, en malalts greus o crònics.

• La distonia és una malaltia neurològica que es dóna per una disfunció en una zona del cervell que provoca una contracció errònia d'un grup de músculs, la causa de la qual encara es desconeix. Qui els pateix • Els tics afecten més als homes que a les dones i so­len presentar-se sobretot a la infància, abans dels 11 anys. Solen solucionar-se durant la pubertat i només entre el 3 i el 5% dels casos es fan crònics. • Les distonies afecten més a les dones que als homes i es presenten en l'edat adulta, entre els 35 i 50 anys. Tractament • Els tics bàsics a^e apareixen en ets infants solen solu-cíonar-se amb l'ajut d'un logopeda i convé que se so­lucionin durant l'adolescència pel risc que es facin ha­bituals en el pacient. A més dels especialistes i la voluntat de t'afectat, l'entorn també hi juga un paper important, ja que la prohibició dels pares cap et petit o les rialles dels amics faran que augmenti l'ansietat i l'angoixa. Quan hagi d'intervenir-hi un psicòleg especialitzat, ho farà generalment amb una teràpia psicomotora on combi­narà exercicis de relaxació, inhibició i control mental amb sessions de psicoteràpia, per aprendre a controlar els músculs i trobar el veritable origen dels tics. De ve­gades es complementa amb ansiolítics, tranquil-litzants o neurolèptics, però mai no es prescriuran sols. • En el cas de les distonies no s'ha aconseguit un trac­tament que les curi, però s'estan aplicant amb èxit pe­tites dosis d'un conegut verí (toxina botulinia) que, tot i que el cervell continua enviant missatges erronis, pa­ralitza els músculs afectats perquè no responguin.

Airta Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Hi col·laboren:

Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

EVA M* de UV PESA, lopopeda infantil

SÍLVIA LLUM»- Psicòloga infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

I

CENTRO DE ECOMEDICINA

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

NATUROPATÍA

MASAJE TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA

KINESIOLOGÍA

IRIDOLOGÍA

I

LAyw I imiento Tel. 93 675 63 39 I

ES 1 CENTRO 1 DSALUD 1 OCULAR

D R . J. A R M E N T I A D R A . A. M A T H E U

O F T A L M O L O G I A

C/ D O C T O R M U R I L L O . 2 1

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

Sï vol ANUNCIAR- SE <en aquest a secció, TRUQUI'NS al telèfon

4aH*»4L ítf***^fc ' w - - ^ - ^ t s i J t í ' . MÍJCV j t " *« fflft&e- t n K w

Gastronomia ELS4CAIVTONS Divaidns. .'Sd'/ilirildelMV

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA

Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BACCO

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

BAR MELMELADA

Valldoreix, 56 93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

BAR PICCOLO

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó XIII 93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

EL CASINET

Cami de Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

EL MESÓN

Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

LA JIJONENCA

Major, 29 93 675 25 86

Gelats artesans i cafeteria

LA JIJONENCA

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

LA JIJONENCA

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

EL PEROLET

Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

EL PUNT

Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurt;

LA MASIA

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA

Av. Lluís Companys, 24 93 675 1503 Pizzeria, creperia

MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

GRANJA AUGUSTA

Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52

Cargol llauna i arròs negre

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

ITALIANS

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

PA I PA

Sant Jordi 93 589 4945 Menú diari. Baguets calentes

TORRADA GRILL

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CABALLU PETIT

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

LA GRANJA

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

ff^K

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadras Lluç a la vinagreta i patates al vapor de l'any 1900

Elaboració: Com é Muç amb els porros, les pastanagues, te ceba, et julivert. I* sal i et vinaçjíe. f»oseu é peix n t r i amb éf cap (sense ulls), però tsltat en dol traces -perquè hi càpiga bé-a Sa cassola t no es L'aigua només cobrirà ei-feiÇítesvsK;' de buir.iïK& lentament Mitja hom després," com 3 motí, «s cot-ío<. dos trossos en una font junts com si et p#0O&IÉ^ cer, es cobreix amb la vinagreta i es guamek'at voltant amb patates cuites ai vapor,

Patates cuines aj. vapor: S'esculten patates noves, bones, no mott grans* * ovalades. H | ^en i, en una cassot&fsj posa una capa «te rrarrtaga ï sat f N í tN guin sucoses, i després l'aigua freda. íztmi

Salsa vinagreta: Es pica la ceba mott menuda, el julivert i l'ou cuit tot moft fi. S'hi afegeix oli, vinagre i sal i s'agita'per-que es barregi tot.

ingredients: * *.

