Nom: Meritxell Olesti MrquezCurs: 2013-2014Niub: 16267370Professora: Ascension Moreno Gonzlez Assignatura: Psicologia de lart

INTRODUCCI

Coneguda com una de les grans fotgrafes de la segona meitat del segle XX, ens presenta una obra complexa i que mereix un treball a fons per adonar-se que ha estat una de les grans revolucionaries dels darrers temps.El tema de la sexualitat, el gnere, la identitat i la subjectivitat (subjecte) sn alguns dels temes que es poden analitzar des de diferents perspectives. Davant de la possibilitat dun estudi tant ampli, lelecci ha sigut centrar-se en lanlisi de lobra de Diane Arbus juntament amb la seva vida. Lartista ens presenta una nova visi fotogrfica, un nou concepte per entendre el mn, un mn ntim i personal que vol trencar amb la idea de bellesa que suposadament ha de reflectir la fotografia.

IDENTITAT No sabia que era jueva quan era petita. No sabia qu desafortunat era ser-ho. Em vaig criar en una ciutat jueva i en una famlia jueva i com el meu pare era un jueu ric i jo anava a un collegi jueu vaig adquirir un ferm sentit de la irrealitat. Lnic que sentia era la sensaci dirrealitat... Borsthos, Patricia. Diane Arbus(Diane va fer fotografies a matrones jueves, va explorar el paper i la identitat cultural que desenvolupaven.)Educada de forma estricta en els valors i morals propis de lpoca, Diane va crixer amb un fort sentit del que estava perms i el que no, del que era i no era acceptable a lentorn social al que pertanyia la seva famlia. La seva infantesa va descrrer en una continua protecci, en una mena de bombolla que noms li permetia conixer una petita part de la realitat que lenvoltava. Va crixer en el seu propi mn i mai va patir cap adversitat ni patiment, es podria dir que la seva vida era perfecta. Diane vivia en un estat de temor degut a la seva gran timidesa, tot i aix tenia una fria interior que li produen nsies de cridar latenci. Des de ben petita era considerada per la gent una nena molt llesta i aquest fet la turmentava, cosa que va provocar cert temor al fracs personal. Diane tenia les seves prpies fantasies, llegia a Freud i novelles gtiques en les quals la fantasia preval sobre la realitat, on all estrany predomina sobre all com.En tots els grups socials, la tradici cultural assigna normes de comportament a les que sespera que els seus membres sadaptin. Lefecte pigmali, pot comenar com una imitaci per part dels fills del que duen a terme els seus pares. Aquest fet significa que les persones adquireixen un rol a partir dels dems, i acaben creient que forma part dells. Aleshores sm el que els altres esperen que siguem.A poc a poc creixia en ella linters pels mites, rituals i espectacles pblics que ms tard es veurien reflectits a la seva obra fotogrfica. Durant aquest perode va dedicar esforos i temps en atendre classes dart, pintura i escultura. Era habitual que amb la seva colla fes escapades per conixer un Nova York desconegut per ella, agafant el metro i apareixent als diferents barris amb lobjectiu dobservar a la gent. Diane era la nena dels ulls del seu pare, linters per la pintura els unia i fantasiejava amb lidea de cometre incest amb ell. Ella lestimava i a vegades el menyspreava representant una situaci quotidiana prpia de la vida en parella. El complex ddip en la psicoanlisi, s definit com la inclinaci sexual o amorosa, i atracci, del fill cap al progenitor acompanyada per lhostilitat, odi i rivalitat cap el del mateix sexe. Tot i que afirma que en les nenes l'dip no s simtric al del nen, a causa de l'estructura de la relaci amb la mare abans dels tres anys. El Complex d'dip t un paper fonamental en l'estructuraci de la personalitat i en l'orientaci del desig hum.Als 14 anys coneix a Allan Arbus, un noi de 19 anys que treballa als grans magatzems del seu pare. Es van enamorar a primera vista i tot i que els seus pares estaven en contra de la relaci no va servir ms que per encoratjar Diane a casar-s-hi tan aviat fes els 18 anys. I aix va ser, lAbril del 1941, que es van casar segons la tradici jueva i Diane Nemerov es va convertir en Diane Arbus. Allan representava per a Diane lalliberament a tota lopressi i restriccions de la vida que li havia donat la seva famlia. Diane no noms havia conegut una nova realitat sin que ara ja estava alliberada per poder-la explorar.El seu inters es va centrar amb tot el que fos fsic, qualsevol sensaci que la fes sentir viva. Li fascinava el seu cicle menstrual, tenia ansietat per concebre i parir un fill. La pulsi de vida o tamb anomenat Eros s un instint que tendeix a la conservaci de la vida, a la uni i possibilita el sexe com a sentit de plaer i generador de nova vida.

