ELS4CAIVroNS

febrer'99 S A N T C U G A T gratuït

APROFITA-Tt'N

I DEMANA

QUART DE LLIURA

MFOMTtí

Z 500 McDonald's

Sant Cugat Centre Comercial

Viure estètica i salut Divendres, 19 de febrer de 1999

Centro m u Itifu nción

Asiento màximo confort Curler de piernas regulable Posibilidad de realizar multitud de ejercicios 50 kg. en placas de 5 kg. Sistema de guiado de placas

Precio valido hasta el 27 de Febrero

TARJETA PRYCA PASS

PAGA COívïO QUIERAS PRYCA SATttMCOÓN SANT CUGAT

EIS4CANTONS

^ j M El tema de la

Setmana Divendres, 12 de febrer de ÍW9

mm

C l u b M u n t a n y e n c

Un club fet a mida per a Sant Cugat Al nucli antic de la ciutat hi ha un soci d'aquest centre cada 25 metres

Segur que tothom pot reconèixer aquest emblema, senyal distintiu del que molts pobles i ciutats voldrien tenir dins el seu teixit associatiu. És viu, ple d'e-

]*,| nergia i amb molts projectes i vida per endavant.

GLÒRIA FRANCOLÍ

"Som una entitat esportiva, ex­cursionista, cultural i cívica per­què tradicionalment l'excursio­nisme ha estat molt lligat al tema cultural, a la conservació del pa­trimoni i a la reivindicació de Ca­talunya com a país". Aquesta és la definició que Narcís Castanyer, president del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC), utilitza per descriure què és en realitat una de les entitats més emblemàti­ques de la ciutat. Tal com expli­ca Joan Troyano al seu llibre de commemoració del 50è aniversa­ri del club, "per la nostra entitat han passat unes 5.000 persones", però també perquè segurament la meitat d'aquesta quantitat són socis: "Malgrat les baixes que te­nim, cada setembre comptem amb unes 100 altes, fet que aju­da a l'equilibri en nombre de per­

sones dins l'entitat", assegura un dels membres de la junta direc­tiva del club, Josep Maria Aymà. I continua: "Tenint en compte que el club té més de 2.000 socis, el 90% dels quals es troben con­centrats dins el nucli antic de Sant Cugat, fent números surt que cada 25 metres hi ha un soci del club muntanyenc". El CMSC ha donat també aixopluc a diversos col·lectius, deixant els seus es­pais i com a referència adminis­trativa.

Estem parlant, doncs, del cin­què club de Catalunya en nom­bre de socis i d'una entitat "in-terclassista, mixta, intergeneracional i molt familiar", o, el que seria el mateix, i en pa­raules de Troyano, "una entitat heterodoxa". Aquesta diversitat pot observar-se a partir del tipus de soci de l'entitat: "Van d'ex­cursió -i, per extensió, participen en qualsevol dels actes organit­

z a seu de l'entitat és el problema que més preocupa els membres del Club. K: X. L.

zats pel c lub- persones amb molts diners, exmilitars, electri­cistes, el mosso d'un magatzem, i sempre sense que aquests as­pectes comptin gens en absolut", assegura el mateix Aymà, i conti­nua: "Sortosament, tenim molta gent jove i això assegura la con­tinuïtat del club". I és que, se­

gons el vicepresident d'aquesta entitat, Joan Troyano, "més de la meitat dels socis del Club Mun­tanyenc són menors de 25 anys". La història del club es remunta

55 anys enrere, constituint-se com a delegació del club muntanyenc Barcelonès, el dia 27 d'abril de 1944. Fins l'any 49 va estar rela­

cionat amb la Falange Espanyo­la. Segons es relata en el llibre de Joan Troyano, el patronatge de la Falange facilitava la consecució de permisos per al desenvolupa­ment de les activats del club. Pas­sada la influència d'aquest orga­nisme, a finals del 48 el grup passa a formar part de la parrò­quia i no és fins al febrer del 63 que es converteix en entitat inde­pendent. En aquest moment va fer-se la primera diversificació d'activitats de l'entitat, d'una banda les culturals i, de l'altra, les esportives. La implicació del Club en la

transició democràtica va compor­tar una crisi de l'associació durant els anys 1976-77, de la qual va re­posar-se amb el temps i intentant donar des de la seva presidència un caire més associatiu a l'enti­tat. Com a associació del poble el Club Muntanyenc, durant la dè­cada dels 80 i principis dels 90, s'ha convertit "en una important parcel·la del poder local", segons Troyano. Actualment, però, han sortit més factors a escena i sem­bla que aquest poder ja no és tal.

Cafè moiido MARC1LLA

250 gr + 10% gratis

Pack COCA COLA + regaío

FANTA fimón

Defergente ARIEL la unidad

Colchón FLEX moc!. Siena

80 x 182 ó 190 cm.

EQUIPAR *\mf\A*W\

Viure estètica i salut Divendres, 19 de febrer de 1999

I ELS TATUATGES, UNA MODA QUE QUEDA PER SEMPRE A

T Els faftoos són cada vegada més freqüents. Els tatuadors asseguren que quan hom comença a tatuar-se -al principi amb petits motius, per timidesa-, ja no para. Els qui en porten tenen clar que és una marca d'un moment de la seva vida amb la qual estableixen una relació molt estreta, i ja no en podran prescindir. Tindran sentit els tatuatges quan sigui tan fàcil fer-los com desfer-los?

G "W" T n tatuatge es I un dolç verí

EV ^ V que quan t'a­

treveixes amb el pri­mer, difícilment pots

^ 2 parar". Amb aquestes ^ ^ paraules la tatuadora

del l-'a Sol de Sant Cugat. Joana (latot. descriu el que per a ella es fer-se un tatuatge. Cada vegada són niés Ics persones que s'atreveixen a tatuar-se, i per tant Ics que duen aquest verí benigne dins seu, però encara ara hi ha tabús que s'han de superar.

HI tatuatge pròpiament dit és sempre permanent, encara que hi ha tècniques que permeten fer-ne de manera semipermanent. La moda i la por a fer-se un tatuatge ha provocat que s'inventin tècni­ques per fe r-se tatuatges que al cap d'uns mesos desapareixen. Normalment són un camí cap al tatuatge, un període d'habituació, una prova per trencar el gel.

I na agulla en un tinter

La tècnica que habitualment s'utilitza per fer-se un tattoo consis­teix a sucar una agulla elèctrica amb tinta i utilitzar aquesta agulla com un llapis per damunt de la pell. La tinta embruta la superfície cutània a uns dos mil·límetres de les primeres capes de pell. La sen­sació de mal és comparable a fer-se una petita rascada de manera conti­nuada, l'agulla rasca la primera capa de la pell per deixar anar la tinta. Les persones que s'han fet tatuat­ges asseguren que sents com l'agu­lla et crema, però a la vegada sents una felicitat immensa, és una batreja de desig i de por. De tota manera, per als menys atrevits, hi ha la possibilitat d'adormir la part a tatuar mitjançant una crema anes-tesiadora molt eficaç.

Joana Catot tatua al (entre d'estètica Fa Sol de Sant Cugat. Foto: X. /..

EI, TATUATGE MES HIGIÈNIC

Els tatuadors prenen una sèrie de mesures per preservar la higiene:

- En primer lloc, les agulles només es fan servir una vegada, per tant sempre les llencen en acabar un tatuatge.

- El tubs que aguanten les agulles es tenten amb aigua i sabó i s'esterilitzen després de cada sessió.

- Els tinters on es posa la tinta per fèr cada tatuatge mai es rea-profiten, es llencen juntament amb la tinta que ha sobrat.

- Tots els tatuadors utilitzen guants de làtex. A part d'aquestes mesures hi ha altres factors que fan que fer-

se un tatoo sigui més higiènic. El tatuadors asseguren que, segons la part del cos on es faci, és més senzill, més còmode, menys dolo­rós i més higiènic. Recomanen les espatlles, els braços, les cames i totes aquelles superfícies on la pell és més forta. També és impor­tant l'alimentació, perquè fa que et surti més o menys sang. Els vegetarians i els esportistes sagnen menys, mentre que els grans consumidors de cafè i les persones mal alimentades sagnen més.

L'origen del tatuatge és verita­blement incert. Es pensa que el tattoo és tan antic com l'home; ja se'n van trobar en mòmies de l'an­tic Egipte, però en realitat és un art efímer que desapareix amb la vida i, per tant, la seva història és difícil d'investigar. En contra de la por a la permanència que atura tanta gent a tatuar-se, la seva vida desapareix amb la de la persona; no és un quadre, ni una escultura, que quan la persona mor resta per sempre; la vida del tatuatge és tan curta com la dels humans.

Sembla que moltes cultures i civilitzacions han inventat el tatuatge, ha sorgit a diferents punts del planeta i en diferents moments històrics, i això, per als entesos, és un símptoma que el tatuatge es porta a dintre. Pensen que tots en portem un, però que alguns l'ensenyen i altres no. Joa­na Catot ho compara amb la con­

cepció de Miquel Àngel en escul­pir una pedra; ell només lleva la pedra per descobrir la forma que s'hi amagava.

La moda per trencar barreres

El tatuatge està cada vegada més de moda. Els que s'hi dedi­quen estan encantats perquè per a ells aquesta és una manera de trencar les barreres socials que existeixen. La imatge que dóna un tatuatge encara no està supera­da per part de la societat, i molta gent es reprimeix a tatuar-se per por al "què diran". Aquesta moda ha permès que moltes persones tatuïn amb petits motius zones poc vistoses. És el primers pas per començar a dibuixar-se la pell fins a no parar. Els qui es tatuen asse­guren que comences amb un i que no t'aturaries mai. Per això es pas­sa del petit dofí al turmell als

motius tribals que cobreixen tot el braç.

Amb els anys, els primers tatuatges deixen d'agradar, no eren més que un signe de timidesa davant la incertesa de fer-se quel­com més vistós. Però el bon porta­dor de tatuatges té clar que és un marca d'aquell moment que cal assumir, com mol-

Els tatuadors diuen que comences per un petit tatuatge, per

trencar el gel, i

sofisticat, amb làser, que és extraor­dinàriament car. Fa deu anys ningú no es podia imaginar que fos possi­ble esborrar un tatuatge; avui dia ho és, i potser d'aquí a deu anys serà tan fàcil que desaparegui com

que aparegui. Els tatuadors tenen clar que el gran encant del tatuat­ge és que t'acom­panya a tot arreu, forma part de tu

tes decisions que després nO pOtS parar mateix i, al final, la es prenen a la vida i que ens acom­panyen arreu, encara que un tatuatge es veu i les altres coses es porten a dins.

Per tant, té sentit treure's un tatuatge? En l'actualitat és possible fer desaparèixer un tattoo amb un resultat acurat. Les marques que deixa són mínimes, gairebé nul·les, però encara s'utilitza un sistema

relació entre un mateix i el seu tatuatge és tan

estreta que no en podries prescin­dir, encara que estèticament deixi d'agradar-te. Davant d'això, un es pregunta, el tatuatge deixarà de ser un tatuatge quan es pugui treure amb facilitat? / N. V.

Informació cedida per Joana Catot, de Fa Sol

Foto: JOANA CATO'l Foto: JOANA CATOT Foto: JOANA CATOT Foto: JOANA CATOT

ELS4CANTONS Divendres, li de febrer 1999 Setmana

a m f n a r

la secció de muntanya és l'origen del Club Muntanyenc Sant Cugat. F: CEDIDA

E s p o r t s d ' h i v e r n

Cesquí comença a aixecar el cap després

d'uns anys de crisi G. F.

- Sant Cugat -

Els cursos que ha organitzat en­guany la secció d'esquí del Club Muntanyenc han animat els seus membres a tirar endavant des­prés que des de principis de dè­cada l'activitat d'aquesta part del CMSC decaigués a marxes força­des . Segons explica un dels membres d'esquí. Marc Burnat, "fa S o 4 anys aquesta secció semblava només una agència de viatges". Ks a dir, que va arribar un moment en què una de les seccions que havien estat més ben considerades dins el CMSC va acabar no generant cap altre tipus d'activitat que no fos la compra-venda de caps de set­mana a la neu.

L'any passat, però, va decidir-se posar punt i final a la crisi, i així és com aquest any la secció d'esquí ha començat a canviar de cara tot i que, tal com expli­quen des d'aquesta secció del Club Muntanyenc, "ara encara s'han de fer molts esforços per

tirar endavant" . S'ha provat, doncs , una nova manera d'a­treure el públic santeugatenc. A partir d'ara, les classes d'esquí que feien els monitors de la sec­ció han canviat de mans i ara els santeugatencs aprenen a esquiar amb una escola d'esquí. Aques­ta recuperació de l'ensenyament d'aquest esport sembla que posa les bases possibles "d'un futur a quatre anys vista per tal que la secció tingui més caliu", i això es c reu poss ib le p e r q u è els membres de la secció d 'esquí confien en la continuïtat dels cursos i a "aconseguir que la gent es vagi trobant per pròpia ini­ciativa". Actualment, 47 perso­nes estan inscrites en els cursos i s'espera la propera temporada doblar el nombre de participants a aquesta secció, tornar a "l'è­poca gloriosa", segons paraules de Burnat, i continua: "Si no ve­nies a apuntar-te el dilluns per al cap de setmana, normalment no trobaves lloc en cap dels dos au­tobusos que es dirigien a les pis­tes d'esquí."

Aquesta secció s'acosta n In ciutat oiganirstint esquiaries populars. /•': CEDIDA

Alayo considera que la secció més notable del club és la de muntanya Les diferents divisions d'aquest grup sumen uns 400 socis

G. F. - Sant Cugat -

"Nosaltres pensem i creiem que la secció de muntanya és la més important del Club Muntanyenc. I tant si ens ho creiem com si no, ens és igual. Impulsa tot això, és el pal de pajler...". Segurament el president de la secció de mun­tanya, Joan Carles Alayo, es mos­tra tan segur perquè, com la ma­joria dels membres del Club Muntanyenc, és conscient que els inicis de l'entitat tenen un nom: amor per l'excursionisme, per la muntanya i per l'escalada. Tot i amb això, l'actual grup de

muntanya va sortir ara fa 19 anys després d'una època en què l'ac­tivitat social d'aquesta secció ha­via quedat reduïda a zero. Des de començaments de la present dècada, a més, comencen a pro­gramar-se activitats de fornia pe­riòdica.:"Gairebé ens imposàvem sortir -explica Alayo-, i això ha anat creant un caldo de cultiu que representa l'interès de fer aques­tes activitats" .

L'organització de la secció de

muntanya és la secció més subdi­vidida del Club Muntanyenc. A partir dels àmbits d'orientació que són muntanya, grups de jo­ves, excursionisme i alta mun­tanya, es treballa per grups. Kn total és una secció que aplega unes 400 persones. Alayo explica la raó d'aquesta subdivisió: " l 'n pensa que anar a fer muntanya és fer un cim, i un altre fer un

sender. El que volem és que ca­dascú faci a la muntanya el que li agrada. Sí, ens hem fet uns quants grupets, potser al principi sem­blava que no havia de ser així, que havíem d'anar junts... però el temps ens dóna la raó perquè els grups d'activitat es formen per interès d'un grupet, i ells matei­xos són els qui s'organitzen. Jo sempre ho he impulsat.

€mèixer-n$$ i conèixer la muntanya exvvmmmmf!

és emen^ar als aems a muntanya, quç \m cop

gran*jpBg. h visí» que se'ls nagj donat ais anys <}ue han estatafeseola, En aquesta subdivisió de la secció d e «MMuaBya e$ pocendea les soréies en grup, fer acai^pades, saber orientar-se» participar en activfeats col·lecti ves com ara es­tades* colònies, fer-se et men­jar... Eüs tracta de la visió del Heu­re basada en el coneixement de les pròpies capacitats./ G. F.

unama»-

«aaft, $*Hpit, a#f<&, piantes... Què sdnf I4 ïmpèt mxò, van decidir que aquest fet havia de canviat, IJaukde rfamanya SÜ-pjçix ape& d^p^ècemem i fcca&tza íes seves activitats a do­nat a conèixer el romànic» els

la ve la geologia... la muntanya i el seu eatorn. Aquesta entitat té un$ quinze anys d'edat. / G. R

<&> Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

FONS SOCIAL EUROPEU

CURSOS DE RECICLATGE PER A TREBALLADORS EN ACTIU IAUTÒHOMS

OFIMÀTICA INTERNET I XARXES INFORMÀTIQUES

AUTOCAD GESTIÓ O I PIMES

^ CURSOS AUSEVAMDA * EOMBIS TOTALMENT FLEXIBLES & SUBVENCIONATS

INFORMACIÓ f INSCRIPCIONS: Tel. 93.674.61.12 93.589.16.Ï7 93.453.78.10

AQUESTS CURSOS ESTAN C0RNANC1ATS PER: ÏAJVmmmDÏSmCUGAlDtL VÀllfo/fl FONS SOCIAL EUROPEU

Viure estètica i salut Divendres. 19 de febrer de 1999

" LA PRIMAVERA ARRIBA AMB v PENTINATS CURTS I AMB VOLUM C La calor de la primavera i l'estiu arribarà acompanyada de noves propostes en pentinats molt sug-•«• gerents. Les noves tendències per les quals aposten els perruquers són pentinats amb cabells curts • i molt voluminosos. Els desfilats deixaran de ser tan oberts com fins ara i els cabells llargs acaba­

ran en ondulacions. Pel que fa als colors, els vermellosos, sobretot el caoba intens, seran els que marcaran la nova temporada. I, els més agosarats, podran provar el blau. / R. B.

G SI abolís curts i amb molt volum

• són Ics noves propostes en pen-

X*_>^tinats per a aquesta primavera i estiu que s'acosten. Els cscalats es con­tinuen desfilant, però no de forma tan

exagerada com es t'eia fins ara. i es manté la silue­ta del cap més sencera. Seguint la mateixa tendència, les melc nes també s'igualen més i s'inclou una onda a

especialistes i fer un tractament de nutrició dels cabells al saló d'estètica o a casa. A més. el mercat també inclou una àmplia gamma de productes per combatre la caiguda dels cabells a causa dels can­vis d'estació.

La perruqueria Formas de Sant Cugat també aposta pel tractament capil·lar amb

massatges que s'apliquen durant i després del rentat. D'aquesta

manera, els professionals de Formas ajuden els seus

clients a relaxar-se i treure's l'estrès acu­

mulat durant tot el

final per donar volum al penti­nat. I és que els pentinats volu­minosos seran la tònica gene­ral de les n o v e s t e n d è n c i e s per a la pro­pera tem­porada de primavera-estiu.

Pel que fa als colors dels pentinats, les noves tendèn­cies porten a ten yir els cabé amb colors molt llam­pants, com ara blaus

elèctics. cao­bes intensos o vermello­sos. De tet, el color domi­nant per a la nova tempo­rada serà e.

Pentinats luliimiiiitsos i puntes desfilades són les nines tendències, roto: tORMAS vermell.

Per al proper canvi d'estació, és molt important nodrir correctament els nostres cabells per evitar que caiguin fàcilment. La perruqueria Formas de Sant Cugat recomana seguir els consells dels

dia. Aquest saló de perruqueria tam­

bé ofereix tacta-m e n t s

capil·lars. Per ajudar els t r a c t a m e n t s d ' an t ies t rès , a l g u n e s empreses que fabriquen pro­ductes per als cabells també p r e s e n t e n discs compac­tes amb música relaxant per acompanyar els seus tracta­ments de belle­sa També cal destacar que el centre de belle­sa Formas de Sant Cugat ha i n e o r p o r a t d a r r e r a m e n t tina nova

màquina làser

Cabells curts amb puntes desfilades. Foto: FORMAS

per secar els cabells, que permet potenciar en gran mesura l'eficàcia dels productes que s'apliquen.

Informació cedida per perruqueria Formas Pentinat amb ondulació final. Foto: FORMAS

LA MÀGIA DE L'ESTIL

'PERRUQUERIA

FORMAS PILAR HEREDIA

ESTILISTA

ASSESSORAMENT

D'IMATGE PERSONAL

EXCEL·LENT RELACIÓ

QUALITAT-PREU

NO TANQUEM AL MIGDIA

FÀCIL APARCAMENT

C/ Elias Rogent, 18 A

Tel. 93 675 40 06

Divendres, 19 de febrer de 19W Viure estètica i salut

EXCE LENTES CONDICIONES DE PAGO

FINANCIACIÓN A SU MEDIDA

. Proyecto personalizado de su piscina

. Mantenimiento, reparación y conservacíón

. Limpieza y puesta en marcha jg

. Climatización

Tratamiento de agua domèstica

Descalcificación y osmosis inversa

Riegos automàticos

Tienda especializada

C. Enric Granados, 10

"B? 93 589 84 92 • 93 589 25 29 O

8 Política ELS /CANTONS Divendres, 19 de febrer 1999

E l e c c i o n s

EUiA presenta José Fernando Mota com a candidat a l'alcaldia

El partit espera aglutinar el vot de les classes treballadores i dels indecisos

Perfil

A I R A COSTA

- Sant Cugat -

F.l mapa electoral es va dibui­xant. A quatre mesos escassos de les eleccions municipals, ja es coneixen quatre dels set can­didats que optaran a presidir l'e­xecuti u local. L'últim a incorpo­rar-se a la llista dels ja oficials ha estat José Fernando Mota, que aquesta setmana ha estat pre­sentat com a número u de la llis­ta d'Ksquerra l 'nida i Alterna­tiva (El ' iA) . Mota ha entrat a l'arena amb un dels emblemes de l'esquerra: la unitat. "Tota llista ha de tenir un número 1. Aquest cop m'ha tocat a mi, però a E l iA volem continuar donant la imatge d'un equip que treba­lla junt".

Segona característica: la fideli­tat als orígens. "En aquests mo­ments en què tothom mira cap al centre, nosaltres volem iden­tificar-nos clarament amb l'es­querra", diu Mota, qui no es pri­va d'avançar els seus objectius programàtics en aquest sentit: "Defensarem un model de ciu­tat que doni més competències als districtes, en què hi hagi un nou debat sobre el municipalis-

EUiA considera que les aires noves faran els pròxims a/miris me's interessants. FOTO. XAVl LARROSA

me, en què les dones puguin de- que no ho tindrà gens fàcil a Sigui com sigui, el partit ja ha senvolupar-se lliurement...". Tercer tret distintiu: la volun­

tat de canvi. "Volem que la gent sàpiga que hi ha alternatives, que hi ha opcions progressistes que aposten per la transformació social".

Tres apostes d'esquerres que Mota comparteix i que, per tant, l'avalen com a candidat ideal per representar aquesta formació. Amb tot, el partit és conscient

l'hora d'aconseguir representació al consistori. El responsable de política municipal de la forma­ció, Jaume Rodríguez, ha indicat que la llei electoral afavoreix els grans partits i que, per tant, "ju­garà en contra nostra", però, tot i així, ha volgut insist ir q u e EUiA és el referent a Catalunya d ' IU, "i aquesta és la tercera força més votada al país", recor­dava Rodríguez.

fixat un calendari de treball. A hores d'ara mantenen reunions "per debatre i analitzar els pro­blemes del poble", segons ha explicat Rodríguez. Unes tro­bades que han de desembocar en l'elaboració i l'aprovació del programa electoral, que és pre­vist que es presenti el 22 d'abril. A finals de març, però, EUiA pensa tenir tancada ja la llista dels seus 25 representants.

• José Fernando Mota serà segurament el candidat més jove de les pròximes eleccions municipals. Amb només 30 anys» i des» pres d'haver abandonat Iniciativa per Catalunya-Verds (ÍO) quan es va pro­duir l'escissió, encapçalarà la llista pe* Esquerra Uni­da t Alternativa (EUiA) en els pròxims comicis. Una formació que, com ell, s'estrenarà electoralment enguany. Tot i que no és nascut a

Sant Cugat, hi viu des de fa 16 aays, període que li ha permès arrelar-s'íii so­cialment, políticament i laboralment. Llicenciat en història per la UAB. ac­tualment treballa al Cen­tre Borja i al Club Mun­tanyenc Sant Cugat, on es responsabilitza de la bi­blioteca i el fons docu­mental Est Fàmbit social se ïass&cia «Htbel Col·lec­tiu Antimilitarista de la ciutat; (GASC), grup que ha liderat conduint cam­panyes de suport a la in-wfoaàsàèf» a favor de l'ob­jecció &scaU entre, altres.' Culturalment ha impartit diverses conferències so­fert ïajkistòrp <fe Sant Cu­gat i ha col»! aborat amb la revist» GMJSAC / A. C,

Si t' interessa saber què passa a SANT CUGAT

TRUCA AL

9 3 5 8 9 62 82

i et portarem tota la informació a casa

HS4CANTONS El "diari" de Sant Cugat

Cara a cara entre Casas i Aymerich al ple

A.C. - Sant Cugat-

L'alcalde, Joan Aymerich, i el "portaveu del PSC, Àngel Casas. van intercanviar un dur diàleg en el ple de dimarts arran d'una sè­rie de preguntes formulades pel socialista sobre la reparcel·lació del Turó de Can Mates. Després que Casas exigís que l'alcalde ex­pliqués públicament "certes ac­tuacions urbanístiques il·legals que s'han efectuat", Aymerich va respondre-li amb duresa: "Vostè el que vol és embrutar la meva imatge personal". La discussió va originar-se després que l'alcalde es negués a llegir públicament les respostes que, per escrit, havia adreçat al regidor del PSC sobre el tema que aquest havia qües­tionat. La situació va anar pujant de to, amb intercanvi d'acusa­cions de "tergiversació i intoxi­cació de l'opinió pública", fins que es va decidir convocar una junta de portaveus per donar to­tes les explicacions respecte al tema que sol·licitin els regidors.

Divendres, 19 de febrer de 1999 Viure estètica i salut

Des d'ara, en un sol telèfon hi trobaràs la resposta a infinitat de qüestions d'arreu de Catalunya.

La resposta Un nou servei. Un nou telèfon* que pot resoldre alguns tràmits sense haver-se de desplaçar, que dóna resposta i orientació, principal­ment, sobre temes relacionats amb l'Administració de la Generalitat i també sobre d'altres serveis. El 012 posa, a l'abast de tothom, infinitat de dades d'interès.

Només cal telefonar.

atenció ciutadana

$ InfoCat

l i Generalitat US de Catalunya

'91,2 ptes. els 3 minuts o fracció.

riure estètica i stdut Divendres. 19 de febrer de 1999

l KLEIN: "LA MODA ES UN SOMNI, T PERÒ NO ES UN MON REAL" R Diu que els ulls i les mans són les parts del cos que més li han sol·licitat. Li encanta fer el pallas-p so i actuar. Va néixer fa 22 anys a l'Argentina, però ja en fa deu que viu a Sant Cugat. Tot i així, la c seva professió l'obliga a viatjar molt. Però va trobar un forat per xerrar amb nosaltres i explicar-\ # nos com funciona el món de la moda. Ella és Martina Klein, model des dels 14 anys. / R. B.

I — Com et vas introduir en el món de In moda?

^ ^ - (Juan tenia catorze anys cm vaig

T acostar a l'agència. No era ni una nena ni una

— dona i no cm van fer gt^ cap cas. l 'n any més

tard, vaig acompanyar una amiga perquè

pensava que potser ella tindria més sort. Aleshores em van parar a l'escala de l'agència i cm van dir: 'eh, la teva vida pot canviar'. Km van deixar anar un rotllo bas­tant moralista i vaig pensar que m'estaven prenent el pèl. Ales­hores vaig començar a fer molts castings però no cm va sortir cap feina. N'estava molt farta, però els meus pares i el noviet em van pressionar perquè continués i vaig començar a fer les primeres coses: un catàleg per a supermer­cats i un anunci a la televisió. (lada cop estava més ocupada. Al (X)l ja només vaig anar a la mei­tat de les classes. Kls companys em van deixar els apunts i els pro­fessors van ser molt tolerants. Per fer la selectivitat, vaig aterrar de Miami, vaig anar corrent a la pro­va i vaig fer el que vaig poder. Vaig aprovar pels pèls però ja

havia de sortir a l'estranger. Així, m'ha quedat pendent la carrera.

- Què volies estudiar? - No tenia clar cl què, però

volia estudiar. Després de la selectivitat vaig anar a París, I ,on-dres, Nova York,... per provar sort. No em puc queixar.

- Ei món de la moda funcio­na igual a tot arreu?

- A l'estranger t'has d'esforçar molt més i hi ha molta més com­petència. Allà estàs sol. Després d'estar tancada emprovant-te roba tot cl dia. que et donin pata-des i que només et jutgin pel teu aspecte extern, és molt dur arri­bar a casa i que no hi hagi ningú, ni el pare ni la mare. A Espanya ja fa cinc anys que faig les desfila­des. Aquí treballo i em guanyo be­la vida.

- En què treballes, ara? - Aquest any vaig decidir

interrompre una mica i cultivar-me per poder continuar més fort. Havia arribat un punt en què cm feia molt poca il·lusió sortir a l'es­tranger per fer de model. Ara estic fent un taller literari, un altre de pintura, art dramàtic i dansa contemporània. Aquests tres mesos no estic treballant per­què si no puc fer Ics feines bé prefereixo no fcr-lcs. Vaig dema-

Pera Martina, estarà Sant Cugat és desconnectar de la seva feina. Voto: X. I..

nar tres mesos per als meus capri­cis. El proper mes ja torno a tre­ballar.

— Tens ganes de fer-ho? - Sí, perquè és una feina a

Espanya. El salt a fora serà segu­rament després de l'estiu. Ales­hores ja hauré acabat un any d'art dramàtic, podré continuar el taller d'escriptura per fax, ja sabré noves tècniques de pintura per practicar a fora,... ja hauré fet alguna cosa per poder resistir-ho tot millor.

— Com és que de sobte vas voler trencar amb la teva feina?

- El món de la moda m'agrada però mai m'ha omplert del tot. Es massa frívol i superficial. Sempre m'ha agradat ressaltar per altres coses. D'altra banda, quan jo des­filo o poso sóc un pallasso. No em costa res ficar-mc en papers estranys, no tinc vergonya a sortir a la passarel·la per fer el burro i, dins del que cap, diuen que tinc bastanta gràcia. Vaig pensar que també volia potenciar això. A més, ja fa molt de temps que sempre porto una llibreta a la mà, igual que un pinzell. A Nova York, quan arribava a casa i no tenia absolutament ningú, em passava hores amb un pinzell a la mà. Ara és aprendre per conti­nuar amb el que feia.

— Són altres facetes teves... - Sí. A més, ja tinc 21 anys i

continuo tenint la mateixa cara que quan en tenia 15. Però als 25, quan em surtin les potetes de gall, hauré de començar a pensar a deixar-ho, tret que em consagri prou com per poder fer premares. No està malament preparar-me el terreny per a més endavant, ja sigui continuar amb la camera, però en cinema, fer teatre, potser publicar algun llibre. No ho sé. Es tracta de començar a plantejar-me com continuar des­prés de la gran paranoia que és el món de la moda.

— Per què dius que és una paranoia?

- Perquè no és real. Ens treuen de casa als quinze anys, ens fan viatjar pel món sencer dient que som persones responsables, però som unes criatures. Adquirim res­ponsabilitats però mai en som conscients. De sobte som adul­tes, però ens ho prohibeixen tot. M'he perdut les típiques marxes dels disset, conèixer molta gent i

La seva primera feina va ser un catàleg d'un supermercat. Foto; X. /..

totes les mogudes socials. Sóc una inexperta en tot això. Les models tenim altres preocupa­cions que no tenen res a veure amb les dels joves d'aquesta edat. Et bascs en una façana. En les desfilades no veus mai roba decent. Tot és roba indecent, com en un somni. Es tracta de viure en aquest somni. Sempre hem de mostrar cap a fora que tot està bè, que et sents guapa tot i que t'han donat pel cul vuit cops al dia quan has ensenyat el book.

— Sembla que tens els peus a terra. Com veus les teves com­panyes?

- Hi ha de tot. Vaig començar amb un grup de noies, que hem viscut les mateixes coses en les mateixes èpoques. Amb elles comparteixo les mateixes inquie­tuds i podem parlar dels mateixos temes. Són les meves amigues, no els he de donar explicacions. Després et trobes les que viuen creient-se tot aquest món. De totes formes, la meva família mai

íírx , i, , m'ha permès enlairar

Desprès d estar tancada emprovant- eis peus de terra. te roba tot el dia, que et donin , .. ~D* qui BO se,r

2 to idea d anar als

patades i que només et jutgin pel catorze anys n vagèn-teu aspecte extern, és molt dur arribar

a casa i que no hi hagi ningú"

És un somni i cal donar a enten­dre que és un somni perquè a la gent li agrada somniar. Però no és real. Tampoc són reals els diners que guanyem en una hora de fei­na. Tot és una moguda que està bé entendre-la com a tal, perquè si no el dia que s'acabi...

cux. - Tot es remet

a molts anys enrere. Jo sempre he estat molt

'.•».-. pallassa. A casa meva sempre muntava xous

per als meus pares i els seus amics. El teatre d 'EGB també m'anava molt bé; tant, que vaig anar a una agència de models on van agafar el meu germà. Alesho­res em va quedar una espina pen­dent. Una filla d'uns amics dels meus pares va sortir a un catàleg

• • X ILS/CANTONS Dwtndrts,12dtfebnrdtl999

La l l o t j a

Gossos agressius o amos agressius? MONTSERRAT RUMBAU

11

E l nostre alt grau de ci­vilització ens ha arribat a fer perdre el pr imer

dret que tots tenim, l ' instint més bàsic i primari de la nostra espècie: el dret a l 'autodefen­sa. Aquesta pèrdua ens pot por­tar a situacions grotesques que serien inimaginables en una so­cietat rural o en una societat més primària. La nostra socie­tat tan avançada, tan moderna, tan civilitzada, no permet po­der- te defensar ni poder de ­fensar els teus fills dels atacs d'animals salvatges. Tots hem llegit esgarrifats com un nen de quatre anys va ser brutal­ment atacat i destrossat per un gos d 'aquests que tothom sap que és perillós. No és l 'únic cas. són força contínues les no­tícies d'atacs, sobretot a nens, d 'aquests gossos agressius. I, paradoxalment , cada vegada n'hi ha més, d 'aquests gossos. Kls amos n'estan orgullosos, no els importen les denúncies dels veïns, ó de qui sigui.

El gos de Mallorca havia agre­dit el mes de s e t e m b r e dos nens que estaven jugant ; un d'ells va haver de ser hospita­litzat. Hi van haver denúncies, però la justícia encara no ha do­

nat resposta a aquella agressió, tots sabem el que és la justícia al nos t re país . El gos con t i ­nuava lliure. I el seu amo ame­naçava t o t h o m , s e g o n s e n s diuen els diaris, quan algú es ficava amb el seu gos. El ve­terinari que havia "visitat" l'a­nimal diverses vegades explica ara als mitjans de comunicació que ell creia que aques t gos l 'havien d'haver matat ja feia temps. Però ell no ho va fer i tampoc ho va denunciar. Tots sabien que aquest animal era molt per i l lós , pe rò l ' an imal continuava lliure.

Justament al nostre municipi, per les característiques que té, tenim molts gossos, i segura­ment molts de nosaltres hem viscut experiències amb gos­sos que hem denunciat perquè són agressius i perillosos. I tots hem pogut constatar que mai serveix de res. S'avisa als amos i res més. El sentit de propie­tat és tan gran que tots ells són intocables.

Què cal fer? Què cal fer quan la nostra societat no és capaç de donar cap resposta a aques­tes possibles agressions? En les societats rurals aquest proble­ma s'arreglava ràpid. Davant

11,1.1 'STRACIÓ: LÍDIA 1/A OI. A

d'un animal agressiu i que po­dia resultar perillós, si l'amo no se'n responsabilitzava, ho feien e ls v e ï n s ; s e ' l s d o n a v a "la bola" . Tots sabem encara el que significa aquesta expres­sió. Però ens trobem cada ve­gada més immersos en un món urbà on aquestes regulacions més directes s'han perdut. La nostra societat permet que la gent tingui animals agressius. N ' h i ha q u e els t e n e n a m b

l'excusa que serveixen per vi­gilar i com a autoprotecció, sen­se ser conscients del que po­den desencadenar. Tots ells creuen que tenen tot

el dret, demanen respecte pel seu egoisme, pel seu indivi­dualisme, en una clara agres­sió a la c o m u n i t a t e n q u è viuen, els agrada estar per da­munt dels interessos col·lec­tius, manten in t una constant actitud de desafiament.

Penso en aquest nen de qua­tre anys, en el seu astorament quan va veure que se li acos­tava un gos, no per jugar, sinó per matar-lo. Penso en el seus ulls, plens de terror. Penso en els seus pares, i en la ràbia que senten quan veuen que el seu fill ja no hi és per culpa d 'un gos estúpid, agressiu i assassí que rondava pel barri, després d'haver rebut un munt de de­núncies perquè ja havia comès a l t res ag re s s ions . P e n s o en aquest gos, que encara és viu, mentre el nen és mort. Penso en l ' amo d ' a q u e s t gos , q u e hauria pogut ev i ta r a q u e s t a t r a g è d i a i q u e , al c o n t r a r i , tindrà per sempre més a la seva consciència la mort d 'aques t infant. Penso en la nostra so­cietat que p e r m e t que actes com aquests, tan absurds i tan esgarrifosos, pugu in passar. Penso en la gent que se sent tan cofoia de tenir gossos d'a­questa mena. Penso en la in­capacitat que ja tots tenim de fer front i de respondre a si­t u a c i o n s tan s e n z i l l e s c o m aquestes. Penso que hem per­dut el nord.

Montserrat Rumbau és historiadora

El S e v e r i en T i t o

(ESTÀS, -VReoruíAT /. . .

(^Q\)i TENS ?C

> * vV'V ^•'^'^T^XiàYK \ -,•*',

Ei porxo

L'evangeli dels ateus

E l títol pot ser xocant, i de­mana un aclariment, però d'entrada cal dir que no és

una estratagema per fer proselitis­me de la religió ni de l'ateisme.

Avui la religió no ven, i moltes per­sones -especialment els joves- des­connecten quan senten alguna cosa que sona a religió i la culpa no és pas seva. La incapacitat per captar el tarannà dels nous temps, i una militància laïcista que s'entesta a ignorar les aportacions del cristia­nisme a la història d'Europa, són al­gunes causes d'aquesta situació.

Es sol considerar que els evange­lis són uns texts religiosos destinats als fidels devots, i els que no ho són ni tan sols consideren la possibilitat de llegir-los. Però en realitat els evangelis són alguna cosa més que una lectura espiritual per a llegir devotament. No són altra cosa que un intent de relat biogràfic d'un tal Jesús, que va viure al país que ara és Israel, quan estava colonitzat per l'imperi romà. Va portar una vida atípica, va ser el líder carismàtic d'u­na colla de bones persones vulgars

SEBASTIÀ B E N E T

i ignorants de classe baixa, i es va atrevir a ser crític, de manera que -seguint una llarga tradició de po­derosos- van decidir eliminar-lo. Parlava del seu Déu com a pare, diferent d'aquell que els primers volums de la Bíblia presentaven sempre enfadat, i que calia adorar per calmar-lo.

No es pot negar, doncs, que Jesús va parlar molt de Déu, però mai el va separar de la pràctica de l'amor als altres, fins al punt que va qualificar d'hipòcrites els que deien que es­timaven Déu, però odiaven el seu germà.

En aquesta línia, la paràbola de l'Evangeli que escenifica la fi del món, que ha estat qualificada d'E­vangeli dels Ateus, és absolutament radical. No al·ludeix a cap tipus d'ac­te d'adoració o de culte, ni tan sols a cap norma de moral individual. L'únic pecat és negar l'ajuda als que la necessiten. És en aquest sentit que els ateus no s'han de sentir ex­closos de la proposta de Jesús ni, òbviament, els que creuen en Déu si entenen que el culte no té cap

sentit si no el precedeix l'exercici de la solidaritat.

Després la història ha estat la que ha estat, i Déu ha estat una idea-força que ha enlluernat i alienat al­guns, i que altres han utilitzat per aconseguir poder i per manipular persones.

El cristianisme, en síntesi, només demana que els homes i les dones siguem capaços d'estimar-nos, i que Déu no sigui mai utilitzat com una coartada per ajornar l'exercici de l'a­mor.

En el món d'avui, tan ple de pro­blemes, un cristianisme radical sen­se afany de protagonisme hauria de lluitar per construir un món més humà al costat dels que han assumit la solidaritat com a objecte de les seves vides, siguin quines siguin les seves conviccions.

La separació, doncs, entre creients

i no creients, no té cap sentit a l'hora de treballar per un món solidari i fraternal. Aquell xicot genial d'Israel ho va deixar ven clar..

Sebastià Benet és mebre de Justícia i Pau

Viure estètica i salut Divendres. 19 de febrer de 1999

E cic roba de nens. Jo també ho volia: guan­yar els meus diners i sortir a la rele. Vaig començar t'ent de noia

^ T Bolkvao i després es va disparar a la passa-

R rel·la. Hm \an disfres­sar de dona...