* -1 lluç gran X .,..+«*

- oli de qualitat W0 - porros

- pastanagues *̂ Ni - ceba

M E N Ú

- patates

- ou cuit D E L

- julivert DIA

-sal • • •

- vinagre

BA« «EST&URANT

K 1 ^

I I . lVrr San, 6

•s. iMrn-alVrU)

i f i . i n r,m :•> - \

ESPECIALITAT EN BRASA

Carns i ve rdu res brasa Coques xauata

C a r " » l * st la l l auna

IA M A S I A

S I 1 I ( I i S I

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

EL CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

mimmOím-àDmmtíHtiéiimtpe^iks Sant Martí, 9 c«semé*iCAPICKEVROÍ'A>

Tel. 93 589 82 75

per carn de la bona

Carrer de h Torre, 14

Tel. 93 674 12 85 w

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

*

Mercat Pere San

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

•*A«0 iA5v * i j • • ^ E * ritDVrft' Ht HOtt

P|lb .̂̂ r^ ./íU ̂ ^P fM'n i un fr^Üsf&JÏ r&fc* *,. ~^&jm ^

«*< <f*r*n, . « J . W * í J « - * í . * '

* » < W. « <H 10 **

\ir> 0l">0 W ~ * '^4- 1* V40>J

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra

Com si fos de tota la vida

la xocolata.. . 4>fvffv • Is entrepans.. . • f f v f f v el cafè... f f v f f v les pastes... f^vff*. el suis... * f v * K

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

ïUt eesm Bar Restaurant lotc j u i K'I h c i d i c i ó

Pi . O c t a v i à , 6 Tel . 9 3 67A l O 47

t(AV) iVurbaie

antf,i ciri 15 de maye o ••• ••:. pertíerài

'"<inl(l | Mt-Fronc'°

M( Í amula McDonattfs SHSahara

EIS i CANTONS

Guia Comercial gu ia p r à c t i c a

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 P 93 B7S 34 54

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22, 1r2a O 93 674 41 64

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés. 15 A - loc. D O 33 fi74 44 69

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas. 5, 3r 3a P 93 B74 44 94

ALUMINIS GARRIGA Orient. 65. baixos P 93 675 29 02

Bar Musical Sant Marti. 10 P 9 3 S 8 9 4 7 9 0

CABALLU PETIT Cerveseria 0 93 589 14 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol. 54 P 93 674 06 49

CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 15 09

SUN BIKE Can Matas. 2 P 93S8917 57

M. Pere San. Pda. 125 a a i . T O i . i s n i i

ARQUITECTURA ™ CARNISSERIES FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 93 675 18 35

JOROI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a o 93 589 65 61 o 608 49 45 19

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a O 93 675 18 03

JORDI CUFl BORRELL Av, Vall d'Or, 2 P SO 674 26 01

JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 P 93 5 8 9 4 1 4 7

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25. 1r p 93 589 30 65

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a 0 93 58930 65

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B O 9 3 6 7 5 3 0 f 2

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D O 93 674 44 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 O 93 674 T7B4

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n ° 9 3 5 8 9 2 0 0 0

T.M.G. TALLERS Borrell. 6 o i Fat 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 O 93 675 56 53

TUBAU La Torre, 14 O 93 674 12 85

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 O 93 675 30 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 O 93 SOS» 14 18

TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix O 93 674 57 47

SAGARRA Endavallada, 22 0 93674 0 1 6 0

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 O 93 674 65 00

CENTRE COMERCIAL PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 O 93 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av, Viladelprat, 79 0 93 674 5048

CERÀMIQUES VICAT2 Cami Can Calders. 8 A O 93 675 2001

RODÓ Rius i Taulet, 6 Q 9 3 689 82 80

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la, km 3 0 9 3 5 8 0 15 00

FOAP Rius i Taulet, 27 O 93 674 05 03 O 93 589 31 21

BALLS DE SALÓ • CLUBS DE MUNTANYA

I ESPORT PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 O 93 675 4 9 3 7

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 O 93 5891198

BAR STOP Rius i Taulet, 56 P 93 589 12 99

CUE SANT CUGAT

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 0 93 674 19 03

EL PUNT Copes i sopars P 670 59 40 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 P 93 674 .96 02

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 P 93 589 74 42

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 O 93 675 36 53

OFINOVA Lluís Companys, 18 P 9 3 675 23 73

CONSTRUCCIONS BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafa­el, 18-20, baixos befe-conxx&nexo. es P 93 675 32 67

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. P 93 674 26 24 P 934170759

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crisi Treballador, s/n P 93 674 14 53

CONGELATS L'ILLA CONGELATS

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 O 93 674 03 08

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 P 93 674 98 62

UESC Cànovas del Castillo. 9 P 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES MC OONALDS C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54

JOGUINES NINS Villa. 9 P 93 674 13 96

FERRETERIES • H E R B O L A R I S DIETÈTIC/ EL PONT Girona, 3 P 93 675 01 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 13 81 0 9367518 20

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 P 93 590 60 71

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 P 93 674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix 0 93 674 75 98

