Dissabte, 22 de desembre de 2007 � Diari de Girona Suplement núm. 410 AGRICULTURA I RAMADERIA

El Networking arriba a GironaEmprenedors gironins es reuneixen per presentar els seus projectes,fomentar les relacions professionals i buscar inversors. Pàg. 2

Entrevista a Xavier SerradoEl director de l’Oficina de Representació de La Caixa a la Xina explica en aquesta entrevista l’evolució del gegant asiàtic. Pàg. 3

Balanç econòmic de l’exercici 2007La renda agrària augmenta un 10,4per cent malgrat les xifres que eviden-cien la crisi viscuda pel sector rama-der. Pàg. 9

Economia i Empresa el Camp

O.P., Palol de RevarditEl grup Masterfrio, dedicat a lalogística de qualsevol tipus demercaderia a temperatura con-trolada, ha estrenat l’octubre d’a-quet any unes modernes ins-tal·lacions a Palol de Revardit.Masterfrio és la marca amb laqual opera un grup impulsat perla companyia gironina CronofrioSA, i que agrupa empreses lo-gístiques i de transport de totl’Estat.

La nova seu central de la com-panyia compta amb una sala decross-docking (zona en la qual esrep mercaderia que no s’emma-gatzema sinó que es prepara perun nou enviament) de 3.800 me-tres quadrats. Així mateix comp-ta amb tres cambres frigorífi-ques (1 de congelat i dues de re-frigerat) que sumen 1.500 me-tres quadrats més. Les instal·la-cions també compten amb 1.500metres quadrats d’oficines re-partides en tres plantes.

Aquesta nova seu substitueixl’antiga de Fornells de la Selva, i

permet millorar el servei alsseus clients: indústries càrnies,distribuïdors, comerciatlitza-dors, etc.

Tot i que el transport a diver-sos punts de l’Estat és l’àrea denegoci més important, en els darrers tres anys la companyiaha impulsat la seva activitat ex-

terior i actualment ja dóna serveia tota Europa. Segons explica Er-nest Villalobos del Rio, adjunt ala direcció de Masterfrio, en eldarrer any l’activitat exportado-ra del grup ha augmentat un 40%.

Gràcies al potencial de crei-xement guanyat amb les novesinstal·lacions, el grup vol poten-

ciar encara més la seva activitatexterior. I és que segons explicaVillalobos, el motor del creixe-ment del sector carni als últimsanys ha estat la demanda exter-na.

Una altra de les línies de ne-goci de Masterfrio és l’estocatgede productes peribles, que re-

quereixen una temperatura con-trolada d’enre 0 i 5 graus. Aixímateix, també disposen d’unapart del magatzem destinat a l’es-tocatge de productes congelats,a una temperatura de fins a 25graus sota zero. Aquesta activi-tat d’estocatge respon a la vo-luntat de moltes companyies pro-ductores d’externalitzar aquestsserveis cap a operadors logísticsespecialistes.

Segons explica el gerent deMasterfrio, Ernesto VillalobosGarcía, un total de 80 camions dediferents dimensions passen dià-riament per les instal·lacions deMasterfrio a Palol de Revardit, jasigui d’entrada (recollida de pro-ducte) com de sortida (distribu-ció nacional o internacional).Anualment, la companyia mouunes 100.000 tones anuals engrupatge.

Cronofrio, companyia ambseu a Girona impulsora de Mas-terfrio, tancarà el present exer-cici amb una facturació de 20 mi-lions d’euros.

El grup Masterfrio mira cap a EuropaLa companyia logística especialitzada en transport i emmagatzematge de mercaderies a temperatura controlada inaugura unesmodernes instal·lacions a Palol de Revardit amb la voluntat de seguir la seva expansió de potenciar la seva activitat a l’exterior

RECENT INAUGURAT. Exterior de les instal·lacions logístiques que Masterfrio ha instal·lat al municipi gironí de Palol de RevarditORIOL PUIG

TEMPERATURA CONTROLADA. Sala de «corss-docking» de les instal·lacions de la companyia.ORIOL PUIG

2 Economia i Empresa � Diari de GironaDissabte, 22 de desembre de 2007

Oriol Puig, GironaViadeo, Neurona, eConozco,Wamba o Xing són alguns delsnoms de les xarxes de professio-nals que en els darrers anys hanproliferat a Internet i que hanaconseguit crear veritables co-munitats de contactes que aca-ben derivant la materialitzaciód’alguna iniciativa econòmica.Aquest tipus de relacions, cone-gudes com «networking» no no-més esdesenvolupen en el mónvirtual, ja que cada vegada sónmés freqüents trobades presen-cials, el que també es coneix coma «networking offline».

A Girona, des de fa uns mesosfunciona el club «Girona 6º», tanton-line (http://6graus.net) comen reunions presencials (la pro-pera se celebrarà el 27 de des-embre al bar-cafeteria La Borsa.Aquesta és una iniciativa d’Anto-ni Porras, director comercial d’u-na empresa especialitzada en vi-sió artificial i robòtica, i, cada ve-gada més, organitzador d’eventsde networking. En aquestes ses-sions presencials es volen facili-tar els contactes, generar opor-tunitats, buscar finançament, tro-bar col·laboradors per a un pro-jecte o nous clients.

Porras canalitzat l’organitza-ció d’events a través d’APS NET-WORKING, i tancarà l’any ha-vent impulsat actes a Girona, Eï-vissa, Platja d’Aro, Lleida i Bar-celona. Per a l’any vinent, l’acti-vitat es multiplicarà i arribaràtambé a Saragossa, València iMadrid, així com a Buenos Aires,Santo Domingo, Miami, Monte-carlo i Dubai. A més, la seva in-tenció impulsar una trobada in-ternacional el mes de juny a laCosta Brava.

Tornant al «networking onli-ne», que té l’avantatge de la im-mediatesa, els experts apuntenque no n’hi a prou en apuntar-sea una web determinada, sinó quecal una planificació prèvia. Enprincipi, cal establir els objectiusque es volen aconseguir i, d’en-tre totes les xarxes professionalsque existeixen a Internet, elegir-ne dues o tres per centrar-s’hi.Cal actualitzar el pefil i donar in-formació certa. A més, apuntenque és bàsic ser proactiu, parti-cipar en recerques de nous pro-fessionals, escriure’ls, etc. Aixíens guanyarem la confiança decontactes que poden portar-nosa tercers amb els quals ens inte-ressa fer negoci.

El networking arriba a GironaLes xarxes de professionals (virtuals i presencials) ajuden els emprenedors a presentar el seu negoci, aampliar el seu camp de contactes, a trobar finançament per a nous projectes, o a buscar una nova feina

Europa Press/DdeG, Madrid. Només un terç dels conse-llers independents de les so-cietats cotitzades compleixentots els requisits d'indepen-dència, i només la meitat sónnomenats per una Comissióde Nomenament, segons uninforme sobre govern corpo-ratiu de la Fundació d'EstudisFinancers amb dades de 2006.

Això suposa que dels 3,56consellers independents que,de mitjana, les societats cata-loguen com a independents,només 1,17 reuneixen els setcriteris d'independència que,segons els experts, són: sernomenat per una Comissió deNomenament o no portar mésde 12 anys en el càrrec. Amés, cal que no realitzin ope-racions vinculants rellevantsamb la societat, que no dispo-sin de càrrecs en empresesque siguin accionistes signifi-catius de la societat cotitzada,que no mantinguin altres re-lacions rellevants amb accio-nistes significatius, que no os-tentin càrrecs d'administra-dor o directiu en altres socie-tats del grup o que no es trac-ti de persones físiques.

En concret, l'estudi asse -nyala que dels 87 consellersindependents que es van no-menar el 2006, només la mei-tat de les empreses, en total43, van nomenar els seus in-dependents a través de la Co-missió de Nomenaments,mentre que només 25 conse-llers (29%) van superar totsels criteris que marquen in-dependència.

A més, dels consellers qua-lificats com a independents,13 eren consellers de la so-cietat l'any 2005, encara queabans eren catalogats com do-minicals o executius sense es-perar al termini de cinc anysrecomanat perquè aquestatransformació de produeixi.

Any de «transició»Malgrat que les societats

segueixen sense complir ambexactitud les recomanacionsde bon govern, l'informe des-taca que els resultats són po-sitius i que 2006 és un any de«transició», ja que el 19 demaig es va publicar el CodiUnificat i serà durant l'any2008 quan les societats pu-guin a adoptar l'alternativad'acceptar-les.

Només un terçdels consellersindependents deles cotitzades hosón completament

ASSESSORAMENT FISCAL, LABORAL i ASSEGURANCES

C/ Dr. Hysern, 26 - Apartat de correus núm. 2 - 17820 BANYOLES – Tel. 972 57 05 04 i 972 57 52 08 – Fax 972 57 58 62

www.agenciamata.com

Agència Mata, LÍDER en Assessorament de Qualitat, amb la col·laboració de

UNIMAT Prevenció, ha realitzat unes jornades informatives sobre el Nou Pla

General de Comptabilitat els passats dies 12 i 13 de desembre.

Es va assessorar a tots els assistents sobre les implicacions que es deriva-

ran de l’entrada en vigor el proper dia 1 de gener de 2008 del Reial Decret

1514/2007.

TROBADA DE «NETWORKERS» A GIRONA. Fa unes setemanes APS Networking va organitzar una trobada.MARC MARTÍ

DdeG, PequínViadeo, la xarxa de contactesprofessionals de referència a Eu-ropa (amb presència a Espanya,Itàlia, Alemanya i Regne Unit), ila seva homòloga xinesa, Tianji,van signar fa poques setmanes unacord d’integració estratègicamb el qual esperen duplicar elseu nombre d’usuaris en un any.

Es tracta de la primera vegadaque una xarxa on-line de contac-tes professionals europea s’uneixa una xinesa, mitjançant un acordequivalent a una fusió, amb unnúmero combinat de 3 milionsd’usuaris que en 2008 s’amplia-ran fins a 6 milions.

«Hauríem de duplicar la nos-tra base d’usuaris en un any», vaexplicar en roda de premsa a Pe-quín Donen Serfaty, fundador deViadeo. «L’increment combinat ésd’uns 8.000 nous membres dia-ris».

Viadeo, creada en 2003, estàconsiderada una de les principalsxarxes de negocis del món, amb

més d’1 milió d’usuaris.Encara que cap dels directius

va voler revelar el percentatge depoder que totes dues tindran enla seva cooperació, Derek Ling,president executiu de Tianji, varevelar que Viadeo tindrà la ma-joria, encara que seguiran ope-rant de manera independent.

Tianji, creada el 2004, és laxarxa de referència de contactesentre els professionals xinesos,per la qual cosa la firma d’avui,que coincideix amb la visita delpresident francès, Nicolás Sar-kozy, a la Xina, impulsarà els ne-gocis entre Europa i el país asià-tic.

El futur rendiment de la unióentre Viadeo i Tianji va ser xifratper Serfaty en «uns discrets 25 mi-lions de dòlars» (16,8 milionsd’euros), després que comen-cessin a cooperar el 2006.

Viadeo compta amb un equipde 70 professionals a París, i Tian-ji amb unes 45 a la Xina, xifra queesperen duplicar l’any vinent.

Els ingressos de la unió pro-vindran dels subscriptors en línia(que paguen uns 6 euros men-suals a Viadeo), facilitant con-tractes als caçatalents (headhun-ters) i mitjançant la publicitat.Lesperspectives de negoci en temesde formació són immenses, do-nat el gran interès que les acadè-mies europees tenen per atreurea estudiants xinesos, va recordarLing.

La combinació de les dues xar-xes suposarà la creació de 10.000noves relacions de negocis dià-ries en sis mesos, la meitat de lesquals a la Xina.

Es dóna la circumstància queViadeo acaba de ser selecciona-da per Google com una de les xar-xes incloses a «Open Social», unconjunt d’interfícies d’aplica-cions de programa (API) munta-des sobre xarxes ja existents idissenyada per competir amb“Facebook“, del qual Microsoftva adquirir un 1,6 per cent l’octu-bre.