^ ^ — Què és el ^ " que més I 'agrada fer,

en la teva professió?

V - Tot m'agrada molt i de tot n'aprenc.

_ Desfilar m'encanta, I però no medeixo 1,78

ni tinc un tos estirat i ^ 2 llarg. Si desfilo és per-^ ^ què m'encanta. Surto

T amb una il·lusió i amb una energia a dins que es nota. (Irec que con-

A tinuo allà perquè m'ho treballo.

- Desfilar és en directe...

- Sí. Per fer una foto es neces­siten quaranta mil rodets, i des­prés només surt una foto. Hi ha hagut sessions de fotos al·luci-nants, i altres de molt avorrides. La publicitat també m'agrada molt. T é una part estètica molt bonica: el blanc i negre, els colors sèpia,... et permeten formar part d'un film. Això m'encanta.

- Tols eís castings són iguah? - No tots són iguals. Hn publi­

citat generalment et tan fer coses ridícules: posar-te a ballar o dir alguna frase que no té cap sentit. Al principi m'espantava.

- Quines van ser les teves pri­meres feines?

-Un dels primers bons treballs va ser fer un \ ideoclip de Miguel

Bosé. Necessitaven els ulls d'una noia i havia de plorar. Hns vam quedar treballant fins a les tres de la matinada i després em vaig passar tota la nit plorant, Però va ser una molt bona experiència.

- Els Iens pares t'han donat suport?

- Sí, sempre. De vegades fins al punt de pensar que era ago-biant. Sempre han estat allà quan els he necessitat. He tingut molta sort. M'han ajudat a anar on jo volia sense imposar la seva opi­nió.

- El ten cognom és argentí? - Què és argentí: H'Argentina

és un meyimúx de tot. Hls meus pares van néixer a l'Argentina. però els meus avis vénen, per part de pare, d'Hongria, i de la mare de Rússia.

- Els rtmwrs dinen que les argentines són molt guapes...

- A l'Argentina hi ha gent molt guapa. Quan vas allà et fa mal el coll de girar-te per mirar els homes, que són al·lucinants.

També hi ha dones molt guapes. - Tu et veus guapa? - Jo conec la meva moguda

interna. Sóc una persona interes­sant. Hi ha dies que em veig molt bonica perquè em passen coses boniques, i altres dies que em veig com un horror perquè ho estic passant molt malament. HI que vosaltres veieu en mi, jo no ho veig.

- Et cuides molt? - Hauria de cuidar-me més.

La veritat és que no, vaig al meu aire. Amb el temps he après a posar-me crema al matí i a la nit, a netejar-me la cara abans d'anar a dormir, i els cabells els tinc força

/./' encanta envoltar-se de persones que no formen part del món de la moda o de l'espectacle. Foto: X. L.

malament. Però tal com estan les modes, com més deixada millor. La deixadesa és molt atractiva. D'altra banda, el rotllo dels men­jars em toca molt de prop i jo m'hi voldria rebel·lar, però cm costa molt. A més, no estic d'a­cord amb la moda d'estar tan pri­ma que s'està imposant avui dia. En part, la meva manera de rebel·lar-me és dir que jo passo i que em poso a escriure fins que la moda canviï. Però a mi la moda m'agrada. Ara es van celebrar els Gaudí i Cibeles i jo hi era. Jo vull estar allà. Cal buscar un punt intermig.

- Tens alguna part del teu cos assegurada?

- Crec que encara no guanyo prou com per assegurar-me algu­na part del cos.

- Tens por de tenir algun accident?

- Sí, perquè sóc molt matusse­ra. Als sis anys, em vaig torçar els dos tormells i des d'aleshores no s'han curat del tot. Vaig ensope­gant pels racons i no controlo bé les meves extremitats. No seria estrany que em fes mal treballant o fora de la feina. D'altra banda, m'agrada molt l'aventura,

Són ganes d'entrendre'ns bé i que no hi hagi problemes. Són gairebé els meus pares, part de la meva família. Els tinc una fideli­tat que no em permet fer certes coses.

- També et diuen que vagis acompanyada de nois guapos?

- Això té una resposta molt fàcil. La qüestió és que si estàs tot el dia ficada en un recinte emprovant-te roba, envoltada sempre de les mateixes persones, quan surts a la nit hauria de ser a algun lloc relacionat amb la moda on entenguin que te n'has d'anar a les onze de la nit si has de tre­ballar l'endemà. Són mogudes on hi ha gent de la música, models, actors, actrius... Són la gent que t'envolta. Necessites expressar-te i quan trobes algú especial dins d'aquest zoològic, t'hi quedes. És horrible, però és així. Ara estic descobrint que la gent que estan fent els cursos amb mi són feno­menals. Gent normal, com jo, amb altres inquietuds. Però és que aquestes persones no les tens a mà. No és qüestió de sortir amb una pancarta que diu: "busco amics normals, que no siguin de

en què començaran a ficar-se en la vida privada. Hn l'àmbit pro­fessional va bé fins a cert punt, perquè és promoció.

- T'agrada anar pel carrer i que ningú et reconegui?

- Sí, molt, molt. A vegades algú s'acosta i em diu: "t'assem­bles a algú, de què ens conei­xem?" Quan vaig començar a fer teatre aquest estiu, no els vaig dir que treballava en el món de la moda. De sobte un dia em van preguntar el meu cognom i em van recriminar perquè no els n'havia dit res. M'agrada que des­cobreixin que sóc persona i des­prés que estic treballant a la moda. Si no són molts prejudicis de cop, i ho notes. Poder caminar i que no em molestin... Jo he sor­tit amb Verònica Blume. Ella no pot caminar sense que la moles­tin. Durant molt de temps vaig ser Verònica, ara sóc Vanessa. El meu nom encara no es coneix; això està bé. Ara ho gaudeixo, no sé què passarà després.

- Què opines de Sant Cugat? - Hi estic molt poc i en tenir

tota la meva vida a Barcelona hi estic menys. Sempre que faig

alguna cosa ho faig allà, tret m'agrada anar a esquiar amb "Sempre hem de ttlOStrar Cup d de l'autoescola. Sant Cugat

els meus amic, i fer el boig. f o m q u e t 0 t eStà bé, OM et SentS ^ í ™ desconnectar de M agradaria poder sortir cada . tot. h m dona la sensació cap de setmana a muntar a gliüpü tOt l QUe fhüfl doflütpel que és un poble tot i que té

Ara participa en un taller de teatre i en un altre de literari. Voto: X. /,.

cavall. M'agraden coses a les quals la meva professió em diu "no, queda't a casa".

- Tens permís per sortir? - Ho puc fer tot, sense

passar-me. Tot suposa un risc. També em pot passar alguna cosa al carrer. Si torno a la moda, em comprometo tot el dia i no ta'n sols a Espanya, sinó també a l'es­tranger. Però els clients, quan et veuen, necessiten veure una per­sona fresca i sé que n'estic tot estant amb els meus. Tot és molt relatiu.

- Es molt estricte el teu con­tracte amb Vagència?

- No, són uns- acords.

cul vuit cops al dia quan has ensenyat el book "

la faràndula". — Has tingut problemes amb

les revistes del cor? - Sí i no. Si he arribat fins a

aquí, per sort, ha estat gràcies que m'ho he treballat molt. M'agrada caminar pel carrer i que la gent em vegi i em relacioni amb la moda, però que no sàpiga el meu nom, encara. Això significa que he fet bé la meva feina. Aquesta part està bé, però arribarà un punt

tots els avantatges d 'una gran ciutat. A Sant Cugat sento que estic a la natura. Els meus pares estan molt

l i contents de viure aquí i el meu germà Tomy fa una

vida totalment santeugatenca. A mi també m'hauria agradat fer això, però vaig començar l'insti­tut a Barcelona i vaig acabar allà. Em sembla molt bonica la vida que es veu aquí durant el dia i també quan és Hesta Major.

— Trobes a faltar l'Argentina? - Cada cop menys. Sempre

que volo m'adono que el meu lloc està aquí, però allà hi tinc la família.

©

ELS4CANT0NS Divendres, 12 de febrer de 1999 Opinió 13

A g r a n s t r e t s

Antoni Samsó Simpatia i creativitat

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'Antoni Samsó, un dels trebal ladors més antics de la botiga d'electro­domèstics Milar Tobella. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

\J Oi j ^ l IhCW ÚhH

E l senyor Anton Samsó està dotat d'una gran energia i ímpetu. És

una persona optimista, dinà­mica, independent i amb ne­cessitat d'autoafirmar-se, te­nint certa consciència que és algú en cl seu entorn. La seva cal·ligrafia ens diu

que escomet qualsevol acció amb un esperit de repte i su­peració. I, probablement, no s'aculi al lema aquell que diu que el que importa és partici­par. Ell necessita guanyar i, so­bretot, demostrar que és una persona vàlida i amb recursos, tant en l'àmbit intel·lectual com físic.

Evidentment, amb aquests plantejaments i la seva força, Antoni Samsó aconsegueix ob­tenir l'atenció de tothom del seu entorn. I és que, per da­munt de tot, ell és un home simpàtic. Això, però, no l'exi­

meix del fet que en algunes situacions pugui ser incisiu i fins i tot una mica dur. Si parlem de la seva relació

amb els altres, podem assegu­rar que és una persona que es troba bé en la seva relació amb ells. Li agrada parlar, escoltar, discutir i, sobretot, sentir-se acollit i envoltat de gent. Això fa que quan troba una relació satisfactòria amb algú, s'hi in­volucra en l'àmbit emotiu.En el laboral, és responsable, tre­ballador i creatiu, una creati­vitat que li permet aportar al­guna cosa diferent en el dia a dia.

Amb la col·laboració:

CEJPT SELECCIÓ-FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel 93 451 04 39' • Fax 93 451 73 96

R e t r a t d e l C e n t r e C u l t u r a l

O bres d'Anton Dvorak, Joaquín Rodrigo i Richard Wagner.

J5 imfonia del Nou Món, Concert d'Aranjuez, Els Mestres Cantaires de Nuremberg.

V eritable programa de luxe sota la batuta de Brotons.

L'Orquestra Simfònica del Vallès actuarà al Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat

divendres dia 19 de febrer de 1999 a les 10 del vespre

EIS4C4NTON5

Entorn 14 Dinnilres, 12 de febrer de 1MV

Canvi c l i m à t i c

( . ( . Cal prescindir de moltes necessitats" Pere Torres aposta per cercar enelògies alternatives que no suposin Pemissió de diòxid de carboni

L'home s'ha habituat a desplaçar-se a tot arreu en cotxe, a tenir a l'abast tot tipus d'aparells elèctrics que li faciliten moltíssim la vida i a gaudir de llum, calefacció, aire condi­cionat i totes les comoditats per aconseguir l'entorn que pre­fereixi en cada moment. Tota una sèrie de coses que han es­devingut "necessitats vitals", però que en realitat moltes d'elles són del tot prescindibles o, si més no, reduïbles. Si la població actual estigués conscienciada en aquest sentit, es podria evitar en gran mesura el canvi climàtic i les con­seqüències negatives que se'n deriven.

Ai'RA COSTA

- Sant Cugat -

Kl director general de Progra­mació i Educació Ambiental de la Generalitat, Pere Torres, va pintar dilluns al vespre un pa­norama negre pel que ta a l'im­pacte que l'actuació de l 'home està tenint en el medi ambient. Kn una conferència dedicada al canvi climàtic -promoguda per la secció local de C D C dins del cilce tic tertúlies a Kl Mesón-,

Torres va donar algunes dades estremidores: en els últims 100 anys la temperatura de la terra ha augmentat mig grau de mit­jana, el nivell del mar ha crescut 25 cent ímetres i s'espera que en els pròxims cent anys n'aug­

menti 50 més. l 'nes dades que a primer cop d'ull poden sem­blar poc importants, però que Torres va contextualitzar de for­

ma il·lustrativa: "Si el nivell dels mars europeus pugés un metre -és previst que creixi mig me­tre en el pròxim segle-, 40 mi­lions d ' e u r o p e u s es veur ien afectats greument pel canvi". Això es produiria perquè ac­tualment una gran part de la po­blació es concentra a la costa dels països -Catalunya n'és un bon exemple - i per tant ciutats com Barcelona podrien ser en­vaïdes parcialment per l'aigua. Què fer per evitar-ho? La clau,

segons Pere Tor res , es tà en mans de tots els ciutadans. "El canvi climatològic es deu en gran mesura a l 'emissió des-

Pere Torres va mostrar-se moderadament optimista envers el futur. F: X. I..

controlada de gasos tòxics, com el diòxid de carboni, que no per­meten que l'atmosfera filtri les radiacions cap a l'espai, fent que es concentr in a la terra i que aquesta augmenti de tempera­tura". Per evitar-ho, doncs, cal que la societat prescindeixi o redueixi en gran mesura l'ús de tots aquells productes que ge­

neren aquests gasos tòxics. Tor­res, però, va advertir que amb això no n'hi ha prou: "També cal que millorem l'eficiència energè t ica i que alhora bus­quem fonts d'energia alternati­ves que no generin gasos tò­xics".

La tasca però no és senzilla, i és que la voluntat de salubritat

ambiental sovint topa amb els interessos econòmics de la in­dustrialització. Països com els Es ta t s Uni ts - p r o d u c t o r del 25% del diòxid de carboni que s'emet a l'atmosfera- continuen negant-se a signar acords com el de Kyoto (1997), que pretén fixar els gasos tòxics (pic s'han de reduir en unes dates deter­minades. La postura nord-ame-ricana es basa en les teories d'al­guns científics d'aquell país que sostenen que l'home no intervé en el canvi climàtic i que, per tant, és absurd fer-li modificar conductes establertes, va expli­car Torres.

Una quinzena de persones van assistir a la conferència-tertúlia oferta per l'especialista en medi ambient de la Generalitat i pro­moguda p e r C D C . L'alcaldable d'aquesta formació, Lluís Re-coder, va confessar ser "un apas­sionat d'aquest tema des de fa anys" i va reflexionar sobre la importància "de difondre pro­blemes d'abast global i no que­dar-se només amb casos que afecten el nostre entorn imme­diat".

Objectes de regal

Santiago Rusirtol, 23 Tel. (93) 674 03 06

08190 Sant Cugat del Vallès

nTt $ Ï T N C I Objectes de regal

Santiago Rusirtol, 23 Tel. (93) 674 03 06

08190 Sant Cugat del Vallès

1 1 1 1 1 Objectes de regal

Santiago Rusirtol, 23 Tel. (93) 674 03 06

08190 Sant Cugat del Vallès

1 CAL C1ISPÍN

Objectes de regal

Santiago Rusirtol, 23 Tel. (93) 674 03 06

08190 Sant Cugat del Vallès

i vostè és a casa com si AUXVYD

S I S T E M E S DE

S E G U R E T A T ActuMDU SISTEMES Dt SEGUtEÏAÏ :otf.i«í>nwMCS inc-coc (Servei

Av. AHtm» Sola, 50-T«l. 93 589 17 99-Sont <vga» <M Vailet

Vies de c o m u n i c a c t o

ERC farà demà una concentració per

exigir la supressió del peatge de PA-7 S'intentarà aixecaries barreres pera la lliure circulació

A. C. - Sant Cugat -

Esquerra Republicana de Ca­talunya (ERC) ha convocat tots els seus militants, seguidors i població en general a la con­centració que farà demà al matí al peatge de l'A-7, a l'alçada de Sant Cugat.

Emmarcada dins la campanya que demana el rescat dels peat­ges de les autopistes catalanes, la mobilització es farà a les 11 del matí. Hls seguidors de Sant Cugat, però, han estat convocats a tres quarts d'onze a l'Hotel Be-llaterra , des d'on aniran plegats amb la directiva de la secció lo­cal d 'ERC cap al punt on es ma­

nifestaran. Encapçalats pel di­putat Joan Ridao, i els de Sant Cugat, pel president de la for­mació local, Eduard Pomar, i pel regidor David Sampere, els con­vocats repartiran enganxines i t r íp t i c s en con t ra del p e a t ­ge. "També ens agradaria que poguéssim aixecar les barreres perquè els cotxes puguin circu­lar lliurement, sense pagar", ha indicat Eduard Pomar, "però no sabem amb què ens trobarem ni si ens permetran fer-ho".

Si bé es farà dins el terme mu­nicipal de Sant Cugat, aquesta és una mobilització de caire ge­neral. De fet, les mobilitzacions es repetiran en d'altres dotze lo­calitats catalanes en les que tam­

bé hi ha peatges que es vol su­primir. Al Vallès, però, s'ha triat el de l'A-7 perquè, segons Po­mar, "és el més significatiu pels col·lapses que ocasiona i perquè creiem que no hauria d'existir en tant que es troba dins de l'à­rea metropiltana".

La secció local d 'ERC ha con­vocat per telèfon a diversos mi­litants i simpatitzants perquè s'uneixin a la concentració de demà. "És un tema prou im­portant perquè la gent es mobi­litzi", ha dit Pomar, qui no des­carta q u e en el fu tur es repeteixin noves accions d'a­quest tipus "si la Generalitat no avança en la línia de rescatar els peatges catalans".

ELS íCAJYIOiVS Divendres, i 9 de febrer de 1999 Entoni 15

T r a n s p o r t s

Menéndez advoca per la millora del servei

d'autobusos municipals

A.C.

L'alcaldable pel PSC, Jordi Me­néndez, considera que el servei d'autobusos municipals hauria de millorar en nombrosos aspectes per assolir la categoria que es me­reix la ciutat. En un comunicat fet públic aquesta setmana, Me­néndez defensa una xarxa d'au­tobusos que s'estengui cap als nous barris -com Coll Fava o el Parc Central- , que es comple­menti amb el Metro del Vallès a través de bitllets combinats và­lids per a tots dos transports, i en què la freqüència de pas es re-duexi en comparació amb l'actual.

Menéndez ha afirmat: "La xarxa d'autobusos que es va posar en marxa als anys 80 ha quedat peti­ta. No ha crescut al mateix ritme que la ciutat". Per això, apunta el polític d'esquerres, l'equip de go­vern hauria de reorganitzar el ser­vei incidint especialment en la seva ampliació.

Aquestes declaracions arriben després que l'equip de govern hagi anunciat la imminent posada en marxa de dos nous autobusos adaptats per a persones amb mi-nusvalideses.Tot i que Menéndez n'ha fet una valoració positiva, ha aprofitat l'ocasió per posar de ma­nifest el que considera punts dè­bils d'un servei "insuficient".

Urbanisme

Vies de c o m u n i c a c i ó

Joan Ridao (ERC) demana al Parlament un tercer

carril per a FA-7 A. C.

- Sant Cugat -

El diputat d ' E R C , Joan Ri­dao, ha presentat una propo­sició no de llei al Pa r lament Català instant-lo a que negocií amb l'estat i la concessionària d 'autopistes ACESA la cons­trucció d 'un tercer carril, de 6 quilòmetres de llargada, a l'A-

7 a l'alçada de Sant Cugat. El text, demana a més i per enès-sima vegada, la supressió dels semàfors de la B-30, així com la millora de la seva connexió amb l'A-18 en direcció a Bar­celona. La supressió del peat­ge de l 'A-7 i la millora d 'a­ques ta via en d ' a l t res pun t s del valies comple ten la pet i­ció republicana.

u r o a n i s m e

El projecte de Pe ix vertebrador supera la primera fase

Els partits polítics ratifiquen les seves postures inicials

AI:RA COSTA

- Sant Cugat -

El projecte de l'eix vertebra­dor ha superat aquesta setma­na el primer pas burocràtic. Un cop acabat el període d'infor­mació pública, l 'equip de go­vern ha aprovat iniealment el projecte, amb el suport del PP. Aquest, però, només és el pri­mer pas d'un llarg procés que contiua amb un nou per íode d'exposició pública durant el qual es podran presentar al·le­gacions a la iniciativa. Després vindrà l'aprovació provisional de la proposta, via ple, i final­ment aquesta serà remesa a la Comissió d'Urbanisme de Bar­celona perquè en doni el vis-tiplau.

La passa endavant, però, no ha anat acompanyada d 'un re­plantejament de les postures po l í t iques . Totes les forma­cions han refermat el punt de vista que ja van expressar al respecte quan el mes passat es va fer la presentació del pro­jec te per primera vegada en sessió plenària. La balança con­tinua decantada a favor de la propos ta gràcies als vots de CIU (10) i PP (3), tot i que PSC (5), IC-Verds (2) i ERC (1) con­t inuen fent contrapès. Repe­tint a rguments ja sent i ts , els grups a l'oposició van reiterar les seves objeccions al projec­te. David Sempere, per ERC,

Enrata queda joryi /empsjtm que aquesta zona cometia a urlmnitzar-se b. X. L.

va denunciar que l'eix verte­brador suposarà "un malbara­tament dels espais verds". Ob­servació a la qual l'alcalde, Joan Aymerich, va haver de respon­dre recordant que la zona on es crearà l'eix vertebrador està qualificada com a sòl urbanit­zable, "i per tant, l 'únic que fem és condicionar un espai que ara està molt malament" .

Des d 'IC-Verds, Joan Mart í Balada va tornar a demanar la creació d 'una comissió que se­gueixi tot el procés, per l 'en­vergadura i impor tànc ia de l projecte. Per la seva banda, el PSC va retrobar els arguments

contraris a un creixement ac­ce le ra t de la c iu ta t . E n una roda de premsa convocada l'en­demà de la discussió plenària, el candidat a l'alcaldia, Jordi Menéndez , va lamentar "que no s'hagin escoltat les peticions socialistes en el sentit d'alentir el r i tme per p e r m e t r e la re­dacció d 'estudis previs i com­plementaris". Des de les files socialistes s'ha envestit contra "la poca voluntat de diàleg de l 'equip de govern", bo i anun­ciant que els regidors Maria Sansa i Jona Gaya presentaran al·legacions al projecte.

E d u c a c i ó m e d i a m b i e n t a l

El Grup de Dones de les Planes coneix les virtuts del reciclatge

Han fet tallers per aprendre a reutilitzar oli i paper A.C.

El Grup de dones de la Creu d'en Blau està seguint una sèrie de cur­sos sobre reciclatge de paper i oli impartits per Imma Casajoana, del Centre d'Ecologia i Projectes Al­ternatius (CEPA). Després d'a­prendre a fer sabó amb restes d'o­li, aquesta setmana el col·lectiu ha conegut els secrets de la reutilit-zació del paper. Amparo Inglés ha fet una valoració molt positiva dels tallers: "Ara que es parla tant de reciclar vam creure que seria inte­ressant saber exactament com es feia i, la veritat, ens ho estem pas­sant molt bé, alhora que aprenem". El grup exposarà les mostres el dia de la dona treballadora. Una desena de dones van aprendre a leunlitiar paper. K)'l() X I \RROSA

JOSEFINA RIPOLL Fins al 23 de febrer

~ #\

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Salr feuf isifíol Santiago Rusifiol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

Viure estètica i sahit Divendres, 19 de febrer de 1999

N u n c a h a b r a conocido tal sensacion d e bienestar.

El Sistema Pius: La inimitable exclusiva de Stressless. 10 anos de garantia

Ve presenumo.s Strosless, cl autentico sillón noruego que se adapta perfectamente a cada uno de sus movimientos, cim tuda suavidad, sin mnguna manipulación, aseguríndole la posición correcta y la inclinación deseada. Solo el Sistema Plus, exclusivo de Stressiess y con 10 anos de garantia, permite proporcionar este conlort ópumo. Stressiess nene una movihdad de giro de J60 grados y esta disponible en vanos modelos, revestim ien tos y colores; así se adapta tanuí J SLI cuerpo tomo a sus gustos o necesidades. Leer. ver la U'Ievision, escucriar música o sencillamente descansar. Disfrute de verdad de sus momentos preíendos Prucbe un Stressles^ v por lin sabrà lo que es sentirse cómodo, muy cómodo Encontrara cl auientito Stressiess en su concesionano exclusivo St

S e r v i c i o de atención al Cliente

..Y d··cubr· •!

Cualquier

cama

sirve

para

dormir

también

sirve

descansar.

Por la compra de un Futon te regalamos un nórdico con el 90% de pluma de

LA ESTACIÓN 0€ LOS SUENOS

Esto y mucho mas lo encontrara en

u Na c/ Rosselló,2 (cant. c/ Valldoreix) Tel. 93 674 88 68. Sant Cugat

©

Divendres, 19 de febrer de 1999 Viure estètica i salut

Una imatge val més que mil paraules.

gente cívica

A partir d'ara, ja pots trobar el teu Clean City a totes les botigues especialitzades.

El club més complet

Quota mensual: 7.000 ptes. + IVA (tot inclòs)

Quotes especials per a famílies

Obert de dilluns a divendies de 7 a 23 h

Dissabtes, diumenges i festius de 9 a 21.30 h

18 Societat ELS /CANTONS nknidn-s. IV defebrer de 199V

C e l e b r a c i o n s

Sant Valentí torna a estar present al Centro Castellano Manchego

Després del concurs de cartes amoroses, arriba la festa de Sant Blai

ANNA BORAU

- Sant Cugat -

Com ja acostuma a ser tradició per a aquestes dates, el ("entro Castellano Manchego va celebrar diumenge l'edició d'enguany del seu concurs de Cartes d'Amor i de Desamor en honor a la festi­vitat de Sant N'alentí i per cele­brar el dia dels enamorats, que enguany coincidia amb la data de la festivitat popular.

De la mateixa manera que en les quatre edicions anteriors, el concurs es va subdividir en dues categories: amor i desamor. Amb molta més popularitat enguany a la primera, els socis van tornar a expressar els seus sentiments, reals o ficticis, per escrit, entre-gant sota pseudònim les seves missives als organitzadors -la sec­ció cultural del cent re- perquè durant la tarda de diumenge els tres membres del jurat les ava­luessin.

I un any més es van repartir quatre premis: en el grup dels amors va resultar guanyadora

Guanyadora del concurs de cartes d'amor. FOTO: CEDIDA

Olga Fuertes, fallant el jurat com dir un premi especial a un dels a segona classificada a Maria del Carmen Alvaro. Pel que fa al de­samor, la carta escollida va ser la de Pilar Cuende, mentre que la segona més votada va ser l'escri­ta per Josefina Díaz.

Diumenge, però, hi va haver una novetat, també es va eonce-

participants: Martí I >luís, amb set anys d'edat, participava per pri­mera vegada en un concurs que cada cop s'està fent més popular entre els socis d'aquesta activa entitat santeugatenca.

Però les celebracions no s'aca­ben aquí. Perquè entre celebra­

ció de carnestoltes disfressats de mosqueters, i enterraments de sardines entre plors (i grans ale­gries), els membres del Centro Castellano Manchego han estat acabant de perfilar la també tra­dicional diada de Sant Blai. Aquest any, tal com apuntava el

president del Centro, Juan Car­rasco, "ho celebrarem una mica més tard de l'habitual perquè s'ha avançat el carnestoltes i ens han coincidit moltes coses a la vegada". Però. com sempre, so­cis i sòcies s'aproparan diumen­ge vinent a les pistes de la Flo­resta per degustar de bon matí les seves migas, podríem dir que ja famoses a la localitat. La festa en honor del sant protector con­tra el mal de coll que beneïa les fruites, continuarà al llarg del matí amb jocs i xerrades fins a l'hora de dinar, després de la qual es farà el ball, també amb petites competicions com la típica de la patata. La qüestió, com desta­quen els membres del centre, és passar-s'ho d'allò més bé tots junts.

A c t i v i t a t s

Centenars de pares i mares visiten aquests dies els centres d'ensenyament públic santeugatenc

Les jornades deportes obertes atreuen més gent que en edicions anteriors

A. B. M. - Sant Cugat -

Kngtiany està tornant a tenir una bona resposta la jornada de portes obertes als centres d'en­senyament públic de Sant Cu­gat. Les escoles bressol ja han fet una primera jornada, i tor­naran a repetir-la aquesta set­mana vinent. I pel que fa als centres d 'ensenyament ptima-ri, els que ja les han celebrades són Pins del Vallès i Pla i Fa-rreres, amb un balanç molt po­sitiu.

L'objectiu és facilitar a tothom qui ho desitgi la possibilitat de conèixer tant els tarannàs i sis­t e m e s d ' e n s e n v a m e n t d ' a - /* A tepti M iitiint·· c/eh i entres d'ensenyament públu i oleu donat a lonènet sistema t instat lmum\ F X l.

* 9 | £ * Selecció de Personal W p r Orientació Professional

"^ Recursos Humans

AUXJUARCOHi>?ABí£ • ? • ! • • • « • " • j ' f t ...j.é.J.«J.A jBl fe « v

^^^ A ^^^^^^^^ j^ j^ A __^^^^ M ^^^^^f fg jp^ j^ f j^

timstts . . ,.i,M, i^rio^rf ,r

quests centres, com les seves instal·lacions. De moment,sem-bla que les jornades estan fun­cionant d'allò més bé, "s'estan desenvolupant en la mateixa lí­nia de sempre" , afirma el di­rector del Pla i Farreres, Rafel Cao, "i ha vingut més gent que en l'edició de l'any passat".

Segons confirmen els respon­sables dels centres, els pares es mostren molt atents a tot el que se'ls expliqui, i alguns es mos­tren preocupats per possibles problemes a l'hora d'aconseguir plaça en un determinat centre.

Aquestes jornades continua­ran aquesta setmana vinent en

la resta de centres: avui a la Flo­resta, dilluns al Collserola, di­marts al Ferran i Clua, d ime­cres serà el torn del Catalunya, i dijous tancarà l 'edició d 'en­guany el Maragall.

Pel que fa a les escoles bressol, La Mimosa les farà dilluns i El Niu i Gargot, dimarts.

Problemes per a la visita dels estudiants grecs a Sant Cugat

A. B. M.. - Sant Cugat -

La setmana ha passat molt rà­pid. FJs vint-i-sis estudiants sant-cugatencs que cursen grec entre les seves matèries han tornat en­cantats de la seva visita a Grècia.

Convidats per l'institut Kea Io-nia -nom també d'un districte de la capital del país. Atenes-, els santeugatencs (estudiants de pri­mer de batxillerat i COl de l'An-geleta Ferrer i l'Arnau Cadell) han fet visites, sortides i activi­tats per totes aquelles zones gre­gues que considerat destacades.

Però ara, segons confirmen els professors impulsors de l'inter­canvi, i també el diari grec F.thnos. hi ha problemes perquè els com­panys de la capital helènica pot­ser no podran retornar-los la visi­ta: una vaga ha fet perdre moltes classes als estudiants grecs i pot­ser el Ministeri d'Kducació no els deixarà sortir del país.

Els professors i directors dels centres santeugatencs han adreçat una carta per provar de convèncer les autoritats que permetin als es­tudiants d'Atenes visitar santeu-gat al mes d'abril.

Bona resposta a la lluita contra el càncer

Més de quatre-centes persones s'aplegaran dissabte en un restau­rant santeugatenc per celebrar el sopar anual que convoca la delega­ció local de l'Associació Espanyola Contra el Càncer des de fa una vin­tena d'anys.

"Enguany hem tomat a tenir molt bona resposta", confirma Marta Martín, delegada santeugatenca de l'associació, qui explica que seran nombroses també les personalitats que assistiran a Pacte, entre les quals ja ha estat confirmada la presència de la regidora de Sanitat i Benestar Social, Sílvia Flury, com a representant de l'Ajuntament.

El programa per al sopar seguirà la mateixa línia que en les darreres edicions, amb subhasta d'objectes per recaptar més fons, amenització a càrrec de Jaume Oró, i ball final amb música de Joan Cuscó.

Martín ha confirmat que enguany, a més del sopat, també organitzaran una sèrie de xerrades amb oncò­legs per explicar la situació mèdica actual davant d'aquesta malaltia, a més de realitzar una campanya per demanar voluntaris per col·laborar amb l'organització. / A. B. M.

Divendres. 19 de febrer de 1999 riure estètica i salut

ELS PODERS CURATIUS DE LES FLORS I ELS PERFUMS Els camps i els boscos que envolten Sant Cugat amaguen plantes i herbes medicinals que tenen unes propietats curatives molt bones. Les seves flors i el seu perfum permeten obtenir resultats màgics però inofensius. Per a cada malaltia tenim una flor determinada. Seguidament, podem tro­bar alguns dels exemples més útils per al dia a dia, com ara la solució per als exàmens dels nos­tres fills, l'estrès de la feina. La violeta i el llimoner són les plantes del mes de febrer. / R. B.

H E R B E S

LA VIOLETA, LA FLOR MÀGICA DE FEBRER

L a violeta és la flor del mes de febrer que podem trobar en molts racons de Collserola. Només cal sortir un matí o una tarda a passejar pels camps que envolten Sant Cugat

i trobarem, fàcilment, violetes per fer un bon ramet. Les propietats curatives de les violetes són moltes. Tradicio­

nalment, s'utilitzen com a remei natural contra la tos, la irritació del coll i tot tipus d'infeccions i úlceres de la boca o de la faringe gràcies a la seva forta acció antisèptica. En el pla psíquic, les vio­letes inspiren l'estimació, l'emoció i el romanticisme, tant fami­liar com conjugal i amorós. També augmenten la nostra sensibili­tat i sensualitat. En infusions o xarop, s'utilitzen dos cops al dia tres grams de flors de violeta per cada tassa d'aigua bullent, con­tra les afeccions de les vies respiratòries.

L'aroma de les violetes és dolça, penetrant, persistent i molt característica. S'utilitza molt per fer perfums, cosmètics i produc­tes de neteja. El perfum de les violetes és un bon tònic respira­tori que alleugereix les molèsties del pit i el coll. En cataplasma calma els dolors al clatell, el coll i les cervicals i, en loció, les vio­letes són un bon tònic i antisèptic corporal. Es lleugerament afro­disíac. EI perfum de les violetes porta aire fresc a la nostra psi­que, estimula el nostre aspecte femení i potencia les nostres qua­litats maternals i paternals. També és capaç de portar-nos records.

LA MÀGIA DE LA VIOLETA

La violeta és una planta màgica que està connectada amb la força magnètica i intuïtiva de la lluna. Si ens posem un pètal de violeta sobre el front, entre cella i cella, podrem obrir les portes de la visió i la premonició, de la capacitat de fer de mèdium i la curació, alhora que equilibra la psique.

Il·lustració: Gemma Jurado

EL SAÜC, UÏ\AMIC PER FER EXÀMENS

Les flors blanques del saüc fan suar. Per tant, ajuda a netejar els porus, regenera la pell i aprima. Tam­bé neteja i desinfecta l'organisme, tant per fora

com per dins, i augmenta les defenses evitant tot tipus de malalties. El saüc ens fa tenir un sentit grupal i social de les coses i allunya la brutícia i el caos. El perfum del saüc és un tònic i refrescant per a les persones, però verinós per als cucs i els petits insectes. Expliquen que aquesta plan­ta pot allunyar les beneiteries i els pensaments dolents de la nostra ment, i ens fa ser mes sensats.

El saüc és una excel·lent planta per meditar i estudiar, ja que es capaç d'elevar el nostre nivell de consciència. Portar una flor de saüc a un examen, sempre que haguem estudiat abans, evitarà que els nervis i la pressió ens traei­xin en el darrer moment.

L'HERBA DE SANT JOAN

L 'herba de Sant Joan és petita i humil, però té unes flors de color violeta. Es sedant, expectorant i astringent, i tradicionalment és un bon tònic per

als nens. És desinfectant i molt útil en ferides obertes o profundes. Actualment, s'utilitza com un antidepressiu eficaç. L'herba de Sant Joan desperta en nosaltres la màgia, la fantasia i el plaer de viure. El seu perfum és dolç i molt útil per aromatitzar vins i licors. Precisament, el vi medicinal que es fa amb aquesta planta és un remei molt bo contra les melanconies i les tristeses. El seu perfum neteja i desinfecta l'ambient.

L'herba de Sant Joan és màgica per naturalesa i es pot utilitzar en tota classe de rituals màgics. Ens ajuda a trans­portar-nos a altres móns i a altres realitats. Per descomptat, allunya les males influències i ens porta les bones.

EL ROMANÍ NETEJA L'AMBIENT

E l romaní és una de les plantes màgiques que curen gairebé tot, i la seva flor tonifica el cor, evi­ta els gasos, millora l'alè, estimula les secrecions

bilials i ajuda a prevenir l'artrosi. El romaní ens fa sentir segurs i protegits, i dóna prou ànims per fer qualsevol cosa. L'essència del romaní és lleugerament afrodisíaca, estimula la limfa i la gana i és digestiva i tonificant. En loció, el romaní refresca i neteja la pell, i ajuda a enfortir i recuperar els cabells. La seva aigua treu el vertigen, els mareigs i les nàusees. E) romaní és una planta de neteja màgica. Només cal cremar una mica d'aquesta planta seca i dir: "fum de romaní, que se'n vagi la mala olor i que vingui la millor". Amb les branques fresques flori­des, també es poden netejar les persones i treure el mal d'ull als nens, en passar-les per tot el cos.

20 Societat ELS í CANTONS Divendres, 12 de febrer de 1999

C i c l e s

Els pintors van ser els primers assessors d'imatge de la història

Art i moda, a l'última xerrada del monogràfic sobre el segle XIX

A N \ A BOIUI

- Sant Cugat -

"Moltes \egades era el mateix pintor qui escollia tant la roba com els complements de la dona o l'home que havia de retratar: era ell qui l'aconsellava què s'ha-v ia de posar i qui els deia el que no els anava gens b é " . Amb aquestes paraules definia Maribel Bandrés, historiadora de l'art, la relació tan estreta que els artistes van guardar sempre amb el món de la moda. Aquest lligam va ser precisament el centre narratiu de la darrera conferència del mo­nogràfic il'enguany del cicle de Cultura i Societat que organitza el Centre Borja. Tant Bandrés com Teresa Serraclara, també his­toriadora de l'art, van anar perfi­lant al llarg de l'hora de con­ferència els detalls més propis de la moda d'època que s'aprecia­ven a les nombroses diapositives que van projectar.

"La pintura", corroborava Ser­raclara al final de la xerrada, "sempre ha estat la manera dels

IA pintura sempre ha reflectit l·i • u'iit I \R\ll

historiadors per comprovar les di­ferents tendències de la moda i la vida social de totes les èpo­ques de la nostra història, per­què sense els quadres no es po­dria saber amb exactitud". Amb aquesta teoria, les dues

historiadores van demostrar a la vintena d'assistents tant els seus

coneixements sobre aquest món de l'art i la moda com tot el que de la segona es pot intuir en el primer. Des dels neoclàssics fins als modernistes, tots els pintors van reflectir la seva època a la seva manera, sobretot, és clar, en els retrats.

Des de Jacques Louis David

com a peça clau del neoclassicis-me i les seves representacions de senyores amb vestits "impe­ri" del segle XVIII fins a l'o­rientalisme de Maurice Denis, passant per expressions moder­nistes més properes, com les de Ramon Casas, va ser una hora per definir les tendències pictò­riques i les seves correlacions amb la moda real.

Amb aquesta xerrada sobre pin­tura i moda es va cloure el mo­nogràfic en què es va centrar la primera part d 'aquest cicle de Cultura i Societat. Després de la repassada al període del segle XIX, encara queden, però, tres xerrades més que conformaran la segona part d'aquest ja tradi­cional fòrum: Josep Sugrafies de­senvoluparà el tema dels refu­giats i els desplaçats interns per la violència; la setmana següent serà Jaume Patuel qui parlarà del sentiment de culpa vist des de la psicoanalítica, i, per acabar el cicle, Vicenç Trius explicarà el problema de la pobresa a Cata­lunya.

T r a d i c i o n s

Disbauxa, disfresses, festa i alegria ompliran els carrers de la ciutat durant tres dies

Les rues populars i les celebracions contemplen enguany alguna novetat

A. B. M. - Sant Cugat •

Avui, totes les escoles del mu­nicipi estaran celebrant, entre crits dels infants, disfresses i ale­gria, una de les festes més es­perades, desitjades i comme-morudes del calendari pagà. El Carnestoltes ja ha arribat a, la ciutat, i amb ell un cap de set­mana de disbauxa i desenfre-nament.

Almenys aquest era l 'origen ancestral: única època de l'any, abans de les penúries que im­posava sempre la restricció pu­rificadora i espiritual de la qua­resma, en què es podia fer tot allò que sempre s'havia desit­jat. Embolcallats per les dis­fresses, hom es trobava més se­gur per fer tot tipus d'accions que d'altra manera li haurien es­tat imputables.

