Sant Antoni és un bon sant,qui té un dobber li dónaperquè li guard s’animal,tant si es de pèl com de ploma.

Sant Antoni gloriós,de Viana anomenat,siau nostre advocat,de tot perill guardau-nos.

Sant Antoni gloriós,guardau-nos sa porcelleta;que si mos val una pesseta,n’hi haurà mitja per vós.

Sant Antoni és un sant vell,és més vell qui hi ha a s’ermita,ell mos dóna pasta fritai coques amb un garbell.

Sant Antoni és un sant vell,duu sabates de gamussa;no se pot mantenir a elli vol mantenir sa cussa.

Sant Antoni i el dimonijugaven a trenta-u.El dimoni va fer trentai sant Antoni trenta-u.

Sant Antoni va per martocant una campaneta.Tots els peixos de la marli salten dins la barqueta.

Nombrosos són els pobles deMallorca que avui celebren la festa delpatró dels animals, sant Antoni deViana, sant Antoni Abad o sant Antonidels ases, com popularment se’lconeix per distinguir-lo de santAntoni de Pàdua, més conegut a lapenínsula.

La devoció a sant Antoni arribà aMallorca amb la conquesta catalana,l’any 1229, i l’establiment posterior defrares hospitalaris de Sant Antoni. Ésel patró protector dels animals i demolts d’oficis relacionats amb el mónrural i per això és venerat pràctica-ment a totes les esglésies de Mallorca.

A Mallorca, tenen sant Antoni peradvocat els forners, els confiters, elsferrers i tots els oficics que utilitzen elfoc, per tal de protegir-se de crema-des i d’incendis. També és consideratadvocat contra els lladres i per recu-perar tot allò que ens han robat.

A les imatges del sant s’hi potobservar la cara de bon al·lot ipacient. Lluny d’ell van el seu contrari:el dimoni, símbol d’allò que es rebut-ja. La cara lletja del dimoni contrastaamb la bonança del sant. També ésusual veure la imatge del sant, vestitd’ermità, que cavalga damunt d’unanimal portant una campaneta a unamà i un bastó a l’altra. Sant Antoni fael senyal de la creu i dóna la benedic-ció a les persones que el miren.

La llegenda

Segons conta la llegenda, la protecciódel sant sobre el bestiar va ser desco-berta per un ase. Hi havia un ric cava-ller que tenia un ase tan malalt que nies podia aguantar dret. Va manar a uncriat que el dugués a matar i desprésel tiràs al riu.

L’ase, que havia sentit les parau-les de l’amo, se’n va anar cap a unaermita de sant Antoni que hi haviadamunt un turó. Quan el criat es vaadonar que l’ase se n’havia anat de lapaïssa, tot preocupat va començar acercar-lo. Qualcú li va dir que l’haviavist passar més mort que viu.

El criat va poder seguir les passesde l’animal i el va trobar agenollatdavant de la imatge de sant Antoni.

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXI – Núm. 766 – . 17 de gener de 2007

Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:

Sant Antoni és un bon sant...

Ahir va ser una nit de foguerons, de festa, deximbombes, de bulla, de sarau, de balls, de torrarsobrassada i altra casta de porquim. Avui, els

carrers i places de Mallorca es vestiran de galaper a la desfilada de carrosses i la benedicciódels animals.

Quan va veure que l’anaven a cercar, esva aixecar amb una gran lleugeresa i vafugir de l’ermita cametes ajudau-me,com mai en la seva vida no havia pogutcórrer.

El sant l’havia curat i li haviadonat una gran vigoria. Des d’alesho-res la gent posa el bestiar sota la pro-tecció de sant Antoni.

La festa

Actualment, la festa presenta un ves-sant doble: la revetla i el dia de lafesta. La revetla es caracteritza perl’encesa de nombrosos foguerons,entorn dels quals la gent menja por-quim torrat, beu, balla i canta cançonsdedicades al sant o a uns altres temes,amb l’acompanyament de ximbom-bes. El dia de la festa està marcat perl’ofici solemne en honor del sant i lesbeneïdes d’animals domèstics, quedesfilen en processó. Molts pobleshan traslladat la festa al cap de setma-na posterior al dia 17.

