diagnosi inicial del pla - cime.es · 2016-12-22 · observatori del treball de les illes balears...

ELABORACIÓ: OBSERVATORI SOCIOAMBIENTAL DE MENORCA INSTITUT MENORQUÍ D’ESTUDIS AGOST 2016.

PROJECTE FINANÇAT PER:

DIAGNOSI INICIAL DEL PLA D’OCUPACIÓ DE MENORCA

3

DIAGNOSI INICIAL DEL PLA D’OCUPACIÓ DE MENORCA

AGOST 2016

Autor:

David Serra Hidalgo.

Revisió i suport estadístic:

Anna Gallofré de Lapuente.

Cristina Fernández Coll.

Borja Pellejero Garriga.

Coordinador del projecte: David Carreras Martí, director de l’OBSAM.

Imatge portada: Centre Artesanal de Menorca.

Agrair les aportacions de:

Consell Insular de Menorca.

Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT).

Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB).

Agraïments també a totes les institucions, entitats, empreses i particulars que,

voluntàriament i de forma gratuïta ens han cedit les seves dades i les informacions que

han fet possible l’elaboració d’aquest informe.

Encàrrec de la Direcció Insular de Joventut, Ocupació i Innovació del Consell Insular

de Menorca per a la realització de la “Diagnosi inicial del Pla d’Ocupació de Menorca“

a l’Institut Menorquí d’Estudis, a través de l’Observatori Socioambiental de Menorca

(OBSAM).

Per citació bibliogràfica:

Serra, D., Gallofré, A., Fernández, C., Pellejero, B. (2016). Diagnosi Incial del Pla

d’Ocupació de Menorca. Observatori Socioambiental de Menorca, Institut Menorquí

d’Estudis.

5

PRESENTACIÓ

7

0. PRESENTACIÓ La Direcció Insular de Joventut, Ocupació i Innovació del Consell Insular de Menorca

compta, entre d’altres, amb les competències de “Formació per a l’Ocupació” i

“Processos d’inserció per a l’Ocupació”. Amb la voluntat d’elaborar un Pla Director

Sectorial d’Ocupació, aquesta Direcció Insular va resoldre encarregar un treball de

diagnosi prèvia a l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), donada la

necessitat de poder disposar d’una descripció objectiva de la situació actual del mercat

laboral i el grau de formació, basada en sèries de dades, estadístiques, indicadors i la

seva corresponent anàlisi.

Des de la posada en funcionament de l’OBSAM a l’any 2000, la tasca principal de

l’observatori ha estat la d’anar recopilant i analitzant estadístiques d’interès per a la

gestió de la Reserva de la Biosfera de Menorca, tant en l’àmbit social i econòmic , com

ambiental i territorial. A més, a l’any 2009 l’OBSAM ja va elaborar un estudi de

característiques similars al present per a l’Agència Reserva de Biosfera titulat “Context

Socioeconòmic de Menorca” (vegeu www.obsam.cat/documents/informes/Context-

socioeconomic-Menorca.pdf).

Inspirat en el format d’aquest antecedent i a partir d’una proposta inicial de continguts

elaborada per la Direcció Insular, l’OBSAM va iniciar la recerca de dades i ha

desenvolupat l’esquema d’indicadors que es recull en el següent quadre, on s’indica

per cada indicador la font d’informació i l’àmbit temporal i geogràfic disponible. El

volum d’informació recollida és molt considerable, malauradament la disponibilitat de

dades actualitzades per Menorca no ha estat possible per a tots els indicadors. Un

seguiment dels indicadors i la recerca de fonts alternatives per cobrir els buits

informatius són les recomanacions que fem des de l’OBSAM com a continuació del

treball.

Les dades es presenten en els distints apartats acompanyats de gràfics i comentaris

per ajudar en la seva lectura i interpretació. A més, com annex, es recull una gran

quantitat d’informació complementària per aprofundir en aspectes concrets.

Des de l’OBSAM estem convençuts, que aquest estudi és una eina de base per anar-

lo treballant amb els agents econòmics i socials de l’illa, ja que indubtablement el seu

coneixement i experiència pot aportar una major profunditat i riquesa en l’anàlisi de les

dades i completar la diagnosi prèvia al pla d’ocupació.

OBSAM, agost 2016.

http://www.obsam.cat/documents/informes/Context-socioeconomic-Menorca.pdf

http://www.obsam.cat/documents/informes/Context-socioeconomic-Menorca.pdf

8

Taula 1.1.1. Relació d’indicadors.

FONT UNITAT PERÍODE

MU

NIC

IPIS

ME

NO

RC

A

BA

LE

AR

S

ES

PA

NY

A

0. DADES DEMOGRÀFIQUES BÀSIQUES

0.1. POBLACIÓ A MENORCA I LES ILLES BALEARS Padró municipal d'habitants (PMH) (INE) Nº de persones 2005-2015 X

0.2. PIRÀMIDE DE POBLACIÓ PMH (INE) Nº de persones 2000, 07, 15 X

0.3. ÍNDEX D'ENVELLIMENT I REEMPLAÇAMENT A MENORCA. PMH (INE) Nº de persones 2005-2015 X

0.4. POBLACIÓ PER MUNICIPIS PMH (INE) Nº de persones 2006-2015 X

0.5. DENSITAT DE POBLACIÓ PMH (INE) Nº de persones 2000-2015 X

0.6. POBLACIÓ ESTRANGERA PMH (INE) Nº de persones 2000/05-2015 X

0.7. MIGRACIÓ PMH (INE) Nº de persones 2000-2015 X

1. ECONOMIA I QUALITAT DE VIDA

1.1. SECTORS ECONÒMICS I SUBSECTORS. INE, IBESTAT, SOIB I TGSS Nº empreses i afiliats 2009-2016 X

1.2. QUALITAT DE VIDA - - -

1.2.1. Guany mitjà anual INE € 2005-2013 X

1.2.2. Rendes anuals de les llars INE, IBESTAT € 2008-2015 X

1.2.3. Pobresa INE, IBESTAT, EUROSTAT % 2008-2016 X

1.2.4. Conciliació familiar INE, GADESO Hores, nº de persones 2008-2016 X

1.2. MATERNITAT IBESTAT Nº naixements, edat, % 2006-2014 X

2. FORMACIÓ

2.1. EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA INE, IBESTAT, CSIC, MECD, CAIB %, nº d'alumnes 2006-2014 X

2.2. EDUCACIÓ NO OBLIGATÒRIA - - -

2.2.1. Educació infantil MECD %, nº d'alumnes 2006-2014 X

2.2.2. Educació secundària MECD %, nº d'alumnes 2006-2014 X

2.2.2.1. Estudis post obligatoris INE, PERE ALZINA, MECD %, nº d'alumnes 2006-2014 X

9

2.2.2.1.1. Batxillerat MECD %, nº d'alumnes 2006-2014 X

2.2.2.1.2. Formació professional MEC, PERE ALZINA %, nº d'alumnes 2006-2014 X

2.2.3. Programes de qualificació professional PERE ALZINA %, nº d'alumnes 2006-2014 X

2.2.4. Alumnat estranger MEC %, nº d'alumnes 2006-2014 X

2.2.5. Educació universitària MECD %, nº d'alumnes 2006-2014 X

2.3. FORMACIÓ NO REGLADA CÁRITAS, CIME Nº usuaris 2005-2015 X

2.4. OFERTA I DEMANDA DE FORMACIÓ OCUPACIONAL INE, EUROSTAT, SOIB %, vacants. nº contractes 2009,15,16 X

2.5. INVERSIÓ EN EDUCACIÓ

INE, IBESTAT, MECD, MEC €, % 2000-2013 X

2.6. COMPARATIVA DE L'EDUCACIÓ PER CA. BBVA, IVIE, EUROSTAT, INE, MECD €, % 2013, 2015 X

3. MERCAT LABORAL

3.1. POBLACIÓ ACTIVA - - -

3.1.1. Taxa d'activitat SOIB, TGSS Nº persones, % 2005-2015 X

3.1.2. Població activa per sexes SOIB, TGSS Nº persones, % 2011-2015 X

3.1.3. Població activa per municipis i grups d'edat SOIB, TGSS Nº persones, % 2005-2015 X

3.1.4. Població activa per sectors econòmics SOIB, TGSS Nº persones, % 2009-2015 X

3.2. POBLACIÓ OCUPADA - - -

3.2.1. Població ocupada per Règim d'afiliació TGSS Nº persones, % 2005-2015 X

3.2.2. Població ocupada per sexes i grups d'edat TGSS Nº persones, % 2011 - 2016 X

3.2.3. Població ocupada per sectors econòmics TGSS Nº persones, % 2009-2015 X

3.2.2.1. Sector artesà de Menorca TGSS, CIMe Nº persones, % 1988-2016 X

3.2.4. Matriu de mobilitat intersectorial SOIB Nº persones, % 2009,2015 X

3.2.5. Taxa de treball SOIB Nº persones, % 2005/2011-15 X

3.2.6. Accés de la dona al mercat de treball SOIB, TGSS, MSEI Nº persones, % 2005-2016 X

3.2.7. Sindicació EUROFOUND, MSEI Nº persones, % 1995-2012 X

3.2.8. Ocupacions amb més contractació i atur SOIB Nº aturats i contractes, % 2009, 2015 X

10

3.3. POBLACIÓ ATURADA

3.3.1. Atur per municipis SOIB Nº persones. % 2005-2015 X

3.3.2. Atur per sexes SOIB Nº persones i contractes, % 2011-2015 X

3.3.3. Atur per grups d'edat SOIB Nº persones, % 2011-2015 X

3.3.4. Atur juvenil SOIB Nº persones, % 2005-2015 X

3.3.5. Atur per sectors econòmics SOIB Nº persones, % 2005-2015 X

3.3.6. Atur per nivell d'estudis SOIB Nº persones, % 2005-2015 X

3.3.7. Atur de llarga durada SOIB Nº persones, % 2005-2015 X

3.3.8. Prestacions laborals SOIB Nº persones, % 2005-2015 X

3.4. DEMANDANTS D'OCUPACIÓ SOIB Nº persones, % 2005-2015 X

3.5. EMPRESES TGSS

3.5.1. Perfil de les empreses TGSS Nº empreses, % 2005-2015 X

3.5.2. Empreses per sectors econòmics TGSS Nº empreses, % 2009-2016 X

3.5.3. Altes i baixes d’empreses TGSS Nº empreses, % 2009-2016 X

3.5.4. Empreses per nombre de treballadors TGSS Nº empreses, % 2009-2016 X

3.5.5. Formació en les empreses FUNDACIÓ TRIPARTITA E, P i hores, % 2005-2015 X

3.5.6. Afiliació en cooperatives TGSS Nº persones 2011-2016 X

3.6. ESTACIONALITAT - - -

3.6.1. ESTACIONALITAT TURÍSTICA DURÓ I TURRIÓN-PRATS, IBESTAT Nº viatgers, %, Gini 2000-2015 X

3.6.2. ESTACIONALITAT LABORAL SOIB, TGSS Nº persones, % 2005-2016 X

3.7. PRODUCTIVITAT IBESTAT Nº persones, €, % 2008-2015 X

3.8. QUALITAT DE L'OCUPACIÓ - - -

3.8.1. Durada mitjana de l'ocupació SOIB, IBESTAT Nº contractes, % 2005-2016 X

3.8.2. Taxa de temporalitat SOIB, IBESTAT Nº contractes, % 2005-2016 X

3.8.3. Contractes segons estudis assolits SOIB, IBESTAT Nº contractes, % 2005-2015 X

3.8.4. Vagues, convenis col·lectius i ETT's IBESTAT, MEYSS Nº vagues, centres i contractes 2005-2015 X

3.8.5. Expedients de regulació de l'ocupació (ERO's) DIRECCIÓ GENERAL DE TREBALL (CAIB) Nº expedients 2008-2015 X

3.9. AUTOOCUPACIÓ BLOG ALEJANDRO SUÁREZ, TGSS Nº persones, % 2009-2016 X

11

3.10. SALUD LABORAL - - -

3.10.1. Prevenció de riscos laborals FUNDACIÓ TRIPARTITA Hores i participants 2008-2014 X

3.10.2. Sinistralitat laboral IBESTAT, OTIB, ESSL Nº accidents, índex d'incidència 2005-2014 X

3.10.3. Malalties professionals ESSL, CEPROSS, PANOTRATTS Nº malalties professionals 2009-2014 X

3.10.4. Afiliats amb bonificació de discapacitat TGSS Nº persones 2011-2016 X

MECD: MINISTERIO DE EDUCACIÓN CULTURA Y DEPORTES

MEYSS: MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL

MEC: MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA

MSEI: MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD

ESSL: ESTRATÈGIA DE SEGURETAT I SALUD LABORAL 2016 - 2020

13

1. ÍNDEX

15

ÍNDEX

0. PRESENTACIÓ 7

1 DEMOGRAFIA. 17

1.1 POBLACIÓ A MENORCA I LES ILLES BALEARS. 18

1.2 PIRÀMIDES DE POBLACIÓ. 21

1.3 ÍNDEX D’ENVELLIMENT I REEMPLAÇAMENT. 22

1.4 POBLACIÓ PER MUNICIPIS. 23

1.5 DENSITAT DE POBLACIÓ. 24

1.6 POBLACIÓ ESTRANGERA. 25

1.7 MIGRACIÓ. 26

2 ECONOMIA I QUALITAT DE VIDA. 32

2.1 SECTORS ECONÒMICS I SUBSECTORS. 33

2.2 QUALITAT DE VIDA. 35

2.2.1 GUANY MITJÀ ANUAL. 35

2.2.2 RENDES ANUALS DE LES LLARS. 37

2.2.3 POBRESA. 39

2.2.4 CONCILIACIÓ FAMILIAR. 44

2.3 MATERNITAT. 47

3 FORMACIÓ. 52

3.1 EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA. 54

3.2 EDUCACIÓ NO OBLIGATÒRIA. 57

3.2.1 EDUCACIÓ INFANTIL. 57

3.2.2 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA. 58

3.2.2.1 ESTUDIS POST OBLIGATORIS. 59

3.2.2.1.1 BATXILLERAT. 61

3.2.2.1.2 FORMACIÓ PROFESSIONAL. 63

3.2.3 PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (PQPI). 65

3.2.4 ALUMNAT ESTRANGER. 65

3.2.5 EDUCACIÓ UNIVERSITÀRIA. 67

3.3 FORMACIÓ NO REGLADA. 70

3.4 OFERTA I DEMANDA DE FORMACIÓ OCUPACIONAL. 73

3.5 INVERSIÓ EN EDUCACIÓ. 82

3.6 COMPARATIVA DE L’EDUCACIÓ PER COMUNITATS AUTÒNOMES. 84

4 MERCAT DE TREBALL. 90

4.1 POBLACIÓ ACTIVA. 91

4.1.1 TAXA D’ACTIVITAT. 94

4.1.2 POBLACIÓ ACTIVA PER SEXES. 95

4.1.3 POBLACIÓ ACTIVA PER MUNICIPI I GRUPS D’EDAT. 97

4.1.4 POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS ECONÒMICS. 99

4.2 POBLACIÓ OCUPADA. 101

4.2.1 POBLACIÓ OCUPADA PER RÈGIM D’AFILIACIÓ. 101

4.2.2 POBLACIÓ OCUPADA PER SEXES I GRUPS D’EDAT. 104

4.2.3 POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS ECONÒMICS. 106

4.2.3.1 SECTOR ARTESÀ DE MENORCA. 109

4.2.4 MATRIU DE MOBILITAT INTERSECTORIAL. 111

4.2.5 TAXA DE TREBALL. 113

4.2.6 ACCÉS DE LA DONA AL MERCAT DE TREBALL. 117

4.2.7 SINDICACIÓ. 119

4.2.8 OCUPACIONS AMB MÉS CONTRACTACIÓ I ATUR. 121

4.3 POBLACIÓ ATURADA. 124

16

4.3.1 ATUR PER MUNICIPIS. 127

4.3.2 ATUR PER SEXES. 130

4.3.3 ATUR PER GRUPS D’EDAT. 132

4.3.4 ATUR JUVENIL. 136

4.3.5 ATUR PER SECTORS ECONÒMICS. 139

4.3.6 ATUR PER NIVELL D’ESTUDIS. 143

4.3.7 ATUR DE LLARGA DURADA. 149

4.3.8 PRESTACIONS LABORALS. 151

4.4 DEMANDANTS D’OCUPACIÓ. 156

4.5 EMPRESES. 162

4.5.1 PERFIL DE LES EMPRESES. 164

4.5.2 EMPRESES PER SECTORS ECONÒMICS. 165

4.5.3 ALTES I BAIXES D’EMPRESES. 168

4.5.4 EMPRESES PER NOMBRE DE TREBALLADORS. 170

4.5.5 FORMACIÓ EN LES EMPRESES. 172

4.5.6 AFILIACIÓ EN COOPERATIVES. 175

4.6 ESTACIONALITAT. 176

4.6.1 ESTACIONALITAT TURÍSTICA. 178

4.6.2 ESTACIONALITAT LABORAL. 181

4.7 PRODUCTIVITAT. 184

4.8 QUALITAT DE L’OCUPACIÓ. 187

4.8.1 DURADA MITJANA DE L’OCUPACIÓ. 187

4.8.2 TAXA DE TEMPORALITAT. 189

4.8.3 CONTRACTES SEGONS ESTUDIS ASSOLITS. 191

4.8.4 VAGUES, CONVENIS COL·LECTIUS I EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL. 192

4.8.5 EXPEDIENTS DE REGULACIÓ DE L’OCUPACIÓ (ERO’S). 194

4.9 AUTOOCUPACIÓ. 194

4.10 SALUT LABORAL. 198

4.10.1 PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. 199

4.10.2 SINISTRALITAT LABORAL. 199

4.10.3 MALALTIES PROFESSIONALS. 203

4.10.4 AFILIATS AMB BONIFICACIÓ DE DISCAPACITAT. 209

5 CONCLUSIONS I PROPOSTES DE MILLORA. 212

6 FONTS DE DADES I INFORMACIÓ. 218

7 ANNEXES. 222

7.1 ANNEX DEMOGRAFIA. 223

7.2 ANNEX ECONOMIA I QUALITAT DE VIDA. 226

7.3 ANNEX FORMACIÓ. 227

7.4 ANNEX MERCAT DE TREBALL. 235

7.4.1 ANNEX POBLACIÓ ACTIVA. 235

7.4.2 ANNEX POBLACIÓ OCUPADA. 238

7.4.3 ANNEXES POBLACIÓ ATURADA. 245

7.4.4 ANNEX DEMANDANTS D’OCUPACIÓ. 246

7.4.5 ANNEX EMPRESES. 247

7.4.6 ANNEX AUTOOCUPACIÓ. 249

8 ÍNDEX DE TAULES I GRÀFICS. 252

17

DEMOGRAFIA.

1. DEMOGRAFIA.

19

1 DEMOGRAFIA.

1.1 POBLACIÓ A MENORCA I LES ILLES BALEARS.

La tendència demogràfica de les Illes Balears i Menorca durant aquests 10 darrers

anys ha anat força vinculada al cicle econòmic i les condicions socials, laborals i de

vida de la població. Per tal de poder disposar d’una imatge fidedigna de la població a

l’illa de Menorca, s’analitza per la seva evolució, la composició per grups d’edat i sexe,

la distribució per municipis, el pes de la població estrangera i els moviments de

migració. S’utilitzen les dades de les Revisions del Padró Municipal d’Habitants (PMH),

recollides a través de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) per al

període 2005 – 2015. Per alguns apartats es fa servir el període 2000 – 2015.

El comportament de la població des de l’any 2005 es pot diferenciar en tres etapes.

Una primera de creixement continu (de major intensitat a les Illes Balears que a

Menorca) amb taxes superiors al 2%. Arribada la crisi, l’escenari canvia. A partir del

2009 les taxes es redueixen significativament fins assolir valors pròxims al 0%. La

tercera etapa, a partir de l’any 2013, respon a una situació de taxes negatives (la

intensitat de la caiguda és major a Menorca que a les Illes Balears). Per fer manifesta

aquesta situació, es representa gràficament el comportament de la població de dret a

les Illes Balears (veure Gràfic 1.1.1) i Menorca (veure Gràfic 1.1.2).

Gràfic 1.1.1. Població de dret a les Illes Balears per anys, 2005 – 2015.

Font: IBESTAT d’acord amb dades del PMH.

Gràfic 1.1.2. Població de dret a Menorca per any, 2005 – 2015.


983.131

1.104.479

900.000

950.000

1.000.000

1.050.000

1.100.000

1.150.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

86.697

92.348

82.000

84.000

86.000

88.000

90.000

92.000

94.000

96.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

20

Les taxes de variació interanuals de la població a Menorca i les Illes Balears

exemplifiquen de forma clara aquests canvis de tendència.

Taula 1.1.1. Taxa de variació interanual de la població de dret per any, 2006 – 2015.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 1,82% 2,96% 4,09% 2,10% 0,97% 0,64% 0,57% -0,69% -0,74% 0,09%

Menorca 2,00% 2,04% 2,44% 1,60% 0,50% 0,52% 0,32% 0,01% -1,96% -1,03%

Font: Elaboració pròpia a través de l’IBESTAT d’acord amb les dades del PMH.

Gràfic 1.1.3. Taxa de variació interanual de la població de dret per any, 2006 – 2015.


Per grups d’edat i sexes, es segueix el mateix patró de comportament a Menorca i a

les Illes Balears. Tot i així, des de l’any 2014 les dades per Menorca manifesten

clarament una situació de feblesa enfront les dades del conjunt de les Illes, tant per als

homes com per les dones. Per grups d’edat s’estableix una relació clara: a major grup

d’edat major proporció de dones (veure Taula 1.1.2). A Menorca hi ha 1.210 dones

majors de 85 anys per sols 648 homes.

Taula 1.1.2. Població per grup d’edat i sexe a Menorca i les Illes Balears, 2015.

Illes Balears Menorca

Total Homes Dones Total Homes Dones

TOTAL 1.104.479 549.678 554.801 92.348 45.948 46.400

0-4 55.130 28.314 26.816 4.254 2.187 2.067

5-9 60.822 31.373 29.449 5.065 2.622 2.443

10-14 55.896 28.632 27.264 5.001 2.516 2.485

15-19 51.481 26.405 25.076 4.552 2.305 2.247

20-24 58.276 29.143 29.133 4.617 2.344 2.273

25-29 73.062 35.914 37.148 5.608 2.744 2.864

30-34 91.270 46.003 45.267 6.959 3.467 3.492

35-39 103.035 53.404 49.631 8.020 4.052 3.968

40-44 99.295 51.655 47.640 8.161 4.242 3.919

45-49 88.247 45.288 42.959 7.556 3.887 3.669

50-54 78.454 39.366 39.088 6.837 3.422 3.415

-3,0%

-2,0%

-1,0%

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015


21

55-59 66.429 32.768 33.661 5.804 2.845 2.959

60-64 56.490 27.963 28.527 5.028 2.544 2.484

65-69 50.803 24.699 26.104 4.711 2.272 2.439

70-74 39.414 18.706 20.708 3.492 1.665 1.827

75-79 29.247 12.909 16.338 2.802 1.316 1.486

80-84 24.521 9.880 14.641 2.023 870 1.153

85+ 22.607 7.256 15.351 1.858 648 1.210


Taula 1.1.3. Resum demogràfic per any a Menorca, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Densitat

població 124,79 127,29 129,88 133,05 135,18 135,85 136,56 137,00 137,00 134,31 132,92

Població 86.697 88.434 90.235 92.434 93.915 94.383 94.875 95.178 95.183 93.313 92.348

Nascuts vius 1.010 949 1.030 1.046 935 945 873 832 755 738 ..

Defuncions 613 607 565 626 634 612 599 645 628 611 ..


1.2 PIRÀMIDES DE POBLACIÓ.

L’estructura de la població i la seva distribució per edat cada cop s’assembla més a

una piràmide invertida. La generació del baby-boom avança en edat i no es registra un

creixement que permeti mantenir la piràmide en la forma que s’havia manifestat fins a

finals del segle XX. Les normes de joc han canviat. Un augment de l’esperança de

vida, incorporació tardana al mercat de treball, reducció de les taxes de natalitat... Una

situació que pot esdevenir font d’important desequilibris en el futur.

Gràfic 1.2.1. Piràmide de població a Menorca, any 2000.


50004000300020001000010002000300040005000

0-4 5-9

10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84

85+

Dones Homes

22





1.3 ÍNDEX D’ENVELLIMENT I REEMPLAÇAMENT.

L’índex d’envelliment1 i de reemplaçament2 presenten l’estructura de la població

segons el grau d’envelliment d’aquesta. Cal a dir que les conclusions no són

equivalents, ja que la situació al 2015 denota una presència de població major de 64

anys menor que la població menor de 20 anys. Per altra banda, la població entre 20 i

24 anys és inferior a la població entre 60 i 64 anys. És important tenir aquests

desajustos en compte de cara a mantenir un sistema de prestacions socials en bones

condicions. L’índex de reemplaçament indica que la població que es jubilarà en els

pròxims 5 anys és major que la població que inicia, o ha de fer-ho, la seva carrera

1 Índex d’envelliment: relació entre la població més gran de 64 anys i la població menor de 20 anys. Si l’índex és

superior a 100, significa que hi ha més població més gran de 64 anys que menor de 20 anys. Òbviament, com més

elevat és l’índex, més envellida és la població d’aquell territori i, per tant, més dificultats tindrà en el futur per mantenir el

dinamisme del seu mercat de treball.

2 Relació entre la població de 60 a 64 anys i la població de 20 anys a 24 anys. Si l’índex és superior a 100, significa que

hi ha més població de 60-64 anys que de 20-24 anys.

50004000300020001000010002000300040005000

0-4 5-9

10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84

85+

Dones Homes

50004000300020001000010002000300040005000

0-4 5-9

10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84

85+

Dones Homes

23

professional. Per cada 100 persones majors de 64 anys, n’hi ha 80 menors de 20

anys. A les Illes Balears, el valor (índex d’envelliment) per l’any 2015 és de 92,9, major

que a Menorca i menor que a nivell nacional (114,7). La població de Menorca es troba

menys envellida que la del conjunt de les Illes Balears.

Taula 1.3.1. Índex d'envelliment i de reemplaçament per any a Menorca, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Índex

d’envelliment 63,9 65,1 64,7 65,3 66,5 68,7 70,9 72,1 74,9 75,9 78,9

Índex reemplaçament 64,1 69,2 74,4 79,8 86,0 94,5 96,9 101,3 104,4 105,8 108,9

Font: IB

1.4 POBLACIÓ PER MUNICIPIS.

Els dos principals nuclis de població de Menorca són els que acullen la major part dels

residents a l’illa. Tot i l’augment de la població total de Menorca en 3.914 persones

(2006 – 2015) algun municipi ha perdut població en termes absoluts, com Es Migjorn

Gran (-4,92%). Augmenten la seva població (2006 – 2015) Ciutadella, Es Mercadal i

Sant Lluís, mentre que Alaior, Ferreries, Maó i Es Castell pràcticament no varien. En

termes relatius, Alaior, Ferreries, Maó, Es Migjorn Gran i Es Castell perden pes en la

distribució de la població total a l’illa per al període 2000 – 2015.

Taula 1.4.1. Població per municipi i any a Menorca, 2006 – 2015.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

TOTAL 88.434 90.235 92.434 93.915 94.383 94.875 95.178 95.183 93.313 92.348

Alaior 8.933 8.972 9.133 9.257 9.399 9.600 9.610 9.769 9.162 8.997

Ciutadella 27.468 28.017 28.696 29.160 29.247 29.315 29.580 29.629 29.282 29.098

Ferreries 4.476 4.563 4.617 4.669 4.620 4.717 4.670 4.610 4.630 4.571

Maó 27.893 28.284 28.904 29.125 29.050 28.942 28.972 28.765 28.460 28.006

Mercadal (Es) 4.504 4.838 5.134 5.292 5.398 5.408 5.396 5.425 5.176 5.091

Sant Lluís 6.182 6.414 6.704 6.997 7.204 7.377 7.449 7.509 7.472 7.521

Castell (Es) 7.475 7.629 7.724 7.892 7.926 7.990 7.962 7.956 7.661 7.635

Migjorn Gran (Es) 1.503 1.518 1.522 1.523 1.539 1.526 1.539 1.520 1.470 1.429

Font: IBESTAT d’acord amb les dades del PMH.

Gràfic 1.4.1. Distribució de la població a Menorca per municipi, 2015.


9,7%

31,5%

4,9% 30,3%

5,5%

8,1%

8,3%

1,5%

Alaior

Ciutadella

Ferreries

Maó

Mercadal (Es)

Sant Lluís

Castell (Es)

Migjorn Gran (Es)

24

1.5 DENSITAT DE POBLACIÓ.

A la Taula 1.5.1 es presenten els índex de densitat de població per municipi i per als

anys 2000, 2005, 2010 i 2015. Es Castell és clarament el municipi de Menorca amb

una densitat de població major pel que fa a la densitat de població sense tenir en

compte el sòl edificat.

Taula 1.5.1. Densitat

3 de població per municipi a Menorca els anys 2000, 2005, 2010 i 2015.

2000 2005 2010 2015

Menorca 104,66 124,79 135,85 132,92

Alaior 67,37 79,04 85,68 82,02

Ciutadella 123,26 145,01 157,25 156,44

Ferreries 61,50 66,88 69,97 69,22

Maó 197,58 235,75 247,52 238,62

Mercadal (Es) 22,49 30,83 39,11 36,89

Sant Lluís 126,77 169,17 207,79 216,93

Castell (Es) 562,38 643,31 685,33 660,17

Migjorn Gran (Es) 36,58 44,90 49,04 45,53

Font: IBESTAT d’acord amb les dades del PMH.

Taula 1.5.2. Densitat de població segons sòl edificat per municipi, 2007.

Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Mercadal Migjorn Sant Lluís Menorca

SÒL EDIFICAT

Ha 156,11 85,45 457,15 24,14 228,35 172,47 36,61 253,57 1.413,84

Km2 1,56 0,85 4,57 0,24 2,28 1,72 0,37 2,54 14,14

POBLACIÓ

Fet4 10.717 6.470 38.392 4.882 28.460 9.046 2.952 10.311 111.230

Dret5 8.997 7.635 29.098 4.571 28.006 5.091 1.429 7.521 92.348

DENSITAT DE POBLACIÓ

Pob. de fet / Km

2

6.865,3 7.571,9 8.398,0 20.228,7 12.463,3 5.245,0 8.062,9 4.066,4 7.867,3

Pob. de dret / Km

2

5.763,3 8.935,5 6.365,1 18.938,5 12.264,4 2.951,9 3.903,0 2.966,1 6.531,7

Font: PMH i Mapa de Cobertes 2007 (OBSAM).

Ferreries i Maó són els dos municipis amb major densitat de població de l’illa l’any

2007 si es té en compte el sòl edificat. Ferreries, Maó, Ciutadella i Es Migjorn són els

únics municipis que es situen per sobre la mitjana de l’illa de Menorca en població de

fet. Ferreries, Maó i Es Castell són els únics que ho fan per la població de dret.

3 Habitants per quilòmetre quadrat (Hab/km

2)

4 Padró municipal d’habitants (PMH) a 1 de gener 2015.

5 Pressió humana diària (PHD) mitjana anual 2015.

25

1.6 POBLACIÓ ESTRANGERA.

La població estrangera resident a l’illa de Menorca (12,4%), segueix en línies generals

el mateix comportament que per al total de població. Tot i que s’ha reduït durant els

darrers anys, el percentatge de residents estrangers al conjunt de les Illes Balears és

major que a Menorca. Balears és la sèptima Comunitat Autònoma amb un major

nombre d’estrangers (167.751 al 2014), amb un 4,05% sobre el total de població

estrangera a Espanya (veure annex Taula 7.1.1). Els nuclis que concentren un major

nombre d’estrangers a Menorca (2015) són Es Mercadal (23,3%) i Sant Lluís (22%), la

majoria residents a Menorca procedents de la Comunitat Europea (60,32%) i Sud i

Centre Amèrica (21,29%).

Gràfic 1.6.1. Taxa anual d'estrangers a les Illes Balears i Menorca, 2000 – 2015.

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades d’IBESTAT.

Taula 1.6.1. Percentatge de població estrangera per municipi i any, 2005 – 2015.

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Illes Balears 15,9 16,8 18,5 20,8 21,7 21,9 21,8 21,7 20,2 18,4 17,4

Menorca 13,3 14,2 15,2 16,4 16,7 16,6 16,3 16,0 15,6 13,2 12,4

Alaior 15,2 16,6 17,0 17,6 17,9 18,7 19,2 19,1 19,2 13,2 12,1

Ciutadella de Menorca 9,9 10,6 11,4 12,5 13,1 12,7 12,6 12,5 12,1 10,4 10,0

Ferreries 4,9 5,5 6,9 7,0 7,4 5,8 6,7 5,9 5,0 4,3 3,3

Maó 14,7 15,2 16,2 17,8 17,7 17,4 16,4 15,5 14,8 13,0 11,4

Mercadal (Es) 21,4 23,8 26,0 28,1 27,9 27,6 27,3 27,4 27,3 23,6 23,3

Sant Lluís 16,7 18,2 18,7 19,6 20,1 22,0 22,7 23,2 23,1 21,8 22,0

Castell (Es) 15,6 16,1 17,6 19,0 19,3 18,6 18,5 18,4 18,3 15,2 14,7

Migjorn Gran (Es) 13,4 17,7 17,5 18,2 18,5 18,6 17,0 16,2 15,9 12,0 11,9


La població estrangera resident a Menorca prové principalment de tres zones de

migració; Europa (Regne Unit, Alemanya, Itàlia i França), Sud i Centre Amèrica

(Equador, Colòmbia, Argentina...) i Àfrica (Marroc).

17,4%

12,4%

0,0%

2,5%

5,0%

7,5%

10,0%

12,5%

15,0%

17,5%

20,0%

22,5%

25,0%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015


26

Gràfic 1.6.2. Àrea de procedència de la població estrangera a Menorca per any, 2006 – 2015.

Font: IBESTAT.

1.7 MIGRACIÓ.

Durant els primers anys del s. XXI la tendència és clara: uns saldos de migració6

(entrades – sortides) superiors a les 2.000 persones anuals però amb tendència a la

baixa fins l’inici de la crisi econòmica, l’any 2008. A partir d’aquest moment, es redueix

dràsticament l’entrada de població (-1.072 persones entre l’any 2008 i 2009) i

s’inverteix la tendència. L’any 2010, les sortides ja superen les entrades i es manifesta

un saldo migratori negatiu per primer cop en tota la sèrie. L’any 2014, el saldo fou de -

1.028 persones. La majoria, el 61,6%, emigrants a algun indret dins el mateix territori

nacional. La resta (38,4%), a l’estranger. No hi ha gran diferència en la condició dels

migrats per sexe. La capacitat del mercat de treball per absorbir població a nivell de les

Illes Balears ha estat major que a Menorca, ja que tot i haver canviat la tendència des

de l’arribada de la crisi, no s’ha invertit (saldo positiu) en cap moment (veure Gràfic

1.7.1).

Taula 1.7.1. Migració a Menorca

(no s’exclou la migració interior) per any, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Immigracions 6.713 7.100 7.507 7.183 6.425 6.152 6.496 6.219 5.692 5.551 5.637

Emigracions 4.709 5.121 5.630 5.808 6.122 6.506 6.208 6.534 6.087 6.579 6.129

Font: IBESTAT.

6 Les sèries anuals s’han homogeneïtzat respecte la situació per països de l’últim any disponible. Antics territoris de

sobirania espanyola es comptabilitzen amb nascuts a l’estranger i des de l’any 2006 Turquia es comptabilitza amb la

resta de països europeus.

0

1.500

3.000

4.500

6.000

7.500

9.000

10.500

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Comunitat Europea Àfrica Sud i Centre Amèrica

27

Taula 1.7.2. Saldo migratori7 a Menorca (no s’exclou la migració interior) per any, 2000 – 2014.

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Total 2.404 2.816 2.746 2.540 2.158 2.004 1.979 1.877 1.375 303 -354 288 -315 -395 -1.028 -492

IB -40 -11 -116 -47 -47 -111 -130 -121 -126 -145 -61 -173 -70 -141 -171 -63

Altra CA 1.626 1.508 1.319 843 758 593 469 437 445 -158 -263 -70 -93 -4 -364 -98

Estranger 818 1.319 1.543 1.744 1.447 1.522 1.640 1.561 1.056 606 -30 531 -152 -250 -493 -331

Font: IBESTAT.

Gràfic 1.7.1. Saldo migratori a les Illes Balears (no s’exclou la migració interior) per sexe i any,

2000 – 2015.

Font: IBESTAT.

Gràfic 1.7.2. Saldo migratori a Menorca (no s’exclou la migració interior) per sexe i any, 2000 –

2015.

Font: IBESTAT.

7 El saldo migratori es refereix a la diferencia entre immigracions (+) i emigracions (-).

-5.000

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Homes Dones

-1.500

-1.000

-500

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Homes Dones

28

Gràfic 1.7.3. Emigració8 a Menorca (no s’exclou la migració interior) per destí i any, 2004 – 2015.

Font: IBESTAT.

Taula 1.7.3. Immigració (exclosa la migració interior) a Menorca per zona de procedència, nacionalitat i any, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

TOTAL

Total procedència 4.745 5.056 5.422 5.070 4.254 4.004 4.377 4.017 3.769 3.513 3.595

Procedència: Altra CA 3.064 3.232 3.579 3.443 3.147 3.162 3.540 3.385 3.073 2.794 2.715

Procedència: Estranger 1.681 1.824 1.843 1.627 1.107 842 837 632 696 719 880

ESPAÑA

Total procedència 2.402 2.592 2.795 2.654 2.623 2.650 3.016 3.051 2.737 2.474 2.389

Procedència: Altra CA 2.310 2.510 2.722 2.582 2.542 2.589 2.933 2.954 2.639 2.384 2.261

Procedència: Estranger 92 82 73 72 81 61 83 97 98 90 128

UE-15

Total procedència 590 676 655 590 451 375 367 324 372 379 421

Procedència: Altra CA 69 84 108 109 103 80 96 79 85 67 85


ÁFRICA




AMÉRICA CENTRAL




AMÉRICA DEL SUD




Font: IBESTAT.

8 Les sèries anuals s’han homogeneïtzat respecte la situació per països del darrer any disponible. Les dades anuals

d’emigració cap a l’estranger en la sèrie anterior a 2004 o no es disposen o tenen falta de cobertura. A partir de l’any

2004 s’inclouen com una emigració les baixes d’estrangers per inclusió indeguda gestionades en el padró i des de el

2006 les baixes per caducitat. En el dos supòsits es classifiquen com una emigració amb destí l’estranger.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Altra CA Estranger

29

Taula 1.7.4. Emigració (exclosa la migració interior) a Menorca per zona de destí, nacionalitat i any, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Total destí

TOTAL 2.630 2.947 3.424 3.569 3.806 4.297 3.916 4.262 4.023 4.370 4.024

ESPANYA 2.063 2.221 2.498 2.370 2.617 2.783 3.073 3.060 2.788 2.960 2.672

UE-15 93 109 144 140 145 163 129 186 416 469 711

ÀFRICA 156 176 251 277 326 392 240 258 222 253 179

AMÈRICA CENTRAL 18 37 39 49 46 55 36 40 44 50 36

AMÉRICA DEL SUD 247 305 373 617 531 738 336 582 373 451 243

Destí: Altra CA

TOTAL 2.471 2.763 3.142 2.998 3.305 3.425 3.610 3.478 3.077 3.158 2.813

ESPANYA 2.025 2.171 2.418 2.279 2.534 2.678 2.961 2.915 2.597 2.728 2.419

UE-15 75 91 110 82 86 94 81 97 92 73 85

ÀFRICA 122 157 211 190 251 265 221 169 150 163 107

AMÈRICA CENTRAL 18 33 34 31 34 35 31 25 33 27 25

AMÉRICA DEL SUD 185 241 276 334 310 255 222 193 124 90 104

Destí: Estranger

TOTAL 159 184 282 571 501 872 306 784 946 1.212 1.211

ESPANYA 38 50 80 91 83 105 112 145 191 232 253

UE-15 18 18 34 58 59 69 48 89 324 396 626

ÀFRICA 34 19 40 87 75 127 19 89 72 90 72

AMÈRICA CENTRAL 0 4 5 18 12 20 5 15 11 23 11

AMÉRICA DEL SUD 62 64 97 283 221 483 114 389 249 361 139

Font: IBESTAT.

S’intueix una evolució creixent de l’emigració a l’estranger (l’emigració a altres

Comunitats Autònomes ha augmentat sols en 342 persones mentre l’emigració a

l’estranger ho fa en 1.052) que encaixa en part amb la tornada d’immigrants als seus

països d’origen a causa de la crisi econòmica (un 18% dels emigrants amb destí

l’estranger l’any 2015 són de nacionalitat africana, centre o sud americana). El 51%

són europeus i la resta (31%), espanyols. Tot i així, excepte per la nacionalitat sud-

americana, l’emigració a altres Comunitats Autònomes és major que a l’estranger, el

que posa en dubte l’efecte retorn. Els emigrants a l’estranger amb nacionalitat

espanyola han augmentat un 565% entre l’any 2005 (38) i l’any 2015 (253).

Principalment, la població emigrant es situa entre els 16 i els 64 anys (veure annex

Gràfic 7.1.6).

Es redueix en 1.150 persones (-24.2%) la immigració total a Menorca entre els anys

2005 i 2015. A partir del 2008 es redueix l’entrada de població a Menorca, sobretot

procedent de l’estranger un 45,9%. Al 2005, el pes de la població immigrant de

nacionalitat no europea suposava el 31,7% del total. Al 2015, suposa el 16,5%.

Destaca la mobilitat entre illes d’immigrants amb nacionalitat africana i sud-americana.

31

2. ECONOMIA I QUALITAT DE VIDA.

33

2 ECONOMIA I QUALITAT DE VIDA.

2.1 SECTORS ECONÒMICS I SUBSECTORS.

Els sectors econòmics es classifiquen segons la Clasificación Nacional de Actividades

Económicas (CNAE) de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), la darrera

actualització de la qual fou l’any 2009. Les dades d’afiliats i nombre d’empreses

s’extreuen de la Tesoreria General de la Seguridad Social per al període 2009 – 2016.

Els sectors econòmics sobre els quals es centra l’anàlisi econòmic són els següents:

Taula 2.1.1. Classificació CNAE-09.

(A) Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca.

(B) Indústries extractives.

(C) Indústria manufacturera.

(D) Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat.

(E) Subministrament d’aigua i gestió de residus.

(F) Construcció.

(G) Comerç majorista i minorista.

(H) Transport i emmagatzematge.

(I) Hoteleria.

(J) Informació i comunicacions.

(K) Activitats financeres i d’assegurances.

(L) Activitats immobiliàries.

(M) Activitats professionals, científiques i tècniques.

(N) Activitats administratives i serveis auxiliars.

(O) Administració pública i defensa; Seguretat Social obligatòria.

(P) Educació.

(Q) Activitats sanitàries i de serveis socials.

(R) Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment.

(S) Altres serveis.

(T) Activitats de les llars com empleats de personal domèstic; com productors de béns i serveis per a us propi.

(U) Activitats d’organitzacions i organismes extraterritorials.

Font: INE.

Des del 2009, és damunt la classificació CNAE-09 sobre la que es basen totes les

estadístiques sectorials a nivell nacional. Tot i així, a banda de tenir-la present, el més

interessant és conèixer el pes que cadascun d’aquests exerceix sobre l’economia de

Menorca i les Illes Balears. En l’anàlisi de les empreses, es compara el primer

trimestre de l’any 2009 amb el primer trimestre de l’any 2016. El sector amb una major

presència resulta clarament el sector serveis (major importància al conjunt de les Illes

34

Balears), seguit de lluny per la construcció. A més a més, des del 2009 al 2016 el pes

relatiu del mateix ha augmentat, en detriment de la indústria i la construcció.

S’accentua la terciarització de l’economia, més a Menorca que per al conjunt de les

Illes Balears. El teixit empresarial de Menorca i les Illes Balears es centra cada vegada

més en el sector serveis.

Taula 2.1.2. Distribució de les empreses per sector econòmic, 2009 T1 – 2016 T1

9.

ILLES BALEARS 2009T1 2016T1 2009T1 (%) 2016T1 (%)

TOTAL 35.590 > 35.292

(A) AGRICULTURA I PESCA 769 < 842 2,16% < 2,39%

(B-E) INDUSTRIA 2595 > 2351 7,29% > 6,66%

(F) CONSTRUCCIÓ 6.585 >> 4.932 18,50% > 13,97%

(G-U) SERVEIS 25.641 < 27.167 72,05% < 76,98%

(H) Transport i emmagatzematge. 1.484 < 1.579 5,79% < 5,81%

(I) Hoteleria 5.520 < 6.680 21,53% < 24,59%

(G,J-U) Resta sector serveis 18.637 < 18.908 72,68% > 69,60%

MENORCA 2009T1 2016T1 2009T1 (%) 2016T1 (%)

TOTAL 3.268 >> 2.989

(A) AGRICULTURA I PESCA 143 > 135 4,38% < 4,52%

(B-E) INDUSTRIA 345 > 298 10,56% > 9,97%

(F) CONSTRUCCIÓ 634 >> 435 19,40% > 14,55%

(G-U) SERVEIS 2.146 > 2.121 65,67% < 70,96%

(H) Transport i emmagatzematge. 112 < 114 5,22% < 5,37%

(I) Hoteleria 402 < 482 18,73% < 22,73%

(G,J-U) Resta sector serveis 1.632 > 1.525 76,05% > 71,90%

Font: Elaboració pròpia a través de l’IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS.

La distribució de les empreses per sector econòmic a Menorca resulta representativa

del pes que hi té el sector serveis en la mateixa. 7 de cada 10 empreses es relacionen

amb el sector serveis i 16 de cada 100 amb el sector hoteler.

Gràfic 2.1.1. Distribució de les empreses a Menorca per sector econòmic, 2016 T1.


9 Aquesta nomenclatura serà utilitzada per referir-se als trimestres i mesos d’una forma abreviada. Així, “2016 T1” es

correspon al primer trimestre de l’any 2016 i “2009M12” al mes de desembre de l’any 2009.

4,52%

9,97%

14,55%

3,81%

16,13% 51,02% 70,96%

(A) AGRICULTURA I PESCA

(B-E) INDUSTRIA

(F) CONSTRUCCIÓ

(G-U) SERVEIS

(H) Transport i emmagatzematge.

(I) Hoteleria

(G,J-U) Resta sector serveis

35

Taula 2.1.3. Afiliats per sectors a les Illes Balears i Menorca. Comparativa 2009M12 – 2015M12.

2009M12 2015M12 2009M12 2015M12 var.%

ILLES BALEARS

% %

TOTAL 368.060 372.031 100% 100% 1,08%

(A) Sector primari 7.088 6.062 1,93% 1,63% -14,48%

(B-E) Industria 27.870 25.101 7,57% 6,75% -9,94%

(F) Construcció 46.216 41.008 12,56% 11,02% -11,27%

(G-U) Serveis 286.185 299.756 77,75% 80,57% 4,74%

MENORCA

TOTAL 26.490 24.471 100% 100% -7,62%

(A) Sector primari 737 707 2,78% 2,89% -4,07%

(B-E) Industria 3.825 3.123 14,44% 12,76% -18,35%

(F) Construcció 4.102 3.000 15,49% 12,26% -26,86%

(G-U) Serveis 17.826 17.641 67,29% 72,09% -1,04%


Menorca perd pes en la distribució de la població afiliada per al conjunt de les Illes

Balears. L’any 2009 representa un 7,2% i l’any 2015, un 6,6% ja que les Illes Balears

augmenten el nombre d’afiliats (+1,08%) i Menorca els redueix (-7,6%). El pes de la

població afiliada en el sector serveis a Menorca és menor que a les Illes Balears, però

l’augment durant el període 2009 – 2015 ha estat més intens que a les Illes. Comanden

subsectors com l’hoteleria, el comerç, l’administració pública i les activitats sanitàries.

Gran descens, sobretot a Menorca, dels afiliats en el sector industrial (-18,35%) i la

construcció (-26,86%).

2.2 QUALITAT DE VIDA.

Cal destacar en aquest sentit la pobra disponibilitat de les dades, tant a nivell de

Menorca com l’actualització d’aquestes a nivell de les Illes Balears. Tot i que s’han

pogut aconseguir per alguns casos les dades actualitzades per al període 2008 – 2015

(2.2.2. Rendes anuals de les llars i 2.2.3. Pobresa) i 2008 – 2016 (2.2.4. Conciliació

familiar), resulta difícil poder-ne extreure conclusions clares a nivell de l’apartat 2.2.1

Guany mitjà anual (2005 – 2013). Les dades s’extreuen de la Encuesta de estructura

salarial, de la Encuesta de condiciones de vida i de la Encuesta de empleo del tiempo

de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), de l’Enquesta modular d’hàbits socials de

l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), de la Fundació Gadeso (quadern

nº 125, 192, 256 i 297) i d’Eurostat.

2.2.1 GUANY MITJÀ ANUAL. L’any 2013, el guany mitjà anual per al total de treballadors a les Illes Balears és un

22,08% major que al 2005. Es redueix de forma molt important (2005 – 2013) el guany

mitjà anual per treballador per als menors de 25 anys (-13,19%), sobretot per les

dones (-27,13%). En totes les demés franges d’edat, el guany mitjà anual per

treballador millora (veure Taula 2.2.1). Però des de l’inici de la crisi i fins l’any 2013

s’observa una tendència a la baixa sobretot en les franges d’edat més joves (veure

Gràfic 2.2.1).

36

Taula 2.2.1. Guany mitjà anual per treballador, sexe i grup d'edat a les Illes Balears. Variació (%)

2005 – 2013.

Ambdós sexes Total Homes Dones

Total 22,08% 20,80% 28,20%

Menys de 25 anys -13,19% -9,89% -27,13%

De 25 a 34 anys 4,65% 2,58% 8,12%

De 35 a 44 anys 16,96% 15,03% 24,55%

De 45 a 54 anys 10,04% 3,84% 30,25%

55 i més anys 24,80% 35,79% 13,41%

Font: Encuesta anual de estructura salarial (INE).

Gràfic 2.2.1. Evolució del guany mitjà (€) per treballador, grup d'edat i any a Illes Balears, 2008 –

2013.


Gràfic 2.2.2. Evolució del guany mitjà (€) anual per treballador, sexe i any a les Illes Balears, 2008 –

2013.


10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

26.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Menys de 25 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys

De 45 a 54 anys 55 i més anys

18.696 €

20.018 € 20.847 €

22.254 €

23.286 € 23.213 € 23.189 € 22.859 € 22.585 €

14.819 € 15.750 €

16.627 €

18.160 € 18.703 €

19.812 € 19.377 € 19.022 € 18.998 €

10.000 €

12.000 €

14.000 €

16.000 €

18.000 €

20.000 €

22.000 €

24.000 €

26.000 €

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Homes Dones

37

Per sexes (veure Gràfic 2.2.2), la situació és clara. El salari mitjà anual dels homes és

clarament superior al de les dones. L’any 2013, el guany mitjà anual dels homes a les

Illes Balears va ser un 18,88% (3.587€) superior al de les dones.

Taula 2.2.2. Diferencial entre els guanys dels que disposen d'un contracte indefinit respecte als contractats de forma temporal per sexe i any a les Illes Balears, 2005 – 2011.

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades de l’INE.

Les diferències salarials per tipus de contracte del treballador, segons si són indefinits

o temporals, també existeixen i són grans (veure Taula 2.2.2). L’any 2011, els

treballadors contractats de forma indefinida van disposar d’un guany mitjà anual un

21,87% superior als contractats de forma temporal. En el cas dels homes, aquest

arriba a superar el 30% l’any 2009. La comparació amb Espanya, el guany mitjà anual

al territori nacional és superior al de les Illes Balears (9,2%) per tots els grups d’edat

menys per al tram de treballadors menors de 25 anys.

Gràfic 2.2.3. Guany mitjà anual per treballador i any a les Illes Balears i Espanya, 2008 – 2013.


2.2.2 RENDES ANUALS DE LES LLARS.

De la Encuesta de condiciones de vida (INE) i l’Enquesta modular d’hàbits socials

(IBESTAT) s’obtenen les dades sobre les rendes de les llars. S’especifica el nombre

de llars segons el grup d’ingressos nets mensuals disposats i sexe del sustentador

principal de la família. Tant a les Illes Balears com a Menorca, dominen els habitatges

amb un interval d’ingressos d’entre 1.501€ i 2.000€.