Avui dia, aquest ha deixat de ser el motiu principal, però la celebració continua mantenint aquest caire festiu i esbojarrat dels inicis. A Sant Cugat, per

Durant el carnestoltes es poden veure disfresses de tot tipus. I\: A'l 17 Í.ARROSA

exemple, cada cop és més po­pular la celebració. La major part d'entitats s'adhereixen a la festa i participen en les rues que s'organit/.en a la ciutat: tothom s'hi apunta, des de concursos de truites a la Floresta fins a l'en­terrament de la sardina que farà el Centro Castellano Manche-

go, passant pels balls, les com­parses i tots els cerimonials que es preparen durant aquests tres dies, una celebració de carnaval en què, en l'àmbit institucional, la novetat és la recuperació del sopar i el ball dissabte a la nit, i la figura de la vella quaresma a la crema del rei de diumenge.

Una altra novetat serà per exem­ple la iniciativa de Sant Cugat Comerç: un grup d'actors, els Ca-taelown, animaran els vianants durant tot el dia, fent minies-pectacles al carrer per amenitzar les compres dels santeugatencs, que hauran de participar en tot d'activitats proposades.

Cors i regals per a un dia cada cop més commemorat

A. B. M. - Sant Cugat -

Entre disfressa de carnestoltes i enterrament de la sardina, en­guany ha caigut una altra data per a molts significativa, encara que a Catalunya no tingui tra­dicionalment el mateix segui­ment que en altres indrets: el dia de sant Valentí.

Molts comerciants santeuga­tencs asseguren, però, que la ce­lebració d'aquesta data. cone­guda popularment com a dia dels enamorats, a Sant Cugat està creixent any rere any, tot i que encara no s'apropa a les grans vendes que proporciona una diada com la de Sant Jordi.

Així, cada cop més, són nom­brosos els detalls amb què els santeugatencs poden obsequiar les seves parelles. De moment, aquesta data ja es deixa notar en la gran majoria dels apara­dors de la ciutat, on es poden veure des de mitjons amb cors i corbates per a l'ocasió, fins a peces de roba molt més íntimes.

Però són moltes les idees que els comerciants posen a dispo­sició dels seus clients en aques­tes dates. I una de les més se­guides, segons confirmen alguns joiers, és la de regalar alguna peça preciosa (ja sigui de plata o d'or) a la parella respectiva.

"Aquí el que és més buscat", afirma Joan Pérez, de la joieria Mireia's, "són els detalls amb forma de cor, sobretot els busca la gent més jove, pe rquè els grans no busquen una forma en especial". Sepons Pérez, però, a

. Sant Cugat encara és molt més celebrat el Sant Jordi, tot i que el Sant Valentí està pujant cada cop més. En aquest sentit es manifesta també Carmen Mar­tín, de la joieria Tous, qui afir­ma que amb vistes a aquest dia les peces que s'adquireixen són molt més senzilles.

Un altre sector molt sol·licitat aquest dia és el de I pastisseria: "vam trobar la manera de parti­cipar de la celebració", afirma Jaume Sàbat, "i posem a la ven­ta aquest dia un pastisset molt maçó, petites i per a dues per­sones, en forma de cor i amb al­gun detallet en xocolata que faci gràcia, és un dolç realment té molt èxit". Segons afirma Sà­bat, a Sant Cugat aquesta cele­bració s'està fent dia a dia més extesa.

Altres possibles recursos per a celebrar aquest dia del patró dels estafadors, malpagadors i trampistes, són els sempre re­currents rams de flors, que, de tota manera, també són molt bo­nics qualsevol altre dia de l'any.

ELS4 CANTONS Divendres, 19 de febrer de 1999 Societat 21

Amnistia Internacional Plana d'informació mensual del Grup d'Al al Vallès (Espai cedit per Els 4 Cantons)

Febrer 1999

€ls nens com o víctimes delibercicles d e lo guerra

E n iniciar una nova cam­panya sobre els drets humans dels nens amb

la publicació d'un llibre sobre els nens en situacions de guer­ra, la Secció Britànica d'Am­nistia Internacional afirma: "Avui dia, la guerra és una guerra contra els nens. La ter­cera part de les víctimes de guerra en l'última dècada són menors de 18 anys". L'informe, anomenat In thefiring line (En la línia de foc), es va publicar el passat 11 de gener per coincidir amb el període de sessions del grup de treball sobre el Proto­col Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen, que discutia, entre altres temes, la qüestió de l'edat mínima legal per a l'allistament militar.

L'estudi descriu fins a quin grau s'han convertit els nens en objectius expressos de la guerra. Cada vegada és major

el nombre de menors que són assassinats, torturats i reclutats com a combatents en els con-

14 milions de nens

són refugiats o estan

desplaçats de

les seves llars

flictes armats. Les inquietants xifres estadístiques demostren que, durant el segle que acaba, la proporció de civils morts du­rant situacions de guerra ha augmentat del 5 % a comença­ments de segle al 90% a la dè­cada dels noranta: els menors de 18 anys representen quasi la meitat de la població civil en la majoria de zones actualment afectades per conflictes armats. Dels supervivents, pocs sur­

ten incòlumes dels traumes emocionals que genera el fet de presenciar morts violentes -que sovint són les dels seus pares o germans- o de l'experiència de ser ells mateixos víctimes d'ac­tes violents o tortures.

"Els nens s'han convertit en un dels grups que són víctimes cada vegada més freqüents d'a­busos contra els drets humans", diu Bob Beasley, coordinador de campanyes de la Secció Britànica d'Amnistia Interna­cional. I afegeix: "En tots els racons del planeta, i mentre la Convenció de les Nacions Uni­des sobre els Drets dels Nens compleix el seu desè aniversa­ri, aquest mateix any les vides joves es converteixen en vides torturades. Són incomptables els nens les vides dels quals queden destrossades en con­vertir-se en orfes, refugiats o, fins i tot, nens soldats."

L'informe assenyala que 300.000 nens són combatents actius, 14 milions de nens són refugiats o estan desplaçats de les seves llars, i es calcula que més d'un terç de les víctimes de la guerra són avui menors d'edat.

Bob Baesley afegeix: "Milions de nens han vist coses que cap ésser humà hauria de veure mai. Centenars de menors han estat obligats a fer coses que ni

Cada vegada hi ha

més nens assassinats,

torturats i reclutats

com a combatents

tan sols un soldat entrenat hau­ria de fer mai. I tots els dies una quantitat innumerable de

nens pateixen una agonia, tant física com mental, que la ma­joria dels adults no coneixerà mai". Finalment, l'informe insta a

establir un nou acord interna­cional en què s'elevi l'edat mí­nima per a l'allistament militar dels 15 als 18 anys, i que es re­dacti un nou instrument de l'Organització del Treball que prohibeixi l'ús de nens soldats. D'acord amb tot això, la bran­

ca britànica de l'organització de drets humans realitzarà una campanya a llarg termini amb vistes a aconseguir que els go­verns reaccionin davant la in­dignació pública que suscita el fet que els nens siguin vícti­mes deliberades de la guerra, de la mateixa manera que ja ha reaccionat positivament davant el dictat de l'opinió pública en relació a les mines antiperso-nals i les armes químiques.

Cooperació

L'ajut humanitari no resol els problemes

dels estats necessitats ANNA BOR.AU

"La comunitat internacional ha amagat sovint en l'ajut humanita­ri la manca de voluntat política per solucionar alguns dels nombrosos problemes que hi ha al món". Afir­macions rotundes com aquesta són les que es van poder sentir dimarts, a la conferència d'aquesta setmana del cicle de Cultura i Societat que es desenvolupa des del mes pas­sat al Centre Borja. El fenomen actual dels refugjats i dels

desplaçats interns per la violència\ amb aquest títol Josep Sugranes (exdirector internacional adjunt del Servei Jesuïta als Refugiats) va re­alitzar una ponència d'una hora ex­

plicant als assistents com està el tema actualment, tenint en comp­te també la seva evolució durant aquests anys. Sugranes, que treballa en qües­

tions internacionals des de l'any 1960, va explicar que encara avui dia els membres de Nacions Uni­des fan servir la definició de refu­giat que es va aprovar a la Con­venció de Ginebra al 1951, "una definició", explica l'expert, "que només admet la persecució indivi­dual per raons polítiques, o racials, quan la utopia seria que tingues­sin protecció internacional totes aquelles persones que es veiessin obligades a fugir del seu país per una raó de pes", com acostuma a ser la fam o la violència.

Segons Josep Sugranes, les migracions seran molt habituals en els propers anys. FOTO: XAVILARROSA.

Per a Josep Sugranes, en aquest Sugranes va relacionar també els del Sud- arribarà un moment que sentit estan molt més evolucionats els països d'Àfrica o Amèrica Lla­tina, que ja accepten aquestes qüestions des de la Convenció de Cartagena, on es van introduir no­ves acepcions com grup de gent refugiada i el caos com a raó per demanar aquest estatus protector.

termes refugiat i immigrant, tot ex­plicant que aquest fet serà molt habitual en els propers anys: "els països europeus proven de regula­ritzar-ho, sempre a la baixa, amb lleis d'immigració, però -a banda que ja no recorden les grans mi­gracions europees cap a Amèrica

no ho podran aturar, perquè la pres­sió demogràfica de l'Àfrica i algu­nes zones asiàtiques és molt for­ta".

El cicle que organitza el Centre Borja continua dimarts vinent amb una conferència sobre psicoanàlisi, a càrrec de Jaume Patuel.

2§ GrifulOil,s.L. Servei Estació

Gel Gasoil Llenya jj EL PAGAMENT DEL GASOIL "

Premsa Gelats

calefacció Carbó

Butà i ^í$3&94855

SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

C" Botiga 24 h Premsa Gelats Pa les 24 h Entrepans Accessoris Gel Congelats

EIS4CANTO>S

22 UArnau

Divendres, 1J de febrer de 1999

Manel Turon. Responsable del Servà de Joventut de l'Ajuntament.

66 Els joves es desorienten sobretot amb

el funcionament de les universitats" Al.HA MoNEDERO

-Sant Cu(|at-

Acjuesta setmana s'ha iniciat un cicle de xerrades per a l'orienta­ció acadèmica a joves que ne­cessitin ajuda. Kl Casal Jove de Sant Cugat porta 7 anys fent-les i, a causa del bon resultat, aquest any han reformat la programació de carreres per arribar a més pú­blic. Les xerrades van adreçades a gent que ha d'escollir la carre­ra, però també estan obertes a tot tipus de públic, inclòs els pa­res, que assisteixen per assesso­rar-se sobre el futur acadèmic dels seus fills.

Les carreres que es tracten són Dret i Relacions laborals, Cièn­cies polítiques i Sociologia, filo­logies, Filosofia, Humani ta ts , Geografia i Història, Ciències de la comunicació, Física, Química i cicles formatius de grau supe­rior. En l'hora que dura la xerra­da es parla de les sortides pro­fessionals, les matèries de cada carrera, les notes de tall de la se­lectivitat i altres aspectes im­portants.

Mtinel Turon. FOTO:XAVI I.ARRÒS A

Per parlar de tot això, hem fet una entrevista a Manel Turon, responsable del Servei de Jo­ventut de l'Ajuntament de Sant Cugat.

— Quants anys fa que va co­mençar aquesta iniciativa i d'on va sorgir? - Aquest cicle deu fer uns set o

vuit anys que està en funciona­

ment. La proposta va néixer del departament de Joventut i En­senyament, que va captar en les trobades amb els centres d'en­senyament que feia falta algun ti­pus d'acció amb vista a l'orien­tació cap al jovent.

— Quina ha estat la resposta dels joves davant les xerrades?

- El cicle va créixer ràpidament.

Als primers anys van arribar a ve­nir més de 800 persones. Els dos últims anys, però, a causa del sor-giment de més ajudes dels ins­tituts i les universitats, va assis­tir menys gent. Aquest any hem fet un reforç en la difusió de les xerrades i la resposta dels joves ha tornat a créixer.

- Quins són els dubtes més ha­bituals dels estudiants? - Els joves es desorienten so­

bretot amb el funcionament de les universitats, que és diferent al que estan acostumats. Altres preguntes estan relacionades amb l'accés, amb la nota de tall de la carrera, les sortides profes­sionals...

- A banda de les xerrades, quins altres serveis oferiu per a l'orientació acadèmica? - Les xerrades formen part d'un

pla amb tres accions anomenat Programa d'Orientació Acadè­mica i Professional. S'ofereix un minisaló de l 'ensenyament per recollir informació a través d'in-ternet , guies especial i tzades, e tcè tera . T a m b é d o n e m una orientació personalitzada.

Els alumnes de l'Arnau Cadell tornen a anar de viatge

ÀLEX MANAl"

Després de molts problemes, fi­nalment els alumnes de lr de Bat­xillerat de l'institut Arnau Cadell realitzaran el viatge que els darrers anys s'havia fet durant el curs de 3r de BUP. Tots els problemes ve­nien a raó de la poca gent inscrita. que segons la junta havia de ser d'un 70% de l'alumnat.EI primer termini de pagament, fixat a finals de desembre, va haver de ser anul·lat per falta d'inscripcions, i posposat fins al gener. Tot i aquest darrer aplaçament, es va haver d'es­perar fins a l'últim moment per po­der decidir si es feia el viatge, ja que faltaven només tres persones, però finalment i per sort dels alum­nes, aquestes s'hi van apuntar. D'a­questa manera, cap als voltants de març, el alumnes inscrits viatjaran cap a Itàlia, més concretament a Florència, on gaudiran d'una sèrie d'activitats programades per l'ins­titut, entre les quals està previst visitar els monuments i centres cul­turals més importants i caracterís­tics de la ciutat. El viatge tindrà una durada d'una setmana, des del dia 11 fins al 18.

A r t

L'artista de reconegut prestigi Rudolf Hasler mor a Sant Cugat a l'edat de 7 1 anys

FABIOLA REYES

El passat 16 de gener va morir a la nostra ciutat Rudolf Hasler, a l'edat de 71 anys, mentre cami­nava pel carrer. Hasler va néixer a Suïssa l'any 1927, i després de viatjar per alguns països d'Europa i Àfrica, visità Espanya, Andalusia, va marxar als Estats Units i més tard a Cuba. Però de tots aquests llocs va escollir Sant Cugat per es­tablir la seva residència, cap als anys 70. Un cop instal·lat al po­ble, va continuar creant les seves obres, però sempre dins d'un cert anonimat; és per això que, tret de la seva família i amics més prò­xims, molt pocs santeugatencs s'han assabentat de la seva mort.

Tot i així, Hasler era un artista

reconegut internacionalment. La seva formació va ser extensíssi-ma; abans i després de viure a Sant Cugat va estar viatjant i estudiant arreu del món. A Espanya va cur­sar estudis d'art a una escola de Sevilla i va quedar meravellat quan va visitar el Museu d'Art Provincial, en veure Zurbaràn i el Greco. El país que l'ha marcat més va ser Cuba, on visqué 12 anys; allà va ser director nacional d'Ar­tesania, i va conèixer la seva dona, que fou mare dels seus quatre fills, que s'han anat introduint dins el mateix món que els seu pare: l'art. Rudolf Hasler va reproduir quasi amb una perfecció fotogràfica imat­ges d'arreu del món. La seva obra hiperrealista, d'esperit renaixen­tista i expressió actual, serà difícil d'oblidar.

C o o p e r a c i ó

La Creu Roja de Sant Cugat col · labora amb Colòmbia

L!entitat només accepta ajudes de tipus econòmic

ESTELA Rr iz

-Sant Cugat-

A Colòmbia van patir fa pocs dies un terratrèmol que va oca­sionar grans destroces i la pèrdua de milers de persones. Un cop més, la natura ha actuat en per­judici de vides humanes, i la res­ta de l món h e m d ' a j u d a r a aquells que ho necessiten.

La situació és crítica: no es dóna abast en l'enterrament dels cos­sos humans que s 'amunteguen en pavellons destinats a tanato-ris; els supervivents de la catàs­trofe s'han quedat sense menjar, llar, treball, família, ni les míni­mes necessitats vitals. Una si­tuació en què les malalties de tota mena són una greu ame­

naça. Fins fa poc, gent de tot arreu del món es va mobilitzar en aju-da a C e n t r e a m è r i c a . Ara és Colòmbia qui necessita aques­tes donacions.

La Creu Roja de Sant Cugat col·labora en la realització de la primera campanya d 'a juda a Colòmbia per facilitar a tots els ciutadans com fer la seva apor­tació. Els comptes corrents són:

- La Caixa 2 1 0 0 0 8 0 8 - 1 6 -0200625033 - Caixa Catalunya 20130500-

14-0222222252 - Tarjes Visa 4B i Master Card. Tel: 902 22 22 92 - Banc C e n t r a l H i s p à

00490001-51-2711395807

- B a n c B i lbao Vizcaya 01822370-42-0011503598 - Banes to 0 0 3 0 1 2 9 2 - 0 1 -

0000033271 N o s'accepten donacions ma­

terials (menjar, roba, e tc) , a cau­sa de les dificultats en els mit­jans de transport que comporta l'entrega. Les donacions econò­miques pe rmeten comprar el mater ia l sanitari i de super ­vivència necessari en els països veïns de la zona afectada, la qual cosa suposa reduir els costos i d i sposar de l mate r ia l en un temps mínim.

S'agrairà el teu petit gra de sor­ra.

Per a més informació: http://www.cruzroja.es.cre (es­

panyola).

Diriii(//r> Viure Resum de l any

Cl Monestir, 58 Tel. 93 674 66 00 - Fax: 93 674 66 54

SANT CUGAT DEL VALLÈS

• FORN LA CARRETERA Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE COLL FAVA Pg. Francesc. Macià, 57 • FORN L'AVINGUDA Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, 14 • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 • FLECA TORREBLANCA

Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL

Mercat Pere San (interior) •FLECAJOAN XXIII

Joan XXIII, 27 •FORN GABRIEL

Plaça del centre- (la Floresta) • FLECA EUNICE

Diputació, 31-(la Floresta) • EL FORNET DEL DISTOP

Rbla. Can Mora, 3

El trobarà cada dia acabat de fer a les nostres fleques

EL PA DE VALLÈS PA

^/ Antenex C d e \Í\ IVI in í i , 1 9 , h > « j o s 0 8 1 9 0 S a n t C i i ^ i i t c ie l " V a l l è s

'•' 93 589 22 47 /,« 93 589 59 29

Vea el digital en toda la casa

Venta y reparación de: C A N A L S A T É L I T E DIGITAL

A N T E N A S P A R A B Ó L I C A S A N T E N A S C O M U N I T A R I A S

TELEFONÍA FIJA Y MÓVIL CENTRALITAS

TELEFONÍAS ANALOGICAS Y DIGITALES

Servei d'Ocupació Municipal

BUSQUES FEINA?

POSA'T EN MARXA

T'AJUDAREM

Rambla Can Mora, 11, 3er pis (edifici Jutjat de Pau)

Tel. 93 589 18 17

<S«fc Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

fs un servei gratuït per a tots

CERmeta/ CERRAJERIA Y REPARACIONES METALICAS

ESPECIALISTAS EN INSTALACIONES DE

AUTOMATISMOS PARA PUERTAS

jCONSÚLTENOS!

BARANDAS

REJAS

x VALLAS

ESCALERAS

PUERTAS DE BALLESTA

PUERTAS BASCULANTES

PUERTAS CORREDERAS, ETC.

FORJA

AUTOMATISMOS

REPARACIONES

Ctra. de Sabadell, km 13, nave 157 08191 RUBÍ

Tel. y fax: 93 699 42 97

Viure estètica i sahil Divendres, 19 de febrer de 1999

* COM ENSENYAR ELS NENS A i FER ÀPATS SANS I EQUILIBRATS

L'etapa que comprèn entre els tres i els sis anys és decisiva per formar els hàbits gene­rals dels nens i, evidentment, també els alimentaris. Les pautes que aleshores se li mar­quin, a casa o a l'escola, seran determinants per a tota la vida. Cal evitar que el nen adopti mals costums i que mengi sol. Per aquest motiu, millor preparar una taula ben

_ bonica i, sobretot, evitar la monotonia.

— • > Is nens formen fi^ r] els seus hàbits

- I J alimentaris entre M •" els tres i els sis anvs. ^ ^ Aquest període ja no

I acostuma a estat tan controlat pels pediatres i

Ó e l s nens ja no creixen tan ràpidament com en l'etapa anterior, de zero a tres anys.

M o n t s e r r a t _ Ametller, farmacèutica I de Farma Natur de Sant

Cugat, aconsella no A l menjar tanta carn, o

sigui tantes proteïnes.

F "S'han d'incorporar molts hidrats de carboni, moltes farines i fècules",

MjL afirma. Ametller aconse­lla trencar amb la tradi-

N c i ó familiar de dir als nens que mengin el tall i

^ _ que deixin les patates. I l'n nen entre

els tres i els sis anys ha I de menjar cada dia dues

racions de llet o produc-

L tes làctics. També necessita carn, peix o ous (uns 100 grams) i

una ració força important de cereals i farines. "S'ha de menjar pa cada dia", afegeix Ametller. Kls nens , ,,, , , . ,. , , , ., , . , , . „ , , . , . „

, , . . . , . Al nora de decidir els menús de casa s haurien de tenir en compte els àpats que els nens fan a l escola al nuzdia. Foto: ARXIl també necessiten diàriament una

ERRORS QUE HEM D'EVITAR 1. No ensenyar a menjar correctament amb els coberts. 2. No obligar el nen a acabar-se el plat. 3. Donar, per acontentar el nen, un refresc en lloc d'aigua. 4. Substituir el pa per les galetes o per pastisseria. 5. Permetre que piquin al llarg de tot el dia. 6. Espaiar massa els horaris dels àpats. Deixar un espai superior a les tres hores i mitja. 7. Permetre que mengi a qualsevol lloc, com ara el sofà, el passadís, l'habitació. El lloc per menjar és la cuina o el menjador. , 8. Substituir les verdures per les fècules. Per exemple, quan mengem mongeta tendra i patates, no li hem de donar només patates si no li agraden les mongetes. EU necessita les verdures i la patata; cal equilibrar les racions. '- ' 9. No deixar que el nen dini sol. 10. Cal obligar el nen a refitar-se les mans abans de dinat, ÍJÉí dents, després.

EXEMPLE D'UNA DIETA INFANTIL ESMORZAR: - 100 ml suc de fruita - pa, mantega i melmelada - 200 ml llet

DINAR: - pasta italiana gratinada amb formatge

- una mica d'amanida - hamburguesa de vedella d'uns 80 grams - una llesca de pa - una peça de fruita

BERENAR: - pa amb tomàquet i formatge

SOPAR: - jpuré o verduretes - ou passat per aigua o truita - una llesca de pa - mandarina

NIT: - 150 ml llet.calenta

ració de verdures, fresques o bulli-des (uns 200 grams), i una o dues peces de fruita. La ració diària d'o­li d'oliva o mantega hauria de ser d'uns 25 grams.

Els nens entre els tres i els sis anys formen els seus hàbits alimen­taris. En primer lloc, el més impor­tant que un nen ha d'aprendre és a utilitzar sempre

de l'esmorzar. També cal evitar la monotonia, perquè podem fer dife­rents combinacions, com ara una torrada, cereals amb llet, pa amb formatge o pa amb tomàquet i per­nil dolç. "La varietat estimula la gana del nen", assegura Ametller. Si el nen s'emporta un esmorzar a l'escola, cal que sigui lleuger per­

què no li tregui els coberts, per R s ^ ^ ^ / m > m la gana del dinar. menjar, lambe Es aconsellable és molt impor- qUílft d^kora per evitar sempre la tant no deixar x pastisseria. En queelnenmen- esmorzar, perqM aquest definitiva, l'es-

gi mai sol i posar àpat hauria a"aportar morzar ha de

la taula ben agra- J ' — — dable per ani­mar els comen­sals. "Cal cuidar tots els àpats", assegura la far-m a c è u t i c a Ametller. Si comencem pel matí,

un 25% de les calories que mengem al dia

9

un nen ha d'esmorzar sempre bé. Per a això cal llevar-se d'hora, ja que necessitem uns quinze minuts per menjar, al matí. Cal fer les torrades i escalfar la llet mentre el nen es renta la cara, sempre abans

donar al nen un 25% de les calo­ries que menja en tot el dia. A l'hora de con­

feccionar els menús de la res­

ta dels àpats, cal tenir en compte els plats que els nens han menjat a l'escola o la guarderia. / R. B.

Informació cedida per: Farma Natur de Sant Cugat

ELS4CANTCM>S

* Oberta NÚm. 17 U n T A M

l/antcua

The end

Bé, ja som a la cloenda. De bon principi em vaig resistir a assistir-hi, ja que el meu con­tracte de col·laboració no recull aquest tipus de concessió pro­tocol·lària. D'altra banda, em considero

ben pagat: la informació m'ha arribat i la nòmina amb una re­gularitat més que acceptable. Només una cosa m'ha fet deci­dir, la meva admiració per la capacitat de síntesi. Estic pro­fundament encuriosit per veure com aquests del Congrés resu­meixen en uns minuts, segons m"han anunciat, tot el que s'ha discutit en les seves set ses­sions. A veure com se'n surten! No cal dir que no estaré per a

ningú. Entenc que la presència d'una ploma fàcil, eficaç i preuada com la meva aixecarà molta polseguera, però no vull treure ni una xicra de protago-nisme als organitzadors. Per tant, ja dic des d'ara que no ac­ceptaré ni encaixades de mans ni abraçades. Les mans les de­dicaré a la part gastronòmica. I pel que fa a les relacions so­cials, prou maldecaps tindré a cercar una altra feina, ja que in­tueixo que el proper Congrés de la ciutat queda encara una mica lluny.

Oleguer Bardissa

Agraïm especialment el

suport de:

- Ateneu Santcugatenc

- Caixa de Terrassa

- Carré Mobles

- Celler Cal Buscallà

- Corviam, S. A.

- Cucarró

- Dispensari Veterinari del

Vallès

- Els 4 Cantons

- E P T - Fundació AGBAR

- Fundació Banc de Sabadell

- Gríful

- Grup d'Estudis Locals

- Immobiliària Colonial

- Indubruc, S. A.

- La Caixa

- Margotín

- M D C

- Societat Coral La Unió

Santcugatenca - Sorea, S. A.

- Sprint

- Taller d'enginyers, S. A.

- Tobella

- Tubau

- Vèrtix, S. A.

L 'entrevista

Joan Aymerich. Alcalde de Sant Cugat i diputat al Parlament de Catalunya

"Hem aconseguit una ciutat agradable per viure-hi"

MARIA PILA

Antic alumne de l'Escola Catalana de Tapís, més tard empresari, i a punt de ser exalcalde, Joan Aymerich és sobretot un animal polític. "Portar els destins del poble en el que has nascut és el més important en política", explica. No té intenció de renunciar a la política, però diu que "quan deixi l'alcaldia em buscaré una activitat perquè no m'a­gafi un trauma. Voldria viure". Ha seguit de lluny el Congrés de la Ciutat que avui es clausura. I d'aquesta ciutat, que regeix des de fa dotze anys, també té quelcom a dir.

- El faig coneixedor del que s'ha exposat al Congrés de la Ciutat Com el valora? - Vaig ser present a l'acte inaugural, fins i tot he

escrit una comunicació. Sempre he donat suport a la participació. A Sant Cugat tenim una socie­tat civil rica i amb totes les diversitats. Valoro com a molt interessant aquest Congrés organitzat per la Fundació Sant Cugat. Hi ha hagut debats en els quals s'han tocat temes per primera vega­da en fòrum, per gent que hi entenia.

- Hi ha hagut una mitjana de 170 persones per ponència. El sorprèn aquesta alta partici­pació?

- No, la gent vol participar a Sant Cugat, a Ma-tadapera i a Catalunya. Vivim en democràcia i des de fa anys en aquest país la gent pot exposar la seva visió de les coses encara que siguin con­traposades amb unes voluntats polítiques deter­minades. Aquesta participació és el reflex de la so­cietat civil de Sant Cugat, que té una població antiga, però hi ha molta gent que ha vingut a viu­re-hi i és important que vulgui arrelar-se a la ciu­tat que ha triat.

- S'ha demanat participar en la construcció de la ciutat, no tan sols opinar. S'ha dit que vostè governa sense comptar massa amb la gent, que no escolta prou.

- Es pot escoltar dues persones, amb dos crite­ris diferents, i lògicament a una de les dues no li pots fer cas. Això no vol dir no escoltar, encara que acabis donant la raó a l'altra, que també la deu te­nir. En l'àmbit polític se m'ha dit que no escol­to. Quan es va produir el debat del vial de connexió entre Francesc Macià i la rambla del Celler, a la comissió informativa el representant socialista em deia que volia el vial soterrat i el representant del PP que el volia elevat perquè tenia claus­trofòbia. Finalment s'ha fet com s'ha fet, però això no vol dir no escoltar, vol dir que s'havia de donar la raó a un dels dos.

- El Centre Cultural va aixecar una forta polèmica. Es va dir que ignora les necessitats culturals de la ciutat

- Haig de negar-ho rotundament. Totes les en­titats de Sant Cugat que han demanat utilitzar-lo, presentant una obra amb un mínim de qualitat, hi han pogut actuar. L'any 87 hi havia el projecte del túnel de Vallvidrera i un PGM que contemplava 200.000 habitants, si s'hagués fet tot el que s'havia de fer. Amb un túnel que ens acostava a Barcelona, es veia a venir que el creixement de Sant Cugat s'avançaria. Vam requalificar terrenys per baixar sostres edificables i vam fer infraestructures cul­turals perquè la gent que venia a viure aquí, acos­tumats a sortir divenares i dissabtes ala nit, es que­dessin a Sant Cugat i perquè, a més de La Unió,

Joan Aymerich. FOTOGRAFIA: XAVILARROSA.

en aquell moment no hi havia res. El Centre Cul­tural ha permès que els santcugatencs gaudissin de coses que abans no podien i beneficia el comerç i l'hostaleria perquè quedar-se o venir vol dir menjar i comprar a Sant Cugat. - El projecte de la Fundació Grau-Garriga el

va explicar el mateix interessat, però vostè en­cara no ho ha fet - El mateix interessat no és en Grau-Garriga,

l'interessat és l'Ajuntament de Sant Cugat. I dei­xa" m posar-me al capdavant. Nosaltres vam ad­quirir el que quedava de la Casa Aymat. amb obra i cartons originals. Sempre he cregut que s'ha­via de fer quelcom amb tot això. També per ra­ons sentimentals Ja que vaig ser alumne de l'Es­cola Catalana de Tapís. Si hi ha una ciutat en tot

Perfil •Joan Aymerich i AH-ca (Sant Ctiíiai.

1044). Militiini tic CIX" des de l<>77, ós me llibre del Consell Nacional tle C'DC ties de 1984. Va ser iCL'idnr de l'A]un Ument de Sam Cu-M! de 1979 a |9SU. i*!s alcalde de Sani < 'i<-. ,-.\ des de lr'--;~\ Dot/e anys que repic-enten el perío­de mes llar*.: en dcni" iacia de per muiiència ei! un lai .1 . I ',inv passat \a renunciat a torna* -c a presentat e. les properes c;eeei> - municipals. Aquest an\ dcivüi. : ak aldia. pern no ió inleneio tle de* -..n a :v!slica.

Catalunya que pot dir quelcom sobre tapís, aquesta és Sant Cugat. De Grau-Garriga s'uti­litza el prestigi internacional i l'obra que dóna a la ciutat per tal que hi hagi un fons que ell va­lora en uns tres-cents milions. Els recursos econòmics provenen d'una subvenció de 97 milions de la Unió Europea, 50 milions que he aconseguit aquesta setmana de la Conselleria de Cultura i 50 milions i escaig que posarà l'A­juntament per cobrir els 200 milions de pres­supost. M'agradaria afegir que abans de Fun­dació Grau-Garriga es diu Centre d'Art Tèxtil. S'hi preveu, a banda de l'exposició permanent d'obra d'en Grau-Garriga, exposicions d'ar­tistes, que duraran sis mesos, l'aprenentatge de l'art tèxtil, i serà un lloc de trobada d'estudio­sos d'aquest.

- S'han fet projectes urbanístics nous, però, el centre de la ciutat, quan?

- Ara s'està fent un estudi de vialitat que inclou el transport urbà, però mirant pel centre històric que va des de darrere del Monestir fins a l'esta­ció, de Lluís Companys fins a Ribatallada, per evitar que hi passin més cotxes i fer zones de via­nants. Si no s'ha afrontat abans és per no co­mençar la casa per la teulada. Primer havíem de fer la circumval·lació exterior. S'han arranjat molts carrers. En el pressupost de 1999 està pre­vista la remodelació de Pere San, i amb això tan­caríem l'anella de Plana de l'Hospital, Pep Ven­tura, Sabadell i Sant Esteve. S"està fent un projecte de remodelació de la plaça de l'estació amb un aparcament soterrani de 200 places.

- Quin model de ciutat s'ha volgut fer du­rant el seu mandat? - Hem aconseguit una ciutat agradable per viu­

re-hi, amb molta zona verda. Vénen persones que busquen qualitat de vida. S'ha dit que és excloent,. però els preus a Sant Cugat sempre estan alts. Per això fem habitatges a preus assequibles. Tenim una de les poblacions més joves de Catalunya, d'un nivell de formació professional o universitària més aviat alta, i si esvolen arrelar i participar és perquè els agrada Sant Cugat

- Aquesta gent prové de l'entorn metropo­lità. Sant Cugat ha de continuar desvinculada d'aquest entorn? - Quan l'any 88 es va crear la Mancomunitat de

Municipis va produir-se un canvi substancial, i és que la pertinença no era obligatòria En aquell moment Sant Cugat va optar per no entrar-hi. La voluntat no és aïllar-se, estem al Patronat de Coll-serola, estem als organismes que hem d'estar per al bé de Sant Cugat excepte a la Mancomunitat És una voluntat política, però no tan sols políti­ca. No tenim la seguretat del que hi perdem o hi guanyem.

-L i sap greu deixar l'alcaldia? - Internament em sap greu. Després de dotze

anys abocant-me tant en el càrrec i en la política municipal, durant els quals he deixat pràctica­ment l'empresa, la família, els meus fills no els he vist créixer, però ho he fet amb una il·lusió tre­menda És clar que em sap greu, però, de totes ma­neres, no sé si deixaré la política del tot Tampoc sé si continuaré al Parlament. Quan deixi l'alcal­dia voldria viure.

26 Societat Í L S - Í O i l V I W S Divendres, l'de febrer de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

VETLLAR PEL MEDI AMBIENT El director general de Programació i Educació Ambiental de la

Generalitat, Pere Torres, ha deixat molt clar aquesta setmana que aturar

les conseqüències del canvi climàtic està en mans de tots els ciutadans,

també dels santcugatencs. L'especialista, que va ser el convidat de les

tertúlies de CDC, va indicar que ens hem d'acostumar a prescindir de

certes "necessitats" que suposen una despesa innecessària d'energia.

Pàgina: 14. Foto: XAVILARROSA.

CONTINUA EL CREIXEMENT DE LA CIUTAT Sant Cugat torna a classificar-se entre els primers llocs del rànquing de ciutats

més constructores de la comarca. Un estudi fet públic pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona revela que la nostra ciutat és la tercera de la comarca on s'han iniciat més habitatges nous en el darrer any. Les xifres ara

fetes públiques evidencien el que els ciutadans ja fa temps que comproven: Sant Cugat no para de créixer.

Pàgina: 30. Foto: XAVI LARROSA

UNA SERRA EN PERILL Colherola és un valuosissim patrimoni natural que hem de preservar costi el que costi. Sota aquesta premissa, diversos

aficionats al món deTexcursionisme; eldirectordelCM SC, Narcís Castanyer, i el director del Patronat de Colkerola, Marià Martí,

van fer una tertúlia dimarts passat al vespre. En el col·loqui, ponents i oients van coincidiren què cal ser més sensibles amb la natura que tenim a prop i en la necessitat de regular les activitats

-caça, ciclisme de muntanya...- que poden malmetre aquest entorn. Pàgina: 15. Foto: XAVI LARROSA

ELS ESTUDIANTS DE COU DE LA CIUTAT ES REVELEN

CONTRA LA SELECTIVITAT Vuit de cada deu estudiants de COU santcugatencs consideren que les proves d'accés a la Universitat són injustes, poc representatives del nivell de F alumne i que suposen

una pèrdua de temps per a Vestudiant. Segons un estudi fet per la nostra publicació, els estudiants serien partidaris de suprimir la selectivitat, que actualment és la seva

principal font de preocupació. Les biblioteques ja fa setmanes que són plenes. Pàgina: 19.Foto: XAVI LARROSA

ELS/CAPÍTONS Divendres, 19 de febrer de ,999 Economia 27

LES EMPRESES; FALGUERA Les revistes de decoració ja existien, però abans n'hi havia dues i ara potser deu. Anys enrera els clients es deixaven influenciar molt pel decorador. Ara no, ara són ells ma­teixos que van a les botigues de decoració i diuen què volen. En aquesta botiga de tapisseria una peça pot arribar a semblar nova de confecció. No és només aparença.

Montserrat Domènec, Propietària

"La decoració canvia poc, però no és un món estàtic"

GLÒRIA FRANCOLÍ'

- Sant Cugat -

- (.«ni ho fa la pent |>er de­corar la seva casa? -Normalment, porten una idea

del que volen i dins aquests lí­mits o terrenys tu has d'enfocar el que aniria millor a aquella casa. Això és el que nosaltres intentem fer. D'altra banda, la manera de ser d'una persona in­flueix també en com els deco­res la casa. Intentes veure com és aquella persona, com té posada la casa i. dins de com ho té, po­sar-hi el que millor creus que pot encaixar.

- I com es pot saber com és una pe r sona que s ' acaba de conèixer? - Tot i que és difícil, es tracta

bàsicament de tenir una mica de psicologia, per poder saber da­vant de quin tipus de persona ens trobem. Si són persones jo­ves els agradarà un tipus de de­coració més moderna, colors més cridaners, i molt possiblement, si és una persona de mitjana edat. posarà colors més assossegats... Tot i amb això. de vegades no té res a veure, poden ser perso­nes grans i molt alegres que vo­len colors molt diferents.

- Els saiitcugateiics es preo­cupen molt per la decorac ió de casa seva?

- Sí. ara sí. Hi ha hagut un temps en què no se li havia do­nat tanta importància. Però ara la gent vol que hi hagi força coor­dinació en la decoració de l'ha­bitatge... La veritat és que són tendències de moda, es tornen a vestir bastant les cases, tornem a decorar-les, tornem a buscar caliu dins de casa. Potser abans se sortia més, i ara es toma a viu­re molt a l'habitatge, o sigui que automàticament es torna a ves­tir. Gaudim de les cases.

- Quins són els teixits que te­nen més èxit a la ciutat? - Hi ha lli, cotó,... es treballa

normalment amb fibres naturals. El Hi tant pot ser fi com gruixut i normalment té molt caient. Es una fibra rústica, però, de molta qualitat. Algunes de les altres teles conegudes són el jacquard, una tela teixida molt gruixuda treballada amb telers, com si fos una petita catifa, i el damàs, que també és roba teixida amb di­buixos contrastats amb brillants o mats. Acostumen a ser amb flors, però tot del mateix color.

- Encara es folren les parets de roba?

- J a no es fa tant, perquè la co­moditat de no haver de netejar és important. Es molt més pràc­tic passar una mà de pintura i que quedi net que no pas fer anar els aspiradors... es continua

fent, oi, però no amb la intensi­tat d'abans. Es pinta més, ara, a més hi ha colors molt bonics per pintar, es dóna molta llum a les parets amb colors molt alegres... ja no es pinta només la paret amb blanc, sinó que hi ha molt de caliu. Fins i tot empaperada queden molt boniques. I bus­quem papers que siguin bonics, de colors, de tons... hi ha coor­dinats de paper amb la roba que, unificat, queda molt bé i és un entremig. Poden fer-se dues pa­rets amb paper, es pot fer la part del capçaler entapissada, amb conjunt de conxa o així, i les al­tres parets pintades.

Ara la gent vol que

hi hagi coordinació

en la decoració del

seu habitatge

— Jo sóc una clienta que vull decorar tota la meva casa. Per on comencem? - Primer anem a veure el pis i

ens fixem en els mobles que hi ha col·locats, com està pintat, la idea que es vol donar a la casa... Si no hi ha mobles no saps ben bé com pot encaixar, però et dei­xes guiar per la senyora: si sap

...

* *

l.a Montserrat fa li anys que té la

si posarà moble anglès o modern, o si hi haurà una varietat de co­ses que no conviden a posar-hi res... Aconselles si es pot pintar d'una manera o d'una altra. Do­nes la teva opinió. Llavors el client valora si li agrada o no. Analitzem després el tipus de cortina, quina és la que lliga mi­llor amb l'espai. Tant pot ser do­ble com una cortineta com ple­gada, depèn dels seus gustos. A continuació, busquem una roba que pugui agradar. Posem barra o riells i llavors ja saps què li de­manes a la roba, i confecciones i col·loques. Nosaltres oferim un servei complet. El que intentem és donar un bon servei. Inten­tem acabar-lo, buscar vàries ro­bes... i un cop la persona està convençuda, fas un pressupost i automàticament comences a treballar.