PER A SABER-NE MÉS:Amades, Joan (1989): CostumariCatalà, Volum II. Salvat, Barcelona.Janer Manila, Gabriel (dir.) (1992):Calendari de festes de les Illes Balears iPitiüses. Ed. Alta Fulla: Fundació Serveisde Cultura Popular, Barcelona.

PROPOSTA D’ACTIVITATS:Educació infantil:Fer un dibuix d’una cara d’un dimoni.Quina característica tenen totes encomú?Contar als companys de la classe dife-rents històries sobre dimonis.Educació primària:Cercar informació sobre els patrons dediferents oficis (fusters, forners, taxis-tes...) i raonar per què és aquest el seupatró.Elaborar una llista de diferents oficis iexplicar en què consisteix la seva feina.Educació secundària:Cercar receptes de menjars típicsd’aquesta festa, elaborar un dossier iprovar de fer-les.Fer un estudi sobre el paper dels ani-mals a l’economia mallorquina abansde la societat industrial.Sa Pobla

Gloses

IES Sineu

L’enfonsament de la fragata BalearesAnalitzar una problemàtica ambiental d’actualitat:

El procediment

Les 10 principals raons per defensar el projecte

2 Diario de Mallorca Dimecres, 17 de gener de 2007Diari de l’escola

Què volem aconseguir?Compaginar les Ciències de laTerra i Medi Ambient amb pro-blemàtiques ambientals genera-des a Mallorca. A les aules, l’estudidel medi ambient sovint es res-tringeix als grans temes globals.Manca una atenció específica perles qüestions ambientals més pro-peres, excel·lents exemples pertreballar procediments i actituds(indispensables per a una forma-

ció científica crítica i rigorosa).

Quin tema tractam?Un tema ambiental d’actualitatque pugui ser analitzat de mane-ra multifactorial. Elegim el projec-te basat d’enfonsament de la fra-gata militar Baleares a les costesde Calvià (illes Malgrats).Des de l’inici (2006) el projectegenera una viva polèmicaambiental.

Descripció inicial de la problemàticaambiental i estat actual de la qüestió.Identificació fonts d’informació.Institucions autonòmiques i locals,mitjans de comunicació, entitats eco-logistes, empresarials, partits polítics,etc.Identificació documents d’interès.Projecte, informe avaluació impacteambiental, al·legacions a l’exposiciópública, articles d’opinió, informes,notícies, dades localització geogràfi-ca, informació d’altres països, etc.

Recerca d’informació. Pàgines web(institucionals, entitats), cerques aInternet, entrevistes i consultes, loca-lització geogràfica (SIG), arxiu d’imat-ges...Discussió periòdica de les informa-cions obtingudes. Realització d’in-formes per grups (argumentaris afavor, en contra, dades geogràfiques,resums documents, al·legacions, estatactual de la qüestió, etc.).Debat a l’aula. Formulació individuali independent de conclusions finals.

Breu resum de la problemàtica ambientalEnfonsament d’un vaixell de l’Arma-da a fi de crear un parc de busseig iun escull artificial. L’enfonsament sies du a terme es realitzarà entre lesreserves marines illes Malgrats i illadel Toro.

El projecte, iniciativa de l’Ajunta-ment de Calvià, ha obtingut el suportde les conselleries d’Agricultura i Pes-ca i de Medi Ambient, però ha gene-rat una intensa polèmica ambiental.Diverses veus denuncien el fort im-

pacte ambiental i d’altres remarquenl’oportunitat de promoure el turismede busseig i protegir la fauna marina.

