diari de sant cugat 133

ELSHCANTONS Divendres, 16 de febrer de 19% SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ COMARCAL 1 DEMOCRÀTIC Núm. 133»Any IV « 22S pessetes

I Punt i seguit El nou reglament de la llei de seguretat privada obliga a desconnectar de la Policia Local unes 170 alarmes privades. Plana 5

Els santeugatencs avaluen la qualitat del servei municipal d'autobusos a «L'enquesta». Plana 6

Dos membres del Grup d'Estudis Local afirmen al CMSC que les excavacions del Vallès «no estan sistematitzades». Plana 7

Vallès sense Fronteres rep amb escepticisme el nou reglament de la llei d'estrangeria. Plana 7

L'institut de secundària Angeleta Farré organitza unes jornades sobre la diversitat. Plana 8

La planta de Hewlett Packard a Sant Cugat es va acostar a 100.000 milions de pessetes en exportacions durant el 1995. Plana 8

Pilar Rahola, Narcís Serra i Jorge Fernànd,ez Díaz han passat per Sant Cugat l*)última setmana de precam-panya. Plana 9

El director d'Aux-Vyd, Jordi Simó, assegura a «Les empreses» que «no hi ha mètodes de seguretat absolutament infal·libles». Plana 10

Deutsche Bank estudia la possibilitat de traslladar el centre de dades a Düsseldorf. Plana 11

El Centre Cultural, els professors i els intermediaris analitzen les dificultats d'organitzar representacions teatrals per a estudiants. Plana 14

I Esports Valldor-Sala promocionarà Els Astors, que volen competir a partir d'octubre. Plana 22

Corretja, Orantes i Clavet van participar en una classe d'exhibició al Set Ball. Plana 22

La secció d'handbol de la UE Sant Cugat vol ser amfitriona de la fase d'ascens. Plana 25

I Antoni Paredes L'exentrenador del PH Sant Cugat, a c a b a t de d e s patxar fa dues setmanes, assegura que no s'esperava que l'acomiadessin, perquè la directiva li havia dit la setmana abans que «confiava» en ell.

Parades diu que no li importa «el que es diu a la graderia». Plana 21

I Apunts Més de 300 persones van participar en la festa de San Blas del Centro Castellano-Manchego. Plana 26

«La radiografia» repassa la història de l'entitat centenària Societat Coral La Lira. Planes 30 i 31

L'estalvi vol ser Fobjectiu d'un pressupost de 8.800 milions

Tot i la contenció anunciada, la despesa creix d'un 1% i l'estalvi real es queda en 200 milions Personal, interessos i amortització de préstecs es mengen el 45% dels ingressos El pressupost es va aprovar en un ple extraordinari. Foto: J.A.M.

B Sant Cugat.— L'equip de govern es va quedar sol en l'aprovació del pressupost per a aquest any, que puja a 8.800 milions de pessetes, dels quals se n'estalviaran 200. Aquest és el primer pressupost on s'aplica el pla econò-micofinancer que l'Ajuntament va aprovar a finals de desembre. Tot i aquestes mesures, la despesa augmenta un 1%. Les retribucions de personal i el pagament d'interessos i amortització de préstecs s'emporten el 45% dels ingressos previstos. L'equip de govern defineix el pressupost com a «discret i ortodoxe» i l'oposició creu que les xifres són poc realistes. Planes 3 i 4 i Editorial Plana 16

PATRIMONI

La restauració del campanar i la façana sud està gairebé acabada i ja s'han retirat les bastides. Foto: JA. MULA.

Finalitza la restauració de la façana sud i el campanar del Monestir

B Sant Cugat.— Les bastides de la façana sud i del campanar del Monestir han estat retirades en els últims dies després d'un any de formar part del paisatge: és el pri

mer indici que les obres de la segona fase de la restauració del monument estan a punt d'acabar. L'únic que queda per ultimar en les dues pròximes setmanes és el drenatge subterrani que s'està construint

al costat del mur consolidat. Així acaba el que la Generalitat considera la restauració «urgent» del monument, però encara no hi ha pressupost assignat per començar a treballar a la nau central. Plana 15.

Divideixen Sant Cugat en dues zones per repartir els

alumnes d'ESO als instituts • Sant Cugat.— El criteri geogràfic serà el factor principal en la distribució dels alumnes que ara fan sisè i que el curs que ve s'han d'incorporar a l'ensenyament secundari obligatori (ESO). Així ho va comunicar el delegat territorial, Ramon Farré, en l'últim consell municipal d'ensenyament. Els escolars de les Planes, la Floresta

i Valldoreix hauran d'anar a l'institut Arnau Cadell. Els del centre i Mira-sol s'adscriuran a l'Angeleta Farré i al Leonardo da Vinci. Si hi ha centres que no poden absorbir la demanda, la redistribució es farà en funció de la proximitat del domicili de l'alumne i la resta dels criteris habituals. Plana 11 i Editorial, plana 16.

L'EMD i l'Ajuntament aconsegueixen dissenyar un

acord econòmic definitiu B Sant Cugat.— Segons el conveni —basat en el consens i la flexibilitat— l'Ajuntament ha de transferir cada any a Valldoreix la part que li correspon dels impostos que es recapten a tot el municipi i l'EMD ha de pagar proporcionalment pels serveis dels quals es beneficia. D'aquesta manera, els responsables polítics de Sant Cugat

i Valldoreix aparquen el conveni que es va signar l'any 82 i que regulava les mateixes relacions de forma poc definida —la prova són cinc sentències judicials—. El nou acord vol ser el marc definitiu que eviti malentesos i recursos innecessaris per obrir un període de col·laboració entre les dues administracions. Plana 5

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aques ta s e t m a n a podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «The Player», que es projecta en versió original el dissabte 10 de febrer a 2/4 d ' l de la nit.

Posa't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Una proposta per divertir-se amb la meteorologia

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 ptes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i d i d à c t i c pels f enòmens atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa a través del qual els jugadors es veuen obligats a a p r e n d r e 1 indispensables d'«home del temps». El joc p o r t a incorporada una edició especial del l l i b r e Q u i n temps fa? del m e t e o r ò l e g Alfred Rodríguez J Picó. "~

Demana la targeta

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir d'una gran varietat de serveis.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada dissabte i diumenge a partir de les 5h. on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

589 62 82 Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

3 » Divendres, 16 de febrer de 1996

PUNT I SEGUIT I PRESSUPOST MUNICIPAL 961

L'equip de govern es queda sol aprovant un pressupost «discret i

sense sorpreses» En total, puja a 8.800 milions de pessetes

CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— D'«ortodox, discret i sense sorpreses» va qualificar el tinent d'alcalde d'economia, Pasqual d'Ossó, el pressupost municipal per a l'any 96, que es va aprovar dimarts amb el vot contrari en bloc dels tres grups de l'oposició —el PSC, el PP i IC—. L'equip de govern destaca la contenció de la despesa i el manteniment de les inversions, mentre que l'oposició creu que aquests dos objectius, un cop vistos els números, són ficticis.

El pressupost per a aquest any 96 respon a quatre tendències, segons va destacar dimarts el tinent d'alcalde d'Economia, en un ple extraordinari que va durar més de tres hores. La primera, la contenció de la despesa «sense reduir els serveis bàsics», tot i que, de fet, va reconèixer D'Ossó, aquesta pujarà d'un 6,7%. La segona, el manteniment de les inversions, que se situen, sense comptar les de l'empresa Promusa, en 858 milions de pessetes. La tercera és l'increment dels ingressos que recaptarà l'Ajuntament; i la quarta, l'amortització dels crèdits que té pendents l'administració local amb els bancs: aquest any es pagaran, per aquest concepte, 585 milions, dels quals la meitat es tornen a refinançar «aprofitant la tendència a la baixa dels tipus d'interès». Això significa que l'Ajuntament torna a endeutar-se per aquesta quantitat, però en condicions més favorables. El resultat d'aquests quatre objectius, segons D'Ossó, és que «comencem a estalviar significativament».

Les explicacions inicials de D'Ossó no van modificar els arguments en contra dels grups de l'oposició. «Qualsevol valoració ha de tenir en compte que la

«És un pressupost ortodox, discret

i sense sorpreses. No podia ser

d'una altra manera, perquè és fruit

del pla economicofinancer que

l'Ajuntament va aprovar el mes de

desembre»

«Complim quatre objectius:

contenció de la despesa,

manteniment de les inversions,

increment dels ingressos i

amortització dels crèdits»

PASQUAL D'OSSÓ, tinent d'alcalde d'Economia

«Es un pressupost realista i auster,

pensat no per lluïment sinó amb

vista a les necessitats del municiph

JAUME BUSQUETS, tinent d'alcalde d'ERC

«Sembla quefer un pressupost sigui

un joc de números i prou (...) Per

l'experiència de pressupostos

anteriors sabem que, normalment,

les despeses es compleixen quasi

situació econòmica de l'Ajuntament és molt crítica», va recordar el portaveu d'IC, Francesc Godàs. La seva argumentació va girar entorn de tres punts. Primer, que per equilibrar el pressupost «hem de continuar vivint dels crèdits». Segon, que la inversió disminueix «però la maquinària necessària per dur-la a terme s'incrementa»: o sigui, que els costos de personal i manteniment de ciutat i els d'inversió creixen a un ritme inversament proporcional. I, tercer, que si es compleixen les previsions d'ingressos, l'«únic que aconseguirem amb aquest pressupost és no endeutar-nos encara més», en lloc d'avançar per compensar el dèficit i l'endeutament. «És l'agonia del malalt», va sentenciar Godàs.

Pel portaveu del PP, Ramon Gaspar de Valenzuela, la contenció de la despesa que pregona l'equip de govern no és real: de fet, va recordar, la despesa puja, i si al final hi ha superàvit, és perquè a priori es calcula que els ingressos provinents d'impostos i taxes augmentaran. Després d'afirmar que, «si seguim a aquest ritme, trigarem vint anys a resoldre el dèficit», el popular va fer una proposta sorprenent: mu-nicipalitzar tots els serveis per es-

LES FRASES

totes i en canvi els ingressos acaben

quedant lluny del previst» m

«La situació econòmica és un xàfec

gruixut (...) és difícil, complicada

i angoixant; no hem estat valents per dur a terme accions que

resolguin la situació»

ÀNGEL CASAS, portaveu del PSC « • •

«Li recordo, Sr. Casas, que l'any

87 ens vam trobar quatre anys

pendents de pagament a proveïdors

(...) Els socialistes van deixar un

nivell d'endeutament per sobre del

34%. Nosaltres, per sort, encara

no hem arribat a aquests nivells,

tot i que ens hem hagut d'endeutar

perquè calien infraestructures».

JOAN AYMERICH, alcalde de Sant Cugat

• • •

«La despesa puja per sobre de

l'IPQper tant, no hi ha contenció,

com diu l'equip de govern, sinó

augment de la recaptació fiscal»

La discussió sobre els pressupostos del ple extraordinari de dimarts es va allargar més de tres hores. Foto: JA. MULA.

talviar l'IVA que cobren les empreses privades que tenen encarregat, per exemple, el servei de recollida d'escombraries.

Àngel Casas, pel PSC, va destacar dos punts: primer, i a partir d'experiències anteriors, que l'Ajuntament mai no acaba de recaptar els diners que preveu i, que, per tant, el superàvit de 450 milions que es calcula sobre el paper es convertirà en dèficit a final d'any. «Sembla que fer el pressupost sigui un joc de números i prou.» L'estalvi que s'ha previst, per exemple, en consum energètic no és més, segons Casas, que «fer números a la baixa que no es corresponen amb la realitat». El socialista va definir la situació econòmica de l'Ajuntament com a «xàfec gruixut» i va

acabar dient que «no hem estat valents per dur a terme accions que resolguin aquesta situació». L'alcalde, Joan Aymerich, li va recordar que l'any 87, quan CiU va succeir el PSC en el govern de la ciutat, «es devien quatre

anys als proveïdors» i que l'endeutament estava per sobre del 30%. Casas va amenaçar l'alcalde que, si tornava a utilitzar aquest argument, llegiria al ple una auditoria completa sobre la gestió de l'etapa socialista.

«Amb el ritme que portem, trigarem

vint anys a saldar el dèficit»

RAMON GASPAR DE VALENZUELA, portaveu PP

• • a

«Hi ha un cert esforç d'adaptar-se

a la realitat, però és un pressupost

numantíala defensiva (...) Hem

de continuar vivint deh crèdits per

equilibrar el pressupost» •

«Disminueix la inversió, però per

contra s'incrementa la maquinària

per poder executar-la»

FRANCESC GODÀS, portaveu d'IC

Seguretat

Electrònica

SEGURETAT

mm Sant Cugat del Vallès, t r 589 17 99

LLEGIR ÉS IMPORTANT Un retaule amb flauta i amb aniversari

Enguany, en el mes de setembre, s'acomplirà el setè aniversari del Centre d'Estudis Àgora de Sant Cugat del Vallès. Així, doncs, amb el sa i joliu propòsit de celebrar-ho, dins del programa del Centre, el nom del qual ja ho deixa tot ben clar: "COMPARTIM ESCOLA!", on hi convergeixen moltes activitats tant pedagògiques com esportives o lúdiques, hem endagat un nou projecte. I si "compartir" és "fer a mans, dividir (una cosa) donant-ne part a d'altres, prenent cadascú la seva part", cal doncs, la participació de tothom. Ve-t'ho aquí que (amb l'anim ardent i amb lloable entusiasme) pares, professors i alumnes, decidiren -ja fa temps-dur a terme una tasca conjunta, una experiència teatral (potser la llavor per d'altres ocasions o empreses) que els ha portat fins avui, no pocs embolics i molta feina. Han estat hores i hores de dedicació que ben aviat donaran els seus fruits. Varen triar per l'avinentesa una obra rellevant en la dramatúrgia catalana. Es tracta d'EL RETAULE DEL FLAUTISTA, obra amb la qual el seu autor, Jordi Teixidor, guanyà el premi Josep M. de Segarra l'any 1968. Estrenada

ÀGORA m i i i M L w e n m

per l'escena comercial el 1971, obtingué més de mil representacions consecutives. El "retaule" és una comèdia que manlleva procediments brechtians i d'altres que provenen de la sarsuela. Cal dir, però, que la versió que ens ofereix Robert Torres, director d'aquest muntatge, mostra una clara adaptació als registres musicals i dramàtics més recents. Es tracta, sens dubte, d'un retaule ben diferent al d'ara farà vint-i-cinc anys, però que pretén colpir, amb idèntica intensitat i encert, l'ànim de l'espectador, cercant-ne el seu beneplàcit i aprovació. A més, a hores d'ara podem avançar una notícia que, indubtablement, serà un al·licient més per a aquells que vulguin acudir el diumenge 17 de març, a les 19 h, a l 'Auditori de Sant Cugat: la presència del propi autor, Jordi Teixidor, a l'estrena. VINGA DONCS!, engresqueu-vos-hi puix que el preu és un factor més per fer-ho: 1.200 ptes. adults 800 ptes. nens fins a 10 anys Podreu adquirir les entrades a la Secretaria de la mateixa Escola Àgora a partir del proper dilluns 19 de febrer, o bé, si encara en queden, a l'Auditori santcugatenc el mateix dia de la representació. Us hi esperem a tots!

Pre-escolar - EGB B U P - COU

C/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 06 - Fax 674 24 86,

08190 Sant Cugat (Barcelona) j (davant de TVE-2) )

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

PRESSUPOST MUNICIPAL 961

Aquest és el primer pressupost on es comença a aplicar el pla economicofinancer que l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar definitivament a finals de l'any passat amb l'objectiu de compensar els desequilibris de la balança numèrica. En resum, en el pressupost per al 96 pugen les despeses per retribucions de personal, baixen o es mantenen les de la resta d'àrees (incloses les inversions) i s ' incrementen també els ingressos en concepte d'impostos directes, taxes i preus públics.

Bussejant en els números L'Ajuntament aplica el pla financer per aconseguir, sobre el paper, un superàvit de 450 milions

(Ï·.LIAC'HRNADAS • Sant Cugat.— La contenció en la despesa per aconseguir compensar, en els propers cinc anys, el greu desequilibri economicofinancer que pateix l'Ajuntament és l'objectiu —ja ho va ser de forma tímida l'any passat— que s'ha marcat l'equip de govern de CiU i ERC per a aquest any 96. De fet, aquest és el primer pressupost on teòricament s'han de plasmar els beneficis del pla que es va aprovar a finals de l'any passat. Amb aquest objectiu, els comptes deixen un superàvit de 450 milions: o sigui, que, sobre el paper, l'Ajuntament no té intenció de gastar tot el que ingressi —8.800 milions de pessetes— per poder així estalviar. Un estalvi, però, que en realitat es queda reduit a 200 milions. El que és més important, però, és discernir a quines àrees afecta aquesta contenció en la despesa i com s'aconsegueix aquest estalvi.

• Sous i interessos Dels 8.350 milions de pessetes gastarà l'Ajuntament, un 25'r se'n va en sous de funcionaris, càrrecs de confiança, regidors i tinents d'alcalde —que des d'aquest mandat han vist quasi doblat el seu sou—. Sense comptar els organismes autònoms —que funcionen a part—, el capítol de personal puja a 1.600 milions. Per satisfer els interessos i l'amortització dels préstecs que té pendents l'Ajuntament s'hi destinen quasi 1.400 milions. Per tant, aquests dos conceptes s'emporten quasi el 50'; del pressupost i són els responsables que, tot i la contenció anunciada, la despesa pugi quasi un 7ri.

• El rànquing Urbanisme, Cultura i Joventut, i Serveis Urbans (o sigui, manteniment de serveis. equipaments i parcs) són les àrees més afectades per la contenció en la despesa, tot i que aquesta darrera continua sent una de les que tenen més pressupost. Economia creix, bàsicament perquè és on van a parar els préstecs bancaris que es destinaran a pagar proveïdors, fer alguna inversió i compensar el dèficit.

• Valldoreix L'Ajuntament pagarà aquest any a l'Entitat Municipal Descentralitzada un 40% més que l'any passat en virtut del nou conveni econòmic que es va signar fa pocs dies. En total, la partida per a Valldoreix és de 400 milions, mentre que l'EMD paga només 106 milions a l'Ajuntament com a compensació pels serveis municipals que rep.

• Impostos i taxes Els impostos directes (o sigui, els que recapta i es queda l'Ajuntament) són la principal font d'ingressos. Gràcies a l'Impost de Béns Immobles (IBI), l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) i el de vehicles, l'Ajuntament ingressarà a les seves arques 2.710 milions de pessetes. O dit d'una altra manera: un 40% dels seus ingressos. Taxes —entre elles la famosa de sanejament i tractament de residus—, preus públics i contribucions especials suposen un 14% més dels ingressos. L'Ajuntament confia en les subvencions i traspassos d'altres administracions públiques per acabar d'arrodonir l'increment en la recaptació prevista.

PREVISIÓ D'INGRESSOS I DESPESES DE L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT PER L'ANY 96

INGRESSOS

Altres

Venda de patrimoni

-fjjfwMoC»

Préstecs

MSmMons

TOTAL: 6*79.000.000

Transferències Estat, Generalitat, Diputació^ 1.031 müiorw

Impostos directes (IBI, IAE, impost de vehicles 2.710 mlions

Impostos Indirectes (impost de construccjól 7e0mMon» ^ ^

DESPESES TOTAL: 6430.000.000

Transferències organismes autònoms i EMD Valldoreix 965 milions

Inversions

B50mMons

Taxes, preus públics i contribucions especials MBffiMons U 2 J

Retribucions personal 1.8& nilons

Compra béns i serveis 1.633 mions

Interessos i amortitzacions préstecs 1.334 mHon«

PRESSUPOST CONSOLIDAT DE L'AJUNTAMENT CORRESPONENT A L'ANY 96

j D e s p e sQ

aR Inversions Total I '"cremen!

I press. 96 I | | respecte 95

GENERAL (Aportació municipal OAMCIC, Centre Cultural, policia...)

SERVEIS PERSONALS

Cultura i Joventut

234

420

76

Esports

Sanitat i Serveis Socials

Ensenyament

SERVEIS URBANS (Manteniment, serveis, consum, parcs i jardins..

59

50

236

1.229

SERVEIS INTERNS (Informàtics, informació ciutadana, personal.

URBANISME

ECONOMIA

MEDI AMBIENT

DESCENTRALITZACIÓ

TOTAL PRESSUPOST AJUNTAMENT

3 237

14 434

3 79

* 63

6 56

0 236

1.387

1.703

572

2.008

81

6.430

•*%:

-12%

•'«•WH

•-ÉÍ-

**mM

«41%

+Í6%

7.16*

ORGANISMES AUTÒNOMS I PATRONATS

OAMCIC (Premsa i RSC)

Organisme Autònom Centre Cultural

Patronat Municipal Ensenyament

PROMUSA

TOTAL PRESSUPOST CONSOLIDAT

(*) Aquests increments són aproximats perquè en l'anterior mandat Promoció del Treball i Medi Ambient estaven adscrits a àrees diferents de les actuals. Dades en milions de pessetes

Gràfic: EL PUNT

L A CJR O N I C A

EI pressupost municipal: una interpretació

• JORDI CASAS i ROCA

n pressupost és el que pressuposa que ingressarà TT

I I una institució. Per tant, no \.S és un estat de la situació

financera, però ajuda a entendre-la. En aquest sentit, el pressupost de l'Ajuntament d'enguany ens dóna pistes per saber de quin mal economicofinancer hem de morir (és un dir).

En primer lloc, un 24,5% dels ingressos ordinaris són absorbits per la càrrega financera. Mala cosa, encara que estiguem —per molt poc— per sota del sostre legal, ja que retalla el marge de maniobra de la despesa ordinària. A més, no tota és a causa de les inversions, hi ha molts interessos per crèdits de tresoreria i ajornament de pagaments a proveïdors. Ras i curt: la liquiditat de la tresoreria està sota mínims. Per què? La resposta cal buscar-la en el dèficit acumulat, el qual —a més de pressuposicions massa alegres d'ingressos— ve motivat per una baixa recaptació d'impostos, taxes i preus públics. Quin és el nivell actual? A tot estirar, no crec que superi el 15c/c de l'import girat. Qui està deixant de pagar? El petit propietari d'un pis, cotxe o comerç o el gran propietari (físic o jurídic) d'un...? Aquest, i crec no equivocar-me, és un dels grans reptes que hem de ser capaços de solucionar.

A més, seguim endeutant-nos per poder fer alguna inversió, enguany en uns 300 milions més. Tot plegat, malgrat l'aportació de la venda de sòl públic i les contribucions especials, per assolir unes xifres molt per sota de la mitjana dels darrers 6/7 anys. EI problema més greu és que no som capaços d'estalviar. Ans al contrari, generem dèficit, encara que petit. Això ens obliga a seguir endeutant-nos per poder eixugar una part del dèficit acumulat. No estalviem malgrat haver reduït en termes reals les despeses destinades a fer i mantenir ciutat, a prestar serveis col·lectius i individuals, si ho voleu en altres paraules. Efectivament, la despesa ordinària —sense comptar la càrrega financera— augmenta en termes reals més de tres punts. La causa és l'augment del capítol 1, és a dir, personal, i la major part correspon a l'augment del cost de l'estructura política (per dir-ho de forma neutra). Ras i curt: la maquinària municipal és més cara, malgrat fer —en termes monetaris-— menys acció de govern. Si el fet d'estar fortament endeutats i no ser capaços d'estalviar indica que les nostres finances estan malaltes, el darrerament indicat ens diu que —a més— la malaltia és greu. Esclerosi múltiple? Potser.

El que entra i no entra en els 850 milions d'inversió ce

• Des de l'Ajuntament es parla de 2.094 milions d'inversió, dels quals més de la meitat corresponen a l'empresa municipal Pro-musa. Dels 900 que queden, només 350 són d'aportació municipal: la resta s'ingressen gràcies a subvencions de la Generalitat i la Diputació —és el cas, per exemple, de la canalització de la

riera de Can Gatxet o de la de Sant Cugat entre Àngel Guimerà i Doctor Murillo— o per contribucions especials — la urbanització dels carrers Àvila i Jardí de Mira-sol, amb un pressupost total de 140 milions de pessetes—. El tinent d'alcalde d'Economia va assegurar dimarts, però, que aquestes inversions augmentaran quan es confirmi l'arribada de no

ves subvencions. Dins aquest apartat, l'Ajuntament gastarà aquest any 15 milions en el pla d'obres a les escoles públiques i les bressol, 5 per millorar l'enllumenat de Mira-sol o 8 en el clavegueram de la Floresta. La compra de programes i material informàtic i de vehicles s'emporta 60 milions de pessetes. Es queda sense pressupost, de moment, la

urbanització dels carrers Alfons Sala, Sort i Sabadell, urbanitzacions que l'equip de govern ja va anunciar l'any passat. Les crítiques de l'oposició a la política d'inversions no van faltar: el PP va denunciar que només suposen un 4% del total del pressupost i IC va criticar que, per fer inversions, s'hauria de vendre sòl que és patrimoni del municipi.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 5

POLÍTICA

El diàleg entre l'Ajuntament i FEM D es concreta en un nou conveni econòmic

L'acord, basat en el consens i la flexibilitat, deixa enrera el conflictiu document del 82 CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— El mecanisme que hauria de regular les relacions econòmiques entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'Entitat Municipal Descentralitzada és, en teoria, molt

simple: l'Ajuntament ha de transferir cada any a Valldoreix la part que li correspon dels impostos que es recapten a tot el municipi; per la seva banda, l'EMD ha de pagar proporcionalment pels serveis dels quals es be

neficia. Un conveni, signat l'any 82, regulava fins ara aquestes relacions sense gaire èxit (cinc sentències judicials ho demostren); un nou acord signat fa pocs dies vol ser el marc definitiu que eviti malentesos i recursos.

Feia catorze anys que l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD de Valldoreix arrossegaven un conveni economicofinancer que en el seu moment no va preveure cap mecanisme que permetés actualitzar-lo progressivament i que, per aquest motiu, no s'adequava —i ho havien reconegut les dues parts— ni a les necessitats ni a la realitat del municipi. La signatura del nou acord, pactat fa pocs dies entre les dues administracions, pretén ser el punt i final d'un llarg rosari de malentesos amenitzats amb cinc sentències judicials, favorables, totes elles, a Valldoreix.

El conveni economicofinancer del 96 se signa en una nova etapa en què CiU és la força majoritària tant a l'Ajuntament com a l'EMD i persegueix una ambició clara que el tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó, va definir dimarts en el ple extraordinari com a «vocació de perennitat». Per aquest motiu, el document és extremadament flexible i obert, parla més de conceptes que de xifres i percentatges, i utilitza repetides vegades la paraula «consens». En resum, el conveni estableix que l'Ajuntament retornarà a l'EMD els impostos que hagi recaptat i que corresponguin a Valldoreix. Es a dir, que a Valldoreix tornaran els milions que els seus veïns hagin pagat en concepte d'Impost de Béns Immobles (IBI), Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) i Impost de Vehicles, entre d'altres. En el pressupost d'aquest any 96, aquesta quantitat es concreta provisionalment en 400 milions de pessetes que, segons diu el conveni, s'aniran pagant mensualment i regularitzant cada trimestre. Per la seva banda, l'EMD paga la part proporcional que li correspon pels serveis obligatoris que l'Ajuntament presta de forma indiscriminada a tot el municipi: és el cas de l'escorxador, els mercats, la biblioteca, la policia local o la recollida d'escombraries. Aquesta part proporcional, però, no es concreta en cap percentatge, però es calcula, segons els pressupostos, en 106 milions. També s'haurà de «consensuar» quant haurà d'aportar Valldoreix per a

K

La presidència de Jaume Sanmartí (CiU) a Valldoreix ha facilitat la signatura del conveni. Foto: J.A.M.

les escoles de música i d'arts i oficis. En el cas de Ràdio Sant Cugat i del Centre Cultural, considerat serveis voluntaris, l'aportació de l'EMD queda en suspens amb l'objectiu de «no ofegar-la econòmicament», segons l'alcalde, Joan Aymerich.

Per evitar el que va passar amb el conveni del 82, signat durant el govern socialista que encapçalava Àngel Casas, el nou document estableix que les dues administracions acordaran pactes cada dos anys que serviran per concretar aquests pagaments. D'aquesta forma, les xifres es podran anar actualitzant en funció de l'evolució, per exemple, del cens d'habitants, i s'evitaran, en principi, desacords. Tot i això, el conveni especifica les possibles vies que es podrien seguir si sorgís algun conflicte.

Una abstenció inesperada c.c.

I El nou conveni no ha aconseguit, com s'esperava, la unanimitat de tots els grups polítics. El tinent d'alcalde d'Economia defensa que l'acord és adaptable a les lleis i marca «una vigència i una via de resolució de conflictes». El portaveu d'IC, Francesc Godàs, coincideix amb l'equip de govern que el nou conveni «és correcte i millor que el del 82», però va denunciar dimarts que l'oposició «no ha participat en la seva elaboració» i que, per tant, li manca institucionalitat. A més, va recordar, amb aquest acord Valldoreix «es queda amb tots els seus impostos; no hi ha una corresponsabilització fiscal ni una redistribució territorial de la

despesa». El portaveu del grup d'IC, que es va abstenir en la votació del conveni, va advertir finalment que «s'exclou Valldoreix en el finançament dels equipaments municipals». També es va abstenir el PSÇ, perquè, segons el seu portaveu, Àngel Casas, «calia la participació de totes les forces polítiques» i perquè la fórmula que proposa el nou conveni és massa oberta i elàstica. Aymerich va recordar que, perquè el conveni duri, «no es podia entrar en tants detalls», va defensar que aquest acord «és molt millor que el del 82» i va acusar l'oposició d'abstenir-se «per motius de forma, i no de fons». El PP va ser l'únic grup de l'oposició que hi va votar a favor.

SEGURETAT CIUTADANA

Un reglament estatal obliga a desconnectar de la Policia Local 170 alarmes privades

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat— Uns 170 establiments i domicilis particulars de Sant Cugat han hagut de desconnectar la seva alarma de la central receptora d'avisos de la Policia Local en les últimes setmanes. El nou reglament de la llei de seguretat privada, aprovat al desembre de 1994, no permet que els senyals de les alarmes privades es rebin en centraletes públiques, i el termini per aplicar-lo acabava el 31 de gener. Així s'ha eliminat, per tant, el servei que oferia l'Ajuntament sense cap càrrec per a l'usuari —excepte el de pagar

la connexió a la central— aprofitant la instal·lació municipal pensada per controlar els edificis de titularitat pública.

Els propietaris d'alarmes han hagut de connectar el seu sistema a una central privada —amb el pagament d'una quota anual— o renunciar al servei. Però Jordi Simó, director de l'empresa de seguretat Aux-Vyd —que explotava les connexions i el manteniment de la central de la policia municipal— assegura que «el canvi redunda en un servei millor».

Aux-Vyd comparteix amb altres empreses una central receptora

de Barcelona, on ha ofert de con-nectar-s'hi als antics usuaris de la centraleta municipal. Simó admet que l'anul·lació del sistema que avisava directament la policia «pot retardar l'actuació dels agents, però només uns segons». «A més —afegeix— la tecnologia de les empreses privades de seguretat permet filtrar les falses alarmes, amb la qual cosa el servei de la policia guanya eficàcia.»

Regulació estricta Encara que no vol «opinar so

bre la llei», Simó ha explicat també que el nou reglament estableix

un sistema més equitatiu socialment, ja que «només paga el servei qui l'utilitza, i no la totalitat dels ciutadans». Però, al marge de la utilització de les alarmes, Simó considera que «la regulació que finalment s'ha fet en el sector era molt necessària». Amb el nou reglament, «l'activitat de les empreses privades de seguretat queda controlada estrictament», segons Simó, i també se'ls exigeix un grau mínim d'eficàcia. A canvi, el reglament reordena el mercat per evitar «el que podria arribar a ser competència de l'administració pública».

Mans Unides comença la campanya amb una encesa d'espelmes H Sant Cugat.— Una encesa d'espelmes que formaran la paraula abharmantó iniciarà demà al vespre la campanya de Mans Unides, que aquest any s'ha proposat recaptar més de 5 milions de pessetes per rehabilitar i ampliar una escola a l'índia. El grup local de l'ONG ha triat aquest terme per a l'encesa perquè és la paraula índia que més s'aproxima al concepte gràcies, tot i que no és una traducció exacta, ja que «allà l'agraïment s'expressa amb un gest amb el cap», segons ha explicat la coordinadora de Mans Unides Sant Cugat, Maria Àngels Huguet.

L'encesa començarà a les 6 de la tarda a la plaça dels Quatre Cantons, però durant tot el dia els joves del grup aniran venent els tiquets de 200 pessetes que, en el moment de l'encesa, es podran canviar per una espelma. Així començaran els actes al carrer de la campanya de 1996, encara que fa quinze dies ja es va fer la recaptació a les esglésies. A més, el grup de joves de la parròquia ha fet aquesta setmana un donatiu de 50.000 pessetes per al projecte de l'índia: els diners procedeixen del que van recollir per Nadal amb les representacions dels Pastorets. / S.B.

El curs per a diabètics continua amb els problemes dels ulls • Sant Cugat.— L'oftalmòleg i professor de la Universitat Central de Barcelona Josep Ramon Fontenla explicarà com podria afectar el sistema ocular una diabetis mal controlada, en la xerrada del segon cicle d'informació per a afectats que organitza ADIVA. El doctor Fontenla aconsellarà sobre com prevenir i tractar les conseqüències de la malaltia en la vista.

El curs de conferències està destinat als diabètics, familiars i persones de l'entorn, per informar-los i aconsellar-los sobre els problemes que afecten els malalts. L'objectiu d'aquestes xerrades és educar les persones per millorar la qualitat de vida de tots els diabètics. El segon cicle de xerrades per a diabètics i familiars continuarà dimecres vinent, dia 21 de febrer, a les set de la tarda a la Casa de Cultura. /À.C.

La biblioteca municipal obre també els dilluns ala tarda • Sant Cugat.— La biblioteca del Mil·lenari ha ampliat l'horari d'atenció a l'usuari i ofereix el servei de préstec del fons també els dilluns a la tarda des d'aquesta setmana. Així, els usuaris poden treure llibres i els altres documents que s'inclouen en el servei de préstec de dilluns a divendres, des de les quatre de la tarda fins a dos quarts de nou del vespre. Al matí, la biblioteca està oberta de dimarts a divendres, d'onze a dues. Els dissabtes també hi ha servei de préstec, i la biblioteca s'obre de deu del matí a dues de la tarda. Fins ara, aquest equipament municipal tancava el dilluns, i des del dia 12 ha ampliat l'horari./À.C.

3413Q/0G063

Extintors

Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 1 7 99


L' E N Q U E S T A • El servei municipal d'autobusos

VOSTÈ FA SERVIR ELS AUTOBUSOS MUNICIPALS?

G e m m a G ó m e z

16 anys Estudiant

• «L'autobús, l'agafo de tant en tant, sobretot la línia 2 per anar a Chic. Crec que està bé, però fa massa volta.»

Els santcugatencs que hem entrevistat consideren que, en general, el servei municipal d'autobusos funciona bé. El cert, però, és que molts no el fan servir habitual

ment i alguns agafen l'autobús de tant en tant. Però, per desplaçar-se per Sant Cugat, s'estimen més anar a peu o agafar el propi vehicle. L'ús del servei municipal d'autobusos s'ha incrementat de 24.000 usuaris l'any 1995 en relació amb el

del 1994, i la línia que més es fa servir és la número 1, que va a Mira-sol.

L'enquesta ha estat feta per Àngels Castuera a la 1 del migdia a la plaça Doctor Galtes

Ester G a r c i a

19 anys Estudiant

• «La veritat és que per Sant Cugat els utilitzo molt poc, sempre vaig caminant.»

• 'v ï

rai 16 anys

Estudiant

• «Jo agafo la Unia 2 perquè a vegades vaig a la discoteca Chic amb l'autobús. Penso que haurien d'escurçar el recorregut. Per moure'm per la ciutat no el faig servir.»

Luque 52 anys

Administratiu

• «Jo no tinc el gust d'haver-los fet servir, però crec que funcionen bé. Ara m'ha arribat a casa et carnet per poder viatjar sense haver de

40 anys Mestressa de casa

• «No ets faig servir mai, aquí, a Sant Cugat Per què, si caminar per aquesta ciutat és tan maco?»

Chauffoureaux


• «Per moure's per dins Sant Cugat tampoc no cal agafar l'autobús, i per sortir fora hi ha els ferrocarrils o ei cotxe.»

Horanto 24 anys

Comercial

• «Jo no he fet servir mai el servei cf autobusos municipals, però tinc entès que no funcionen matament»

Ama

20 anys Estudtent

• «Visc a Sant Cugat temporalment, perquè estic en una residència d'estudiants. Per cert, que podrien apropar un autobús a la residència, perquè tomba tot just a la rambla RibataBada.»

Dolores Jiménez

73 anys Cuinera jubilada

• «Jo trobo que estan molt bé, els autobusos. Els faig servir de tant en tant, no sempre. A vegades vénen una mka retardadets, però s i a de tenir padènda, per-quèfepar culpa del trànsit»

I sabe l S a n c h e z

50 anys Mestressa de

• «A mi no em sembla que funcionin gaire bé, perquè hi ha senyores que van al mercat I si fan cinc minuts tard rautobús no tos espera i s'han d'esperar mitja hora per anar a taROfestaoaVaUoreix.»

Luisa BarraJdJ


• «Jo no els utilitzo. Sé que passen molt ràpid pel davant de casa meva, però res més.»

Gemma Vert

28 anys Tècnica de turisme

• «La veritat és que els faig servir molt poc, i a Sant Cugat mai. Jo visc a VaJdoreix, i per venir aqui faig servir niés les cames o et tren. Les poques vegades que n'agafo r » arriben tard i estan nets.»

S*

25 anys Trebafia en una galeria d'art

• «No agafo ets autobusos perquè ara tinc cotxe. Quan no en tenia, els feia ssttfc l crec que al centre van bé, però si vius als estrictes va molt malament que passin cadartora.»

i*.- Mg 19 anys

Estudtent

• «Jo, per moure'm per Sant Cugat, no faig servir rautobús. És un servei poc conegut»


CONFERÈNCIES

Les excavacions arqueològiques al Vallès no estan sistematitzades

Dos historiadors del GEL ho van assegurar al cicle Aula Cultural A.C

M Sant Cugat.— Els historiadors i membres del Grup d'Estudis Locals (GEL) Antoni Bardavio i Jordi Agueto, van destacar que no hi ha hagut un procés rigorós i sistemàtic d'estudi paleontològic a la comarca del Vallès Occidental, i per aquest

La manca d'una sistematització en la investigació arqueològica de la comarca del Vallès Occidental, té com a conseqüència que la vida dels primers pobladors de l'àrea sigui una gran incògnita. Aquesta és la conclusió que van destacar els dos historiadors a la xerrada sobre «els nostres temps més llunyans» que van fer a la sessió del cicle Aula Cultural del Club Muntanyenc, dimarts passat.

Un dels dos participants a la conferència, Antoni Bardavio, va explicar aquest fet destacant que la majoria de les troballes arqueològiques i paleontològiques que s'han fet a la comarca són aïllades, no han seguit un procediment ordenat que permeti la seva classificació, i són fruit d'actuacions d'urgència, especialment quan a la comarca s'han hagut de fer infraestructures.

Antonio Bardavio va fer un repàs de les restes que s'han trobat al Vallès Occidental des del paleolític fins a la cultura ibèrica, i va destacar el neolític com a un dels períodes millors representats a la comarca. Jaciments com la Cova del Frare, a Matadepera, són una bona mostra del testimoni que van deixar els avantpassats al Vallès. El neolític

motiu, les troballes s'han fet de forma aïllada i costa establir-hi les relacions. Els dos investigadors van participar dimarts a la segona xerrada que el Grup d'Estudis Locals organitza amb col·laboració del Club Muntanyenc Sant Cugat, amb l'objectiu d'explicar i difondre la història del municipi.