- Què és l'ultima cosa que ha sortit en el món de la decora­ció? - Els teixits sempre són els ma-

Imtiga. FOTO: XAVl I.ARRÒS \

teixos, però en la fira a què vam anar ara fa un mes a València vam pode r Veure q u e per a aquesta temporada vénen les tendències marquen colors molt naturals.

— En tot el temps que ha vis­cut al món de la d e c o r a c i ó , quin canvi en destacarà? - Més o menys s'ha anat fent el

mateix. Però potser el més des­tacat és que ara fa uns anys va introduir-se la cortina plegada. En aquells moments només es feien cortines clàssiques. Ara s'han introduït les cortines que pugen enlaire. La gent ho ha as­similat molt perquè mengen menys espai, tenen menys vo­lum de roba.

Aquesta és l'única tendència que he trobat diferent durant tota l'època aquesta. Gal tenir en compte que la decoració no canvia gaire. No és un món està­tic, perquè depèn molt de les tendències de les robes, però és que un sota sempre és un sofà.

r o t e s

Adhesius, banderetes i caramels per a una Catalunya sense peatges

ERC reivindica autopistes de circulació lliure

ANNA BORAI

- Sant Cugat-

De la mateixa manera que el dia anterior ho hav ien fet membres d'Iniciativa per Gatalunya-Els Verds, dirigents, militants i sim­patitzants d'Esquerra Republica­na de Catalunya (ERC) van rea­litzar dissabte passat una acció de protesta a tretze peatges de dife­rents autopistes catalanes, entre els quals està el de la B-.WA-7 a l'alçada de Sant Cugat, que ja és polèmic des de fa temps per les nombroses protestes de diferents forces polítiques que demanen la seva supressió definitiva.

"L'objectiu", afirma Eduard Po­mar, president de la secció d1 ERC

a la ciutat, "era donar a conèixer a tots els usuaris la nostra cam­panya, i fer extensiva a tothom la nostra protesta". Per als republi­cans, és necessari dir en veu alta que els catalans estan "tips de pa­gar", i així ho expliciten als tríp­tics que també es van repartir a peu de peatge, conjuntament amb banderetes i adhesius que reivindiquen la inexistència d'a­questes barreres.

A Sant Cugat, concretament, es van reunir una cinquantena de militants, entre els quals hi havia una quinzena de representants de la ciutat i altres membres d 'ERC de tota la comarca, com ara el diputat rubinenc al Parla­ment. Joan Ridao. Iots plegats

van estar al peatge de la B-.iO des de les onze del matí fins a dos quarts d'una. Segons afirma Po­mar, "la gent s'ho va prendre d'allò més bé", tant els treballa­dors dels peatges com els usua­ris. "Molts d'ells", afirma cl pre­sident d 'ERC a Sant Cugat, "ja duien les enganxines i les ban­deretes perquè venien d'altres peatges on també estàvem rea­litzant facció".

ERC" porta més d'un mes rea­litzant aquesta campanya acti­va contra els peatges, reivindi­cacions que explica en el tríptic que van repartint. Sota el lema Catalunya lliure de peatges!, els independent is tes afirmen co­ses com: "Els catalans som dis-

l-anus d'iin wesqueekn-publiians zanen&e^ai la <ampan\adepmte\ta h. 0. li.

criminats en inversions públi­ques per part de l 'Estat, som el 169? de la població, amb els impostos cont r ibuïm amb el 23% dels ingressos de l 'Estat i hem r e b u t una invers ió del 8'5%",.o "Catalunya té el rè­cord europeu de peatges per km2: el 72% dels peatges de l'Estat es paguen a Catalunya".

ES TRASPASSA JOIERIA

en ple funcionament al centre de Terrassa

negoci molt interessant

Tel. 93 788 65 20

OS 4 CANTONS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS

• JOSEPA TORTOSA PUKJ St. Bonaventura, 13 93675 34 54

• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22 1ar 2a. 93674 4 1 8 4

ALUMINIS

• ALUMINIS GARRI­GA Orient, 65 baixos 9 3 6 7 5 2 9 0 2

Jffl •ANTENEX Àngel Guimerà, 2 9 3 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C /LaMina ,17LB 93 675 «8 36

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 608494619

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 93 675 «8 03

•GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 9 3 5 8 9 4 4 »

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 41 47

• MARTf FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2" 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38.3r. 2a. 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu­ra Pere Serra s/n 9 3 4 0 1 7 8 8 0

BICICLETES

• CARDONA Valldoreix, 41 9 3 6 7 4 1 5 0 9

• SUNBhXE Can Matas, 2 93 5 8 9 1 7 5 7

CARNISSERIES

• TUBAU La Torre, 14 93674 1285

• TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 9 3 6 7 5 3 0 6 5

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18

• ARXIU GAVfN 93 674 2570,

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93589 07 12

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33 93589 7788

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9 3 6 7 5 3 0 1 2

ASSESSORIES

• J . PINYOL

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5 7 4 7

Manel Farrés, 15 D 93 6 7 4 4 4 6 9

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0

BELLES ARTS

• CABANAS Santiago Rusifiol, 54 93 674 06 49

• SAGARRA Endavallada, 22 936740160

• PAPIOL Venda i neteja CanovasdelCas«o,4 93674 6 5 0 0

i CENTRE COMERCiAL

• PRYCA Carretera de Rubí Sant Cugat Km4 93 565 49 00

• TALLER OERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 9 3 6 7 4 5 0 4 8

J l • RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 8 2 8 0 • CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola, Km 3 9 3 5 8 0 1 5 0 0

• FOAP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 0 5 0 3 93 5 8 9 3 1 2 1

Sí • L'ILLA DELS CON­GELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 93 589 3B 08

• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 6 7 4 1 9 0 3

• ARPAU Valldoreix ,45 9 3 6 7 4 9 8 0 8

CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala, 29 9 3 6 7 4 1 3 98

DIETÈTICA

• Gerd Dietètica Pere San, 9

936740080

BB8HÍW81IH • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix. 44-46 93674 7164

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 6 7 4 0 6 5 7

• VILAR ELECTROLLAR, SJL Maria, 20 9 3 5 9 9 0 2 71

ENSENYAMENT

• COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 1 15

• COPISTERM THER Sant Antoni, 24. 93589 7442

•COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 9 3 6 7 5 3 6 5 3

• OFINOVA Alfons Sala, 18

9367523 73

. PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 9 3 6 7 4 1 2 3 9

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01

• WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93674 8 2 1 5

ESCOLÀ THAU SANT

CUGAT ESCOIA THAU SANT CUGAT.

DES DELS I ANYS FINS ALS I6AXÏS

ESCOLA CONCERTADA ESCOLES ESPORTIVES SERVEI DE TRANSPORT

I MENJADOR ViainlerpoUr s/n TH<ÍÏ58981C«

Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62

•UESC Cànovasdei Castillo, 9 9 3 6 7 5 2 3 9 0

• CUGART Torrent OB la Bomba, 14 9 3 6 7 4 4 3 9 0

• BELSCONXXL&A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 Ema» 6ebcqruxiOnexo.es

• FOAP Rius i Taulet, 27 93674 0603 9 3 5 8 9 3 1 2 1

GALERIA D'ART

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 93 58957 76

• SALA RUSINOL Santiago Rusifiol 93 6 7 5 4 7 5 1

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 9 3 6 7 5 4 9 0 2

GUrOaNEMATOGrWlC

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1,3erpis(Barcelon 934121939 aa «74 a« as

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT CamiCnst Treballador, s/n 9367414 53

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda. 11 33 674 fiïn

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93675 0351

• CAL CRISPIN Santiago Rusifiol, 23 93 874 03 08

FERRETERIES • EL PONT Girona, 3 9 3 6 7 5 0 1 7 5

FLORISTERSES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 936741381 93 6751820

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 9 3 6 7 4 1 0 5 3

• MIRA-SOL-MAR1 FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 193674 1546

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 7968

• J . LLAMAS Valldoreix, 14 93674 0 3 9 3

• ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

• SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons 93 6743081

• SQUASH SANT CUGAT

• FUSTERIA EBENISTERIA 9 3 6 9 9 6 7 4 8 93674 7068

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 9 3 6 7 4 0 8 8 2

HAMBURGUESERIES • MCDONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 6744654

imnrcmamniwa • GERD DIETÈTICA Raça Pere San, 9 93 6 7 4 0 0 8 0

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 5 9 5 3

ii·iiBi! • HOROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 7598

Fincas Sant Cugat /Ummntncum Jr (i,«as

API

COMPRAS VBflAS AlQUUfKS VADOSAOONES ASESOKAMIBJTO

Doctor MariH», H

•M. 93 «74 08 97

• MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Carnpoamor,12 - Nau 3 93 6 7 5 5 1 0 8

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 9 3 6 7 5 1 5 56

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 9 3 5 8 9 2 3 1 3

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0

INSTAL·LACIONS

• MSTALACtONESA. ZAMORA, SX. MossènCintor Verda­guer, 18. 9 3 5 8 9 2 6 3 8

• MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 93674 6 0 5 8

INSTRUMENTS • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 9 3 6 7 5 4 7 5 7

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 9 3 6 7 4 3 6 9 4

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 9 3 6 7 4 1 5 3 2

• JOGUINES NINS Villa, 9 93 6 7 4 1 3 9 6

sa • MIREIA'S Valldoreix, 33 9 3 6 7 4 9 9 4 0

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9367445 71

• ANFUS JOIES Santiago Rusifiol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72^

. HÍPICA SEVERINO Pg. Catedo. 12 9 3 6 7 4 1 1 4 0

IMMOBILIÀRIES

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 4 5 66

• FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 0 3 0 7 Fax 93 5891104

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 72 54

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 32 0

•SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08

• 101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 9 3 5 8 9 1 9 3 1

• MES MARCS Enric Granados, 15

93 58914 29

MATALASSERIES

• SOLSONA Alfons Sala, 10

9 3 5 8 9 3 2 8 9

MAT. CONSTRUCCIÓ

• SUMMtSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93674 14 90

MISSATGERS

• MRW Ildefons Cerdà, 4 L11

9 3 6 7 5 1 0 1 1

El • ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 935894742

• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 0174

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC

Xerric, 8

9 3 5 9 0 6 1 8 9

LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 9 3 5 8 9 2 0 1 8

• CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Peareon, 36 9 3 5 8 9 7 8 0 0

•CASAL D'AVIS DE

LES PLANES

93 6755105

93 674 8918

OBJ, REGAL FESTA

•ROTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 8 0 5

•LA FESTA Santiago Ruand, 8 9 3 6 7 5 3 3 0 4

• UNA Major, 18 9 3 6 7 5 5 9 2 1

• MAVI Objectes de regal i bijuteria AHons Sala, 12 Botiga 3

936750454

9 3 6 7 4 6 3 6 2

MERCERIES

• LA PERLA Major. 3 93674 0 1 3 8

MOBLES DECORACIÓ

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 936740995 93 67415 50

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi Santiago Rusifiol, 37 -Major, 6 9 3 5 8 9 2 2 3 2

• EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 0014

• MAJIK Sant Jordi, 29

93 58902 66

MOBLESJARDI • INDUBRUC Av.Ragu»,9-19 93589 0023

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent 52 93589 6163

• BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02

• BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02167

• CAMPMANY Valldoreix, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232

• TOT PUNT Sant Antoni, 19 93674 0 0 9 7

• VORAVIU Sant Antoni, 25-27 9 3 5 8 9 8 8 55

• MUSICAL SANT CUGAT. Ros**) , 13 9 3 6 7 5 4 7 5 7

• RANGO10 Pous, 13-boa! 1 93JÏ75 5755

• VALLÈS NET SantRamon,4

• CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 93589 0151

• D4 CONSTRUC­CIONS VaktorecOO 9 3 6 7 4 6 5 9 8

• PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 1 7 3 2

• SERRALLERIA T E ­RRA I COMAS CJ3. Mozatt.9. (Barcelona) 9 3 2 1 8 1 9 9 6

•T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel I Fax 33 674 34 75

•T.M.G. Exposició i vendes

AHons Sala 36 9 3 6 7 5 5 6 5 3

REPARTIDORS • MAIUNG VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda,8 9 3 5 8 9 2 3 71

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SAL­VADOR. Sant Salvador, 47 93 6744223

RESTAURANTS

• NAKHALA C/Sabadei.9 93 674 58 71

• CAN CASOLETA C/ Sant Bonaventura, 39 baixos 936751033

• CAN EDO

ÒPTIQUES

• TEXIDÓ ÒPTtCA Sant Jordi, 30

93 58944 95

PASTISSERIES

•SÀBAT Santiago Ruanyol, 93 6751299

• LA LIONESA VatdcreK.79 9 3 6 7 4 0 7 71

PAPELERIES •PAPELERIALUFA, aVaUoreix.23

93.590.61.19

PARAMENT DE ULLAR

• GENEVEVELETHU VBà.6

93674 0 3 1 6

PERRUQUERIES

• CARNÉIBOSCH Francesc Moragas.29 93589 60 88

• FORMAS Eles Rogent, 18 A 93 6754006

• JUAN Xerric, 28 936746699

• DISON ESTILISTES Martorel, 12 935895657

• SALUMS Sant Antoni, 50 936745752

• FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 9 3 5 8 9 2 5 2 9

POLLERIES

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

93675 1389

936922424

• LA CANTONADA CVSantJagoRusAol.60 935892332

• L A PASTA BOIXA C/Francesc Macià, 24 936751503

• E L JORDI'S C/Sant Jordi 9 3 6 7 4 1 1 1 6

ROBA INFANTIL

•CUCARRÓ Santiago Rusiftol, 30 93674 55 80

Endevafeda,1£

9 3 5 8 9 6 4 1 6

ROBA PER ALA LLAR

• FALGUERA Vaa.1 9 3 6 7 5 2 4 0 1

• TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital, 35

93 6746950

•TALLERESMENA

Passeig Torreb)anca,13

9 3 6 7 4 5 3 0 1

• AUX-VYD A*onsSsJa,50 9 3 5 8 9 1 7 »

•AIR TELECOM

Telefonia i

comuriicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49

9 3 5 8 9 8 7 0 2

TINTORERIES

• TWiTORERUVSANT CUGAT

Sant Antoni, 1

936741182

• TMTORERIASANT CUGAT

SanbagoRuerd.35

936741183

• TINTORERIA SANT CUGAT

Rbta. Ribateteda, 34

936752228

SABATERIES

•REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 9 3 6 7 4 0 0 1 4

• REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 9 3 6 7 5 3 2 74

• REPARACIONS DE CALÇAT I COPES DE CLAUS Sol, 16 93674 9 0 9 7

•TATERS Sant Antoni, 62 93 675 55 08

• TNTORERIASANT CUGAT

Alfons Sab. 2

936744167

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI

93 58944 22

9 3 6 7 5 5 1 5 1

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.

Urgències 24 h.

Sabadell, 23.

Obert nit i festius

93674 6945

Tel. urgències

90889 8 1 3 6

93_674.6945

• LA FAUNA

Rbla del Celler, 35-37

93 674 13 05

• VETERINOS

Rius i Taulet,31

93 589 7141

• TALLER ELECTRO-SOL C/ Sol, 19 93.67436.86

• TALLER MECÀMC P. CANALS Sant Llorenç, 27

• USSIA TOURS

Plana Hospital. 10

9 3 5 8 9 6 1 5 0

Fa» 93 589 59 65

ViDEOCLUB

• FOTO VÍDEO FR.

Del Celler, 93

93674 7968

XARCUTERIES

• CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

on 674 OR 81

REPARACIÓ

D'AUTOMOVILS RENAULT-ACERSA Ctra Cerdanyola, 55935892649

ISfSSffl ELECTRICITAT DE L'AUTOMÒBIL

ACCESSORIS • ALARMES • AUTO-RADIOS ARRANQUES ALTERNADORS • BATERIES

MANTENIMENT- REVISIONS

C/ Sol, 19 Tel 674 36 68 • 08190 Sant Cugat delval·ls.

EISJCANTONS Classificats

i ' U i 1

H

A R E I M A S A I M

P/SOS-4 ESTRENAREN ALQUILER

• C/ Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. |1 suite). 2 banos, amplio salón-comedor. cocina office, tot. exterior. armanos y focos empotrados. calef., gas natural, balcón. pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 95.000 ptas 03 589 45 66

• Coll Fava 3 y 4 habitacione, 2 banos, calefación, gas. parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina.

Alquiler desde 110.000 ptas/mes. 935894566

• C / Rossel ló (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab. doble con armario empotrado, bano completo, cocina americana, sal-com.. suministros contratados. Alquiler: 55.000 ptas. 935894566

•Adosada a Estrenar. Z. Coll Favà-Caprabo. Sup. 200 m2. 3 hab. (1 suite), 2 banos, 1 aseo, buhardilla 35 m2, coc-off.. salón-com. con terraza 30 m2. con salida a la zona comunit. con piscina, garage 2 coches, sala de màquinas, calef. gas. Alquiler. 150.000 ptas/mes 935894566

P I S O S

-GRAN OFERTA EN ALQUILERES :

- Kampió, casa a 3 vientos con 100 m2 de jardín grivado, 3 hab. grandes, cocina y bano reformados:

5.000 ptas / mes. - Adosadas desde 140.000 ptas/mes -Golf unit. època. 209 m2., sol T/D , ideal Centro Rehabilitación: 220.000 ptas/ mes. -Pisos. Ados., y Unif. de Alto Standing.

OBRA NUEVA EN ZONA ARXIVO

jÚLTIMAS 8 VIVIENDAS A L<V VENTA! Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:

- 1° 1a : 125 m2 , 4 hab., 2 banos + aseo cocina off. 12 m2, salón 30 m3, tza., lavadero: 35'8M

- 1° 2 : 113 m2. 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off., 10 m2, salón 28 m2, tza. 11m2 : 32' 550 M

- 1° 3a : 108 m2, 3 hab.j 2 banos, cocina off., salón 35 m2. tza10m2:31'3M

- 2° 1 " : 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero-. 36' 3 M

- 3° 1a : 125 m2., 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m2, tza., lavadero: 36'8M

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I IM O U E S B A C H S

•C/ VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2- Com-Sal. -Coc.Off. - 3 dormitorios. - Bano - Calef. A. Acond. -Precio: 16.800.000

•Ç/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA Off. - 3 Dorm. - 2 Banos. - Calef.

•C/ TORREBLANCA: 80 M2 2 Banos - Pk 1 coche 2417000.000

• Com-Sal • _. • Asc.Parabo

Coc. - 4 Dorm. -• ' PRECIO:

Parabol. Precio: 36.000.000

- 90 m2 - Com. Pk. 1 Coch. -

Sal - Coc. Trast. - A.

•C/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal . Coc. Off. - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. - 2 Bafios - Pk.. 1 Coch. - Jard y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000

•Cl PAHISA: BAJOS CON JARDIN - 110 m2 - Com.- Sal. con chim.hog. - Coc. 4 Dorm. - 2 Bafios - Jard. Priv. Jard. y pisc. comunitario. Precio: 37.000.000

•C/ Coc. Pisc

NTA TERESA: 140 M2 . . . ff. - 4 Dorm. - 2 Banos. - Aseo

'recio: 42.000.000

Com.Sal con chim.

•COLL FAVA: ÀTICO DUPLEX. 160 m2. Com. Sal. 3 Dorm. - 2 Banos - Pk. 2 Coch - Terraza - Calef Precio: 33.500.000 ptas

Coc. Ase.

•C/ VILLA: ATICp. - 75 m2 - Com.Sal. - Coc. - 2 Dorm. - 2 Banos^Pk. 1 Cocn. - Trast. Ase. A Parabol. - Terraza. Precio: 45.000.000.

•RIUS I TAUL . . . . . . -..ULET: N U - . , „,_ Sal. - Coc.- 3 Dorm. - 2 Banos. - Pk. Calef. Ase. Precio: 33.600.000

NUEVO A ESTRENAF , 90 M2. - Com.-íoches. Terazas - TEL. 93.674 24 69

F I IM C A S S A N T C U G A T VENTAS

• JUNJO ESTACIÓN, „ „ „ „ , - , Piso àtiço duplex de 100 m2. En planta baia consta pe salon-co/nedor, cocina (nueva), una nab. doble y un bano. En la planta pisotíónsja de. un sa,lqn-£star o estudio y una suite" (be —

Calefaccion a gas. Park pcipnal

de ún salón'jistaF ei reformado). Terraza

m few-|ano mg •PARCELA EN CAN CORTÉS n w i 4 J ,

Xieng una superfície de 1.245 m2.Vijtas.a tpdo el

wm 08 97

• ZONA BORRELL Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salon-comedor, cocina americana, 1

• COLL FAVA _, „ „ „ „ ^ L. „ w = Piso nuevo a_estrenar.de 90, m2, 3 hab.,, 2 bafios completos. Calefaccion.. Plaza de pàrking.con &í'5ÏS.r£V 3ardin comunitario. Prec io : 24 Mi l l .

Sft» Vi

• PASSEIG TORREBLANCA Consta ae 4 habitaciones, salon-comedor, cocina reformada, 2 banos completos reformados,

«Sag-7ff.B88ffflí.

• ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salón-çomedor con cramenea, cocina-orïïçe, estudio, 2 banos y un

93 674 08 97 •ESTACIÓN

TERESA

i (dos de e las con "sylt de. Servicio, salon-comedQr _ . _- ,..,_ -chimenea, cocina-orfice, 3 banos completos.

Local de 100 m2 uties., divididoen 5 despaçho: 1 aseo. Aire acondicionado. Precio:12,5 Mil alquiler 75.000 pts/mes.

«mas o en

ALQUILERES • JUNTO ESTACIÓN. Piso en alguiíer situadp en c/

Alfonso Sala, de 120 m2. ' L h a t u 2 Banos . .. -~ ,.._ _,_ _,.. i . . ^ ^ r « í - Precio:

• JUNTO ESTACIÓN LocaJ en alquiler en c/Gerona de 132 m2 utiles. Precio: 150.000 ptas/mes

3 ala , . ^ e completos."BervicTo de alta. IMP

80.000 ptas/mes, comunidad induïda.

• Plaza 4 Canto.ns habitaciones, bano, cocina y ierrazíta ptas/mes

Piso amueb[açJo de dos

U E S

• TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL dormitorios,

G I R O N E L L A

• C. VALLÈS. ATICO , arnplio comedor-salón, .coçina-otfice, l8m6T5ra^L?6Wi. lLT"Í3lVtl5f:

4 dormitorios, amplio comedor-salón, feanos çómptetos, terraza 40 m2. SO' !°&A.

• ZONA GOLF 4jjorm,itorigs, comedor-salón ç Qffíce, lavadero. 2 banos comp] Zona comunitària con piscina. 2

• ZONA RESIDENCIAL 3 dormitor Tavaderg, empotrado; — — usi—

:ocina-:erraza.

:as.

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR.

@AJOS CON JARDIN.PARTICULAR DE 40.M2 _ jompletgr --•-í-'-. 32.600.00l

dormitorios, çomedor-salòn ' — " •—as compietç - rr)2, cqcina-office,

calefaccion, l'Ptas.

pàrking.

• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO

comedor-salón banos, complejos.

'ÜWIolfEX^EÍ 0 m2, cocipaj "is, armarioí NTÉS^STÍS

4 dormitorios, cómpdor-sa|ón, ncoçina_banp completo, calefaccion, balcon. BUEN ESTADÒ.

tas.

• COLL FAVA. NUEVO

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 arxiplios dormitorios con sajorf ,çoc,ina-offu;ev. 2 caletaèci

mm

cornedor-riplefos. rroarios, ^,

anos complefu-.

3 dormitorios, comedor-salón, cocina-off ice,

tas.

Ò R G A N

PISOS EN VENTA

•Z.Parc Pol lancreda. Àtico, Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos, ascensor, sal-cornedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y solea-da de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.950 Mill 93 674 3 2 0 8

• Z . Parc Pol lancreda. Apto. IMPECABLE. Sup. útil 60 m2, 1 dor.do., 1 bano, calef., coc. americana, zona tranquila.Precio: 16 Mi l l 936743208

• Z . Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascen­sor, panoràmico y alto. Precio: 23. 700 Mi l l 93 674 32 08

•Z . Centro. Sup. 101 m.2, 4 dor., 1 b., ascen­sor, panoràmico y alto. Precio: 23. 700 Mi l l 936743208

• Z . Mcdo . Nvo. Planta baja con jardín priv. De 85 m2, Sup. 95 m2, dor., 2 banos, calef., ascensor, 1 pk., Prac.nvoa estrenar. IMPE­CABLE. • Z . Pseo. Tor reb lanca. Dúplex. Sup. 125 m2, 3 dor., 2 banos, buhardilla, 1 pk., sal-com 25 m2. Precio: 27 Mi l l

TORRES EN VENTA •St . Qui rze Jard i . Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, jard. priv., 30 m2 de t rza- . porche, i pk. Precio: 39.500 Mil l 93 674 32 08

• Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m2. 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas ( 1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 Mi l l 93 674 3208

• Z. Ar rabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardín de 52 m2, 4 dor., 4 banos, 1 aseo, calefac­cion, g. coc-off ice exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubica-ción. Precio;: 63 Mil l 93 674 32 08

• Z. Can Ganxet . Ados. Sup. 210 m2, jardín 50 m2, 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 Mi l l 93 674 32 08

O F E R T E S 1 D E IM A N D E S

• UCENCIADA EN INGENIERIA ELECTRÒNICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a to-dos los niveles. Mucha experiència. Qisela Espinosa : 93 590 62 SI 1919722021

• PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

M E N O R C A : Vacaciones en casa de TURISMO RURAL (6 plazas màximo), quince-nas Julio 400 mil ptas, agosto 500 mil ptas. Información y reservas 93 675 12 78 (13-15 horas).

ES BUSCA TECLISTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK Carles 93 674 63 17

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA. Genis. 93 674 91 92

Ingredients:

LLOM PE PORC AMB OLIVES (típic de l 'Empordà) M. Àngels Quadras

- 500 grs. de llom - 250 grs. d'olives sense pinyol - ceba, all, tomàquet per al sofregit, i llard

Elaboració: En una cassola de terrissa sofregim el llom de porc tallat a talls ni massa prims ni massa gruixuts. Un cop hem sofregit la carn, la retirem de la cassola i, amb el mateix llard, es fa un sofregit amb ceba trinxada, all i tomàquet. El deixem coure fins que estigui al seu punt. En aquest moment hi afegim la carn i, si cal, una mica d'aigua o brou, i al cap de mitja hora de cocció hi afegim les olives sense pinyol. Es deixa coure a foc baix fins que el plat està al seu punt.

Consell: No hi hem de posar gaire llard.

EIS4CANTONS

30 Divendres, 19 de febrer de 1999

H o q u e i p a t i n s

Els sèniors del Patí Hoquei són ferms candidats a l'ascens Els dos conjunts són líders afaita de només sis jornades pel final

Els dos aquips dal Patí Hoquei Sant Cu- només sis Jornades, ambdós conjunts al sènior "B" es més assequible que el gat lidaren en solitari els seus raspac- que dirigeix Lluís Sànchez tenen l'o- del primer equip, i tot apunta al fat qua tius grups a Segona Catalana I és per portunitat d'assolir l'ascens a Primera els dos conjunts santcugatancs acaba-això que opten a l'ascens. A falta de Catalana. El calendari qua ha d'afrontar ran en el primer lloc de la taula.

Jornades *fiérquè IIÇHlHIlIlUJIUfli

> * ï

PHSC 'A'-LAIETÀ (9è, 10punts)

mscw , FOLGl EROLES (7è, 14punts)-PHSC M "

ui min my IIHIMJ

*- . CASTELL!)hl·'hLS (9è, 10punts)-PHSC "A"4

am

•% ; ï ,

MfSCA

MASQl'EEA (Jr, 24 punts)-PHSC "A"

PHSC w-umERmmím, 4pvm)

ï , * * • • " , * »

[PHSC "A"-CORNELLA (10è. 7punts)

• PHSC "A "-CHASIS MATARÓ (2n. 26punts)

.^BMJMS(5è,20pitnt$hPmC*ikn

ALEX LÓPEZ

-Sant Cugat -

A manca de tan sols sis jorna­des perquè finalitzi la competició a Segona Catalana, els dos equips sèniors masculins del Patí Ho­quei Sant Cugat són líders dels seus respectius grups. Aquesta circumstància s'ha repetit bona part de la competició, així que ambdós equips, per regularitat, per classificació i, sobretot, per superioritat respecte els seus ad­versaris, mereixen pujar a Pri­mera Catalana. Cal advertir, però, que en el cas que tots dos con­junts aconseguissin l'ascens, el club, tal com assenyala el regla­ment, tan sols en podrà inscriure un a Primera Catalana la tempo­rada vinent. A Segona, cal mati­sar que el primer de cada grup puja directament i els segons pro-mocionen entre ells. Això sí, el tècnic Lluís Sànchez, entrenador dels dos sèniors, sí que podrà es­collir quins són els jugadors que defensaran el primer equip de l'entitat. Sànchez, però, no vol

llançar les campanes al vol i pun­tualitza que "encara no m'he atu­rat a pensar en aquesta situació. Cal anar pas a pas. Ara el més im­portant és centrar-nos en la fei­na". Malgrat que el tècnic vol fu­gir de l'eufòria, reconeix que "els dos equips mereixen l'ascens. Han treballat molt dur els últims anys amb l'objectiu de pujar de categoria".

Sempre líders

L'estadística dels dos sèniors parla per ella mateixa. El PH Sant Cugat "A", actual primer classi­ficat amb dos punts més respec­te el Santa Perpètua, ha estat vuit de les setze jornades de la lliga lí­der del grup tercer, mentre que el "B", que també és primer, però perseguit pel Chasis Mataró a tres punts, ha estat dotze de les set­ze jornades líder del grup cinquè de Segona Catalana. El primer equip va recuperar el liderat ara fa dues jornades -la setmana pas­sada no hi va haver jornada-, mentre que el segon equip ocu­

pa el primer lloc des de la setena jornada.

Un calendari diferent

El sènior "B" va recuperar dis­sabte passat el partit que tenia ajornat amb el Ribes -partit cor­responent a l'última jornada-, a qui va superar per 9 gols a 4. Aquest equip va sumar la tretze­na victòria al campionat, que a més compta amb un balanç tam­bé d'una única derrota amb el Sant Ramon i dos empats, amb el CT Barcino i el Chasis Mataró. El calendari que ha d'afrontar el sè­nior "B" és el següent: Castell­defels (a fora), Sant Llorenç (a fora), Cornellà (a casa), Sants (fora), Chasis Mataró (a casa) i Cubelles (a fora). El Castellde­fels, el Sant Llorenç i el Cornellà ocupen les últimes quatre posi­cions de la taula, mentre que la lliga podria decidir-se al pavelló municipal contra el Chasis Ma­taró, que és segon. El segon equip de l'entitat, amb una mit­jana d'edat de 18 anys, visita

aquest cap de setmana la pista del Castelldefels, quart per la cua. A més a més, aquest mateix equip, que també milita en la ca­tegoria júnior, és segon a la taula darrere el Vic, proper rival al pa­velló municipal de Sant Cugat.

El sènior "A" sí que té un ca­lendari més dificultós que no pas el segon equip: el Laietà (a casa), el Cerdanyola (a casa), Folgue­roles (a fora), el Caldes (a casa), el Masquefa (a fora), i Universitari (a casa). Tan sols ha de jugar dos partits lluny de Sant Cugat però de tots els xocs que ha de jugar n'hi ha dos de fonamentals: el Caldes, quart, i el Masquefa, ter­cer. El proper adversari a la lliga serà el Laietà, a casa, partit que es jugarà aquest diumenge a les onze del matí. Per a Lluís Sàn­chez el Santa Perpètua té el ca­lendari "més assequible" que els vermell-i-negre, i afegeix que "el final de lliga serà molt ajustat". Sànchez ho afirma així perquè està convençut que el Santa Perpètua "no perdrà cap partit més de lliga".

Tennis de taula

La UE Sant Cugat debuta a la fase d'ascens

À. L.

El primer equip de tennis tau­la de la UE Sant Cugat debuta diumenge a Sant Andreu en la promoció d'ascens a preferent. El conjunt santcugatenc, que a la fase regular va acabar com a lí­der, haurà d'enfrontar-se al Sant Andreu -que ha acabat primer del seu grup-, l'Arenys de Munt -com a segon- i el Club 7 a 9 de Barcelona. En la primera volta, la UE Sant Cugat visita la pista del Sant Andreu i el Club 7 a 9, men­tre que a la segona es desplaça a Arenys de Munt. Les dates d'a­questa fase final són el 21 i 28 de febrer, el 7,14 i 28 de març i el 18 d'abril. D'aquest grup de quatre equips, pujaran a preferent un mí­nim de dos equips, segons tants conjunts com facin falta per co­brir les deu places. L'equip sant­cugatenc de comarcal també ju­garà la promoció d'ascens per pujar a tercera categoria. El pri­mer enfrontament l'haurà de jugar a la pista de l'Olesa.

Tennis

Corretja també cau a Rotterdam

/ Sant Cagat •

Àlex Corretja va caure dimarts en la primera ronda de l'ATP Tour indoor sobre moqueta de Rotterdam on era cap de sèrie número 1. El botxí de Corretja va se el rus Marat Safin per 7-5, 3-6 i i 6-3. El santcugatenc, fina­lista a Sydney, tan sols ha guanyat un partit en les tres últimes com­peticions en què ha participat. Àlex Corretja es prepararà a par­tir d'ara per prendre part als cam­pionats de Scottsdale, Indian Wells i Key Biscayne.

Els últims mals resultats obtin­guts per Corretja, que ha arribat a ocupar el segon lloc al rànquing mundial, l'han obligat a baixar fins a la quarta posició. /À. L.

ELS4G4IYIWS Dhen/ires, 12 de febrer de 1999 Economia 31

LES EMPRESES: ZOOM Leonardo da Vind va ser pioner a parlar de la cambra fosca, el primer antecedent de la fotografia. I tot i que aquest moment es troba dins el darrer terç del segle XVx, cal esperar quatre segles més perquè J. N. Niepce aconsegueixi una imatge mitjançant la utilització de l'invent de Leonardo combinat amb un procés fotoquímic. A Zoom van començar arreglant aquests aparells màgics, ara molt més evolucionats que la primitiva caixa negra, i durant deu anys han demostrat que aquest invent encara té vida.

Francesc Rueda Arnau. Gerent

"Ni a Sant Cugat, ni a Catalunya ni a Espanya no hi ha cultura fotogràfica"

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

- P e r q u è t e n i u u n a sa la d 'exposic ions dins la botiga? - Tenim la galeria per donar

a conè ixer q u e la fotografia també és cultura. Per fer una foto s'ha d'estudiar el lloc des d'on es tirarà. La mateixa foto­grafia feta al mateix lloc i en moments diferents del dia té el color del tot diferent. Cal sa­ber quina llum trobaràs, la sen­sibilitat i les òptiques que ne­cess i tes . . . Has de valorar el moment, veure què és el que t 'interessa, veure el color. No­saltres volem explicar tot això a la gent que no ho sap.

La majoria dels expositors són gent de Sant Cugat, però tam­bé hi ha gent de fora. Tothom pot exposar-hi i el cert és que té molt d'èxit. - Es venen les fotografies? - La veritat és que en molt

poemes ocasions. El problema és que ni a Sant Cugat, ni a Ca­talunya ni a Espanya no hi ha cultura fotogràfica. La gent no aprecia el fet que una fotogra­fia té la seva feina, que s'ha ha­gut de tractar la llum d'una ma­ne ra e s p e c i a l p e r q u è la fotografia quedi d'aquella ma­nera. La veritat és que no està valorat. Només passant els Pi­rineus ja canvia un dos per mil. És una altra història. Fins i tot hi ha professionals que aquí no se'ls dóna importància i que en canvi a l 'estranger estan molt ben considerats . Aquí a Sant Cugat també tenim molts bon fotògrafs. En Pep Pujol, per exemple, dispara molt bé. Es molt bo fent retrat, tracta molt bé la llum... de fotògrafs de pu­blicitat n'hi ha també bastant bons . Si em fas dir- te al t res n o m s , pe r e x e m p l e en Joe l Marc , un lleidatà que gairebé ja hem adoptat aquí a Sant Cu­gat. És un fotògraf que treballa molt bé la fotografia d'exposi­ció. La veri tat és que a Sant Cugat hi viu molt professional de la fotografia.

- Es difícil fer fotografies? - És tenir gust.Un bon fotò­

graf, abans de fer la foto, ja se l'està imaginant i ja sap què vol treure. Amb la fotografia has de treure el màxim suc de la tec­nologia de què disposes. Això es porta a dins. Un bon fotògraf té també mentali tat d'artista. - Com és el fotògraf santeu-

gatenc?

La botiga Zoom acosta la fotografia a la gent. FOTO: XAVI I.ARROSA

- Acostuma a ser una persona molt exigent amb els resultats dels revelats. Sempre va ben equipat, amb una bona camera. El que més compra són came­res compactes amb zoom, a les quals no s'hi pot afegir res; però també utilitza la reflex, un tipus d'aparell que permet afegir a la seva estructura flaixos més potents , diferents objectius... Els resultats d' aquestes últi­mes cameres també són millors. Nosa l t r e s s e m -

tèrmica també és més car. Es diferencia del químic en la qua­litat de la imatge i la definició: el tèrmic no dura tant ni tam­poc dóna els mateixos resultats que el químic. La resposta del paper tèrmic a la llum i als can­vis de temperatura tampoc és tan bona com la que té el paper químic. També és deficient la qualitat del seu contrast i de la saturació. Cada vegada es mi­llora més, però costa.

- Quins són, pre aconse l l em "Demanipulaciórihl d o n c s , e ls q u e pe l p r e u avan ta tges de

d una compacta ha hagut sempre, però ia fotografia di-de nivell alt s'ad- gital? quueixi una re- fitis fa UflS quantS anys - Q u e p o t s flex. Encara que , tractar la imat-

això també no se n'haviapartat" ge al teu gust. d e p è n de l q u e m^^mmmMmmm^&gmsmmii Són u n s apa-necessiti l 'usua- fc#lll:i:ililllfc^il^lill rel Is q u e en ri, de la seva comoditat. I, de lloc de rodet necessiten un su-fet, molts dels nostres clients en tenen una de cada.

— Està general i tzada la foto­grafia digital a la nos t ra ciu­tat? - No n'està perquè els preus

tampoc són assequibles, sobre­tot si busques qualitat i com­pares la fotografia normal amb la digital. Per aconseguir una qualitat comparable a la foto­grafia química, les cameres po­den costar unes 900.000 pesse­t e s . El p a p e r d ' i m p r e s s i ó

port informàtic on s'acumulen les imatges. S 'obtenen les fo­tografies descarregant els dis­quets o targetes amb les imat­ges acumulades a l'ordinador, i amb un programa de retoc pots jugar amb elles. De fet, però, això també es podia fer amb la fotografia tradicional, escanejant-les i entrant els ne­gatius a l'ordinador.

— Això és manipular? - De manipulació n'hi ha ha­

gut sempre , però fins fa uns

quants anys no s'havia parlat del tema. Abans, per retocar una foto es feia amb anilines, uns líquids químics. També po­dia fer-se amb pintura pastel i mullant el pinzell amb aigua, escollint els colors que in te­ressaven. Es retocava manual­ment però amb molt de comp­te . Avui dia això es fa a m b ordinador , que és mol t més pràctic i potser de qualitat su­perior. Amb la informàtica el tema ha evolucionat molt, s'ha posat més a l'abast del públic.

- Es general i tzarà i hi h a u r à la mateixa qualitat i preu amb els dos t ipus de fotograf ia?

- Ho dubto, si més no per la protecció dels interessos de les mateixes empreses; les que fan químic al mateix temps fan di­gital. N o els interessa matar una cosa perquè en pugi una altra.

- De to ta m a n e r a , s e m p r e s u r t e n coses noves al m e r ­cat . . . - És cert. L'últim que ha sor­

tit en fotografia, per exemple, és el s is tema APS. Es tracta d 'uns rodets especials pensats per als aficionats. L'estructura mateixa del carret impossibili­ta l'accés als negatius, i és d'a­questa manera com evites que es ratlli, la pols i tot això. Les cameres tradicionals són in­compatibles amb aquest siste­ma. Calen unes cameres espe­cials. Un cop col·locat el rodret, la camera t'agafa el negatiu; tot va motor i tza t . Amb a q u e s t a nova tècnica també poden es-coüir-se diferents mides de fo­tografia.

El revelat té el mateix siste­ma, només que per t reure el negatiu hi ha unes màquines especials. El que fan aquests aparells és desenganxar la llen-güeta i posar-la a un xassís, a un contenidor de negatius per­q u è no es vel in. Un cop fet aquest procés, només cal passar els negatius a la màquina re­veladora, una màquina normal com les altres però adaptada al sistema. Llavors surt als nega­tius normals amb un format di­ferent. Els negatius es con­s e r v e n de nou ais xa s s í s originals. Per saber els contin­guts de cada rodet, surt. una fo­tografia petita que conté totes les fotografies q u e hi ha en aquests negatius. Són coses de la tècnica. Pensa que la foto­grafia d'avui ja és la fotografia del futur.