La fragata té 133 m d’eslora, 14 mde mànega i un pes de 4.177 tones.L’enfonsament es realitzaria mit-jançant explosions controlades, prè-via descontaminació. El cost s’estimaen gairebé 2 M . Existeix una avalua-ció d’impacte ambiental favorablesempre que es facin determinadesmesures correctores.

Realitzam un debat final a l’aula.Cada alumne formula les seves pròpies conclusions a partir de l’anàlisi multi-factorial de les dades recollides i els argumentaris elaborats.Es consideren els principis generals que configuren el model de desenvolupa-ment sostenible.

Alumnes 2n batxillerat (Ciències de la Terra)Gabriel Vicens

IES Sineu

Les 10 principals raons per refusar el projecte

◗ Promoció del turisme recreatiu,ecològic i de qualitat.Desestacionalització i diversificació delsector. Afavorir socioeconòmicamenttota la zona.◗ Precedents d’iniciatives semblants aCanadà, EUA, Austràlia, Regne Unit,Nova Zelanda, etc. amb conseqüènciesfavorables per a la biodiversitat marina.◗ L’escull artificial protegirà la biodiver-sitat marina. Les embarcacions enfon-sades compleixen la funció d’escullsartificials d’atracció-concentració:donen refugi a espècies marines i aju-den a determinades etapes reproduc-tives.◗ L’escull artificial farà la funció d’escullartificial dissuasiu: tenen per finalitatdificultar la pesca per arrossegament(art de pesca molt agressiu).◗ És freqüent que esculls artificialss’instal·lin prop de zones protegides,

així fomenten l’abundància d’espèciesi la seva preservació.◗ El projecte pot suposar l’ampliaciódels límits de les reserves marines iuna millora de les condicions devigilància i manteniment de les reser-ves.◗ L’escull artificial repercutirà en la dis-minució de la pressió de busseig aesculls naturals i altres zones protegi-des.◗ L’escull com a laboratori marí per a larecerca científica. Potencialitat educati-va important: sensibilització, activitatsd’educació ambiental, etc.◗ L’enfonsament es pot dur a terme encondicions de seguretat per al mediambient i per a la fauna i flora marines(criteris fixats per les Nacions Unides).◗ Un informe d’avaluació d’impacteambiental, en principi, favorable al pro-jecte.

◗ L’enfonsament d’una estructura des-proporcionada d’acer de més de 4000t i 133 m de llarg és una artificialitzaciói alteració gratuïta de l’ecosistemamarí.◗ Els beneficis ecològics argumentatsno són del tot certs i menys encara jus-tificables. Es fan servir d’excusa per jus-tificar una simple operació econòmica.◗ Els esculls artificials afavoreixen laconcentració de peixos, però no laseva producció. La diversitat biològicas'ha de valorar a una escala territorialprou ample i no tan localitzada.◗ En el cas (dubtós) de necessitat d’es-culls artificials, n’existeixen d’atracció-concentració, més barats, regulables iversàtils que no una fragata de 133 m.◗ L’arrossegament a menys de 50 m deprofunditat està prohibit. Existeixenmolts mètodes més eficaços i econò-mics d’evitar la pesca per arrossega-ment a la costa.◗ El litoral balear té atractius naturals

suficients per atreure el busseig. No fafalta crear ambients falsos i postissosquan es té un patrimoni natural tanvaluós.◗ La reducció de la pressió sobre altresàrees naturals de busseig és un argu-ment demagògic. El mateix costeconòmic (altíssim) permetria la millo-ra ambiental del litoral i de les reservesmarines (ampliació, senyalització,vigilància, etc.).◗ Llançar objectes artificials al mar ésun mal precedent. La destinació de4000 tones de ferralla ha de ser el reci-clatge a plantes especialitzades.◗ Calvià ja té un litoral molt humanit-zat i artificialitzat. L’interès socioeconò-mic en un municipi tan ric no justifical’acció en termes ambientals i d’interèsgeneral.◗ L’informe d’impacte ambiental noanalitza alternatives al projecte perobtenir els mateixos objectius turístics,ambientals i pesquers.