HÍPIQUES

MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 O 93 674 15 46

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93 674 1140

CRISTALLERIES H FOTOGRAFIA.VÍDEO CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 0 93674 7164

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49

O 9 3 5 9 0 6 9 8 0

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 0 9 3 5890271

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 o 9367591 44

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 O 93 674 12 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar 0 93 589 8108

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41

P 93 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 0 9 3 675 19 04

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 0 93 589 75 12

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 O 93 675 31 00

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 O 93 589 38 52

FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 O 93 674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 0 9 3 675 56 74

FUSTERIA EBENISTERIA P 93699 6748 P 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 93 589 57 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 93 675 4 7 5 1

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 0 93 675 49 02

POU D'ART Balmes ,35 P 93590 6086

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix P 936746028

MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 9940

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol. 45 P 93 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71

111 SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 9 3 5 8 9 2264

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 936752201

WALL STREET INST. Av. Lluis Companys, 15 P 93 589 60 72

IMMOBILIÀRIES

Vegeu pàgines 40-41

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 0 9 3 590 80 60

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 o 93 675 15 56

VALLÉS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 o g 3 590 80 60

INSTAL·LACIONS À ZAMORA, S L MaCinto Verdaguer, 18 0 9 3 589 26 38

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 0 93 674 6058

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A P 93589 4 7 4 2

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 P 93 674 01 74

LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 0 9 3 590 61 89

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 P 93 5 8 9 2 0 1 8

LA FLORESTA Pearson, 36 P 93 589 7800

LES PLANES P 93 675 51 05

LLIBRERIES PAPERERIES

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 P 93 589 8 6 1 7

MARBRES MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 P 9 3 675 51 08

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà. 4 P 9 3 5 9 0 2 6 80

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas. 33 O 93 674 09 95 P 93 674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol. 37 Major. 6 P 93 589 22 32

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 93589 0014

MAJIK Sant Jordi, 29 P 9358902 66

MOBLES JARD! INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 0 95 589 00 23

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 P 93 674 85 02

BLUE MOON Major, 16. Horari-, 9.30-13.30 h 16.30-20,30 h P 93 675 02 67

CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 P 9 3 5 8 9 8669

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix. 28 P 93589 7232

TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 P 93 589 86 55

ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 589 19 31

MES MARCS Enric Granados, 15 P 93 589 14 29

MASSATGES ESTET. SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 P 656 89 01 49

CELATS ARTESANS • INSTITUTS BELLESA M f „ T ^mfrr

LA JIJONENCA Major, 29 P 93 675 25 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crisi Treballa­dor, s/n O 93 674 14 53

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 93 674 61 72

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 0 9 3 590 82 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons P 93 674 30 81

ESTÈTICA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

KAJLA CENTER Del Sol, 22 P 9 3 590 0541

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos "B 935892343

IARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 o 93 67436 94

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 P 93 674 15 32

FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 OS 03

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93 674 14 90

MENJARS PREPARATS

ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 P 93 5P0 82 75

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 P 93 675 4757

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 P 93 674 89 18

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 P 935897202

OBRES CONSTRUCCIONS CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r la 0 9 3 5 8 9 0 1 5 1

STANZA Valldoreix, 10 O 9 3 674 65 98

PROMUSA Av. Torre Banca, 2-8 P 9 3 589 1732

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 P 93 58944 95

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 P 93 675 12 99

LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93 674 07 71

PERRUQUERIES CARNEI BOSCH Francesc Moragas, 29 P 93 589 6088

DISON ESTILISTES Martorell, 12 P 93 5 8 9 5 6 5 7

ESTILISTA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 4 0 0 6

JUANI Xerric, 28 P 93 674 66 99

JEANLOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 P 93 675 61 70

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 O 93 58953 54

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola P 93 692 79 04

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 O 93 674 5 7 5 2

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 O 93674 6 8 4 7

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 93 569 25 29

MERCERIES • PARAMENT DE LA LLAR LA PERLA Major, 3 P 93 6740138

GENEVIEVELETHU Villa, 6 P 93 674 03 16

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 O 93 675 13 8

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 0 9 3 589 23 71

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador. 47 O 936744223

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 93 674 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA V*à,1 P 93675 2 4 0 1

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n P 93 589 89 99

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 P 93 67532 74

TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 5506

SEGURETAT AUX-VYD Av. Lluís Companys, 50 P 93 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONEUJ, S A COMPO­NENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. GraeHs. 35 P 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL Sol. 19 P 93 674 36 88

TALLER MECÀNIC CP. CANALS Sant Llorenç, 27 P 93 674 63 62

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50

TALLERESMENA Pg. Torre Blanca. 13 P 9367453 01

TELEFONIA AK TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 O 9 3 5 8 9 8 7 0 2

TINTORERIES TMTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 P 93674 11 82