El comerç local tindrà un nou curs d'adaptació per a Peuro

A. B. - Sant Cugat -

L'associació de botiguers locals, Sant Cugat Comerç, ha convocat per segona vegada un curs d'a­daptació a la nova moneda de la Unió Europea que entrarà en vi­gor definitivament l'any 2001.

"Com ens podem informar sobre l'euro de forma acurada, pràctica i que sigui comprensible per a tot­hom?" Aquesta és la pregunta ge­neralitzada que provarà de con­testar aquest segon seminari. Per als organitzadors, "es tracta sens dubte d'un repte i un compromís davant de tots els ciutadans".

El curs, organitzat conjuntament amb l'Associació de Botiguers de Catalunya (ABC), començarà el proper dia 1 de març. Una vinte­na de comerços participaran en l'"Adaptació del comerç a l'eu­ro", que té els següents objetius: conèixer com afectarà l 'euro aquest sector (des de l'etiquetat­ge fins als balanços de final de mes...), com s'han d'atendre els clients i provar de sol ventar tots els possibles dubtes que, segura­ment, tindran, i també moder­nitzar i actualitzar coneixements que possiblement començaven a

' oblidar-se.

En aquest sentit, aquest segon curs anirà una mica més enllà que el primer, atès que ja es coneix el valor definitiu (166'386 pesse­tes), que es treballarà directament amb aquesta moneda, i que el curs s'ha desenvolupat en una quinzena de poblacions arreu de Catalunva.

F.ROCA, S.L. AUXILIAR DE NETEJA Precisa empresa col·lectivitats àmbit nacional.

ES REQUEREIX

Ser neta. Capacitat d'organització i treball. Fortalesa física dona 20r4O anys

S'OFEREIX Entrar en una empresa seriosa amb bones condicions laborals dins l'hostalera

Per a més informació truqueu al 93674 11 22-Preguntar Sra. Isabel

^ | | f * Selecció de Personal w p ? Orientació Professional

' Recursos Humans

sèPa l Qommm formulà míti^Wfàéoetètà

^oé$m^^w^mm»à«hÍt^ Of^i^m^m^k>fkkmk!^SL4»útkí

••- *$» *»!tec <k *r*l«^|ig)jij^, v

^k$^^$ÍSi)t*mt)í^é0^00^m

US 4 CANTONS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93675 34 54

• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22 1er 2a 93 674 41 64

ALUMINIS

• ALUMINIS GARRI­GA Orient, 65 baixos 93 675 29 02

HWWBMWWWi • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 9 3 5 8 9 2 2 47

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C /LaMina,17LB 93675 t8 35

• JORDI MERCADÉ Creu. 6-8, 2n 3a 93 589 65 6f 608 4 9 4 5 19

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a 93JS7518 03

•GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 9 3 5 8 9 4 4 1 1

• JORDI CUFl BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 5 8 9 4 1 4 7

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria. 38 3 2' 93 589 30 65

• M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38,3r. 2a. 93 589 30 65

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu­ra Pere Serra s/n 93 40f 7880

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 9 3 5 8 9 7 7 8 8

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12

ASSESSORIES

• J . PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0

BELLES ARTS

• CABANAS Santiago Rusinol, 54 93674 0649

• CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 674 43 90

BICICLETES

• CARDONA Valldoreix. 41 93 674 15 09

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 58917 57

CARNISSERIES

• TUBAU La Torre, 14 93674 1285

• TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 93 67530 65

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 9358914 18

CRISTALLERIES •QALVANY Alfons Sala, 29 93 674 13 98

Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5747

• SAGARRA Endavallada, 22 93 6740160

•PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castio, 4 9 3 6 7 4 6 5 0 0

CENTRE COMERCIA1

• PRYCA Carretera de Rubí Sant Cugat Km 4 93 56549 00

CENTRES DIS. PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 9 3 6 7 4 5 0 4 8

CERÀMIQUES • R O D Ó Rius i Taulet. 6 93 689 82 80

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola. Km 3 93 580 t5 00

•FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 93 589 3121

CONGELATS • L'ILLA DELS CON­GELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 9 3 5 8 9 3 8 0 6

Si • CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 674 19 03

COPISTERIES

• ARPAU Valldoreix ,45 93674 96 02

• COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 58974 42

• COPY-GRÀFIC Can Matas, 8. 93675 3653

• OFINOVA Alfons Sala, 1B

93 675 23 73

CONSTRUCCIONS

• BELSCONXXL&A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos T M 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E m a * beferoruor/fetexaes

• FOAP Rius i Taulet, 27 93674 05 03 93 589 3 1 2 1

DIETÈTICA • Gerd Dietètica Pere San, 9

93674 00 60

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93674 0 6 5 7

•VILAR ELECTROLLAR, SJL Maria, 20 93 589 02 71

ENSENYAMENT

• C O A P Villa, 22 9 3 5 8 9 2 1 15

. PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674 12 39

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas.8 Q a m g g ? « 4

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01

• WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93674 8 2 / 5

ESCOLA THAU SANT

CUGAT ESCOLA THM:

S.AST CUGAT

DES DELS .IASYS FISSALS I6ANYS.

ESCOLA COSCERTADA ESCOLES ESPORTIVES SERVEI DE TRANSPORT

IMEMADOR Vuinte-jvlir . i T1I»1"S1« .»

GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 93 589 57 76

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 9 3 6 7 5 4 7 5 1

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93675 49 02

(XHOCNEMATOGRAFC

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel. 1, 3er pis (Barcelon 934121939 930749435

GIMNASOS ESPORTS > CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 67503 51

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons 9 3 6 7 4 3 0 8 1

• SQUASH SANT CUGAT

• UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 6740308

FERRETERIES •EL PONT Girona, 3 9 3 6 7 5 0 1 7 5

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 936741381 93 6751820

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 9 3 6 7 4 1 0 5 3

£[ • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 193 674 15 46

3 Fincas

Sant Cugat Vmrmsírack* út Finca. COMPRAS VENTAS ALQUIKES VALORACIONES

ASESORAMKNTO Doctor Morillo, H

HI 93 674 W 97

•MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 93 6 7 5 5 1 0 8

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 8 3 3 0 0

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 « 3 6 7 5 1 5 5 6

• 4 0 SERVEIS INTEGRALS Sant Mart, 32, entsol. 9 3 5 8 9 2 3 1 3

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0

FOTOGRAFIA.VIDEO • INSTAL·LACIONS

•MSTALACtONESA. ZAMORA, SJ-Mossèn Cintor Verda­guer, 18. 9 3 5 8 9 2 6 3 8

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968

• J. LLAMAS Valldoreix, 14 93674 03 93

• ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria. 14 93675 56 74

• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6748 93 674 70 68

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21 93 674 08 82 __

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 674 46 54

•MANTSERV.SA Av. Catalunya 18 93674 6058

INSTRUMENTS • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 93675 47 57

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 93 674 36 94

• JOGUINES MARGA Sta. Maria. 44 93674 15 32

• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

I.WU.IIMM • GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 0060

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98

LI • MIREIA'S Valldoreix. 33 93674 99 40

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

• A N FUS JOIES Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93674 1140

IMMOBILIÀRIES

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 589 45 66

• FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 03 07 Fax 93 589 11 04

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 7254

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 32 0

•SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08

• 101 PISOS Valldoreix. 58 93 589 73 74

•ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 9 3 5 8 9 4 7 4 2

• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 6740174

LUDOTEOUES •SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

93 590 6189

LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victoria, 48 93589 2018

•CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 9 3 5 8 9 7 8 0 0

•CASAL D'AVIS DE

LES PLANES

93 675 5105

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 9 3 5 8 9 1 9 3 1

•MES MARCS Enric Granados, 15

93 58914 29

MATALASSERIES

• SOLSONA Alfons Sala, 10

93 5893209

:NSTRUCCI0I • SUMMBTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

9 3 6 7 4 1 4 9 0

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4 L11

9 3 6 7 5 1 0 1 1

MERCERIES

• L A PERLA Ma)or,3 93 674 0 1 3 8

MOBLES DECORACIÓ

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93674 0 9 9 5 9 3 6 7 4 1 5 5 0

•CASAJUANA. Galeries Sant JordL Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 589 2232

•EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 00 14.

•MAJIK Sant Jordi, 29

93 589 02 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 58900 23

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93589 6163

• BENETTON Santa Maria, 21 93 67485 02

• BLUE MOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 671

• CAMPMANY Valldoreix, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 7232

• TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97

• VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 589 88 55

• MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 93 675 47 57

MARBRES

• RANGO10 Pous, 13-local 1 9 3 6 7 5 5 7 5 5

• VALLÈS NET Sant Ramon, 4

936748918

OBJ. REGAL FESTA

•FCTTO Sant Jordi, 32 93 589p6_05_

•LA FESTA Santiago RusrW, 8 93 675 3304

•IONA Major, 18 9 3 6 7 5 5 9 2 1

• MAVI Objectes de regal i bijuteria AKonsSata,12Botiga3

9367504 54

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 93589 0151

• D 4 CONSTRUC­CIONS Valdcreix,10 93674 6598

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 1 7 3 2

•SERRALLERIA T E ­RRA I COMAS C.B. Mozartft (Barcelona) 9 3 2 1 8 1 9 9 6

ÒPTIQUES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

9358944 95

PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 6751299

•LA LIONESA VaMoreix.79 9 3 6 7 4 0 7 71

PAPELERIES •PAPELEJUALUFA. QVa«doreix,23

93.59a 61.19

'PARAMENT DE LA LLAR •GENEVIEVELETHU Vila 6

9 3 6 7 4 0 3 1 6 '

PERRUQUERIES

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88

•FORMAS Efes Rogent 18 A 93 675 4 0 0 6

•JUANI Xerric, 28 936746699

• DBON ESTILISTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA I

LLEGUMS • SALUMS Sant Antoni, 50 93 6745752

•FERRON Rius i Taulet, 20 93JS7468 47

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 9 3 5 8 9 2 5 2 9

POLLERIES

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda1-5

93 6751389

REPARACIÓ

DAUTOMÒVILS RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 5593 589 2 6 4 9

•T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 6Z4 3 4 7 Í

•T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala 36 93 675 56 53

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda.8 9 3 5 8 9 2 3 71

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SAL­VADOR. Sant Salvador, 47 93 6744223

RESTAURANTS

•NAKHALA C/Sabadei,9 93 674 58 71

• CAN CASOLETA C Sant Bonaventura, 39 baixos 936751033

• CAN EDO

936922424

• LA CANTONADA C/Sanrjago Rusiftol, 60 935892332

• LA PASTA BOIXA O Francesc Mactà 24 836751503

• E L JORDI'S C/ Sant Jordi 93674 1118

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93674 55 50

• NENS Endevatoda.12

93589 6416

ROBA PER ALA LLAR

• FALGUERA Vüà.1 93 67524 01

SABATERIES

•REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 93 674 0011

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 9367532 74

• REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16 936749097

• TATERS Sant Antoni, 62 9 3 6 7 5 5 5 0 6

SEGURETAT

•AUX-VYD Alfons Sate, 50 93 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS

•TALLER ELECTRO-SOL C/Sol, 19 93.674.36.88

• TALLER MECÀMC P. CANALS Sant Llorenç, 27

9367463.62___

•TALLERS TORNER

Ptana de l'Hospital, 35

93 674 6950 •TALLERESMENA

Passeig Torreblanca, 13

93 674 5 3 0 1

TELEFONIA

•AIR TELECOM

Telefonia i

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49

93 589 8702

TINTORERIES

•TMTORERIASANT CUGAT

Sant Antoni, 1

93 6741182

•TNTORERIASANT CUGAT

San*appRusinci,35

936741183

•TINTORERIA SANT CUGAT PtíaRtoatalada.34

93 67522 28

•TNTORERIASANT CUGAT

Alfons Sala, 2

936744167

TRANSPORTS

• ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI

9 3 5 8 9 4 4 2 2

93 675 5151

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.

Urgències 24 h.

Sabadell, 23.

Obert nit i festius

93 674 6945

Tel. urgències

9 0 8 8 9 8 1 3 6

93 674 69 45

• LA FAUNA

Rbla. del Celler, 35-37

93674 13 05

• VETERINOS

Rius i Taulet,31

93589 7141

• USSIA TOURS

Plana Hospital, 10

9 3 5 8 9 6 1 5 0

Fax 93 589 59 65

HiHi]

• F O T O VÍDEO FR.

Del Celler, 93

93674 7968

XARCUTERIES

• CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

93 874 « t a i

ELECTRICITAT DE L'AUTOMÒBIL

ACCESSORIS • ALARMES • AUTO-RADIOS •

ARRANQUES ALTERNADORS • BATERIES MANTENIMENT- REVISIONS

C/ Sol, 19 Tel 674 36 88 • 06190 Sant Cugat delVatès.

US 4 CANTONS Classificats

MIMEIM H H A R E I M A S A N

PISOS A ESTRENAR EN ALQUILER

• C/ Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite). 2 banos, amplio salón-comedor, cocina office. tot. exterior, armaríos y focos empotrados, calef., gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 95.000 ptas

93 589 45 66

• Coll Fava 3y 4 habitacione. 2 banos. calefación, gas, parquet, armarios empotrados, Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina.

Alquiler desde 110.000 ptas/mes. 935894566

• C / Rossel ló (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab doble con armano empotrado, baho completo, cocina americana, sal-com., surninistros contratados. Alquiler . 55.000 ptas. 9358945 66

•Adosada a Estrenar. Z. Coll Favà-Caprabo. Sup. 200 m2. 3 hab. (1 suite). 2 banos. 1 aseo, buhardilla 35 m2, coc-off., salón-com. con terraza 30 m2. con salida a la zona comunit. con piscina, garage 2 cobries, sala de màquinas, calef. gas. Alquiler: 150.000 ptas/mes 935894566

O I P I S O S -GRAN OFERTA EN ALQUILERES :

- Kampió, casa a 3 vientos con 100 m2 de jardin privado, 3 hab. grandes, cocina y barïo reformados: B5.000 ptas / mes. - Adosadas desde 140.000 ptas/mes -Golf unif. època. 209 m2., sol T/D , ideal Centro Rehabilitación: 220.000 ptas/ mes. -Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing.

OBRA NU EVA EN ZONA ARXIVO

iÚLTIMAS 8 VIVIENDAS A LA VENTA! Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:

- 1 " 1 a : 125 m2 , 4 hab., 2 banos + aseo cocina off. 12 m2, salón 30 m3, tza., lavadero: 35'8rv1

- 1° 2 : 113 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off., 10 m2, salón 28 m2, tza. 11m2 : 32' 550 M

- 1° 3a : 108 m2. 3 hab., 2 banos, cocina off., salón 35 m2, tza10m2:3r3M

- 2° 1 a : 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero: 36' 3 M

- 3° 1 a : 125 m2., 4 hab., 2 banos + aseo. cocina off. 12 m2, salón 30 m2, tza., lavadero: 36 '8M

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas.

i Posiblemente tengamos lo que necesita ! 93-589-73-74 / 93-589-81 -61

F I N Q U E S B A C H S •C/ VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2- Com-Sal. -Coc.Off. - 3 dormitorios. - Bano - Calef. A. Acond. -Precio: 16.800.000

•C/ TORREBLANCA: 80 M2 2 Banos - Pk. 1 coche -2417000.000

Com-Sal - Coc. Ase.Parabol..

4 Dorm. -PRECIO:

•Ç/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA - 90 m2 - Com.-Sal - Coc. Off. - 3 Dorm. - 2 Banos. - Calef. - Pk. 1 Coch. - Trast. - A. Parabol. Precio: 36.000.000 •C/ PAHISA: BAJOS CON JARDÍN -110 m2 - Com.- Sal. con chim.hpg. - Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Phv. Jard. y pisc.

•C/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal . Coc. Off. - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. - 2 Banos - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000

•C/ SANTA TERESA: 140 M2 - Com.Sal con chim.Jlog Coc. Off. - 4 Dorm. - 2 Baftos. - Aseo - Pk. Pisc. Precio: 42.000.000

. 2 Coch. - Trast.

•COLL FAVA: ATICO DUPLEX. 160 m2, Com. Sal. 3 Dorm. - 2 Banos - Pk. 2 Coch - Terraza - Calef Precio: 33.500.000 ptas

Coc. Ase.

•C/ VILLA: ATICO. -75 m2 - CoraSal. _ . „ . Pk. 1 Cocn. - Trast. Ase. A Parabol. - Terraza. Bàhos

Precio: 45.000.000

Coc. - 2 Dorm. - 2

•RIUS I TAULET: NUEVI TAUI Sal. - Coc.- 3 Dorm. - 2 Banoí Calef. Ase. Precio: 33.600.000

'O A ESTRENAR 90 M2. - Com-Banos. - Pk.. 2 Coches. Terazas - TEL. 93.674 24 69

F I I M C A S S A N T C U G A T VENTAS • JUNJO ESTACIÓN, _ , Piso àtiço duplex de 100 m2. En planta baia consta de salon-comedor. ' " hab. doble y un bano. l ~ de un salón-estar o èsti reformado). Terraza Cal "pcipnaT,

jaia una

Vffi

Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero.

6740097

Ull . 5 m2·VP5rtcio:t#&i?l

• ZONA BORRELL „ J „ ,_ „ . . Piso nuevo ge 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salon-comedor, cocina americana, 1

w$v± •PASSEIG TORREBLANCA Consta de 4 habitaciones, salon-comedor, cocina reformada, 2 Banos completos reformados,

93 674 08 97

•PARCELA EN CAN CORTÉS Tiene una superf íc ie de 1.24Í

Wh*97 • COLL FAVA Piso nuevo a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 banos completos. Calefaccion. Plazade parking.çon

" í* Jardin comunitano. precio: 24 Mill. m%r8dér • ZONA GOLF Tor re ,adosada de 4 hab i tac iones , sa lón-Qomedor

1 a.— —fludjo, 2 banos y un con chimenea, cocina-office, i 3seo, Garage paca OQS c ~

arom pnvaoo. p rec i o : ' ga, ten-aza, etc.

•ESTACIÓN

•AVDA.PLA DEL Torre adosada L rjobles (gos de el

TA TERESA nsta de 4 hab.

mas otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos completos.

Local de 100 m2 uties, dividido en 5 despachos mas T.aseo. Aire acondicionado. Precio:12^ Mil o en alquiler 75.000 pts/mes.

ALQUILERES

JUNTO STACIÓN. Piso en alquiler situadp en c/ e 1,20 ,m2,. * "--1- * E - t - -

IUNTO ESTACIÓN Locaj en alquiler,... . 132 m2 utiles. Precio: 150.000 0itas/mes

ciò de'altà. IM| comunidad induïda.

banps Pn

de

• Plaza 4 Canto/is. habitaciones, bano, ptas/mes

en c/Gerona

Piso amueblado de dos cocina y terrazita. 50.000

U E S G I R O N E L L A • TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL

lounitorios, amplio comedor-salpn, cocinar'

• ZONA GOLF

4,dorrnitoriqs, cqmedor-salón ïff ice, lavadero, 2 bano Qffíce, lavadero, 2 banos compIetosT„< ZonaxqmujTitaria con piscina. 29.000

• ZONA RESIDENCIAL

on parguel, cocina-jl^ferraza.

• C. VALLÈS. ATICO

4 d.ormitorios, amplio comedor-salón, çpcina-Qffice, 2 banos çompjetos, terraza 40 m2. SÒLTODO EL D A. 21.000.000 Ptas.

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR.

gAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 dormitorios, çomedor-salón 40 m2, cocina-office,

^_._ ^ : 1..._ -ilefacciòn, — ' -1S3C2°o}

iDjetós, calefaccion, pàrking.

3 dormitorn lavadero. empotrados

~tsc ~"

, or-salón 30 m2. cocina. banos, xornplefos, armarios

'tas.

rtóSí!

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armarios, comedor-

ïTqrf, .cocina-office,. 2 fjanos compte

• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO

4 dormitorios, comedor-salón, ncpçina completo, caTefaccion, balcón. BÜEN ES

• COLL FAVA. NUEVO

3 dormitorios, comedor-salón, çocina-Qffice,

fe^&Mp9üffifco^^ 24.000.000 Ptas. 93 674 72 54

Ò R G A N

PISOS EN VENTA

•Z.Parc Pollancreda. Àtico, Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos, ascensor, sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y solea-da de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.950 Mill 936743208

•Z. Parc Pollancreda. Apto. IMPECABLE. Sup. útil 60 m2, 1 dor.do., 1 bano, calef., coc. americana, zona tranquila.Precio: 16 Mill 93 674 32 08

•Z. Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascen­sor, panoràmico y alto. Precio: 23.700 Mill 93 6 7 4 3 2 0 8

•Z. Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascen­sor, panoràmico y alto. Precio: 23. 700 Mill 93 674 32 08

•Z. Mcdo. Nvo. Planta baja con jardin priv. De 85 m2, Sup. 95 m2, dor., 2 baíïos, calef., ascensor, 1 pk., Prac.nvo a estrenar. IMPE­CABLE. •Z. Pseo. Torreblanca. Dúplex. Sup. 125 m2, 3 dor., 2 banos, buhardilla, 1 pk., sal-com 25 m2. Precio: 27 Mill

TORRES EN VENTA •St. Quirze Jardi. Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, jard. priv., 30 rr>2 de trza-porche, i pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08 .

• Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardin 25 m2. - 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, amplio

pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas ( 1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 Mill 93 674 3208

• Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardin de 52 m2, 4 dor., 4 baftos, 1 aseo, calefac­cion, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubica-ción. Precio;: 63 Mill 93 674 32 08^

• Z. Can Ganxet. Ados. Sup. 210 m2, jardin 50 m2, 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 Mill 93 674 32 08

O F E R T E S 1 D E M A N D E S • LICENCIADA EN INGENIER1A ELECTRÒNICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a to -dos los niveles. Mucha experiència. Gisela Espinosa -.935906251 / 919722021

• PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

ES BUSCA TECLISTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK. Carles 93 674 63 17

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA. Genis. 93 674 91 92

*^ILJ?K&Ï '.i^KaEi^rjr-^^i^^ SOPA DE PESCADORS

M. Àngels Quadras Ingredients:

-escòrpora 300 gr. - rap 300 gr. - gambes 300 gr. -arròs 250 gr. - oli 2 dl. - 2 cebes, 6 tomàquets madurs, fonoll sec, all, julivert, sal i avellanes torrades.

Elaboració: Netegem bé el peix, i si pot ser amb aigua de mar, millor. El tallem a daus grossos mirant de no agafar ni les espines ni la pell. Guardem també la substància cremosa de dins els caps de les gambes. Tallem el tomàquet i la ceba a trossos. Ho posem amb oli dins d'una cassola.Se sofregeix i després hi afegim les espines del peix i algun cap, si en tenim. Afegim ell fonoll i aproximadament 3 litres d'aigua. Ho deixem bullir uns vint minuts. Un cop acabat, ho colem. Piquem el julivert en un morter, també l'all, les avellanes i la substància del cap de les gambes. Ho barregem tot amb una mica de suc de l'olla i després ho afegim a dins. Salem-ho, i ja ho podem servir. Consell: La sopa de peix és més bona amb torrades a daus.

mGanarabel Catakjnya

Departament deTrebeM Servei Català de Col·locació SOCIAL :

Ert aquest apartat publiquem ofert*» de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat per l'especialització del» seui requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament espedaL Si està Interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se ò un terminal de ServICaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 221111 o al 902 2210 44. En ces que ja lioui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facultant el seu Na* i la referència de l'oferta. Si no és usuari oel Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons B02 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei

E/s demandants perdonar-se d'alta al Servei «s poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

SERRALLER/A Edat. de 20 «45 anys. 4 anys d'experiència en ei sector. Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat 2.240.090 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)

Ret: 220543

4 TÈCNICS/IQUES EN FRED INDUSTRIAL Edat de 22 a 50 anys. Instal·lació i manteniment sistemes refrigeració/csjefació. 4 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat 2500.000 Municipi l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)

Ret: 217770 DELINEANT INDUSTRIAL per a empresa de maquinària

Edat de30a45 anys. FP2 i 3 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi Sou brut anual aproximat: 3.500.000 Municipi: Parets del Vallès (Vallès Oriental).

Ref: 220472 CAP TECNK DE rtANTAOTALLER

Formació: enginyeria, FP2o mestratge industrial 3 anys d'experiència en ei sector. Coneixements d* motlles. Experiència en treballs amb suport informàtic de plaiuficacióigestió. Carnet Bll vehicle propi. Sou brut anual aproximat 6.000.000 Municipi; Barberà del Vallès (Vallès Occidental).

MUNTADOR/A INSTAL·LADOR/A DE MAQUINARIA

Edat: de 19 a 24 anys. Formació: FP1. Residència al municipi Sou brut anual aproximat: 2500.000 Municipi: Parets del Vattès (Vallès Oriental).

Ref: 2205» TÈCNIC/A EN MANTENIMENT INDUSTRIAL Edat: de 22 a 45 anys. Formació; FP1 o FP2 (electricitat industrial), Experiència en electricitat. Contracte d'obra o servei. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Dosrius (Maresme).

Ref: 202477 UMHsfÀ

pera empresa de serveis i reparacions Edat: 20 «40 anys. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Girona.

Refc 196746

Ï3KIH5T5 per a empresa d'instal·lacions

Edat: de 30a 50 anys. Formació: EGB o ESO. 4 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi Residència almurúdpi. Sou brut anual aproximar: ZOOO.000 Munkir/i: Terrassa fValièsOxidtatal).

Empresa de fabricació de material elèctric cerca DELINEANT PROJECTISTA

Edat de 20 a 50 anys. Formació: FP2. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al municipi Sou brut anual aproximat'2.500.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental).

li»*»»», MUNTADOR/AmSTAL·LADOR/A

DE MAQUINARIA per al sector de rhoteieria

Edat de 28 a 50 anys. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 213815 OPERARVAR1A DE MANTENIMENT

de centre esportiu Edat de 25 a 30 anys. Formació: EGB o ESO. Carnet Bl. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Munic^ Terrassa (Vallès Ocddental).

Rei: 220517 TtCr^ArÍÉCrt(^dÀWMANTE^MENT

de nutquinària industrial Edat de 19 a 45 anys! FP2 i experiència en el sector alimentari, valorable. Coneixements d'ànsies Carnet Bl Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat 2.193X100 Municipi: Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès).

PALETA Edat de 26 a 50 anys. Ofidaldela. 5 anys d'experiència en el sector, en en façanes I revestiments. Sou brut anual aproximat Z800.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 219931 Edat: de 25 a 50 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Oficial de la. 5 anys d'experiència en el sector. Residència ala comarca. Sou brut anual aproximat 2500.000 Municipi Barcelona.

Ref: 220162 _ ARQUITECTE/A TÈCNIC/A Edat de 23 a 30 anys. Fonnació: diplomatura en arquitectura tècnica. Carnet Bl. Formació a càrrec de l'empresa. Promoció interna. Sou brut anual aproximat 2000.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 219545

ENGINYER/ATÈCNiC/AINDUSTRIAL MECÀNIC/A Edat: de 20 a 35 anys. Formació', diplomatura universitària. Carnet Bl i vehicle propi. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2500X100 Municipi Sant Vicenç de Castellet (Bages).

Ref: 217675

per a assessoria de Granollers (Vallès Oriental) Edat de 25 a 30 anys. Fra i 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi Sou brut anual aproximat 2.200.000

RffiMMBL· Empresa d'acabats tèxtils de Terrassa (Vallès Occidental) cerca

PROGRAMADOR D'APLICACIONS Edat de 25 a 55 anys. FPli 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi Sou brut anual aproximat 2X100,000

R**a :

UoSffTA m per a empresa de pedra

aSSat

anys er ex. Sou brut anual aproximat Z660.000

Edat de 24 a 55 anys. certJtoU'esradis primaris.

a exper jssicia en al sector. Fonnació: 2

MurridprSantVVxrKdeCasteQet (Bages).

DEIThroENT/ADBCOMERÇPOLlVA Edat de 22 a 40 anys. Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat 2200,000 Municipi: Barcdona.

ssumià

Ï^ANXISTAITÀUTOMOBILS Edat de 30 a 35 anys. Formació: FPL 4 anys d'experiència en el sector. Residència a la comarca, Sou brut anual aproximat 2500.000 Municipi: Mataró (Maresme).

RtfiSaWM HNTOR/ADE PLANXA D'AUTOMÒBILS

pera empresa de venda i reparació de cotxes Edat: de 20 a 35 anys 1 any d'experiència en el sector. Jornada completa. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Ripoll (Ripollès).

JDSGL20HBSL· FINTOR/ALYAUTOMÒRILS

Edat de30a35anys. Formació: FPL 4 anys d'experiència en el sector. Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat: 2300X100 Munkrpi: Mataró (Maresme).

MtSSWtt AJUDANT/A DE MECÀNIC/A DE MOTORS

Edat de 18 a 25 anys. Formació: estudis primaris. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl, valorable. Residència ala comarca. Contracte indefinit. Son brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi Vilanova i la Geltrú r

MECÀNIC/A DE MOTORS Edat de 45 a 60 anys-Experiència en el sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat 2.100.000 Murücipt Granollers (Vallès Oriental).

Ref: 220159

PLANXISTA D'AUTOMÒBILS Edat: de 45 a 60 anys. 10 anys d'experiència en el sector. Contracte indefinit (previ període de prova). Sou brut anual aproximat 2.100X100 Municipi: Granollers (Vallès Oriental).

Ref: 220146

MECÀNIC/A DE MOTORS DIESEL per a empresa de construcció

Edat: de 30a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 5 anys d'experiència en el sector. Residència al municipi Sou brut anual aproximat 2300.000 Municipi: Sant Celoni (VaUèsOriental).

Ref: 220020

RÉBOSTER/A de forn de pa

Edat: de 20a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Murocipi Terrassa (VallèsOccidental)

Xef: 220486

CAMBRER/A Edat de 25 a 45 anys. Formació-, certificat d'estudis primaris. 2 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)

Ref: 220703

5 VENEDORS/ES per a empresa de telefonia

Edat de 22a30anys. Formació: BUPo COU. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 MunicipiSabadel) (VallèsOccidental).

Ref: 22052» UfcUSUA l/AUft UE V tíN U t »

per a empresa del sector de la pastisseria Edat de 25 a 45 anys. Formació: BUP o COU. 3 anys d'experiència en vendes. Carnet Bl i vehicle propi Disponibilitat a viatjar el 20% del temps. Sou brut anual aproximat: 2300.000 Municipi: Barcelona.

.. Ref: 220766

41hfSTAL·LADOtlS/ESDEPORTESI FINESTRES Formació: FP1. 1 any d'experiència en ei sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat 4300.000 Munidpi:HV<^reB (Baix Penedès).

MéclUHERÜ pera empresa «TocLioc i espectacle de Barcelona Edat de i» a 25 anys Formació: graduat escolar, BUP, COU o FP. Feina en torns rotatius i capa de setmana. Contracte taie&utsupetatun curs de forinaoó cx^pador«uoe300haprox.ac*rrecderempresa. Sou brut anual aproximab 2.000.000

Ref: 153743

CONDUCTOR/A DE MERCADERIES FV>rrnació: certificat d'estudis Primaris. Carnet Bl. Residència ala comarca. Sou brut anual aproximat 1.080.000 MurUkàpi:ElVerareu (Baix Penedès).

XOFER/A d'empresa de transports

Edat: de 20«40 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Cl. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat 2.400.000 Mur^ipt Terrassa {VallèsOccidental)

INSTAL·I^DOR/ABLFCTRIC/A INDUSTRIAL pera curs de formació ocupactonal

Edat: major de 27 anys. Formació: FP2 o BUP. 5 anys d'experiència en el sector. tornada parcial (matf). Sou brut anual aproximat 2244.000 Munkipi Salt(Gironès).

Rj&a&B 2SUPERVISORS/ES

_r un curs de formació ocupactonal 40 anys. pjUsMhiraentoteleriao turisme.

'ten formació.

__o servei t anual aproximat: 2.000.000

Municipi Barcelona.

FLEQUER/A poruebalaraAndorraU Vela (Principatd'Andorra] Edat de 25 a45 anys. Experiència en Ikx similar. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat. 2.000.000

Mum 200 LLICENClATS/ADES EN ECONOMIA

O DRETO DIPLOMATS/ADES EN OENCIES EMPRESARIALS

pera entitat financera Edat: màxima de 28 anys. Es valoraran coneixements d'idiomes. Contracte en practiques a temps parcial (4'5h) d< diilunsadivendres, pc«siMlitat de contracte indefinit. Ajut en concepte de vtvenda, en cas de mobilitat geogràfica, de SO.OOOpta Sou brut anual aproximat 2400.000 Munkipisdlwrainbit de Catalunya.

Ref: 221282

S·M Servei d'Ocupació Municipal

[ W ] A J M H I M M I H da IQpiSasit Cugat <M VaJU»

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el

descrit en alguna de les ofertes del

C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns.

Et podem presentar com a candidat/ta

Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d'Ocupació Municipal)

Rambla Can Mora, 11, 3r

08190 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

ELS'íCAIVroNS Divendres, 19defebrerde 1999 Esports 35

2 a Divis ió femení 1230 PB Sant €ugat-San Lossru» (D5«.)

Benjamí preferent 10.30 SaittCag^Foneetas (Dis.) 10.00 PB ifent€»igíK-MoaM<Dis.)

2 a Divisió benjamí 12.00 Àgota·Saw Cugat <P*$-) 1 2 3 0 Molíet-PB Satrt Cugat (Dis.)

Divisió d'Honor fam. 11.00 Júnjor-SaK&Beje (Diu.)

2 a Camp. Cat. júnior-CD TWassa K&ara 193^*88» 1917

3 a Campi Cat. Olímpía-j8«ior1$17

l a Camp Cal. femení júnior-Atlèttc Tismm

Jtivenil femení júoíw-CD Terrassa

Infantil masculí FC 8axeelona-Jw»<St

Infantil femení Atlètic 'Icrmsa-Júnier

Aleví masculí júmm-CD Terrassa Egara 1935-júhior JííniOï-Polo 1897

Fmmm Primera Catalana 12.00 Sant Cugat-ífipíterflDia.)

Segona Regional 12.00 La Faiga-Caldtes MontfcüïíDtu.)

Tercera Regional 1 0 J » La Farga-PS £ant€ugat (Dia.)

S e g o n a Div i s ió "B" 17.00 iytas|an«P·P«lucpjeria Areos (Dis.)

Juvenil 2 a Divisió 11,30 W. Sant Cagat -MoUecíDJu.)

:([Jiu.)

Prei»enjamí *A" PH Sant Cugat (Descansa)

Prebenjamí "B" 1L00 PH Sant fcu^Qdida (Dis.)

Cadet 2a Divisió 1038 W.SíntCi^t-aOompaftij' (Diu.)

Veterans l a i S CotfWliíHSarw Cugat (Dà.)

l a Divis ió juvenil 16 M Qdena-Saot Cugat <D«s.)

2 a Divis ió juvenil l£00BafiM»n«>r(Diu.) 18.00 Sant Cugat-San Lonsnze {Dís.) IOJOO l'B Sant CugaMSan Crist^Mtt (Dui)

3 a Divisió juvenil 11-30 Can Trias-C£FSantCi»gat(Dtu.)

1a Divis ió c a d e t 12.00 Sant Cugat-Sat> Juiün (Diu.) 11.00 Jt'inior-R6mub 'líondboni (Diu.) 09.00CKF StCiigat,SanU«3«tJ<Diu.>

2 a Divisió c a d e t 10.30 jàbac-Sant Cugat CDi«.} 16.00 CEP StCugat-Viladecavatls (Diu.) 09JO La P!anada-PB SantCug2t(Dui.)

l a Divisió infantil 16.00 PB Sant Ciigat*Teffas$* (Dís.) 09.00 Sant Cujçtt-E.CerdanyoÍa (Dis.) Í0.00 Can Oriacïi-JuntwíDísJ

2 a Divis ió infantil 10.00 Míra-sol-Adesa-San Juliín <Dts.) 0930 Corowía Creu-PB St Cugat (Dis.) 10.00 Lepanto-Sant Cugat (Dis.)

l a Divisió aleví 12.00 'ftt rassa-Síant Cttgat (Dts.) 11.15 PB SantC«g»t«PB RUwEnç(Dty) 1130 CerdanycsIa-Mira-sol-Afl esa ( D k )

2 a Divis ió aleví 17.15 Barbetà-PBSamCagat (Dis.) 12.00 ]iinínr-Badía(Di$.) 10,00 Sant Cugat-San LasreiwatDiti) 13.45 CEF Sant Cugai-SafeadteM (Dis.)

fe.) l2J»SasuCujïat-SaiKa Petpèaa (Dis.)

3 a Divisió Camp» Cal*

1a i 1230 PB Saní Cugat-Pajaril (Dis.)

12.00 R<w»ulo-Sant Cagat (Dis.)

BÀSQUET

S e g o n a Catalana 19.00 UE Sant Cu&at-MatagaU (Dís.)

S e g o n a Cat. f em. 12.00 L'Ü Sant í lugat-L'Hospitaiet (Diu.)

Tercera Cat. "B" 20.00 Bàsquet StCnj^àpeUadesüiís.)

S u b 2 0 1730 URStCu^t-IJuísòsGràeiaíDís.)

Júnior 16,00 UB Sant CugafriPSI (Dk) .

Júnior femení 1030UE SantCugst-Viladctansírau.)

Cadet 10.30 R Pteg*rasns-UE St Cugat (Dis.)

Cadet femení 17,00 La Mercé-UE Sant Cugat (Dis.) 0 9 3 0 Rípollet-t/E Sant Cagat (Diu.)

Fttm&i miM

l a Nacional femenina í&OOC^StCttgat·CV Sant Jwdi (Dis.)

Segona Divisió masc . 19J0 GwttwwpCV Sant Cugat (Dís.)

Juvenil fem» C. Cat. 16.00 CVStC«gat-Canip EscufaríDis.)

Cadet fem» C. Cat. 2000 CV SantCugat-Santa Eulàlia (Dis.)

* • ' i i n w i i fnh

l a Nacional 12.4S 1IRSWÍtCttgat-SantQuiní!; (I )iu.)

3 a Catalana 2 0 3 0 U E SaacCogat-Momimrió (Dis.)

Juveni l 2» Catalana Vuatnajot*t?E Sant Cugat

Cadet 1a Catalana 19,00 UE Sant Cugat-Tcrrawa (Dis.)

Cadet 2 a Catalana UE Sant Cagat {Bescmia)

Cadet 2a Cat. femení 17.30 UE StCogat-Juv. Mataró (Dis.)

1a Divisió 2L00 Sant Cugat "B"-BQnasp<*t (Div.) 21i»SatKCagat "A'-CfíSataadeü (Dij.)

2 a Divisió 2130ÇMSahadelk%Cu|at "B" (Dimc.) 21.00 St Cop t "A'-Can Bu<an(Dijtsc.)

3a Divisió 21.00 Malibú-Sant Cagat (Dij.)

HOQmi PMTfflS

S e g o n a Catalana 1L0B PHSC "A"4 .atetà {Diu.}

19.4$ eïíaeSdcfeM'HSC "B* HM)

2 1 3 0 Sant Cugat-^adann (Div.)

Femení 2 1 3 0 SantCagat-Can Mèüch (Div.)

wmms m mum 1830 FaUSugell-PH Sant Cugat (Dk.)

Juvenil 1S30Ï Í1 «fem c:Ugat-Lai<!ta<Dè.)

Fase ascens l a Cat, Sant Antít«n-UE SafttCü^at

S e g o n a Div i s ió "A" Divis ió d'Honor Ï1.4S Í^Èmpyc Ror€Sta-fenira»aÇDíu.) 13.00 jút>«f.Ssn Patóo Vaïdcte (Diu.)

14.00 Ptft«i«í:»«at-l^krt4<DÉt)

Ala^rf*A,,

13.00 Ï^SantCuga^Sas); Josep (Di*)

Aleví **B" 1&0O Cwè«a-PH Sant Cngat (&s.)

Otesa-ÜBS»» Cugat

Copa l a Cat. A^upactóCoogrés.·UE Sam Cagat

11^10 DE Sant Cugat-Cataf (Diu.)