Un dels moments de la conferència.Foto: J.A. MULA

va desenvolupar la cultura dels sepulcres de fosses, molt típica de la comarca. Bardavio també va destacar la importància de les edats calcolítica i de bronze a la

nostra comarca. La Torre Negra, Can Fatjó dels Aurons, la Torre Blanca i Can Cabassa conserven mostres interessants de restes prehistòriques, ibèriques i romanes.

IMMIGRACI o-

Vallès sense Fronteres rep amb eseeptieisme el nou reglament d'estrangeria

Critiquen la llei orgànica que desenvolupa SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— El grup de suport als immigrants Vallès sense Fronteres ha rebut amb escepticisme el nou reglament de la llei d'estrangeria aprovat fa dues setmanes pel Consell de Ministres. Segons l'advocada de l'associació, Marisol Batalla, «hi ha avenços importants cap a la normalització de la vida dels immigrants, sobretot en l'àmbit del treball». En canvi, Batalla assegura que el nou reglament —que substitueix el del 1986—continua sent «molt dur» pel que fa als controls d'entrada, com a resultat del tractat de Maastricht i els acords de Shengeng, «que reforcen les fronteres extracomunitàries». Les associacions d'immigrants consideren que el «problema de fons és encara la mateixa llei orgànica d'estrangeria, en què l'expulsió és l'element bàsic sancionador». Per canviar aquesta orientació, no n'hi ha prou amb un nou reglament, segons Batalla, sinó que caldria «la voluntat política de tots els partits representats al Parlament espanyol per canviar la llei i la seva filosofia». Tanmateix, Vallès sense Fronteres reconeix com a vàlids, «si s'apliquen bé», alguns aspectes del nou reglament, com la creació del permís de residència permanent per als immigrants que faci 6 anys o més que resideixen a l'Estat Espanyol en situació de

legalitat. A partir d'ara, aquests immigrants no podran ser expulsats encara que es quedin sense contracte laboral durant més de 6 mesos a l'any.

Batalla destaca també l'avenç que representa el fet que, en el procés de reagrupament familiar, la persona que arriba reclamada per un familiar obtingui un permís de residència independent. «Això —matisa l'advocada— és molt important per a les dones, ja que hi ha molts casos de maltractaments en què el divorci era impossible perquè l'esposa depenia del permís del cònjuge». Un altre dels avantatges del nou reglament és el termini addicional de 4 mesos que es donarà per regularitzar situacions d'il·legalitat: aquest punt afecta els immigrants que han de renovar el permís de residència i treball i no han cotitzat els 6 mesos que es requereixen.

34139/06062 34139/06062 A U X V Y D S A |

34139/06062

SEGURETAT

Portes

Blindades WT\ Sant Cugat del Vallès, v 5 8 9 1 7 9 9

- • ? • * ; -

titució ltural 4M CIC ció Privada

Nova Escola THAU a SifNT CUGAT Educafció basada en els principi de:

; .Catalanitat /Pedagogia activa HumÉpsme cristià

Iff^vT

« . ' « C J

' T „ * *** ',

** r-

i*' #a

d'obertura curs 1996-9H ' ^:\\^P3,P-4,P-5(3,4i5anys)'

MT-' ' Xf£ Primària (de 6a 12 anys) '• ndària (de 12 a 16 anys)

aplicació de la reforma edua

$**&>¥* 4 K\ »>

tracció de l'escola

4".

Les obres

Reunió i a t i v a p e r # | s p a r e Dia 21 de febrer

a les 8 de la tarda al C/ Martorell, 14 - sàiNT CU

' Per a més infaGaèçió —atei«!ó todivid^Iitzada—

.„ ; ,„ . . . , : •>'••;• 589 8 1 0 8 1P i** »•£:• " -u { - ,mhxb$ 1 dijous,"df ?del matí a 8 de b£isà& * ï. *. i.,.. • i* ••i&wans i anflieores, cu» y uei matí a 5 ífe ran -•ï. . r.. . * -ri -i • ta #tiiwnditt, de" 9 del matí a 2 de la triK^vS:

.•ni'

8 PU1NT I S E G U I T ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

POLÍTICA

L'homologació \ 0

necessària JOAN RECASENS

El president de la secció local d 'Unió Democràtica de Catalunya i tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, descriu el que considera distàncies

insalvables entre el seu partit i el Partit Popular.

E l Partit Popular espanyol, arrossegant complexos històrics, ha buscat desesperadament una homologació

internacional que li donés, d'una banda, pedigrí democràtic i, de l'altra, entrada a determinats fòrums internacionals. A alguns militants d'Unió Democràtica de Catalunya no ens importaria gens, al contrari, que aquesta conversió del PP en partit de centre i realment democratacristià fos real, però molt em temo que això no és així.

R a f a e l C a l d e r a —que va ser president de Veneçuela—, autor del llibre Especificidad de la democràcia cristiana, afirma: «Els nostres partits són partits nacionals, que tenen una idea essencial de la comunitat nacional. Cada comunitat nacional té unes característiques pròpies i el seu dret a l'autodeterminació. Per a nosaltres, l'autodeterminació no és una paraula buida, ni el resultat d'una evidència o compromís, sinó el fruit de la nostra convicció que la nació, com a grup social, com a desenvolupament natural de la tendència social de l'home, té uns drets immanents l'existència dels quals no depèn que acumuli en les seves mans un major o menor poder polític, o econòmic, o militar, sinó que realment correspongui a una voluntat nacional».

Estaria el Partit Popular d'acord amb això?

El principi de subsidiarietat formulat d'aquesta manera: no s'han

«A alguns militants d'UDC no ens importaria

gens que la conversió del PP

en partit de centre i democratacristià fos real, però molt em temo que això

no és així.» • o

de confiar a un estament major o superior allò que puguin realitzar els més inferiors. Allò que pels seus mitjans poden fer eficaçment els municipis o d'altres organismes no ho ha de fer l'Estat. Ni ha d'absorbir l'ajuntament aquelles activitats que al municipi realitzen les associacions d'iniciativa ciutadana: culturals, esportives, etc... Ni l'organització sindical o professional és funció de l'Estat, que ha de ser l'expressió lliure dels treballadors, que s'agrupen per a la defensa dels seus

interessos; i així mateix, les professions liberals i els empresaris. I encara la família compleix una missió que ha de poder desenvolupar sens la intromissió política.

Aquestes comunitats —la família, el municipi, la nació...— són d'ordre natural, anteriors a l'organització estatal i responen a l'instint de sociabilitat de l'home, que les ha creades per complir uns fins específics.

Estaria el Partit Popular d'acord amb la filosofia d'aquesta argumentació?

És molt probable que aquestes preguntes no puguin ser contestades afirmativament. Si això fos així, per què ens volem enganyar, fins i tot en això? És possible ser conservador, liberal i democratacristià alhora? Qualsevol persona amb dos dits de front trobarà la resposta de forma immediata: no.

J.R. és president local d'UDC

ESCOLR DWFORrtRTiCR

SfílITCUGfíT <:I:NTRF. OESirms ADMINISTRATIUS AMB

MÉS EXPERIÈNCIA I>E SANT CUGAT

INFORMA DELS SEUS CURSOS: UnonMnador per ilumne • WINDOWS 95 WORD. WORDPERFECT,

EXCEL I ACCESS • COMPTABILITAT AMB APLICACIÓ

INFORMÀTICA • COMPTABILITAT I NÒMINES AMB

APLICACIÓ INFORMÀTICA . MECANOGRAFIA,

Centre cotlaborador del "Departament je 1 Generalitat de Catalunya'

Centre adscnt al Servei Cataia je Ce1

Cl Rius i Taulet, 6 I r Tel 675 16 04 Fax 674 02 97 , 08190 Sant Cugal oel Vallés

ENSENYAMENT

L'Angeleta Farré organitza unes jornades sobre la diversitat

Els alumnes reflexionaran a partir de tallers, xerrades i pel·lícules ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Els valors com la tolerància, la solidaritat i el respecte per les altres cultures també s'han d'ensenyar a l'escola, però no sempre s'expliquen als llibres de text. L'institut Angeleta Farré ha organitzat unes jornades, que van començar ahir,

amb l'objectiu de conscienciar els estudiants de secundària. Els alumnes participen en diferents activitats: projecció de pel·lícules, xerrades i tallers que, sota el lema de El plaer de la diversitat, apropen els joves a altres cultures. Les jornades, en les quals col·laboren diferents entitats, acabaran avui.

Les activitats s'han distribuït al llarg dels dos dies en diferents horaris de matí i tarda. Segons els responsables de les jornades, els objectius són «transmetre a l'alumnat la idea que la diversitat en els seus diferents aspectes, biològic, humà, cultural, lluny d'ésser una amenaça per a la nostra identitat, és una riquesa o una possibilitat de creixement». Amb aquestes activitats, que acaben avui, es vol donar a entendre que s'ha de conjuminar «la pròpia identitat, individual i col·lectiva, amb l'obertura d'un món divers

i plural». Les jornades culturals van començar ahir amb una gimcana per als alumnes de primer, i els de segon van passar tot el matí fent tallers. Diferents entitats, com ara SOS Racisme o Vallès sense Fronteres, han participat en aquestes jornades.

Un dels tallers més interessants, que es repetirà avui, és el de la simulació de minusvalideses. En aquesta activitat, els participants es posen per una estona en la situació habitual d'un minusvàlid, i mengen o es desplacen com ho faria una persona en aquestes con

dicions, per entendre millor els problemes que tenen i com han de superar-los.

Un altre taller que es farà avui, a partir de les nou, tractarà dels trets característics de diferents cultures: la gitana, la magribina, l'africana i la sud-americana. També se n'han fet de jocs de rol, de pastisseria magribina i de les diferents llengües del món. Els alumnes han vist pel·lícules en les quals es plantegen problemes sobre la diversitat. Després dels tallers, els alumnes debaten les seves conclusions en col·loquis.

ENSENYAMENT

Juan Antonio San Epifanio, Epi, va conversar amb alumnes d'Àgora en una visita recent al centre. Foto: ÀGORA.

Epi visita l'escola Àgora quan el centre s'acosta al 7è aniversari de la seva creació

ELS 4 CANTONS I Sant Cugat.— L'exjugador de bàsquet del FC Barcelona Juan Antonio San Epifanio, Epi, va ser a l'escola Àgora per oferir una xerrada en les activitats extraes-colars que el centre programa regularment. L'objectiu d'aquestes

conferències, que Àgora organitza sovint amb figures del món de l'esport i la cultura, és apropar als alumnes l'exemple d'una persona que ha triomfat amb el seu esforç. L'estada d'Epi s'ha produït justament l'any en què Àgora celebrarà el setè aniversari de la

creació del centre. En aquests moments, alumnes i professors estan preparant una representació d'El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, al Teatre auditori el 17 de març, a les 7 de la tarda. Les entrades es venen a la mateixa escola.

ECONOMIA

IMPORTANT EMPRESA DE SERVEIS D'ÀMBIT NACIONAL, VOL INCORPORAR AL SEU CENTRE DE

TREBALL DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, UN:

ENCARREGAT DE MAGATZEM

REQUISITS: - Edat de 23 a 30 anys - FP 2on grau - Coneixement d'informàtica a nivell d'usuari. - Es valorarà experiència, però no és imprescindible. - Carnet de conduir. - Lliure del Servei Militar. - Preferentment amb residència propera al lloc de treball.

Interessats enviar currículum vitae i fotografia a l'apartat de correus, núm. 6 de Sant Cugat del Vallès, 08190

Hewlett Packard registra vendes per valor d'uns 100.000

milions de pessetes al 95 CM.

H Sant Cugat.— L'empresa nord-americana amb seu a Sant Cugat Hewlett Packard ha tancat l'exercici del 1995 amb beneficis clars. HP va tancar les vendes a l'exterior amb una facturació propera als 100.000 milions de pessetes (99.958 milions). L'empresa, però, preveu continuar creixent en el mercat exterior ha anunciat la seva intenció d'arribar als 124.000 milions de pessetes de facturació durant el 1996. Amb els resultats obinguts en el darrer any per HP, la multinacional

nord-americana se situa per sobre d'IBM, que havia estat líder internacional fins al 1993. De fet, les vendes de Hewlett Packard a l'exterior durant el 95 han superat 2,2 vegades les vendes que ha fet IBM Espanya al mercat internacional. Amb aquestes xifres, la seu d'HP a Barcelona —Sant Cugat— esdevé una de les plantes més importants de l'empresa. La planta de Sant Cugat dissenya, fabrica i exporta per a tot el món impressores d'injecció de tinta de gran format, utilitzades en el sector d'arts gràfiques.


I CAMPANYA ELECTORAL I

Pilar Rahola, al costat de Jaume Busquets durant el sopar. Foto: J.A. MULA.

Rahola anuncia que ERC té «moltes possibilitats» d'obtenir

dos diputats al Congrés Va assistir a un sopar de militants locals

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— ERC podria tenir a partir del 3 de març «dos diputats per Barcelona i, fins i tot, un per Tarragona». Aquesta és la hipòtesi amb què treballa la cap de llista per Barcelona d'ERC a les pròximes eleccions generals. Segons Rahola, «amb les prospeccions actuals i si no quedés encara la campanya per davant», el partit tindria «assegurats» els dos diputats de Barcelona.

Després de la dimensió pública i política que Rahola està convençuda d'haver aconseguit per a ERC ella sola, la fins ara única diputada de la formació a Madrid creu que les eleccions atorgaran 2 escons al Bloque Nacionalista Galego i 1 a Eusko Alkartasuna. Sumats als dos d'ERC, aquests escons permetran formar «grup

propi» als representants de les «nacions històriques».

Rahola va exposar aquesta teoria dimarts, en un sopar de militants i simpatitzants de Sant Cugat. Entre els assistents, hi havia tinent d'alcalde de Medi Ambient per ERC, Jaume Busquets. Els dos van recomanar als militants que mantinguin «la moral alta» perquè són «un partit amb una base d'electors consolidada i en ascens». Per això, Rahola, que dimecres va visitar la factoria que la multinacional japonesa Sharp té a Sant Cugat, els va demanar que vagin a buscar el vot «sense complexos». La cap de llista per Barcelona creu que el militant d'ERC ha de dir al votant de CiU: «Si vols compromís, no busquis el pont que representa Pujol i vés directament a ERC.»

Sota el lema El més positiu per a Catalunya, el sopar de dimecres va aplegar prop de 200 militants. Foto: J-A.M.

«Si el PP perd les eleccions, es produirà una catarsi al si de la dreta» Segons Narcís Serra, a Catalunya li convé un govern del PSOE

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— El candidat socialista Narcís Serra creu que si el PP perd aquestes eleccions es produirà una «catarsi» que possibilitarà el sorgiment d'una dreta «madura», lliure de «tics autoritaris» i de líders com José Maria Aznar i Francisco Àlvarez

Cascos «que no poden governar aquest país». Serra va dir que els socialistes tenen «el vent a favor del que volen els catalans» davant de prop de 200 militants de Sant Cugat que van assistir dimecres a un sopar que es va convertir en un homenatge a l'expresident del Tribunal Constitucional.

Serra va assegurar que creu en l'alternança de partits com a una forma «sana» d'enfortir la democràcia. Però, per contra, el dirigent socialista creu que cal que el PP perdi les eleccions del 3 de març perquè es produeixi una «catarsi» al si de la dreta espanyola. Una dreta que, segons Sena, s'ha d'alliberar «d'alguns personatges com Àlvarez Cascos —portaveu dels populars— que no poden governar aquest país i que es mouen al voltant d'un líder sense idees pròpies, que és José Maria Aznar». El candidat del PSC-PSOE creu que la dreta espanyola és «immadura, manté els tics de l'au

toritarisme i no ha assumit la realitat plurinacional de l'Estat». De fet, planteja la campanya com una dualitat entre un govern de dretes i un govern de «progrés i amb pes a Europa». I a Catalunya, segons Serra, li convé un executiu presidit per Felipe Gonzalez, qui va acceptar la candidatura «per treballar a fons en aquestes eleccions.»

D'altra banda, l'exvicepresident del Govern està convençut que el PSC té «el vent a favor del que volen els catalans i del que convé a qualsevol país europeu en aquests moments històrics». I va posar com a exemple els efectes

Fernàndez Díaz diu que el Partit Popular ha engegat la

«turbocampanya» Va participar en un acte preelectoral

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Els dirigents del Partit Popular són conscients que les eleccions del dia 3 de març són molt importants per al seu partit i, per això, han engegat la precampanya «amb el turbo posat», tal com va reconèixer el candidat número dos a les llistes dels populars per Barcelona, Jordi Fernàndez Díaz, que dilluns va venir a Sant Cugat. El candidat popular va explicar les directrius de la política econòmica que el seu partit aplicarà «en el cas que la majoria de ciutadans dipositin la confiança en el nostre partit», va dir.

Fernàndez Díaz va assegurar que el Partit Popular «té programa», i va ensenyar als militants i simpatitzants els dos models, l'ampliat i el reduït. «N'hi ha que, com que ja l'hem presentat, ara diuen que en tenim un d'ocult», va afegir. El candidat popular va remarcar que la prioritat del seu partit pel que fa a la política econòmica és «posar en marxa l'e

conomia. La màxima prioritat d'aquest partit és posar fi a l'atur». Segons va explicar Fernàndez Díaz, l'economia a l'Estat Espanyol ha de créixer més d'un 3%, que és la xifra actual, si es volen assolir els nivells de convergència europeus. «Els recursos productius estan infravalorats», va dir.

Per fer créixer l'economia, el Partit Popular proposa un pla integral de suport a les petites i mitjanes empreses, a les quals es mirarà de reduir els impostos. «A-questa reforma fiscal significa que pagarem menys, però pagarem tots. La baixada es farà de manera intel·ligent, justa i progressiva.»

El segon candidat del PP per Barcelona va assegurar durant la xerrada que el seu partit no pretén posar fi a l'estat del benestar, ni tampoc a l'estat de les autonomies, tot i que continuen defensant l'administració única com una de les solucions per reduir el dèficit, que, segons va explicar Fernàndez Díaz, arriba a 45 bilions de pessetes.

Jorge Fernàndez Díaz va exposar la política econòmica que aplicaria el seu partit polític si guanyés les eleccions. Foto: J.A. MULA.

que han tingut governs conservadors com el de Margaret That-cher a Gran Bretanya. En la mateixa línia, Serra va reclamar una Catalunya «que participi en la go-vernabilitat de l'Estat.»

Amb el lema El més positiu per a Catalunya, el sopar de dimecres va aplegar prop de 200 militants en un restaurant de Mi-ra-sol. L'acte, que va presentar el primer secretari de l'agrupació local del PSC, Jordi Menéndez, es va convertir en un homenatge a l'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Tomàs y Va-liente, mort a trets per ETA el mateix dimecres al matí.

Detinguts abans de cometre un robatori i un atracament

• Sant Cugat.— Dos homes de 23 i 33 anys, de Sabadell i de Castellar respectivament, van ser detinguts per la policia local quan presumptament intentaven robar un cotxe, prop de l'Hospital General de Catalunya, divendres a la matinada. Una patrulla municipal els va enxampar in fraganti i els va aturar després d'una persecució. Un cop a la comissaria de la Policia Nacional, els detinguts van confessar que volien cometre un atracament i que el vehicle que intentaven robar era per a aquesta finalitat. També, segons la policia, es va escorcollar el cotxe amb què havien fugit i s'hi van trobar eines, una pistola i un passamuntanyes. / S.B.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, w 589 17 99


L E S E M P R E S E S * Aux-Vyd SA., empresa de seguretat

Jordi Simó és un empresari molt exigent que fa deu anys que proporciona seguretat als usuaris. El fet de garantir la seguretat dels clients requereix una rigorositat que ell demana en tots els àmbits de la seva empresa. Considera que vendre seguretat no és vendre qualsevol cosa, i creu que els millors mètodes actuals són molt segurs, tot i que també reconeix que s'han de pefeccionar contínuament, porquè els professionals de la delinqüència acaben aprenent a superar-los.

J O R D I SIMÓ.Director d'Aux-Vyd

«No hi ha mètodes de seguretat absolutament infal·libles»

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Es pot considerar Aux-Vyd una empresa pionera a Sant Cugat?

—«Som possiblement la primera empresa de seguretat com a tal. Una empresa de seguretat, fins ara, tenia autorització del Ministeri de l'Interior per oferir alguns serveis. L'any 1992 es va aprovar la famosa llei de seguretat privada, que estreny una mica la cotilla de les empreses de seguretat, i l'activitat amb la qual han de treballar.»

—Com han quedat determinades aquestes funcions?

—«Les empreses de seguretat es divideixen en diferents tipus. N'hi ha que es dediquen exclusivament a fer transport d'objectes de valor, a fer vigilància o investigacions, o a fer instal·lacions i manteniment d'alarmes, o ser una central receptora d'alarmes. Aux-Vyd instal·la i manté sistemes de seguretat electrònics dissenyats i preparats per ser connectats a centrals receptores d'alarmes, per tal que s'avisi a les forces de seguretat. La llei ja no ens permet vendre portes blindades, per exemple, perquè no es consideren sistemes de seguretat, i aleshores hem hagut de crear una altra empresa per a això.»

—El 10 de gener va acabar el termini marcat per la llei, i ara els particulars ja no poden desviar les seves alarmes directament als cossos de seguretat. Quines conseqüències ha tingut aquest fet?

—«La llei ha regulat tot el sector: empreses, sistemes i usuaris. L'únic dret que es dóna per respondre a les alarmes és a les empreses autoritzades. Aux-Vyd s'ha vist afectat per això, perquè una vegada va guanyar un concurs públic quan l'empresa concessionària del servei de recepció municipal va fer fallida, i ens vam encarregar d'aquesta responsabilitat. Aleshores, amb aquest canvi el que hem fet és atreure molts d'aquests abonats que abans estaven connectats a la policia local. En aquest sentit, ha estat un canvi positiu.»

—Com funciona una empresa receptora d'alarmes?

—«Es tracta d'un procediment tècnic informàtic. Tenim una alarma localitzada a casa d'un usuari. Aquesta alarma es dispara pel motiu que sigui i envia el senyal a un centre on hi ha uns operadors atenent els senyals les vint-i-qua-tre hores, tots els dies de l'any. La informació es processa immediatament i l'operador de sala es posa en contacte amb l'usuari per telèfon. Segons quina sigui la consigna, l'operador ho comunicarà al cos de seguretat que calgui.»

—Si el servei s'ha liberalitzat, la competència serà molt alta.

—«L'empresa que es dedica a això ha de tenir unes condicions molt concretes, i els serveis són amplis. Hi ha dues maneres de fer-se competència: donant més servei al mateix preu, o donant un servei x per menys preu. Nosaltres sempre ens hem volgut caracteritzar per donar un servei

el més ric, acurat i ampli possible, i, si pot ser, pel mateix preu que les altres empreses. Per això, busquem sistemes molt més ràpids de transmissió, comprovem els sistemes d'alarmes i intentem tenir els millors tècnics instal·ladors.»

—El temps és un element clau per garantir la seguretat. Hi ha mètodes infal·libles?

—«No hi ha mètodes infal·libles. Jo sempre dic que la seguretat és indefinida, i que la seguretat és temps. Una caixa forta es pot manipular, rebentar o obrir, però necessitem temps. Aquest temps el determinaran tres factors: la resistència de la caixa. la capacitat professional que tingui l'individu que l'ha de rebentar, i els mitjans que tingui per fer-ho. Nosaltres el que fem és tallar aquest temps. Tot i així, no poso la mà al foc, perquè la protecció

ha d'anar-se perfeccionant a mesura que apareixen formes de superar-la.»

—On es poden aprendre els millors sistemes de seguretat?

—«Tenint present una proporció bàsica: a major risc, es necessita una major protecció. Jo soc autodidacte, però he après molt del que m'han explicat els altres. Quan he hagut d'anar als Estats Units perquè la Moster An-ticrime Bureau un departament del FBI, ha fet un curs, hi he anat. M'han ensenyat, curiosament, no a posar sistemes de seguretat, sinó a rebentar-los. He vist quins són els punts febles dels meus sistemes i com els he de protegir. Però no s'ha de ser paranoic ni amb la seguretat, ni amb el risc, ni amb la intenció de protegir. Nosaltres, al client, li donem suficient informació perquè sàpi

ga per on camina el seu risc i la manera com nosaltres l'hi protegiríem. Segons la seva disponibilitat econòmica, serà el client que digui 'hi arribo' o 'no hi arribo'. I si no hi arriba, coneixerà els riscos que no li queden coberts.»

—La seguretat és un producte més fàcil o més difícil de vendre?

—«La seguretat no és un producte com qualsevol altre. Vol dir confiança, coneixements, consciència, estabilitat. Nosaltres sabem molt bé què volem i com ho volem. Això sí que es pot vendre: la qualitat. La clau del meu màrqueting és tenir les esquenes tranquil·les, saber que estàs garantint la seguretat dels clients.»

—Hi ha un sistema un sistema de seguretat estàndard?

—«Hi ha sistemes que s'han d'instal·lar perquè ho marca la

Jordi Simó va començar el seu negoci instal·lant sistemes de seguretat. La seva experiència ha convertit en

un expert. Foto: J.A. MULA

Un «àngel de la guarda» que s'exigeix molt a la feina

Jordi Simó és un professional del seu sector que assegura totes les garanties de seguretat perquè també les demana als seus proveïdors i als treballadors de la seva empresa. Reconeix que instal·lar un sistema de seguretat de la seva empresa no és econòmic, i admet que, en certes ocasions, un client potencial pot pensar que intenten vendre-li la moto. «Però això és un problema de no saber comunicar bé el producte», assenyala. Amb tota la modèstia del món, explica que «quan un es vol comprar un vehicle utilitari, no se'n va a buscar-lo a un concessionari Mercedes. Amb això no vull comparar-me amb l'empresa Mercedes, i ara. Només vull fer servir un símil per explicar que a Aux-Vyd es troben els millors productes». Simó afirma que els usuaris que se sorprenen són els que no estan ben informats sobre la manera de treballar d'Aux-Vyd. «S'ha de saber qui ets, com ets i per què hi ets». Jordi Simó és un perfecte coneixedor del seu sector, i està molt preocupat per conèixer les últimes innovacions. No es considera un àngel de la guarda, ni alimenta la seva vanitat pensant que de la seva feina depèn la seguretat de moltes persones. Reconeix que sense els delinqüents canviaria de feina, i diu que respecta l'aspecte professional de la seva activitat. «No la comparteixo en absolut, però respecto aquells que la dominen». /À.C.

llei: és el cas d'una entitat financera. I els responsables de seguretat et demanaran el mínim per passar la inspecció. Però a Aux-Vyd no tenim un sistema estàndard. Nosaltres considerem la seguretat en els seus diferents aspectes: la seguretat real, que depèn del grau de risc que existeix. La seguretat psicològica es deriva de la por que tingui l'usuari, i depèn dels coneixements de control del risc que té aquesta persona. Necessitem conèixer el client, saber l'estructura física de la casa i conèixer molts detalls, especialment, la manera com es viu en aquella casa. No és igual protegir una personalitat pública, per exemple, que una altra persona. Vull destacar que, malauradament, la majoria de les empreses del sector tracten el risc d'una manera estàndard.»


ENSENYAMENT

La distribució dels alumnes d'ESO als instituts es farà segons l'escola d'origen

Els de Sant Francesc i Mira-sol que vagin al Leonardo de Vinci tindran transport ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— La delegació territorial d'Ensenyament ha decidit dividir Sant Cugat en dues zones per distribuir els alumnes de les escoles de la ciutat que ara estan fent sisè

i que el proper curs s'hauran d'incorporar a l'ensenyament secundari obligatori. Els escolars de les Planes, la Floresta i Valldoreix s'adscriuran a l'institut Arnau Cadell, i els que ara estudien al centre urbà i a Mira-sol

s'adscriuran als instituts Angeleta Farré i Leonardo da Vinci. Aquest serà el principal criteri de distribució, segons va explicar el delegat territorial, Ramon Farré, en el consell municipal d'ensenyament que es va fer dijous.

ENSENYAMENT

bucio dels alumnes d'ESO als es farà segons l'escola d'origen ;esc i Mira-sol que vagin al Leonardo de Vinci tindran transport S CASTUERA

itorial d'En-it Cugat en unes de les in fent sisè

i que el proper curs s'hauran d'incorporar a l'ensenyament secundari obligatori. Els escolars de les Planes, la Floresta i Valldoreix s'adscriuran a l'institut Arnau Cadell, i els que ara estudien al centre urbà i a Mira-sol

s'adscriuran als instituts Angeleta Farré i Leonardo da Vinci. Aquest serà el principal criteri de distribució, segons va explicar el delegat territorial, Ramon Farré, en el consell municipal d'ensenyament que es va fer dijous.

LA REPARTICIÓ DEL MAPA ESCOLAR DE LA REFORMA

ZONA 2

Hom defa centre* Q Catalunya Q Pins del Vallès Q Joan Maragall

Collserola PlaiFarreras La Floresta Ferran i Clua Leonardo da Vinci Angeleta Farré

D3 Arnau Cadell

Gràfic-. ELS 4 CANTONS.

L'adscripció als instituts segons el centre escolar d'origen serà el primer criteri, però no el definitiu. En el cas que els instituts no puguin assumir tota la demanda que es presenti, se seguiran els criteris que ja són habituals per triar els alumnes: es considerarà la proximitat del domicili de l'alumne, si ja te un germà al centre i la renda familiar per determinar el repartiment.

Segons Ramon Farré, «no és fàcil, en una intervenció oral i sense documents, que això s'entengui en termes clars. Però convé que quedi clar que es farà públic el mapa d'adscripció i de proximitat al domicili dels ciutadans, es donarà informació exhaustiva per part de l'Ajuntament i la inspecció d'Ensenyament, perquè els pares, en el moment de fer la inscripció, tinguin ple coneixement de les repercussions que té la seva decisió, respectant sempre i per sobre de tot el dret que tenen a la lliure elecció de centre». El delegat territorial volia tranquil·litzar d'aquesta manera els pares, que van manifestar la seva inquietud pel que consideren un criteri d'adscripció poc racional.

Una altra de les propostes que Ramon Farré va presentar en el consell municipal d'ensenyament es refereix als transports. La delegació ha decidit establir un servei d'autobusos gratuït per als alumnes d'ESO que estudiaran al Leonardo da Vinci, «respectant el fet que és on és i que té una important discontinuïtat urbana», segons Farré. Els nois i noies que vinguin de Mira-sol o de Sant Francesc disposaran d'un servei de transport que gestionarà el Consell Comarcal. Un dels aspectes que encara està per determinar és l'horari dels autobusos. La delegació només preveu que portin els alumnes a l'entrada i a la sortida de classe, i els pares volen que, a més, hi hagi servei els dies que els alumnes que no dinaran al centre hagin de tornar a classe a la tarda.

Precisament, el problema que representa per als alumnes quedar-se a dinar al centre es va discutir també en la reunió de dijous. Segons el delegat territo-

C.M./J.L1. • Sant Cugat.— Els responsables de Deutsche Bank han confirmat la intenció de l'empresa de re-considerar la creació del seu gran centre informàtic europeu. Segons havia anunciat l'empresa, en un principi, l'edifici de Sant Cugat, on s'emplaça la seu d'oficines, havia d'incloure també el centre informàtic des d'on es gestionarien totes les activitats fetes arreu del món. Segons el conseller delegat de Deutsche Bank a Espanya, Juan Carlos Garay, «hi ha un debat entre un centre europeu de processament per al grup de

rial, els espais per a menjadors estan garantits, perquè s'adequaran sales que ara tenen altres usos, o les cantines que ara ja hi ha als centres. A l'institut Arnau Cadell, s'habilitarà un annex de l'actual cantina, i s'ha demanat a l'arquitecte que dissenyi un edifici d'ampliació. A l'Angeleta Farré s'utilitzarà una de les aules de tecnologia, i al Leonardo de Vinci, la mateixa cantina que ara. En aquest institut es farà una inversió per a la cuina.

Aquestes propostes no van agradar als pares, que van mostrar-se decebuts per aquestes solucions «provisionals». El delegat

Deutsche Bank a Europa que pot ser Sant Cugat o Düsseldorf, o podria ser compartit». Garay assegura que aquesta decisió encara no s'ha pres i que, sigui com sigui, «això implica tancar alguns centres a Alemanya». De fet, Deutsche Bank ja ha tancat alguns centres a altres llocs del món per seguir un procés de concentració que pretén crear economies d'escala en la producció informàtica.

Juan Carlos Garay assegura que els rumors que s'han fet públics sobre la possible venda de l'edifici que té l'empresa financera a Sant Cugat són falsos. Segons Garay,

va assenyalar que els consells escolars de cada centre decidiran quina serà la millor manera de gestionar els menjadors, i va afegir-hi que l'experiència d'altres centres els demostrava que no hi ha tanta demanda per utilitzar-los.

El delegat d'Ensenyament, Ramon Farré, va mostrar-se molt satisfet pels resultats de la reunió, que va ser tan extensa i intensa com acostumen a ser els consells municipals d'ensenyament des que s'han de discutir els diferents aspectes de la reforma. Farré va assegurar que aquesta reunió havia estat «satisfactòria» perquè havia permès «conèixer l'opinió

aquesta informació ha sorgit d'algunes empreses de Sant Cugat que estan interessades a instal·lar-se al parc empresarial o algunes empreses alemanyes que pensen instal·lar-se en el futur a Sant Cugat. Garay creu que, «com que s'ha parlat de la possibilitat de traslladar el centre de processament de dades del Deutsche Bank a Düsseldorf, potser alguns han pensat que l'entitat alemanya podria prescindir de l'edifici del parc empresarial de Can Sant Joan».

Garay creu que Sant Cugat «té un futur enorme actualment i més

dels pares i exercir el dret a la participació». Amb aquestes paraules, el delegat volia respondre als retrets que van fer pares, professors i directors per la manca d'informació i discussió en el procés. Els pares van afirmar que tenien la sensació que tot s'havia decidit «a corre-cuita». També es van mostrar disgustats perquè el consell municipal no s'ha reunit amb la periodicitat que seria convenient.

El delegat territorial es va comprometre a reunir-se amb els pares dels alumnes de sisè, per informar-los sobre altres aspectes concrets que afecten cada escola.

encara d'aquí a uns anys» perquè, segons el conseller delegat de Deutsche Bank, s'instal·len i es continuaran instal·lant empreses. Això provoca, segons Garay, que hi hagi un interès projectat sobre aquesta zona. Finalment, Garay creu que tot el que s'ha dit fins ara «no són res més que especulacions, perquè l'edifici no està en venda». De fet, segons el conseller delegat, si es decidís instal·lar el centre aquí, «evidentment les instal·lacions que hi ha ara s'haurien d'ampliar, però res d'això no afecta la presència de Deutsche Bank a Sant Cugat».

L'Ajuntament tindrà la col·laboració de la secretaria de l'Estat en matèria cadastral

CM. • Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha signat un conveni de col·laboració amb la secretaria de l'Estat per repartir les responsabilitats en matèria cadastral. De fet, la secretaria de l'Estat ha desenvolupat un programa de treball a través de la direcció general del centre de gestió cadastral i cooperació tributària. Amb aquest programa, «les funcions que assumeixen els ajuntaments per delegació fan referència als canvis de nom dels titulars dels béns immobles», segons ha fet públic la secretaria de l'Estat. D'aquesta manera, els responsables d'Hisenda i els representants dels ajuntaments creuen que «les capacitats de gestió de les gerències territorials del cadastre que hi ha a Barcelona milloraran gràcies a les aportacions dels ajuntaments que s'hi han compromès». A més de l'Ajuntament de Sant Cugat, també s'han adherit al conveni els ajuntaments de Badalona, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, el Prat, Sant Boi, Santa Coloma i Viladecans.

El conveni entre els ajuntaments implicats i els responsables d'Hisenda, que es va signar dilluns passat, afecta un total de 407.586 unitats urbanes. Segons els creadors d'aquest conveni, l'avantatge més important que aconseguiran els contribuents és poder fer un nombre important de gestions des de l'Ajuntament.

Actualment, el 65% de les propietats urbanes es gestionen d'aquesta manera, ja que la secretaria de l'Estat ja ha signat abans uns 210 convenis amb altres municipis de Barcelona, per mitjà d'un conveni subscrit amb la Diputació Provincial.

Sharp augmenta les exportacions per valor de 6.600 milions • Sant Cugat.— La multinacional japonesa Sharp ha registrat un increment de les exportacions durant el 1995 per valor de 6.600 milions de pessetes. La seu de Sharp ha passat d'exportar per un valor de 9.200 milions de pessetes a facturar un total de 15.800 milions en concepte de vendes a l'exterior. Igual que les exportacions, la plantilla també ha registrat un increment important. Durant l'últim exercici, la plantilla de Sharp ha passat de 431 persones a 563. Amb aquestes dades, juntament amb les xifres que fan referència a les vendes al mercat estatal, Sharp confirma l'evolució positiva de l'empresa.

Durant l'exercici passat, la multinacional japonesa va registrar un increment de 600 milions de pessetes pel que fa a les vendes al mercat intern. Les vendes a l'Estat Espanyol han passat d'una facturació de 8.100 milions de pessetes a 8.700 milions. Sharp centra la seva activitat en la producció de televisors i, l'últim any, d'aparells de fax, així com la comercialització d'altres aparells electrodomèstics de la línia marró i d'articles d'informàtica i ofimà-tica. / CM.

3413006063 ^ ^

SEGURETAT

Extintors 1

1 1 Sant Cugat del Vallès. L·M

V 5891799

FINANCES

Deutsche Bank preveu la possibilitat de traslladar el centre de dades a Düsseldorf

<

MOLTES PARELLES AL'L CONSTRUIR O COMPRAR UNÀ

COMPRAR BÉ COMPORTA ESTALVIAR AQUESTS DINt EL MÉS INTEL·LIGENT ÉS SABER ESCOLLIR ELS PROFESSÍ

i KA DE FER EL PAS PER ISA NO SABEN COM FER-HO. i NECESSARIS PER A LA NOSTRA ECONOMIA, PERÒ JALS QUE ENS HAN DE DONAR AQUESTA SATISFACCIÓ

OPORTUNIDAD ÚNICA

La Antena Parabòlica de su comunidad por solo 56.000 ptas. + IVA

•>A partir del 28 de febrero: CANAL SUR (TV autonòmica de Andaluda) Seguro de conservación para antenas colectlvas.

Por solo 150 ptas. al mes y vivienda contrate un completo seguro que les garantiza los problemas mds comunes.

Antenex Tel. (93) 589 Zl 47 - Fax 589 50 29 Àngel Guimerà, Z 08190 SANT Cl'GAT (Barcelona)

EGURETAT AMB AUX VYD fem forta la seva casa. sistemes de seguretat central receptora

SISTEMES I EQUIPS i D'ALTA SEGURETAT , Vi J

d 'a la rmes

C/ Alfons Sala, 50 Tel. i fax 589 17 99 Apartat 301 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA CUINA DEL PRESTIGI

J A U M E DÍAZ ESTUDI CUINES 25 ANYS DISSENYANT CUINES


TEATRE

No és cap obligació ni cap negoci, i porta maldecaps. Així és com veuen programadors, professors i actors les representacions concertades per a escoles. L'última que es va fer al Teatre-auditori, per veure Amfitrió, va ser un èxit perquè es va omplir la platea, però el comportament indisciplinat d'alguns estudiants va provocar les queixes dels actors. Amb tot, el director del Centre Cultural, Tomàs Seix, insisteix que cal continuar amb aquesta activitat per «crear el públic del futur».