Viadeo i Tianji, dues de les principals xarxesde professionals impulsen la seva integració

Oriol Puig, Girona-Fa 18 any que és a la Xina. Comha viscut l’explosió econòmicadel país en l’escena internacio-nal?-És com haver estat en tres paï-sos diferents. Només hi ha doscasos en la història econòmicaon s’hagi donat un fenomen si-milar el xinès, que fa vint anysconsecutius que dobla la rendaper càpita. Això, només ha pas-sat, i en un període més curt detemps, durant la revolució in-dustrial a Anglaterra, i a meitatsdel s.XIX als EUA. -Com hem de veure la Xina?-Al món s’està parlant fa tempsde la globalització. L’estructuradel PIB s’està canviant a escalaglobal, un fenomen que a la Xinaes dóna encara amb més inten-sitat. A escala mundial la Xina ésun comprador, però també unproveïdor, i un soci pels que hivan a invertir, i finalment uncompetidor. Per tant, la Xina ésuna oportunitat, però també unaamenaça.-Hi ha qui diu que en la cursa in-ternacional per implantar-se a laXina les empreses catalaneshan fet tard...-Això és un tòpic. L’empresari,que em mereix molt respecte,arriba a un lloc quan hi ha d’arribar. Arribar sense tenir lapreparació adequada no és bo. -Tenim un teixit empresarial bà-sicament format per pimes. Comafecta la dimensió a l’hora de de-cidir una implantació en un paíscom la Xina? -Això dependrà del posiciona-ment que es busqui. No és elmateix fabricar allà per exportarcap aquí, o entrar-hi per buscarnous mercats. En qualsevol cas,jo no parlaria mai en termes dediners en aquest sentit. No estracta d’una dimensió econòmi-ca i prou. És més important estàben dimensionats en producte,en tecnologia pròpia, en recur-sos humans... La mida és im-portant, però és més importantpensar en el valor afegit del nos-tre producte. -Si una empresa fa el salt a laXina, li recomana emprendre l’a-ventura en solitari o a travésd’un soci local?-Les coses han canviat molt. Hiva haver una època en la qualera absolutament aconsellable

anar de la mà d’un xinès. Des-prés va venir una època en quèprimava més anar-hi sol, en quèes veia el soci xinès com un pro-

blema. Ara tornem a estar en unmoment en què es torna a con-siderar molt seriosament afron-tar els projectes amb un soci xi-nès. De totes maneres, depen-drà de les circumstàncies espe-cífiques de cada cas.-Moltes indústries han renunciata fabricar a la Xina per la falta deprotecció a la propietat indus-trial i per por a ser víctima de lescòpies de fabricants locals. Comestà aquesta qüestió?-Totes les economies emergents

ho són perquè el país ho és. Unpaís emergent vol dir moltes co-ses, entre elles que s’està creantun marc legal. Cada dia hi ha

més lleis, i cada dia es treballamés perquè aquesta normativaes compleixi. Però el marc jurí-dic no és encara tant perfectecom el nostre. És evident que hiha problemes, però cada vega-da menys. Però és absolutamentfals que les autoritats no es pre-ocupin d’aquests problemes.-Amb una renda per càpita queha augmentat de forma tant ele-vada, s’acabarà aquesta identi-ficació de la Xina únicamentcom a fabricant de productesbarats?-És cert que a la Xina hi ha màd’obra barata, però estem par-lant de la poc qualificada, quecontinua rebent salaris baixos.Però cada vegada es demandamés mà d’obra qualificada, iaquesta és més escassa, i quecada vegada és més cara. Abansparlàvem de globalització i decanvis d’estructura del PIB. Es-tem veient companyies índiesde programari que desplacenpart de la producció de Bombaicap a la Xina. Per contra, indús-tries tèxtils xineses traslladen laseva producció cap al Vietnam iIndonèsia. Per altra part, multi-nacionals de la talla de GeneralElèctric estan muntant centresd’I+D a la Xina. Aquest és unprocés que no s’aturarà, i les in-dústries que es deslocalitzen hofan per costos de producció queno tenen a veure amb la mà d’o-bra.-Amb tots els canvis que viu laXina, perilla l’estabilitat políticaque hi ha ara? Preveu algun ti-pus de revolta social?-No crec que, a curt o mitjà ter-mini, les coses canvïin. Al carrer no es parla de política. Lagent està preocupada per treba-llar, guanyar diners, estalviar iformar-se. Aquesta última és lagran obsessió dels ciutadans. Ésevident que la gent vol guanyarmés i treballar menys hores, perguanyar qualitat de vida.-Suposo que amb l’experiènciaque té en el sector bancari deuconèixer l’experiència d’algunaempresa gironina a la Xina. Qui-na valoració fa del nostre teixitproducutiu?-La Xina no és una desconegudaper a les empreses gironines.Són moltes les que han sabut ferels deures a la Xina i, moltes sóncapdavanteres.

«Les empreses gironines han fet els deures a la Xina»� Xavier Serrado fa divuit anys que va arribar a la Xina, tot i que no es con-sidera un expert en aquest país. Entre altres càrrecs ha estat un dels direc-tors del programa de desenvolupament industrial de la ONU a la Xina, tot ique actualment és el delegat de La Caixa a Pequín. Aquesta setmana ha par-ticipat en un debat-col·loqui del Club del Directiu de Tribuna de Girona.

Xavier SerradoENTREVISTA DIRECTOR DE LA CAIXA A L’ÀSIA I PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ D’ESPANYA A LA XINA

XAVIER SERRADO. El directiu de La Caixa en un moment d’aquesta entrevista.ANIOL RESCLOSA

VINE A VIURE LES REBAIXES D’ESPAI GIRONÈS!CAMPANYA DE REBAIXES TEMPORADA TARDOR-HIVERNLa campanya de rebaixes de l’Espai Gironès començarà el dia 7 de gener i durarà fins al dia 6 de març de 2008. Vine a viure la campanya de Rebaixes del’Espai Gironès...La moda, els complements així com la decoració de la llar tindran les seves rebaixes a l’Espai Gironès. Els clients podran trobar al centre comercial Espai Gironès tota la varietat i l’oferta en moda amb irresistibles preus. A l’Espai Gironès podran escollir el seu estil i posar-se a la moda sense que els costi!

ANIMACIÓ ESPAI WII DE NINTENDO A L’ESPAI GIRONÈSZona Wii de Nintendo a l’Espai GironèsDel 6 al 13 de gener tots dos inclosos podreu participar a la zona d’animació Wii que tindrem instal·lada a l’Espai Gironès. Durant aquests dies vine a l’Es-pai Gironès i prova la nova consola Wii de Nintendo. Wii és una consola totalment diferent a les que has vist fins ara! Vine a viure de ben a prop les demos-tracions d’aquest producte i participa en un esdeveniment basat en l’estrategia de «Playing is Believing». Aquesta zona estarà ubicada a la Planta Primera delcentre comercial davant la zona de restauració. L’espai estarà atès per un equip de monitors per a cada lloc de joc.L’horari de l’activitat els dies 7, 11, 12 i 13 serà d’11.00 a 14.00 hores i les tardes de 17.00 a 22.00 hores. Els dies 6, 8, 9 i 10 l’horari serà de 17.00 a22.00 hores.EL DIUMENGE DIA 13 DE GENER: OBERTURA DEL CENTRE COMERCIAL. TOTS els establiments del centre comercial romandran oberts.

3Economia i EmpresaDiari de Girona � Dissabte, 22 de desembre de 2007

«Les indústries es deslo-calitzen a la Xina percostos que no tenen aveure amb la mà d’obra»

�«Al carrer no es parla depolítica. La gent estàpreocupada per guanyardiners i formar-se»

�

VALOR PREU DIFERÈNC. MÀX. SEM. MÍN. SEM.

El sector de la construcció lidera les pèrdues El selectiu espanyol perd un 1,8 per cent en cinc dies i encadena la seva segona setmana consecutiva de retallades

El parquet madrileny va registraruna caiguda de l’1,8% en els últimscinc dies, que va situar l'Ibex 35 enel nivell dels 15.200 punts, amb laqual cosa encadena dues setmanesconsecutives de descensos, arrosse-gat pel descens de la majoria delsvalors del selectiu. La revaloracióanual de l'Ibex arriba al 8,08%.

En concret, l'Ibex 35 es va situar altancament de la setmana en 15.289,30punts, mentre l`Índex General de laBorsa de Madrid es va situar en1.655,00 unitats, després de perdre unaltre 1,8% des de divendres passat.

Sogecable va liderar els repunts del'Ibex 35, amb un rebot de l’11,52% desde divendres passat, després que Prisallancés una OPA pel 100% de la sevafilial, a un preu de 27,98 euros per títol,

fet que suposavalorar lacompanyia enuns 3.872milions d'eu-ros. Elsexperts con-sultats consi-deren quel'objectiu del'operació ésvendre la partdel negoci que

no és rendible.A continuació es va situar Mapfre,

amb un repunt del 3,63%, després de fer-se Caja Madrid amb un 15% de lesaccions de l'asseguradora, via ampliacióde capital, dins de la reorganització del'aliança estratègica entre ambduessocietats, subscrita l'any 2000. A més,després d'aquesta ampliació de capital,que arriba als 401,5 milions d'accions, lacaixa comptarà amb dos llocs en el con-sell d'administració de Mapfre i ambpresència en els consells de les princi-pals societats filials.

En el costat dels ascensos també esvan situar Gamesa (+0,35%), Santander(+0,20%) i Altadis (+0,16%), després quela seva junta d'accionistes acordéssuprimir els blindatges estatutaris iaplanar així el camí de l’OPA d'ImperialTobacco per import 12.600 milions d'eu-

El president del Banc Central Europeu (BCE),Jean Claude Trichet, va advertir aquesta setmanade la persistència de tensions inflacionistes enl’eurozona i va deixar clar que la institució quepresideix seguirà molt «atentament» l'evoluciódels preus i no dubtarà a actuar per mantenirl'estabilitat. En una compareixença davant elParlament Europeu, Trichet va indicar que,segons les seves previsions, la inflació es man-tindrà per sobre de l'objectiu del 2 per cent en elspròxims mesos i només es moderarà, gradual-ment, durant el 2008.

Així, els càlculs del BCE apunten que l'avanç delspreus passarà d'una forqueta d'entre el 2% i el2,2% el 2007 a entre el 2% i el 3%, per baixar aentre l’1,2% i el 2,4% el 2009.

Va atribuir aquest repunt dels preus a l'encari-ment conjuntural del petroli i dels aliments i vainsistir que és necessari fer un esforç per evitarefectes «de segona ronda» en altres preus i salaris.

El president del BCE va considerar especialmentimportant mantenir les expectatives d'inflació enaquest moment de «volatilitat i incertesa» en elsmercats financers, en els quals, va reconèixer,

segueix havent-hi «tensions». Va reiterar que «elprincipal problema» ara és evitar el contagi de lespujades del cru i els productes alimentosos a altrespreus i als salaris i va explicar que, si això succe-eix, el repunt de la inflació es farà permanent.

Els mercats europeus han viscut una setmanad'incertesa a la qual no ha estat aliè l'índexselectiu. La falta de confiança dels inversors,malgrat les injeccions de capital realitzadespel BCE, ha motivat moviments a la baixa quehan estat contrarestats per algunes alces.

Les pujades del cru Brent han contribuït adesanimar els inversors i han llastratl’Eurostoxx50. No obstant això, al final de la set-mana les ganes de recuperació han pogut a lesadversitats i el mercat s'ha orientat cap a unaalça moderada.