I al final, què?

La fragata Baleares, objecte de la polèmica

Participants en el projecte

Coneguem Mallorca

La Serra de Tramuntana

La Serra de Tramuntana és l’alineació muntanyosamés gran de Mallorca. Comença al cap de la Mola

(Andratx), davant l’illa de sa Dragonera, i acaba a lapenínsula de Formentor (Pollença).

Es troba situada al nord de l’illa(aproximadament a 39º de latitudnord i 2º longitud est). El nom deTramuntana fa referència al ventprocedent del nord (tramuntana),el de major força i importància enla nostra illa. El seu milenar dekm2 representa aproximadamentla tercera part de l’illa. Té una lon-gitud de 90 km i una amplàriamitjana de 15 km.

Les muntanyes, que sobre-passen generalment els 700metres d’altitud, constitueixen elprotagonista principal.L’extraordinària bellesa del paisat-ge representa un dels valors prin-cipals. S’hi poden trobar diversosmiradors i punts des d’on les vis-tes són esplèndides. Les torres ifars de la costa són construccionsde gran valor històric.

El Puig Major, amb els seus1.445 metres d’altura, és el cimmés alt de les Illes Balears. El seuesperó sud s’anomena el penyaldel Migdia. Antigament fou ano-menat puig Major de SonTorrella, per distingir-lo del puigMajor de Massanella, ja queambdós eren anomenats puigMajor perquè destacaven enrelació a altres altures de la Serrade Tramuntana.

Pel que fa a la vegetació, l’al-zinar ocupa la part baixa de lamuntanya. Entre la fauna, desta-quen els ocells, molt especial-ment la figura majestuosa del

ClimaEl clima de la Serra resulta peculiar, amb unespluges superiors a la resta de Mallorca que arri-ben als 1.400 mm de mitjana anual. Les tempera-tures mitjanes són 4 o 5 graus més baixes que alRaiguer o al Pla. La neu hi és present gairebécada any als cims més alts, el que justifical’abundància de cases i pous de neu. La Serra ésla principal reserva hídrica de l’illa.

El ferreretEl ferreret és una espècie endèmica de Mallorca(això vol dir que no es troba a cap altre lloc delmón). És un petit amfibi d'uns 4 cm, que va esserdescobert vivent l'any 1980, encara que el seucant monòton, semblant als cops de martell d'unferrer, era conegut d'antic pels pagesos de l'àreaon habita. Els adults, de costums nocturns i tre-padors, viuen als llocs més recòndits de la Serrade Tramuntana.

Torrent de PareisNeix a s’Entreforc (Escorca), a la confluència delstorrents del Gorg Blau i de Lluc. Desemboca a saCalobra, una platja preciosa i d’aigües netes imés fredes que les habituals. Té 43 km2 de concahidrogràfica. L’excursió a peu del torrent dePareis és la caminada reina de Mallorca.L’impresionant paisatge de somni enmig demuntanyes i la nedada en arribar a sa Calobrapremien l’esforç i la suada!

L’ArxiducLluís Salvador d’Habsburg-Lorena, més conegutcom a s’Arxiduc, viatjà a 1867 per primera vega-da a Mallorca i a 1872 adquirí la finca de Miramar(Valldemossa) i, després, s’Estaca, Son Ferrandell,Son Gallard, Son Gual, Son Marroig i sa Pedrissa.Fou un gran protector del medi natural de laSerra, on invertí molts de diners. El camí del’Arxiduc está situat al terme municipal de

Municipis i cims

Comprèn la major part de l’exten-sió dels municipis d’Andratx,Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Deià,Escorca, Esporles, Estellencs,Fornalutx, Mancor de la Vall,Pollença, Puigpunyent, Selva,Sóller i Valldemossa i una partconsiderable dels termes munici-pals d’Alaró, Alcúdia, Campanet,Lloseta, Santa Maria del Camí iPalma.