Les llars on el sustentador principal és l’home es concentren més en nivells

d’ingressos superiors, mentre que en les llars on el sustentador principal és la dona

passa el contrari. A Menorca, en el 9,41% dels habitatges on el sustentador principal

21.883,4 €

22.511,5 € 22.790,2 € 22.899,4 €

22.726,4 € 22.697,9 €

20.388,1 €

21.070,1 €

21.613,6 € 21.351,0 €

20.960,5 € 20.776,3 €

19.000 €

19.500 €

20.000 €

20.500 €

21.000 €

21.500 €

22.000 €

22.500 €

23.000 €

23.500 €

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Total Nacional Balears, Illes

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Total 24,86% 25,27% 26,64% 24,58% 25,69% 22,71% 21,87%

Homes 29,45% 32,00% 31,61% 30,73% 31,93% 28,16% 27,49%

Dones 17,41% 15,63% 19,09% 15,70% 17,18% 15,07% 14,83%

38

és l’home, les rendes són inferiors a 1.000€. Aquest percentatge assoleix el 24,31%

quan les rendes són superiors a 2.000€.

Taula 2.2.3. Nombre de llars segons interval d'ingressos nets mensuals (€) per illa i sexe del

sustentador principal, 2010.


Valors absoluts (€) Total Homes Dones Total Homes Dones

Total ingressos 417.565 248.543 169.022 37.876 25.360 12.515

Fins 1.000€ 67.057 33.616 33.441 5.581 2.386 3.194

De 1.001 a 1.500€ 66.133 36.203 29.930 8.370 5.118 3.251

De 1.501 a 2.000€ 110.035 65.100 44.935 11.724 8.982 2.742

Més de 2.000€ 104.255 73.159 31.096 9.038 6.165 2.873

No consta 70.083 40.464 29.619 3.164 2.709 455

Percentatge (%) Total Homes Dones Total Homes Dones

Total ingressos 100 100 100 100 100 100

Fins 1.000€ 16,06 13,53 19,79 14,73 9,41 25,52

De 1.001 a 1.500€ 15,84 14,57 17,71 22,1 20,18 25,98

De 1.501 a 2.000€ 26,35 26,19 26,59 30,95 35,42 21,91

Més de 2.000€ 24,97 29,44 18,4 23,86 24,31 22,95

No consta 16,78 16,28 17,52 8,35 10,68 3,64

Font: Enquesta modular d’hàbits socials. Mòdul de condicions y hàbits de vida (2010), IBESTAT.

Taula 2.2.4. Renda anual mitjana neta (renda de l'any anterior a l'entrevista) per llar, Comunitat

Autònoma i any, 2008 – 2015.

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Nacional

Renda mitjana per llar 28.787€ 30.045€ 29.634€ 28.206€ 27.747€ 26.775€ 26.154€ 26.092€

Renda mitjana per llar (amb

lloguer imputat)10

32.807€ 33.953€ 33.965€ 32.429€ 31.686€ 30.501€ 30.257€ 30.031€

Illes Balears

Renda mitjana per llar 28.981€ 30.672€ 29.405€ 28.590€ 28.101€ 26.307€ 26.923€ 27.284€

Renda mitjana per llar (amb

lloguer imputat) 32.021€ 33.791€ 33.160€ 32.200€ 31.427€ 29.516€ 30.270€ 30.743€

Font: Encuesta de condiciones de vida (INE).

Taula 2.2.5. Renda anual mitjana (renda de l'any anterior a l'entrevista) per tipus de llar i any a les

Illes Balears, 2009 – 2014.


10

El lloguer imputat s’aplica a les llars que no paguen un lloguer complet per ser propietaris o per ocupar un habitatge

llogat a un preu inferior al de mercat o a títol gratuït. El valor que s’imputa és l’equivalent al lloguer que es pagaria en el

mercat per un habitatge similar a l’ocupat, menys qualsevol lloguer realment abonat. Així mateix, es dedueixen dels

ingressos totals de la llar, els interessos dels préstecs sol·licitats per la compra de l’habitatge principal.

11

S’entén per fill dependent a tots els menors de 18 anys i a les persones de 18 a 24 anys econòmicament inactives

per les que almenys un dels seus pares és membre de la llar.

2009 2010 2011 2012 2013 2014

Total 30.672€ 29.405€ 28.590€ 28.101€ 26.307€ 26.923€

Llars amb una persona 15.193€ 14.547€ 15.572€ 16.270€ 14.022€ 14.678€

Llars de dos o més adults sense fills dependents11

36.752€ 35.487€ 30.455€ 29.423€ 28.569€ 29.715€

Llars amb fills dependents 33.912€ 32.071€ 35.357€ 34.612€ 31.790€ 32.015€

39

Tant a nivell nacional com a les Illes Balears, la reducció de les rendes anuals mitjanes

és clara des de l’inici de la crisi l’any 2008. La renda anual mitjana neta a les Illes

Balears es redueix un 6% per al període 2007 – 2014 (veure Taula 2.2.4). Per tipus de

llar (veure Taula 2.2.5), destaca negativament el comportament de les llars de dos o

més adults sense fills dependents (-19%).

El Gràfic 2.2.4 ens mostra la mitjana d’ingressos necessaris de les llars per arribar a

final de mes l’any 2010. La diferència és clara entre Menorca (1.993,97€) i les Illes

Balears (1.888,84€). A Menorca és necessiten 105,13€ més per arribar a final de mes,

un 5,56% més.

Gràfic 2.2.4. Mitjana d'ingressos mensuals necessaris de les llars per arribar a final de mes, 2010.


2.2.3 POBRESA.

Els efectes de la crisi i la situació socioeconòmica resultant ha situat la població a uns

nivells de condicions de vida inferiors als de fa deu anys. Les taules que segueixen

mostren el percentatge de població per grup d’edat i la seva dificultat d’arribar a final

de mes.

Segons la Encuesta de condiciones de vida (INE) de 2014, sols un 12,7% de la

població de les Illes Balears declara que arriba a final de mes amb facilitat. Un 32,2%

ho fa amb dificultats. Al conjunt del territori nacional, aquests percentatges responen a

un 15,6% i 38,2% respectivament. Al contrari que a nivell nacional, per a les Illes

Balears la població menor de 29 anys no declara arribar a final de mes amb més

dificultats que la població major d’aquesta edat. Les dones (41) entre 16 i 29 anys

tenen molts més problemes que els homes (22,9) d’aquesta edat per arribar a final de

mes, al contrari que a nivell nacional on el percentatge d’homes que declara arribar a

final de mes amb dificultats és superior al de les dones.

1.993,97 €

1.888,84 €

1.700

1.750

1.800

1.850

1.900

1.950

2.000

2.050

Menorca Illes Balears

+ 105,13€

40

Taula 2.2.6. Percentatge de persones segons dificultat per arribar a final de mes per edat i sexe.

Espanya, 2014.

Amb dificultats Amb certes dificultats Amb certa facilitat Amb facilitat

Total 38,2 24 22,1 15,6

<16 49,2 22,9 19,7 nd.

16 - 29 47,5 21,8 17,9 12,8

30 - 44 35 25,4 21,2 18,4

45 - 64 31,7 27,2 22,9 18,1

+65 30,7 19,7 31,6 17,9

Homes

Total 38,4 24,4 22 15,3

<16 46,8 24,6 21,7 nd.

16 - 29 50,3 25,7 nd. nd.

30 - 44 31,7 24,9 23,5 19,9

45 - 64 33,2 24,7 23,1 18,9

+65 35,9 nd. 26,9 17,2

Dones

Total 38 23,7 22,3 16

<16 51,8 21,1 nd. nd.

16 - 29 44,8 17,8 20,9 nd.

30 - 44 38,7 26 18,6 16,7

45 - 64 30,2 29,8 22,7 17,4

+65 26,7 19,4 35,4 18,5


Taula 2.2.7. Percentatge de persones segons dificultat per arribar a final de mes per edat i sexe.

Illes Balears, 2014.

Ambdós sexes Amb dificultats Amb certes dificultats Amb certa facilitat Amb facilitat

Total 32,2 28,7 26,4 12,7

<16 33,2 33,3 24,5 nd.

16 - 29 32,1 28,1 32,5 nd.

30 - 44 36,1 28,9 18,4 16,6

45 - 64 31,9 27,3 29,4 11,5

+65 25,3 26,5 30,4 17,8

Homes

Total 30,6 29,7 26,3 13,4

<16 35,7 28,6 23,2 nd.

16 - 29 22,8 nd. 37 nd.

30 - 44 37,5 28,1 16,7 nd.

45 - 64 27,7 32 27 nd.

+65 nd. nd. nd. nd.

Dones

Total 33,9 27,7 26,5 12

<16 30,4 38,4 nd. nd.

16 - 29 41 nd. nd. nd.

30 - 44 34,5 29,7 20,3 nd.

45 - 64 36 22,6 31,7 nd.

+65 25,5 29,4 26,4 nd.


41

Tot i que no es disposa de la informació desagregada per sexes, les dades per

Menorca (2010) es presenten a la Taula 2.2.8. Sols un 4,07% del total declara arribar a

final de mes amb facilitat. Més de la meitat (50,03%) ho fa amb dificultats. La població

entre 16 i 35 anys és el col·lectiu que arriba a final de mes amb més dificultats.

Taula 2.2.8. Percentatge de persones segons dificultat per arribar a final de mes per edat, 2010.

Amb dificultats Amb certes dificultats Amb certa facilitat Amb facilitat

Illes Balears

Total 29,43 36,79 20,57 13,21

16-35 35,7 34,23 12,77 17,3

36-50 33,24 39,68 17,4 9,68

51-65 27,96 36,01 22,31 13,71

+65 19,46 35,06 30,47 15

Menorca

Total 17,92 50,03 27,99 4,07

16-35 24,54 59,62 14,15 1,69

36-50 12,25 43,31 37,83 6,62

51-65 18,56 63,69 ... ...

+65 18,84 32,24 41,47 7,45


La taxa de risc de pobresa mesura el percentatge de persones que es troben per sota

del llindar de pobresa12. Aquesta ha augmentat de forma evident durant els darrers

anys. Des de l’inici de la crisi, a les Illes Balears ho ha fet gairebé quatre punts. Les

dades de les Illes Balears cal agafar-les amb molta prudència ja que manifesten un

comportament força inestable, tant per al total com per la desagregació per tipus de

llar i grup d’edat.

Taula 2.2.9. Taxa de risc de pobresa (%) per any a Espanya i les Illes Balears (renda de l'any

anterior a l'entrevista), 2008 – 2015.

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Espanya

Taxa de risc de pobresa 19,8 20,4 20,7 20,6 20,8 20,4 22,2 22,1

Taxa de risc de pobresa (amb lloguer imputat) 17,1 17,3 17,6 17,8 19 18,7 19,9 19,5

Illes Balears

Taxa de risc de pobresa 18,1 18,1 22,7 21 19,9 19,8 17,9 21,7

Taxa de risc de pobresa (amb lloguer imputat) 19 18,7 22,1 17,9 20,6 19,5 18,4 22


12

Llindar de pobresa: és el 60% de la mitjana dels ingressos anuals per unitat de consum (escala OCDE modificada),

agafant la distribució de persones. Els ingressos per unitat de consum s’obtenen dividint els ingressos totals de la llar

entre el nombre d’unitats de consum. Les unitats de consum es calculen utilitzant l’escala de la OCDE modificada, que

concedeix un pes d’1 al primer adult, 0,5 als demés adults i un pes de 0,3 als menors de 14 anys.

42

Taula 2.2.10. Taxa de risc de pobresa13

(%) per tipus de llar i any a les Illes Balears, 2009 – 2015.

Illes Balears 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Total 18,5 25 23,5 20,5 19,8 19,4 25,9

Llars amb una persona 26 32,8 34,5 21,9 22,5 38,2 22,8

Llars de dos o més adults sense fills dependents 6,7 11,5 16,3 15 11,5 12,9 24,6

Llars amb fills dependents 26,7 36 27,5 25,1 26,9 21,6 27,7

Font: IBESTAT d’acord amb la Encuesta de condiciones de vida (INE).

A les Illes Balears, la taxa de risc de pobresa per la població menor de 16 anys es

redueix a partir de l’any 2011 però augmenta més de cinc punts l’any 2015.

Taula 2.2.11. Evolució de la taxa de risc de pobresa (%) per grups d'edat i any a Espanya i les Illes

Balears, 2009 – 2015.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Espanya

Total 20,4 20,7 20,6 20,8 20,4 22,2 22,1

Menys de 16 anys 28,9 28,8 27,2 26,9 26,7 30,1 28,8

Illes Balears

Total 18,5 25 23,5 20,5 19,8 19,4 25,9

Menys de 16 anys 29,6 41,2 34,3 32,3 31,9 26,2 31,4

Font: IBESTAT d’acord amb la Encuesta de condiciones de vida (INE).

La taxa AROPE (At-Risk-Of-Poverty and Exclusion) ens permet comparar l’evolució de

la pobresa en els diferents països de la Unió Europea. L’estratègia EU2020 va posar

en marxa un indicador específic, anomenat AROPE o taxa de risc de pobresa i

exclusió social. Es troba harmonitzat a nivell europeu i permet realitzar una

comparació entre països. L’indicador complementa la mesura de la pobresa amb

aspectes d’exclusió, combinant factors de renda (pobresa relativa), privació material

severa i baixa intensitat del treball (European Anti poverty Network). Les Illes Balears

es troben l’any 2015 en una situació favorable respecte al conjunt del territori nacional

amb més de dos punts de diferència. L’any 2014, quinze països (no s’inclou Espanya)

registren una taxa AROPE millor que la de les Illes Balears (23,8). La dada de les Illes

Balears és millor que la mitjana de la Unió Europea (UE 28), del 24,4.

2.2.12. Evolució de la taxa AROPE (renda de l'any anterior a l'entrevista) per any a Espanya i les

Illes Balears, 2008 – 2015.

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Espanya 23,8 24,7 26,1 26,7 27,2 27,3 29,2 28,6

Illes Balears 23,6 24,3 26 26,7 25,1 27,8 23,8 26,3

Font: INE.

13

La taxa de risc de pobresa total per les Illes Balears procedent de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears no

coincideix amb les dades de l’Instituto Nacional de Estadística. La taxa de risc de pobresa és el percentatge de

persones que es troben per davall el llindar de pobresa. El llindar de pobresa utilitzat per les Illes Balears és el relatiu a

les Illes Balears.

43

Taula 2.2.13. Taxa AROPE a la Unió Europea (UE 28), 2014.

Font: EUROSTAT.

Per últim, l’índex de Gini presenta uns resultats que confirmen les conclusions

anteriors, amb un augment de la pobresa i de la desigualtat, tot i la reducció a partir de

l’any 2011 per les Illes Balears. De cada vegada la renta s’acumula en mans de menys

persones.

Gràfic 2.2.5. Índex de Gini14

(renda de l'any anterior a l'entrevista) per any a Espanya i les Illes

Balears, 2008 – 2014.

Font: INE.

14

L’índex de Gini mesura fins a quin punt la distribució de l’ingrés (o, en alguns casos, la despesa de consum) entre

individus o llars dins d’una economia s’allunya d’una distribució perfectament equitativa. Un índex de Gini de 0

representa una equitat perfecta, mentre que un índex de 100 representa una equitat inexistent (Banco Mundial).

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

EU

28

Be

lgiu

m

Bu

lga

ria

Cze

ch R

epublic

Denm

ark

Germ

any

Esto

nia

Irela

nd

Gre

ece

Sp

ain

Fra

nce

Cro

atia

Italy

Cyp

rus

Latv

ia

Lith

uania

Luxem

bourg

Hungary

Ma

lta

Neth

erla

nds

Au

str

ia

Po

lan

d

Po

rtuga

l

Rom

ania

Slo

venia

Slo

vakia

Fin

lan

d

Sw

eden

United K

ingdom

Icela

nd

Norw

ay

Sw

itzerlan

d

Ma

cedonia

Se

rbia

25

27

29

31

33

35

37

39

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Illes Balears Espanya

44

2.2.4 CONCILIACIÓ FAMILIAR.

La conciliació familiar s’entén com la capacitat de combinar l’exercici d’una professió

amb el gaudi i l’exercici de les responsabilitats familiars de cadascú. Aconseguir

aquesta implica un alt grau d’organització, coordinació i unes condicions laborals i

d’horaris “vitals” adequats i en consonància amb les activitats no laborals del dia a dia.

És una assignatura encara avui dia pendent a Espanya mentre es considera un pilar

essencial en les relacions i vida laboral dels països del nord d’Europa. L’Encuesta de

Empleo del Tiempo, 2009 – 2010 (INE) analitza el temps (en hores i minuts) dedicat a

cada activitat per tipus d’activitat i sexe a Espanya i les Illes Balears (veure Taula

2.2.14). Les dones dediquen el doble de temps que els homes a la llar i la família

(veure Taula 2.2.16). Un temps que no el poden dedicar a fer vida social, practicar

esports i aficions o estudiar.

Taula 2.2.14. Duració mitjana diària (DMD) en hores dedicada a l'activitat segons activitat principal

(1 dígit) i sexe.

Font: Encuesta de Empleo del Tiempo, 2009 – 2010 (INE).

Taula 2.2.15. Duració mitjana diària (en hores i minuts) dedicada a l'activitat segons activitat

principal (1 dígit) i grup d’edat.

< 25 25-44 45-64 +65

Espanya IB Espanya IB Espanya IB Espanya IB

0 Cures personals 11h 53’ 11h 54’ 11h 2’ 11h 15’ 11h 11’ 11h 2’ 12h 32’ 12h 29’

1 Treball remunerat 6h 47’ 6h 34’ 7h 22’ 7h 6’ 7h 35’ 8h 2’ 7h 48’ 7h 9’

2 Estudis 6h 3’ 6h 10’ 3h 23’ 3h 9’ 2h 40’ 3h 36’ 1h 46’ 4h 10’

3 Llar y família 1h 42’ 1h 34’ 3h 52’ 3h 40’ 3h 55’ 3h 24’ 4h 1’ 3h 42’

4 Treball voluntari i reunió 2h 9’ 0h 39’ 1h 57’ 1h 18’ 2h 13’ 2h 16’ 1h 41’ 1h 36’

5 Vida social i diversió 2h 18’ 1h 39’ 1h 37’ 1h 37’ 1h 39’ 1h 42’ 1h 56’ 2h 3’

6 Esports i altres 2h 0’ 1h 48’ 1h 42’ 1h 53’ 1h 50’ 1h 36’ 2h 0’ 2h 0’

7 Aficions i informàtica 2h 19’ 2h 24’ 1h 34’ 1h 27’ 1h 39 1h 33’ 2h 8’ 1h 58’

8 Mitjans de comunicació 2h 21’ 2h 3’ 2h 21’ 2h 22’ 3h 1’ 2h 40’ 4h 23’ 4h 44’

9 Trajectes 1h 23’ 1h 23’ 1h 23 1h 29’ 1h 21’ 1h 15’ 1h 1’ 1h 2’

Font: Encuesta de Empleo del Tiempo, 2009 – 2010 (INE).

Ambdós sexes Homes Dones

Espanya Illes Balears Espanya Illes Balears Espanya Illes Balears

0 Cures personals 11h 30’ 11h 30’ 11h 33’ 11h 27’ 11h 26’ 11h 33’

1 Treball remunerat 7h 24’ 7h 22’ 7h 55’ 7h 35’ 6h 43’ 7h 4’

2 Estudis 5h 9’ 5h 29’ 5h 13’ 6h 6’ 5h 5’ 4h 47’

3 Llar i família 3h 38’ 3h 15’ 2h 32’ 2h 23’ 4h 29’ 3h 59’

4 Treball voluntari 1h 58’ 1h 39’ 2h 10’ 1h 32’ 1h 51’ 1h 44’

5 Vida social i diversió 1h 49’ 1h 43’ 1h 54’ 1h 47’ 1h 43’ 1h 39’

6 Esports i altres 1h 52’ 1h 48’ 2h 3’ 1h 56’ 1h 40’ 1h 40’

7 Aficions i informàtica 1h 54’ 1h 49’ 2h 5’ 1h 51’ 1h 38’ 1h 46’

8 Mitjans de comun. 2h 57’ 2h 47’ 3h 6’ 2h 58’ 2h 49’ 2h 35’

9 Trajectes 1h 23’ 1h 21’ 1h 25’ 1h 18’ 1h 21’ 1h 23’

45

Taula 2.2.16. Temps dedicat diari en hores per sexe i els anys 2008, 2011, 2014 i 2016.

2008 2011 2014 2016

Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones

Tasques de la llar 0h 50' 4h 35' 1h 4h 35' 1h 4h 40' 1h 05' 4h 50'

Cura dels fills 0h 40' 2h 30' 0h 45' 2h 35' 0h 40' 2h 40' 0h 45' 2h 55'

Font: GADESO. Quaderns núm. 125, 192, 256, 297. Mostra de 900 entrevistes.

Taula 2.2.17. Persones treballadores (en %) que opinen que la conciliació de la vida familiar i

laboral és complicada o molt complicada per sexe i els anys 2008, 2011, 2014 i 2016.

2008 2011 2014 2016

Mitjana 73,5 74,6 76,4 78,5

Dones 84,9 86,2 89,7 92,7

Homes 62 62,9 63,1 64,5


Taula 2.2.18. Treballadors (%) que poden mantenir unes relacions familiars normals per als anys

2008, 2011, 2014 i 2016.

2008 2011 2014 2016


Sí 45 14 44 13 42 11 44 12

Sí, amb dificultats 28 50 28 48 29 45 27 44

Gairebé no 22 28 22 30 23 32 24 31

No 5 8 6 9 6 12 5 13

Total 100 100 100 100 100 100 100 100


Taula 2.2.19. Percentatge de població per sexe i activitat a la que dedica cadascú la majoria del seu

temps lliure per als anys 2008, 2011, 2014 i 2016.

2008 2011 2014 2016


Descansar 39 35 38 30 35 28 36 27

Gairebé no en tenc 29 30 31 32 33 36 30 35

Amistats 13 7 13 9 15 6 17 7

Família 11 24 10 25 10 27 9 28

Aficions 8 4 8 4 7 3 8 3

Total 100 100 100 100 100 100 100 100


La Taula 2.2.19 presenta les activitats a les que la població dedica el seu temps lliure.

Augmenta de forma clara el percentatge de població (sobretot dones) que declara no

tenir gairebé temps lliure a la vegada que es redueix, sobretot per les dones, la

població que dedica la majoria del seu temps lliure a descansar. Els homes descansen

cada vegada més que les dones i les dones tenen cada vegada menys temps lliure

que els homes. El temps dedicat a les amistats i a les aficions és molt superior (i major

que al 2008) per als homes. Al contrari passa amb el temps dedicat a la família, molt

superior per les dones.

La Taula 2.2.20 ens aporta una conclusió molt clara sobretot per al conjunt de les Illes

Balears al correlacionar positivament una major edat amb la participació activa a

associacions, accions de voluntariat o partits polítics.

46

Taula 2.2.20. Percentatge de població que forma part d'alguna associació, que realitza activitats de

voluntariat o que pertanyen a un partit polític per grups d’edat, 2010.


Total edat 43,11 60,81

De 16 a 35 anys 37,04 62,1

De 36 a 50 anys 41,97 64,7

De 51 a 65 anys 46,55 48,96

Més de 65 anys 54,6 64,27


Taula 2.2.21. Percentatge de població que forma part d'alguna associació, que realitza activitats de

voluntariat o que pertanyen a un partit polític per tipus d’activitat, 2010.


Esportiva 33,47 45,13

Cultural 15,72 20,58

Club social 25,09 15,51

Veïns 16,34 10,36

Professional 13,22 9,28

Política 3,78 1,78

Sindical 11,86 3,08

AMPA 14,95 24

Religiosa 7,34 6,59

Consum 1,22 0,33

ONG 17,53 12,63


Segons l’enquesta de l’INE sobre l’ús del temps, el dedicat a les diverses activitats

analitzades a les Illes Balears i a Espanya són bastant similars, si bé es troben certes

diferències. La jornada laboral no arriba a les 7 hores i mitja en ambdós casos. A les

Illes s’estudia de mitjana 5 hores i mitja, vint minuts més que la mitjana nacional, però

en canvi es dediquen vint minuts menys a la família i la llar.

La conciliació laboral és clarament un assumpte de sexes. La igualtat en aquest sentit

és testimonial. Durant el període 2008 – 2016, la situació ha canviat en certa manera, i

no cap a una millora de condicions per al col·lectiu més desafavorit. El temps dedicat a

les tasques de la llar és una dada que millora per als homes (molt tímidament), però la

diferencia amb el temps dedicat a tasques de la llar de les dones (que també

augmenta) és molt significatiu. Augmenten les persones que creuen que la conciliació

familiar és complicada o molt complicada. Segons les dades, resulta més complicada

per les dones (92%) que per als homes (62%). Es redueix el nombre de treballadors

que poden mantenir unes relacions familiars normals (tot i que el nombre de

treballadors masculins que declaren que sí que és possible és major que el nombre de

treballadores femenines que responen en el mateix sentit). Durant aquest període,

disminueix el temps dedicat al descans i un major percentatge de persones declaren

no tenir gairebé temps lliure. El temps destinat a les aficions es redueix per les dones

mentre que roman inalterat per al col·lectiu masculí. Augmenta el temps dedicat a les

amistats (sols per als homes) i el temps dedicat a la família, sols per les dones.

47

2.3 MATERNITAT.

Al llarg del període que ens ocupa (2006 – 2014) i a partir de les dades de l’Institut

d’Estadística de les Illes Balears es recullen les dades de maternitat, que ajuden a

entendre de forma indirecte la resposta a la situació social i econòmica d’una regió

concreta en un moment determinat. A llarg dels anys, l’estàndard ha evolucionat d’un

comportament “normal” amb molta descendència (finals del segle XX) a una situació

on les famílies amb més de dos fills es consideren excepcions. Algunes de les causes

d’aquest canvi són sense dubte la incorporació de la dona al mercat de treball, el

retràs en l’edat d’emancipació, les condicions laborals i la dificultat de conciliar treball i

família, l’augment de la cohabitació i la falta de recolzament institucional.

El nombre de naixements a l’illa de Menorca presenta una tendència decreixent durant

el període en qüestió, amb un clar punt d’inflexió l’any 2008. El grup on aquest

decreixement és d’una intensitat major (en %) és en el de les dones d’entre 16 i 19

anys, tant a Menorca (-67,7%) com a les Illes Balears (-46%), tot i que en nivells sigui

la que aporta un menor nombre de naixements (un 4,4% a Menorca l’any 2015).

Gràfic 2.3.1. Evolució dels naixements a Menorca per grup d’edat de la mare i any, 2006 – 2014.

Font: IBESTAT.

Taula 2.3.1. Nombre de naixements per grup d'edat de la mare i any, 2006 – 2014.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Var.06/14

Illes Balears

Total 4.691 4.708 5.033 4.602 4.309 3.734 3.541 3.529 3.257 -30,5%

16-19 328 354 326 314 279 226 218 199 177 -46,0%

20-24 1.292 1.365 1.462 1.404 1.260 1.070 1.012 973 901 -30,2%

25-29 3.071 2.989 3.245 2884 2.770 2.438 2.311 2.357 2.179 -29,0%

Menorca

Total 387 416 427 348 289 279 260 263 227 -41,3%

16-19 31 23 20 23 16 9 15 11 10 -67,7%

20-24 99 134 126 98 80 82 66 66 57 -42,4%

25-29 257 259 281 227 193 188 179 186 160 -37,7%

Font: IBESTAT.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

16-19 anys 20-24 anys 25-29 anys TOTAL

48

Les dades relatives a la taxa de fecunditat de les dones a Menorca demostren que

aquesta és inferior a la de les Illes Balears per tots els grups d’edat des de l’any 2009

(veure Gràfic 2.3.2).

Gràfic 2.3.2. Taxa de fecunditat per grup de la mare i any a Menorca i les Illes Balears, 2006 – 2014.

Font: IBESTAT.

Es pot calcular la taxa de fecunditat mitjana per al període 2006 – 2014 (veure Gràfic

2.3.3). Aquesta és inferior a la de la resta de les illes (grups d’edat 15-19 i 20-24 anys).

La taxa de fecunditat mitjana de les dones entre 25 i 29 anys és similar a Mallorca però

major que Eivissa i Formentera.

Gràfic 2.3.3. Taxa de fecunditat mitjana per illes i grup d'edat, 2006 – 2014.

Font: IBESTAT.

Taula 2.3.2. Edat mitjana a la maternitat per illa i any, 2006 – 2014.

Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa Formentera

2006 30,45 30,46 30,33 30,56 28,55

2007 30,46 30,45 30,38 30,6 30,09

2008 30,42 30,42 30,05 30,67 30,27

2009 30,55 30,51 30,56 30,74 31,67

2010 30,78 30,73 31,28 30,95 30,12

2011 31,04 30,98 31,13 31,48 29,86

2012 31,21 31,14 31,55 31,46 30,91

2013 31,12 31,12 31,23 31,1 30,86

2014 31,5 31,51 31,4 31,58 29,44

Font: IBESTAT.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

15-1

9

20-2

4

25-2

9

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Menorca Illes Balears

8,4

34,2

61,3

0

10

20

30

40

50

60

70

15-19 20-24 25-29

Mallorca Menorca Eivissa Formentera

49

Taula 2.3.3. Edat mitjana de la mare per ordre de naixement i any. Primer fill, 2006 – 2014.

Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa Formentera

2006 28,75 28,8 28,55 28,62 27,59

2007 28,76 28,73 28,72 28,99 28,33

2008 28,81 28,81 28,51 29,09 28,05

2009 28,95 28,91 28,74 29,33 29,84

2010 29,24 29,19 29,81 29,45 27,11

2011 29,6 29,57 29,84 29,79 28,65

2012 29,82 29,8 29,9 29,91 29,62

2013 29,71 29,71 29,86 29,56 30,38

2014 30,2 30,26 29,92 30,19 27,94

MITJANA 29,32 29,31 29,32 29,44 28,61

Font: IBESTAT.

A Menorca, com per al conjunt de la Illes Balears, les dones cada vegada es

decideixen a ser mares més tard. En nou anys ha augmentat més d’un any l’edat

mitjana a la maternitat, sobretot pel retràs en el naixement del primer fill, fet molt

vinculat a la prolongació dels estudis, les dificultats d’accés al mercat laboral i a la

qualitat d’aquest. L’edat mitjana del primer fill a Menorca és idèntica (2014) a la mitjana

de les Illes Balears. Eivissa és on les dones es decideixen a ser mares més tard.

51

3. FORMACIÓ.

53

3 FORMACIÓ. La formació és o hauria de ser per qualsevol país del món una peça clau en

l’estructura de la seva societat així com el motor de creixement que permeti el

desenvolupament present i futur de la població d’aquest. La formació i el mercat de

treball estan estretament relacionats; una societat amb uns nivells de formació

excessius per al seu teixit empresarial deriva a una situació de sobre qualificació i, en

conseqüència, un procés d’emigració de la població. En aquest sentit, Espanya està al

capdavant dels països de la Unió Europea amb major taxa d’atur entre la població amb

estudis superiors. La mitjana d’atur en el conjunt de la Unió Europea entre la població

amb educació superior es situa al 5,7%, vuit punts inferior a la d’Espanya. La

diferència és major en el cas de la població amb estudis primaris o nivells d’educació

inferiors a la Educació Secundària Obligatòria (ESO). La mitjana europea es situa en el

17,4% mentre que a Espanya aquesta representa el 31,4% (La Vanguardia d’acord

amb dades d’Eurostat, octubre 2015).

L’any 2013, el percentatge d’espanyols amb educació superior (41,1%) supera els

nivells de Finlàndia, del 40%, i la mitjana de la Organización para la Cooperación y el

Desarrollo Económico (OCDE) (40,5%) i la UE (36,3%). Un gran augment respecte

l’any 2000, en el qual el percentatge d’espanyols amb educació superior era del 26%

(OCDE, març 2015). Tot i això, cal veure l’encaix d’aquest alt nivell de formació de la

població amb les necessitats reals del mercat de treball, no sempre amb necessitat de

treballadors amb estudis universitaris.

Font: Elaboració pròpia.

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATORIA (12-16)

EDUCACIÓ PRIMARIA (6-12)

EDUCACIÓ INFANTIL (0-6)

FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU MITJÀ

BATXILLERAT (16-18)

FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU SUPERIOR

UNIVERSITAT

MERCAT DE TREBALL

PROGRAMES DE GARANTÍA

JUVENIL

Figura 2.3.1. Sistema educatiu a Espanya.

54

Gràfic 2.3.1. Piràmide de l’educació a Espanya.

Font: Blog “Envejecimiento en red” amb dades de l’INE. Alberto Robles, Rogelio Pujol Rodríguez, Antonio Abellán

García. Departamento de Población, CSIC. Abril 2014.

3.1 EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA.

A Menorca hi ha 35 centres educatius que imparteixen ensenyaments obligatoris

(veure Taula 3.1.1). Quatre de cada cinc són públics (P) mentre que la resta són de

titularitat concertada (C). L’Educació Primària (EP) es pot cursar a tots els municipis de

l’illa, mentre que l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) només es pot cursar a 4

dels 8 municipis. Aquesta circumstància obliga al desplaçament diari dels alumnes des

Mercadal, Es Migjorn Gran, Es Castell i Sant Lluís a municipis on rebre la docència

d’aquesta sigui possible. Tant a Menorca com al conjunt de les Illes Balears,

pràcticament el 100% de la població està escolaritzada. Les dades es recullen de la

Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears, de la Encuesta de Población

Activa (EPA) de l’INE i del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes (MECD) per al

període comprés entre els cursos 2006/2007 i 2013/2014.

5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

100+

Edat

Analfabets Primaris Secundaris Superiors No aplicable

% sobre total de població

HOMES DONES

55

Taula 3.1.1. Relació de centres educatius a Menorca.

CENTRE MUNICIPI EP ESO P C

CEIP ÀNGEL RUÍZ I PABLO ES CASTELL • •

CEIP ANTONI JUAN ALEMANY MAÓ • •

CEIP CASTELL DE SANTA ÀGUEDA FERRERIES • •

CEIP FORNELLS ES MERCADAL • •

CEIP FRANCESC D’ALBRANCA ES MIGJORN GRAN • •

CEIP JOAN BENEJAM CIUTADELLA • •

CEIP INSP. DR. COMAS CAMPS ALAIOR • •

CEIP MARE DE DÉU DE GRÀCIA MAÓ • •

CEIP MARE DE DÉU DEL CARME MAÓ • •

CEIP MARE DE DÉU DEL TORO CIUTADELLA • •

CEIP MARE DE DÉU DEL TORO ES MERCADAL • •

CEIP MARGALIDA FLORIT CIUTADELLA • •

CEIP MARIA LLUÏSA SERRA MAÓ • •

CEIP MATEU FONTIRROIG MAÓ • •

CEIP MESTRE DURAN ALAIOR • •

CEIP PERE CASASNOVES CIUTADELLA • •

CEIP PINTOR TORRENT MAÓ • •

CEIP SA GRADUADA MAÓ • •

CEIP NOU DE SANT LLUÍS SANT LLUÍS • •

CEIP SANT LLUÍS SANT LLUÍS • •

CEIP TRAMUNTANA MAÓ • •

COL·LEGI COR DE MARIA MAÓ • • •

COL·LEGI LA SALLE ALAIOR • • •

COL·LEGI LA SALLE MAÓ • • •

COL·LEGI NTRA SRA DE LA CONSOLACIÓ CIUTADELLA • • •

COL·LEGI SANT FRANCESC D’ASSÍS FERRERIES • • •

COL·LEGI SANT FRANCESC DE SALES CIUTADELLA • • •

COL·LEGI SANT JOSEP MAÓ • • •

IES CAP DE LLEVANT MAÓ • •

IES BIEL MARTÍ FERRERIES • •

IES JOAN RAMIS I RAMIS MAÓ • •

IES JOSEP MARIA QUADRADO CIUTADELLA • •

IES JOSEP MIQUEL GUÀRDIA ALAIOR • •

IES MARIA ÀNGELS CARDONA CIUTADELLA • •

IES PASQUAL CALBÓ MAÓ • •

Font: Conselleria d’Educació. Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

Per valorar la situació en global a tots aquests centres, és interessant conèixer

l’esperança de vida escolar de la població als 6 anys (inici Educació Primària). Aquesta

es defineix com el nombre mitjà d’anys de permanència en el sistema educatiu, en

nivells anteriors a la universitat, d’una persona que comença els seus estudis als 6

anys. Els resultats demostren que aquesta és superior a nivell nacional. L’esperança

de vida escolar a l’inici de l’educació obligatòria de la població de les Illes Balears

(13,6 anys) és la més baixa de tot l’Estat.

56

Taula 3.1.2. Esperança de vida escolar als 6 anys per curs, 2006 – 2014.

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

Espanya 14,4 14,4 14,5 14,7 15 13,6 14,4 14,4

Illes Balears 12,3 12,1 12,2 12,3 12,6 13,1 13,5 13,6

Font: Ministerio de Educación, Cultura y Deportes (MECD). Estadístiques dels ensenyaments no universitaris.

Taula 3.1.3. Taxa de finalització d'estudis obligatoris per sexe i curs, 2006 – 2013.

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

AMBDÓS SEXES

Espanya 69 69,4 73 74,3 74,7 75,1 75,4

Illes Balears 61,3 61,1 64,2 67,9 67 67,4 65,5

HOMES

Espanya 62,4 63,5 67,1 69 69,5 69,9 70,5

Illes Balears 52,4 56 56,9 62,8 61,7 61,5 59,3

DONES

Espanya 76,1 75,7 79,4 80,6 80,2 80,6 80,6

Illes Balears 70,9 66,3 71,7 73,3 72,6 73,6 72,2

Font: MECD. Estadístiques dels ensenyaments no universitaris. Sèries temporals per Comunitat Autònoma.

Taula 3.1.4. Taxa d'abandonament escolar prematur entre joves de 18 i 24 anys per any, 2006 –

2015.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

AMBDÓS SEXES

Espanya 30,3 30,8 31,7 30,9 28,2 26,3 24,7 23,6 21,9 20

IB 36 42,1 42,5 40,3 36,5 29,7 28,9 29,8 32,1 26,7

HOMES

Espanya 36,7 36,6 38 37,4 33,6 31 28,9 27,2 25,6 24

IB 43,9 48,8 48,1 45,9 42,5 33,2 29,7 33,6 37,6 31,5

DONES

Espanya 23, 24,7 25,2 24,1 22,6 21,5 20,5 19,8 18,1 15,8

IB 27,4 35 36,7 34,3 30,3 26 28,1 25,8 26,2 21,6

Font: Encuesta de Población Activa (INE).

Gràfic 3.1.1. Evolució de la taxa d'abandonament escolar prematur entre persones de 18 a 24 anys

per any a Espanya i les Illes Balears, 2006 – 2015.


36

42,1 42,5 40,3

36,5

29,7 28,9

29,8

32,1

26,7 30,3 30,8

31,7 30,9

28,2 26,3

24,7 23,6

21,9 20

15

20

25

30

35

40

45

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears Espanya

57

Mentre l’esperança de vida escolar indica els anys de permanència en el sistema

educatiu en mitjana, la taxa de finalització dels estudis obligatoris (veure Taula 3.1.3)

ens indica el percentatge d’alumnes que finalitzen l’etapa formativa de caràcter

obligatori. Una taxa que fluctua entorn el 60-65% a nivell de les Illes Balears, però que

a nivell nacional aquesta arriba a assolir el 75% per alguns anys. A les Illes Balears el

percentatge d’alumnes que finalitzen els estudis obligatoris és menor que a la resta

d’Espanya. El diferencial Illes Balears – Espanya es manté gairebé constant sobre els

8 punts percentuals (pp.) tot i que per al darrer any analitzat la diferència arriba als

deu. Per tots els cursos acadèmics, el percentatge de dones que acaben els seus

estudis obligatoris és molt superior al dels homes.

En el mateix sentit, la taxa d’abandonament escolar prematur15 manifesta una clara

situació desfavorable per les Illes Balears, amb taxes 10 punts superiors a les

d’Espanya per alguns anys. Al 2015, tot i que ha anat reduint-se des de 2009 (tant a

Espanya com a les Illes Balears), la taxa d’abandonament escolar prematur a les Illes

Balears (26,7) supera per 6,7 punts al registre nacional (20). Per sexes,

l’abandonament escolar prematur dels homes és major que el de les dones. El

diferencial per sexes l’any 2015 és de 10 punts, tot i que ha arribat a situar-se en els

16,5 punts l’any 2006.

3.2 EDUCACIÓ NO OBLIGATÒRIA.

L’educació no obligatòria es refereix a totes aquelles etapes formatives on la

participació de l’alumnat no és de caràcter obligatori. S’analitza el període des del curs

2006/2007 al curs 2013/2014 a través de les dades del Ministerio de Educación,

Cultura y Deportes, de l’INE, del treball “Dades i reflexions en perspectiva: Menorca

2005 – 2013” de Pere Alzina (2013), de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i del

Ministerio de Educación y Ciencia (MEC).

3.2.1 EDUCACIÓ INFANTIL.

L’educació infantil es divideix en dos cicles, de zero a dos anys (0-2) el primer i de tres

a cinc anys (3-5) el segon. L’accés al primer ha augment de forma significativa durant

els darrers anys a tot l’Estat. En relació al segon, aquest és gairebé universal (90% als

3 anys i 97% als 5 anys). La taxa d’escolarització de nens fins a 5 anys es situa en el

22,6%, 10 punts per sota de la mitjana nacional. L’evolució de la taxa d’escolarització

del primer cicle des del curs 2006 – 2007 al curs 2013 – 2014 (veure Taula 3.2.1) va

clarament en augment.

Taula 3.2.1. Taxa d’escolarització de 0 a 2 anys (primera etapa educació infantil) per curs, 2006 –

2014.

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

Espanya 18,2 20 24,6 26,5 28,6 30,7 31,8 32,8

Illes Balears 10,4 11,2 11,8 17,1 19,4 21,5 21,6 22,6


15

Percentatge de població de 18 a 24 anys que no ha completat la segona etapa de l’educació secundària i no realitza

cap tipus de formació.

58

Gràfic 3.2.1. Evolució de la taxa d'escolarització entre els 0 i 2 anys per curs, 2006 – 2014.


3.2.2 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA.

Les taxes d’escolarització en l’etapa segona de l’educació secundària16 (ES 2ª etapa),

que no és obligatòria, s’estan incrementant. En vuit cursos, la taxa d’escolarització als

16 anys ha augmentat en 5 punts per als homes i en 3 punts per les dones. Aquesta

és superior en les dones per als 16 i 17 anys i superior en els homes per als 18 anys,

dada que concorda amb la major escolarització universitària de les dones. Les taules i

gràfics per la taxa d’escolarització al 17 i 18 anys es poden consultar als annexes

(veure annexes Taula 7.3.10 i 7.3.11). L’increment de les taxes a partir del curs 2006 –

2007 està estretament vinculat amb la dificultat d’accés al mercat de treball. A les Illes

Balears, les taxes comencen a reduir-se a partir del curs 2011 – 2012.

Taula 3.2.2. Taxa d'escolarització als 16 anys a les Illes Balears per sexe, estudis no obligatoris i

any, 2006 - 2014.

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

ES 2ª ETAPA H 44,9 45,2 48,5 47,4 51,7 49,6 49,2 49,4

D 51,5 50,4 52,2 56,3 56 56,3 56,1 54,5

EDUCACIÓ

D’ADULTS

H 3 2 1,9 0,7 0,7 0,6 0,4 1

D 1,7 0,9 0,9 0,5 0,3 0,3 0,4 0,6


16

Es considera etapa segona de l’educació secundària els estudis de batxillerat i formació professional.

22,6

32,8

0

5

10

15

20

25

30

35

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014

Illes Balears Estat

59

Gràfic 3.2.2. Taxa d'escolarització total als 16 anys per curs, 2006 – 2014.


3.2.2.1 ESTUDIS POST OBLIGATORIS.

La distribució de l’alumnat segons el tipus d’estudis postobligatoris (batxillerat i

formació professional) és la següent:

Taula 3.2.3. Percentatge d'alumnat segons estudis postobligatoris i curs, 2006 - 2014.

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

BATXILLERAT

E 58,69% 57,89% 56,89% 54,84% 52,51% 50,78% 49,22% 49,14%

IB 64,15% 63,22% 72,46% 57,95% 55,41% 55,02% 54,31% 51,67%

M 53,23% 54,42% 50,86% 48,04% 47,38% 47,54% 47,71% nd.

FORMACIÓ

PROFESSIONAL

E 41,31% 42,11% 43,11% 45,16% 47,49% 49,22% 50,78% 50,86%

IB 35,85% 36,78% 27,54% 42,05% 44,59% 44,98% 45,69% 48,33%

M 46,77% 45,58% 49,14% 51,96% 52,62% 52,46% 52,29% nd.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Instituto Nacional de Estadística. Pere Alzina, Dades i reflexions en

perspectiva: Menorca 2005-2013. Anuari de l’Educació de les IB, 2013.

El percentatge d’alumnes matriculats als cicles formatius ha seguit un comportament

alcista durant aquests darrers anys. Al conjunt nacional, aquesta modalitat de formació

supera per gairebé dos punts percentuals als matriculats en la modalitat de batxillerat

durant el curs 2013/2014. Menorca segueix una tendència similar, inclús amb un major

diferencial d’alumnes matriculats en cicles formatius respecte als de batxillerat a partir

del curs 2009 – 2010. Per les Illes Balears el percentatge de matriculats a cicles

formatius és sempre inferior al matriculat en alguna de les modalitats de batxillerat.

La taxa de finalització d’estudis postobligatoris per al conjunt de l’Estat i les Illes

Balears durant cursos acadèmics analitzats és:

85,6

96,6

78

80

82

84

86

88

90

92

94

96

98

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014

ILLES BALEARS ESPANYA

60

Taula 3.2.4. Taxa de finalització d'estudis postobligatoris per nivell, sexe i curs, 2006 – 2013.

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

BATXILLERAT

Espanya 44,3 44,5 45,4 47,2 49,7 52,2 53,4

Illes Balears 32,4 32,1 33 36,5 39,1 41,6 39,7

Homes

Espanya 36,8 37,2 38,1 40,3 42,9 45,6 46,9

Illes Balears 25,9 27,6 27,1 31,1 32 35,8 33,2

Dones

Espanya 52,3 52,2 53,1 54,6 57 59,1 60,3

Illes Balears 39,2 36,9 39,3 42,3 46,6 47,9 46,4

TÈCNIC/TÈCNIC AUXILIAR

Espanya 16,4 16,7 17,3 18,3 19,9 22,4 21,7

Illes Balears 11,7 13 14,4 13,5 17,7 17,5 18,6

Homes

Espanya 15,1 15,3 16 17,4 18,7 21,5 21,2

Illes Balears 10,3 12,3 12,8 12,7 16 16,2 17,8

Dones

Espanya 17,9 18,2 18,6 19,3 21,1 23,4 22,2

Illes Balears 13 13,8 16,2 14,5 19,4 18,9 19,4

TÈCNIC SUPERIOR/TÈCNIC ESPECIALISTA

Espanya 16,3 16,1 17,4 18,8 21,2 22,6 24

Illes Balears 6,8 7,7 9,1 10 11,8 11,4 12,6

Homes

Espanya 14,6 14,2 15,3 16,7 18,9 20,6 21,9

Illes Balears 6 6,2 8,3 9,4 10,7 9,9 11,2

Dones

Espanya 18,1 18,2 19,6 21 23,6 24,6 26,3

Illes Balears 7,7 9,3 9,8 10,7 13 13 14


Segons les dades del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, les taxes de

finalització de batxillerat sempre són inferiors que les de l’ensenyament secundari, la

taxa de promoció de les dones és major que la dels homes en tots els cursos i durant

els darrers anys s’observa un procés de recuperació de les taxes corresponents als

nivells de tècnic i/o tècnic auxiliar i de tècnic superior, tot i que a les Illes Balears són

menors que les de tot l’Estat.

Un article publicat recentment, “La FP cae por primera vez en 25 años” (El Mundo, 30

de juny de 2016), amb les dades definitives del curs 2015 – 2016 recollides, anuncia

una caiguda de la matrícula dels cicles de Formació Professional tant de grau mitjà

com de grau superior – a nivell nacional – després de 25 anys d’augment constant.

Una reducció de 18.271 alumnes del règim presencial (sobretot als cicles de grau

mitjà) que es compensa en part per l’augment de les matrícules a distància (12.134).

Per als cicles de grau mitjà, les matricules a distància, que s’imparteixen des del curs

2003 – 2004, augmenten un 16,7% (3.600) mentre que per als cicles de grau superior

ho fan un 22% (8.534).

61

3.2.2.1.1 BATXILLERAT.

Els cursos 2006 – 2007 i 2007 – 2008 les modalitats de batxillerat que es podien

cursar eren Arts, Ciències Naturals i de la Salut, Humanitats i Ciències Socials i

Tecnologia. Per als cursos acadèmics posteriors les opcions foren Arts Plàstiques,

Humanitats i Ciències Socials, Ciències i Tecnologia i Arts Escèniques. La taula

següent recull el nombre de persones matriculades en modalitat presencial a primer i

segon curs de batxillerat per al període comprés entre el curs 2006/2007 i 2013/2014.

Taula 3.2.5. Evolució de l'alumnat matriculat a batxillerat en modalitat presencial per curs, 2006 –

2014.

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

PRIMER CURS

Espanya 303.407 298.704 306.501 319.457 323.939 325.735 328.043 330.392

IB 5.847 5.980 6.219 6.184 6.638 6.440 6.325 5.846

SEGON CURS

Espanya 292.164 283.166 282.972 289.615 299.550 303.018 306.561 310.586

IB 5.105 5.036 5.218 5.412 5.486 5.548 5.629 5.509


A les Illes Balears és registra una tendència decreixent de l’alumnat matriculat,

sobretot a primer, a partir del curs 2011 – 2012. A segon curs, el comportament és

més estable. A nivell nacional, tant a primer com a segon curs la tendència és creixent

des del curs escolar 2008 – 2009. Cal destacar les diferències existents entre l’alumnat

matriculat a primer i segon curs. Durant el curs 2013/2014, a les Illes Balears van

passar a segon de batxillerat més alumnes que al conjunt de l’Estat, en proporció.

Gràfic 3.2.3. Evolució de l'alumnat matriculat a primer i segon de batxillerat en modalitat presencial

a Espanya per curs, 2006 – 2014.


240.000

260.000

280.000

300.000

320.000

340.000

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

PRIMER SEGON

62

Gràfic 3.2.4. Evolució de l'alumnat matriculat a primer i segon de batxillerat en modalitat presencial

a les Illes Balears per curs, 2006 – 2014.


Les modalitats de batxillerat més comunes per als cursos 2006/2007 i 2007/2008 són

la de Humanitats i Ciències Socials i la de Ciències Naturals i de la Salut (veure

annexes Gràfic 7.3.2). Aquest comportament és aplicable tant a les Illes Balears com a

nivell de tot l’Estat. En la distribució de les modalitats de batxillerat per als cursos

acadèmics posteriors al curs 2007 – 2008, les modalitats més comunes per l’alumnat

són la de Humanitats i Ciències Socials i la de Ciències i Tecnologia (veure Gràfic

3.2.5). La proporció d’alumnat que cursa les modalitats de batxillerat d’Arts

Escèniques, Arts Plàstiques i Humanitats i Ciències Socials és major a les Illes Balears

que a Espanya. Per les modalitats de Ciències i Tecnologia, en canvi, la proporció és

major al conjunt de tot l’Estat.

Gràfic 3.2.5. Distribució de l'alumnat matriculat segons modalitat de batxillerat per curs, 2008 –

2014.


3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

PRIMER SEGON

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

AR

TS

PLÀ

ST

IQU

ES

AR

TS

ES

CÈ

NIQ

UE

S

HU

MA

NIT

AT

S I C

S

CIÈ

NC

IES

I T

EC

NO

L

NO

DIS

TR

IBU

ÏT

AR

TS

PLÀ

ST

IQU

ES

AR

TS

ES

CÈ

NIQ

UE

S

HU

MA

NIT

AT

S I C

S

CIÈ

NC

IES

I T

EC

NO

L

NO

DIS

TR

IBU

ÏT

AR

TS

PLÀ

ST

IQU

ES

AR

TS

ES

CÈ

NIQ

UE

S

HU

MA

NIT

AT

S I C

S

CIÈ

NC

IES

I T

EC

NO

L

NO

DIS

TR

IBU

ÏT

AR

TS

PLÀ

ST

IQU

ES

AR

TS

ES

CÈ

NIQ

UE

S

HU

MA

NIT

AT

S I C

S

CIÈ

NC

IES

I T

EC

NO

L

NO

DIS

TR

IBU

ÏT

AR

TS

PLÀ

ST

IQU

ES

AR

TS

ES

CÈ

NIQ

UE

S

HU

MA

NIT

AT

S I C

S

CIÈ

NC

IES

I T

EC

NO

L

NO

DIS

TR

IBU

ÏT

AR

TS

PLÀ

ST

IQU

ES

AR

TS

ES

CÈ

NIQ

UE

S

HU

MA

NIT

AT

S I C

S

CIÈ

NC

IES

I T

EC

NO

L

NO

DIS

TR

IBU

ÏT

2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014

ESPANYA ILLES BALEARS

63

3.2.2.1.2 FORMACIÓ PROFESSIONAL.

S’entén com a Formació Professional (FP) aquella opció formativa del sistema

educatiu adreçada a l’aprenentatge especialitzat d’una professió concreta amb

l’objectiu d’augmentar els coneixements i habilitats per a l’actualització, inserció o

reinserció al mercat laboral. Actualment existeixen 26 famílies professionals que

agrupen més de 150 cicles impartits en els 4.072 centres (Registre Estatal de Centres

Docents no Universitaris) d’FP (el 63% són públics) repartits per tot el territori nacional.