ÍBEX 35 TANCAMENT SETMANAL: 15.289,30

TÍTOL ANTERIOR SETMANAL MÀXIM MÍNIM EFECTIU VOLUM AL MES SETMANAL AL MES ANY

Abertis A 23,40 22,87 22,96 22,87 159.531.977 6.933.549 1277871 -2,26 -0,69 1,62Acciona 229,30 219,85 224,50 213,85 274.127.157 1.241.030 249118 -4,12 7,98 35,82Acerinox 17,51 17,10 17,45 17,04 148.495.417 8.609.465 1889963 -2,34 -5,73 -25,81ACS 43,02 41,04 42,51 40,75 317.415.295 7.615.554 1448043 -4,60 -13,27 -3,91Aguas Barcelona 27,51 27,43 27,44 27,40 79.778.580 2.908.754 510298 -0,29 0,87 -1,15Altadis 49,63 49,71 49,71 49,62 417.092.185 8.399.430 1400288 0,32 1,03 20,24Antena 3 11,30 10,56 11,13 10,56 37.958.475 3.469.459 1116394 -6,55 -31,61 -40,81B. Popular 12,05 11,62 11,89 11,62 466.013.819 39.660.096 7781713 -3,57 -15,92 -15,37B. Sabadell 7,83 7,50 7,69 7,47 198.033.321 26.094.781 5364992 -4,21 -7,98 -77,88Banesto 13,89 13,60 13,76 13,46 72.071.843 5.290.599 1161555 -2,09 -19,10 -18,85Bankinter 13,54 12,90 13,40 12,90 163.105.546 12.421.675 2458945 -4,73 -80,57 -78,36BBVA 17,20 16,71 16,86 16,59 2.147.483.647 181.911.212 30439373 -2,85 -8,19 -8,39Bolsas y Mercados 47,92 46,23 47,20 46,23 141.415.264 3.014.574 505680 -3,53 6,01 32,23Cintra 11,20 10,77 10,77 10,43 142.817.936 13.336.530 2208768 -3,84 -8,73 -15,20Corp. Mapfre 3,03 3,14 3,14 3,03 101.555.773 33.125.261 6372729 7,13 -14,67 -8,19Enagas 21,56 20,44 21,16 20,44 232.856.371 11.183.404 2286651 -5,19 10,32 13,80Endesa 37,18 36,91 37,03 36,35 99.246.584 2.693.838 718419 -0,73 -8,21 2,93FCC 56,15 51,65 54,95 51,00 184.291.495 3.467.017 511819 -8,01 -22,85 -33,10Ferrovial 53,15 50,85 52,05 50,05 301.656.882 5.875.955 909113 -4,33 -30,39 -31,24Gamesa 31,43 31,54 31,54 30,29 256.288.985 8.292.533 1908614 0,70 14,39 33,89Gas Natural 42,00 40,92 41,37 40,64 238.987.150 5.819.226 1000651 -2,57 -9,33 26,71Iberdrola 10,63 10,49 10,55 10,49 1.947.451.825 184.850.189 32659873 -1,32 -74,74 -68,33Iberia 3,15 3,04 3,14 3,04 107.092.553 34.409.412 8258064 -3,49 -17,84 9,21Inditex 45,31 42,50 43,75 42,34 605.041.023 14.014.574 3142345 -6,20 -2,90 3,98Indra 18,55 18,42 18,42 18,11 80.922.625 4.413.822 753527 -0,70 -0,54 -1,02Inmocaral 3,25 3,02 3,07 2,86 94.992.301 31.301.304 4802180 -7,08 -32,13 -95,39NH Hoteles 13,09 12,39 12,84 12,39 30.933.469 2.463.508 434788 -5,35 -22,90 -17,46REE 44,85 43,62 44,52 43,62 179.752.608 4.061.238 1524121 -2,74 20,27 25,52Repsol YPF 25,15 23,88 24,78 23,88 1.257.765.245 51.428.326 8791055 -5,05 -18,36 -8,85Sacyr. Valle. 28,87 27,95 28,35 26,26 82.606.013 3.020.454 429882 -3,19 -21,77 -37,89SCH 14,69 14,72 14,72 14,35 2.147.483.647 300.585.674 52105745 0,41 7,00 3,94Sogecable 24,66 27,50 27,50 24,58 283.835.555 10.666.151 1508024 21,84 -11,43 1,82Telecinco 18,11 17,71 18,03 17,71 92.359.136 5.133.164 1386044 -2,21 -15,83 -17,93Telefonica 22,60 22,54 22,54 22,01 2.147.483.647 197.281.665 30515474 -0,27 26,62 28,48Union Fenosa 46,19 46,09 46,10 45,80 378.059.009 8.221.447 1746250 -0,22 13,97 18,64

DIVENDRES TANCAMENTDADES ACUMULADES DE LA SETMANAVOLUM MIG DIFERÈNCIES EN %

Abertis A Acciona Acerinox ACS Aguas Barcelona Altadis Antena 3 B. Popular B. Sabadell Banesto Bankinter BBVA Bolsas y Mercados Cintra Corp. Mapfre Enagas Endesa FCC Ferrovial Gamesa Gas Natural Iberdrola Iberia Inditex Indra Inmocaral NH Hoteles REE Repsol YPF Sacyr. Valle. SCH Sogecable Telecinco Telefonica Union Fenosa

Evolució setmanal

COMENTARI

67,02 0 67,02 67,0280 12,5 80 70

10,4 -0,48 10,45 10,47,78 0 7,78 7,788,35 0 8,35 8,351,25 0,8 1,25 1,2418 0 18 18

10,52 0 10,52 10,527,62 0 7,62 7,625,16 0,00 5,16 5,1615,26 -0,46 15,33 15,265,45 0 5,45 5,4520,3 0 20,3 20,3200 0 200 200100 0 100 1009,23 0,00 9,23 9,2312 1,67 12 11,8

5,18 0 5,18 5,181,07 0 1,07 1,0717,45 0 17,45 17,4527,03 -0,11 27,19 27,0320,50 0,00 20,50 20,509,4 -3,09 9,7 8,88,02 0 8,02 8,0279 0 79 79

15,53 0 15,53 15,539,2 -8 10 9,292 0 92 92

6,01 0 6,01 6,0191,5 0 91,5 91,51,5 0 1,5 1,5

45,47 1,52 45,47 44,7824,00 0,00 24,00 24,0012,83 0,00 12,83 12,83144,94 3,32 144,94 140,137,37 0,00 7,37 7,374,48 0,22 4,48 4,476,14 0,16 6,14 6,1317,99 0 17,99 17,9912,09 -0,17 12,11 12,0911,21 0 11,21 11,2111,26 0 11,26 11,2611,33 0 11,33 11,338,59 0 8,59 8,5959,08 0 59,08 59,0812,33 0 12,33 12,331,23 0 1,23 1,238,46 0,00 8,46 8,46

Acates Inv.Ag. ValenciaAMCI PromAmymod 02Artai 2000ArtlumoAycoBolsasur Inv.Botilan InveCambrils FinCat PatrimonCeloCem. MolinsCevasaC.Tarra DC8Daf Inv.DammDapa Inv.Daymio Inv.DemosaErciaEstabanellFersa Energ.Freston SwanGaesco Hldg.Gib. CompGR. FiatcInmofibanInm. Caja Hip.Inv. Patrimon.InverpymeInv.patrim.LefaLinker Inv.Liga MobiliaMicron Inv.MigiomMillenium INMotivasaMutualsasaNetting Inv.Parvati Inv.Schola Inv.Sergrobe Inv.Sisapon Inv.Terrassa Rf.Titval PlusTogonvest

BORSA DE BARCELONA

Índexs sectorials COTITZACIÓ DIFERÈNCIA

Elèctriques 1.353,21 -13,45Bancs 2.059,66 -20,04Químiques 1.040,50 -63,74Ciment, Const. i Immobiliàries 2.795,20 -150,07Metal.lúrgia 1.038,02 -14,97Alimentació i Agricultura 1.027,53 -31,09Tèxtils i Papereres 435,42 -33,16Comerç i Finances 364,04 -4,79Serveis i Diversos 3.059,89 -45,04

La setmana Tancament: 1.203,92

El BCE intervindrà per contenir la inflació

Els inversors pateixen unacrisi de confiança

TRICHET ANUNCIA QUE ELS PREUS S'INCREMENTARAN EL 2008 I QUE ES MODERARAN EL 2009.

L’EURO

1€: 1,434 $EURO/DÒLAR

La setmana

La setmana Tancament: 4.384,55

EUROSTOXX 50

ros, circumstància que suposa 50 eurosper títol.

FCC va liderar les retallades de la set-mana, amb una caiguda del 8,01%, segui-da d’Inmobiliaria Colonial (-7,08%), des-prés d'anunciar que preveu tancar el2008 amb alguna operació amb la immo-biliària francesa Gecina o amb «unaaltra entitat nacional o internacional».

A continuació es va situar Antena 3Televisió (-6,55%), Inditex (-6,20%), NHHoteles (-5,35%), Enagás (-5,19%) iRepsol IPF (-5,05%), que es troba suspe-sa de cotització fins a almenys el pròximdia 27 de desembre, després que laCNMV la suspengués davant el possibleanunci que ha venut el 25% d’IPF alGrup Petersen.

Sogecable lideraels guanys del'Ibex 35 desprésde l’OPA llançadaper Prisa pel100% de laseva filial

Borsai Mercats

1.350

1.300

1.250

1.200

1.150

1.100

1.050

El mes

16/11 23/11 30/11 7/12 14/12 21/12

1,480

1,470

1,460

1,450

1,440

1,430

1,420 Dv Dl Dm Dc Dj Dv

1.260

1.240

1.220

1.200

1.180

1.160

1.140Dv Dl Dm Dc Dj Dv

L'any1.300

1.250

1.200

1.150

1.100

1.050

1.000

15 de desembre 2006 21 de desembre 2007

4.400

4.380

4.360

4.340

4.320

4.300

4.280Dv Dl Dm Dc Dj Dv

16.600

16.500

15.400

15.300

15.200

15.100

15.000

La setmana 17.000

16.000

15.000

14.000

13.000

12.000

11.000

L’any

Dv Dl Dm Dc Dj Dv 15 de desembre 2006 21 de desembre 2007

4 Economia i Empresa � Diari de GironaDissabte, 22 de desembre de 2007

Diuen les esta-dístiquesd'Europa que

hem superat Itàliaen renda per càpi-ta; que el nostrePIB per habitant

ha superat el del país alpí. I joem pregunto amb quina dadad'habitants d'Espanya ha cal-culat l’Eurostat la dada? No ésque li vulgui treure importàn-cia al fet, però si no sabem re-alment quants som, com podemsaber la dada de PIB per habi-tant? A més, hem superat Itàlia,sí, però estem, seguim, per sotadels països als quals ens haurí-em d’assemblar. Tenir per sotaels més pobres d'Europa no sig-nifica gran cosa.

En els últims tres anys, Eu-ropa s'ha empobrit com a con-seqüència de l'ampliació als paï-sos de l'Est, amb l'entrada delsmembres menys desenvolu-pats. Podem treure tot el pit quevulguem, però no em semblaque sigui bona cosa, felicitar-nos d'un fet que no respon a larealitat.

Ja sabem com són les esta-dístiques. Es poden obtenir di-ferents resultats, depenent de

les variables que gestionis, i enaquest cas és obvi que la dadafonamental es desconeix. Des-prés està aquesta realitat de lesmitjanes. Uns tenen molt i al-tres poc i la mitjana surt decent.

Ara mateix el problema d'Es-panya és que amb la pujada delspreus i de les hipoteques el po-der adquisitiu dels espanyolsestà baixant, i més que ho farà.Ja s'anuncien noves pujades depreus d'alguns aliments fins itot per després del Nadal. I elGovern segueix mirant cap a unaltre costat o, el que és pitjor,buscant culpables estranyscom les propines que deixemen els bars o fent recomana-cions absurdes que no hanagradat ni al sector. I em refe-reixo a l'assumpte de menjarconill en els sopars i dinars d'a-questes festes.

En definitiva, que no estemper tallar els verdaders proble-mes de la inflació a Espanya. Jas'ha dit aquests dies fins a la sa-cietat que les primeres matè-ries han pujat per a tots i el di-ferencial de la inflació espa -nyola se situa més d'un punt perdamunt de la mitjana comuni-tària. Aquesta sí és una esta-dística amb dades reals i es pot,si es vol, millorar. N'hi ha proude començar a prendre mesu-res que augmentin la compe-tència, que acabin amb les xar-xes d'intermediaris i amb unapolítica energètica adequada ales circumstàncies.

Superem ItàliaOPINIÓ CARMEN Tomás

� «Amb la pujadadels preus i de leshipoteques el poderadquisitiu delsespanyols baixa»

Ha estat unveritableplaer poder

acompanyar-vosen la celebraciódel 50è aniversa-ri de la vostra

empresa. Sempre és una satisfacció

veure com una empresa com-pleix anys, però en aquest cas,per a mi, aquesta és especial.I ho és per què el Sr. Pere Si-món Brugués, actual presi-dent de Simon, em va donar laprimera oportunitat de treba-llar. Era l’any 1964, jo tenia 16anys i va ser la meva estrena almón laboral (de passar d’estu-diant de l’Institut Vell a gua -nyar-se les garrofes!).

Va ser una etapa apassio-nant per l’ambient que es viviaa la gestoria amb el altres com-panys, amb un encarregat se-riós i exigent alhora, però unexcel·lent mestre, el Sr. JoanRosset. També destacava laincorporació d’un altre jove,en Sebastià Salellas. Quan-tes hores vàrem treballar tau-la davant taula i colze a colze!Tots plegats ben coordinats

per un gran cap, el Sr. Simon,sempre el primer d’arribar il’últim de plegar.

D’aquells 10 anys que hivaig treballar només en tincbons records. Va ser la mevaprimera escola davant d’unamàquina d’escriure i vaig tenirels primer contactes amb l’Ad-ministració (Hisenda, Tràfic,Indústria, Transport i Turis-me, sindicats...), així ho ano-menàvem en aquella època.

Encara recordo el nom i elscognoms de molts dels clientsd’aquells anys per haver-los-hi fet la declaració de renda, lamatriculació d’una furgonetao la legalització de la seva em-presa.

Vull felicitar els fills, Jordii Josep M., per haver donatsuport als pares en aquestmón tan canviant i complicatalhora, sempre pensant en elpresent i en el futur, senseoblidar el passat i les personesque han fet possible aquestarealitat.

El dia 19 de desembre, diade celebració d’aquest 50è ani-versari, es respirava a l’Audi-tori un ambient emotiu, humà,de confiança i generositat queno oblidarem.

Una vegada més, gràciesper tot. Que aquest 50 anys, si-guin els primers d’un llargcamí.

*Empresari

Al grup Simon Assessors

OPINIÓ JOAQUIM Vidal i Perpiñà

� «Sempre és unasatisfacció veurecom una empresa faanys, però aquestaés especial per a mi»

5Economia i EmpresaDiari de Girona � Dissabte, 22 de desembre de 2007

Europa Press/DdeG, Localidad. Amadeus Espanya està co-mercialitzant un 93,97% delsbitllets d'avió en format elec-trònic, quatre punts percen-tuals més respecte el 89% deprincipis d'any, segons les da-des de la companyia, quecol·labora amb l'AssociacióInternacional del TransportAeri (IATA) en la seva cam-panya Simplifying the Busi-ness en matèria de taquillatgeelectrònic.