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 P 93674 11 83

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla Ribatallada, 34 P 93 675 22 28

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Lluís Companys, 2 P 93 674 41 67

iRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 58944 22 P 93 675 51 51

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 908 89 81 36 P 93 674 69 45

VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 9 3 5 8 9 7Í 40

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta P 666428142

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 P 93 589 16 78

USSIATOURS Plana Hospital, m P 9 3 5 8 9 6 1 5 0

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 O 93 67406 11

46 Cultura ELS /CANTONS Devenilus. 'iStt'.ihril'//,/_

De dilluns a divendres • De 7.IH) h .i S.00 h El dispertadoi. amb Salva Yallvé • De 8.00 h a Ui.(K) li Prunera Plana, amb ( ícn i I ai/ano • l ) c 10.00 ha 13.00 h (iambirota. cl niatia/ín. amb ('lara Borrell • De 13.00 a 13.30 h San! ('n^aí Aci/i: í/n/oniiatiii. amb Josep M. Mim • De 13.30 li a 13.30 h / intieii.aa(repetició). amb (ieni I ,o/ano • De l.v.SO ha 14.0(1 h \iiib miill ili 'ji.a. l.tsjuudi ^dïtnaiomid. amb l'ep Manes • De 14.00 h a 17.00 li \ol/I tartla. amb l-'.sre\e Llup • De 17.00 ha 10.00 h l'andana, el iua;c.azin amb Iolanda (iasas • De 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Sals a \a l l \e • De 20.00 h a 20..i5 h l'.isjioitin. amb ( iemma Montero • De 20.33 h a 21.00 h /'.'/ in i lloí • d I ma^aiin • De 21.00 ha 22.00 h Sona clàssica Cdillunsi. Roik World (di­marts). /V///>7/íYw/idimecrcs). C.hill Out (dijous). Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que '///nia del dia. amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h . Música //I te/t costat • De 7 a 24 h. (lada hora informació local als Bulletins Informatius. Dissabte • D e 8.00 ha 10.00 h l'.s tap de setmana, amb Joan Xallvé • De 10.00 h a 13.00 h

Poc fet. El magazúr d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez

• D e 13.00 ha 14.00 h . \vant-matx. I'.informatiu d'esports • De 14.00 ha 15.00 h (•àstin;j. (repetició) • De 15.00 ha 17.00 li Albitni. amb David Villena • De 17.00 ha 18.30 h l'estrena, h, Iprograma de cinema. Amb Xavi Torras. Jordina Reinon i 'Ibni Garcia • De 18.30 ha 19.00 h Ràdio Plax. amb Sònia Carmona • De 10.00 ha 21.00 h Pau d'assaig, amb ('aiics Roca • D e 21.00 ha 22.00 1i I:litre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h Musica al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h la missa del monestir • De 0.00 h a 9.50 h . Mites i llegí ndes de Sant Citrat • De 9.30 h a H).(X) h Esport en marxa la edició •De lO.OOha 13.30 h Xostra dansal La sarst/c/a/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i 1'. Pallissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa Ja edició • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com érem. amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h \\nc d'assaig. amb ( larles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en ma/xa Ja edició • A partir de les 11 \ Mí'sica al teu costat

UOSSC allarga les celebracions de Sant Jordi

L'Orquestra Simfònica de Sant Cugat ha aconseguit allargar una mira més les celebracions de la diada de Sant Jordi a la nostra ciutat. Avui, la formació oferirà el tradicional concert per commemorar la diada del patró de Catalunya al Teatre Auditori. Ho farà posant especial atenció en un repertori molt va­riat amb robjectiu d'arribar al màxim nombre de públic possible. Per això TOSSC ha preparat un concert titulat Mús ica de principis i finals de l s e ­g le X X . Un llarg període que els permetrà interpretar des de peces de caire operístic fins a d'altres força més properes al jazz, amb autors com Txaikovski o Salvador Brotons. Un bon final de les celebracions de Sant Jordi.

Divendres 28 Isern Pg. La Floresta, 9 La Floresta 33 674 18 63

f. Dissabte 28 Domènech Pg. SL Magí, 50

ÍÍÍÍ Dwmang»» Uowts Sant» Maria, 27

s Drttuns 1 Cuttett Ptge. Diputació, 6

*é Dimarts 2 R.ftviere Dr.MunHo.1

*-; Dimecres 3 Salaven Santiago RusinoL 38

Dijous 4 Texktó RWa. del Celler, 97

936753353

93 67415 31

93 674 0364

93 674 04 30

93 674 0645

93 674 77 49

Dissabte 29 Sta üaterina de Siena, vg. dra , St Robert, abat i Pere, Domicià, mr.

Diumenge 30 - Sts Pius v, papa; Amador, prev., mr. i Sta. Sofia, vg. mr.