A les Illes Balears n’hi ha 85 i el 66% són públics. A Menorca, hi ha vuit centres

dedicats a la formació professional, els set Instituts (de titularitat pública) i el Centre de

Formació Professional de Menorca (Maó), de naturalesa privada.

L’oferta de la FP a Menorca per al curs 2013 – 2014 va ser:

15 cicles formatius de Grau Mitjà corresponents a 11 famílies professionals.

8 cicles formatius de Grau Superior corresponents a 7 famílies professionals.

L’oferta de la FP per al curs 2016 – 2017 a Menorca és de:

9 cicles de FP Bàsica corresponents a 9 famílies.

16 cicles formatius de Grau Mitjà corresponents a 13 famílies.

9 cicles formatius de Grau Superior corresponents a 8 famílies.

Taula 3.2.6. Relació de certificats de Formació Professional que es poden realitzar a Menorca. Curs

2016 /2017.

ACTIVITATS AGRÀRIES

Títol Professional Bàsic en Agrojardineria i Composicions Florals FPB

Tècnic en Jardineria (LOE: Tècnic en Jardineria i Floristeria) CFGM

Tècnic en Producció Agropecuària CFGM

ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES

Tècnic en Conducció d'Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural CFGM

Tècnic Superior en Animació d'Activitats Físiques i Esportives CFGS

ADMINISTRACIÓ/ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

Títol Professional Bàsic en Serveis Administratius FPB

Tècnic en Gestió Administrativa CFGM

Tècnic Superior en Administració i Finances CFGS

COMERÇ I MÀRQUETING

Títol Professional Bàsic en Serveis Comercials FPB

Tècnic en Activitats Comercials CFGM

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

Títol Professional Bàsic en Electricitat i Electrònica FPB

Tècnic en Instal·lacions Electrotècniques i Automàtiques CFGM

Tècnic Superior en Sistemes Electrotècnics i Automatitzats CFGS

FABRICACIÓ MECÀNICA

Títol Professional Bàsic en Fabricació i Muntatge FPB

Tècnic en Mecanització CFGM

HOTELERIA I TURISME

Títol Professional Bàsic en Cuina i Restauració FPB

Tècnic en Cuina i Gastronomia CFGM

Tècnic en Serveis en Restauració CFGM

Tècnic Superior en Direcció de Cuina CFGS

64

IMATGE PERSONAL

Títol Professional Bàsic a Perruqueria i Estètica FPB

Tècnic en Perruqueria i Cosmètica Capil·lar CFGM

INFORMÀTICA/INFORMÀTICA I COMUNICACIONS

Títol Professional Bàsic en Informàtica i Comunicacions FPB

Tècnic en Sistemes Microinformàtics i Xarxes CFGM

Tècnic Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Web CFGS

MANTENIMENT I SERVEIS A LA PRODUCCIÓ/INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT

Tècnic en Manteniment Electromecànic CFGM

Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Professionals CFGS

Tècnic Superior en Manteniment d'Instal·lacions Tèrmiques i de Fluids CFGS

MANTENIMENT VEHICLES AUTOPROPULSATS/TRANSPORT I MANTENIMENT DE VEHICLES

Títol Professional Bàsic en Manteniment de Vehicles FPB

Tècnic en Electromecànica de Vehicles Automòbils CFGM

SANITAT

Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria CFGM

Tècnic en Farmàcia i Para farmàcia CFGM

Tècnic Superior en Laboratori Clínic i Biomèdic CFGS

SERVEIS SOCIOCULTURALS A LA COMUNITAT

Tècnic en Atenció a Persones en Situació de Dependència CFGM

Tècnic Superior en Educació Infantil CFGS

Font: Ministerio de Educación y Ciencia.

Nota: FPB (Formacio Professional Bàsica), CFGM (Cicle Formatiu de Grau Mitjà) i CFGS (Cicle Formatiu de Grau

Superior).

Al conjunt de les Illes Balears no s’imparteix cap cicle formatiu de les famílies

professionals Indústries Extractives; Química; Textil, Confecció i Pell; Vidre i Ceràmica;

Arts i Artesanies. Del total de les 26 famílies formatives, a les Illes Balears se’n poden

cursar 20, el 77%. A Menorca, les famílies d’Administració i gestió, Electricitat i

electrònica, Hoteleria i turisme i Informàtica i comunicacions ofereixen cicles formatius

bàsics, de grau mitjà i de grau superior. Es poden cursar cicles formatius bàsics i de

grau mitjà però no de grau superior per les famílies d’Activitats Agràries, Comerç i

Màrqueting, Fabricació Mecànica, Imatge personal i Transport i manteniment de

vehicles. De la família professional Sanitat, que no contempla oferta de títols bàsics, es

poden cursar a Menorca cicles formatius de grau mitjà i de grau superior. Activitats

Marítim-Pesquera; Arts Gràfiques; Imatge i So; Edificació i Obra Civil; Indústries

Alimentàries; Fusta, Moble i Suro; Energia i Aigua; Seguretat i Medi Ambient només

s’imparteixen a Mallorca. A Eivissa no hi ha cap cicle formatiu de la família

professional de Fabricació Mecànica. A Formentera, només es pot cursar un cicle de

Formació Professional Bàsica i dos cicles formatius de Grau Mitjà d’Hoteleria i

Turisme.

La matriculació d’alumnat als estudis de Formació Professional ha augmentat.

S’espera que la incorporació a l’oferta del Cicles Formatius Bàsics repercuteixi de

manera directa en l’augment de l’alumnat. L’evolució del nombre d’alumnes matriculats

a Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior ens mostra una baixa matriculació

al aquests segons, que compten amb menys oferta formativa.

65

Taula 3.2.7. Evolució de la matriculació de la Formació Professional de Grau Mitjà (CFGM) i Grau

Superior (CFGS) per curs a Menorca, 2006 – 2013.

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13

CFGM 515 523 552 607 686 718 733

CFGS 165 162 222 295 318 318 304

Font: Anuari de l’Educació de les IB, 2013. Pere Alzina, Dades i reflexions en perspectiva: Menorca 2005-2013.

3.2.3 PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (PQPI).

Els programes de qualificació professional inicial suposen una oportunitat per persones

amb alt risc d’exclusió del sistema educatiu i laboral. Un títol mínim que aporta les

garanties bàsiques per al desenvolupament d’una professió concreta. El comportament

de les matriculacions durant aquests darrers anys és clarament creixement amb una

petita reducció el curs 2011/2012.

Gràfic 3.2.6. Evolució de l'alumnat matriculat als PQPI per curs a Menorca, 2006 – 2013.

Font: Anuari de l’Educació de les IB, 2013. Pere Alzina, Dades i reflexions en perspectiva: Menorca 2005-2013.

3.2.4 ALUMNAT ESTRANGER. La població estrangera a l’illa incorporada al sistema educatiu de les Illes Balears és

clarament representativa del context social i econòmic de la regió. Es pot analitzar la

taxa mitjana de representativitat d’alumnat estranger durant els darrers vuit anys en

cada una de les etapes formatives. Els resultats es presenten al Gràfic 3.2.7.

Gràfic 3.2.7. Taxa mitjana (%) de representativitat d'alumnat estranger durant els darrers vuit anys

a les diferents etapes formatives a les Illes Balears.


Nota: EI: Educació Infantil; EP: Educació Primària; EE: Educació Espacial; ESO: Educació Secundària Obligatòria; FP:

Formació Professional; PQPI: Programes de Qualificació Professional Inicial.

126 115

125

199 215

185 195

0

50

100

150

200

250

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13

15,13

12,02

15,65 17,1 17,68

10,46 11,82

21,17

0

5

10

15

20

25

TOTAL EI EP EE ESO BATXILLER FP PQPI

66

De cada cinc persones matriculades als programes de PQPI, una és estrangera. És la

modalitat de formació on la taxa és major i on hi tenen major presència. Per al total,

aquesta és redueix fins al 15,13%. Trobem a Menorca certa tendència decreixent fruit

de l’emigració de població estrangera (veure 1.7. Migració). Els gràfics de les taxes

mitjanes de representativitat de l’alumnat estranger per als estudis d’Educació

Especial, FP i PQPI es poden trobar a l’apartat 7.3 Annexes formació.

Gràfic 3.2.8. Taxa mitjana (%) de representativitat de l'alumnat estranger als estudis d'Educació

Infantil per curs, 2006 – 2013.



Primària per curs, 2006 – 2013.


Gràfic 3.2.10. Taxa mitjana (%) de representativitat de l'alumnat estranger als estudis d’ESO per

curs, 2006 – 2013.


10,7 11,7 11,9 11,4 11,9 11,9

13,4

10,4 11,1 10,3

9,3

7,5 9,0 8,9

0

4

8

12

16

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13

ILLES BALEARS MENORCA

16,2 16,7 17,4 16,6 15,7 14,9

14,4 13,5 14,8 14,1 13,2

11,1 10,3 9,7

0

4

8

12

16

20

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13


14,6 16,3

18,6 19,7 19,5

18,7 17,8

12,4 14,0

15,2 15,8 15,3 14,4 12,0

0

5

10

15

20

25

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13


67

Gràfic 3.2.11. Taxa mitjana (%) de representativitat de l'alumnat estranger als estudis de Batxillerat

per curs, 2006 – 2013.


3.2.5 EDUCACIÓ UNIVERSITÀRIA.

El terme “Universitat” prové del llatí UNIVERSITAS, sinònim d’agremiació, sindicat o

associació corporativa que protegia els interessos d’un col·lectiu. Les conseqüències

de l’aparició de la universitat són el naixement d’un conjunt de mestres, sacerdots i

laics a les que la Iglesia confiava l’ensenyament fins llavors confiada solament a la

jerarquia eclesiàstica, Pozo Ruz (2013). Aquest és un concepte que avui en dia ha

derivat cap a una infinitat d’interpretacions. Tot i conservar el seu ús i raó de ser inicial,

són moltes les maneres d’entendre la Universitat d’avui, sense que aquestes hagin

d’estar necessàriament lligades al concepte acadèmic de la formació.

A les Illes Balears, el centre universitari de referència és la Universitat de les Illes

Balears (UIB), amb seu principal a Mallorca i seus a les illes de Menorca i Eivissa.

L’accés a aquesta universitat i totes les demés radicades al conjunt de l’Estat s’ha

realitzat per darrera vegada aquest curs acadèmic (2015 – 2016) mitjançant les proves

d’accés a la universitat (PAU), popularment conegudes com les proves de selectivitat.

El percentatge d’alumnes que històricament han superat les proves a les Illes Balears

ha estat variable i els darrers anys s’ha situat a prop de la mitjana estatal, superant-la

inclús per més de dos punts l’any 2014. A Menorca, el percentatge d’alumnat aprovat

en les proves PAU és clarament superior.

Taula 3.2.8. Percentatge d'alumnat aprovat en les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) per any,

2007 – 2014.

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Espanya 80,57 82,31 85,54 84,77 86,12 84,86 86,87 86,59

IB 81,97 78,65 81,98 82,23 79,1 84,66 86,61 88,69

Menorca 92,7 / 86,4 95,96 / 86,96 93,4 / 63,5 95,4 / 87,8 94,5 / 87,5 99,6 / 94,6 96,2 / 86,4 97,2 / 77,4

Font: Ministerio de Educación, Cultura y Deportes (MECD). Estadístiques dels ensenyaments universitaris. Les dades

de Menorca procedeixen de la Universitat de les Illes Balears.

Nota sobre les dades de Menorca: Percentatge d’alumnat aprovat a les PAU d’alumnes amb domicili familiar a Menorca

independentment d’on hagin realitzat la selectivitat. S’especifica el percentatge d’alumnat aprovat segons si ha realitzat

la prova el mes de juny (X/) o el mes de setembre (/X).

8,0 8,1 9,2

11,6 11,7 12,1 12,0

6,5 6,9 7,3

8,4 9,5 9,7

9,1

0

4

8

12

16

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13


68

Gràfic 3.2.12. Evolució de l'alumnat aprovat en les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) per any,

2007 - 2014.

Font: Ministerio de Educación, Cultura y Deportes (MECD). Estadístiques dels ensenyaments universitaris.

Gràfic 3.2.13. Evolució de l'alumnat matriculat a la UIB per curs, 2006 – 2014.


El nombre d’alumnes matriculats a la Universitat de les Illes Balears el curs 2013/2014

baixa per primera vegada de les 13.000 matrícules. Els cursos 2009 – 2010 i el 2012 –

2013 van ser els que van comptar amb un major nombre de persones matriculades

(superant els 13.600 en ambdós cursos). El nombre de dones universitàries supera al

nombre d’homes per tots els anys acadèmics (1,4 dones per cada home matriculat el

curs 2013/2014), menys en els cas dels estudis tècnics (Arquitectures Tècniques,

Enginyeries Tècniques i Informàtica).

Gràfic 3.2.14. Distribució de l'alumnat matriculat a la UIB per sexe o curs, 2006 – 2014.


0

20

40

60

80

100

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

TOTAL Illes Balears

13.231 13.227 13.250

13.609

13.491

13.229

13.605

12.950

12.800

13.000

13.200

13.400

13.600

13.800

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014

5.184 5.139 5.155 5.282 5.409 5.115 5.581 5.360

8.047 8.088 8.095 8.327 8.082 8.114 8.024 7.590

0

3.000

6.000

9.000

12.000

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014

HOMES DONES

69

A la seu universitària de Menorca, durant el curs 2013 – 2014 hi havia 277 alumnes

matriculats, un 9,49% més que al curs 2006 – 2007 (253) però 65 menys (-19%) que al

curs 2010 – 2011, quan es registra el màxim de la sèrie (342). Tres anys consecutius

que l’alumnat matriculat a la seu universitària de Menorca es redueix (a un ritme de 21

alumnes per curs).

Gràfic 3.2.15. Evolució de l'alumnat matriculat a la seu universitària de Menorca per curs, 2006 –

2014.


Taula 3.2.9. Alumnat matriculat a la seu universitària de Menorca, per curs i estudis, 2006 – 2014.

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

DIPLOMATURES

Mestre Educació Infantil

Pla 2002 - 25 51 52 33 9 1 -

Mestre Educació Especial

Pla 2002 62 47 26 8 - - - -

Ciències Empresarials

Pla 2002 87 91 84 57 43 18 8 4

Infermeria

Pla 1997 57 43 36 28 12 - - -

Total 206 206 197 145 88 27 9 4

LLICENCIATURES

Dret

Pla 1997 15 21 25 25 18 11 6 1

Psicopedagogia (2n cicle)

Pla 1997 3 1 - - - - - -

Administració i Direcció

d’Empreses 4 4 5 5 7 8 4

Total 22 26 30 30 25 19 10 1

GRAUS

Grau d’Administració i

Direcció d’Empreses - - - 25 49 52 48 49

Grau de Dret - - - 11 36 45 48 50

Grau d’Infermeria - - - 17 34 41 46 52

Grau d’Educació Infantil

Pla 2009 - - - 31 64 77 102 70

Grau d’Educació Primària

Pla 2013 - - - - - - - 32

Grau de Turisme - - - - 38 26 10 7

253 253 245 274

342 315

292 277

0

100

200

300

400

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 1012-13 2013-14

70

Total 84 221 241 254 260

MÀSTERS

Màster de Formació del

Professorat - - - - - 25 19 12

TÍTOLS PROPIS

Graduat en Seguretat i

Ciències Policials 25 21 18 15 8 5 - -


Per grups d’edat (sols és possible l’anàlisi a nivell estatal) les dades indiquen que la

taxa d’alumnat universitari és major per les dones per totes les edats i tots els cursos

acadèmics. Tot i que les taxes augmenten al llarg dels anys (sobretot per les edats

<24 anys), les dones sempre mantenen un diferencial significatiu respecte la taxa

masculina (major a edats menors).

Taula 3.2.10. Taxa d'alumnat universitari per edat, sexe i curs a Espanya, 2006 – 2014.

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

EDAT H D H D H D H D H D H D H D H D

19 22,1 34,5 22,3 35,1 23,1 34,7 24,3 36 25,7 37,3 26,7 28,4 28,4 40,2 29,7 41,3

20 23 35,9 23 35,7 23,1 36,5 24,8 37,3 25,9 38,7 26,9 39,6 28,4 40,2 30,2 43

21 22,4 33 22,3 32,8 22,4 32,4 23,8 34,6 25,6 35,7 26,7 37 28 40,2 29,8 43,5

22 21,8 30,2 21,4 29,4 21,3 29,3 22,6 30,6 23,9 32,4 25,1 33 26,1 34,5 26,9 35

23 18,5 23,3 18,6 23,3 18,8 23,7 20,1 25,3 20,9 25,8 21,7 26,6 22,7 27,6 22,3 28,4

24 16 18,3 15,8 18,6 15,3 23,7 16,3 19 16,7 19,3 17,3 19,.3 17,7 19,4 18,3 20,6


3.3 FORMACIÓ NO REGLADA.

La formació reglada és la formació que gestiona directament l’administració i es troba

emmarcada dins el sistema educatiu oficial. Aquesta decideix el professorat, els

temaris, l’admissió d’alumnes, etc. Els ensenyaments reglats es divideixen en

educació preescolar i infantil, educació primària, educació secundària obligatòria,

batxillerat, formació professional, formació universitària i formació de règim especial

(artística i d’idiomes). La formació no reglada és tota aquella que no roman en

l’entorn del sistema educatiu oficial i la titulació aconseguida mitjançant aquesta no és

oficial. Es recull una mostra d’aquesta a través de la informació de Càritas Diocesana

de Menorca i el Consell Insular de Menorca, per al període 2005 – 2015.

Càritas Diocesana de Menorca ens aporta en aquest sentit dades sobre els diferents

programes de formació i orientació que realitzen en el si de la seva organització. Es

redueixen els usuaris als programes de reforç escolar (programa dirigit a joves que per

diferents motius presenten dificultats d’aprenentatge. Es realitza a diverses parròquies

de l’illa i l’objectiu és la lluita contra l’exclusió social que pot determinar el fracàs

escolar, per això ja es treballa des dels inicis de la vida social i escolar) i als Tallers

Mestral (a través de l’activitat de gestió de residus voluminosos, pretén afavorir la

inserció sociolaboral de persones que es troben en risc d’exclusió social. Té com a

objectiu general que els participants aconsegueixin les habilitats mínimes necessàries

per dur a terme i mantenir una feina. Actualment a Mestral hi ha 5 pretallers de

71

formació laboral). Augmenta en canvi la participació al programa Centre Obert (són

centres per a fillets i filletes per adquirir hàbits saludables a través de l’oci i el temps

lliure. Es tracta d’un programa integral amb intervencions aplicades a diversos nivells:

població escolar, les seves famílies, l’entorn social, l’entramat associatiu i la pròpia

comunitat) i als programes d’Orientació Laboral.

Taula 3.3.1. Usuaris al programa de reforç escolar per anys a Menorca, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

212 176 144 128 106 135 103 nd. 97 120 95

Font: Càritas Diocesana de Menorca.

Taula 3.3.2. Usuaris del programa Centre Obert per anys a Menorca, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

35 30 30 112 118 142 114 nd. 132 109 86


Nota: 2005-2007 només Maó. A partir 2008 Maó i Ciutadella.

Taula 3.3.3. Orientació laboral per anys a Menorca, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Usuaris 587 666 670 926 1.043 934 1.060 nd. 1.129 849 763

Inserció laboral 268 290 359 440 395 373 329 nd. 147 166 170


Taula 3.3.4. Usuaris del Taller Mestral per anys a Menorca, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

151 132 121 134 164 118 158 nd. 156 140 101


Taula 3.3.5. Distribució dels usuaris de Mestral per tallers a Menorca, 2015.

Taller Usuaris

Magatzem transport 17

Roba 21

Fusteria 10

Botiga 29

Arbres d'Algendar 24


Taula 3.3.6. Participants als tallers formatius a Menorca, 2015.

Maó Ciutadella Homes Dones Total

Taller de cuina II 9 8 2 15 17

Taller de cuina I 9 8 2 15 17

Taller de cuidadors 0 9 0 9 9

Tècniques de recerca de feina 10 0 0 9 10

Curs de jardineria 0 6 3 3 6

Curs d'horticultura 0 6 6 0 6

Tallers de customització 0 9 0 9 9

Curs d'atenció al client i vendes 10 0 3 7 10

Curs de cambrera de pisos 10 10 0 20 20

Curs de cambrer 10 0 8 2 10

72

Total 58 56 25 89 114


Nota: El Programa d’Accions per l’Ocupació organitza diferents accions formatives encaminades a millorar les

competències i capacitats de les persones que atenem a Càritas i que ja tenen uns mínims de capacitats assolides,

predisposició per la feina, necessitats bàsiques cobertes, etc.

Per altra banda, el Programa17 “Processos d’Inserció per a l’Ocupació de col·lectius

vulnerables” cofinançat per al Fons Social Europeu en el marc dels programa operatiu

de les Illes Balears 2014 – 2020 del Consell Insular de Menorca ens apunta a una

reducció clara dels usuaris (sobretot en homes). Augmenta clarament la inserció de

persones amb un contracte a partir d’un mes a mitja jornada, sobretot per al col·lectiu

masculí. Aquest augment és resultat d’una inserció a través de la contractació

ordinària (15,29%) i no per autoocupació, que es redueix un 35,3%, tot i que la taxa

d’inserció augmenti més de 3 punts. El nombre d’empreses col·laboradores del

programa augmenta en un any de 14 a 20 l’any 2015.

Taula 3.3.7. Persones usuàries per sexe i servei a Menorca durant els anys 2014 i 2015.

2014 2015

Per sexe

Homes 230 160

Dones 229 204

Per servei

Orientació laboral 404 332

Tutorització per a l'autoocupació 55 32

Total 459 364

Font: Servei d’Orientació Laboral del Consell Insular de Menorca.

Taula 3.3.8. Persones inserides i % d’inserció per sexe i tipus d’inserció de les persones que tenen un contracte durant els anys 2014 i 2015 a Menorca.

2014 % 2015 %

Per sexe

Homes 39 16,96 45 28,13

Dones 63 27,51 64 31,37

Tipus d’inserció

Amb contracte ordinari 85 21,04 98 29,52

Autoocupació 17 30,91 11 34,38

Total 102 22,22 109 29,95

Font: Servei d’Orientació Laboral del Consell Insular de Menorca.

Nota: Contracte a partir d’un mes a mitja jornada.

El Consell Insular de Menorca, a través del Pla de formació continua oferta cursos

sobre diferents temàtiques enfocats a treballadors públics. Amb data d’inici els mesos

de setembre i octubre, s’ofereixen cursos bàsics de prevenció de riscos laborals, eines

estadístiques per a la investigació social, normativa territorial urbanística, introducció a

la nova llei de voluntariat 45/2015 i comparativa amb la llei 03/1998, canals de

comercialització turística, contractació administrativa, creació de formularis, taller de

17

Projecte 2014: 05/03/2014 al 31/12/2014.

Projecte 2015: 05/03/2015 al 31/12/2015.

73

contenció verbal, morfologia verbal de les Illes Balears, pautes per a la redacció de

propostes i resolucions, pautes per a la redacció de textos normatius, pautes per a la

redacció dels assentaments d’entrada i sortida de documents, com atendre la part

afectiva en la intervenció social, aplicació SIUSS com a eina d’avaluació dels serveis

socials a Menorca, entrenament de tècniques corporals de treball en grup per al

desenvolupament holístic de la persona, persones majors amb dependència i un curs

de formació de preparació per les lleis 39 i 40/2015.

3.4 OFERTA I DEMANDA DE FORMACIÓ OCUPACIONAL.

L’aproximació de base als problemes derivats de l’actuació i funcionament del mercat

de treball disten de forma clara segons quin sigui l’enfoc teòric d’aquest. Així, per un

mateix problema, la solució pot reunir caires totalment contraris segons amb quins

objectius es basi la decisió i l’elecció de la solució. Una d’aquestes teories sobre el

mercat de treball, en aquest cas de l’escola crítica (M. Piore i Döeringen, 1971) es

representa a la Figura 3.4.1, a tall d’exemple. Aquesta teoria suposa que existeixen

diferents col·lectius segons les capacitats d’aquests per accedir i progressar en el si

d’una empresa o organització. Per contra, es podria pensar que tothom disposa de les

mateixes possibilitats. Segons si s’està d’acord amb aquesta teoria o no, els

problemes seran uns i les solucions unes altres.

Figura 3.4.1. Teoria del mercat intern del treball de M. Piore I Döeringen (1971).

Font: Elaboració pròpia d’acord amb M. Piore i Döeringen. 1971 (USA. Escola crítica institucionalista).

Aquesta mínima aproximació a la teoria econòmica permet comprovar com aquesta

pot dificultar i de fet, dificulta, la solució als desequilibris que planteja el mercat de

treball. A part dels indicadors de base que es tractaran als apartats posteriors (4.

Mercat de treball), pot resultar interessant introduir ja alguns dels problemes que es

deriven de la composició i estructura d’aquest, com el nivell de temporalitat, de

sinistralitat, l’índex de formació i l’índex de feminització a Espanya i la Unió Europea al

2010, amb dades de l’Instituto Nacional de Estadística i Eurostat.

74

Taula 3.4.1. Índexs del mercat de treball a Espanya i UE, 2010.

Índex Fórmula Espanya UE

Índex de temporalitat 𝐴𝑠𝑠𝑎𝑙𝑎𝑟𝑖𝑎𝑡𝑠 𝑡𝑒𝑚𝑝𝑜𝑟𝑎𝑙𝑠

𝐴𝑠𝑠𝑎𝑙𝑎𝑟𝑖𝑎𝑡𝑠 𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙𝑠 27% 14%

Índex de sinistralitat

𝐴𝑐𝑐𝑖𝑒𝑛𝑡𝑠 𝑎𝑚𝑏 𝑏𝑎𝑖𝑥𝑎 𝑙𝑎𝑏𝑜𝑟𝑎𝑙

𝐴𝑓𝑖𝑙𝑖𝑎𝑡𝑠 𝑆𝑆

4% 2%

Índex de formació 𝐴𝑠𝑠𝑎𝑙𝑎𝑟𝑎𝑖𝑡𝑠 𝑓𝑜𝑟𝑚𝑎𝑡𝑠 𝑎 𝑙′𝑒𝑚𝑝𝑟𝑒𝑠𝑎

𝐴𝑠𝑠𝑎𝑙𝑎𝑟𝑖𝑎𝑡𝑠 𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙𝑠 12% 18%

Índex de feminització 𝐷𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑜𝑐𝑢𝑝𝑎𝑑𝑒𝑠

𝑇𝑜𝑡𝑎𝑙 𝑜𝑐𝑢𝑝𝑎𝑡𝑠 44% 45%

Font: INE i Eurostat.

L’objectiu d’aquest apartat però, no és altre que intentar comprendre i posar de

manifest la importància d’adequar les polítiques de formació ocupacional públiques a

la demanda d’aquest i tractar d’aportar la informació necessària per veure si això es

compleix o no. Per tractar els aspectes que es deriven de l’oferta i demanda de

formació ocupacional cal tenir present el funcionament del mercat de treball i sobretot

dels agents que hi participen. Empreses, població activa (població ocupada + població

aturada) i les entitats públiques responsables de la gestió, com el Servei d’Ocupació

de les Illes Balears (SOIB). Les empreses acudeixen als serveis públics d’ocupació a

la cerca de treballadors (segons edat, sexe, nivell de formació, coneixement

d’idiomes...) per satisfer les necessitats que prèviament han detectat en les seves

organitzacions. Els treballadors i aturats inscrits, per mitjà d’aquest intermediari, tenen

accés a aquestes ofertes, a les quals es pot optar i presentar-se com a candidat. Es

completa el cicle en el moment en que el treballador seleccionat s’incorpora al seu nou

lloc de treball o passa a optar a una oferta alternativa per no haver estat seleccionat.

Però el volum de contractació gestionada pel SOIB en aquest cas (i en tots els serveis

d’ocupació del territori nacional), té molt poca incidència sobre el total. L’eficàcia i

eficiència del sistema és qüestionable.

EMPRESES

SOIB

POBLACIÓ ACTIVA

75

Tot i així, a més de fer d’intermediari, el servei d’ocupació manté el compromís

d’adequar el perfil de l’oferta formativa ocupacional al perfil de la demanda per part de

les empreses. L’objectiu és detectar les ocupacions que tenen una major demanda i

saber quines són aquelles en la que aquesta és menor o inclús residual. Això fa

possible adaptar els programes de formació i orientació a les necessitats reals del

mercat. Una formació especialitzada que s’enfoca principalment a quatre grups de

població; persones en actiu, col·lectius vulnerables, persones en atur i a joves en atur

entre 16 i 30 anys.

Dels fitxers del Servei d’Ocupació de les Illes Balears s’extreuen les vint ocupacions

amb una major demanda de treballadors per codi d’oferta, oficina, municipi i nombre

de vacants a Menorca. El mes de maig, les ocupacions amb una major oferta es

troben relacionades amb l’hoteleria (cuiners i cambrers), seguits d’administratius i

formadors de formació ocupacional no reglada.

Taula 3.4.2. 20 ocupacions amb una major oferta a Menorca per vacants i municipi, maig 2016.

Codi Descripció oferta Cofi oficina Oficina18

Municipi Vacants

51101026 Cuiners, en general OA07015910 CIU CIU 22

51201049 Cambrers, en general OA07015910 CIU CIU 14

43091029 Treballadors administratius, en general OA07032910 MAÓ MAÓ 11

23291029 Formadors de formació ocupacional no reglada OA07015910 CIU CIU 10

23291029 Formadors de formació ocupacional no reglada OA07032910 MAÓ MAÓ 10

92101027 Cambrers de pisos (hoteleria) OA07015910 CIU CIU 9

92101050 Personal de neteja OA07032910 MAÓ MAÓ 8

18

Malgrat les oficines solen ser Maó i Ciutadella, qualsevol altra oficina d'ocupació pot registrar una oferta amb municipi

de destinació a Menorca.

[…] “De los más de 14 millones de contratos que se realizaron en 2014, el mejor año de

la crisis, las oficinas públicas de empleo sólo intermediaron en la colocación de 281.000

trabajadores. Se trata del 2% de los asalariados, el mismo porcentaje del año anterior,

según los datos aportados ayer por el INE y obtenidos con variables de submuestra de la

Encuesta de Población Activa (EPA) en ese año.

Es el escaso resultado del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE), que se gasta 243

millones sólo en personal cada año y que según el Ministerio de Empleo ha aumentado

su plantilla un 12% desde 2008, así como de los 17 servicios de las autonomías que tienen

transferidas las políticas activas” […]

“El INEM solo coloca al 2%”, El Mundo, maig de 2015.

76

92101050 Personal de neteja OA07015910 CIU CIU 7

52201079 Dependents de comerç, en general OA07015910 CIU CIU 6

82091077 Muntadors de mobles de fusta i similars OA07015910 CIU CIU 6

51201049 Cambrers, en general OA07032910 MAÓ MAÓ 6

56111013 Auxiliars de clínica OA07015910 CIU CIU 5

21111020 Metges de medicina general OA07015910 CIU CIU 5

31231024 Tècnic de manteniment d’instal·lacions

hoteleres OA07015910 CIU CIU 5

51101026 Cuiners, en general OA07032910 MAÓ MAÓ 5

71211015 Treballadors d’obra OA07015910 CIU CIU 4

43091029 Treballadors administratius, en general OA07015910 CIU CIU 4

51201061 Responsables de sala (hoteleria) OA07015910 CIU CIU 4

71211015 Treballadors d’obra OA07032910 MAÓ CASTELL

(Es) 4

51201049 Cambrers, en general OA07032910 MAÓ SANT

LLUÍS 4

Font: Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) d’acord amb les dades del SOIB.

Nota: Sols es consideren les 20 ocupacions amb un major nombre de vacants a Menorca

Del total de vacants anteriors (149), 84 es relacionen amb el turisme, 20 en formació,

10 en sanitat, 14 en construcció i 21 en serveis generals.

Pel conjunt de les Illes Balears, les ofertes de feina publicades al SOIB (a dia 3 de

juliol de 2016) es presenten a la Taula 3.4.3. Del total, 18 es registren a Menorca.

Taula 3.4.3. Relació d'ofertes de treball publicades al SOIB a dia 3 de juliol de 2016 per municipis19

.

Data publicació Descripció de l’oferta Municipi

01/07/2016 Infermer Sant Antoni de Portmany

01/07/2016 Cuinar/a o ajudant de cuinar avançat Mercadal (Es)

01/07/2016 Mestre de primària Palma de Mallorca

01/07/2016 Pintor oficial de primera Palma de Mallorca

01/07/2016 Recepcionista amb àrab Manacor

01/07/2016 Operari de neteja Eivissa

01/07/2016 Auxiliar administratiu a recursos humans Manacor

01/07/2016 Ajudant de cambrer Inca

01/07/2016 Ajudant de cambrer Maó

01/07/2016 Ajudant de cuina japonesa Maó

01/07/2016 Oficial pala forn Palma de Mallorca

01/07/2016 Ajudant de cambrer Inca

01/07/2016 Ajudant de cuina per agroturisme Santanyí

19

En negreta, les ofertes registrades a Menorca.

77

01/07/2016 Personal facultatiu en medicina familiar i comunitària Manacor

01/07/2016 Xofer repartidor furgoneta Sant Josep de sa Talaia

01/07/2016 Fontaner Calvià

01/07/2016 Pintor xapa vehicles Sant Lluís

01/07/2016 Administratiu Maó

01/07/2016 Oficial 1ª construcció Maó

01/07/2016 Operari manipulat d’arts gràfiques Palma de Mallorca

01/07/2016 Marmolista categoria oficial 2ª Calvià

01/07/2016 Xapista de vehicles Palma de Mallorca

01/07/2016 Torner fresador Palma de Mallorca

30/06/2016 Treballador familiar Sant Josep de sa Talaia

30/06/2016 Oficial 1ª obra Palma de Mallorca

30/06/2016 Instal·lador pci. (peó) Palma de Mallorca

30/06/2016 Auxiliar administració assegurances Palma de Mallorca

30/06/2016 Cambrer/a de pisos Manacor

30/06/2016 Assistència comercial en empresa nàutica Palma de Mallorca

30/06/2016 Pizzer Ciutadella de Menorca

30/06/2016 Fuster metàl·lic Llucmajor

30/06/2016 Segon responsable de cuina Palma de Mallorca

30/06/2016 Massatgista i esteticista Palma de Mallorca

30/06/2016 Infermeria d.u.e. Palma de Mallorca

29/06/2016 Encarregat d’obra d’edificació Maó

29/06/2016 Planxista Alcúdia

29/06/2016 Ajudant de cuina Llucmajor

29/06/2016 Ajudant especialista magatzem Santa Maria del Camí

29/06/2016 Ajudant de cambrer Alcúdia

29/06/2016 Peó agropecuari Mercadal (Es)

29/06/2016 Oficial 2ª de xapa i pintura Palma de Mallorca

29/06/2016 Tècnic suport fiscal Palma de Mallorca

29/06/2016 Conductor taxi Eivissa

28/06/2016 Dependent/a tenda component elèctrics Maó

28/06/2016 Ajudant pizzeria Ciutadella de Menorca

28/06/2016 Dependent/a Ciutadella de Menorca

28/06/2016 Repartidor de pizzes Ciutadella de Menorca

28/06/2016 Cambrer Ciutadella de Menorca

28/06/2016 Auxiliar administratiu i agent d’assegurances Inca

28/06/2016 Ajudant de cambrer per a restaurant Ses Salines

28/06/2016 Electricista oficial 1ª Pollença

27/06/2016 Ajudant de cuina per a restaurant Felanitx

27/06/2016 Docent curs neteja Palma de Mallorca

78

27/06/2016 Personal de neteja Pollença

27/06/2016 Montador de pneumàtics Eivissa

24/06/2016 Ajudant de cuina Alcúdia

24/06/2016 Recepcionista per oficina de lloguer de cotxes Son Servera

24/06/2016 Fuster Manacor

24/06/2016 Operari neteja Manacor

23/06/2016 Infermer/a d.u.e. Manacor

23/06/2016 Mecànic oficial 1ª Binissalem

22/06/2016 Administratiu departament laboral a temps parcial Manacor

22/06/2016 Oficial administratiu tècnic amb discapacitat Marratxí

21/06/2016 “Tiquetero/a” per a vendre excursions a la platja Alcúdia

21/06/2016 Monitor de temps lliure Ciutadella de Menorca

21/06/2016 Administratiu de serveis de personal Palma de Mallorca

20/06/2016 Esteticista Inca

20/06/2016 Personal metge del servei d’urgències UVI mòbil i extra hospitalària Palma de Mallorca

20/06/2016 Oficial 1ª encarregat obra Vilafranca de Bonany

17/06/2016 Mecànic de camions Santa Maria del Camí

15/06/2016 Xofer amb coneixements de mecànica Pollença

15/06/2016 Agent comercial Binissalem

14/06/2016 Administratius amb funcions de coordinació d’equips Pollença

14/06/2016 Coordinador/a d’infermeria Ciutadella de Menorca

13/06/2016 Mecànic naval Santa Margalida

13/06/2016 Massatgista Muro

09/06/2016 Peó d’obra Maó

09/06/2016 Oficial 1ª mecànic de motos Maó

08/06/2016 Comercial Palma de Mallorca


Destaca la demanda de personal per ocupacions relacionades amb l’hoteleria i la

construcció i sectors satèl·lit d’aquesta (fusta, marbre, pintura...), així com personal de

neteja i personal d’administració. En general responen a ocupacions amb uns requisits

baixos de formació encara que algunes sí que necessiten disposar d’una formació

específica (instal·lador, cuiner, electricista...). El repte és saber si la població

formada en aquests camps és suficient per satisfer o no el nivell de demanda

actual a l’illa per aquests sectors. La intensitat de la demanda (nombre de vacants)

però també la duració d’aquesta (dies que tarden en trobar la persona adequada) són

factors molt importants a tenir en compte.

Aquesta demanda s’ha de comparar amb l’oferta de formació ocupacional que ofereix

el SOIB i altres organismes amb competències, com el Consell Insular de Menorca

(veure 3.3 Formació no reglada). Una oferta que s’emmarca dins l’Estratègia Balear de

Formació Professional per a l’ocupació i que durant el 2016 espera arribar a més de

1.800 alumnes.

79

A 22 de juliol de 2016, el SOIB té previstos realitzar a Menorca (amb data d’inici els

mesos de setembre o octubre de 2016) 32 cursos de formació ocupacional, tots ells en

la modalitat presencial. De tots aquests cursos, 20 van adreçats a persones en situació

d’atur, 3 a persones en actiu i 9 van dirigits a col·lectius vulnerables. La duració dels

cursos pot ser de 30 hores (4), de 40 (4), de 60 (4), de 80 (3), de 120 (7), de 135 (2),

de 160 (1), de 180 (4), de 220 (1), de 240 (1) o de 270 (1). Els mòduls d’aquests

cursos són Docència en formació professional per a l’ocupació (3), Manteniment i

muntatge mecànic d’equip industrial (3), Operacions bàsiques de cuina (3), Operacions

bàsiques de restaurant i bar (3), Operacions auxiliars de fabricació mecànica (3),

Allotjament rural (1), Treball domèstic (4), Dinamització d’activitats de lleure educatiu

infantil i juvenil (4), Competència matemàtica N2 (2), Comunicació en llengua

castellana N2 (2), Comunicació en llengües estrangeres anglès N2 (2) i Comunicació

en llengua catalana N2 (2).

De la informació que es pot extreure de la Taula 3.4.2, considerem que del total de

vacants registrades a Menorca (149) durant el mes de maig (sols es consideren les 20

ofertes amb un major nombre de vacants), per un 66% (99) es pot rebre formació

ocupacional especialitzada. De les ofertes en referència a Menorca publicades a 3 de

juliol (veure Taula 3.4.3), considerem que 12 d’elles (de 18) necessiten una formació

especial. D’aquestes, sols per 5 es pot rebre formació específica (Cuiners, cambrers i

monitor de temps lliure). Si es creua la informació existent, estaria disponible un nivell

d’oferta de formació ocupacional per al 45% de la demanda de les ofertes registrades

a Menorca a dia 3 de juliol de 2016. Tot i haver-hi cursos dedicats a aquests sectors

(Manteniment i muntatge mecànic d’equip industrial, Operacions auxiliars de fabricació

mecànica, Allotjament rural, Treball domèstic i Competències en llengües i

matemàtiques) no es registra a Menorca cap o gairebé cap oferta en aquest sentit.

Caldria comprovar l’assistència a aquests cursos i la taxa d’inserció dels participants

d’aquests en els sectors per als que s’han format. Es pot trobar la informació sobre els

cursos que realitza el SOIB al següent enllaç:

http://www.caib.es/microsites/ctreball/Soib/cercador.html.

A continuació es valoren per sexe, edat i nacionalitat les ocupacions més contractades

i les ocupacions amb més atur a Menorca i les Illes Balears per als anys objecte del

nostre estudi, en aquest cas 2009 – 2015, amb dades del Servei d’Ocupació de les

Illes Balears a través de l’Observatori del Treball de les Illes Balears. L’any 2009,

personal de neteja d’oficines, hotels i similars (3.465 contractes) i els cambrers,

bàrmans i similars (3.331 contractes) ocupen les dues primeres posicions en la

classificació d’ocupacions amb una major contractació. La situació al 2015 ha fet que

les dues ocupacions amb més contractació siguin els cambrers assalariats (5.521

contractes) i en segona posició, el personal de neteja d’oficines, hotels i similars (2.686

contractes).

Al 2009, apareixien altres ocupacions com les deu ocupacions amb una major

contractació, com dependents (1.746 contractes), paletes (1.552 contractes) i peons

(1.506) o taquígrafs i mecanògrafs en darrera posició (353 contractes). Al 2015, entren

algunes ocupacions noves com ajudants de cuina (2.145 contractes), compositors i

cantants (787 contractes), empleats administratius amb tasques d’atenció al públic

http://www.caib.es/microsites/ctreball/Soib/cercador.html

80

(717) i monitors d’activitats recreatives i d’entreteniment (714). Els paletes (1.284

contractes), peons (1.267) i cuiners (1.065) cauen tots una posició l’any 2015.

Cal tenir present que aquesta classificació es basa en les ocupacions més

contractades durant un període determinat, que no és equivalent a les ocupacions amb

una major demanda per part del treballador, ja que potser un llicenciat en Dret ha

acceptat una oferta de treball de temporada com animador o monitor d’activitats

recreatives en contra de la seva intenció de treballar com advocat.

Taula 3.4.4. 10 ocupacions amb una major contractació. Total. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009

Posició Codi Ocupació Contractes

1 9121 Personal de neteja d'oficines, hotels i similars 3.465

2 5020 Cambrers, bàrmans i similars 3.331

3 5330 Dependents i demostradors de botigues, magatzems, quioscos ... 1.746

4 7110 Paletes i paredadors 1.552

5 9602 Peons de la construcció d'edificis 1.506

6 5010 Cuiners i altres preparadors de menjars 1.423

7 3532 Animadors comunitaris 542

8 8610 Taxistes i conductors d'automòbils i furgonetes 416

9 5129 Altres empleats que es dediquen a tenir cura de persones i similars 388

10 4210 Taquígrafs i mecanògrafs 353

ANY 2015


1 5120 Cambrers assalariats 5.521

2 9210 Personal de neteja d'oficines, hotels i similars 2.686

3 5220 Venedors de botigues i magatzems 2.377

4 9310 Ajudants de cuina 2.145

5 7121 Paletes 1.284


7 5110 Cuiners assalariats 1.065

8 2932 Compositors, músics i cantants 787

9 4500 Empleats administratius amb tasques d'atenció al públic 717

10 3724 Monitors d'activitats recreatives i d'entreteniment 714


Taula 3.4.5. 10 ocupacions amb una major contractació. Dones. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009


1 9121 Personal de neteja d'oficines, hotels (cambrers de planta),... 2.737



4 5010 Cuiners i altres preparadors de menjars 531




8 4400 Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic no 244

9 4522 Recepcionistes d'establiments que no siguin oficines 244

81

10 5111 Auxiliars d'infermeria hospitalària 238

ANY 2015



2 9210 Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars 2.287


4 9310 Ajudants de cuina 746




8 9100 Empleats domèstics 349

9 5110 Cuiners assalariats 257

10 4422 Recepcionistes d'hotels 230


La situació per als menors de 30 anys és d’un domini clar de les ocupacions de

cambrer, personal de neteja, dependents i venedors de botigues i ajudants de cuina.

Monitors d’activitats recreatives i d’entreteniment i empleats administratius amb

tasques d’atenció al públic ocupen la quinta i sexta posició en la classificació del 2015.

Per la població entre 30 i 45 anys, el personal de neteja hi actua amb més intensitat

però la situació és molt similar que per al col·lectiu menor de 30 anys. Per cada

persona menor de trenta anys contractada en tasques de neteja d’oficines, hotels i

similars se’n contracten dues d’entre 30 i 45 anys. Per la població major de 45 anys, la

primera posició en nombre de contractes l’ocupa també el personal de neteja

d’oficines, hotels i similars, però en nivells de la població menor de 30 anys. L’any

2015 es contracten 4.957 cambrers de forma temporal per sols 538 en contracte

indefinit (veure annexes Taula 7.3.1 – 7.3.8).

Pel que fa a les ocupacions amb més atur durant el període estudiat, resulta el

següent escenari, representatiu de l’excedent d’oferta.

Taula 3.4.6. 10 ocupacions amb un major atur

20. Total. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009

Posició Codi Ocupació Mitjana Atur

1 5330 Dependents i exhibidores en tendes, magatzems... 706

2 9121 Personal de neteja d’oficines, hotels i similars 570

3 7110 Paletes 517


5 5020 Cambrers, bàrmans i similars 380

6 9602 Peons de la construcció d’edificis 375

7 5010 Cuiners i altres preparadores de menjars 165

8 9800 Peones del transport i descarregadors 154

9 8610 Taxistes i conductors de vehicles 107

20

El concepte ocupacions amb més atur es refereix a les ocupacions sol·licitades pels demandants aturats. Com a

demandant d'ocupació, les persones que s'inscriuen a les oficines del SOIB, poden inscriure's fins a 6 ocupacions.

Aquestes taules recullen la primera ocupació sol·licitada. Quants de demandants aturats estan inscrits com a cambrers,

per exemple. La dada anual fa referència a la mitjana dels 12 mesos.

82

10 6022 Treballadors qualificats por compte aliena en horts, vivers i jardins 106

ANY 2015

Posició Codi Ocupació Mitjana Atur

1 5220 Venedors de botigues i magatzems 696

2 9210 Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars 525

3 4309 Empleats administratius sense tasques d'atenció al públic 462

4 5120 Cambrers assalariats 393

5 7121 Paletes 229

6 9602 Peons de la construcció d'edificis 175


8 6120 Treballadors qualificats en hortes, hivernacles, planters i jardins 102

9 9811 Peons del transport de mercaderies i descarregadors 95



3.5 INVERSIÓ EN EDUCACIÓ.

El comportament de la despesa pública en educació durant el període 2000 – 2013 (en

percentatge de la despesa pública total, el període abraça fins l’any 2012), amb dades

de l’INE, el MECD, el MEC i l’IBESTAT es presenta amb els gràfics següents.

Representada a l’eix secundari (dreta), disposem de la informació basada amb les

dades de les Illes Balears. A l’eix principal (esquerra), les dades del conjunt de l’Estat.

Gràfic 3.5.1. Despesa pública total (milers d'€) en educació per any, 2000 – 2013.

Font: INE.

L’evolució al llarg d’aquest període de 12 anys marca un comportament clarament

creixent de la despesa pública total en educació en termes absoluts fins l’any 2009,

que es transforma en un patró decreixent a partir del 2010 i sobretot a partir de l’any

2011. Si s’observa l’evolució de la despesa total en educació relativa en percentatge

de la despesa pública total (veure Gràfic 3.5.2) es pot comprovar com aquesta es

manté constant durant els anys en que la despesa pública total en educació en termes

absoluts es redueix, fet que implica una reducció en la mateixa intensitat de la despesa

pública total.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Espanya Illes Balears (eix sec.)

83

Segons Save the Children, la inversió en polítiques d’educació de l’Administració

General de l’Estat i les Comunitats Autònomes ha disminuït un 10,94% entre l’any

2007 i 2013. Per altra banda, la despesa mitjana per habitatge en educació de les

famílies s’ha incrementat un 30,3% (2006 – 2013) tot i que les llars han perdut més del

10% de la seva renda des de l’any 2009.

Gràfic 3.5.2. Percentatge (%) de despesa pública total en educació en relació a la despesa pública

total per any, 2000 – 2012.

Font: INE.

La taula que segueix desglossa la inversió en educació a les Illes Balears per nivells

educatius o tipus d’estudis entre els anys 2000 i 2012.

Taula 3.5.1. Inversió en educació (milers d’€) per nivell educatiu i any. Illes Balears, 2000 – 2012.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

TOTAL 394.918 457.561 504.847 549.794 596.406 641.668 716.297 760.542 845.947 910.237 899.224 868.313 758.066

ED. NO UNIV. 344.915 396.606 441.603 482.951 526.673 568.898 638.682 674.817 748.962 811.497 801.010 775.802 671.638

EI i EP 133.923 180.219 203.974 210.056 225.790 244.209 278.117 280.557 320.367 342.881 350.188 332.890 283.123

E. Sec. i FP 145.794 170.494 191.954 208.026 228.190 242.888 259.906 282.245 315.785 340.482 340.871 321.714 278.944

EE. de Reg.

Especial 7.304 10.771 13.308 14.929 17.673 18.651 22.700 21.475 19.205 23.022 21.644 21.306 19.782

Ed. Especial 16.979 8.222 8.240 24.724 28.180 32.529 33.717 35.470 46.318 47.480 34.409 48.570 36.513

Ed. d’Adults 4.747 1.707 1.376 2.100 2.351 7.576 8.923 11.496 11.375 12.280 13.706 13.573 13.067

Ed. a l’exterior 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Serveis

complementaris 5.607 6.226 6.430 5.287 5.960 6.494 8.768 9.152 12.471 11.175 11.311 11.478 10.078

Ed.

Compensatòria 5.271 438 644 209 410 632 8.068 10.889 0 271 .. 0 13.342

Act.

extraescolars 180 258 378 719 465 471 611 709 803 4.057 .. 1.743 727

Formació del

professorat 4.592 5.325 1.528 2.576 2.946 4.342 4.804 5.115 4.335 4.296 5.102 4.658 3.307

Investigació

educativa 541 313 118 94 206 48 112 536 2.849 2.704 2.501 1.736 956

Administració

General 19.977 12.633 13.653 14.231 14.502 11.058 12.956 17.173 15.454 22.849 21.278 18.134 11.799

ED.UNIVERSIT

ÀRIA* 49.318 60.955 63.244 65.223 67.814 70.702 75.496 83.875 93.908 95.468 97.307 91.151 86.029

0,00

0,05

0,10

0,15

0,20

0,25

0

2

4

6

8

10

12

14

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Espanya Illes Balears (eix sec.)

84

Consergeria 32.057 37.208 40.965 45.076 46.367 52.163 55.989 59.372 61.843 69.138 62.317 60.873 56.134

Pts.

d’Universitats

públiques

49.180 59.951 62.692 65.182 67.293 69.990 74.700 81.854 92.385 94.376 96.710 89.837 85.084

FORM. OCUP. 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

BEQUES I

AJUDES 685 0 0 1.620 1.919 2.068 2.119 1.850 3.077 3.272 907 1.360 399

Font: IBESTAT d’acord amb les dades del Ministerio de Educación y Ciencia.

*L’any 2000, incorpora 1.153 mil de beques del MECD per exempció de preus acadèmics i 7.742 mil de finançament

d’origen privat de les Universitats públiques.