LOBRA DE DIANE ARBUS VINCULADA AMB LA SEVA VIDA

Lobra de lArbus no es pot entendre sense entendre la seva vida. Vol reprendre una revoluci cultural cercant una humanitat diferent, amagada i desconeguda, una exploradora dun submn que lluny de voler ser humanitria i dignificar les troballes humanes va voler presentar-les amb absoluta normalitat. Arbus ens presenta un mn de persones estranyes, que treu del seu entorn i els fa mirar a la cmera. Crec realment que hi ha coses que ning pot veure si jo no les fotografioBorsthos, Patricia. Diane ArbusLa seva carrera fotogrfica comen als 35 anys. Diane havia passat molts anys com a esposa modlica, recolzant al seu marit Allan i collocant-se sempre en un segon pla. La seva vida era gris i no tenia cap illusi per continuar vivint, estava completament anullada. Tot i que Allan sempre la va encoratjar i empnyer a que desenvolups el seu talent Diane no el va creure mai. Depressions i crisi didentitat; Diane estava atrapada i va ser Lisette Model qui li va encendre aquella llum interior, la va animar a que es dediqus a retratar a la gent. Diane es va encoratjar a emprendre laventura per volia fotografiar el que li era prohibit. Volia fotografiar a la gent que no gosava mirar a la cara, a experimentar el pervers, perills o marginat. A les seves fotografies comencem a veure els seus personatges amb deformitats, malats mentals o excntrics.El 1960 Diane es separa del seu marit i la seva independncia li permet explorar els seus personatges prohibits, gent del circ, tatuats, pallassos o prostitutes. Arbus aconsegueix desprendres de la seva timidesa i estableix una relaci amb els seus personatges, aconseguint que tots ells mirin a la cmera, orgullosos del que sn. La fotografia dArbus no desperta compassi a cap dels seus monstres, no li interessa la fotografia humanista. Aquesta aventura la va fascinar, no era ficci sin una realitat. Fins i tot es considerava un dells i la seva interacci amb aquells que eren etiquetats per la societat com freaks, monstres o deficients mentals suposava per a ella una forma de conixer-se a ella mateixa, de definir la seva identitat, de tenir un paper al mn.s irracional haver nascut en un cert lloc i un cert moment i de ser dun determinat sexe. s irracional que un pugui canviar moltes circumstncies i que no pugui canviar moltes altres. La simple idea dhaver nascut rica i jueva s part daquesta irracionalitat. Per si neixes sent alguna cosa, pots tenir la gosadia de ser altres deu mil cosesBorsthos, Patricia. Diane ArbusTota lobra de Diane Arbus s una exploraci constant, una exploraci de temes que shavien ignorat en la fotografia. Explora ms enll dels lmits de la societat, dels marginats, freaks i malalts per tamb aquells que shavien auto-marginat, com transsexuals o excntrics, gent considerada rara. Per tamb es concentra en gent corrent, en la vida familiar, en els nens, bessons i trigmins. Convertint aix, un fet extraordinari en un que inspirava normalitat. El flash formava part de la seva prpia esttica i feia encara ms reals els seus personatges. Va trencar amb les regles de composici ms clssiques i situava els seus personatges al centre de lescena. La mirada sempre directa, amb la fora que transmet una mirada amb orgull. Creava el moment i aconseguia que els subjectes fossin conscients de que estaven sent retratats. Aquest s un punt fonamental de la seva obra, que era la conseqncia dhaver establert una relaci amb el subjecte passant a formar part del seu context, aconseguint que aquest es desprengus de la forma que la societat lestava veient per mostrar-se tal com era davant la cmera.

LA SEVA FIArbus va experimentar forts episodis depressius durant la seva vida familiar, els quals ocultava sobretot a la seva filla Doon. Noms es mostrava tal com era amb el seu ja ex-marit, Allan, el qual havia notat violents canvis dhumor. La pulsi de mort o tamb anomenat Thanatos, designa linstint que tendeix cap a lautodestrucci amb la fi que lorganisme torni a un estat inanimat, desintegrat cap a la mort. Als 48 anys Diane va decidir acabar amb la seva vida ingerint gran quantitat de barbitrics i tallant-se les venes. El seu amic Marvin Israel va trobar el seu cos a la banyera dos dies ms tard.

CONCLUSIONSEn molts aspectes Diane Arbus es pot considerar una representant del foto-periodisme per amb una mirada introspectiva. Es fotografiava a ella mateixa fotografiant als dems. La repulsi inicial que provoquen els seus personatges acaba amb una reacci que deixa bocabadat a lobservador amb el neguit de voler conixer el personatge, dentrar a la seva vida al sentir-se lliurat de la compassi que la fotografia humanista provoca a lobservador. Arbus t la capacitat datreure lobservador amb una mirada fixa, directament al rostre del subjecte atrapant-lo totalment. La importncia de la seva obra no te rs a veure amb la tcnica, ni amb la composici, ni amb el revelat sin simplement es desprenia duna petita part de la seva identitat en cada una de les seves fotografies.