Superen els mil metres d’altà-ria, el puig Major (Escorca, 1.445m), el Massanella (Mancor de laVall, 1.348 m), el Tomir (Escorca,1.102), l’Ofre (Bunyola, 1.090),

Alfàbia (Bunyola, 1.069), el Teix(Bunyola, 1.064), els Tossals Verds(Escorca, 1.028), el Galatzó (Calvià,1.025) i el puig Roig (Escorca,1.003). Sobrepassen els 800metres, la mola den Planisi(Banyalbufar, 940 m), el CornadorGran (entre Escorca i Sóller, 940),l’Esclop (Estellencs, 927), la Galera(Sóller, 908), Puntals(Puigpunynet, 882), Fontanelles(Valldemossa, 875), el Pouet(Valldemossa, 855), la Fita desRam (Esporles, 830),Ternelles(Pollença, 838) i l’Alcadena (Alaró,817).

voltor negre; també és freqüentla presència de la cabra, un delspocs mamífers que hi ha sobre-viscut.

privilegiada. Hi destaca unaimportant flora endèmica i deplantes rares, les quals són a lavegada extraordinàriament

importants en la configuracióde les comunitats vegetals. Totaixò fa que la Serra constitueixi“una illa dins una illa”.

Com la major part d’àreesde muntanya arreu del món, laserra de Tramuntana es potconsiderar una zona de natura

Diario de Mallorca 3Dimecres, 17 de gener de 2007 Diari de l’escola

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a diaridelescola@yahoo.es

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

4 Diario de Mallorca Dimecres, 17 de gener de 2007Diari de l’escola

Gegants deCapdeperaFITXA TÈCNICA

Nom del gegant: RocAlçada: 3,98 metresPes: 40 quilograms

Nom de la geganta: EsperançaAlçada: 3,85 metresPes: 40 quilograms

Propietat: Ajuntament de CapdeperaPortadors: Associació de Geganters deCapdeperaAny d’estrena: 2003Constructor: Vicente AlberolaFestivitat en què celebren la trobada: 2n diu-menge de maig

Les dades del pes i l’alçada són les que oferia el llibret publicat

a Manacor amb motiu de la III Trobada de Gegants d’aquella

ciutat (2003).

La parella de gegants de Capdepera representen dos delsoficis més arrelats i més tradicionals de la zona; el de pesca-dor i el de llatadora. L’estiu de l’any 2002 l’Ajuntament de lalocalitat sotmeté a consulta popular qui volia el poble querepresentassin els dos nous gegants que s’havien de cons-truir. Durant un sopar a la fresca es presentaren diferentsfigures i diverses parelles de gegants. El resultat fou conclo-ent. Per una àmplia majoria es decidí que el gegant repre-sentàs un pescador de Cala Ratjada i la geganta una gabelli-na que fa llata a partir del garballó, una llatadora. Finalmentes decidí anomenar-los com els corresponents patrons decada localitat, Roc i Esperança.

En el procés de fer els bocets, Vicente Alberola del tallerElàstic Nou, constructor dels gegants, s’inspirà en diversosgabellins reals per modelar les cares de les figures. Per feren Roc s’agafaren trets de Gori Reixach i de Joan RamonEsteva i per crear la cara de n’Esperança s’agafà el model deMaria Àngela Melis. A més, durant el procés de construcciótambé es visitaren vàries experimentades llatadores com naCatalina Font o na Margalida Tous, amb la finalitat de repre-

sentar amb la màxima fidelitat els estris i les postures de lesmans a l’hora de fer llata i a varis mariners, com el propiJoan Ramon Esteva i altres, per prendre model de la xarxaque porta en Roc i dels trets més representatius de la pro-fessió.

El material que Alberola utilitzà per elaborar els dosgegants fou el cartró faller i el porexpan, i l’estructura inte-rior, per poder esser portats, és de fusta. L’encarregat de ves-tir les figures fou el dissenyador i estilista de CapdeperaTino Adrover.