3.6 COMPARATIVA DE L’EDUCACIÓ PER COMUNITATS AUTÒNOMES.

És evident que després de totes les variables que s’han analitzat als apartats anteriors

la situació relativa de les Illes Balears no es pot valorar favorablement en relació a la

mitjana del conjunt de l’Estat. En la majoria de casos, les Illes Balears es troben en

una comparativa desfavorable, el que suposa conseqüències molt greus a llarg termini.

Disposar d’un sistema educatiu eficient, cohesionat, coordinat, eficaç i adequat a les

necessitats de la regió és d’una importància vital. El Ranking de Excelencia Educativa

que va publicar Profesionales por la Ética el maig de 2015 analitza a partir de les

dades del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes les dades referides al sector de

l’educació de les 17 Comunitats Autònomes i les creua per realitzar una aproximació

de la posició real de cadascuna d’elles en cadascun dels aspectes analitzats per

determinar quin és el millor sistema educatiu de l’Estat. Analitza vuit indicadors:

Abandonament escolar prematur, eficiència de la despesa en educació, escolarització,

graduació, idoneïtat, iniciativa social, ratis de professorat i recursos informàtics i

complements.

Els resultats del global de les Illes Balears (posició 13) deriven dels resultats en

abandonament educatiu prematur (posició 16), eficiència de la despesa (posició 16),

escolarització (posició 17), graduació (posició 16), idoneïtat (posició 12), iniciativa

social (posició 4), rati de professorat (posició 3) i recursos informàtics i complements

(posició 11).

Creuant els resultats de les comunitats de Madrid, Catalunya i les Illes Balears per tres

d’aquests vuit indicadors, els resultats són els següents:

85

Gràfic 3.6.1. Ranking de Excelencia Educativa. Madrid, Catalunya i Illes Balears.

Font: Profesionales por la Ética a partir de les dades del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes.

Nota: Es refereix a la posició de cada Comunitat Autònoma en el rànking per cada un dels indicadors. A menor valor,

millor classificació.

Gràfic 3.6.2. Despesa pública (€) per habitant en educació per Comunitat Autònoma, 2013.

Font: Fundació BBVA, IVIE.

La despesa pública per habitant en educació per Comunitat Autònoma l’any 2013 situa

les Illes Balears en la posició penúltima de la classificació. Aquesta es troba 98€ per

sota la mitjana nacional. Igualment, en percentatge d’abandonament escolar prematur,

les Illes Balears es situen en segona posició l’any 2015 (26,71%), 6,7 punts per sobre

la mitjana del conjunt del territori nacional. Espanya (2013) és el país de la Unió

Europea (UE 28) amb la major taxa d’abandonament escolar prematur (23,5%), 11,6

punts superior a la mitjana UE 28 (11,9%).

16

12

9

16

10

1

3

6

10

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Ille

s B

ale

ars

Cata

lunya

Ma

drid

Ille

s B

ale

ars

Cata

lunya

Ma

drid

Ille

s B

ale

ars

Cata

lunya

Ma

drid

Abandonament escolar prematur Eficiència de la despesa Ratis de professorat

791 831 846 859 867 890 907 915 929 959 995 1.003 1.008

1.067 1.107

1.224

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

86

Gràfic 3.6.3. Percentatge (%) d'abandonament escolar prematur per Comunitat Autònoma, 2015.

Font: INE.

Gràfic 3.6.4. Taxa (%) d’abandonament escolar prematur. UE 28, 2013.

Font: EUROSTAT.

Efectivament, les dades recollides sobre formació apunten a una situació clarament

desfavorable de les Illes Balears en la seva comparació amb el conjunt de l’Estat. Una

taxa de finalització dels estudis obligatoris inferior i la Comunitat Autònoma amb un

major nivell d’abandonament escolar prematur, sols per darrera Ceuta. Un indicador

que s’ha reduït aquests darrers 10 anys però que encara resulta massa elevat i

superior en el cas dels homes, així com la taxa d’escolarització per edats majors a 18

26,71

19,97

0

5

10

15

20

25

30

35

23,5

11,9

0 5 10 15 20 25

Espanya

Malta

Portugal

Rumania

Italia

Bulgaria

Regne Unit

UE-28

Hungria

Bèlgica

Grècia

Alemania

Letonia

Estonia

França

Finlàndia

Holanda

Xipre

Irlanda

Dinamarca

Àustria

Suècia

Eslovàquia

Lituània

Luxemburgo

Polònia

República Txeca

Eslovenia

Croàcia

87

anys, en coherència amb la major taxa de dones universitàries. A Menorca, igual que a

Espanya, durant els darrers anys la matrícula als programes de Formació Professional

és major que les de Batxillerat, al contrari que a les Illes Balears.

Les taxes de finalització dels estudis postobligatoris a les Illes Balears també són

menors que les d’Espanya, sobretot per les dones. Augmenten els darrers anys la

població amb estudis tècnics i l’alumnat estranger, sobretot a les Illes Balears. A

Menorca l’oferta formativa pel que fa a formació ocupacional és limitada i no sempre

s’adequa a les necessitats ocupacionals de l’illa. Més de la meitat de les vacants

d’ocupació que es registren el mes de maig a les oficines del SOIB estan relacionades

amb el turisme.

La despesa pública per habitant en educació a les Illes Balears (929€) és 98€ inferior a

la mitjana i 393€ inferior a Astúries, que ocupa la primera posició. Igualment, la

inversió pública en educació en percentatge de la despesa pública total a les Illes

Balears (veure Gràfic 3.5.2) porta estancada més de 10 anys.

A nivell estatal (any 2013), un de cada tres estudiants als 15 anys ha repetit curs

almenys una vegada, al voltant del 30% dels estudiants de secundària no obté el

graduat de la ESO (Save the Children) i la taxa d’abandonament escolar prematur

(23,5%) duplica la mitjana UE 28, de l’11,9%.

Des del mes de juny de 2016, la Comissió Europea ha adoptat una agenda de noves

qualificacions per a millorar els nivells d’educació dels països membres de la Unió

Europea. Un 72% dels Directors Generals (Encuesta anual de Directores Generales)

es declaren “preocupats per trobar treballadors amb habilitats i capacitats clau per a

les empreses”. S’aconsella als països del sud d’Europa, amb economies més febles,

incorporar idees de models com l’alemany. Amb implicació de polítiques públiques,

amb programes educatius i de formació centrats en la transició de les escoles al

mercat laboral (amb la figura dels tutors), amb programes d’inclusió socials dels joves

d’entorns menys avantatjosos (School Drop Out – A second chance) i dissenyar

programes de pràctiques adequats (Centre Balears Europa – Vicepresidència i

Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme, Govern de les Illes Balears).

89

4. MERCAT DE TREBALL.

91

4 MERCAT DE TREBALL.

4.1 POBLACIÓ ACTIVA. La població activa és la part de la població total que roman activa en el mercat de

treball, tant si treballa (població ocupada o afiliada), com si està aturada però cerca

feina activament (població aturada). Aquesta pot canviar la seva distribució (amb un

traspàs de població aturada a població ocupada o viceversa), o variar el seu nivell

donat un augment (sortida) o reducció (entrada) de població inactiva (estudiants,

desanimats...). Pot donar-se el cas que durant un temps determinat però, la xifra de

població activa no variï i la situació hagi canviat radicalment. Les dades de població

activa provenen de la Tesoreria General de la Seguridad Social (TGSS) i del Servei

d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB). En la majoria dels casos, excepte per sexe

(2011 – 2015) i per sector econòmic (2009 – 2015), s’analitzen per al període 2005 –

2015.

Font: INE.

La major part de la població activa correspon, tant a Menorca com a les Illes Balears, a

la població ocupada (85,04%). La resta, la població aturada, assumeix un pes del

14,96% l’any 2015. Uns percentatges menys favorables a Menorca que per al conjunt

de les Illes Balears, on la població aturada ocupa sols el 13,43%.

Escenari 1: Escenari 2: (A) Població aturada = 100 (A’) Població aturada = 300 (B) Població ocupada = 200 (B’) Població ocupada = 0 (C) Població activa = A + B = 300 (C’) Població activa = A’ + B’ = 300

45,6 mill

31,3 mill 14,3 mill

4,6 mill 8,3 mill 18,4 mill

POBLACIÓ ACTIVA POBLACIÓ INACTIVA

PET (>16 i <64 anys) Població <16 i >64 anys

Estudiants, desanimats,

Aturats Ocupats

POBLACIÓ TOTAL

Figura 4.1.1. Arbre de població. Espanya, 2010.

92

Taula 4.1.1. Població activa. Mitjana anual, 2015.

Població activa Població ocupada Població aturada

Illes Balears 499.590 (100%) 432.487 (86,57%) 67.103 (13,43%)

Menorca 34.022 (100%) 28.931 (85,04%) 5.091 (14,96%)

Font: Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) d’acord amb les dades de la TGSS i el SOIB.

Començar l’anàlisi del mercat de treball des de la vessant de la població activa i

analitzar la seva evolució al llarg del període 2005 – 2015 permet conèixer en línies

generals el comportament que seguiran molts dels indicadors que es tracten al llarg

d’aquest document. Es comprova que el comportament de les dades de població

activa per a Menorca i les Illes Balears, tot i moure’s en nivells molt diferents,

segueixen una tendència similar: un augment progressiu i intens (donat sobretot per un

augment de la població aturada) fins el 2008, una posterior fase de reducció fins el

2012 i un procés de recuperació a partir del 2013 per la recuperació de l’activitat

econòmica.

Gràfic 4.1.1. Població activa. Mitjana anual per als anys 2005 – 2015.


Durant el període d’anàlisi, Menorca ha vist reduïda la seva població activa en 703

persones (-2,02%). Des del 2008 (màxim de la sèrie), aquesta reducció és de 2.372

persones, un 6,51%. L’únic municipi que ha augmentat la seva població activa en

termes absoluts durant el període que es tracta ha estat Es Migjorn Gran21. Per al

conjunt de les Illes Balears, en canvi, la població activa augmenta 40.004 persones

(2005 – 2015), un 8,7%, i la reducció des del 2008 solament és de 1.765 persones (-

0,35%).

21

Durant tot el document cal prendre’s les dades de Es Migjorn Gran amb certa prudència ja que no disposen de la

consistència de municipis majors.

32.000

32.500

33.000

33.500

34.000

34.500

35.000

35.500

36.000

36.500

37.000

430.000

440.000

450.000

460.000

470.000

480.000

490.000

500.000

510.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Menorca (eix sec.) Illes Balears

93

Taula 4.1.2. Població activa per municipi i any, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 459.586 477.413 492.938 501.355 496.828 494.498 488.375 483.328 480.143 486.040 499.590

Menorca 34.725 35.583 36.219 36.394 35.590 35.159 34.279 33.468 34.195 33.944 34.022

Alaior 3.493 3.572 3.602 3.566 3.429 3.362 3.242 3.162 3.216 3.244 3.315

Ciutadella 10.397 10.521 10.666 10.723 10.440 10.319 10.108 9.989 10.150 10.182 10.215

Ferreries 1.761 1.730 1.749 1.760 1.757 1.731 1.728 1.665 1.644 1.678 1.701

Maó 13.074 13.602 13.929 13.999 13.780 13.722 13.367 12.873 13.303 13.073 13.031

Mercadal (Es) 1.806 1.791 1.843 1.886 1.818 1.785 1.762 1.750 1.702 1.600 1.556

Sant Lluís 2.035 2.180 2.170 2.153 2.050 1.979 1.871 1.870 1.923 2.013 2.030

Castell (Es) 1.817 1.838 1.878 1.940 1.958 1.914 1.850 1.813 1.795 1.769 1.775

Migjorn Gran (Es) 342 349 382 368 359 349 352 346 385 385 399


Nota metodològica: Les dades de població activa es formen a partir de la suma de

les dades de població afiliada i població aturada. Mentre les dades de població aturada

s’obtenen dels registres del Servei d’Ocupació de les Illes Balears i no existeixen

diferències segons l’organisme que les tracti, les dades de població afiliada es poden

extreure tant de l’Observatori del Treball de les Illes Balears com de l’Institut

d’Estadística de les Illes Balears. Ambdues informacions es nodreixen de la informació

de la Tresoreria de la Seguridad Social amb la diferència que l’Observatori del Treball

de les Illes Balears utilitza l’agregació del camp “codi postal” per a publicar les dades

per municipis i illes i l’Institut d’Estadística de les Illes Balears rep la informació ja

agregada per municipis i no per codi postal. Per aquesta raó, les dades de població

afiliada o ocupada per al total de municipis i l’illa de Menorca no sempre coincideixen.

Per altra banda, mentre la població aturada es recull segons el municipi de residència

de la persona aturada, la població afiliada ho fa per defecte en relació al municipi on es

registra el domicili fiscal de l’empresa, el que es coneix com el municipi d’activitat o

“municipi CCC”. Aquest fet cobra especial rellevància a Menorca, on les distàncies són

escasses entre municipis i és molt normal disposar del lloc de residència a un municipi

i treballar a un altre. Es Castell és l’exemple més paradigmàtic de les conseqüències

que pot provocar aquest escenari (veure 4.3.2. Atur per municipis). Del total

d‘afiliacions amb residència a Es Castell, tan sols el 28% (dades del 2015) tenen com

a municipi d’activitat Es Castell; de fet, el municipi d’activitat més important per als

afiliats residents a Es Castell és Maó (39,7%). La solució a aquesta situació és el

càlcul de la població afiliada segons municipi de residència de la persona afiliada,

dada disponible gràcies a una simulació de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears i

disponible sols a partir de 2011 i amb periodicitat trimestral (dada a final de trimestre).

Es fa una simulació de la taxa d’atur per municipis amb la població afiliada per municipi

de residència de l’afiliat per comprovar les diferències que poden existir (veure Taula

4.3.4 i Gràfic 4.3.7).

Aquest fet explica, entre d’altres fets, el comportament irregular de la taxa d’atur

calculada a partir del municipi d’activitat, ja que el denominador de la taxa d’atur es

troba subestimat. Això s’ha de tenir en compte per totes les estadístiques que

consideren alguna d’aquestes informacions i realitzen la desagregació per municipis.

94

Per analitzar el comportament de la població activa en termes relatius, s’utilitza la taxa

d’activitat, resultat de dividir la població activa entre la població en edat de treballar

(16-64 anys) empadronada a 1 de gener (població de dret).

4.1.1 TAXA D’ACTIVITAT. Existeixen grans diferències per municipis pel que fa a la taxa d’activitat. Per al càlcul

d’aquestes, s’utilitza la dada mensual de la població activa en relació a la població en

edat de treballar (16-64 anys) empadronada a 1 de gener (població de dret). Des de

l’any 2005 a 2015 la taxa d’activitat a Menorca perd un total de 2,4 punts. Al 2012

s’inverteix la tendència i des de llavors, augmenta 3,4 punts tot i trobar-se lluny dels

nivells anteriors a la crisi. El màxim és registra l’any 2006 (57,5%).

Taula 4.1.3. Taxa d’activitat

22 per municipi i any. Mitjana anual, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 66,6% 68,0% 68,0% 66,3% 64,5% 63,9% 63,0% 62,3% 62,7% 64,2% 66,1%

Menorca 57,1% 57,5% 57,3% 56,3% 54,4% 53,9% 52,6% 51,3% 52,8% 53,7% 54,7%

Alaior 57,5% 57,2% 57,5% 56,3% 54,0% 52,3% 49,5% 48,7% 49,0% 53,0% 55,4%

Ciutadella de Menorca 55,0% 54,8% 54,4% 53,4% 51,3% 50,9% 50,0% 48,9% 49,9% 50,7% 51,6%

Ferreries 56,1% 54,4% 53,7% 53,6% 52,9% 53,0% 51,8% 50,7% 51,2% 52,1% 53,8%

Maó 68,5% 70,7% 71,1% 70,0% 69,0% 69,4% 68,4% 65,6% 68,7% 68,8% 70,1%

Mercadal (Es) 58,3% 54,7% 51,9% 50,1% 47,1% 46,2% 46,1% 46,4% 45,5% 45,1% 45,0%

Sant Lluís 49,4% 50,7% 48,9% 46,5% 42,3% 40,1% 37,2% 37,2% 38,4% 40,6% 40,8%

Castell (Es) 33,8% 34,1% 34,3% 35,0% 34,8% 34,1% 32,9% 32,5% 32,4% 33,3% 33,7%

Migjorn Gran (Es) 34,4% 33,5% 35,9% 34,9% 34,3% 33,2% 33,9% 33,4% 37,8% 38,9% 42,1%

Font: Elaboració pròpia a través de l’OTIB d’acord amb les dades de la TGSS i el SOIB.

Gràfic 4.1.2. Taxa d’activitat mensual a les Illes Balears i Menorca, 2005 – 2015.


22

Població activa mensual en relació a la població en edat de treballar (16-64 anys) empadronada a 1 de gener

(població de dret).

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09


95

El Gràfic 4.1.3 mostra uns resultats molt representatius de la situació per al que fa a la

taxa d’activitat a l’illa de Menorca i al conjunt de les Illes Balears. Aquesta és major per

al conjunt de les Illes Balears, amb una diferència mitjana de 10 pp., seguint les dues

variables un comportament estacional important i molt similar. Les oscil·lacions

estacionals es redueixen amb l’entrada de la crisi però es recuperen a partir de l’any

2013.

4.1.2 POBLACIÓ ACTIVA PER SEXES.

La taxa d’activitat dels homes és superior a la de les dones en tots els anys i tots els

municipis, tot i que aquest diferencial s’ha reduït durant els últims anys. La taxa

d’activitat de les dones ha arribat a estar 10 punts per davall de la dels homes. El

2015, aquest diferencial es situa en els 4,16 punts ja que des de l’inici de la sèrie la

taxa d’activitat de les dones ha augmentat a un ritme major que la del col·lectiu

masculí. Destaca el comportament de Ferreries en la comparació de la seva taxa

d’activitat per sexes l’any 2015 amb un diferencial superior als 12 punts. L’any 2015,

un 52% de la població activa són homes. Taula 4.1.4. Població activa per sexe, municipi i any, 2011 – 2015.

HOMES 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 261.876 256.907 254.069 256.746 263.785

Menorca 20.802 19.940 19.546 19.473 19.639

Alaior 2.139 2.035 1.998 1.995 2.009

Ciutadella de Menorca 6.237 6.065 5.979 5.998 6.075

Ferreries 1.196 1.114 1.134 1.146 1.162

Maó 6.677 6.356 6.153 6.049 6.125

Mercadal (Es) 978 948 924 934 921

Sant Lluís 1.439 1.407 1.371 1.375 1.395

Castell (Es) 1.826 1.712 1.686 1.674 1.653

Migjorn Gran (Es) 309 302 300 301 299

DONES

Illes Balears 225.752 229.218 228.681 232.132 237.965

Menorca 17.444 17.651 17.682 17.802 18.024

Alaior 1.695 1.716 1.764 1.761 1.755

Ciutadella de Menorca 5.313 5.443 5.455 5.535 5.572

Ferreries 873 875 908 932 951

Maó 5.864 5.869 5.831 5.822 5.909

Mercadal (Es) 784 797 782 778 793

Sant Lluís 1.181 1.205 1.196 1.253 1.299

Castell (Es) 1.506 1.513 1.514 1.485 1.508

Migjorn Gran (Es) 228 233 233 236 237

Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS i el SOIB.

96

Taula 4.1.5. Taxa d’activitat per sexe23

, municipi i any. Mitjana anual, 2011 – 2015.

Homes 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 66,27% 65,50% 65,31% 66,84% 68,96%

Menorca 62,90% 60,72% 59,72% 60,93% 62,64%

Alaior 64,38% 61,94% 60,19% 64,60% 66,44%

Ciutadella de Menorca 60,70% 58,82% 58,07% 58,89% 60,87%

Ferreries 69,71% 66,64% 69,35% 70,33% 72,86%

Maó 67,74% 64,88% 63,49% 63,77% 66,02%

Mercadal (Es) 49,90% 49,25% 48,56% 51,73% 52,07%

Sant Lluís 56,92% 55,98% 54,31% 54,67% 55,72%

Castell (Es) 62,81% 60,27% 58,94% 60,72% 60,45%

Migjorn Gran (Es) 61,17% 60,77% 60,52% 61,34% 63,91%

Dones 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 59,46% 60,25% 60,60% 62,20% 63,81%

Menorca 54,32% 54,79% 55,19% 56,90% 58,48%

Alaior 52,49% 53,22% 54,45% 58,15% 59,26%


Ferreries 53,94% 54,16% 57,57% 58,62% 60,77%

Maó 60,46% 60,47% 60,36% 61,14% 63,39%

Mercadal (Es) 42,03% 42,60% 42,56% 44,75% 46,95%

Sant Lluís 47,27% 48,25% 48,17% 51,40% 52,45%

Castell (Es) 55,57% 55,97% 56,55% 57,90% 59,68%

Migjorn Gran (Es) 42,71% 43,24% 44,60% 47,38% 49,44%

Font: Elaboració pròpia a través de l’IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS i el SOIB.

Els darrers anys, les taxes d’activitat han augmentat, tant per als homes com per les

dones, però encara es mantenen en valors baixos. Es troben en disposició de treballar

(població activa) sis de cada deu persones en mitjana a Menorca.

Gràfic 4.1.3. Taxa d'activitat per sexe i per trimestre, 2011 – 2015.


23

Població activa masculina (femenina) trimestral en relació a la població masculina (femenina) en edat de treballar

empadronada a 1 de gener (població de dret).

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

Dones - Menorca Homes - Menorca Dones - Illes Balears Homes - Illes Balears

97

El darrer trimestre de l’any 2015, la població activa dels homes (17.656) és superior a

la de les dones (16.154). La composició per sexes però, ens mostra una població

aturada major per les dones (3.223) que per als homes (2.766). El pes de la població

aturada sobre el total de població activa és major per les dones (19,9%) que per als

homes (15,7%).

Gràfic 4.1.4. Població activa per sexe a Menorca, 2015 T4.


4.1.3 POBLACIÓ ACTIVA PER MUNICIPI I GRUPS D’EDAT.

El domini de les dues ciutats més importants és clar en la distribució de la població

activa per municipis a Menorca. Entre les dues (Maó i Ciutadella), acumulen més del

68% de la població activa de l’illa, tot i que es Maó la que lidera la sèrie. És una

distribució que s’ha mantingut constant durant tota el període i no s’han manifestat

canvis substancials en aquest sentit.

Gràfic 4.1.5. Distribució de la població activa a Menorca per municipi. Mitjana anual, 2015.


14.890 12.931

2.766 3.223

0

5.000

10.000

15.000

20.000

Homes Dones

Població afiliada Població aturada

Alaior 9,7%

Ciutadella de Menorca 30,0%

Ferreries 5,0%

Maó 38,3%

Mercadal (Es) 4,6%

Sant Lluís 6,0%

Castell (Es) 5,2%

Migjorn Gran (Es) 1,2%

98

En nombres absoluts, la població activa per municipi l’any 2015 es representa al Gràfic

4.1.6. Maó lidera l’estadística de l’any 2015 (amb 13.031 persones actives) i Ciutadella

(amb 10.215 persones actives) es troba en segona posició.

Gràfic 4.1.6. Població activa per municipi a Menorca, 2015.


Les majors diferències entre les taxes d’activitat dels diferents municipis (veure annex

Taula 7.4.1) es registren durant la temporada alta ja que els nuclis més turístics

augmenten molt la seva població activa (Maó, Alaior, es Migjorn Gran o Es Mercadal) i

els diferencials augmenten respecte els nuclis de població més constants (Ferreries i

Es Castell).

Per grups d’edat (2016 T1), la major part de la població activa correspon a la població

compresa entre els 35 i els 44 anys (30%). A Menorca, al contrari que a les Illes

Balears, només les taxes d’activitat per als grups d’edat de 45 a 54 anys i més de 55

anys augmenten d’una forma significativa durant el període. A Menorca, la taxa

d’activitat per al col·lectiu d’entre 25 a 34 anys resulta 10 punts inferior a la taxa de les

Illes Balears per al mateix grup d’edat. El major component estacional el pateix la

població entre 25 i 34 anys i 35 i 44 anys (veure annex Taula 7.4.2). La població major

de 55 anys és la més estable en aquest sentit (veure Gràfic 4.1.8).

Taula 4.1.6. Taxa d'activitat (%) per grup d'edat i any, 2011 – 2015.

ILLES BALEARS 2011 2012 2013 2014 2015

De 16 a 24 anys 30,6 30,0 27,9 28,8 30,5

De 25 a 34 anys 65,7 65,3 64,9 66,4 68,7

De 35 a 44 anys 72,9 72,5 72,4 73,4 74,8

De 45 a 54 anys 71,1 71,0 71,8 73,2 74,6

55 o més anys 24,6 24,8 25,5 26,6 27,5

MENORCA 2011 2012 2013 2014 2015

De 16 a 24 anys 28,2 24,8 24,2 24,6 25,3

De 25 a 34 anys 58,9 55,7 56,6 57,1 58,5

De 35 a 44 anys 69,5 66,4 66,7 67,9 69,8

De 45 a 54 anys 68,9 67,6 68,6 69,9 71,5

55 o més anys 22,2 22,5 23,1 24,4 24,9


3.315

10.215

1.701

13.031

1.556

2.030

1.775

399

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000

Alaior

Ciutadella de Menorca

Ferreries

Maó

Mercadal (Es)

Sant Lluís

Castell (Es)

Migjorn Gran (Es)

99

Gràfic 4.1.7. Distribució de la població activa per grup d'edat a Menorca, 2016 T1.


Gràfic 4.1.8. Població activa per grup d’edat i trimestre a Menorca, 2011 – 2015.


4.1.4 POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS ECONÒMICS. Agrupant la classificació CNAE-09 en grups de sectors s’aconsegueix simplificar

l’anàlisi i poder-ne extreure conclusions més clares. Així, es tracta la població activa i

taxa d’activitat per sectors econòmics i es compara cadascun d’ells amb la situació a

les Illes Balears (veure annex Gràfics 7.4.1 – 7.4.4), on indirectament pot estudiar-se el

grau d’estacionalitat dels mateixos. A Menorca s’ha reduït (2009 – 2015) la població

activa en 2.470 persones a la vegada que augmenta en 238 persones la població

activa en sector serveis. El sector on la població activa ha patit una reducció major és

la construcció (-20.363 persones, un 29,1%) i la indústria (-1.714 persones, un 21,2%)

16-24 1.845 5%

25-34 6.638 19%

35-44 10.663 30%

45-55 9.975 28%

55+ 6.212 18%

16-24

25-34

35-44

45-55

55+

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

16-24 25-34 35-44 45-54 55+

100

Taula 4.1.7. Població activa per sector econòmic i any. Mitjana anual, 2009 – 2015.

Illes Balears 2.009 2.010 2.011 2.012 2.013 2.014 2.015

TOTAL 497.015 494.498 488.376 484.240 480.143 486.040 499.590

(A) AGRICULTURA I PESCA 7.651 7.778 7.874 7.736 7.797 7.984 7.844

(B,C,D,E) INDUSTRIA 8.078 8.351 8.048 7.945 7.622 6.846 6.364

(F) CONSTRUCCIÓ 69.876 64.266 57.676 51.524 47.760 46.871 49.513

(G,H,I,J,K,L,M,N,O,P,Q,R,S,T,U) SERVEIS 382.900 385.734 387.013 390.222 391.983 398.999 409.732

(G) Comerç majorista i al detall, reparació de vehicles 16.922 17.134 16.592 16.924 16.588 15.786 14.713

(H) Transport y emmagatzematge 4.170 4.223 3.967 4.285 4.169 3.841 3.499

(I) Hoteleria 20.133 21.436 21.419 22.685 22.504 22.333 21.303

Menorca 2.009 2.010 2.011 2.012 2.013 2.014 2.015

TOTAL 36.492 35.931 35.022 34.184 34.195 33.944 34.022

(A) AGRICULTURA I PESCA 789 803 825 808 806 804 816

(B,C,D,E) INDUSTRIA 4.342 4.285 4.068 3.878 3.743 3.476 3.450

(F) CONSTRUCCIÓ 5.938 5.377 4.738 4.144 3.664 3.535 3.678

(G,H,I,J,K,L,M,N,O,P,Q,R,S,T,U) SERVEIS 24.854 24.752 24.675 24.611 24.897 25.066 25.092

(G) Comerç majorista i al detall, reparació de vehicles 6.858 6.570 6.367 6.210 6.200 6.250 6.209

(H) Transport y emmagatzematge 1.493 1.493 1.478 1.501 1.455 1.439 1.419

(I) Hoteleria 5.843 5.836 5.898 6.114 6.406 6.576 6.609


Gràfic 4.1.9. Distribució de la població activa per sector econòmic i mes a Menorca, 2009 – 2015.


Durant el període 2009 a 2015, la distribució de la població activa ha patit canvis en la

seva distribució sectorial. Donada l’estacionalitat de l’economia de Menorca, en una

desagregació sectorial de la població activa, el resultat és clar. Una distribució

terciaritzada (cada vegada més) que deixa en una situació residual a la resta de

sectors. Set de cada deu actius (ocupats + aturats) de l’illa estan relacionats amb el

sector serveis. Tot i que el pes de la població activa del sector serveis sobre el total de

població activa a Menorca és menor que el de les Illes Balears, des de l’any 2009

(68,11%) al 2015 (73,75%) ha augmentat considerablement. L’any 2009, a les Illes

Balears es registra un valor de 77,03%, cinc punts inferior al del 2015 (82,01%).

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

2009M

01

2009M

03

2009M

05

2009M

07

2009M

09

2009M

11

2010M

01

2010M

03

2010M

05

2010M

07

2010M

09

2010M

11

2011M

01

2011M

03

2011M

05

2011M

07

2011M

09

2011M

11

2012M

01

2012M

03

2012M

05

2012M

07

2012M

09

2012M

11

2013M

01

2013M

03

2013M

05

2013M

07

2013M

09

2013M

11

2014M

01

2014M

03

2014M

05

2014M

07

2014M

09

2014M

11

2015M

01

2015M

03

2015M

05

2015M

07

2015M

09

2015M

11

Sector primari Industria Construcció Sector serveis

101

La població activa a Menorca es caracteritza per disposar d’un alt grau d’estacionalitat

(major en la població jove i en el sector serveis), respondre a patrons clarament cíclics

i situar-se en taxes inferiors a les del conjunt de les Illes Balears. Tant a Menorca com

al conjunt de les Illes, la taxa d’activitat de les dones és inferior a la dels homes. En

temporada alta, Maó, Alaior i Es Mercadal són els municipis amb una major activitat.

En temporada baixa, en canvi, són Maó i Ferreries. Per grups d’edat, la població entre

els 35 i 55 anys és la que disposa de les majors taxes d’activitat (superiors al 60%).

Finalment, tant a Menorca com a les Illes Balears, la taxa d’activitat de les dones és

sempre inferior a la dels homes.

4.2 POBLACIÓ OCUPADA. La població ocupada (o població afiliada) es defineix com aquella part de la població

activa que treballa. Com s’ha vist abans, és la major part de la població activa i un

element que cal maximitzar. S’analitza amb dades de la Tesoreria General de la

Seguridad Social i el SOIB (4.2.4. Matriu de mobilitat intersectorial) la població

ocupada per règims d’afiliació (2005 – 2015) amb especial incidència al règim general i

d’autònoms, per sectors econòmics (2009 – 2015) i la connexió entre ells a partir de

les matrius sectorials (2009 – 2015).

Taula 4.2.1. Distribució de la població ocupada per municipi a Menorca. Mitjana anual, 2015.

Població ocupada Percentatge

Total 27.930 100%

Alaior 2.884 10,0%

Ciutadella de Menorca 8.690 30,0%

Ferreries 1.535 5,3%

Maó 11.094 38,3%

Mercadal (Es) 1.375 4,8%

Sant Lluís 1.722 6,0%

Castell (Es) 1.280 4,4%

Migjorn Gran (Es) 350 1,2%


Per municipis (veure Taula 4.2.1), Maó i Ciutadella concentren més de dues terceres

parts de la població ocupada. La part restant es distribueix entre els demés municipis.

4.2.1 POBLACIÓ OCUPADA PER RÈGIM D’AFILIACIÓ. Les característiques de la població ocupada Menorca són coherents amb les

conclusions respecte la població activa. Per Règims d’afiliació es presenta un escenari

on el Règim General lidera la distribució de la població afiliada (70,6% al 2015), amb

una importància relativa però creixent, sobretot a Menorca, dels afiliats per al Règim

d’Autònoms (25,2% al 2015). Els demés règims disposen d’una importància gairebé

residual. El Règim Agrari ha perdut tres dècimes d’afiliació en 10 anys.

102

Taula 4.2.2. Afiliats per Règims d'afiliació i any a les Illes Balears. Mitjana anual, 2005 – 2015.

TOTAL Agrari Autònoms Carbó General Llar Mar

2005 425.039 5.165 79.870 0 327.277 10.472 2.256

2006 443.929 4.608 81.531 0 344.573 11.071 2.147

2007 460.757 4.440 84.730 0 360.664 8.788 2.136

2008 450.775 2.383 88.339 0 348.606 9.378 2.070

2009 422.638 2.649 83.995 0 324.183 9.741 2.070

2010 411.617 2.750 81.590 0 315.622 9.683 1.972

2011 405.113 2.833 80.536 0 309.998 9.834 1.913

2012 400.615 2.733 80.000 0 305.333 10.596 1.954

2013 397.861 2.508 80.567 0 300.674 12.156 1.956

2014 410.635 2.482 83.243 0 310.777 12.084 2.048

2015 432.487 2.492 85.932 0 330.097 11.790 2.177

Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS. Nota: De 2005 a 2008 la mitjana es realitza sobre les dades trimestrals. A partir de 2009, la mitjana es realitza sobre la

dada mensual a fi de mes.

Taula 4.2.3. Afiliats per Règims d'afiliació i any a Menorca. Mitjana anual, 2005 – 2015.

TOTAL Agrari Autònoms Carbó General Llar Mar

2005 32.195 368 6.077 0 25.023 502 226

2006 34.000 391 7.218 0 25.603 558 232

2007 34.723 396 7.528 0 26.157 424 218

2008 33.208 208 7.618 0 24.744 427 211

2009 30.905 236 7.274 0 22.736 441 218

2010 29.796 239 7.048 0 21.794 506 209

2011 28.832 257 6.916 0 20.950 510 198

2012 27.794 241 6.833 0 19.993 517 209

2013 27.939 231 7.000 0 19.664 844 200

2014 28.202 236 7.166 0 19.756 815 228

2015 28.931 239 7.279 0 20.428 753 232

Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS. Nota: De 2005 a 2008 la mitjana es realitza sobre les dades trimestrals. A partir de 2009, la mitjana es realitza sobre la

dada mensual a fi de mes.

El pes que cadascun d’aquests règims disposa sobre el total dels règims d’afiliació es

detalla a la Taula 4.2.4. Set de cada deu afiliats es troben afiliats al Règim General.

Aquesta proporció és major al conjunt de les Illes Balears.

Taula 4.2.4. Distribució del pes dels afiliats per Règims d'afiliació i any, 2005 – 2015.

Illes Balears 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Agrari 1,2% 1,0% 1,0% 0,5% 0,6% 0,7% 0,7% 0,7% 0,6% 0,6% 0,6%

Autònoms 18,8% 18,4% 18,4% 19,6% 19,9% 19,8% 19,9% 20,0% 20,2% 20,3% 19,9%

Carbó 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

General 77,0% 77,6% 78,3% 77,3% 76,7% 76,7% 76,5% 76,2% 75,6% 75,7% 76,3%

Llar 2,5% 2,5% 1,9% 2,1% 2,3% 2,4% 2,4% 2,6% 3,1% 2,9% 2,7%

Mar 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5%

103

Menorca 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Agrari 1,1% 1,1% 1,1% 0,6% 0,8% 0,8% 0,9% 0,9% 0,8% 0,8% 0,8%

Autònoms 18,9% 21,2% 21,7% 22,9% 23,5% 23,7% 24,0% 24,6% 25,1% 25,4% 25,2%

Carbó 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

General 77,7% 75,3% 75,3% 74,5% 73,6% 73,1% 72,7% 71,9% 70,4% 70,1% 70,6%

Llar 1,6% 1,6% 1,2% 1,3% 1,4% 1,7% 1,8% 1,9% 3,0% 2,9% 2,6%

Mar 0,7% 0,7% 0,6% 0,6% 0,7% 0,7% 0,7% 0,8% 0,7% 0,8% 0,8%


A més de conèixer la distribució de cada Règim sobre el total, també és important

conèixer l’evolució de l’afiliació per aquests Règims i la seva comparació respecte

l’evolució de les Illes Balears durant el període d’anàlisi. És el que es tracta als gràfics

següents. L’any 2015 el ritme de creixement de la població afiliada al Règim General

és major que el ritme de creixement de la població afiliada al Règim d’Autònoms, fet

que no havia passat en tota la sèrie.

Gràfic 4.2.1. Afiliats per Règims a Menorca. Règim General i d'Autònoms. Variació interanual de la mitjana anual, 2006 – 2015.


Gràfic 4.2.2. Afiliats del Règim General a Menorca i les Illes Balears. Variació interanual de la mitjana anual, 2006 – 2015.


-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Autònoms General

-10%

-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

General - Menorca General - Illes Balears

104

Gràfic 4.2.3. Afiliats per Règim d'Autònoms a Menorca i les Illes Balears. Variació interanual de la mitjana anual, 2006 – 2015.


Les taxes de variació per règims ens confirmen la tendència que han seguit durant la

crisi. Segueix l’evolució típica dels indicadors anteriors però curiosament s’observa que

tant a Menorca com a les Illes Balears, les variacions respecte al Règim d’Autònoms

són sempre majors a les del Règim General, excepte per al darrer any, que s’inverteix

la tendència per primera vegada en tota la sèrie. A les Illes Balears, des de l’any 2014

es registren taxes positives per al Règim General (des de 2013 per al Règim

d’Autònoms), mentre que per Menorca l’afiliació del Règim General no ha superat l’1%

de variació interanual fins el 2015 (el Règim d’Autònoms porta des de l’any 2013 amb

taxes de variació positives).

Per als afiliats en el Règim General, el comportament del conjunt de les Illes Balears

resulta molt més positiu durant tot el període. Durant els anys de la crisi no es van

registrar taxes de variació tan negatives i es va recuperar més prest. A Menorca, es va

patir una recaiguda al 2012 que per al conjunt de les Illes es va passar per alt. La

recuperació sembla que també està sent menys intensa a Menorca.

4.2.2 POBLACIÓ OCUPADA PER SEXES I GRUPS D’EDAT.

A través de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears s’han pogut obtenir els fitxers

amb informació conjunta de la població ocupada per sexe, trimestre i grup d’edat per al

període 2011 – 2016 a Menorca.

Taula 4.2.5. Afiliació per sexe, grup d’edat i trimestre a Menorca, 2011 – 2016.

TOTAL De 16 a 24 anys De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 55 o més anys

2011T1

T 29.326 1.546 6.621 9.132 7.654 4.371

H 16.568 812 3.498 5.158 4.383 2.716

D 12.758 734 3.123 3.974 3.272 1.655

2011T2

T 37.353 2.881 8.868 11.290 9.206 5.106

H 20.203 1.493 4.505 6.138 5.018 3.047

D 17.150 1.388 4.362 5.152 4.188 2.059

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Autònoms - Menorca Autònoms - Illes Balears

105

2011T3

T 34.229 1.952 7.743 10.606 8.901 5.027

H 18.548 1.028 3.930 5.772 4.850 2.967

D 15.682 924 3.813 4.834 4.052 2.060

2011T4

T 27.317 1.389 5.869 8.473 7.307 4.278

H 15.025 713 3.000 4.642 4.073 2.596

D 12.292 676 2.869 3.831 3.234 1.682

2012T1

T 27.566 1.321 5.900 8.591 7.429 4.326

H 15.373 726 3.061 4.764 4.210 2.611

D 12.193 595 2.839 3.826 3.219 1.715

2012T2

T 36.260 2.562 8.244 10.975 9.252 5.227

H 19.293 1.305 4.126 5.827 4.989 3.045

D 16.968 1.257 4.119 5.148 4.263 2.182

2012T3

T 33.733 1.961 7.424 10.335 8.879 5.134

H 17.866 1.026 3.698 5.428 4.759 2.955

D 15.867 935 3.726 4.908 4.120 2.179

2012T4

T 26.461 1.230 5.379 8.141 7.337 4.374

H 14.117 625 2.636 4.330 3.977 2.549

D 12.345 605 2.743 3.811 3.360 1.825

2013T1

T 27.621 1.210 5.598 8.618 7.657 4.537

H 14.922 653 2.821 4.622 4.204 2.623

D 12.699 557 2.778 3.996 3.453 1.914

2013T2

T 36.683 2.502 8.062 11.127 9.529 5.463

H 19.208 1.287 4.015 5.819 5.022 3.066

D 17.475 1.215 4.047 5.308 4.507 2.397

2013T3

T 33.253 1.712 7.001 10.179 9.078 5.283

H 17.324 912 3.449 5.263 4.759 2.942

D 15.929 800 3.552 4.916 4.319 2.341

2013T4

T 26.331 1.073 5.189 8.087 7.481 4.500

H 13.854 561 2.518 4.230 4.020 2.526

D 12.477 512 2.672 3.857 3.461 1.974

2014T1

T 27.485 1.083 5.397 8.553 7.766 4.685

H 14.947 600 2.763 4.612 4.328 2.645

D 12.538 483 2.634 3.942 3.438 2.040

2014T2

T 37.361 2.667 7.920 11.225 9.792 5.757

H 19.474 1.355 3.977 5.794 5.176 3.172

D 17.887 1.312 3.943 5.431 4.616 2.585

2014T3

T 34.308 1.777 6.942 10.498 9.471 5.620

H 17.883 950 3.461 5.419 4.981 3.072

D 16.425 827 3.481 5.079 4.490 2.548

2014T4

T 26.975 1.066 5.014 8.333 7.791 4.771

H 14.365 544 2.536 4.403 4.215 2.667

D 12.610 522 2.478 3.930 3.576 2.104

2015T1

T 28.830 1.114 5.405 8.952 8.365 4.994

H 15.795 622 2.859 4.846 4.649 2.819

D 13.035 492 2.546 4.106 3.716 2.175

106

2015T2

T 38.403 2.847 7.678 11.565 10.273 6.040

H 20.126 1.499 3.872 5.959 5.465 3.331

D 18.277 1.348 3.806 5.606 4.808 2.709

2015T3

T 35.237 1.826 6.803 10.827 9.850 5.932

H 18.456 995 3.452 5.565 5.215 3.230

D 16.781 831 3.351 5.262 4.635 2.702

2015T4

T 27.821 1.104 5.038 8.522 8.118 5.039

H 14.890 591 2.556 4.535 4.425 2.783

D 12.931 513 2.482 3.987 3.693 2.256

2016T1

T 29.827 1.205 5.428 9.192 8.702 5.300

H 16.413 679 2.850 5.023 4.852 3.009

D 13.414 526 2.578 4.169 3.850 2.291

Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS.

Nota: Dades a final de trimestre.

El fet de comparar els trimestres de forma interanual (amb el mateix trimestre de l’any

anterior) permet veure com es presenta una evolució ascendent a partir del 2014,

excepte per als grups d’edat més avançats. En la distribució per sexes l’evolució

creixent ha estat més constant en les dones, fet que els hi ha permès augmentar la

seva presència en el mercat de treball a partir dels 35 anys i sobretot a partir dels 55.

Del 2011 T1 al 2016 T1, es redueix la població afiliada en termes absoluts sols per als

col·lectius de població entre els 16 – 24 i 25 – 34 anys. Per al tram de població

comprés entre els 35 i 44 anys, la població afiliada sols augmenta per les dones

(4,9%). A partir d’aquesta edat, ho fa tant per als homes com per les dones. El grup

d’edat on les dones hi tenen una major representació és en el de 25 a 34 anys. Durant

el segon trimestre, augmenta la participació de les dones i els grups d’edat més joves

en detriment de la població major de 45 anys.

4.2.3 POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS ECONÒMICS. Seguint la classificació CNAE-09, es pot especificar per al període 2009 – 2015 el

nombre de persones afiliades per sectors a Menorca.

Taula 4.2.6. Afiliats per sector i any a Menorca. Mitjana anual, 2009 – 2015.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

TOTAL 30.905 29.796 28.832 27.475 27.939 28.202 28.931

(A) Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 759 761 768 740 732 733 748

(B) Industries extractives 22 23 18 15 13 15 15

(C) Indústria manufacturera 3.565 3.524 3.380 3.148 3.041 2.979 3.045

(D) Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor... 5 5 7 6 7 9 3

(E) Subministrament d’aigua i gestió de residus 334 341 315 335 336 157 123

(F) Construcció 4.677 4.055 3.503 2.921 2.677 2.797 3.122

(G) Comerç majorista i minorista 6.017 5.726 5.546 5.344 5.392 5.496 5.552

(H) Transport i emmagatzematge 1.318 1.294 1.278 1.264 1.229 1.237 1.257

(I) Hoteleria 4.622 4.494 4.498 4.573 4.837 5.002 5.152

(J) Informació i comunicacions 338 323 289 263 254 251 288

107

(K) Activitats financeres i d’assegurances 146 142 139 141 148 155 155

(L) Activitats immobiliàries 223 216 207 202 223 243 275

(M) Activitats professionals, científiques i tècniques 1.097 1.069 1.047 1.013 1.043 1.047 1.078

(N) Activitats administratives i serveis auxiliars 1.006 1.006 1.044 1.036 1.133 1.178 1.224

(O)Administració pública 2.097 2.107 2.062 1.890 1.848 1.863 1.861

(P) Educació 639 625 626 617 651 685 683

(Q) Activitats sanitàries i de serveis socials 1.859 1.854 1.864 1.774 1.788 1.833 1.879

(R) Activitats artístiques 576 569 593 585 635 625 618

(S) Altres serveis 1.143 1.134 1.117 1.070 1.037 1.012 1.037

(T) Activitats de les llars 463 530 533 539 916 884 819


Clarament els sectors del comerç (5.552), l’hoteleria (5.152) i la construcció (3.122)

ocupen respectivament el podi de sectors amb una major població afiliada. L’any 2009,

l’hoteleria (4.622) ocupava la tercera posició en favor de la construcció (4.677) i el

comerç ocupava la primera posició d’una forma molt més evident (6.017). Tots els

sectors excepte l’hoteleria, les activitats financeres i d’assegurances, les activitats

immobiliàries, les activitats administratives, l’educació, les activitats sanitàries, les

activitats artístiques i les activitats de les llars redueixen en valors absoluts la seva

població afiliada. L’hoteleria, al contrari que el comerç, a més a més d’augmentar en

termes absoluts, augmenta la seva importància en la distribució sectorial (de 14,95% a

17,8%). Durant els mesos d’estiu, una de quatre persones afiliades treballa a

l’hoteleria (durant l’hivern la proporció és una de cada onze). Altres activitats que

perden pes durant la temporada estival són la indústria i la construcció.

Per sector i municipi l’any 2015, els sector de l’agricultura, ramaderia, silvicultura i

pesca, indústries extractives, indústria manufacturera, subministrament d’energia

elèctrica, gas i vapor, construcció, hoteleria (en temporada alta), educació (en

temporada alta), activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment i altres serveis són

els sectors on Ciutadella és el municipi de l’illa on aquests sectors són més importants

pel que fa a població ocupada. Tota la resta de sectors (comerç, transport, informació i

comunicacions, activitats financeres, activitats immobiliàries, activitats professionals,

administració pública o activitats sanitàries) tenen una importància major a Maó.

Taula 4.2.7. Afiliació a la Seguretat Social dels treballador de la secció A (Agricultura, silvicultura, ramaderia i pesca) de la CNAE-09 per trimestre i grup d’edat a Menorca, 2011 – 2016.

TOTAL 16-24 25-35 35-44 45-54 55+

2011T1 798 68 157 231 192 150

2011T2 851 76 171 240 206 158

2011T3 842 83 164 233 210 152

2011T4 778 74 150 208 201 144

2012T1 776 75 156 200 206 140

2012T2 822 80 173 205 210 154

2012T3 786 81 155 204 202 144

2012T4 732 71 134 195 196 137

2013T1 753 74 142 188 206 143

2013T2 814 78 161 203 217 156

108

2013T3 781 66 158 195 216 147

2013T4 722 62 133 183 203 141

2014T1 762 67 138 191 223 143

2014T2 817 76 162 197 234 148

2014T3 791 78 153 194 229 137

2014T4 731 62 133 184 214 138

2015T1 771 67 143 192 227 142

2015T2 839 81 156 209 236 157

2015T3 803 75 153 206 223 147

2015T4 742 62 138 192 205 145

2016T1 782 66 156 196 215 149

Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS. Gràfic 4.2.4. Afiliació a la Seguretat Social dels treballador de la secció A (Agricultura, silvicultura, ramaderia i pesca) de la CNAE-09 per trimestre i grup d’edat a Menorca, 2011 – 2016.


Concretament al sector primari (secció “A”, CNAE-09), analitzar l’afiliació per grups

d’edat permet comprovar com la població que redueix de forma més clara la seva

participació en aquest sector és la compresa entre els 35 i els 44 anys (es redueix un

15,15% a la vegada que perd 4 punts en la distribució per edat), tot i que també és la

que hi té una major presència. El col·lectiu amb un menor grau de participació és

clarament el col·lectiu d’entre 16 i 24 anys. Des de l’any 2014, la població afiliada al

sector primari presenta símptomes d’una tímida recuperació, però no per la

incorporació de població jove (16 – 24 anys).

0

50

100

150

200

250

300

De 16 a 24 anys De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 55 o més anys

109

4.2.3.1 SECTOR ARTESÀ DE MENORCA. A través del Registre d’Artesans del Consell Insular de Menorca s’obtenen les dades

de la concessió de cartes d’artesania a Menorca des de l’any 1988 a l’any 2016 per

any de concessió, qualificació, sexe, família, ofici i municipi.

Taula 4.2.8. Registre d'Artesans a Menorca per any

de concessió, 1987 – 2016.

Data registre Nombre de concessions

1987 2

1988 8

1989 -

1990 4

1991 1

1992 4

1993 5

1994 10

1995 7

1996 3

1997 10

1998 1

1999 5

2000 -

2001 4

2002 18

2003 55

2004 21

2005 27

2006 14

2007 11

2008 20

2009 16

2010 22

2011 13

2012 4

2013 25

2014 9

2015 7

2016 (fins juny) 3

Total 329

Font: Registre d’Artesans del Consell Insular de Menorca.

S’han concedit un total de 329 cartes o distincions d’artesà24 a Menorca des de l’any

1988, la majoria a homes. Un 32,83% (108), a dones. L’any 2003 (55) és l’any que

se’n registren més. Es classifiquen en quatre categories: Artesà (120), Document de

Qualificació Artesana o DQA (47), Mestre artesà (158) i Mestre artesà honorífic.

Aquesta darrera sols a l’abast de 4 persones a l’illa. Cal a dir que d’entre totes

aquestes concessions, alguna es repeteix quan, per exemple, un “artesà” accedeix a

“mestre artesà”. Aquest fet sols es dóna catorze vegades i per tant no modifica en gran

mesura la lectura general de les dades.

24

Es refereix a l’any de concessió de la distinció sense tenir en compte si a dia d’avui roman activa o no. No es

contempla si es cessa o no l’activitat ni la data en que aquest fet es produeix.

110

Per municipis, Ciutadella (144) es troba al capdavant. El segueixen Maó (46) i Alaior

(43). Es Mercadal (29), Ferreries (26), Sant Lluís (20), Es Castell (11) i Es Migjorn

Gran (10) completen la sèrie. Per famílies i oficis, consultar la (veure annex Taula.

7.4.3).

Durant els anys 2015 i 2016 (fins el juny) s’han concedit 10 cartes d’artesà. Nou cartes

d’Artesà i 1 de Mestre Artesà. D’aquestes, cinc s’han concedit a dones i cinc a homes.

Es corresponen a Mestre de molins (1), pintor (1), mestre de paret seca (1), formatger

(1), entrunyelladors (2), manufacturer de pepes (1), passamaners (2) i mestre d’aixa

(1). La majoria, registrades a Ciutadella (5).

Per altra banda, es classifiquen per grups d’edat les afiliacions al sector artesà a

Menorca a través de les dades de la Tesoreria General de la Seguridad Social. Des de

l’OBSAM es considera sector artesania al conjunt d’activitats que s’especifica a la

(veure annex Taula 7.4.4). Es redueix la població afiliada total en 253 persones en tota

la sèrie a Menorca. Tendència decreixent per tots els grups d’edat excepte per la

població major de 55 anys. No hi ha gran presència de joves entre la població artesana

de l’illa. La majoria són majors de 35 anys.

Taula 4.2.9. Afiliació al sector artesà per grup d’edat i trimestre a Menorca, 2011 – 2016.