La difícil funció del domador d'adolescents Els incidents a «Amfitrió» van evidenciar el risc de les representacions per a estudiants

Sil VIA BARROSO

B Sant Cugat.— Rialles fora de lloc i de mida, comentaris en veu alta, anades i vingudes. Això passava a la representació matinal ú'Amjitrió programada especialment per a estudiants, ta 2 setmanes al Tealre-auditon. Segons els testimonis, els qui trencaven el silenci ritual del teatre eren només un nucli reduït i, a més, es freqüent en aquestes funcions.

1,1 cert es que els actors de la companyia se'n van queixar: •Les representacions exclusivament per a escoles no funcionen. perquè els nois no tenen l'exemple del públic adult», va dir Pep Plana^ «Amfitrió no és una obra adequada per iniciar els adolescents. per a això és útil Krumpack, però no un Molière». va matisar Lduard í'ernànde/.

Crear el públic del futur

Però, si s'estira el fil de la polèmica. l'incident apareix com a punta d'un iceberg on els gestors del Centre Cultural han estat a punt d'encallar: el de les representacions per a instituts. Pel director del Centre Cultural, Tomàs Seix, «no son cap negoci, ni constitueixen una obligació per al Teatre-auditori». però, tot i les dificultats, insisteix a continuar-les programant, «senzillament perquè així es crea el públic del futur».

De fet, la sessió d'Amfitrió per a estudiants va ser un èxit: es va omplir la platea i fins i tot les primeres files de l'amfiteatre. Molt pitjor era quan les propostes del Centre Cultural obtenien una resposta nul·la. Aquesta vegada, es va contractar l'empresa gironina Bitò, especialitzada en aquest tipus d'iniciatives. «Si no hagués sortit bé —assegura Seix— m'hauria rendit.»

La necessitat dels instituts de

Més de 400 estudiants van assistir a una representació matinal d'Amfitrió. Foto: J.A. MULA.

programar totes les sortides a principi de curs i l'interès relatiu dels centres, que depèn en gran part de la voluntat d'un professor determinat, fa que el contacte fluid amb els instituts sigui difícil: a Seix, li sembla que els ensenyants parlen «marcià». I quan no el parlen, també tenen problemes amb la resta del personal docent i el consell escolar. És el cas d'Assumpció Amat, catedràtica de llengua francesa i responsable d'un taller de teatre a l'institut Arnau Cadell. Amat deu parlar el mateix llenguatge que Seix, i

ha de «lluitar contra les opinions d'altres professors, que pensen que anar al teatre és una pèrdua de temps». Amfitrió ha costat a la professora l'anul·lació d'una altra sortida prevista 15 dies després: massa sovint.

Però un cop aconsegueix el permís, Amat comença la preparació i motivació dels alumnes, que és «la clau de l'èxit» de la representació. El mateix assegura Núria Mundó, professora de l'escola Pu-reza de Maria, que també va veure Amfitrió. Segons Mundó, «cal llegir el text abans» i, fins i tot,

plantejar la sortida «com a pun-tuable, obligar els alumnes a anar-hi perquè descobreixin que el teatre els agrada.»

Però al marge dels mètodes més o menys expeditius d'alguns professors, el que garanteix l'èxit —en l'assistència i en el comportament— és el costum, segons Pep Domènech, director de Bitò. L'empresa concerta aquestes funcions per a escoles des de fa 15 anys i asseguren que, «el Centre Cultural haurà de programar aquestes activitats durant anys i amb regularitat per crear hàbit.»

Les sonates per a piano de W.A. Mozart, al conservatori municipal I Sant Cugat.— Les sonates per a piano de Mozart centraran els pròxims concerts programats dins del cicle Una hora de música, al conservatori municipal de música Victòria dels Àngels. Organitzat pel Centre Cultural com a programació complementària a la del teatre-auditori, el cicle va començar el 30 de gener i continua amb les sonates de Mozart a partir de dijous que ve. Els altres tres concerts seran el 28 de març, el 30 d'abril i el 29 de maig. Les sonates seran interpretades per Marju Vatsel amb un fortepiano Merzdorf. fabricat com a còpia d'un model vienès del 1780. La fidelitat al so original que s'aconseguirà i el fet de programar la totalitat de les sonates en quatre concerts permetrà conèixer l'evolució del gènere i de l'obra de Mozart. A més, també dins del cicle, Abel Puig oferirà un concert de flauta de bec amb peces de diferents èpoques, el 13 de març. Els concerts són sempre a les set de la tarda, a l'aula magna del conservatori. L'entrada és gratuïta per a tots els estudiants de música de Sant Cugat que tinguin menys de 18 anys. ;s.B.

Firart inaugura una mostra de Joan Martínez, «Miras» H Sant Cugat.— L'associació d'artistes Firart continua el cicle regular d'exposicions a l'Ateneu Santcugatenc amb una mostra de pintures de Joan Martínez, Miras, que s'inaugura dijous que ve a les 8 del vespre. Nascut a Sant Cugat el 1942, viu a la Floresta des del 1965, i va ser l'autor del cartell de la festa major de 1988. Ha participat en diverses exposicions a Sant Cugat i en dues biennals d'art organitzades pel FC Barcelona. Miras és un dels socis de Firart, l'entitat que exposa el primer i tercer diumenge de cada mes a la plaça Octavià i que aquest cap de setmana canvia el sistema per a aquesta exhibició periòdica: una llarga llista d'espera ha fet que s'hagi optat per un sistema de torns per tal que més socis puguin exposar, encara que només sigui un cop cada mes. / s.B.

MUSICA

A la recerca de la bellesa suprema

• ORQUESTRA NACIONAL DE CAMBRA D'ANDORRA, amb el Cor del Palau de la Música Catalana Director concertino: Gerard Claret. Director del con Jordi Casas. Director Andrew Parrott. Solistes: Anna Moreno-Lasalle (soprano) i Xavier Comorera (baix). Obres de Giovanni Battista Pergolesi i Eduard Toldrà. Rèquiem de Gabriel Fauré. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 10 de febrer.

EDUARD JENER

E l nom de Pergolesi, compositor napolità que va morir als 26 anys, és recordat sobretot per la seva revo

lucionària òpera bufa La serva pa-drona i YStabat Mater per a veus femenines, però també és l'autor de música instrumental i concertant de notable qualitat com el Primer concertino en sol major, amb què el conjunt andorrà que dirigeix el nostre conciutadà Gerard Claret inicià el que era la seva tercera actuació al Teatre-au

ditori. Va ser una mostra de les darreries del barroc i de l'absoluta cohesió i l'alegria de tocar dels músics, que va contagiar als presents amb una versió brillant. A continuació, amb el Quartet en do menor Per l'Art d'Eduard Toldrà, van oferir una adaptació per a orquestra de corda subtil i plena de matisos, com demanava aquesta peça de clara influència classicista.

«Per a mi, l'art, la música sobretot, serveix per permetre que ens enlairem molt per sobre d'on som i d'allò que som.» Aquestes paraules de Gabriel Fauré són una declaració de principis i hom podria dir del Rèquiem que ens trobem amb una de les peces més íntimes d'aquesta mena de composició que ens parla de la mort i el més enllà, però en aquest cas com una finestra oberta al paisatge interior d'aquell que ens ha deixat, una visió de la grandesa i de la misericòrdia que tothom que és creient suposa que trobarà en traspassar la frontera cap a l'inconegut, un cant a la felicitat que cerca qui, deixant la condició humana, aspira a un univers ple-

L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, durant l'actuació de dissabte al Teatre-auditori. Foto: LA. MULA.

uament espiritual. La lectura d'Andrew Parrott

fou fidel a aquesta volguda senzillesa, lluny d'excessos grandiloqüents, tot i que en alguns moments l'excés de volum de l'orquestra (reforçada en aquesta in

terpretació per trompes, trompetes, fagots, timpani, arpa i orgue) amagava les veus del cor que, en general va tenir una interpretació molt bona, ajustats a la magistral escriptura coral, una de les més sublims i delicades de tots

els temps. Extraordinària la soprano Anna Moreno-Lasalle en el Pie Jesu, d'una exquisidesa i tendresa memorables. I correcte el baix Xavier Comorera en les seves parts, dins de la tessitura del baríton.


PATRIMONI

La Generalitat dóna per acabada la restauració «urgent» del Monestir

Encara no hi ha pressupost per començar els treballs a la nau central de l'església SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La segona fase de la restauració del Monestir ja està gairebé acabada. S'han retirat Ics bastides de la façana sud i del campanar i, d'aquí a principi de març,

La consolidació de la nau central de l'Església i del cimbori haurien de ser el pas següent en la restauració del Monestir, però per això caldrà destinar-hi pressupost. Segons el cap del Servei Tècnic d'Arquitectura de la Generalitat. Antoni Navarro, «de projecte i idees ja n'hi ha, i fins i tot s'ha fet un estudi de necessitats que està imprès i relligat. però falta que es doni llum verda per començar a treballar». Tot i que argumenta que la decisió depèn dels seus «superiors», Navarro admet, igual que l'arquitecte. Lluís Vidal, que no hi ha continuació de la restauració a la vista.

Tanmateix, Navarro insisteix que les parts del monument que «estaven realment en perill, que podien caure en qualsevol moment, ja s'han assegurat per molts anys». Per aconseguir-ho, s'ha fet «molta feina subterrània, que no es veu, però que és la base d'una bona restauració», ha explicat. Una d'aquestes actuacions, ha estat tancar l'escletxa que s'havia obert a la volta de la nau lateral. Allà s'han refet els nervis, que estaven trencats, i s'ha fet des del terrat, «estirant des de sota les teules».

La façana sud s'ha subjectat als contraforts de la nau lateral amb uns tensors d'acer que traspassen el mur. L'única resta visible que en queda són «uns petits taps metàl·lics que es pintaran del mateix color que la façana, d'acord amb l'arquitecte». Són els senyals «inevitables» del treball, igual com un cinturó metàl·lic que aguanta la part superior del campanar. Segons l'arquitecte, és «l'única manera possible d'assegurar

només s'ha de finalitzar el drenatge subterrani del mur i les obres de consolidació de l'absis. Després de la polèmica que fa un any va obrir la dimissió de l'arquitecte Antoni» Castro per la manca d'un pla director, el seu substitut

El campanar del Monestir s'ha acabat de restaurar al mateix temps que la façana sud. Les bastides s'han retirat en els últims dies. Foto: JA. Ml LA.

la torre». Malgrat que ara es veu força , l'anella «es convertirà gairebé en invisible ràpidament, quan el ferro s'envelleixi», segons Vidal.

L'última feina que s'està rea

litzant és la construcció d'un sistema de drenatge subterrani que correrà paral·lel a la façana sud. Vidal assegura que és una fase «fonamental de la restauració, perquè ha d'eliminar les filtra-

Lluís Vidal ha portat a terme el projecte de la Generalitat. El cap del Servei Tècnic d'Arquitectura, Antoni Navarro, assegura que «la part del monument que estava realment en perill ja està consolidada».

tions d'aigua, que són l'enemic principal del monument». L'estètica no permet, en el cas del Monestir, col·locar els canals i baixants de plàstic que recullen l'aigua de la pluja en qualsevol altre edifici. Però en haver optat per continuar utilitzant Ics gàrgoles, ha calgut buscar un mecanisme que impedeixi que els fonaments es mullin a causa de la terra excessivament absorvent del subsòl del Monestir.

Racons recuperats

Al marge dels treballs necessaris per consolidar la façana i la nau lateral del Monestir, les obres han permès també recuperar parts del monument insòlites per als visitants. És el cas del mecanisme del rellotge del campanar, que s'ha netejat i protegit amb un vidre. A partir d'ara, s'hi podran fer visites «concertades i guiades», segons Navarro, ja que l'espai és molt reduït.

Però els dos descobriments estètics més espectaculars de les obres són, segons Navarro i Vidal, les pintures del segle XVIII que es van trobar sota una capa de guix en una de les capelles barroques i el passadís que s'ha obert entre el sostre d'aquestes capelles i la coberta gòtica, molt més alta. La visita a aquesta zona, serà. segons el cap del servei i l'arquitecte «realment impressionant». El buit mai explorat que queda entre el sostre barrroc i el gòtic, de gairebé dos metres d'altura, estarà il·luminat i permetrà una observació directa i molt propera de la construcció original. «Els especialistes i els estudiants d'art tindrà una oportunitat única», ha dit Navarro.

ART

Equilibrat i ecològic I JOAQUIM BUDESCA Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Tot el mes de febrer. Obres: Pintures.

PERE PICH

B udesca presenta a la Galeria Canals la sèrie de pintures titulada Lanzarote. La totalitat de les obres va ser

feta a l'illa canària i són el resultat de l'observació que fa un artista modern de la pintura de paisatge. La natura ha estat des de sempre un pol d'atracció per als pintors. L'exuberància de colors, de formes i de textures que genera qualsevol racó del nostre planeta ha estat vist pels artistes com una font de treball interminable. Però l'artista modern ha abordat la pintura de paisatge des d'una òptica diferent de la dels pintors figuratius. Budesca, com altres pintors, s'ha inspirat en la pintura que feien els artistes japonesos tradicionals. Les imatges d'aquests pintors van arribar a Europa a començament del nostre segle i des d'aleshores han influït els nostres artistes. En la pintura de Budesca, com en la pintura oriental, la natura no és tractada

Pintura inspirada en l'art japonès tradicional Foto ELS 4 CANTONS

com un motiu a dominar o controlar. Tampoc es fa una gran separació dels motius retratats, tot al contrari, la naturalesa és entesa com un tot unitari. També aporta

la bellesa del petit fragment o del racó insignificant. El pintor segueix la idea que la pinzellada s'inicia fora de la tela i que cl quadre és un tot ecològic.

El fotògraf Tama Mercader exposa a Artenbrut i al palau Moja H Barcelona.— El fotògraf sant-cugatenc Tama Mercader exposa la seva obra més recent en dues mostres a Barcelona: una d'individual, a la sala de Gràcia Artenbrut. i una altra de col·lectiva, al palau Moja, al carrer Porta-ferrissa. A la recerca d'una mirada inèdita és el títol de la individual, en què Mercader recull elements arquitectònics trets de context per convertir-los en imatges insospitadament atractives. Mercader busca «la màxima simplicitat» en l'expressió i no manipula mai les fotografies al laboratori, ni tan sols en retoca l'enquadrament: per demostrar-ho, exposa Ics imatges amb el marc negre del negatiu reproduït en l'ampliació.

D'altra banda, avui s'inaugura la col·lectiva L'objecliu a la biblioteca, encarregada pel Departament de Cultura de la Generalitat a 19 fotògrafs catalans per donar a conèixer de forma creativa la xarxa de biblioteques populars del país. entre Ics quals hi ha la biblioteca del Mil·lenari, fotografiada per Mercader. / s.B

Els paisatges urbans de Francesch, a la galeria Rusinol fins al dia 27 B Sant Cugat.— Les pintures gairebé hiperrealistes d 'Andreu Francesch seran a la sala Rusinol fins al dia 27. Paisatges urbans de Londres o Nova York, terrats i teulades d'arquitectura francesa amb influències anglosaxones a la Bretanya. Aquestes són les imatges plàcides que mostra Francesch amb detalls de dibuixant i cels de pintor, treballats amb el pinzell i definidors de la llum del quadre. • s.B.

34139/06062 M»M'I 'J.1M

34139/06062

SEGURETAT

Portes fmM Blindades Ufl Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 17 9 9

FRANCESCH fins al 27 de febrer

Sal&Ü usrnol Sontiogo Rusinol, 52 - Sant Cugot del Volés

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: matí de 9 a 2 tardo de 5 a 9

Tel. 675 47 51

16 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1 9 %

ELS R CANTONS Sciiii.uiiïn independent, català, comarcal i democràtic

^ { Premsi Local de Sant Cugat SL

( arrer Xcrric. 5. Ir - 081W Sant Cugal del Valies t 5S»6282 FuSW»»!

Edttor Ramon Grau i Soldevila

Directora en funcions Cèlia Cemadas

Redacció Àngels Castuera. Catí Morell, Eduard Jener.

Pere Pich, Montse Sant,

SiK ia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó

Cap comercial Gemma Bosch

Equip comercial Rosa Mana Carrasco, Núria Olivé

Impressió Rotimpres B {972)4005 95

Distribució Mailing-Vallés SL

Dipòsit legal: GI405-93

i s i.xp'·.'-.s.i i.rujr·irrt .a vi'vaopmióenelseditunah t 'isanclo

'',ip:Ti' de;*, seu» JuiofN q-Jt: Hs •! Cantons no fa seva rx\ïs>anar

La fredor dels números

E l ritual es repeteix cada any a to tes les adminis t rac ions públiques. La maqu inà r i a es posa en marxa per calcular q u a n t

es r ecap ta rà du ran t l 'any gràcies als impostos , les taxes, els p reus públics, les contr ibucions especials o les subvencions, i p o d e r decidir així quan t es gastarà i de qu ina m a n e r a .

Les lectures d 'un pressupost sempre són múlt iples . A Sant Cugat , tenim aques t any per gastar , segons les previsions, 8.800 milions de pessetes. La xifra és espec tacular —similar, pe rò , a la d 'anys an te r io r s— però el marge de man iobra és peti t , si es té en compte que quasi el 4 5 % se'n va, a priori, en re t r ibucions a

pe rsona l i pe r pagar interessos i a m o r t i tzacions dels crèdits que deu l 'Aj u n t a m e n t a ent i ta ts bancàr ies i p r o veïdors . Pe r cont ra , à rees com Cul tu ra i Joven tu t , Espor ts , Serveis Ur b a n s i U r b a n i s m e pate ixen una re ta l lada impor t an t . Cal e s p e r a r u n s mesos pe r comprova r si aques t e s intenc ions de gas tar menys són real is tes i es p o d e n complir .

U n al t re aspecte dels p ressupos tos : si dels ingressos es res ten les des peses , resul ta que , al final, l 'Ajunt a m e n t estalviarà 200 mil ions d e pes setes. N o és gaire, p e r ò , com a mínim, n o hi haur ia dèficit i seria la p r i m e r a vegada q u e existeix la in tenció d e r ed reça r a llarg t e rmin i els p rob l emes

d e l 'A jun tament a t ravés del pla eco-nòmicof inancer 95-99. Fa l ta , novamen t , q u e les previs ions d ' ingressos t a m b é es compleixin ( n o ser ia la prim e r a vegada q u e l ' equip de govern s'hi enganxa els di ts) . I q u e d e n les inversions: def in i t ivament , e n r e r a ha q u e d a t — d e m o m e n t — l 'època dels grans e q u i p a m e n t s . La inversió estr icta — s e n s e c o m p t a r la de P ro -m u s a — q u e d a p ràc t i camen t r edu ïda a la urbani tzac ió d 'uns ca r re r s , el cobr imen t d ' una par t de la r iera i el p la d 'escoles.

Els n ú m e r o s , escrits en un dossier , són una cosa; q u e l 'ac tuació muni cipal p e r m e t i d e s p r é s seguir- los . una al tra. S'ha d ' esperar .

N o v a m e n t , la c o n c r e c i ó del m a p a escolar a Sant Cugat ocupa l 'a tenció d e pares i p rofessors d 'escoles i instituts.

L 'úl t ima decisió que s'ha p res en aquest sentit es t ranscendenta l : els pares dels nens de 12 anys ja saben a quin institut hau ran d ' ana r els seus fills a part i r del p rope r mes de set embre . La distr ibució s'ha decidit . bàs icament , per criteris de proximitat

Vorígen i el destí geogràfica: en aques t marc , és lògic q u e un nen de les Planes o un de la F lores ta hagi d ' ana r a l ' institut A r n a u Cadel l de Valldoreix. Pe rò , c o m ? D e m o m e n t , uti l i tzant les línies municipals d ' au tobusos o el t ren . Més qües t ionab le és la dis tr ibució q u e s 'ha fet de l cen t r e : si és pe r proximi ta t geogràfica, el barr i de Sant F rancesc és més a p r o p de l ' institut Ange le t a Fa r r é q u e del L e o n a r d o da Vinci .

És lògic q u e s 'estableixin unes p a u t e s sobre la dis t r ibució d ' a l u m n e s si es vol es tar segur q u e cada institut t indrà p rou capaci ta t pe r acollir la t o n g a d a de nous nens q u e suposa l 'aplicació de la re forma. Ca ld rà c reu re el de legat d ' E n s e n y a m e n t quan diu que aques t s cr i ter is n o són rígids i q u e es d o n a r à la màx ima informació . D e fet, la informació és el que és imprescindible en aques t p rocés .

E L L E C T O R E S C R I U

Convocatòries poc clares • Fa tres o quatre anys, la Generalitat va convocar per als professors de secundària un concurs oposició per tal d'accedir a la condició de catedràtic. Va ser, però, un procés ple d'irregularitats l'ob-jectiu fonamental del qual era oferir la «medalla» de catedràtic a tots els professors-buròcrates addictes o dòcils al règim (inspectors a dit. delegats a dit, etc. a dit...) I prova que això no és una apreciació subjectiva és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les ha anul·lades. Malgrat això. ara el departament d 'Ensenyament pretén, a través de tèrboles transaccions amb un sindicat que hi ha volgut col·laborar, repetir de manera subtilment amanida aquest concurs oposició, de forma, però, que quedi pràcticament garantida la plaça a tots els qui van ser aprovats al concurs esmentat a base de «mèrits» burocràtics, memòries comprades, puntuacions discriminatòries i ar-hitràries dels mèrits docents, etc. Fs evident que l'actual sistema de finançament i representació sindical ha generat efectes perversos sobre les cúpules sindicals i, de retruc, sobre el moviment sindical, ja que ha portat a la passivitat, a la docilitat, i fins i tot a la complicitat amb el depar tament , molts representants dels ensenyants. Ara, però, per simple dignitat, amb o sense el suport dels sindicats, és ineludible que el professorat digui prou. Cal impedir que un altre concurs oposició falsejat i bananaire, simple derivació de l 'anterior, consagri com a catedràtics tants vividors de l 'ensenyament i, sobretot, consagri maneres tan sòrdides i an-ticientífiques de valorar els mèrits. ,• JOAN MORANT. Terrassa.

Iniciativa necessària

M Fui sembla molt acurada i ne-••'.•-vària l.i iniciativa d ' F R C -.'-^!"!v ia ]>n 'p.iNlu j j l dipul.'.i I ran-ceve FcTcr. que insta la Generalitat a actuar davant del mi

nis texto". tramcMis a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol licita. però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el duniieih, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. LLS -1 CANTONS es reserva et dret de publicar els textos trameso-. i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

nisteri fiscal per frenar la irracional campanya anticatalana que porten a terme determinats mitjans de comunicació, els quals intenten sembrar la llavor de l'odi ètnic en la línia d'alguns rotatius serbis anys abans del genocidi de Bòsnia. Considero que aquesta proposta cívica hauria de ser bi-direccional, és a dir. cap a les institucions i cap a la societat civil, i caldria que es materialitzés en una campanya ciutadana de signatures. Hem de pensar que si no desactivem aquesta escomesa, d'aquí a pocs anys la situació serà irreversible. JOS!v M I.OSTE.

Prou judicis a insubmisos B De nou la consciència de dos joves serà jutjada, de nou dos insubmisos hauran de passar per un judici. Aquesta vegada són Lluís Ginesta i José Fuis Belloso, dos companys de la Plataforma d'Insubmisos de Sabadell, els que estan cridats davant el jutge els dies 9 i 13 d'aquest mes. El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) vol solidaritzar-se amb aquests companys de la lluita antimilitarista, i de nou aprofitem per demanar l 'aturada d'aquests judicis, ja que creiem que la cons-

L A P U N X A D ' E N J A P

ciència no es pot jutjar. Les diferents sentències que han rebut els insubmisos fins ara, que van des de l'absolució fins a l 'empresonament per dos anys, demostren la falta de criteri judicial i estatal per jutjar la nostra dissidència. L 'empresonament arbitrari d'alguns objectors per dissuadir la resta posa més de relleu encara la injustícia i legitima la insubmissió com a resposta antimilitarista. Aviat aquesta loteria que suposen avui els judicis als insubmisos la patirà un veí nostre, davant d'això demanem un compromís clar de l 'Ajuntament, que mentre s'apro

fita de la mà d 'obra gratuïta que suposen els objectors que fan la P res tac ió Social Subs t i tu tò r i a (PSS) dóna, hipòcritament, suport a la insubmissió. El CASC vol que aquest suport tingui contingut real, i una bona manera seria donar suport jurídic als insubmisos santcugatencs quan tinguin els judicis i eliminar les places de PSS. que només serveixen per solucionar el tema de l'allau d'objectors als militars. També volem aprofitar per solidaritzar-nos amb els insubmisos empresonats, més de 300 a tot l 'Estat, i demanem la seva llibertat. Volem recordar a tots aquells que vulguin unir-se a la nostra lluita que ens reunim cada segon i quart dimarts de mes a les 8 del vespre, a la Casa de

C u l t u r a . / CASC. Sant Cugat.

Pregunta a VAjuntament

H Quan pensen vostès sol·lucio-nar el problema dels vestidors i del tancat del camp de futbol Can Magí de la Penya Blaugrana de Sant Cugat? Si vostès alguna vegada volen fer esport, vinguin a fer-ho a aquest camp i facin servir els vestidors de la PB Sant Cugat, aleshores comprovaran la sensació que se experimenta quan els jugadors es canvien de roba o es dutxen en unes condicions molt poc higièniques, a causa de l'estat en què es t roben els barracons i, de sobte, apareix una rata i els convida a compartir el vestidor amb ella. La veritat, per a vostès no ho sabem, però per als nois que practiquen i estimen el futbol, els podem assegurar que és una situació molt desagradable, a banda de perillosa. Haurem d'esperar que passi alguna desgràcia, perquè aleshores ho lamentem tots? Tinguin en compte que l 'Ajuntament és el màxim responsable, ja que no ha fet mai cas de les peticions que ha fet la Penya, des de fa gairebé sis anys, perquè s'acabi la provisionalitat d'aquests harra-conv. Preguem una -a lujió Ü.J-íïnkiva, no padaçov U Í Ü Í ; . v \-

RLv. DE LA PLNVA BLAlV.U .-• •- IMI

SANT Cl, GAT.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996 PUNT DE VISTA 17

L A T R I B U N A

En quin any vivim? MONTSERRAT RUMBAU

L a tan esperada devolució dels documents de la Generalitat Republicana, que van ser ex

propiats en temps de la Guerra Civil i dipositats a Salamanca, sembla que no hagi d'arribar mai. Entre aquests documents, a més d'haver-hi els relacionats amb el Govern de la Generalitat, n'hi ha també sobre els partits polítics de l'època, documents de diferents ajuntaments, cartes i documentació del president Macià... Són papers i informació que pertany a Catalunya i que ens van ser espoliats per part de l'exèrcit del general Franco.

Durant anys, des de Catalunya s'ha estat reclamant aquest fons, i amb l'obertura del nou Arxiu Nacional de Catalunya, que tenim a Sant Cugat, s'havia arribat, a un acord entre la Generalitat i el Ministeri de Cultura de Madrid per retornar-los. Però, quan semblava que realment la devolució seria immediata, es va desencadenar una campanya orquestrada des de Salamanca oposant-se al trasllat, amb manifestacions i declaracions més o menys agressives i desinformatives respecte a Catalunya. Tot plegat va provocar la paralització del trasllat i sembla que també la por de l'administració central a parlar-ne'n.

Aparentment, els ànims estaven més calmats i semblava que potser començava de nou a ser possible tornar a negociar el retorn definitiu d'aquests documents. Però ara hi ha algú que des de Catalunya torna a polemitzar sobre el tema i que es mostra totalment contrari al retorn d'una part del nostre patrimoni històric. Es tracta del nou director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

L'Arxiu de la Corona d'Aragó és ' una de les assignatures pendents quant a transferències autonòmiques: encara pertany al Ministeri de Cultura de Ma

drid. Aquest arxiu té ara un nou director: el senyor Don Pedró López Gómez. Resulta que aquest senyor no coneix la nostra llengua, ni coneix el contingut ni la història d'aquest arxiu, però així i tot se li ha concedit el càrrec, evidentment, des de Madrid. Aquest sol nomenament ja representa un atac i un menyspreu envers la nostra cultura i es pot considerar un acte de prepotència del ministeri. És possible que a Catalunya no hi hagi cap persona capacitada per a aquest càrrec? S'acceptaria que el director de l'Archivo Histórico Nacional espanyol fos una persona que no conegués el castellà, per molt «professional» que fos° Realment la Generalitat no podia haver fet res davant aqjL';t nomenament gairebé provocador?

Aquesta nominació té una estranya ressonància i recorda els temps passats, quan des de Madrid es decidia absolutament tot. Semblava que aquest temps ja havia passat i que no tornaria mai més, però actuacions com aquesta ens demostren que encara han de canviar molt les coses.

Doncs bé, a aquest nou director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot just acabat d'estrenar el nou càrrec, li ha faltat temps per definir-se sobre el tema dels arxius catalans —no sobre els arxius de la Corona d'Aragó, sinó els de Salamanca— i ha fet explícit que ell està totalment en contra d'aquesta devolució. La seva opinió no té cap importància, ni n'ha de tenir, perquè el trasllat d'aquests documents a Catalunya és un

fet de justícia, i per tant hem de de-m?nar i exigir que siguin retornats ben aviat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, aquí a Sant Cugat.

JOAN LÓPEZ

L A G A L E R I A

Coproduïm JOSEP M. JAUMÀ

•

A quest hivern no ens podem pas queixar de la programació de teatre a Sant Cugat. I el públic ho sap agrair omplint el teatre-auditori.

I pensar que no fa gaire vam passar deu anys sense ni un cine! Bé, brindem perquè duri.

Llegeixo que el Centre Cultural també coprodueix —és a dir, inverteix diners— en espectacles, alguns dels quals els veiem i d'altres, no. Jo no hi enlenc pas, i potser calgui fer-ho així. Però si hagués d'invertir diners, ho faria per potenciar els grups locals que aspiren a professionalitzar-se i no troben fàcilment qui els ajudi: Tetra-teatre, Fila Zero... No n'hi ha prou, em sembla, de contractar-los un parell de dies. Aquest públic nombrós que tenim no s'hauria de limitar a ser un simple consumidor de teatre que, de passada, ajuda actors

o companyies que al-

«Aquest públic

nombrós que tenim no

s'hauria de limitar a

ser un simple

consumidor de teatre

que, de passada, ajuda

actors o companyies

que alguna vegada

passen per aquí.»

guna vegada passen per aquí. Hauria de promoure el seu propi planter. I no solament a canvi d'una representació, sinó a canvi d'un grup propi que tingui la seva capacitat de créixer i de crear pel seu compte.

S'ha acabat (o s'h luria d'haver acabat) aquella època dels fanàtics de l'òpera que se les sa

bien totes de memòria però que eren incapaços de tocar el piano ni amb un sol dit, o de fer que n'aprenguessin els fills. Un analfabetisme il·lustrat.

El fet de no haver construït una sala més petita a més de la de luxe ja va ser significatiu. És la mateixa política de voler tenir un Teatre Nacional amb un pressupost de 1.500 milions l'any mentre no es poden mantenir els 30 (i s'ha de baixar a 20) de la subvenció al Centre Dramàtic del Vallès, sí senyor!

Una sala més petita per a grups en creixement. (Un dia rere el teló està bé, però no és normal). El Ministeri d'Obres Públiques dóna ara unes subvencions per condicionar teatres antics.

I el de la Unió1?

U L A N E S T R A

Màquines «tonies» FONTCUBERTA

E ls informàtics diuen que els ordinadors són màquines «tontes». Justifiquen aquest qualificatiu als usuaris impacients que els demanen pres

tacions per a les quals no estan preparats. «Un ordinador només et pot donar allò que abans li has introduït a la seva memòria» —diuen—. «Un ordinador no pensa i no pot prendre decisions no programades amb anticipació». Evidentment, hi ha excepcions, com la de la famosa H.A.L., la computadora de la pel·lícula 2001, però això encara és pura ciència ficció. Alguns funcionaris actuen exactament igual que els ordinadors, com màquines «tontes». Els seus superiors els programen per a una funció determinada per la qual estan previstes totes les respostes o actuacions possibles i no saben, o no volen, sortir d'aquí. Fan exactament igual que una gran majoria de dependents de grans magatzems que quan els demanes alguna cosa només saben dir si la tenen o no la tenen i, en cas negatiu, no et donen cap altra alternativa.

Igual que els ordinadors, també són màquines «tontes» aquells policies municipals que necessiten rebre una denúncia per començar a actuar, com si les lleis no existissin. Un exemple: un veí fa soroll en una festa que se sent de lluny. La policia municipal passa per davant i, si no són sords, la deuen haver sentit igual que tothom. Però

no diuen res. Esperen que el veí faci la denúncia. Però, compte!, en veure el veí, alguns s'excusen més o menys així: «Baixi el volum, no faci soroll, perquè el seu veí del tercer quarta ens ha dit que el molesta»; són màquines «tontes» que, curiosament, saben treure's les puces del damunt. Els han programat també per això? D'altres màquines «tontes» són aquells gerents de cinema que obren la taquilla cinc minuts abans de començar la pel·lícula, i obliguen els espectadors que fan cua a entrar al local després que ja hagi començat la sessió. O aquells funcionaris d'Hisenda, ajuntaments o entitats bancàries que no et donen tota la informació de cop quan la preguntes i et fan perdre el temps anant de finestreta en finestreta. I després justifiquen la seva passivitat dient que és que tenen molta feina.

De màquines «tontes» n'hi ha de moltes classes. De simpàtiques i antipàtiques. Les primeres somriuen, et miren a la cara i tracten de minimitzar la seva incapacitat. Les segones continuen fent els seus mots encreuats o esmorzant i no es dignen ni a mirar-te. El pitjor de tot això és que les màquines «tontes» d'organismes oficials les paguem amb els nostres diners. I com que les paguem, tenim el dret d'exigir que deixin la «tonteria» a un costat. Nosaltres volem màquines llestes.

18 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19%

L A T R I B U N A

Collserola DOMÈNEC REVERTER

C ollserola, el nostre parc de Collserola, té una massa forestal d'unes 8.000 hectàrees que

comprèn diversos municipis, entre els quals, el nostre, Sant Cugat del Vallès, disposa d'una gran part. No calen gaires coneixements de geografia per assegurar que poques aglomeracions urbanes de més de 3.000.000 de persones disposen al seu bell mig d'un parc natural d'aquestes dimensions. Un parc natural amb més de set milions d'arbres, 129 espècies d'animals, més de 190 fonts, que elimina cada any quaranta-cinc milions de metres cúbics de C02 i produeix 60.000 tones d'02.

La petja de l'home hi és evident, ja que hi podem trobar restes prehistòriques, més de quinze ermites, més de cent cinquanta masies, construccions urbanes remarcables o bé edificis públics de gran interès i bellesa.

Avui dia el parc de Collserola és naturalment molt concorregut, ja que com és lògic tothom té dret a gaudir-ne, però més que mai cal desenvolupar un altíssim grau de civisme i respecte envers un bé comú tan necessari, tan útil, tan bell i alhora tan fràgil i exposat a les agressions d'aquest element tan peri-llosíssirn que és l'ésser humà.

La relació de crítiques o de recomanacions per a la conservació i preservació d'aquest indiscutible tresor que la mare natura ens ha donat seria inacabable, però en aquesta avinentesa m'agradaria comentar dos aspectes molt puntuals que crec que caldria resoldre immediatament.

En primer lloc cal parlar de les senyalitzacions que, de manera escandalosa i inadmissible, creuen l'espai en totes direccions. Com a senyals del patronat del parc tenim els posts amb indicadors de direccions (per cert poc esclaridors), estaques clavades al terra amb unes plaques rectangulars que in-

JOAN LÓPEZ

diquen diferents camins, senyals quadrats de color vermell orientadors a diferents zones del parc i altres de color negre que indiquen rutes de bicicleta de muntanya. Quant a senyals del Comitè Català de Senderisme, tenim els del Sender de Gran Recorregut 6 (camí romeu de Barcelona a Montserrat), el Sender de Gran Recorregut 92 (Mediterrani), el Sender de Petit Recorregut 32 (antic camí romeu de Montserrat) i el Sender Petit Recorregut 35 (Carenejant Collserola). Cal citar, tanmateix, altres circuits com els de la marató de la Unió Excursionista de Catalunya d'Horta, amb uns senyals verds i una fletxa blanca, i el camí romeu Barcelona-Montserrat de la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia, amb uns senyals de color vermell. A més, encara podem trobar-hi les famoses diverses rutes per caminar i córrer bastides pel Club Muntanyenc

Sant Cugat, amb peus de diferents colors, i encara els senyals amb pintura de la Marxa Infantil anual organitzada per la mateixa entitat local.

D'aquesta llista exhaustiva encara en falta una de molt important: no existeix una ruta condicionada per passejar a cavall, activitat amb gran nombre de participants. Als parcs naturals de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, del Montseny o de Sant Mauri-ci-Aigües Tortes, per exemple, han solucionat el greu problema de les senyalitzacions, però què passa al nostre parc? Quan i com s'acabarà aquesta disbauxa?

En segon lloc, m'agradaria fer pública la meva indignació davant una agressió al medi natural que considero totalment inadmissible. Per aquests dies s'ha muntat una cursa a cavall pels boscos del parc més propers a la nostra ciutat, amb la qual cosa els arbres s'han vist guarnits amb nombrosís-sims cartells de cartolina amb fletxes indicadores clavats amb

grapes i, a més, cintes de plàstic de colors a dojo. El resultat ha estat contundent: per mor de l'adversitat climatològica els camins han restat totalment intransitables, ja que la. cursa no s'ha limitat a circular per lloc? més escaients, sinó que per molts trams passa per camins de menys d'un metre d'amplada.

Urgeix una tasca col·lectiva eficaç i competent per a la preservació del parc. I crec que el nostre ajuntament, integrat per fi al Patronat del Parc de Collserola, amb regidors ecologistes i la cartera de Medi Ambient en mans dels repubUfians, hi té un gran paper a fer. Abn com, tanmateix, el té el nostre Club Muntanyenc que, com a entitat excursionista capdavantera i de prestigi, hauria d'incidir, encara més que ja ho fa, en la protecció' i conservació d'aquest bé comú que és el parc de Collserola.

L A G A L E R I A

Feministes i associacions

CARE SANTOS •

S ón senyores que es reivindiquen. Han contactat amb el Casal de la Dona. Volen confederar-se a la Unesco. Es reuneixen i debaten. Signen actes. Han

aprovat uns estatuts. S'han registrat oficialment Tenen unes prioritats: defensar els seus drets, alliberar-se, superar els con-dicionants socials prefixats. Per aconseguir-ho xerren i s'expliquen moltes coses. Diuen —i tot és verídic— que ara ja són a l'edat del «niu buit», que els fills marxen de casa i que elles tenen temps lliure per fer el que vulguin. És a dir —a veure si ho he entès bé— que fins ara han estat a casa, lligades a la pota del llit, i ara, que ja no tenen l'obligació materna! de tenir cura dels fills, poden volar una mica més lliurement. Però la cosa no acaba aquí. Aquestes dones associades celebren actes de tota mena. Per exemple, un certamen

de cuina casolana. Que bonic i que entranyable que ho deuen trobar els seus marits, quan els donen permís per arribar tard algun vespre. Deuen pensar que van amb les ami-guetes a prendre xocolata calenta mentre bescanvien receptes de cuina.

Però no deixa de ser curiós que una associació de dones proposi una activitat

d'esbarjo basada en les ancestrals protestes feministes que han llençat col·lectius semblants i que vinculen la dona a les tasques de la casa i a la cura de la família. Aquestes teories són les que defensava des del seu més estúpid masclisme el molt insigne Gre-gorio Maranón en plena efervescència masclista. És com si puntualitzen les feministes, «no us penseu que reneguem dels homes, en realitat volem estar a prop seu». Està bé, això, penso. Almenys, no hem de sentir disbarats notables com allò de la dona autosuficient que no necessita el seu company ni per procrear. Les noves feministes no s'allunyen del seu company. No, almenys, mentre els fills no volen del niu i mentre les amigues no organitzen concursos gastronòmics.