El bateig dels gegants fou el dia 11 de maig de l’any2003 i foren apadrinats pels gegants de Manacor, en Vicençi na Catalina. La trobada que anualment s’organitza aCapdepera el mes de maig se celebra un cap de setmanaabans del conegut i emblemàtic mercat medieval gabellí.

Com a fet distintiu la colla gegantera de Capdepera ves-teix faixa verda i al gener de 2006, gegants i geganters visi-taren el Pla del Penedès per les festes de Sant Sebastià.

Pau Tomàs Ramis

reco

rtab

le!

Gegants mallorquins (14)Apunts

CONCURS DE GLOSES

Vos recordam que dia 31 de generfinalitza el termini per enviar les glo-ses a la sisena Mostra escolar de glo-ses que ha convocat l’AssociacióCultural Canonge de Santa Cirga. Hipot participar l’alumnat de primària,secundària i batxillerat (hi ha sis cate-gories). Les gloses han de ser inèditesi amb una extensió mínima de sisversos, i anar acompanyades, si s’es-cau, amb un dibuix relacionat amb eltema. S’han d’enviar per aules inivells a la seu de l’associació (Carrerdel Pilar, 47. 07500 Manacor).

TEATRE INFANTIL

Del 2 al 4 d’abril, Teatre de laSargantana i Tàbata Teatre presen-ten a Palma La fabulosa ciència delDr. Grau i les bessones Grimm, unaobra en la que ciència i fantasia escomplementen amb originalitat,humor i bones cançons. Les funcionses faran al Teatre del Mar i el preuper nin serà de 5 euros. Més infor-mació al 971 24 62 00 (Perla Riera oIsabel M. Lora, de dilluns a diven-dres, de 9 a 15 h).

MICROCONTROLADORS

Avui, a les 12 hores, finalitza el termi-ni per inscriure’s al curs Introduccióals microcontroladors. Disseny de cir-cuits i programació, dirigit als profes-sors de secundària de Tecnologiaamb coneixements en la fabricacióde circuits impresos i programacióBASIC, i que tendrà una durada de 30hores. El ponent serà Marco A.Alarcón i el curs es realitzarà a l’IESS’Arenal. Més informació a:cprpalma.caib.es/

JORNADA DE CONVIVÈNCIA

L'Observatori per a la ConvivènciaEscolar en els centres educatius deles Illes Balears ha organitzat la jorna-da Els plans de convivència escolar:una oportunitat per avançar que secelebrarà a Palma el proper 9 defebrer. La jornada va dirigida a totsels membres de la comunitat educa-tiva i la inscripció és gratuïta. Es lliu-rarà un certificat de participació atots els assistents i es reconeixerà uncrèdit de formació permanent al pro-fessorat. Informació ahttp://www.weib.caib.es

Concurs Una mica de tot

1. El telescopi és un instrument que serveix per observar l’espai. VERTADER2. La Lluna gira al voltant del Sol. FALS3. Una galàxia és un conjunt de núvols. FALS4. Mercuri és el planeta més llunyà del Sol. FALS5. El Sol és una estrella amb llum pròpia. VERTADER6. El moviment de rotació de la Terra produeix el dia i la nit. VERTADER7. L’Astronomia és la ciència que estudia el firmament. VERTADER8. Un conjunt d’estrelles s’anomena constel·lació. VERTADER9. La Via Làctia és una galàxia. VERTADER10. La Terra té un únic satèl·lit, la Lluna. VERTADER11. Saturn es caracteritza pels anells que l’envolten. VERTADER12. La cussa Laika va ser el primer ésser viu que va viatjar a l’espai. VERTADER13. Les estrelles neixen, creixen i acaben morint. VERTADER14. El Sistema Solar està format pel Sol i el planetes que giren al seu voltant. VERTADER15. La Lluna necessita 1 any per completar la volta a la Terra. FALS