TOTAL 16-24 25-34 35-44 45-54 +55

2011T1 1.725 67 254 505 576 322

2011T2 1.951 102 268 537 662 383

2011T3 1.588 74 224 442 559 290

2011T4 1.721 72 233 468 598 350

2012T1 1.504 69 214 431 506 284

2012T2 1.910 101 252 501 670 386

2012T3 1.554 68 208 424 547 307

2012T4 1.694 73 209 448 598 366

2013T1 1.537 70 197 429 525 316

2013T2 1.779 97 225 460 615 382

2013T3 1.494 64 190 394 536 310

2013T4 1.687 70 190 448 610 369

2014T1 1.543 68 188 419 533 335

2014T2 1.795 92 221 444 629 409

2014T3 1.582 67 190 398 566 361

2014T4 1.629 57 201 399 586 386

2015T1 1.575 61 199 392 562 361

2015T2 1.802 90 223 417 635 437

2015T3 1.461 51 170 354 521 365

2015T4 1.613 49 199 362 580 423

2016T1 1.472 51 181 348 524 368


111

Gràfic 4.2.5. Afiliació al sector artesà total per trimestre a Menorca, 2011 - 2016.


4.2.4 MATRIU DE MOBILITAT INTERSECTORIAL.

Les matrius sectorials són un instrument molt útil per observar el traspàs d’afiliats entre

sectors i les connexions existents entre aquests. En les files es situen els demandants

segons el sector de la seva darrera ocupació i en les columnes s’especifica el sector

de contractació. Per tant, en la diagonal principal es pot consultar el % de

contractacions coincidents amb el sector de la demanda d’ocupació. La diagonal

principal indica el grau d’autosuficiència de cada sector. Les files sumen 100 i indiquen

la distribució dels demandants d’ocupació. Les columnes indiquen el percentatge de

ma d’obra que prenen prestat dels demés sector. Poden sumar més o menys de 100.

En el cas que la suma resultant sigui major que 100 implica que el sector en qüestió ha

generat més activitat i ha hagut d’absorbir treballadors procedents d’altres sectors. Si

la suma és menor que 100, el sector actuarà com a subministrador de mà d’obra als

demés sectors, sigui per falta d’activitat o millora de les condicions laborals. Taula 4.2.10. Llegenda de les matrius sectorials.

G00 SOA Sense activitat econòmica anterior.

G01 Secció A Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca.

G02 Seccions B a E Indústries extractives i manufactureres; Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat; Subministrament d'aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació.

G03 Secció F Construcció.

G04 Secció G Comerç majorista i minorista, reparació de vehicles de motor i motocicletes.

G05 Secció I Hoteleria.

G06 Secció H i J Transport i emmagatzematge; Informació i comunicacions.

G07 Secció K Activitats financeres i d'assegurances.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

112

G08 Secció L a N Activitats immobiliàries; Activitats professionals, científiques i tècniques; Activitats administratives i altres activitats auxiliars.

G09 Secció O a Q Administració pública i defensa; Seguretat Social obligatòria; Educació; Activitats sanitàries i de serveis socials.

G10 Secció R a U Activitats artístiques-recreatives i d'entreteniment; Altres serveis; Activitats de les llars com personal domèstic i productors de bens i serveis; Activitats d'organitzacions i organismes extraterritorials

Font: Observatori del Treball de les Illes Balears d’acord amb les dades del SOIB.

Taula 4.2.11. Matriu de mobilitat intersectorial de les Illes Balears, 2009 M12.

Grup dels contractes

G01 G02 G03 G04 G05 G06 G07 G08 G09 G10

Gru

p d

els

de

man

da

nts

G00 0,93% 3,92% 10,76% 13,11% 23,20% 4,02% 0,10% 23,69% 12,83% 7,43%

G01 39,88% 1,74% 15,15% 5,88% 14,13% 2,72% 0,00% 7,58% 8,11% 4,81%

G02 1,09% 33,74% 11,20% 13,01% 12,60% 4,29% 0,16% 11,39% 7,83% 4,69%

G03 1,61% 2,73% 65,26% 5,00% 9,52% 2,47% 0,05% 6,65% 4,23% 2,48%

G04 0,60% 3,01% 5,49% 45,66% 15,47% 3,92% 0,20% 14,64% 6,82% 4,19%

G05 0,35% 1,01% 2,95% 5,12% 72,01% 1,37% 0,06% 10,80% 3,62% 2,70%

G06 0,58% 2,12% 4,27% 7,67% 6,66% 57,41% 0,17% 12,25% 5,46% 3,41%

G07 0,48% 1,63% 3,83% 9,28% 9,00% 5,26% 30,53% 27,75% 7,08% 5,17%

G08 0,56% 2,07% 4,78% 9,56% 14,35% 4,32% 0,52% 51,48% 8,33% 4,03%

G09 0,44% 1,81% 2,58% 4,56% 5,71% 2,13% 0,20% 7,82% 70,29% 4,48%

G10 0,54% 2,13% 4,09% 8,58% 16,02% 3,53% 0,08% 12,84% 12,13% 40,06%

Total 47,05% 55,91% 130,35% 127,44% 198,68% 91,44% 32,06% 186,89% 146,74% 83,44%


Taula 4.2.12. Matriu de mobilitat intersectorial de les Illes Balears, 2015 M12.

Grup dels contractes

G01 G02 G03 G04 G05 G06 G07 G08 G09 G10

Gru

p d

els

de

man

da

nts

G00 1,05% 5,23% 9,06% 19,51% 18,82% 4,18% 0,00% 20,91% 16,03% 5,23%

G01 24,86% 2,46% 22,40% 9,56% 13,39% 2,46% 0,00% 9,56% 10,11% 5,19%

G02 0,83% 43,50% 12,41% 13,95% 8,75% 3,78% 0,00% 7,92% 5,32% 3,55%

G03 0,46% 2,96% 73,51% 3,08% 5,61% 2,19% 0,00% 5,42% 5,61% 1,15%

G04 0,25% 3,72% 5,23% 65,53% 8,95% 2,94% 0,22% 6,99% 4,08% 2,10%

G05 0,32% 1,42% 4,98% 5,55% 75,88% 0,91% 0,00% 5,94% 2,57% 2,42%

G06 0,14% 2,90% 5,07% 9,20% 6,01% 65,00% 0,00% 6,67% 3,41% 1,59%

G07 0,00% 2,70% 16,22% 8,11% 18,92% 2,70% 37,84% 10,81% 2,70% 0,00%

G08 0,38% 2,70% 5,81% 10,58% 19,19% 4,28% 1,50% 45,01% 5,81% 4,74%

G09 0,37% 1,97% 2,77% 5,30% 6,72% 1,23% 0,18% 7,15% 69,98% 4,32%

G10 0,12% 2,00% 5,01% 7,60% 12,67% 2,30% 0,06% 8,43% 5,24% 56,57%

Total 28,79% 71,56% 162,48% 157,97% 194,90% 91,98% 39,81% 134,80% 130,86% 86,85%


113

Els resultats ens indiquen que el col·lectiu sense activitat econòmica anterior anaven a

parar principalment (2009) el sector hoteler i immobiliari. El 2015 apareix en escena el

comerç. Alguns dels sectors s’abasteixen de la pròpia demanda per cobrir més de la

meitat de les seves necessitats. D’altres, com l’agricultura, les indústries extractives, el

subministrament d’aigua i energia, el comerç, les activitats financeres i d’assegurances

i les activitats artístiques-recreatives i d’entreteniment necessiten acudir a altres

sectors. Al 2015, aquests sectors són l’agricultura, les indústries extractives, el

subministrament d’aigua i energia, les activitats financeres i d’assegurances i les

activitats immobiliàries. La majoria de sector s’abasteixen de la seva pròpia demanda

en major mesura que l’any 2009.

El sector hoteler resulta el sector amb una major versatilitat, tant al 2009 com l’any

2015. Rep molts de treballadors de tots els sectors (sobretot de la població sense

activitat anterior, activitats financeres i d’assegurances i activitats immobiliàries) tot i

ser el que presenta el major valor de la diagonal principal. En segona posició, l’any

2009 es troba el sector immobiliari (que rep sobretot treballadors sense activitat

econòmica anterior i del sector financer), desbancat per al comerç l’any 2015.

La construcció assumeix més d’una cinquena part dels demandants del sector primari

(22,4%), que només és capaç d’assumir una quarta part (24,86%) dels seus propis

demandants (al 2009 ho feia en un 39,44%) per una falta clara d’activitat (suma

columna G01 = 28,79%). Dos de cada cinc treballadors del sector financer van acabar

treballant al sector hoteler l’any 2015.

Els sectors amb una major activitat l’any 2015 (Σcolumna >100%) van ser, per ordre,

l’hoteleria (194,9%) la construcció (162,48%), el comerç (157,9%), el sector immobiliari

(134,8%) i l’administració pública (130,8%). Els sectors que destaquen amb els valors

més baixos l’any 2015 són el sector primari, amb un valor de 28,79% (47,05% al 2009)

i el sector financer (39,81%), 7,75 punts superior al 2009.

4.2.5 TAXA DE TREBALL. S’analitza la taxa de treball amb dades del Servei d’Ocupació de les Illes Balears i per

al període 2005 – 2015 com l’indicador que tracta el comportament de la població

ocupada. És resultat de dividir la població afiliada (ocupada) entre la població en edat

de treballar (16 – 64 anys) empadronada a 1 de gener (població de dret). També es

coneix com a taxa d’ocupació.

114

Gràfic 4.2.6. Taxa de treball. Afiliats mensuals en relació a la població en edat de treballar (16-64 anys) empadronada a 1 de gener (població de dret), 2005 – 2015.

Font: Elaboració pròpia a través de l’OTIB d’acord amb les dades de la TGSS.

Des del 2005 a l’any 2015 s’observa clarament una primera etapa fins el 2008 de

manteniment de taxes altes, una segona etapa de reducció dels nivells de creixement

de la taxa (reduint-se també les oscil·lacions estacionals) i una darrera etapa de certa

recuperació. Amb un component estacional fort (15-20 punt percentuals) i unes taxes

que resulten menors a Menorca que per al conjunt de les Illes Balears. A Menorca

treballa menys gent que al conjunt de les Illes Balears en relació a la seva població en

edat de treballar (16 – 64 anys).

La població compresa entre els 45 i els 54 anys és la que en proporció a la població de

la seva edat, disposa d’una major taxa de treball (63,6% al 2015). Una taxa que des

del 2011 ha augmentat clarament per tots els grups d’edat excepte per als afiliats entre

16 i 24 anys. Per al conjunt de les Illes Balears es registren unes taxes de treball

superiors a Menorca en tots els grups d’edat. La població amb un component

estacional menor pel que fa a la taxa de treball resulta la població major de 55 anys

(veure Gràfic 4.2.7).

Taula 4.2.13. Taxa de treball (%) per grup d'edat i any, 2011- 2015.

Illes Balears 2011 2012 2013 2014 2015

16-24 21,7% 21,0% 20,1% 21,5% 23,8%

25-34 53,8% 53,1% 53,8% 56,5% 59,9%

35-44 61,7% 60,9% 61,5% 63,7% 66,5%

45-54 60,9% 59,8% 60,7% 62,8% 65,5%

55+ 20,5% 20,3% 20,8% 21,7% 22,9%

Menorca 2011 2012 2013 2014 2015

16-24 19,9% 18,3% 17,0% 17,8% 18,8%

25-34 47,2% 45,3% 45,6% 47,3% 49,6%

35-44 59,0% 56,4% 56,4% 58,4% 61,6%

45-54 60,8% 58,9% 59,2% 61,0% 63,6%

55+ 19,3% 19,2% 19,4% 20,6% 21,4%


Nota: Mitjana de la taxa trimestral.

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


115

Gràfic 4.2.7. Taxa de treball per grup d'edat i trimestre a Menorca, 2011 – 2015.


Per altra banda, com a indicador de treball de llarga durada es pren el nombre de

contractes indefinits registrats damunt el nombre de contractes registrats total per un

període determinat (taxa de contractació indefinida). El comportament de la sèrie,

representat al Gràfic 4.2.8 i la Taula 4.2.14 resulta clarament estacional (sobretot a

Menorca) i amb uns nivells majors durant els mesos fora de la temporada turística,

quan no hi tenen tant de pes els contractes de temporada del sector serveis. Gràfic 4.2.8. Taxa de contractació indefinida a les Illes Balears i Menorca per mes, 2005 – 2015.


0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

16-24 25-34 35-44 45-54 55+

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%


116

Taula 4.2.14. Taxa de contractació indefinida per municipi i any, 2006 – 2015.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 13,2% 13,4% 13,6% 12,4% 11,3% 10,8% 13,3% 10,9% 11,9% 11,8%

Menorca 13,4% 13,9% 14,4% 13,7% 11,7% 10,4% 13,5% 12,1% 12,2% 11,8%

Alaior 15,0% 14,8% 15,4% 13,4% 10,9% 13,1% 15,1% 13,8% 14,3% 13,0%

Ciutadella 12,9% 13,8% 14,9% 15,5% 11,5% 10,5% 10,7% 10,2% 11,8% 11,7%

Ferreries 17,5% 18,4% 22,5% 22,5% 19,6% 13,7% 18,1% 13,7% 14,8% 14,0%

Maó 13,3% 14,5% 13,1% 12,9% 11,1% 10,3% 17,2% 15,0% 13,1% 11,7%

Mercadal (Es) 12,6% 11,5% 18,1% 14,1% 13,0% 9,9% 10,0% 8,6% 12,5% 13,7%

Sant Lluís 13,6% 12,9% 13,2% 8,8% 9,9% 5,9% 11,0% 11,1% 9,3% 10,0%

Castell (Es) 14,8% 12,9% 12,3% 9,1% 13,7% 10,7% 15,1% 10,6% 10,8% 9,8%

Migjorn Gran (Es) 7,1% 8,7% 11,6% 7,3% 10,0% 7,9% 9,7% 6,7% 9,3% 9,3%


La contractació indefinida s’ha reduït 2,6 punts percentuals des de l’inici de la crisis

(2008). Durant els mesos de temporada baixa, la proporció de contractes indefinits pot

arribar a valors pròxims al 25% respecte del total de contractes registrats. Entre el

maig i el setembre, amb prou esforços arriba al 15% i és comú que es situï en valors

pròxims al 7 i 8%. La comparació entre Menorca i les Illes Balears és clara: una taxa

de contractació indefinida que actua en nivells similars però amb un comportament

estacional clar i lleugerament més pronunciat a Menorca. A Es Migjorn Gran, 9 de

cada cent contractes registrats són indefinits. A Ferreries, la proporció arriba als

14/100 i ha arribat a situar-se en els 22/100 (màx. de la sèrie, anys 2008 i 2009).

La taxa de contractació indefinida presenta algunes diferències per raons de sexe. Des

de l’any 2012, aquesta és clarament major per les dones, tot i que al 2015 la diferència

és mínima. Els mesos fora de la temporada alta, la majoria dels contractes indefinits

que es registren ho fan per als homes.

Gràfic 4.2.9. Taxa de contractació indefinida per sexe i any a Menorca, 2006 – 2015.


0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

16,0%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Homes Dones

117

La Taula 4.2.15 ens presenta el diferencial mitjà per sexe i municipi de les taxes de

treball registrades de forma trimestral per al període 2011 – 2015. És a dir, la mitjana

de les diferències entre la taxa de treball registrada per als homes i el les dones cada

trimestre durant el període en qüestió. El resultats indiquen que Es Migjorn i Ferreries

són els municipis on la diferència entre la proporció d’homes i dones que treballen és

major.

Taula 4.2.15. Diferencial mitjà de les taxes de treball per sexe i municipi, 2011 – 2015.

2011 – 2015

Illes Balears 5,25%

Menorca 5,67%

Alaior 7,77%

Ciutadella 5,26%

Ferreries 13,07%

Maó 3,52%

Mercadal (Es) 6,46%

Sant Lluís 6,36%

Castell (Es) 5,09%

Migjorn (Es) 15,97%

Font: Elaboració pròpia a través de l’IBESTAT d’acord

amb les dades de la TGSS.

4.2.6 ACCÉS DE LA DONA AL MERCAT DE TREBALL.

Una participació de la dona clarament en augment, però sense arribar, ni durant el

màxim de la sèrie (2014 T3), al 50%. Les valls dels anys 2014 i 2015 (veure Gràfic

4.2.10) són més estretes (més forma de “v”) que el 2011 i 2012, fet positiu. Les dades

provenen del Servei d’Ocupació de les Illes Balears per la població aturada (2005 –

2016) i les ocupacions amb una major contractació, de la Tesoreria General de la

Seguridad Social per les dades de població afiliada (2011 – 2016) i del Ministerio de

Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (1999 – 2015) per la informació sobre la

distribució de les alcaldies per any i sexe.

Gràfic 4.2.10. Taxa de dones afiliades en relació al total d'afiliats per trimestre a Menorca, 2011 – 2016.


41,0%

42,0%

43,0%

44,0%

45,0%

46,0%

47,0%

48,0%

49,0%

118

Gràfic 4.2.11. Taxa de dones aturades en relació al total d'aturats per mesos a Menorca, 2005 – 2016.

Font: Elaboració pròpia a través de l’IBESTAT d’acord amb les dades del SOIB.

En la proporció de dones aturades respecte el total d’aturats, es manifesta una clara

tendència d’augment a partir de l’any 2014. Sis de cada deu aturats són dones.

Les ocupacions amb una major contractació entre les dones l’any 2015 es presenten a

la Taula 4.2.16. Lidera la sèrie la contractació de cambrers, personal de neteja

d’oficines, hotels i similars i venedors de botigues, amb molta diferència sobre les

demés.

Taula 4.2.16. Ocupacions amb una major contractació. Dones, 2015.

Posició Codi Ocupació Contractes acumulats Var. anual

1 5120 Cambreres assalariades 2.675 7,17%

2 9210 Personal de neteja d'oficines, hotels i similars 2.287 -2,26%

3 5220 Venedores de botigues i magatzems 1.860 10,45%

4 9310 Ajudants de cuina 746 2,19%

5 4500 Empleades administratives 526 15,35%

6 5611 Auxiliars d'infermeria hospitalària 449 18,47%

7 3724 Monitores d'activitats recreatives i d'entreteniment 364 14,11%

8 9100 Empleades domèstiques 349 9,06%

9 5110 Cuineres assalariades 257 25,98%

10 4422 Recepcionistes d'hotels 230 12,20%


Un aspecte curiós però que pot ser igualment representatiu per analitzar la

incorporació de la dona al mercat laboral i en aquest cas, a posicions de

responsabilitat dins les administracions públiques, és la distribució de les alcaldies per

sexe, amb dades a nivell nacional, una variable que ha anat clarament en augment.

L’any 1999, una de cada deu alcaldies es trobaven ocupades per dones mentre que

l’any 2015, ho estaven dos de cada deu.

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

119

Taula 4.2.17. Distribució de les alcaldies25

per sexe i any. % dones alcaldesses. Espanya, 1999, 2003, 2011, 2013, 2014, 2015.

1999 2003 2007 2011 2013 2014 2015

TOTAL 10,09 12,56 15,16 16,77 17,17 17,42 19,09

PP 10,71 12,19 36,91 16,09 16,34 16,51 16,53

PSOE 9,59 13,92 40,98 17,99 18,48 18,82 22,08

IU 10,76 9,68 1,38 22,76 24,14 23,24 18,49

CIU 6,59 7,51 3,17 14,87 15,04 15,15 17,72

PAR 11,68 10,56 1,79 16,39 16,30 16,13 18,64

BILDU-EA .. .. .. 33,62 31,40 33,88 28,70

ERC .. .. 1,30 .. 10,00 12,99 ..

PNV/EAJ .. .. 2,03 .. 18,09 17,02 24,17

Independents 10,11 14,19 0,00 18,45 18,79 19,22 ..

Otros 11,04 12,05 11,91 16,25 17,83 15,57 18,69

Font: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

4.2.7 SINDICACIÓ. El moviment sindical a Espanya i la seva transformació al llarg del temps és un cas

curiós i digne d’estudi en profunditat. Antigament, els sindicats eren d’alguna manera

l’única forma de crear algun tipus de sentiment de classe. Els treballadors

s’organitzaven, es sindicaven i es sentien part d’un tot, d’un col·lectiu que anava molt

més enllà que la pròpia empresa o la pròpia professió. Des de fa un temps, aquesta

situació ha anat derivant en una distribució sindical molt més centrada en els sindicats

de classe o de petits sindicats. La classe treballadora ja no és una, es troba

fragmentada i cada treballador o col·lectiu ja no s’identifica amb el moviment obrer sinó

amb el moviment professional de la seva professió. A nivell nacional, la distribució

respon a un duopoli clar de les dues principals organitzacions sindicals (CCOO i UGT)

26.

“El sindicalisme a España té més audiència que presència” (Torrecilla, 1990).

Disposen de poca afiliació per l’eficàcia dels convenis col·lectius i de molta

representativitat, ja que no resulta necessari a l’afiliació per ser emparat per la

cobertura del conveni (free-rider). Es delega en els estaments sindicals el paper de

protector dels treballadors, sense vinculació alguna amb la densitat sindical (Marrero i

Guerra, 2014). A la figura 3.2.1 es pot comprovar com aquesta circumstància no és un

fet aliè a Europa.

25

Les dades de l’any 2015 es refereixen a la situació a 30 de novembre del 2015. 26

UGT: Unión General de Trabajadores; CC.OO: Comisiones Obreras; USO: Unión Sindical Obrera.

120

Figura 4.2.1. Afiliació versos representativitat sindical a Espanya i la UE, 2014.

Font: La representación de los trabajadores en la Unión Europea y España, 2014. Fundación 1º de Mayo. En base a la

Tercera Encuesta Europea de Empresas (2013), Eurofound.

S’analitza amb dades del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad per al

període 1995 – 2012 l’afiliació sindical a Espanya per grups sindicals i la distribució per

sexes. Al 1995, 1 de cada 5 persones sindicades eren dones. Al 2012, la proporció

augmenta clarament (1/3) tot i que la presència masculina en aquest sentit segueix

sent majoritària. Ha augmentat l’afiliació sindical total en més de 940.000 persones en

disset anys.

Taula 4.2.18. Afiliació sindical per any a Espanya, 1995, 2002, 2006 – 2012.

1995 2002 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

.

Am

bd

ós s

exes U

GT

627.947

695.240

865.054

890.573

949.523

1.069.655

1.200.000

1.056.966

1.167.000

CC

.OO

.

675.925

876.327

1.074.285

1.109.738

1.226.356

1.209.985

1.222.456

1.139.591

1.050.269

US

O

90.783

104.225

110.058

115.700

121.542

121.760

122.741

122.761

117.962

.

Ho

mes

UG

T

472.751

483.171

587.977

593.526

627.667

695.599

768.000

675.377

746.880

CC

.OO

.

520.462

582.426

687.220

708.479

770.001

747.845

751.077

692.302

637.289

US

O 69.903

74.000

70.437

75.205

80.218

79.144

78.554

78.567

75.496

.

121

Do

ne

s

UG

T

155.196

212.069

277.077

297.047

321.856

374.056

432.000

381.589

420.120

CC

.OO

.

155.463

293.901

387.065

401.259

456.355

462.140

471.379

447.289

412.980

US

O

20.880

30.225

39.621

40.495

41.324

42.616

44.187

44.194

42.466

.

% D

on

es

UG

T

24,71 30,50 32,03 33,35 33,90 34,97 36,00 36,10 36,00

CC

.OO

.

23,00 33,54 36,03 36,16 37,21 38,19 38,56 39,25 39,32

US

O

23,00 29,00 36,00 35,00 34,00 35,00 36,00 36,00 36,00


4.2.8 OCUPACIONS AMB MÉS CONTRACTACIÓ I ATUR. Amb els arxius del Servei d’Ocupació de les Illes Balears, s’analitza en primer lloc les

10 ocupacions amb una major contractació i atur per als anys 2009 i 2015. En segon

lloc, s’especifiquen les cinc ocupacions amb un major atur per municipis a Menorca

l’any 2015.

Taula 4.2.19. 10 ocupacions amb una major contractació. Total. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009

Posició Codi Ocupació Contractes Var. 08/09

1 9121 Personal de neteja d'oficines, hotels I similars 3.465 -16,61%

2 5020 Cambrers, bàrmans i similars 3.331 -11,76%

3 5330 Dependents i demostradors de botigues, magatzems.... 1.746 -23,02%

4 7110 Paletes i paredadors 1.552 -23,51%

5 9602 Peons de la construcció d'edificis 1.506 -18,02%

6 5010 Cuiners i altres preparadors de menjars 1.423 -10,39%

7 3532 Animadors comunitaris 542 0,56%

8 8610 Taxistes i conductors d'automòbils i furgonetes 416 -24,36%

9 5129 Empleats de cura de persones i similars 388 15,48%

10 4210 Taquígrafs i mecanògrafs 353 -50,77%

ANY 2015

Posició Codi Ocupació Contractes Var. 14/15

1 5120 Cambrers assalariats 5.521 7,52%

2 9210 Personal de neteja d'oficines, hotels i similars 2.686 1,02%

3 5220 Dependents y exhibidors en tendes, magatzems... 2.377 10,97%

4 9310 Ajudants de cuina 2.145 8,01%

5 7121 Paletes 1.284 23,58%

6 9602 Peons de la construcció d'edificis 1.267 14,76%

7 5110 Cuiners assalariats 1.065 27,85%

122

8 2932 Compositors, músics i cantants 787 26,12%

9 4500 Administratius amb tasques d'atenció al públic 717 16,21%

10 3724 Monitors d'activitats recreatives i d'entreteniment 714 20,00%


Les 10 ocupacions amb un major atur són:

Taula 4.2.20. 10 ocupacions amb un major atur. Menorca. Total, 2009 i 2015.

ANY 2009

Posició Codi Ocupació Mitjana Atur Var. 08/09

1 5330 Dependents y exhibidors en tendes, magatzems, quioscos... 706 40,79%

2 9121 Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars 570 38,21%

3 7110 Paletes 517 60,36%

4 4210 Taquígrafs y mecanògrafs 485 40,15%

5 5020 Cambrers, bàrmans y similars 380 32,38%

6 9602 Peons de la construcció d’edificis 375 46,71%

7 5010 Cuiners i altres preparadors de menjar 165 22,14%

8 9800 Peons del transport i descarregadors 154 43,98%

9 8610 Taxistes i conductors 107 30,71%

10 6022 Treballadors qualificats per compte aliena en horts, vivers i jardins 106 55,11%

ANY 2015

Posició Codi Ocupació Mitjana atur Var. 14/15

1 5220 Venedors de botigues i magatzems 696 0,20%

2 9210 Personal de neteja d'oficines, hotels i similars 525 -4,01%

3 4309 Administratius sense tasques d'atenció al públic 462 -17,54%

4 5120 Cambrers assalariats 393 -7,28%

5 7121 Paletes 229 -34,20%

6 9602 Peons de la construcció d'edificis 175 -26,40%

7 5110 Cuiners assalariats 143 -4,13%

8 6120 Treballadors qualificats en hortes, hivernacles... 102 -7,88%

9 9811 Peons del transport de mercaderies 95 -6,49%



Les ocupacions amb una major contractació per als anys 2009 i 2015 no varien de

forma significativa. S’intercanvien la primera i la segona posició les ocupacions de

personal de neteja i cambrers i l’any 2015 els ajudants de cuina hi tenen una presència

important que al 2009 no tenien (amb 2.145 contractes). L’any 2015 es contracten un

23,58% més de paletes, un 27,85% més de cuiners, un 26,12% de compositors,

músics i cantants i un 20% més de monitoris d’activitats recreatives i d’entreteniment.

Pel costat de l’atur, els dependents i personal de neteja són les dues ocupacions que

registren uns nivells d’atur majors, tant l’any 2009 com l’any 2015. Destacar la clara

tendència d’augment de totes les ocupacions l’any 2009 enfront les taxes negatives de

l’any 2015 per totes les ocupacions. Als annexes es poden consultar les taules per a

les activitats amb una major contractació i major atur per als anys 2009 i 2015 i que

confirmen les conclusions anteriors.

123

Les 5 ocupacions amb un major atur registrat a cada municipi de l’illa durant l’any 2015

són les que s’especifiquen a continuació (veure Taula 4.2.21). A tots els municipis de

Menorca excepte Maó (personal de neteja d’oficines, hotels i similars) i Es Migjorn

Gran (cambrers) l’ocupació amb un major atur durant l’any 2015 va ser el personal

venedor de botigues i magatzems.

Taula 4.2.21. 5 ocupacions amb un major atur per municipi, 2015.

Menorca Var .14/15 IB

Menorca

Venedors de botigues i magatzems 696 0,2% 7.922

Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars 525 -4,0% 6.947

Empleats administratius sense tasques d'atenció al públic no classificats en altres

apartats 462 -17,5% 5.651

Cambrers assalariats 393 -7,3% 5.550

Paletes 229 -34,2% 3.797

Alaior

Venedors de botigues i magatzems 65 -9,6%


apartats 40 -7,3%

Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars 35 -10,5%

Cambrers assalariats 34 -4,2%

Paletes 21 -34,7%

Ciutadella





apartats 109 -19,3%

Paletes 54 -40,4%

Ferreries




apartats 10 2,5%

Cuiners assalariats 7 -4,4%


Maó

Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars 274 0,6%

Venedors de botigues i magatzems 256 5,5%


apartats 195 -19,6%


Paletes 105 -32,1%

Mercadal (Es)

124





apartats 10 -28,8%

Paletes 7 -33,3%

Sant Lluís



apartats 41 -13,7%


Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars 20 3,9%

Paletes 11 -10,3%

Castell (Es)




apartats 53 -16,2%

Cambrers assalariats 32 6,2%

Paletes 24 -29,6%

Migjorn Gran (Es)

Cambrers assalariats 8 2,2%




apartats 3 -22,9%

Professors d'ensenyament no reglat d'idiomes 2 0,0%

Font: Anuaris estadístics municipals 2015. Observatori del Treball de les Illes Balears d’acord amb les dades del SOIB.

4.3 POBLACIÓ ATURADA.

A Menorca, 5.091 persones27 han estat a l’atur en mitjana durant el 2015. L’any 2014,

ho varen fer 5.749. Un 11,44% més. La tendència és clara des de l’any 2013, reduint-

se mes rere mes el nombre d’aturats en termes interanuals a tota Menorca (excepte

Ferreries, on no es redueix el nombre d’aturats absolut fins l’any 2015). La situació de

partida era la d’un atur gairebé mínim (2.840 persones aturades en mitjana l’any 2005).

Al 2007 s’inverteix la tendència i comença a augmentar a tots els municipis de l’illa,

fins que al 2008 es confirma el canvi d’escenari. A partir d’aquest moment, segueix

una evolució creixent fins que al 2013 es comença a reduir.

Cal dir que totes les dades de l’atur que es presenten en aquest apartat provenen de

les dades d’atur registrat (SOIB) i no de les dades d’atur recollides a la Encuesta de

Población Activa (INE). S’analitza la població aturada per municipis, per sexes (2011 –

2015), grups d’edat (2011 – 2015), per sectors i per nivell d’estudis per al període 2005

27

Mitjana de les dades mensuals.

125

– 2015. La taula 4.3.1 presenta en valors absoluts les persones registrades com a

població aturada durant els anys d’estudi per les Illes Balears, Menorca i municipis. Es

calcula la taxa d’atur com el quocient entre la població aturada i la població activa.

Figura 4.3.1. Població aturada per municipi a Menorca. Mitjana anual, 2015.

Font: SOIB. Taula 4.3.1. Atur registrat en valors absoluts per municipi i any. Mitjana anual, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 38.340 36.134 37.243 49.111 74.378 82.882 83.263 87.544 82.282 75.405 67.103

Menorca 2.840 2.821 2.914 3.869 5.587 6.135 6.189 6.691 6.256 5.742 5.091

Alaior 254 237 254 342 514 564 572 616 567 500 431

Ciutadella 949 898 908 1.171 1.576 1.666 1.737 1.874 1.773 1.715 1.524

Ferreries 133 120 125 127 185 189 178 194 198 200 166

Maó 927 954 977 1.378 2.102 2.378 2.400 2.622 2.439 2.173 1.936

Mercadal (Es) 126 148 150 190 262 264 261 270 234 202 181

Sant Lluís 145 159 168 227 340 371 347 394 363 335 308

Castell (Es) 271 275 295 390 557 648 639 662 626 561 495

Migjorn (Es) 34 29 37 43 53 55 55 60 57 57 49

Font: SOIB.

126

Taula 4.3.2. Taxa d'atur per municipi i any. Mitjana anual, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 8,5% 7,7% 7,7% 9,9% 15,1% 16,9% 17,3% 18,4% 17,4% 15,8% 13,7%

Menorca 8,5% 8,2% 8,3% 10,8% 15,9% 17,8% 18,4% 20,3% 18,7% 17,4% 15,4%

Alaior 7,6% 6,9% 7,3% 9,9% 15,3% 17,7% 18,1% 20,1% 18,3% 16,1% 13,6%

Ciutadella de Menorca 9,6% 9,0% 8,9% 11,3% 15,5% 17,0% 17,7% 19,3% 18,1% 17,5% 15,5%

Ferreries 7,9% 7,2% 7,3% 7,4% 10,7% 10,3% 10,5% 11,8% 12,2% 12,1% 10,0%

Maó 7,2% 7,1% 7,1% 9,9% 15,3% 17,5% 18,1% 20,5% 18,5% 16,8% 15,0%

Mercadal (Es) 8,1% 9,4% 9,1% 11,1% 15,6% 15,4% 16,1% 16,9% 15,3% 14,3% 13,6%

Sant Lluís 7,5% 7,6% 8,0% 11,0% 17,0% 18,9% 19,3% 21,9% 19,7% 17,7% 16,0%

Castell (Es) 15,1% 15,1% 15,8% 20,2% 28,5% 34,1% 34,6% 36,5% 34,9% 31,6% 27,8%

Migjorn Gran (Es) 10,2% 8,6% 10,1% 12,1% 15,1% 15,5% 16,2% 17,7% 15,8% 15,8% 13,4%

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades del SOIB i la TGSS.

Gràfic 4.3.1. Atur registrat en valors absoluts per any a Menorca. Mitjana anual, 2005 – 2015.

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades del SOIB.

2.840

6.691

5.091

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

DIFERÈNCIES ENTRE L’ATUR REGISTRAT (SEPE) I LA ENCUESTA DE POBLACIÓN ACTIVA (INE).

“Mentre que l'EPA és una enquesta telefònica feta a 60.000 famílies sobre les persones en edat de treballar, l'atur

registrat pren com a base les persones apuntades a les oficines d'ocupació a finals del mes anterior. [...] De fet,

l'EPA comptabilitza com a parats persones d'entre 16 i 74 anys que compleixen les característiques següents: no

tenien feina la setmana anterior a l'enquesta, en buscaven dins les quatre setmanes anteriors i estaven disponibles

per treballar en les dues setmanes posteriors. En resum, persones que no tenen feina i que asseguren que en

busquen activament. No oblidem que es tracta d'una enquesta, amb respostes subjectives. [...]

En canvi, per registrar-se com a parat en una oficina d'ocupació no calen tants requisits. Cal, simplement, anar-

hi i dir que estàs buscant feina. Però, compte! Hi ha certs col·lectius que no es compten en el registre de l'antic

INEM, però que sí que ho poden fer en l'EPA: els que busquen la primera feina, treballadors que cobren el subsidi

agrari o persones apuntades a cursos de formació del Servei Públic d'Ocupació Estatal. Tampoc se sumen

persones que busquen feina per menys de tres mesos o per a jornades inferiors a vint hores setmanals.

També cal tenir en compte que ningú està obligat a registrar-se a les oficines d'ocupació, excepte en el cas

que tingui dret a rebre una prestació i, evidentment, la vulgui cobrar. Així doncs, es pot estar buscant feina, però no

fer-ho des d'una oficina d'ocupació, o simplement haver-se rendit i haver deixat de buscar. Aquests poden comptar

per a l'EPA, i no per a l'atur registrat.

Des del 2005, l'atur registrat és inferior a l'EPA, que es considera més fiable. De fet, és la taxa que es pren com

a base per calcular l'atur harmonitzat, la dada que s'envia a Europa per poder comparar els mercats laborals dels

diferents països de la UE”

Núria Cuixart. Corporació catalana de mitjans audiovisuals, SA.

Octubre 2013.

127

Si es compara l’evolució de la taxa d’atur a Menorca i les Illes Balears durant els

darrers 10 anys, tot i que la tendència ha estat similar, l’anàlisi del component

estacional demostra de forma clara la major inèrcia cíclica de Menorca respecte l’atur,

sobretot en els mesos fora de la temporada estival, en que la taxa d’atur a Menorca és

molt superior al conjunt de les Illes Balears. Durant l’hivern l’atur a Menorca és major

que a les Illes Balears.

Gràfic 4.3.2. Taxa d'atur

28 per mesos a les Illes Balears i Menorca, 2005 – 2015.


4.3.1 ATUR PER MUNICIPIS. Es presenta la taxa d’atur per municipis (veure Taula 4.3.1 per comprovar els valors

absoluts) amb un supòsit29 que provoca un desequilibri clar en aquells municipis

pròxims a nuclis de població amb un grau elevat d’activitat econòmica, com Es Castell.

Cal interpretar aquestes dades amb un cert grau de prudència. Gràfic 4.3.3. Taxa d’atur per municipi i mes a Menorca, 2005 – 2015.


28

Respon al resultat que s’obté de dividir la població aturada mensual entre la població activa del període en qüestió. 29

Veure nota metodològica 4.1 Població activa.

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%


0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

ILLES BALEARS MENORCA Alaior

Ciutadella de Menorca Ferreries Maó

Mercadal (Es) Sant Lluís Castell (Es)

Migjorn Gran (Es)

128

El Gràfic 4.3.3 mostra com l’evolució dels diferents municipis de l’illa de Menorca

segueixen un comportament aproximat, excepte per als municipis des Castell, per la

circumstància que s’ha plantejat que subestima la variable de població afiliada, i

Ferreries. El Gràfic 4.3.4. aporta a més l’anàlisi del component estacional, clarament

en augment durant els darrers anys. Gràfic 4.3.4. Taxa d'atur per municipi i mes a Menorca, 2005 - 2015.


Les diferències entre les taxes d’atur registrades el mes d’agost i el mes de gener són

clares (Gràfic 4.3.5). Els valors de la taxa d’atur de l’any 2015 són majors que l’any

2015. Excepte per Es Castell, no s’observen grans diferències entre els nuclis de

població de l’illa.

Gràfic 4.3.5. Taxa d'atur per municipi. Gener 2005/2015 - Agost 2005/2015.


0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

Alaior Ciutadella de Menorca Ferreries

Maó Mercadal (Es) Sant Lluís

Castell (Es) Migjorn Gran (Es)

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

2005M01 2015M01 2005M08 2015M08

129

Taula 4.3.3. Mitjana de la taxa d'atur per temporada l’any 2015.

Mitjana Setembre – Maig Mitjana Juny – Agost

Illes Balears 15,00% 9,89%

Menorca 17,44% 9,27%

Alaior 15,62% 7,56%

Ciutadella de Menorca 17,91% 8,42%

Ferreries 11,72% 4,84%

Maó 16,51% 10,63%

Mercadal (Es) 16,43% 4,98%

Sant Lluís 18,53% 8,51%

Castell (Es) 30,25% 20,28%

Migjorn Gran (Es) 16,00% 5,69%


Gràfic 4.3.6. Distribució dels aturats per municipi. Menorca. Mitjana anual, 2015.


A la Taula 4.3.4 i al Gràfic 4.3.7 es realitza un exercici de simulació per al càlcul de la

taxa d’atur per municipis utilitzant la població afiliada segons el municipi de residència

de la persona afiliada i no segons el municipi d’activitat de l’empresa (veure nota

metodològica 4.1 Població activa). Es redueix així l’efecte que subestima la població

afiliada.

Taula 4.3.4. Simulació de la taxa d’atur per municipi i any amb la població afiliada segons municipi de residència de la persona afiliada, 2011 – 2015.

2011 2012 2013 2014 2015

ILLES BALEARS 17,44% 18,07% 17,14% 15,51% 13,40%

MENORCA 16,60% 17,84% 16,97% 15,49% 13,48%

Alaior 15,28% 16,65% 15,26% 13,45% 11,39%


Ferreries 8,97% 9,97% 9,98% 9,53% 7,81%

Maó 19,47% 21,24% 20,41% 18,22% 15,93%

Mercadal (Es) 15,95% 16,03% 14,25% 12,26% 11,22%

Sant Lluís 13,77% 15,20% 14,35% 13,11% 11,46%

Castell (Es) 19,54% 20,50% 19,56% 17,64% 15,67%

Migjorn Gran (Es) 11,33% 11,54% 11,44% 10,78% 9,81%

Font: Elaboració pròpia a través d’IBESTAT d’acord amb les dades del SOIB i la TGSS.

431 8,5%

1.524 29,9%

166 3,3%

1.936 38,0%

181 3,6%

308 6,0%

495 9,7%

49 1,0%

Alaior


Ferreries

Maó

Mercadal (Es)

Sant Lluís

Castell (Es)

Migjorn Gran (Es)

130

Nota: Mitjana de les dades a final de trimestre.

Gràfic 4.3.7. Simulació de la taxa d’atur per municipi i any amb la població afiliada segons municipi de residència de la persona afiliada, 2011 – 2015

Font: Elaboració pròpia a través d’IBESTAT d’acord amb les dades del SOIB i la TGSS. Nota: Mitjana de les dades a final de trimestre.

4.3.2 ATUR PER SEXES. És un dels anàlisis en que el resultat es manifesta de forma més clara. A excepció

d’algunes observacions (poques), per tots els municipis i per tots els trimestres

analitzats, l’atur és major en el cas de les dones. La Taula 4.3.5, que recull l’evolució

per trimestre (T4) dels anys 2011 a 2015, és la prova de com només en dos casos es

manifesta la situació contrària.

Taula 4.3.5. Taxa d'atur per sexe i trimestre (T4). Mitjana anual, 2011 – 2015.

Homes 2011T4 2012T4 2013T4 2014T4 2015T4

Illes Balears 20,9% 21,1% 20,1% 17,4% 14,9%

Menorca 20,3% 21,1% 21,0% 18,1% 15,7%

Alaior 18,9% 20,7% 18,9% 15,8% 13,3%


Ferreries 11,6% 11,8% 14,3% 12,0% 10,6%

Maó 23,4%30

24,7%31

24,6% 20,9% 18,0%

Mercadal (Es) 20,2% 20,2% 20,6% 16,9% 14,9%

Sant Lluís 16,7% 17,5% 17,3% 15,7% 12,7%

Castell (Es) 21,3% 22,2% 21,6% 19,0% 17,3%

Migjorn Gran (Es) 15,5% 14,6% 17,5% 12,5% 10,4%

Dones 2011T4 2012T4 2013T4 2014T4 2015T4

Illes Balears 21,7% 22,0% 21,2% 20,0% 18,3%

Menorca 22,3% 22,4% 22,0% 21,4% 20,0%

30

En negreta, la major dada per cada trimestre. 31

En vermell, única dada sobre la taxa d’atur que és major en els homes que en les dones (Maó 2013 T4).

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2011 2012 2013 2014 2015

MENORCA Alaior Ciutadella de Menorca

Ferreries Maó Mercadal (Es)

Sant Lluís Castell (Es) Migjorn Gran (Es)

131

Alaior 21,1% 22,0% 20,7% 18,4% 17,9%


Ferreries 14,4% 15,8% 16,9% 16,3% 13,8%

Maó 23,4% 23,9% 23,0% 22,2% 20,8%

Mercadal (Es) 26,7% 22,8% 21,0% 19,4% 18,6%

Sant Lluís 18,8% 18,4% 18,7% 19,3% 17,5%

Castell (Es) 26,1% 25,9% 25,6% 24,3% 23,2%

Migjorn Gran (Es) 18,4% 20,0% 20,8% 21,6% 19,3%


Per tots els trimestres des de l’any 2011, el comportament de la variable segueix el

mateix patró, a excepció dels tercers trimestres, durant els quals la taxa d’atur dels

homes i dones s’iguala o inclús la segona és superada per la primera. Per als primers,

segons i quarts trimestres, la diferència és evident.

Gràfic 4.3.8. Taxa d'atur per sexe i trimestre a les Illes Balears, 2011 – 2015.


Gràfic 4.3.9. Taxa d'atur per sexe i trimestre a Menorca, 2011 – 2015.


Entre les dones, les ocupacions amb un major atur l’any 2015 corresponen al sector

serveis. Per als homes, a més del sector serveis, hi té una forta presència el sector de

la construcció (veure Taula 4.3.6).

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

Illes Balears (Homes) Illes Balears (Dones)

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

Menorca (Homes) Menorca (Dones)

132

Taula 4.3.6. 10 ocupacions amb major atur per sexe. Menorca, 2015.

Dones

Posició Codi Ocupació Mitjana atur Var. Anual

1 5220 Venedores de botigues i magatzems 646 0,25%


3 4309 Empleades administratius s/ tasques d'atenció al públic 364 -16,38%

4 5120 Cambreres assalariades 177 -5,93%

5 5110 Cuineres assalariades 55 -10,03%

6 5721 Mainaderes a llars d'infants o escoles bressol 52 -6,63%

7 4412 Recepcionistes (excepte d'hotels) 42 -5,48%

8 3724 Monitores d'activitats recreatives i d'entreteniment 41 -1,59%

9 9310 Ajudants de cuina 41 -0,80%

10 4422 Recepcionistes d'hotels 40 1,94%

Homes


1 7121 Paletes 229 -33,89%



4 4309 Empleats administratius sense tasques d'atenció al públic 97 -21,61%

5 6120 Treballadors qualificats en hortes, hivernacles, planters... 95 -6,18%

6 9811 Peons del transport de mercaderies i descarregadors 91 -6,04%


8 8412 Conductors assalariats d'automòbils, taxis i furgonetes 71 -15,82%

9 7231 Pintors i empaperadors 57 -10,95%

10 5220 Venedors de botigues i magatzems 50 -0,33%


4.3.3 ATUR PER GRUPS D’EDAT. El Gràfic 4.3.10 analitza la taxa d’atur per tots els grups d’edat. En primer lloc, la

tendència al llarg del temps confirma les conclusions anteriors. En segon lloc, una

avaluació estacional del problema de l’estacionalitat per grups d’edat resulta inevitable.

El resultat a priori semblaria clar: com més major és el col·lectiu analitzat, menor grau

d’estacionalitat presenta. La corba de la taxa d’atur per joves de 16 a 24 anys és un

exemple clar (arriba a oscil·lar més de 25 punts percentuals en alguns casos). La

població major de 55 anys resulta la menys afectada per al component estacional.

133

Gràfic 4.3.10. Taxa d'atur per grup d'edat i trimestre a Menorca, 2011 – 2016.


La comparació de la població aturada per municipi, grup d’edat i trimestre (2011 –

2016) es representa a la taula que segueix:

Taula 4.3.7. Taxa d'atur per municipi, grup d'edat i trimestre (T1). Mitjana trimestral, 2011 – 2016.

2011T1 2012T1 2013T1 2014T1 2015T1 2016T1

Illes Balears

16-24

35,3% 40,6% 39,3% 37,7% 33,3% 29,0%

25-34

21,4% 23,1% 22,0% 20,4% 17,5% 15,1%

35-44

17,1% 18,5% 17,9% 16,7% 13,9% 11,8%

45-54

15,6% 17,5% 17,5% 16,9% 14,5% 12,4%

55+

17,4% 19,1% 19,9% 20,0% 18,7% 16,9%

Menorca

16-24

36,9% 43,5% 39,8% 41,7% 39,9% 34,7%

25-34

24,2% 27,2% 25,6% 23,9% 21,7% 18,2%

35-44

17,3% 19,6% 18,8% 18,7% 16,1% 13,8%

45-54

13,2% 15,8% 16,0% 15,9% 13,8% 12,8%

55+

13,7% 16,2% 16,4% 17,7% 16,7% 14,7%

Alaior

16-24

39,5% 37,6% 37,5% 34,2% 34,9% 30,8%

25-34

24,9% 26,0% 23,3% 21,3% 19,3% 17,2%

35-44

15,3% 18,2% 17,7% 16,0% 11,6% 10,8%

45-54

13,1% 15,3% 15,8% 14,6% 11,9% 11,4%

55+

11,7% 15,0% 16,0% 17,1% 16,8% 14,2%


16-24

36,4% 43,2% 40,0% 43,3% 39,9% 35,8%

25-34

22,6% 25,3% 23,2% 23,0% 21,8% 17,8%

35-44

16,6% 18,8% 18,1% 19,3% 16,2% 13,4%

45-54

12,7% 15,0% 14,6% 15,8% 13,7% 12,0%

55+

12,5% 15,3% 16,0% 17,5% 17,3% 13,8%

Ferreries

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

50,0%

16-24 25-34 35-44 45-54 55

134

16-24

28,4% 33,9% 23,2% 32,3% 22,9% 25,4%

25-34

15,2% 18,3% 17,6% 20,0% 15,8% 10,8%

35-44

11,0% 11,9% 10,9% 12,1% 12,4% 9,0%

45-54

5,4% 7,7% 7,6% 9,6% 7,3% 6,8%

55+

6,6% 7,8% 7,9% 9,0% 8,7% 10,9%

Maó

16-24

38,0% 45,7% 43,5% 45,7% 45,7% 35,9%

25-34

26,7% 31,4% 30,4% 27,1% 24,8% 21,0%

35-44

18,7% 21,9% 20,6% 20,8% 17,6% 15,7%

45-54

14,9% 17,7% 18,7% 17,6% 15,5% 14,8%

55+

15,5% 17,8% 18,0% 19,6% 17,0% 15,8%

Mercadal (Es)

16-24

33,2% 44,3% 35,4% 34,1% 29,3% 21,8%

25-34

23,8% 25,9% 22,6% 21,8% 19,1% 17,4%

35-44

19,2% 19,4% 19,1% 16,3% 15,8% 13,7%

45-54

12,9% 14,3% 13,9% 13,4% 12,0% 8,7%

55+

15,8% 18,1% 14,7% 13,1% 12,8% 10,8%

Sant Lluís

16-24

39,2% 46,3% 46,5% 35,1% 40,6% 36,7%

25-34

22,1% 23,1% 21,5% 18,0% 18,2% 12,3%

35-44

14,0% 15,7% 14,9% 12,8% 13,6% 10,6%

45-54

9,8% 13,0% 12,0% 13,6% 11,9% 10,7%

55+

14,5% 16,2% 18,3% 19,8% 18,1% 16,2%

Castell (Es)

16-24

37,5% 48,7% 42,9% 45,3% 47,7% 40,8%

25-34

26,8% 28,9% 28,6% 25,6% 21,2% 21,0%

35-44

21,6% 23,4% 23,3% 21,9% 19,7% 16,8%

45-54

16,7% 19,2% 21,0% 19,1% 16,4% 16,4%

55+

17,0% 17,9% 17,5% 19,3% 20,7% 17,8%

Migjorn Gran (Es)

16-24

36,5% 26,1% 25,9% 40,0% 21,7% 34,8%

25-34

13,2% 15,5% 12,6% 20,1% 15,1% 10,3%

35-44

16,1% 14,3% 16,9% 17,1% 16,9% 13,2%

45-54

11,9% 14,9% 11,1% 13,1% 14,3% 13,1%

55+

6,6% 15,8% 14,1% 10,7% 12,7% 9,3%


135

Les ocupacions amb major atur per grups d’edat s’especifiquen a la Taula 4.3.8: Taula 4.3.8. 10 ocupacions amb major atur per grup d'edat a Menorca, 2015.

-30






5 9811 Peons del transport de mercaderies 43 -13,13%

6 9820 Reposadors 41 4,24%


8 6120 Treballadors qualificats en hortes, hivernacles... 28 -16,25%

9 3724 Monitors d'activitats recreatives i d'entreteniment 26 -15,55%


30-45






5 7121 Paletes 90 -39,10%





10 9811 Peons del transport de mercaderies i descarregadors 36 -7,58%

+45


1 5220 Venedors de botigues i magatzems 228 8,92%



4 7121 Paletes 137 -27,69%





9 8412 Conductors assalariats d'automòbils, taxis i furgonetes 31 -13,99%

10 8156 Operadors de màquines de calçat, marroquineria.. 28 17,07%


136

4.3.4 ATUR JUVENIL. Es considera atur juvenil la població aturada compresa entre els 16 i els 24 anys.

S’analitza aquest des de tres perspectives diferents. La primera en relació a la

població aturada total, la segona en relació a la població jove total i la tercera

comparant la variable des de la perspectiva de la població activa jove total. En termes

estadístics, la tercera podria ser considerada la més adequada, però potser interessant

analitzar la població aturada juvenil coneixent quin pes té aquesta sobre la població

aturada total i sobre la població jove total.