El director general d'Ama-deus Espanya, Paul de Vi-lliers, va destacar que Espa -nya és «líder en emissió d’e-ti-quet davant d'altres mercatseuropeus». De Villiers va pre-cisar que «a nivell mundial,Espanya ocupa el segon lloc,sent només precedida pels Es-tats Units».

La companyia va recordarque les agències espanyolespoden expedir bitllets elec-trònics de 113 aerolínies –in-closes totes les espanyoles– através del sistema Amadeus.Així mateix, Amadeus Espa -nya ha ampliat les possibili-tats d’e-ticketing i és el primerGDS a subministrar-lo en elpont aeri o en trajectes d’in-terlínea entre Air Europa iIberia. El 31 de maig de l’anyvinent tots els bitllets haurande ser electrònics.

Espanya és elsegon país delmón que mésbitllets d’avióelectrònics emet

6 Economia i Empresa � Diari de GironaDissabte, 22 de desembre de 2007

Oriol Puig, GironaEl 90% de les prop de 270 em-preses elaboradores de cava deCatalunya són petites i mitjanesempreses. En un sector que, pervolum, controlen dos grans ge-gants –Codorníu i Freixenet–,les pimes s’han reivindicat. Permolts motius, perquè produei-xen un cava amb personalitatpròpia, perquè tenen inquietuds,i perquè la majoria estan dirigi-des per una generació de jovesempresaris que han assumit lagestió de les caves després d’unprocés de relleu generacional.

Així ho explicava Xavier Na-dal, president de Pimecava, pa-tronal fundada fa un any i migque agrupa una vuitantena d’e-laboradors que no sobrepassaenuna producció anual de 600.0000ampolles, i que fa uns dies va es-tar a Girona de visita institucio-nal.

«Els grans elaboradors de ca-ves interessos cada vegada més di-vergens dels petits elaboradors. Iun grup de directius joves vam de-tectar la necessitat de fer un pasendavant», assegurava Nadal.

Entre els objectius de pime-cava destaca la necessitat «d’es-tructurar un missatge: d’explicarque el sector del cava és plural idivers». En aquest sentit apostaper fer arribar el missatge delselaboradors al consumidor final,d’explicar-lors quin és el mètoded’elaboració, dels tipus de crian-

ça.Segons la seva opinió, aques-

ta és la via per desestacionalitzarel consum d’un producte, molt

associat a la celebració –les ven-des es concentren l’últim se-mestre de l’any– i menys a la gas-tronomia. «Hem d’anar cap a un

horitzó de culturització i facilita-ció de consum al consumidor fi-nal», afirma el president de Pi-mecava.

Nadal també cita la interna-cionalització com un dels pilarsde la feina de Pimecava. «Hemd’ajudar a perdre la por al que noté una vocació exportadora, i alque la té, prolongar el que és laseva empresa, ajudar-lo a orga-nitzar-se».

Alemanya, el Regne Unit, elsEstats Units i el Japó són els prin-cipals mercats de destí de les ex-portacions de cava. Però per Na-dal, a l’hora de projectar una mis-sió comercial «no ens mou el vo-lum d'ampolles sinó el potencialque veiem en aquest mercat».

EnoturismeD’altra banda, Pimecava està

ultimant la preparació d’un pla2008-2009 per fomentar l’enotu-risme, amb el que pretenen im-pulsar aquesta activitat i unificarla promoció. Així mateix, consi-deren que cal fer una importantaposta per la formació.

Pel que fa a qüestions com elboicot que va patir el cava cata-là, o la reforma del sector del via la Unió Europea, Nadal asse-gura que són temes que perto-quen al Consell Reguladro delCava, que és «la casa del cava, iqui està legitimat per prendre unaposició única de tots els elabora-dors».

Les pimes del cava es reivindiquenEl 90 per cent d’elaboradors del sector són petites i mitjanes empreses amb interessos molt diferents de les grans companyies. Fa poc més d’un any es van agrupar a Pimecava

XAVIER NADAL. El president de Pimecava, en una imatge d’arxiu.DdeG

Després del dos anys de boicot(2004 i 2005), el sector vitiviníco-la presenta unes xifres plenamentrecuperades. El consum en elmercat espanyol és similar al del'any 2007 quan ja es va apuntarque el cava havia superat el re-buig. A més, ara els empresariscatalans venen més a l'exterior. Elconsum a Espanya se situa al vol-tant dels 100 milions d'ampolles iel de fora de l'Estat en 124 mi-lions. Aquestes vendes es con-centren a Alemanya, la Gran Bre-tanya i els Estats Units, i suposenun lleuger increment respecte ales de l'any passat. En resum, se-gons el sector, el boicot ha que-dat oblidat i les perspectives sónpositives. Encara no hi ha les xi-fres de final d'any, però tot indicaque el consum interior serà simi-lar al de l'any passat, entorn dels100 milions d'ampolles. Les ven-des a l'exterior creixeran lleuge-rament, per damunt dels 124 mi-lions d'unitats.

Segons explica el presidentdel Consell Regulador del Cava,Gustau Garcia Guillamet, el boi-cot es dóna per oblidat desprésque l'any passat s'iniciés la recu-peració de vendes a l'interior. Al2007 es van consumir 101,4 mi-lions d'ampolles a Espanya, un8,3% més que al 2005. A més, espreveu que les vendes a l'exterior,que van caure un 4,13% el 2006 acausa dels problemes de distri-bució a Alemanya, augmentinaquest any gràcies a la recupera-ció parcial del mercat germànic,el principal fora d'Espanya per alcava.

Recuperació de lesexportacions

7Economia i EmpresaDiari de Girona � Dissabte, 22 de desembre de 2007

8 Economia i Empresa Dissabte, 22 de desembre de 2007

A Figueres s’ha constituït la so-cietat Bemybed S.L., dedicadaa la prestació de serveis de con-sultoria i assessoria a establi-ments hotelers, i a qualsevol per-sona física o jurídica l’objecte so-cial de la qual consisteixi, direc-tament o indirecta, en activitatsd’allotjament. Comercialitzacióper compte de tercers de placeshoteleres. Capital: 3.200 €. Ad-ministrador: Hodocom S.L.Adreça: Carrer Ponent, 35, àtic1a.

A Roses s’ha constituït la socie-tat Prestige Mar y Sol 2008S.L., dedicada a la construcció,arrendament (excepte l’arren-dament financer), administraciói explotació d’edificis de totesclasses, supermercats, boti-gues, hotels, sales de festes i es-tabliments de naturalesa anàlo-ga, així com la compravenda definques rústiques i urbanes. Ca-pital: 3.100 €. Administrador:José Moyano Izquierdo. Adreça:Avinguda Nord, 45.

A Figueres s’ha constituït la so-cietat Courtage InternationalS.L., dedicada a la intermedia-ció del comerç, activitats l’ob-jecte exclusiu o principal de lesquals sigui posar en relació com-prador i venedor, o bé realitzaractes de comerç per compte delscomitents, en totes les fases dela comercialització de tota clas-se de productes. Capital: 3.100 €.Administrador: Ali Hedjine.Adreça: Carrer Marignane, 28 6C.

A Palafrugell s’ha constituït lasocietat Comesa Costa BravaS.L., dedicada a l’administració,gestió, tinença, adquisició, trans-missió de títols de valors, bénsmobles, actius financers i partsde capital. Construcció i promo-ció de tota clase d’obres i edifi-cacions. Adquisició, urbanitza-ció, parcel·lació, promoció i co-mercialització de terrenys. Ca-pital: 5.001 €. Administrador:Jean Noel Medus. Adreça: Ca-

rrer del Consell, 16.

A Palafrugell s’ha constituït lasocietat Grup Badia Catalun-ya S.L., dedicada al subminis-trament de productes alimenta-ris i begudes, exclòs el tabac, através de màquines expenedo-res. Comerç d’altres productesalimentaris. Compravenda i ex-plotació de màquines expene-dores, excloses les del tabac. Ca-pital: 6.218 €. Administrador:Luis Blanco Martínez. Adreça:Carrer Francesc Alsius, 8.

A Palamós s’ha constituït la so-cietat Dualsoft S.L., dedicada ala instal·lació, muntatge, mante-niment, reparació i venda d’e-quips informàtics i d’oficina, mo-bles d’oficina; així com la co-mercialització i venda de consu-mibles informàtics, recanvis imaterial d’oficina. Capital: 3.100€. Administrador: José TomásJuan. Adreça: Avinguda Lliber-tat, 120.

A Olot s’ha constituït la societatKrater Finques S.L., dedicadaa la promoció, urbanització i par-cel·lació de tot tipus de béns im-

mobles. Construcció d’obres detota classe. Arrendament i ex-plotació de béns immobles, a ex-cepció dels de caràcter financer.Realització de tota classe d’in-versions i transaccions immobi-liàries. Capital: 6.000 €. Admi-nistrador: Traveholding S.L..Adreça: Passeig d’en Blay, 21baixos.

A Salt s’ha constituït la societatCodifico Software S.L., dedi-cada a la venda, comercialitza-ció, lloguer, producció, instal·la-ció de tota classe de softwaredestinat a ordinadors. Compra-venda de tota clase de màquinesi accessoris necessaris per a lesfinalitats indicades i, en generaltotes les activitats que hi esti-guin relacionades. Capital: 6.000€. Administrador: Miquel For-nàs Estarda Adreça: Carrer Pre-sident Francesc Macià, 59 2 2.

A Girona s’ha constituït la socie-tat Desenvolupament de Pro-mocions Gironines 07 S.L.,dedicada a l’activitat immobilià-ria en general, inclosa la com-pravenda de finques rústiquesi/o urbanes, la urbanització de

les mateixes, la construcciód’habitatges, apartaments, lo-cals, places d’aparcament, edifi-cacions en general i arrenda-ment, excepte els de caràcter fi-nancer. Capital: 3.009 €. Presi-dent: Joan Vila Basagañas. Adre-ça: Plaça de Salt, 10.

A Girona s’ha constituït la socie-tat Total Fitness for BusinessS.L., dedicada a la consultoria,investigació i ensenyament en elmón dels negocis relacionatsamb l’esport, amb entrenamentsesportius específics, inclosos elsserveis d’integració dels monsdels negocis i l’esport per millo-rar la formació dels executius.Capital: 3.100 €. Administrador:Steven Patrick Macgregor.Adreça: Carrer Figuerola, 28 13.

A

A Fontcoberta s’ha constituït lasocietat Elit Tast S.L.L., dedi-cada a l’elaboració, compraven-da i intermediació, distribucióde productes i equipaments peral sector alimentari i de la res-tauració, així com la prestació deserveis relacionats amb aquestssectors. Capital: 26.100 €. Admi-

nitradors solidaris: FrancescBatlle Bruguer i Francesc Xa-vier Batlle Trull. Adreça: CarrerFontcoberta, 8.

A

A Ripoll s’ha constituït la socie-tat Deperch S.L.L., dedicada alcomerç majorista i minorista detota classe de tèxtils, confecció,peces exteriors de vestir de tottipus i gènere, calçat i accesso-ris del vestir. Serveis de recerca,màrketing i assessorament a in-versions potencials sobre inves-tigacions econòmiques i indus-trials. Capital: 16.200 €. Admi-nistrador: Albert Vilardell Oli-veras. Adreça: Carrer Estació,16 2 3.

A Hostalric s’ha constituït la so-cietat Promoció Contemporà-nia S.L., dedicada a l’activitatimmobiliària en general. Admi-nistració de finques. Capital:3.100 €. Administradors solida-ris: Salvador Boada Massanellai Lluís Boada Planas. Adreça: Ca-rrer Jacint Verdagiuer, 4.

A Riudellots de la Selva s’haconstituït la societat SinergiaInteriors S.L., dedicada a lacompra, venda i instal·lació detota classe de mobles i objectesde decoració, projectes d’inte-riorisme, amb la direcció d’o-bres, projectes d’arquitecturaefímera, fusteria, fabricació prò-pia de mobles, decoració inte-gral i obres de reformes. Capi-tal: 6.000 €. President: Joan to-rrent Angelats. Adreça: CarrerPaïsos Catalans, 34.

A Lloret de Mar s’ha constituït lasocietat Carman PatrimonialS.L., dedicada a la compra de te-renys i solars, la seva parcel·la-ció, edificació o construcció i lavenda de solars, pisos, aparta-ments i xalets. L’adquisició, pro-moció, explotació i arrendamentde béns immobles. Capital:3.100 €. Administrador: ManuelRequena Martínez. Adreça: Ca-rretera Vella de Vidreres, nau27.