«Aquestes dones associades celebren actes de tota mena. Per exemple, un certamen de cuina casolana. Que bonic i que entranyable que ho deuen trobar els seus marits»

E L T R Í P T I C E L V E S P E R

L a televisió alemanya acaba d'emetre un reportatge on s'ha qualificat d'egocèntric i de mentider Simón Wiesenthal, aquell famós caçador de nazis que, de jove, com

molts altres jueus, va estar tancat en un camp de concentració de Cracòvia. Segons aquell reportatge, Wiesenthal no només hauria inflat el seu paper en la caça d'alguns nazis, sinó que, ni que sigui involuntàriament, n'hauria dificultat la captura d'alguns altres. No cal ni dir que Wiesenthal s'ha afanyat a desmentir-ho i que ha declarat que el treball de tota una vida no pot ser qüestionat per persones que no han fet gaire res que valgui la pena. Però

Caçadors en hores baixes

m XAVIER CORTADELLAS

a mi em sembla que sí que ho pot ser. Aquest és un dels avantatges de viure en democràcia. Naturalment, és possible que res d'això sigui cert i que Wiesenthal tingui tota la raó en les seves queixes. Passa que, si més no aparentment, el seu cas s'assembla al d'alguns altres que, després d'encarnar-se com a defen

sors de les llibertats, amb el temps, han confós el seu propi interès amb el que en un principi defensaven. És, per exemple, el que va fer Lech Walesa a Polònia, i, en bona part, el mateix que sembla que està passant amb Felipe Gonzàlez. I és que hi ha tant de fang en aquest món que es fa difícil que, a la llarga, els ídols no s'embrutin. Ara, també és cert que d'ídols n'hi ha pocs i que, com va escriure Flaubert, a vegades convé no tocar-los, no fos que els dits s'emportessin el daurat. I encara que potser ens semblin patètics, val la pena no oblidar-ho en una època en què molts dels que estan a punt de venir ni a ídols arriben.

E L T E I X Ó

Incontrolat JOAN POYANO

C om que no estàvem prou saturats de missatges comprensius amb la guerra bruta con

tra ETA, Felipe Gonzàlez fa una premonició justifïcatòria, avisant que arran dé l'assassinat de Fernando Múgica poden aparèixer grups d'incontrolats. Si l'advertiment de properes accions armades de l'altre cantó l'hagués dit un dirigent d'Herri Batasuna, l'aparell de propaganda del sistema hauria descarregat l'habitual ràfega de qualificatius com «incitació a la violència» o «apologia del terrorisme», però bo diu el president del govern i líder del PSOE i ho tracten com un por consiguiente més. La feina dels professionals de la justificació no és controlar els governants sinó insistir que qui vota HB empara el terrorisme, passant per alt que per la mateixa associació d'idees estan tractant de filoterroristes els votants del PSOE (molts més que els abertzales), partit que té processada l'anterior cúpula del Ministeri de l'Interior, acusada d'haver controlat el que Gonzàlez avisa que pot tornar a passar: respondre als trets a la nuca posant bombes als bars i arrebossant amb calç viva els enemics.

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. SL Urgències 24 h. C/ Sabadell. 23. St Cugat. n 674 69 45 Tel urgències 908 89 81 36 M2SO0O1

• LA FAUNA Rambla del Celar. 35-37. TT «74 13 06 íw 430001

• COPISTERIA THER, cl Sani Amoni, 24. n 58» 74 42 w . i a a

• COPY-QRAFIC Can Malas.8. o 675 38 53 MK0U1

• D.Q. D ASSEGURANCES Rambla del celler. 95. « 6 7 5 42 03 M i a m n

• DOMÈNEC AYALA, d Carme, 31. Sant Cugat del Valès. V 674 71 «2 MStOX»

• J.G. ASSOCIATS PI Barcelona, 9 babtos. S S 7 S 3 0 1 2 W12IÏKII

• CASTELLVÍ Serveis Adrrrts. Rius I Tauiet, 4. 0 87412 41 M138X0I

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

SGfYM d'assessorament

odministrariu.

Assegurances

generals i

administració

„ de finques.

C/ Santioga Kussifiyd, 32. Tel. 6751702-674 6669

Fra: 589 27 74

• AUTO-ESCOLA CASAS Martorell, 47. V 674 14 97 M.I17UJ01

flÜÒtS

• NISSAN ROMAN Martorell. 41. n 675 45 79 w i i n i

• PAROUING TORREBLANCA Av. Torreblanca. 2-8, local garatge. 9 589 24 81 M.110UI

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55. TT 589 26 49 M1290001

• AUTOSERVICIO RUBIO, SC. C/ Villa. 1. local 5. Sant Cugat del Valès. « 6 7 4 62 99 W 10006

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 0 569 29 29 /589 36 35 M 58X01

• SUPERMERCAT VILARÓ « 5 8 9 35 82 HsM 360001

A L U M I N I I V I D R E

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, U

TEL 675 29 02

FAX 675 2(61

Sant OiBtdel Vallès

• BAR-CAFETERIES Don Bar, c/ Rosseló, 2. 0 8 7 4 36 38 W 300101

• BAR GRANJA CAN MM. C/Lamina. 19. Sant Cugat del Vallès M100U

• BAR MUSICAL Karao-ke La Bohèmia, av. Catalunya. 14. « 8 7 5 24 03 WÍICDOtt

• C E Y L A N Cl CastMe|os.

« 5 8 * 6 4 56

unoDi • CUGAT CAFÈ edifici Torreblanca, davant mercat. « 5 8 9 1 0 9 8 MI400M

• GRANJA LA SORT d de la Sort, 3. Sant Cugat del Valès. « 6 7 5 28 64 MSM40D01

• MERMELADA EXPRÉS a Valldoreix, 56. « 5 8 9 1 1 * 5 M i i m t

• CUGART C Torrent de la Bomba, 14. « 6 7 4 4 3 * 0 Míiooom

• GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 31. « 876 20 01 W 1370001

• CICLES CARDONA Valldoreix, 41. « 6 7 4 1 6 09 IW. 1190001

• C E L L E R C A L C A B A -L L U . Nova ubicació. C/ Plana Hospital. 3-5. « 874 01 89 FW. 33330004

• V I N S N O E S A Baixada Sant Sever , 4. « 5 9 9 1 9 6 3 M.500001

• INSTAL·LACIONS TE-TE passatge Torreblanca,

« 5 8 9 00 79 M1260HK

• J.P. PARRA cl Enric Granados, 15, local 7. « 5 8 9 06 42 Rd. 14X05

• PAPIOL-VENDA I NETEJA Cànovas del Castillo. 4. « 6 7 4 65 00 M 510001

• CL. DENTAL BANA-RES Francesc Moragas, 8, 2n. « 6 7 4 18 77 f* 18X001

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP, c/ Rius i Tauiet, 27. « 674 05 03 Sant Cugat FW. 500030!

• S U M I N I S T R O S V A L L D O R E I X Mossèn Jacint Verdaguer. 107. « 674 14 90 FW. 360031

• D O L C E T S AHoru S a l a .

2 0 .

« 674 42 82 Fat 157O0O1

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria, 40 « 5 8 9 02 71 FW 1680001

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT rambla Celler. 91. « 6 7 6 25 02 FM. 140007

• ENGLISH CONNEC-TION Escola d'anglès. Sant Domènec, 7,1r 2a. « 6 7 5 2106 FW 1310001

ÀGORA

Ferrer i Guardia, srrt

Tel. 589 00 01

F n 674 24 86 08190 Sint Cugat M Vatét

(davant TV2)

• MUSICA daases de guitarra (elèctrica I clàssica), piano i teclats electrònics. Harmonia i composició. « 6 7 6 2181 FM. 2500003

• M U S I C A I D A N S A F U

S I Ó d C à n o v a s del Casti

llo, 2 0 .

« 5 8 9 2819 Fwiora • SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas, 8. « 5 8 * 2 2 * 4 FM. 2010X1

• WAY-INC/Girona. 16. « 6 7 4 06*3 Rius i Tauiet FM.I00M

• BLOCK a Rosselló. 17. Sant Cugat « 5 8 * 5 3 4* FM. 10002

• ESPORTS TERRANEU O Sant Antoni, 15. 08190 Sant Cugat. « 8 7 4 62 02 FW 10305

• SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35. « 674 98 82 FM. 1550001

• ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3. « 874 01 74 FW. 1510001

• C E N T R E D ' E S T È T I C A

O U I R O S d Val ldoreix, 7 6

B.

« 5 8 9 07 08 FW. 2310001

• INSTITUT DE BELLESA RVB a Francesc Moragas, 25. Sant Cugat. « 6 7 5 58 55 FW 110003

• M E L O D Y . Ctra C e r d a n

yola. 24 .

« 5 8 9 35 53 FW. 230002

• R O S A M . S E G U R A c/

Santa Maria, 8. « 5 8 9 64 75 FW. 140003

• F L E C A L A G A R R I G A .

Obert tot l'any. Rambla del Celler, 15.

Sant Cugat . « 874 78 81 FW33330OOI

• FLECA MARÍ plaça Borràs. LMirasoJ. FW 250005

• AIFA Ctra. Cerdanyola,

« 674 43 04 FM 1440XI

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler. 93. « 6 7 4 79 88 FW 470031

• Z O O M . Centre de la imatge. C/ Santa Maria. 14. Sant Cugat det Vallès. « 6 7 5 58 74 fW 2550001

• FUSTERIA EBENISTERIA feines per encàrrec. « 899 67 48 / 674 70 68 FW.IO0O7

• FUSTERIA EBENISTER IA LS Cl Camí de la Creu, 14, baixos 1a. St. Cugat. « 5 8 8 47 53 FM. 240001

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21. « 674 08 82 FM 1580001

• J . M I R E T Mercat Torre

blanca. parada 1 -42 .

« 6 7 5 53 53 MS3DX1

• SUPER-NATURAL. Cl Anselm Clavà, 1. Sant Cugat. Obert també dissabte tarda. « 6 7 5 59 53 FM 33330003

• HIDROFLOR Av. Joan Bonàs. 54 Valldoreix « 6 7 4 75 96 ftjf.1400001

• HÍPICA CAN CALDES masia Can Caldes, s/n. « 5 8 * 0 0 46 W 250004

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 « 6 7 4 1 1 4 0 FW (10301

MBÉB

• FMOUES BACHS SCP. Cl Hospital, 4 1 . 08190 Sarit Cugat. « 589 03 07 /Fax 589 11 04 FW 33330X7

• HOUSE MACHINE pg. Cànovas del Castillo, 34. Sant Cugat del Vallès. 0 675 06 09 i fax FW 140006

• V A L L E S T E C N O L Ò Q I C S A Plaça Unió. 3. 0 5 8 * 3 3 00 FM 1500001

wsmxm • TALLEDA RICOMÀ C/ Balmes, 11 Saní Cugat « 6 7 4 58 62 M 8910001

mm • JOGUINES MAROA Santa Mana, 44. 0 67415 32 FMtieoooi

• ANNA FUSET JOIES O Santiago Rusinoi, 45. Sant Cugat. 0 569 50 7 2 / 5 8 9 5 0 1 2 FW 1750001

• JOIERIA Mireias. c/ Valldoreix. 33. « 6 7 4 99 40 FW.301O0OI

• JOIERIA AUGET cl Santiago Rusinoi. núm 40. « 674 58 64 Sant Cugat. FW. 8010001

• J O I E R I A S P A O A c / B a l

m e s , 3 9 , 1 r dreta.

« 5 8 9 55 4 9 Sant Cugat.

FM. 8000301

• J O I E R I A T O U S Rbla. Rlbatallada. 24 C « 675 52 52 / 589 02 29 FM 540001

• S A N B E R - 5 Anselm Cla

và, 20 . « 6 7 4 4 5 71

FM 142000I

• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M .

2 Major, 33 (junt monestir)

« 674 01 74 FW1S20301

• A D M I N I S T R A C I Ó NÚM.1 Valldoreix. 67-A. « 589 47 42 FM. 86000!

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat Cl Sant Salvador, 47. torre. Sant Cugat del Vallès. « 874 42 23 FM. 500302

• PAPERERIA GRAU av Alfons Sala. 38 « 675 12 15 FM 25400301

• HNOS. MARTlN DEL VALLÈS Stravtnski, 8. Polígon Can Jardí. Rubí'. « 5 8 8 05 01 FM 220301

• M A R M O L E S S A N T C U G A T C a n Fatjó de ls H u -rons. Cempoamor, 12. nau 3. Sant Cugat del Val lès. « 6 7 5 5108 FM 140032

mi ÉHMMsl

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 « 6 8 9 1 * 3 1 FM. 1210001

• MARCS VALLÈS C< Valès. 23 Sani Cugat 0 675 49 43 FM. 2130001

• M É S M A R C S C / Enr ic

Granados. 15. Sani Cugat.

0 58914 29 FM. 260001

• S O L S O N A Rosselló. 2. 0 589 32 89 FW49OO0I

llS-lEOBaJ

• Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes

• Cortines

• Coordinats

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons)

Tel. 674 38 92

• CARRE MOBLES cl Francesc Moragas. 33. Sant Cugat del Vallès. 0 674 09 95 / 674 15 50 FW 1X11

• EGA MOBLES C Cànovas del Castillo, 2, local 2. 0 589 0014 FW. 230X1

• CASAJUANA. GALERIES SANT JORDI C/ Santiago Rusinoi, 37. C Major, 6. Sant Cugat. 0 589 22 32 FW 33330005

• A R W E N B O U T I O U E . C /

Elies Rogent, 5 2 .

0 589 6163 FW 230X3

• BLUE MOON. O Major. 16. Horari de 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20.30 h. 0 875 02 67 FW 33330002

• C A M P M A N Y Valldoreix,

16. 0 674 14 82 FW 1530001

• EL R O D E T d Anselm Clavà. 14. Sant Cugat del Vallès. FM 140X1

• CASTELLVÍ HONDA Rosselló. 15. 0 569 32 11 FW 1260001

• P A M O B E S L Sort . 3 2 .

Iria. 0 5 6 9 35 23 FM 1450001

• R A N G O - 1 0 CJ Pous. 3 . l o c a l 1 . S a n t C u g a t d e l Velles. « 6 7 6 57 66 FW254I0DO1

• V A L L È S N E T Sant R a

mon. 4.

« 6 7 4 8*18 FW.W4O0Q1

• F I O T T O cl Sant Jordi. 32 Sant Cugat « 6 8 * 0 6 05 FM 24000001

• T H E C A R T O O N CEN-TER c/ Martorell, 1 , cantonada Valldoreix - Santa Maria. « 6 8 9 70 28 FM 5610001

• CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - Noves. 0 874 83 08 FM 570001

• PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 « 6 8 * 1 7 32 FM. 370001

• SERRALLERIA TIE-RRA I COMAS C.B Mozart. 9. Barcelona. 0 2 1 8 1 * * 6 FW. 810003

JrWB

• CENTRE ÒPTIC SAL-DON c/ Francesc Moragas, 4. 0 6 7 5 07 54 FW.2S6000I

• TEXIDO ÒPTICA c/ Sant Jordi. 30. Sant Cugat. « 5 8 9 44 95 FW 2560002

• A S S U M P C I Ó Monest ir .

3 3 .

0 674 36 51 FW 1410001

• F O R M A S P E R R U Q U E

R I A c/ Elies Rogent . 18A

(a tocar mercat Torreblan

ca).

Sant Cugat.

« 6 7 5 40 06 FW 2500031

• P E R R U Q U E R I A A . SA

L I N A S C / Sani Jordi. 25 . 0 674 89 15 FM27000I

• PRESENZA Martorell. 20. 0 569 46 51

• FERRON jardins i piscines. C/ Rius i Tauiet. 20. Sant Cugat del Valès. 0 874 68 47 FW 2500002

• PNEUMÀTICS SANT CUGAT, a Anselm Clavà. 16-18 0 675 28 53 / 907-23 04 01 Mòbil FW 33330006

• I N S T A L A C I O N E S ZAMORA Mossèn Cinlo Verdaguer, 18. Valldoreix. « 5 8 9 26 38 FW 500X1

• MANTSERV, SA Av Catalunya. 18 « 674 80 58 FW. 600031

• LA BRASERIA Plaça Pere San. 6 « 589 52 40 FW 680032

• M A I U N G V A L L È S , S L

Sant D o m è n e c , 10 - ba i

xos.

« 589 23 71 FM. 550001

• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA cl Francesc Moragas, 6. « 876 32 74 FM. 140006

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de daus. a del Sol. 16. 0 674 90 97 FM 259002

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus. Sol-Mercat Torreblanca. 0 674 00 14 FW25U03

• TATERS Sant Antoni, 62. « 6 7 5 56 06 FW .1330001

• TALLER ELECTRO-SOL cl Sol, núm 19 n 674 36 88 Sant Cugat FM 3020001

• TALLER M E C À N I C P. CANALS Cl Sant Llorenç, 27. « 6 7 4 63 62

• TALLERES MENA Passeig Torreblanca. 13. 9 6 7 4 53 01 FW 1200001

• L l N E A D I R E C T A Enr i -

q u e G r a n a d o s . 15 - local

9 589 03 74 FW 1340001

• SOL - NET P Torreblanca, 52. 9 674 4149 FW. 780001

• TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni. 1 « 6 7 4 1 1 6 2 FW. 1470031

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinoi. 35. « 6 7 4 1 1 8 3 FM. 1460X1

• TINTORERIA SANT CUGAT Rambla «batalla-da, 34. « 675 22 28 FM. 1540001

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 21 « 674 41 67 FM 1690001

• U S S I A T O U R S plana de

l'Hospital. 10 .

« 589 61 50 / Fax 589 59 65 FW 810032

• C A N S A L A D E R I A J U LIANA Francesc Moragas, 26. « 674 08 81 FM 480X1

^MOBILIÀRIES

• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou, 120 nV +• 20 m1 terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina -office», 1 bany , 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC I climalit. pàrquing i traster opcional preciós. 22.000.000-« 676 33 S6 / 669 26 43 {KSA GM66 laffiobttiria] Rel KSA

• PIS ÀTIC a Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa. 40 m* de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000-« 6 7 4 77 76 Irtrat SAj.MIBOtXE

• PROP CREU ROJA, àtic dúplex d'una 100 m*, amb 3 terrasses, 3 hab., tot exterior, QMOIeltat, molt tranquil·la (sense veïns a sobre). 18.000.000.-tr (03) 674 67 16 (FnquwStat.MreiOtaoW

• PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000.-9 674 72 64 (Fre» Grava.). FW. P6100B0021

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona d Solsona. Superí. constr. 158,50 m». 3 hab., 2 banys, saló 30 m1, preinstallacló aire condicionat, parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Pisc*-na corrwjnltarta. 31000.000.-t r 674 08 97 fFnM$vttoqg).M.rQcmnsi

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi. constr. 215 m*, 3 hab., estudi 100 m", 2 banys, saló ampli, luxe. Preirelatlactó aire contfctonat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines co-munttàhee. 31.000.000.-9 674 08 97 (Fixat S»ítC*tfMF$CK]MU&

• ZONA PARC CENTRAL nou, 4 hab. amb armaris de paret, cuina «omce-, ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000.-« 674 72 54 (Fincas Gronak) FW. FG100B0D22

• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló, cuina, bany nou i terrassa. 11 000.000-« 6 7 4 72 54 (Fncas Groneq. FW. FG 10060036

• À T I C D Ú P L E X d e luxe,

z o n a c/ À l v a r e z , 1 9 0 m*, c o n s t a d e 4 h a b . , h a b . planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m*. Estudi en dúplex de 60 m*. terrassa. Barbacoa, tres places de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000.-V 674 08 97 (Fixa» Sani CtAjat). Ftef fSC t0O40i>M

• Z O N A C E N T R E . Àtic d e 4 hab . , menjador saló, cuina, bany, lavabo, terrassa deSOm1. 23.000.000.-« 6 7 4 72 64 (RrcttGronahl·fte'.ra 10080036

• U R B A N I T Z A C I Ó Sani Francesc, cantonera, se-minova; al davant hi té un

jardi públic, 3 hab. + estudi + 2 trasters. Pàrquing molt espaiós, jardí privat d'uns 70 m \ calefacció. 34.000.000-V (93) 674 67 15 (rïiiesSKa)MFS101M006

• CASA ADOSSADA 240 m1, a prop estació, 2 pàr-quings, lot en perfecte estat. 43.000.000-« 675 43 24 (FrquesFtoca) W. FB100600 H

• L O C A L 170 r r y . c / C a m í C o l o m e r , 2 por tes al c a rrer, e n v e n d a o l loguer . Preu: 25.000.000 Pta o 160.000 Pla/mes. « 675 43 24 [Fnquw floca) Be. FR10060006

• ZONA TORREBLANCA places de garatge des de 1,700.000-t r 674 77 76 i?iT«bt,SA).M.I60010

• PARC CENTRAL. Pisos de 120 m*. 4 hab., piscina comunitària I places de pàrquing. Preu a convenir. t r 674 06 97 rpncMSertCtigrt) FW FSC 100400*1

• PIS 80 m*. nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional. 14.500.000.-« 675 43 24 (RnquM Roa). fW FR 10080012

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 m'. acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris 13.500.000-V 674 12 04/674 11 81 {Sem). FW. S10000001

• P IS PER E S T R E N A R de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m*. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000-V 674 72 54 [Fraj GnrWh). FW. FG 10090032

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 nf + 80 m1 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26 600.000-9 675 43 24 (Ffrgu» Roa). FW. FR 10060013

• PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 h a b . , 2 banys complets, menjador saló, cuina «off íce», terrassa, calefacció... t r 674 72 54 {Fnas Gmnlél R* FG 10060031

• SANT CUGAT pis de 3 hab. , banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000-9 580 86 69 « 5 8 0 96 54 fFcfcrtaÇ*W^),FW.FFC9ttX(g

• SANT CUGAT pis maco de 90 m* i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «omce-, 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000-tr 580 86 69 tr 580 98 54 [FoBF^Ceraanyofa).FW FPÇ990003

• S A N T C U G A T prec iós

pis al CJ Alfons Sa la , a m b

3 hab. , 110 mJ , bany com

plet reformat, lavabo, saló

menjador de 35 m', cuina

equ ipada , ter rassa de 2 5

m ! , a s c e n s o r , ca le facc ió ,

exterior, finestres d'aiumin

i i portes d*ember.

1 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 0 86 69 « 5 8 0 98 54

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m2 i 4 hab. a CAv. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres cTaiumtni. 26.500.000-S 5 8 0 86 69 « 5 8 0 96 54 (Foto Peto Cwanyok) Ret. FPÇ 990006

• S A N T C U G A T Psg. C à novas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m1, 2 banys, cuina -otfice-, balcó, en-tresoiats. ascensor, calefacció , exterior, pàrquing, assolellat. 21.500 000-« 5 8 0 86 69 /580 98 54 (F«>PteC«lcWych|.FW. FPÇ 990005

• A P R O P o' Cónovas del

Castillo. T é 160 n f , consta

de 4 hab . , saló men jador de 45 m", cuina -o f f i ce - , 2

b a n y s complets , ter rassa. Pàrquing.

3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 674 08 97 (Fira S*a Cugat). fW. FSC 10040043

• A P R O P P G . D E LA C R E U . Pis de 150 m», compost de 4 hab. dobles, cuina -office-, dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 m'. Jardí de 120 rrV. 37.000.000.-« 674 06 97 fRnatSanlCixjW. FW. FSC 10040045

• C DOCTOR MURtLLO 130 mr, 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 rrr1, cuina «otfice», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardi i piscina. Exterior. 28.500.000.-« 674 57 04 / 675 43 02 linxtaw) flgl 110070006

• C/RKJS ITAULET160 tr?, 4 hab., 2 banys, sakV menjador, cuina -otfice», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000.-« 674 57 04 / 675 43 02 'taO-M) M 11QQ70004

• C/ SANTIAGO RU-SINOL 110 rrr1, 4 hab., 1 bany. 1 lavabo, seió-men-jador, cuina -office» nova, lerrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000.-« 674 57 04 / 675 43 02 (lmàM).FW. 110070006

• C/ V ILLA. Oportunitat Apar tament estudi estil americà, bany complet I terrassa. 6.500.000.-« 674 06 97 [F%iasSrt&^.FWFSC1(P40DC

• MOLT A PROP estació Sant Cugat, 3 hab., terrassa de 12 m*, gairebé tot exterior, assotelat. 15.000.000.-« (93 )674 6715 [fiques San) FW. FS 10120005

• MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugat, 5è pis, 4 hab., vista moft maca, balcó ampli, 1 bany + 1 Lavabo. Sol de tarda. 15.000.000.-« (93) 674 67 15 pnqua»Saa)FW. FS 10120004

• PIS 110 m1, 4 hab., 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000.-« 675 43 24 [FffquatRoa). M FR 10060011

• PtSDE 120 rrf, 4 definitoris, 2 banys, moft bona vista, pàrquing. 22.000,000-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 6 1 ISem). FWS10000002

• P I S O S O C A S I Ó Zona Monestir, 75 nV, menjador 2 0 m' , cuina, 3 h a b . , 1 bany, safareig, terrassa 4 m1, ascensor, sol tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000.-« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gest* Immobíüviíi M. KSA 1005001Z

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000.-« 6 7 4 1 2 04 /6741161 (Sem). FW S10000003

• PROP ESTACIÓ SANT CUGAT 4 hab.. 2 banys, calefacció, plaça pàrquing, assolellat, exterior. 28.000.000.-« (93 )674 6715 [TïnquwSaa) FW. FS 10120003

• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab., molt tranquil, assolellat, clar. 6.300.000.-« (93) 674 67 15 (FtqjM Saa|. FW. FS 10120002

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vallès), seminou. 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650.000.-« (93 )674 6715 (Frqu« S»a). FW. FS 10120007

• RUBÍ Av. Estatut, Ed. nou. 85 m*. 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. « 5 8 8 4017 /588 54 99 F>i>wViaxwtt).FWFV4416

• RUBÍ c/ Casp, Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 rry. De 4 a 5 hab . 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció. Gas. Pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous. 14.200.000.-« 5 8 8 4017 /588 54 99 (Rriques Valwatl. fW. FV 200003

20 CLASSIFICATS ELS 4 CANTONS/ Divendres, 16 de febrer de 1996

i

• R U B Í Av L E s l a t u l 75

rrV, 3 hab . , mo l l d e sol

7 .250 0 0 0

t r 699 65 48 jlncuMl Bel i ittXi?

• R U B l c D u r a n t Bas , 90

m \ 4 h a b , c a m b r a b a n y

c o m p l e t a , so l de m a t i n s

men jador 2 4 n r , p l aces de

pà rqu ing opc iona ls

10 500 0 0 0

W 699 65 48

(lncus»l fte» tOX«

• R U B Í d H i s t o r i ado r J o -

B«p Ser ra . 95 m*. 4 hab . (3

dob les ) , bany i l a v a b o , ca

le facc ió, ex ter ior 2 te r ras

ses, pà rqu ing

14.800 0 0 0 •

TT 8 9 9 6 5 48

•yaxai Bel • MCC4

• R U B Í c L lu ís R i b a s . 4

h a b . m e s en t reso la t A m b

pà rqu ing A c a b a t s de qua

l i tat P o c s v e ï n s L l;ir Je

foc

1 9 5 0 0 0 0 0 •

« 5 8 * 4 0 17 5 8 8 5 4 9 9

• R U B l L : W o n l u n o t í

hab . 89 m Refo rm. i t (us

ter ia e m b e i P: i r ta u iT ida-

da Ext : i l i ,mm) Mi l l r r nuc

n o u

8 5 0 0 0< «"j

W 588 40 17 588 54 99

• R U B l •:.: P - u Cl · i - '-• A s,i

vr . id A j .ml r n f i t H:; m .(

hab bf-r- i -.r-se-v .: ^ * t e -

8 0 0 0 OC'O

TT 699 65 48

• R U B l : S.Uj ic i t '

CHÜU-. 4 m i ' .:-

otc '. sc l T V ' M ^ : ( •,

•í 0 0 0 iJÜÚ

TT 699 65 48

t r 699 65 48

6 4 0 0 0 0 0

TT 6 9 9 65 48

• H U B I : , [,.-

• de r M ' Pocs ve ïns

19 0 0 0 0 0 0

Jt 588 4 0 17 •• 588 54 9 9

\'Tutr, .' #>.*•> it -.rt' : ï . ' ! " "

• R U B Í E-l i ' i r , t v W r . u ' 5

m \ 3 hab , cu ina i car- .hra

bany re fo rmats pà rqu ing

10 5 0 0 0 0 0 -

t r 6 9 9 65 48

l=ncjsa' aa* i ^ ' 0 *

• R U B Í p i s c M a - g a r d. i

X i r g u , 4 h a b , m e n j a d o r .

cu ina , gas r e t o r n a t fuste

ria embe r i a lumin i Ext

9 5 0 0 0 0 0

« 5 8 8 4 0 17 588 5 4 9 9

iFrques.'atmat. ^ -V4013

• R U B Í pis n o u de 6 i m .

a Av Estatut , 132 A m b 2

h a b . b a n y , c u i n a e q u i p

Momes dos ve ïns A m b te

r rassa

S u p e r i 61 m

11 0 0 0 0 0 0 -

O 588 40 17 5 8 8 54 9 9

|crquesVa»W3t *e' î X r t M

• R U B Í local a Les T o r r a s .

4 0 T T , bany . pat i

3 8 0 0 0 0 0 -

TT 699 6 5 4 8

IncuM H* I 5COC

• R U B l p is n o u d e 74 rrr

E r A v E s t a t u t . 1 3 2 . 2

h a b b a n y . c u i n a e q u i p .

N e n e s dos ve ïns .

1 2 0 0 0 0 0 0 -

t r 588 4 0 1 7 5 8 8 5 4 9 9

Ff^^'.'iBioiYat' S« ^200006

• R U B l P l a ç a P r o g r é s .

100 n r , 3 nab [2 dob les ) .

ca le facc ió , p is ex ter ior

8 9 0 0 0 0 0 -

TT 6 9 9 65 4 8

i'nu,sdi =V iXK

• R U B Í z o n a la J o s a , to -

c a n l merca t 3 hab. , bany i

l a v a b o Ex t i p e r s i a n e s

d 'a lumin i Ca le facc ió . G a s ,

cu ina n o v a

' 0 5 0 0 0 0 0 -

TT 5 8 8 4 0 17 588 5 4 9 9

•'-'r.wei •'it'ünrati %* ^4595

• R U B l Z o n a Les T o r r e s ,

p r o p FF G G Pisos des de

? 50o ooo P M 3 hab Ca -

IcfacrtL' , gas cu ina , bany

t r 588 40 17 588 5 4 9 9

• Z O N A M E R C A T N O U

'-*'• •>! . Ï H I O 32 ni a m b xe-

T.= r e ' d 3 hab •. L. r.->. -e-

L u n a u a ' bany i la<.,ir>-t

i-nï; 1 i txa - r l . i s ^

K.5CKÍ 300 -

t r 675 33 55 589 26 43

• Z O N A P E A T O N A L

~ 6^5 33 55 589 26 43

. Z O N A R E S I D E N C I A L

t r 675 33 55 5S9 26 43

• Z O N A R E S I D E N C I A L .

\·· •-. • :i -. 3 l a b

•i t-r | i I i- s . i " ir'-t- ••••!- is

j i. i t- i. . t a r v i i" I · I I ; . ! - 1 ^

i ! ! ' • ! . ..tr- ,- ,!..( : -• i.

TT 6 7 4 7 2 5 4

• Z O N A R I U S t T A U L E T .

•'• h. ib men jado r sa lo i J

t -ia • o t l i c e - , bany , lava í io .

t e n a s s a , parquspq. i t rasler

[ 30 X K ! 0 0 0 - TT 6 7 4 72 54 1 F ' .i IW.-OJHS' ft=t FG '•X^'·.'M

i I • Z O N A T R A N Q U I L L A

[ 100 r(i , 160 in jar.J. p/r

i v a l , b a l o - m e r i i a d o i 30 m .

- 4 h a b . 2 D a n y s , c a l e t a c -

: c i c , a i r e c o n d i o o n a ! !

j p a r q u m g - t ras ler

i 26 000 000-! TT 675 33 55 589 26 43

<S* Ci"$.''C' i T n c t i i a'-a! - t t KSA

"OCS'tCÉ

vmmsfw

• C / E S P A R V E R , 1 0 0 0

m

12 750 0 0 0 - t r 674 08 97

•r^.-> í^n-r-jjat; Rel FSC '00*0047

• G O L F - E L P I N A R . C /

E n n q u e L a n f r a n c o S u p e r i .

6 0 0 ^ .

21 0 0 0 000 . -TT 6 7 4 0 8 9 7

F re * S r t Q y t ) W FSC 100400*6

• L A F L O R E S T A 1 0 0 0

rrr1 al cl D a l m a u .

9 0 0 0 0 0 0 - t r 6 7 4 0 8 97

Freas SirtCugw) Ref FSC 10O4OM9

• M I R A - S O L 2 so la rs 605

i 6 5 0 m*. P g C a m è l i e s

Magn i f i ca v i s ta

S 674 57 04 • 675 43 02 (ImdMlI. FW 110070010

• S O L A R res idenc ia l . 6 5 0

m ; Z o n a e s c o l a a rqu i t ec

tu ra Ed i f i cac ió i m m e d i a l a

29 0 0 0 0 0 0 - t r 6 7 5 43 24

F«)üeíftxa; FW FA '0C6CCCÍ

WB • A V . P L A D E L V I N Y E T .

A d o s s a d a d e luxe , 5 hab ,

es tud i , Ja rd í pnva t i c o m u

nitari a m b p isc ina N o m é s

45 0 0 0 . 0 0 0 - t r 6 7 4 0 8 97

• C / G R A N O L L E R S a

d e s s a d a a m b a s c e n s o r

220 m-, jardí pnvat 5 dor-n

(2 «su i tes - ; . 3 D a r y s ' a-

vabc , salo men jador 40 m

garatge t ' a s t e '

4 Í . I J C L i.LV TT 674 77 76

• M I R A S O L prop es tac ió i

-r.| i-..qs 4 hao . men jado r

- i . i ^ c j ' n a bany CM-nD^t

Master m e n j a d o r d e s l i u

s-r; i r J r 4 0 0 n- ' a m b pet i ta

p i s c i n a , he r t P o s s i b i l i t a t

d a n p t i a c i c .

24 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 72 5 4 : " jjGj'nelte: FUt =G ,:(*X·"?

• M I R A S O L torre 35C m-

S L : I H ' 6 0 0 m- 6 haO . 2

i ,ÍF , - . sa lo m e n i a d o ' . 6 0

•v ei K M "or f ice- . sa la 6 0

îi i . i r . i - ' j e J - cc t xes

TT 674 57 04 675 43 02

• N O V A P R O M O C I Ó 10

t v t ' e s a d o s s a d e s a m b jar-

d i n i s c m a c o m u n i l a r . a

: : 4 i ; n 6 m ' a c a n a , garat-

LJH 4 c o U e s . 4 nab. . e s t j d 1

? banys 1 lavabo , pa ' que t

. marb re 38 7 0 0 0 0 0 -

TT 675 33 55 589 26 43

• - . , - . , : - . . t* iV V KSA VXÍ0XI9

• P R O P E S T A C I Ó M I R A

S O L . T o r r e d e 4 b a t .

- i - - - - t.:'T $;t'i-> cu ra. bany.

••: ,!•..!.:r i e s l i u í ' a s t e r

1 - i r t - i y i.:e 4 0 0 n r a m b

:• i I-. rt a rb res ' ru i l e rs

i-r' - n l a t ü a m p l i a c i ó .

_V J·JÜ ' jOo - t r 6 7 4 72 54

f j - i. ii-orala! ftgt ^3-0080039

• S A N T C U G A T z o n a

molt cènt r ica i I ranqui l · la . 4

n a b , m e n j a d o r sa ló a m b

xo- r iene ia c u i n a «o f f i ce» ,

2 t . a n y s c o m p l e t s , g r a n s

q r t l e s . a m p l i a t e r r a s s a ,

g a r a t g e , c e l l e r , s a l a d e

jocs Parce l la de 600 rrr .

46 0 0 0 0 0 0 - i r 6 7 4 72 5 4

*ra$G*xvb\_MfG 10083013

• S A N T C U G A T z o n a p g .

Va l ldore ix -Go l f T o r r e indi

v i d u a l q u e c o n s t a d e 5

hab , hab i tac to es tud i , sa ló

m e n j a d o r , c u i n a - o f f i c e - .

3 b a n y s c o m p l e t s i u n la

v a b o a m b d u t x a G a r a t g e

per a dos co txes D o s t ras-

t e r s , c a m b r a f r i g o r í f i c a ,

ele El solar és d e 5 0 0 rm".

52 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7

jFreas Sant Cugat) M. FSC 1QM003B

• S A N T C U G A T z o n a

V i n y e t - c S a n i J o s e p .

C o n s t a a m b p l a n t a , s a l ó

m e n j a d o r c u i n a «o fRce - i

un lavabo A la p lan ta s u

per ior ht ha 4 hab (una é s

- s u i t e " ) i 2 b a n y s c o m

p le t s A ' e s t u d i , c o m q u e

é s g r a n , l e 1 h a b . , s a l ó i

un bany . A m é s a l so te r ra

ni h i ha un g r a n c e l l e r , 1

hab . d e p l anxa i sa fa re ig i

ga ra tge per a 3 co txes .

6 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 7 4 0 8 9 7

iFtnçatSrtCogti) Bel FSC 100*0039

• S A N T C U G A T - C O L O -

M E R a d o s s a d a d e 4 hab . ,

es tud i a m b x e m e n e i a Ga

r a t g e p e r a d o s c o t x e s

Ja rd í p r i va t , e lc . Es r e g a

len tots e ls m o b l e s

35 0 0 0 0 0 0 -

t r 6 7 4 0 8 9 7

|F.ncas SartCuggt) Ret. ESC 130*001--

• ST. C U G A T tí S ta Te

resa . a d o s s a d a 3 2 0 r r r . 4

hab , 2 banys , l avabo , sa

ló- men jado r , 35 r r r , c u i n a

« o m e e » . go l fes , sa la d 'es

tar . t e r r a s s a , h a b . m à q u i

nes , ga ra l ge 3 c o i x e s jar

dí p r i va t 100 m i p i s c i n a

comun i tà r ia

57 .500 .000 . -

t r 6 7 4 57 04 675 43 0 2

; -rtfjEsai =í£* 1DC70K;

• T O R R E A B E L L A T E -

R R A 2 5 0 rrv' 90C m c e

ja rd 1 j n a a rVy ' . ;e la t ne 4

a n y s 4 d ' j ' n i ' c ' • s 2

b a r y s , 1 l a v n b c g a r a t g e ,

estudi go l fes

60.0O0~.OOC -

1 Ï 6 7 4 1 2 0 4 674 11 81

• T O R R E A B E L L A T E -

R R A unitarn.'.ar i d u •-. 4

hab . , 2 b a n y s , saic n e n ; a -

d c 35 n r ' r u ' i . ! 2 0 m

parce l la 40C n-

39 .000 0 0 0 -

t r 6 7 4 77 76

ifirarra, SA; Ret . -A·Xf.