Taula 4.3.9. Població aturada juvenil (16 – 24 anys) per any i municipi. Mitjana anual, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

ILLES BALEARS 6.077 5.552 5.563 7.372 11.296 11.805 10.385 10.337 8.797 8.075 7.380

MENORCA 490 479 500 649 931 977 811 829 688 627 593

Alaior 46 45 49 59 93 95 80 74 60 50 44

Ciutadella de Menorca 164 153 153 196 275 275 249 266 226 211 204

Ferreries 25 19 23 25 38 40 34 35 31 29 20

Maó 157 162 168 233 340 363 294 292 245 226 216

Mercadal (Es) 22 23 17 20 37 38 30 29 24 19 19

Sant Lluís 20 23 30 41 55 57 44 50 33 31 33

Castell (Es) 47 47 51 67 81 98 72 76 63 56 53

Migjorn Gran (Es) 13 8 12 10 12 11 9 7 7 7 7

Font: SOIB

Gràfic 4.3.11. Aturats joves (16-24 anys) en relació a la població aturada total per mesos, 2005 – 2015.


0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%


137

Gràfic 4.3.12. Aturats joves (16-24 anys) en relació a la població jove total (16-24 anys) per mesos, 2005 – 2015.


Gràfic 4.3.13. Aturats joves (16-24 anys) en relació a la població activa jove (16-24 anys) per trimestre, 2011 – 2016.


En les tres comparacions, la tendència entre Menorca i les Illes Balears resulta bastant

similar. Sí que s’observa com el pes de la població jove aturada sobre la població

aturada total és major a Menorca, sobretot fins l’any 2011. Per sexes (veure Gràfic

4.3.14), l’escenari de pre-crisis, amb la sortida prematura de molts joves del sistema

educatiu per l’expansió del sector de la construcció provoca una situació on gairebé el

60 – 70% dels aturats joves fins el 2007 són dones. Una vegada arribada la crisi,

aquesta proporció tendeix a igualar-se fins assolir el 50 – 50%, fet que més o menys

s’ha mantingut fins a dia d’avui.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%


0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%


138

Gràfic 4.3.14. Distribució dels aturats registrats joves (16-64 anys) per sexe i mesos a Menorca, 2005 – 2016.


Taula 4.3.10. Aturats (%) joves (16-64 anys) en relació a la població activa jove (16-64 anys) per municipi i trimestre, 2011 – 2016.

2011T

1

2011T

2

2011T

3

2011T

4

2012T

1

2012T

2

2012T

3

2012T

4

2013T

1

2013T

2

2013T

3

2013T

4

2014T

1

2014T

2

2014T

3

2014T

4

2015T

1

2015T

2

2015T

3

2015T

4

2016T

1

IB 35,3 21,8 23,2 40,5 40,6 23,7 21,3 40,4 39,3 20,5 19,7 39,2 37,7 17,1 17,4 36,7 33,3 14,2 14,2 33,5 29,0

Menorca 36,9 21,0 22,8 42,0 43,5 24,5 23,8 41,2 39,8 20,9 22,2 42,9 41,7 17,9 18,5 41,2 39,9 15,8 16,5 40,1 34,7

Alaior 39,5 18,1 18,0 38,2 37,6 19,2 19,9 43,0 37,5 17,9 19,5 37,2 34,2 15,3 16,4 34,4 34,9 11,8 12,0 33,5 30,8

Ciutadella 36,4 19,4 19,8 40,1 43,2 21,6 20,9 40,9 40,0 18,6 20,9 42,7 43,3 16,4 18,5 40,8 39,9 14,4 16,5 41,5 35,8

Ferreries 28,4 13,4 11,5 36,2 33,9 14,9 14,9 29,9 23,2 9,1 12,7 39,7 32,3 7,7 5,9 33,1 22,9 5,0 4,7 24,8 25,4

Maó 38,0 26,3 29,3 45,6 45,7 32,9 31,7 43,4 43,5 30,7 29,5 45,5 45,7 26,2 25,1 45,6 45,7 24,0 23,8 43,8 35,9

Mercadal (Es)

33,2 15,1 15,9 42,0 44,3 16,3 13,0 36,0 35,4 12,1 11,7 40,0 34,1 10,4 9,3 30,5 29,3 10,1 7,1 30,9 21,8

Sant Lluís 39,2 19,6 22,0 46,0 46,3 23,0 22,6 43,3 46,5 13,6 14,4 39,8 35,1 10,6 14,2 48,3 40,6 11,3 10,9 39,0 36,7

Castell (Es)

37,5 26,4 30,3 42,8 48,7 31,1 28,8 42,8 42,9 25,8 25,1 46,9 45,3 22,5 21,0 43,4 47,7 20,5 18,0 46,0 40,8

Migjorn Gran (Es)

36,5 10,3 15,5 33,3 26,1 10,6 12,8 36,3 25,9 10,2 18,5 41,8 40,0 12,5 nd. 25,0 21,7 10,2 14,8 44,6 34,8

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades del SOIB. Nota: La dada trimestral és una mitjana dels mesos que el formen.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Dones Homes

139

4.3.5 ATUR PER SECTORS ECONÒMICS. Per sectors, i sent coneixedors ja del gran pes del sector serveis en el teixit econòmic i

empresarial de l’illa, resulta previsible l’escenari a nivell d’atur per sectors. Tot i així, és

interessant observar el comportament estacional, la comparació amb les Illes Balears i

el comportament dels aturats per sexe dins cada sector.

Taula 4.3.11. Atur registrat per sector econòmic i mes, 2016.

Gener Febrer Març Abril Maig

Agricultura i pesca 77 75 64 60 50

Indústria 260 265 257 230 191

Construcció 525 467 429 406 404

Serveis 4.766 4.607 4.286 3.721 2.602

Hoteleria 1.932 1.837 1.647 1.352 772

Comerç 738 735 687 601 448

Resta serveis 2.096 2.035 1.952 1.768 1.382

Sense ocupació anterior 135 143 161 181 165

Total (2016) 5.763 5.557 5.197 4.598 3.412

Total (2015) 6.590 6.358 5.948 5.286 4.220

Variació absoluta 15/16 -827 -801 751 688 808

Variació interanual 15/16 -14,35% -14,41% -14,45% -14,96% -23,68%


Gràfic 4.3.15. Atur registrat per sector econòmic i any a les Illes Balears, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Agricultura i pesca Industria Construcció Sector serveis

140

Gràfic 4.3.16. Atur registrat per sector econòmic i any a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Per al sector serveis, la taxa de variació interanual (veure Gràfic 4.3.17) demostra com

tot i els alts nivells d’atur i la gran importància d’aquest sobre el total d’aturats, des de

l’estiu de l’any 2009 el ritme de creixement és menor, amb un petit repunt l’any 2012. A

partir del 2013 és quan la variable assoleix valors negatius per primer cop des de l’any

2007.

Gràfic 4.3.17. Taxa de variació interanual de la població aturada al sector serveis per mesos, 2006 – 2016.


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01


-30,0%

-20,0%

-10,0%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01


141

En el següent gràfic, on s’analitzen els subsectors del sector serveis, es manifesta

clarament com és l’hoteleria el sector que disposa d’un component estacional major.

Gràfic 4.3.18. Població aturada per subsector del sector serveis per mesos a Menorca, 2009 – 2016.

Font: SOIB.

Per sectors, a part de la comparació sectorial, s’analitza la composició d’aquest atur

per sexes. L’atur al sector agrari i al sector de la construcció denoten un predomini clar

del sector masculí, sobretot a partir del 2008. Per la indústria, aquesta situació s’iguala

relativament (tot i que els homes continuen superant les dones en nombre d’aturats).

El sector serveis, amb uns nivells d’atur molt majors, és l’únic en el que les dones el

pateixen de forma més clara32.

Gràfic 4.3.19. Població aturada per sexe i mes a Menorca. Agricultura i pesca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

32

Cal tenir en compte que per aquest anàlisi es consideren els valors en valors absoluts. No es considera la dada

relativa segons el pes la població afiliada per sexes en cada sector.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Comerç Transport Hoteleria Resta serveis

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

142

Gràfic 4.3.20. Població aturada per sexe i mes a Menorca. Industria, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 4.3.21. Població aturada per sexe i mes a Menorca. Construcció, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 4.3.22. Població aturada per sexe i mes a Menorca. Sector serveis, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

0

50

100

150

200

250

300

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

143

Taula 4.3.12. Percentatge d'aturats del sector serveis respecte del total d'aturats per municipi i mesos, 2015.

2015M

01

2015M

02

2015M

03

2015M

04

2015M

05

2015M

06

2015M

07

2015M

08

2015M

09

2015M

10

2015M

11

2015M

12

Illes Balears 78,7% 78,6% 77,7% 75,2% 72,0% 69,7% 68,7% 68,2% 70,4% 75,3% 79,5% 79,1%

Menorca 82,1% 82,4% 83,2% 81,4% 77,4% 72,0% 70,4% 68,2% 73,7% 81,1% 83,7% 82,0%

Alaior 82,4% 82,2% 84,3% 80,9% 76,9% 69,0% 66,0% 66,6% 73,7% 80,6% 83,9% 81,5%

Ciutadella 81,7% 81,5% 81,6% 79,4% 75,1% 69,9% 69,5% 66,2% 72,2% 82,3% 84,1% 82,2%

Ferreries 84,1% 84,8% 86,3% 84,8% 72,6% 64,6% 59,3% 50,0% 63,8% 81,2% 88,0% 86,8%

Maó 81,0% 81,6% 83,1% 81,5% 77,6% 71,9% 70,2% 67,9% 73,4% 79,3% 81,5% 79,9%

Mercadal (Es) 82,9% 85,4% 85,1% 84,2% 79,7% 69,9% 67,0% 66,7% 72,3% 80,7% 83,9% 83,0%

Sant Lluís 89,1% 87,5% 87,9% 87,5% 87,7% 81,6% 81,1% 79,6% 84,8% 86,8% 89,9% 89,4%

Castell (Es) 81,9% 83,1% 83,6% 81,3% 78,9% 76,4% 75,7% 74,5% 76,4% 80,6% 83,4% 81,8%


4.3.6 ATUR PER NIVELL D’ESTUDIS.

S’analitza l’atur per nivell d’estudis segons la classificació estudis primaris o sense

estudis (SE), estudis secundaris (ES) o estudis postsecundaris (EPS).

El gràfic 4.3.23 ens aporta dues conclusions molt clares. La primer és l’augment del

pes de la població aturada amb estudis postsecundaris. La segona representa la

situació i el canvi d’escenari que s’ha donat a nivell de les Illes Balears però també a

nivell nacional en relació a les conclusions que s’apuntaven anteriorment arrel de

l’expansió del sector de la construcció fins l’any 2008. La proporció de la població

aturada amb estudis primaris o sense estudis durant els anys 2005 i 2006 és residual.

En canvi, a partir del 2007 i 2008 aquesta augmenta considerablement, assolint valors

superiors a les 2.000 persones per la frenada en sec de l’activitat de la construcció.

A dia d’avui, la situació és que la major part dels aturats disposen d’un nivell d’estudis

secundaris, el pes de la població aturada amb nivell d’estudis postsecundaris ha

augmentat i la proporció d’aturats amb estudis primaris o sense estudis es manté

constant sobre el 20 – 25%. Això no s’ha de mal interpretar i assumir que una persona

amb estudis secundaris és més probable que estigui en situació d’atur que una sense

estudis33 ja que òbviament això no és així. El gràfic simplement manifesta de tots els

aturats, quins disposen d’estudis primaris, quins d’estudis secundaris i quins d’estudis

postsecundaris34.

33

Ja que no es compara amb la població (aturada o no) segons el nivell d’estudis. 34

Cal a dir que aquest registre no sempre es realitza de forma correcte per les empreses (educació secundària per

defecte).

144

Gràfic 4.3.23. Població aturada per nivell d'estudis i mes a les Illes Balears, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 4.3.24. Població aturada per nivell d'estudis i mes a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 4.3.25. Distribució de la població aturada per nivell d'estudis a Menorca, 2015 M12.


0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

Estudis primaris o sense estudis Estudis secundaris Estudis postsecundaris

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

Estudis primaris o sense estudis Estudis secundaris Estudis postsecundaris

1384 23,06%

3937 65,58%

682 11,36%

Estudis primaris o sense estudis

Estudis secundaris

Estudis post secundaris

145

Gràfic 4.3.26. Població masculina aturada per nivell d'estudis i mes a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB. *SE = Sense estudis; ES = Estudis secundaris; EPS = Estudis postsecundaris.

Gràfic 4.3.27. Població femenina aturada per nivell d'estudis a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 4.3.28. Població aturada amb estudis primaris o sense estudis per sexe a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes - SE Homes - ES Homes - EPS

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Dones - SE Dones - ES Dones - EPS

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes - SE Dones - SE

146

Gràfic 4.3.29. Població aturada amb estudis secundaris per sexe a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 4.3.30. Població aturada amb estudis postsecundaris per sexe a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Destaca el component estacional que adopta la població amb estudis postsecundaris a

Menorca a partir de 2011, sobretot en el cas de les dones. Una dinàmica estacional

que augmenta les condicions de precarització laboral de la població amb estudis a

Menorca.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Dones - ES Homes - ES

0

100

200

300

400

500

600

700

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Dones - EPS Homes - EPS

147

Gràfic 4.3.31. Població aturada amb estudis primaris o sense estudis per municipi i mes a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 4.3.32. Població aturada amb estudis secundaris per municipi i mes a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Alaior Ciutadella Ferreries Maó

Mercadal (Es) Sant Lluís Castell (Es) Migjorn (Es)

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01


Mercadal (Es) Sant Lluís Castell (Es) Migjorn Gran (Es)

148

Gràfic 4.3.33. Població amb estudis postsecundaris per municipi i mes a Menorca. 2005 – 2016.


Els 20 primers col·lectius amb major mitjana de població aturada l’any 2015 a Menorca

es presenten a la Taula 4.3.13. Per cada col·lectiu, s’especifica el municipi, el nivell

d’estudis, el sexe i el grup d’edat, així com la mitjana de demandants. La població

masculina resident a Maó amb estudis primaris incomplets i compresa entre els 35 i el

39 anys són el col·lectiu que registra un valor major de població aturada l’any 2015.

Taula 4.3.13. Demandants i aturats per nivell d'estudis, sexe i grup d’edat a Menorca, 2015.

Posició Municipi Estudis Sexe Edat Mitjana demandants Mitjana població aturada

1 Maó EPI (1) H De 35 a 39 72 50

2 Maó EPI D De 35 a 39 74 46

3 Maó EPI H De 45 a 49 62 44

4 Maó EESST (2) H De 16 a 24 50 43

5 Ciutadella EESCT (3) D De 45 a 49 83 41

6 Maó EPI D De 30 a 34 64 41

7 Maó EESCT D De 35 a 39 59 41

8 Maó EESCT D De 45 a 49 55 41

9 Maó EPI H De 30 a 34 59 40

10 Maó EPI D De 45 a 49 54 35

11 Maó EESCT D De 30 a 34 47 35

12 Ciutadella EESCT D De 16 a 24 41 35


14 Ciutadella EESST H De 16 a 24 42 34


16 Ciutadella EESCT H De 35 a 39 71 33

17 Maó EPI H De 41 a 44 46 32

18 Ciutadella EESCT H De 16 a 24 41 32

19 Maó EESCT D De 16 a 24 37 32

20 Maó EESCT D De 41 a 44 45 31

Font: SOIB. (1) EPI: Estudis primaris incomplets. (2) EESST: 1ª etapa educació secundària sense títol. (3) EESCT: 1ª etapa educació secundària amb títol.

0

50

100

150

200

250

300

350

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01


Mercadal (Es) Sant Lluís Castell (Es) Migjorn (Es)

149

4.3.7 ATUR DE LLARGA DURADA. S’entén com atur de llarga durada la població aturada que es troba registrada als

serveis d’ocupació per un període superior a dotze mesos. Els resultats per Menorca i

les Illes Balears es presenten a continuació:

Taula 4.3.14. Població aturada de llarga durada per any i municipi a Menorca. Mitjana anual, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 6.663 6.358 6.323 7.237 11.790 20.822 23.508 26.718 28.518 26.502 22.785

Menorca 260 292 321 374 613 1.213 1.409 1.623 1.787 1.618 1.321

Alaior 20 26 30 37 57 114 131 147 156 126 110

Ciutadella de Menorca 74 84 91 115 172 280 324 389 434 410 345

Ferreries 11 12 11 11 18 27 22 33 33 30 24

Maó 107 113 119 129 235 513 611 705 797 719 569

Mercadal (Es) 9 9 14 17 24 54 52 59 54 43 34

Sant Lluís 14 17 22 24 44 80 93 100 112 96 82

Castell (Es) 24 30 33 40 61 138 167 180 191 182 147

Migjorn Gran (Es) nd. nd. nd. 3 3 9 9 10 11 12 9


Gràfic 4.3.34. Atur de llarga durada (>1 any) per mes a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

150

Gràfic 4.3.35. Aturats de llarga durada (> 1 any) per sexe i mes a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 4.3.36. Taxa d'atur de llarga durada35

per mes a les Illes Balears i Menorca, 2005 – 2016.


35

Resultat de dividir els aturats per un període major a un any entre els aturats totals.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Dones Homes

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%


151

Gràfic 4.3.37. Aturats de llarga durada (> 1 any) per municipi i mes a Menorca. 2005 – 2016.

Font: SOIB.

A Menorca, la taxa d’atur de llarga durada és sensiblement menor que al conjunt de

les Illes Balears. Al llarg de l’any, la taxa d’atur a Menorca assoleix valors a partir del

20% i fins al 37%, segons la temporada. Maó i Ciutadella són clarament els municipis

que registren un major nivells de població aturada de llarga durada (veure Gràfic

4.3.37).

Una tendència clarament creixent fins a principis de l’any 2013 que després es redueix

fins assolir nivells de l’any 2010. És un dels efectes de la crisi que les dones han patit

més que els homes durant aquest període. Clarament és a Maó i Ciutadella on es

concentra la major part dels aturats de llarga durada (veure Gràfic 4.3.37), tot i que pel

que fa a les taxes de variació (veure annexes Gràfic 7.4.11) no hi hagi grans

diferències.

4.3.8 PRESTACIONS LABORALS. Es desglossa per tipus de prestació i any els demandants d’ocupació (veure 4.4.

Demandants d’ocupació) o aturats que cobren algun tipus d’ajuda. Les prestacions es

classifiquen en “Prestació”, “Subsidi”, i “Renda Activa”. La “prestació” respon a la

prestació d’atur contributiva per estar situació d’atur. Els requisits són registrar-se com

a demandant d’ocupació i haver treballat almenys 12 mesos. El subsidi es correspon a

una prestació per esgotament de la prestació contributiva (si és menor de 45 anys s’ha

de tenir responsabilitats familiars) o per pèrdua involuntària de treball (sense

responsabilitats familiars s’ha d’haver cotitzat entre 180 i 359 dies i amb

responsabilitats, basta haver-ho fet entre 90 i 179 dies). La Renda Activa es centra en

persones majors de 45 anys amb especials dificultats d’entrada al mercat de treball i/o

dificultats econòmiques.

En aquest sentit, la tendència és d’un augment significatiu i progressiu des de l’any

2005 fins l’any 2010. És entre el 2008 i el 2009 quan es produeix el gran canvi de

tendència. A partir de 2011, el total de demandants (tant a Menorca com a les Illes

Balears) segueix en augment mentre el total que cobren prestació clarament es

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900


Mercadal (Es) Sant Lluís Castell (Es)

152

redueix. Al 2015, un 52% dels demandants i un 49% dels aturats van cobrar algun

tipus de prestació. La major part d’aquest cobra el subsidi i no la prestació contributiva

(prestació per atur).

Taula 4.3.15. Demandants i aturats d'ocupació que cobren algun tipus de prestació per any, 2005 – 2015.

ILLES BALEARS

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Total demandants 28.265 27.643 29.194 40.000 60.401 66.473 68.128 70.323 66.307 59.663 53.579

Total cobren 16.184 17.565 18.539 22.571 38.912 43.016 38.709 38.494 35.549 31.476 27.062

Prestació 11.489 12.685 13.777 17.167 28.031 27.588 22.412 21.309 18.574 15.434 13.030

Subsidi 4.624 4.775 4.613 5.231 10.571 14.875 15.290 15.772 15.300 14.230 12.401

Renda activa 71 107 150 176 310 553 1.008 1.414 1.675 1.812 1.633

Total aturats 18.921 17.627 18.488 27.322 43.217 47.439 47.250 48.984 45.358 40.465 34.625

Total cobren 11.708 12.091 12.850 15.907 29.436 32.422 28.234 27.548 24.958 21.381 17.401

Prestació 8.907 9.281 10.110 12.658 21.715 20.982 16.093 14.882 12.577 9.798 7.639

Subsidi 2.734 2.714 2.604 3.093 7.445 10.936 11.221 11.397 10.904 9.985 8.334

Renda activa 67 96 136 155 274 506 920 1.269 1.478 1.597 1.428

MENORCA

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Total demandants 4.865 4.852 5.062 6.359 8.975 9.941 10.507 11.341 10.606 9.525 8.777

Total cobren 2.520 2.914 3.114 3.658 5.876 6.500 6.025 6.356 5.967 5.217 4.605

Prestació 1.551 1.850 2.049 2.478 3.820 3.849 3.317 3.384 2.948 2.390 2.006

Subsidi 965 1.054 1.049 1.157 2.011 2.570 2.553 2.784 2.758 2.572 2.328

Renda activa 5 11 16 24 45 82 155 188 261 255 272

Total aturats 2.840 2.821 2.914 3.869 5.588 6.135 6.189 6.691 6.256 5.742 5.091

Total cobren 1.606 1.802 1.936 2.241 3.770 4.167 3.634 3.721 3.471 2.986 2.517

Prestació 1.066 1.217 1.346 1.598 2.528 2.500 1.937 1.865 1.591 1.241 953

Subsidi 535 576 576 625 1.207 1.599 1.558 1.693 1.677 1.544 1.345

Renda activa 4 8 14 18 35 69 139 163 204 201 220

Font: SOIB. El Gràfic 4.3.38 mostra els demandants d’ocupació que van cobrar algun tipus de

prestació sobre el total de demandants per al període 2005 – 2015:

Gràfic 4.3.38. Demandants totals i demandants que cobren algun tipus de prestació per any a Menorca, 2005 – 2015.

Font: SOIB.

4.605

8.777

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Demandants que cobren Demandants totals

153

La població aturada es comporta de forma semblant (veure Gràfic 4.3.39):

Gràfic 4.3.39. Aturats totals i aturats que cobren algun tipus de prestació per any a Menorca, 2005 – 2015.

Font: SOIB.

El gràfic que segueix mostra la comparació de les Illes Balears i Menorca, on el nivell

de cobertura social a la població és molt similar.

Gràfic 4.3.40. Percentatge d'aturats i demandants que cobren algun tipus de prestació per any, 2005 – 2015.


Es pot realitzar aquest anàlisi també per sexes. A Menorca, i pel que fa a la població

aturada, el comportament que s’ha observat durant els anys de crisi s’ha invertit i hi

torna a haver una major quantitat de dones aturades cobrant algun tipus de prestació,

com ja passava els anys 2005, 2006 i 2007.

2.517

5.091

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Aturats que cobren Aturats totals

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

IB - Demandants cobren IB - Aturats cobren

Me - Demandants cobren Me - Aturats cobren

154

Gràfic 4.3.41. Aturats que cobren algun tipus de prestació per sexe i any a Menorca, 2005 – 2015.

Font: SOIB.

A continuació es desglossa la informació sobre els diferents tipus de prestació segons

el motiu de concessió i el nombre de demandants d’ocupació (veure Taula 4.3.16) i

nombre aturats (veure Taula 4.3.17) que van cobrar cadascuna d’elles.

Taula 4.3.16. Total de demandants d'ocupació inscrits que cobren algun tipus de prestació per tipus de prestació i any a Menorca, 2005 – 2005.

Codi36

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2 1 1 3 2 4 4 4 2 0 1 1

4 52 53 66 60 183 282 241 251 263 200 152

10 88 94 98 114 234 288 290 338 328 306 298

11 296 301 281 318 433 428 389 441 406 388 379

12 6 13 18 18 33 31 35 40 43 43 45

36

Codis tipus de prestació (OTIB): 2: SUBSIDIO PARA EMIGRANTES RETORNADOS. DÍAS DE DERECHO 540; 4: SUBSIDIO PARA MENORES DE 45

AÑOS. AGOTAMIENTO PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA DE DURACIÓN INFERIOR A 6 MESES. CON RESPONSABILIDADES FAMILIARES. DÍAS DE

DERECHO 540; 10: SUBSIDIO 21 MESES. PERÍODO COTIZADO 180-359 DÍAS. CON RESPONSABILIDADES FAMILIARES; 11: SUBSIDIO 6 MESES.

PERÍODO COTIZADO 180-359 DÍAS. SIN RESPONSABILIDADES FAMILIARES; 12: SUBSIDIO INFERIOR A 6 MESES. PERÍODO COTIZADO 90-179 DÍAS.

CON RESPONSABILIDADES FAMILIARES. DÍAS DERECHO 90, 120 Ó 150 DÍAS; 13: SUBSIDIO PARA LIBERADOS DE PRISIÓN- DÍAS DE DERECHO

540; 14: SUBSIDIO PARA MAYORES DE 55 AÑOS. DÍAS DE DERECHO DESDE LA FECHA DE INICIO HASTA LA FECHA DE JUBILACIÓN; 17: SUBSIDIO

POR REVISIÓN DE SITUACIÓN DE INVALIDEZ. DÍAS DE DERECHO 540; 18: SUBSIDIO DE TRABAJADORES FIJOS DISCONTINUOS. AGOTAMIENTO

PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA. DÍAS DE DERECHO EN FUNCIÓN DE LOS DÍAS TRABAJADOS EN LOS DOCE MESES ANTERIORES AL DE LA

SOLICITUD; 19: SUB. DE TRABAJADORES F. DISCONTINUOS NO PROCEDENTES CONTRIBUTIVA. DERECHO SEGÚN DÍAS TRABAJADOS DOCE

MESES ANTERIORES A SOLICITUD. COTIZACIÓN POR JUBILACIÓN DURANTE LOS 60 PRIMEROS DÍAS; 20: SUB. TRABAJADORES

F.DISCONTINUOS NO PROCEDENTES CONTRIBUTIVA, DERECHO SEGÚN DÍAS TRABAJADOS EN DOCE MESES ANTERIORES A SOLICITUD. SIN

COTIZACIÓN JUBILACIÓN DURANTE LOS 60 PRIMEROS DÍAS; 21: SUB. TRABAJADORES F. DISCONTINUOS MAYORES DE 45 AÑOS. SIN

RESPONSABILIDADES FAMILIARES. AGOTAMIENTO PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA INFERIOR A 12 MESES. COTIZACIÓN POR JUBILACIÓN

DURANTE LOS 60 PRIMER; 44: SUBSIDIO PARA MENORES DE 45 AÑOS. AGOTAMIENTO PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA DE DURACIÓN IGUAL O

SUPERIOR A 6 MESES, CON RESPONSABILIDADES FAMILIARES. DÍAS DE DERECHO 720; 45: SUBSIDIO PARA MAYORES DE 45 AÑOS.

AGOTAMIENTO PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA INFERIOR A 12 MESES. SIN RESPONSABILIDADES FAMILIARES. DÍAS DE DERECHO 180; 46:

SUBSIDIO PARA MAYORES 45 AÑOS. AGOTAMIENTO PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA INFERIOR A 6 MESES. CON RESPONSABILIDADES

FAMILIARES. DÍAS DE DERECHO 720; 48: SUBSIDIO PARA MAYORES DE 45 AÑOS. AGOTAMIENTO PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA DE DURACIÓN

IGUAL O SUPERIOR A 6 MESES. CON RESPONSABILIDADES FAMILIARES. DÍAS DE DERECHO 900; 49: SUBSIDIO PARA MAYORES DE 45 AÑOS.

AGOTAMIENTO PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA DE DURACIÓN IGUAL O SUPERIOR A 12 MESES. SIN RESPONSABILIDADES FAMILIARES. DÍAS DE

DERECHO 180; 52: SUBSIDIO PARA MAYORES DE 52 AÑOS. DÍAS DE DERECHO DESDE LA FECHA DE INICIO HASTA LA FECHA DE JUBILACIÓN; 53:

SUBSIDIO ESPECIAL PARA MAYORES DE 45 AÑOS. AGOTAMIENTO PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA DE 24 MESES. CON O SIN RESPONSABILIDADES

FAMILIARES. DÍAS DE DERECHO 180; 60: RENDA ACTIVA DE INSERCIÓN Y AYUDA ACOMPAÑAMIENTO PROGRAMA ACTIVACIÓN EMPLEO.

DESEMPLEADO DE LARGA DURACIÓN, NO MINUSVÁLIDO (LEY 45/2002). DÍAS DE DERECHO 300; 61: RENDA ACTIVA DE INSERCIÓN Y AYUDA

ACOMPAÑAMIENTO PROGRAMA ACTIVACIÓN EMPLEO. PERSONA CON MINUSVALÍA = Ó > 33% (LEY 45/2002). DÍAS DE DERECHO 300; 62: RENDA

ACTIVA DE INSERCIÓN Y AYUDA ACOMPAÑAMIENTO PROGRAMA ACTIVACIÓN EMPLEO. EMIGRANTE RETORNADO (LEY 45/2002). DÍAS DE

DERECHO 300; 63: RENDA ACTIVA DE INSERCIÓN Y AYUDA ACOMPAÑAMIENTO PROGRAMA ACTIVACIÓN EMPLEO. VÍCTIMA DE VIOLENCIA

DOMÉSTICA (LEY 45/2002). DÍAS DE DERECHO 300; 68: RENDA AGRARIA DE TRABAJ. EVENTUALES DEL REASS DE ANDALUCÍA Y

EXTREMADURA.(R.D.426/2003).DÍAS DE DERECHO EN FUNCIÓN DE JORNADAS REALES COTIZADAS, EDAD DEL TRABAJ. Y RESPONSABILIDADES

FAMILIARES; 70: PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA. T.R.L.G.S.S; 71: PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA CON NACIMIENTO DE DERECHO EN EL AÑO 1994 O

POSTERIOR Y SIN DEDUCCIÓN DE LA APORTACIÓN DEL TRABAJADOR A LA SEGURIDAD SOCIAL; 72: PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA PARA

TRABAJADORES EVENTUALES AGRARIOS (LEY 45/2002). DÍAS DE DERECHO EN FUNCIÓN DEL PERÍODO DE OCUPACIÓN COTIZADO; 73:

PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA. ALTA DE REPOSICIÓN DE ERE. REAL DECRETO-LEY 2/2009. MÁXIMO 120 DÍAS; 74: PRESTACIÓN CONTRIBUTIVA.

ALTA DE REPOSICIÓN DE ERE. REAL DECRETO-LEY 2/2009. MÁXIMO 90 DÍAS; 80: RENDA ACTIVA DE INSERCIÓN Y AYUDA ACOMPAÑAMIENTO

PROGRAMA ACTIVACIÓN EMPLEO. VÍCTIMA DE VIOLENCIA DOMÉSTICA. CON ORDEN DE PROTECCIÓN. (LEY 45/2002). DÍAS DE DERECHO 300; 88:

SOLICITANTE/BENEFICIARIO DEL SUBSIDIO DEL REASS DE ANDALUCÍA Y EXTREMADURA; 89: RENDA ACTIVA DE INSERCIÓN Y AYUDA

ACOMPAÑAMIENTO PROGRAMA ACTIVACIÓN EMPLEO. MUJER VÍCTIMA DE VIOLENCIA DE GÉNERO POR SU CÓNYUGE, EX CÓNYUGE, PAREJA O

EXPAREJA (REAL DECRETO 1369/2006). DÍAS DE DERECHO; 90: PRESTACIÓN POR DESEMPLEO DEL PROGRAMA TEMPORAL DE PROTECCIÓN

POR DESEMPLEO E INSERCIÓN; 93: AYUDA DE ACOMPAÑAMIENTO DEL PROGRAMA DE ACTIVACIÓN PARA EL EMPLEO.

2.323

2.768

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Homes Dones

155

13 2 3 4 2 6 12 14 19 17 13 12

14 0

5 32 15 4

17 1 2 2 1 1 0 2 3 1 2 0

18 24 31 28 21 57 74 58 59 65 63 63

19 294 329 296 315 369 393 408 419 419 444 466

20

1 2 3 4 9 14 14

21

1 9 36 51 45 66 73 82 90

44 62 74 72 90 264 456 461 438 367 290 173

45

2 14 18 57 49 29 49 47 38 32

46 5 6 6 8 28 43 44 50 60 54 42

48 6 4 3 5 39 81 97 100 128 132 90

49 1 3 8 10 13 29 22 25 46 49 36

52 125 139 151 166 253 343 400 459 456 441 430

53 1 1 2 1 3 6 11 16 0

60 3 6 14 19 29 52 109 132 198 179 182

61 1 3 1 3 10 20 37 49 51 58 56

62

0 0 1 0

63

1 1 1 4 8 8 6

68 0

0

0 0

70 1.550 1.849 2.048 2.476 3.754 3.307 3.147 3.360 2.922 2.376 1.997

71

0 0 0 1 1 1 1 0 0 0

72 1 0 2 1 2 2 2 5 5 7 5

73

3 5 15 20 8 3

74

0 0

80 1 1 1 0 2 1 0 1

88

0 0

0

89

0 0

2 12 17 21

90

63 536 162 4 0

0

93

14

Total 2.520 2.916 3.120 3.658 5.879 6.503 6.024 6.359 5.968 5.220 4.605

Font: SOIB.

Entre els demandants d’ocupació, el 43% de les prestacions cobrades el 2015 són

prestacions contributives (codi 70). Les segueixen per ordre de nombre de

concessions els subsidis per a majors de 52 anys (codi 50), amb un 10% sobre el total.

Per als aturats, el 37% que van cobrar algun tipus de prestació van cobrar la prestació

contributiva (codi 70) i el 10% el subsidi per majors de 52 anys (codi 52).

Taula 4.3.17. Total aturats que cobren algun tipus de prestació per tipus de prestació i any a Menorca, 2005 – 2015.

Codi 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2 1 1 3 2 3 3 4 2 0 1 1

4 43 42 50 42 144 226 181 188 200 161 123

10 76 85 83 94 193 230 221 262 260 250 250

11 258 267 241 260 355 341 304 348 329 338 340

12 6 11 15 15 27 26 29 31 37 38 39

13 2 3 4 2 6 11 13 16 14 10 10

14 0

3 19 10 4

17 1 2 2 1 1 0 1 2 1 2 0

156

18 2 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1

19 6 3 2 2 2 3 3 3 4 5 9

20

0 0 0 0 0 0 0

21

0 0 0 0 0 0 1 0 1

44 52 65 64 81 225 390 389 358 298 229 132

45

1 8 11 43 33 18 31 28 24 20

46 5 6 5 6 21 33 37 41 48 44 35

48 4 3 2 5 34 70 82 82 102 102 70

49 1 2 6 7 10 23 17 21 36 36 24

52 81 84 91 97 141 204 250 292 301 294 285

53 1 1 1 1 2 6 11 14 0

60 2 5 12 13 21 42 96 115 157 145 146

61 1 2 1 3 8 17 34 41 37 41 44

62

0 0 1 0

63

1 1 1 4 7 8 5

68 0

0

0 0

70 1.065 1.217 1.345 1.598 2.474 2.054 1.803 1.851 1.570 1.234 949

71

0 0 0 1 1 0 0 0 0 0

72 1 0 1 0 0 0 0 1 1 1 1

73

3 4 11 19 6 3

74

0 0

80 1 1 0 0 2 1 0 1

88

0 0

0

89

0 0

1 10 15 18

90

54 443 130 3 0

0

93

12

Total 1.609 1.802 1.937 2.241 3.771 4.168 3.635 3.723 3.472 2.987 2.517

Font: SOIB.

4.4 DEMANDANTS D’OCUPACIÓ. Els demandants d’ocupació, amb dades del SOIB per al període 2005 – 2015, es

defineixen com aquelles persones que, trobant-se o no en situació d’atur, es troben

registrades com a tal als serveis d’ocupació, ja sigui per trobar feina o millorar la que ja

tenen. Una persona pot estar registrada com a demandant d’ocupació sense cobrar

atur, però no pot cobrar atur sense estar registrada com a demandant d’ocupació. Per

complir aquesta condició, cal complir una sèrie de requisits i adquirir un seguit de

compromisos (presentar-se a les citacions, comunicar qualsevol canvi en la seva

situació laboral, renovar la demanda de treball de forma periòdica, etc.).

Taula 4.4.1. Demandants d'ocupació per municipi i any. Mitjana anual, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

IB 58.027 57.372 59.874 75.240 108.618 120.573 124.012 128.908 123.095 113.663 105.406

Menorca 4.866 4.853 5.062 6.358 8.975 9.940 10.508 11.341 10.606 9.525 8.777

Alaior 454 439 473 595 852 955 999 1.079 1.011 897 812

Ciutadella 1.758 1.716 1.741 2.163 2.922 3.097 3.305 3.578 3.390 3.118 2.825

157

Ferreries 270 251 253 272 378 424 406 457 455 411 378

Maó 1.411 1.446 1.506 1.978 2.962 3.392 3.650 3.952 3.629 3.198 2.977

Mercadal (Es)

197 223 244 294 423 433 445 466 436 383 360

Sant Lluís 258 266 288 366 513 574 589 651 607 542 520

Castell (Es) 430 434 465 579 797 937 976 1.014 938 848 789

Migjorn Gran (Es)

88 78 93 110 129 129 137 144 142 129 115


El comportament de la demanda d’ocupació a Menorca per tant serà molt similar als

aturats registrats, tot i que la variació estacional és molt més pronunciada i els nivells

són majors, per al fet que s’ha explicat al paràgraf anterior. Durant els darrers deu

anys, els demandants d’ocupació han augmentat en gairebé 5.000 persones (+71%).

L’oscil·lació estacional pot arribar a superar les 6.000 persones. El desembre de l’any

2015 hi havia 11.847 demandants d’ocupació a Menorca davant 6.003 aturats

registrats (veure annex Gràfic 7.4.13).

Els demandants tenen una concentració per grups d’edat molt menor ara que fa deu

anys. S’ha reduït en gran part la població de demandants d’ocupació entre 25 i 34

anys. En canvi, ha augmentat sobretot els demandants d’ocupació d’entre 35 – 44 i 45

– 54 anys, i també pels majors de 55 anys.

Gràfic 4.4.1. Distribució de demandants d'ocupació per grup d'edat i mes a Menorca, 2005 – 2016.

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades del SOIB. La distribució per sexes ens demostra que el percentatge de demandants dones és

major que el de demandants homes.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

De 16 a 24 años De 25 a 34 años De 35 a 44 años De 45 a 54 años 55 o más años

158

Gràfic 4.4.2. Distribució dels demandants d'ocupació per sexe i mes a Menorca, 2005 – 2016.


Els resultats manifesten una situació lleugerament desfavorable per les dones. Per

nivells d’estudis, els resultats es presenten al Gràfic 4.4.3.

Gràfic 4.4.3. Demandants d'ocupació per nivell d'estudis i mes a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Les persones amb estudis primaris o sense estudis són les que clarament predominen

en el total de demandants. Per sectors econòmics (veure Gràfic 4.4.4), domini clar del

sector serveis, amb una oscil·lació estacional que condiciona la tendència de la

totalitat.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Estudis primaris o sense estudis Estudis secundaris Estudis post secundaris

159

Gràfic 4.4.4. Demandants d'ocupació per sector d'activitat i mes a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

A continuació es presenten un conjunt de gràfics que analitzen els demandants

d’ocupació per sexes en cada sector i el comportament que segueix cadascun d’ells a

Menorca i les Illes Balears. Els homes són la part que domina els demandants

d’ocupació al sector primari i al sector de la construcció (els dos amb una tendència

d’accentuació des de l’inici de la crisi). Per al sector industrial, la distribució per sexes

resulta similar i el sector serveis resulta l’únic sector on la major part dels demandants

d’ocupació són dones.

Gràfic 4.4.5. Demandants d'ocupació per sector, sexe i mes a Menorca. Agricultura i pesca. 2005 – 2016.

Font: SOIB.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01


0

20

40

60

80

100

120

140

160

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

160

Gràfic 4.4.6. Demandants d'ocupació per sector, sexe i mes a Menorca. Industria. 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 4.4.7. Demandants d'ocupació per sector, sexe i mes a Menorca. Construcció. 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 4.4.8. Demandants d'ocupació per sector, sexe i mes a Menorca. Sector serveis. 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Els demandants de la indústria venen reduint-se des del 2012, igual que els de la

construcció. Els serveis en canvi, mantenen el seu nivell de demandants d’ocupació,

així com el component estacional. La construcció i el sector serveis mantenen

proporcions similars a Menorca i les Illes Balears. En canvi, en els sector primari hi ha

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

161

percentualment menys demandants a Menorca que a les Illes Balears, al contrari que

amb la indústria.

Gràfic 4.4.9. Percentatge de demandants d'ocupació per sector i mes. Agricultura i pesca. 2005 – 2016.


Gràfic 4.4.10. Percentatge de demandants d'ocupació per sector i mesos. Industria. 2005 – 2016.


0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01


0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01


162

Gràfic 4.4.11. Percentatge de demandants d'ocupació per sector i mesos. Construcció. 2005 – 2016.


Gràfic 4.4.12. Percentatge de demandants d'ocupació per sector i mesos. Sector serveis. 2005 – 2016.


4.5 EMPRESES. L’evolució del nombre d’empreses (també anomenades “Centres de treball” o

“Comptes de cotització”) registrades al Règim General de la Seguretat Social amb

domicili fiscal a Menorca, coneguda a partir de les dades de la Tesoreria General de la

Seguridad Social i per al període 2005 – 2015 (4.5.1. Perfil i 4.5.5. Formació en les

empreses), 2009 – 2015 (4.5.2 Sectors, 3.5.3. Altes i baixes i 4.5.4. Nombre de

treballadors) i 2011 – 2016 (4.5.6. Afiliació en cooperatives) ens aporta una informació

molt valuosa que permet analitzar per sectors, per la forma jurídica, per al nombre de

treballadors o per la inversió en formació que en fan l’evolució, la situació i les

característiques principals del teixit empresarial tant de Menorca com de les Illes

Balears. Amb la variable nombre d’empreses es dóna el mateix problema metodològic

amb la variable de població afiliada (veure 4.1. Població activa)

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01


0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

100,0%

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01


163

Taula 4.5.1. Nombre d'empreses per any a les Illes Balears i Menorca. Mitjana anual, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 41.617 43.032 44.451 43.992 41.408 40.349 39.573 39.008 39.002 39.760 41.375

Menorca 3.954 4.068 4.168 4.061 3.776 3.654 3.561 3.426 3.562 3.541 3.584


Menorca segueix el mateix patró evolutiu observat en variables anteriors. Des de l’any

2005, Menorca (2015) registra un descens de 370 (-9%) unitats en el nombre

d’empreses d’alta al Règim General de la Seguretat Social. Des del 2012, n’ha

recuperades 158 (+4,6%). A les Illes Balears (+6,07%), la recuperació des de l’any

2012, ha estat més intensa que a Menorca. Des del 2009 T1, l’evolució del nombre

d’empreses a Menorca (-8,5%) no és tant negativa com a les Illes Balears (-9,8%).

Es manifesta un comportament clarament estacional del nombre d’empreses. Durant el

període d’estudi, es poden diferenciar clarament tres etapes (veure Gràfic 4.5.2) al

llarg d’aquests deu anys. Un comportament molt similar al de les Illes Balears (veure

annex Gràfic 7.4.9).

Gràfic 4.5.1. Nombre d'empreses amb afiliats d'alta al Règim General de la Seguretat Social per mes a Menorca, 2005 – 2015.

Font: Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) d’acord amb les dades de la TGSS.

Gràfic 4.5.2. Variació absoluta del nombre d'empreses per any a Menorca, 2005 – 2015.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

114 100

-107

-285

-123 -93

-135

137

-22

44

-350

-300

-250

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

164

Font: Elaboració pròpia a través de l’OTIB d’acord amb les dades de la TGSS

4.5.1 PERFIL DE LES EMPRESES.

Segons la forma jurídica de l’empresa, les dades registrades al 2016 han canviat

lleugerament l’escenari plantejat l’any 2009.

Taula 4.5.2. Teixit empresarial de Menorca per forma jurídica a Menorca. 2009 T1 i 2016 T1.

Pes relatiu 2009 T1 Pes relatiu 2016 T1 Var. Absoluta Var. %

Persona Física37

32,12% 32,79% -70 -6,67%

Societat Anònima 6,21% 4,22% -77 -37,93%

Societat Limitada 44,55% 44,83% -116 -7,97%

Resta 17,11% 18,17% -16 -2,86%


Gràfic 4.5.3. Distribució de les empreses segons la seva forma jurídica a Menorca, 2016 T1.


Gràfic 4.5.4. Evolució del pes de les empreses per forma jurídica sobre el total d'empreses per trimestre. Persona física. 2009 – 2015.


37

Equivalent a empresari individual o “autònom”.

Per.Física; 32,79%

Societat Anònima; 4,22%

Societat Limitada; 44,83%

Resta de societats; 18,17%

Per.Física

Societat Anònima

Societat Limitada

Resta de societats

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%


165

Gràfic 4.5.5. Evolució del pes de les empreses per forma jurídica sobre el total d'empreses per trimestre. Societat Anònima (SA). 2009 – 2015.


Gràfic 4.5.6. Evolució del pes de les empreses per forma jurídica sobre el total d'empreses per trimestre. Societat Limitada (SL). 2009 – 2015.


L’escenari en el que les empreses es classifiquen segons la seva forma jurídica és

representatiu de la realitat del teixit empresarial de l’illa. Predomini clar de les

empreses Societats Limitades (40%) i les empreses amb una persona física com a

representant (30%). L’evolució durant aquests darrers anys demostra una tendència a

l’alça del pes de les empreses amb formes jurídiques alternatives (societats

patrimonials, societats civils, cooperatives, comunitats de béns...) i una reducció del

pes de la resta. La situació és molt similar per al conjunt de les Illes Balears, tot i que

les “SL” i “SA” tenen un pes major en la seva distribució sobre el total d’empreses.

4.5.2 EMPRESES PER SECTORS ECONÒMICS. Per facilitar l’anàlisi del registre d’empreses per sectors, s’agrupen els diferents codis

de la classificació CNAE-09 segons si pertanyen al sector primari (A), al sector

secundari o industrial (B,C,D i E), al sector de la construcció (F) o al sector serveis (G,

H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U).

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%


0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%


166

Gràfic 4.5.7. Nombre d'empreses per sector econòmic i trimestre a Menorca, 2009 – 2016.


Gràfic 4.5.8. Taxa de variació interanual del nombre d'empreses per al sector de la construcció i trimestre a Menorca, 2010 – 2016.


La terciarització de l’economia de Menorca és clara. El pes de les empreses dedicades

al sector serveis a cada un dels municipis de l’illa de Menorca durant el tercer trimestre

de l’any 2015 es reparteix de la següent manera:

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

0

100

200

300

400

500

600

700

2009T

1

2009T

2

2009T

3

2009T

4

2010T

1

2010T

2

2010T

3

2010T

4

2011T

1

2011T

2

2011T

3

2011T

4

2012T

1

2012T

2

2012T

3

2012T

4

2013T

1

2013T

2

2013T

3

2013T

4

2014T

1

2014T

2

2014T

3

2014T

4

2015T

1

2015T

2

2015T

3

2015T

4

2016T

1

Sector primari Industria Construcció Sector serveis (eix sec.)

-25,0%

-20,0%

-15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

167

Gràfic 4.5.9. Percentatge d'empreses dedicades al sector serveis respecte el total d'empreses per municipis, 2015 T3.


Excepte el cas des Mercadal, tots el municipis típicament turístics de l’illa mantenen un

pes relatiu del nombre d’empreses del sector serveis per sota de la mitjana de l’illa.

Maó és el municipi que més proporció d’empreses de serveis disposa. En aquesta

direcció, cal considerar que per una banda, els registres recullen el domicili fiscal de

les empreses independentment d’allà on realitzin la seva activitat però per altra banda,

tot i la importància i el pes del turisme dins el sector serveis, inclou moltes altres

activitats que no estan directament vinculades amb el turisme (com professionals

tècnics, administració pública, professionals de la sanitat...) i per les quals Maó

centralitza gran part de l’activitat.

Per al total de sectors, la distribució (2016 T1) és la següent:

80,67% 76,54%

73,52% 74,20%

64,09%

82,48% 78,79%

72,90% 72,15% 66,67%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

IllesBalears

Menorca Alaior Ciutadella Ferreries Maó Mercadal(Es)

Sant Lluís Castell(Es)

Migjorn(Es)

168

Gràfic 4.5.10. Distribució de les empreses per sector econòmic (CNAE-09). Menorca, 2016 T1.


A Menorca predominen de forma clara les empreses dedicades al sector serveis amb

un pes sobre el total d’empreses que ronda el 75% (en mitjana a Menorca) però que

va des del 64% de Ferreries al 82% de Maó. La tendència al llarg d’aquests anys

(2009 – 2016) ha estat un descens pronunciat de les empreses de construcció (es

recupera a partir del 2013) i una reducció tímida de les empreses industrials (-47) i del

sector agrari (-8). El sector serveis destaca per la seva estacionalitat, amb un interval

estacional que assoleix gairebé les 1.000 empreses (veure Gràfic 4.5.7).

4.5.3 ALTES I BAIXES D’EMPRESES.

4,52% 0,13%

9,33% 0,50%

14,55%

23,12%

3,81%

16,13%

0,74%

0,74% 2,74%

4,92%

4,85%

1,77%

1,91%

2,81%

5,49%

1,94% Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

Indústries extractives

Indústria manufacturera

Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat

Subministrament d’aigua i gestió de residus

Construcció

Comerç majorista i minorista

Transport i emmagatzematge

Hoteleria

Informació i comunicacions

Activitats financeres i d’assegurances

Activitats immobiliàries

Activitats professionals, científiques itècniques

Activitats administratives i serveis auxiliars

Administració pública

Educació

Activitats sanitàries i de serveis socials

Activitats artístiques

Altres serveis

Activitats de les llars

Activitats d'organitzacions i organismesextraterritorials

169

La demografia de les empreses segons les altes i les baixes a la Tesoreria General de

la Seguridad Social es presenta per trimestres al Gràfic 4.5.11. D’aquesta manera, es

coneix el grau d’estabilitat i el component estacional del teixit empresarial tant a nivell

global com per sectors (veure Gràfic 4.5.12) i municipis (veure Gràfic 4.5.13).

Gràfic 4.5.11. Demografia de les empreses. Altes i baixes trimestrals per al total de sectors a Menorca, 2009 – 2015.


El moviment d’empreses per sector econòmic a Menorca durant el 2016 T1 va ser

positiu però amb una gran mortalitat al sector serveis (-202).

Gràfic 4.5.12. Altes i baixes d'empreses per sector d'activitat a Menorca, 2016 T1.


Per municipis, les diferències són destacables:

-183

-364

-834

-247

-147

-329

-858

-238

-165

-342

-863

-258

-162

-312

-944

-238

-168

-411

-888

-242

-167

-367

-883

-226

-160

-326

-846

891

164

181

266

894

161

149

283

932

137

140

249

986

173

213

359

968

147

197

332

971

159

164

360

944

145

183

-1.500 -1.000 -500 0 500 1.000 1.500

2009T2

2009T3

2009T4

2010T1

2010T2

2010T3

2010T4

2011T1

2011T2

2011T3

2011T4

2012T1

2012T2

2012T3

2012T4

2013T1

2013T2

2013T3

2013T4

2014T1

2014T2

2014T3

2014T4

2015T1

2015T2

2015T3

2015T4

Baixes Altes

14 22 74

285

-13 -15 -21

-202 -300

-200

-100

0

100

200

300

400

Sector primari Industria Construcció Sector serveis

Altes Baixes

170

Gràfic 4.5.13. Altes i baixes d'empreses per municipi. Menorca, 2015 T4.


El trimestre on es registren més baixes d’empresa resulta sempre el quart trimestre de

l’any. Després de la temporada alta, aquestes empreses dedicades al sector serveis

comuniquen la seva baixa i cessen la seva activitat fins, per la majoria d’elles, el segon

trimestre de l’any següent. És en aquest moment quan es manifesta una clara

tendència creixent de la variable. De totes aquestes variacions, la major part provenen

de moviments d’empreses del sector serveis. Les dues ciutats majors (Maó i

Ciutadella) són les que registren els majors moviments en la demografia de les

empreses, tant en altes com en baixes.