" Dilluns 1 _ _ - ^

( Pesta del treball, sts. Josep Obrer, Jeremies, prot. i segimon, mr.

Dimarts 2 Mare de Déu d'Araceti, Sts. Atanasi, b., dr; r-èlix, diaca i Zoe, mare, mr.

'.) Dimecres 3 ___^_^_ ,' Sts Felip i Jaume el Menor, ap.; Alexandre I, papa, mr. i Maura, casada, mr.

X Dijous 4 Sts Silva, bis., mr.; Veneri, b., Pauli i Floria, mrs.

- Divendres 5 ' Sts. Teodor, b , Stes Irene i Crescenciana, mrs

S A L E S N U N 1 C I P A L S (Gasa de Gultura)

• Meggi Putols. Objectes recupe­rats i reciclats per ella. Fins al 28 d'abril a l'Esc. Municipal d'Art.

• Lectures robades, fotografies so­bre l'experiència de llegir. Fins al 30»d'abril a la biblioteca del Centre Cultural.

• Graffiti... grafits. 6.000 anys de llen­guatge marginal. Fins al 7 de maig.

• 10a PRIMAVERA FOTOGRÀFI­CA 2000: Pep Pujol: Identitats i Kim Manresa: L'ordre de la mare Teresa de Calcuta. Fins al 7 de maig a la Casa de Cultura i al Claustre, respectivament.

• Minisaló de l'Ensenyament. Fins al 5 de maig.

• Els sense terra, fotografies de Sal­gado. Fins al 31 de maig a la bi­blioteca del Centre Cultural.

S A L E S P R I V A D E S • Perico Pastor, pintura. Fins al 30 d'abril a La Galeria.

• Mejàn, pintura. Fins al 30 d'abril a Canals Galeria d'Art.

• Gasaus: Pasqua 2000. Fins al 9 de maig a la Sala Rusinol.

• Adolf Freqüències fotogràfiques i fotop'tntures. Fins al 30 de maig al Centre d'Art Enfoc.

• Col·lectiva de primavera, pin­tura. Fins al 31 de maig a l'Espai Lluís Ribas.

• Ferran Martí. Fins al 30 de juny a l'Estudi Ferran Martí.

MUSICA CONCERT DE SANT JORDI Orquestra Simfònica del Vallès. Música de principis i final s.XX 28 d'abril, a les 22 h.

ELS /CANTONS Divendres. >X (Cubril tM 2000 Cultura 47

AJUNTAMENT

Sant Cugat 93589 22 88

Casa te Cultura 93 58913 82

EMDVaiidoreix 93674 27 Í9

OMIC 93 58931 88

PROMUSÀ 935891732

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

CAP

CAP - Urgències

Centre Soc. San. LF

Ctre. Alzhetmer St. C.

93 5891122

9358944 55

93 5897800

9367423 83

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari la Floresta

General de Catalunya

Vall d'Hebron

Sant Joan de Déu

Telèfon de l'Esperança

93 674 12 34

93674 24 59

93674 7615

9358912 12

93427 2000

93 20340 00

93 414 48 48

ASSOCIACIONS

AAPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49

AAPPiW Valldoreix 93674 2Ï 97"