• T O R R E A D O S S A D A ç

d o r m . d o b es

t-aster gr; ;

1 T 6 7 4 77 76

i r fd tü , SA; Rít 'D

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B l per es t renar 223 m

+ ' 0 4 de j a r d í , 4 h a b 2

b a n y s 3 p l a c e s de g..vat-

ge , fus ter ia m lenor ae - c u -

re i ex te r i o r de P V f a m o

vidre dob le

26 0 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 7 4 77 76

Imaisa, S*.; Bet I òC-X-t

• T O R R E A D O S S A D A

C A N T O N E R A m o f i ceni r , -

ca , a m b p isc ina c o m u n i t à

ria, 3 d o r m . , 2 b a n y s , bo -

hard i l la , sa la de m à q u i n e s

i h a b p lanxa . 2 p iaces de

ga ra tge . A .A

3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 77 76

Intrarta, SAj Bef 160003

• T O R R E S Z o n a

t ranqu i l · l a , a d o s s a d a c a n -

t o n e r a , 150 rfV. g a r a t g e 2

c o t x e s , z o n a r e n t a l , t r a s -

t e r , sa ló e s t a r e n d o s n i

v e l l s , c u i n a - o f f i c e " , 1

b a n y , 1 l a v a b o , 3 h a b . (1

- s u i t e - ) . e s tud i . ja rd í p r i

va t 4 0 r r f . ca le facc ió

2 8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 5 33 55 < 589 26 43

/KSA Gestió immobi'ia'ia fla' <S»

10050013

• V A L L D O R E I X Tor re So

la , pa rce l · l a 6 0 0 rrV, cons

t r u ï t s 2 2 0 m J , 4 d o r m 2

b a n y s . 1 l avabo , m e n j a d o r

s a l ó 35 m*\ sa l a d e b i l lar ,

x e m e n e i a l la r , b a r b a c o a .

ga ra tge

4 6 . 5 0 0 0 0 0 -

tt 8 7 4 7 7 7 6

( l imita SA ^ • 60CO8

• Z O N A M O N E S T I R to r re

a d o s s a d a 140 rrr1. 5 h a b . ,

2 banys , ga ra tge i ja rd í 6 0

m*.

33.000.000.-« 674 77 76 li-narba SA 3ef IGOCft

é*>

• P I S O S , a p a r t a m e n t s , to

rres. locals i p laces de pàr

qu ing d e l loguer.

t r 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 61

Se-r.; Bel SIJOTjOtX»

MNHTSOUaOHilTJt

• A P A R T A M E N T S en -\<

verses zones de ^ . n i C J

gat . i hab . m e i ' i - r t . i ' salo

c u i n a , b a n y n;:.trî!et \ te

r rassa A p a i i ' ne

i 5 . ' X ) 0 ' m e s -

t ï 6 7 4 72 54

mm

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T Cuga t , C M ina ' 9 -

80 n r .

80 .000 ; mes . -

t r 6 7 4 15 6 6

Caias. ^ c •c·'K'X:

• LOCAL EN VENDA o l loguer 1 12 nr' P r e u v e n

d a . 10 m i l i o n s L l o g u e r

60 .000 P t a ' m e s .

n 675 4 3 24

Fiques floca) Be< F^ iXieoC-'i

• L O C A L P E R A O F I C I

N A o consu l t o r i , l loc t r a n

q u i l . c è n l r i c , a p a r c a m e n t

f à c i l , l l o g u e r 6 5 . 0 0 0

p tes / m e s .

O p c i ó v e n d a .

TT 6 7 4 7 2 08

t r 674 72 54 > • .540001

LOCALSISeOCE

• Z O N A Q U A T R E C A N

T O N S . P l a n l a d e 5 0 n r

m é s 25 rrr d 'en t reso la l i 20

m- de te r rassa Z o n a mo l t

c o m e r c i a l i cèn t r i ca

1 0 0 . 0 0 0 / m e s -

•O 6 7 4 72 5 4

Trca$Gironeta)-Ref FG 10060037

• C O L L F A V A . P i s p e r

e s t r e n a r , d e 3 hab . . m e n

j a d o r s a l ó , c u i n a « o f f i c e * ,

2 b a n y s c o m p l e t s , t e r r a s

s a , ca le facc ió A c a b a t s de

q u a l i t a t : p a r q u e t , m a r b r e ,

a n t e n a p a r a b ò l i c a . Z o n a

c o m u n i t à r i a a m b j a r d í i

p i sc ina .

100 .000 /mes -

V 6 7 4 72 5 4

(Fixas GiCTBia; Brt FG :00e0Qg<

• P I S S E M I N O U d e 3

h a b g r a n m e n j a d o r sa ló .

àmpf ia cu ina , b a n y , l avabo

a m b du txa , a r m a n s d e pa

ret i t e r r assa . A c a b a t s d e

qual i tat .

80 .000 /mes . -

TT 6 7 4 72 54

Frca- G«orete| Ret. FG 1006002S

• A 5 M I N . E S T A C I Ó pis

r e f o r m a t , m o b l a t , 3 h a b .

sa lo, bany i cu ina n o u s , 30

T T te r rassa . Exter ior Sol

6 0 . 0 0 0 / m e s -

Tï 6 7 4 0 8 9 7

F-txas & T Cugat' P<rf FSC ''X4T05P

• P R O P M O N E S T I R .3

nab . men jado r salo ;.-j·na

:i r i v ba lcc Àl· i ; a f - t - i r u l -

:.i ' lum i v is tes T ib idaoo 7d IKXl 'mes -

ü 6 7 4 72 54

IDCiLSCOffiWOClISO

• A 7 M I N U T S a p e u de

l ' e s t a c i ó d e V a l l d o r e i x . 4

hab ex te r io r . a s s o l e l l a t ,

a m b Dat p n v a t d ' u n s 4Q

n r . t ranqu i l , a igua i l lum ja

d al ta 8 5 . 0 0 0 / m e s -

Tï I 9 3 Í 6 7 4 67 15

F^L-sÜaca' -€' E S'0 ' * t í ! i : '

• A L A V O R A D E L A

P L A Ç A M O N E S T I R ~ s ;

de 3 hab . . m e n j a d o r sale,

c u m a , bany c o m p l e t b.i •

ce Pis tot extenor 1 6 0 OOO.'mes -

! TT 6 7 4 7 2 54 1 •..asü='iy*lai Be! '•:,'.. n-,..

'• • A P A R T A M E N T en ic-

g u e r M o l t c è n t ' i c i t r a r - I

I qui). Parqu ingupc ic ; r i , i l

j 5 5 . 0 0 0 ; m e s -

' IT 6 7 5 4 3 2 4

i ^.nouesRoceí Rey ' - 1 iv»".v •

j • A P A R T A M E N T *r • • . -

, guer c ; Mon tse r ra t 1 b a l . j

bany cu ina amer i cana

50 0O0. 'mes-

Tï 675 43 24 F.n^ ;Rr . - í ; fí~' -'- 1 ."•. -.H.'..V

• A P A R T A M E N T m o b l a l

i a la zona coMecj1 Maraga l l .

Cons ta de 3 hao pat i i te-

i - r a s s a de 30 ni M o l ! de

• -d h i : C Í ÍOTT IPS •

. TT 6 7 4 00 97

ai baii Cugat ^ FSC -Q040QSJ

• AREA CULTURAL 1 h a b a m b a r m a r i s d e p a

ret . m e n j a d o r sa ló , c u i n a ,

bany comp le t . A p a r t a m e n t

m o b l a t , to t e x t e r i o r , a m b

p laça de pà rqu ing .

7 5 . 0 0 0 / m e s -

i * 6 7 4 7 2 5 4

'FrasGraretal. Rei FG 10060013

• CV A L F O N S S A L A 1 1 0

m J , 4 h a b . . 2 b a n y s , sa ló

men jado r 2 0 m ' . cu ina i te

r rassa . M o b l a l .

9 0 . 0 0 0 / m e s -

t t 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02

•ImdBsaj Bel i i«70OO7

• a P L A N A H O S P I T A L ,

p r o p Mones t i r , p is 2 hab . .

m e n j a d o r s a l ó d e 3 0 n r ,

cu ina , pa t i , bany c o m p i e l i

t e r rassa . 6 5 . 0 0 0 / m e s . -

tt 6 7 4 7 2 5 4

fncas Qnmb). FW FG 10060025

• C / V I L L A . O p o r t u n i t a t

A p a r t a m e n t e s t u d i e s t i l

a m e r i c à b a n y c o m p l e t i

t e r rassa .

4 5 . 0 0 0 / m e s . -

tt 6 7 4 08 97

jFreasSantCjgal) Bel. FSC 10040055

• C A S A A D O S S A D A C

La P l a n a . 140 m-, 3 h a b . ,

2 b a n y s , l a v a b o , s a l ó -

m e n j a d o r , 3 0 m ; . c u i n a

«office>·, go l fes , t ras ter , t e

r r a s s a 10 n r , ja rd í p r i va t .

18 rrr' i p laça d e p à r q u i n g .

1 7 0 . 0 0 0 / m e s -

tt 6 7 4 5 7 0 4 / 675 4 3 0 2

tmdBsa) Rrf 110070009

• C O S T A T E S T A C I Ó

T R E N f Z O N A G O L F pis

m o b l a t , 3 h a b . m e n j a d o r

s a l ó , b a n y , l a v a b o , c u i n a

e q u i p a d a , t e r r a s s a , c a l e

facc ió 9 0 OOO/mes.-

-B 6 7 4 7 2 5 4

.Fncas Qrooelai. Re* =G 1X«X'4

• P L A D E L V I N E T 1 3 0

n r , 4 h a b {1 - s u i l e - ) , 2

b a n y s , sa ló men jado r , 35

rrr'. cu ina «o f f i ce» , ga le r ia ,

t e r r a s s a 3 0 m \ 2 p l a c e s

d e p à r q u i n g . Z o n a c o m u

ni tàr ia a m b p isc ina

1 7 5 . 0 0 0 / m e s -

t r 6 7 4 5 7 04 .' 6 7 5 4 3 0 2

IW*sa! FV tXPX·a

• R B L A . R I B A T A L L A D A

1 6 0 n r . 2 t e r r a s s e s . 4

hab . 2 banys , i p laça pàr

q u i n g . c a l e f a c c i ó a s s o l e

llat ex !e r i o r jard i - p isc ina

m m unitar is

150 000 /mes . -

TT 9 3 1 6 7 4 67 15

i-'.-jbjScca! Ret F= n M ™

• Z O N A C E N T R E 2 - 3

h a b . , m e n j a d o r sa ló c u i

na . bany , amp l ia te r rassa .

53 0 0 0 ' 'mes -

TT 674 72 54

•"•rrsv·'iir-ire-: ==t f^-X^Vt

• Z O N A M O N E S T I R 2

h a o . a m b a r m a r i s d e p a

r e t . m e n j a d o r s a l ó a m b

p a r q u e t cu ina b a l c c . Jo\

exter ior

65 OOO.'mes -

t r 6 7 4 72 5 4

: : • . í i - i t ^ i i ^ ^ =G •XtOC:

• Z O N A T O R R E B L A N

C A . p is d e 2 hab a m b ar

m a r i s de p a r e t , m e n j a d o r

salo amp l i , cu ina , sa fa re ig

b a n y c a l e f a c c i ó i p à r

qu ing . 75 .000 ' 'mes -

t r 6 7 4 7 2 5 4

|F«cas&rar*lla' Re* K-. -X8CC":

PS06M06UTS

• Z O N A E S T A C I Ó . Pis 3

h a b . . m e n j a d o r s a l ó . c u i

na . bany comp le t 2 te r ras

ses 6 0 000 , ' nes

IT 6 7 4 72 54

{Fncas GfOTflia ^ i FG '0080030

• Z O N A T O R R E B L A N

C A . Pis 3 h a b . m e n j a d o r

s a l ó , c u i n a , p a t i , b a n y

c o m p i e l , l a v a b o a m b du t

xa c a l e f a c c i ó , p à r q u i n g i

t raster 9 0 0 0 0 / m e s -

tT 6 7 4 72 5 4

(PireasGfWBla; Pé FG 'OcaOCM

• O R I U S I T A U L E T . Mo

b l a d a d e 4 h a b , e s t u d i .

Jardí pr ivat

150 0 0 0 / m e s -

TT 6 7 4 0 8 9 7

i incas S4r-4Cjga!l Rrf. FSC 10O4OO52

• C O S T A T E S T A C I Ó

T R E N V A L L D O R E i X , m o

b l a d a , 4 h a b . , m e n j a d o r

sa ló a m b x e m e n e i a , cu ina

" O f l i c e - , 2 b a n y s , l a v a b o ,

ca le facc ió , p o r x o , d e s p a t x

i j a rd i . E n pe r fec te es ta t .

2 0 0 0 0 0 / m e s . t T 6 7 4 7 2 5 4

(Fncas Gftrrfh). Rrf FG 10080020

• P L A D E L V I N Y E T . 5

h a b . es tud i . A d o s s a d a d e

l uxe a m b ja rd í p n v a t i c o

mun i ta r i a m b p isc ina .

2 0 0 . 0 0 0 / m e s -

« 6 7 4 0 8 9 7

(FtiCMSantCiKjrft.arf FSC 100O053

• P R O P C O L L F A V A . T o

r r e a d o s s a d a d e 3 h a b .

m é s g r a n es tud i , m e n j a d o r

sa ló a m b x e m e n e i a , cu ina

« o f f i c e » , 2 b a n y s c o m

p le ts , t e r rassa ce l ler i jardí

par t icu lar d e 100 n r

150 .000 /mes . -

T ï 6 7 4 72 5 4

.FncasGronetel Bel FG H0O9M3S

• S A N T C U G A T . T e n i m

Iota r r e n a de to r res de l lo

guer a part ir d e

90 0 0 0 / m e s - t r 6 7 4 08 97

•F'icas Sa-nCügat Re' 'SC IDMMSC

mmwh • A L F A 3 3 16V. neg re B-

LK.

6 0 0 0 0 0 « 588 55 35

lAjlxsrttai. -ei A '0'TO-IC

• A L F A H o i r e c 33 B-H

4 7 5 0 0 0 - n 589 0 9 91

• A L F A R o m e o 7 5 2 0

T w i n Spa rk . B- IU.

n 6 7 5 3 2 5 7

lAjng Eaetanj M AE 10O3Q0O2

• A U D I C o u p é Q u a t t r o

2 8. «full e q u i p » .

3 300 0 0 0 -TT 589 40 02 iMotocuga;; Re< MC 343«OX2

• C I T R O E N A X . G T (ex

t res) . B -JU .

9 6 7 5 3 2 5 7

lAuto Eflaten) W . A£ IOO3O0O3

• C I T R O E N A X 1 1 , T R E .

B - IM. 350 .000 . -

n 589 0 9 91

Ttocr si I Rel FIKCOXS

• F I A T T i p o . 16v. A /A. B-

LC n 6 7 4 15 03

(Peugeot MoKx Ralyi Rel PW 120007

• F I A T U n o 4 5 5 . B -1600 -

H U p la te ja t

t r 6 7 4 0 9 1 0

(Suzutol Rel S10HOCW3

• F I A T U n o l u r b o , IE , B-

IK.

4 7 5 . 0 0 0 -

0 5 8 9 0 9 9 1

I F t o t s i j Rel F10O2OOC3

• F O R D E s c o r t X R 3 , B-

KV .

TT 6 7 4 15 0 3

[Peugeot Moix Rajty) Ret PUR 120005

• F O R D F i e s t a 1 . 1 . . g r i s

me t . B-JT.

3 0 0 . 0 0 0 . -

n 5 8 8 5 5 35

(Autxwftaíl Rel. < 10100003

• G O L F 1.8. G L . B-JP.

« 6 7 4 6 8 5 0

lAulo Coitaica del YaHési Ret ACV

130900W

• L A D A Niva. B-NL

5 5 0 . 0 0 0 -

H 5 8 9 0 9 91

(Fíacai.sil Rel F13020009

• L A N C I A D e l t a . H F . lur

bo. B-KY

790 .000 . -

V 5B9 0 9 91

,Ffaai.U|.Rel.F 10020007

• L A N C I A P r i s m a T O S ,

0 -AK

750 000 -IT 589 09 91 ^Sara- i I Re1 - -X2CC1:

• L A N C I A V-10 B-HD

325 0 0 0 •

TT 589 0 9 91

^rtaca^ s í Rel F 1>r/ 30Je

• M E R C E D E S B E N Z 190

2.3 16 v »iuf l equ ip- , any 87

1 70C 0 « ) -ü 589 40 02

• M E R C E D E S B E N Z l a

m i l i a r 2 8 0 - T E . 7 p l a c e s .

Pocs qu i l òme t res D e par-

tKu la r n 6 7 5 11 12

• O P E L C c i s . i fi-IS

475 0 0 0 -

t t 589 09 91

• O P E L Co rsa GS ! :-' L K

IT 6 7 4 6 8 5 0

• O P E L Kadet t , 1.3, 5 p

B-HV. 4 5 0 . 0 0 0 -

n 5 8 9 0 9 91

Fna:a-. = I • Ret -•Ç02ÀX4 _

• O P E L K a d e t l 1 8 G T

btanc, B-JZ

6 0 0 0 0 0 -

t r 588 55 35

ALíc . jmi Re1 «-D1XC0É

• O P E L Vec t ra 1 6 I A A

B -MN

t r 675 32 57 AL: : H;sUii Re' AE •'3030006

• P A S S A T V a r i a n t 1 .8 ,

A .A B - M G

t r 6 7 4 6 8 50

A J I : Comarca del Vailèsl Ret ACV

'0090006

• P E U G E O T 2 0 5 G T I

A /A , B-JT.

t r 6 7 4 15 03

Peuoeol Motor Ralyi Ret PMR 120003

• P E U G E O T 2 0 5 X L . B-

H W .

t r 674 15 03 rPeugeot Motor Ralrl Rel RM^ 120001

• P E U G E O T 3 0 9 G T . A/A,

B-HX.

t r 6 7 4 15 0 3

(Peugeol Motor Raly]. Ret PMR i f l u r

• R E N A U L T 1 1 G T L , B-

G L .

t r 6 7 4 15 0 3

(PKKJOOt Motor Ral» Ret PMR 120006

• R E N A U L T 1 9 T S E ,

b lanc . B-LX.

6 5 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 5 5 3 5

lAutocsnsall Rel A1010OOO5

• R E N A U L T 21 2 0 . A .A

B-U t r 674 68 50 IAU0 Comarca del Valies; sel ACV

• R E N A U L T 2 1 2 . 0 . a i r e

c o n d i c i o n a l , any 8 7 .

475 .000 . -

t r 5 8 9 4 0 0 2

'Motorajgat, Ret MC 343000003

• R E N A U L T 2 1 T X E ,

b l a u . B-OJ

6 5 0 0 0 0 . -

t r 5 8 8 55 35

jAtitocanlriH Rel A 10t30C»t

• R E N A U L T 5 G T t u r b o .

neg re , B -HT.

2 5 0 000 . -

t r 5 8 8 5 5 3 5

t«rtoC8rW)MA101000OB

• R E N A U L T C l i a . R N - 1 . 4

B - O D .

t r 675 32 57 ;Actc Esteban; Ret AE '0C30OÜ-

• R E N A U L T Cho 1 2. 3 p.,

ve rme l l . B - O M

9 7 5 0 0 0 -

t r 5 8 8 5 5 3 5

• S E A T Ib i za , 1.5

B-OB

t r 6 7 5 32 57

;Autc Esrefcan; Re< At'OCÏOOe

3p..

• S E A T Ib iza 1 2 n e g r e .

B-JX 4 0 0 0 0 0 •

t r 588 55 35

Ai.-::-::p -a., Rp'_Ai1IXOj-

• S E A T Ibiza 1.5. 5 p . B-

KP t r 675 3 2 57

'Aurc Esleten; Ret AE '0030009

• S E A T T e r r a , b l a n c , B-

KT. 3 5 0 . 0 0 0 -

t r 588 55 35

Auoceira,! Re! A 1:1 ïo-ír

• S U Z U K I S w i f t G T I B-

1872- IP. b lanc

t r 6 7 4 09 10

SL ; . . I ; p%l S '0 ' t:<£2

• V O L K S W A G E N Golf 16

V B _M t r 675 32 57

;Ajtj;stecàri Rt' AF ixr'X"1

• F O R D Escor t d i è s e l , B-

H W t r 6 7 4 15 0 3

- ^ y r ' '.'iTjr Raay; Rei PMR-20004

• N I S S A N Pa l ro l 6 c j d iè

s e l , cur t B-JV

t r 6 7 5 3 2 5 7

• Auto Esteban Re1 AE 1CC3C004

• N I S S A N Vanet te p ràc t i c

d ièse l B -MS.

t r 675 32 57

ÂuloEstebari Rel AE 10C3000E

• R E N A U L T E x p r é s , d i è

se l B-JZ

$ 5 0 . 0 0 0 -

t r 589 0 9 91

(Flactr s i ] Hel F10020006

• li

• L A D A N i v a 1 .6 , « f u l l

e q u i p » , a n y 94 .

7 0 0 . 0 0 0 -

•B 5 6 9 4 0 0 2

iUoio>cuga:| Be( MC-M3C00OM

^ V J Q U f Z i j d R A M A T E \ *

El joc de la nació catalana

4» A ' - ^ ^

Ít0&

Reform.it

60.0O0~.OOC

21. Divendres, 16 de febrer de 1996

ESPORTS Antoni Paredes va arribar al primer equip del P H Sant Cugat fa tres temporades, quan l'equip jugava a 2a divisió catalana i seguia la filosofia de ser un conjunt d'amics que jugaven a hoquei sobre patins

HOQUEI SOBRE PATINS

perquè els agradava i volien una estona per passar-ho bé. La temporada passada, amb Paredes com a director de la banqueta santcugatenca, el P H Sant Cugat va assolir l'ascens a l a Catalana, però

enguany els resultats no han afavorit l'equip, que ocupa l'últim lloc de la taula classificatòria. Fa dues setmanes la directiva del club va decidir despatxar Antoni Paredes i buscar un nou responsable.

A N T O N I P A R E D E S . Exentrenador del P H Sant Cugat

«No m'importa el que es diu a la graderia» CATI MORELL

• Sant Cugat.— Esperaves que els resultats del primer equip poguessin arribar a comportar la teva destitució?

—«No, no m'ho esperava perquè la junta directiva feia pocs dies que m'havia dit que confiava en mi i que seguís endavant amb la meva feina. Jo no parlava amb la gent, no em preocupava del que passava a la graderia: venia, entrenava, portava els partits i marxava. Jo em dedicava a fer la meva feina i prou.»

—Creus que amb l'equip que tenies i les circumstàncies que han envoltat l'inici de la temporada podies aspirar a alguna cosa més?

—«Home... Hem tingut una sèrie de problemes que han perjudicat notablement els resultats. El primer problema que vam tenir va ser precisament el reforç de l'equip. Jo tenia present una sèrie de jugadors, alguns no van poder, un va marxar a viure fora de Catalunya. Com que el que jo tenia previst em va fallar em vaig veure obligat a anar a buscar jugadors que, per mi, eren pràcticament desconeguts, tot just abans de començar la pretemporada. Clar... Llavors els jugadors d'aquesta categoria pràcticament estaven ja tots col·locats en els seus equips. I a més, vaig haver de partir amb un altre factor en contra: que no hi havia diners al mig. Això em va obligar a buscar sense poder triar. Com que a mi no m'agrada enganyar els jugadors, ho vaig tenir molt difícil. De fet, en aquestes categories els jugadors estan acostumats que els paguin, almenys els desplaçaments, però aquí no es podia pagar ni això. Un altre dels problemes importants que vam tenir va ser que, tot just al principi de la temporada, un dels jugadors clau que tenia —David Olmo— va rebre una sanció de cinc partits i vaig haver de prescindir d'ell en partits importants contra alguns dels rivals, com el GEiEG o el Girona, que tenen l'aspiració de pujar de categoria i arribar a jugar a la estatal.»

—Què li ha passat a l'equip? Hi ha tanta diferència de nivell d'una categoria a l'altra?

—«Home! L'equip no s'ha fet a la categoria. Si el Sant Cugat hagués començat guanyant partits en lloc de perdent, segurament ara no estaríem parlant de la meva destitució ni dels problemes de l'hoquei a Sant Cugat.»

—Pot fer de revulsiu el canvi d'entrenador del primer equip que hi ha ara al club?

—«L'entrenador que hi ha ara té la seva manera de treballar. Jo tinc la meva i són ben diferents.

Antoni Paredes davant el pavelló municipal de Sant Cugat, uns dies després que la directiva li anunciés el canvi. Foto: CM.

El que es troba ara el nou entrenador de l'equip santcugatenc és un equip enfonsat i, per tant, haurà d'afrontar molts problemes. Jo he passat per l'experiència d'intentar reflotar un equip enfonsat i és molt difícil. El que passa és que l'equip que hi lia ara, ja sigui perquè s'ho volen passar o perquè canviïn el sistema de joc, té un gran avantatge: treballant només poden treure coses bones. Si els canvis afavoreixen que l'equip treballi, encara tenen la possibilitat de sortir dels darrers quatre llocs de la taula classificatòria i aleshores les coses serien di

ferents.» —Quin és el millor record que

t'emportes de Sant Cugat? —«Sens dubte el millor record

és el fet d'haver pujat de 2a catalana a l a catalana la temporada passada, amb el PH Sant Cugat.»

—I el pitjor? —«No n'hi ha, de mals records.

Jo no descarto la possibilitat de tornar qualsevol dia a Sant Cugat, sempre que les circumstàncies em siguin favorables. A més, puc dir que el grup humà amb el qual he treballat m'ha donat moltes satisfaccions i no m'importa el que es digui a la graderia.»

La directiva vol que l'equip recuperi posicions a la segona volta del campionat

CM. • La directiva del PH Sant Cugat va decidir destituir Antoni Paredes després que els socis del club fessin públiques les seves queixes a causa dels resultats obtinguts al llarg d'aquesta temporada pel primer equip del PH Sant Cugat —la catalana—. Antoni Paredes assegura que desconeix els motius de fons, «si és que n'hi ha» i afirma que aquesta és la versió que li ha fet arribar la junta directiva del club. Segons membres de la directiva, el fet que un canvi d'entrenador pugui significar un revulsiu per a l'equip no és nou i, de fet, aquest és l'objectiu que persegueixen tant els socis com els responsables del conjunt amb aquesta decisió, segons expliquen ells mateixos. Els jugadors són d'un altre parer. Ells diuen que «si no s'han aconseguit altres resultats és perquè no s'ha treballat prou». Segons els jugadors l'esport és molt desagraït amb els entrenadors, ja que les derrotes d'aquesta temporada «són responsabilitat d'Antoni Paredes en la mateixa mesura que en són del conjunt de jugadors que formen l'equip». Els responsables de la directiva del club han volgut deixar molt clar que el comiat d'Antoni Paredes «no té res a veure amb problemes de tipus personal». Albert Jul ha explicat que bàsicament «han estat els resultats que s'han obtingut fins ara els que han provocat el canvi de Paredes per Antoni Sariol». La idea que ha provocat el canvi de director tècnic és «la necessitat d'intentar motivar els jugadors perquè s'esforcin més i intentin salvar la categoria». Segons Jul —director esportiu del club— «potser la categoria és difícil per a l'equip que no s'ha pogut reforçar amb l'ajut de jugadors de més nivell a causa dels problemes econòmics que implica això», però tant si és per un motiu com si és per un altre, segons Jul, «s'ha d'intentar salvar la categoria».

Sigui com sigui, des de fa 15 dies el PH Sant Cugat ha canviat d'entrenador, un nou míster que porta una nova forma d'entrenar i una nova manera de mirar la competició i que surt amb l'avantatge de tenir-ho tot per guanyar. De fet, alguns creuen que «quan es parteix de 0 arribar a 1 no costa gaire, mentre que passar de 9 a 10 és tot un mèrit».

FUTBOL DE SALA

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT

El Winterthur rep el Centelles en un derbi que els locals no poden perdre

ÀLEX LÓPEZ • Sant Cugat— EI Winterthur Sant Cugat rep demà dissabte al pavelló municipal el Centelles, en el partit corresponent a la 19a jornada de lliga. En aquests moments, el conjunt santcugatenc ocupa la setena posició amb 21 punts. La setmana passada va caure apallissat a la pista del Sícoris Portainé a Lleida pel resultat de 8 gols a 1 i aquest fet va provocar que l'equip vermell-i-negre perdés dos llocs de la classificació i ara es vegin obligats a jugar sota la pressió de la necessitat de puntuar. Per aquest motiu, els homes entrenats per Carles Navarro no poden perdre ni un sol punt en aquest partit ni els tres que han de venir després, si no volen dir adéu definitivament al play-off d'ascens. De fet, el conjunt santcugatenc no es va marcar el play-off com a un dels objectius primordials aquesta temporada, però després de la bona campanya que va fer el Futbol Sala Sant Cugat la temporada passada, es veu pràcticament en l'obligació de fer-ho. A més, el conjunt santcugatenc descansa en la darrera jornada de lliga. Aquesta jornada i la següent, el Winterthur Sant Cugat juga a casa, la primera contra el Centelles (8è amb 19 punts) i la segona amb el Martorell (sisè amb 22 punts). En aquests moments, el conjunt santcugatenc és a dos punts del quart classificat, el Bilbao, l'última posició que dóna accés a disputar la lligueta d'ascens a divisió d'honor. Per tot això, el planter del Futbol Sala Sant Cugat hauria d'aprofitar el factor pista per aconseguir els 6 punts en joc. Sembla que últimament els jugadors de Carles Navarro no estan disposats a perdre ni un sol punt a casa i aquest fet els va convertir fa dues setmanes en guanyadors davant el líder del grup B de la divisió de plata, el Diario de Noticias Xota, per 8 gols a 6. En les darreres tres jornades que els santeuga-tencs han jugat a casa, el resultat els ha estat favorable, ja que han guanyat tots tres partits. Primer va ser amb l'Andorra de Terol, després amb el Gavà i finalment va caure el líder, el Xota. L'últim resultat negatiu dels vermell-i-negre va ser el 2 de desembre, en la 10a jornada, quan el Winterthur Sant Cugat va empatar a casa a 5 gols amb el Sestao. En canvi, el balanç fora de casa del Centelles no és gaire positiu. Dues victòries amb el Bilbao i el Gavà, un empat davant el Sestao i 6 derrotes contra l'Èpic Casino, el Sícoris Portainé, el Martorell, eL Candesa Camargo, l'Andorra de Terol i el Diario de Noticias Xota és el pobre balanç del conjunt d'Osona. A l'anada, en el partit corresponent a la 8a jornada de lliga, el Winterthur Sant Cugat va guanyar a la pista del Centelles per 3 gols a 5.

675 3 'Taller)

PEUGEOT

22 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

FUTBOL AMERICA

L'empresa Valldor-Sala es farà càrrec de la promoció i administració d'Els Astors

Volen competir a partir de l'octubre (ATI MORHl.l.

• Sant Cugat.— L'equip de futbol americà Els Astors comença a dissenyar tota una estructura per començar a competir a partir de la temporada que ve. El conjunt santeugatene de futbol americà ha arribat a un acord amb l'empresa Valldor-Sala. L'empresa sant-cugatenca es fa càrrec des d'aquesta setmana de tots els tràmits burocràtics i contactes amb la federació.

L'equip santeugatene de futbol americà ha decidit organitzar una estructura de club per poder començar a competir a partir de la temporada que ve. L'empresa Valldor-Sala garanteix les instal·lacions perquè Els Astors puguin entrenar amb tota comoditat als camps que l'empresa gestiona a la Universitat Autònoma de Be-llaterra. Valldor-Sala assegura que els camps on s'entrenen Els Astors són dels millors de Catalunya i. de fet. són uns dels més sol·licitats per tots els equips de futbol americà que hi ha ara a Barcelona. L'empresa s'ha posat a treballar ràpidament en el projecte d'Els Astors. De fet. aquesta setmana passada l'empresa de promoció esportiva Valldor-Sala ja ha iniciat contactes amb els responsables administratius dels Barcelona Dragons. Els Astors podrien aconseguir un preparador tècnic per a l'equip d'atac i un preparador per a l'equip de defensa de les files dels Dragons. Segons el gerent de Valldor-Sala. Ignasi Senabre, «a partir dels contactes amb els Dragons i del que

ells ens puguin ajudar intentarem tornar a connectar amb la federació». L'equip santeugatene vol competir a la lliga, però encara falta enllestir moltes altres coses. De moment, hi ha un projecte que va endavant. Els Astors estan organitzant un torneig de futbol americà que se celebraria per la festa major de Sant Cugat (a finals de juny) i que podria portar els Eagles a competir a Sant Cugat.

Els responsables de l'inici del projecte s'entrenen a les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Bellaterra i confien que sigui la firma Valldor-Sala la que es faci càrrec de la resta de problemes. Ignasi Senabre ha explicat que. de moment, encara no s'ha constituït una junta directiva que «segurament sortirà de la mateixa empresa perquè la federació encara no ha explicat quins són els requisits que ha de complir aquesta junta».

Senabre creu que el futbol americà és un esport que tot just comença a Catalunya, però tant ell com la resta de responsables de Valldor-Sala esperen que en pocs

Els Astors, en un entrenament als camps de Valldor-Sala a Bellaterra. Fot J V ML L \

anys cobri força. De fet, l'empresa santeugatenca ja va iniciar contactes amb el futbol americà quan van néixer els Dragons de Barcelona, però les circumstàncies i les dificultats amb què van topar al principi van fer desaparèixer el club. Senabre creu que la recuperació del futbol americà «pot arribar a aportar beneficis per a l'empresa, tot i que de moment no està gaire clar». Segons Ignasi Senabre, seria ideal tornar a establir el contacte amb la lliga mundial de futbol americà, una competició que segons cl gerent de Valldor-Sala «no et dóna res per

res, sinó que demana molt a canvi».

Senabre confia que l'equip santeugatene pot donar molt al futbol americà, un esport que, segons ell, «encara no ha explotat però que ho farà d'aquí a no gaire temps».

Passes per aconseguir un somni

La primera passa és aconseguir la plaça a la lliga catalana —500.000 pessetes aproximadament— i després complir tots els requisits burocràtics que demana la federació per poder entrar en competició. L'equip de futbol

TENNIS

Corretja, Orantes i Gavet organitzen una classe i una exhibició al Set Ball

Van fer un clínic amb els guanyadors del torneig de Reis del club CM.

H Sant Cugat.— El tennista santeugatene Alex Corretja va ser una de les estrelles del Set Ball Sant Cugat dissabte passat. Corretja, junt amb Pato Clavet i Manuel Orantes, van atendre les preguntes dels nens del club de tennis santeugatene i van fer un clínic amb els campions del torneig de Reis del club (Toni Gonzàlez.Ru-bén Parramon, Oscar Casasayas, José Ferreras. Alex Màrquez, Miguel Pastor, Xavi Solé. Cristina García. Aina Serra i Marcel Serra;. t^ls jugadors professionals van atendre el grup de nens que, al principi, es van mostrar tímids. Corretja va destacar el fet que ell va començar a jugar a tennis al Set Ball —la seva família n'era sòcia— i li agradava que tennistes amb prestigi atenguessin les seves preguntes i estiguessin per ell. De fet, segons Corretja, als nens els agrada, «tot i que al principi no preguntin perquè cap d'ells no es decideix a ser el responsable de trencar el gel». Manuel Orantes i Pato Clavet van coincidir en la impressió que van rebre dels nens del Set Ball.

Després del clínic, Pato Clavet i Alex Corretja van jugar un partit d'exhibició i van fer uns dobles amb alguns veterans del club. La mostra s'inclou en el gruix d'activitats que el club ha organitzat per celebrar el 25è aniversari del Set Ball. Segons el director esportiu del club, Paco García, «el club intenta trobar ara la filosofia que no ha tingut mai». Per això,

%-t- ;**.*:

I * -

Corretja, Orantes i Clavet van estar al Set Ball tot cl matí per atendre les preguntes dels nens. Foto: M. ESPINOSA.

segons García, és molt important que persones com Alex Corretja —un dels socis fundadors— «a-judin en la promoció del Set Ball».

García creu que «el Set Ball ha d'aconseguir que els nens de l'escola de tennis tinguin uns jugadors professionals on mirar-se i puguin pensar que en uns anys, i treballant, ells poden arribar a ocupar llocs destacats del ràn-quing mundial».

Els responsables del club de tennis tenen altres projectes en marxa.

Renovació

Segons Paco García, el Set Ball ha renovat tota la zona de vestidors i té prevista la inauguració d'una nova discoteca a la zona que abans es feia servir per instal·lar un envelat a l'estiu. Amb aquest projecte i d'altres que co

mençaran a funcionar durant aquest any, el Set Ball vol fer canvis d'estructura i organització del club. Per començar és prevista la construcció d'un camp d'herba artificial, perquè segons els responsables del club «els socis no només volen jugar a tennis, sinó que també volen practicar altres esports» i a partir d'ara, el Set Ball deixarà de llogar pistes de tennis.

americà d'Els Astors va néixer d'un projecte gairebé romàntic. Els jugadors de l'equip volien aconseguir un camp a Sant Cugat on poder entrenar perquè, de moment, encara no estan preparats per a la competició federada. Els jugadors es queixen perquè no han rebut resposta des de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat i confien que, tot i l'inconvenient de jugar fora de Sant Cugat, podran gaudir d'altres comoditats, com ara la seguretat que Valldor-Sala buscarà una firma comercial que vesteixi les samarretes de l'equip.

HOQUEI SOBRE HERBA

L'equip femení del Júnior no aixeca el cap i continua sense guanyar partits

CM. • Sant Cugat.— L'equip femení del Júnior passa per una mala temporada. Els resultats no acompanyen les jugadores de Núria Olivé, que continuen perdent partit rere partit i no poden pujar llocs a la taula classificatòria, que és el que voldrien aconseguir. El Júnior no surt dels llocs de descens o promoció, tot i que les sant-cugatenques s'hi esforcen. Des del primer partit de la temporada que s'havia de jugar davant l'Universitat de Sevilla i es va haver de suspendre perquè les jugadores del Júnior van decidir no per-sentar-s'hi, el pes de la sanció sobre la puntuació de l'equip santeugatene ha tingut més influència de la que es podia pensar en un principi. Tot i haver d'encaixar la derrota i la sanció, en aquella ocasió les jugadores del Júnior van aconseguir que les negociacions de la directiva per aconseguir un entrenador s'accel·leres-sin. Però de fet, l'equip femení no ha tingut delegat fins fa uns dies. Amb tot, la concentració no ha arribat a les files del Júnior femení. El cap de setmana passat, les jugadores del Júnior van disputar doble jornada i la van acabar amb dues derrotes. Aquest cap de setmana, les santeugatenques descansen i la pròxima jornada jugaran contra el Reial Club de Polo, un dels conjunts que es troben a la zona mitjana de la taula però amb aspiracions a continuar pujant algun lloc a la classificació. El Polo té 14 punts i és un dels equips que ha fet una temporada més regular.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996 ESPORTS 23

BÀSQUET

Han aconseguit no abandonar la primera posició des que va començar el campionat de lliga. A més de ser líders de la seva categoria són l'únic equip imbatut del grup i volen convertir-se en la base que doni consistència a la secció de bàsquet de la U E Sant Cugat. De moment, són l'orgull dels seus pares i dels seus entrenadors. El cadet A de la U E Sant Cugat té 30 punts, 3 punts més que el segon, el Cornellà.

