DAvià Diari d’AviàJuliol del 2010

D Publicació informativa del BerguedàEdició Festa del Segar i el Batre

Número 31 Any 5Distribució gratuïta

Edita: Bífidus Produccions

LA VIDA A PAGÈS||| LA TRADICIÓ DE LES FEINES RURALS ES RECREA A LA FESTA DEL SEGAR I EL BATRE | P. 6 a 13

Avià mostra els oficis artesans ruralsLa Fira d’Artesans de Pagès presenta els productes que abans es consumien al camp P. 3 a 5

Festa del Segar i el Batre d’Avià, l’any passat. M. DEL

AGUA CORTÉS

DAvià JULIOL DEL 2010 2

DAvià 3

DPortada

Parades de la fira d’artesania de la Festa del Segar i el Batre de l’any passat. M. DEL AGUA CORTÉS

La Festa del Segar i el Batre d’Avià presenta una fira de productes artesans de pagèsLa mostra tradicional s’especialitza i se centra en els estris que compraven els agricultors d’abans

Redacció

La Festa del Segar i el Batre d’Avià, que se celebra el pròxim diumenge, 11 de juliol, estrena la Fira d’Artesans de Pagès. Al costat de l’era de la batuda, a to-car de l’església de Santa Maria, hi haurà una mostra variada d’oficis artesans. Una quantena de professionals o aficionats de diferents feines artesanes faran demostració i venda dels seus productes.

Des de fa temps, la Festa del Segar i el Batre fa demostra-cions d’oficis artesans, en què col·laboren diverses persones, de dins i de fora del poble, com la família Clop i Riu, que fa cordes, i la Fitó-Muntada, que teixeix. I, l’any passat, ja hi va haver una fira ben àmplia de productes artesans.

Més artesans i més productesPerò la novetat d’aquest any és que hi haurà més artesans que mai i, sobretot, que tots presen-taran productes que, antiga-ment, s’elaboraven a pagès de manera artesana. Dècades en-rere, els mateixos pagesos com-praven aquests productes per a la feina al camp o amb el ramat o per a la seva vida quotidiana.

Són activitats que, “en una altra època, eren freqüents als pobles de pagès i que ara estan desapareixent”, diu la regido-

ra de Cultura d’Avià, Maria del Agua Cortés.

Entre els expositors, hi haurà rareses i artesans ben singulars. Per exemple, l’únic forcaire de Catalunya. També hi haurà es-clopets —la peça de fusta que es posen els segadors per protegir-se la mà— elaborats per l’última artesà de Catalunya, mort l’any passat.

Completaran la mostra diver-ses dones que presentaran els oficis que es feien tradicional-ment amb mà d’obra femenina: filar, cosir, etc.

A més d’aquests, hi haurà una

llarga llista d’artesans, de gaire-bé totes les especialitats, però sempre pensant en productes de pagès.

“No és ni un mercat ni una mostra teatral, sinó una fira per fomentar l’ús dels articles construïts pels artesans”, diu Cortés, amb l’objectiu que “tor-ni a ser freqüent trobar alguns d’aquests productes a les llars actuals, donant-los un nou ús o recuperant-ne el que tenien”.

Ús modern d’objectes anticsQue els oficis siguin tradicio-nals no vol dir que els produc-

tes que en surtin siguin antics o que ja no tinguin valor. Al con-trari, la Fira d’Artesans de Pagès vol destacar “nous conceptes artesanals de productes realit-zats amb les mateixes matèries primeres d’abans, però amb fi-nalitats i tractaments actuals”.

La mostra es podrà veure du-rant tot el dia, ja que enguany la Festa del Segar i el Batre es farà a l’era matí i tarda.

Els productes que presentin els artesans es podran comprar, en alguns casos. En d’altres, es farà una demostració en viu de com s’elaboren.

||| Antics oficis rurals | MOSTRA >>

A la Fira d’Artesans de Pagès de la Festa del Segar i Batre, hi haurà una quarantena de professionals o aficionats de diferents oficis. S’ha procurat que hi hagués una representació ben plural de tots els tidpus d’elaboradors de productes tradicionals de pagès: > Cadiraires> Herbolaris (de flors seques i trementinaires) > Baster> Ferrer> Ferrador> Ganiveter> Forcaire> Entalladors de boixs> Cistellers> Corder> Ceramistes> Vitraller> Joiers> Artesans del paper i el cartró> Artesà del cuir> Artesà de la cera (espelmes)> Saboner> Moliner> Espardenyer> Pessebrista-maquetista> Transportador a bast> Filadores de llana> Puntaires>Artesanes del patchwork (pe-daços de roba)> Cosidora que fa brodats a mà

Especialistes ben seleccionats

Varietat

Artesania a tot CatalunyaArreu del país, hi ha fires artesanes especialitza-des en diferents productes, però la d’Avià és la primera que es fa a la Catalunya central. P. 4

DAvià JULIOL DEL 2010 4Portada

diferenciï de les altres i aporti una nova oferta a Catalunya.

Iniciativa únicaLes 24 fires agrupades per Ar-tesania de Catalunya es distri-bueixen per tot el territori, tot i que són sobretot a les comar-ques gironines, a Ponent i a les terres de l’Ebre. En canvi, no n’hi ha cap ni al Berguedà ni a la Catalunya central. La més pròxima és la fira de la forja d’Alpens.

Al mapa, tampoc no hi ha cap fira que es dediqui a pro-ductes artesans de pagès, com la d’Avià. La singulari-tat de la fira del Segar i el Ba-tre és que els productes que s’hi mostren i que s’hi venen són estris i eines agrícoles, i instruments que feien servir els agricultors anys enrere en la seva vida diària.

Hi ha fires dedicades al sec-tor tèxtil, com la de Pinell de

Brai o la de Barcelo-na, o com la de Mas de Barberans, de fi-bres vegetals, o la de L’Arboç, que és de puntes de coixí.

Art amb les mansTambé hi ha altres fi-res de manualitats o

d’art tradicional, com les de ceràmica d’El Vendrell,

Argentona, Quart o Verdú. I algunes de més singulars,

com la fira de flors de Florejacs, la de paper de Sarrià de Ter i la de vidre de Cervelló.

Avià aspira a incorporar-se a la llista ben aviat.

Passat i present de la fustaSANT HILARI SACALM (SELVA)

Fer bullir l’olla per fer sabóMONTGAI (NOGUERA)

A Montgai (Noguera), tenen una insòlita tradició: ela-boren sabó artesà. Durant un mes, la gent del poble, especialment les dones, elaboren sabó al rentador municipal a base d’oli i diversos greixos que recullen els veïns. L’elaboració és llarga i costosa. El dia de la fira es recrea pas per pas, però el sabó ja està fet, perquè necessita molt de temps. L’exhibició de com s’elabora es completa amb un mercat de productes artesans relacionats amb el sabó. També es fa un taller d’elaboració de sabó per a nens i nenes.

A Verdú (Urgell), els càntirs es diuen sillons, i han generat tota una indústria local. A principis de juny, i des de fa tretze anys, el poble celebra una fira dedica-da als sillons i també a altres peces de ceràmica. Una trentena de ceramistes vinguts d’arreu de Cata-lunya exhibeixen les seves peces. Hi ha exposicions, es cou una escultura de foc i es fan tallar per als nens i nenes. La fira “mostra al públic la tradició cantinera de Verdú”, expliquen els organitzadors, divulga la in-dústria local, i posa en valor els artesans del municipi i de la resta del país.

Sant Hilari Sacalm (Selva) és un poble al mig del bosc, en ple Montseny. Des de fa dècades, els habitants de la zona han aprofitat la fusta i el suro d’una manera sostinguda i racional. Per això, el poble conserva tot el seu encant natural, però ha guanyat també una pe-tita indústria fustera. I aquest sector econòmic, enca-ra fort a Sant Hilari, celebra una fira cada novembre. Al pavelló d’esports, hi ha una mostra dels produc-tors locals de fusta, i s’acompanya d’exposicions sobre la història de la indústria fustera, amb eines i màquines antigues.

El silló, el càntir de VerdúVERDÚ (URGELL)

Catalunya, país de fires artesanesLa Fira d’Artesans de Pagès segueix un model de la Generalitat que s’aplica en altres pobles

||| Antics oficis rurals | ARTESANIA ARREU DEL PAÍS >>

Redacció

La Fira d’Artesans de Pagès, que acompanya la Festa del Segar i el Batre, aspira a convertir-se en un dels certàmens recone-guts per la Generalitat a través d’Artesania de Catalunya.

Són tot fires monogràfiques, en què participen artesans reco-neguts, que mostren el seu ofici en un àmbit concret.

Ara, hi ha 24 d’aquestes fires, que Artesania de Catalunya ha agrupat en un tríptic “amb la voluntat de reordenar i pres-tigiar les fires d’artesans que es fan al nostre país”. A totes les que compleixen uns deter-minats requisits, Artesania de Catalunya els “ofereix assesso-rament, difusió i suport econò-mic”.

Aquests requisits són, bàsica-ment, que els expositors siguin de qualitat, i que cada fira es dediqui a un especte concret, es

Fires monogràfiques reconegudes ARTESANIA DE CATALUNYA

DAvià JULIOL DEL 2010 5Portada

||| Antics oficis rurals | PRODUCTORS |

Per la Festa del Segar i el Batre, passarà per Avià l’últim forcaire que queda a Catalunya, Llorenç Brescó, d’Alentorn, i altres artesans únics que demostraran els seus oficis

principal indústria i la primera font d’ingressos.

Amb la mecanització del camp, les forques van deixar de ser útils, i cada vegada se’n venien menys fins que van desaparèixer tots els artesans. L’últim és Llorenç Brescó.

“El meu pare i el meu avi havien fet forques tota la vida, jo sempre ho havia vist a casa, i per això he volgut mantenir l’ofici”, explica a DAvià.

No s’hi dedica professional-ment, perquè és “impossible” viure de les forques, però, de tant en tant, encara en fa algu-

na amb molt d’art i amb molta paciència.

Les forques tradicionals es fan amb fusta de lledoner, perquè és molt flexible i molt forta.

La feina comença a l’arbre mateix. “S’ha d’anar podant com un bonsai, estar-hi molt a sobre, i anar veient quina bran-ca creix més bé per fer-ne una forca”. I esperar. Una branca de lledoner, abans de convertir-se en forca, ha d’estar a l’arbre entre 7 i 8 anys.

Quan ha passat aquest temps, ja es pot tallar la branca i co-mençar el procés d’elaboració

“se’n pot fer una demostració en un sol dia”. Per això, Brescó portarà a Avià branques més o menys treballades perquès els visitants es puguin fer la idea de com és el procés pas a pas.

A més de les forques d’Alentorn, es podran veure a la fira peces ben curioses, totes productes de pagès, que porta-ran una quarantena d’artesans vinguts de tot el país.

“Molts ens hi dediquem no-més perquè no es perdi l’ofici”, diu Brescó. I també perquè les noves generacions puguin con-nectar amb el passat del país.

de la forca. Primer, se socarra perquè es cremi la pell. Des-prés, es pela i, a continuació, es posa en remull. A l’aigua, hi ha d’estar un mes. I, un cop molla, ja està a punt per allisar-la i començar a donar-li forma.

Es posa en un motlle i, per aconseguir que la branca del lledoner agafi la corba neces-sària per fer-li els pollegons, també se li col·loquen unes peces denominades mordassa i blegador.

El procés és gairebé infinit. Per això, no és rendible fer for-ques actualment, i ni tan sols

La Fira d’Artesans de Pagès, que acompanyarà la Festa del Segar i el Batre el pròxim diumenge, 11 de juliol, reunirà alguns dels oficis més inhòspits de Catalunya.

Vindrà un baster, que treballa a Vilada, i que és dels pocs que queda al país, i també serà a l’era de Santa Maria l’últim forcaire d’Alentorn.

Alentorn és un petit poble que pertany al municipi d’Artesa de Segre (Noguera). Fa dècades, a cada casa, hi havia un forcaire, i l’elaboració de forques es va convertir en la

Les forques d’Alentorn, a l’esquerra; una parada d’articles de fusta, a la Festa del Segar i el Batre de l’any passat, al centre, i un cistellaire, a la dreta. ARXIU/M. A. C.

Les últimes forques d’Alentorn i altres artesanies

DAvià JULIOL DEL 2010 6

DFesta El segador té el seu pastísUn dolç d’avellanes, cobert d’ametlles, nous i pi-nyons, amenitzarà la tarda de la Festa del Segar i el Batre, aquest any a l’era de Santa Maria. P. 9

| PROGRAMA |||

Diumenge, 11 de juliol

Tots els actes se celebren aquest any a l’era de Sant Ma-ria, excepte l’exposició i el ball8 h Missa a l’església de Santa Maria d’Avià9 h i durant tot el matí A l’era de Santa Maria, demostració de segar, garbejar i batre, a càrrec de la colla de segadors d’Avià> Al camp, segar, lligar i gar-bejar> A l’era, parar la batuda, ba-tuda a pota, fer paller, ventada amb màquina de ventarSeguint la tradició dels darrers anys, cada segador portarà un aprenent que s’iniciarà en la feina o que seguirà ensenyant el que tenia l’any passat10 h Esmorzar dels segadors, demostració de l’esmorzar típic que feien els segadors per po-der rendir en aquesta feina tan dura. L’esmorzar era l’àpat més important i les masies guarda-ven els millors productes per

oferir als segadorsAl matí Venda d’esmorzars de pagès, a càrrec de les mestres-ses de casa d’AviàDe 9 h a 20 h A l’era de la batuda> Fira d’Artesans de Pagès> Demostració de fer cordes i de filar llana, a càrrec de les famílies Clop i Riu i Fitó-Mun-tada, a més de demostracions d’altres oficis relacionats amb les feines de pagès> XV Trobada de Puntaires. Organitza: Grup de Puntaires d’Avià> Intercanvi de robes de pat-chwork i demostració. Organit-za: Merceria Salvans i alumnes de patchwork d’Avià16 h Jocs tradicionals per als nens i nenes. Coneixeu els jocs de sempre16 h Demostració de jocs de bitlles catalanes, a càrrec del Club de Bitlles del Casal de Jubilats Estel de Solsona17 h Demostració de la mòlta

del cereal per fer farina. Així, es tanca el cercle i es podrà veure en directe la utilitat final de la feina de la sega i de la batuda del matí18:30 h Concert de música tradicional amb el grup Cres-cendo, de la Catalunya Nord, i actuació de la Coral Tres EstrellesA continuació Degustació del Pastís del Segador remullat amb porrons de moscatell20 h Ball, amb Pep i Maria José, a la plaça de l’Ateneu

Activitats paral·leles

> Exposició “Quan el blat rosse-ja...”. A la sala d’exposicions de l’Ateneu. Divendres 9, dissabte 10, de 18 h a 20 h, diumenge 11 de 20 h a 21 h. Organitza: Ajuntament d’Avià> 2a convocatòria del Premi d’Investigació sobre el Món Rural Avià 2010-2011. L’objectiu de la convocatòria és que els

Programa d’actes

investigadors, els estudiosos i el públic general puguin presentar treballs que tractin temes relacionats amb el món rural en qualsevol dels seus àmbits temàtics i cronològicsreferents a la comarca del Berguedà i, especialment, al municipi d’Avià. La dotació del premi és de 1000 euros. Les bases les trobareu a part i a l’Ajuntament d’Avià,a partir del 10 de juliol, quan se’n farà la presentació. El termini de presentació dels treballs serà el 30 de novembre del 2010> Concurs de fotografia d’Avià. Temes: el municipi d’Avià en general i la Festa de Segar i el Batre. Menció especial per a fotografies d’eines del camp dins de la festa. Bases a l’Ajuntament d’Avià i a avia.cat.> Durant tot el mes de juliol, els restaurants d’Avià oferiran el Menú del Segador, elaborat amb productes de la zona, i

que representa les caracterís-tiques de l’àpat principal que feien els segadors. Als res-taurants La Teula, La Roda, El Padró, Cal Garretà, El Segador i l’Espai Sant Pau> Del dissabte 3 de juliol fins al diumenge 11, els comerços d’Avià es guarniran amb decoració que recordarà les característiques de la festa. Veniu a veure el gran aparador del Segar i el Batre d’Avià

Organitzen Ajuntament d’Avià, Ateneu d’Avià, Comissió de Fes-tes del Segar i el Batre d’AviàCol·laboren Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura i Acció Rural; Generalitat de Catalunya, De-partament de Cultura i Mitjans de Comunicació; Generalitat de Catalunya, Artesania de Catalunya; Diputació de Barce-lona, i Col·lectiu d’Artesans de Comarques de Muntanya

Anna Costa

Avià tornarà a celebrar el pròxim diumenge, 11 de juliol, la Festa del Segar i el Batre. Amb més de dues dècades d’història, la festa s’ha convertit en un dels principals esdeveniments del calendari avianès, i ja es coneix arreu de Catalunya.

En els últims temps, la Festa del Segar i el Batre s’ha fet en una era que hi ha just al costat de l’església de Santa Maria. Però, allà, s’hi han celebrat no-més els actes del matí: la demos-tració de la sega i de la batuda, l’esmorzar de pagès i la trobada de puntaires.

Aquesta vegada, s’hi afegeix també la Fira d’Artesans de Pa-gès, que renova i amplia la mos-tra d’oficis que ja s’havia fet úl-timament.

Per poder gaudir d’aquesta fira durant tot el dia, la Comis-sió del Segar i el Batre va decidir per àmplia majoria concentrar totes les activitats a l’era, també les que es fan a la tarda.

Només se celebraran fora

Els animals fan la feina a l’era de la batuda, en l’edició de l’any passat de la festa del Segar i el Batre. M. DEL AGUA CORTÉS

de l’era la mostra d’eines del camp, que tindrà lloc a la sala d’exposicions de l’Ateneu, i el ball popular que, per comoditat dels balladors, es farà a la plaça de l’Ateneu, amb Pep i Maria José.

L’objectiu d’aquest canvi d’ubicació és “que creixi la fes-ta i que sigui més participati-

va”, diu la regidora de Cultura, Maria del Agua Cortés. Amb el canvi, a més, l’organització s’estalviarà maldecaps logístics, perquè no caldrà traslladar les cadires ni altres objectes d’un lloc a un altre.

Per la resta, la Festa del Segar i el Batre divulgarà encara més les antigues feines de pagès,

amb una demostració de la mòl-ta del gra, que tancarà el cercle.

Hi haurà una exposició d’eines del camp que feia temps que no es feia, i que permetrà veure ar-tilugis del tot en desús que han cedit veïns i veïnes del poble.

No hi faltarà una ració d’oci i cultura tradicional, amb jocs antics i un concert de música

La Festa del Segar i el Batre trasllada totes les activitats a l’era de Santa MariaNomés el ball i l’exposició es faran fora de l’escenari principal, que és el lloc de la sega i la batuda

folk del grup de la Catalunya Nord Crescendo.

I la vessant gastronòmica de la festa quedarà coberta amb l’esmorzar de pagès, al matí; la degustració del pastís del sega-dor, a la tarda, i els menús espe-cials que han preparat els restau-rants d’Avià, durant tot el mes de juliol.

DAvià JULIOL DEL 2010 7Festa

| MOSTRA |||

Redacció

Tot sovint, coincidint amb la Festa del Segar i el Batre, s’exhibeixen a Avià eines anti-gues o estris que ara ja no es fan servir, però que eren imprescin-dible fa unes dècades a les fei-nes del camp. Aquesta vegada, l’organització ha volgut donar una mica més de dimensió a l’esdeveniment i, per això, ha muntat una mostra, que es po-drà veure a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu divendres 9 i dissab-te 10, de 6 de la tarda a 8 del vespre, i diumenge 11, de 8 a 9.

Ordre cronològicL’exposició porta per títol ‘Quan el blat rosseja’, i vol recollir pas per pas totes les feines agrícoles que es feien manualment dèca-des enrere a la Catalunya inte-rior. S’organitzarà de manera cronològica, des de la sembra dels grans fins a la mòlta per

fer-ne farina. A la primera part de

l’exposició, s’hi podran veure els grans de diversos cereals, dels que es planten a la zona

del Berguedà. També hi haurà espigues perquè els visitants es facin una idea de l’aspecte que té un cop ha crescut.

La segona part estarà dedicada a la sega, i s’hi podran veure els estris que més es feien servir en aquesta tasca, així com els dife-rents mètodes que hi havia per segar.

La batolla, per a la batudaLa tercera part detallarà com es feia la batuda, i s’hi podran veure estris com la batolla.

Finalment, en l’última part de la mostra, es podrà veure el pro-ducte final de la feina de pagès: la farina ja mòlta, i el cereal en diferents formes, com el símbol de l’aliment més bàsic de les zo-nes rurals.

La mostra s’emmarca en la voluntat de la Festa del Segar i el Batre de fer difusió sobre la història del món rural i el patri-moni etnològic.

Una exposició recull les eines més sigulars i en desúsEls estris es presenten tot seguint el cicle del camp

L’arreu romana que va fer servir la Mercè de Cal Bep per fer la llaurada, l’any 2008. M. DEL A. CORTÉS

Des del principi de la Festa del Segar i el Batre, s’han fet exposicions d’eines, gràcies a l’aportació de veïns i veïnes. Fa més d’una dècada, es va fer una mostra que portava per títol ‘Quan el blat rosseja, la dalla neteja’, un refrany propi de les feines agrícoles de l’estiu. Ara, la mostra torna, amb el mateix títol, tot i que escurçat, i afegint-hi més elements per veure ben clar tot el procés de cultiu i recol·lecció del gra en pobles com Avià.

“Quan el blat rosseja, la dalla neteja”

PRECEDENT

DAvià JULIOL DEL 2010 8Festa

||| MÚSICA |

Redacció

El grup Crescendo, de la Cata-lunya Nord, posarà música a la Festa del Segar i el Batre. Ac-tuarà a l’era de Santa Maria el diumenge, 11 de juliol, a 2/4 de 7 de la tarda. També hi haurà la intervenció d’un grup coral de-nominat Tres Estrelles.

La formació fa més de dues dè-cades que actua, i té al mercat un únic treball, titulat Per no perdre el nord.

Els Crescendo són Joan Miquel Paraire, al flabiol i al violí, i Ra-mon Gual, a la veu i guitarra. Gual és fill d’un dels grans ac-tivistes culturals de la Catalun-ya Nord, Ramon Gual i Casals, professor jubilat, fundador de l’editorial i discogràfica Terra Nostra i una de les ànimes de la Universitat Catalana d’Estiu.

Crescendo tampoc no s’acostumen a perdre la cita universitària de cada estiu a la

Catalunya Nord, i allà hi fan actuacions molt celebrades pels alumnes, que ballen animada-ment al so de la música tradi-cional.

El grup treballa per salvaguar-

dar la cançó, la dansa i la mú-sica tradicionals a l’altra banda de la frontera amb França. Fan un treball de recerca i difusió de la música folk al territori.

Sardana curta al NordIniciador de la renaixença de la sardana curta a la Catalu-nya Nord, Crescendo té com a motivació principal treure dels llibres i de les memòries els ba-llets per tornar-los al carrer.

Com sempre, l’objectiu del concert serà recuperar les cançons de l’època del segar i el batre i, en general, la música tradicional catalana, però sense renunciar a la diversió i a la mo-dernitat.

Per això, s’espera que el reci-tal sigui una estona divertida, que animi les últimes hores de la Festa del Segar i el Batre, i acompanyi el berenar amb pas-tís del segador i algun glop de moscatell.

Crescendo porta a Avià el so folk de Prada de ConflentEl grup de la Catalunya Nord anima el Segar i el Batre

A l’esquerra, dues fotos del grup Crescendo i, al fons, una perspectiva de Prada. ARXIU

El duet de Puig-reig Pep i Ma-ria José animarà un any més el fi de festa del Segar i el Batre d’Avià. Un cop acabades totes les activitats a l’era de Santa Maria, la festa es traslladarà a la plaça de l’Ateneu, on tots els assistents podran gaudir d’un animat ball. La sessió de ball no es farà a l’era, com la resta de la festa, perquè l’Ajuntament entén que els balladors es troba-ran més còmodes amb el sòl pavimentat de la plaça de l’Ateneu.

Fi de festa a la plaça de l’Ateneu

BALL

A+

L’artesania tèxtil es mostra a Avià amb puntaires i patchwork

Declaració de festa d’interès cultural local

Es convoca de nou el premi de recerca rural

RECONEIXEMENT>> L’Ajunta-ment d’Avià considera que l’interès de la festa és “evident, perquè recupera i preserva una manera de rea-litzar, de forma tradicional, les tasques de segar i batre, evitant que es perdin en el record de les persones més grans”. Compleix els requi-sits de ser arrelada, tenir uns continguts específics i fomentar la interrelació.

GUARDÓ>> L’objectiu de la convocatòria és que els investigadors, estudiosos i públic general hi presenten treballs sobre el món rural en qualsevol dels seus àm-bits temàtics i cronològics. La dotació és de 1.000 euros. Les bases es poden consul-tar a l’Ajuntament d’Avià a partir del dia 10 de juliol. L’any passat, el guardó es va declarar desert.

Les botigues es vesteixen de segadores

Tarda de jocs tradicionals per a totes les edats

COMERÇ>> Totes les botigues d’Avià estan convidades a decorar els aparadors amb motius que recordin la Festa del Segar i el Batre i la vida de pagès. La decoració es podrà veure del dissabte, 3, al diumenge, 11.

OCI>> Diumenge, 11, a les 4, hi haurà jocs tradicionals per als nens i nenes. Més tard, es farà per a tots els públics una demostració del joc de bitlles catalanes, a càrrec del Club de Bitlles del Casal de Jubilats Estel de Solsona.

EXHIBICIONS>> La trobada de puntaires arriba aquest any a la quinzena edició. També hi haurà una demostració de patchwork, a càrrec de la Merceria Salvans de Berga i de les alumnes d’Avià. Les aficionades que ho vulguin podran intercanviar-se teixits per als seus treballs de patchwork.

DAvià JULIOL DEL 2010 9Festa

El Pastís del Segador, una festa de fruits secs. ARXIU

A+El concurs de fotografia d’Avià, dedicat a les eines

ART>> El concurs de fotografia d’Avià, que se celebra cada dos anys, té dos temes: un és el municipi d’Avià i l’altre, la Festa del Segar i el Batre. Hi haurà una menció per a les fotografies d’eines de pagès. Les bases es poden consultar al web de l’Ajuntament (www.avia.cat), i les fotos es poden presentar fins al 22 d’octubre. ‘Avià des del camp’, del concurs de l’any passat. BENVINGUT XANDRI

||| GASTRONOMIA |

Un dolç per als pagesos d’AviàEl Pastís del Segador és un menjar popular del Segar i el Batre que passa molt millor acompanyat de moscatell

Redacció

Com cada any, i ja en fa 19, el Pastís del Segador serà la menja de la tarda a la Festa del Segar i el Batre d’Avià. Aquest any, se servirà a l’era de la Santa Maria el pròxim diumenge, 11, a par-tir de 2/4 de 7 de la tarda, coin-cidint amb el concert del grup Crescendo.

El pastís és una idea original de Sebastià Silvestre, elabora-dor de pastisseria i fleca arte-sanal, que està fet amb farina, avellanes, sucre, ous frescos, mantega, llevat, llimona, pan-ses, prunes i moscatell. Està cobert amb una capa de fruits secs, essencialment ametlles, nous i pinyons, i té un toc de mel de romaní.

Pel xef del restaurant Sala de Berga, Miquel Màrquez, és un “maridatge perfecte” i “evoca” els temps del segar i el batre ar-tesà. Perquè l’experiència sigui perfecte, cal combinar-lo amb una mica de moscatell, com el que se servirà a Avià.

Menús inspirat en la dieta dels pagesosRESTAURANTS

Els restaurants d’Avià oferiran durant tot el mes de juliol el Menú del Segador, una inicia-tiva que va néixer l’any passat. S’elabora amb productes de la terra, i té les característiques principals de l’àpat que feien els segadors, molt calòric per

recuperar energies.Aquest any, la iniciativa s’amplia amb més establi-ments, i hi participaran els restaurants Cal Garretà, La Teula, La Roda, El Padró, El Segador i l’Espai Sant Pau de Casserres.

DAvià JULIOL DEL 2010 10Festa

Avià, L’Espunyola, Olvan i Sagàs, quatre municipis del Berguedà, han recuperat 32 quilòmetres d’un antic camí de la transhumància, i els han convertit en una ruta turística, apta per fer a peu, en bicicleta o a cavall.

Per primer cop a Catalunya, un camí ramader té una guia per a telèfons mòbils amb tota la informació de la ruta: el recorregut, els punts d’interès, els serveis, la restauració i l’allotjament, etc. La guia per a mòbils ja es pot descarregar via Bluetooth en quatre punts del recorregut, un a cada munici-pi, i també a través d’Internet. A més, els tracks del camí ramader es podran descarrega-ren GPS per aplicar-los a mapes o per dur-los en lectors mòbils.

Reivindicar els camins de transhumànciaAmb les noves tecnologies, i també amb díptics en paper i diversos materials per des-carregar via web, els quatre municipis del Berguedà volen reivindicar la importància dels camins ramaders, la necessitat de preservar-los i la vigència que encara tenen. Ja no són

útils per portar ramats de la plana a la muntanya, però sí que conserven un gran valor patrimonial, històric, paisatgí-tic i mediambiental.

La Ruta Ramadera surt de L’Espunyola i acaba a Sagàs, i

passa per Avià i Olvan. Hi ha un camí principal i, a més, a cada municipi, els visitants poden agafar diverses subrutes si volen conèixer una mica més el territori i endinsar-se en els ramals de la ruta principal.

Avià, L’Espunyola, Olvan i Sagàs recuperen 32 quilòmetres d’un antic camí de transhumància i n’elaboren una guia per a telèfons mòbils i GPS

Paisatges canviants, amb vistes, aigua i històriaEl camí travessa camps de cereal i farratge, prats i camps de pastura i boscos, principal-ment d’alzina, de pi i de roure. El paisatge canvia molt segons les estacions de l’any. L’aigua també hi és molt present, perquè els camins de la trans-humància buscaven aigua per al bestiar. Hi ha recs i rieres que es poden creuar, fonts i saltants d’aigua. La petjada de la història s’hi nota en ermites,

masies de diferents èpoques i estils, esglésies, molins, co-rrals, ponts, etc.

La Ruta Ramadera és el pri-mer fruit que dóna el projecte A pagès descobreix, que compar-teixen els quatre municipis, i que vol posar en valor la ves-sant rural d’una part central de la comarca del Berguedà.

El projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració dels ajuntaments dels quatre muni-cipis, a més de la participació de la Diputació de Barcelona i del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Redacció

||| 1 | Santes Creus i PobletEls camins de la transhumàn-cia que hi ha a Catalunya es van dissenyar i començar a fer servir ja durant l’Edat Mitjana. Els monestirs de la plana, espe-cialment Santes Creus i Poblet, necessitaven pastures a l’estiu per alimentar els seus ramats. I així van començar a teixir una xarxa de rutes que transiten de sud a nord, fins al Pirineu.||| 2 | Rutes al BerguedàEvidentment, el Berguedà està al bell mig d’aquestes rutes de la transhumància, i moltes pas-sen per la comarca. Una ve de l’oest, passa per Cardona, tra-vessa Montmajor i l’Espunyola, s’enfila muntanya amunt a Cal Pauet cap als Rasos de Pegue-ra, i arriba finalment a la serra Cadí. Una altra ve de l’est, de Prats de Lluçanès, i passa per

Sagàs, La Quar, Olvan i Berga per pujar fins al Moixeró. Els 32 quilòmetres de la Ruta Rama-dera recullen parts d’aquests antics camins.||| 3 | Camí històricFa tres o quatre dècades, els camins de la transhumàn-cia van començar a caure en desús. Recuperar els del Berguedà no ha estat fàcil. Alguns trams havien desapa-regut per l’ampliació de camps de conreu. D’altres s’han hagut de desbrossar perquè els esbarzers se’ls havien fet seus. Alguns s’han substituït per pistes forestals o, fins i tot, per carreteres, i allà s’han hagut d’arreglar els vorals i habilitar-los perquè puguin formar part de la Ruta Ramadera. Donar-li un nou ús és una manera de mantenir aquest camí històric.

Camins amb una llarguíssima trajectòriaHistòria

La Ruta Ramadera recorre els camins que feien antigament els ramats transhumans. IÑAKI RELANZÓN

Ruta ramadera, del passat al futur

Avià, l’Espunyola, Olvan i Sagàs barregen història, tradi-ció, actualitat i esport a través de la Ruta Ramadera que han recuperat conjuntament i que es va inaugurar diumenge, 13 de juny. Gairebé 200 persones van par-ticipar en una de les quatre modalitats d’excursió que s’oferien (a peu, a cavall, en BTT o amb marxa nòrdica), i que van tenir com a punt de trobada final Olvan, on es va fer un esmorzar de pagès.Amb la voluntat de combinar l’esport amb la recuperació del passat i donar a conèixer com es vivia a pagès, els qua-tre ajuntaments han impulsat aquesta iniciativa que també té com a objectiu donar un nou atractiu turístic a la comarca.Una de les principals novetats d’aquesta ruta ramadera és que, a part dels mapes tradi-cionals, disposa també d’una guia per a telèfons mòbils. L’estrena de Ruta Ramadera ha tingut una enorme reper-cussió mediàtica i, a més dels mitjans comarcals, n’han fet reportatges TV3, Catalunya Rà-dio i COMRàdio, entre d’altres.

200 persones en la inauguració oficial

ESTRENA

||| TURISME |

DAvià JULIOL DEL 2010 11Festa

||| AGRICULTURA |

Les (gairebé) festes del llaurar i el sembrar

Al setembre, es va llaurar el camp que diumenge se segarà. Es va fer d’una manera tradicio-nal, amb una mula i una arreu romana, una tècnica feixuga i dura que ara ja ha desaparegut

i de contacte amb la tradició d’Avià.

I, l’any passat, la sessió es va dirigir a tothom, grans i petits, a través de les Jornades Europees del Patrimoni. En un matí assolellat de finals de setembre, un grup d’avianesos i avianeses es van acostar a l’era per veure com la Mercè de Cal Bep llaurava amb una euga i una arreu romana.

L’arreu romana està compos-ta per una part davantera o timó, que estira l’animal i que que s’enllaça amb la cameta. Aquesta està connectada amb

la base de l’arada o rella.És un sistema molt feixuc que

està completament en desús, que és impossible veure’l ja en cap camp, però que la Mer-cè encara recorda. Conserva l’arreu i, sobretot, la traça per llaurar la terra amb l’euga, i així ho va demostrar.

A la Mercè, la va ajudar el seu home, Ramon Rial, i també David Tolagasi. Entre tots, van preparar el camp per rebre la llavor que farà possible la Festa del Segar i el Batre del pròxim diumenge.

Aquesta llaurada pública

forma part d’una estratègia de l’Ajuntament d’Avià per anar incorporant activitats al llarg de l’any a l’entorn de les feines de pagès. Així, els avianesos i els visitants poden anar se-guint les antigues tasques dels agricultors no només el segon diumenge del mes de juliol, sinó al llarg de tot l’any.

Gràcies a la festa i a la divulgació, algunes tècniques antigues es van recuperant i es donen a conèixer, i això ajuda a recuperar el patrimoni rural.

Redacció

Si un diumenge del mes de juliol es pot segar un camp de blat i batre el cereal és perquè, abans, algú ha preparat el terreny. Des de fa un temps, la llaurada del camp de Santa Maria és un acte públic. I, en el fons, és l’origen de la Festa del Segar i el Batre.

El 2008, van ser els nens del CEIP Santa Maria d’Avià els que van veure de prop com els pagesos llauraven el camp amb el mètode més tradicional. Hi van anar amb les seves mes-tres perquè feien un projecte de coneixement de l’entorn

El cercle va començar amb la llaurada del setembre, continuarà diumenge, 11 de juliol, al matí amb la sega i la batuda. I, com a novetat, es tancarà a la tarda amb una demostració de com es mol el gra per fer-ne farina. A les 5, a l’era, el pagès Josep Bover, de Cal Pauet de L’Espunyola, portarà un molí per moldre el gra.

La mòlta del gra, per tancar el cercle

NOVETAT

L’euga amb l’arreu al camp que es va llaurar el dia 27 de setembre a Avià. M. DEL AGUA CORTÉS La Mercè de Cal Bep, en plena demostració. M. A. C.

DAvià JULIOL DEL 2010 12Festa

||| ENTREVISTA |

podíem estalviar. I vam decidir provar-ho.

–I se’n van sortir? –A la primera, no. Ni a la sego-

na, ni a la tercera... Només ens en sortia un pam.

–Com és? –És que hi havia un ganxo que

s’havia de voltar, i nosaltres el teníem fix.

–I, al final, van entendre com funcionava.

–Al cinquè intent.

–I, des de llavors,... – ...som corders aficionats, i

anem pels pobles a ensenyar l’ofici.

–És difícil? –No, és molt fàcil, tothom ho

pot fer.

–Hi ha diferents tècniques? –De manuals, no. Només una.

–I com és? –Primer, s’agafa més o menys

fil, segons si es vol la corda més gruixuda o menys, i es va em-palmant. Si volem deu metres de corda, en necessitem 60 de

fil. Després, enganxem el fil a un ganxo, que ha de voltar, i el fem girar amb un graduador de fusta. El més important és que la corda quedi ben tibada.

–De què es fan les cordes? –D’espart, de cànem, de cotó...

I, ara, amb un fil de pita.

–De pita? –Sí, es fa de l’atzavara. Es cul-

tiva molt a l’Àsia, i no només per fer cordes. Diuen que, de l’atzavara, en surt un líquid que té moltes propietats medicinals i cosmètiques. Se’n fa una espè-cie de pomada per treure’s les arrugues de la pell.

–Caram! I ara van poble per poble a ensenyar com fan les cordes?

–Els tenim comptats. Hem passat per 56 pobles de Cata-lunya. En alguns, hi hem estat vuit o deu vegades. Hem anat a Tarragona, fins a Mas de Barbe-rans (Montsià); a Lleida, fins a Aitona (Segrià), i a Girona, fins a Castell d’Aro (Baix Empordà).

–Però vostès no venen les cordes, oi?

–No, només fem demostració,

i no cobrem res. Si ens conviden a dinar, ja estem contents.

–Què diu la gent, quan els veu treballar?

–Molts diuen que és curiós, que no ho havien vist mai. Als nens i nenes, sobretot, els agra-da molt.

–Deuen quedar embadalits veient com fan les cordes!

– I tant! A Berga, per la Festa dels Bolets, una noieta estava tan distreta mirant la corda i s’hi va posar tan a prop que s’hi va enganxar els cabells... Per sort, no va passar res!

–Li devien regalar la corda! –Sí. I, a Capellades (Anoia),

una vegada, unes noietes també ens van demanar que els donés-sim una corda, i se la van posar com un ornament a la cintura.

–I digui’m: les cordes ma-nuals aguanten tant com les industrials?

–Exactament el mateix. Depèn del material i de si s’han fet bé, però poden ser ben bé igual de resistents.

Xavi Rosiñol

Els germans Josep, Valentí i Joan Clop, i la dona d’aquest, Maria Riu, han recuperat l’antic ofici dels corders. Vénen de Navès, però ja fa dècades que estan es-tablerts a Avià. Ara, exhibeixen en fires i mercats la tècnica ancestral d’elaborar cordes de manera totalment artesana. I són dels pocs de Catalunya que mantenen els coneixements i la destresa per fer-ho. Aquest any, tornaran a ser a la Festa del Se-gar i el Batre d’Avià.

–Això de les cordes, li ve de família?

–Sí, però de família antiga. El meu besavi va morir l’any 1848 i ja era corder. Han passat qua-tre generacions des de llavors, i ni el meu avi ni el meu pare no en van fer mai, de cordes. Van tenir, això sí, la paciència de guardar els estris, i un bon dia els meus germans i jo els vam descobrir.

–I van decidir treure’ls la pols...

–Doncs, sí. Eren els anys 50 del segle passat, un temps més aviat de misèries. I vam pensar que, si feiem les cordes nosal-tres mateixos, tot això que ens

“El meu besavi va morir l’any 1848 i ja era corder, però ni el meu avi ni el meu pare no s’hi van dedicar”

“Quan vam provar de fer cordes amb els meus germans no ens en vam sortir fins al cinquè intent”

“Ara, fem les cordes amb fil de pita, que surt de l’atzavara”

“Hem passat per 56 pobles de tot Catalunya per ensenyar l’ofici”

“Els nens i nenes que-den molt embadalits; tant, que fins i tot una nena s’hi va enganxar els cabells”

LES FRASES

Joan Clop, en una fira, demostrant l’ofici de fer cordes. ARXIU/M. A. C.

Joan ClopCORDER

“Fer cordes és molt fàcil: tothom ho pot fer”

DAvià JULIOL DEL 2010 13Festa

||| PROJECTE |

Els sons de la Patum, un fenomen a la plaça i a InternetPRECEDENT

El projecte Paisatge sonor de la Patum es va gestar durant el Corpus del 2008, quan es van enregistrar 240 hores de so. Després, es van destiar els més representatius i els més inèdits. I, finalment, se’n van seleccionar 155, a través dels quals “es pot explicar la Patum

des de tots els punts de vista”, assegura Jordi Millán, de la cooperativa berguedana La Maixerina i un dels coordina-dors del projecte.Per exemple, el so del tabal tal com se sent des dels túnels de sota de la plaça Sant Pere, o com es viu des de dins un

salt dels nans nous, o portant l’àliga.Tot aquest treball ja ha donat fruits. A la pàgina web www.sonsdepatum.cat, es podran escoltar i descarregar els dife-rents enregistraments i s’ha editat en DVD un documental sonor de la Patum.

on els enregistraments es nete-gen i s’avaluen. “S’intenta que la manipulació sigui mínima a fi de garantir la major simili-tud possible amb el fenomen representat”, expliquen els responsables de la iniciativa.

Un cop llestos, es graven en diversos suports, i es pengen a la pàgina web www.escoltar.cat, on es poden sentir tots els sons, acompanyats d’una fitxa amb una imatge, un text des-criptiu i altres informacions pràctiques.

El web compta amb el suport del Laboratori d’Art Sonor de la Universitat de Barcelona, i en l’actualitat ja té més de 800 sons, com la bramada del Carnaval de Solsona, una per-siana baixant al mercat de la Independència de Terrassa, o la sortida d’un tren per un túnel de Ripoll.

D’aquí a poc, també hi hau-ran els sons del Segar i el Batre.

Albert Garcia

Com sona la terra quan es llau-ra? Quin soroll fan les batolles quan baten? I el volant? Quin so fa quan talla l’espiga? I quan xoca amb l’esclopet?

Les feines tradicionals de pagès tenen un so característic que, per a molts avianesos, han estat la banda sonora de les seves vides.

Ara, l’Ajuntament d’Avià ha impulsat un projecte per enregistrar tots aquests sons i conservar-los. Se n’encarrega l’empresa La Maixerina, de Berga, que és la mateixa que l’any passat va gravar els sons de la Patum.

Primer de tot, han fet un treball de recerca amb llibres, documents històrics i experts per determinar quins sons valia la pena d’enregistrar. I han triat, entre d’altres, la pre-paració de la terra, la sembra, la pluja de primavera sobre els camps de blat, el vent sobre els camps espigats, les campanes i el paisatge sonor tradicional,

la sega, el garbejat i la batuda. També hi haurà sons pròpia-ment de la Festa del Segar i el Batre d’Avià, i entrevistes amb persones que puguin explicar com es fa i com s’organitza la festa i quins eren els sons més habituals antigament de les zones rurals del Berguedà.

Durant la festa, els tècnics de La Maixerina es passejaran per l’era amb els micròfons i grava-ran els sons que busquen.

I, després, entraran a l’estudi,

L’Ajuntament d’Avià encarrega enregistrar els sorolls de les feines de pagès per fer-ne ‘paisatges sonors’

Primer, es decideix quins sons s’han d’enregistrar

Durant la festa, els tèc-nics es passejaran amb els micròfons per fer el treball de camp

El resultat es po-drà escoltar a través d’Internet, amb altres sons de Catalunya

LES CLAUS

Els sons del Segar i el Batre

Els segadors miren i escolten atents durant la festa. M. A. C.

Pàgina principal del web www.escoltar.cat. ARXIU

JULIOL DEL 2010 14DAvià

DOpinióForcaModel d’automòbil de la mar-ca Ford. És un turisme ideal per agafar i carregar palla, garbes i fems. Substitut de les barres de fusta bifurca-des de tota la vida.

MaltQuan un segador o mestres-sa de casa pateix un accident mentre realitza feines de la sega en camps d’ordi. El Joan s’ha tallat mentre segava i s’ha fet malt.

MessesEn temps de sega, mobles consistents en una peça llisa sostinguda per quatre peus on es col·loca l’urna el dia que els segadors voten per triar el seu cap de colla.

FÍGULSPÈDIAPer Jaume

Fíguls

Una selecció d’Abel Tarrés

La Fira d’Artesans de Pagès, inèdita al país

Tots els actes a l’era de Santa Maria, un encert

Aquest any, la Festa del Segar i el Batre estrena la Fira d’Artesans de Pagès. És una mostra molt més completa que la que es feia fins ara, tant a nivell de quantitat

d’expositors com de qualitat. Hi ha més varietat d’oficis i, sobretot, n’hi ha alguns de gairebé arqueològics, com el de baster o el de forcaire, i tots fan referència a la vida a pagès.

A Catalunya, hi ha altres festes relacionades amb la sega o la batuda que, com la d’Avià, també recuperen el passat agrícola dels seus municipis. Cadascuna d’aquestes celebracions té les seves singularitats.

La Festa del Segar i el Batre d’Avià pot presumir des d’aquest any de tenir una cosa única més: la mostra més àmplia del país d’artesania rural. És un valor molt important per Avià, que estarà bé que es consolidi i que es promocioni.

La novetat pràctica més important de la Festa del Segar i el Batre d’Avià d’aquest any és que tots els actes es tras-lladen a l’era de Santa Maria. Tots, excepte l’exposició

d’eines i el ball que, per motius evidents, es faran a la Sala d’Exposicions i a la plaça de l’Ateneu, respectivament.

Que la festa s’estabilitzi durant tot el dia en un lloc determi-nat —en aquest cas, al planell que hi ha al costat de l’església de Santa Maria— li dóna més volum, fa que s’allargui l’horari per als visitants, i que la Fira d’Artesans de Pagès tingui més durada. A banda, hi ha raons pràctiques evidents: haver de traslladar la festa al migdia no és operatiu.

Caldrà veure quina resposta té el canvi d’ubicació, però, sobre el paper, la Comissió del Segar i el Batre l’ha encertat.

Editorial

RefranysMesos i temps

| Aigua de gener, omple bótes i graner| Aigua al febrer, ordi al graner| Civada pel març, llenya per l’abril i blat pel maig| Abril mullat, bo pel blat| Pluja de maig, collita segura| Al juny, la pluja és lluny; i, si plou, cada gota és com el puny| Nit de juliol pluja no vol| A l’agost bat el peresós | Setembre boirós, graner polsós| De l’aigua d’octubre i del sol de maig, en neix el blat| En novembre, qui no ha sembrat que no sembri| Desembre nevat, bon any pel blat

DPublicació Informativa del Berguedà

El passat 25 de maig, el ple de l’Ajuntament d’Avià va aprovar la declaració de la

Festa del Segar i el Batre com a Festa d’Interès Cultural Local. Aquest ha estat el primer reco-neixement a nivell municipal de la festa, que aquest any viurà la seva 22ena edició.

Es tracta d’un reconeixement merescut, la valoració d’una festa que és el resultat del treball en equip d’un impor-tant nombre de persones què, any rere any, s’impliquen i treballen perquè cada edició sigui un èxit.

Aquí rau probablement l’element més important de la festa: la identitat, fer palès que una feina antiga segueix unint un poble i que tots posen el millor d’ells mateixos per tal que els que vénen a veure-la gaudeixin i valorin la recuperació que es porta a terme.

L’interès etnològic de la festa és àm-pliament conegut i reconegut, la importància que suposa, no només per reviure unes tasques agríco-les tradicionals, sinó també la mà, que manté vives les eines per un dia, tal i com durant segles s’havia fet.

El Segar i Batre d’Avià és una festa cultu-ral, arrelada a la terra, mostra una feina de grup, de com-panyonia entre els que hi treba-llen, que cada dia té més empenta.

On volem arribar? Allà on sigui possible,

intentant que, tot i que sigui només una vegada a l’any, puguem tornar a veure com s’ha fet la collita des que es va descobrir l’agricultura, amb els mateixos moviments, amb la mateixa tècnica i amb el mateix patiment pels beneficis que dóna la terra.

Quan la festa faci 25 anys, d’aquí a ben poc, serà el moment del reconeixement a nivell de país, ja que pel fet de ser una festa identitària, singular, cultural, participa-tiva i arrelada, la Generalitat de Catalunya podrà declarar-la Festa d’Interès Cul-

tural de Catalunya seguint el Decret 389/2006.

Així, el reconeixement nacional donarà més força a la nostra festa i la posarà al nivell que li pertoca i que ens pertoca.

Això haurà estat gràcies a l’esforç col·lectiu de tot un poble: dels que han mantingut l’ofici i l’han transmès als més joves, i dels que col·laboren a organitzar la festa, des del lloc i la responsabilitat que siguin, any rere any.

Moltes gràcies a tots els que la feu possible!

Maria del Agua Cortés és regidora de Cultura d’Avià

Maria del Agua Cortés

Festa d’interès cultural local És un reconeixement merescut El Segar i el Batre és resultat del treball en equip d’un important nombre de persones any rere any

Número 31. Any 5. Juliol del 2010Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Co-rreus, 30. 08600 Berga. T. 938210562Coordinació general Jaume FígulsRedacció Anna Costa, Maite Flores, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba SanclimensDirecció d’art Xavi Rosiñol

Direcció comercial Raquel PelfortDisseny comercial Emma CostaImpressió Gràfiques de Premsa DiàriaBústia a bústia UnipostDistribució 16.000 exemplarsDipòsit legal B.53607-2006Difusió controlada per OJD/PGD

JULIOL DEL 2009 15DAvià