Ripollès

La Selva

Pla de l’Estany

Gironès

Garrotxa

Baix Empordà

Alt Empordà

Coordina: Oriol PuigE-mail: economia.diaridegirona@epi.es Diari de Girona

Novetats empresarials

60.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DE LA SELVA. A Arbúcies s’ha constituïtla societat Coordinadora de Servicios In-tegrales para el Transporte y la Automo-ción S.L., dedicada a la compravenda, inter-mediació, assessorament, coordinació, repa-ració, transformació i serveis intergrals peral sector del transport, automoció i indústriavinculada a les activitats indicades. Capital:60.000 €. Administrador: David Iglesias Coll.Adreça: Polígon Industrial Cremat, s/n, par-cel·la 4.

55.820 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DEL PLA DE L’ESTANY. A Banyoles s’haconstituït la societat Abe Tancaments Ban-yoles S.L., dedicada a la fabricació i col·lo-cació d’ar ticles de fusteria metàl·lica i dePVC, tals com portes, finestres, marcs per aportes i finestres, reixes, murs, tabics, pa-nells, i altres de característiques semblants.Capital: 55.820 €. Administrador: FranciscoAbelenda Carrillo. Adreça: Carrer Vilavenut,

s/n.

30.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DEL BAIX EMPORDÀ. A Palamós s’haconstituït la societat Batavia Import S.L.,dedicada a la compravenda d’articles majo-rista i minorista, importació i exportació d’ar-ticles de regal, complements de la llar, biju-teria, mobles, mobles de cuina i tota classed’objectes de decoració. Capital: 30.000 €. Ad-ministradors mancomunats: Sergio SatueBarreiros i Luis Espada Cantó. Adreça: Ca-rrer Josep Casanovas, 14.

54.600 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DE LA GARROTXA. A Olot s’ha constituïtla societat Tresc la Font S.L., dedicada a lacompravenda de finques i la seva explotacióen arrendament, exceptuant l’arrendamentfinancer. En general, qualsevol activitat im-mobiliària o de construcció. Capital: 54.600€. Administrador: Javier Conill Bayona. Adre-ça: Carrer Joaquim Masmitjà, 2 3 1.

Les destacades de la setmana

DILLUNS 17La dissolució d’empreseses duplica a les comar-ques gironines a l’octubre

La desacceleració econòmicatambé es fa notar en els regis-tres mercantils. En el que por-tem d’any s’han creat menysempreses a Girona i en desapa-reixen més. Segons dades fetespúbliques per l’Institut Nacionald’Estadística (INE), el mes d’oc-tubre es van dissoldre a Girona54 societats mercantils, un 116%més que en el mateix període del’any anterior. Si a aquesta xifrali restem la mortalitat empresa-rial deguda a les fusions, la des-aparició d’empreses va aug-mentar un 92%. D’altra banda,segons l’INE, a Girona es vanconstituir 211 empreses l’octu-bre passat, un 14,6% més que elmateix mes de 2006, amb un ca-pital mig de 4.539 euros.

DIMARTS 18Els estrangers concentrenuna tercera part de lescontractacions a Girona

Un 33 per cent del total dels tre-balladors contractats a les co-marques gironines l’any 2006era estranger. Així ho constatal’Informe del Mercat de Treballdels Estrangers 2006, elaboratper l’Instituto Nacional de Em-pleo (Inem). L’estudi, tambéposa de relleu que Girona és lademarcació de l’Estat amb unataxa més elevada d’immigrantsentre els demandants d’ocupa-ció. L’informe del Ministeri deTreball indica que l’any 2006 esva registrar un increment en lataxa de contractació d’estran-gers. Així, els 87.472 contractesprotagoniztats per forans vanconstituir el 33,06% del total,quan l’any abans no arribaven al30%.

DIMECRES 19Les cambres catalanesxifren el dèficit d’infraes-tructures en 7.000 milionsEl Consell General de Cambresde Comerç de Catalunya, queagrupa les tretze entitats de lacomunitat, ha reclamat l'execu-ció de més d'una vintena d'in-fraestructures per pal·liar el dè-ficit històric de Catalunya enaquesta matèria, que van xifraren 7.000 milions d'euros. En unacte celebrat a la Llotja de Marde Barcelona –el primer queconvoquen de forma unitària–,els presidents de les Cambresde Barcelona, Girona, Lleida,Manresa, Palamós, Reus, Saba-dell, Sant Feliu de Guíxols, Tà-rrega, Tarragona, Terrassa, Tor-tosa i Valls han reivindicat laconstrucció d'infraestructuresper aconseguir una Catalunya«cohesionada i competitiva».

DIJOUS 20El Congrés aprova mante-nir el cànon digital ambels vots de PSOE, CiU i IU

El Congrés va rebutjar l'esmenainclosa a la Llei de Societat de laInformació que emplaçava elGovern a eliminar, en el terminid'un any, el cànon digital, unataxa que grava els sistemes desuport per reproduir, gravar oemmagatzemar música. L'es-mena, proposada per Entesa Ca-talana de Progrés al Senat, ins-tava l'Executiu a suprimiraquest impost i a buscar «fór-mules alternatives» per protegirels drets d'autor i la propietat in-tel·lectual. Malgrat el suport delPP i d'ICV (149 vots), l'esmenava ser rebutjada gràcies als votsen contra del PSOE, CHA, CiUi IU (176 vots) i a les absten-cions del BNG, PNB i ERC (22vots).

DIVENDRES 21El Govern redueix la pre-visió de creixement del’economia fins al 3,1%El Govern va reduir en dues dè-cimes la previsió de creixementde l'economia espanyola per al2008, fins al 3,1 per cent, però vamantenir l'alça prevista de l'o-cupació en el 2,2 per cent(420.000 llocs de treball) i el su-peràvit dels comptes públics enl'1,2 per cent del PIB. Així ho vadecidir el Consell de Ministres,que va revisar el Programa d'Es-tabilitat de l'economia espanyo-la per al període 2007-2010, queinclou el manteniment de la pre-visió de creixement del Produc-te Interior Brut (PIB) per aaquest any en el 3,8 per cent, icalcula una alça del 3,1 per centper a l’any 2008, del 3 per centper al 2009 i del 3,2 per cent el2010.

La setmana econòmica

La depilació làser més eficaç i econòmica a Gironaés Pelostop

Pelostop, la cadena de clíniques médiques de depilació làser haobert a Girona al carrer Francesc Ciurana, número 4.La tecnologia emprada és la més avançada i eficaç en aquestcamp. El làser Alejandrita de pols llarg aconsegueix eliminar elpèl a llarg termini o destruir-lo totalment. Per altra banda, elclient només paga per les sessions que realitza.

9el CampDiari de Girona � Dissabte, 22 de desembre de 2007

Europa Press/DdeG, Madrid. La renda agrària en el conjuntde l’estat espanyol ha pujataquest any un 10,4%. Així ho in-diquen les dades que va pre-sentar dimecres el ministerid’Agricultura, Pesca i Alimenta-ció (MAPA). Malgrat l’aug-ment, les dades que va revelarel ministeri també fan evident lacrisi que en els darrers mesosestà vivint el sector ramader, onde mitjana els preus han baixatun 7 per cent. Els criadors de co-nills són, segons les xifres delMAPA, els que n’han sortit mésmalparats: ara guanyen un 18%menys que l’any passat.

La mitjana, doncs, de l’estatespanyol, indica que cada pagèsha guanyat 13.538,8 euros en l'e-xercici 2007, fet que suposa unincrement de la renda agràriadel 10,4% respecte a l'any ante-rior, gràcies a la pujada del 32 %del preu dels cereals i a l'aug-ment de la producció, entre d'al-tres factors. Aquest càlcul re-presenta el sou anual percebutper un pagès que treballi vuithores diàries, cosa que signifi-ca un total de més de 1.700 ho-res anuals.

Per activitats, la renda delsproductors de vegetals ha pujat

un 11,8%, tant per l'augment dela quantitat en un 5%, com perl'increment del preu del 6,5%.En concret, la renda dels pro-ductors de cereal ha augmentatun 59,8%, gràcies a la major pro-ducció (+21,1%) i als majorspreus (+31,9%). També ha cres-cut la renda dels horticultors(+8,5%), dels productors de pa-tata (+8,7%), dels productors deplantes farratgeres (+7,4%) i defruites (+7%), mentre que ha ex-perimentat un important des-cens la dels oleïcultors (-10,5%),a causa d'un augment de laquantitat d'oli (+28,5%) i un des-cens de preu (-30,4%).

Per contra, la renda dels ra-maders ha experimentat un lleuaugment del 0,2%, després d'unlleuger increment de la quanti-tat (+1%) i un descens de preude set punts percentuals res-pecte al nivell que registraven

l'any anterior. Els descensos derenda ramadera més significa-tius corresponen als criadors deconill (-18,5%), amb una impor-tant baixada de preus (-21,6%) ia un augment de la producció(+3,9%); i als productors de boví(-12,8%), pel descens tant depreus (-7,5%) com de producció(-5,8%); encara que també hanguanyat menys els ramadersd'oví i caprí (-7,7%), d'equí (-2,9%) i de porcí (-2,0%).

En contrast, ha crescut larenda dels productors d'ou(+17,7%), pels majors preus quehan percebut (+24,1%) tot i eldescens de la seva producció (-5,1%); així com la renda dels avi-cultors (+13,5%), que han cobratun 10% més i han produït un2,5% més; i la renda dels rama-ders de llet (+11,2%), que hanpercebut preus més alts(+11,2%) però han produït la ma-teixa quantitat que el 2006.

Els pinsos s’encareixen un 10,9%La renda agrària (que inclou

a pagesos i ramaders) recull unaugment del cost dels mitjansde producció del 8,9%, cosa queinclou un descens de la quanti-tat consumida de l'1,7% i una pu-jada dels preus del 8,9%, sobre-

tot dels pinsos (+10,9%), i enmenys grau de fer tilitzants(+5,9%), llavors (+5,5%), pro-ductes fitosanitaris (+1,7%) i d'e-nergia i lubricants (+0,8%).

La renda agrària a Espanyaha pujat un 10,4% després d'ha-ver-se mantingut pràcticamentsense variació des de fa més desis anys, amb lleugeres oscil·la-cions, tendència que les autori-tats preveien l'any passat que esprolongués fins al 2013, data fi-nal del període d'ajudes que haarrencat aquest any.

En el seu conjunt, la rendaagrària ha totalitzat 25.056,6 mi-lions d'euros (+9,8%), dels quals6.692,8 milions (+6,2%) són aju-des europees i inclouen 3.389,6milions d'euros del sistema depagament únic, posat en marxael 2006.

Segons el MAPA, la rendaagrària espanyola «està substan-cialment per damunt» de la co-munitària. Hi tenen molt a veu-re les subvencions a l'explotacióen la renda, que suposen més dela quarta part (un 26,7%), suporteconòmic al qual cal afegir lesindemnitzacions del sistemad'assegurances agràries per im-port de 292 milions d'euros, queno es comptabilitzen.

La renda agrària puja un 10,4% a Espanyaperò les xifres evidencien la crisi ramaderaEl preu baixa un 7% en aquest sector respecte al nivell que es registrava el 2006

Acn/DdeG, Sant Pere Pescador(Alt Empordà).

Catalunya necessita 22.000temporers per poder afrontarles campanyes de recollida dela fruita. Així ho va denunciardijous el secretari general delsindicat intercomarcal agroa-limentari de CCOO, ValentíAntunez, durant la valoracióque va fer de la campanya d'a-quest any a les comarques gi-ronines. Segons aquest sindi-cat, Girona ha passat ambbona nota la campanya del2007, ja que ha estat una deles més positives pel que fa alcompliment del conveni entresindicats i la Generalitat enallotjament, contractació i sa-laris. En aquest sentit, Antu-nez va explicar que l'empre-sari gironí, a diferència delque passa a les terres de l'E-bre, ha preferit la contracta-ció en origen i s'ha esforçateconòmicament per oferir unallotjament segons marca l'ar-ticle 41 del conveni col·lectiuagropecuari de Catalunya.

El representant sindicaltambé va denunciar que l'em-presari del camp gironí ha re-but menys ajudes de la Gene-ralitat que un de Lleida i queha hagut de fer el doble d'es-forç econòmic per garantir un

allotjament al temporer. Ésper això que CCOO vol de-manar a la Generalitat un re-partiment igualitari de les ajudes entre les demarca-cions.

L'altra cara de la monedaha estat, segons el secretarigeneral del sindicat interco-marcal agroalimentari, les te-rres de l'Ebre, on no ha fun-cionat la contractació en ori-gen i la gran majoria de la màd'obra era il·legal. El sindicatha inspeccionat al voltant de88 empreses i cooperativesagràries amb allotjament. Arapreveu demanar que l'Estattransfereixi a la Generalitatles competències de la Inspecció de Treball.