4.5.4 EMPRESES PER NOMBRE DE TREBALLADORS.

A part de l’anàlisi de l’evolució del nombre d’empreses al llarg de la sèrie, és

interessant conèixer la distribució de les empreses en relació al nombre de treballadors

i la seva comparació amb les Illes Balears.

Gràfic 4.5.14. Nombre d'empreses per nombre de treballadors

38 i trimestre a Menorca, 2009 – 2015.


38

Empreses amb més de 250 sols se’n registra una al 2015 T1. Durant la resta de trimestres, el valor d’aquesta

variable és zero.

16

71

8

59

7 10 9 3

-96

-298

-43

-189

-93 -69

-44 -14

-350

-300

-250

-200

-150

-100

-50

0

50

100

Alaior Ciutadella Ferreries Maó Mercadal(Es)

Sant Lluís Castell (Es) Migjorn(Es)

Altes Baixes

0

500

1.000

1.500

2.000

1-2 treballadors 3-5 treballadors 6-9 treballadors

10-25 treballadors 26-49 treballadors 50-249 treballadors

171

Gràfic 4.5.15. Percentatge d'empreses segons el nombre de treballadors, 2015 T4.


L’evolució de la contractació de les empreses segons si mantenen, redueixen o

incrementen treballadors resulta curiosa, sobretot per sectors (veure Taula 4.5.3).

Gràfic 4.5.16. Nombre d'empreses segons la tendència dels treballadors en plantilla i trimestre a Menorca, 2009 – 2016.


Taula 4.5.3. Empreses que augmenten el nombre de treballadors per sectors i trimestre a Menorca, 2013 – 2016.

2013T

1

2013T

2

2013T

3

2013T

4

2014T

1

2014T

2

2014T

3

2014T

4

2015T

1

2015T

2

2015T

3

2015T

4

2016T

1

Valor absolut

Primari 15 22 9 6 13 20 11 5 17 19 4 8 14

Indústria 73 107 23 63 75 102 27 65 88 112 29 64 73

Const. 110 74 23 83 112 74 31 68 130 84 43 93 132

Serveis 324 728 188 220 301 738 213 213 327 740 256 241 349

Percentatge sectorial ( “De les empreses que augmenten treballadors el 2013T1, un 62,1% són del sector serveis”)

Primari 2,9% 2,4% 3,7% 1,6% 2,6% 2,1% 3,9% 1,4% 3,0% 2,0% 1,2% 2,0% 2,5%

56,96%

23,05%

10,05% 7,45%

2,00% 0,49% 0,00% 0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

1-2 3-5 6-9 10-25 26-49 50-249 250+


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Mantenen Redueixen Incrementen

172

Indústria 14,0% 11,5% 9,5% 16,9% 15,0% 10,9% 9,6% 18,5% 15,7% 11,7% 8,7% 15,8% 12,9%

Const. 21,1% 7,9% 9,5% 22,3% 22,4% 7,9% 11,0% 19,4% 23,1% 8,8% 13,0% 22,9% 23,2%

Serveis 62,1% 78,2% 77,4% 59,1% 60,1% 79,0% 75,5% 60,7% 58,2% 77,5% 77,1% 59,4% 61,4%

Percentatge sobre la tendència (“Un 11,5% de les empreses del sector primari augmenta la seva plantilla”)

Primari 11,5% 15,3% 6,5% 5,0% 10,1% 15,2% 8,1% 4,1% 13,7% 14,4% 2,9% 6,5% 11,6%

Indústria 25,7% 37,3% 7,9% 23,6% 27,9% 36,4% 9,5% 24,3% 33,1% 38,4% 10,0% 23,3% 26,4%

Const. 31,6% 20,8% 7,1% 27,1% 35,1% 21,0% 9,3% 21,7% 38,9% 22,8% 11,9% 26,7% 36,6%

Serveis 17,6% 36,3% 7,2% 11,5% 16,3% 37,5% 8,2% 11,2% 17,9% 37,9% 9,9% 12,6% 19,0%


La majoria d’empreses a Menorca (el 80%) disposen de 5 o menys treballadors. I el

57%, 2 o menys. La situació és molt similar a la de les Illes Balears i no ha variat en

excés des de l’any 2009. Una situació que descriu un escenari d’atomització del teixit

empresarial a Menorca (per les Illes Balears és una mica menor), amb una empresa-

model petita o “micro” i principalment centrada al sector serveis.

4.5.5 FORMACIÓ EN LES EMPRESES. “Hay algo peor que formar a tus empleados y que se marchen; no formarlos y que se

queden”. Aquesta cita de Henry Ford resumeix de forma clara la importància que pot

arribar a tenir la formació continua en el si de les organitzacions empresarials. Una

importància que, amb el ritme d’evolució tecnològica present, augmenta cada dia.

Aquesta es diferencia en formació bonificada39 o formació subvencionada40.

Taula 4.5.4. Nombre de participants (P) formats i hores (H) de formació per Comunitat Autònoma del participant per any. Formació total. 2005 – 2014.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

IB P

32.111 37.069 44.212 69.820 66.442 75.742 73.514 80.525 80.922 82.775

H 939.101 1.270.095 1.286.547 2.117.448 2.061.142 2.470.046 2.133.144 2.477.299 2.253.468 2.150.779

E s p

P 1.619.354 1.973.900 2.181.628 3.136.611 3.108.031 3.406.129 3.432.165 3.502.063 3.478.167 3.526.261

39

1. Formació bonificada:

És la formació que realitzen les empreses per als seus treballadors en el subsistema de formació professional per al

treball. Està regulada per la Ordre TAS/2307/2007, que desenvolupa el Real Decret 395/2007 de formació professional

per al treball i es finança mitjançant bonificacions. Està integrada per les accions de formació en les empreses, que

guarden relació amb l’activitat desenvolupada per l’empresa, i els Permisos Individuals de formació –PIF-, dirigits a la

adquisició per part del treballador d’una titulació o acreditació oficial, un títol de formació professional o un certificat de

professionalitat y que pot no estar relacionada amb l’activitat de l’empresa. Està finançada a través de la bonificació

aplicada a las cotitzacions a la Seguridad Social (Fundació Tripartita).

40

1.2. Formació subvencionada:

Comprèn els plans de formació dirigits prioritàriament a treballadors ocupats i les accions formatives dirigides

prioritàriament a treballadors desocupats amb la finalitat d’oferir-los una formació que els capaciti per al

desenvolupament qualificat de les professions i l’accés al mercat de treball. Està regulada per la Ordre TAS/718/2008,

de 7 de març, per la que es desenvolupa el Real Decret 395/2007 de formació professional per al treball. Les

estadístiques de la Fundació informen de la formació realitzada mitjançant les convocatòries estatals de subvenció de

plans de formació d’oferta dirigits prioritàriament a treballadors ocupats (Fundació Tripartita).

173

H 61.526.064 83.064.259 84.706.048 140.150.957 115.993.990 116.131.018 106.090.811 112.634.934 105.075.062 101.986.820

Font: Fundació Tripartita. Taula 4.5.5. Nombre de participants (P) formats i hores (H) de formació per Comunitat Autònoma del participant per any. Formació bonificada. 2005 – 2015.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

IB P

27.530 38.076 56.066 55.195 66.469 68.110 75.054 77.721 80.229 95.619

H 637.917 849.628 1.095.041 1.390.262 1.727.467 1.751.644 1.982.801 1.916.677 1.831.606 1.999.357

Esp P 1.156.085 1.580.809 1.997.546 2.421.153 2.771.069 2.986.493 3.176.789 3.224.182 3.291.803 3.576.748

H 32.457.719 44.012.587 53.990.008 67.253.840 74.261.275 80.654.568 82.772.544 82.435.580 79.904.742 79.229.257

Font: Fundació Tripartita.

Gràfic 4.5.17. Hores de formació total per any a Espanya i les Illes Balears, 2005 – 2014.


Gràfic 4.5.18. Hores de formació bonificada per any a Espanya i les Illes Balears, 2005 – 2015.


Les empreses formadores són les que desenvolupen accions de formació per als seus

treballadors, notificant la seva formació a la fundació. El “crèdit disposat” respon a la

quantitat de crèdit de formació utilitzat per les empreses per a la realització d’accions

formatives i que es calcula a partir de les finalitzacions comunicades dels diferents

grups formatius. Es diferencia del crèdit disponible perquè aquest segon respon a la

quantitat final resultant de la diferència entre el crèdit assignat i el disposat per a

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

140.000.000

160.000.000

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Illes Balears Espanya (eix sec.)

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

80.000.000

90.000.000

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears Espanya (eix sec.)

174

realitzar accions formatives en les empreses. La Taula 4.5.6 presenta el nombre

d’empreses formadores i el crèdit disposat (€) a les Illes Balears i al conjunt del territori

nacional per mida de l’empresa en nombre de treballadors l’any 2015.

Taula 4.5.6. Nombre d'empreses formadores (E) i crèdit disposat (C) en euros segons Comunitat Autònoma i mida de l'empresa en nombre de treballadors. Formació bonificada, 2015.

De 1 a 9 De 10 a 49 De 50 a 249 Més de 250 Altres Total

IB E 10.118 2.819 531 74 4 13.546

C 3.834.019 3.052.122 2.560.428 2.364.599 0 11.811.168

Total E 332.841 84.086 18.470 3.658 133 439.188

C 135.389.799 103.366.542 103.736.824 208.794.361 1.187 551.288.713


Gràfic 4.5.19. Empreses formadores per nombre de treballadors a les Illes Balears, 2015.

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades de la Fundació Tripartita.

Gràfic 4.5.20. Distribució de beneficiaris per sexe a Illes Balears, 2015.


32%

26%

22%

20%

0%

De 1 a 9

De 10 a 49

De 50 a 249

Más de 250

Otras situaciones

63,1%

36,9%

Hombre

Mujer

175

Gràfic 4.5.21. Hores de permís per sexe a les Illes Balears, 2015.


Tant les hores com els participants han seguit una tendència d’augment exponencial

durant els darrers anys. El nombre de participants ha augmentat un 157% (2005 –

2014) i les hores de formació un 129%. per al que fa a la formació bonificada,

l’augment del nombre de participants (247%) i les hores de formació (213%) són

majors inclús que per al total de formació. La gran majoria de les empreses

formadores durant l’any 2015 (75%) responen al perfil d’empresa petita (1 a 9

treballadors). La distribució del crèdit disposat, en canvi, està molt més repartida i

equilibrada. Per sexes, els homes són clarament tant els que més es beneficien

d’aquesta formació (63%) com els que disposen de més hores de permís (66%).

Al 2015, a nivell de les Illes Balears, augmenta un 3,6% el nombre d’empreses

formadores (juntament amb Aragó, és la única comunitat on aquesta variable no es

redueix), el nombre de participants augmenta un 19% (major increment a nivell

nacional). S’acurça la duració de la formació (les hores augmenten en una proporció

major que els participants) baixant dues hores, fins les 21 hores per participant segons

el document de “Formación en las empresas, Baleares 2015” de la Fundació Tripartita.

4.5.6 AFILIACIÓ EN COOPERATIVES.

El nombre d'afiliacions de treballadors en cooperatives s'ha extret a partir de les claus

que identifiquen les Persones Jurídiques al codi CIF. Es seleccionen, per tant, els

afiliats del Règim General que tinguin com a ocupador un CIF començat amb la lletra

'F' (Societats Cooperatives). L’únic col·lectiu que presenta un augment en el nombre

de treballadors afiliats en cooperatives és la població major de 55 anys. La major

reducció és registra per la població entre 25 i 34 anys.

66,7%

33,3%

Hombre

Mujer

176

Taula 4.5.7. Afiliació de treballadors de cooperatives per grup d’edat i trimestre a Menorca, 2011 – 2016.

TOTAL 16-24 25-34 35-44 45-54 +55

2011T1 289 27 69 93 71 29

2011T2 277 22 72 92 67 25

2011T3 306 27 72 96 76 35

2011T4 263 18 66 86 61 32

2012T1 277 20 66 92 67 33

2012T2 250 21 60 83 60 27

2012T3 275 20 62 86 68 40

2012T4 220 13 55 73 57 23

2013T1 211 8 53 70 55 25

2013T2 223 12 57 66 61 27

2013T3 211 13 50 65 58 25

2013T4 223 10 54 68 60 31

2014T1 230 10 56 73 57 34

2014T2 234 15 56 70 60 33

2014T3 228 14 50 70 61 33

2014T4 222 13 44 72 58 35

2015T1 225 13 42 76 58 36

2015T2 229 15 43 74 59 38

2015T3 222 13 40 74 56 39

2015T4 218 11 40 72 57 38

2016T1 235 13 45 77 62 38


Taula 4.5.8. Afiliació de treballadors de cooperatives total per trimestre a Menorca, 2011 – 2016.


4.6 ESTACIONALITAT. Cal considerar l’estacionalitat com un dels principals desequilibris de les economies de

base turística d’avui en dia. La causa en la majoria dels casos resulta dels factors

relacionats amb la climatologia. Aquest desequilibri, constitueix una amenaça de

primer nivell per al creixement sostenible, la fidelització turística i la gestió de la marca

(Duro i Turrión-Prats, 2015). Els resultats del seu model d’estimació econometrista

0

50

100

150

200

250

300

350

177

conclouen que en l’explicació de l’estacionalitat per a un any determinat (t) les causes

amb més pes són el factor inercial (estacionalitat t-1), els factors preu i renda i el

comportament dels mercats emissors.

Autors com Wanhill (1980), Lundtorp (2001), Fernández-Morales (2003) han defensat

durant anys la utilització del coeficient de Gini41 per quantificar la concentració mensual

d’una mostra estacional tot i que des de l’OBSAM es considera que disposa de

problemes tècnics importants. En aquest document s’utilitza una mesura que

s’anomena “mesura parcial estacional”42 per disposar d’una major facilitat de càlcul i

estar estretament correlacionada amb l’índex de Gini (Duro i Turrión-Prats, 2015), com

es pot comprovar a la Figura 4.6.2. Cal interpretar la informació per Menorca amb

prudència.

Figura 4.6.1. Evolució de l'índex de Gini per al càlcul de l'estacionalitat per les sis Comunitats Autònomes amb una major demanda.

Font: Duro i Turrión-Prats (2015).

Figura 4.6.2. Evolució de la mesura parcial i l'índex de Gini per any a Catalunya, 2000 – 2014.

Font: Duro i Turrión-Prats (2015).

41

L’índex de Gini és àmpliament utilitzat en l’anàlisi de l’estacionalitat. Oscil·la entre 0 i 1, on el zero correspon a la

perfecta igualtat i la unitat, a la perfecta desigualtat. En termes de riquesa econòmica, el zero representaria la igualtat

d’ingressos per tot el conjunt de població. La unitat, exactament el contrari.

42

Es tracta d’un indicador de concentració parcial que per aquest cas concret, resulta de dividir en el numerador la

demanda de viatgers durant els mesos de juny, juliol i agost i la demanda total anual en el denominador.

178

4.6.1 ESTACIONALITAT TURÍSTICA.

Tot i que per aquesta qüestió es podrien obrir infinites línies d’investigació, cal centrar

l’objecte d’estudi en el cas de Menorca i en el grau d’estacionalitat que pateix (període

2000 – 2015) i que ha patit durant els darrers anys. Amb dades de l’Institut

d’Estadística de les Illes Balears es mostra (veure Gràfic 4.6.1) la distribució gràfica de

la demanda mensual de viatgers a Menorca per l’any 2015, on esdevé evident el

component estacional de l’illa.

Gràfic 4.6.1. Arribades totals (via aèria i marítima) per mes a Menorca, 2015.

Font: IBESTAT.

El resultat de l’evolució de la mesura parcial estacional per al període 2000 – 2015 es

representa al Gràfic 4.6.2. Es deixa constància que aquesta ha patit alguns canvis des

de l’inici de la sèrie. Com es pot observar, es dóna una evolució desigual al llarg del

temps a efectes de la seva intensitat, ja que és durant el període de crisi econòmica on

aquesta crescuda és major. Sense dubte, això ajuda a que la variació global del

període resulti gairebé de deu punts percentuals. Duro i Turrión-Prats (2015) apunten

a una possible correlació entre les variables crisi econòmica i estacionalitat. Com a

dada curiosa, l’estudi apunta a que un augment d’un 1% en el nivell de preus relatius

implica una disminució de la concentració temporal aproximadament un 1,3%.

28.285 30.653 50.240

71.457

156.798

247.840

330.425

361.124

211.433

88.027

33.253 38.576

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

G

en

F

eb

M

arç

A

br

M

aig

Juny

Jul

A

go

S

et

O

ct

N

ov

D

es

179

Gràfic 4.6.2. Mesura parcial estacional dels viatgers arribats via aèria per any a Menorca, 2000 – 2015.


Gràfic 4.6.3. Mesura parcial estacional dels viatgers arribats via aèria i marítima per any a Menorca, 2006 – 2015.


La informació que aporta el Gràfic 4.6.4. permet analitzar la concentració mensual de

l’arribada de passatgers a l’aeroport de Menorca. Un 56,8% sobre el total de viatgers

arribats a l’aeroport de Menorca durant l’any 2015 ho va fer els mesos de juny, juliol o

agost. L’any 2015 augmenta el factor estacional a Menorca (veure Gràfic 4.6.4 i 4.6.5)

sobretot pel que fa a les arribades via aèria.

44%

46%

48%

50%

52%

54%

56%

58%

60%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

49%

50%

51%

52%

53%

54%

55%

56%

57%

58%

59%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

180

Gràfic 4.6.4. Distribució mensual de les arribades de passatgers (en milers de persones) a l'aeroport de Menorca per als anys 2000, 2005, 2010 i 2015.

Font: IBESTAT.

Taula 4.6.1. Arribades de passatgers per any a l'aeroport de Menorca, 2000 – 2015.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

1.378.250 1.401.828 1.342.908 1.336.352 1.293.989 1.277.677 1.320.980 1.371.748

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

1.293.690 1.206.690 1.246.832 1.282.493 1.267.632 1.276.395 1.308.812 1.424.159

Font: IBESTAT.

Gràfic 4.6.5. Distribució mensual de les arribades de passatgers (en milers de persones) per via marítima a Menorca per als anys 2006, 2010 i 2015.

Font: IBESTAT.

0

50

100

150

200

250

300

350 Gen

Feb

Març

Abr

Maig

Juny

Jul

Ago

Set

Oct

Nov

Des

2000

2005

2010

2015

0

10

20

30

40

50

60 Gen

Feb

Març

Abr

Maig

Juny

Jul

Ago

Set

Oct

Nov

Des

2006

2010

2015

181

Taula 4.6.2. Arribades de passatgers per via marítima i any a Menorca, 2006 – 2015.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2015

199.118 191.247 181.205 166.339 168.919 177.652 166.709 166.709 174.323 209.982 223.952

Font: IBESTAT.

4.6.2 ESTACIONALITAT LABORAL.

Sense cap tipus de dubte, aquest component estacional en la demanda de viatgers

(una concentració temporal que pot arribar a doblar la pressió humana) té clarament

efectes reals i de fet, molt importants sobre el mercat de treball. La variació mensual

de la població afiliada en comparació amb la població aturada i la distribució mensual

d’aquestes amb dades del SOIB i la TGSS per al període 2005 – 2015 així ho

demostra (veure Gràfic 4.6.6). S’observa com en la comparació temporal, la situació és

millor que al 2010 però sense arribar als nivells de 2005. L’any 2010 és l’any que

presenta el menor component estacional.

Gràfic 4.6.6. Taxa de variació mensual de la població afiliada i aturada a Menorca, 2005 – 2016.

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades de la TGSS i el SOIB.

-60,0%

-40,0%

-20,0%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Població afiliada Població aturada

182

Gràfic 4.6.7. Evolució per mes de la població afiliada a Menorca per als anys 2005, 2010 i 2015.

Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS. Gràfic 4.6.8. Distribució mensual de la població aturada a Menorca per als anys 2005, 2010 i 2015.

Font: SOIB

En les taules següents es pot comparar el diferencial anual expressat com la diferència

entre el valor mensual màxim i el valor mensual mínim registrat durant l’any en qüestió

per les variables de població afiliada i població aturada a les Illes Balears, Menorca i

els diferents municipis. En els requadres, el valor màxim de la sèrie per a cada regió.

Taula 4.6.3. Diferencial anual de la població afiliada (màxim-mínim) per municipi, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

IB 122.592 108.429 108.468 117.915 104.899 105.256 119.248 118.523 127.562 141.623 146.731

MENORCA 11.369 10.139 9.829 10.308 9.005 9.103 10.161 9.426 11.002 11.496 11.658

Alaior 1.248 1.107 1.104 1.147 1.048 1.093 1.140 1.207 1.332 1.355 1.415

Ciutadella 4.206 3.857 3.737 3.917 3.457 3.423 3.753 3.686 3.965 4.197 4.049

Ferreries 490 425 514 445 434 452 496 378 382 397 448

Maó 2.790 2.485 2.291 2.099 1.664 1.830 2.409 2.051 3.166 2.867 3.002

Mercadal

(Es) 1.255 1.130 1.212 1.250 1.166 1.148 1.189 1.225 1.250 1.316 1.333

Sant Lluís 831 774 768 957 734 784 843 810 921 1.065 1.001

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

2005 2010 2015

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

2005 2010 2015

183

Castell (Es) 451 365 295 398 404 274 258 249 253 233 276

Migjorn

Gran 116 98 115 121 107 121 137 124 221 212 240

Font: Elaboració pròpia a través de l’IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS. Taula 4.6.4. Diferencial anual de la població aturada (màxim-mínim) per municipi, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 23.722 21.692 22.291 36.859 27.075 19.934 27.107 23.967 26.155 28.612 28.659

Menorca 2.447 2.247 2.289 3.218 2.482 2.222 2.865 2.226 2.728 3.056 3.103

Alaior 215 253 248 341 251 285 289 278 305 307 274

Ciutadella 908 816 739 1031 815 792 1011 771 932 991 999

Ferreries 169 142 136 181 162 132 128 126 198 183 167

Maó 637 593 652 964 685 541 856 615 726 958 977

Mercadal (Es) 188 175 149 197 171 162 169 137 156 155 152

Sant Lluís 152 102 132 173 144 120 188 114 153 180 216

Castell (Es) 217 190 215 308 216 213 231 244 260 287 323

Migjorn Gran 53 52 52 66 52 35 46 41 54 49 45


El comportament de la contractació tampoc s’escapa dels efectes d’aquest component

estacional. El ritme de contractació pot arribar a registrar diferencials de més de 2.500

contractes. La majoria dels contractes es registren durant el mes de maig (veure Gràfic

4.6.9).

Gràfic 4.6.9. Distribució mensual dels contractes registrats a Menorca per als anys 2006, 2008, 2010, 2012 i 2015.

Font: SOIB.

Mesurar l’estacionalitat per sector a través de la mesura parcial estacional permet

concloure que la població aturada del sector serveis pateix de forma més severa els

efectes de l’estacionalitat a les Illes Balears que a Menorca.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

G

en

F

eb

M

arç

A

br

M

aig

Juny

Jul

A

go

S

et

O

ct

N

ov

D

es

2006 2008 2010 2012 2015

184

Gràfic 4.6.10. Mesura parcial estacional anual de la població aturada al sector serveis, 2005 – 2015.

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades de la SOIB.

4.7 PRODUCTIVITAT. Segons el diccionari de la Real Academia Española (RAE), la productivitat “es un

concepto que describe la capacidad o el nivel de producción por unidad de superficies

de tierras cultivadas, de trabajo o de equipos industriales”. Traslladat al camp de

l’economia, es pot entendre per productivitat la relació existent entre la producció final

(output) i els mitjans (inputs) utilitzats per aconseguir-la. Com major sigui la producció i

menor sigui la utilització d’inputs, major serà l’eficiència. Es suposa un element clau en

la millora de la rendibilitat de qualsevol organització, siguin famílies, administració

pública, associacions, empreses, etc. Es requereix una optimització necessària dels

recursos disponibles per a fer possible l’obtenció dels rendiments desitjats. El gran

problema d’aquesta variable és la seva forma de mesurar-la, ja sigui per

l’heterogeneïtat de les empreses, la seva forma de calcular els rendiments o el sector

en el que operen. En termes més generalistes, podríem definir la “productivitat total

dels factors”, que es troba associada al rendiment del sistema econòmic en el seu

conjunt.

Donat que l’existència de dades en referència a Menorca en aquest sentit és gairebé

nul·la, centrarem l’anàlisi d’aquest apartat en alguns indicadors que poden estar

relacionats amb la productivitat del sector turístic de les Illes Balears amb dades de

l’Institut d’Estadística de les Illes Balears per al període 2008 – 2015.

En primer lloc, els ingressos per habitació disponible. Si es compara amb el conjunt de

les Illes Balears, Menorca respon a un patró de comportament molt més exposat al

cicle econòmic. Durant els mesos de temporada alta, aquests són majors però durant

els mesos fora de la temporada alta, els ingressos resulten clarament inferior als de les

Illes Balears. Des de l’any 2008, els màxims han augmentat i els ingressos registrats

durant l’hivern s’han reduït.

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015


185

Gràfic 4.7.1. Ingressos (€) per habitació disponible i mes, 2008 - 2016.

Font: IBESTAT.

Taula 4.7.1. Ingressos (€) per habitació disponible i mes, 2008 – 2015.

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

ILLES BALEARS

Ingressos per habitació disponible 46,9 42,1 44,7 49,6 54,1 57,8 60 67

Variació interanual (%) ... -10,34 6,25 11,06 8,97 6,84 3,83 11,75

MENORCA

Ingressos per habitació disponible 49,7 40,4 42,8 48 52,8 61,6 65,6 64,1

Variació interanual (%) ... -18,69 6,04 12,22 9,8 16,7 6,58 -2,29

Font: IBESTAT.

Taula 4.7.2. Valor afegit brut (VAB) a preus bàsics (milers d’€) del sector serveis per any a Illes Balears, 2008 – 2013.

2008 2009 2010 2011 2012 2013

1. TOTAL SECTOR SERVEIS (1.1.+ 1.2.)

VAB a preus bàsics 8.320.841 7.415.074 7.356.094 7.235.244 7.353.743 7.694.668

1.1. SECTOR TURÍSTIC


1.1.1. (55) Serveis d’allotjament


1.1.2. (56) Serveis de menjar i beure

VAB a preus bàsics 693.480 686.070 630.621 693.083 688.107 649.020

Font: IBESTAT.

El VAB a preus bàsics del sector serveis per les Illes Balears s’ha reduït (2008 – 2013)

en 626.173.000€, un 7,52%. Es comprova com l’indicador de productivitat (mesurat en

milers d’€) segueix un comportament de creixement tímid des del 2009 fins al 2013, tot

i l’augment dels costos laborals, probablement degut a l’estancament del nombre

d’ocupats per empresa i la reducció de la partida dedicada a despeses de personal. La

productivitat millora més en els serveis d’allotjament que en els serveis de menjar i

begudes.

0

20

40

60

80

100

120

140

2008M

01

2008M

04

2008M

07

2008M

10

2009M

01

2009M

04

2009M

07

2009M

10

2010M

01

2010M

04

2010M

07

2010M

10

2011M

01

2011M

04

2011M

07

2011M

10

2012M

01

2012M

04

2012M

07

2012M

10

2013M

01

2013M

04

2013M

07

2013M

10

2014M

01

2014M

04

2014M

07

2014M

10

2015M

01

2015M

04

2015M

07

2015M

10

2016M

01

2016M

04


186

Taula 4.7.3. Principals indicadors del sector serveis per any a Illes Balears, 2008 – 2013.

2008 2009 2010 2011 2012 2013


Ocupats per empresa (Nombre d’ocupats) 4,5 4,4 4,4 4,3 4,4 4,4

Productivitat (Milers €) 34,2 32 33 33,7 33,7 35,8

Salari mitjà (Milers €) 20,5 21 21,2 21,6 21 21,6

Cost laboral unitari (Milers €) 21,3 21,4 21,6 22,4 21,8 22

Taxa de valor afegit (%) 48,86 48,65 48,33 48,85 48,82 50,44

Taxa de despeses de personal (%) 62,3 66,87 65,47 66,43 64,81 61,26

Taxa de assalariats (%) 78,39 76,9 76,78 77,82 82,74 81,94

Taxa d’estabilitat laboral (%) 53,99 56,32 55,18 56,38 59,53 58,68

Taxa d’assalariats femenina (%) 40,21 40,63 39,63 39,95 41,06 39,76

Taxa de treball externalitzat (%) 1,15 0,84 0,79 0,59 0,66 0,9

1.1. SECTOR TURÍSTIC

Ocupats per empresa (Nombre d’ocupats) 6,8 6,5 6,8 6,7 7 6,8

Productivitat (Milers €) 34,7 33,8 35,9 39,5 38,2 40,7

Salari mitjà (Milers €) 21,3 22,1 22,6 23,1 22,1 23,3

Cost laboral unitari (Milers €) 23,6 24,4 25,2 25,9 25 25,3

Taxa de valor afegit (%) 41 43,25 41,76 44,37 44,37 46,01






1.1.1. (55) Serveis d’allotjament


Productivitat (Milers €) 40,1 36,5 38,5 42,7 42 46,2

Salari mitjà (Milers €) 20,5 21 22,8 23,7 22,5 24,2

Cost laboral unitari (Milers €) 26,1 26,9 28,8 30 28,7 30,5




Taxa d’estabilitat laboral (%) 59,98 64 64,19 64,6 67,8 63,49



1.1.2. (56) Serveis de menjar y begudes


Productivitat (Milers €) 19,3 20,5 19,5 21,4 21 20,5

Salari mitjà (Milers €) 15,2 16,3 16,3 16,9 16,4 17,3

Cost laboral unitari (Milers €) 14,1 14,9 15 16,2 15,5 15,4







Font: IBESTAT.

187

Taula 4.7.4. Personal ocupat del sector serveis per any a les Illes Balears, 2008 – 2013.

2008 2009 2010 2011 2012 2013


Personal fix, homes 71.409 67.898 66.373 65.872 78.779 77.251

Personal fix, dones 74.125 77.508 71.759 71.884 74.335 71.354

Personal eventual, homes 31.490 25.744 26.636 26.664 28.430 29.574

Personal eventual, dones 34.258 27.397 27.446 25.731 31.278 29.325

1.1. SECTOR TURÍSTICO





1.1.1. (55) Servicios de allotjament





1.1.2. (56) Serveis de menjar i begudes




Personal eventual, dones 6.242 4.900 5.834 5.472 8.640 6.359 Font: IBESTAT.

4.8 QUALITAT DE L’OCUPACIÓ.

4.8.1 DURADA MITJANA DE L’OCUPACIÓ. La durada mitjana dels contractes laborals a les Illes Balears i Menorca (SOIB, 2005 –

2016) es troba clarament dominada pels contractes d’un a sis mesos, seguits per la

contractació indeterminada i els contractes inferiors a un mes. Al més de març de 2016

la importància de la contractació indefinida arriba a assolir un valor del 12,78%. Durant

l’any 2015, gairebé 9 de cada 100 contractes registrats van ser temporals (88,2%).

Gràfic 4.8.1. Distribució dels contractes per tipus a Menorca, 2015.


Indefinits

3.505

Resta 26.203

188

Taula 4.8.1. Durada mitjana dels contractes laborals per tipus de contracte i any, 2006 – 2015.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears

Total 437.038 440.171 381.473 306.965 306.920 311.374 325.207 345.421 389.751 447.887

Indefinits 57.703 59.140 51.855 37.918 34.591 33.619 43.392 37.535 46.409 52.641

<1mes 60.683 59.524 54.170 54.191 57.021 59.807 64.030 77.551 90.383 103.059

1-6 mesos 160.280 159.096 137.612 105.808 108.874 114.191 113.239 122.262 131.026 147.929

>6 mesos 52.004 50.999 43.401 31.043 30.505 31.020 27.973 27.728 30.425 34.253

Indeterminats 106.368 111.412 94.435 78.005 75.929 72.737 76.573 80.345 91.508 110.005

Menorca

Total 33.776 33.429 28.746 24.262 24.400 24.140 23.440 25.057 26.728 29.708

Indefinits 4.520 4.654 4.153 3.319 2.846 2.499 3.173 3.024 3.272 3.505

<1mes 3.377 2.936 2.754 2.901 3.500 3.666 3.609 4.710 5.633 5.572

1-6 mesos 14.201 13.916 11.308 9.326 9.350 9.641 9.661 10.253 10.471 11.614

>6 mesos 5.456 5.204 4.273 2.509 2.505 2.441 1.975 1.791 1.937 1.999

Indeterminats 6.222 6.719 6.258 6.207 6.199 5.893 5.022 5.279 5.415 7.018

Font: SOIB. Gràfic 4.8.2. Evolució dels contractes laborals per tipus de contracte i mes a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 4.8.3. Evolució dels contractes laborals de duració entre 1 i 6 mesos per mes i sexe a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

De 1 a menos de 6 meses Indefinits

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

189

4.8.2 TAXA DE TEMPORALITAT. S’entén com a taxa de temporalitat la relació entre els contractes registrats amb una

duració temporal i els contractes registrats amb una duració indefinida. Els resultats

per Menorca i la comparació amb les Illes Balears es presenten al Gràfic 4.8.4 amb

dades del SOIB per al període 2005 – 2016.

Gràfic 4.8.4. Taxa de temporalitat mensual a les Illes Balears i Menorca, 2005 – 2016.

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades del SOIB. Per municipis, els resultats anuals són els següents. Taula 4.8.2. Taxa de temporalitat per municipi i any, 2006 – 2015.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 86,7% 86,5% 86,3% 87,5% 88,6% 89,1% 86,6% 89,0% 88,0% 88,1%

Menorca 86,5% 85,9% 85,4% 86,2% 88,3% 89,6% 86,4% 87,9% 87,6% 88,1%

Alaior 84,9% 85,2% 84,5% 86,5% 89,1% 86,9% 84,8% 86,2% 85,6% 87,0%

Ciutadella 86,9% 86,0% 85,0% 84,4% 88,4% 89,5% 89,2% 89,8% 88,1% 88,2%

Ferreries 82,5% 81,6% 77,6% 77,7% 80,6% 86,3% 82,1% 86,4% 85,3% 86,1%

Maó 86,6% 85,4% 86,8% 87,0% 88,8% 89,6% 82,7% 84,8% 86,7% 88,2%

Mercadal (Es) 87,3% 88,5% 81,9% 86,0% 87,0% 90,2% 90,0% 91,4% 87,6% 86,3%

Sant Lluís 86,3% 87,1% 86,8% 91,2% 90,1% 94,1% 89,1% 88,9% 90,6% 90,0%

Castell (Es) 85,3% 87,2% 87,7% 91,0% 86,5% 89,5% 85,1% 89,7% 89,1% 90,1%

Migjorn Gran (Es) 93,2% 91,5% 88,8% 93,1% 90,5% 92,4% 90,7% 93,5% 91,1% 91,0%

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades del SOIB. El municipi des Mercadal és l’únic nucli de població de Menorca que registra una

reducció en la seva taxa de temporalitat durant el període 2006 – 2015. Per sexes, no

hi ha una diferència clara entre homes i dones.

70,0%

75,0%

80,0%

85,0%

90,0%

95,0%

100,0%

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01


190

Gràfic 4.8.5. Taxa de temporalitat per mes i sexe a Menorca, 2005 – 2016.

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades del SOIB. Gràfic 4.8.6. Evolució de la contractació indefinida per sexe i mes a Menorca, 2005 – 2016.

Font: SOIB.

El municipi on aquest desequilibri s’expressa de forma més clara és Ferreries, seguit

d’Alaior i Es Castell.

Taula 4.8.3. Percentatge de contractació indefinida sobre el total de contractes per municipi i any, 2006 – 2015.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears 13,3% 13,5% 13,7% 12,5% 11,4% 10,9% 13,4% 11,0% 12,0% 11,9%

Menorca 13,5% 14,1% 14,6% 13,8% 11,7% 10,4% 13,6% 12,1% 12,4% 11,9%

Alaior 15,1% 14,8% 15,5% 13,5% 10,9% 13,1% 15,2% 13,8% 14,4% 13,0%

Ciutadella 13,1% 14,0% 15,0% 15,6% 11,6% 10,5% 10,8% 10,2% 11,9% 11,8%

Ferreries 17,5% 18,4% 22,4% 22,3% 19,4% 13,7% 17,9% 13,6% 14,7% 13,9%

Maó 13,4% 14,6% 13,2% 13,0% 11,2% 10,4% 17,3% 15,2% 13,3% 11,8%

Mercadal (Es) 12,7% 11,5% 18,1% 14,0% 13,0% 9,8% 10,0% 8,6% 12,4% 13,7%

Sant Lluís 13,7% 12,9% 13,2% 8,8% 9,9% 5,9% 10,9% 11,1% 9,4% 10,0%

Castell (Es) 14,7% 12,8% 12,3% 9,0% 13,5% 10,5% 14,9% 10,3% 10,9% 9,9%

Migjorn Gran (Es) 6,8% 8,5% 11,2% 6,9% 9,5% 7,6% 9,3% 6,5% 8,9% 9,0%


60,0%

65,0%

70,0%

75,0%

80,0%

85,0%

90,0%

95,0%

100,0%

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

191

4.8.3 CONTRACTES SEGONS ESTUDIS ASSOLITS. Amb la Taula 4.8.4 es manifesta el nombre de contractes registrats segons el nivell

d’estudis assolit per al treballador a través de les dades recollides pel SOIB i el període

2005 – 2015.

Taula 4.8.4. Contractes i distribució segons estudis assolits per any, 2005 – 2015.

ILLES BALEARS 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Educació primària 23.974 30.816 28.661 24.807 19.663 16.458 14.081 36.543 49.675 61.777 74.306

Ed. secundària (1a etapa) 245.232 260.511 258.003 225.323 181.747 182.164 187.793 175.992 173.315 190.622 217.778


Grau superior de FP 7.894 7.639 7.177 6.191 5.019 4.647 4.428 3.915 4.302 4.190 4.967

Ensenyança universitària 23.994 25.857 23.919 22.002 18.759 19.342 16.548 15.149 15.674 17.345 19.726

Analfabets 27.120 28.935 30.379 24.539 17.694 19.885 21.497 18.645 15.975 15.707 15.888

MENORCA 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Educació primària 3.134 3.169 2.837 2.395 1.872 1.657 1.752 2.796 4.123 5.356 7.104



Grau superior de FP 727 687 612 519 455 371 444 315 288 289 376

Ensenyança universitària 1.749 1.700 1.557 1.299 1.133 1.259 1.110 1.057 1.056 1.168 1.149

Analfabets 3.152 2.493 2.510 1.914 1.701 1.645 1.472 1.219 1.187 1.116 921

ILLES BALEARS (%) 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Educació primària 6,0% 7,1% 6,5% 6,5% 6,4% 5,4% 4,5% 11,5% 14,6% 16,1% 16,9%

Ed. secundària (1a etapa) 61,1% 59,6% 58,6% 59,1% 59,2% 59,4% 60,6% 55,5% 51,0% 49,7% 49,4%


Grau superior de FP 2,0% 1,7% 1,6% 1,6% 1,6% 1,5% 1,4% 1,2% 1,3% 1,1% 1,1%

Ensenyança universitària 6,0% 5,9% 5,4% 5,8% 6,1% 6,3% 5,3% 4,8% 4,6% 4,5% 4,5%

Analfabets 6,8% 6,6% 6,9% 6,4% 5,8% 6,5% 6,9% 5,9% 4,7% 4,1% 3,6%

MENORCA (%) 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015






Analfabets 9,5% 7,4% 7,5% 6,7% 7,0% 6,8% 6,1% 5,3% 4,8% 4,2% 3,1%

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades del SOIB. Per sexes, l’escenari que es presenta es reflecteix a la Taula 4.8.5. Cal a dir que el

registre d’aquests per part de les empreses no sempre és realitza de forma correcte

(educació secundària per defecte).

192

Taula 4.8.5. Distribució dels contractes segons estudis assolits per sexe i any a Menorca, 2005 – 2015.

Homes 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015






Analfabets 10,2% 7,4% 7,6% 6,9% 7,1% 6,7% 5,8% 5,1% 4,6% 4,1% 2,7%

Dones 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015






Analfabets 8,5% 7,3% 7,3% 6,3% 6,9% 6,8% 6,5% 5,5% 5,0% 4,3% 3,6%


4.8.4 VAGUES, CONVENIS COL·LECTIUS I EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL.

Analitzar el nombre de vagues, tot i que només sigui possible a nivell de les Illes

Balears és interessant per analitzar l’augment o la reducció de la conflictivitat social i

laboral a les Illes. A la Taula 4.8.6 es presenten els resultats des de l’any 2005 a l’any

2014 amb dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears segons els centres

convocats, els centres implicats, els treballadors participants i les jornades no

treballades. L’any 2014 es van deixar de treballar 4.035 jornades, un 771,5% més que

l’any 2005. Taula 4.8.6. Nombre de vagues i centres de treball a Illes Balears per any, 2005 – 2014.

CENTRES DE TREBALL

CONVOCATS CENTRES DE TREBALL

IMPLICATS

Vagues Centres Plantilla Centres Plantilla

Treballadors participants

Jornades no treballades

2005 14 14 9.509 8 4.851 453 463

2006 16 18 8.980 12 6.169 332 438

2007 12 11 5.986 9 3.215 751 1.854

2008 15 15 4.101 9 3.129 676 13.391

2009 5 5 2.045 3 632 208 34

2010 10 13 5.760 11 3.016 501 723

2011 12 22 3.488 9 2.456 423 403

2012 6 7 2.116 7 2.116 111 774

2013 17 17 34.137 17 34.137 6.431 49.978

2014 12 17 21.055 16 21.046 2.749 4.035

Font: IBESTAT.

A la Taula 4.8.7 es presenten els convenis col·lectius pactats per cada any per al

període 2005 – 2015 i els treballadors afectats així com l’augment salarial pactat, amb

dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears.

193

Taula 4.8.7. Convenis col·lectius i augments de salari pactat a Illes Balears per any, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Convenis

Total 92 85 74 89 87 76 63 66 61 70 28

Emp. 70 65 55 69 70 61 50 53 48 58 21

Treballadors afectats (en milers de persones)

Total 235’5 238’2 244’9 248’7 245’4 241’1 182’3 188’8 146’2 203’9 190’6

Emp. 8.483 8.280 8.271 9.065 8.110 6.317 5.459 4.978 5.885 6.508 2.695

Augment salarial pactat (%)

Total 3,86 3,4 3,68 4,5 1,61 1,85 3,38 0,73 0,88 0,57 0,65

Emp. 3,31 3,26 3,51 3,22 2,69 2,5 2,56 1,02 0,41 0,22 0,18

Font: IBESTAT.

Les Illes Balears són quasi la Comunitat Autònoma (2015) que disposa de menys

contractes gestionats per les Empreses de Treball Temporal (ETT’s), sols per davant

d’Extremadura. Les dades provenen del Ministerio de Empleo y Seguridad Social

(2005 – 2015)

Taula 4.8.8. Contractes de posada a disposició segons Comunitat Autònoma del centre de treball de l’Empresa de Treball Temporal (ETT) i any, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Andalusia 224.781 246.958 268.834 222.581 188.332 190.029 197.759 193.005 203.350 284.909 314.341

Aragó 63.279 68.789 66.501 56.792 35.620 49.927 55.671 56.711 67.215 94.099 107.144

Astúries 28.237 31.889 33.681 30.168 24.931 32.752 32.234 24.812 31.791 35.852 41.216

Illes Balears 25.019 25.554 29.307 20.128 12.765 13.324 15.657 12.422 15.688 18.597 18.901

Illes Canàries 84.600 94.273 100.904 88.633 75.615 82.583 80.716 79.672 84.389 97.320 107.554

Cantàbria 27.573 29.111 33.170 26.797 18.507 21.600 22.900 24.627 22.638 31.249 38.489

Castella la Manxa 63.793 73.953 76.541 62.549 51.192 53.684 55.545 54.855 62.260 77.471 90.825

Castella Lleó 119.104 130.195 133.806 125.606 100.338 113.649 116.956 108.113 115.706 130.685 151.326

Catalunya 523.899 558.608 588.209 444.691 311.427 364.119 371.540 381.995 407.230 485.953 560.787

Valencia 270.843 279.749 331.946 284.607 214.642 266.661 287.175 285.793 298.688 363.422 429.862

Extremadura 9.986 9.988 10.240 10.940 7.461 7.580 7.152 6.205 8.579 9.220 11.568

Galícia 87.775 102.530 112.191 100.036 75.151 83.331 84.719 87.163 98.394 109.169 117.830

Madrid 454.729 447.204 466.866 369.263 280.399 324.502 350.766 324.168 345.760 389.125 443.910

Múrcia 160.882 190.538 179.615 151.114 139.952 162.811 178.187 221.191 264.813 330.699 371.893

Navarra 43.860 51.522 51.903 44.634 45.753 59.766 61.043 50.902 65.055 81.243 93.451

País Basc 176.001 193.885 197.118 150.436 96.664 117.995 117.534 99.117 101.480 128.308 152.972

La Rioja 19.684 22.351 24.211 18.610 12.264 13.251 12.798 12.444 16.566 22.571 29.419

Ceuta - - - - - - - - - - -

Melilla - - - - - - - - - - 3

Total 2.384.045 2.557.097 2.705.043 2.207.585 1.691.013 1.957.564 2.048.352 2.023.195 2.209.602 2.689.892 3.081.491

Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social (MEYSS).

Taula 4.8.9. Nombre de contractes de posada a disposició a les ETT registrades a les Illes Balears segons modalitat contractual i any, 2005 – 2015.

A-Obra i servei B-Eventual C-Interinitat D-Interinitat en p. Selecció Total

2005 589 3.737 84 0 4.410

2006 784 5.003 103 0 5.891

2007 4.688 2.379 131 2 7.200

2008 2.350 1.367 103 1 3.821

2009 1.096 2.129 67 0 3.292

194

2010 1.549 1.959 71 0 3.579

2011 751 2.233 5 1 2.990

2012 240 1.221 5 0 1.460

2013 3 1.109 2 2 1.116

2014 0 1.360 2 3 1.365

2015 2 1.316 4 0 1.322

Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social (MEYSS).

4.8.5 EXPEDIENTS DE REGULACIÓ DE L’OCUPACIÓ (ERO’s). Els ERO o expedients de regulació de l’ocupació són el procediment que es sol·licita a

l’autoritat laboral competent per a suspendre o extingir definitivament les relacions

laborals entre una empresa i els seus treballadors. A les Illes Balears, des del 2008 al

2012 ha augmentat un 945% el nombre d’expedients de regulació, encara que des del

2013 s’han reduït un 79,9%. Són dades de la Direcció General de Treball, Economia

Social i Salut Laboral per al període 2008 – 2015.

Taula 4.8.10. Evolució anual dels Expedients de Regulació de l'Ocupació tramitats i dels treballadors afectats (2008-2015) per any a les Illes Balears, 2008 – 2015.

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Núm. d’expedients tramitats

Suspensió 29 66 72 103 152 101 49 33

Reducció de jornada 5 20 49 134 249 193 83 43

Extinció 8 28 25 27 38 32 15 12

Total 42 114 146 264 439 326 147 88

Núm. de treballadors afectats

Suspensió 372 1.120 1.044 1.447 1.411 1.138 873 374

Reducció de jornada 41 124 376 797 944 915 313 158

Extinció 253 426 386 783 590 494 268 235

Total 666 1.670 1.806 3.027 2.945 2.547 1.454 767

Font: Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral del Govern de les Illes Balears.

4.9 AUTOOCUPACIÓ. “En mi opinión esto del emprendimiento ha cruzado – impulsado por la situación, los

políticos y la mercadotecnia – ciertas líneas rojas. Como si fuera la trilogía de

la Guerra de las Galaxias: de los creadores de La burbuja puntocom (2000) y El ladrillo

nunca baja (2004 – 2007) llega a nuestras pantallas la última secuela, Emprende o

muere (2013). […] ¿Hay una burbuja en todo lo relacionado con el emprendimiento?

Yo creo que sí, y esta burbuja es cada vez más evidente. […] No todos podemos ni

debemos ser emprendedores. Es una falacia animar indiscriminadamente a todo el

mundo a ello. Muchas personas no tienen la formación, la trayectoria ni el momento

personal y social para asumirlo. Y aunque no venda el decirlo, es así. No todo el

mundo puede emprender, aunque si prácticamente todos podemos tener nuestro

teléfono móvil. […] Es clásica la historia – ya sea verídica o no – del chófer

de Rockefeller, en la que se cuenta que cuando éste le indicó a su jefe que iba a

comprar acciones en bolsa, dio la orden de salir del mercado con todo su patrimonio.

195

No sé qué opinaría hoy del emprendimiento el propio Rockefeller si viera que marcas

de zumos, como Vivesoy, montan viveros de empresas; igual que quesos Angulo se

ha subido al carro lanzando también un centro similar. Tengo sudores fríos pensando

que un día, al ir a comprar una caja de yogures, me regalarán un emprendedor en una

bolsa de regalo por el mismo precio. […] No se me entienda mal; me parece fantástico

todo el apoyo del mundo al emprendendimiento, pero se nos está yendo de las manos.

La diferencia entre una moda y una realidad sólida es que las modas las arrancan

los influencers. En este caso, los medios de comunicación y políticos

bombardean machaconamente, pero cuando la moda pasa, años más tarde, no queda

nada. Ésa es la pena, que tras está moda o burbuja, se desmontarán esos viveros e

incubadoras, y de ellos no va a quedar ni siquiera un mal recuerdo de lo que fue su

página web.” (“Próxima burbuja: emprendimiento”, Blog de Alejandro Suárez. El

Confidencial. Abril 2013).

El debat sobre la universalització de l’autoocupació, a cavall entre el concepte de

moda, necessitat o oportunitat roman vigent encara a dia d’avui, sobretot des de l’inici

de la crisi, arrel d’esdevenir una sortida a aquesta per una gran part de població. Una

circumstància que han aprofitat tant empreses com administració pública per reduir la

càrrega de treballadors en plantilla. Treballs concrets i amb una duració determinada

que vinculen a l’autònom amb una empresa, entitat o administració de forma temporal.

El comportament d’aquests factors a Menorca i a les Illes Balears es pot mesurar a

través del registre d’afiliats per Règim d’Autònoms i les empreses amb menys de dos

treballadors, amb dades de la Tesoreria General de la Seguridad Social per al període

2009 – 2013. Tot i així, existeixen moltes d’altres variables que ens permetrien

disposar d’una radiografia més clara i fidedigna de la situació real de l’autoocupació i

l’emprenedoria a l’illa de Menorca però per les quals no es tenen dades, com la taxa

d’inversió de capital illenc (i no) a empreses locals (i no), la mortalitat de les empreses

de nova creació amb base tecnològica i per sectors econòmics, l’eficàcia dels

programes de suport a l’emprenedoria, etc.

A nivell d’Espanya, l’evolució del nombre d’emprenedors registra una situació on cada

vegada n’hi ha més, cada vegada és menys per necessitat (3%) i més per una

detecció d’una oportunitat al mercat (77%) o un desig (20%). Al 2015, sols l’1% es

trobava a l’atur en el moment d’emprendre. Per grups d’edat, cada vegada són més

joves, ja que el 44% es registra entre el grup d’edat de 25-34 anys. Al 2014, aquest

grup suposava el 36%. La majoria són homes (83%) i el 90% són universitaris o tenen

algun postgrau. El 57% ha treballat per compte aliena i el 51% ja havia provat sort

abans (37% al 2014). Els centres de referència són clarament Madrid (44%) i

Catalunya (19%). El 70% de les empreses (50% al 2014) disposa entre 2 i 10

treballadors i sols el 3% (7% al 2014) obté recursos del crèdit bancari. El 58% ho fa de

fons propis (77% al 2014), el 12% de fons privats i l’1% del crowdfunding (0% el 2014).

És un emprenedor que cada vegada cerca més finançament (88% vs. 80%), més

acords estratègics (77% vs. 62%), més visibilitat (76% vs. 60%) i més clients (68% vs.

57%). El 69% espera facturar entre 50.000 i 500.000€. A tret de casos excepcionals,

com el que presenta la distribució per sexes a Europa (els homes representen un

85%), gairebé totes les dades concorden amb els registres a nivell global (Mapa del

Emprendimiento en España 2015, Spain Startup).

http://www.viverovivesoy.com/

http://www.marketingnews.es/gran-consumo/noticia/1073724028005/quesos-angulo-iniciativa-apoyar-emprendedores.1.html?utm_source=rss&utm_medium=feed&utm_campaign=20130413&buffer_share=0f5e0

http://www.marketingnews.es/gran-consumo/noticia/1073724028005/quesos-angulo-iniciativa-apoyar-emprendedores.1.html?utm_source=rss&utm_medium=feed&utm_campaign=20130413&buffer_share=0f5e0

http://goo.gl/hAvsP5

196

L’evolució dels autònoms a Menorca és la que es presenta al Gràfic 4.9.1. i de forma

mensual als annexos (veure annex Gràfic 7.4.20). Un comportament que ha patit una

reducció fins l’any 2012 però que ha remuntat i es situa en 7.279 autònoms l’any 2015,

el que suposa augment del 0,06% des de l’any 2009 i un pes del 25,2% sobre el total

d’afiliats (veure Taula 4.9.2).