Solucions i guanyadorsEls guanyadors del llibre 10 lots de 10 llibres han estat:

Sebastián Rubén Frías. C.P. Son Canals (Palma)Francisco Miguel Gamundí Cerdà. Col·legi Monti-sion (Pollença)Pere Garau Burguera. IES Mossén Alcover (Manacor)Núria Morey Camacho. C.P. Son Juny (Sant Joan)Abdelouahab Bouchanafadouz. C.P. Joan Capó (Palma)Belén Alonso Domínguez. C.P. S’Alzinar (Capdepera)Eliane Lladó Caldentey. C.P. Inspector Joan Capó (Felanitx)Marta Vázquez Rodríguez. C.P. Ses Cases Noves (Es Pont d’Inca)Toni Caldentey Salvà. C.P. Migjorn (Cas Concos)Alícia Pascual Bauzà. C.P. Mestre Guillem Galmés (Sant Llorenç des Cardassar)

Enhorabona! En les properes setmanes un representant de l’editorial Edebé us portaràel premi al vostre centre o el rebreu per correu.La setmana passada publicàrem el concurs del mes de gener. Recordau que teniu finsdia 9 de febrer per fer-nos arribar les respostes.

Premis per cortesia d’Edebé

Els nostres instituts

Nom:IES SON PACS

Nivells d’ensenyament:ESO, batxillerat, forma-ció professional de graumitjà i superior

Adreça: Carretera deSóller, 13 - 07120 Palma

Telèfon: 971 29 20 50Fax: 971 76 15 45

E-mail:iessonpacs@educacio.caib.es

Web:www.iessonpacs.cat

Matrícula: 700 alumnesProfessorat: 81

Serveis: Biblioteca, cafete-ria, transport i activitatsextraescolars per al’alumnat d’ESO

IES Son Pacs (Palma)

La propera setmana,The Academy (Marratxí)

“A Son Pacs acudeixen elsalumnes de la zona dePalma Nord, principalmentdels nuclis i municipis quese situen a l’eix de lescarreteres de Sóller iValldemossa. Com que ori-ginalment érem un centred’FP, bona part de la nos-tra oferta s’adreça aaquests ensenyamentspostobligatoris: adminis-tració, electricitat, electrò-nica, automoció i preven-ció de riscos professio-nals”, explica AntoniQuintana Torres, directorper tercer curs consecutiu.

-Molts d’anys!-Efectivament, complim 58 anys aquest 17de gener. El centre es va crear el 1949 comun taller escola per aprendre un ofici.Depenia dels sindicats verticals i durantmolts d’anys va ocupar l’edifici de la Casadel Poble del carrer Reina Maria Cristina. El1981 ens traslladàrem a la carretera deSóller sota l’empara del ministeri deTreball i, finalment, el 1991 ens transferirenal ministeri d’Educació en aprovar-se laLOGSE.

-Organitzau algunaactivitat especial?-Per fer-ho saber alnostre alumnat, cadaany muntam unaexposició de la maque-ta de la Casa del Poblei una del centre actual;penjam fotografies del’època de quan érema la Casa del Poble; esprojecta un audiovi-sual que recorda allòmés significatiu i orga-nitzam un acte acadè-mic per als majors.

-En què consisteix elpla d’ambientalització?-Es va dissenyar durant el curs 2003-2004.Cada any ens proposam uns objectius iprogramam una sèrie d’actuacions educa-tives (curriculars i extracurriculars) quepermeten treballar uns conceptes, unsvalors i unes pautes ambientals. Volemmillorar de manera contínua en gestióambiental. Com a fruit de tota aquestatasca, obtinguérem, l’any 2005, el distintiude Centre Ecoambiental.

-Quina demanda té el cicle de riscos

professionals?-Hem notat un increment en la matrícula apartir de les demandes de les empresesque han de tenir en plantilla un tècnic enprevenció. Aquest és el tercer any.L’alumnat, que ve en torn d’horabaixa, ésgent major de 21 anys que al matí fa feinai d’aquesta manera cerca una forma depromocionar-se dins el seu treball.