12.00 mSm Cugat-LaictíKDíM

W ^& ™ Vs& W # *

Primera Catalana Ptat-Sant ÍJufiat - 2-1

2a Divisió aleví Sant Cugat-Olímptc Can,Patjó.....lt-0

Benjamí preferent Rípolíct-Samí igat „ , ^.í-3

Bàsmer Segona Catalana Castclldcfcls-i:K Sant Cugat 83-63

Segona Cat. fem. Sant Niiolau-UB Sant Cugat 44-4Í

Línia HogaM 'K St Cugat. 60-73

Tercera Cat. "B™ Caïteilet-Birciíuet Sant Cugat«,..52-54

S u b 2 0 Stngiicflin-UE S;mtCufiac. „. .83-82

Júnior Cfettnacerttitianyoía-DE StCu^at„.8í-75

Fvmm SMIM 1a Nacional A Èpic CasinoW,í>aatCugat,.;...«,.,„,..5-0' OlínipycKlofcsca-KlèctricaCiem.....^^

Primera Divisió Che*s-Jesus Maria,. ...4-1

Segona Divisió "A" ,^heSa-C4ímpycFtoassta «„..„..3-2

PHmera Divisió fem. \%iwva.Masjaner..„....„,...„ 1-t

Segona Div. "B" fem. MCSantCugat-Ofc. ..,..„ íí-0 \ia.sjanLr-Vgajgo^)ioü-.„ tO-0

Juvenil 2a Divisió Olímpyc-VV.Santt'ugat. „.,.2-2

Cadet 1a Divisió

Maxon-ülífnpvc Fltxesia í>-3

Cadet 2a Divisió Maristes-W.SantCu^t „ l-5

Infantil Oíimpye-Víiaasar Mar....„ IA Indústrias-W. Sant Cugat....„ 5-2

Aleví rPlerersta ......3-2

W01MB&1

1a Nacional femenina W.Baroeloaa-Cft'SantCuuat. 3-1

Segona Divisió masc. C\'SantCugat-Tànx;}ía 3-0

JuvenS fem. C. Cat. W.Banceion*-t^VSant(:ttR.ir. $S

Cadet fam. C. Cat. W.Barqelona-CVSamCugat V0

l a Nacional Sant í^evíf-l *K Sant (itgsï. „30-33

3a Catalana f K SantÇ^gat-Par.idnT J5-1 i

Juvenil 2 a Catalana CorwflWJC Sant íUigat.... ZS-Zi

Cadet l a Catalana C:anovf«ües*Ul·: Sant Cugat ....10-27

Cadet 2 a Catalana Matbtcs Rubí-UE Sant Cugat. ..50-13

Divisió d'Honor jtiníof-OiihKgaía.. „ 0-6

Divisió d'Honor fem. Atlètic Teffassa-JúnioL Jü-\

Júniof-ftC Pdo. „ .0-2

Infantil masculí Júflior-Polo Í897 HA

S e g o n a Catalana PH Sant Cagat "B"-Ribes. « 9-4

3a Divisió Camp. Cat. Sant Qtgat-Jtí»iof<;EtEG..~ 3-%

ESgtfAiM

Veterans Estjuaix $a»t Ctígat-Stadítím......_....^-1

Fèmines Martíttta-Bstjuaíx Sant Cagat „.J0K3

36 US/CANTONS Dwendns,12defebrtrí999

F u t b o l

Schònhòfer: "El Sant Cugat és, sens dubte, l'equip revelació" Els vermell-i-negre guanyen al tercer i són a quatre punts de l'ascens

El Sant Cugat Esport ha tornat a recu­perar la sisena posició a Primera Cata­lana en imposar-se al camp municipal d'Esports a l'Igualada, tercer a la clas-

Al.KX LÓPEZ • Sant Cuoat-

La victòria per 2 gols a U del Sant Cugat Ksport diumenge al camp municipal d'Ksports davant l'ac­tual tercer classificat, l'Igualada, ha tornat a proporcionar la sisena placa als vermell-i-negre, la mi­llor posició que han aconseguit aquesta temporada. Marc Llonch a la primera meitat i 1 Jueh a la se­gona van signar la \ ictòria del seu equip, El tercer triomf consecutiu al campionat ha facilitat que l'e­quip santeugatenc sigui a només quatre punts de l'ascens directe a Tercera 1 )i\ isió. HI tècnic Hans Schónhofer ha explicat que aquest fet "ha de servir per motivar-nos. Al final de la lliga hem d'acabar al més amunt possible". L'entre­nador del primer equip ha espe­cificat també que el Sant Cugat és ara per ara "l'equip revelació de la temporada", i que es troba "en el millor moment de la tem­porada". Malgrat que Schònhò­fer ha explicat que "a partir d'ara es creen noves expectatives i hem de ser més ambiciosos", també ha deixat clar que "seria prematur parlar en aquests moments de pu­jar de categoria. No hem de crear un clima d'eufòria i hem de con­tinuar treballant amb humilitat".

sificació, per 2 gols a 0. L'entrenador vermell-i-negre, Hans Schònhòfer, ha destacat el bon moment que travessa el seu equip i explica que, amb humili­

tat, poden continuar ocupant la part alta de la taula. Diumenge al matf, el primer equip visita el Prat amb el títol de millor equip visitant de la temporada.

Petanca

El Sait Cugat bport és i

El q u e sí q u e té molt clar Schónhofer és que "en aquesta segona volta, a casa sumarem molts més punts que a la prime­ra però també estic convençut que a fora n'aconseguirem menys".

Diumenge al matí, el Sant Cugat Esport visita el Prat, novè amb 35 punts, amb les baixes de Jansà,

Christian i Chus. Ho farà, una ve­gada més, amb el títol de millor equip visitant.

Ruiz, al Can Parel lada

El davanter del Sant Cugat, Car-los Ruiz, ha estat cedit al Can Pa­rellada de Terrassa, equip que mi­

ler 2 gols a B. FOTO: OSCAR BHUTO

lita a Primera Regional, fins a final de temporada. També ha fet pú­blic que el Sant Cugat ja ha fet la sol·licitud a l'Ajuntament de Rubí per poder jugar al seu camp da­vant el Valls i el Manresa. Aquest fet ve provocat per la instal·lació al municipal de la mostra Sant Cu­gat Actiu a l'abril.

H o q u e i h e r b a

El Júnior femení és a un pas de sorprendre el

líder, la Reial Societat

A.L.

L'equip femení del Júnior va retornar a la competició de la Di­visió d'Honor femenina després de dos mesos d'inactivitat amb una derrota a les seves instal·la­cions amb l'actual líder en soli­tari, la Real Sociedad, per un ajustat 1 gol a 2. El conjunt que dirigeix Núria Olivé va avançar-se amb un gol de Luci López, però a la represa l 'equip adver­sari va anotar dos gols que li va donar finalment la victòria. Oriol Bagunyà, segon entrenador, ha destacat "la concentració de l'e­quip durant els setanta minuts de partit", i ha explicat que "el resultat més just hauria estat un empat" . Cal assenyalar que el

Júnior femení ha estat l 'únic equip que fins al moment ha guanyat el líder, que tampoc ha cedit cap empat. Després de la disputa de la primera jornada de la segona volta, cl conjunt blau-i-negre manté, tot i la desfeta, la quarta posició a la taula amb 11 pun t s i un balanç de cinc victòries, un empat i quatre der­rotes. Per darrere a la classifica­ció, el persegueixen amb els ma­te ixos p u n t s dos e q u i p s : el Sardinero i la Universitat de Se­villa. Oriol Bagunyà ha explicat que l'objectiu amb vista a la se­gona volta de la lliga és el de "mantenir o superar la quarta po­sició actual". Dissabte a la tarda, les noies de Núria Olivé visiten el terreny de joc del penúltim classificat, l'Atlètic de Terrassa.

;;;:Siï:;:5;i;:;:;í:S:;:;::

l'eeu i fciacn va r e i r e n t o la cowiet idé amb MM denota amb al Mec FOTO: OSCAR IBIITO

Derro ta dels nois

El Júnior masculí va caure al camp del RC Polo per 4 gols a 1 i continua ocupant la penúlti­ma posició a la taula a m b 5 punts, en zona de promoció de descens. Aquesta jornada rep l'actual líder en solitari, el Club

Egara, que ha guanyat els deu partits que ha disputat. Una der­rota amb el conjunt terrassenc podria possibilitar que els d'An­drés Barrientos tornessin a ocu­par zona de descens directe a Primera Divisió. Per a aquest enfrontament, el tècnic podria recuperar alguns jugadors.

El Sant Cu­gat assoleix l'ascens a Segona

A.L. - Sant Cugat -

L'equip "A" del Club Petan­ca Sant Cugat va assolir el pas­sat cap de setmana l'ascens a la Segona Divisió de la lliga pro­vincial de Barcelona de petan­ca, després de superar el Bar­berà en la promoció d'ascens. A l'anada, el Barberà va impo­sar-se per 10 a 6, però a la tor­nada el conjunt santeugatenc va apallissar cl seu adversari per un c o n t u n d e n t 11 a 0. Aques ta e l iminatòr ia va en­frontar el Barberà, com a últim del seu grup de Segona Divi­sió, i el CP Sant Cugat, com a segon classificat del grup se­gon de Tercera Divisió. Aquest és, sens dubte, un ascens histò­ric, ja que tan sols el Club Pe­tanca Sant Francesc havia mi­litat a n t e r i o r m e n t a Segona Divisió. El CP Sant Cugat dis­putarà a partir del 21 de març la fase prèvia al C a m p i o n a t d 'Espanya.

Jocs Escolars

Deu atletes locals, al català

/ Sant Casat -

Un total de deu at letes sant-cugatencs s'han classificat per d isputar el proper 21 de fe­brer el Campiona t de Cata­lunya a Castelló d 'Empúr ies . D i u m e n g e es va ce lebra r a Sabadel l la Final Territorial de cross de la província de Barcelona i van assolir el pas­si per prendre part al català els següents atletes: categoria b e n j a m í : L l u í s Sols ( P i n s Vallès), 15è; aleví femení any 87: Àngela Fio (CM Sant Cu­gat), 2a; aleví masculí any 87: Pol Sòria (CM Sant Cuga t ) , 4 t ; a l e v í m a s c u l í a n y 87 : Eduard Noneu (CM Sant Cu­gat) , 38è; aleví mascul í any 87: Ignasi Sols (Pins Vallès), 56è; a leví mascul í 88: G u i ­llem Serrano (CM Sant Cu­gat), 55è; infantil masculí any 85; Eduard F e r n à n d e z (CM Sant C u g a t ) , 43è ; c a d e t fe­mení : E s t h e r Cànovas (CM Sant Cugat) , 14è; cadet mas­cu l í : B e r n a t N a v a r r o ( C M Sant Cugat) , 19è; i Oriol Cas-calló (CM Sant Cugat) , 24è. /À. L.

EIS 4 CANTONS

Espectacles

Divendres, 19 de febrer de 1999 37

Novetats

La Casa de Cultura inaugura demà un Cicle de música popular i tradicional Els Azucarillo Kings actuen aquesta nit dins el cicle de Pop Rock

La programació de la Casa de Cultura per a aquest se­mestre manté la Nit dels Cantautors, amb Paul Fuster i Jau­me Sisa, els concerts de Pop Rock, que també seran a La Unió, els espectacles infantils de butxaca i una progra­mació especial per al Dia de la Dona Treballadora, a més d'exposicions com la del Fons d'Art Municipal.

RITH CASALS

Tres concerts obriran el foc d'a­quest nou certamen de música popular i tradicional. Demà dis­sabte Es cantava i es canta, de Qui-co el Celio, el Noi i el mut de Fer­reries l'estrenaran, amb el seu fer original que els amants del Tra-dicionàrius ja coneixeran. El dis­sabte 20 de març serà el torn de Vox Populi, de Rafael Sala i Jorge Serraute, ànima de la formació. L'últim concert serà d'El pont d'Arcalís amb Balls i cançons del Pirineu el dia 17 d'abril. L'entrada dels concerts costa 500 pessetes, amb consumició inclosa. Seguint amb música, el cicle La

nit dels cantautors acostarà al pú­blic santcugatenc a Paul Fuster, el dia 13 de març, i a Jaume Sisa el dissabte dia 15 de maig.

Pop Rock a La Unió

Els Concerts de Pop Rock aposten aquest semestre per noves tendències musicals i un nou es­cenari, el de La Unió Santcuga-tenca. "A causa de l'èxit que te­nen molts concerts, l'espai de la Casa de Cultura és insuficient i ens limita el tipus de grup que podem portar", argumentava la tinent d'alcalde de serveis perso­nals, Àngels Ponsa. Els concerts a La Unió tindran un preu de 400 pessetes amb consumició inclosa. Aquesta nit, els Azucarillo Kings actuen a I ,a Unió a dos quarts d'on­ze, amb teloners sorpresa.

El 19 de març tocaran els Beef, guitarres innovadores i experi­mentals a la Casa de Cultura. Il·lu­sions seran els teloners. De nou a La Unió les dones de B-Violet mostraran el seu punk el diven­dres 16 d'abril i els santcugatencs Norwich els escalfaran el públic. Per acabar, el 14 de maig arribarà a la Casa de Cultura el techno d'A-lex Martín amb els Funk Empi-re com a teloners.

Més activitats

També demà comença el nou programa semestral per als més petits amb El carnaval dels ani­mals a càrrec de la Jove Orquestra de Cambra Hummel de Presov. Seguiran les titelles d'Avexutxu el 20 de març, en Pereielllop de Per

Et cicle de música popular i tradicional ka estat demanda pel púbilc. FOTO:X. L.

Poc Titelles el 17 d'abril i la Fes­ta Final amb Samfaina de Colors el 15 de maig. El dia de Sant Jordi s'inaugurarà

l'exposició del Fons d'Art Muni­cipal, que des de l'any 1991 no s'havia mostrat als santcugatencs.

La mostra comprèn unes 300 obres de més de cent artistes. També exposaran Alejandro Hàs-ler i Liana Colàs, i Carles Vergés amb dibuixos i pintures d'Instru­ments de so en el temps, a més d'al­tres propostes interessants.

Capítol especial per al Dia de la Dona

Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, que se ce­lebra el 8 de març, la Casa de Cultura ha preparat una pro­gramació especial.

Dins el cicle Nit de cantau­tors, el 5 de març actuaran Lucky Guri i Laura Simó. El mateix dia 8 s'inaugurarà l'ex­posició del premi de pintura Donart 98, amb el títol Elbo-degó clàssic i contemporani, or­ganitzada col·lectivament amb les Dones de Catalunya As­sociació Independent. "Re­cull les finalistes del premi

Donart, que es fa cada dos anys, adreçat a dones artistes, i que enguany compta amb l'o­bra de dues artistes santcuga-tenques: Mercè Diogène i Ma-rina Caicedo", explicava Àngels Ponsa. Uns dies des­prés, el dimecres 17 de març, hi haurà una taula rodona mo­derada per Montserrat Martí i Aixelà, titulada El moment ac­tual de Part i les dones.

"El cap de setmana que va del 5 al 8 de març no tan sols hi haurà activitats a la Casa de Cultura, sinó que, com l'any

passat, hem intentat vincular en aquesta programació altres grups de dones del munici­pi", afegia Ponsa. En concret, l'Ajuntament de Sant Cugat i el Grup de dones de les Pla­nes han organitzat algunes ac­tivitats en aquell districte. El 6 de març, el Centre Cívic

de les Planes ho celebrarà amb un espectacle teatral. El diumenge dia 7 es faran dues xerrades: El codi de família, a càrrec d'Isabel Ferrer, i El món laboral de la dona pel sindica­lista Francisco Valle.

6E1 Comunicat' de Tetrateatre, més dinàmic a Sant Cugat

R. C. Z.

Tot paint l'èxit del Havel a la capital, els de Tetrateatre preparen ara a tota marxa l'es­trena d '£ / Comunicat al Tea-tre-Auditori del Centre Cul­tural. L'obra s'ha anat ajustant al seu tempo idoni i els actors són més personatges cada dia. "Tu com a directora els mar­ques unes línies, però allò bo­nic és que els actors s'ho fan seu, i cada vegada l'especta­cle és més dels actors", co­mentava la directora del mun­tatge, M. Dolors Vilarasau. ElComunicatha comptat, des

de la seva estrena a Barcelo­na, amb una molt notable pro­moció a la premsa, l'aprovació de la crítica i el riure del pú­blic. Vilarasau es mostra molt alerta de la presentació a Sant Cugat. "Aquí hi ha més com­promís, actuar a la plaça pròpia sempre crea un neguit espe­cial. I el fet que el Centre Cul­tural l'hagi coproduït té enca­ra una implicació dob le" , confessava Vilarasau a Els 4 Cantons.

David Pujol, Marc Urquizu i Carles Pujol, del Centre Cul­tural, són els responsables de la il·luminació, el so i l'esce­nografia, respectivament. Toni Xuclà és el creador de la mú­sica i Miquel Desclot ha adap­tat les cançons al català. Tot plegat, compta amb la traduc­ció de l'obra, el primer Havel interpretat a Barcelona, de l'experta Monika Zgustovà. Blai Llopis, Joan Berlanga,

Joan Raja, Clara del Ruste i Itziar Fenollar són els actors & El Comunicat, una comèdia musical que ironitza sobre el món del funcionariat i l'ad­ministració pública. Diven­dres, 26 de febrer, al Teatre -Auditori.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

W R I i y Lucas Diesel Systems S.L. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món C t r a . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 0 0 S a n t C u g a t d e l V a l l è s - ( B a r c e l o n a )

Lucas

38 Cultura ELS4C4NTONS Divendres. 19 de febrer 1999

H i s t ò r i a

El Centre d'Estudis

de Valldoreix recorre

la Barcelona romana

R.C.Z. - Valldoreix/Sant Cugat -

Kl Centre d'Kstudis ele Vall­doreix Valldaureix ha organitzat per a demà una visita als carrers de la Barcelona tardoromana, guiada per l'historiador Juanjo Cortes.

L 'ob jec t iu de la sor t ida és aprendre a interpretar la història de la Barcino romana a través de les restes que encara es con­serven en la ciutat actual. "'Una ciutat és història viva. Veiem pe­dres però no sabem llegir-les ni interpretar-les. La història no són només grans monuments" ,

digué Juanjo (Cortés a Eh 4 Can­tons.

Per exemple, durant la visita es recorrerà la xarxa viària del nucli antic de la ciutat, per tal de veure com s'han conservat les vies que ja dissenyaren els romans fa prop de dos mil anys. El fet que no s'obrís la Via Laie­tana fins a principis d'aquest se­gle ha possibilitat el manteni­ment de la distribució romana en gran part de Ciutat Vella. "La plaça de Sant Jaume ha estat el centre polític de Barcelona, i Ca­talunya, des de l'època romana. El Temple d'August ja estava situat rere la catedral, aproxi­madament on ara són l'Ajunta-

Les muralles foren un dels elements importants de transformació de la Barcino tardoromana. FOTO: CEDIDA.

ment i la Generalitat", afirma Cortés, president de Valldaureix i membre de l'Institut d'Estudis Medievals de la UAB.

El Centre d 'Estudis de Vall­doreix també ha organitzat, en

col·laboració amb el Museu de Valldoreix, un Curs d'Història de C a t a l u n y a q u e c o m e n ç a aquest dimarts, dia 23 de febrer. El programa del curs cobrirà des de la prehistòria fins al S.XX,

en deu sess ions , q u e t a m b é il·lustraran l'evolució de l'art i la literatura, per exemple, de la mà dels historiadors del Centre d 'Es tudis . Les sessions seran dimarts i dijous, a les 20.00.

Conferències

La varietat de temes escultòrics caracteritza la consolidació del romànic

La pintura romànica mostra maduresa iconogràfica com a la resta d'Europa

R. C. Z. - Sant Cugat -

L'expert Jordi Camps , con­s e r v a d o r d ' a r t r o m à n i c de l Museu Nacional d'Art de Ca­talunya (MNAC) , va desgra­nar ahir els secrets de l 'arqui­t ec tu ra romànica del S.XII. L'Arxiu Nacional de Catalu­nya (ANC) va acollir La con­solidació del romànic al país, una conferència tècnica i ben il·lustrada sobre els aspectes que indiquen la consolidació d ' a q u e s t es t i l a C a t a l u n y a . "La presència genera l i tzada

de l 'escul tura a l ' interior i a l'exterior, és a dir, la valoració plàstica de l'edifici, marquen la consolidació del romànic a C a t a l u n y a " , e x p l i c à J o r d i Camps .

A q u e s t a s e g o n a fase d e l romànic, després d 'un auster S.XI i amb un porvenir esti­litzat, va significar per a l'art l 'ampliació de temes , tant es­cultòrics com pictòrics, i la re­cuperac ió de la talla regular de ped ra , ja u t i l i t zada amb exigència pels romans. La ta­lla polida dels carreus, la con­solidació de les voltes i la va­r i e t a t d e t e m e s d e c o r a t i u s

contínua vet»»»! per la seva llar

S I S T E M E S D E

S E G U R E T A T JQoCüU-GU

SISTEMES DE SEGURETAT COMTIEUENTS DOMÒXSIK NOIKCIÓ

Av. AHon» S«lo, SO-T»l 9 3 M 9 1 7 W-Sqwt Cwgot d»l Volt*»

(reproduccions bíbliques, bes­tiaris, escenes de lluita o di­v i n i t a t s ) , e v i d e n c i e n ja un romànic ple.

"L'escultura és una activitat t o t a l m e n t r e l ac ionada , q u e forma part dels espais", indicà Camps sobre aquell període. Així, de sp ré s d ' u n s anys de d e s f a s a m e n t a m b la r e s t a d 'Europa , i fins i tot amb la resta de la península, l 'escul­tura es d e s e n v o l u p à p lena­m e n t a l 'arqui tectura catala­na. La p in tu ra , en canvi , ja apareix en les primeres cons­truccions del S.XI, més coin­cident amb l 'entorn.

Camps il·lustrà l 'explicació amb els e x e m p l e s més con­crets de Sant Joan de les Aba­desses , la catedral de la Seu d'Urgell i Besalú, com a con­junts arquitectònics. Taüll fou l'aportació pràctica a la pintu­ra i la portalada de Ripoll la mostra d'es-

Jordi Camps. FOTO: CEDIDA. nestir de Sant Cugat , clar ex­ponent de l'art romànic, però ja més tardà, de les ú l t imes dècades del S.XII. "L'escul­

t u r a d e l

repàs dels trets definitoris " de Varquitectura,

cultura més JT0rdÍ CampS Va fer U1I claustre, significati­va. " F o u u n a e t a p a d i f í c i l pe r l 'eclecticis­m e d ' i n ­f l u è n c i e s i e s t i l s " , as­segurava el ponent .

L'expert del M N A C parlà de passada de l 'exemple del Mo-

m e s v e r ­semblant , a m b m é s

,, , . . . v o l u m i

/ escultura i la pintura amb ia re-romànica del segle XII cuPerac10

° de temes ;;K,.,s;i;;i,,:í!.: d e 1' a n t i -

lïlf' II 11 • :JÍllïlï g u i t a t, j a indica

aquesta posterioritat", assen­yalà.

Taller de dibuix de model a Pou d'Art

R. C. Z..

L'artista Adolf dictarà els nous tallers de dibuix de model que començaran a la galeria Pou d'Art el proper 10 de març. Fins ara el dibuix amb model només es podia practicar o aprendre a l'Escola Municipal d'Art, en ta­llers que duren tot el curs. Amb aquest taller, Pou d'Art ofereix una nova varietat de curs men­sual, que es pot anar reprenent des d'ara i fins a final d'aquest curs tantes vegades com es vul­gui.

" E n un mes, dóna t emps a veure el resultat ràpidament, i potser així engrescarem la gent a continuar", explicava Maria Fabre, directora de la galeria.

El taller serà de tècnica lliure, els alumnes podran utilitzar lla­pis, pintura o tinta, segons més els agradi i depenent del temps que A/lolf els deixi per a cada dibuix. "Hi haurà poses més o menys llargues, i és en funció d'això que ells triaran la tècni­ca", explica l'artista.

Les primeres postures que els a lumnes hauran de dibuixar, seran de la model dempeus. A poc a poc, s'anirà complicant quan la model s'assegui i final­ment s'estiri, de manera gra­d u a l i " d i v e r t i d a " , s e g o n s Adolf. L'artista santeugatenc prepara actualment la seva par­ticipació en el concurs de gra­vat MiniPrint, organitzat per l'Associació Adogi de Barcelo­na, que serà al març i viatjarà després per tot el món.

ELS/CANTON Divendres, 19 defebrer 1999 Cultura 39

C o n c e r t s

L'OSV ofereix

aquesta nit un concert amb guitarra

R I T H CASALS

- Sant Cugat -

L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), sota la batuta de Salvador Brotons, torna aques­ta nit al Teatre-Auditori de Sant Cugat. En aquesta ocasió l'OSV, interpretarà un concert en dues parts acompanyats del guitarrista Alex Garrobé. A la primera, s'escoltaran Els mes­tres cantaires de Nuremberg, de Richard Wagner, amb els mo­viments Preludi en tres actes, dansa dels aprenents i oposi­ció dels mestres cantaires. També a la primera part inter­

pretaran l'allegro con spirito, l'adagio i l'allegro gentile del Concert d'Aranjuez del con­temporani Joaquín Rodrigo. La segona part estarà formada per la reconeguda Simfonia núm.9, op.95 d'Anton Dvorak, la d'El nou món.

"Les tres obres són de gran espectacularitat. Formen part d'un gran repertori simfònic orquestral", argumentava el director de l'OSV, Salvador Brotons. La Simfònica del Vallès és

l'única orquestra estable pri­vada de Catalunya, i per aquest motiu el seu director sempre ha optat per un reper-

L'OSV acaba demà el cicle de concerts tori popular, que atregui el pú­blic i no sigui difícil d'escol­tar. A més, l'activitat concer-tística de l 'orquestra es combina amb la gravació d'un CD anualment. "Fa molta fal­ta al nostre país, gravar obres dels nostres compositors", ex­plicava Brotons.

organitzats amb una marca comercial al Palau El director de l'OSV, i com­

positor, passa el seu temps en­tre el Vallès, l'illa de Mallorca i la ciutat de Vancouver, a l'es­tat nord-americà de Washing-to, d'on és director de diferents orquestres. En la seva faceta de compositor, Brotons va pu­blicar poc abans de Nadal un

de la Música. FOTO:X. LARROSA. CD amb la seva 3a Simfonia i una rapsòdia catalana, inter­pretades per l'OSV. Després d'actuar a Sant Cu­

gat, l'OSV inaugurarà el mes de març les instal·lacions de l'Auditori'de Barcelona, amb La creació, de Haydn i la 4a Simfonia de Mahler.

Dansa

Divendres, Julieta va ser Mar Baudesson. Dissabte, Emmanuelle Broncin. FOTO: XAVl LARROSA.

C r í t i c a d e é m n ç a

Un clàssic sense fissures

DANSÀ: Romeo yJvfem BaSetm Dama ÍMrecci llac i dku Teatre-Auditori, 12

ha -guanyat .«A gestésal con-

Després d'un any de rodatge -fou estrenada el 8 de gener de 1998 a Santander i portada per primera vegada a Sant Cugat el 30 del mateix mes-, toma la co­reografia creada per Nacho Dua­to, amb el suport de l'èxit me­rescut obtingut arreu. La revisió, aquesta vegada, amb

Emmanuelle Broncin com a Ju­lieta i components de la com­panyia, amb l'excepció de Lesley lelford com a Sra. Oa-ptúct,ens permetdirquelaobra (

guatge de Dmmés, com deia

senzill alhora, ple de qualitat i força, aconseguim uaa <ÏHÏGtS simbiosi earreei mt/M/suÉé^ sícisme í la modernitat ggs&uÜy un veritable plaer ofert al pú­blic", suportat per una escena grafia austera, eficaç i | un vestuari de gran bellesa i i ciontutcac, una íHuminacié qpe, com ja vaig dir, tendekaeafos-t|uú* massa i la musica convin­cent, magnífica, de ProkòfieY,

En el cas. dels intèrprets es­tel·lars, cal dir que Rossetti va senar aíguas pe*«s|^letnesde posfóorjamejïH sortides de ritme en alguna ocasió, írió va J"

- .da*Kím MííCartfey. Com a Ju-íleta, Emmanuelle Broncin va ser una adolescent enjogassada ~ètt el delieids**cJK»zino, dona enamorada í sensual en el pas a dos de f escena de! balcó, i una tràgica i convincent suïcida per amor. Lesley lelford i Thomas Kletn son pases arrogants i au­toritaris. Luis Martírt Oya crea un Mercuri» de grau qualitat i dlbjltatYokòTaíra,comadÍda, esd esplèndida i emotiva. Pa-trick de Bana fou un magnífic t perillós Tíbak i José Cruz un enamorar, eJegaat i desgraciat iParis. Tots els ballarins de ia companyia, en els diferents es­pais: eï mercat, h plaça, el ball dels Capulet, ei sepeli, van' estar a un molt alt ràveíi.

El Shakespeare de Duato conquista l'aplaudiment

sense fi del públic

R. C. Z. - Sant Cugat -

Pins a cinc vegades van sortir els ballarins de la Companía Nacional de Danza a saludar el públic engrescadíssim de Sant Cugat, el passat cap de setma­na. Un cop més, Romeo y Julie­ta va conquistar el públic que quasi omplia l'aforament del Teatre-Auditori santeugatenc.

Els telons, escenografia, ves­tuari, il·luminació i altres ele­ments de la coreografia, evi-

sumats al den tmen t virtuosisme dels balla­rins, van fer d'aquest clàssic de la dança un ve-ritable es­pectacle per als senti ts . La força de

la música de Prokòfiev dóna el punt "" -, de partida i el punt final a aquest muntat­ge, ja que els ballarins no fan més, en el fons, que llegir amb el seu cos aquesta melodia rus­sa de llenguatge internacional. Uns cossos, tot s'ha de dir, ab­solutament seductors. I Nacho Duato, el culpable

de tota aquesta perversió ar­tística, aquest cap de setmana no hi era per sortir a saludar. La coreografia d'un pas a dos

que s 'estrenava a Lyon (França), se'l va endur de Sant Cugat. Més relaxat, entre bambali-

nes, com va assegurar la set­mana passada a la premsa que li agrada estar, Duato ha vist evolucionar aquest Romeo y Ju­lieta cap a una resolució bri­llant. Ara els personatges te­nen els noms dels ballarins, i no a l'inrevés, després de més d'un any de gira internacional suant els seus vestits. Per aquest motiu, tot i que la

companyia està negociant la seva apari­ció dalt del nou escena­ri del Liceu per als anys 2000 i 2001, Duato va dir que pot-

tornaran a ficar-se Sant ser alesho­res "jo n'es-

Cugata la butxaca

Els duos

Baudesson-McCarthy i

Broncin-Rossetti

taré tip de Romeo y Ju-

' - \ lieta, i Julie­ta no voldrà

ser-ho més". Així, doncs, i malgrat 1'-

hermetisme de Duato davant la insistència de la premsa per parlar amb els ballarins, hau­rem d'esperar i veure què pas­sa. Temps al temps, i qui sap, aleshores potser podrem veure una versió encara millor d'a­questa romàntica però tràgica història que, com el vi, haurà millorat amb el temps. O no.

40 Cultura ELS-/-CANTONS Divendres. 19 de febrer 1999

Des de la història.., ün espai de Pere ViV* i Gili

Les actes capitulars del Monestir

He trobat un tresor amagat. Si més no, un tresor arnant per a mi, fins ara. Totalment nou. Es tracta dels llibres de les aetes capitulars del nostre Monestir. Sún guardades a r Arxiu de h Corona d'Ara­gó, com molta altra docu­mentació, entre tota aquella que es va poder salvar d'a­quell trist i terrible campi qui pugui que va ser el 1835. Uany de rexelaustració.

En aquestes actes s'hi tro­ba reflectida, en bona part, la.vida d'una comunitat re­ligiosa, la dels monjos de Sant Cugat. Però, ja ho puc dir perquè una mica ja no he tastat, en elles s'hi troba re­flectida molt més que la vida d'una petita comunitat reli­giosa. S'hi troba reflectida» també en bona part, la vida del nostre poble. I és lògic que sigui així. Per alguna cosa Sant Cugat és aquell

poble que va néixer, créixer i vmre durant segles a l'angs-bra del.Monestir... I fins pot ser, per no dir-ho d'una for­ma tant poètica. Sant Cagat és un poble que va néixer créixer í viure, també, a re­molc del Monestir. N o són fàcils d-e iteglt»

aquests llibres. Sovint escrita , amb una cal·ligrafia difícil. Amb una tinta mig esborra­da pel pas del temps. Cansa la vista. Tot té un preu en aquesta vida- Gadascú "com­pra" i **paga" de gust -ni que-sigui a preus alts- si el que rep en recompensa s'ho es­tima de debò... Amb pacièn­cia, se'n pot treure molta cosa. Fins diria: se'n pot treure força cosa nova. Pot esdevir un camí per a una més profunda coneixença de la història del Monestir i del poble... I.és que, a vegades, un té la impressió que ens

anem repetint, diem gaire» bé sempre el mateix, per bé que amb diferents paraules... ,1 si aconseguíssim» de mica en mica, anat obrint i desco­brint noves fonts? Les actes capitulars s'aca- '

ben ei 1820, malgrat que la vida del Monestir s'allargués fins al «1835. No em sé ex­plicar encara el motiu. Po­dria ser.que fos costum fer­ms primer una redacció en es&orfany i després, més enllà, es passés al llibre de-finttiu. Però, potser, ei que-en» va arribar primer va ser ei *dia definiuuw-i ets esbor-ràéys es van perdre? Mo us podeu imaginar com

k |a , en els pocs dies IS i

s. És ei ;,Amb tot, hi b& ma*-, tm què sento «0*» m

j*adoí en fer-ho. És cttk tmm'ètt una intimitat que e n

no em pertany;.. Les actes | eren secretes més enllà dels f murs del Monestir. Poc es II podien pensar aquells mon-1 jos que a s exrector de la f parfòquïa é e Sant Pere Òc-1 tavi|.~0 un exdomer, com |

, ells dirien— fos tan atrevit... § Pere no tt'hí de» haver per j a tant, qualsevol, amb els 1 permisos corresponents, pot fer d j^tçà^* ^

d'aquestés noftts.tjaé seran mèi 0, menys i^Mfe&aís, a intenta? fei-vo» co^npmir4

tant com ~

Obres de Dowland i Hàndel a la Floresta

R. C. Z. - La Roreçta/Sant Cugat -

Charo Picazo (soprano) i Ku-genio Muriel (guitarra) inter­pretaran demà a la nit un con­cert de música antiga a la l'nió Recreativa i Esportiva de la Floresta (LREF). Els dos intèrprets faran un re­

corregut cronològic per músi­ca del Renaixement i el barroc, que acabarà amb algunes àries italianes del S.XIX. El concert comptarà amb peces de l'artis­ta anglès John Dowland, de (í. F. Hàndel, com per exemple Lascia Chio Pianga, i també del compositor espanyol Lluís Milà. El guitarra Eugenio Muriel

cursa estudis de solfeig, guitar­ra i harmonia a l'escola de mú­sica de Martorell. La soprano Charo Picazo va començar la carrera de cant al conservatori de Bilbao i la va finalitzar al Li­ceu de Barcelona. Ambdós intèrprets actuen la setmana vi­nent a la Casa Elizalde, dins el cicle de concerts de música an­tiga que executen darrerament.

P u b l i c a c i o n s

Gausac torna al quiosc amb un article premiat sobre pròtesis dentals

El jaciment de Can Cabassa és un dels altres temes destacats

R.C.Z.

El Grup d'F.studis Locals de Sant Cugat (GEL) publica avui el tretzè número de la seva revis­ta Gausac, que correspon al mes de desembre de 1998.

F.n aquest número, Gausac in­

clou l'article Eficàcia i seguretat en implantologja: valoració quirúrgica i protèska de 250 implants consecu­tius, realitzat pel santeugatenc Mi­quel A. Calvo i Maria Valvanera Banares, premiat en l'àmbit na­cional pel seu aspecte divulgatiu.

"És de destacar que hagi sortit un altre tema de salut pública,

perquè malgrat els experts que hi ha al municipi, costa molt publi­car-los a Sant Cugat", ha dit el di­rector de la publicació, Domènec Miquel. El jaciment romà de Can Ca­

bassa o el Museu Mares de la Punta són altres estudis que es poden llegir en aquest número.

El GEL ja prepara el següent número per a la Festa Major. F: CEDIDA

C o m p a n y i a T e t r a t e a t r e

El comunicat de

Vdclav Havel DrveiTÉdres 26 de febrer a les 10 del vespre

Coproducció

'TEATRF..,\I;DITORI

U S í C A N T O N S Divendres, 12 de febrerde 1999 Esports 41

G £ H D A

t 0 C A 1

FlfTB&L SALA

Alewí

12.00 Escola &&>ntsciiat<·fe$n &fua$>ft "S*. {Dís.J 11,00 EscoJ» AVJM»Ï4O*« M«rag»1S *A",^.,....-.,. {Visà

•y.«*t*H****tt »>n

BÀSQUET

Benjamí 11.00 E^kAve^-f&fcítiai¥»''AV „ „íDs.>

HANOBOL

'- ' v ' ' - , { > •

y*«SaBüí Isabel, „..„40ÍSÍ,}

Afevi

„...(Dts.)

—40iít>

FBTf]BL 7

Aloví > ,«.«*•(£«$.£

'<wm»"««»'yw«»1

V 0 1 f f f i « t

Aleví 10.80 Ferran < Sua-Joan Maca

11.% FtnanCtua-Tenaat Atet.^».

1 U S Caitu» Prta*-UïtE U*í5fees .,

Infantil femení,

Cadet femení M..Í& Swrta Eulàtia-CV S*iv 69.06 Anoteu Ferrer-tEST^à!»

Juvenil femení 13,00 Í'URSÍUI María-0.u3tUES

JLML};« # # # 11 * : jAJevf femení

fcàfc» BgarícPuffiza Mat^Jíl

FUTBOL SALA

Alewí Jorn MaMgri! *BI,-C*wl«a¥»<„....„„.m>„l·.,„.„>,.l(ti.ï

,w.«3*& 1

iflMMÉn '* jr·' ÜRE t*«t PlM«s-L««M»trd»Vteci.............. - , «..ï-i

Cadet IrtKWHiKÈo D» Vmet-AV, S«W t m . Lesaarífo D* V«icHChtb lyAwa...

&V. Ca» Ot mt-Afigeteta F«ttt„ „. ,

HANDBOL

HQnjfMflf Petfan Clna "C ............. C«l$Jcrotí-Jt>an Miragail

SscaLi Avcnv "A'-PefinnCItu "A1*-.. Catalunya-í scota Avenç *B* - . . . Fçitan í .hra "8" -"witU habd. ....

.2-4

„M>

.{ajoiMtí

..<*»..&4

Alení M»rtrtl&*ÍS»«l«wy*. -.•>• .-

Qtf-ï^Vï*»^»**»***»». ...»

« f S V L T A 1 fi:

*-U . - ..8*5 .. , .6-2

E«<fe A*ï«ç-C (»l>»ny» *A*. P*«^t«9w *A*.Pies V^ktt "*•*... <Je«w»<MswefrS*« jM» *A".» . . . . iAf^sfKnt-CStMatw i "fi* .........

Alvwl Ssg»J*Kb*A"^»Wj*n«-»"„

Sa«et» Av<sft$-SJ«M* I«d>«i S*Btïo*tl t r - í b * VsMtei

Genius eSa**í»F«t««r»...._ . . .^,

t « ( r M ^ * · · t ^ i ^ » r „ —

M>-i? . . AS-tt

tó-13

...... .JB-»

... ÍZ-ZS

...36-54

.27^7

.c:;u-H- ÏW'-^A'.: R

FUTBOL

tJE »uM • A"-Àgo™

Sicoí» Th»«-Mss*i«!( Ejjj»r«.>'« « w i « AvWs "A"-CN T<wr«i Eaccili Avenç "S*.Pctç Vtv« J

Escola Ài cn^ ColJcftt í^stít J

B A9t B B

infami MasctiM CfttwreOUr' CtrltwaPf&ci

Am»n Cídcll "A**-Col.i»<í i

Iritco Eyata "A".£scoJ4 Avc

Arnsu CiSell "B"-C»tttira P^

Hnnntil Famonf BM P«rfmy|.l!JE Sa«t Cwg«..

m*> llJB©Cciït»«<ft«it^4Jegi1,«»«»*fe'' ^ 0 k )

infantil femení

HANDBOL

^nsm

WBl FlB Q L

Wxtttn Clwt- La tti54)fc. LUH^HrtuHiXVKhHj . » « * » .

1 t V ^ n ^ ^ ' I n t i ^

!4*>XMt <#-> <-»íi 4«*> «M>.<*+>.4*»KÍ

1^B^ '^F TPSTJÍPÍ5 M * •• ^

>*v#rA»<TMy>Ht ,Tw>v4»»+^ W4S

tnfnntllMiiiriaï

I44M4*.A>4+>UM>'.>*».