Els líders també tenen ídols Els equips cadet de la UE Sant Cugat es preparen per fer un equip júnior resolutiu

CM. • Sant Cugat.— No són americans, ni juguen a la NBA. Reconeixen els seus ídols a la petita pantalla del Canal + tots els divendres. Somien i els agradaria ser com ells, però no ho són. Però amb els somnis i la il·lusió d'assemblar-se a les grans estrelles de la lliga americana, han aconseguit establir-se a la primera posició de la taula classificatòria del seu grup. Amb els resultats aconseguits fins ara l'equip cadet A de la UE Sant Cugat és un dels més destacats de la secció de bàsquet del club santcugatenc aquesta temporada. EI fet de no haver perdut cap partit des que va començar la lliga els ha convertit en els líders de la taula classificatòria i en l'equip més esperat de tots els rivals del grup. De moment, han acabat la primera volta i han començat la segona sense que ningú hagi pogut trencar la imbatibilitat de l'equip que entrena Carlos Fortes. El tècnic de l'equip és nou al club. Va venir a entrenar al principi de la temporada perquè, com a estudiant d'INEF interessat a fer el mestratge de bàsquet, es volia formar. Ell mateix diu que els seus jugadors aprenen amb ell, però diu que el més important «és que ells també tenen moltes coses per ensenyar». Fortes creu que el fet d'haver aconseguit acabar la primera volta sense cap derrota «i-nevitablement provoca alegria i eufòria, i això pot ser bo perquè motiva els jugadors, però també pot ser perjudicial perquè incen-tiva que la resta d'equips es preparin el partit de la segona volta d'una altra manera». L'entrenador del cadet B, Fernando Maniega confirma les paraules de Fortes. Tant un com l'altre creuen

• L'AGENDA I

La plantilla de l'equip abans d'un partit a la Sala Esportiva del pavelló municipal. Foto: J.A. MULA.

que «aquesta temporada el cadet s'està preparant per aconseguir arribar a tenir un júnior que pugui donar consistència a la base de la UE Sant Cugat.» En el cas del cadet B, els resultats no són tan immediants perquè segons el seu entrenador la majoria són cadets de primer any i no han fet el canvi que doni potència física a l'equip. Maniega creu que la feina que fa el cadet A enguany és molt important pels seus jugadors que hauran d'afrontar la categoria que s'aconsegueixi enguany, la pròxima temporada.

Els jugadors i els pares dels jugadors —seguidors incansables de l'equip— es feliciten per la sort que ha tingut el conjunt i per com està jugant. El capità del cadet A, Roger Nicolau, assegura que «una de les claus de la bona campanya d'aquesta temporada és l'amistat que hi ha entre els jugadors». Nicolau creu que el fet de ser companys a Fequip i fora d'ell permet crear un clima de comunicació ideal per jugar millor. Confessa que tots somien ser com els seus ídols, els que juguen la lliga americana, i alguns

aprofiten els entrenaments per intentar imitar-los fent virgueries sota cistella, però el tècnic sap que només «amb un exercici mínimament complicat tècnicament tornen a tocar de peus a terra». Fortes creu que la importància que donen al joc de la NBA és passatgera, perquè allà el bàsquet resulta atractiu per la rapidesa i l'espectacularitat. Precisament això fa que Roger Nicolau pensi que «hi hauria d'haver canvis en el reglament del bàsquet actual i buscar alguna manera perquè el bàsquet fos més espectacular».

BÀSQUET

• 2a Catalana

SÈNIOR 19.00 C.Catòlic-UE Sant Cugat (Diu.)

SUB-23 17.30 C. Catòlic-UE Sant Cugat (Diu.)

JÚNIOR 18.30 CB Sants-UE Sant Cugat (Dis.)

• 3a Catalana A SÈNIOR

12.15 Els Monjos-UE Sant Cugat B (Diu.)

11 3a Catalana B SÈNIOR

10.30 Gramajove-Mira-sol (Diu.)

• 3a. fem. SÈNIOR

18.00 UE Sant Cugat-S. Gràcia (Dis.)

JÚNIOR 16.15 UE Sant Cugat-S. Gràcia (Dis.)

àmmmhtimim M Campionat de Catalunya

1a CATALANA 12.30 PH Sant Cugat-Caldes (Diu.) 21.00 CH Sant Cugat-L'Espluga (Dis.)

2a CATALANA 11.00 PH Sant Cugat-Santa Isabel (Diu.) 19.30 CH Sant Cugat-Can Palet (Pis.)

JÚNIOR 19.15 Sfèric-PH Sant Cugat (Dis.)

JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-Barberà (Pis.)

INFANTIL 14.15 PH Sant Cugat-Barcino (Dis.)

ALEVINS 12.00 PH Sant Cugat-Barcino (Dis.)

BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-Barcino (Pis.) 15.30 Arenys Munt-PH Sant Cugat {BisT

PRE-BENJAMINS 16.30 La Garrjga-PH Sant Cugat (Pis.)

WtÜOL·SAyV

Divisió de plata 18.00 Centelles-W. Sant Cugat (Dis.)

1a divisió B Olimpyc.

• 1a catalana 19.30 PB Sant Cugat-Barceloneta (Dis.)

1 Divisió d'honor Barcelona W. Sant Cugat-Esplugues(Dis.)

1 2a divisió A 11.45 Olímpyc-Sant Cugat (Diu.)

\ Juvenil W. Sant Cugat-Aiguafreda (Dis.)

1a catalana-ascens SÈNIOR MASCULÍ

22.00 Montcada-UE Sant Cugat (Oij.)

JOCS ESCOLARS

Bàsquet

BENJAMINS 12.00 Joan Maragall-Avenç (Dis.)

Àgora (descansa) 11.00 Santa Isabel-Sant Jordi (Dis.) 11.00 Sant Jordi-Catalunya (Dis.) 10.00 Maristes-Pins Vallès (Dis.)

ALEVINS 12.00 Torreblanca-Avenç (Dis.) 9.00 Sant Jordi-Joan Maragall (Dis.) 12.00 Pins Vallès-Verdaguer (Dis.) 13.00 Santa Isabel-Verdaguer (Dis.)

INFANTILS 13.00 Torreblanca-Torreblanca (Dis.) 10.00 Catalunya-Montserrat (Dis.)

• Futbol de sala ALEVINS

10.00 Avenç-Torre Llebre (Dis.) 13.00 Pins Vallès-Zona Nord (Dis.)

INFANTILS 12.00 Pins Vallès-Liceu Politècnic (Dis.) 12.00 Pinar-Santa Isabel (Dis.)

10.00 Pinar-Zona Nord (Dis.) 9.00 Catalunya-Les Torres (Dis.) 10.00 Ferran Clua-Torre Llebre (Dis.) 11.00 Santa Isabel-Torre Llebre (Dis.) 12.00 Ferran Clua-Catalunya (Dis.) 13.00 Les Torres-Santa Isabel (Dis.)

CADET / JUVENIL 9.00 El Pinar-Leonardo da Vinci (Dis.)

• Voleibol

ALEVINS 9.00 Pinar-Schola (Dis.) 10.00 Pinar-Montessori (Pis.) 11.00 Torre Llebre-Avenç (Dis.) 12.00 Ferran Clua-Montessori (Dis.)

INFANTILS 9.30 Pinar-Pla Farreres (Dis.) 10.30 J. Maragall-CV Sant Cugat (Dis.) 11.30 Joan Maragall-Pla Farreres (Dis.f

Pureza Maria (descansa)

9 Handbol _ _ BENJAMINS 11.00 Avenç-Santa Isabel (Dis.) 13.00 Ferran Clua-Collserola (Pis.) 12.00 Ferran Clua-Santa Isabel (Dis.)

ALEVINS 9.00 Joan Maragall Catalunya (Pis.) 10.00 Avenç-Pins Vallès (Dis.) 9.00 Catalunya-Floresta (Dis.)

PRE-INFANTILS 12.00 Avenç-Joan Fuster (Pis.)

INFANTILS 11.00 Escola Pia-Avenç (Pis.) 11.00 PAR Gràcia-UE Sant Cugat (Pis.) 19.15 Escola Pia-UE Sant Cugat (Pis.)

HOQUEI SOBRE HERBA

El Júnior comença la segona volta en l'antepenúltima posició de la taula

CM. • Sant Cugat.— L'equip masculí del Júnior començarà la segona volta del campionat de divisió d'honor la setmana que ve. Els jugadors d'Andrés Barrientos van aconseguir abandonar l'última posició de la taula classificatòria i després de la victòria del cap de setmana passat contra el Tabu-riente s'han col·locat en l'antepenúltima posició de la classificació. al davant de l'equip canari i del FC Barcelona. El conjunt d'Andrés Barrientos es desplaça la setmana que ve a Madrid per jugar el primer partit de la segona volta, contra l'Aldeasa Valdeluz, un dels equips que estan a la zona mitjana de la taula, amb només un punt més que l'equip santcugatenc. Els jugadors d'Andrés Barrientos podrien deixar la zona baixa i col·locar-se al davant de l'equip madrileny, si aconseguissin una victòria contra el conjunt de Madrid. Els madrilenys només van poder treure un punt cu cl partit d'anada —primer partit de la temporada—. L'Aldeasa Valdeluz va empatar a 1 gol en el desplaçament a Ics instal·lacions del Júnior. Per això, Barrientos confia que el seu equip podrà aprofitar el viatge a Madrid i continuarà sumant punts, i que buscarà el lloc que es mereix a la classificació durant la segona volta del campionat. L'entrenador del conjunt santcugatenc haurà de prescindir de Marc Palau-Ribes, Enric Nogueras i Ignasi Orsola, que encara no rendeixen al cent per cent. Amb tot, cap dels tres no descarta la possibilitat de jugar si és necessari per al desenvolupament del partit. Barrientos confia que els entrenaments que s'han fet fins ara donaran fruits en els pròxims partits, i espera que el seu equip serà capaç de jugar millor del que va fer contra el Taburiente, ja que a la llarga, segons el tècnic santcugatenc, «a-questa és l'única manera de guanyar».

BÀSQUET

El sènior A de la UE Sant Cugat torna a l'últim lloc de la taula • Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat ha tornat a l'últim lloc de la taula classificatòria, ja que va perdre el cap de setmana passat contra la UE Claret, per 13 punts de diferència. El conjunt santcugatenc té dificultats per recuperar un ritme regular que permeti fer les coses millor i, tot i que amb les dues darreres victòries semblava que l'equip recuperava forma a la competició, la derrota contra el Claret ha enfonsat tècnics i jugadors. Massafred va decidir donar festa als seus jugadors, que aquesta setmana només s'han entrenat dimecres i divendres.

Aquest cap de setmana els jugadors de Marcel·lí Massafred es desplacen a la pista del Cercle Catòlic de Badalona per jugar-hi el partit corresponent a la segona volta del campionat de lliga. El Cercle Catòlic s'ha confirmat com un dels equips amb més pretensions del grup, tot i que en el partit d'anada només va aconseguir arrancar quatre punts de diferència per assegurar-se la victòria. Marcel·lí Massafred haurà de tenir en compte les baixes de Gerard Moreno —lesionat— i alguna baixa més dels jugadors de l'equip sènior, que darrerament acostumen a ser habituals en el quadre./CM.

24 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19%

I CLASSIFICACIONS I

VOLEIBOL. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA FUTBOL DE SALA. DIVISIÓ DE PLATA

Punt* J G P GF GC

Tenerife 34 18 16 0 2 50 9

Albacete 33 18 15 0 3 48 17

Benidorm 31 18 13 0 5 43 26

Caja Àvila 30 18 12 0 6 43 24

Sant Cugat 28 18 10 0 8 38 34

Caja Cantàbria 27 18 9 0 9 31 34

San-Gar 23 18 5 0 13 23 42

Oskarbi 23 18 5 0 13 19 43

Granada 22 18 4 0 14 22 42

Las Palmas 19 18 1 0 17 6 52

Las Palmas-Oskarbi 1—3 Benidorm-Albacete 3 — 1 Caja Cantabria-Caja Àvila 1 - 3 Sant Cugat-Tenerife 3 - 0 Granada-San-Gar 3 — 0

Punts J G P GF GC Xota 38 Candesa 35

Sestao 25 Bilbo 23 Sfcoris 23

Martorell 22 W. Sant Cugat 21 Èpic 19 Centelles 19 Gavà 17 Terol 14

17 12

16 11

16 16 17 16 17 16 17 16 16

3 98 69 3 88 64 5 82 73 5 61 52 8 72 71 6 59 51

8 63 75 9 77 90

10 68 81

9 52 71 10 64 87

Epic-Terol 7 — 3 Gavà-Candesa 3 - 11 Xota-Sestao 6 - 2

Sfcoris-W. Sant Cugat 8 - 1 Centelles-Martorell 4 — 7

La proper» (17f»br.| Martorell-Epic Terol-Gavà Candesa-Bilbo Sestao-Sfcoris

l'artra (24 febr.) Gavè-Epic Bilbo-Terol Xota-Candesa Centelles-Sestao

W. Sant Cugat-Centelles W. Sant Cugat-Martorell

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR MASCUUNA

Punts J G E P GF GC Aldeasa 26 16 13 0 3 44 16

R. Sociedad 26 16 11 4 1 28 12

C. Campo 24 17 11 2 4 30 10

CE Terrassa 19 16 8 3 5 27 17

Polo 14 16 5 4 7 20 19

Olimpia 14 16 6 2 8 12 23

Sardinero 12 16 3 6 7 13 20

Júnior 10 16 4 2 10 14 32

Sevilla 9 15 2 5 8 9 23

San Vicente 6 16 0 6 10 10 35

CE Terrassa-C. Campo 3 - 1 Júnior-Aldeasa 0 — 6 R. Sociedad-Polo 2 - 1 Sardinero-Olimpia 0 — 1 Sevilla-San Vicente 4 — 1

La propers (18 febr.) Sevilla-R. Sociedad San Vicente-Sardinero Polo-CE Terrassa Olimpia-San Vicente

L'artra (25 febr.) S. Vicente-R. Sociedad Sevilla-Sardinero CE Terrassa-Olimpia

Júnior-Polo C. Campo-Aldeasa

Punts J G

At. Terrassa 15 Egara 15 Polo 9 CE Terrassa 9

Jolaseta 8 C. Campo 7

Aldeasa 6

Júnior 6

Barcelona 5

Taburiente 2

P GF GC 8 7 1 0 37 7 8 7 1 0 31 7 8 4 1 3 24 12 9 4 1 4 19 20 8 3 2 3 13 17 8 2 3 3 10 11

8 2 2 4 13 20 9 2 2 5 5 25 8 2 1 5 10 21 8 1 0 7 7 29

Júnior-Taburiente 1—0 At. Terrassa-Jolaseta 7 - 0 C. Campo-Polo 1 - 1 Aldeasa-CE Terrassa 0 — 1 Barcelona-Egara 2 — 3

La propera ( 4 febr.) L'artra (25 febr.) Taburiente-AL Terrassa C. Campo-CE Terrassa Jolaseta-Barcelona Aldeasa-Júnior Egara-C. Campo Egara-Taburiente Polo-Aldeasa Polo-Jolaseta CE Terrassa-Júnior Barcelona-At. Terrassa

FUTBOL. REGIONAL PREFERENT

el Masnou

Punts

47

TOTAL CASA FORA 0 - 2

4 - 1

0 - 1 el Masnou

Punts

47

J-

21

G

14

E

5

P GF GC J- G E P GF GC J- G E P GF GC

0 - 2

4 - 1

0 - 1 el Masnou

Punts

47

J-

21

G

14

E

5 2 47 26 10 8 1 1 27 14 11 6 4 1 20 12

0 - 2

4 - 1

0 - 1

Roses 43 21 14 1 6 45 30 11 10 0 1 30 14 10 4 1 5 15 16 1 - 0

Arbúcies 41 21 13 2 6 43 22 11 7 2 2 25 13 10 6 0 4 18 9 At. Vallès-Canovelles 1 - 1

Ripollet 38 21 11 5 5 37 24 11 6 3 2 21 14 10 5 2 3 16 10 0 - 3

At. Vallès 36 71 q q 3 46 ?3 10 7 1 2 78 8 11 ? R 1 17 15 Farners-Vidreres 1 - 1

Sant Cugat 33 21 10 3 8 43 30 10 7 1 2 22 11 11 3 2 6 21 19 Sant Celoni-el Masnou .... 0 - 2 Abadessenc 33 21 9 6 6 39 29 10 8 2 0 26 7 11 1 4 6 13 22 Roda de Ter-Sant Cugat . 2 - 1 Sant Celoni 30 21 9 3 9 37 39 10 5 3 2 22 14 11 4 0 7 15 25

Amer 27 21 7 6 8 28 37 11 5 3 3 19 18 10 2 3 5 9 19 La propera (25 febr.) L'artra ( 3 mar) Sils 25 21 6 7 8 36 38 11 3 4 4 18 20 10 3 3 4 18 18 Amer-Sant Quirze Sils-Amer Canovelles 24 21 6 6 9 25 32 11 4 5 2 11 8 10 2 1 7 14 24 Llançà-Roses Sant Quirze-Llança Lloret 24 21 7 3 11 20 29 11 5 0 6 10 13 10 2 3 5 10 16 Arbúcies-Lloret Roses-Arbúcies Centelles 23 21 6 5 10 32 46 10 4 2 4 18 21 11 2 3 6 14 25 Canovelles-Abadessenc Lloret-Canovelles Farners 22 21 6 4 11 17 30 10 4 3 3 8 7 11 2 1 8 9 23 Ripollet-At. Vallès Abadessenc-Ripollet Roda de Ter 22 21 6 4 11 17 30 10 5 2 3 14 10 11 1 2 8 3 20 Vidreres-Centelles At. Vallès-Vidreres Sant Quirze 20 21 5 5 11 27 37 11 1 3 7 13 20 10 4 2 4 14 17 el Masnou-Farners Centelles-el Masnou Llançà 20 21 4 8 9 26 43 11 2 6 3 16 23 10 2 2 6 10 20 Sant Cugat-Sant Celoni Farners-Sant Cugat Vidreres 16 21 4 4 13 24 43 10 2 2 6 9 16 11 2 2 7 15 27 Roda de Ter-Sils Sant Celoni-Roda de Ter

2a catalana GRUP 2

F. Castellana-Artes 52 - 51 F Fraga St. Fruitós 73 - 66 L. Francès-Aracena 67 — 75 St. Nicolau-S. Manresa 55 — 59 Sant Cugat-UE Claret 6 0 - 73 Bufalà A-Circol 7 4 - 59 Laietà-CBGavà 7 4 - 8 4 S Condal-CBColl 91 - 75

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Aracena 18 16 2 1313 1161 34 BufalaA 18 13 5 1424 1242 31 Artés 18 13 5 1341 1217 31 Circol 18 13 5 1407 1325 31 CBGavà 18 12 6 1448 1299 30 F. Fraga 18 12 6 1348 1336 30 F Castellana 17 10 7 1227 1090 27 St. Fruitós 18 7 11 1380 1347 25 L. Francés 18 7 11 1334 1385 25 UE Claret 18 7 11 1242 1385 25 S.Manresa .18 6 12 1301 1381 24 St. Nicolau 18 6 12 1230 1316 24 CB Coll 18 5 13 1231 1408 23 S. Condal 16 6 10 1056 1086 22 Laietà 17 5 12 1132 1228 22 Sant Cugat 18 4 14 1295 1503 22

La propera (18 febr.]: Coll-Fraga; St. Frui-tós-Castellana; Artés-Laietà; CB Gavà-Bufalà A; Círcol-St. Cugat; Claret-St. Nicolau; Man-resa-L. Francès; Aracena-S. Condal,

ff 3a catalana A GRUP 3

St. Cugat B-Prat B 7 0 - 73 Sta. Eulàlia-Monjos 71 - 58 Joventut-St. Gabriel 93 - 85 Sant Just-R. Castro 6 8 - 6 4 Pardo-Collblanc 76 - 85 St. Joan Despí-Bellsport 62 — 73

Cosmos-Roses 6 8 - 7 7 Sama-Pallejà 40 - 54

Equip^ PJ PG PP PF PC Punts

Sant Just 18 16 2 1291 1076 34 Collblanc 18 12 6 1466 1201 30

PratB 18 12 6 1248 1143 30 St. Cugat B 18 12 6 1224 1124 30 Sta. Eulàlia 18 11 7 1138 1091 29

Cosmos 18 11 7 1332 1385 29

Monjos 18 10 8 1188 1167 28 Pallejà 18 9 9 1252 1202 27

Roses 18 9 9 1211 1161 27 Bellsport 18 9 9 1213 1208 27

Joventut 18 8 10 1409 1448 26

St. Gabriel 18 6 12 1325 1345 24

St. J. Despi 18 6 12 1224 1362 24

Pardo 18 5 13 1163 1267 23 R. Castro 18 5 13 1169 1344 23 Sama 18 3 15 1052 1381 21

La propera (18 febr.): Palleja-Sta. Eulàlia; Monjos-St. Cugat; Prat-Cosmos; Roses-St. J. Despí; Bellsport-Pardo; Collblanc-St. Just; Castro-Joventut; St Gabnel-Sama.

3a catalana B G R U P 1

Poble Sec-Mira-sol 6 2 - 6 6 Carmel-Gramajove 42 — 56 P.PIegamans-Montpedrós 47 — 90 Llor-Sagrat Cor 105 - 107 Cubelles-Abrera 6 8 - 5 9 Roquetes-Barberà 5 6 - 7 3 Vilanova-Sta. Perpètua 5 4 — 7 5


Barberà 16 16 0 1296 899 32 Sta. Perpètua 16 13 3 1290 975 29 Sagrat Cor 15 14 1 1107 850 29 Roquetes 15 10 5 1098 1028 25 Gramajove 15 10 5 880 877 25 Abrera 16 8 8 1111 1099 24 Mira-sol 16 7 9 1005 997 23 Clot 14 8 6 854 851 22 Llor 15 7 8 1099 1122 22 Montpedrós 16 6 10 957 996 22 Vilanova 15 5 10 948 1026 20 Carmel 15 5 10 858 945 20 Poble Sec 16 4 12 1019 1133 20 Cubelles 16 2 14 880 1160 18 P.Plegamans 16 1 15 849 1293 17

La propera (18 febr.): Montpedrós-Carmel; Gramajove-Mira-sol; Sta. Perpètua-Clot; Bar-berà-Cubelles; Abrera-Llor; S. Cor-P. Plegamans; Vilanova-P. Sec.

H 3a catalana fem. GRUP 3

Sant Just-Coll 51 - 30 Prat-AD Ronda 6 0 - 52 Covesa Ford-Sant Feliu 77 - 35 S. Gràcia-L'Hospitalet 5 2 - 41 St Fruitós-Sant Cugat 37 - 53 B. Horta-B. Ribes 5 4 - 22 Sant Gabriel-Sant Andreu 71 - 73


Sant Just 16 16 0 1120 628 32 Sant Gabriel 16 13 3 1024 824 29 S. Gràcia 16 13 3 1099 686 29 Sant Cugat 15 12 3 909 702 27 L'Hospitalet 15 11 3 689 586 25 St Andreu 16 9 7 988 982 25 St Fruitós 16 8 8 837 781 24 Coll 16 7 9 643 727 23 Prat 16 7 9 841 853 23 B. Horta 16 6 10 652 742 22 C.Ford 15 7 8 736 776 22 AD Ronda 16 5 11 848 948 21 ManHeu 15 3 12 714 911 18 B. Ribes 16 1 15 514 972 17 Sant Feliu 16 0 16 488 984 16

La propera (18 febr.); AD Ronda-Coll; St. Andreu-B. Horta; Ribes-St. Fruitós; St. Cu-gat-Gràcia; L'Hospitalet-C. Ford; St. Fe-liu-Manlleu; St. Gabriel-St. Just.

- m

ü 1a divisió B GRUP 1

Ripollet-Sícoris 5 — 1 Sant Vicenç-Sant Andreu 1 - 7 Olímpyc la Floresta-Prosperitat 12 — 4 Rubí-Sant Just 5 - 1 L'Esclop-Tallers Cortada 2 - 6 T-2 Gràcia-Barça 4 - 4 Maristes-Ligton 3 - 6

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Sant Andreu 13 10 1 2 56 36 31 Prosperitat 15 9 2 4 86 62 29 Ripollet 15 9 2 4 79 62 29 T. Cortada 14 9 1 4 86 53 28 O. la Floresta 14 8 3 3 75 55 27

Ligton 14 7 3 4 81 65 24 T-2 Gràcia 14 7 3 4 60 49 24 Rubí 14 5 2 7 52 58 17 Maristes 13 4 2 7 58 67 14 Sant Vicenç 14 3 4 7 53 61 13 L'Esclop 14 4 1 9 39 68 13 Sant Just 14 4 0 10 47 90 12 Sícoris 15 3 1 11 42 66 10 Barca 13 2 3 8 43 65 9

La propera {18 febr) : St. Andreu-Sícoris; Prosperitat-St. Vicenç; St. Just-Olimpyc; T. Corlada-Rubí; Barca -L'Esclop; Ligton-T-2 Gràcia; Maristes-Ripollet.

1a catalana

Montserrat-Europees 3— 2 Palamós-la Massana 4 — 4 Barceloneta-Esp-92 suspès Alfa 5-Sant Cugat 1 0 - 6 Epic-Blanesport 5 — 5 Gràcia-Puig-reig 6 — 4

Sant Joan-L'Endroit 6 - 5 Sabadellenc-Poble-sec 6 — 8


Palamós 16 12 2 2 77 42 38 Èpic 16 10 4 2 83 46 34 Montserrat 16 9 4 3 86 60 31 L'Endroit 16 9 3 4 103 82 30 Blanesport 16 9 2 5 81 72 29 Europees 16 9 1 6 63 58 28 Puig-reig 16 8 2 6 75 84 26 Sabadellenc 16 7 2 7 77 77 23 Alfa 5 16 6 3 7 58 64 21 Poble-sec 15 6 0 9 59 66 18 Gràcia 16 5 3 8 53 64 18 la Massana 15 4 4 7 47 54 16 Sant Joan 16 4 1 11 52 79 13 Sant Cugat 16 2 1 13 43 82 7 Esp-92 14 1 2 11 56 83 5 Barceloneta 0 0 0 0 0 0 0

La propera (17 febr.|: Massana-Europees; Esp-92-Palamós; St. Cugat-Barceloneta; Bla-nesport-Alfa; Puig-reig-Epic; L'Endroit-Grà-cia; Poble-sec-St. Joan; Sabadell-Montserrat.

£J!ISB1K^X.

1a catalana GRUPA

Roda-Horta 4 - 1

Sentmenat-SHUM 5 - 0 Sant Feliu-Mollet suspès GEiEG-St. Cugat suspès Caldes-Premià 8 - 3 Tordera-Girona 8 - 4 Farners-Voltregà 2 - 6 Vilassar-Arenys Mar 7 - 2


Voltregà 16 14 0 2 106 40 28 Tordera 16 11 2 3 90 59 24 Caldes 16 11 2 3 71 52 24 Girona 16 9 3 4 81 54 21 Vilassar 16 9 2 5 68 58 20 GEiEG 15 8 3 4 77 46 19 Mollet 15 9 0 6 48 50 18 Sentmenat 16 6 4 6 63 55 16 Premià 16 6 3 7 59 64 15 SHUM 16 6 2 8 47 60 14 Horta 16 4 4 8 55 65 12 Roda 16 4 3 9 70 73 11 Sant Feliu 15 5 1 9 65 75 11 Arenys Mar 16 4 2 10 53 69 10

Farners 16 3 1 12 44 107 7 St. Cugat 15 1 0 14 38 108 2

La propera (18 febr): Arenys-Roda; Hor-t a - S e n t m e n a t ; S H U M - S t . F e l i u ; Mo -Itet-GEiEG; St. Cugat-Caldes; Premià-Torde-ra; Girona-Farners; Voltregà-Vilassar.

- ; 2a catalana G R U P 1

Prat-Vic 3 - 4 St. Feliu Codines-Maristes 2 - 1 JMJ-Arenys Mar 5 — 1 6 Corbera-St. Cugat 5 - 3 Sta. Isabel-M. Voltregà 8 - 6

Equip p J _ P G J , Ç j " > GF GC Pts.

Vic 13 10 2 1 80 34 22 St. F.Codines 13 9 3 1 97 55 21 Sta. Isabel 11 10 0 1 88 47 20 Arenys Mar 13 6 3 4 72 59 15 Maristes 13 6 2 5 59 46 14 St. Cugat 13 5 1 7 52 61 11 La Garriga 11 5 0 6 59 55 10 Prat 13 4 1 8 63 81 9 M.Voltregà 13 4 0 9 68 85 8 Corbera 12 3 0 9 47 81 6 JMJ 13 1 0 12 55 134 2

La propera (18 febr.): Garriga-Prat; Vic-St. Feliu; Maristes-JMJ; Arenys-Corbera; St. Cu-gat-Sta. Isabel; Voltregà-.

GRUP 2

Manlleu-Bigues-Riells '. 4 — 6 Sentmenat-Mataró 0 — 1 0 Sta. Perpètua-St. Celoni 4 - 2 Barberà-Tordera 8 - 2


Taradell 13 13 0 0 116 29 26 Sta. Perpètua 13 9 2 2 80 66 20 Canet 13 9 1 3 89 48 19 Manlleu 14 7 1 6 81 62 15 Mataró 14 6 1 7 59 67 13

St. Celoni 14 5 2 7 61 63 12 Bigues-Riells 13 6 0 7 72 83 12 Barberà 14 6 0 8 78 105 12 Tordera 13 5 1 7 85 81 11 Premià 13 5 1 7 59 80 11

Arenys Munt 12 3 0 9 43 72 6 Sentmenat 14 1 1 12 43 105 3

La propera (18 febr.): Tordera-Taradell; Bi-gues-Riells-Sentmenat; Mataró-Sta. Perpètua; St. Celoni-Arenys Munt; Premià-Canet.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996 ESPORTS 25

ESPORT ESCOLAR

£1 bàsquet femení té problemes de base als conjunts escolars

CM. • Sant Cugat.— Algunes jugadores d'equips escolars asseguren que les seves companyes de classe no volen o no poden jugar a bàsquet perquè «és un esport de nois». Però l'Oficina Municipal d'Esports (OMET) intenta potenciar aquest esport a les escoles creant equips mixtos, femenins i masculins. De fet, un dels equips que pertanyia a la Unió Esportiva Sant Cugat va passar a jugar a la lliga escolar. Havia de ser l'equip infantil de la Unió Esportiva Sant Cugat i s'ha convertit en l'equip infantil del Centre Obert Torreblanca.

Resultats

Bàsquet benjamí: Santa Isabel-Es-cola Avenç, 17-14; Sant Jordi-Àgora, 31-11; Pins Vallès-Catalunya, 43-17. Bàsquet aleví: CO Torreblanca-Sant Jordi, 25-63; Pins Vallès-Avenç, 16-27; Santa Isabel-Joan Maragall, 46-25. Bàsquet infantil: Verdaguer-CO Torreblanca, 8-47; EP Catalunya-CO Torreblanca, 9-28. Futbol de sala aleví: Pau Casals-Avenç, 2-7; Pins Vallès-Joan Maragall, 5-6. Futbol de sala infantil: Liceu Politècnic-Pins Vallès, 1-6; Zona Nord-Escola Pinar, 8-2; Ca-talunya-Ferran i Clua, 0-12. Handbol benjamí: Avenç-Ferran i Clua, 8-0; Ferran i Clua-Santa Isabel, 0-8; Santa Isabel-Collserola, 8-0. Handbol aleví: Joan Maragall-Avenç, 6-2; Catalunya A-Catalunya B, 8-0; Floresta-Pins Vallès, 0-8. Handbol pre-infantil: Escola Avenç-Safa (ajornat). Handbol infantil: Avenç-Voramar, 13-17; UE Sant Cugat-S. Bonanova, 10-32; UE Sant Cugat-J. Balmes, 6-11. A dalt, l'equip benjamí de l'escola Catalunya i a baix, l'infantil femení del CO Torreblanca. Foto: ELS 4 CANTONS.

VOLEIBOL

ESQUÍ

Aleix Pros aconsegueix la medalla de bronze en els

campionats d'Espanya de fons El podi va estar format per l'equip estatal

CM. • Sant Cugat.— L'esquiador santcugatenc Aleix Pros va aconseguir classificar-se en la tercera posició en les proves dels campionats d'Espanya que es van celebrar dimarts passat a Candan-chú en un recorregut de 30 quilòmetres. Pros va aconseguir la medalla de bronze després de quedar al darrere de Juan Jesús Gutiérrez i Haritz Zunzunegui. Tots tres esquiadors formen part de l'equip estatal d'esquí de fons i no és la primera vegada que aconsegueixen bones posicions en el campionat estatal.

Aleix Pros, que pertany al Club Muntanyenc Sant Cugat, es va classificar primer de la copa Sant Cugat d'esquí de fons fa un mes, en la prova que va organitzar el Club Muntanyenc a les pistes de Tuixent-la Vansa. El 21 de gener va aconseguir classificar-se en segona posició en la marxa Pirineus d'esquí de fons, una prova que tenia un recorregut de 25 quilòmetres. En aquella ocasió, l'esquiadora santcugatenca Alba Caballé es va classificar primera en categoria femenina.

Amb un lloc al podi dels campionats d'Espanya, Aleix Pros confirma el bon estat de forma que ha aconseguit en pocs mesos, ja que ell mateix afirmava fa unes quantes setmanes que no havia començat a preparar-se per a la competició fins gairebé arribat el mes d'octubre, amb la qual cosa

s'arriscava a tenir el temps a sobre per acabar la temporada amb una bona classificació a l'esquena. Els èxits obtinguts per Aleix Pros se sumen a la resta de llocs reconeguts que han aconseguit la resta d'esquiadors de fons del Club Muntanyenc Sant Cugat i els llocs que han aconseguit els esquiadors d'alpí en les seves corresponents proves.

Esquí alpí

L'equip d'esquí alpí del Club Muntanyenc Sant Cugat va aconseguir ocupar llocs destacats del Campionat de Catalunya. En categoria benjamí, Arnau Girvent va aconseguir la 7a posició en la modalitat eslàlom i va ser el 10è classificat de la modalitat gegant. En categoria aguilots, Joan G. Cerdà es va classificar 5è en eslàlom i 4t en gegant, modalitat en què Gustavo Escolà va quedar 6è.

En categoria juvenil, el Club Muntanyenc Sant Cugat va obtenir la primera posició d'eslàlom i gegant —Jordi Esteve—, la tercera posició d'eslàlom i el sisè lloc de gegant —Biel Roda—. An-dreas Rohmund es va classificar 7è d'eslàlom i 6è de gegant i Octavi Uya va aconseguir la 9a posició de la general en la modalitat eslàlom.

Aquests resultats se sumen a les victòries aconseguides fins al moment per l'equip d'esquí alpí del CMSC.

HANDBOL

La secció d'handbol de la UE Sant Cugat vol convertir-se en amfitriona de la fase d'ascens Ho han sol·licitat a la federació espanyola

CM. B Sant Cugat .— La secció d'handbol de la UE Sant Cugat ha sol·licitat a la federació espanyola d'handbol el permís necessari per acollir el plav-off d'ascens a la divisió estatal. 1:1 club santcugatenc creu que Sant Cugat podria convertir-se en la seu de les proves d'ascens, amb la qual cosa l'equip de la UE Sant Cugat que lluita per aconseguir ser entre els millors del grup aquesta temporada podria gaudir de jugar a la seva pista. Segons ha explicat Antonio Martín, un dels responsables de la secció d'handbol de la UE Sant Cugat, la sol·licitud que ha demanat el club no compromet a res. De fet, la UE Sant Cugat podria renunciar a acollir el play-off en el cas que els problemes econòmics del club es traduïssin en la manca de liquiditat per afrontar la fase d'ascens.

Per poder accedir a convertir-se en seu de la fase d'ascens. Sant Cugat ha d'afrontar un cànon de 500.000 pessetes a la federació espanyola d'handbol i ha de presentar un aval que cobreixi les despès d'arbitratges, manteniment i taula —delegat federatiu, president de taula i cronometra-dor—. El termini per presentar les sol·licituds s'ha tancat avui i en el moment en què les entitats rebin la resposta de la federació tenen 15 dies per presentar tots els requisits necessaris. Si no ho fan, la federació espanyola entén

que renuncien a la possibilitat d'organitzar la fase. Per això, Antonio Martín assegura que la primera passa que ha fet la UE Sant Cugat no lliga cl club de cap manera, sinó que «l'únic que fa és obrir-li portes». Per als jugadors. ara, el més important és continuar guanyant partits i arribar a les fases que podrien portar l'equip a jugar a la divisió. Segons els responsables de la secció del club, l'entitat santcugatenca no passa bons moments econòmics, però tot indica que els implicats estan disposats a fer tots els esforços necessaris per col·locar l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat a dalt.

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat ha fet una de les millors temporades dels darrers anys. Aquest any, el primer equip de la secció encara no ha perdut cap partit, tot i que a mesura que passen les jornades els rivals són més forts i resulta més difícil sortir-ne imbatuts. Amb la campanya de resultats i de promoció que fa la UE Sant Cugat ha aconseguit tornar a omplir el pavelló el diumenge al migdia, durant els partits del sènior d'handbol, i això provoca que els jugadors continuïn disfrutant amb el que fan. Per això, els responsables de la secció estan disposats a tirar endavant el projecte fins a on puguin arribar i no deixar d'intentar obrir portes que puguin dur l'equip a jugar amb els grans.

El CV Sant Cugat acaba la fase regular de la lliga en cinquena posició

CM. • Sant Cugat.— El CV Sant Cugat ha acabat la fase regular de la lliga de divisió d'honor femenina de voleibol en la cinquena posició de la taula classificatòria. El conjunt santcugatenc va ser capaç d'imposar-se per 3 sets a 0 davant el líder de la categoria, el CV Tenerife. Amb aquesta victòria, el CV Sant Cugat es converteix en l'únic equip del grup que ha derrotat els dos grans rivals del grup: el Tenerife i l'Albacete. Tot i que el conjunt canari no es jugava res en l'últim partit de la fase regular, això no resta mèrits a un Sant Cugat que va plantejar el partit molt seriosament en defensa i que va saber aturar en tot moment una de les remata-dores més perilloses del Tenerife, Manrina Dubinina. El canvi de la col·locadora habitual Laura Castané per Esther Alcón no va afectar negativament el conjunt de Víctor Hugo Rupil. De fet, Alcón va ser una de les jugadores santeugatenques que van destacar pel bon joc que el Sant Cugat va fer a la pista. Amb aquest resultat (3-0), el CV Sant Cugat acaba la fase regular de la lliga i haurà de jugar contra el Pryconsa i el Granada en un dels dos grups del play-off dels 5 darrers classificats, però després dels resultats aconseguits durant aquesta temporada, l'equip de Víctor Hugo Rupil serà un dels favorits del play-off.

El Club Voleibol Sant Cugat ha arribat al final de la lliga regular sense poder aconseguir tancar cap negociació amb una possible firma comercial que patrocini el primer equip del club. La directiva ha mantingut contactes amb l'Ajuntament de Sant Cugat i amb els responsables de l'àrea d'Esports de la Generalitat.

FUTBOL ___

El Sant Cugat es prepara per rebre el Sant Celoni • Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport descansa aquest cap de setmana, després de la derrota del cap de setmana passat al camp del Roda de Ter. tot i la reincorporació de Roger a les files santeugatenques. Roger torna del Mataró per jugar amb l'equip de Josep Alonso, equip que va abandonar per anar a jugar al Maresme. Tot i la reincorporació de Roger, el conjunt vermell-i-negre no va poder aconseguir la victòria en aquest partit i continua a la sisena posició de la taula classificatòria. Amb la derrota del cap de setmana passat la diferència entre el Sant Cugat i el líder de la regional preferent cada dia és més gran. El conjunt de Josep Alonso no jugarà aquest cap de setmana i així haurà tingut 15 dies per preparar el partit que l'enfrontarà al Sant Celoni. El pròxim rival del Sant Cugat és 8è a la classificació, amb 30 punts, 3 menys que l'equip santcugatenc. El Sant Cugat Esport és sisè a la taula i està a 14 punts del líder, amb la qual cosa la seva intenció de promocionar per l'ascens cada dia està més lluny de les seves possibilitats. Matemàticament, encara no és impossible veure el Sant Cugat a dalt, però els pròxims resultats haurien d'afavorir el conjunt de Josep Alonso si els santeugatencs no volen veure's obligats a perdre les esperances o a haver de confiar en les derrotes dels altres rivals del grup. / CM.

26. Divendres, 16 de febrer de 1996

APUNTS LA VIDA SOCIAL

La festa de Sant Blas organitzada pel CCM de Sant Cugat va arribar diumenge a la desena edició. Foto: J.A. MULA.