-Disposau d’algun programa referent ala violència escolar?-Tenim elaborat un protocol d’actuació encasos de maltractament entre iguals i,cada any, abans d’acabar el segon trimes-tre, dedicam vàries sessions de tutoria atractar de fer emergir tot allò que hi solhaver amagat en una organització on hi hatanta gent jove. Sempre ens duim sorpre-ses.

-Com l’enfocau?-L’agenda de l’alumnat té unes pàginesdedicades a aquest tema i, sobretot, sem-pre que en tenim ocasió transmetem alnostre alumnat la necessitat que res quesigui coacció, agressió ha de restar ama-gat, que tot ha de sortir. Sols així podematacar el problema, fer perdre les pors icrear l’atmosfera idònia per tal que elsagressors puguin ser reconduïts.

ANTONI QUINTANA, DIRECTOR

“Avui complim 58 anys”

FOTOS: DAVID MARTÍNEZ

Diario de Mallorca 5Dimecres, 17 de gener de 2007 Diari de l’escola

6 Diario de Mallorca Dimecres, 17 de enero de 2007Diari de l’escola

IES Son Pacs. Palma

C .P. Colonia de Sant Jordi. 1r de primària. Els nins amb les camisetes d’en Noti.

Col.legi Madre Alberta. 4t de primària. Palma

Visites escolars a l’hipòdrom Son Pardo i a Diario de Mallorca

C. P. Colonia de Sant Jordi. 2n de primària

Amb la col·laboració de:

Molts de col.legis estant visitant l´hipòdrom SonPardo per veure com entrenen els cavalls i conèi-xer els seus costums (el que mengen, on dormen,etc). Més tard els nins berenen unes galletes i unabeguda, per cortesia de Rosdor i Laccao. Quan

acaben la visita se’n van a Diario de Mallorca persaber com es fa un diari (la rotativa, tallers, maque-tació....). Quan acaben , la persona responsable deles visites escolars, fa entrega d’unes camisetes deNoti que es passeja en un cabriol

Col.legi Eurocampus. 4 de primària.

Visites escolars a Diario de Mallorca i la Fundació Reial Mallorca

Col.legi Eurocampus. 5 de primària.

Col.legi Sant Josep.

Visites escolars a Diario de Mallorca i Golf Fantasia

Col.legi Sant Josep.

Diario de Mallorca 7Dimecres, 17 de gener de 2007 Diari de l’escola

Els col.legis C.P. Colònia de Sant Jordi, col.legiMadre Alberta i l’ IES Sons Pacs, vàren anar algolf per jugar en grups de 4 jugadors (total 18forats). A cada jugador se li va entregar un pal,una pilota i una targeta per comptabilizar els

cops de cada jugador a cada forat. Llavors esdesplaçaren a Diario de Mallorca per saber comes fa un diari (lla feina dels redactors, la rotativadel diari,....). Quan varen acabar la visita varenrebre un obsequi.

Col.legi Madre Alberta (Palma).

Col.legi Sant Josep (Palma). Col.legi Sant Josep (Palma).

Col.legi Madre Alberta (Palma).

Visites escolars a Golf Fantasia

Visites a Diario de Mallorca

Col.legi Madre Alberta (Palma).

8 Diario de Mallorca Dimecres, 17 de enero de 2007Diari de l’escola

Visites de NOTI a les escoles

Recordam a les escoles que vulguin rebrela visita de NOTI, la mascota infantil deDiario de Mallorca, per tal d’animar unafesta escolar, un aniversari, unaconteixement o bé per donar unasorpresa als alumnes, que enguany també

podreu gaudir de manera gratuïta de lavisita de la nostra mascotaEns heu d’avisar amb un cert tempsd’antelació i vos farem la reserva.

Reserva de visites: 971 170319 (María JoséGarrofé).

Escola de Disseny Blau.