2*-í9

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es

Rambla de Catalunya 32 , 1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides D i rec te al Tercer M ó n

H 1

f

GAS OIL Ports gratuïts

Tel. 93 580 77 62 <r?^% . s >A

Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial

42 Cultura EIS'fCAIVrONS Divendres, IV de febrer 19W

A r t

Les imatges d'arreu del món de Serra Llimona a La Galeria L'artista oferirà una xerrada sobre el procés litogràfic

Scira llimonaexposa tamk'la sna última tntiniilitii'ii e'ifu a hO'IO \ I \l\l\OS\

R. C. Z. - Sant Cugat -

Hn Vi/!/ /it/ueirel·les de viatges, es poden veure imatges de Nova York. Itàlia, les illes gregues i diferents punts de la geografia catalana. La Ciutat Comtal tam­bé es veu reflectida en aquestes aquarel·les, realitzades durant els darrers deu anys de la vida de Serra Llimona.

"Jo no em poso a pintar mai fins que no sento una emoció davant del que veig. l 'n cop la imatge t 'enamora, hi trobes el sentit plàstic, la manera de plas­mar-ho en colors, en formes. Pintar, per a mi significa això", ha explicat el veterà artista a

Els 4 Cantons. A l'exposició present a la sala

La Galeria hi ha aquarel·les i algun oli. "L'aquarel·la és una tècnica molt subtil, es presta a unes finors i acabats que difí­cilment les dóna l'oli, i perquè és molt fàcil de viatjar amb aquarel·la", puntualitza Serra Llimona.

La geometr ia

L'artista, nascut a l'Ametlla del Vallès l'any 1937, assegura que­ia geometria de les formes sem­pre ha estat present en la seva obra,tot i que ha anat perdent protagonisme. "Cada cop s'ha anat alliberant més, d'això. Però

en el fons, hi és. Vaig seguint un procés de despreniment d'a­questa constructivitat" , pun­tualitzà.

Després de començar al taller de pintura de Ramon Rogent. el 1961 l'artista va rebre una beca de l 'Institut Francès per es tudiar a París . En aques t s quasi quaranta anys de carrera professional. Serra Llimona ha exposat arreu de Catalunya, a Madrid, als Estats Units i a Ità­lia.

"El meu projecte de futur és acabar d'aprendre a pintar", iro­nitzava l'artista, que el proper divendres farà una xerrada so­bre el procés litogràfic a La (>a-leria de Sant Cugat.

E x p o s i c i o n s

La Rosassa acull la primera mostra de pintura d'Alejandro Hassler Uescultura de Paco Salas participa en la mostra

ALÍCIA. I). Bi j

- Sant Cugat -

Els amants de l'art tenen des tic d i v e n d r e s a la tarda dos mot ius per visitar la galeria d'art La Rosassa. El primer. assistir a la primera exposició de pintura a la c iutat d 'Ale-j u n d r o H a s s l e r , fill de l re ­

cen tmen t desaparegut artista Rudolf Hassler. I la segona, contemplar una desena de ta­lles romàniques de fusta de l 'escultor Paco Salas. Vora una vintena de perso­

nes van participar en el ver-nissatge d 'una mostra, "que Paco i jo hem fet perquè ens venia de gust.", assegura Ale-

jandro Hassler. I na desena de quadres p inta ts a l'oli sobre lli, que recullen un pessic de l'obra pictòrica de Hassler. A l'altre costat de la galeria,

Salas exhibeix prop de deu ta­lles romàniques esculpides en fusta de xiprer, noguera, pe­rera i faig, i policromades amb ceres, pintures i vernissos. L·i col·lectiva es podrà veure fins al proper 11 de març. FOTO: 0. RF.XITO.

I l · l u s t r a c i ó

La visió del m ó n infantil a través dels ulls d'un

il·lustrador adult

R. C. Z. - Sant Cugat -

Sifios, osos y otros bichos, ex­posició inaugurada aquest di­mecres a l 'Escola Municipal d'Art (EMA), recull les il·lus­tracions del santeugatenc Fe-lipe Soriano després d 'un es­tud i sobre el procés creat iu dels infants. Del gargot als pri­mers dibuixos, Soriano ha es­tudiat la manera com els nens d 'ent re 3 i 5 anys desenvolu­pen l'instint artístic del dibuix, t an t en l ' àmb i t p làs t ic com conceptual .

L'exposició mostra 14 dibui­xos t rebal la ts sobre paper o cartró, en diferents tècniques com tinta, pastels, acrílics, olis

i llapis de colors, d 'aquest exa-lumne de l 'EMA.

"Aques t es tudi m 'ha servit per qües t ions tècn iques . He pres camins que mai abans no hauria gosat", assegurava l'ar­t is ta a q u e s t d i m e c r e s en la inauguració de l'exposició. Del resultat, Soriano n 'està satis­fet . A l g u n e s i l · l u s t r ac ions , però, li agraden més que al­tres.

Felipe Soriano explicava con­tes als nens i nenes, i després els demanava que dibuixessin aquella història. A l'exposició s 'hi v e u e n les i l · lus t racions d'alguns contes com El pira­ta miope, L'Orquestra més Ja/no­sa del món i La pulga saltamon-tes en los Juegos Olímpicos.

C r í t i c a d ' a r t

I un cop més, les natures mortes

lloc: Sala Rusinol Autor: Josefina Ripoll Obra: Olis dl fusta Dates: fins al 23 de febrer

És aquesta una exposició en la qual no se'ns presenta res de nou, res experimental, res que no haguem vist mai, res que ens sorprengui, però és evident que tot això no vol dir que el que aquí es presenta no esti­gui a l'alçada.

La Josefina Ripoll ens mostra tota una sèrie de pintures a l'o­li rigorosament ben pintades, on s'evidencia la seva capaci­tat pictòrica quan t a tècnica. Cada una de les peces és un

clar exemple del que la Josefi­na Ripoll té al seu voltant: flors, pots, copes, fruites, sempre ben perfilades, ben entonades amb el seu entorn, ben assentades.

TATIANA BLANOUÉ

Natures mortes molt ben trac­tades, on el que més destaca és la seva ferma pinzellada, on el dibuix és evident, sempre trac­tat tal com li surt de dins a l'ar­tista.

Una pintura sincera, senzilla en contingut , clara i transpa­rent. Una temàtica que sembla no voler dir res més que el que ella ens deixa veure. Una temà­tica coneguda de tothom i que tot i així no deixa mai de desa­parèixer del context artístic.

Una temàtica que sembla no cansar els nostres espectadors, una temàtica que jo apostaria per tocar-la des d'un altre punt de vista.

Crec que hauríem d'acostu­mar-nos a llegir aquest mateix concepte en altres llenguatges diferents.

És evident que aquest és el

meu parer, la qual cosa no vol dir que sigui el correcte. N o m é s crec q u e en aques ta vida qui no s'arrisca no guanya i qui no evoluciona es queda enrere.

Però és aquest estil pictòric un que no crec que passi mai, ja que el missatge que dóna és el més assequible, el seu con­tingut no porta problemes i el seu públic és molt ampli.

He de dir, però, que cada cop més les generacions que pu­gen apos ten per l lenguatges més afins al món en què viuen. Crec que serà fantàstic poder-nos q u e d a r a m b el q u e més m'ha frapat de la Josefina Ri­poll, la seva tècnica, i amb una nova visió de les natures mor­tes. Us animo a visitar-la i pre-parar-vos per a més endavant.

BLS4CANTONS DweiutfTS,12defebm-t999 Cultura 43

D a n s a

La insostenible lleugeresa de Vémer

DANSA* Componia Naeional de Densa, 4íngKÍ« per Nuck»

F&fg&iten Land, Kytíén IBrüten. Remamo Duato (Granados. Artifuct II ForsythéfBach. Witlwut Words BuatofSckubett* líot i dim Teatre-Auditori. 5

*lía dels müiors descobrí-ments utilitzats per la dansa, contemporània ha estat el con­c e p s de gravetat, et cos com a pè&i, la pesantor d'un cos vi» $*é ea« amb d propòsit d'eíevar-se posteriorment*. Paraules del gran Mercè Cun« ïòi gjfií&Í5R>que recordava me»»

' «re p a d í a de Pimpapble es-peçtaefe çue en* va regalar la

CHD del consagrat Duato, a»sib un bon equip de balla­rins» d'alt nivell qualitatiu, as­soliren aquests quasi rtou anys de mestratge. La coreografia de Jüí Kyliàn

(SI) Forgotten Land^mh mú-siea'de Brittea, va'set h pri­mera; demostració d'ana gran foaapretació general amb men-«6*special pe* Mar ïkttdes-soíu L,M,Gya. Rtmimt del mateix Duato (97) amí? m o s ­ca dfc-Granadosf valWpúétks í ^ r àun pas & tres masculí de ff%3 i coittundèneia aclapara­dora. A partir d*una mampa-ra/rawaiU els baüarm* fbtmal-meé t at letes, engíasen i&m&erus consmàat * i'aue fó tpk successives i

Artifmt fi, de Forsythe (84) í música de J. S. Bach, fou h co­reografia més fluixa de la nit, amb propostes visuals mit­jançant baixades sobtades i so­rolloses del teló, sense eficàcia dramàtic?. Finalment» la joia deia çfa'WMwtWonftúc Na-eho Duato (%), una estrena es­perada peis afeccionats amb ríiüaks de FtanzScbubetï, or»

una sèrie de moviments despullats de

t $&peífï~ *l'essència del

missatge trjij$içal on Famor i k msrt van plegats. Els vuit ba->

ua pébitc eatiegat, fins a l'a-ió d'un Na-

I ' Artifact II va sorprendre per la concepció de l'espai. FOTO.X. LARROSA.

T e a t r e

Ei Lliure estrena el seu primer Beckett amb Pactor Francesc Orella

'Tot esperant Godof pot venir al maig al Teatre-Auditori

RUTH CASALS

Tot esperant el nou edifici que ubicarà el teatre, els del Lliure estrenen Tot esperant Godot, la primera obra de Samuel Bec­kett produïda per l'equip de Lluís Pasqual. "És un poema transparent sobre l'existència humana", va explicar Pasqual; "m'he sentit com un director d'orquestra, que orquestra sen­timents". Anna Lizaran, Eduard Fer-

nàndez, Marc Martínez i Fran­cesc Orella interpreten Vladi-mir, Estragó, Lucky i Pozzó, els quatre personatges de l'obra. Uns caràcters que es troben en un camí, de nit, tot esperant un tal Godot, que mai no arriba. "Godot no és res ni ningú. Go­dot és, també, els incomptables Godots que esperem cada dia, i que per a cadascú són una cosa diferent", explicava Pasqual so­bre aquest personatge que "ara ja ho sabem, no vindrà mai".

Per a Francesc Orella, resident a Valldoreix, Godot "és el que tothom espera de la seva pròpia vida. Per a mi, depèn del mo­ment. Poden ser moltes coses, en Lluís Pasqual parlava d'ena­morar-se... esperes trobar sentit a la teva pròpia vida, sentit i ple­nitud".

"Pozzó pot ser la classe pode­rosa, el capitalisme i tota la clas­se humana que el capitalisme

Orella és Pozzó, la classe dominant de la societat. FOTO: CEDIDA. ha generat, des de la classe opri­mida, perquè el capitalisme equival al fet que hi ha una clas­se oprimida. La classe dominant té moltes cares, com el meu per­sonatge, que entabana i enga­nya. És la prepotència", ha ex­plicat Orella a Els 4 Cantons.

L'actor assegura que està gau­dint molt el personatge de Poz­zó, perquè interpretar un per­sonatge amb tantes cares ha estat un al·licient. "Aquesta era una de les obres clàssiques del teatre que sempre havia pensat que volia fer. Però no sabia quin personatge", comentava Orella. L'actor està preparant una sè­

rie televisiva de Lluís M. Güell i ha participat recentment en el

rodatge d'un capítol de Carval-ho, i en l'adaptació cinema­togràfica de La ciudadde los pro­digiós del director Mario Camus.

Tot esperant Godot s e rà a 1 L1 i u -re fins al mes de març, i després sortirà de gira per Catalunya. Al maig es podria presentar al Te­atre-Auditori de Sant Cugat. "Potser anem a Sant Cugat, i d'una banda te n'alegres, per­què vius allà i t'agrada actuar-hi, és un espai fantàstic, però gran per a aquesta obra. Serà di­fícil mantenir el to que necessi­ta. Em preocupa el resultat i que aconsegueixi arribar fins al pú­blic amb la subtilesa i les mati­sacions que la caracteritzen", ha dit Orella.

Tomàs Seix critica un estudi de la Diputació sobre V activitat teatral

R. C. Z.

El director del Centre Cultural de Sant Cugat, Tomàs Seix, ha arremès contra l'estudi que sobre la salut teatral de la província ha acabat recentment la Diputació de Barcelona. "Els elements estan comptats d'una manera absoluta­ment tendenciosa", ha dit Seix a Els 4 Cantons, "no es poden su­mar peres i cadires". L'estudi ha examinat l'activitat

teatral de la província entre els anys 1992 i 1997. Com a resultat, en surten dades com l'assistèn­cia, la mitjana de funcions, l'a­mortització o la inversió en l'àm­bit teatral. D'acord amb aquestes dades, El 9 Nou va publicar el pas­sat dissabte un reportatge amb al­gunes conclusions. Per exemple, que Sabadell és la ciutat que pro­grama més muntatges de tota la comarca o que Sant Cugat té la millor mitjana de públic.

"Hi ha qüestions que des del meu punt de vista invaliden l'es­tudi", assegura Seix En concret el responsable del Centre Cultural considera que l'estudi només ha utilitzat la programació estable del Teatre-Auditori, sense comptar amb la resta d'activitats que s'hi realitzen, com teatre infantil, el cicle Una hora de música o les ac­tuacions de l'Orquestra Simfòni­ca de Sant Cugat, a més de no pa­rar atenció en la resta d'activitats teatrals que es realitzen en altres

Tomàs Seix. FOTO: X. LARROSA.

escenaris de la ciutat, activitats que segons Seix sí que s'han con­templat en el cas de Sabadell.

"S'està jugant amb dades que no són certes", ha afirmat Seix, qui també critica que només es comptessin trenta-cinc mil habi­tants a Sant Cugat i s'inclogués Sabadell i Terrassa en un genèric "més de cent mil", nombre que quasi dupliquen.

"M'encantaria que es fes un es­tudi seriós, on tothom pugui comptar el mateix", ha dit Seix, que es troba ultimant la progra­mació del Teatre-Auditori per als mesos d'abril, maig i juny d'en­guany.

44 HJS / C W I O N S Dkriu/n-f. W de febrer dr W v

• • • • • • • • • • • • • • I

Carrer de la lòrre, 14

Tel. 674 12 85

•

Mercat Municipal

TorrebJancalaula 1.6

Tel. 675 30 65

t

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 589 14 18

t

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 47

BAR GLOPS

BAR MERMELADA

BAR PICCOLO

Rosselló, 2

Valldoreix, 56

Valldoreix. 29

PÏaça Augusta. 2

Ptana Hospital, 35-37

RbbL Celler. 131

Alfons Sala, 9

Puigmal, s/n

Lleó.lcïÏÏ

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 674 36 36

93 589 11 85

93 589 11 98

93 589 54 92

93 589 19 72

93 589 84 22

93 589 19 01

93 674 02 67

93 692 24 24

93 697 06 52

93 674 67 21

Cuina cassolana

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

Tapes casolanes

Cafeteria i entrepans

Marisqueria

Marisc, menú, cuina mera

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

BAR EL MONESTIR

BARBOKATA

Rosselló, 2

Valldoreix, 56

Valldoreix. 29

PÏaça Augusta. 2

Ptana Hospital, 35-37

RbbL Celler. 131

Alfons Sala, 9

Puigmal, s/n

Lleó.lcïÏÏ

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 674 36 36

93 589 11 85

93 589 11 98

93 589 54 92

93 589 19 72

93 589 84 22

93 589 19 01

93 674 02 67

93 692 24 24

93 697 06 52

93 674 67 21

Cuina cassolana

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

Tapes casolanes

Cafeteria i entrepans

Marisqueria

Marisc, menú, cuina mera

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

BOI BE

Rosselló, 2

Valldoreix, 56

Valldoreix. 29

PÏaça Augusta. 2

Ptana Hospital, 35-37

RbbL Celler. 131

Alfons Sala, 9

Puigmal, s/n

Lleó.lcïÏÏ

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 674 36 36

93 589 11 85

93 589 11 98

93 589 54 92

93 589 19 72

93 589 84 22

93 589 19 01

93 674 02 67

93 692 24 24

93 697 06 52

93 674 67 21

Cuina cassolana

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

Tapes casolanes

Cafeteria i entrepans

Marisqueria

Marisc, menú, cuina mera

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

CA L'EUGENI

CAN CABASSA CASTANO

CAN EDO

CAN BARATA

Rosselló, 2

Valldoreix, 56

Valldoreix. 29

PÏaça Augusta. 2

Ptana Hospital, 35-37

RbbL Celler. 131

Alfons Sala, 9

Puigmal, s/n

Lleó.lcïÏÏ

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 674 36 36

93 589 11 85

93 589 11 98

93 589 54 92

93 589 19 72

93 589 84 22

93 589 19 01

93 674 02 67

93 692 24 24

93 697 06 52

93 674 67 21

Cuina cassolana

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

Tapes casolanes

Cafeteria i entrepans

Marisqueria

Marisc, menú, cuina mera

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BAR SOL Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 674 36 36

93 589 11 85

93 589 11 98

93 589 54 92

93 589 19 72

93 589 84 22

93 589 19 01

93 674 02 67

93 692 24 24

93 697 06 52

93 674 67 21 Jazz Live

CELLER STA. MARIA Santa Maria, 17

Camí Can Ganxet, 47

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80

Embotits í 320 vins i caves

CASINET

Santa Maria, 17

Camí Can Ganxet, 47

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80

Menú diari i entrepans

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80

Peix i marisc fresc

CHEZ PHILIPPE

EL JORDI'S

Plaça Pep Ventura, 5

" ' Saní Jordi. 39

Av. Francesc Macià, 67

Raça Octavià, 5

Plana de l'Hospital. 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

ELPEROLET

Plaça Pep Ventura, 5

" ' Saní Jordi. 39

Av. Francesc Macià, 67

Raça Octavià, 5

Plana de l'Hospital. 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80

Tapes i menú diari

Braseria i cuina de mercat

Braseria ELMESON

Plaça Pep Ventura, 5

" ' Saní Jordi. 39

Av. Francesc Macià, 67

Raça Octavià, 5

Plana de l'Hospital. 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80

Tapes i menú diari

Braseria i cuina de mercat

Braseria ENTROIDO

Plaça Pep Ventura, 5

" ' Saní Jordi. 39

Av. Francesc Macià, 67

Raça Octavià, 5

Plana de l'Hospital. 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80

Tapes i menú diari

Braseria i cuina de mercat

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Plaça Pep Ventura, 5

" ' Saní Jordi. 39

Av. Francesc Macià, 67

Raça Octavià, 5

Plana de l'Hospital. 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80

Frankfurts

Menú diari ITALIANS 3

Plaça Pep Ventura, 5

" ' Saní Jordi. 39

Av. Francesc Macià, 67

Raça Octavià, 5

Plana de l'Hospital. 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80

Frankfurts

Menú diari

KROXAN Avda. Catalunya, 15

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1

SÒT25

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80

Creps, amanides, menús

LA LUNA

Plaça Monestir, 1

SÒT25

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80 Tapes i plats combinats

L'ALBA Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 8 4 "

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 8 1 9 7 "

93 5 8 4 ^ 3 2

93 674 08 10

93 675 35 80 Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala. 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

LAMUSCLERA

: Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05 Entrepans variats

MASIA MAS ROIG Plaça Mas Roig. 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

MESOMENYS Elies Rogent, 14

Rbla. Can Mora, s/n

Sant Jordi, 33-3S

93 589 38 23

9358926 97

93 589 14 96

Mexica-menú català

i PARADA 1 FONDA

Elies Rogent, 14

Rbla. Can Mora, s/n

Sant Jordi, 33-3S

93 589 38 23

9358926 97

93 589 14 96

Cuina catalana

j SQUASH

Elies Rogent, 14

Rbla. Can Mora, s/n

Sant Jordi, 33-3S

93 589 38 23

9358926 97

93 589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

•FORN "LACARRETERA Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

•FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (U Floresta)

• FLECA EUNICE Diputació, 31 - (LaFloresta)

Centre Mèdic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. I. Sàbat Bonich

Dr. I. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Cotweni amb ttó principals:

mèdtqties.

PEDIATRIA Dr. j. Barragàn Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. j. Serra Catatau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. j. Casanas Sintes Dr. I. C. Va /c/és Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calati

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Carnets oe conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusinoi. 2, entsol. 1a

TELS. 9 3 6 7 4 1 5 2 6 9 3 6 7 4 0 1 4 7

Centre de Rehabilitació • S U S A H A M C O L E T T I

Cirurgia t ( D R . F E R N À N B E Z L A -

Srurçja generat apanel rjgesUu, . SC-Previíia-Sanflas. Av. Torre-S « ! É I É * | | ! ^ S a m ' C u g a t ;

Consult. Centre Mèdic • CEMTTCMÉDtC SASAT Certificats d» conduir i armes Medicina ímm. eépoOiHtwlB. <S|ÏSantiago RusirW, 2, eritol.

m^SaSMi;

vmtmmm: ;i Dietètica-Nutrició

« D f l A . M . D O M I N G O GALLART Medicina general. (SetèíeaiHDi-ttuns, dimecres i <fljou6. hores: convingudes. c/ £ndayaílada;i: 21, 1er pis. Sara Cugat. « 9 3 6 W 6 3 2 9 9 3 5 8 9 2 9 9 5

DTEL Anna Ft. Cerdà • Dra. Ro­sario Sagama • Dra. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av, Toffetslarica, 2-8. 2» planta. deso. 8-9,08190 Sant Cugat, « 1 » 5 8 9 4 3 5 7 93 589 43 58

Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanità­ria fïalc.Asísa. c/ Villa. 49. Sant Cugat: « 9 3 674 4 8 72 ": •

Geriatria

teu domteW. Assessoramem a tlürs tamiiíarSsSesJià d * Re-tjdèrtóias i d'^rasrecuíSosJn-farra«ria;: FdHíiattó. tí Angaí: Qirimefà, 3 08190 Sant Cugat,

»INPRO$S. Atenció i cómp;

0m0ómm controt de rrtalatts.

•a*( • C L Í N I C A O E N T A t A U -

mmn .... _.SMW D domicIS Av. Torr»WlBC«t_2;8J »^<teg. 111« SartCuost* í f l

• TELE ASSIStrNi

JNPROSS» mmmmm Servei d'aittSa »;te»:;|ep»««Si grans, « « * * * e(íinkí*ií) í^flSpï I «cents, a qualawoi hora * i ) OÜ o ta nit Sfstema serrall^ tÈpIdi: seai*#:d*Spoc:óostKíSii^6BÏÉ!*ï Cugat m i . : « 93 568 3 » 67

LABORATORIS

> Bysindtiljí:::

Metge capçalera

m J.R. ESQUIROL CAUS-

Geriatria Av. lònaSaricà, 2-3 ' As^sanrJ^^.jJjúh^Sànrias.

• De M0NTSERRMT OARRKM í.tetoe de eapçatera. Vfeites a dottii-

-ct»-pt#s. «Íot| i:36;ip. Sant:

Mútues • U M O N MUSEBA IBES-VtCO Mútua d'aecidenis de

s a M É M t

Odontologia • CLÍNIC» W W C S N Í W É Or. íhierfy Hascdet. JWojÉp-. estdmatolagta. #ra.;;NatftHe, VergrffiS-Sacrué.OrtoiíoíiciiíiCí:: Joan Miró, 16. Sant CiiSat « 9 3 S 8 8 8 9 4 2 ..V Ufg . 970 27 98 88

• X E N T R E D E N T A L i QUIRÚRGIC A» CaWurtsa, 21, balxoe. Ss»t Cugat #935890000 Fax 93 589 03 13

Odontdtogto general, «nplartoto-

ifcií p:r«SUes:!(*Í!£ Wr&S&m ^Pfeí2a, 11ïSa«iei^.:5:Sï. s»ÍÍ3fi7508Oa;"' W"M

mmmwmmt.m-m C3rtodi)ncte! Odoototogia g»-

i l í iaip :SàjTtà:Maíi*9, Iw. M

W:0 7 0 4 0

• C L Í N I C A ÇRTOOÓNCIA

mmwmwm. m-A». Torrebtanca 2-8. 2n A. drepaf

• C U N H J A DENTAL M A ­J O R .. p;;íí|tó,::3 20fl n;(A^».;fataí: :ÉadtÍ>nada Cotón^ p # 3 674 72 400 5ïí-

• D R A . M . J A U « e S A i m A CSücadentat. Dt aíjy. S í í S p : 1Íí2Q:h Pg Sara Magí. 2Í , tSí-tórs. Saw Cugat * 93 674 23 3 5 .::;:L

Oftalmologia • C i N f i E D E S À L U f 0GUÍAR' :

(ïflalfnoldgia. Coíiver|Í: a i i h les principals mútues cV Sah-JS. Maria. 10. Sant CugÉ :ií:

« • 9 3 589 5 1 0 6 .

Otorinolaringòleg • W l l B W A H F E B f l A N V I L À ^ i n í S í l h * - :PreiíÍasa - A:s-B|4t|ficia::sariílaría M*drttac, fcaodesdiSMigas, 43<enti;: 2a. ;S^nt;Siíg|rt ir-f« · :B367548 53 ,:"

Pedagogia-Logopèdia • B6G0NAVINAL1.ONGA sped|^Dg|í, fergod*dia. Proée-mes llenguatge i aprenentatge

'ah^s^Br 2* sant Cugat.;

Pediatria • J O S E P M . C O R O M I -NAS CASARAMONA ; l l i i p r i à f c i s í i i f i r i ^ i r t É i ^ convingudee pwa. Rlbatallada.

PÜ!Ü4.Ü*lt..;|ll|:::| • P ILAR C A N O S A Ú B E -

PecBarrà - Medictna adolaaoent.

smm0- si;;*.

• ORA. ANNA PUJtBET I

Pedtetna. WalWo SaM Maptra EÉia5Íila8Í 2||::í«íÍis;;::ÍatÍ; WíM :!:••

wmsmmism

Podologia • J08EPM.FREW60ES •rVpaiiis djipeieipiifeíiteiiís tíftas ortopèdiques, papikimeE, .Íirijr|jift ^ ! pefpH6j|w f MMi

mmm-WMf.'3'W''. ?«»ift5:p'-,!f'

Psicologia-Psiquiatria • CENTRE DE PSICOLO­GIA CU'NICA •,:?'-Trastarns d'apraneritatge i da la, ipatta. tiíens;; addfeaserits |! iaduits. A*. C^ufl|%2f'3i;::ía.| :,Sa«t 6ú:gat.ï':ï:í;

W^93674Ï367JÏ:' ' -f-

• : C É N T B E . .p j8 jOOTÍR Í . PM,J5ÉL*VA||È|;! ' -,;:

Psicologia, psiquiatria, togopè-dia. PlaÇa OiiQeàL·, 5(í2n, 3a. Sant Cugat..;: <tr93 5 B 9 i | 0 . Í t : £

• O R A . i i ^ l ^ M | s i ; : Psicologia Answtat dapresjó, dificultatalíé «itóóijírasííirni a !'ad^eí|enc|i, (élídteràptói HOres c0ttvirt|(udà;iS:ïc/ f raH-ctóc::WdWgtÉs|:2S-|?, 2n la .

« 9 4 6 7 4 3 8 1 9 3 4 1 8 4 8 4 8

• . I N S T I T U T P S I C O -

wmmmtmmmmm Pateofogla cllruoa. psiquiatria. depfaaalone. ateohotefn·, toxl-eslrts. taDaputam». A». Torre-

OTMMipüi

mm Csntr» M**c Sàbat SanHago

Tacgrreccto-Obstetricia

mmm

• ORA, MILAGROS MARJÍNE^ MED4NA I

C/ Francesc Moragas

Traumatologia

• J O S E P D O M I N G O

wmm^il·mmim'Ws srstencia sanAitia. Praviaaa, Medytsc Pollctfnlc Torwblan-

m.mmw$mlÉMBI • • D R . F E R M I N A R A M -

i u i o i i .|;r;|i;iii:;ii;:i:i Cirurgia ortapedfeatíaurriatOH:;

Ü o ^ :ÍMÍ»aÈrlsíttí3i!íÍiWíl:i :mM ;:|l:^í::^ÍÍtiS(Í8Í:; !!í í

mmmmtmmm^ r mmmmm^m'0

I N P R O S S

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistencia, servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars.,,

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

I Av.Torre Bianca 2-8,3r A. desp. 11-12

Sant Cugat del Vallès

ELS4CANTONS Dwendns, 12 étfebrer 1999 Cultura 45

Conferències

El romànic català

s'originà a Llombardia

i al sud de França

RUTH CASALS

L'arribada de l'arquitectura romà­nica a Catalunya va ser analitza­da ahir per la historiadora menor­quina Milagros Guardia, al cicle de conferències organitzat per l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i l'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix- Sant Cu­gat, enguany dedicat al romànic. Després d'un breu repàs a l'ar­

quitectura anterior, Guardia va ex­plicar el naixement de les prime­res grans construccions romàniques al segle XI. Conjunts com els de Sant Mi­

quel de Cuixa, Ripoll i el castell de

Cardona són els primers exem­ples de l'anomenat romànic me­ridional, fruit del treball de mes­tres de la Llombardia italiana a Catalunya. El monestir de Sant Pere de Rodes és l'altre exemple de romànic del S.XI, però vincu­lat a influència exercida pels ar­tistes del sud de França. "Els mes­tres llombards van venir a causa de la bona relació que l'Abat Oli­va mantenia amb el nord d'Ità­lia", va dir la historiadora. Guardia també va explicar que la

feina dels mestres llombards a Ca­talunya era pensada sense escul­tura. "L'ordenació de la façana es­cultòrica a Catalunya és molt tardana. Hi havia un endarreri-

ElMonestir de Sant Cugat és l'exemple d'arquitectura romànica modificada després delSXI. FOTO: X. LARROSA

ment respecte d'altres països eu­ropeus com ara França", assegu­rava la ponent. L'única construc­ció del S.XI que mostra incursions escultòriques és Sant Pere de Ri­bes, influenciat per l'arquitectu­ra del sud de França. Obres d'art com la reconeguda porta escultò­

rica de Ripoll no foren una reali­tat a Catalunya, fins al S.XII. El que sí que hi havia a les cons­

truccions més primerenques del romànic eren pintures i estucs, que pel pas del temps i les males condicions de conservació no han arribat intactes fins als nostres dies.

Guardia va fer també un repàs a altres aspectes del romànic, en es­pecial dels manuscrits bíblics de Ripoll i Sant Pere de Rodes, d'im­portància internacional en repre­sentar tota una tradició anterior al romànic, provinent de l'estil alt-medieval europeu.

Espectacles

Terrassa aplaudeix entusiasmada el 'Mascaró de Proa' de l'Esbart

Lespectacle serà al Palau de la Música al mes d'abril

Palla s s o s

R. C. Z. - Sant Cugat -

Mascaró de Proa, l'últim mun­tatge de l'Esbart Sant Cugat, va omplir l'auditori de la Caixa de Terrassa divendres passat, per partida doble: a les vuit del ves­pre i a les deu de la nit. Al ves­pre, amb un públic jove format sobretot per estudiants de dan­sa, que "s'ho van passar molt bé", segons va explicar Lluís Fàbregas, membre de l'Esbart, a Els 4 Cantons. A les deu, seia a les butaques un públic hete­rogeni, amb força cares santcu-gatenques. "La gent ens deia que realment és un espectacle d'on surts molt content i rela­xat. Com si haguessis viatjat", assegurava Fàbregas.

El públic va mostrat especial interès pel vestuari i la música de Mascaróde Proa, i fins i totes van vendre força CD a la sorti­da. L'Esbart ha explicat que arran

de les funcions de divendres, ja els han sortit alguns contactes

Terrassa va ser l'estrena oficial de Mascaró de Proa. FOTO: CEDIDA

per dur Mascaró de Proa per la geografia catalana. De moment, però, no es pot avançar cap nom ni cap data. El que sí que és se­gur és que seran el dia 18 d'abril al Palau de la Música Catalana de Barcelona, dins el cicle Cor, Cobla i Dansa. Aquest darrer muntatge del

grup santcugatenc ha nascut quasi en paral·lel amb Terra Bai­xa, l'última creació dels germans Serra per a l'Esbart, que s'es­trenarà el 6 de març al Teatre-Auditori del Centre Cultural. Per aquest motiu Sant Cugat haurà d'esperar encara uns me­sos per veure Mascaró de Proa.

wLos Gabytos' vindran a

Catalunya promocionats

per una santcugatenca R. C. Z.

- Sant Cugat -

Qui, de més de 20 anys, no re­corda aquell ^cómo estan ustedes? pronunciat per Gaby, Fofó, Mi-liki i Milikito a través de la pe­tita pantalla? Doncs ara, hora bona pera les nissagues, aquells

ta per les moltes activitats so­cials que ha engegat, en prepa­ra ara la gira per Catalunya i Ba­lears.

Los Gabytos van actuar per Nadal a Madrid i han estat và­ries vegades als Estats Units. A Catalunya ja hi ha confirmades actuacions a Roses,Figueres,

personatges en- Lleida i Palma

tnny.ble.com M. kn&k QuodrOSl d e M a l l o r c a> J e s

ho roren al seu ° x conversa sobre "Ufl artista pOt Ser Rubí, Terrassa i . % , i, especialment,

bo,perostmnguen SantCugat, parla és com si no

existís"

moment l'inob­lidable Torre-bruno o en Fèlix Rodríguez de la Fuente, tornen rejovenits. Els cinc fills del di­funt Gaby Ara­gón: Lara, Rodrigo, Gaby, Gon, Bebè i el marit de la primera, Pepete, han tret aquells vestits vermells de l'armari familiar i, per vuitena generació consecu­tiva, s'han posat a fer el pallas­so, apadrinats pel televisiu cosí Emilio Aragón. La santcugatenca M. Àngels

Quadras, coneguda a la Flores-

on es podrien pre­sentar per la Festa Major.

Los pallasos del 2000, com

s'autoanomenen, han reprès l'art familiar de la música amb l'acordió, la guitarra, el saxó i el clarinet. El 15 de febrer es pre­sentarà el seu últim recopilato-ri, Gracias a ti, que inclou cançons com Hola Don Pepito o La gallina turuleta, i altres tona­des tradicionals infantils a rit­me de rock, rumba i rap.

nCATALONIA C E R À M I C

O r a . Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3 . Tel. 93 580 15 0 0

, VISITI LA MÉS GRAN : EXPOSICIÓ

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

46 Cultura ELS ÍG4NT0NS Divendres, 19 de febrer de 1999

R A D I O

De tMunsa • De 7.00 h a 8.00 h /'.'/despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 ha 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en­trevista • D e 10.30 ha 13.00 h La revista, el magazine de Vanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.30 hal3.50h l'entrevista (repetició) • De 13.50 ha 14.00h Amb molt de gust. amb Pep Blanes • De 14.00 ha 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop • De 18.00 ha 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé • De 2().(K) h a 20.35 h l'esportiu • D e 20.35 ha 21. OOh El millor del magazine • De 21.00 ha 22.00 h l'.t'stmia(dilluns). Interiors (dimarts), Bon rotllo (dimecres), Ruc d'assaig (dijous), Jazz Cerca (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia. amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime. amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense Fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h l'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.(X) h Música al teu costat

• De 8.00 ha ll.OOh Es tap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 ha 12.00 h

Tiramilles, el concilis • De 12.00 ha 13.001^ Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 ha 15.00 h Vallès sense Frvnteres (repetició) • De 15.00 ha 17.00 h Cotton Club. amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 h Uestrena • De 18.30 ha 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • De 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.00 h Top 91.5. amb David Villena

• De 8,(X) h a 9.(X) h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 ha 10 h. Esport en marxa Ja edició •De 10.00 ha ll.OOh Nostra dansa • De 11.00 ha 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e 12.00 ha 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 ha 14.00 h Esport en marxa Ja edició • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 ha 19.00 h Ron rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 ha 21.00 h Ruc d'assaig, amb Carles Roca •De 21.00 ha 22.0 h Esport en marxa Ja edició

La p r o p o s t a

Que la solidaritat llueixi

Aquest dissabte tenim l'ocasió de mostrar la nostra solidaritat il·luminant un dels espais més santcugatencs. La plaça dels Quatre Cantons tornarà a acollir demà dissabte la tradicional encesa d'espelmes organitzada per Mans Unides. Els diners que enguany es recaptin amb l'encésa d'espelmes es destinaran a la construcció d'escoles al Togo. Una finalitat ben lloable a la qual tots els ciutadans poden col·laborar amb una simple aportació de 300 pessetes, que és el que valdrà una espelma. Entre les 18.30 i les 20.30 es farà la tradicional encesa d'espelmes, un moment emotiu que la ciutat viu cada any amb entusiasme. Els organitzadors només esperen poder recaptar molts diners per ajudar els nens del Togo.

19 DIVENDRES

DISSABTE

Concert étfa àmcaMo King. A les 2£30al Teaafe# La Uaió Satucugatcnca. MÚSICA

• a Org.

CINEMA • Mm «»Mfeà A les 18.30 h. Espai jove de fa FSÉajata. Org.: A. M. UEselop.

8O4J0Altf?Xr • Encesa d?es|ïètoi£S per recollir diners pera la «^«ííffiddd'escotes al Togo. De 18.30 ha 20.30 h. Ala plaça dels Quatre Cantons, Organitza: Mans Unides Sani €ffi^tt,

M Ú S I C A -• EicamamiMAmmk Acàrrec de la JOVE ORQUESTRA DE CAMBRA HUMMEL DE PRESOV. A les 18.00 h. Casa de Cultura de Sant Cugat.Oi&: Ajuntament de Sant (àtgat,.

Exposicions

SALES Ml NICII'ALS

•7a. Mostra del Taller de Fo­tografia. Casa de Cultura de Sant Cugat. Fins al 27 de Febrer.

•Maïs. Larves, escultura. Claustre del Monestir. Fins al 6 de Març.

•ONES. Exposició tèxtil, iti­nerant per Catalunya i Ba­lears. Casa de Cultura. Fins al 5 de Març.

21 DU MI..M.I-.

DIMARTS

25 DIIOI S

CELEBRACIONS DE CARNAVAL • Festa mfàftàï de Carnestoltes amb plnyata, b&emti premis. A les 17,(X) h. l'nió Recream a i d'Esports de la Flo­resta. Org.: Ü.R.E.F. • Festa de Carnestoltes, amb berenar especial i música en viu. De 16.30 a les 20.30 h. Centre Sanitari i Social de la Floresta. Org.: Col·lectiu de ia Gent Gran de la Floresta.

ACTIVITATS DE M U N T A N Y A I NATURA • Passeig perCollserola: Serra i Torrent d'enFotja. Lloc i hora de trobada: a les 9 h. da\ ant del CMSC. Org.:CMSC.

CONFERÈNCIES I XERRADES • Feixisme i moviments juvenils. A les 1&30 h. Centre Cívic de la Floresta. Org.: A. M L'Esclop. •Autoanàltsi i autocontrol, a càrrec de Rosa Satrio, Educadora en diabetis del CAP Sant Cugat. A les 18\0 t t Casa de ( ailtura de Sant Cugat. •FI sentiment de culpabilitat \ist des de la perspeema psicoanalítica, A les 20.00 li. Centre Borja.

C I N E M A • Tesis. A les 18.30 h. Lokal de Joves de les Planes.

CONFERENCIES I XERRADES • Incitació a la lectura. A les 21.30 h. Casai de Cultura de Mira-sol. • FI romànic a Cataltinw. A les 20.00 h. Arxiu Nacional de Catalum a.

•Elsuïcidi d'una cafeteria. Exposició en clau de còmic. Escola Municipal d'Art. Fins ai 4 de Març

S \ L K S PR1VADKS Josefina Ripoll, pintures. Sala Rusirïol. h ins al 23 de febrer

Centre Cultural

• Orquestra Simfònica del Vallès. O b r e s de R. Wagner , J. Rodríguez i A. Dvorak. Di rec tor : Salvador Bro-tons / Divendres 19 de febrer a les 22.

• El comunicat. Obra de Yaclav Havel. Direcció: M. Dolors Ytla-Kisau. Divendres 26 de febrer a Ics 22 h.

HS4CANITOS Divendres, 12de febrer1999 Cultura 47

El r e p o r t a t g e

Molt a prop del Monestir, a la plaça Pep Ventura, hi ha el vell molí. Inaugurat al 1916 per l'avi de l'actual propietari, continua molent farines de tota mena que passen per les antigues conduccions de fusta. Un molí considerable, treballador fatigat de les tasques de tants anys.