Més de 300 persones participen en els actes de la festa de Sant Blas del CCM Socis de la Casa de Cuenca de Barcelona es van desplaçar en autocar fins a les pistes poliesportives de la Floresta

RAMON LUQUE

I La Floresta.— Més de 300 persones entre socis i simpatitzants del Centro Castellano Man-chego (CCM) de Sant Cugat i socis de la Casa de Cuenca de Barcelona, van participar diumenge

en els actes de la diada de Sant Blas que organitza cada any l'entitat santeugatenca a les pistes poliesportives de la Floresta. Els membres de la Casa de Cuenca es van desplaçar al migdia en autocar des de Barcelona fins a la Floresta per

acompanyar els seus amics del CCM de Sant Cugat en aquesta tradicional festa. Els actes es van iniciar a les 10 del matí amb un esmorzar i es van allargar mentre la llum del dia ho va permetre.

La desena edició de la festa de Sant Blas organitzada diumenge a les pistes poliesportives de la Floresta pel CCM de Sant Cugat va ser un èxit. Més de 300 persones entre socis i simpatitzants de l'entitat local i socis de la Casa de Cuenca de Barcelona, que es van desplaçar en autocar des de la capital catalana, hi van participar. La jornada va començar d'hora. A les 10 del matí, amb un ambient encara fred, es va fer un es

morzar amb pa, vi i «gachas de torrezno», una recepta tradicional manxega feta amb cansalada fregida. Després els participants van aprofitar l'excel·lent temps que va fer diumenge per xerrar o jugar a la petanca. Mentre, alguns incansables començaven a fer foc per a la paella i paraven les taules per a l'aperitiu de germanor. La inesperada arribada d'un autocar ple de socis de la Casa de Cuenca de Barcelona va ser la sor

presa amb què s'iniciava, a 2/4 d'l del migdia, l'aperitiu. A més, a aquella hora ja havien arribat els socis i simpatitzants del CCM als quals els va costar una mica més aixecar-se d'hora. Amb tot, més de 300 persones es van estrènyer una mica per compartir les taules. Després de l'aperitiu, cap a 2/4 de 3, va ser el moment de degustar la gran paella popular que alguns dels organitzadors van preparar durant tot el matí. A les 4 de la tarda

i amb la panxa ben plena es va iniciar el ball amenitzat en directe pel grup Casados boys. El moment culminant d'aquesta activitat va arribar amb el concurs del ball de la patata. Els assistents es van distribuir per parelles que intentaven mantenir, durant el màxim de temps possible, una patata aguantada amb el front mentre es movien al ritme de la música. La parella formada per Emilio Jotel i Mari Car-men Alvaro va ser la que

més temps va aguantar la papata sense que caigués i, per tant, van guanyar el concurs. El president del CCM, Juan Carrasco, va qualificar la desena edició de la festa de «la més exitosa de totes les que s'han fet». El president del CCM va justificar les pistes de la Floresta com al lloc ideal per organitzar la festa «perquè això també és Sant Cugat, està molt a prop de l'estació i disposem de totes les comoditats, com ara lavabos.»

El CPA inicia les activitats de les jornades del dia d'Andalusia, que duraran fins al 2 de març El programa comença aquest vespre a la Casa de Cultura amb la inauguració de l'exposició «Testamento Andaluz»

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— El Centro Popular Andaluz (CPA) inicia aquest vespre les activitats de les jornades del dia d'Andalusia. L'entitat ha preparat per primera vegada un programa desenvolupat en diferents actes que tindran el punt culminant el dia 24 de febrer amb la celebració del dia d'Andalusia. L'extens programa elaborat comença a les 8 d'aquest vespre a la Casa de Cultura amb la inauguració de l'exposició Testamento Andaluz.

Aquesta és una mostra de 24 quadres de l'artista Manuel Rivera on es representa el que és Andalusia mitjançant obres referents a les vuit capitals andaluses. L'exposició s'acompanya d'un mutatge sonor amb poemes d'Antonio Gala i música del guitarrista Manolo Sanlúcar. Gabriel Ruiz, president del CPA, ha explicat que es tracta d'una exposició «impor-tantíssima» perquè «com aquesta només n'hi ha quatre a tot Espanya». La còpia de què disposa el CPA —els

originals són a Sevilla— és una donació de Fernando Rodríguez. També avui, a 2/4 de 10 de la nit, es farà una passi de diapositives a la seu de l'entitat que sota el títol d'Al-andalus mostra imatges de la influència àrab en l'art i l'arquitectura andalusa. Aquesta exposició audiovisual anirà acompanyada del repertori flamenc Media Granaina, que interpretarà Santiago Ramos acompanyat a la guitarra per Pepín Gersol. Demà dissabte continuaran les jornades

amb un berenar-sopar, que es farà a 2/4 de 9 de la nit a l'entitat i un espectacle de murgas fet pels diferents grups del CPA. Diumenge s'inaugurarà a la seu social l'exposició Costumbrismo andaluz, presentada per Fernando Rodríguez. El dissabte 24 de febrer —quatre dies abans de la diada andalusa— se celebrarà el dia d'Andalusia. La junta del CPA ha convidat tots els regidors de l 'Ajuntament, membres de la Generalitat i la Junta d'Andalusia, po

lítics estatals, els alcaldes de Montellano i les 8 capitals anadaluses i entitats sant-cugatenques. Durant la jornada hi haurà un vi d'honor, un potaje andalús i actuacions del grup de ball i el cor A nuestro aire de l'entitat. Les jornades de commemoració del dia d'Andalusia s'acabaran el dia 2 de març amb l'exposició audiovisual Guadalquivir, que presentarà José Gómez i que mostra en diapositives diferents imatges del riu més important d'Andalusia.

S'inicia un cicle de cinema musical a l'Espai Jove H Sant Cugat.— L'Espai Jove de la Casa de Cultura va iniciar la setmana passada un cicle de cinema musical que sota el nom de My ge-neration pretén fer un repàs de les pel·lícules més importants relacionades amb la música rock i els conflictes juvenils de les darreres generacions. El film Jesús Christ Superstar va ser el primer a projectar-se. Les pel·lícules es passaran cada dimecres a les 9 de la nit a l'Espai Jove fins al 17 d'abril, quan es donarà per finalitzat el cicle. A banda de la que ja s'ha projectat, fins aquesta data es podran veure un total de 9 pel·lícules. Segons l'impulsor de la iniciativa, Marcos Serra, a les pel·lícules presentades «s'hi troben temes comuns com les drogues, la recerca de la pròpia identitat, la inadaptació, el viure al límit, el sexe, el trencament amb les normes socials establertes o la violència». «En definitiva —afegeix—, descriuen els intents de trobar espais de llibertat i un destí propi de les generacions d'aquests últims 30 anys que no sempre ho han aconseguit». En el cicle s'inclouen films que van des de la mítica Easy rider, centrada en la generació americana dels 60, fins a l'actual Clerks, que mostra la problemàtica de l'anomenada generació X, passant per drames com Quadrophenia. A més d'aquestes també es podran veure Hair, The Doors, The Wall, La naranja mecànica, The great R&R Swindle i Ab-solute beginners. /R.L.

Cursos de fotografia i costura a l'Ateneu • Sant Cugat.— L'Ateneu Santcugatenc iniciarà el proper mes de març dos cursos. Montse Sant serà l'encarregada de dirigir cada dilluns de 7 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre la quarta edició del curs d'iniciació a la fotografia. El preu per apun-tar-s'hi és de 3.000 pessetes la matrícula i 2.750 pessetes de quota cada mes. El segon curs que ofereix l'Ateneu és el de costura i patronatge que dirigirà Conxita Soriano cada dimecres de 4 de la tarda a 8 del vespre. El preu d'aquest segon curs és de 3.000 pessetes la matrícula i 3.500 de quota mensual. Els dos cursos s'iniciaran el mes de març i s'allargaran fins al juny. /R.L.

Exposició d'Enric Curto a Rubí • Rubí.— El santcugatenc Enric Curto inaugura aquest cap de setmana una exposició de fotografies a l'Aula Cultural de la Caixa de Te-rrasa de Rubí. Sota el títol Una visió, tres somnis, les fotografies mostren el pas del temps. L'exposició consta de tres sèries dedicades al paisatge industrial, a la natura i als paisatges de runes i megalits. / R . L

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19% APUNTS 27

LA VIDA SOCIAL

Manuel López exhibeix el guardó que l'acredita com a segon del concurs de cartes d'amor. Foto. J.A. MULA.

Olga Fuentes guanya el concurs de cartes d'amor del dia Sant Valentí del CCM Manuel López s'emporta el segon guardó i el premi de cartes de desamor queda desert

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— El jurat format per Luciano Pérez, Conchita García, Marisol Riquelme i presidit per Manuel Guzmàn va fallar dimecres passat els premis del concurs de cartes d'amor del dia de Sant Valentí organitzat pel Centro Castella-no-Manchego. El primer

premi va ser per a la sant-cugatenca Olga Fuentes, que va participar-hi amb el pseudònim de Misuki. La guanyadora no va poder recollir el trofeu perquè no era present a la cerimònia de lliurament de premis, que es va celebrar a la seu de l'entitat. El segon premi va ser per al també santeuga-

tenc Manuel López, que va escriure una carta d'amor dedicada a la seva dona sota el pseudònim de Quintalote. En total, van participar 9 persones, en la primera edició d'aquest premi, que era obert a tots els ciutadans de Sant Cugat i socis d'altres entitats castellanomanxe-gues de Catalunya. El con

curs de cartes de desamor va quedar desert. El president de l'entitat, Juan Carrasco, va dir que «és molt possible que Fany vinent només es faci la modalitat de cartes d'amor, perquè sembla que la gent no vol saber res del desamor». Carrasco va agrair «la bona acollida de la convocatòria».

El carnestoltes arriba aquest cap de setmana al centre de la ciutat i als districtes El rei es cremarà als jardins del Monestir

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— La festa de carnestoltes arriba aquest cap de setmana a tot el municipi. L'ajuntament, els consells de districte, les escoles i diverses entitats celebraran aquesta tradicional festa. Els centres educatius seran els primers. Les escoles bressol i els centres de primària organitzen durant tot el dia d'avui diferents festes. Demà, el rei dels poca-soltes farà acte de presència a Valldoreix. A les 10 de la nit, el Quintet Lisboa animarà el ball de màscares que es farà al Casal de Cultura de l'EMD. També demà, a la Floresta hi ha previst fer una festa infantil a partir de les 5 de la tarda als locals de la Unió Recreativa i d'Esports del districte. Una mica més tard, a la 1 de la matinada, es farà en el mateix escenari un gran ball de disfresses. Els actes de demà es completen amb el berenar-sopar i la festa i el ball de carnestoltes que es farà a la seu social del Centro Popular Andaluz, amb actuació de les comparses i murgues de l'entitat. Diumenge la festa continuarà amb el carnestoltes organitzat per l'Ajuntament. A les 11 del matí

hi haurà una xocolatada popular als jardins del Monestir, punt on es reuniran tots els santeugatencs que vulguin participar disfressats a la tradicional rua. La sortida d'aquesta es donarà a 2/4 de 12 amb la companyia i l'animació dels diables de Sant Cugat, la xaranga, els grups d'esplai de la ciutat i la comparsa del Centro Castellano Manchego. A 2/4 d' 1 és previst que la rua torni als jardins del Monestir per cremar el rei Carnestoltes. Després s'iniciarà un espectacle d'animació infantil a càrrec del grup Amadeu i Cia. A Valldoreix la festa continuarà diumenge amb un carnestoltes infantil que començarà a les 12 del migdia al pati del Casal de Cultura de l'EMD. També diumenge, a 2/4 de 5 de la tarda, el Casal de Gent Gran de Sant Cugat organitzarà un ball de disfresses amenitzat per un home orquestra. Les celebracions de la festa de carnestoltes continuaran el cap de setmana vinent. A les Planes la festa es farà el dissabte 24 amb una rua de carnestoltes, un concurs de disfresses, un piscolabis i un espectacle d'animació infantil amb el grup Tomba i Cia.

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti -

PRÒTESIS FUAYREMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

M U T U A L I D A D E S RbJo. Ribatalloda, 2 0 - l r 3 a

Tel. 674 72 16 San» Cugat s3i4i/tj89C3Tumo por las tardes

Tuia > > · ' < W9t ' " '

èdica 33200/00000 F

Gabinet mèdic-quirúrgic • Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica

Ora. M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benilo Bujosa

Ai/. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel 589 1127- 727 39 98 - St Cugat

V

GIMNÀS BLOCK ( / Roselló, 17 • EMTUM ffit ST. ANTONI, 71

Tel. 589 53 48

Cirurgia

• OR. FERNÀNDEZ LAYOS

Cirurgia general, aparell digestiu ASC - Previasa-Sanitas

Av. Torreblanca, 2-B. 2n, A l . Sant Cugat

tr 589 47 00

Consulf. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC S À B A T Certrticals de conduir i armes Medicna interna, laserterapia Santiago Rusinol, 2, entol. 1a. Sani Cugal

9 674 15 26

Dietètica Nutrició

• MARIA RIUS SOLER

Acupuntura, nutrició, ïSetèfca. Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat.

•B 589 13 07

Fisioteràpia

• SOFIA ROMA FERRÉ

Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Aslsa

a Vila, 49. Sani Cugat 1» 674 44 7 2

• GRF-GABINET RECUPERACIÓ FUN

CIONAL

Fisioteràpia, rehabilitació, aunculopuntura, massat

ge terapèutic, podologia Conveni entitats sanitàries.

Polidlnic Torreblanca. Sant Cugat V 580 01 50

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA

Capçalera, gsriatria. ASC, AGRUP, Mu'

MFIACT. etc.

Av. Torreblanca 2-8, 3i 10a. Sant Cugal

•B 589 39 26 tr 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

• Or. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a domicili-múlues.

Major, 36, 2n. Sant Cugat.

V 674 00 25

Odontologia

• A D E V I U - C Ü N I C A D E N T A L

DR. PEDRÓ VILLALVA ADESA

Matins i tardes.

C/ Francesc Moragas, 23. baixos. Sani Cugat

9 67401 46

• C E N T R E DENTAL I QUIRÚRGIC

Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugal

t r 589 0 0 0 0 F n 589 03 13

• C Ü N I C A DENTAL AUTRAN

Odontologia general, implantologia, pròtesis,

odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre

blanca. 2-8,2a. 11. Sam Cugat

s 675 08 03

• CLÍNICA DENTAL MAYOR Odontologia en general. Ortodòncia implantologia

De fSluns e divendres, de 10 h a 13 h i de 16 tt a

20 tt. Major. 23-25, 1 r, 3a. Sant Cugat

9 6 7 4 7 2 4 0

• OR. CARLOS ROSSETTI

Odontologia nens i adults

Reia. RibataHaoa. 20,1r 3a. Sani Cugat

« 8 7 4 7 2 1 6

• D R A . L U Z O N D O

Clínica dental intanti. Exclusiu nens i ortodòncia

Francesc Moragas, 5. entresol. Sant Cugat

t r 674 05 06 _ _ _

• D R A . M . JAUME SAURA

Clínica dental. CH a dv. 9-13 h i 16-20 h

Pg. Sant Magí. 22. baixos Sant Cugat

s 674 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues

C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat

« 5 8 9 51 06

Pedagogia-Logopèdia

• B E G O N A V INALLONGA

Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i

ap-enentalge G V.lià. 5-

t r 589 12 15

, 1 r 2a Sant Cugat

Pediatria

• J O S E P M. C O R O M I N A S C A S A R A -

MONA Pediatria, asma infantil Mares ca avingudes Pbia Ribatallada. 20. 1 r 3a. Sant Cugat •B 674 72 16

• D R A . E U G È N I A F D E Z . - G O U L A PFAFF. Pediatria San:las, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIATAv. Catalunya, 22, I r i a . Sant Cugat « 5 8 9 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca. 2 - 8. 3r pis Sant Cugat tt 674 57 98 - 589 35 48

Psicologia

• C E N T R E D E P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge , de la pana. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21. 3r 1a. Sant Cugal V 674 36 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa. 5-7,1r 2a. Sant Cugat t r 589 12 15

• C E N T R E P S I C O T E R À P I A D E L VALLÈS Psicologia, psiquiatna logopèdia

C Car, Mates, 2-4 H 2a. Sant Cugat W 589 40 51 _ _

• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia cliri.-a

Rola. Can M'jra. 1 Sarl Cugat

•B 589 43 44 • 430 96 25

Pulmó i cor

• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S C O M B A S

Pulmó, cor Major. 3fi. in. Sani Cugal.« 674 00 25

Totoginecologia-Obstetrícia

• Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obsietríoa i gmecoiogia. Hores convmgude:

Francesc Moragas 25-27. ir2a.

Sani Cugat

t r 589 13 07

• Dra, MILÀ MARTÍNEZ MEDINA

ODsletríca i ginecoioçjia. Hirns ccivingudcs.

Francesc Moragan, 25'27, 1 - 2^

Sa't*. Cuejat.

n 589 13 07

• DR. J E S Ú S FERNANDEZ B A I Z A N

Tocoginecotogia. Hores convingudes

Av Catalunya. 21. 4rt la. Sant Cugat

t r 589 48 08

Particular. 674 74 09 • DR. ENRIQUE CAYUELA F O N T

Ginecòleg, obstetrlcia-ecografia, esterilitat, me

nopausa, revistons

Francesc Moragas 1-3, 3r2a.

San! Cugat

tt 674 6B 11

F a x 5 8 9 1 1 45

• DR. ANTONI PESARRODONA

Ginecologia i obstetrícia ASC. Medilec

Av. Torreblanca, 8. 3r8.

Sant Cugat

« 5 8 9 19 66

Traumatologia

• DR. JOAN CASANOVA SALLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC. Previasa. yedytec Av Torreblanca, 2-8. ?.a-*.Q. Sani Cugat t r 589 18 88

• ML . GOZZ3 DE LA TOUR ROYO 1 raumatotogia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Polïclink:. Sant Cugat

tr 675 57 56 • JOSEP DOMINGO PECH Tíaumatologia. ortopèdia Assisíènria sanitària Previnsa. Medytec Pottcüroc Torreblanca. 2 9, 2a-10

j Sant Cugat i t r 5 8 9 1 8 88

CENTRE OE REHABILITACIÓ

FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

mr C/Sant Antoni, 74

Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les

addiccions Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA

Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B

08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax 589 35 18

28 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19%

LA VIDA SOCIAL

J.L. Antigüedades, al carrer Àngel Guimerà . Foto: ELS 4 CANTONS.

J.L. Antigüedades reforma la botiga d'Àngel Guimerà ELS 4 CANTONS

• Sant Cugat.— Des del mes de gener passat, torna a tenir les portes obertes la botiga d'antiguitats J.L. Antigüedades, del carrer Àngel Guimerà, número 7. L'establiment, que fa 24 anys que és a Sant

Cugat, ha estat totalment reformat per oferir un servei millor. A J.L. Antigüedades es pot arreglar des d'un rellotge fins a qualsevol altra peça antiga. També s'hi poden trobar tota classe d'antiguitats en diferents estils per adquirir-les i decorar la llar.

La recaptació del festival pro Llar d'Avis servirà per restaurar la seu de l'entitat Les entrades gairebé ja

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— La recaptació de venda d'entrades del festival pro Llar d'Avis de la Parròquia que es farà demà a les 10 de la nit al Teatre-auditori va per bon camí. Fins dimarts passat, s'havien venut més del 80 per cent de les entrades. Actualment ja només queden localitats de la primera fila de platea i les darreres de l'amfiteatre. Segons Josep Maria Solà, president de l'entitat, si no es venen totes anticipadament «es podran comprar les que quedin a la taquilla del teatre abans que comenci el festival». El bon ritme de venda farà possible una important recaptació, que es destinarà a fer obres d'adequació de la seu social de Llar d'Avis. Ferran Fernàndez, membre de la

s'han esgotat junta directiva, ha afirmat que els diners serviran, «entre altres coses, per pintar la façana i arreglar el primer pis perquè pugui servir, instal·lant també un ascensor, per fer-hi activitats».

El festival constarà de dues parts. L'Esbart Sant Cugat, la Coral Sant Cugat, el grup de teatre Espiral de Valldoreix i l'Orquestra de Cambra Sant Cugat representaran a la primera part un muntatge de ball, música i teatre escrit per Pep Blanes i titulat Un gall va cantar, el del peneu del Monestir... El guió narra la història de l'assassinat de l'abat Biure i com el gall del monestir va cantar la seva mort. A la segona part, l'Orquestra de Cambra i el violoncel·lista Lluís Claret interpretaran un concert.

Els alumnes del curs de piano de l'Escola Calduch demostren un bon nivell • Sant Cugat.— Un total de 21 alumnes van participar el cap de setmana passat en el curs de perfeccionament de tècnica i improvisació de piano que els músics Lu-dovica Mosca i Manel Camp van fer a l'Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch. Mosca i Camp van destacar l'excel·lent nivell de qualitat de tots els alumnes participants. Ludovica Mosca va ensenyar als alumnes algunes tècniques de perfeccionament de peces per a piano que havien triat ells mateixos. Amb Manel Camp, els joves estudiants es van introduir en la improvisació i van millorar també aquesta varietat de la interpretació musical. El curs va iniciar-se divendres passat amb un concert inaugural fet pels dos professors i va finalitzar diumenge amb un altre concert fet pels alumnes participants, /R.L.

R E S T A U R A N T

La Nansa

! Fregidoria-Marisqueria

Crta Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 69 11 52

a S^nu EngracM. I 5 " Tel SB9 29 71

081 90 Sant Cugat del V,illes

RESTAURANT

CAN / f ^ BARATA

Ora. de Rubí a Sabadell km 15,200

Tel. 697 06 52 iniiarciaa

RHSTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA PUSMÍIÇ Olabarria, 69 • Sant Cugat

Tel . 5 8 9 0 6 0 7 S

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

RESTAURANT CAN EDO C/Ueo.XIH 692 2424 Carn a la brasa i calçots Dijous tancat excepte festius

LA FLORESTA

MIRASOL

RUBl

XERCAVINS Ctra. Cerdanyola. 9. Sant Cuqat.

Av. Flor de maig. 122

580 3129 Braseria, rostit, banquet

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Ctra. Cerdanyola. 9. Sant Cuqat.

Av. Flor de maig. 122 580 88 39 Cuina de mercat

REST. EL VIEJO ROBLE C/Altamira. 36 691 73 55 Peix i marisc Obert tota la setmana

REST. RANCHO EL PASO a Pas Estació. 15 67438 03 Cuina catalana, banquets Tancat dkim. nit i rH. no festius

MASJANER CV Guadalajara. 14

C/Victòria. 18-20

Ctra. Sabadell. 47

674 2315

58925 71

Cuina variada Tancat dimecres tarda

LA PONDEROSA

CV Guadalajara. 14

C/Victòria. 18-20

Ctra. Sabadell. 47

674 2315

58925 71 Braseria

LA NANSA

CV Guadalajara. 14

C/Victòria. 18-20

Ctra. Sabadell. 47 69911 52 Paelles, marisc, freqid. Tancat dimarts nit i dimecres

SANT CUGAT DEL VALLÈS

MACXjM

EL POHTALET

HOSTAL DEL GALL

LA PALTA

C/Guatta. 20-Els Avets

CAN AMETLLER

PI. del Dr. Guardiet. 14

Rambla Can Mora. 24

Camí can AmerJer, s/n _

699 55 58 Menú, degustació Tancat diumenge

588 54 68 Pizzeria, cuina catalana Tancat Jumenae-diUuns tarda-n».

588 42 81 Menú, carta i degustació Tancat desabtes excepte reserves

589 5011 Franldurts

674 91 51 Cuina mercat

Obert tots els dies

CHEZPHMJPPE Placa Pep Ventura. 5

Especialitzat en bacallà

674 94 84 Cuina francesa/menú diari Tanca! dlss. migdia i rJum,

CANTINA EL MEXKANO C/EndavaUada. 10

C/ St Antoni-piaça Barcelona

5891825 Cuina i música autentica mexicana. Tancat dilluns

LA GRANJA

C/EndavaUada. 10

C/ St Antoni-piaça Barcelona 675 52 46 Cuina casolana

SNIPPER'S Cl Enric Granados, 7 675 31 41

58919 72

Braseria

BOKATAS Placa Hospital. 35-37

675 31 41

58919 72 Entrepans especials Diumenge i fast. obert a partir 18h

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENYS

BAR REST. E L M O l i

CAN BARATA

LA CARBONERIA

Placa Augusta. 2

C/Sant Antoni, 13 __

C Elies Rogent, 14_

56954 92 Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

674 05 85 Cuina catalan/inlemac Servei de bar

589 38 23

Plaça Pep Ventura, 3

^exicà-menú català_ _

Menú diari i prod. ibèric

Obert al migdia

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 697 06 52 Cargol llauna/arròs negre

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXA CONTENTA PARADA I FONDA

C/V<à,8

Placa Monestir, 1

675 14 51 Tapes casolanes, torrades

_ 584 23 32 Creps, amanides, menús Obert cada dia

C/ Alfons Sala, 9

Pg. Olabarria, 69

Rbla. Can Mora. s/n

58915 02 Marisc, menú, cuina mera Repartirà partir de les 12 h

589 06 07 Cuina de mercat

589 26 97 Cuina catalana

Obert tot el dia

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LABOLERA

BAR RESTAURANT EL MESON

BRASERIA DEL MERCAT VELL

LA PASTA BOIXA

TY-BIHAN

Cl Baixada de l'AJbaj.üL

.PJaça Octavià^S

Placa Pere SanL6

Ç/ Alfons Sala, 24

ÇLlrúiMmJll

674 16 75 La nostra esp. és qualit. Tancat diumenges nit

. 67410 47 Braseria i cuina de mera

589 52 40 Calçotada Obert tot el dia

67515 03

67514 02

MINIGOLF BARMGSC

CAPIT ÀN CQOJÇ

SQUASH

ÇASINET

C/ Santa EngraciaL15

RJJujsMilteLl

C/Sant Jordi, 33-35

Camí Can Ganxet. 47

_58JL29_71

589 61 61

58914 96

J'izzeria, creperia

JSreperia bretona

Carn a la brasa, tapes

Cuina colonial

Cafeteria, pizzes, menú

Tancat dilluns

Menú de dimarts a düous

FILMOTECA Av Torreblanca, 2-8. local 4 589 50 83

675 36 54

Menú diari \ entrepans

Menú diari

Obert tots els dies

Pasta fresca

Obert tota la setmana

Karaoké

RESTAURANT VALL D'OR Rambla M. Jacint Verdaguer. 185

Plaça Mas Roig. 4

6741141

msm~ Dies festius bufet lliure

Xai, entrecot a la brasa T a^' .d !u m° r t f l ,n l , S 3 S 3 Z í

f PARADA/ FONDAtt

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON P U T i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEt VAtlÈS

»ia».,».Jel· 589 26 97

Tota una tradició PI. Octa*, 5. Tel. 67410 «7)589 27 02

SANT CUGAT D6. VALLÈS

LA BRA&ERIA DEL MERCAT VELI

PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT

M . 7 M X B 2 . H ° r a r i d e 7 a 2 ' ' h

30 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19%

L A R A D I O G R A F I A » Societat Coral la Lira de Sant Cugat del Vallès

Concert do la coral la Lira, dirigida pel mestre Azqueta cl 14S2. amb motiu del centenari de I entitat A l'esquerra, la coral quan es van celebrar les noces d'or el 1932 i a la dreta, la de les noces de platí cl H»57. Fotov ARXIU SOCIETAT C ORM LA LIRA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS.

El socis actuals tenen l'orgull de dir que la seva entitat fa 114 anys que viu el batec de la vila. Fundada a final de segle, la Societat Coral la Lira de Sant Cugat, integrada en la Federació de Cors de Clavé. ha viscut el pas de la història, amb canvis de locals però mantenint sempre la seva afició al cant i la pretensió d'aglutinar una colla de santeugatencs. El homes que l'integren en l'actualitat, joves i històrics, mantenen la tradició de les caramelles i participen en actes entre corals del municipi.

L'única entitat centenària a Sant Cugat Fundada al 1882, la coral la Lira va viure amb intensitat les noces d'or i platí abans de celebrar un brillant centenari

FRANCESC CARBÓ H Amb el nom de Sociedad Coral la Lira Sancugatense, el 1882 es va fundar aquesta entitat que inicialment va reunir 80 cantaires que pagaven cada mes 25 cèntims. Assajaven regularment a l'antiga casa de Can Tadeo i, posteriorment, a Cal Ventura, on avui hi ha l'ajuntament. El 1896 el mestre Millet, per un breu període de temps, va dirigir la Coral. El 1901 hi ha constància de la primera actuació a Molins

de Rei i Montserrat, on van anar a cantar caramelles amb carros i tartanes. Durant tots els anys, en cap moment la Lira ha deixat de cantar aquestes tradicionals cançons per Setmana Santa. El 1902, en un concurs a Badalona, aconsegueixen una medalla d'or que a principi de la guerra civil, juntament amb altres trofeus, va desaparèixer dels locals socials. El 1907 es comencen a cantar serenates nocturnes que tindrien im

portància el 1966, quan els cantaires anaven a les torres dels estiuejants barcelonins.

Cap a les noces d'or

Ja el 1928, l'entitat agafa una empenta considerable amb la integració de gent jove. Es fa el nou estendart i la quota mensual passa a ser d'una pesseta. Els assajos es fan a la sala de festes del parc municipal al costat del monestir. Als inicis dels anys 30 es va un viatge amb vaixell a València. Són anys

de molta activitat. Amb una veritable par

ticipació de socis i vilatans durant el mes d'agost en el parc municipal sardanes i ballets fan viure amb entusiasme tota la població el 50 anys de la Lira. Estem en plena República. Un ball de societat amb orquestra, un concert de diversos cors claveristes i un banquet dinar, amb la presència de Lluís Millet, clouen una efemèride que marca el ritme de l'entitat. Ja la guerra

trenca l'esclat de la Socieat i no és fins al 1944 que actua en el marc de l'Obra Sindical de Educación y Descanso. Es trasllada al carrer Hospital i es comencen a fer excursions amb autocar amb gasogen. El 1948 la Lira comença a cobrar vida i organitza una animada vetllada folklòrica. El 1950 es legalitza i passa a formar part de la Federació de Cors de Clavé. A partir del 1951 i durant alguns anys organitza la cavalcada de reis. El ma

teix any es fa una festa d'homenatge a Lluís Millet, amb la instal·lació d'un monument i una placa a la plaça de l'Estació de Sant Cugat. El 1951 es participa en la col·locació de la primera pedra del Nou Camp del F.C.B. i el 12 de setembre reben el segon premi comarcal del Concurs de Cors de Clavé, que se celebra a Sant Cugat . Comencen col·laboracions amb altres corals del municipi com l'Orfeo i la Coral de la Unió.

Noces de platí

El 1957 se celebren els 75 anys de la Lira. Sardanes, una exposició commemorativa, una obra de teatre i un concert amb cobla són alguns del actes que es duen a terme. Molts es fan al Principal Cinema i a la pista d'estiu del mateix local. El darrer dia es va fer una gran festa claveriana, amb assistència de diversos cors.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19% APUNTS 31

L A R A P I O G R A F I A B Societat Coral la Lira de Sant Cugat del Vallès

La Lira en una visita a Ripoll el 1950. El mestre Azqueta i l'autor Ramon Millet en la col·locació de la primera pedra del monument erigit en motiu del centenari a la plaça del monestir. Participació el mateix any com a banderers a l'aplec de Sant Medir i portant l'estendard a l'ermita. Caramelles del 1986 davant l'Ajuntament. L'actual Lira el 1994.Fotos: ARXIU SCI SC

Integrada per homes, La Lira manté la tradició de les caramelles F.C.

• Celebrades les noces de platí, la Societat Coral La Lira fins al 1982 va anar vivint el ritme anual de cantar les caramelles, fer trobades entre cors de Clavé i viatjar pel país. El 1966 es trasllada a Cal Tadeo, al carrer Santa Maria, i el 1968 es fa un homenatge al mestre Azqueta pels seus 25 anys com a director de La Lira. Tres anys més tard, en un concurs a Sant Hipòlit

reben el tercer premi i el 1971 es traslladen al CMSC, integrant-s'hi com a entitat adherida si bé amb el seus propis estatuts. És en el local de la plaça de Barcelona on des d'aleshores han assajat. El 1981 és l'única vegada que participen a la Festa de Tardor, per promocionar i recollir diners pel centenari. El 1982 els cantaires, els vinculats d'anys anteriors, l'Ajuntament i molts vilatans s'aboquen a la celebració

dels 100 anys de vida de la Societat.

«Es tractava d'obrir l'entitat al poble i fer actes per a tothom», han comentat Miquel i Josep Garrell, membres actuals de l'entitat. A la cavalcada de Reis i a la Festa de Sant Antoni hi van participar respectivament amb un camió i un carro guarnits. Per Sant Medir van ser banderers i amb l'estendard es va anar a l'ermita, on es va fer un concert.

Ja les caramelles aquell any van tenir un caire especial amb l'acompanyament d'una cobla. Sardanes, valsos, havaneres i pastorel·les van omplir places i carrers de la vila. Per Festa Major, amb altres cors de Clavé es féu un concert al monestir. Però la setmana més espectacular va ser al setembre. Una audició de sardanes, festival infantil, curses ciclistes, concerts amb diverses corals santeugatenques i una gran

festa claveriana van omplir un atractiu programa. Els actes de més creació van ser l'exposició que va servir per recuperar la història de l'entitat i la col·locació d'un mo-mument a la plaça Octavià creat i dissenyat per Ramon Millet.

Des d'aleshores la coral ha seguit la seva activitat. El 1983 el seu estendard va ser exposat a la Setmana Cultural de Madrid i cada any fan, com a colla d'amics,

un viatge cultural i lúdic amb els diners que recullen amb la cantada de les caramelles. En l'actualitat són 20 cantaires, que no paguen cap quota i que sota la direcció del mestre Recasens es troben cada dilluns al vespre al Club Muntanyenc. Estan oberts a noves incorporacions. Tenors primers i segons, barítons i baixos estan acompanyats actualment per un acordió i anys enrere ho feien guitarres.

32 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Cal Segalés conserva Iot l'estil d 'una llar de pagès. Foto: JA. MULA.

Ramon Segalés Musellà Ramon va gosar fundar una publicació de caire catalanista i independent en plena dictadura, i l'aventura va durar tres anys

vam pensar que feia falta un mitjà d'informació i opinió independent al poble. Era als anys 50, i va durar tres anys, perquè, a la capçalera, totes les publicacions havien de portar el jou i les fletxes de Falange, i nosaltres ens hi vam negar sempre, a posar aquest símbol al nostre periòdic. Aquesta va ser una de les raons per les quals ens van fer tancar al cap de tres anys de funcionar. Els fundadors vam ser l'Evarist Janer, en Ramon Barnils, en Joan Tortosa, en Climent, el senyor Migas, jo i algú altre. No érem periodistes, ni en teníem gaire idea, però sí que molta il·lusió. Va ser una experiència molt engrescadora, malgrat tots els entrabancs.»

MONTSE SANT I Sant Cugat.— Ramon, de cal Segalés, és un personatge singular de Sant Cugat. El seu pare, cap a l'any 1932, va fundar l'estanc de la plaça Barcelona. Però Ramon, home ple d'inquietuds, no es va conformar a continuar el negoci del pare, i es va llançar a l'aventura de posar en marxa una impremta editorial a Sant Cugat i més tard, juntament amb altres companys, va fundar una publicació periòdica que es deia Sant Cugat.

—«El meu pare va posar l'estanc en el lloc on teníem el cup i la premsa de vi, i va traslladar la premsa a l'eixida. Jo he respectat sempre l'aspecte rústic que té la botiga i, de vegades, encara l'he accentuat una mica. Trobo que és una part molt important del seu encant. He vist créixer . f la piaça poc a poc. En- «La meva aficio encara cara recordo com, amb , c , «. la colla d'amics, jo tenia QS IQT ÚQ pagCS» uns deu anys, jugàvem

—Nom: Ramon Segalés Musellà. —Lloc de naixement: A Sant Cugat. —Data de naixement: El 14 de maig

del 1921. —Estat civil: Casat. —Professió: «Jubilat.» —Aficions: «L'esquí i l'excursionis

me, encara que ara els practico poc. I cultivar un tros de terra que tinc.»

—Un llibre: «La història de Catalunya.»

—Una pel·lícula: «Vtvamos de nue-vo.»

—Una música: «La dels balls d'abans i la clàssica, especialment Verdi.»

—Màxima aspiració: «Mantenir-me amb bona salut i anar fent, amb els meus fills i néts.»

fèiem dolenterias, pu jàvem als arbres per anar a cercar la pilota... I connectàvem els fils de l'únic fanal de la plaça a la bomba d'aigua de la font, perquè la gent s'hi enrampés! Com que el corrent elèctric era molt fluix, no era perillós, però sí que molest, i nosaltres ens divertíem veient l'espant de la gent.»

—Com va ser que es va decidir a fundar el periòdic Sant Cugat?

—«Un grup d'amics

—Com es podia fer una publicació en català durant la repressió?

—«La fèiem amb una certa murrieria. Ens van dir que havia de ser escrita 'en la lengua del Imperio' i que les col·laboracions literàries podien ser 'escritas en la lengua vernàcula de la región'. Moltes vegades, el nostre periòdic de vuit pàgines tenia una pàgina diguem-ne oficial en castellà. Normalment era la dels anuncis oficials, i les altres 7 eren col·laboracions, en català. Abans de publicar-ho, havíem de portar els escrits a Sabadell, per passar per la censura, i moltes vegades ens tornaven les pàgines totalment guixades.»

—Quines anècdotes recorda?

—«N'hi ha moltes. Me'n recordo d'un butlletí oficial que ens van obligar a posar sobre l'abat Escarré, i ja venia amb el tipus de lletra indicat. Però nosaltres la vam posar amb el tipus correcte, però tan gruixut que no es podia llegir. I recordo també unes eleccions a procurador en Cortes: es va descobrir que a Sant Cugat havia votat el 102% dels ciutadans, perquè l'Ajuntament es va descomptar i va calcular malament el nombre de paperetes que havia de ficar a l'urna. És clar que publicar això feia enrabiar molt l'Ajuntament, i ens van clausurar el periòdic per ordre governamental.»

Horitzontals: 1.- Inflor lleugera. 2 . - Masses de most bullit condimentat amb espècies. Ésser present a la missa. 3 . - Municipi de la Selva. Posta d'un astre. Consonant que fa el babau. 4 . - Sense aquesta Camós seria un caos. Cansar. Metall molt apreciat. 5 . - Matricula d'automòbil. Mesura de capacitat equivalent a un decímetre cúbic. 6.- Sobirà, al revés. Engany, frau, al revés. Capgirada sigla de Federació Anàrquica Ibèrica. 7.-Conjunt de fils que van d'una vora a l'altra d'un teixit, entrellaçant-se amb l'ordit. Manifesto respecte i submissió. 8.- Onze romans. Matar una bèstia traspassant-li el cor. Consonant que fa riure. 9.- Sigla de l'oest. Aroma, perfum. Substància olorosa, amargant, usada en perfumeria i medicina. 10.- Dilatat, extens. Pasa pel tamís.

ENCREUATS GIRALT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Verticals: 1.- Trompitxo. 2 . - Pantà del Ter, aigües amunt. Es repeteix per significar si cau o no cau. 3 . - Cridarà el gat. Nom d'home. 4 . - Nom de dona, al revés. Dany moral o material. 5.-No malalt. Mena de capell usat en països orientals i calorosos. 6.- Un cost mal donat. Símbol de

l'oxigen. Ventet suau i agradable. 7.- Sotmetre alguna cosa a l'acció de l'aigua bullent o del seu vapor. Mil romans. 8.- Símbol del nitrogen. Indoeuropeu. Via rural, natural o construïda. 9.- Conjunt de les parts materials que componen l'organisme humà. Capells alts, semblants a la barretina, usats per algun pobles orientals antics. 10.- Romana repetida. Boig. Sigla de Socie

tat Anònima. 11 . - Es fa aguantant-se de caps i mans a terra amb les cames enlaire i obertes.

•Bsnirej_ ><n -"01 * » w K>IO O -'6 a -nuoav TX --8 OIBOV •eureir. -•£ &i\ Q°\ H3i - -9 'M»n '«"H --S O JBSSB-i >v

-•• a *<PO 'oso -•£ -no sjBuirea -~i 'moraossuinL -*l :sp3)uoz)uoq optrçog

SIS DIFERENCIES R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit productes de pastisseria.

o A T A S P G E M 1

L L D O T O R A R T

T L A A X E G l 1 N

E N E 1 M D L U V S

L M U T A 1 C A 1 U

L X A L R S A A G R

E T E S E O R S E A

N N B B 0 C T L N A

A O R D N 1 L E M E

P L S E N U A X V U

ESCACS J. ESCUDER

Hugentobler-Georg. Zuric. Any 1995. Hugentobler juga. També guanya.

'ajpuipui 'n^poi 'imosaq 'e&reS *)3|puBd 'oxmx :çpfi|os "+viv Í ! *ota * Ura +<pa x 'vm +vxi

Z'(+J£V E!+CISaT:i*H" ' I )VUV«Pl ' t :9P°»0S

JEROGLÍFIC GIRALT

MUNICIPI DEL RIPOLLÈS Habitants: 415

Superfície: 24,80 Km1.

V E L L ó F A M I L I A R S

( s e n s ; e f a m i 1 i a ) (si) Bnjurej 3SU9S) jrvniWVd ("™n) QTTHA SWNVT1

SOLUCIÓ DIFERENCIES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Adiós tiburón» Director: Carlos Suàrez. Intèrprets: Josema Yuste, José Sazatornil i Agustín Gonzàlez. Sala: Montecarlo, de Sabadell. H Tomàs Bernal, àlies Tiburón, s'arruïna després d'invertir en el TLT, un medicament miraculós destinat a eradicar la depressió.

«Babe, el cerdito valiente» Director: Chris Noonan. Intèrprets: James Cromwell i Magda Szubanski. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí. • Aventures de Babe, un por-quet que viu a la granja dels Hoggett i que no es resigna al seu trist destí: acabar rostit a la taula de Nadal.

«Blanco» Director Krzysztof Kieslowski. Intèrprets: Zamachowski, Julie Delpy i Janusz Gajos. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat.

• En un jutjat de París, Karol, un perruquer polonès, i la seva esposa, francesa, són a punt de divorciar-se. La raó és que el matrimoni no s'ha consumat. Karol es troba sense dona, sense casa, sense feina i sense poder tornar a Polònia.

«El efecto mariposa» Director: Fernando Colomo. Intèrprets: Coque Malla, Maria Barranco i Rosa Maria Sardà. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí. I Un jove de vint anys molt conservador, prototipus de futur líder polític, arriba a Londres per dur a terme un màster en economia. L'acompanya la seva mare, una dona d'idees molt més liberals que les del noi i que demana a la seva germana, que viu a Londres, que intenti espavilar el jove.

«Heat» Director: Michael Mann. Intèrprets: Al Pacino, Robert de Niro i Tom Sizemore. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí: Cincart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• SAN CUGAT

Sant Cugat 1 Jana Eyre 4.30,7.15,10.15

Sant Cugat 2 Heat 4.45,9.00

Sant Cugat 3 Vuelve el padre de la novia 4.00,6.10,8.20,10.30

Sant Cugat 4 Jumanji 4.00,6.10,8.20,10.30

SassiotttaeMes de dissabte ;r-*w^^s-;B»wx Salal Banco (V.O.) 12.45

Sala 2 Heat 12.15

Sala 3 Vuelve el padre de la novia 12.45

Sala 4 Jumanji 12.45

Rubí Palace 1 Heat 5.00,8.30

Rubí Palace 2 Babe, el cerdito valiente 4.15,6.00,8.00,10.00

Rubí Palace 3 Vuelve el padre de la novia 4.15,6.15,8.15,10.15

Rubi Palace 4 El efecto mariposa 4.30,6.30,8.30,10.30

Rubí Palace 5 Mentes peligrosas 4.40,6.40,8.40,10.30

Sessions goifes da divendres i vigílies de festiu —12.30

Heat / Showgirls / La letra escarlata / El efecto mariposa / Mentes peligrosas

ADELL

Cineart 5 sales Mentes peligrosas

• SABADELL

Cineart 5 sales Heat Mujeresbajolaluna Vuelve el padre de la novia Jané Eyre

4.00,7.15 4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10,30

• Neil McCauley és un delinqüent professional que ha passat molts anys a la presó i que no té intenció de tornar-hi. Ell i la seva banda estan realitzant una sèrie de robatoris ben planejats i a gran escala a Los Angeles, però durant un atracament a un furgó blindat moren tres guardes.

«La isla de las cabezas cortadas» Director: Renny Harlin. Intèrprets: Gcena Davis i Matthew Modinc. Recomanada: apta. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Morgan, filla d'un bucaner veterà, és la reina dels pirates. Durant una subhasta d'esclaus, Morgan compra un jove il·lustrat perquè l'ajudi a esbrinar el secret d'una fortuna enterrada en un lloc misteriós.

«Jané Eyre» Director Franco Zeffirelli. Intèrprets: William Hurt i Charlotte Gainsbourg. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Relacions entre una institutriu, Jané Eyre, i el propietari de la tètrica mansió on comença a treballar, el senyor Rochestcr.

«Jumanji» Director: Joc Johnston. Intèrprets: Robin Williams i Adam Hann-Byrd. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Eutcrpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• El jove Alan Parrish descobreix per casualitat, el 1%9, un tauler de joc anomenat Jumanji. quan només té 12 anys. Alan convenç la seva amiga Sarah per jugar-hi i, de sobte, comencen a succeir coses estranyes.

4.00,6.00,8.15,10.30

Divendres i tfesafta, úftma projecció: 10.45. Sessió gota: 12.45.

Cineart-tres Sabrina

Euterpe Jumanji

4.00,6.00,8.15,10.30 Divendres i dissabte, Mm projecció: 10.45.

Laborables: 4.20,6.15,8.10,10.30 Festius: 3.55,6.05,8.20,10.30

Divendres, úKtoa projecció: 10.45. Dissabte: 11.00.

Montecarlo AdB*«Hirón 4.00,6.00,8.15,10.30

Divendres i cfesaíw, úfíma projecció: 10.45

Principal La Ma de las cabezas cortadas 4.00,6.20,8.30,11.00

Rambla SevaU 4.00,6.20,8.30,10.50 ^ ~ r t «**o'»W««S·B

Kursaal 1 Jumanji 4.40,6.50,855,10.55

Kursaal 2 Showgkfe 4.00,6.20,8.40,11.00

Kursaal 3 Jumanji 4.40,6.50,8.55,10.55

Kursaal 4 Muertesúbita 4.30,6.35,8.45,10.45

Kursaal 5 Vuelve «i padre de la novia 4.35,6.35,8.35,10.50

Kursaal 6 La y é l t las cabezas cortadas 4.50,7.15,10.50

Kursaal 7 TesSflodeexcepción 4.20,7.30,10.30

Kursal8 SabrinV 4.30,650,8.40,11.00

Kursaal 9 Mentes peligrosas 4.25,6.25,8.20,10.45

Kursaal 10 Severt 6.10,8.30,10.50

Kursaal 11 Heat 450,7.30,10.30

«La letra escarlata» Director Roland Joffe. Intèrprets: Demi Moore, Gary Oldman i Robert Duvall. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 3, de Rubí. • Segle XVIII. Hester Prync és una dona que, després d'haver traït el seu marit, ha de dur impresa a la roba la lletra A. que la identifica com a adúltera.

«Mentes peligrosas» Director: John N. Smith. Intèrprets: Michelle Pfeiffer i George Dzundza. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola.

I Lou Anne Johnson és una exmarine que abandona el seu lloc d'oficial i una carrera militar de nou anys per realitzar el seu somni: convertir-se en professora d'anglès.

«Muerte súbita» Director: Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme i Powers Boothe. Sala: Kursaal. de Cerdanyola. U La ciutat de Pittsburgh acull la final de la Stanley Cup d'hoquei sobre gel. Un grup de terroristes, segresta el vicepresi-dent dels EUA durant el partit, i amenaça en fer esclatar l'estadi.

«Mujeres bajo la luna» Director: David Anspaugh. Intèrprets: Elizabeth Perkins i Cathleen Turner. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. H Lucy, Silvic i Aiberta es proposen que Rebeca superi la tràgica mort del seu marit i l'enorme buit que sent.

«Seven» Director: David Fincher. Intèrprets: Brad Pítt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Sales: Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals.

«Testigo de excepción» Director Claude Lelouch. Intèrprets: Clémentíne Célarié i Jean-Paul Belmondo. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Adaptació de la novel·la Els miserables, de Victor Hugo, situada als temps actuals, que explica mig segle de la història de França.

«Vuelve el padre de la novia» Director: Charles Shyer. Intèrprets: Steve Martin, Diane Keaton i Martin Short. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I George Banks i la seva esposa, Nina, segueixen estan enamorats. De sobte, tot canvia. Annie i Bryan li anuncien que seran pares aviat, i Nina li confessa que ella es troba en el mateix estat que la seva filla.

R Torreblanca Josep Puis; i Cada l'a I eh. T. sxy 24 K 1

2 5 ( ) p t e s T O T A L A N I T ' ( ' i l lCMR's | A l l í

S' \ | ) \ 1 | II \ ABONA! S

S5 S A N T CUGAT Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

ESTRENA ESTRENA 2a SETMANA 2a SETMANA

4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 1 0 . 1 5 A P T A

4 . 0 0 - 6 . 1 0 - 8 . 2 0 - 1 0 . 3 0 DISSABTE GOLFA: 00.45 - APTA

4 . 0 0 - 6 . 1 0 - 8 . 2 0 - 1 0 . 3 0 DISSABTE GOLFA: 00.45 - APTA

4 . 1 5 - 9 . 0 0 DISSABTE GOLFA: 00.15 -13 ANYS!

ICINESR

8 Dissabte, 17 a les 00.45 h, «QOLFA»: BLANCO en V.O. / Dissabte dia 24 «GOLFA»: EL DEMONIO VESTIDO DE AZUL en V.O.

Al servei de l 'e ipect idor Pàrking 2 h. gratis

Dimecres dia Carnet d'estudiant de l'espectador universitari

Accessos minusvàlids m m renda

anticipada Reserva

per telèfon 5190941

PopSnack

®v —

34 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

L'AGENDA

• Ràdio Sant Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7:30 h../•.'/ despertador,

amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a 10 h.Jil gall del

monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a l> h.,noticies d'àmbit general. De 9 a 10 h.. la lera edició de l'informatiu Sani Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier Fornells.

—De 10a 12:45 h.J)iesde radio. el magazine. Espais de divulgació. entreteniment i participació. Presentat per Ma-ribel Cavuelas.

—De 12:45 a 13 h.. Amb moll de gust, espai de gastronomia amb Pep Blanes.

—De 13 a 13:30 h.Jiant Cugat Avui, l'informatiu,2ona edició. Edita i presenta Natàlia Linares.

—De 13:3(1 a 14 h.,Entitats. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas.

—De 14 a 18 M W de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martin.

—De 18 a 21 h.Al lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 h..Ktff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol.

—de 21 a 21:20 h.X esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte.

—De 21: 20 a 23 h.,Sons i estels. Presentat per Pere Pahissa.

—de 23 a 24h: Dilluns:/lí/uesr any, sí.'. Un pro

grama de Salva Vallvé. Dimarts: L'estrena. L'espai de

cinema de RSC. Dimecres: Hores extres. Amb

Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané.

Dijous: Viure a la terra. Programa de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa.

Divendres:Vallès sense Fronteres. Presentat per Fatiha i Ha-med Ben Hammou.

—De 24 a 7 h.Jvíúsica al teu costat.

—De 7 a 24 h.,cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.

• Dissabte —De 8 a 9 h.Jïlgall del monestir,

amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Viure a la terra.

(Repetició). —De 10 a 11 h. flores extres.

(Repetició). —D'l 1 a 12 U.,Game Over. Amb

Xavier Montero. —De 12 a 13 h.Jíl magatzem,

Amb Oriol Costa i Amanda Sans.

—De 13 a 14 h.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la redacció d'esports.

—De 14 a 15 h.,Vallès sense fronteres. (Repetició).

—De 15 a 16 h., Aquells meravellosos anys Amb Josep Maria Alvira.

—De 16 a 20 h.,Super DJ, presentat per Xavi Montero.

—De 20 a 21 h. Mones vibracions A m b David Villena.

—De 21 a 22 h.,Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron.

—De 22 a 8 h., Música al teu costat.

• Diumenge —De 8 a 9 h.,Ei dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.£sport en

Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h.£l racó de

la poesia. Amb Joana Francesca Garcia.

—De 10 a 10:30 h.Arrels. Un programa de Rogeli Padró.

—De 10:30 a 14:30 h., Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

—De 14:30 a 15 h.Jïsports en marxa, 2ona edició.

—De 15 a 16 h.Aquells meravellosos anys.

—De 16a20h.^«perOí/. —De 20 a 21 h.Mones Vibra

cions. —De 22 a 7 h.. Música al teu

costat. —Dissabte i diumenge, de 8 a

22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

• Divendres 16 —Onèssim.

• Dissabte 17 —Ròmul.

• Diumenge 18 —Simeó-Carnaval.

• Dilluns 19 —Conrad.

• Dimarts 20 —Nemesi.

• Dimecres 21 —Dimecres de Cendra.

• Dijous 22 —Elionor.

16 D I V E N D R E S

• Sant Cugat

• Exposició divulgativa —A les 8 del vespre, inaugu

ració a la Casa de Cultura de l'exposició divulgativa Anem al bosc. Es tracta d'un recorregut per l'ecosistema del bosc mediterrani.

• Exposició del CPA —A 2/4 de 9 de la nit, inau

guració a la Casa de Cultura de l'exposició Testamento An-daluz organitzada pel Centro Popular Andaluz. Una hora més tard es passarà l'audio-visual Al-anaalus a la seu social de l'entitat.

• R u b í

• Ball de disfresses —A les 8 del vespre, ball de

disfresses al Castell-Museu de Rubí.

• Rua de disfresses —A les 7 de la tarda, rua de

disfresses a l'Aula Cultural de Rubí animada pels cla-rinetistes de l'Escola Municipal de Música.

L A P R O P O S T A

17 I J i S A S T E

• Sant Cugat

• Festival pro Llar d'Avis —A les 10 de la nit, festival

pro Llar d'Avis de la Parròquia al Teatre-auditori del Centre Cultural.

• Miniconcert a l'Espai Jove —A les 9 de la nit, el grup

Eduard Jordan, Marc Warren i Esteve Castanyer Trio ac-

L'Orquestra de Cambra actuarà en aquest Festival

Festival pro Llar d'Avis

E l Teatre-auditori serà l'escenari demà a les 10 de la nit del Festival pro Llar d'Avis

de la Parròquia. El que es recapti es destinarà a adequar la seu social d 'aquesta entitat. El Festival constarà de dues parts. A la primera es representarà el muntatge de ball, teatre i música Un gall va cantar, el del penell del Monestir... de Pep Blanes i a la segona l 'Orquestra de Cambra interpretarà un concert, R.L.

tuaran a l'Espai Jove de la Casa de Cultura dins del Cicle de Miniconcerts.

• Festa de carnestoltes al CPA —A les 8 del vespre, berenar-so-

par, festa i ball de carnestoltes a la seu del Centro Popular Andaluz.

•Valldoreix

• Ball de màscares —A les 10 de la nit, ball de

màscares amb el Quintet Lisboa al Casal de Cultura de l'EMD.

• La Floresta

• Festa infantil de carnestoltes —A les 5 de la tarda, festa

infantil de carnestoltes a la seu de la Unió Recreativa i d'Esports de La Floresta.

•Ba l l de disfresses —A la 1 de la matinada, gran

ball de disfresses per a totes les edats a la seu de la Unió Recreativa i d'Esports de La Floresta.

• Rubí

• Ball de carnestoltes —A les 11 de la nit, ball popular

de carnestoltes a la Pista Municipal amenitzat per l'Orquestra Bogart. A la mitja part es lliuraran els premis dels concursos de carrosses, comparses i cotxes guarnits.

• Rua de carnestoltes —A les 10 de la nit, desfilada

de la rua de carnestoltes fins a la Pista Municipal animada per la xaranga Pena los 30.

• Pregó del rei carnestoltes —A 2/4 de 10 de la nit, pregó

de Sa Majestat el Rei Carnestoltes a la Pista Polies-portiva.

•Tea t re —A 2/4 d'11 de la nit, repre

sentació de l'obra de teatre Sara i Eleonora de Carles Batlle a El Celler.

18 D I U M E N G E

• Sant Cugat

•Carnestoltes infantil —A les 11 del matí, xocolatada

popular als jardins del Monestir.

—A 2/4 de 12 del matí, sortida de la nia de carnestoltes des dels jardins del Monestir per fer una cercavila pels principals carrers del centre de la ciutat.

—A 3/4 d'l del migdia, crema del Rei Carnestoltes i ball de disfresses amb el grup Amadeu i Cia als Jardins del Monestir.

•Exposició al CPA —A 2/4 de 12 del matí, inau

guració de l'exposició Cos-tumbrismo de Andalucia a la seu del CPA.

•Valldoreix

•Carnestoltes infantil

Els rubinencs es tornaran a disfressar demà

Carnestoltes a la Pista

E ls actes centrals del carnestoltes 96 de Rubí se celebraran demà a la Pista Municipal.

Entre les activitats previstes hi ha un ball amenitzat amb orquestra, la desfilada de la rua, el pregó del rei dels poca-soltes i el repart iment de premis dels concursos de carrosses, comparses i cotxes guarnits. Diumenge se celebrarà el carnestoltes infantil a la plaça de la Nova Estació amb danses i ball per a tothom, R.L.

—A les 12 del migdia, festa de carnestoltes infantil al pati del Casal de Cultura de l'EMD.

• Rubí

• Festival infantil —A la 1 del migdia, festa amb

balls i danses per als infants a plaça de la Nova Estació amb el grup Trup de Retrup.

• Rua infantil —A les 11 del matí, inscripcions

a la plaça Pere Aguilera per participar en el II Concurs Infantil de Disfresses.

—A les 12 del migdia, discurs de Sa Majestat el Rei Carnestoltes i desfilada amb la xaranga Mai Toquen «B».

•Tea t re —A les 7 de la tarda, repre

sentació de l'obra de teatre Sara i Eleonora de Carles Batlle a El Celler.

19 D l Ï."%r»-'N r

• S a n t Cugat

• Xerrades d'orientació acadèmica

—A les 8 del vespre, Agustí Boixeda, cap d'estudis de l'I-NEFC, explicarà el estudis d'educació física a la Casa de Cultura dins del cicle de Xerrades d'Orientació Aca

dèmica i Professional.

21 D I M E C R E S

• S a n t Cugat

• Xerrades-col·loqui —A les 8, Contxa Martínez, di

rectora de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Sant Cugat, farà una xerrada-col·loqui a la Casa de Cultura sobre «Les sortides professionals en el món de l'art».

• I I Curs d'informació per a diabètics

—A les 7 de la tarda, J.R. Fon-tenia, professor de la UB, parlarà a la Casa de Cultura sobre «Els ulls del diabètic» dins del cicle de xerrades del II Curs d'informació per a diabètics.

• R o b i

•Enterrament de la sardina —A les 6, concentració a la

plaça Doctor Pearson dels participants en el tradicional enterrament de la sardina.

—A 1/4 de 7 de la tarda, cercavila de l'enterrament de la sardina des de la plaça Doctor Pearson fins a l'Escar-dfvol.

—A 2/4 de 7 de la tarda, crema de Sa Majestat el Rei Carnestoltes a l'Escardívol.

HORARI AUTOBUSOS

• LÍNIA 1. SANT CUGAT-MIRASOL-MAS JANER

- O M M m . 1a sortida: 06.l0h-07.10h i als 10 minuts d» cada hora fins a les 22.20h. L'úrtim servei finalitza el seu recorregut a f estació d» rMïiC. de Sant Cugat. - D I I U M I I I festius. 1a sonloa; (H,10h^1»iai» . ie BÉWBJ 4» cada nora fins a les 22l0h. fúMm servei finaftza el seu Ma^*tma&MfM£. 4a Sant Cugat.

^Jieatalnei·. lasorBdaeOi.SttSra^

-0lii lMii»faatlw.1ason1da:0?lÉHMa^^ UoMm servei tnattza el seu reconegut a restada de F.6.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Jan», Eatadot&a-aaL flaca Ca» Cadena, Estació St. Cugat, Meitat TomUanca, CAP, títonaSakClafí Cadena, Em» l&**ol, UasJaner. , 3 ;

aBBaaaaaa·aBaBBMB·aaaaaa·a·M·H··MeNBaasaMBaaMa^

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

lasorto«:08.1»4»M» t a * 16146 minuts te llsen^1asorte09.18W».46hials16i46miriub*iaifchoraft«ates22.16h.

-OesMaere. 1a sortida: Q6\23MXL53h I aJs 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22J2». i i farina. 1a sortda: 0ft.23h-O9.53h i als 23 i 53 minuts ds cada hora tosa fes 22.23h.

i Éaa de FBstseM MC* -«e·filnere.1asorttte0&05h46.35hials0^^ -Dujesfe<Ml<eattiis.1a»oatete05ry09.35M

Reconegut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc Plaça Coit, Mercat Torreblanca, UoneaBr, EstatíóFGC, Cotoner, Sanf Domènec.

• LÍNIA 3. SANTCUGATLA FLORESTALES PLANES

luilMas dss ile I". -Dtse femers, la sortda: OMOh dat mati I cada hora I -Uesabtes I festiu*. la sortda: OS.OOh del mati i cadBfWt

Sortides des de -Mea feinera. 1 a sortida: 07 SOk del mati i çadahon ^ItssaUesifeebXia.lascitteOBJertd·tipi ' Recorregut F. Co/bm,*ffcnÍ*ta, Ateca Cantre, Centra, La Floresta, E Cofcm,

-Ots* feiners, la sortda: 05.40h-06.25h i als 251 11 festius. 1a sortda: 06.25h I als 25 mtmUM

-aortWesaddWonatoa Terrassa: 06.55h, 07J5h 11

• A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

-Dies femers. 1a sortda: 05.1505.401 als 40 -Dissabtes, lasortda: O5.15-O5.40i06.10h!aistt -Diumenges I festius, la sortda: 07.100 iais 10 -^orbVieeaddidcflarsar^rOBirrate22^f~

^"fïy-wssg,, tles2Z.10h. tnsa.les22.lQh. ates 22.10». ItsfÉkMlfestius).

T A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Dlee «sinere. 1 a sortida: 05/45 i ato 1 5 1 « minuts < M f * f m f l r * a t e t 2 1 . * 5 h . -DtasaMes. 1 a sortida- 05.45 i aJs4$ minuts de cada horatnaalaaJl^élí. -Diumenges I festtus.1 a sortda: 0&45h i als 45 minuts de cada homfMafK21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15*1 (feiners).

06.l0h-07.10h

0ft.23h-O9.53h

05.40h-06.25h

tnsa.les22.lQh

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 16 de febrer de 1996 APUNTS 35

L'AGENDA

22 D I J O U S

• Sant Cugat

•Concert —A 2/4 de 12 de la nit, concert

musical al Cafè de Belgrado amb el grup «Líquid Stick».

• Mira-sol

• Dia de la sardina —Celebració al Casal Cultural

de Mira-sol del dia de la sardina per part del Col·lectiu de Gent Gran del districte.

LA SALA • Rubí —El dia 25 de febrer a 2/4 de

7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Ca-lixto Bieito.

—El dia 10 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de l'Institut de Bismarck (Alemanya).

—El dia 23 de març a les 10 del vespre i el dia 24 a 2/4 de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb Buffo de Howard Buten.

TfAtRE-ÀÜDtTORI •Sant Cugat —Divendres 23 de febrer a les

10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira.

—Dissabte 2 de març, a partir de les 10 del vespre, òpera La Traviatta de Verdi a càrrec de l'Orquestar Simfònica de Catalunya. Hi participa el Cor d'amics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré

—Divendres 8 de març a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jordi Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu

—Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit.

—Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo Galilei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

AftfRÏS ACTIVITATS • Sant Cugat

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura,

Dia/Poble

Sant Cugat

Cerdanyola

Jubi

3 Montcada

Papiol

I Cerdanyola

Sant Cugat

Rubí

Montcada Papiol

U Sant Cugat Cerdanyola

- Rubí Montcada

Farmàcia (adreça)

Beringues (Alfons Sala, 46)

Selva {C/del Torrent, 12)

6740483

6918901

Garcia (Segòvia, 1)

Partió (Masia, 2)

A. Via (Av, Generalitat, 35)

5642139

6683967

Moral (C/Santa Teresa, 40) 6753344

Àhraraz (Galeries Unicentro) 6926721

Catsíra(C/Ntra.Sra.deljOurdes.35) 6992099

GuMQ Major, 25) 5641645

A.vaa(Av. Generalitat, 35) 6683967

| Sant Cugat Fbmós(C/Manel Farrés, 95) 6740512

J Cerdanyola Baoh(PgCordetes,67) 6922367

í Rubí Obert (C/Torres Oriol, 4) 6996899

= Montcada Guix (C/Major, 25} 5641645

ï...£s« A. V là (Av. Generalitat, 35) 6683967

• Sant Cugat Domènech (Pg. Sant Magí, 50) 6743353

t Cerdanyola V a b (Av. Catalunya, 17) 6921130

: RUW Batalé (C/ Francesc Madà, 23) 6990430

? Montcada E Relat (Av. Catalunya, 65)

H Papiol A.VBà(Av.Generaltat,35) 6683967

• SantCugat Llorens (C/Sta Maria, 27) 6741531

jt Cerdanyola FSvera (C/ Sant Ramon, 182) 6920676

; Rubí Serra (C/Francesc Macià, 86) 6991343

ï Montcada Puig Fetragut (Bloc OrquicSa, 8)

| Papiol AV»(Av.Generaltat ,35) 668.39.67

• SantCugat QJe ip tge . Diputació, 6) 6740364

jj Cerdanyola rtd^ (Rbfe Cerdanyola, 1) 6922368

i Rubí FànM(C/SantJoidL25) 6990291

Montcada J. Relat (C/Mafer, 89) 5641481

i Papiol A.VYà(Av.GeneraJtat,35) 6683967

Riera p . Murillo, 1) 6740430

Torotte(Cf Diagonal 34) 5803904

Tones (Pg. Les Torres, s/n) 6991072

Duran (Rbta. Montcada. 37) 5751543

1 Papiol A.VSa(Av.GeneraKat,35) 6683967

i SantCugat SalowtfC/Santiago flusinol, 38) 6740645

5 Cerdanyola Perairo(Av. Catalunya, 51) 6809700

ï Rubí RufzfOra. Sabadell, 95) 6995012

I Montcada V ia (C/Jaume L 20) 6643315

í Papiol A.VIà(Av.Genaralat,35) 6683967

(1) m/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementa-

• Centre Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió

corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

•Cen t r e Cívic de les Planes —Tallers de música de banda,

de costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Casa l Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura,

plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i interpretació. Sessions de contes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.

SERVEIS Ajuntament 5892288

Ambulatori Les Planes

Bombers Bellaterra

6755105

6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí 6998080

CAP 5891122

CAP urgències 5894455

Casa de CuBura 5891382

Casal VaWoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic La Floresta 5890847

Centre Cívic Les Planes 6755105

Centre Cultural Mira-sot 5892018

Cinemes SL Cugat (Reser.) SS90941

Correus 6747096

Creu Roja Sant Cugat 67412 34

Creu Roja Valldoreix 67424 59

Dispensari La Floresta 6747615

Ent. Municipal descentrant 6742719

ENHER Rubí S991892

FECSA (atenció al client)

FECSA (avaries)

900313131

900232323

FFCC 6741934

Funerària «740525

G. CMI (MtesoT) 6742379

Hisenda 5891155

Jutjat 6746696

Oficina MuNdpal La Floratai 5890847

Parròquia St Pere Octavtt 6741163

Parròquia Les Planes 2047503

ParòquiaVaflrJoreix 6740569

Piscina Municipal VaBdoreix 6754055

Cusrpo Nacional de Poiria 6747858

urgències 091

PoliífeMurfltipaliPratCJvI 092

PcJ. Municipal (Vaídorefa) 906 795125

Comissaria de Policia 6747612

Taxis (parada) 6740997

Ràdio Taxi 5894422

Repsol-Butà 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUfl (Aigües) . 5690021

• C a s a de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults.

EXPOSICIONS • SantCugat

• Casa de Cultura —Fins el dia 2 de març mostra

divulgativa, «Anem al bosc», organitzada per l'Ajuntment, la Fundació La Caixa i La Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un recooregut per l'ecosistema del bosc medite-

Valldoreix (parada) 67411 11

Grua 6743371

Aigües La Floresta 6742089

AAPP i W Mira-sol 6742018

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 6747103

AAPP i W Valldoreix 6742197

AAPP i W C. Montserrat Vall. 6742105

AAPP WCanMajó Vall. 6745049

AA Prop, i Veins La Floresta 6742089

AA W AiguaUonga La Flor. 6745129

Ass. Consumidors 2684567

DNI (Cita prèvia) 5893080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya 5891212

H.VaH(fHebron 4272000

H. Sant Joan de Déu 2034000

UnSat Coronària 2481040

TeLderEsperança 4144848

Informació Carreteres 2042247

Informació Aeroport 4785000

Informació RENFE 4900202

Informació Port. 3188750

OMIC 5893188

PcWInfc Torreblanca 5891732

PROMUSA 5891732

ENTITATS ASDI 6753503

AnduGavh 8742570

Casal (f Avis SC 5891638

Uar d'Avis Parròquia 5890598

Club Muntanyenc 6745396

Coral de la Unti 6741006

Esbart Sant Cugat 6752652

El Tot Sant Cugat 6746661

Grup Sup. Immigrants 6749314

Ràdio Sant Cugat 6755959

Televisió Sant Cugat 5995366

Bs 4 Cantons 5896282

—Fins el dia 2 de març, exposició del CPA titulada Tes-tamento Andaluz. Es tracta d'una col·lecció de còpies de l 'ar t is ta Manue l Rivera acompanyada de poemes d'Antonio Gala i música del guitarrista Manolo Sanlúcar.

• Firart —Firart. Exposicions el lr i 3r

diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

• Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició

r e t r o p e c t i v a d e J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural.

• Salts privades

• Mercantic —Fira permanent d'art i an

tiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50.

• Sala Rusinol —Mostra de Francesch fins el

27 de febrer.

•Canals Galeria d'Art —Exposició de Joaquim Budes-

ca del 1 al 29 de febrer.

•Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix

—Mostra fotogràfica de Josep Maria Gavín sobre el Perú fins el 18 de febrer.

•Ateneu Santcugatenc —Del 22 de febrer al 3 de març,

mostra d'olis de Juan Martínez.

• Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres

de Lluís Ribas, al carrer Go-rina, 6.

• Estudi Ferran Martí —Exposició permanent d'obres

de Ferran Martínez, al carrer Gorina, 6.

•Col·legi Maristes-Rubí —Exposició sobre Igualtat en la

diferència fins el 21 de febrer.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja de

Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del

matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50.

• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de

Propietaris i Veins de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89.

• Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat

—Centre Cultural. Matins de dimarts a divendres d ' l i a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat

—Plaça Barcelona. Oberta de 5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon:674 53 96

•Arxiu Municipal de Sant Cugat

—A PArxiu Nacional de Catalunya. Telèfon: 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta

dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre.

•Biblioteca Martí i Tauler de Rubí

—Edifici L'Escardívol. Horari: feiners de 4 de la tarda a 9 de la nit. Dijous i dissabtes: de 10 del matí a 2 de la tarda. Telèfon: 588 72 71.

S A N T C U G A T A V U I Per saber què passa a Sant Cugat cada dia escolta l'informatiu SANT CUGAT AVUI.

i w | jfenta minuts per repassar cada dia l'actualitat de Sant Cugat i el ' í 1 Vallès.

I SANT CUGAT AVUI, L'INFORMATIU. Un programa dels Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat presentat per Xavier Casanovas, Jofre Llombart i Sandra Barneda.

SANICUGAT AVUI. L'INFORMATIU: De dilluns a divendres de 13 a 13.30h.

RADIO SANT CUGAT 91.5 FM

36 ELSHCANIONS S>* Cât dri Vrife: C Xerric, 5 » 589 62 82.

. "vm*°&r Divendres, 16 de febrer de 19%

L A M E M Ò R I A

Ü5' ^^'í^Éif \. "'""^CF^JK^' Ü5' ^^'í^Éif

iÊ^HJRai ui \f '""^ ^ 4 B ^ ^ H

Ü5' ^^'í^Éif

•flbj 1

La festa de Sant Antoni Abat ens mostra i ens recorda cada any com feien el transport els pagesos del Vallès

en temps pretèrits: amb parelles de bous. Foto: MANÉ ESPINOSA

El que sabem de la ramaderia del segle X

L A C O L U M N A

TOMÀS GRAU GARRIGA

Ja s'ha comentat altres vegades que, de tipus de cultius i ramaderia del segle X, se'n tenen molt poques referències, puix a l'únic lloc on es poden consultar

aquestes dades, el Cartulari, no se n'hi troben. No obstant, sempre hi ha algun indici, en algun moment, que t'obre una escletxa de llum per poder deduir alguna referència. S'ha trobat que alguna bèstia es criava, sense mencionar si era de pastura o en captivitat. Les ovelles, els xais i les cabres els conceptuaven tots junts, ja que en un testament de Sunifred deixa cent caps d'ovelles i cabres pe r a l l i b e r a r un c a p t i u , en Ermengodo. Un altre testament deixa deu ovelles amb els seus xais, una cabra i un boc i que tot el seu restant sigui donat a Sant Cugat per al remei de la seva ànima. Hi ha diverses referències sobre més donacions, i es pot comprovar que el bestiar més

nombrós és l'oví, amb algunes excepcions com la d'Igiga, que llega al Cenobi 24 ovelles, 15 porcs i 8 caps de boví. Aquestes referències afecten el nostre entorn i demostren que el c a m p e r o l m i t j à desenvolupava aquest t ipus de b e s t i a r en aquella època.

S'ha de mencionar que el boví també hi té la seva presència, ja que per fer les feines del camp els necessitaven.

Com més es decanta c a p d i n s el V a l l è s O r i e n t a l , en s e r terrenys més planers i h u m i t s , t e n i e n una millor collita de farratges per poder fer la manutenció d'aquest tipus de bestiar.

En diversos llocs es donen referències que aquests animals eren els més estesos per ajudar

«En les

referències a

l'època poc es

parla de cacera,

(...) però es

comprèn que els

homes bé devien

practicar-la com

a esbarjo...»

l'home del camp d'aquell temps, puix en alguns testaments es deixen parelles de bovins per treballar el camp. Però, es comprèn que algunes d'aquestes parelles

no e ren s e m p r e del mateix sexe, sinó que un tir tant el podien compart ir dos bous com dues vaques o bé un de cada.

En alguna referència s 'anomena l 'ase i la somera, però es comprèn que aquests animals eren més aviat per fer de t r a g i n e r s de càrregues o bé per a transport, per traslladar els seus amos d'un costat a l'altre.

En referència a altres tipus de bestiar que cuidava el pagès ramader d'aquests entorns, per diversos censos que s'esmenten es pot comprovar que, de gallines, pollastres, ànecs, oques i conills,

n'hi havia a cada masia i casa particular d'algun petit nucli, puix es troba sovint als censos que s'han de pagar al Monestir, a part dels cereals , parelles de gallines, pollastres, oques i algun altre animal, sempre que siguin «bons i de bon veure».

En aquesta època poc es parla de cacera, però es comprèn que amb la gran quantitat de bosc i terra de cultiu i la poca gent que hi habitava, encara que els mitjans fossin molt rudimentaris —s'utilitzaven llaços, trampes i garrots—, la gent masculina bé devia procurar-se algun esbarjo amb aquest esport, ja que per gust o per força és l'esport més antic que coneixem.

Com hem comentat, en la seva ramaderia el porc devia ser molt important, ja que és un animal que porta tota la seva carn aprofitable, per a la manutenció d'una família, ja que aquest costum va arribar fins a la nostra joventut.

Crítics EMMANUEL CUYAS

•

E ls crítics cinematogràfics, teatrals i televisius d'aquest país s'estan tornant uns tous. Abans, un crític era

una persona que precisament perquè tenia criteri estava dotat —i aquí residia la seva gràcia— d'un gran esperit de contradicció. N'hi havia prou que una obra de teatre, una pel·lícula o un programa de televisió agradessin al públic perquè ell digués que eren una llauna. I al contrari: de tot allò que el públic en fugia com gat escaldat ell deia sentir-s'hi com peix a l'aigua. Ara passa tot al contrari. Si una obra de teatre o un programa de televisió té acceptació, el crític s'arronsa i per molt que pensi que es troba davant uns nyaps de pronòstic reservat en fa els grans ditirambes. A mi, que m'agraden els crítics de la vella escola, veig segons què al teatre, a la tele o al cine i no em sé avenir que els crítics no cridin a calar-hi foc. Com que el públic ho aplaudeix, el crític deu tenir por que el cremin a ell.

Ara es veu que als habitants del Penedès no els acaba d'agradar el nou serial ambientat a la terra del xampany. També sembla que la sèrie no té els índexs d'audiència esperats. Si els autors de la cosa no aconsegueixen adreçar el fracàs —que tot pot passar— potser haurà arribat l'hora que els crítics diguin d'una vegada allò que per força han de pensar si no s'han tornat uns enzes irrecuperables: que aquesta sèrie, com totes les altres, té el ritme a can seixanta, els actors a tants la dotzena (parlen com en un confessionari i arrossegen tant les esses que semblen a mig descodificar), la il·luminació i la realització aixafades i l'argument, ai mare l'argument. Després de passar per l'adreçador Nissaga de poder podrien parlar, per exemple d'Estació d'enllaç i Rosa, que encara fan més angúnia.

Si els crítics no opinen ara, acabarà opinant el temps. D'aquí a uns anys faran un Te'n recordes qualsevol, explicaran quins programes consumien els homes dels anys noranta, faran un tros de Nissaga de poder, tothom riurà com ara riem del NODO o de YEstudio uno i ningú no se sabrà avenir que, com dirà el locutor, fos una sèrie que tenia un gran èxit de públic i de crítica.

Si creus en la

Humanitat,

ajuda aquells que

lluiten c ^ i g

pels seus drets.

i d e B

T

*Érfaf Servei

* ( fel)* Gratuït a Domicili ' M Y I *

Mercat Pere Son, 120 5 8 9 1 4 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6 7 5 1 3 89

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

CREACIÓ I DISSIAÏ

A9/2 JOIERS-TALLERS PROPIS

JJBRE|TLINO Jâmilton

1

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

KRONOS MEGA

^JUNGHANS ÍTloudcc Loíroix

Santiago Rusinol, 40 Tel. 6 74 58 54 Sant Cugat

Rius i Taulet, 20 - Tel. 674 68 47 - 08190 SANT CUGAT DEL V |Barcelona)

EVITEELPELIGRO DEQUEMARMALEZA

LAS BIOTRITURADORAS ELIMINARAN LOS

DESPERDICIOS DE SU . JARDIN,

CONVERTIENDOLOS EN ABONO ORGANICO

SOLICITE DEMOSTRACION

diari de sant cugat 133

Documents