AAPP Montserrat Vall. 93 674 21 05

AA Prop i V la Roresta 93 674 20 89

AAW Aiguallorga Flor. 93 674 51 29

CINESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

AAPPiWMira-sol 93674 2018

AAW V Carme MÍra-soi 93 674~ÏC103

M W St.JoanMira^soi 9367471 03

Consumidors 932684567

Ctre. Cívic les Planes \ 93 675 51 05

Cines Cinesa (reserves! 93 589 0941

Ones Yelmo (reserves) 90212 4134

CU* Muntanyenc

Coral de la Unió

93674 5398

93674Ï0Ò6

BOMBERS

Betlaterra 93 692 80 80

Generalitat 085

Rubí- San! Cugat 9369980 80

ENTITATS

ASDI 93675 3503

CPA 93 58916 74

C.Castellano-Manchego 93 589 76 05

Germanor Cavis 9358957 98

Grup Sup. Immigrants 93674 9314

Sant Cugat Comerç 9367403 22

LLEURE

Arxiu Gavin 93 674 25.70

Arxiu Municipal 93 5890712

Arxiu Nac. Catalunya 93 589 77 88

Casal Cultural Mira-so 93689 2018

Casal d'Avis SC 9358916 38

Esbart Sant Cugat 93675 26 52

Llar d'Avis Parròquia 9358905 98

Piscina Valldoreix 9Ï675 40 55

MITJANS^COMUNICACIÓ

Els 4 Cantons 93 589 62 82

Casal Valldoreix

Ctre Oivic la Floresta

93674 45 99

93589 0847

Ràdio Sant Cugat 93675 5959

Tot Sant Cugat 93674 8661

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda 93 5891155

Jutjat 93B74 6696

PARRÒQUIA

Les Planes 93 204 7503

St. PereOctavià 936741163

Valldoreix 936740569

POLICIA

Cuerpo Nacíoní 935747858

Municipal i Protecció Civil 092

Erin Brockovich

Yelmo 3

Municipal (Valldoreix) 908795125

Comissaria St. Cugat 93 6747612

DNI (Cita prèvia) 9358930 80

Urgències 091

SERVEIS

Aigües la Floresta 93 674 2089

Catalana de Gas 93 7252944

Correus 93674 7096

ENHER Rubí 93 6991892

FECSA (atenció client) 90073 73 73

FECSA (avaries) 900 74 74 74

Funerària 935895552

Repsol-Butà 93 674 15 80

SOREA 9358900 21

TRANSPORTS

Aeroport 93478 5000

Carreteres 93204 2247

FGC 932051515

Grua 936743371

RENFE 93490O2Q2

Port

Ràdio Taxi

Taxis (parada)

Valldoreix iparadat 93 674 1111

15.15-20.00-22.40

Scream 316.45 -19.25 - 22.05 / Pokémon 16.00 • 18.05 - 20.10 • 22.30 (dv-v. i fs) Historia de lo nuestro

Yetmo 4 Sant Cugat 2

El hotel del millón de dólares 17.00-19.35-22.10 Presa del panteó

Sant Cugat 3

AmencanBe^^ Yelmo 6

SantGugaM

Erin Brockovich

Yelmo 5

Pokémon / Doble traición

16.15-19.00-21.50 Yelmo 7

16.00-18.30-20.40-2Z50 <

16.00-18.15-20.30-22.SG

16.00-18.15/ 20.30-22.45

las normas de la Casa de la Sidra 17.15 -19.45 • 22.40

Scream 3 17.15-19.45-22.40-

YELMO SANT CUGAT Yelmo 8

Yelmo 1 Diamonds 16.15-18.30-20.40-22.50

Al límtte 15.50 -18.05 - 20.30 - 22.50 Velmo9

Yelmo 2 Héroes fuera de òrbita 16.00-18.15-20.30-22.45

EMD Valldoreix

m CASAL DE W CULTURA DE ffjt VALLDOREIX

Informació I Inscripcions De dimarts a divendres

De 9 a 11.30 i de 16.30 a 19 h

P l a ç a de l C a s a l , s / n .

Te l . i fax 9 3 5 8 9 8 2 6 9

J O I E R I A

a la c e r a p e r d u d a

Dimecres de 16 a 18 h

J A Z Z i n f a n t i l

( d e 5 -7 a n y s )

Dimecres de 17 30 a 18.45 h •

D I B U I X I P I N T U R A

Dilluns de 19 a 21 h

• IOGA

Dimecres de 20.30 a 22 h

« G Y M - A E R Ò B I C

Dimarts i dijous

de 9.30 a 10.30 h

• T A I - T X Í

Divendres de 9.30 a 10.30 h

P U N T T a l l e r d e p l à s t i c a

Dimarts de 17.30 a 18.45 h

• P A T C H W O R K

Dimarts de 10.30 a 12 h

• E S T A M P A C I Ó

s / r o b a - b a t i k i s e d a

Dimecres de 10.15 a 11.45 h

• V I T R A L L S D E C O R A T I U S

Dimecres de 12 a 13 .30h

• O R F E B R E R I A

Nivell 1. Dj. de 1 8 a 2 0 h

Nivell 2 Dm de 16 a 20 h

D i s s a b t e 2 9 d ' a b r i l

I C I C L E DE S O , C I N E M A I ART C O N T E M P O R A N I

• C I N E M A : d e 18 a 2 3 h

• M Ú S I C A : d e 2 3 a 1.30 h

A l C a s a l d e C u l t u r a d e V a l l d o r e i x O r g . D P W ( J o v e s d e V a l l d o r e i x ). C o l . E M D d e V a l l d o r e i x .

D i m e c r e s 3 d e m a i g

II C U R S D 'H ISTÒRIA DE CATALUNYA. In ic i

Paleolític a Catalunya, a càrrec de Meritxel l Puig.

A les 19.30 h al conven t de Miss ioneres dels Sagrats Cors de

Jesús i Mar ia.

Int.: 93 674 41 4 2 . Preu: 2 .000 i 1.500 ptes. (socis). Org. Val ldaurex (Centre d 'Es tud is de Valldoreix). Co l . EMD de

Valldoreix, Arxiu Gavín, Inst. d 'Es tud is Medievals i el convent de

Miss ioneres de ls Sagra ts Cors de Jesús i Maria.

Diumenge 7 de maig T E A T R E : El fantasma de Canterville, d 'Oscar Wi lde . Joan

Barbè del Grup Caste l lbe l l i Vilar.

A les 19 h a l C a s a l d e C u l t u r a d e Va l l do re i x .

O r g . G r u p d e Tea t re E s p i r a l . Co l . l 'EMD de Val ldoreix.

CINESR SANT CUGAT

El cinema de casa teva

ESTRENA 4S SETMANA 43 SETMANA 13s SETMANA

pxàn Brockovich

SALA 2: 17.00-19.35-22.10 GOLFA: 00.40 13 ANYS

SALA1: 16.45-19.25-22.05 GOLFA: 00.30 18 ANYS

SALA4 16.15-19.00-21.50 GOLFA: 00.30 APTA

SALA 3: 16.30-19.15-22.00 GOLFA 00.30: El arte de morir

ONEsn Q S S 3 S I 3 S 2 S 1 2 S S 2 B C^VTjwway/UNWEFtSAL Parkmc

i h írato OiíTt·cíM dia

de l'upacMor C«ttH*4Mludianc

untvffiiari Ctratt més

(r»rt5 65 t<K$ Accessos

minu$v>li& tornat Vcnft

«mkifad» Strónw P»s»m«nt amb

nunwnrfu urgit* er*d«

ELS4CANTONS Divendres. 2H d'alml del 2000

48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Ricard Vicente. Periodista esportiu de la Cadena COPE

"El repte és continuar millorant les properes mil hores de ràdio"

Al.KX Loi'KZ

- Sant Cugat -

Ricard Vicente és l'editor i pre­sentador del carrusel esportiu de la Cadena COPE dels diumen­ges al matí. El 1f> d'abril, a dos quarts d'una del migdia, el pe­riodista santeugatenc va complir amb el seu programa lïeinpo de jiii'ao C.titítlunyti 1.000 hores de rà­dio en directe. \ icente. que va fer-se càrrec del programa des del primer dia -el primer diumenge de setembre del l'W.V- ja ta set anys que treballa per al futbol ca­talà. El santeugatenc espera ara amb entusiasme celebrar aviat el programa número .i(X).

— l.OOO l i o r o ilf ràdio en di­recte en són moltes, no creu? - El balanç és altament positiu. El programa va començar com una idea; hi havia un públic per aquest tipus de futbol que tenia una franja horària molt determi­nada els diumenges al matí. No era una idea original perquè ja abans altres emissores ho havien intentat, però el programa no ha­via acabat de consolidar-se o pot­ser no era el moment comercial oportú. Va ser després dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i la C O P E va apostar per aquesta idea. El cost inicial era bastant fort; parlo d'una època en què en­cara el telèfon mòbil no era una pràctica habitual. El mòbil d'a­leshores pesava sis quilos, era ca-ríssim. costava més de mig milió de pessetes, i, a més, la cobertu­ra era molt dolenta. D'altra ban­da, pel que fa al tema tècnic, no era ni de bon tros el d'ara, que ha canviat moltíssim i sembla men­tida. en només set anys. E'inici del programa va coincidir també amb l'arribada de José Maria Gar­cía a l'emissora i, és clar, l'esport és un dels puntals de la nostra programació. Des de l'inici fins avui en dia, hem tingut una pro­gressió total en molts aspectes. El nostre programa ha definit una lí­nia molt concreta d'informació, ha apostat per unes categories que

Ricard Vicente cditu i presenta lïempo deJuego Catalunya FOTO: XA..

han demostrat que tenen públic. has d'anar a la improvisació per-No hem arribat al sostre, però el repte és continuar millorant les properes 1.000 hores. - Són quasi 3 0 0 programes. Es un reconeixement a... - A una idea. Des que vaig co­mençar a treballar en el món de la ràdio, l'esport ha

e s t a t la meva única vocació. Sempre m'agra­da dir que en el meu cas de pe-

què els actors són les persones que tu no controles i no els pots donar un guió. Aquests són els futbolistes. No saps què faran ni com ho faran ni de quina mane­ra ho faran. Nosaltres donem mol­ta importància a la dignitat d'a­

quest futbol, que "El futOOl Català jo sempre he de

mereix el mateix fensat, i a donar-hi un t r a c t a m e n t igual que si esti­guessis parlant del tractament que

riodista esportiu t m m e[ Barça 0 B a r ç a , \d* *.'EsT sóc més espor- 5 panyol. M és igual

l'Espanyol" tiu que perio­dista i Lina cosa porta a l'altra. És del que sé i del que entenc. L'esport és un hàbit que he practicat des de sempre. - 1 el secret és el treball. - Se'ns dubte. El programa és com una obra de teatre. De les tres hores i mitja que dura el pro­grama cada diumenge al matí, dues i mitja no saps què passarà,

pany< entrevistar Rival-do que un jugador

"•r" del Sant Cugat Es­port.

- Darrerament, els mitjans han apostat fort també pel futbol ca­talà. - Sí, tot i que encara penso que és poc. Però és cert que cada cop els mitjans hi han apostat més. El que més ha canviat és el tracta­ment, més que l'espai.

- Com a santeugatenc que ets, què és el que vas sentir fa tres diumenges quan el Sant Cugat Esport va perdre la categoria? - Molta tristor, perquè jo en vaig viure a Ràdio Sant Cugat l'ascens a la Tercera Divisió i fins i tot vaig narrar en directe l'ascens des del camp de l'Europa. Sóc d'aquí i segueixo el Sant Cugat. La Pri­mera Catalana és la categoria que pertany per natura al club, per la ciutat, pel pressupost. Però el des­cens d'aquesta temporada a la Re­gional Preferent no ha d'afectar el futur del Sant Cugat.

- Quina anàlisi faries dels mitjans de comunicació locals de Sant Cugat? - Crec que cada vegada van a més, sobretot E L S 4 C A N TONS,

que és el mitjà que més segueixo. Ha millorat moltíssim. El pro­ducte final que ens arriba als lec­tors és molt bo. Sobretot, ens ser­veix per estar molt al dia. Els mitjans locals són qui ens infor­men millor que ningú de què és el que passa a la nostra ciutat. D'altra banda, el TOT Sant Cugat me'l miro des de ja fa molts anys, és una guia molt pràctica i útil. Escolto programes musicals a Rà­dio Sant Cugat i també la infor­mació esportiva alguna vegada.

- Vostè coneix José Maria Gar­cía. Què ens en pot dir? - És un pencaire. Si el dia tingués 28 hores, ell en treballaria 30. És un treballador al 100% amb una idea obsessiva, que és perseguir al màxim allunyar-se de si mateix per trobar l'objectivitat i la veritat informativa. - I Louis van Gaal? - Van Gaal és una persona que té dues cares. En l'àmbit personal és molt familiar, és una persona que ve d'una altra cultura i és una persona amiga dels seus amics, sincera, i això a vegades li crea problemes. El que passa és que també té la cara de la feina. El vestidor de Can Barça és difícil de portar; si deixa que se n'apro­fitin, aquell vestidor pot ser una bomba i els resultats al final es noten.

Carrers IORDI CASAS

El tema del canvi dels noms dels carrers no és nou; a Sant Cu­gat en tenim un trist i recent exemple. I n cop més, un grup santeugatenc conegut tant pel seu activisme com pel seu surre­alisme, torna a treure el tema mit­jançant un full que porta per títol Alliberem els catrers (sic). L'enun­ciat és absolutament inversem­blant, es tractaria de fer dels noms dels carrers "una bona manera d'educar, aprendre i recuperar la història col·lectiva del nostre po­ble i del nostre país". A part que no entenc la diferència entre po­ble i país, se'm planteja un greu dubte: com es pretén recuperar la història a base de canviar noms de carrers arrelats en l'imaginari col·lectiu santeugatenc? Perquè aquest és el cas de noms com Cà-novas del Castillo, Cristòfor Co­lom i la plaça del Rei, indepen­dentment que puguin agradar molt o poc. Personalment només accepto el canvi de nom quan aquest és el resultat d'un acte de venjança política i, francament, no és el cas de cap dels tres noms que ens proposen canviar. Per una altra part, els pitafis històrics del full són flagrants. Vegem-los: Cànovas del Castillo veu reduïda la seva condició d'arquitecte de la restauració borbònica a "cap del govern l'any 1875" (en realitat fou cap de govern durant els pe­ríodes 1875-81, 1885-89 i 1895-97). Els Països Catalans es con­verteixen en "territori propi dels catalans i les catalanes des de fi­nals del segle XII", quan tothom sap que la nostra particular re­conquesta no va acabar fins a mit­jan segle XIII. Colom es trans­forma en "colonitzador d'Amèrica del Sud" i genocida dels "indí­genes i la seva cultura", quan és un fet que l'home amb prou fei­nes va tocar terra continental i va tenir poc temps per cometre un genocidi (només va romandre a les Antilles uns vuit anys). Pel que fa al tercer personatge, com sigui que encara és contempora­ni nostre, ometo tot comentari. Només espero que l'Ajuntament es faci .sord davant aquesta rei­vindicació, en cas contrari es pot repetir el que avui succeeix: el reiterat ús del nom d'un comte vallesà, en detriment del nom del nostre president màrtir.

A U g i ' l l l C 11 ÜA

•E ATK

LA GALERIA DE ARQUITECTU

\I»K

LiAMMCUJN 1NTKKIOUISMO JAK1>1NKKIA l'AKLJUl S t 'AV,! '

K . i u i l i l . i i l . l i ' · · U , U N l i l l I S u t i t C l i e n t l ïe 1 V i i l l c N . I ' c -1 . M $ t . s i I I l i