CCOO calcula que Catalunyanecessita 22.000temporers per lesrecollides de fruita

DdeG, Girona.El Comitè de DesenvolupamentRural de la Comissió Europea vaaprovar dimecres a la tarda, enla que ja va ser l’última sessió del’any, el Pla de Desenvolupa-ment Rural de Catalunya (PDR)del període 2007-2013, al qual laGeneralitat va donar el vist iplau el mes de maig. El pla estàdotat amb 1.016,7 milions d’eu-ros, cosa que suposa un lleugerincrement respecte els 998 mi-lions d’euros que es van atorgaral PDR 2000-2006. Malgrat tot,aquesta vegada l’aportació de laUE ha passat de ser de 445 mi-lions a 272, o sigui que Europaen financiarà un 26,8% quan enl’anterior convocatòria en fi-nançava un 45,6%. La Generali-tat explicava el mateix dia que,per tot plegat, tant l’administra-ció espanyola com la catalana

han hagut d’augmentar l’esforçpressupostari destinat al PDR.

En concret, el Govern catalàpassarà d’aportar-hi 336 milions‘d’euros (un 34% del total) en elperíode 2000-2006 a aportar-ne469,5 (un 46%) entre els anys2007 i 2013. Tot i això, el sindi-cat Unió de Pagesos (UP) ha de-nunciat aquesta setmana que ala partida pressupostària assig-nada a Agricultura hi manquen20 milions d’euros per cobrir lesmesures del PDR. Segons va in-

formar, el sindicat té per aquestmotiu la intenció d’iniciar al ge-ner una ronda de contactes ambles diverses forces polítiquesamb representació al Parlamentcatalà per tal que «corregeixinaquesta situació».

«Unió de Pagesos recorda queel conseller Joaquim Llena es vacomprometre públicament aatendre totes les sol·licituds demodernització del sector agraria Catalunya. Per això, li recla-ma que corregeixi aquesta gestiódeficient o bé que expliqui als pa-gesos i pageses de Catalunya compensa complir aquest compromísamb un pressupost que està persota les previsions del PDR», vaindicar UP.

Segons el sindicat, mentreque el Departament d’Agricul-tura necessita 62,1 milions d’eu-ros per a finançar les mesures

del PDR a Catalunya l’any 2008,només en cobreix 42. UP de-nuncia que la previsió tampocpermetria dotar de finançamentsuficient el Contracte Globald’Explotació (CGE), que incloupart de les mesures del PDR.

El sindicat agrari indica queel CGE requereix 28,33 milionsd’euros, quan només se n’hi pre-veuen 24,2. Això, diu UP, «dei-xaria sense finançament sufi-cient una desena de mesures,com ara la incorporació de joves,les inversions en les explotacions,les indemnitzacions compensatò-ries de muntanya i altres indem-nitzacions o les mesures agro-ambientals».

El DAR va voler ressaltar eldia que la Comissió Europea vaaprovar el PDR que aquest haestat elaborat amb la participa-ció activa de 15 grups territo-rials, així com que s’ha benefi-ciat del consens de les organit-zacions agràries. Per la sevabanda, Unió de Pagesos va afir-mar que no hi està d’acord i varetirar la seva voluntat que escorregeixi la situació.

Unió de Pagesos adverteix que la Generalitat nocompleix el nou PDR amb els pressupostos de 2008La Comissió Europea va aprovar dimecres el Pla de Desenvolupament Rural català

El percentatge que la UE aporta al PDR català passa de ser un 45,6 percent al 26,8 per cent

�

La renda dels productorsde cereal puja un 59,8% ila dels criadors de conilldescendeix un 18,5%

�

CCOO diu que els empresaris gironinstendeixen ara a la contractació en origen

�

El passat dia 10de desembreva ser notícia

que l'Oficina deProtecció del Con-sumidor d'Alema -nya (BVL) donava

per finalitzada la suspensió pro-visional de la sembra del blat demoro OMG MON810, desprésd'haver sotmès les dades dis-ponibles sobre impacte me-diambiental d'aquest blat demoro relatius a un nou i rigorósescrutini. Per altra banda l'ofi-cina ha aprovat un pla de segui-ment de les sembres d'aquestblat de moro que serà portat aterme per institucions científi-ques.

El mateix dia es va fer públi-ca la proposta, del ministre d'a-gricultura d'Alemanya, d'uncanvi en l'actual procedimentd'autorització de nous OMG,basat en la idea que l'únic crite-ri que s'ha d'adoptar per a laseva aprovació o rebuig siguinles evidències científiques exis-tents. I és que, fins a ara, l'a-provació de cada OMG a la UnióEuropea està sotmesa a vota-cions polítiques en les quals pera molts països el vot està condi-cionat amb una postura de ca-ràcter general sobre la biotec-nologia agrària, en lloc dels fetssobre l’OMG concret que esvota.

El resultat pràctic és la si-tuació actual, una miqueta ab-surda, en la qual els OMG s'a-caben aprovant per un lent pro-cés d'esgotament administratiu

en no haver-hi majories ni a fa-vor ni en contra.

En aquest context em sem-bla interessant la crida de SirDavid King, cap assessor cien-tífic del govern britànic, perquèels polítics donin suport a la bio-tecnologia agrària, amb la fina-litat d'evitar futures crisis ali-mentàries i garantir una ali-mentació adequada per a la po-blació.

A la Jornada organitzada pelfòrum Agrari i el Màster Uni-versitari de Biotecnologia Agro-forestal de la Universitat Poli-tècnica de Madrid, el sotsecre-tari general tècnic del Ministe-ri d'Agricultura, Pesca i Ali-mentació (MAPA) va animar aseguir lluitant en el camp de laBiotecnologia «sense llençar latovallola ni perdre l'esperança»ja que amb el treball de tots «s'a-cabarà imposant la raó per a do-nar una alimentació millor a lasocietat». El mateix va ressaltarels avantatges de les varietatsmodificades genèticament enles zones amb plaga de taladre.

Totes aquesta recomana-cions contrasten amb les in-congruències dels polítics, méspendents del que pensa certelectorat que de les afirmacionsdels científics o els interessos

dels agricultors. En aquest sen-tit em sembla interessant co-nèixer les conclusions de la Jor-nada esmentada en el paràgrafanterior.

«Tenint en compte les po-nències presentades, les comu-nicacions i intervencions des-envolupades en la taula rodonai desitjant deixar constànciadels criteris més rellevants sus-tentats, els assistents a la Jor-nada han acordat les següentsconclusions:

1. Transcorreguts deu anysdes de l'inici del seu cultiu co-mercial a Espanya -i dotze anysa nivell mundial- l'aplicació dela Biotecnologia a la milloradels cultius segueix despertantgran interès, al mateix tempsque suscita cert debat entre co-neixements i emocions, tant enel si de la comunitat científicacom a nivell de les organitza-cions de consumidors i d'altresmoviments ciutadans.

2. El procediment d'aprova-cions «pas a pas» i «cas per cas»a la Unió Europea per a cultiusmodificats genèticament (MG)és rigorós i transparent. Comen altres qüestions de segure-tat alimentària, les decisionsd'aprovació per la Comissió Eu-ropea pivoten sobre l'avaluació

científica independent de l'Au-toritat Europea de SeguretatAlimentària (EFSA), si bé l'agi-litat del procés polític i admi-nistratiu posterior és manifes-tament millorable.

3. El seguiment en la sevafase comercial per la Unió Eu-ropea de cada modificació ge-nètica i de cada varietat de cul-tiu per les autoritats espanyo-les, estableix un nivell de con-trol i transparència sense pre-cedents a l'agricultura, sentdesitjable major difusió de lesconclusions científiques inde-pendents i, a més, la milloradels programes de comunicacióa la societat, en general, i moltparticularment a les organitza-cions de consumidors.

4. Les varietats aprovades deblat de moro BT impliquen ma-jor persistència de la proteïnainsecticida en els teixits del cul-tiu, però amb l'avantatge de laseva baixa toxicitat i el seu con-finament en els teixits de laplanta.

5. L'impacte ambiental delsblats de moro BT pot ser con-templat des de múltiples pers-pectives, però ha de prendre'ssempre com referència l'im-pacte del cultiu de les corres-ponents varietats convencio-nals. En aquest sentit, està com-provat que les varietats de blatde moro BT manquen d'efectesrellevants sobre els insectes be-neficiosos des del punt de vistaagronòmic (abelles, coccinéli-dos, etc.). Per altra banda, laproteïna insecticida produïdaper aquestes varietats de blat demoro es degrada ràpidament enel sòl i no presenta efectes per-judicials per als cucs de terra,colémbolos, etc.

6. S'ha comprovat la reduc-ció de danys per insectes en lespanotxes de blat de moro, elque es tradueix en menors

atacs per fongs, especialmentde Fusarium moniliforme queprodueix fumomisinas. Aques-tes són micotoxinas perillosesper a l'home i els animals queingereixen aquests grans o lesseves farines, fins al punt que,en alguns casos, poden arribar-se a nivells que impossibilitin elseu consum.

7. En zones d'Espanya ambatacs endèmics de taladres, lesvarietats de blat de moro prote-gides contra els atacs d'aquestsinsectes permeten desenvolu-par el cultiu sense necessitatd'aplicar insecticides per al con-trol d'aquestes plagues. Això téun efecte favorable sobre elmedi ambient al permetre uncontrol selectiu de les plaguesde taladre i oferir una alternati-va de biocontrol més segura perals organismes no diana que larepresentada per l'ocupaciód'altres opcions basades en l'úsde insecticides d'ampli espec-tre.

8. Com en altres aspectes del'agricultura, és necessari am-pliar el coneixement sobre lesvarietats de blat de moro BTamb nous estudis i resultats, es-pecialment a llarg termini con-siderant nous esdeveniments itoxines per a estudiar possiblesefectes acumulatius.

En tot cas, el consens sobreles dades conegudes fins a ladata indica que aquestes varie-tats de blat de moro milloradesgenèticament poden contribuiral desenvolupament d'una agri-cultura més sostenible i ambmenors impactes mediambien-tals.»

*Professor del Bell-lloc

10 el Camp � Diari de GironaDissabte, 22 de desembre de 2007

Impacte ambiental de lesvarietats de blat de moro BT

OPINIÓ TRANSGÈNICS JESÚS Domingo*

� «Les recomanacions del sotsecretari general tècnic del MAPA contrasten amb les incongruèn-cies dels polítics, més pendents del que pensa l’electorat que dels interessos dels agricultors»

Tem. màx. : Temperatura màxima en °C. T. mín. : Temperatura mínima en °C. Pluviom. : Pluviometria total en mm. ETo : Evapotranspiració de referència en mm. Vel. vent : Velocitat mitjana del vent en km/h.

CEREALS I LLEGUMINOSES

Posició Euros/Tm

Blat de moro CE s/c/d 235,00Blat de moro importació s/c/o Tarr. 235,00Blat panificable Nacional s/c/d 265,00Blat panificable CE s/c/d 280,00Blat farratger s/c/o Tarr. 255,00Sorgo importació s/c/o Tarr. 208,00Sègol s/c/o Tarr. s/cMill importació s/c/d 520,00Ordi nacional 64 PE s/c/d 235,00Alpiste canadenc E s/c/d 610,00Pèsols ferratgers import. s/c/o Tarr. 295,00Garrofa trossejada / Tarragona s/c/d 213,00Garrofa granulada / Tarragona s/c/d 208,00Farina de garrofa / Tarragona s/c/d 203,00Garrofa sement / Tarragona s/c/d s/cSoja / 44 % nacional s/a/v Bar. 320,00Soja / 44 % importació s/a/v Tarr. 320,00Gluten feed EUA s/v/m Tarr. 208,00Gira-sol importació 28/30% Profat s/c/o Tarr. 203,00Colza importació 00 34/36% Profat s/c/o Tarr. 235,00Sement de cotó s/c/o Tarr. s/cCoco / granel s/c/o Tarr. s/cFarina de peix 60% nacional s/c/d 670,00Farina de peix 63/64% Perú s/c/o Tarr. –Farina de peix nòrdica 70% s/c/d –Farina d’alfals s/c/o Lleida 170,00Mandioca (importació) s/v/m Tarr. 190,00Segó de blat / fi s/c/d 220,00Polpa seca remolatxa gr. nac. / Pallets s/c/o s/cPolpa seca remolatxa gr. magatzem / Pallets s/c/o –Sèrum de llet Spray import. 60/10 àcid E. s/c/d 680,00

MERCAT DE LLEIDAPORCS

preu kg preusen viu setmana passada

Porcs selectes 0,99 0,96Porcs Lleida 0,97 0,95Garrí 29,0 23,0

OVELLESpreus

preu kg setmana passada

22,1-25 Kg 3,10 3,2525,1-28 Kg 3,00 3,00

VAQUESpreu kg preusen viu setmana passada

Primera 2,28 2,28Segona 1,99 1,99Industrial 1,56 1,56

VEDELLSpreu kg preusen viu setmana passada

Vedella extra 4,16 4,16Vedella 1a. 3,90 3,90Vedella 2a. 3,30 3,30Anoll I 3,18 3,18Anoll II 2,76 2,76

CEREALS I FARINESpreus

preu /t setmana passada

Blat pinso 252 246

PREU DE PRODUCTES AGRÍCOLES

AGROMETEOROLOGIA

PREUS DE LA LLOTJA DE BARCELONABlat planificable 256 250Ordi P.E. 64 228 218Blat de moro (Urgell) 234 225

FRUITApreu kg preus

setmana passada

Poma Golden i 70 i + 0,51 0,53Poma V. Amer. 70-90 0,48 0,51Pera Blanquilla 58i+ 0,53 0,53Pera Conference 60i+ 0,67 0,67

MERCAT DE BELLPUIGAVIRAM

preu kg preusen viu setmana passada

Pollastres groc viu 1,07 1,03Pollastres groc canal 1,63 1,57Gallina lleugera 0,01 0,01Gallina semip. 2,2 kg. 0,43 0,43Gallina semip. 2,5 kg. 0,53 0,53Gallina pesada 1,13 1,13

CONILLSpreu kg preusen viu setmana passada

Conill jove 1,60 1,60

OUSpreu preus

dotzena setmana passada

Categoria M (63-53gr.) 0,87 0,87

Sèrum de llet Spray import. 70/12 s/c/d 790,00Greix Importació 10º/12º s/c/d 550,00Greix 3º/5º s/c/d 615,00Mantega 1a s/c/d 680,00Mantega 2a s/c/d 640,00

FRUITS SECS I LLEGUMS

Qualitat Posició Euros/Tm

Llenties (Salamanca) Monstruo s/c/d –Llenties (La Manxa) 7-9 mm. s/c/d 1.100,00Llenties (La Manxa) 6-7 mm. s/c/d 840,00Llenties (imp. EUA) Regular s/c/d 600,00Cigró (nacional lletós) 48/50 s/c/d –Cigró (nacional lletós) 54/56 s/c/d –Cigró (nacional lletós) 58/60 s/c/d –Cigró (import. Mèxic) 40/42 s/c/d 1.140,00Cigró (import. Mèxic) 42/44 s/c/d 1.100,00Cigró (import. Mèxic) 44/46 s/c/d 1.070,00Cigró (import. EUA) 50/52 s/c/d 1.000,00Mongetes nacional Planchet s/c/d 2.100,00Mongetes nacional Pinta s/c/d 1.500,00Mongetes nacional Boliche s/c/d –Mongetes carillas Blackeyes s/c/d 900,00Mongetes import. EUA Northern s/c/d 900,00Mongetes imp. Michigan Navy s/c/d 720,00Mongetes imp. Argentina Cannelini s/c/d 920,00Ametlla gra (llargueta) 12-13 mm. s/c/d 4.700,00Ametlla gra (Marcona) 14-16 mm. s/c/d 6.200,00Ametlla gra (Mallorca) Trossos rpds. s/c/d –Avellana gra (negreta) s/12 mm. s/c/d 5.800,00Pinyons gra (Sol Castella) Primera s/c/d 25.000,00 Pinyons gra (Sol Catalunya) Primera s/c/d –

Servei de Meteorologia de Catalunya, del Departament del Medi Ambient

ESTACIÓ DE CABANESDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

14-12 14,5 -2,6 0,0 0,8 3,9

15-12 10,2 -0,3 3,0 0,8 9,2

16-12 9,6 -2,0 0,2 0,7 4,7

17-12 9,4 -1,8 0,0 0,6 3,2

18-12 12,5 -1,1 1,6 0,4 4,9

19-12 12,9 -0,6 0,2 0,7 4,5

20-12 12,6 1,2 0,2 0,4 2,7

ESTACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRÍDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

14-12 13,5 -3,7 0,0 – –

15-12 9,0 -3,5 9,2 – –

16-12 9,0 -1,4 3,4 – –

17-12 9,0 -1,6 0,2 – –

18-12 11,8 0,1 2,6 – –

19-12 12,5 1,2 0,2 – –

20-12 11,7 -0,3 0,2 – –

ESTACIÓ DE FORNELLSDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

14-12 12,9 -9,1 0,0 – –

15-12 9,2 -9,5 5,6 – –

16-12 9,2 -4,7 2,4 – –

17-12 9,2 -6,3 0,6 – –

18-12 12,3 2,4 0,0 – –

19-12 12,6 4,3 0,2 – –

20-12 11,1 -1,5 0,0 – –

ESTACIÓ DE MONELLSDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

14-12 14,4 5,5 0,0 0,9 3,8

15-12 9,0 -6,0 6,6 0,8 11,3

16-12 8,8 -3,0 2,6 0,7 7,9

17-12 9,1 -3,2 0,6 0,6 2,9

18-12 11,4 -0,9 0,4 0,6 4,7

19-12 11,7 -2,5 0,2 0,5 2,6

20-12 11,3 -0,9 0,2 0,3 2,1

ESTACIÓ DE VENTALLÓDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

14-12 14,6 -5,9 0,0 – –

15-12 9,1 -5,4 10,6 – –

16-12 9,7 -0,9 2,8 – –

17-12 9,3 -1,8 0,2 – –

18-12 12,5 -0,8 1,4 – –

19-12 12,8 -1,7 0,2 – –

20-12 12,2 -0,7 0,0 – –

11el CampDiari de Girona � Dissabte, 22 de desembre de 2007

He llegit l’ar ticle que elsenyor Jové, presidentdel sindicat agrari JARC,

va publicar en aquest diari el dia8 de desembre. Ens parla deldebat al Parlament de Catalu -nya del Projecte de llei de con-tractes de conreu i es preguntaen el seu títol si el presidentMontilla vol fer de pagès. Diutambé que es vol espoliar el pa-trimoni dels pagesos de Cata-lunya, i que estan fent xerradespel territori per explicar la Llei.Considero adient posar seny enaquest debat, i intentar que lescoses es diguin pel seu nom i noes digui el que no és, en un exer-cici d’inventiva digna d’un es-criptor de novel·les de ciència-ficció.

En la llei que està en tràmital Parlament en cap cas parlad’expropiar, prendre o espoliarres a ningú, i molt menys als pa-gesos i a les pageses, que a méssón l’eix principal d’una llei quevol garantir que puguin conti-nuar fent la seva activitat agrà-ria, amb més suport jurídic tanten el cas que siguin arrenda-dors com arrendataris. Es trac-ta d’afavorir el pacte entre lesdues parts, fent-lo més formal imés modern, i que aquest acordes posi per escrit, fet importan-tíssim en un sector en què desde sempre hi ha hagut acordsper arrendar terres i en què lahistòria ens parla de desigual-tat, opacitat i de vegades discri-

minació, encara que afortuna-dament cada cop menys.

No sé si al president de la Ge-neralitat se li acudirà fer de pa-gès. Ara bé, com a pagès li as-seguro que no entenc quina ob-jecció pot fer un pagès a la qua-lificació de conreador directe ipersonal, i que la Llei li atorguialgun benefici a l’hora d’arren-dar o adquirir una parcel·la deterreny per destinar-la a l’úsagrari dins de la seva explota-

ció.Tampoc no és veritat que si-

gui requisit imprescindible per-què una societat tingui la quali-ficació de conreador directe ipersonal, que la «totalitat» delsque en formin part siguin page-sos a títol principal o professio-nals. Només cal que aquests tin-guin la majoria de drets de vot ique el seu objecte social inclo-gui la finalitat de caràcter agra-ri.

Que l’Administració tingui laconsideració de conreador di-recte i personal no és cap ame-naça ni cap perjudici per a nin-gú. Pareix prou lògic que l’Ad-ministració es reservi aquestaconsideració per a les seves em-preses públiques com es l’IR-TA. Hi ha algú que pugui ima-ginar que el Govern de la Ge-neralitat es dedicarà a conrearterres amb la finalitat de com-petir amb els pagesos al mer-cat? Siguem seriosos, senyorJové!

L’ article 44, que vostè vol ferveure que copia íntegramentl’escrit publicat, no és com avuiconsta en el text aprovat per laComissió d’Agricultura al Par-lament. És molt trist que vostèdoni una informació desfasada.Sobre la qüestió que planteja,«Si un pagès crea una societatamb el fill i hi aporta una fincarústica, se la pot quedar la Ge-neralitat?» la resposta és no: lirecomano que acabi de llegirl’article 44.1 i les seves excep-cions, així com l’article 34.1. Ésmolt trist que digui el que noés, no sé si per falta d’informa-ció o simple devoció.

Que la Generalitat vulguipreservar el sòl i l’activitat agrà-ria, què té de dolent? Això ex-

clou l’especulació i sinó, miri’sl’ar ticle 45. No serà, senyorJové, que el que defensa vostèés aquesta possibilitat d’espe-cular amb aquesta terra agràriaen alguns llocs cada cop mésamenaçada?

Si vostè vol representar elsector agrari, convindrà amb mique un dels problemes que avuité el sector és la dimensió de lesexplotacions, sovint massa pe-tites per ser competitives enaquest món globalitzat que ensha tocat viure. Aquest fet és mésgreu amb els pagesos joves, il’accés a la propietat resultamolts cops complicat.

És per això que l’Adminis-tració té el deure d’establir me-canismes que puguin ajudar elsnostres professionals, i el dretpreferent de l’Administració volacabar afavorint aquests page-sos, i per això hi ha de ser pre-sent en la llei, pensant en el fu-tur i en la gent del camp que viude la terra i en vol viure. Vostèsap que jo sóc pagès i que pen-so com un pagès, i no em fa capmena de por que l’Administra-ció vulgui garantir que tindremterra per poder treballar. Esticsegur que això és i serà bo, i sius plau torni’s a llegir la Lleiperquè diu el que diu, no el quediu vostè que diu... Després, sivol, en tornem a parlar.*Portaveu d’Agricultura delPSC al Parlament de Cata-lunya

La Llei diu el que diuCONTRACTES DE CONREUJOAQUIM Paladella*

� «No és imprescindible perquè una societat tingui qualificació de conreador directe i perso-nal, que la “totalitat” dels que en formin part si-guin pagesos a títol principal o professionals»

DdeG

FIRES

– Avui i demà Fira-Mercat del Galla Vilafranca del Penedès.

– Demà Fira de Nadal, ProductesArtesanals, Naturals i de Pagès aSanta Maria d’Oló.

– Des del 26 de desembre al 4 degener hi ha Cucalòcum i Cucaes-port, a Lleida.

CONSELLS

– Tradicionalment els milloradorsconsideraven que els híbrids deblat de moro més productius per agra eran també els més adequatsper a farratge.– Tolerància natural a herbicides:és l’habilitat-aptitud heredable d’u-na espècie vegetal a sobreviure i re-produir-se després d’un tracta-ment. La tolerància natural no im-plica selecció o manipulació genè-tica per obtenir una varietat tole-rant.– A la planta, el potasi és absorvit

per les arrels com a catió K+.Dessenvolupa una labor fonamen-tal a la vinya, ja que és el catió ma-joritàriament present en el raïm.S’acumula preferentment a la pelldels raïms durant la maduració.Les necessitats nutritives de pota-si varien de manera ascendent finsaconseguir un màxim en l’època del’enver, intervenint de manera moltimportant en els processos rela-cionats amb la maduració del fruit.– Un tractor que porta una eleccióincorrecta de pneumàtics o un las-trat no optimitzats per al treball des-preciarà molta potència en el pati-nament de les rodes o a la resis-tència a rodar.– La tecnología anomenada «at-mosfera controlada» consisteix enemmagatzemar els fruits en un re-cit frigorífic en el qual s’ha substi-tuït la seva atmosfera inicial per unaatmosfera més pobre en oxin i mésrica en anhídrid carbònic.- La pauta horària de subministra-ment de calostres als vedells enquantitat i qualitat suficient. Molt

important garantir el subministra-ment de dos litres de calostres dequalitat dintre de les dues horesdesprés del part, de dos a tres litresmés dintre de les 12 hores, i si éspossible, dos més abans de les 24hores després del part. – L’agricultor en general, i el reganten partiular, es troben davant unasituació fins a cert punt paradògi-ca; s’exigeix, perquè sigui compe-titiu, que produeixi més, amb ma-jor qualitat i a menor cost. Per acon-seguir-ho és necessària una majortecnologia.– Tant els d’extracció com els d’ex-portació de nutrients, és fonamen-tal a l’anàlisi del contingut total delselements essencials, expressats enpercentatge en relació a la matèriaseca acumulada per cada una de lesparts de la planta, això és: arrels, ti-ges, fulles, flors i fruits, en diversesetapes del cultiu.– A l’hora de fer la poda d’aclaridaals arbres del jardí –això és aplica-ble a totes les espècies–, del que estracta és d’eliminar les branques

que competeixen amb altres.– Les recomanacions que el fabri-cant recull al manual d’usuari per ales màquines d’escampar adobss’ha de seguir rigurosament. Estrindrà especial cura en:- Mantenir les 540 rpm de la presade força.- Les regulacions d’altura, horit-zontalitat i inclinacions de la mà-quina.- Les regulacions, quan corres-pongui, quant a punts de caigudade l’adob als plats i posició de lespaletes en els mateixos.– Però aquestes pràctiques han deseguir una sèrie de pautes, com laprèvia planificació i disseny del jar-dí. Allò implica considerar les condi-cions climàtiques i les condicionsedàfiques i topogràfiques de lazona.– La malla aluminitzada per a la pro-ducció de tomates té un doble efec-te:- Reduix part de la radiació directaque arriba a la planta.

- Augmenta la quatitat de llum di-recta, augmentant la fotosíntesi.– Com resposta a aquests proble-mes, deguts al control fitosanitaribàsicament químic, junt amb lesexigències dels mercats, es fa ne-cessària l’aplicació de noves tècni-ques en protecció de conreus, mit-jançant la utilització de mètode,preventius i culturals, biològics id’ús racional de productes fitosa-nitaris.– La rendibilitat actual de la varie-tat Rojo Brillante de palosanto a Va-lència ha portat que aquesta varie-tat hagi fet desaparèixer pràctica-ment a la resta de varietats tradi-cionals de la zona i a que estigui co-mençant a estendre’s a altres re-gions.–Tenint en compte la producció decada un dels sistemes, l’efecte con-taminant per nitrats era notable-ment menor quan se substituïa par-cialment l’amoni per nitrats.

Jesús Domingo

LA SETMANA

La mosca de Girona s’ha tornat boja i ara ja vola contenta en llibertatDEIXA’T SEDUIR PER LA MAGIA DE LA VERITABLE MOSCA DE GIRONA

Gràcies a tots els gironins per FER-LA VOLARPunts de venda a llibreries i quioscos de girona. També podeu comprar l’Auca de Sant Narcís a la Llibreria Carlemany,

a la Llibreria 22, a Can Geli, a la Papereria d’Aro de Fontajau i a la botiga Records del Barri Vell (Pont de la Princesa). Per tan sols 3 euros amb mosca inclosa.

12 el Camp Dissabte, 22 de desembre de 2007 Diari de GironaCoordina: Roser ReynerE-mail: camp.diaridegirona@epi.es

Otr Press/DdeG, Barcelona. El preu de l’anyell i del porcelles multiplica per cinc vegadesentre el que rep el ramader alcamp al que paguen els consu-midors a les botigues, a noméstres dies de les festes de Nit deNadal i Nadal. Per solucionarl'escalada de preus del cistelldel mercat, la Unió de Petits Pa-gesos (UPA), artífex de l'estu-di, advoca per la fórmula del do-ble etiquetatge que permeti co-nèixer quant cobra el pagès oramader i quant paga el consu-midor.

Aquests són les xifres que esdesprenen de l'informe de laUPA, que denuncia com els dis-tribuïdors i comercialitzadorsespeculen «de manera desme-surada i irracional» amb elspreus de productes típics delsmenús nadalencs. Segons lesseves dades, el preu de l'anyellde llet passa dels 4,50 euros perquilo que cobra el ramader als15,40 euros que costa en els es-tabliments, el que significa unaugment del 342%; mentre que

el porcell de 3 euros per quiloen origen el compra el consu-midor a 13,50 euros, fet que su-posa un 450% més.

UPA sosté que mentre elpreu pagat al pagès i al rama-der s'ha mantingut o ha pujatlleugerament uns cèntims d'eu-ro, les famílies pateixen uns in-crements en a penes una set-mana de manera apreciable.«S'ha disparat el marge comer-

cial de beneficis per a la cadenade distribució i per als interme-diaris, mentre que el productorpercep pràcticament el mateixque setmanes enrera», diu l'or-ganització agrària.

I no només la carn pateixaquestes pujades: també és cri-danera la diferència de preu en-tre l'origen i destí del card, quepassa de 16 cèntims per quiloal camp a 1,90 euros a la tenda.

El preu de l’anyell i el porcell es multiplicaper cinc quan arriba a les botigues La UPA advoca per un doble etiquetatge on es digui quant cobra el pagès

DdeG, Barcelona. El Mercat de Felip II de Bar-celona es va convertir dime-cres en escenari de la promo-ció de la vedella catalana, jaque el conseller d’Agricultura,Alimentació i Acció Rural, Joa-quim Llena, el president deProvedella, Eliseu Isla, i el vi-cepresident del Gremi de Car-nissers, Xavier Gallifa, van re-partir carn d'aquesta vedellaentre els clients del mercatbarceloní.

El conseller va indicar que«les xarxes de proximitat, comels mercats, no acaben de fun-cionar perquè el consumidorrebi els productes», mentre queGallifa va considerar que «elconsumidor demana vedella ca-

talana per confiança, i s'ha depromocionar perquè els rama-ders segueixin fent vedella ca-talana».

Els principals problemes dela vedella catalana són que, peruna banda, el preu del cereal iels costos de producció hanaugmentat considerablementen els darrers sis mesos, men-tre que el preu de venda s’hahagut de mantenir per la com-petència de les carns estran-geres; especialment a causa dePolònia i els països de l’Est, deDinamarca i Alemanya. Així hova assenyalar, almenys, el pre-sident de Provedella, EliseuIsla, federació que aglutina apràcticament el 100% dels ra-maders catalans.

Promocionen la carn devedella catalana al mercat Els seus costos de producció han augmentat

XAIS. El preu dels anyells es multiplica a l’hora d’arribar a les tendes.DdeG

DdeG, Lleida. El conseller d'Agricultura,Alimentació i Acció Rural(DAR) va fer ahir balanç d'a-quest primer any de govern iva avançar que, abans del 5 degener, el DAR haurà abonatels ajuts corresponents al pa-gament únic. En l’àmbit de larecerca, Llena va esmentar fi-tes com la inauguració delnou edifici de l’Institut de Re-cerca i Tecnologia Agroali-mentàries (IRTA) que acolli-rà la seu del Centre de novesTecnologies i Processos Ali-mentaris a Monells, únic almón i un referent a nivellmundial dins del camp de lesnoves tecnologies.

Els ajuts alpagament únics’abonaran abansdel 5 de gener

PER A TOTS ELS FRUITERS— Plagues i malalties que calcombatre a l’hivernXancres i fum: aprofitant les feinesd’esporga recomanem tallar i cre-mar, els brots i les branques ambsímptomes.Zeuzera i sèssia: s’han de destruirles erugues a l'interior de les gale-ries actives.— Plagues que cal avaluar du-rant l’esporga dels fruitersPoll de San José i poll blanc: es-cuts de nimfes preferentment a lesparts altes dels arbres.

Pugó llanut:colònies a les clivellesdel coll de l'arbre i de les arrels.

Aranya roja i pugó: ous als puntsd'inserció de branques, branqui-llons o borrons.

Les dades obtingudes d’aquestesavaluacions més les observacionsfetes durant la darrera collita: atacsde corcs de la fruita –carpocapsa,grafolita i anàrsia– i rosegadors dela pell –càpues, pandemis, cacoè-cies, etc.–, entre d’altres, ens per-metran establir l'estratègia fitosani-tària més adient a dur a terme en lapropera campanya.

FRUITERS DE LLAVOR

Foc bacterià: Cal tenir en compteque per primera vegada se n’ha de-tectat un focus a les nostres comar-ques i que aquest any hi ha hagutuna alta difusió de la malaltia pels di-versos països europeus. Es recordaper tant que el material vegetal des-tinat a noves plantacions ha d’anaremparat pel Passaport fitosanitariCE-ZP y que els agricultors que re-alitzin plantacions de pomera i pe-rera, han de conservar aquest pas-saport durant un mínim de 3 anys.

Setmana del 21 al 27 de desembre

AVISOS FITOSANITARIS

Cambra de Comerç, Indústria i NavegacióLlotja de contractació de Girona

Preus corresponents a la sessió d’ahir divendres 21-12-2007 (setmana núm. 50)

SECTOR PORCÍ Preu canal Preu viu Variació

Porc selecte – 0,977 + 0,020 Porc normal – 0,965 + 0,020 Porc gras – 0,953 + 0,020 Godalls de 20 kgs. – 26,00 -2,00 Godalls de 16 kgs. p. petit – – –Canal segona – 1,28 –Truges – 0,49 repeteix

SECTOR CARNI (Preu indicatiu) Preu Tendència

Pernil cuit 1,96-1,99 +0,03Pernil rodó 2,36-2,39 +0,02Espatlla sense pell 1,39-1,42 +0,03Magra 1a – –Panxeta 1,78-1,81 –Bacó sense os 2,19-2,22 –Greix canal 0,73-0,76 –Papada 0,80-0,83 –FONT: Mercat Càrnic de Barcelona.

SECTOR BOVÍ

U R O P

Vedell 281–320 Kg. 3,15 3,01 2,70 –Vedell 241–280 Kg. 3,21 3,07 2,79 2,29Vedell 200–240 Kg. 3,30 3,16 2,82 2,32Vedella 261–300 Kg. 3,67 3,63 – –Vedella 221–260 Kg. 3,88 3,79 3,24 –Vedella 180–220 Kg. 4,06 3,94 3,45 2,58Vaca 2,16 1,68 1,20Comentari: Es repeteixen preus menys la categoria O per poca oferta.

SECTOR CEREALS I ALTRES

Blat .................................................................................................................................... 270,00Blat de moro - francès (destí) ........................................................................................ 250,00Blat de moro - país (origen) .......................................................................................... 242,00Blat de moro - (Port Barcelona) .............................................................................................. –Civada ................................................................................................................................ 228,00Gluten Feed (origen port de Tarragona) ................................................................................ –Mandioca (port de Tarragona) ........................................................................................ 190,00Ordi (collita nova) ......................................................................................................................–Polpa remolatxa (port Tarragona) .................................................................................. 245,00Soja 44% (origen fàbrica Barcelona) ............................................................................ 336,00Sègol (Port Tarragona) .............................................................................................................. –Sorgo (origen Port Tarragona) ........................................................................................ 222,00Pèsol proteginós (Port Tarragona) .......................................................................................... –Favons (destí) .............................................................................................................................. –Segones - a dojo (destí) ............................................................................................................ –Garrofes a dojo - trossejades ........................................................................................ 215,00Arròs Granza de Pals - origen (a dojo) .......................................................................... 840,00Userda de l'Empordà - origen: 1a categoria.......................................... 102,00

2a categoria............................................ 84,003a categoria .......................................... 66,00

Palla d'ordi de l'Empordà (origen) bala grossa.............................................................. 30,00Palla de blat de l'Empordà (origen) bala grossa ............................................................ 24,00Greix porc 3-5º acidesa .................................................................................................... 634,00Comentari: Segueix la tendència a l’alça degut a la falta d’oferta.

SECTOR OVÍ

Preus de cotització del xai sacrificat amb pesatge canal, posat al corral de l’es cor xa dor.Xai (de 10'9 kg/ canal) .......................................................................................................... 9,70Xai (de 11 a 12'7 kg/ canal) .................................................................................................. 9,20Xai (de 12'8 a 14'5 kg/ canal)................................................................................................ 7,90Xai (més de 14,6 kg/canal).................................................................................................... 7,80Cabrit sacrificat Escorxador local ............................................................................................ –Comentari: Repetició de preus.

SECTOR FRUITER

PreuPoma de Girona (80/85) (1a cat.) ................................ 0,89Poma Golden (75/80) (1a cat.) ................................ 0,57Poma Golden (65/70) (2a cat.)................................... –FONT: Cooperatives Costa Brava, Girona Fruits i Fructícola Empordà. PREUS EN AUREOLA.

SECTOR FUSTA

12 a 19 ø 20 a més ø Varis ø

Pollancre Xapa desenrotllades primeres 56,00-66,00 € mXapa desenrotllades segones 46,00-55,00 € m3

Pi Douglas 39,00-42,00 54,00-87,00 € TmPi Pinyer 36,00-42,00 € TmPi Marítim 39,00 € Tm 48,00-51,00 € TmPi Insignis 39,00-42,00 € Tm 51,00-66,00 € TmPi Bord o Halepensis 39,00-45,00 € TmPlàtan 48,00-54,00 € TmFreixe, de 23 a més ø 60,00-108,00 € TmVern Acàcia, de 7/8 a més ø 48,00-50,00 € TmFaig primeres, de 30 a més 84,00-120,00 € Tm

segones 54,00-72,00 TmLlenyes Alzina 54,00-60,00 € Tm

Roure 39,00-43,00 € TmSuro pelut 33,00-36,00 € Tm

Fustes de triturar 23,00-30,00 € TmPerxes Barramenta-Castanyer 39,00-42,00 € TmCastanyer (perxes), de 12 a més ø -Roure fulla petita, de 20 a més ø -Pela de suro - trituració verd (rebuig) 240,00-360 € TmPela de suro en rasa verd sobre magatzem sense colasses i amb talls menors d’un pam quadrat

600,00-1.200 € TmPela de suro - verd rebutjat 1.500-1800 € Tm

Nota.Totes les fustes són en verd i amb escorça, posades a fàbrica o sobre trailer. Preus de la fusta de la reunió del 19/10/07. Preus del suro de la Taula de preus del 27/04/06.