El molí fariner: 8 3 anys de moldre tones de gra

"Si una tarda plou la tristesa" (M. Bauçà) MARIANGKI.A ROVIRA

- Sant Cugat -

Fins a l'any 1950 Ics moles eren les encarregades de triturar el gra i des d'aleshores són cilindres els que fan la feina, però els llargs ca­mins de fusta de la complicada maquinària són els mateixos. Ja no es fan màquines d'aquestes i potser només seguirà en funcio­nament un any o dos. El senyor Pere Estapé és el propietari i ens en parla. - Va començar el meu avi al 1916

i va seguir el pare fins al 42; en morir ell jo tenia 14 anys i ajuda­va a estones. En tornar de la mili al 51 me'n vaig fer càrrec i vam posar màquines noves; vaig com­prar un camió i vaig començar a comprar i vendre, perquè abans només molíem per als pagesos. Molen sègol, blat, blat de moro,

ordi, civada (que no es la cebada sinó la avena. La cebada és l'ordi), soja i arròs. En fan farines -la de blat només integral- i d'aquestes en surten farinetes infantils, pans especials i productes per aperi­tius, com ganxets fets de farina d'arròs. Cada dia 9.000 o 10.000 quilos de gra es tomen pols. - Durant la Guerra Civil no el

van incautar, vam continuar tre­ballant. També molíem per a l'a­juntament, que anava a buscar el blat a l'Aragó, ens el duia i després

el repartia als forns. Recordo que el pa anava escàs i venien dones de Sabadell, amb el tren, duien les coixineres amb el blat per mol­dre. El pare el pesava i els dona­va la farina; en venien vuit o deu en cada tren. Pere Estapé m'explica que ell

també plantava cereals i encara ho fa i que "hi giro els quartos", i el benefici que queda és la sub­venció de la Generalitat Dels que compren per moldre, ve de França el millor blat, perquè allà hi plou més, i la soja. Dels altres, poc és català i la majoria de Palèn­cia, Lleó i Sòria. L'arròs no ve de l'Ebre, sinó de València. La fari­na val des de 45 pessetes la de blat i sègol a 75 la de civada.

Farines Estapé, farina de sègol al 70 %, diuen els sacs. El 30% és el subproducte que s'usa per a al­tres finalitats. Hom es pot imagi­nar tot el procés del gra. Alguns camps ara tot just acaben de bros-tar, el blat són uns centímetres de bri verd tendre... Les maces clares es veuen a les poques eroles que queden al poble. El mes que ve sortirà l'ordi i iniciarà el creixe­ment lent i mandrós, escàs aquí, abundant a La Segarra. A l'estiu els prats grocs i madurs aixoplu­garan eixams de papallones.

Anem a veure com funciona el molí i l'Antonio, que fa tretze anys que hi treballa, m'ho explica mos­

trant-me les diverses parts del procés en un esquema que di­buixa els llargs conductes: Clas­sificació, triturat, rentat, aspiració, despuntament, refinadora... Hi ha un moment de la neteja en què'unes llavors vegetals ajuden perquè les teles no s'embussin. Són llavors d'acàcia, uns arbres que ombregen els carrers, no gai­re lluny del molí. El soroll i la pols blanca ens fan companyia.

Al principi del procés es trenca la punta del gra, perquè a l'ex­trem és on s'hi posen les malal­ties. La complicació i riquesa del món vegetal no s'acaben mai. L'agricultura a Sant Cugat ago­nitza, els tres pagesos que que­den són el darrer testimoni del que va ser el medi de vida atàvic, de sempre...

Ja Llull deia "la mola mol la fa­rina"... Un document del 1208 del Solsonès parlava de fer tres parts, de les quals el moliner se'n quedava la tercera. Coromines dedica cinc pàgines de l'Eti­mològic a parlar del blat. L'ori­gen del mot és cèltic,el BLATO de les llengües britàniques. La primera documentació és del se­gle X, al Pirineu. El Cartulari de Sant Cugat diu

eminam unam de blada la pàgina 296 del capítol segon. Sembla que al segle VII consta que a An-jou en deien blada. De fet, es

El vell molí encara funciona. veu que amb el nom de blat s'hi designava el gra, en general, du­rant molt de temps. A unes mo­nedes merovíngies del VII hi està gravat "blatom gos" que deu voler dir camp de blat. A la prehistòria ja devien mol­

dre gra, buscant l'aprofitament dels recursos que tenien a l'a­bast, primer només collint les es­pigues, després descobrint el procés de les llavors, iniciant l'a­gricultura. Fins ara, amb la ma­nipulació genètica que no se sap on arribarà ni les conseqüències que tindrà. Entremig, molts do­cuments medievals parlen d'al-muts de blat i punyeres de for-ment i d'aquesta mescla de grans que és el mestall.

FOTO: XAVl LARROSA Mentre el vell molí, fatigat, con­

tinua molent, podem imaginar els camps de cereal madur hos­tatjant papallones... Els cientí­fics creien que el dibuix de les ales de papallona els feien uns gens al final del procés de crea­ció de l'animal. Ara dos equips nord-americans dirigits per Sean Carrol acaben de demostrar que aquest disseny el fa el mateix mecanisme genètic que realitza els processos més essencials de tots els embrions, els humans també. I es pregunten com és possible que els mateixos gens organitzin el cervell humà i di­buixin les ales meravelloses de la papallona. Sort que la vida en­cara es reserva misteris...

C r í t i c a de c i n e

UTOPIA EN BLANC I NEGRE

Pel·lícula: Pleasantville. Director: Gary Ross. Actors: Tobey Maguire, Joan Alien, Jeff Daniels, Reese Witherspoon. Durada: 126 minuts.

Pleasantville és el somni d'un món agradable, un lloc on sem­pre lluu el sol, la temperatura és estable i la gent amable. Ni sexe ni violència, la incertesa no existeix, tot està sempre al seu lloc i sota control. El problema principal pot ser rescatar un gat que no sap baixar de l'arbre. És clar que Pleasantville només és una sèrie televisiva dels anys 50, en blanc i negre; un clàssic que triomfa en la seva reposició du­rant els inquietants anys 90. El joveDavid (Tobey Maguire) se sap els capítols de memòria, línia per línia del diàleg. Aquest món idíl·lic és el seu refugi i de-

ISABEL SÀEZ

fensa davant d'úna vida sense garanties i poques esperances de futur. Un dia, per accident, ell i la seva germana Jennifer (Reese Witherspoon) són "te-letransportats" a Pleasantville. Amb ells arriba el canvi, el "co­lor" de noves perspectives i des­cobriments. Les vides grises i planes es transformen. El director i guionista Gary

Ross sempre s'ha sentit atret per la creació de situacions inespe­rades i improbables, que per­meten als seus personatges de descobrir la seva pròpia realitat. A Pleasantville ha aconseguit portar aquesta tendència fins a un punt màxim, que li permet crear una al·legoria plena de sen­tit i profunditat. Sota un em­bolcall de comèdia fantàstica, de to amable, Ross parla de la por, de la ira, la resistència al

canvi o la lluita per ser un ma­teix. Com diu, "res és tan sen­zill com el blanc i el negre". Aquesta és una pel·lícula rodo­na, de bellesa singular, amb els efectes especials subordinats a la història, que no seria la mateixa sense el procés, tan literal com metafòric, de la transició del gris al color. Arribats en aquest punt, no

cal allargar-se en l'anàlisi de les bondats de la realització, escenes i personatges. Només recomanar que no se la per­din. Un darrer comentari: Plea­

santville constitueix una ex­cepció a la regla. Té un final que deixa caps per lligar sen­se que això sigui un defecte; és completament congruent en una història que tracta de la imprevisibilitat de la vida.

JOSEFINA RIPOLL Fins al 23 de febrer

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sirïol Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Santiago Rusinol. 52 -Sant Cugat del \&Dès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1

48 ELS/CANTONS Dkendres, 12 de febrer de 1999

Carrer de fa Torre, 14

Tel. 674 12 85

•

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 675 30 65

•

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 47

ON MENJAR? BAR GLOPS Rosselló. 2 93 o '4 .51: 16 Cu'rM r asso ana

BAR MERMELAOA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

BAR PtCCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 93 589 54 92 Tapes casolanes I BAR BOKATA Plana Hospital, 35-37 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans l BOI BÉ Rbla Celler, 131 93 589 84 22 Mansqueria I CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 589 19 01 Marisc, menú, cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO Lleó, XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Líve

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

Tapes i menú diari

CAFÈ-BAR SOL

CELLER STA. MARIA

CASÍNÈT

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer. *\ 13 93 674 67 21

93 67528 97

93 589 50 83

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Líve

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

Tapes i menú diari

CAFÈ-BAR SOL

CELLER STA. MARIA

CASÍNÈT

Santa Maria; 17

93 674 67 21

93 67528 97

93 589 50 83

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Líve

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

Tapes i menú diari

CAFÈ-BAR SOL

CELLER STA. MARIA

CASÍNÈT Camí Can Ganxet, 47

93 674 67 21

93 67528 97

93 589 50 83

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Líve

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

Tapes i menú diari

• CANCASOLETA Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 675 10 33

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Líve

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

Tapes i menú diari

CHEZ PHIUPPE Plaça Pep Ventura, 5

Sant Jordi, 39

93 674 94 84

93 674 11 18

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Líve

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

Tapes i menú diari EL JORDI'S

Plaça Pep Ventura, 5

Sant Jordi, 39

93 674 94 84

93 674 11 18

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Líve

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

Tapes i menú diari ELPEROLET Av. Francesc Macià, 67 93 675 53 03

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Líve

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

Tapes i menú diari

ELMESON Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

93 674 10 47

93i 674 58 60

93 589~50 11

Braseria i cuina de mercat

Braseria

Frankfurts ENTROIOO

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

93 674 10 47

93i 674 58 60

93 589~50 11

Braseria i cuina de mercat

Braseria

Frankfurts FRANKFURT LA PALTA

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

93 674 10 47

93i 674 58 60

93 589~50 11

Braseria i cuina de mercat

Braseria

Frankfurts

ITALIANS 3 Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

KROXAN Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

Sol, 25

93 589 81 97 Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

Sol, 25

93 584 23 32

93 674 08 10

Creps, amanides, menús

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria LA LUNA

Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

Sol, 25

93 584 23 32

93 674 08 10

Creps, amanides, menús

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria L'ALBA Ctra. Cerdanyola, 13 93 675 35 80

Creps, amanides, menús

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

— LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

— LAMUSCLERA Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05 Entrepans variats — MASIA MAS ROIG Raça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

—

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQUASH

Elies Rogent, 14

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 38 23

" 93Ü89 2697

Mexicà-menú català

—

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQUASH

Elies Rogent, 14

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 38 23

" 93Ü89 2697 Cuina catalana

Cafeteria, pizzes, menú

—

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQUASH Sant Jordi, 33-35 93 589 14 96

Cuina catalana

Cafeteria, pizzes, menú

—

• • • • • • • • • • • • • •

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS F0RNETS "DIST0P" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta)

• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (U Floresta)

• • • # • * • • • • • # • • • m •

Centre Mèdic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. I. Salut Bonich

Or. \. Sàbat Santandreu Dra. Al. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Conveni amb lés principals companyies d'assegurances

PEDIATRIA Dr. /. Barraran Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. /. Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. I. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions p e r a armes Carnets oe conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusmol, 2, entsol 1a

TELS. 93 674 1 5 26 93 674 01 47

Centre de Rehabilitació • SUSAHANKSOUmï Sant AmonL74_"_ « 93 87474 37

Cirurgia • DR. FSRNANDEZ LA* YOS Onroa generat, stwt* AgetSií. ASC-Praviesa-SanItas. Ans. Ton»-

« a 9 fM&« , S a n , C u 9 a ' -

Consult. Centre Mèdic «.CBOTftf MÈDIC SÀBAT CertHfc*» d* conduir i atras*.

Dietètica Nutrició

ttOMtMÓO I$·n***í,i89t«tfca. Oi-rneOte» í tfjous, hores

«onvfttgade*. &t Endavatlada, 2 l , l« rp f» . '

Ow.JMtms. ·Cwdè· Bw. Ro-asrto $agarr»»t>*,tkim Garcia COnMAOr* &iiító IbHtWíHca. Av. 3)tn&tatt*, 2-8, 2s planta, jas&tML 08190 Sant Cusat. «9358943 57 93 9894398

Fisioteràpia »SO«A ROMA FERRÉ F»toí«rt*iía.Awi»tóneiajao(tà-

Geriatria

8 M Í M W A T f U A

Atenció a persones grans en et seu domto». Assessoraroertt a llur» tamíasra.Qestio de R«-stdènoies t <T«Rr«6 recutsoüln-tarrfifna. Formació, c/ Àngel Guimerà, 3 08190 Sant Cugat « 8 3 6 M 0 8 0 *

grans, "CANGURS" aw& I mm, control de malalts ajuda a (a far, aanstoms especials. Salut i serveis 3domicili Av Tonablanca.2-8, 3e(,dep 1t i t2SantCugat*W 5893967

Servei d'ajuda a tes persanefc-grans, malalts crònic* o con**-ïescents, a qualsevol hora àtí tftfc o ta nit Sistema seraitl, rèptd, segur i de poc cost. Av. Ton»» blanca. 2-6. 3«f. A. 0 8 * * > " - " CugaLlni.;i« 83 .58»

LABORATORIS • LABORATORI MU5CJ*K WtBNE SariSagoRuslnolJ7 «93Ï89 60S5.

Metge capçalera • J.R. ESQUIROL C A Ü $ -

Genatna. Av. Torreblanca, 2-8 As*. sanrt. Agt. Mútua, Santo*) M. RaJte, Praft-Mut «SC

surtis-Urg. 24 h, domfe». Metgada capçalera. V i l a d a * ciit-mútuss. Major. 3$, 2n, Sant

«$8 87400 35

• CLÍNICA OENTAL DOCTOR BRANDT. Ortodòncia i Odontotogta ge­neral. C/ Santa Marta 9.1#. 2a • Çafrt Cugat. #93589 70 40

«89874 7218

•CLÍNICA ORTODÒNCIA I aSFUNCtò TÉMPORO-MANOIBULAR * . jrtebtanca, 2-8.2n A, despatx. ,% Sant Cugat «89883 98-676 2218

«CLÍNICA DENTAL MA­JOR R Unió, 3 2on !• (ASons Seta -aatrtonadaCokm} « 9 3 8 7 4 7 2 400

#DRA.H.JtAt*^auRA CSmca dental. Ot a dv. M 3 h i 1ft-20fi Pg Sant Magt, 22. tsa*-m í i a m Cugat «8307423 39

Oftalmologia • CEHTRE OE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb líS principals mútues Cí Sort­ia. Maria. 10 Sant Cugat «938899106

éíNPRÓSS. Atencjo I cowpanyia a persones

Mútues • UMtOK M U 8 E B A IBB8-V fCO Mútua d'accidents d» trebst núm. 271. RaçaAu 3. Sant &jrjat*93 675 •Fm 93878100è

Odontologia • CUNfCA PARC CENTRAL Or. ThtBrry Hascoet. OífcmtO" «stomatologia. Dra, Nattllíe Vergnes-Baqiiè Ortodòncia. OI Joan Miró, 1 &. Sant Cugat « 9 3 589 5 9 4 a Urg. 970 27 9 8 58

«TCÈVTRÉ DENTAL I QUíRUROfC AvCatakjiyn.2t bawos. Sant Cugat «93 589 0000 (=3X^3589 0313 • CLJNJCA DENTAL AU-TRAN Odontologia general, implartoto-0a, pròtesis, odontopedfatria, or-tpdòncia, mútues AJ ToTObian. ca, 2-À 2a, 11. Sant Cuaat «936750803

Otorinolaringòleg •DR. FERRAN reRftAN«U Wteíefttiuf - PfevMtó» - As-sStíeiHiia sanitària »«Sttae, Francesc Moragas, 48, enlr. 2a Sant Cugat « 8 3 «75 48 S3

Pedagogia-Logopèdia • BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopedh». Ptticte-mes llenguatge i aprenentatge C/VIB«, 5-7, i r 2a. Sant Cugat « 9 3 5 8 9 1 2 1 5

« PILAR CANOSA ÚBE­DA Pediatria - Medicina adolescent Av. tbfreWanca, 2 - 9, 3r pis Sant Cugat » 93 874 57 98 93 88» 38 48 • ORA. ANNA PUJiBET) CALDES Pediatria, vttaScto Salut Mapfra. Endavaltada 21, ler pis. Sant Cugat. « 9 3 589 3995 938742079

Pediatria • JOSEP M. COROMI­NAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Mores convatgudes ftbia F%bata))ada, 20, v 3a. Sant Cugat

Podologia •dOSePM.FREJXEDES MataSKrS del peu, ortasis, plan-Dites ortopèdiques, paptomas, cirurgia det peu. Horas a con­venir,* «98 589 8» 13 9291895 38

#cewTfteD£i*8ieot.O' ca» CLÍNICA Trastorns «f aprenentatge i de ta jMtrla, Nans, adofeaotwits ) adult*. Av. Catalunya 21, 3r ta. Sent Cugat « 9 3 8 7 4 3 6 7 3

• C E N T R E PSICOTERÀ­PIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopè­dia. Plaça Or. Galtes, S, 2fi. 3a. Sent Cugat « 9 3 689 40 51

• ORA. PALERM JWçqtogla. Ansietat, «ep/esto, diffcuftats de retaciò, trastorna a l'adolescència, psfcotwàpia Hofes convingudes, c/ Fran­cesc Moragas, 2S-27, 2n ta. Sarvt Cugat. « 9 3 674 3 8 5 3

9 3 4 t 8 4 8 48 -

• I N S T I T U T P S I C O -MÈDtO S A N T C U Q A T Psicologia oHnica, psiquiatria, depcsasions, alconciísme, toxi­comania trastorns d'ansietat,

estrts, tabaqutstne, Av, Torre* Wanea^-S 3«r. A cK»p. 11»*2 S»ntC ' « i

tra Mèd» Sàbat 9an«ago Bo-sinot , entsol. 1«. Sant Cugat «838741928 «938746147

Tbrodneccraa-Obstetrida;

^worfntfBCioal*, .Hores « « * » -dudée -• :, :<

Av, Catalunya, 21, 4rt ta. $ant Cugat «9388848-68 ' Part,ou(af;8387*749»

•DRA» MEDNM 2A OTrariceteMtra «93 589131

ÜOMtlIU

• JOSEP P€CH TratinuÉatojjw, ortopèdia. As-sistèneía aanítàíla,. Pnsviasa, MeoVtec. Pi^kWcliorfebtanca, 2-g,2a*10;S·r*{<5uget. «1Ò58818S8

ÏUP FERMIN ARAM-

Cirurgia ortopèdica traumatc-iógtca. Hores eonvSngudes. G/ Gitwa, 21.1r 3». Sant Cugat. » 93874434T 93 5890834

I N P R O S S

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes.,.

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars.,

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Av.Torre Blanca 2-8.3i A, desp Saní Cugat def Vallès

ELS /CANTONS Divendres, 12 de febrer de 1999 Cultura 49

II Jeràn Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

PI. Octavià, 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7

Com sí fos de tota la vida

la xocolata... 4f%if%, •ta entrepans... ft+4f*>

al cavo... ^JVFF*»

los pastos... fh4fa. olstils... < f K f K

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

I I Pi. Barcelona ..Tel. 93 675 52 46

TPARÀDA • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ. • TANCAT DILLUNS NIT

FONDAïr RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

T Tel. 93 589 26 97 H

C1NESA VlilMO

Yelmol

16,45-19,20*22,15 Bíchos. 18,15-18,20-20,30-22,50

Yeímo2

16,36-18,30- 20,30-22,30 Ttenes un **nal • 1$SQ -18,15 - 20,30 - 22,50

Yeímo 3

Qué&É»«ftiife<fe 16,3g-13,15-22,00 Quédateamilado 17,15-20,00-22,45

17JMMMP» ^ . & Estado desítio is,QQ~mis-20,3o-22.se

S e s s i o n s g o l f e s YfelraoS

RESTAURANT

Can Edo

• Cuina casolana • Obsequis per als nens • Obsequis per als nuvis • Zona d'aparcament • Gronxadors • Camp de bàsquet • Local climatitzat Dijous tancat, excepte dies festius

LopedcVegi,5·TeL935806<iM-Fu 93 692 24 24 BELLATERRA

tfWrïïA-ÏTN

I DEMANA

QUART DÉ LLIURA

2 500

m M c D o n a l d s

Me Donald's Sant Cugat

Centre Comercial

©II S SOTJT C U G A T http://www.clnesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SSSm WÍSHfiiSiííSt ÍBKt i f ! BittiKii

ESTADD DE SITIO

IWiPb^

HMIUU

a B S SALA 1:16,45-19,20-22,15

13 ANYS SALA 2:16,30-18,30-20,30-22,30

GOLFA: 00,30 APTA SALA 3:16,30-19,15-22,00 GOLFA:00,35 APTA

SALA 4:17,00-19,45-22,20 GOLFA:00,45 APTA

SALA 1:00,35 13 ANYS

li Q ^ 1 « E O LT &^3 ^ ^ R W

Dia de a i s n a Ü aa Q s Carnet Carnet, d'estudiant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb Sessions Jove universitari anticipada de 65 anys telèfon als ServiCaixa minusvàlids tardeta de crèdit numerades

Venda per telèfon

902-3332 31

50 Cultura Í L S ICANTONS Divendres, 12 de febrer de 1999

k>'&

L A R A D-Mm WPmi^i, 3 :.;:;.: I . »

De dilunsa • De 7.(K) h a 8.(X) h E/despertador, amb Salva Vallvé •DcS.OOhaKUOh Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en­trevista • De HUO ha 13.CK) h La revista, el magazinc de Vanessa Raja •De 1100 a l .U0 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per Josep M. Miró •De Il . i0hal3.50h l'.entrevista (repetició) •De 13.50 ha 14.(X)h Amb molt de gust, amb l'ep Blanes •De 14.00 ha 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop •De 18.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical de Saba Vallvé • De 2().<X> h a 20.35 h /'esportiu •De 20.35 ha 21.(X)h /'.'/ millor del magazinc • De 21.00 ha 22.00 h /.'est/ena (dilluns). Interiors (dimarts), Bon rotllo (dimecres). Ruc d'assaig (dijous), Jazz (Urea (divendres). • De ZZXX) h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense Frvnteres. • De 24.00 h a 24.35 h /'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat-

• D e 8.00 ha 11.00 h És cap de se/mana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 ha 12.00 h

Ttramilles, el concurs • D e 12.00 ha 15.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 ha 14.00 h Avant-matx

. • D e 14.00 ha 15.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 ha 17.00 h C.otton Club, amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 h L'estrena • De 18.30 ha 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • D e 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Top 91.5, amb David Villena Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del sen \or • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 ha 10 h. Esport en marxa la edició •De 10.00 ha 11.00 h Nostra dansa • D e 11.00 ha 12.00 h IM sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e 12.00 ha 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 ha 14.00 h Esport en marxa 2a edkió • De 14.00 ha 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 ha 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.0 h Esport en marxa 3a edició

La p r o p o s t a

Amb Carnestoltes comença el període del rel més pagà.

És el Rei, amb majúscula. El magnat ideal, perquè en els seus dominis, tot està permès. I com que és breu i aviat s'acaba, cal no perdre ni un minut. Pintures, màscares i disfresses, correu a l'armari i desempolseu-les. Sortiu a les places, busqueu els amics. Aquesta mateixa nit ja podeu començar la gresca: La Floresta ha programat el Ball de Carnestoltes, amb concurs i tot. Demà al matí hi ha rua a les Planes. El Ball de Gitanes, la Botifarrada i el ball de diables són a Sant Cugat. A la nit, 'Els cosins del sac'a la plaça Pep Ven­tura. Diumenge, Valldoreix ho celebra al matí i Mira-sol a la tarda. Al nucli urbà, xocolatada, cercavila, automòbils antics i l'adéu al Rei amb la foguera.

12 DIVENDRES

13 DISSABTE

14 IWMES'GK

ESPECTACLES INFANTILS • Animació Infantil a càrrec de Pa Sucs&ajmb f espectactede Picabola. A tes 1BM h. Centre Cívic k Fkoesm.^ fN

CELEBftAClOllS ENE • •Ball det&rnesfoltes* Múska envit^EíÉsaiRíde dkftésse&iball. Aies23.00h.

"El problema; «feb mairunosls $en$e problemes**. A les 21.45. Casa de Cultura de San* Gnj|pt del Vaflèí.' • Su Cu®» del "Vàlids. Ciutat Obcrn J^ÇSongrés de. Í .CSHMSUC

Sessió dé cloenda. A tes 21 h. Societat Coral La Unté Ssstcugístertca.

CELEBRACIONS DE CARNAVAL \ . ;

* La Ftotesta: ""' " ~\: I Sortidatle kGereavSaaks 17-30 h. de%FJaça d'Aipa&onga. Xocolatada a tes Ï8.3Q a la Plaça de l'Estació. •Sant Cugat ' _ Cercavila de BaB de Gitanes Sortida Pfc Monestir. Horç: 12,00íi. Ball de Gitanes; A la Llotgeta del Markatir. H G K ^ J | $ 8 B .

Botifemda popular: Plaça Pep Ventura. Hora; ZLflm. : Trabalada i Ball de Diables: A la Plaça Pep Venta t Jfbra:·22.3Gíi, Tradicional Ball de Carnestoltes amb els Cosins ddi Sac Plaça Pep Ventura, a les 22.30 h.

CELEBRACIONS D l CARNAVAL • Mira-sol: -/' „ Festa amb ball de disfresses del Col·lectiu dfe.feC&KGran. De les 17.90 a les 21.00h. Al Casal Cuiti* •Valldoreix: Taller i animació amb saragata. A les l2,U0ïfc • Sant Cugat

Xocolatada a la Plaça Occavià. Hora: 1 l.OOlfc, Sortida de la Cercavila. Hora: 11.30 h. Crema del Rei Carnestoltes: Pla del \ lnyet Hcaa; UM h. Ball i Espectacle: Acmaràc! Grup l'epsicolcn. Hora: 12.30 h. EXCURSIONS A LA MUNTANYA •Passeig per Collseroia: Zona Torre del Baró i Turó d*en Cu\ às

• 4 ~ j .

\ les 9 h. del marí <ia\ ant el CMSC.

16 ntMAK rs

CONFERÈNCIES t XERRADES • Aula Cultural: El passat islàmic de Catalunya. A càrrec de Pere Balenyà. A les 20.00 h. al Club Muntanyenc • Cicle de conferències "Cultura i societat" al Centre Borja : Problemàtica actual dels refugiat* j desplaçats. A les 20.00 h. Cxntre Bona (Llaceres. .30).

: Exposicions

SALES MUNICIPALS

•Pilar Valls, exposició de pintures. Escola Municipal d'Art. Fins al 12 de febrer.

•Mats "Larves", escultura. Claustre del Monestir. Fins al 6 de Març.

•ONES. Exposició tèxtil, iti­nerant per Catalunya i Ba­lears. Casa de Cultura. Fins al 5 de Març.

•Elsuïcidi d'una cafeteria. Exposició en clau de còmic. Escola Municipal d'Art Inauguració: 17-02-99.

SALES PRIVADES Josefina Ripoll, pintures. Sala Rusinol. Fins al 23 de febrer

Centre Cultural

•Romeo y Julieta. Compa-nía Nacional de Danza. C o r e o g r a f i a d e N a c h o Duato. Dijous 11 de febrer a les 22 h., i d ivend re s 12 de febrer a les 22 h.

•Orquestra Simfònica del Vallès. O b r e s de R. Wagner , J. Rodríguez i A. Dvorak. Di rec tor : Salvador Bre­tons. Divendres 19 de febrer a les 22 .

ELS ÍCANTONS Divendres, l'J de febrer de 1999 Cultura 51

TELÈFONS D'INTERÈS

Ajuntament

Bomtars Befiatara 936928080

Bombers GeneraStat 089

Bombers Rubí-Sant Cugaï 93 699 80 80

CAP 335891122

CAP urgències 93 589 44 55

Caí*<ieCutttjf» 935891382

Centre Social í Sanitari U 935997800

CasaíVbSdoreix 936744599

Catalana* Gas 937252944

Conto Cívic te Floresta 935890847

C&nto Chric tes Ptanas 936755105

Casal CuttmaiMíra-sot 93 569 W18

Cinemes SL Cugat (fteser.] 935890941

Correus' 936747096

Creu Raja Sant Cugat 9367412 34

Creu Roja Valldoreix 936742459

Dispensari La flcresta 93674 7615

Ert. Municipal OescenlraSt 93 674 2719

BIHERRubí 936991692

FECSA (atenció al cüent) 90073 73 73

FECSA (avaries) 90074 74 74

Informació FGC 932051515

Funerària 9358955 52

Hisenda 935891155

Jutjat 936746696

Parròquia St. Pere Octavia

Parròquia Les Planes

936741193

93204 7503

Parròquia Valldoreix 93674 0569

Pscra Municipal Valldoreix 93 875 40 55

Cuerpo Nacional de Policia 93674 78 58

Urgències 091

PoScia Municipal iProtCwS 092

Pot. Municipal (Valldoreix) 908 79 5125

Comissaria de Policia 936747612

Taxis (parada) 936740997

Ràdio Taxi 9358944 22

Repsot-Butà 9367415*80

Sant Cugat Comerç 936740322

SOREA 935890021

— > • • - » — • " ; • " * « » » » . ^ > « v » •> " « í

936741111

Grua 938743371

Aigües u Floresta 936742089

MPPiWMï* -so l 93674201»

AAW¥«g*CarmeMira-sd 936741003

AAW Sant Joari hfira-sol 93674 7103

AAPPiWVaKiMíx 93 874 2t 97

AAPP i W C Montserrat Va«.93 674 21 05

AAPPWCanMajóVatl. 938745049

AAProp.iVefttsUFtoresta 938742089

AAWAJguatlongaLaFtor 938745129

AsS;. Consurrstors 932684567

ONt (Cita pr*»a) 935893080

Greenpeace (91)5434704

H. Genera) de Catalunya 935891212

H.Valld'Hebron 93427 2000

H. Sant Joan de Déu 932034000

Unitat Coronària 932481040

M de l'Esperança 93414 4848

Informació Carreteres 93204 22 47

Informació Aeroport 93478 5000

Informació RENFE 9349002 02

Informació Port. 93318 87 50

OMIC 93589 3188

PolkJínic Torreblanca 9358918 88

PROMUSA 935891732

ASOI 936753503

Arxiu Gavin 93674 25 70

Casald'AsjsSC 935891638

Uar d'Avis Parròquia 935890598

Club Muntanyenc 93674 5396

Coral de la Unió 936741006

Esbart Sant Cugat 936752652

Tot Sant Cugat 936748661

GntpSup.Irnmigrants 936749314

Paí» Sant Cugat 936755959

a s 4 Cantons 935896262

;;S! M.:!W:: "i" íMI'iil·MiflI

D i v e n d r e s 1 2 • Santa Eulàlia D i s s a b t e 1 3 • Sant Benigne D i u m e n g e 1 4 • Sant Valentí Di l luns 1 5 • Sant Faustí D i m a r t s 1 6 • Sant Julià D i m e c r e s 17 • Sant Ròmul. Dimecres de Cendra. Di jous 1 8 •Sant Simeó • D i v e n d r e s 1 9 • Sant Gabí

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• informació í inscripcions: De dimarts a<Sver)dres, <rifal3»tiofe17al8h

mífax93SS9«3 69 (CasatdeCajStjrade

D u r a n t els m e s o s de febrer i març. . .

A les 20 h. I r. C U R S D ' H I S T Ò R I A

D E C A T A L U N Y A .

Informació i inscripcions: al Museu de

Valldoreix (diumenges de 10 a 13 h.)

D I U M E N G E l 4 , a | e s | 2 h G r a n

Festa de C A R N E S T O L T E S - F E S T A

D E C A R T R Ó M (Taller i animació)

A la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix.

Us hi esperem tots disfressats !

Ililiiill l^ l l^l l l l l l l l l l i • • H M

•GIMJAZZPERA .JOIERIA ALA ADULTS CERA PERDUDA

• DIBUIX I . ESTAMPACIÓ PINTURA JOVES I SOBRE ROBA ADULTS

' *»*»* **™«Ci««C«»MtfO»««·>»tt«v·»««MO«««·;·»:<

HiRARlMUTQBÜSOS

1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-rMAS JANER

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.00h-07.00h-06.00ri i a tes hores ert punt fins a tes 22.00h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a Pestacio de F.G.C de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a ies hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de F Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21.40rt. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim'servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer,

• LWIA 3. SANT CUGAT-LA FtORESTA-LES PtANES

Sortides des de F. Colom.

-Dies feiners. 1a $Oiüda:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.15h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h dei matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'Estació.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.

Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sa/a, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Dies feiners. 1 a sortída: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.{feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h 1 als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FQC.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.Q5h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05fi-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada fiora,fins a les 22.3$h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Diumenges i festius, 1 a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (femers). 23.00h (dissabtes i festius).

CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada S -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora 1 -Diumenges i festius.la sortida: 06.45h i ais 45 rrÉiutsdeoadahora irisa les 21.45ri.

-Sortides addicimaisa (Cerdanyola; 22.15h(feirt9rs|, ' ; "

i fwa firis a ies 2tv ifirtsales2l.4èh.

ELS4CANTOINS Divendres, 11 de febrer de 1999

52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Antoni Rius. Astrofísic i investigador

"Sempre dic que el millor lloc del món és allà on vius"

Ri TU CASALS

Ja llegia sobre astronomia quan era petit, malgrat que va deixar els estudis quan tenia 13 anys i no els va reprendre fins als 21. És doctor en Astrofísica, va ser mem­bre de l'equip tècnic de la NASA a Madrid i ara és investigador cien­tífic del CSIC i cap del Grup de Ciències de la Terra de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalun­ya (IEEC). Actualment, la seva recerca utilitza els senyals dels satèl·lits GPS (Global Position System) per millorar les previsions meteorològiques.

— Què és el sistema GPS? - Es important saber dir on es­

tem nosaltres dins l'espai. Quan jo vaig a casa meva," no me'n vaig a casa del veí, perquè sé ubicar-me. Però imagina't, per exemple, que te'n vas al pol o a una selva. La resolució d'aquest problema és l'origen del GPS. I qui ha posat els diners per fer-ho ha estat el Departament de Defensa dels El A. El GPS et permet que qual­sevol persona que tingui un re­ceptor pugui saber on està i en quin moment a qualsevol punt del món. I, per exemple, els au­tobusos, a Terrassa, se sap on són per un GPS; uns camions que transporten cabals també l'utilit­zen, i per fer volar avions civils es podria fer amb un GPS. Encara hi ha problemes tècnics per re­soldre, però no ens podem ima­ginar la quantitat d'aplicacions que pot tenir. De fet, hi ha gent que anticipa que d'aquí a uns quants anys, tots els rellotges tindran un receptor GPS.

— Com poden ajudar-nos a mi­llorar les previsions meteorolò­giques els senyals del GPS? - I in model meteorològic no és

més que un programa d'ordina­dor on introdueixes unes dades. com pressions, temperatures i ve­locitat del vent, entre altres, que ens proporcionen els satèl·lits ar­tificials o les estacions meteorolò­giques a la terra. Aquestes últi-

Gràríes a la seva feina, Rius es declara ciutadà del món. F: X. LA RROSA

mes són poc nombroses i, a més, és un producte que aviat serà de sobre grans zones de la terra no hi ha informació; per tant, les dades que introduïm a l'ordinador són incompletes. Els senyals GPS es propaguen a través de l'atmosfe­ra i per tant són afectades pel seu contingut de vapor d'aigua, que és una dada molt útil.

— Quines altres aplicacions pot tenir el GPS? - En el transport aeri entre Amè­

rica i Europa, per exemple, en què els avions han de travessar l'Atlàntic, unes bones previsions són impor­tants perquè poden fer estalviar una quantitat de combustible con­siderable.

— La gent sap què és un GPS? - Potser no tothom. Però, per

exemple, durant el París-Dakkar se'n parla. La gent comença a sa­ber-ho cada vegada més i per la televisió se'n sent parlar. Crec que

consum. Fins i tot a les tendes d'esports se'n venen. - Ajudi'ns a desmitificar la imat­

ge de bitxos rars que tenen els in­vestigadors.

- Això és com un taller de repa­rar cotxes. No hi ha cap diferència; el que fem aquí és resoldre pro­blemes. És una activitat com qual­sevol altra, ni més ni menys mà­gica. És més rar només perquè hi

ha menys gen t que s'hi dedica. Treballem el ma­teix nombre d'-

divertida, que no necessito hores que a ia res-,. . , ,, ta de fe ines ,

gaires dwersions mes potser d.una ma_ nera més satis­factòria, perquè

tenim més llibertat d'organització i perquè treballem amb gent que està motivada pel que fa, i això li dóna un ambient més agradable. Pel que es deriva de la feina, sí que fa que sigui diferent, però com a individus, no en som. - Li costa desconnectar quan

està fora de la feina?

"La meva vida professional és tan

- Estic tot el dia amb la feina al cap. I és una de les coses que em diverteix més. No és estressant, per a mi és molt agradable. En­tenc que hi ha altres feines on la gent no hi gaudeix i li agrada des­connectar, però quan una cosa t'a­grada molt, continues.

- Es veu reflectida la tasca dels investigadors en la vida diària? - Si penses que qualsevol cosa

que has fet avui fa cent anys que no existia, ja tens la resposta. Si no hi hagués gent que es dedi­qués a fer recerca, no hi hauria hospitals i continuarien fent tre­panacions al cap com feien els egipcis.

- Ha millorat el que es destina a investigació en aquest país? - Sí. Des dels anys 80 s'ha viscut

un increment molt gran de recur­sos dedicats a això, però encara estem a la meitat del nivell de les societats desenvolupades. Si no hi ha més recursos, el sistema no funcionarà, perquè no es crearan llocs de treball en aquesta àrea. Tots els que ara estan estudiant a l'estranger no podran tomar i, pot­ser, molts d'ells són millors que nosaltres mateixos. I si entenem que la recerca serveix per a algu­na cosa, vol dir que estem perdent recursos.

- Havent viscut a llocs com Bos­ton, Los Angeles o Madrid, què en diu de Sant Cugat? - Està molt menys deteriorat que

altres ciutats que jo conec. Estè­ticament és més agradable que les que estan al nostre voltant, que encara estan pitjor. Però no és la meravella que algú ens intenta vendre. Per exemple, el trànsit és caòtic, no crec que estigui gaire ben resolt. Sant Cugat està bé, és còmode, està ben comunicat amb Barcelona... però, en realitat, la gent de Sant Cugat és del Barca, no del Sant Cugat. És una ciutat residencial per estar-hi bé i cò­mode, en la qual no passen mol­tes més coses que les vides de ca­dascú. En definitiva, però, sempre dic que el millor lloc del món és allà on vius.

Quins websl IORDI CASAS

He llegit al darrer número d'Els 4 Cantons, amb més interès de l'habitual, la queixa d'una se­nyora respecte a l'anunci d'una adreça d'internet en una tanca publicitària. Es tracta de l'anun­ci d'una línia eròtica, en el qual apareix una dona - d e molt bon veure, tot sigui di t - amb exces­siva poca roba pel temps que te­nim. A mi, i amb tots els respec­tes pels qui pensen el contrari, em sembla que això del sexe cal afrontar-ho sense embuts i amb franquesa, ja sigui per acció o omissió (que, com deia en Ca-pri, la vida és llarga i el ciri és curt). És per això que m'ha sem­blat convenient fer-hi alguns co­mentaris. En primer lloc, donar les gràcies per la queixa, ja que m'ha permès conèixer visual­ment la senyora en qüestió (la de l'anunci) i, a més, m'ha posat a l'abast una adreça web que, en principi, prometia estones dis­tretes (i fins i tot esperançado­res, per a aquells que hi posen molta imaginació). Ara bé, això segon dura ben poc. Jo hi he ac­cedit (per què me n'hauria d'a­magar?) i puc assegurar que el resultat és ben decebedor. Si vols veure pit i cuixa has de fer-te'n soci. Això sí que mereixeria una queixa als qui tenen cura dels drets dels consumidors. Una cosa així s'avisa, encara que sigui amb lletres menudes. D'altra banda, el que sí que hauria de ser motiu de queixa seéosa són les possi­bles conseqüències que pot tenir un anunci així per als conduc­tors. Crec recordar que quelcom semblant ja ha motivat algun ac­cident greu. I, a més, en cas d'es­tar situat en una cruïlla, pot pro­duir una badada que et porti a Bellatera en lloc de Cerdanyola, per posar un exemple. Aquests sí que em semblen motius de quei­xa. Per no oblidar el més consis­tent, el que esgrimeixen les fe­ministes (i no només elles) pel que representa d'ús públic (i gro­ller, encara que als homes ens agradi) el cos de la dona. En de­finitiva, considero que això del sexe, encara que només sigui vi­sual, ens ho hem d'agafar amb més calma. Ningú no ha mort d'un empatx de sexe (assassinats passionals i efectes secundaris de la VIAGRA a part).

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs