diari ebre2011/05/20 · diari ebre divendres 20 demaig de 2011 núm. 575 c/ estanislao figueres,...

diari ebrediariDIVENDRES 20 DE MAIG DE 2011 núm. 575

C/ Estanislao Figueres, Entlo.43002 TarragonaTel.: 902 35 70 [email protected]

www.mesebre.catPLANES 11 - 23

És el moment. La cita amb les urnes després d’una campanya intensa i que arriba al seu final. Han estat dies durs, de debat. Dimarts passat es va celebrara l’Auditori de la capital del Baix Ebre el dels cinc candidats amb representació municipal a l'ajuntament de Tortosa, organitzat pel Col·legi de Periodistes. Engeneral, les Terres de l’Ebre han viscut una campanya amb un ritme trepidant. Diumenge serà el desenllaç. P3

Es l’hora de la veritat

Avui

és

notíc

ia

Terres de l’Ebre

L’Ajuntament d’Alcanar tanca l’exercici 2010amb superàvit. P4

Esports

La UE Aldeana ja ha presentat un recurs alTribunal Català de l’Esport. P24

SocietatEl port de la Ràpita simula un accident perposar a prova el PAU. P8

EsportsL’Olímpic de Móra és campió i puja a la Segonacatalana. P26

DIVENDRES 20 DE MAIGDE 20112

opiniódiarimésebre

www.mesebre.cat

mésdiari

ebre

Edita:Limicola, SL

DL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Gerent:Aleix Beltran

Redacció:Tere Gonzalez, Diana Mar,

Michel Viñas.Col.laboradors:

Amado Cebolla.Fotografia:

Mariano LalanaDisseny i maquetació

Jesús RuizVersió ‘on line’:Dani Mayandia

Publicitat:[email protected]

Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsa

c/ Estanislao Figueres, 17 entr.43002 Tarragona

Tel.: 902 35 70 70

www.mesebre.cat

L’opinió del diari quedareflectida exclusivament através de l’editorial. Els

articles de la secció d’opinióexpressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa

seus necessàriament.

5.000 exemplars

En la contraportada de la publicació el diari Més Ebre del divendres 13 de maig, i després d'unaconversa telefònica, van publicar l'article “De l'HVC al'H per les retallades” del que voldríemmatitzar: en cap moment va ser la nostra intenció indicar que els companys d'aquests sindicats(CCOO i UGT) no s'han implicat en les reivindicacions que com a treballadors públics de la sani-tat estem portant a terme conjuntament. Ara mes que mai, és necessari poder fer arribar a totala gent de les nostres terres, la importància de defensar i no recular en el serveis públics quetants anys ens ha costat aconseguir, i la necessitat de fer-ho tots plegats.

CATAC-CTS/IAC. Secció Sindical H.T.V.C. Tortosa 17 de maig de 2011

En els últims mesos hem escol-tat nombrosos anuncis delGovern de Catalunya de retalla-des en serveis essencials comla sanitat, l'educació obligatòria,l'ensenyament universitari o lajustícia. Des d'ERC som cons-cients de la greu situació econò-mica del nostre país, sobre totper l'augment de l'atur i la corres-ponent baixada generalitzada del'activitat econòmica i la caigudadel consum intern. Però el camíper sortir d'aquesta situació ésdeixar professionals sanitaris,docents o treballadors de l'ofici-na judicial sense feina i aguditzarel problema? És la solució a lacrisi deixar de creure en unmodel de garantia de serveispúblics bàsics per a tots els ciu-tadans i ciutadanes?Cal estar atents a les conseqüèn-cies dels anuncis. Si acceptemque es retallen els serveis sanita-ris, no acabarem deixant debanda les persones amb malal-ties que no tenen recursos peraccedir a la sanitat privada? Siretallem en educació, no estemempitjorant la qualitat dels ciuta-dans de demà? Si retallem enjustícia, no afavorim una societatmés injusta? Tot això no sónxifres ni qüestions llunyanes. Aixòens toca a tots de molt aprop.Qui no ha perdut algun cop lasalut? Qui no ha anat a l'escola ohi porta ara els seus fills o nets?Qui no ha patit les conseqüènciesd'una justícia lenta?Fa pocs dies el president Masdemanava als partits que van for-mar el tripartit, però també alssindicats que es manifesten alcarrer, que estiguin calladets.Com és possible que unPresident digui això després detants anys de democràcia? Noseria millor que exercís un lide-ratge més clar des del Govern iens expliqués la necessitat delssacrificis acompanyat d'un fullde ruta? Però per desgràcia, ellideratge no és clar mentre se'ns

demana silenci i s'elimina l'im-post de successions per a lesfortunes elevades i s'anuncia unabaixada de l'impost sobre larenda per a les persones ambalt poder adquisitiu. Per aixòhem de callar? És aquest elgovern dels millors o el dels milio-naris? Per desgràcia a Tortosaaquest model de país segur queens afecta molt negativament,perquè ara tot just estàvem recu-perant el llarg oblit que el Governde Catalunya havia tingut amb laciutat. Mas diu que amb les reta-llades està fent el millor servei alpaís. Però no seria millor serveiaugmentar la banda dels ingres-sos de Catalunya acabant ambl'espoli fiscal de Madrid o amb lamillora de la lluita contra el fraufiscal o amb l'acció decidida permantenir o crear ocupació? Quanara alguns parlen que cal mésgestió i menys política cal expli-car que hi ha diferents modelsde política, i alguns sempre afa-voreixen els més poderosos.Aquest proper 22 de maig caltenir clar quin model de ciutatvolem, perquè segons quin siguiel nostre govern municipal, tin-drem uns serveis municipals ouns altres, tindrem uns defensorsferms dels nostres serveispúblics o uns fidels seguidorsd'una nova etapa d'abandona-ment dels serveis de laGeneralitat a la nostra ciutat.

Emili Nieto. Advocat i número 3 a la llista d’ERC a Tortosa

La política si que importa

Opinió

A pocs dies de les eleccions muni-cipals, i després d'haver llegit elprograma del partit delsSocialistes de Roquetes, i haventsentit els comentaris que fa el seualcaldable Sr. Miquel Castelló enels debats que es duen a termeaquests dies vers la persona de l'actual alcalde i novament candidata l'alcaldia, Sr. Paco Gas, m'agra-daria explicar el següent:El Sr. Castelló ja fa quatre anysque pel seu mal perdre i dominatper la seva patològica obsessiócontra la persona de l'alcalde noha parat de difamar, dir mentides itergiversar la informació.Tal és aquesta obsessió que laseva presentació del programa, ésuna crítica destructiva constantcontra la persona sobretot i,també, contra la gestió de governque s'ha dut a terme aquests qua-tre anys a l' Ajuntament. Però, el que em sembla excessiu iabusiu és el que ja ha escrit endiferents ocasions com al butlletí “la rosa de Roquetes” i ara al pro-grama electoral, de “que ningúsigui més que ningú per raó desanguinitat...” Això de la “sanguini-

tat” m'ha tocat la fibra, em semblaSr Castelló, que per moltes ganesque vostè tingui de ser alcalde totno val, no val dir que la família hemtingut privilegis per ocupar llocs,no és cert. Afortunadament i més en elstemps que corren, tenim les nos-tres professions des d'abans quePaco Gas fos alcalde i, la genera-ció següent , tenen feines total-ment alienes a l'ajuntament i àdhuctreballen fora de Roquetes, expli-qui'm d' on surt tot això que estàdient.Per sort a Roquetes gairebé ensconeixem tots i sabem com funcio-nem les persones, i als que pertan-yem a la meva “sanguinitat” ensvaren ensenyar uns principis ètics iuns valors que vostè no ens elsfarà perdre.Preguntis per que durant vint-i-qua-tre anys a Roquetes ha governat el partit socialista i ara en vostècom alcaldable no.

Dora Gas i Ferré Roquetes 14 de maig del 2011

Puntualitzacions referents a un alcaldable

Ens trobem a tants sols dos dies de conformarun equip de govern que siga representatiu deles Terres de l'Ebre i de veure la voluntat de lasocietat. Aquest diumenge que ve els veïns i veï-nes dels diferents municipisebrencs estem cridats a lesurnes, votarem entre lesdiferents llistes i propostesque ens han anat presentantles darreres setmanes elsdiferents partits polítics quees presenten per represen-tar el nostre poble els prò-xims quatre anys. Els ciutadans de l'Ebre hemd'anar a votar. Hem de manifestar què volem. Si continuar ambel model que el nostre poble ha seguit fins ara,

o manifestar la nostra voluntat de canvi. Hi hamolta gent que creu que les eleccions ja estandecidides i li va bé que guanyi qui sembla que hade guanyar.

La millor manera de no patir ode patir menys és pensar quivols de veritat que guanyi, quino voldries en cap cas queguanyés, qui pot guanyar aqui no vols que guanyi en capcas, i votar en conseqüència. El que no s'hi val és voler unacosa i votar-ne una altra. Iesperar que siguin els altresels qui garanteixin amb el seu

vot allò que tu voldries que passés i no has aju-dat a que passi. Llavors per tant... a votar!

Editorial

I a qui hem de votar?

«Els ciutadans tenim una citaamb les urnes i hem de

manifestar el que volem»

Arribem a la recta final d'una campanya electo-ral, que coincideix amb un moment de dificul-tats importants a la nostra societat i malaurada-ment Tortosa no n'és una excepció. És unmoment en que aquells que tenim responsabili-tat i aspirem a tenir-ne més en la gestió de lacosa pública, posem tots els nostres esforços,el nostre treball intens i sense mirar hores isobretot la nostra passió, per resoldre els pro-blemes que més preocupen als tortosins, lacrisi i la seva principal conseqüència l'atur.La nostra principal prioritat, com a socialistestortosins, és impulsar l'economia. Treballem,hem treballat i treballarem per impulsar la nos-tra indústria, com a motor principal de la nostraeconomia. De la mateixa manera que en man-dats anteriors vàrem crear el polígon CatalunyaSud i vàrem portar la universitat pública la URV,avui ampliarem el sòl industrial i impulsarem larecerca i la innovació. No som ni l'esquerra tes-timonial que s'oposa al creixement industrial,al·legant raons ecològiques, ni som la dreta queens governa, que mentre deixa completamentde banda les polítiques de promoció econòmi-ca, tolera malifetes urbanístiques amb l'excusaperegrina i totalment rebutjable de donar suportals emprenedors, deixant fer, ignorant l'ordena-ment legal vigent.Hem explicat a bastament en els darrersmesos, que estem aquí i demanem el suportelectoral dels tortosins, per treballar molt fort idonar solució a les necessitats de les personesi les famílies. La nostra no és una política d'apa-rador buida de contingut i d'improvisació cons-tant, aparentant eficàcia sense nord ni direccióalguna. Al llarg dels vuit anys que vàrem tenir laresponsabilitat de l'alcaldia, vàrem establir lesbases del futur creixement i prosperitat deTortosa. Al llarg dels darrers quatre anys s'hanlimitat a executar la planificació heretada i a gas-tar els diners enviats pel govern Zapatero, 10milions d'euros al marge d'altres inversions del'Estat i de la Generalitat a Tortosa, alhora queportaven Tortosa al nivell d'endeutament méselevat de la nostra història.

Hem renovat el nos-tre projecte, les per-sones i les idees ihem escoltat molt alllarg dels darrersquatre anys i moltespecialment lesdarreres setmanes.Tenim un programaextens, com ningú,ben travat i realista,a mida del moment de dificultats que vivim.L'hem fet pensant en les persones, som unequip preparat, capaç i sobretot som treballa-dors i treballadores, que coneixem els proble-mes dels nostres veïns. Venim disposats a tre-ballar més que mai, la nostra passió és la políti-ca entesa com a servei, no anem a buscar caprendiment personal, venim a servir als tortosins.

La nostra passió que estic segur és comparti-da, és portar Tortosa cap al futur, donant solu-ció als nostres problemes immediats, proble-mes de les persones, de les famílies, i com hedit aquí hi abocarem tots els recursos públics iel nostre treball. Alhora volem també la Tortosacapital, líder de la nostra regió ebrenca, laTortosa que és i ha de ser cada dia més elmotor positiu i solidari de la nostra vegueria.Gràcies a la millora de les comunicacions, quehem anat dissenyant els darrers anys, avuipodem no perdre el tren del creixement que s'i-nicia a Catalunya i que s'incrementarà en el futurimmediat. Volem més i podem més, converti-rem la dificultat en una oportunitat, és el nostrecompromís i nosaltres complim. Diumenge 22de maig, el suport electoral, democràtic i quevolem entusiasta, ha de fer que entre tots,comencem a escriure un futur millor.

Joan Sabaté Borràs. Candidat a l'alcaldia pel PSC a Tortosa

Entre tots escrivim el futur

Opinió

Fe d’errata

DIVENDRES 20 DE MAIGDE 2011 3

diarimésebreen portada

www.mesebre.catwww.mesebre.cat

Els cinc candidats a l´alcal-dia de Tortosa van partici-par, aquest dimarts, en eldebat electoral de Tortosa,organitzat pel Col·legi dePeriodistes de la demarca-ció Terres de l'Ebre, al'Auditori Felip Pedrell. Lacrisi econòmica i les pro-postes que els cinc candi-dats proposaven va obrir elprimer bloc del debat. Elsuport als emprenedors, lacreació de sòl industrial,una clara aposta per laindustrialització o pel turis-me, foren propostes com-partides pels diferentscaps de llista, tot compar-tint que el nou Governhaurà de fer un exigent plade ruta per crear llocs detreball i riquesa econòmicaa la capital del Baix Ebre.Tot i ser un debat molt tran-quil i correcte, un delspunts més àlgids ha sorgitamb el tema de l'escola deSant Llàtzer, una construc-ció que ha generat polèmi-ca quan el candidat socia-

lista Joan Sabaté ha acusatel candidat de CiU, FerranBel, de no haver fet resamb el col·legi en aquestsquatre anys i fer-ho tot aúltima hora per la proximi-tat de les eleccions. El can-didat d'ERC, JosepMonclús, acusava el con-vergent de no haver ceditels terrenys en les condi-cions necessàries. La polè-mica ha permès a Beladvertir l'electorat de lapossible reedició d'un tri-partit a l'Ajuntament. Elscandidats també s'han pro-nunciat sobre temes com

el canvi del traçat de l'eixde l'Ebre al seu pas pelCanalet on tots han desta-cat la necessitat urgentque es construeixi lavariant. En aquest punt,Ferran Bel, ha mencionat elprograma electoral delssocialistes, on en el seuapartat d'Urbanisme apa-reix la següent proposta:"Desdoblament de l'Eix del'Ebre, sense més retards, ipel traçat aprovat". SegonsBel, un traçat que malmetcompletament la zona delCanalet, a més de no res-pectar la voluntat del poble

Jesús i de la ciutat Tortosa.Davant d'aquest doble llen-guatge dels socialistes tor-tosins, Ferran Bel ha instatel cap de llista Joan Sabaté

a què s'aclareixi i que s'ex-pliqui públicament. La pro-posta electoral del PP a

Tortosa de crear un centred'acollida d'immigrants pera la detecció de malaltiesde transmissió també haestat tema de debat. Tant

CiU, PSC, ERC i ICV hanrebutjat la mesura qualifi-cant-la de "despropòsit",

mentre que el candidatpopular ha intentat explicarla proposta, acusant laresta de partits de "novoler veure el que tenim aldavant". Altres temes hanestat la retirada del monu-ment de la Batalla del'Ebre, on gairebé tots handit que calia reconvertir-lo ion la proposta de la passa-rel·la ha estat la més com-partida; la capitalitat de lesTerres de l'Ebre, la millorade la seguretat ciutadana oel cost de la campanyaelectoral. En aquest últimpunt, tant sols ICV i PP vandonar xifres concretes,13.000 euros el primer,6.000 el segon. La restano van parlar de números.En altres temes, es vaestar bastant d’acord quanes va parlar de la necessi-tat de més places residen-cials per a la gent gran imés places i la creació dellars d’infants públiques, elrecolzament al comerç dela ciutat o la necessitatd’impulsar un pla estratègicper al desenvolupament deTortosa, que no s´ha fetrealitat aquesta últimalegislatura. Davant la pre-gunta dels periodistessobre si hauria de governarla llista més votada, nomèsFerran Bel es va compro-metre a respectar-ho; laresta de candidats, però,van obrir la possibilitat apossibles pactes.

La construcció del col.legi Sant Llàtzer,tema polèmic al debat de Tortosa

L’Auditori Felip Pedrellde Tortosa va ser l’esce-nari escollit, aquestdimarts, per dur a termeel debat entre els cinccandidats a l´alcaldia deTortosa.

Dinamització econòmica, seguretat ciutadana i immigració, temes a debatre

Els cinc candidats a l’alcaldia van participar-hi, dimarts passat

REDACCIÓ

Els cinc candidats a l’alcaldia de Tortosa en representació al consistori, en el debat a l’Auditori.

Sabaté acusa Bel de no haver fet res amb el col.legi en aquests quatre anys i fer-ho a última hora per la proximitat

de les eleccions

A debat

terres de l’ebrediarimésebre4

DIVENDRES 20 DE MAIGDE 2011www.mesebre.cat

Un romanent que tal icom destaca l’alcalded’Álcanar, el republicà

Alfons Montserrat «mais’´havia produït a l’ajun-tament, donant-se elcas que l’actual governdeixa la caixa mésplena del què l’haviatrobada». Tal i com l’alcalde cana-reu reconeix, «aques-tes xifres impliquenque hi ha hagut unagestió acurada, que amés s’ha fet en un con-text inversor important,és a dir que quedendiners a la caixa des-prés de fer moltes ivariades actuacions anivel l municipal enaquesta legislatura».

Les claus,segons Montserrat, hanestat «en saber trobarfonts de finançament il ínies de subvencióadequades». La pre-sentació d’aquestes

bones xifres econòmi-ques arriben un parellde setmanes desprésque l ’ajuntament

d’Alcanar aprovés elpressupost municipalper al 2011. Un pressupost de 14,6

mil ions déuros delqual gairebé 6 milionsseran destinats a inver-sions.

El departament dínter-venció de l’ajuntamentd’Alcanar ha fet aquestsdies el tancament de l’e-xercici econòmic del2010 i el resultat haestat dún superàvitpressupostari de3.152.965,37 Û quedesprés dájustat quedaen 3.382.849,30.Aquesta quantitat sáfe-geix a la caixa de lájun-tament que a dia dávuiseria de 6.921.735,01.

REDACCIÓ

L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, al centre de la imatge.

Cedida

La urbanització RoquesDaurades es va crear alsanys seixanta i ha anatarrossegant algunes man-cances entre les qualsdestacava les deficièn-cies del clavegueram. Pertal de solucionar, els pro-blemes de les urbanitza-cions amb dèficits estruc-turals, l'Ajuntament del'Ametlla de Mar va can-viar inicialment abans del'aprovació del POUM i aproposta dels veïns deRoques Daurades, el sis-tema de compensació pelde cooperació.

Aquesta és al tasca queduu a terme la CalaGestió, encarregada detramitar i gestionar totsels processos d'urbanit-zació. Això és el que ha succeïta la històrica urbanitzacióde Roques Daurades onel consistori calero vaobrir un procés de diàlegamb l'anterior Junta del'Associació per tal d'a-conseguir millores per laurbanització, especial-ment la del clavegueram.La disparitat de criterisd'un sector de veïns per

com s'havia fet aquestprocés i pel cost final deles obres a assumir pelspropietaris, en una situa-ció de crisi generalitzada,va provocar, per unabanda, el canvi de laJunta de l'Associació i,per l'altra, la presentacióde diversos contenciososadministratius. Ara, després de moltesconverses s'ha arribat aun acord que posarà punti final a les diferènciesentre veïns i Ajuntament.Una de les principals difi-cultats de les negocia-

cions, ha estat la diferèn-cia de criteris entre elsveïns, una part d'ells pro-pietaris de cases unifami-liars, una altra part d'a-partaments i per últim, unúnic propietari de l'hotelAmetllamar, tot i que n'hihauria un quart grup queformarien propietaris ambafectacions urbanísti-ques. Finalment l'acord contem-pla la reducció d'un miliód'euros aproximadament,sobre els 2'5 milions ini-cials, en la despesa aassumir pels propietarissota els següents con-ceptes; per una banda,es redueixen 300.000 Ûper indemnitzacions percessions de dominipúblic, que no es realitza-

ran, 300.000 Û méscorresponen a la baixa del'adjudicació de les obresi que ja no cal que esrequereixi als propietaris.

Per últim es contemplauna reducció de 400.000per l'adaptació de lesqualitats de les obresd'urbanització a la situa-ció econòmica actual,però mantenint els estàn-dards i criteris establertsal municipi. A més, Díez va demanarque un cop finalitzadesles obres del clavegue-ram cal que l'Ajuntamentfaci els esforços necessa-ris per connectar-lo a unadepuradora d'acord ambles necessitats de la urba-nització.

Punt i final als problemes de Roques blanques de l’Ametlla

L'enquesta encarregadaper Imagina Ràdio situa lallista encapçalada perFerran Bel com a claraguanyadora a la capital delBaix Ebre, assolint -fins i tot-un resultat històric com ésla majoria absoluta ambl'obtenció d'11 regidors.Per la seua part, el PSC -grans perdedors d'aquestscomicis- perdria dos regi-dors i es quedaria nomésamb 5; ERC mantindria elsdos actuals; de la mateixamanera que ICV que acon-seguiria un segon regidor; ifinalment, el PP continuariatenint-ne un de sol. La restade partits que es presentena les eleccions del properdiumenge a Tortosa noobtindrien representació.Cal tenir en compte peròque un 33% dels enquestatss'han mostrat encara indeci-sos.

Ferran Bel,guanyador, segons

l’enquesta d’Imagina

La Direcció General delMedi Natural i PolíticaForestal del Ministeri deMedi Ambient, Medi Rurali Marí ha participat en lacaptura i marcatge de 60exemplars de la gavinad'Audouin, al parc naturaldel Delta de l'Ebre, ambtècnics especialistes engestió de fauna i el suportde membres deSEO/BirdLife i investiga-dors del Departament deBiologia Animal de la UB.La finalitat d'aquest pro-jecte és aportar la infor-mació necessària sobreel comportament i elspatrons de distribució d'a-questes aus durant l'èpo-ca reproductora.

Gavines enGPS al Delta

Superàvit a l’Ajuntament d’Alcanar«De més de 6 milions d’euros», així es tanca l’exercici econòmic del 2010

DIVENDRES 20 DE MAIG DE 2011 5diarimésebrepublicitatwww.mesebre.cat

DIVENDRES 20DE MAIGDE 20116

terres de l’ebrediarimésebre

www.mesebre.cat

A més, deixa clar que«l'únic partit que pujaamb força i no resta ésEsquerra, i fins i tot éspossible que guanyi les

eleccions». Tomàs varecordar que les enques-tes només marquentendències, però que lesdues que s'han donat aconèixer coincideixen enla pèrdua de la majoria

absoluta de CiU i la con-solidació d'Esquerra coma segona força. Per això,el candidat republicà vafer una crida als votantsperquè «participin delcanvi fent arribar aire

fresc al govern municipalamb el vot útil, que és eld'Esquerra». Durant la roda de premsaal parc municipal, Tomàsva parlar, també, sobrela situació que viuen les

escoles de música de lesdues entitats musicalsd'Amposta, acusant aManel Ferré, candidatper CiU, de «marejar laperdiu i fer falses prome-ses». Tomàs aposta «perdonar suport a allò quedecideixi fer cadascunade les entitats musicalsamb relació a la sevaescola». Tomàs, a més,ha rebutjat la possibilitatde construir un aparca-ment soterrat sota elparc municipal de davantdel Museu Comarcal, talcom CiU va anunciar defer a principis de legisla-tura i ara el candidatFerré ha ratificat endiverses declaracionspúbliques. Per acabar,Tomàs ha criticat que elcandidat de CiU defensil'execució «d'un projectefaraònic» com el Canalde Navegació Carles IIIamb la urbanització delsterrenys que l'envolten.

Tomàs veu possible guanyar les eleccions a Amposta

Arran de l'enquesta fetapública aquest passatdilluns, 16 de maig, pel'grup de comunicacióEbre', que dona unempat a 8-9 regidorsentre CiU i Esquerra. Elcandidat a l'alcaldiad'Esquerra - Esquerrad'Amposta, Adam Tomàs,acompanyat d'altresmembres de la seva can-didatura manifestava undia després que «mésenllà de números con-crets, confirma la volun-tat de la ciutadaniad'Amposta què hi hagi uncanvi a l'Ajuntament».

El candidat critica projectes «faraònics» de Ferré, com el Canal de Navegació Carles III

REDACCIÓ

El candidat Adam Tomàs .Cedida

El Grup Balfegó ha iniciatla campanya de pesca detonyina. Els vaixells vansalpar aquest passatdimarts per al caladorbalear amb la previsióque no esgotaran el mesde pesca que per lleitenen assignat davant l'a-bundància de tonyina ver-mell que aquest any estàentrant a la Mediterrània.Segons els patrons delsvaixells de Balfegó i presi-dents de l'empresa, "larapidesa amb què la alma-drava està capturant laquota que tenia assigna-da ens fa ser optimistes.L'objectiu és capturar lanostra quota en el menortemps possible per tal dereduir els costos energè-tics de la campanya". Perla seva part per JuanSerrano, director generalde la companyia, "eltemps rècord amb que escobreixen les quotes ésun indicador que els plansde recuperació de la ton-yina vermella».

Quota de 600tones de Tonyina

Roja per a Balfegó

El candidat a l'alcadia,Antoni Espanya, apel·lavaaquest passat dimarts, 17de maig, a tota aquellagent que vol un canvi aAmposta que «facin un votútil per al PSC el 22 demaig vinent». «Som lagarantia d'un canvi orde-nat, sense ensurts, sensetemptacions d'usar lamàxima institució munici-pal com a plataforma depromoció independentistao continuar-la usant com aeina clientelar». «La nostraúnica i exclusiva prioritat

serà l'eficiència en la ges-tió dels recursos munici-pals, ajudar a les empre-ses a mantenir i millor l'ac-tivitat i assessorar a lespersones desocupades enla recerca de treball», haexplicat. I és que difícil-ment cap formació podràtornar a presentar en elfutur un tàndem de lasolvència política com elque presenta en aquesteseleccions el PSC, ambAntoni Espanya i LluïsaLizárraga, que cal recor-dar que han ostentat i

ostenten importants res-ponsabilitats polítiques enels govern de laGeneralitat i a Madrid.«Tenim un projecte moltmeditat i treballat a vuitanys vista i una candidatu-ra ben preparada pergovernar, que recull lessensibilitats del teixitsocial del nostre municipi idels diferents sectors pro-fessionals», ha afegitEspanya. El dirigent socia-lista ha volgut contraposarla solvència del seu projec-te «a la desesperació dedarrera hora del candidatde CiU». «El senyor Ferréestà prometent de tot, atort i a dret, a tothom, enti-tats, empreses i nouvin-guts, entre altres, per con-servar la cadira d'alcalde aqualsevol preu», ha denun-ciat Espanya, va lamentar:«Quan només falten cincdies per a les eleccions hapresentat un simulacre deprograma electoral davantl'evident manca de projec-te de CiU. Aquesta haestat la característica queha dominat el govern delsenyor Ferré: la improvisa-ció constant i la manca deprojecte propi, i la críticaagressiva cap al PSC coma adversari a batre enaquestes eleccions».

Antoni Espanya apel·la al vot útil per al canvi

«Tenim un projecte molt meditat i treballat»

DIVENDRES 20 DE MAIGDE 2011 7

diarimésebreterres de l’ebre

www.mesebre.cat

L'obra ha estat adjudica-da a l'empresa IsoluxEnginyeria SA per2.229.478 euros, importque representa una rebai-xa significativa respecteal cost inicial de licitació,de 3.179.518 euros,presupostat per l'empre-sa que va redactar i dis-senyar el projecte. Ambl'adjudicació de lesobres, s'acaba, així, latramitació administrativad'un projecte que harequerit la convocatòriade dos concursos

públics, un per al dis-seny del projecte i l'altreper a la seva execució. Elprocediment es va enge-gar amb la convocatòriad'un concurs d'idees i elmes de juny de 2010, elconsistori aprovà el pro-jecte dissenyat per l'em-presa DOPEC. “El proce-diment ha estat llargperò ens sentim satisfetsperquè hem sentat lesbases del projecte mésimportant d'aquestalegislatura, que ja no témarxa enrera”, destaca-va l'alcalde de la Ràpita,Miquel Alonso. El consis-tori preveu que les obress'inicien el proper mesde juny amb un terminid'execució de 16 mesos,per la qual cosa “pensemque a finals del 2012l'auditori podria ser unarealitat”, afegia Alonso.El futur auditori municipalde Sant Carles de laRàpita serà un edifici van-guardista marcat per laintersecció dels tresvolums. El volum més

rellevant albergarà l'es-pai principal de l'edifici ila sala d'espectadors. Enl'altre volum corbat, elmés baix, hi haurà elscamerinos i la zona de“bambolines” i el tercervolum, d'un prisma rec-tangular, albergarà lacaixa escènica, espai de

gran alçada que serveixper recollir decorats iescenografies. L'interiorde l'edifici es dividirà endues zones, la zonapública (carrer Val deZafan) i la zona privada(carrer Arxiu deSimancas). L'accés prin-cipal per Val de Zafan

desembocarà al vestíbulprincipal, la zona noblede l'edifici que disposaràdels serveis principals.Hihaurà dos accessos late-rals a la sala d'especta-dors, de la qual sor-prendrà la gran alçadade més de sis metres i elsostre acústic format perplanxes de fusta.L'auditori disposarà de360 butaques, incloentles adaptades per a per-sones amb mobilitatreduïda. Un dels gransencerts del projecte és laflexibilitat que aportenles grades retràctils que,quan estiguin recollides,permetran alliberar totl'espai de la sala per arealitzar qualsevol altraactivitat. Des del vestíbulprincipal s'accedirà a laprimera planta, on hihaurà l'Amfiteatre i lesoficines de l'Auditori. Laplanta soterrani estaràdedicada a emmagatze-matge, instal·lacions iuna sala d'assajos perals artistes.

La vanguarda s’instal.larà a la Ràpita,amb el nou Auditori

La mesa de contractacióde l'Ajuntament de laRàpita ha adjudicat elprojecte de construccióde l'auditori, una de lesobres més reivindicadesaquests dies de campan-ya electoral per part deles candidatures locals.

«El procediment ha estat llarg però ens sentim satisfets», destacava l’alcalde

Les obres s’iniciaran el proper mes de juny amb un termini d’execució de 16 mesos

REDACCIÓ

Maqueta del projecte.

CEDIDA

Ahir dijous, l’alcalded’Amposta, Manel Ferré,acompanyat d'algunsdels membres de confi-guren la seva llista, pre-sentava el projecte delnou Centre d'AssistènciaPrimària d'Amposta, queestarà ubicat al carrerSebastià Juan Arbó, atocar de la plaça de laCastellania, un espai dees troba a la zona decreixement de la ciutat. Les obres de construc-ció del nou CAP s'hanadjudicat a la UnióTemporal d'Empresesformada per les cons-tructores ampostinesArayo i Hidrocanal. Lesprevisions apunten aque al mes d'agost de2012 l'equipament sani-tari estaria ja totalmentenllestit. El projecte té

un pressupost d'adjudi-cació de 3.150.000euros i està finançat através del Consorcid'Inversions Públiques,format pels ajuntamentsde Reus, Tortosa,Deltebre i Amposta i quees dedica a avalar lesinversions dedicades aldesplegament de ser-veis sanitaris, socials,educatius o esportius.EL nou CAP tindrà unasuperfície de més de2.500 metres quadrats ies troba en un solar onde cara al futur espodria construir l’esta-ció d’autobusosd’Amposta. La zona dis-posa de molt bonescomunicacions i sufi-cient espai per aparcarvehicles. El projecte s'ha plantejat

amb la voluntat de res-pectar al màxim l'arbratque hi ha actualment.L'edifici tindrà tres plan-tes més soterrani queacolliran diversos ser-veis entre els quals hidestaquen l'àrea d'aten-ció precoç i atenciósocial i la d'activitatscomunitàries que esdedicada a donar suporta les associacions demalalts. El mateix equipamentserà en un futur la seude l'Agència deProtecció de la Salut.Amb aquest nou equipa-ment es donarà servei aprop de 30.000 usuariscada any de manera quedonarà resposta al crei-xement de la ciutat.Manel Ferré ha recordatque l'actual CAP, situat a

l'Avinguda Catalunya estroba saturat i que, amés, no té al voltantsuficient flux per la cir-culació. El sistema d'adjudicacióque s'ha emprat és eldenominat de “claus en

mà”, de manera quel'empresa constructoraha de reunir el finança-ment necessari i, un copentregades les claus del'edifici, el Consorcid'Inversions Públiquesen subrogarà el crèdit.

CiU anuncia l’adjudicació del nou CAP d’AmpostaAquest nou equipament donarà servei a prop de 30.000 usuaris cada any, donant resposta al creixement de la ciutat

El passat dissabte, 14 demaig, es feia a Deltebrel'acte de reconeixementi lliurament de diplomesals joves voluntaris del'Institut de Deltebre queparticipen en el projecteAprenentatge i Serveis.Es tracta d'un projecteeducatiu pioner ques'emmarca en el PlaEducatiu d'Entorn deDeltebre i té com a objec-tiu transmetre valors alsalumnes d'ESO a partirde la tasca de volunta-riat. Al projecte s'han inscrit90 joves, dels quals lameitat han rebut forma-ció com a pre-monitors iactualment treballen coma voluntaris en més d'unadesena d'associacions ientitats de Deltebre,entre elles, la Residènciade la Gent Gran, el cen-tres oberts, la Biblioteca,Creu Roja o l'EscolaBressol.

Deltebrereconeix la

tasca dels jovesvoluntaris

El candidat a la reeleccióa l'alcaldia de Tortosa perCiU, Ferran Bel, va reptarahir al matí el cap de llistadels socialistes, JoanSabaté, a definir-se públi-cament i de forma clarasobre quin és el seu posi-cionament en relació altraçat de la variant de laC-12 (eix de l'Ebre) al seupas per la zona delCanalet, a l'EMD deJesús. «El traçat aprovatde l'Eix de l'Ebre quereclama el cap de llistadel PSC a l'alcaldia deTortosa és el que va impo-sar el Departament dePolítica Territorial i ObresPúbliques (PTOP), presiditpel llavors conseller socia-lista Joaquim Nadal». «Es tracta d'un traçat quemalmet completament lazona del Canalet, a mésde no respectar la volun-tat del poble Jesús i de laciutat Tortosa, expressa-da de manera unànime ensessió plenària al'Ajuntament».

Bel repta aSabaté a portes

d’eleccions


tortosadiarimésebre

www.mesebre.catterres de l’ebre

Abans d’ahir, rebíem la notícia de la mort deJosé Bo, aquest passat dimarts, 17 demaig, músic i autor de la popular cançó Locarrilet de La Cava. Bo va morir a l'edat de86 anys i al llarg de la seva vida ha deixat unimportantíssim llegat musical ja que a travésde les seves cançons, ha retratat mig segled'història de Deltebre i del Delta. Entre lesseves cançons destaquen l’esmentat Locarrilet de La Cava, Delta del Ebro, Gegantde ferro, Terra d'arròs terra de fang o Unamica d'història. El funeral per José Bo es vacelebrar el dimecres a la tarda, a les 18hores a l'Església Sant Miquel, on se li varetre un homenatge per part de l'Espigad'Or, ja que en va ser membre durant moltsanys, i per part de Quico el Célio, el Noi i el

Mut de Ferreries, grup que va popularitzar lacançó i que la convertir en l'himne de la llui-ta de les Terres de l'Ebre contra el PlaHidrològic Nacional. El llegat musical de Boha estat recollit recentment en el llibre-CDLo carrilet de La Cava i les cançons deJosep Bo. Un paisatge musical per al Deltade l'Ebre. El llibre-CD recull 20 cançonsescrites per José Bo i estan interpretadesper La Carrau, Pep Gimeno “Botifarra”, elsQuicos, Terrer Roig, Andreu Rifé, MontseCastellà, Josep Maria Bonet i Juno. Algunsdels grups i artistes que van participar en eldisc participaran també en l'homenatge d'a-questa tarda. Aquest disc va ser pre-miat amb els Premis Enderrock 2011 en lacategoria de millor disc folk.

L’objectiu d’aquest exercici era comprovar el Pla d’Autoprotecció del port rapitenc

«Embarcats» guanya el XXIIIpremi de narrativa Vila d’Ascó

L'obra “Embarcats”, del filòleg Joan Rebagliato Nadal (1969),ha resultat la guanyadora del XXIII premi de narrativa Vilad'Ascó, dotat amb 3.600 euros. El guardó va donar-se a conèi-xer el passat dissabte durant el Sopar Literari, que va aplegar180 persones tant d'Ascó com dels municipis de l'entorn.«Embarcats» és un recull de relats curts amb to humorís-tic que tenen com eix vertebrador el naufragi d'una barca.L'editorial Cossetània, que cada any edita el premi de narrativaVila d'Ascó, properament editarà l'obra. D'altra banda, el poetaFrancesc Solé Campanins (Barcelona, 1969) ha estat el guan-yador del VI premi de poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, dotatamb 2.400 euros amb l'obra “Traveling”. L'obra, integrada peruna quarantena de poesies breus referides totes a algunapel·lícula, tanca una trilogia dedicada al cinema que l'autor vainiciar l'any 2007 amb “Cinema”. L'editorial Meteora, que cadaany edita el premi de poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, s'enca-rregarà properament de l'edició del llibre. Durant el SoparLiterari van atorgar-se també els premis de narrativa breu per ajoves, així com els Premis de Fotografia Vila d'Ascó.

El poeta tortosí AlbertRoig rep aquest vespre elPremi Jocs Florals deBarcelona 2011 per laseva obra "La tempesta",dins el Festival BarcelonaPoesia. Roig -assagista,traductor, professor del'Institut del Teatre deBarcelona i poeta es con-solida com un dels poetesmés originals del panora-ma literari en català. Laseva obra, "La tempesta",és un homenatge aShakespeare i a l'oralitatde la poesia. Segons l'au-tor, el recull de poesiesbusca tractar d'experi-mentar amb l'altre, comen el cas del teatre. Perl'autor, "La tempesta" li hapermès experimentar ipoder convertir-se en unaaltra persona. Els JocsFlorals, datat del segleXIV, està considerada lacelebració poètica mésantiga d'Occident.Actualment, és un signede l'estat de la creaciópoètica en català i de lavitalitat poètica. El 2006,el premi es va consolidarcom un únic guardó i esva passar a denominarPremi de Poesia JocsFlorals de Barcelona.Aquest 2011 s'hi han pre-sentar 88 originals. Eljurat l'han format VinyetPanyella (escriptora),Vicenç Altaió (poeta),Jordi Cornudella (poeta ieditor), Pere Antoni Pons(periodista) i GuillemGisbert (membre del grupManel), i el premi inclouuna dotació econòmica de10.000 euros. "La tempesta" es publi-carà a Edicions 62.

El poeta tortosí,Albert Roig,

guanya els JocsFlorals

El director general de Prevenció,Extinció d'Incendis i Salvaments, JordiGassió, així com la sotsdirectorageneral operativa, Anna Martin, i vaestar presents fent el seguiment del'exercici. També hi van assitir l'alcaldede la Ràpita, Miquel Alonso, i la subdi-rectora territorial d'Interior a les Terresde l'Ebre, Eva Ruiz. La deflagració iposterior incendi tenia lloc en la zonade cafeteria a la coberta d'un vaixellde l'empresa ACCIONATrasmediterranea que era amarrat almoll comercial del port de Sant Carles

de la Ràpita. El suposat incident es vaproduïr quan es feien tasques de man-teniment en aquest vaixell. En elmoment de la deflagració a l'embarca-ció hi havia 7 persones, 4 tècnics demanteniment, el vigilant de seguretat,el cap de màquines i el capità.L'objectiu d'aquest exercici era posara prova el Pla d'Autoprotecció (PAU)

del port de Sant Carles de la Ràpita.D'altra banda, la DGPC aprofitant elsimulacre ha analitzat el risc potencialde l'incident i quan activar, en casnecessari, el Pla de Protecció Civil deCatalunya (PROCICAT), així com ferseguiment i coordinar les actuacionsdels diferents grups actuants i el bonfuncionament de les comunicacions

de l'incident. Els bombers de laGeneralitat van participar al simulacreamb 12 dotacions terrestres de laRegió d'Emergències de Terres del'Ebre i 2 dotacions del Grupd'Actuacions Especials (GRAE suba-quàtic) de Tarragona, amb un total de34 efectius humans. Duent a terme,d'una banda les tasques de rescatdels ferits del vaixell, i de l'altra les tas-ques d'extinció de l'incendi.

Pel que fa al grup subaquà-tic de bombers, aquests van fer larecerca i evaquació d'una persona cai-guda a l'aigua. Per part del cos deMossos d'Esquadra, van participar 2patrulles de Seguretat Ciutadana i laUnitat Subaquàtica, les quals es vanencarregar de fer tasques de controld'accessos i seguretat, i rescat de víc-times. També va ser present elSistema d'Emergències Mèdiques(SEM) amb 1 unitat de suport vitalbàsic, 1 unitat de suport vital interme-di, 1 unitat de suport vital avançat i 1comandament. En total, es van mobi-litzar 8 professionals sanitaris per talde donar resposta a les necessitatsdel moment.

El port de la Ràpita simula un accident per posar a prova el PAU

La Direcció General deProtecció Civil (DGPC) i Ports dela Generalitat organitzavenaquest passat dimarts, 17 demaig, un simulacre d'emergèn-cia simulant una deflagracióque posteriorment va provocarun incendi a l'interior d'un vai-xell.

REDACCIO

Bombers i sanitaris atenent un ferit durant el simulacre.cedida

Ha mort José BoA través de les seves cançons va retratar mig segle de la història del Delta


esportsdiarimésebre

www.mesebre.cat

D’entrada, vull destacar totel suport i solidaritat mostra-da amb Llorca els darrersdies. Tinc familia en aquellaciutat murciana i sé com hoestan passant. Complicat. Itot el que es faci, ajuda.Així mateix, la UE Aldeanatambé va rebre suport depart d’una serie d’equips,que, com ella, van manifes-tar-se seient sobre la gespadurant un minut a l’inici delsseus partits.El club aldeà ja ha recorre-gut al Tribunal Català de l’s-port. I ara, a esperar. Potserja no tindrà trascendència elque pugui dictaminar elTribunal d’aquí uns mesos.Tot dependrà del duel de diu-menge entre el Valls i elCamp Clar. Però, potser sí.¿Per això potser el C. Clars’ha pogut plantejar jugar elpartit contra l’Aldeana? Si és així, ha fet tard perquèara els comitès no hoaccepten. Ja veurem quepassa. Pot haver-hi incerte-sa. No obstant, l’èpocaactual, per la conjunturaeconòmica, també propiciaespeculacions sobre lavenda de places de clubs decategories superiors. I n’hiha més d’un que pot estarpendent d’això.

El Tribunal Catalàde l’Esport

El proper dijous, dia 26de Maig, a Tortosa, escelebrarà un clinicadreçat per als entrena-dors i organitzat per laFederació Catalana deFutbol. Estarà dividit entres parts:18 - 19 h Sessió teòri-ca al Centre Cívic, PlaçaMestre Monclús (AnticMercat de Ferreries) aTortosa. També es faràla presentació delsDelegats Territorials iuna Xerrada tècnica acàrrec del Sr. Joan Vilà.19 - 20 h. Sessió pràc-tica d'entrenament acàrrec d'entrenadors dela Direcció Tècnica dela FCF amb un equip defutbol base (a l'EstadiMunicipal de Tortosa).20 h, partit del Juvenildel CD Tortosa contra laselecció comarcal sub18.Aquest clínic va adreçata tots elsentrenadors/entrenado-res de les Terres del'Ebre estiguin o noexercint en algun equipde futbol.

Clínic per aentrenadors

L’opinió de MichelACTUALITAT

L’Amposta ja estava sal-vat en la darrera jornada.Qui més se jugava era elLlagostera que necessita-va un punt per ser cam-pió. I al final, la necessitatvisitant va decidir (0-1).Va ser una jornada pergaudir del partit ique vacomençar amb el lliura-ment de trofeus, per partd’Amposta Ràdio, als juga-dors més destacats:Gustavo, Diego i el pichi-chi Miguel. L’Ascó, per la seua part,

va perdre contra el Gavàen el comiat de Tercera(1-2).Es època per pensar en elfutur. Hi ha rumors quel’Ascó es podria haverinteressat per JordiFabregat. Però, demoment, només això.D’altra banda, dins del fut-bol català, hi ha especula-cions sobre la venda deplaces d’equips deSegona B que potser nopuguin mantenir-se permotius econòmics

És moment de pensar

en la propera

RAVNICH NO SEGUIRA À ASCÓ

Amposta i Ascó van acabar la lliga eldiumenge passat

Ravnich, al fons, no seguirà a Ascó.

El Tortosa va fer un delspartits més complets forade casa i va guanyar alcamp del Martorell, contral’Olesa (1-2). En la línia deles darreres jornades,l’e-quip va fer un plantejamentambició i, això, i la bonaactitud, li va donar la victò-ria, segona seguida. Amés, va haver-hi capacitatde reacció una vegadaelconjunt baceloní va empa-tar a la represa. MarcAlegre, que ja havia acon-seguit el primer gol, vamarcar el segon poc des-prés. Una gran victòria que, ambla derrota del Blanes,deixa al Tortosa a nomésun punt de la permanènciaa la categoria, un delsobjectius prioritaris de latemporada. Diumenge, 17hores, a l’estadi, en jorna-da de portes obertes, elTortosa rebrà l’Igualada.Finalment, dir que, organit-zat conjuntament amb la

Penya Barcelonista deTortosa, amb el suportl’Ajuntament iTortosasport, per al dia 28hi ha previst situar a l’esta-di una pantalla gegant perveure la final de laChampions.

A la GramaLa Rapitenca, per la seuapart, visitarà diumenge pelmatí (11.45 h) el camp dela Gramanet B. L’equip deSanta Coloma es juga lapermanència. Els rapi-tencs, per la seua part,només el fet d’acabar elmillor possible. Diumengevan cedir un empat, acasa, després d’anarguanyant 2-0. Però el Rubí,equip que lluita per l’as-cens, va reduir distànciesabans del descans i vaempatar a la represa. LaRapitenca havia perdonatla sentència amb el 2-1, endiverses ocasions permarcar el tercer gol.

Només falta un punt per

assegurar l’objectiu

PRIMERA CATALANA

El Tortosa rebrà l’Igualada diumenge enjornada de portes obertes a l’estadi

IRIS SOLÀ

DIVENDRES 20 DE MAIG DE 2011 11diarimésebreespecial nostres poblacionswww.mesebre.cat

DIVENDRES 20 DE MAIG DE 201112 especial nostres poblacionsdiarimésebre www.mesebre.cat

Pregunta: Què suposa el Parc dels Xiribecs per Amposta?Resposta: És el parc urbà més gran de les Terres de l'Ebre amb una extensió de52.000 metres quadrats i té un gran llac central amb un guèiser que expulsa unacolumna d'aigua de 20 metres d'altura. Hi podem trobar una gran zona infantil, unagraderia en forma de U amb capacitat per a 800 persones. La zona dels Xiribecsés, en aquests moments, l'àrea d'Amposta que ha experimentat un creixement mésimportant i que és on s'hi concentren una gran quantitat de serveis donada la pro-ximitat amb la zona esportiva, amb diverses infraestructures educatives i amb elpavelló firal. Més de 4000 persones van gaudir de l’espectacle inaugural.

P: Fa poc es va inaugurar l'auditori i saló d'actes que conforma la primera fase delfutur pavelló firal. Com trobem distribuit aquest espai?R: L'auditori està situat en la primera planta de l'edifici. Pensat per la utilitat de totala ciutat. A la segona i a la tercera s'hi ubicarà l'Escola d'Art i Disseny, però que esdeixarà per més endavant. Pel que fa a la resta del projecte anirà en funció de ladisponibilitat econòmica perquè ara mateix són prioritaris altres projectes com elnou pavelló poliesportiu o l'edifici d'Inefc.

P: Quines són les principals característiques de la nova piscina descoberta?R: Una piscina recreativa de 802 metres quadrats i amb quatre carrils de 50 metresde llargada cadascun. Una piscina infantil de 118 metres quadrats. I una zona perprendre el sol de 1.000 metres quadrats. Malgrat que ha sigut concebuda com unapiscina recreativa, els quatre carrils de mida olímpica permeten fer entrenamentsde natació a l'aire lliure. L'àrea infantil s'ha equipat amb una torre de jocs.

P: S´està gestant un projecte ambiciós al pla parcial Valletes II, en una zona de crei-xement urbanístic. És cert?R: Correcte. La residència de la gent gran estarà ubicada al carrer Sant Cristòfold'Amposta, prop de la rotonda de l'eix de l'Ebre, cosa que permetrà que tingui moltbona accessibilitat. La pastilla de terrenys en què es construirà l'equipament té unasuperfície de 18.730 metres quadrats, dels quals 7.430 seran per la residència ila resta es destinarà a altres equipaments que seran també sòciosanitaris, i s'hipodran construir en un futur pisos tutel·lats.

P: Amposta ha reinventat el centre urbà amb l'inici de les obres prèvies per cons-truir un aparcament subterrani a la plaça Ramon Berenguer IV. Quin resultat hi veu-ran els ampostins i ampostines?R: Aquestes obres formen part del projecte del pàrquing soterrat que tindrà 6.800metres quadrats, 1.300 més dels previstos en un principi. Tant el pàrquing, amb240 places i tres plantes, com la urbanització de la plaça del mercat, estaran aca-bats a l'estiu.

P: No oblidem parlar de l’eix esportiu. El projecte continua creixent?R: Creixent fins al punt de ser la ciutat esportiva de referència. Aquests últims anyss´ha dut a terme el cubriment de les dues pistes de futbolsala, nous vestidors i ser-veis, pista poliesportiva Pau3, disposem ja també del nou centre de rem, un esportde referència a la nostra ciutat... i seguim treballant per albergar el nou centre uni-versitari d’INEFC.

AMPOSTAMONTSIÀ

www.amposta.cat

Amposta és la capital del Delta de l’Ebre, una ciu-tat amb un extens terme municipal que abraçades de la Serra del Montsià – que li dóna nom ala comarca -, fins al Delta de l’Ebre. El delta del’Ebre obri la seva porta a la Ciutat d’Amposta, perentrar en un paradís de patrimoni, història, cultu-

ra, natura i tradició, sense oblidar la seva exquisi-da gastronomia. La natura és un dels seus princi-pals atractius turístics i ens sorprèn amb el seupaisatge d’arrossars inacabables que canviensegons l’època que els visitem. Les activitats fes-tives més importants de la ciutat se celebren el 15d’agost a la Festa Major, a l’hivern a la Fira deMostres del 5 al 8 de desembre i des de fa poctambé al mes de maig té lloc la Festa del Mercata la Plaça, una celebració en la que Ampostarecupera la seva història amb la recreació delmercat de principis de segle. Hi ha, a més, les dia-

des dedicades a la gastronomia i als productes dela terra, com la Festa de la Carxofa (febrer), laDiada del Musclo (juny) i la Diada de l’Arròs (octu-bre). A banda, Amposta té vocació de ser capitalde serveis de les Terres de l’Ebre, i en aquestsentit ja fa temps que treballa per desenvolupardins el seu terme municipal equipaments i infraes-tructures d’àmbit territorial. Bona mostra d’això són les instal·lacions delCentre de Tecnificació Esportiva de les Terres del’Ebre, el Centre d’Arts visuals o la seva àmpliaoferta comercial."

POBLACIÓ: 21.365 H.( IDESCAT 2010)

ALCALDE: Manel Ferré

Manel Ferré, Alcalde d’Amposta.

Va néixer a Amposta el 16 d´agost de 1958. Casat, amb dos fills. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya desde 1992. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Central de Barcelona el 1982 amb grau de llicenciat amb qualifi-

cació d’excel·lent al curs acadèmic 1981-1982. Entre1982 i 1990 va exercir com a metge d’urgències del Servei MèdicCooperatiu d’Amposta, més conegut com la Clínica Arrossera, que ara és l’Hospital Comarcal.

Va començar en la política l’any 1987 com a regidor de Sanitat i Serveis Socials de l’ajuntament d’Amposta durant l’alcaldiade Joan Roig, i poc després va assumir també la responsabilitat de primer tinent d’alcalde i

amb posterioritat la de regidor de Governació. Fins el 2007 quan fou escollit alcalde.


PARC DELS XIRIBECS

El Parc dels Xiribecs és un dels projectes més emblemàtics per ser un espai on s'hi concen-tren una gran quantitat de serveis donada la proximitat amb la zona esportiva, amb diversesinfraestructures educatives i amb el pavelló firal. El darrer impuls de les obres ha tingut llocentre 2009 i 2011. S’ha convertit en el Parc urbà més gran de les Terres de l'Ebre amb una

extensió de 52.000 metres quadrats

CANDIDATS ELECCIONS 2011

- CiU: Manel Ferré Montañés- ERC: Adam Tomàs Roiget- PSC: Antoni Espanya Forcadell- PP: Guillermo Martínez- ICV: Salvador Queral- PxC: German Ciscar- SI: Albert Curto

MILLORES DELS ÚLTIMS ANYS

ESCOLA D’ART I DISSENY

ESARDI és un centre municipal públic que forma part del mapa escolar dels ensenyamentsd'arts plàstiques i disseny de la Generalitat de Catalunya, i el curs 1999-2000 va començar

a impartir Cicles Formatius de Grau Mig i de Grau Superior d'Art Plàstiques i Disseny. Elpla d'estudis és compatible amb la realitat professional de l'art i el disseny, per mig de

col.laboracions amb institucions i empreses, a través d'encàrrecs, treballs d'investigació iconcursos, sense oblidar les exposicions internes i externes de l'alumnat propi.

CENTRE D’ARTS VISUALS

El Centre d'Arts Visuals s'ha projectat com un edifici singular on el contenidor, concebut perl'art i l'activitat creativa contemporània, esdevingui un referent simbòlic important de l'espai

urbà i geogràfic. Acompleix els resultats de la voluntat i el compromís mantinguts fins ara ambles arts visuals a Amposta. És el primer centre d'exposicions d'arts visuals de les

Terres de l'Ebre, i vol ser un referent tant a nivell territorial com artístic per a tots els artistes de les nostres terres.

PISCINA DESCOBERTA

Una piscina recreativa de 802 m2. i amb quatre carrils de 50 metres de llargada cadascun. Una pis-cina infantil de 118 metres quadrats. I una zona per prendre el sol de 1.000 metres quadrats.

Aquestes són les principals característiques de la nova piscina descoberta que Amposta. Juntamentamb l’actual piscina municipal coberta, el nou equipament acaba de complementar tota l’oferta

d’instal·lacions aquàtiques. Malgrat que ha sigut concebuda com una piscina recreativa, els quatrecarrils de mida olímpica permeten fer entrenaments de natació a l’aire lliure. I també hi ha una zona

diferenciada per realitzar aiguagim i altres activitats esportives.

PROJECTES EN MARXA

- APARCAMENT SOTERRAT- INEF-01

- ESCOLA D’ART I DISSENY + RECINTE FIRAL- RESIDÈNCIA D’ESPORTISTES

- NOU CAP

Pregunta: El futur museu de la mar de l'Ebre, pròximament una realitat?Resposta: Les obres de rehabilitació de les Casotes, l'edifici on s'ha d'instal·laraquest museu, ja fa temps que han finalitzat i el projecte museístic està pràcti-cament enllestit. Les antigues casetes del guarda serviran per ubicar-hi serveisauxiliars del futur museu. Un projecte que suposarà la creació d'un espai on elvisitant pugui entrar en contacte amb la historia de la Ràpita.

P: Quines actuacions han permès dotar a la Ràpita d'una infraestructura espor-tiva completament nova?R: El cobriment de la pista de patinatge. Les noves instal·lacions, d'uns 1.000metres quadrats, consten d'una pista central polivalent i de dos pistes lateralsde minibàsquet, a les quals s'hi sumen les pistes exteriors de bitlles, que hanpassat de tenir 10 camps de joc a 16. També una zona d'skate.

P: El mercat antic es va construir els anys 70 i amb el pas del temps i per faltade manteniment el 90% dels espais estaven tancats. En què ha consistit la remo-delació de l’edifici?R: Canvis en la façana, distribució de l’espai interior, s'han deixat prop de 300metres quadrats per a futures ampliacions; pensada potser, més endavant, perubicar un hotel d' entitats o ubicar també el material de l'arxiu municipal. A des-tacar també la remodelació de la plaça; per una part, tota una zona peatonal perafavorir que la gent pugui arribar a peu al mercat i evitar un encreuament focusd'accidents. Hem aconseguit que estigui obert tots els dies i els divendres per la tarda també.Un mercat de productes frescos a preus competitius.

P: Què trobem portes endins de l'Església Nova? R: Centre d'interpretació de la Il·lustració, punt d'informació i seu per poder feralguna presentació de llibre o exposició. En pocs mesos s'hi podran veure expo-sades objectes de col·lecció de l'època de Carles III i uns plafons metàl·lics quecontindran informació sobre la història del municipi.

P: La Ràpita té projectats dos edificis importants, el nou Hospital de Dia i Centrede Rehabilitació...R: Sí. El primer destinat a l'atenció en horari diürn de persones afectes de malal-ties neurodegeneratives, i el Centre de rehabilitació com a unitat que oferirà fisio-teràpia ambulatòria i domiciliària i logopèdia. Evitarà els desplaçaments aAmposta o a Tortosa.P: En què consisteix el projecte que preveu construir un bloc de pisos de protec-ció oficial, dedicant els baixos a una biblioteca?R: Fer realitat un servei imprescindible per al poble. Dotar-lo d’una bibliotecade1500 metres quadrats de superfície amb totes les comoditats. Respecte alspisos, inferiors a 45m útils destinats a lloguer, sobretot a gent jove per tal defacilitar l'emancipació, entre 150 i 170 euros al mes.

P: Algun altre projecte ja adjudicat del que podran gaudir els rapitencs i rapiten-ques en un futur pròxim?R: El futur nou auditori, un edifici vanguardista marcat per la intersecció de tresvolums, i amb capacitat per aproximadament unes 400 persones. La vida cultural del poble tindrà el lloc que es mereix a finals del 2012.

LA RÀPITAMONTSIÀ

www.larapita.cat

La ciutat de Sant Carles de la Ràpita, situada al suddel Delta de l'Ebre, ofereix una barreja ideal de mar imuntanya, que l'han convertida en un punt estratègicdes del qual visitar el Delta i les seves rodalies.Peraixò, aplega el major nombre d'hotels i restaurants dela zona i ha esdevingut la capital turística de lesTerres de l'Ebre. Els seus principals reclams són les platges assolella-des i una immillorable gastronomia. A més, gràcies al

seu bon clima, Sant Carles de la Ràpita ofereix alvisitant una gran varietat d'activitats i excursions. Lesaigües de la Badia dels Alfacs permeten la pràcticade tota mena d'esports nàutics: la vela, el winsurf,l'esquí nàutic, wakeboard o la pesca.Des de Sant Carles de la Ràpita es pot gaudir delsatractius que ofereix la Serra del Montsià. "LaForadada", un dels seus punts més alts, constitueixun mirador privilegiat del Delta de l'Ebre, un espaiúnic al Mediterrani, que esdevé una visita indispen-sable.El vestigi més antic del municipi és una pintura rupes-tre a la cova del Tendo que representa la figura d'unbou, en posició vertical, i que fou datada en 22.000anys a.c. una de les més antigues de Catalunya. Avuien dia la pintura està desapareguda.A l'edat mitjana els musulmans van bastir una Ràbita

(centre espiritual, religiós i militar) al territori conegutamb el nom del cascall. Aquest territori fou conqueritl'any 1097 per Comte Ramon Berenguer III.Posteriorment es va establir una comunitat de mon-ges de l'ordre de l'hospital que es van estar fins alsegle XVI. Al segle XVIII, la monarquia Borbònica va posar enmarxa un seguit de projectes: Canal de navegació,Fortificació del port, Llicència per al comerç ambAmèrica, ... que va desembocar en la creació de la"Nueva población de San Carlos" d'un ampli urbanis-me (places de Carles III, Esglèsia Nova, Mançana,Glorieta,...) i amb fortes perspectives de futur.Malgrat tot, els diferents projectes no van acabarde reeixir tot i que l'increment de població que vanaportar les obres fou progressiu fins arribar als nos-tres dies.


ALCALDE: Miquel Alonso

Miquel Alonso, Alcalde de la Ràpita.

Benicarló, 1948. Mestre. Casat. Té un fill i dos nèts. Director del Col.legi Carles III durant quinze anys.

Militant del PSC i ha estat l’alcalde en les dues darreres legislatures.

S’acomiada de l’alcadia en no presentar-se a les properes eleccions. També és Entrenador Nacional de Futbol.


ESGLÈSIA NOVA

L'edifici de l'Església Nova, que data del segle XVIII, acull actualment el Punt d'Informació Turística i el Centre d'Interpretació de la Il·lustració.

La seva restauració, execudada en 2 fases es complementarà amb la urbanització de la plaça i delscarrers del voltant.


PSC - Josep PitarchCIU - Joan MartínERC - Josep CaparròsICV- Amparo PérezPP- Pedro HernándezEBIM - Àlex CerveraPlataforma per Catalunya - Jordi Juncosa

MILLORES

CASOTES

Aquest emblemàtic edifici, acullirà el Museu de la Mar de l'Ebre. Després de rehabilitar-lo completament, s'esta urbanitzant l'espai adjacent.

S'està a punt d'adjudicar el projecte dels interiors. L'obra es complementa amb les també restaurades casetes del Guarda, que tindran una funció de suport administrativa del Museu.

MERCAT

El Mercat Municipal, ha estat rehabilitat en la seua totalitat. L'edifici s'ha dotat de tots els elements

necessaris per tal de facilitar la feina dels paradistes i donar un millor servei als clients.

L'espai adjacent, així com també la plaça del Mercat han experimentat un canvi significatiu.

PISTA PATI

Aquest espai esportiu polivalent, significa de fet, l'existència d'un segon espai cobert per a la pràcti-ca de l'esport a les nombroses entitats locals.

El seua estat, pot permetre, en cas de ser necessari la converssió en un poliesportiu tancat.

ALTRES PROJECTES

Entre els projectes ja licitats o adjudicats d'aquesta legislatura cal destacar l'Auditori o l'Hospital de Dia i centre de rehabilitació, entre altres.

Igualment ja ha estat adjudicat fa mesos el nou centre educatiu 3/16 pel departament d'Educació.


Pregunta: El pont Lo Passador. L'actuació en infraestructures més importantsa nivell de municipi en aquesta legislatura. Un punt i final a una lluita política?Resposta: Deltebre i Sant Jaume ja estan units per una infraestructura que,per fi, ha donat resposta a una reivindicació històrica dels dos pobles riberencsi que suposa el punt central de “l'anella del Delta”, una anella viària i de carrilsbici que comuniquen ara tots els nuclis urbans d'ambdues bandes de l'Ebre.Aquesta infraestructura era coherent amb la voluntat de vèncer els vells dese-quilibris territorials.

P: Les llars d'infants de les quals disposava Deltebre, fins al moment, no com-plien els requisits necessaris. Ara sou referència ?R: Exacte. El centre té 1.508 metres quadrats i capacitat per a 259 places.Actualment ens trobem al 60% de capacitat i esperem que en 2 o 3 anyspoguéssim gaudir de la plena ocupació del centre. L'edifici té dues plantes,vuit aules per a nadons, vuit aules amb lavabos per a nens i nenes d'un a dosanys i vuit aules més amb lavabos per a infants de dos a tres anys. A banda,té una sala polivalent de més de 30 metres quadrats, menjador, cuina i un patiampli amb zones de joc i sorral. Un edifici amb moltíssims serveis a uns preusi facilitats més que assequibles.

P: S'està construint un nou centre per atendre persones amb discapacitatintel·lectual. Què oferirà?R: Oferirà els serveis de centre de treball, d'ocupació i de llar residència (39places). El centre especial de treball tindrà 30 places destinades a formar per-sones que després es puguen inserir en el mercat laboral ordinari; i el centreocupacional, 56 places per a persones amb discapacitats de caràcter mode-

rat i sever, que no poden incorporar-se als circuits ordinaris. L'únic centre d'a-questes característiques a les Terres de l'Ebre. Unes instal·lacions dignes a l'al-tura de la capital del Delta.

P: Els dos camps municipals que té l'ajuntament de Deltebre han vist milloresimportants. R: Dos camps que pràcticament eren tercer mundistes, que no s'havia fet capactuació en molts anys. Avui en dia, la gespa artificial i les noves torres de llumdel Camp Nou i Camp de l’Aube mostren una aposta per la gent jove, la gentgran i l'esport a Deltebre.

P: Estem veient un canvi en l’urbanisme. Quin nou model vol seguir la poblacióde Deltebre?R: Carrers de sentit únic, on els vianants són els protagonistes, on les voreressón el més important, els bancs, els passejos… vol ser la nova configuraciódel nostre poble. Durant molts anys, natros no hem tingut carrers, hem tingut carreteres, moltsespais i desaigües oberts, això passa a la història. Un exemple el tenim a undels carrers principals del poble que dona al col·legi Sant Miquel.

P: Altres projectes a destacar...R: La residència de gent gran on actualment està ocupat gairebé ja al 100%,i on més del 80% de les places són publiques. També s'han fet obres a Riumar,s'ha acabat l'abandó que ha tingut aquest espai durant 30 anys, i la renova-ció del centre de la Cava, un centre de dinàmica comercial important.

DELTEBREBAIX EBRE

www.deltebre.org

El municipi de Deltebre de 12.353 habi-tants és la segona població més gran de lacomarca del Baix Ebre. Està situat al cordel Delta de l'Ebre i està format per la unió

de les poblacions de Jesús i Maria i LaCava que el 20 de maig de 1977 vansegregar-se de Tortosa i van formar elmunicipi. Està envoltat d'un magnífic entorn natural idins dels límits del terme municipal espoden trobar tres espais de gran interès: lapunta del Fangar, la llacuna del Canal Velli el Garxal. Deltebre també té altres atrac-tius: disposa de més de 33 quilòmetres de

platges, paisatges d'arrossars, un passeigfluvial de prop de 7 quilòmetres per resse-guir el riu Ebre en el seu tram final, elrecent inaugurat pont Lo Passador i ladesembocadura de l'Ebre, un espectaclepaisatgístic que es pot observar des delzigurat, un mirador de 14 metres d'alçadasituat al camí natural del Garxal i que ofe-reix una visió de 360 graus sobre ladesembocadura de l'Ebre.


ALCALDE: Gervasi Aspa

Gervasi Aspa, Alcalde de Deltebre.

Nascut a Deltebre l'any 1958. Casat, pare de dos fills i avi de tres néts. Professor, Diputat Provincial

de Tarragona, President de la Federació de l'Ebre d'Esquerra Republicana de Catalunya, Membre de

l'Executiva Nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya i Conseller Nacional d'Esquerra

Republicana de Catalunya.


PONT LO PASSADOR

L'obra més emblemàtica de la legislatura. Ha costat 17'9 Milions d'Euros, finançats pelDepartament de Política Territorial i Obres Públiques. Es tracta d'un pont penjant, de 250

metres de llarg i 19'3 metres d'ample. Es va inaugurar el 30 de setembre de 2010.


- ERC (Esquerra Republicana Catalunya). Gervasi Aspa Casanova. http://www.aspavilat.cat/- CIU (Convergència i Unió). Lluís Soler Panisello. http://www.lluissoler.cat/- PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) José Emilio Bertomeu. http://deltebre.socialistes.cat/- PP (Partit Popular). Juan Bertomeu Bertomeu.- UPLC (Unió del Poble de La Cava) Josep Ramon Casanova Bertomeu.

MILLORES DELS ÚLTIMS ANYS

PASSEIG FLUVIAL

El 14 de juliol de 2009 s'inaugura la segona fase del passeig fluvial de Deltebre que com-pren un tram de 5 quilòmetres de façana fluvial, entre el carrer Trinquet i el carrer Amposta.

Juntament amb la primera fase, el passeig fluvial suma 7 quilòmetres de recorregut. Lainversió del Ministeri de Medi Ambient ha estat de 7.975.802,84 Û.

CONSTRUCCIÓ D’EQUIPAMENTS EDUCATIUS I SOCIO-SANITARIS

El 2 de febrer de 2010 es posa en marxa l'Escola Bressol l'Hortet, la primera llar d'infantspública de Deltebre. Properament obrirà portes el Centre de Discapacitats, la primera fase

constarà d'un centre ocupacional per a 56 persones i un centre de treball de 30 places.Aquesta legislatura també s'ha construït el Centre de Rehabilitació i una Central

d'ambulàncies per als serveis d'emergència.

MILLORA DE LES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS

S'ha instal·lat gespa artificial i il·luminació exterior al Camp Nou i al Camp de l'Aube, amés d'altres millores. S'està construint el Centre de Tecnificació Esportiva de la Piragua a

les instal·lacions del Club Nàutic de Deltebre i el Casal de l'Esport al costat del Col·legi Sant Miquel.

ALTRES PROJECTES EN MARXA

Actualment hi ha en marxa obres d'urbanització i pavimentació de carrers, com són les obres de la primera fase del carrerSant Miquel, a punt d'acabar-se, la urbanització del carrer Doctor Joan Bonet i les obres d'urbanització de Riumar Zona V-fase I. Aquesta legislatura s'han invertit 6'7 MEUR en la urbanització de carrers i, a banda de les obres que ara estan en

marxa, s'ha urbanitzat també el carrer Riu Llobregat, l’Avinguda Colom i el carrer Unió. Actualment s'estan asfaltant 34 carrers de la població.


Pregunta: La Biblioteca d’Alcanar, una referència, en l’actualitat, al terri-tori. Quin procès ha seguit?Resposta: La Biblioteca que tenia el poble s'havia quedat petita i no ofe-ria els serveis necessaris. Amb l'ampliació resultant ara és un edifici detres plantes amb accés a un espai públic enjardinat que permet fer acti-vitats a l'aire lliure. Disposa d'una sala d'actes amb accés a una terrassaque pot ser utilitzada per a la vida cultural i social del municipi. A més delsserveis clàssics, ofereix els serveis d'Internet, ofimàtica, wifi, i disposad'una sala de treball en grup i d'una aula de formació. El gran ús que esfa de la biblioteca es demostra en el carnet 5000 que vam donar el diade Sant Jordi, en una població de 10.500 habitants.

P: Com seguim ampliant la zona de la Fanecada?R: La Fanecada és son es concentren les majors instal·lacions esportivesi l'objectiu és ampliar aquest oferiment de serveis. Una de les principalsactuacions ha estat la nova piscina coberta. L'equipament té una superfí-cie construïda de 3.000 metres quadrats, amb una planta baixa amb duespiscines i vestidors, i un primer pis amb gimnàs, sala de condicionamentfísic i spa.

P: Parlem d’equipaments que donen benestar i qualitat de vida. En aquestcas, el casal de la gent gran.R: Sí, una obra molt reivindicada. Serà un edifici nou, de 1.336 metresquadrats, amb una planta baixa i una planta primera, amb capacitat per a600 persones i equipat amb cuina, cafeteria, aula d'informàtica, sala delectura, gimnàs i perruqueria, entre d'altres serveis. Per al mes de desem-bre ja serà una realitat un espai per a que la gent gran pugui gaudir 7 dies a la setmana i no un com fins ara.

P: Una altra reinvindicació lligada a la gent gran del poble. Què ens ofe-reix la residència centre de dia?R: La residència oferta 76 places públiques, pendents de la concertacióde la Generalitat, i el centre de dia en disposa de trenta. Les instal·lacionssón modèliques i les solucions arquitectòniques i de benestar estan moltben fetes. A més del transport, també es presten els serveis de menja-dor, bugaderia, sauna, gimnàs, terrasses, sales de relax i estimulació.

P: Per fí hem pogut presenciar l'obertura al trànsit de la nova cruïlla de laTP-3318, l'entrada a Alcanar amb la N-340, un dels principals puntsnegres de la xarxa viària de les Terres de l'Ebre. Suposen un gran triomfen aquesta legislatura.R: Després de reivindicacions històriques del municipi, el nou encreua-ment ja ha entrat en funcionament. Ha permès millorar també la connec-tivitat entre els dos nuclis urbans d'Alcanar i Les Cases. No era econòmi-cament una obra molt important però si qualitativament. A nivell de lagent d'Alcanar i les Cases una tranquil·litat molt gran, i els accidents handesaparegut. Com alcalde, una gran satisfacció és nomès el que puc sen-tir.

P: L'antic convent dels Josepets, a les Cases d'Alcanar, s'està convertinten un alberg amb casa de colònies?R: La idea és rehabilitar l'edifici per fomentar el turisme i ajudar a la dina-mització econòmica del municipi. Aquest és un edifici de principi del segleXX, que està catalogat com a bé cultural d'interès local, i Alcanar no estàmolt sobrat de patrimoni. Es preveu una capacitat de 88 places. 2000metres, 500 metres per planta. Tindrà onze habitacions en cadascuna deles dues plantes, i cada cambra tindrà dos llits amb llitera i un bany.

ALCANARMONTSIÀ

www.alcanar.org

El municipi d'Alcanar està constituït per tresnuclis ben diferenciats. Alcanar, Les Cases d'Alcanar iAlcanar-Platja cobreixen bona part de la façana costa-nera de la Comarca del Montsià.

Miri des d'on miri quasi segur que veurà el mar.El nucli principal d'Alcanar està situat a 3 Km. de la faça-na costanera, on la llum de la Mediterrànea que banyales nostres terres ens omple els sentits.

L' extensió costanera del terme municipal d'Alcanar (12 Km ) presenta una varietat de platges (plat-

ja de sorra fina, platges de suau codolar i recollidescales) per a satisfer els gustos dels banyistes. A més amés, la qualitat de les seves aigües queda demostradades de l'any 1992 en que reben, anualment, el Diplomade Qualitat per la Junta de Sanejament, destacant laplatja de les Cases d'Alcanar que ostenta la BanderaBlava d'Europa des de 1994, màxim guardó pel quequeda garantida una platja model, des del punt de vistasanitari i mediambiental. Platges netes, tranquil·les i ambels serveis i equipaments necessaris, constitueixen l'o-ferta turística de “Sol-i-Platja” del municipi d'Alcanar. Unesplèndid sol i unes temperatures suaus que ens acom-panyen al llarg de tot l'any, fan de tot el municipi un delsllocs preferits per passar unes vacances inoblidables.El municipi d'Alcanar ofereix una ampli assortit de pro-ductes de la terra i el mar, que fa possible una combina-ció perfecta, pròpia de la cuina mediterrània.Els orígens històrics d'Alcanar es troben al poblat ibèric

ilercavó de la Moleta del Remei (segles VII-II a. de JC),la població del qual va baixar posteriorment a la plana enèpoca romana: la prova és que, molt a la vora de l'actualnucli urbà d'Alcanar, s'han descobert les restes d'unavila, a banda d'un seguit d'indicis més.

El lèxic, la toponímia, la indumentària i les tèc-niques més tradicionals de la pagesia canareva conser-ven abundoses reminiscències dels cinc segles depresència islàmica: des de principis de la vuitena centú-ria fins a l'any 1148 (en que Tortosa va ser conqueridapel comte català Ramon Berenguer IV), el terme muni-cipal canareu va albergar una estesa d'alqueries (elsnoms de les quals són coneguts gràcies a un documentde donació atorgat per Ramon Berenguer III el Gran al'estiu de l'any 1097) habitades tant per la població abo-rigen iberoromana com per clans berbers, on l'agricultu-ra de regadiu va experimentar-hi una embranzida senseprecedents.


ALCALDE: Alfons Monserrat

Alfons Montserrat, Alcalde d’Alcanar.

Economista. Casat, un fill. Va estar com a regidor a l’Ajuntament canareu des de l’any 1999, arribant a ser l’alcalde el 2006, com a cap de llista d’ERC.

Membre d’Amnistia Internacional i d’Omnium Cultural.


BIBLIOTECA TRINITARI FABREGAT

El novembre de 2009 es va inaugurar l'ampliació de la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, que compta amb untotal de 1200m2. distribuïts en tres plantes, que es projecten cap a l'exterior en l'espai singular

de la plaça del Verger de la Mestra Gual. Aquest equipament cultural ofereix els serveis propis de tota biblioteca com un amplíssim fons general i local, música i cinema, servei d'informació, sala de lectura i préstecinterbibliotecari; compta també amb el punt d'informació juvenil, connexió Wi-Fi, i sales de formació amb 30

ordinadors connectats a internet i una sala polivalent.


- Alfons Montserrat ERC- Ricard Bort PSC- Pere Pérez PCPC- Joan Matamoros IC- Ivan Romeu CiU- Josep Beltran PP

OBRES DESTACADES

ANGOL

Aquesta important infraestructura ha estat sens dubte una de les satisfaccions més gran que ha tingut elmunicipi d'Alcanar. Tot i estar el projecte aprovat, va haver d'esperar gairebé vuit anys a que fos una realitat,

gràcies a la negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat de l'any 2006.Amb aquest projecte no solament s'elimina un perillós punt negre i es millora extraordinariament la seguretatvial, sinó que ajuda a vertebrar el municipi, millorant la connectivitat dels dos principals nuclis, Alcanar i les

Cases d'Alcanar.

REHABILITACIÓ DE L’EDIFICI DELS JOSEPETS

La rehabilitació del Convent dels Josepets, que ha estat possible gràcies a una subvenció de Fons

Europeus, permet rehabilitar i preservar el patrimoni, alhora que és utilitzat com a una eina de

dinamització econòmica del territori, posant en valor les Cases.

La reconversió d'aquests 2000 m2. en alberg lliga perfectament amb la vocació turística del nucli

mariner i permetrà reforçar l'oferta, creant ocupació i generant riquesa a les Cases d'Alcanar.

PISCINA COBERTA

La moderna piscina coberta que s'està construint a Alcanar i que s'espera estigui totalment acabada aquestmateix estiu configurarà la zona de la Fanecada com a una zona de serveis esportius de primera magnitud.

El fet de comptar amb dues basses d'aigua, zona spa i més de 700 m2 per a gimnàs i activitats dirigides, fanque aquest modèlic equipament tingui una utilització lúdica i esportiva i també terapèutica, per a activitats de

rehabilitació i de salut, que milloraran notablement la qualitat de vida de la població.

ALTRES PROJECTES EN MARXA

Entre els principals projectes que estan en marxa a Alcanar, sense dubte el principal seria el desenvolupament per partd'INCASOL del polígon dels Campets i la seua urbanització, donat que en aquestos moments ja esta feta les aprovacionsinicials dels projectes de reparcel·lació i d'urbanització. Un altre projecte important que ja està aprovat i resta pendent de licitació, és la construcció del nou mercat municipal i dos plantes de parquing subterrani. I finalment, la construcció d'un

auditori, del qual ja es va aconseguir la seua inclusió dins del Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya.


Pregunta: L’Aldea ha treballat per dotar d’obres i serveis al servei de la ciuta-dania. La Llar d’Infants és una d’elles.Resposta: La Llar d'infants disposa de 84 places, amb un total de 7 aules izona d'esbarjo. Té un servei educatiu per a infants de 0-3 anys, on hi podemtrobar-hi diverses activitats: curriculars, bebeteca, racons de joc, psicomotri-citat, tallers, sortides; i un servei de 'minuts menuts'. També s’hi ofereix serveide menjador amb el catering 'Plat a Taula' de l'Ampolla. Obres i serveis alServer de la ciutadania.

P: Arriba el bon temps i les piscines del municipi estan a l’abast de tot el poble.Com s’han millorat aquestes?R: Tenien una mancança important, eren datades de les anteriors legislatures.Els vestidors s’havien deteriorat i tenien una falta d’higiene important. Unaactuació ràpida de l’ajuntament per aconseguir recursos i fer una construcciónova, modèlica i a càrrec d’una empresa del poble, ha permès tenir unainstal.lació de primer ordre.

P: Quina resposta ha tingut el Casal dels Joves?R: Hi ha un carinyo especial perquè és el primer que vam poder desenvoluparestant al Govern. El Casal és una alternativa al temps lliure, un espai on, elsjoves entre 12 i 30 anys, poden venir a disfrutar de les activitats que fem.Disposa dúna sala Polivalent, 1 bar, 2 sales de reunions, 1 telecentre amb 9ordinadors amb accés a Internet i wi-fi, i el Punt d'Informació Juvenil.

P: L’Aldea està fent una forta aposta per la qualitat de vida de la gent gran. Dequina manera?R: El centre de dia suposarà una zona dáplec, un servei a la necessitat. Que

la nostra gent gran estigui cuidada i les familias tranquil.les. L'edifici té duesplan tes de més de 400 metres quadrats cadascuna i està situatal darrera de la llar de jubilats i al costat de la sala polivalent Ramon Salvadó,una sala que aplega més de 300 persones, cada cap de setmana, que venenal ball.

P: De quina manera el municipi recolza la pràctica de lésport?R: Dotant-los d'instal.lacions esportives de qualitat per tal que les diferentsentitats, clubs i esportistes puguin desenvolupar la seva activitat esportiva enles millors condicions posibles. Gaudim ja de la nova pista de tennis de greenset i dels també nous vestidors que donen servei a aquesta instal.lació. Quedaen privisió assolir l'arranjament de la pista poliesportiva a l'aire lliure que podràdonar servei d'aquesta manera a la densa activitat de les entitats esportivesdel poble.

P: Per què és tant important lárranjament de lÁjuntament vell?R: Es tracta d’una actuació molt important pel seu valor sentimental. S´hi feientasques adiministratives quan encara érem pedania de Tortosa, i va ser la pri-mera seu com a consistori lány 1983. Dues actuacions, modernització de lesinstal.lacions per donar seu a les entitats musicals, i conservació de léstèticade la façana.

P: Què ha quedat per fer?R: Evidentment una de les actuacions que es queda «al tinter» és el desdobla-ment de la N-340. Lamentablement en aquesta legislatura no ha estat possi-ble, seguirem lluitant per la propera.

L’ALDEABAIX EBRE

www.laldea.org

L'Aldea és un poble jove amb una històriamil·lenària, sembla un contrasentit però es

tota una realitat. El municipi celebra enguanyels 25 anys d'Ajuntament propi, en canvi elterritori aldeà ha estat cruïlla de civilitzacionsdes de temps immemorials com així horeflecteixen les troballes arqueològiques ques'han descobert al voltant de la Torre del'Ermita, autèntic bressol de vida al Delta delEbre. La seva situació estratègica, han fet i

fan de L'Aldea una cruïlla de vies de comuni-cació. El seu terme municipal es troba situata cavall entre la plana deltaica sembradad'arròs i les primeres elevacions muntanyo-ses del interior plenes d'oliveres i garrofers,al mig disposa d'una meravellosa cinturad'horta amb cultius de renom per la sevaqualitat i prestigi.


ALCALDE: Dani Andreu

Dani Andreu, Alcalde de l’Aldea

L'Aldea, 9 de març de 1958. Fotògraf Professional. President de l Consell Comarcal del Baix Ebre, Membre de l'Executiva Regional de lesTerres de l'Ebre. Membre de la Comissió Permanent d'ERC,Membre del Consell Nacional d'ERC. Representant d'ERC a la sectorial de

Política, Municipal dins la ACM. Sensibilitzat des de sempre amb moviments associacionistes de la seva població. Participa en activitats lúdi-ques, culturals i esportives de diferents entitats del seu municipi. Durant un temps es elegit president del AMPA del col·legi Mª Gª Cabanes de

educació infantil i primària. Com a membre d'ERC, en la qual milita des de l'any 2005 forma part de l'Executiva Regional de les Terres del'Ebre.També és membre de la Comissió Permanent d'Esquerra. Cap de llista com a independent a les municipals de 2003 a l'Aldea. ConsellerComarcal pel Baix Ebre. Va forma part de la llista de ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2007. A les eleccions municipals de

2003 encapçalà la llista per Esquerra a L'Aldea, on actualment i des de desembre de 2004 n'és alcalde arran d'un pacte de Govern. A les elec-cions del 2007 ERC L'Aldea guanya les eleccions per majoria absoluta ( 6 de 11) sent proclamat de nou alcalde. Posteriorment al juliol del

2009 fruit d'un pacte de govern es proclamat President del Consell Comarcal del Baix Ebre a la segona part de la legislatura.


CENTRE DE DIA

Per l’Aldea, una obra molt important. Un compromís de servei social. Una necessitat que facilitarà una

imprescindible atenció a la gent que més li fa falta, els iaios i les iaies.


Dani Andreu Falco – http://www.daniandreu.cat - http://locals.esquerra.cat/laldea - Facebook Dani Andreu.Manolo Masdeu Eixarch – Facebook PSC l’AldeaXavi Royo Franch – Facebook Xavi Royo – Facebook CIU l’Aldea - http://xaviroyo.blogspot.com/Lluis Maldonado Negre – Facebook PP l’Aldea

OBRES MÉS DESTACADES

AJUNTAMENT VELL

La futura ubicació de l’Escola de Música gaudirà d’un espai privilegiat. La primera seu delconsistori aldeà és protagonista d’una actuació que la dignificarà a l’alçada desitjada.

L’Ajuntament Vell és un edifici molt estimat, ara és objecte d’una rehabilitació que permetrecuperar-lo i que ha de significar funcions importants per la vida social del municipi aldeà.

LLAR D’INFANTS

La Llar d’infants és una instal.lació modèlica en el seu disseny i en la seua concepció. Marta Cid, consellera en aquella època, va posar molt d’interés en dotar la

localitat del servei més modern, amb més solvència i que, a més, és imprescindible per lesfamilies. L’equip de professionals, adequat i que compleix tots els paràmetres educatius de laGeneralitat de Catalunya, que n’és el responsable de la gestió, garanteix un excel.lent nivell

d’atenció per als més petits.

MENJADOR ESCOLA 21 D’ABRIL

Ha estat una obra llargament reivindicada, finalment i amb l’esforç de tota la comunitat edi-cativa, Claustre, AMPA, Departament d’Educació i l’Ajuntament de l’Aldea, en representaciódel municipi, s’ha fet realitat i està ja a disposició de les nostres xiquetes i xiquets. Es unanova obra municipal, també executada per una empresa del municipi en un concurs en el

que a petició de l’Ajuntament van ser moltes les van presentar-se.

ÚLTIMES OBRES

- AMPLIACIÓ CAMI RAVAL SANT JOSEP- OBERTURA CARRER MOSSÈN SOL

- URBANITZACIÓ HOSTASOL-COBERTA I TANCAMENT DE LA PISTA POLIESPORTIVA

- MAGATZEM BRIGADA


Pregunta: El millor balanç de la legislatura, un nivell d'ocupació excel.lent?Resposta: Les xifres parlen per sí soles. Al poble d’Ascó s’han fet més de 700contractacions que han tingut una repercussió econòmica de més de 4 milionsd’euros. Destaquen també els avantatges, en temps de crisi, per a la implan-tació de les empreses en sòl industrial. Repercussió econòmica aconseguidaen nota.

P: Una obra que serà única a la Ribera d’Ebre, a què ens referim?R: Han estat adjudicades les obres d'un nou complex esportiu amb piscinescobertes, sales de fitness i aeròbic. El nou complex esportiu d'Ascó constaràd'un edifici de 3 plantes situat a l'entrada del poble per la carretera C-12. A laplanta soterrani hi haurà 200 metres quadrats destinats a places d'aparca-ment. La planta primera concentrarà tant les piscines com les sales de fitnessi aeròbic i la resta d'activitats, així com els vestidors, i a la planta segona s'hiubicarà una cafeteria-restaurant.

P: Ascó reforma la plaça de l'Estació i el seu entorn, no és així?R: Aquest és el resum d'un ambiciós projecte de remodelació urbanística quel'Ajuntament ha tirat endavant per tal de reconvertir l'actual plaça en un nou pold'activitat per al veïnat. El projecte també integra un passeig fluvial.

P: Abans que acabi l'actual curs escolar, el nou menjador escolar del CEIPSant Miquel ja estarà llest? R: El nou menjador escolar no només consistirà en una sala de menjador, sinóque l'edifici, situat dins al recinte escolar i colindant amb les escoles, contindràtambé aules d'acollida i diferents serveis. Efectivament, ja es podrà gaudirabans que acabi el curs. També destacar que hem impulsat una llar d’infants

amb 50 nens i un horari laboral molt extens. El dia de demà, treballar entornel sector serveis de la gent gran i la família.

P: Què s’ha fet per fer més accessible l’habitatge als joves?R: Aquesta ha estat la directriu que ha guiat la decisió de l'Ajuntament per laconstrucció d'un edifici al carrer Unió íntegrament format per catorze vivendesde protecció oficial i 14 places d'aparcament. Dada important ja que al muni-cipi feia més de 20 anys que no es feia res en aquest àmbit, estem creant sòlurbà.

P: Suport als estudiants. S´ha vetllat per l’educació, de quina manera? R: Beques en transport. A l'escola d'Ascó es va fins als 12 anys, s´ha de faci-litar el desplaçament als pobles veïns. Ipotenciant l'accès a estudis de qualitat. El municipi paga 3000 euros si s'aca-ba la carrera amb els anys reglamentats, el 80% en un any de retard i el 60%,en dos.

P: S´ha endegat un projecte de creació d'un Centre d'Educació per a la Pau.Quins procediments segueix?R: El consistori ja ha adquirit un immoble històric de la població on s'ubicaràel centre, que estarà obert a les escoles, instituts de secundària i universitats.D’ altra banda, s’ha adjudicat un estudi sobre els continguts i components d'uncentre d'interpretació de la cultura morisca. La voluntat municipal també ésadquirir els terrenys del castell per a poder executar de manera immediataun pla de consolidació estructural de les restes.

ASCÓRIBERA D’EBRE

www.asco.cat

Gràcies als jaciments arqueològics del pobled'Ascó, sabem que la seva història es remuntaa l'edat de bronze i la primera edat del ferro.Coneixem també vestigis de jaciments romans,i quan comencen a conservar-se més testimonisés a partir de l'any 714, quan els àrabs baixarende Saragossa a Tortosa apoderant-se de totl'Ebre i els seus territoris. Els àrabs posaren reial castell d'Ascó, i els seus dominis s'estenien

a La Palma d'Ebre, la Bisbal, Margalef,Cabassers, La Torre de l'Espanyol, laFatarella...La població musulmana es manteniadins de les muralles d'Ascó constituint la que esconeix com la “vila de dins “ o “vila closa”, i al'exterior de la fortalesa es crea una altra pobla-ció, la cristiana, i que viu a la “vila de fora”. L'anypassat, el “Congrés Internacional IV Centenaride l'Expulsió dels Moriscos” que va tenir lloc almunicipi commemorava l'expulsió de la poblaciósarraïna l'any 1.610. Explica la llegenda que“Lo Roget” era un bandoler que va aconseguirevitar l'expulsió i va quedar-se al poble, i d'ellpren el nom el nou llagut d'Ascó que es posaràen marxa aquest estiu. El poble també va ser undels escenaris de la Batalla de l'Ebre de la

Guerra Civil,i actualment poden visitar-se uncampament i un búnquer. El municipi tornà aprendre protagonisme a partir de la dècada delssetanta quan comencen les obres de la CentralNuclear i del pont que uneix Ascó amb Vinebre,i que fins llavors la distància es salvava en lla-gut a través de l'Ebre. La primera central es vaposar en funcionament l'any 1.983, i la segonal'any 1.985. La tradició industrial - Ascó formapart de la XATIC, la Xarxa de Turisme Industrialde Catalunya- va transformar substancialmentl'economia de la població, tradicionalment agrí-cola. Avui dia, tot i que gran part de la poblaciód'Ascó treballa a la Central, encara es continuaconreant la terra, especialment l'oli, el vi i lesametlles.


ALCALDE: Rafel Vidal

Rafel Vidal, Alcalde d’Ascó.

Enginyer Tècnic. Casat, amb 2 fills. El 2003 fou el primer cop que es va presentar a les eleccions. FouRegidor a l’oposició fins el 2007, quan va passar a ser l’Alcalde de la localitat riberenca.

Militant de CiU. És conseller comarcal des del 2007.


NOUS PISOS DE PROTECCIÓ OFICIAL AL CARRER UNIÓ

Per primera vegada en la història d'Ascó, l'Ajuntament ha promogut la construcció d'un blocde pisos de protecció oficial, integrat per 14 vivendes i 14 aparcaments a la planta

soterrani. L'obra, actualment en fase inicial, està pressupostada en 1,3 milions d'euros i no cobrirà la demanda del municipi. Per això, el consistori ja ha manifestat la intenció de

promoure'n més.


- Rafel Vidal i Ibars. Convergència i Unió (CiU)- Antonio Casanovas Castelló. Independents d'Ascó-FIC (IA-FIC)- Josep Martínez Costa. Progrès Municipal (PM)- Pedro Macías. Partit Popular (PP)- Agustí Monté. Nous Independents d'Ascó (NIA)

ÚLTIMES MILLORES

NOU COMPLEX ESPORTIU I PISCINES

Després d'haver reformat les piscines l'any 2007, l'Ajuntament ha adjudicat recentment l'obramés ambiciosa del mandat. Es tracta d'un complex esportiu integral, que inclou piscines

cobertes, sales de fitness, aeròbic i un bar-cafeteria. L'adjudicació de l'obra, de gairebé 6.000 metres quadrats pressupostada en 6,1 milions d'eu-

ros, comporta també la gestió i explotació de les instal·lacions durant 20 anys.

REFORMA DE LA PLAÇA DE L’ESTACIÓ I EL SEU ENTORN

El consistori, després de convocar un concurs d'idees al que van concòrrer set despatxosd'arquitectura, ha tirat endavant la reforma integral de la Plaça de l'Estació,

el seu entorn, i la construcció d'un nou passeig a la façana fluvial. La primera fase d'aquesta reforma consisteix en la rehabilitació de l'edifici de RENFE,

transferit a l'Ajuntament recentment, que serà la nova seu de l'Oficina de Turisme.

NOU MENJADOR ESCOLAR AL CEIP SANT MIQUEL

A punt d'enllestir-se les obres del nou menjador escolar al CEIP Sant Miquel. Una trentenad'alumnes de l'escola ja gaudeixen diàriament de mitjana d'aquest servei, que en els últims

anys s'ha dut a terme en una aula adaptada i gràcies al càtering que proporciona laResidència d'Avis municipal. El proper curs 2011-12, el nou menjador serà una realitat.

ALTRES OBRES O SERVEIS EN MARXA

La principal novetat de la campanya de navegabilitat a l'Ebre d'enguany serà el llagut “Lo Roget”, ja construït i actualment enproves d'estabilitat, que farà recorreguts túrístics entre Ascó i Miravet. Durant els darrers quatre anys s'ha instaurat a Ascó unservei de transport municipal per la gent gran i persones amb mobilitat reduïda, així com beques que premien l'esforç univer-sitari dels alumnes amb 3.000 euros si compleixen el pla d'estudis en el temps establert. A més, el consistori ha arribat a uncompromís amb els propietaris per adquirir el Castell templer i ha rebut de la Generalitat el reconeixement de festa d'interès

nacional per a Sant Antoni i de patrimoni cultural intangible pel que fa al passat morisc.




www.mesebre.cat

L’Ampolla va guanyar a l’Aldea (1-2)diumenge passa. Va fer un pas enda-vant però no pot sortir del descensdirecte per la victòria del Salou alcamp del Nàstic. D’aquesta forma,els de Cotaina hauran d’anar a bus-car el triomf el diumenge al camp delCatalònia, equip que fa set jornadesque no assoleix un triomf i que viuuna situació compromesa i incertaper la cojuntura econòmica actual i

que, com a molts clubs, els ha gene-rat un greu inconvenient per acabarla temporada dins del previst.

Dani Roca, encertat cara el gol enles darreres jornades, avançava a l’e-quip ampollenc amb dos gols. Cu-quet aconseguia l’1-2 que va donaremoció al segon temps en què elsde Cotaina van haver de sofrir da-vant dels intents aldeans.

El fet que hi hagin dos equips ta-

rragonins en zona d’ascens de Pre-ferent a Primera catalana beneficia al’Ampolla. Però hauria de guanyar aJesús i esperar una ensopegada delSalou a casa contra el CD la Cava.

Nova final per a l’AmpollaVisita diumenge el Catalònia amb la necessitat de guanyar per salvar-se

PRIMERA REGIONAL

El Remolins-Bítem, dissabtepassat, va efectuar un dels par-tits més complets en l’aspectedefensiu i va sumar un punt aAlcarràs, un equip que lluita perl’ascens (0-0). Els de Nachovan oferir una bona imatge, mi-llorant respecte altres jorna-des, principalment en l’aspectedefensiu. El partit va ser obert i

si bé l’Alcarràs va disposar deles seues opcions, també elsbitemencs haguessin pogutmarcar i l’haguessin pogut de-cantar al seu favor. Diumenge,comiat de l’afició en aquestatemporada. Es segueix treba-llant de cara el futur per veurecom s’enfoca la nova campan-ya a la Segona catalana. El Ro-

quetenc, per la seua part, vavèncer al camp del Marianao isuma la segona victòria segui-da (1-2). Està acabant la tem-porada de forma digna. Aquestera el seu objectiu. Demà, da-rrer partit a casa davant d’unCerdanyola que ha estat líderdurant moltes jornades i queara ha perdut el liderat.

Remolins-Bítem i Roquetencs’acomiaden de les seues aficions

Darrers partits a casa, contra el Vista Alegre i el Cerdanyola del Vallès

PREFERENT

El comitè d’Apel.lació va comu-nicar divendres passat que rati-ficava la decisió del de Compe-tició respecte el partit CampClar-Aldeana. O sigui, que dona-va com a guanyador al conjuntlocal, el líder, per 3-0. L’únicamodificació fou que no se li res-ten tres punts a l’Aldeana i tam-bé se li trau la sanció econòmi-ca.

Per aquest motiu, la junta del’Aldeana, seguint amb l’objectiude “defensar el respecte al nos-tre directiu que ens va deixaraquell dia, quan havíem d’anar ajugar a Camp Clar i que, peraquest motiu de força major icreiem que comprensible i justi-ficat, havent-avisat, no ens vamdesplaçar”.

La mobilització va ser per ferun minut de manifest abans delpartit d’aquesta jornada contral’Ampolla. Altres clubs es vanafegir i van efectuar el mateixmanifest de queixa seient sobrela gespa durant un minut a l’inicide la confrontació.

El Camp Clar podria haver-seplantejat la possibilitat de jugarperò ara ja és tard amb les duesdecisions dels comitès senten-ciades. Potser la pressió medà-tica i el fet que el l’Aldeana haanat al Tribunal Català de l’Es-port han derivat aquesta decisiótardia. L’afer, amb un decisiu

Valls-Camp Clar diumenge, potanar per llarg. Caldrà esperar.

Manifest de la UE Aldeana, abansdel derbi contra l’Ampolla

Altres equips ebrencs també van donar suport al conjunt aldeà

ELS JUGADORS VAN SEURE A TERRA A L’INICI DEL PARTIT

Els jugadors de l’Aldeana van seure durant un minut abans del derbi.

Ja s’ha presentat el

recurs al Tribunal català

de l’esport

SuportEstà a dos punts del Salouquan en manquen sis,

amb el golaverage a favor.

A 2 punts



www.mesebre.cat

El Tivenys va celebrar l’ascens, dissabte, amb l’ofrena al patró. I unsopar amb la plantilla, directiva, president, patrocinadors i repre-sentants de la delegació ebrenca de la FCF. Per la tarda, va guan-yar el Godall. D’aquesta forma, la part alta s’ajusta més quan res-ten sis punts per disputar. El Godall és tercer amb 64 punts. Rebràdiumenge la Galera, amb necessitat perquè un triomf l’acostaria al’ascens. I és que en la darrera jornada, visitarà el R. Bítem, sisè, a4 punts. El Benissanet va vèncer un Jesús i Maria amb inferioritati que va acabar amb set. I que va avançar-se. Però els de Guiu vanremuntar i són quarts (63). El seu avantatge és que en el darrerpartit reben la Torre. Diumenge visiten el Ginestar. I el Cata, que potacusar la derrota a Tivissa, juga a J. i Maria i rebrà el Ginestar. Escinquè. Ha de guanyar i esperar. Com el Bítem.

Dues finals per decidir dues placesd’ascens a la Tercera catalana

TERCERA REGIONAL

El Santa va tornar a golejar i ja porta deu jornades sense perdre (26 punts de 30).Per això manté la tercera plaça amb una lluita aferrissada amb l’Ametlla que, ambles victòries seguides, no cedeix en el seu intent d’agafar els de la Plana. En la pro-pera jornada, els de la Cala reben el Perelló, en el derbi. Un Perelló que va fer unpas endavant en guanyar el Móra la Nova i que manté la imbatibilitat. Segueix treba-llant per fugir de l’onzena plaça que, a hores d’ara, no seria de compensació peròque, tot i que sembla que pot no ser-ho, cal continuar estant alerta pel que puguipassar. En aquest sentit, tercer triomf consecutiu i vital del Deltebre que ja s’allunyadesprés de vèncer a Masdenverge amb la remuntada gràcies als gols de Gerard(espectacular) i d’Amado. El Camarles continua immers així com l’Horta que va per-dre contra un Batea que feia sis jormnades que no guanyava. L’altra conclusió actual és que si tot va bé, amb dos ascensos tarragonins a Prime-ra catalana i si l’Ampolla pot evitar el descens, no només no hi hauria compromísamb l’onzena plaça, sino que el Batea llavors estaria salvat. Coses del futbol.

Lluita per la tercera plaça i també per evitar l’onzena

SEGONA REGIONAL

L’Olímpic ja és el campió. Ha hagut de patir però al final ho haaconseguit. Era el partit clau i va vèncer per 3-0. Cal dir que el Pi-nell va sortir ben posat i va gaudir de les primeres ocasions. Peròen un moment clau, l’Olímpic, que havia tingut l’ensurt de la lesiódels dos centrals, va marcar l’1-0, amb la sang freda d’Agustí. Elspinellans van protestar fora de joc que sembla que va existir. A larepresa, la forta tempesta va condicionar i va deslluir. El Pinell vatenir dues possibilitats però no va empatar i ja va cedir un cop varebre el 2-0, obra d’Agustí. Llavors, el partit es va trencar i l’Olím-pic va sentenciar (Santi), tenint més opcions. L’emoció i la festavan envadir l’estadi morenc per l’ascens a Segona catalana.

L’Olímpic ja és campió en guanyar el Pinell en el partit decisiu (3-0)

SEGONA REGIONAL

La junta del Catalònia i el seu president, han convocat, tal com vamanunciar, una assemblea extraordinària de socis per exposar queno continuaran la temporada vinent i que, per tant, s’obre un perio-de presentació de candidatures. Posteriorment, ja al mes de juny,s’efectuarà l’assemblea general en la que es farà balanç i s’expli-carà els motius de la situació actual. «La manca de compromís d’unpatrocinador que no ha complert el que havíem pactat, ha compor-tat aquesta situació i que no puguem respondre amb el que hi ha-via establert amb els jugadors», deien fonts del club. Per la seuapart, L’Alcanar, tercer, torna a jugar a casa diumenge. La tempora-da ha estat un èxit en tots els sentits, però la directiva acaba man-dat i cal esperar per veure si continua o no.

S’ha d’esperar per conèixer el futurdirectiu del Catalònia i de l’Alcanar

PRIMERA REGIONAL

La Cava va empatar (1-1) contra la Canonja en un duel en quèla cinquena plaça estava en joc. I els de Sergio Navarro la man-tenen. Fou un partit marcat pel vent i en el que els locals no vanestar del tot fluids, gaudint de poca profunditat. Va ser dels par-tits més discrets que ha disputat la Cava en les darreres jorna-des en les que no ha perdut (16 punts de 18).

L’equip del Delta es desplaça diumenge al camp del Salou.“Anem a guanyar. Primer perquè hem de ser competitius fins elfinal, és la nostra obligació, i després perquè podem ajudar aequips de les Terres de l’Ebre com l’Ampolla o altres de Sego-na regional perquè no es vegin afectats per una compensació”.Berkamp, resentit del genoll, és baixa en les últimes setmanes.

La Cava anirà a buscar «la victòria alcamp del Salou»

PRIMERA REGIONAL

Jornada festiva a Tivenys amb la celebració de l’ascens.CANAL TE

El Gandesa viu amb l’ame-naça de la possible compen-sació que podria existir de laPreferent si no pugen aPrimera catalana dos equipsde la nostra provincia. Un fetque, de moment, s’està pro-duint. Per això, la victòria dediumenge contra el Jesús iMaria fou vital i més tenint encompte les victòries del’Ampolla i del Salou. Ara elsd’Enrique estan a cinc puntsde la zona de descens direc-te. El triomf contra el Jesús i

Maria fou agònica. Barcelóamb un gran gol va obrir elmarcador (imatge de lafoto). Però Iku, aprofitant unaassistència ràpida iintel.ligent de Ferreres,empatava a poc del final.Però, ja en temps afegit, unarematada de Barceló valia el2-1. I l’euforia després de latensió i la crispació amb elcol.legiat. El Jesús i Maria,que ja treballa per la tempo-rada vinent, segueix en laquarta plaça.

Barceló allunya el Gandesa de la zona dedescens a Tercera Catalana

El segon gol local va arribar en temps afegit (2-1)

PRIMERA REGIONAL

El jugador tarragoní vafer dos grans gols que van

valdre tres punts d’or

Contra el J. i MariaUn equip com el Palamós que ha bai-xat a la Primera catalana va estardues temporades a la Segona A. ElFigueres, ara a Preferent, va estar uncicle llarg també a la Segona divisióamb el patrocini de la familia MiquelAlimentació. La petita població deVilobí d’Onyar, a Girona, que està a laTercera regional, va competir endiverses temporades a Tercera divisióamb una política genial de fitxar elsmillors juvenils de la provincia de gironina. Fa dos anys, elVilajuïga, amb mil habitants, va passar de la Tercera regional ala Tercera divisió al comprar la plaça del MiapuestaCastellldefels. L’aventura va durar solament un any i aquestequip va tornar als seus origens. I el darrer cas, més proper,és el de l’Ascó que milita a la Tercera divisió en comprar laplaça del Benavent. Fa uns anys, el mític i polèmic Piterman, que fou el propietaride l’Alabès, va sondejar el mercat d’aquestes comarques,segons es va dir. Per Amposta va còrrer el rumor de que ungrup inversor el volia portar a la Segona B. Aquesta tempora-da, el futbol nacional està immers d’operacions de gran cali-bre de grups foranis. Un indi compra el Ràcing, un grup àrab,el Màlaga, i recentemt, un grup de Dubai s’ha fet càrrec delGetafe. El món canvia a la velocitat de la llum. Qui anava a dirque a la Sénia hi haurien dues botigues de xinos? Pot arribar un grup xinès a comprar el club senienc? Perquèno. No té una aliança Telefònica amb China Unicom. Què feiaun empresari senienc com Manolo Viñals per la Xina amb gentdel FC Barcelona, entre ells el mitic Julio Alberto. Les fites erenmuntar escoles de futbol a la Xina del Barça. I que feia Viñalsallí posat en aquesta història?. Per cert, jo també vaig ser invi-tat, però no vaig poder anar. Podrà algun dia Manolo Vinyalsportar a un inversor xinès perquè el futbol senienc arribe a laSegona divisió B i el nom es digui «País del Moble-La Senia»?.Per què no? La Sénia era un poble en la década dels 50 d’unaindústria molt localista de quatre fusteries i algunes indústriesde pinzells. Després, va passar a ser un dels pobles més dinà-mics de la indústria del moble d’Espanya. Per què no la Séniapot tenir un equip a la Segona o la Tercera divisió? El míticGuillermo Pamplona que ha estat mitja vida de la història delfutbol senienc com a president, ja va tenir el projecte de dur-lo a la Tercera divisió. La Sénia, fa poques temporades, va arri-bar a ser el setè club de la provincia. Va estar set anys aPreferent mentre equips com la Rapitenca o l’Amposta jugavena Primera regional. A la Sénia sempre ha hagut gent emprene-dora. Primer amb la indústria dels pinzells i després amb lesfàbriques del moble. I a nivell cultural, amb el certamen inter-nacional de les bandes de música. Indústria, cultura... nomésmanca l’esport. La Sénia per a molts de catalans és el darrerpoble Catalunya, però per a molts és el primer de la zona sud.No sé si un grup xinès comprarà el CF la Sénia. Els somnis devegades es fan realitat. Però alguna cosa ha de canviar ladirectiva actual. El futbol base ha sofert una davallada; és elclub amb menys socis de la Primera regional i,a més, unajunta tancada a nous projectes, o a nova gent que pot aportarsabiduria perquè el club creixi. Esperem que no passi com enla década dels 80 quan el club va desaparèixer tres tempora-des a nivell del primer equip. Solament hi ha una solució en elfutbol senienc: que torni Placid i Paco Leon ho faci al futbolbase, al que va portar fins el més alt. I que la directiva canviïel xip o deixi pas a gent nova.

Pot comprar un grup xinès el club senienc?L’opinió de Joaquin Celma. El MINUT 92



www.mesebre.cat

PRÒXIMA JORNADA Dissabte

Amposta-Corbera (17 h)Ametlla-Perelló (17 h)

Móra Nova-Flix (16.30 h)Camarles-S. Bàrbara (19.30 h)

DiumengeVilalba-Olímpic (18 h)

Pinell-Masdenverge (18 h)Deltebre-Roquetenc (17 h)

Benifallet-Batea (17 h)Horta-Alcanar (18 h)

RESULTATS32a jornada Segona regional

Roquetenc-Ametlla 0-4

Amposta-Vilalba 1-1

Oli. Móra d’Ebre-Pinell 3-0

Alcanar-Camarles 2-2

Flix-Benifallet 0-2

S. Bàrbara-Corbera 5-1

Masdenverge-Deltebre 2-3

Perelló-Móra Nova 2-1

Batea-Horta 3-2

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Olímpic 32 79 28 77

2. Pinell 32 82 35 71

3. S. Bàrbara 32 84 49 60

4. Ametlla 32 60 34 58

5. Vilalba 32 54 43 56

6. Deltebre 32 51 38 54

7. Móra Nova 32 60 47 52

8. Perelló 32 72 53 52

9. Corbera 32 52 61 51

10. Camarles 32 64 53 50

11. Horta 32 58 41 49

12. Batea 32 46 64 41

13. Benifallet 32 44 68 31

15. Amposta 32 36 53 30

15. Alcanar 32 42 60 28

16. Roquetenc 32 39 90 21

17. Flix 32 23 71 15

18. Masdenverge 32 25 83 10

Segona regional

PRÒXIMA JORNADA dissabte

Campredó-Ulldecona (17 h)Jesús i Maria-Catalònia (19 h)

diumengeTorre Espanyol-Aldeana (18 h)

Ginestar-Benissanet (18 h)S. Jaume-Rasquera (17 h)

Tivissa-Tivenys (17 h)Godall-la Galera (17 h)Atlas-R. Bítem (20 h)Arnes-la Cava (18 h)

RESULTATS32a jornada Tercera regional

R. Bítem-Arnes 2-1

la Cava-Ulldecona 4-5

Campredó-Torre Espanyol 5-0

Tivenys-Godall 5-2

Aldeana-Ginestar 1-1

Catalònia-S. Jaume 5-2

Benissanet-J. i Maria 2-1

la Galera-Atlas 2-1

Rasquera-Tivissa 3-3

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Sant Jaume 32 92 26 81

2. Tivenys 32 87 28 71

3. Godall 32 81 50 64

4. Benissanet 32 60 36 63

5. Catalònia 32 65 36 61

6. R. Bítem 32 58 40 60

7. la Galera 32 65 57 53

8. Ginestar 32 63 52 51

9. Atlas 32 43 34 47

10. Arnes 32 53 50 46

11. Campredó 32 54 56 45

12. Ulldecona 32 79 57 44

13. Jesús i Maria 32 45 81 29

14. Tivissa 32 45 78 27

15. Rasquera 32 48 72 24

16. Aldeana 32 35 86 23

17. la Cava 32 41 69 22

18. Torre Espanyol 32 12 118 5

Tercera regional

PRÒXIMA JORNADA Dissabte

Calafell-Nàstic (17 h)Canonja-Ulldecona (18 h)

DiumengeCatalònia-Ampolla (17 h)Alcanar-Cambrils U (17 h)la Sénia-Gandesa (17 h)

J. i Maria-Torrede. (17.45 h)Valls-Camp Clar (16.30 h)

Salou-la Cava (17 H)Cambrils-Aldeana (17 h)

RESULTATS

32a jornada, Prim. regional

Torredem.-Valls 1-2

C. Clar-Calafell 4-3

Cambrils U-la Sénia 3-0

la Cava-Canonja 1-1

Ulldecona-Cambrils 1-4

Catalònia-Alcanar 1-1

Nàstic-Salou 0-1

Gandesa-Jesús i M. 2-1

Aldeana-Ampolla 1-2

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Camp Clar 32 65 37 71

2. Valls 32 69 26 68

3. Alcanar 32 63 38 62

4. J. i Maria 32 61 45 58

5. la Cava 32 56 43 55

6. Canonja 32 48 29 54

7. Cambrils 32 50 39 51

8. Torredembarra 32 61 48 50

9. Catalònia 32 59 45 47

10. Calafell 32 47 43 46

11. Gandesa 32 43 54 42

12. Salou 32 46 55 39

13. Ampolla 32 43 54 37

14. Cambrils U 32 44 50 33

15. Nàstic 32 30 61 24

16. la Sénia 32 27 51 24

17. Aldeana 32 32 85 23

18. Ulldecona 32 40 81 20

Primera regional

PRÒXIMA JORNADA Alcarràs-Organyà

R. Bítem-V Alegre (diu 17 h)

S. Ildefons-Morell

Mollerussa-Catllar

Júpiter-Mariano

Roquetenc-Cerdanyola (dis16.30h)

Torreforta-Viladecans

P. Cases-Barceloneta

Cervera-Reddis

RESULTATS

32a jornada, Reg. preferent

Alcarràs-R. Bítem 0-0

Marianao-Roquetenc 1-2

Reddis-Organyà 2-0

Morell-Mollerussa 2-2

Viladecans-P. Cases 3-1

Barceloneta-Cervera 1-4

Cerdanyola-Torreforta 3-4

V. Alegre-S. Ildefons 2-2

Catllar-Júpiter 0-4

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Reddis 32 58 39 57

2. Cerdanyola 32 57 38 56

3. V. Alegre 32 54 38 56

4. Viladecans 32 45 29 56

5. Torreforta 32 66 44 55

6. Júpiter 32 48 32 54

7. Alcarràs 32 38 29 52

8. Cervera 32 51 39 50

9. Morell 32 44 38 45

10. Mollerussa 32 40 52 42

11. Pub. Cases 32 39 38 41

12. R. Bítem 32 51 61 40

13. Organyà 32 36 54 37

14. Sant Ildefons 32 39 56 33

15. Marianao 32 44 67 33

16. Roquetenc 32 36 50 31

17. Barceloneta 32 46 53 29

18. Catllar 32 37 72 26

Regional preferent

Celebracions de l’Olímpic, en acabar el partit, dissabte passat.CANAL TE

Elsresultats

de lajornada

L’Olímpic va guanyar elPinell en el partit decisiu

i va consumar el títol il’ascens a la Segona

catalana (3-0).

Campió!PRÒXIMA JORNADA

CLASSIFICACIÓEquip J G E P GF GC P 1. Llagostera 38 22 7 9 65 36 732. Muntanyesa 38 19 10 9 40 33 673. Pobla Mafumet 38 19 10 9 60 36 674. Reus 38 17 14 7 52 26 655. Espanyol 38 19 7 12 65 38 646. Manlleu 38 14 19 5 58 40 617. Europa 38 16 10 12 54 42 588. Cornellà 38 15 10 13 58 44 559. Prat 38 13 14 11 49 42 5310. Gavà 38 13 13 12 42 45 5211. Vilafranca 38 13 10 15 48 55 4912. Terrassa 38 11 14 13 58 53 4713. Castelldefels 38 12 11 15 37 45 4714. Amposta 38 13 6 19 45 65 4515. Balaguer 38 11 10 17 42 60 4316. Masnou 38 10 11 17 51 60 4117. Vilanova 38 8 17 13 42 51 4118. Palamós 38 9 14 15 35 45 4119. Ascó 38 6 11 21 29 72 2920. Premià 38 5 12 21 24 66 27

Tercera divisió RESULTATS38a jornada, Tercera divisió

Europa-Pobla Mafumet 2-1Espanyol-Premià 3-2Muntanyesa-Terrassa 1-1Castelldefels-Balaguer 1-3Cornellà-Vilanova 2-2Manlleu-Prat 1-1Ascó-Gavà 1-2Reus-Masnou 0-0Vilafranca-Palamós 1-1Amposta-Llagostera 0-1

PRÒXIMA JORNADA Sants-Blanes

Tortosa-Igualada (diu 17 h)Iberiana-Olesa

Vilassar-Ol. Can FatjóPeralada-S. Cristobal

Montcada-GuíxolsSantfeliuenc-VicRubí-Poble Sec

Gramanet-Rapitenca (diu11.45h)Olot-Tàrrega (17 h)

RESULTATS35a jornada, Primera catalana

Igualada-Sants 1-1

S. Cristobal-Vilassar 2-1

Oli. Can Fatjó-Iberiana 1-2

Poble Sec-Santfeliuenc 2-0

Rapitenca-Rubí 2-2

Olesa-Tortosa 1-2

Vic-Montcada 1-0

Tàrrega-Blanes 2-0

Guíxols-Peralada 0-1

Olot-Gramanet 1-0

Primera catalanaCLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Olot 35 62 28 75

2. Vic 35 66 34 73

3. Tàrrega 35 70 36 67

4. Rubí 35 52 34 66

5. Peralada 35 57 46 52

6. Iberiana 35 57 73 51

7. Rapitenca 35 66 47 51

8. Ol. Can Fatjó 35 49 50 51

9. Vilassar 35 53 42 50

10. Igualada 35 54 55 46

11. Guíxols 35 42 46 45

12. S. Cristobal 35 40 47 45

13. Olesa 35 47 47 44

14. Santfeliuenc 35 45 50 42

15. Tortosa 35 44 48 42

16. Gramanet 35 43 59 42

17. Sants 35 38 50 38

18. Montcada 35 36 51 38

19. Blanes 35 44 61 33

20. Poble Sec 35 26 87 13



www.mesebre.cat

El Club Handbol Ampostava disputar, el cap de set-mana passat, a Lleida, laprimera volta de la fased’ascens a Divisió d’Honorfemenina. El sistema perresoldre les dues placesd’ascens, entre els quatreequips que hi arriben pro-cedents de la fase regular,és en una lligueta que esdisputa a dues voltes. Laprimera, a Lleida, durantun cap de setmana, el pas-sat, i la segona, el darrercap de setmana d’aquestmes de maig, a Bilbao.El divendres passat,l’Amposta s’estrenava con-

tra el Porriño. Va perdre,«la veritat és que no vamtenir gaire sort amb unadecisió arbitral, amb l’ex-clusió de la nostra portera,un fet que ens va condicio-nar. El partit fou igualat iels petits detalls van aca-bar decidint» deia XaviSimón, president de l’enti-tat ampostina. Al diasegüent, dissabte, tampocva haver sort: «una altraexclusió, en aquest casd’una jugadora important imés amb el plantejamentque havíem efectuat, ensva trastocar els plans.Penso que les dues deci-

sions, del dia abans iaquesta, foren rigoroses ino tan dures com en altresjugades que es van veureen altres partits durant elcap de setmana. No obs-tant, cal dir que l’equip nova defallir fins el final». Idiumenge es produia lavictòria contra el conjuntbasc del Kukullaga. Aquesttriomf i els punts acumu-lats de la lliga regulardonen a l’Ampostaopcions: «tot està moltobert i per decidir.L’important és que arribema Bilbao amb possibilitatsde poder aconseguir-ho».

Tot es resoldrà la setmanavinent, a Bilbao

HANDBOL. FASE D’ASCENS A DIVISIÓ D’HONOR

El CH Amposta va perdre dos partits i en va guanyar un

El nedador gironí MiquelSuñer Comalat va dur aterme aquest diumenge, 15de maig, al riu Ebre duestravesses preparatòries pera la travessia ManhattanIsland Marathon Swim, quese celebrarà el 18 de junyal voltant de l'Illa deManhattan. Aquesta és la segona tra-vessia de llarga distànciade la Triple Corona 2010-2012, que Suñer preveucompletar, tal com ho vafer el 8 d'agost de 2010 enla travessia del Canal de laMànega (d'Anglaterra aFrança).Miquel Suñer ha comptatamb la col·laboració del'Institut per alDesenvolupament de lesComarques de l'Ebre

(IDECE) i de la SecretariaGeneral de l'Esport per arealitzar les proves d'entre-nament al riu Ebre: d'unabanda, el tram de Tortosa aXerta i, de l'altra, des deXerta cap a la desemboca-dura. El nedador va sortir de l'em-barcador de Tortosa, on vacomtpar amb el suport delvicepresident de l'IDECE,Antoni Montagut, la repre-sentant territorial del'Esport, Cinta Espuny, l'al-calde de Tortosa, FerranBel, i el regidor d'Esports,Pere Panisello. Un recorre-gut fins a Xerta i, posterior-ment, direcció cap a ladesembocadura, que li vaservir a Suñer per provardiferents tipologies de nata-ció, en les diverses

corrents que es troben alriu. Unes travesses tècni-ques que duraren 5 hores,durant les quals va rebre elsuport de 2 embarcacionsde l'IDECE, que acompan-yaren el nedador gironí i elsseus entrenadors durant totel recorregut pel riu Ebre.L'objectiu final de MiquelSuñer és aconseguir laTriple Corona 2010-2012:completar les tres traves-sies de llarga distància enaigües obertes més presti-gioses i reconegudes delmón: Canal de la Mànega,Manhattan Island MarathonSwim (MIMS), i de LosAngeles a l'Illa Catalina(estiu 2012). Una fita queno hi ha cap nedador del'Estat que l’hagi aconsegui-da.

Preparant el repte de la Triple Corona en aigües del riu Ebre

EL NEDADOR GIRONI MIQUEL SUÑER

El dissabte passat es vacelebrar la tercera regataDelta de l’Ebre. Les embar-cacions van anar des deCastelldefels fins a la Ràpita.Domingo Roig (VogamariNou) fou, amb un final ajus-

tat, el guanyadora desprésde gairebé 22 hores. RobertLópez (Sant Carles Marina),el segon. Demà nova cita,en aquest cas a l’Ampolla,després de l’inici aBenicarló.

Regata del Delta de l’Ebre

Amb més dificultats queen anteriors campionats,el Club Bitlles de laGalera s’ha tornat a pro-clamar-ne campió. Unnou èxiu per a l’equip del

Montsià que, en aquestaocasió, ha arribat al finalamb un avantatge reduitperò que ha sabut admi-nistrar-lo per revalidar eltítol.

El Club Bitlles la Galera ja és campióDesprés de guanyar el campionatde lliga a Hong Kong, el diumengepassat el conjunt de l’ampostíJosep Gombau s’emportava elTorneig Sevens de Hong Kong,davant d´equips de primer nivell

mundial que van participar ambels seus filials, els equips B. Aquest torneig té molta tradició aHong Kong i per ell han passatjugadors durant molts anys queposteriorment han estat jugadors

referència a les principals lli-gues europees.Un nou èxit, per tant, per al con-junt ‘ebrenc’ de Hong Kong. Lapremsa nacional se n’ha tornat afer resò d’aquests bons resultats.

Més èxits per al Kitcheé de Josep Gombau

DIVENDRES 20 DE MAIG DE 2011 31classificatswww.mesebre.cat diarimésebreclassificatswww.mesebre.cat

IMMOBILIARIA�

TREBALL�

F inca con casareformada de 100m2 más 1000 m2de terreno, manan-t ial1000 l i t ros/h. ,garage 2 coches,piscina con depura-dora, barbacoa,huer ta y f ru ta les.Centro c iudad -Tor tosa - in teresa-dos 696143058

MOTOR�

DIVERSOS�

L'AMPOLLA.. Zona ClubNàuticPis d'obra nova amb 3habit, 2 banys, terrassa,Aire acond., calefacc, ascen-sor i vistes al maR. Preu:210.000Û; Ref.: 40005

TORTOSA. Zona FerreriesÀtic en venta amb 3 habit,bany, aseo, calefacc.Terrassa, assolejat i bonesvistes Preu 139.000Û;Ref.: 10167

NOVETAT. Es ven aUlldecona refugi reformatal Montsià ( Zona PEIN ).Excel·lents vistes al mar.

Superfície finca:24.293m2. Superfícierefugi: 65 m2. Preu:

62.000 Û. Inf. i venda.696249525

NOVETAT. Es ven aUlldecona habitatge plurifa-

miliar per estrenar ambdos dormitoris, terrassa de50 m2, parking. Totalment

moblat i equipat. Preu:106.000 E

977 72 06 91

Tel. 977 445 527

EN LLOGUERBUNGALOW

A ESPLANETES

MOBLAT. 2 HAB., 1 BANY.Molt prop del centre de

TortosaPiscina i jardí comunitaris.

550 Euros/mes

EN VENDANAUS PER ESTRENAR

Des de 450 m2 fins a 8.000 m2

Al Polígon BAIX EBREAcabats de qualitat

Des de 480 €/m2 + IVA

977 44 38 79

Sant Jaume d'Enveja. CarrerMajor. En venda o lloguer. Casaa reformar en el centre de la

població davant de la plaça del'Església. Moltes possibilitats.

Preu realment interessant.

Deltebre. Casa de 2 plantesreformada, 3 habitacions,menjador d'estil rústic ambxemeneia, cuina office,bany, àmplia terrassa imagatzem. Zona La Cava.145.000Û.

977 74 33 99

Tortosa-centre.PIS-APARTAMENTde 2 hab., cuina-menjador i bany.

Mobles dedisseny.En moltbon estat. Preu:

104.000 €

Tortosa.Parcel.la de3.200 m2 de jardi i terrad'hort. XALET de 80 m2,

cuina, menjador ambxemeneia, 3 hab i bany.Piscina en depuradora,

barbacoa.Llum, aigua i telèfon.

Bones vistes, a 2 Km delcentre. Preu: 150.000€

977 44 54 97

RIERESIMMOBILIÀRIA

Roquetes caseta de camp de80 m_ en finca de 3000m_oliveres, 3 habitacions, 2banys, cuina,,menjador .

Aigua, energia solar,iberban-da. Piscina. 125.000 euros

Ref CFD705 Tel 977 720 799

Freginals . Casa de camp20m2, caravana i terreny de8190m2 pla d'oliveres Accésbo des de cami asfaltat Aiguapou comunitari Bones vistes.

Degoteix en els arbres.29.000E. Ref 1103 Tel 977 720 799

[email protected]

WW

W.G

UIA

TE

.CA

T

WW

W.G

UIA

TE

.CA

T

977 20 33 55Empresa distribuïdora de maquinària, roba laboral i preven-ció per professionals,amb més de 15 anys en el sector,selec-ciona per les Terres de L'Ebre, un comercial autònom per:

Gestió comercial de la zona assignada

Manteniment de la cartera de clients existent.

Prospecció de mercat

S'ofereix formació teòrica i pràctica inicial,importants ingressosque poden superar els 30.000e/anuals i recolzament constanten la direcció comercial.Pensem en professionals de la venta,responsables, independents, amb molta capacitat de treball iambició personal i d'alts ingressos. Interessats enviar CV [email protected] (Marta).

Vols anunciar-te?

Aquest és el teu

espai privilegiat de

PUBLICITAT

610 20 33 25

[email protected]

No t’ho pensis més!

Caravana seminovaKNAUS Sudwind KU-500 (oct-2004), equi-pament de sèrie +extres (calefacció,aigua calenta, potesreforçades, estabilitza-dor ALKO, claraboiapanoràmica HEKI II,tapallança Knaus,toldo viatge InacaIbiza, roda de recanvi igat, antena TV, etc.Preu 12.900€

654 375 373

LA RÀPITAES TRASPASSA LLI-

BRERIA PER NOPODER ATENDRE.BEN SITUADA I ENPLE RENDIMENT. 660 58 47 87

Preu per paraula: 0,15Û+18% IVA

Preu per paraula: 0,15Û+ 1,00Û+18% IVA

Preu per módul: 15Û+18% IVA

Sant Carles de laRàpita. Es ven barca

de 7’5 m, marcaFour Winns amb dosmotors OMC de 150CV cadascun de ben-zina. Preu de ganga12.000Û Interessatspreguntar per Susana

607 538 304.


a l’últimadiarimésebre

www.mesebre.cat

Aquest proper diumenge,22 de maig, cadascú,segons el seu lloc d'empa-dronament anirà a votar.Uns tiraran pel camí de ladreta, els altres pel camíde l'esquerra. I alguns som-niant en apropar-nos a paï-sos com Dinamarca oFinlàndia pensaran en verd.Sigui el que sigui, el quecontinguin les urnes del diu-menge, l'important és quehi hagi moltes paperetes.Durant aquests últims dies,cada partit polític, cadacandidat i cada llista s'haocupat de mostrar-nos elseu ideari, "full de ruta", decara als propers quatreanys. Vos imagineu que decop tots els colors políticses mesclessin, i se'n creesun de nou que representés:futur, harmonia, pau i rique-sa, interior (persones) iexterior (territori). D'aixòse'n diuen utopies, peròper què? Tornant a la reali-tat, que tampoc és tancrua, podria ser pitjor,només cal fullejar la prem-sa. Podrem dir el que vul-

guem, però a hores d'arasom coneixedors, ho haurí-em de ser-ho, de les pro-postes de cada partit, encadascun dels municipis

que conformen les Terresde l'Ebre. Cada grup políticdes de l'inici de la campan-ya, amb la tradicional pen-jada de cartells ha explicat

per activa i per passiva, debones i no tan bones, deveu o per escrit les sevespropostes. S'han realitzat mítings is'han creat eslògans crida-ners, amb poderosesestratègies de màrquetingal darrere. Ara haarribat el moment de veureque pensen els seuspúblics, és a dir nosaltres.Comprarem el producte?Ens han venut la moto? Enprincipi, la fe és l'últim ques'ha de perdre, i més quanes tracta de tenir fe en la

condició humana. Així, quesabent el que se’ns permetsaber als ciutadans en l'ac-tualitat, sobre que volcadascú i que ens oferei-xen. El diumenge anirem avotar, i votarem la propostaque més s'apropi a lesnecessitats de cadascú.D'altra banda, les necessi-tats són molt variades, i notothom prioritzem elmateix, uns per necessitat ialtres per convicció. Això ens porta indubtable-ment a contemplar que

exercint un democràcia lliu-re i "real" com hem pogutllegir en més d'un titular enels darrers dies, és proba-ble que ens trobem en quediversos colors ens acabinrepresentant. De ser així, només desitjo,que en l'exercici polític2011-2015 les discussionssiguin per treure el territoride la crisi, i com a ell, totaCatalunya. I no tant, com el que estemexcessivament acostumatsa contemplar en els últimstemps.

El 22-M, jo aniré!

S'apropa el moment d'e-xercir el dret que tant vacostar aconseguir, i quesembla que en moltscasos no ens importa, avegades perquè no lidone'm el valor que ésmereix, altres perquèsón uns tercers els queno ho fan.

«Sembla que les eleccions són cosa de polítics, jo trobo que és més cosa del poble»

DM

AQUEST DIUMENGE TORNEM A TENIR L’OPORTUNITAT DE DECIDIR SOBRE EL NOSTRE FUTUR

La Llei Electoral qualifica els vots en blanccom a vots vàlids i, per tant, computen aefectes del percentatge mínim per poder

entrar en el repartiment d’escons. Elspartits petits i els partits que encara no

estan dins del sistema ho tenen més difícil

diari ebre2011/05/20 · diari ebre divendres 20 demaig de 2011 núm. 575 c/ estanislao figueres,...

Documents