Gràfic 4.9.1. Afiliats per al Règim d'Autònoms i any a Menorca. Mitjana anual, 2009 – 2015.


L’escenari dels afiliats per al Règim d’Autònoms per sectors a Menorca es representa

a la Taula 4.9.1.

Taula 4.9.1. Nombre d'afiliats per al Règim d'Autònoms i any a Menorca. Mitjana anual, 2009 – 2015.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Total 7.274 7.048 6.916 6.801 7.000 7.166 7.279

(A) Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca. 371 376 371 360 371 372 391

(B) Indústries extractives. 5 5 4 3 3 4 4

(C) Indústria manufacturera. 666 647 631 608 620 626 634

(D) Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor... 1 0 1 3 3 3 3

(E) Subministrament d’aigua i gestió de residus. 9 9 10 9 9 7 6

(F) Construcció. 1.371 1.248 1.187 1.088 1.086 1.118 1.157

(G) Comerç majorista i minorista. 1.803 1.778 1.763 1.758 1.782 1.797 1.775

(H) Transport i emmagatzematge. 243 238 227 223 224 232 227

(I) Hoteleria. 971 951 911 912 952 946 952

(J) Informació i comunicacions. 82 84 85 85 97 106 117

(K) Activitats financeres i d’assegurances. 81 77 83 84 88 95 94

(L) Activitats immobiliàries. 80 75 69 70 70 73 78

(M) Activitats professionals, científiques i tècniques. 410 408 396 406 435 459 483

(N) Activitats administratives i serveis auxiliars. 350 338 349 364 403 426 440

(O) Administració pública i defensa; Seguretat Social obligatòria. 0 1 1 1 1 1 2

(P) Educació. 80 86 90 101 114 128 129

(Q) Activitats sanitàries i de serveis socials. 122 128 135 143 152 168 176

(R) Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment. 119 109 113 105 114 128 130

(S) Altres serveis. 511 491 490 479 476 477 481

(T) Activitats de les llars com empleats de personal domèstic [...]. 0 0 0 0 0 0 0

(U) Activitats d’organitzacions i organismes extraterritorials. 0 0 0 0 0 1 0


7.274 7.048

6.916 6.801

7.000 7.166

7.279

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

197

El comportament de l’afiliació per al Règim d’Autònoms pateix un descens relatiu de

471 (-6,5%) persones durant el període 2009 – 2012. A partir d’aquest moment,

augmenta un 7% fins els 7.279 registrats en mitjana durant l’any 2015. Per sectors

econòmics, el comerç minorista (24% sobre el total l’any 2015) i la construcció (16%)

són clarament els sectors on l’afiliació al règim d’autònoms és major, seguit per

l’hoteleria (13%), la indústria manufacturera i les activitats professionals, científiques i

tècniques i les activitats administratives. Tot i que el valor per Menorca roman constant

al llarg del període, sí que s’han donat canvis en la distribució dels autònoms per

sectors. A tall d’exemple, ha evolucionat positivament l’afiliació del règim d’autònoms

en el sector de l’agricultura, la informació i comunicacions, les activitats financeres, les

activitats professionals, científiques i tècniques i altres com poden ser l’educació, les

activitats sanitàries i serveis socials i les activitats artístiques. Redueixen els nivells

d’afiliació la indústria manufacturera, la construcció, el comerç, el transport i

emmagatzematge i l’hoteleria.

Gràfic 4.9.2. Autònoms per sectors i mesos a Menorca, 2009 – 2015.

Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS. Els resultats per municipis es mostra al Gràfic 4.9.3: Gràfic 4.9.3. Nombre d'autònoms per municipi. Mitjana anual, 2015.


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

Sector primari Industria Construcció Sector servei (eix sec.)

7.279

746

2.436

417

2.112

389 512 556 112

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

Menorca Alaior Ciutadella Ferreries Maó Mercadal(Es)

Sant Lluís Castell (Es) Migjorn(Es)

198

Clarament són Ciutadella (2.436) i Maó (2.112) els nuclis de població on es registra

una major quantitat d’afiliació per al Règim d’Autònoms (veure Gràfic 4.9.3). Els

segueixen Alaior (746) i Es Castell (556). El pes dels autònoms en la distribució dels

afiliats per règims ha passat del 18,9% al 25,2% en deu anys (veure Taula 4.9.2).

Taula 4.9.2. Distribució del pes dels afiliats per al Règim d'autònoms i any a Menorca, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Autònoms 18,9% 21,2% 21,7% 22,9% 23,5% 23,7% 24,0% 24,6% 25,1% 25,4% 25,2%


Així mateix, la variació interanual del nombre d’empreses amb menys de dos

treballadors inverteix la tendència al 2014 T2, quan comença a reduir el ritme de

destrucció. El 2015 T4, la taxa de variació interanual del nombre d’empreses amb

menys de dos treballadors assoleix el 0,5%, una situació d’estacament clar i que posa

en qüestió les previsions d’expectatives favorables.

Gràfic 4.9.4. Taxa de variació interanual per trimestres de les empreses d'1 a 2 treballadors, 2010 - 2015.


4.10 SALUT LABORAL. El treball no és mai neutre front la salut; o és un agent patogen o és un promotor

privilegiat d’aquesta. Per la seva part, la salut és una dinàmica que posa en pràctica no

solament defenses contres les agressions (lluita contra les condicions patògenes), sinó

que passa també per una dimensió positiva (satisfacció, autoestima, integració social,

etc.). El treball apareix com un integrador social important (raó dels efectes

freqüentment devastadors de l’atur sobre la salut), i tota insatisfacció en el treball

esquitxa al conjunt de condicions que fan possible la construcció d’aquesta. És el

mateix individu el que es troba en els centres de treball i en tots els altres llocs de la

seva vida, i hi ha interacció entre aquest conjunt de condicions (Ministerio de Sanidad,

Servicios Sociales e Igualdad).

-5,0%

-4,0%

-3,0%

-2,0%

-1,0%

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%


199

4.10.1 PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. La prevenció en riscos laborals es pot mesurar a través de les hores de formació i els

participants que han format part dels cursos de formació impartits a les Illes Balears

durant el període 2008 – 2014, amb dades de la Fundació Tripartita.

Gràfic 4.10.1. Formació en prevenció de riscos laborals per any a les Illes Balears, 2008 - 2014.


4.10.2 SINISTRALITAT LABORAL.

Les dades de sinistralitat laboral representen, amb dades del Ministerio de Empleo y

Seguridad Social, l’Observatori del Treball de les Illes Balears i l’Estratègia de

Seguretat i Salut Laboral 2016 – 2020 de la Direcció General de Treball, Economia

Social i Salud Laboral de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de

les Illes Balears els accidents laborals per ocupació, per tipus de contracte i duració,

per sexe, per edat i per nivell de gravetat (lleus, greus i mortals) per al període 2005 -

2014. La tendència és clarament decreixent des dels inicis de la crisi. L’any 2014,

l’ocupació on es registraren un major nombre d’accidents laborals van ser els

treballadors no qualificats en serveis (2.942) i els treballadors de restauració i comerç

(2.874).

Taula 4.10.1. Accidents laborals per ocupacions i any a les Illes Balears, 2011 – 2014.

2011 2012 2013 2014

TOTAL 15.351 12.708 13.371 14.766

Directors i gerents 37 35 42 40

Tècnics i professionals, científics i intel·lectuals de la salut i l’ensenyament 253 298 305 365

Altres tècnics i professionals 106 93 88 106

Tècnics; professionals de reforç 486 422 427 441

Treballadors d’oficina sense atenció al pública 244 203 218 197

Treballadors d’oficina amb tasques d’atenció al pública 253 217 229 216

Treballadors de restauració i comerç 2.864 2.418 2.625 2.874

Treballadors dels serveis de salut i cura de persones 899 837 975 1.146

376.941

154.926

7.498

9.177

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

Hores de formació Participants (eix sec.)

200

Treballadors dels serveis de protecció i igualtat 423 394 518 509

Treballadors qualificats en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer 330 288 278 334

Treballadors qualificats de la construcció excepte operadors de maquinària 2.079 1.542 1.564 1.749

Treballadors qualificats d’indústries manufactureres 1.408 1.128 1.006 1.091

Operadors d’instal·lacions i maquinaria fixe 437 352 295 326

Conductors i operadors de maquinària mòbil 1.068 869 879 1.005

Treballadors no qualificats en servei (excepte transports) 2.954 2.407 2.726 2.942

Peons de l’agricultura, pesca, construcció, indústria manufacturera i transport 1.510 1.205 1.196 1.425

Font: IBESTAT.

Taula 4.10.2. Accidents amb baixa en jornada de treball per any, tipus de contracte i duració a Illes Balears, 2005 – 2014.

TOTAL CONTRACTES INDEFINITS CONTRACTES TEMPORALS

NO CLASS

1

Total

A temps complet

A temps parcial

Fixe disc. Total A temps complet

A temps parcial

-

2005 25.946 11.578 9.075 527 1.976 14.368 13.356 1.012 ..

2006 27.931 12.025 9.477 526 2.022 15.747 14.677 1.070 159

2007 28.352 13.170 10.472 608 2.090 15.011 13.937 1.074 171

2008 24.119 12.497 9.659 615 2.223 11.430 10.509 921 192

2009 17.851 10.644 8.234 605 1.805 6.986 6.231 755 221

2010 16.542 9.951 7.477 602 1.872 6.392 5.587 805 199

2011 15.351 9.368 6.779 576 2.013 5.745 4.935 810 238

2012 12.708 7.931 5.637 562 1.732 4.545 3.871 674 232

2013 13.371 8.217 5.695 564 1.958 4.938 4.136 802 216

2014 14.766 8.740 5.910 590 2.240 5.807 4.909 898 219

Font: IBESTAT.

Nota: (1) En "no classificables" s’inclouen bàsicament els accidents de treballadors del Règim Especial d’Autònoms, però també d’altres que no es poden enquadrar en cap codi de tipus de contracte.

Els treballadors amb tipus de contracte temporal i a temps complet són els que

protagonitzaven la major part dels accidents amb baixa en jornada de treball fins el

2007. A partir de l’any 2008, s’observa un canvi de tendència i són els treballadors

amb contractes indefinits i a temps complet els que lideren la sèrie. Per edat (veure

Taula 4.10.3) es registra la major proporció d’accidents en la franja de 30 a 44 anys.

Per les dones, el major nombre d’accidents amb baixa laboral el registren les que

tenen entre 55 i 64 anys.

Taula 4.10.3. Nombre d'accidents amb baixa en jornada de treball per edat i sexe a les Illes Balears, 2014.

Homes Dones

Total 9.324 5.442

De 16 y 17 anys 13 5

De 18 y 19 anys 74 42

De 20 a 24 anys 563 327

De 25 a 29 anys 1.027 543

De 30 a 34 anys 1.464 699

De 35 a 39 anys 1.612 702

De 40 a 44 anys 1.482 750

De 45 a 49 anys 1.202 709

201

De 50 a 54 anys 936 770

De 55 a 64 anys 932 876

De 65 y més anys 19 19

Font: IBESTAT.

Clara tendència a la baixa de la sinistralitat laboral per tots els tipus d’accidents. Al

2014, tot i així, s’observa un repunt dels accidents lleus (sobretot a les Illes Balears) i

dels accidents greus a Menorca.

Gràfic 4.10.2. Sinistralitat laboral per any a les Illes Balears. Índex d'incidència. 2005 – 2014.

Font: Observatori del Treball de les Illes Balears. Gràfic 4.10.3. Sinistralitat laboral per any a Menorca. Índex d'incidència. 2005 – 2014.

Font: Observatori del Treball de les Illes Balears.

L’índex d’incidència dels accidents lleus entre les Illes Balears i Menorca segueix un

comportament sinó idèntic, molt similar.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Accidents lleus Accidents greus Accidents mortals

0

20

40

60

80

100

120

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Accidents lleus Accidents greus Accidents mortals

Í𝑛𝑑𝑒𝑥 𝑑′𝑖𝑛𝑐𝑖𝑑è𝑛𝑐𝑖𝑎 =𝐴𝑐𝑐𝑖𝑑𝑒𝑛𝑡𝑠 𝑙𝑙𝑒𝑢𝑠 (𝑜 𝑔𝑟𝑒𝑢𝑠 𝑜 𝑚𝑜𝑟𝑡𝑎𝑙𝑠)

𝑇𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑎𝑑𝑜𝑟𝑠 𝑎𝑚𝑏 𝑐𝑜𝑛𝑡𝑖𝑛𝑔è𝑛𝑐𝑖𝑎 𝑐𝑜𝑏𝑒𝑟𝑡𝑎· 100.000

202

Gràfic 4.10.4. Accidents lleus per any a les Illes Balears i Menorca. Índex d'incidència. 2005 – 2014.

Font: Observatori del Treball de les Illes Balears.

La lectura de la sinistralitat laboral mensual al llarg del període 2005 – 2015 ajuda a

comprovar que tot i haver-se reduït al llarg dels anys, les diferències estacionals són

grans per la major activitat i major presència i exposició dels sector serveis i de

treballadors no qualificats. Taula 4.10.4. Índex d'incidència de la sinistralitat laboral per mesos a les Illes Balears, 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 var.14-15

Gen 551,26 543,73 604,73 554,9 401,25 334,96 336,56 315,24 311,11 305,13 297,07 -2,64%

Feb 607,74 607,15 618,89 601,03 413,35 400,94 377 313,39 302,58 326,7 344,26 5,37%

Març 606,65 703,8 645,05 533,93 506,57 432,33 426,14 316,37 290,6 379,66 407,1 7,23%

Abr 629,13 459,9 538,75 609,21 377,34 362,19 339,32 270,18 337,7 329,04 357,04 8,51%

Maig 622,72 699,81 712,05 558,11 436,64 423,6 423,55 318,37 369,96 384,54 375,1 -2,45%

Juny 727,69 739,27 715,88 606,44 489,55 436,47 424,16 355,2 355,72 406,46 420,83 3,54%

Jul 696,8 757,85 737,94 640,18 542,8 485,74 428,53 370,97 424,37 440,27 483,94 9,92%

Ago 701,83 690,49 690,26 555,23 470,95 500,98 457,32 413,68 403,39 403,72 457,69 13,37%

Set 687,89 655,23 639,64 581,08 457,14 456,09 443,15 340,46 357,96 404,12 428,2 5,96%

Oct 599,95 668,57 666,04 537,59 416,82 385,95 364,71 380,15 402,94 388,68 373,75 -3,84%

Nov 631,74 63309 569,51 415,84 390,11 380,13 331,9 310,01 279,85 326,73 331,54 1,47%

Des 432,86 407,09 393,48 332,87 310,03 259,29 241,14 212,23 233,26 267,06 268 0,35%

Índex mig 624,69 638 627,68 543,87 464,38 404,8 382,79 326,47 339,12 364,34 378,71 3,94%

Font: Estratègia de Seguretat i Salud Laboral 2016 – 2020 del Govern de les Illes Balears.

Nota: Accidents de treball + Tràfic en jornada completa + Causes internes. Índex = N.A.T. * 100.000/plantilla activa.

Taula 4.10.5. Sinistralitat laboral per mesos a les Illes Balears. Accidents greus. 2005 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Gen 23 13 14 11 5 4 3 5 2 4 7

Feb 18 14 10 8 10 6 9 3 7 5 9

Març 21 24 19 13 9 8 5 5 5 7 3

Abr 25 14 21 17 11 6 2 6 2 4 8

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


203

Maig 27 15 20 10 6 8 2 14 11 4 7

Juny 19 13 16 16 15 8 7 6 2 7 8

Jul 12 23 19 9 9 10 6 12 5 8 9

Ago 12 16 10 13 6 5 14 3 3 4 6

Set 21 15 8 13 6 8 5 7 7 1 4

Oct 12 18 11 10 18 5 6 5 12 6 5

Nov 13 15 8 12 5 6 5 4 2 5 6

Des 10 17 6 11 6 5 1 2 2 3 8

Total 213 197 162 143 106 79 65 72 60 58 80


Taula 4.10.6. Sinistralitat laboral per mesos a les Illes Balears. Accidents mortals. 2004 – 2015.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Gen 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0

Feb 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Març 2 1 0 1 1 1 1 0 0 0 0

Abr 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0

Maig 2 0 0 1 0 1 0 1 0 0 1

Juny 2 0 1 2 1 1 0 0 0 0 0

Jul 1 2 1 0 0 1 0 0 0 0 0

Ago 1 0 1 2 1 0 0 0 0 0 1

Set 0 1 2 0 1 0 0 0 0 0 2

Oct 0 1 1 1 0 0 1 0 0 0 0

Nov 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 1

Des 0 0 3 4 1 0 0 0 0 0 0

Total 10 7 9 11 5 4 3 2 1 1 5


Nota: Estan excloses les recaigudes, els In Itinere, els tràfics, els pluriempleats, les causes internes (forma 90) i els

autònoms)

4.10.3 MALALTIES PROFESSIONALS.

Les dades per a l’anàlisi de les malalties professionals a les Illes Balears s’extreu de

l’Estratègia de Seguretat i Salud Laboral 2016 – 2020 de la Direcció General de

Treball, Economia Social i Salud Laboral de la Conselleria de Treball, Comerç i

Indústria del Govern de les Illes Balears. A partir d’aquest document, on es disposen

de dades per al període 2009 – 2014. Es destaca que “per a l’estudi evolutiu s’ha de

tenir en compte la conjuntura laboral i la contracció econòmica en aquest període. De

forma addicional, per la malaltia professional s’ha de considerar la infradeclaració

d’aquestes patologies, i també l’esforç institucional i dels agents socials per normalitzar

la quantitat de declaracions. Per tant, un increment d’aquesta quantitat no significa

necessàriament un increment de l’ocurrència, ja que poden influir altres

circumstàncies, com la millora del diagnosi i de la seva declaració, que fan aflorar com

a malalties professionals algunes que anteriorment eren qualificades com a comuns”.

204

Figura 4.10.1. Malalties professionals declarades per any a les Illes Balears, 2009 – 2014.


En termes generals, no s’aprecia una variació remarcable per al període analitzat. Per

sexes, el comportament és diferent per les dones (incrementa) que per als homes (es

redueix). Per al període 2009 – 2014, de les 2.327 malalties professionals declarades,

981 (42%) van ser homes i 1.346 (58%) dones.

Per sectors econòmics, el sector serveis és on es registren la major quantitat (70%) de

declaracions de malaltia professional. A més, des del 2009 al 2013, aquestes han

augmentat un 21,4%, superant les 300 (313) el darrer any del període. El sector de la

construcció i el sector industrial s’intercanvien les posicions per la reducció de les

declaracions a la construcció (les dades de la indústria són bastant constants). Al

2009, les declaracions en la indústria (64) eren menors que al sector de la construcció

(83). Al 2013, la situació és la inversa (57 per 37 respectivament).

Per grups de malalties professional (d’acord amb la classificació establerta en el Reial

decret 1299/2006 del 10 de novembre) destaquen les malalties del grup 2 (83%),

malalties causades per agents físics, i del grup 5 (malalties de la pell).

La comparació de la variable amb la resta de Comunitats Autònomes ens situa per tots

els sectors en una posició intermèdia. Destaquen els índex d’incidència de Comunitats

com Navarra o el País Basc.

205

Gràfic 4.10.5. Malalties professionals per sector i Comunitat Autònoma. Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca.

Font: Observatorio de enfermedades profesionales (CEPROSS) y de enfermedades causades o agravadas por el

Trabajo (PANOTRATTS). Secretaria de Estado de la Seguridad Social - Dirección General de Ordenación de la

Seguridad Social. Informe 2015.

Gràfic 4.10.6. Malalties professionals per sector i Comunitat Autònoma. Hoteleria.




Gràfic 4.10.7. Malalties professionals per sector i Comunitat Autònoma. Educació.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

0

100

200

300

400

500

600

700

800

0

50

100

150

200

250

206




Gràfic 4.10.8. Malalties professionals per sector i Comunitat Autònoma. Construcció.




Gràfic 4.10.9. Malalties professionals per sector i Comunitat Autònoma. Indústria manufacturera.




Les Illes Balears són la sisena Comunitat Autònoma amb una major duració dels

processos en el cas dels homes. En el cas de les dones, ocupa la posició catorze.

Taula 4.10.7. Malalties professionals. Nombre i mitjana de duració (dies) dels processos per sexe i Comunitat Autònoma, 2015.

Nombre Duració mitjana

Homes Dones Total Homes Dones

Andalusia 204 173 377 98,56 100,74

Aragó 201 187 388 80,77 109,56

Astúries 82 79 161 104,61 142,37

Illes Balears 47 67 114 62,06 76,21

Illes Canàries 75 101 176 91,89 103,9

Cantàbria 40 72 112 80,9 71,14

0

100

200

300

400

500

600

700

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

207

Castella Lleó 147 166 313 82,16 85,71

Castella la Manxa 110 105 215 97,74 83,5

Catalunya 704 795 1499 86,16 87,87

Com. Valenciana 282 470 752 93,68 90,56

Extremadura 35 40 75 101,74 143

Galícia 270 295 565 90,85 114,94

Madrid 303 608 911 63,55 53,87

Múrcia 115 185 300 84,66 88,05

Navarra 385 247 632 86,78 111,34

País Basc 528 326 854 67,66 79,79

La Rioja 49 60 109 85,49 75,27

Ceuta i Melilla 1 3 4 191 32,67

Total 3.578 3.979 7.557 - -




Taula 4.10.8. Malalties professionals. Nombre de parts comunicats distribuïts per gravetat, edat i sexe, 2015.

Amb baixa Sense baixa Total

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

<20 2 5 7 1 7 8 3 12 15

20-24 68 96 164 93 102 195 161 198 359

25-29 191 337 528 205 301 506 396 638 1.034

30-34 442 488 930 448 453 901 890 941 1.831

35-39 730 681 1.411 762 684 1.446 1.492 1.365 2.857

40-44 845 762 1.607 1.002 786 1.788 1.847 1.548 3.395

45-49 808 791 1.599 970 836 1.806 1.778 1.627 3.405

50-54 647 841 1.488 845 854 1.699 1.492 1.695 3.187

55-59 467 516 983 684 483 1.167 1.151 999 2.150

60-64 157 188 345 384 143 527 541 331 872

65+ 2 8 10 13 7 20 15 15 30

No disponible 1

1 2

2 3 0 3

Totals 4.360 4.713 9.073 5.409 4.656 10.065 9.769 9.369 19.138




Taula 4.10.9. Malalties professionals. Nombre de parts comunicats distribuïts per Comunitat Autònoma, gravetat i sexe, 2015.

Amb baixa Sense baixa Total

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

Andalusia 261 188 449 196 141 337 457 329 786

Aragó 221 215 436 331 245 576 552 460 1.012

Astúries 106 96 202 113 119 232 219 215 434

Illes Balears 80 104 184 96 133 229 176 237 413

208

Illes Canàries 84 121 205 117 101 218 201 222 423

Cantàbria 47 92 139 78 71 149 125 163 288

Castella Lleó 159 200 359 230 196 426 389 396 785

Castella la Manxa 134 135 269 127 101 228 261 236 497

Catalunya 839 929 1.768 766 782 1.548 1.605 1.711 3.316

Com. Valenciana 367 535 902 798 1.081 1.879 1.165 1.616 2.781

Extremadura 51 64 115 34 21 55 85 85 170

Galícia 310 357 667 309 245 554 619 602 1.221

Madrid 353 666 1.019 285 283 568 638 949 1.587

Múrcia 149 227 376 182 296 478 331 523 854

Navarra 476 304 780 458 304 762 934 608 1.542

País Basc 663 402 1.065 1.191 426 1.617 1.854 828 2.682

La Rioja 59 74 133 96 105 201 155 179 334

Ceuta i Melilla 1 4 5 2 6 8 3 10 13

Total 4.360 4.713 9.073 5.409 4.656 10.065 9.769 9.369 19.138




Taula 4.10.10. Relació de l’índex d’incidència (malalties professionals per cada 100.000 treballadors) de cada Comunitat Autònoma amb l’índex nacional normalitzat.

Índex (1) Índex normalitzat (2) Relació (1)/(2)

Navarra 661,14 164,19 4,03

País Basc 344,25 142,76 2,41

La Rioja 300,8 156,3 1,92

Aragó 211,43 139,63 1,51

Múrcia 169,95 124,07 1,37

Com. Valenciana 157,2 134,07 1,17

Cantàbria 155,59 133,65 1,16

Galícia 138,42 130,09 1,06

Astúries 128,83 131,97 0,98

Catalunya 121,42 128,85 0,94

Illes Balears 87,32 104,69 0,83

Castella Lleó 99,36 135,09 0,74

Castella la Manxa 86,87 132,59 0,66

Illes Canàries 62,93 101,85 0,62

Madrid 58,82 95,3 0,62

Ceuta 51,16 89,58 0,57

Extremadura 60,84 107,2 0,57

Andalusia 34,23 109,25 0,31

Melilla 22,93 89,14 0,26

1) Índex de malaltia professional de la CA.

2) Índex nacional normalitzat en funció de l'estructura productiva de la CA.

3) Relació de l'índex de la Comunitat Autònoma amb l'índex normalitzat.

209




4.10.4 AFILIATS AMB BONIFICACIÓ DE DISCAPACITAT.

Per la població afiliada que presenta algun tipus de minusvalidesa tan sols es poden

aproximar el nombre d’afiliacions de treballadors amb contractes bonificats per

minusvalidesa43. Des del 2011 T1 al 2016 T1, amb dades de la Tesoreria General de

la Seguridad Social, ha seguit un comportament irregular amb una tendència

estacional i d’augment durant el segon trimestre de cada any. Es registra el valor

màxim (164) durant el 2015 T2. La població afiliada amb contracte amb bonificació de

discapacitat a Menorca suposa (2015) el 0,05% de la població afiliada total de l’illa.

Gràfic 4.10.10. Població afiliada amb contracte amb bonificació de discapacitat per trimestre a Menorca, 2011 – 2016.


43

En aquest sentit, la contractació de persones que tenen disminuïdes les seves capacitats físiques, psíquiques o

sensorials, o pateixen alguna malaltia crònica de grau igual o superior al 33%, pot donar lloc a bonificacions o

subvencions, motiu per al qual la persona responsable de la contractació pot reflectir aquesta circumstància a l’hora de

realitzar el contracte.

135

150 146 140

134

145 143 134

126

141 143

132 134

152 144

134 140

164 154

137 146

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

211

5. CONCLUSIONS.

213

5 CONCLUSIONS I PROPOSTES DE MILLORA. Reflexions finals

De forma esquemàtica volem destacar alguns dels aspectes que marquen la situació

socioeconòmica actual a l’illa i que s’haurien de tenir en compte alhora de posar en

marxa iniciatives polítiques de llarg recorregut, com ara l’elaboració de plans

sectorials.

Des del punt de vista demogràfic, a Menorca l’1 de gener del 2015 hi havia registrades

al padró d’habitants 92.348 persones, amb uns fluxos migratoris dels darrers anys amb

saldos negatius que redueixen el cens de població. No obstant i a la vista de la sèrie

històrica de dades, pensam que aquest fenomen és purament conjuntural, provocat

per un ajust dels padrons municipals que es dóna a nivell de tot l'Estat. El que sí

resulta més preocupant és que aquests saldos migratoris negatius contribueixen a

l’envelliment progressiu de la població, deixant una estructura de piràmide de població

que pot provocar seriosos desequilibris en el futur.

En quant a l'economia familiar, a l'any 2010 la meitat de les llars menorquines

comptaven amb uns ingressos nets mensuals d’entre 1.000 i 2.000€, i només una

quarta part de les llars comptaven amb uns ingressos nets per damunt dels

2.000€/mes (Enquesta Modular d’Hàbits Socials, IBESTAT). La Encuesta de

Condiciones de Vida (INE) també constata l’evolució negativa des de 2010 de la renda

de la llar, tan a les Illes Balears com a nivell nacional (a les Illes els ingressos familiars

han davallat un 7%). A més, damunt un 60% de les persones de les Illes declaren tenir

dificultats per arribar a final de mes i la taxa de risc de pobresa ha anat en augment,

fins al punt en que al 2015 més de la cinquena part de la població de les Illes es

trobaria en risc de pobresa.

A nivell d'economia insular, el 71% de l’activitat econòmica està relacionada amb el

sector serveis i els darrers anys ha anat en augment. Molta part relacionada amb el

turisme, però que també inclou altres sectors relacionats amb aquest com activitats

financeres, administratives, educació, etc. La gran pregunta continua sent el pes

directe i indirecte del turisme sobre l'economia de les Illes, i en concret a Menorca.

De les 34 mil persones que configuren la població activa de Menorca, el 85% està

efectivament ocupada (29 mil persones) i un 15% esta en atur (unes 5 mil persones).

La taxa d’activitat es situa en el 54,7% de la població en edat de treballar,

considerablement més baixa que al conjunt de les Balears que és del 66%. La taxa de

treball també presenta grans diferències segons el grup d’edat, oscil·la entre el 18,8%

de la població entre 16 i 24 anys d'edat (molts d’ells encara estudiant), i el 61,6% dels

d’entre 45 i 54 anys. Ambdós valors per sota de les xifres del conjunt de les Illes

Balears.

Diversos indicadors, com l’atur, apunten a una evolució desfavorable durant el període

2007-2013, any a partir del qual s'observa un inici de recuperació en la majoria de

variables. L'atur registrat actualment està en un 15% (5.091 persones), però el pitjor

214

any va ser el 2012, amb un 20% (6.691 persones). En tres anys ha davallat 5 punts,

però en canvi també hi ha més contractes temporals i precarietat: només el 12% de la

contractació és indefinida.

A l'any 2015 el nombre d’empreses es situava en 3.584 (un 9% menys que l’any 2005)

i un total de 7.279 autònoms, que representen una quarta part dels ocupats; una

percentatge que va en augment.

Les ocupacions amb major oferta (nombre de vacants) publicades pel SOIB durant, a

tall d’exemple, el mes de maig (tot i que es disposa de l’arxiu per tots els mesos i

col·lectius) han estat cuiners i cambrers, i les ocupacions amb major nombre de

contractacions han estat personal de neteja i cambrers. Com era esperable, totes elles

ocupacions relacionades directament amb l'hoteleria i el turisme.

L’encaix de la oferta formativa actual amb les demandes empresarials no sembla prou

ajustada. Més enllà de la formació obligatòria, pràcticament la meitat d’alumnes que

segueixen estudiant es decanten per la formació professional (52%), davant el 48%

que representa el batxillerat. A Menorca es poden obtenir 4 certificats d’FP relacionats

amb hoteleria i turisme, però no ha estat possible obtenir les dades concretes

d'alumnat. Entre la formació no reglada estan els tallers formatius que organitza

Caritas diocesana. Al 2015 ha comptat amb 17 participants en dos tallers de cuina, 10

participants a un curs de cambrer i 20 participants en un curs de cambrera de pisos. La

formació a Menorca estaria clarament limitada a la oferta formativa existent.

Propostes de millora

A l’OBSAM entenem que aquest document esdevé una bona eina per contextualitzar

la situació actual, però que a pesar de la gran quantitat de dades presentades en

aquest informe, no deixa de constituir un simple marc general elaborat en poc més de

tres mesos. En qualsevol cas, l’informe assenta les bases i aporta la informació

suficient per identificar els perfils, necessitats i demandes socials i empresarials en

matèria de treball i formació per a Menorca. També ha de servir per identificar els

àmbits i sectors socioeconòmics estratègics i valorar les necessitats formatives

existents i necessàries a l’illa. A més, volem que sigui un document viu i actualitzat al

llarg del temps en el que es pugui completar la informació que ara mateix no està

disponible o no existeix, així com establir noves línies d’investigació especifiques que

puguin aportar informació concreta sobre algun dels temes que necessiten ser tractats

amb més profunditat.

Per a l’apartat de qualitat de vida, es troba a faltar una anàlisi detallat de les rendes

anuals per sexe, grup d’edat i tipus de contracte a Menorca, així com una anàlisi del

jovent al sector agrari i tradicional, sector industrial i formes d’associació alternatives,

com les societats cooperatives.

Altres possibles eixos d’estudi podrien respondre a l’anàlisi de l’emigració per nivell

d’estudis i el motiu de l’emigració, població jove de Menorca resident a l’estranger per

215

treball o estudis, stock d’estudiants menorquins fora de l’illa, estudiants amb estudis

superiors fora del mercat laboral a l’illa i treballadors sobre qualificats.

També cal incidir i realitzar una radiografia clara de la oferta de formació no reglada

de l’illa i el desajust real entre la demanda i la oferta formativa.

Seria de gran interès establir una demografia d’empreses, amb el naixement i la

mortalitat d’empreses per sectors, i tenint en compte aspectes com: hores treballades i

hores extres, costos laborals, flexibilitat, antiguitat, rendibilitat de les empreses de l’illa,

capital menorquí i de fora present a les empreses de l’illa, responsabilitat social de les

empreses, aportació al medi ambient, polítiques de conciliació laboral, eficiència dels

serveis d’ajuda a l’emprenedoria, mortalitat de la població afiliada per règim, oferta i

demanda d’empreses per sector a Menorca, etc.

Altres temes en els que també es podria treballar per anar acotant aspectes concrets

serien:

- Establir una mesura insular de l’índex de preus al consum (IPC).

- Mesurar per nacionalitats l’estacionalitat per detectar els col·lectius amb un

component estacional major.

- Treballar en un indicador d’ocupació verda per conèixer de primera ma l’ocupació

socialment i ambientalment responsable a Menorca.

- Valorar l’eficàcia del Servei d’Ocupació de les Illes Balears i dels programes de

formació ocupacional.

- Tenir coneixement del nivell de sinistralitat laboral a l’illa per sectors, grups d’edat i

sexes.

- Conèixer els fluxos de moviment laboral a l’illa a través del creuament de les dades

de població afiliada per municipi de residència.

Finalment, hem de reconèixer que tots aquests estudis i anàlisis no es poden dur a

terme en solitari per part de l’OBSAM i es fan necessàries aliances estratègiques per

tal d’unir esforços i millorar l’eficiència dels recursos destinats. En aquest sentit,

pensam que resulta imprescindible establir col·laboracions amb altres entitats com el

Cercle d’Economia de Menorca, el Consell Econòmic i Social de Balears, i la

recentment creada Fundació Impulsa. Tot açò, sense oblidar les entitats

representatives dels sectors com són CAEB, PIME i Joves Empresaris, amb qui ja s’ha

mantingut un primer contacte.

En definitiva, des de l’OBSAM veiem aquest treball com un primer marc descriptiu de

la situació general, elaborat en un període de tres mesos, i sobre el qual s’ha de seguir

construint més coneixement en àrees específiques.

OBSAM, agost 2016.

217

6. FONTS DE DADES I INFORMACIÓ.

219

6 FONTS DE DADES I INFORMACIÓ.

- Instituto Nacional de Estadística.

- Servei d’Ocupació de les Illes Balears

- Tesoreria General de la Seguridad Social.

- Observatori del Treball de les Illes Balears.

- Institut d’Estadística de les Illes Balears.

- Fundació GADESO.

- CSIC.

- EUROSTAT.

- Ministerio de Educación y Ciencia.

- Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears.

- Ministerio de Educación, Cultura y Deportes.

- Caritas Diocesana de Menorca.

- Pere Alzina, Dades i reflexions en perspectiva: Menorca 2005-2013. Anuari de

l’Educació de les IB, 2013.

- Consell Insular de Menorca.

- BBVA.

- Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

- Fundació Estatal para la Formación en el Empleo.

- Estacionalidad turística en Cataluña. Descripción y anàlisis. Duró i Turrión-

Prats, 2015.

- Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

- Spain Startup.

- El Confidencial.

- El Mundo.

- Corporació catalana de mitjans audiovisuals.

- Estratègia de Seguretat i Salud Laboral 2016 – 2020 del Govern de les Illes

Balears.

- Observatorio CEPROSS (2015).

- Observatorio PANOTRATTS (2015).

- Centre Balears Europa.

- Sindicatos y sindicalisme en la España actual (Universidad de La Laguna, junio

2014.

- Organización para la cooperación y el desarrollo económico (OCDE).

221

7. ANNEXES.

223

7 ANNEXES. Al present apartat es publica la relació de gràfics i taules que tenen relació amb la

informació analitzada durant tot el document però que disposen d’una rellevància

secundària al mateix temps que ajuden a complir els desitjos d’aprofundir en els

aspectes que cada lector consideri oportú.

7.1 ANNEX DEMOGRAFIA. Gràfic 7.1.1. Taxa de variació interanual de la població per sexe i any, 2006 – 2015.

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades del PMH.

Gràfic 7.1.2. Població de dret a Menorca per municipi, 2000-2015.

-3,0%

-2,0%

-1,0%

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Homes IB Dones IB Homes - Me Dones - ME

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Ciutadella Alaior Maó Ferreries Mercadal Sant Lluís Es Castell Migjorn Gran

224





Gràfic 7.1.5. Percentatge anual de població estrangera a Menorca, 2000 – 2015.


10,2%

31,5%

5,6%

31,9%

4,3%

6,0%

8,9%

1,6% Alaior

Ciutadella

Ferreries

Maó

Mercadal (Es)

Sant Lluís

Castell (Es)

Migjorn Gran (Es)

9,9%

31,0%

5,1%

31,3%

5,4%

7,1%

8,5%

1,7%

Alaior

Ciutadella

Ferreries

Maó

Mercadal (Es)

Sant Lluís

Castell (Es)

Migjorn Gran (Es)

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Homes Dones

225

Taula 7.1.1. Població estrangera per Comunitat Autònoma i any, 2005 – 2014.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

TOTAL 4.144.166 4.519.554 5.268.762 5.648.671 5.747.734 5.751.487 5.736.258 5.546.238 5.023.487 4.144.166

Andalusia 488.928 531.827 623.279 675.180 704.056 730.155 747.110 729.725 661.520 488.928

Aragó 105.361 124.404 154.892 172.138 173.086 171.193 173.111 173.653 149.231 105.361

Astúries 30.258 32.720 40.804 47.119 127.642 50.399 50.827 48.394 45.124 30.258

Illes Balears 167.751 190.170 223.036 237.562 242.256 242.812 242.570 224.406 203.112 167.751

Canàries 233.447 250.736 283.847 301.204 307.379 307.009 310.841 301.234 267.138 233.447

Cantabria 23.834 26.795 33.242 38.096 39.201 38.994 39.313 38.530 34.762 23.834

Castella i Lleó 106.159 119.781 154.802 167.641 169.498 172.816 173.509 164.780 146.818 106.159

Castella la Mancha 132.725 159.637 206.008 225.888 229.554 232.735 236.049 220.919 196.033 132.725

Catalunya 913.757 972.507 1.103.790 1.189.279 1.198.538 1.185.852 1.186.779 1.158.472 1.089.214 913.757

C. Valenciana 668.075 732.102 847.339 889.340 893.759 880.782 883.012 863.891 739.630 668.075

Extremadura 27.467 29.210 35.315 37.223 39.356 41.719 42.541 41.677 37.716 27.467

Galicia 73.756 81.442 95.568 106.637 109.670 110.468 112.183 109.962 98.245 73.756

Madrid 800.512 866.910 1.005.381 1.063.803 1.079.944 1.067.585 1.015.054 960.121 879.953 800.512

Murcia 189.053 201.700 225.625 235.991 241.865 240.863 238.393 231.022 215.869 189.053

Navarra 55.444 55.921 65.045 70.627 71.369 71.600 69.623 67.892 59.550 55.444

País Basc 85.542 98.524 117.337 132.865 139.369 145.256 151.894 148.877 141.316 85.542

La Rioja 35.037 36.825 43.856 46.931 46.680 46.288 46.373 44.404 40.018 35.037

Ceuta 3.078 3.016 3.124 3.550 3.995 4.928 5.812 5.668 5.536 3.078

Melilla 3.982 5.327 6.472 7.597 8.873 10.033 11.264 12.611 12.702 3.982


Gràfic 7.1.6. Emigració a Menorca segons edat de l'emigrant i any, 2004 – 2015.

Font: IBESTAT.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

-16 16-64 +64

226

7.2 ANNEX ECONOMIA I QUALITAT DE VIDA. Taula 7.2.1. Taxa AROPE per any i país a la Unió Europea, 2006 – 2015.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

European Union (28 countries) nd. nd. nd. nd. 23,8 24,3 24,7 24,6 24,4 nd.

Belgium 21,5 21,6 20,8 20,2 20,8 21,0 21,6 20,8 21,2 21,1

Bulgaria 61,3 60,7 44,8 46,2 49,2 49,1 49,3 48,0 40,1 41,3

Czech Republic 18,0 15,8 15,3 14,0 14,4 15,3 15,4 14,6 14,8 nd.

Denmark 16,7 16,8 16,3 17,6 18,3 17,6 17,5 18,3 17,9 17,7

Germany 20,2 20,6 20,1 20,0 19,7 19,9 19,6 20,3 20,6 nd.

Estonia 22,0 22,0 21,8 23,4 21,7 23,1 23,4 23,5 26,0 nd.

Ireland 23,3 23,1 23,7 25,7 27,3 29,4 30,0 29,5 27,6 nd.

Greece 29,3 28,3 28,1 27,6 27,7 31,0 34,6 35,7 36,0 35,7

Spain 24,0 23,3 23,8 24,7 26,1 26,7 27,2 27,3 29,2 28,6

France 18,8 19,0 18,5 18,5 19,2 19,3 19,1 18,1 18,5 nd.

Croatia nd. nd. nd. nd. 31,1 32,6 32,6 29,9 29,3 nd.

Italy 25,9 26,0 25,5 24,9 25,0 28,1 29,9 28,5 28,3 nd.

Cyprus 25,4 25,2 23,3 23,5 24,6 24,6 27,1 27,8 27,4 nd.

Latvia 42,2 35,1 34,2 37,9 38,2 40,1 36,2 35,1 32,7 30,9

Lithuania 35,9 28,7 28,3 29,6 34,0 33,1 32,5 30,8 27,3 nd.

Luxembourg 16,5 15,9 15,5 17,8 17,1 16,8 18,4 19,0 19,0 nd.

Hungary 31,4 29,4 28,2 29,6 29,9 31,5 33,5 34,8 31,8 28,2

Malta 19,5 19,7 20,1 20,3 21,2 22,1 23,1 24,0 23,8 nd.

Netherlands 16,0 15,7 14,9 15,1 15,1 15,7 15,0 15,9 16,5 16,8

Austria 17,8 16,7 20,6 19,1 18,9 19,2 18,5 18,8 19,2 18,3

Poland 39,5 34,4 30,5 27,8 27,8 27,2 26,7 25,8 24,7 nd.

Portugal 25,0 25,0 26,0 24,9 25,3 24,4 25,3 27,5 27,5 26,6

Romania nd. 45,9 44,2 43,1 41,4 40,3 41,7 40,4 39,5 37,4

Slovenia 17,1 17,1 18,5 17,1 18,3 19,3 19,6 20,4 20,4 19,2

Slovakia 26,7 21,4 20,6 19,6 20,6 20,6 20,5 19,8 18,4 nd.

Finland 17,1 17,4 17,4 16,9 16,9 17,9 17,2 16,0 17,3 16,8

Sweden 16,3 13,9 14,9 15,9 15,0 16,1 15,6 16,4 16,9 nd.

United Kingdom 23,7 22,6 23,2 22,0 23,2 22,7 24,1 24,8 24,1 nd.

Iceland 12,5 13,0 11,8 11,6 13,7 13,7 12,7 13,0 11,2 13,0

Norway 16,8 16,5 15,0 15,2 14,9 14,5 13,7 14,1 13,5 15,0

Switzerland nd. 17,9 18,1 17,9 17,2 17,2 17,5 16,3 16,4 nd.

Macedonia, the nd. nd. nd. nd. 47,2 50,4 50,3 48,1 43,2 nd.

Serbia nd. nd. nd. nd. nd. nd. nd. 42,0 43,1 41,3

Turkey 66,4 64,4 63,9 63,9 65,7 63,8 61,3 nd. nd. nd.

Font: EUROSTAT.

227

7.3 ANNEX FORMACIÓ. Gràfic 7.3.1. Evolució de la taxa d'abandonament escolar prematur entre persones de 18 i 24 anys

per sexe i any a les Illes Balears, 2006 – 2015.


Gràfic 7.3.2. Distribució de l'alumnat matriculat segons modalitat de batxillerat. Curs 2006 – 2007 i

2007 – 2008.


43,9

48,8 48,1 45,9

42,5

33,2 29,7

33,6 37,6

31,5 27,4

35 36,7

34,3 30,3

26 28,1

25,8 26,2

21,6

0

10

20

30

40

50

60

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Homes Dones

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

AR

TS

CN

I S

ALU

T

HU

MA

NIT

AT

S I C

S

TE

CN

OLO

GIA

AR

TS

CN

I S

ALU

T

HU

MA

NIT

AT

S I C

S

TE

CN

OLO

GIA

2006-2007 2007-2008

ESPANYA ILLES BALEARS

228


Especial a les Illes Balears per curs, 2006 – 2013.


Gràfic 7.3.4. Taxa mitjana (%) de representativitat de l'alumnat estranger als estudis d'FP a les Illes

Balears per curs, 2006 – 2013.


Gràfic 7.3.5. Taxa mitjana (%) de representativitat de l'alumnat estranger als estudis de PQPI a les

Illes Balears per curs, 2006 – 2013.


14,67

10,70

18,18

29,13

16,75 16,53 15,30 15,56

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

7,75

9,45 10,46

16,12

18,05

10,81 10,87 11,06

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

20,08 23,43 21,08

27,37 27,88 26,71

22,83

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

229

Taula 7.3.1. 10 ocupacions amb una major contractació. <30 anys. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009



2 9121 Personal de neteja d'oficines, hotels (cambrers de planta)... 1.237

3 5330 Dependents i demostradors de botigues, magatzems, quioscos ... 949




7 7110 Paletes i paredadors 292

8 9800 Peons del transport i descarregadors 179



ANY 2015













Taula 7.3.2. 10 ocupacions amb una major contractació. 30-45 anys. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009







6 5330 Dependents i demostradors de botigues, magatzems, quioscos... 605



9 4400 Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic 144


ANY 2015







6 7121 Paletes 690

230






Taula 7.3.3. 10 ocupacions amb una major contractació. Majors de 45 anys. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009


1 9121 Personal de neteja d'oficines, hotels (cambrers de planta)... 619






7 3314 Agents de viatges 189

8 5143 Guies i hostesses de terra 110

9 8542 Operadors de grues, camions muntacàrregues i maquinària similar 94


ANY 2015



2 7121 Paletes 518










Taula 7.3.4. 10 ocupacions amb una major contractació. Contractes indefinits. Menorca, 2009 i

2015.

ANY 2009






5 5330 Dependents i demostradors de botigues, magatzems, quioscos i

mercats ambulants 130






ANY 2015

231






5 7121 Paletes 166







Taula 7.3.5. 10 ocupacions amb una major contractació. Contractes temporals. Menorca, 2009 i

2015.

ANY 2009





4 7110 Paletes i paredadors 1.404


6 5010 Cuiners i altres preparadors de menjars 1.256





ANY 2015






5 7121 Paletes 1.193







232

Taula 7.3.6. 10 ocupacions amb una major contractació. Espanyols. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009












ANY 2015






5 7121 Paletes 1.010







Taula 7.3.7. 10 ocupacions amb una major contractació. UE. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009




3 3314 Agents de viatges 185





8 5143 Guies i hostesses de terra 83



ANY 2015








233



9 7121 Paletes 59



Taula 7.3.8. 10 ocupacions amb una major contractació. No UE. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009







6 5330 Dependents i demostradors de botigues, magatzems, quioscos... 163

7 7210 Arrebossadors de morter, enguixadors i estucadors 48


9 9700 Peons de les indústries manufactureres 41

10 9122 Bugaders, planxadors i similars 40

ANY 2015






5 7121 Paletes 215



8 9229 Altre tipus de personal de neteja no classificat en altres apartats 91


10 9512 Peons agrícoles d'hortes, hivernacles, planters i jardins 58


Taula 7.3.9. Taxa d’escolarització als 17 anys a les Illes Balears per sexe, estudis no obligatoris i

any, 2006 - 2014.

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

ES 2ª ETAPA H 44,9 44,9 48,2 55,2 61,7 60,9 59,2 58,6

D 58,1 58,3 59,6 64 69,4 65,7 66,3 66,2

EDUCACIÓ

D’ADULTS

H 6,6 6 5,7 2 3,9 4,3 3,7 4,8

D 4,2 3,1 2,9 1,6 2,7 3 3,2 3,2

ED SUPERIOR

NO

UNIVERSITÀRIA

H 0,1 0,4 0,1 0 0 0 0 0

D 0,1 0,6 0,1 0,1 0 0 0 0


234

Taula 7.3.10. Taxa d’escolarització als 18 anys a les Illes Balears per sexe, estudis no obligatoris i

any, 2006 - 2014.

2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

ES 2ª ETAPA H 30,2 29 30,2 21,2 35,3 37,4 35,1 34,5

D 29,8 28,2 29,8 30,2 34,9 33,2 32,5 31,2

EDUCACIÓ

D’ADULTS

H 5,8 6 5,5 8,3 8,9 8,2 8,6 10,2

D 5,7 4,8 4,8 5,8 6,8 6,2 6,4 7,3

ED SUPERIOR

NO

UNIVERSITÀRIA

H 0,8 1 2 1,6 1,4 1,1 1 1

D 1,2 1,7 2 1,7 1,6 1,2 1,2 1,2






65,0

70,0

75,0

80,0

85,0

90,0

95,0

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014


30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

55,0

60,0

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014


235

7.4 ANNEX MERCAT DE TREBALL.

7.4.1 ANNEX POBLACIÓ ACTIVA. Taula 7.4.1. Taxa d'activitat mensual per municipi, 2015.

2015M

01

2015M

02

2015M

03

2015M

04

2015M

05

2015M

06

2015M

07

2015M

08

2015M

09

2015M

10

2015M

11

2015M

12

Illes Balears

58,2% 59,6% 62,2% 66,1% 71,0% 72,8% 73,8% 73,4% 70,6% 66,5% 60,0% 59,3%

Menorca 48,9% 49,2% 50,8% 53,5% 58,9% 61,2% 62,7% 61,8% 56,4% 54,4% 49,8% 49,0%

Alaior 47,5% 47,9% 49,5% 52,8% 61,4% 64,3% 66,5% 65,2% 58,6% 54,2% 48,6% 47,9%


45,3% 45,6% 46,7% 49,8% 56,5% 59,7% 60,8% 59,7% 53,7% 51,4% 45,8% 44,9%

Ferreries 50,2% 49,4% 50,3% 53,7% 56,8% 57,9% 59,2% 57,3% 53,7% 55,2% 51,0% 51,1%

Maó 65,1% 65,6% 67,3% 69,3% 73,4% 74,9% 76,1% 75,3% 71,3% 70,2% 66,7% 65,7%

Mercadal (Es)

31,6% 32,3% 35,6% 40,9% 53,1% 59,5% 65,7% 64,9% 50,4% 41,5% 32,9% 31,7%

Sant Lluís 33,3% 34,1% 36,2% 39,7% 45,1% 48,2% 49,1% 48,9% 43,3% 41,0% 35,5% 34,7%

Castell (Es)

35,1% 34,5% 36,5% 36,2% 34,4% 32,4% 32,5% 32,4% 31,2% 33,0% 33,8% 32,9%

Migjorn Gran (Es)

32,9% 33,5% 35,5% 40,2% 46,5% 50,9% 54,0% 52,6% 45,7% 43,5% 34,1% 35,5%


Taula 7.4.2. Taxa d'activitat per grup d'edat.

%

20

11

T1

20

11

T2

20

11

T3

20

11

T4

20

12

T1

20

12

T2

20

12

T3

20

12

T4

20

13

T1

20

13

T2

20

13

T3

20

13

T4

20

14

T1

20

14

T2

20

14

T3

20

14

T4

20

15

T1

20

15

T2

20

15

T3

20

15

T4

Illes Balears

De 16 a 24 anys 27,8 38,2 30,2 26,3 27,5 37,9 31,6 23,1 24,2 36,1 29,2 22,2 24,1 37,6 30,7 22,9 25,3 40,4 32,1 24,3

De 25 a 34 anys 63,8 73,2 67,4 58,6 63,1 73,3 68,9 56,0 61,8 74,0 68,0 55,7 61,9 76,0 70,8 57,1 64,6 78,4 73,0 58,8

De 35 a 44 anys 70,3 78,2 76,2 67,0 69,7 78,3 76,5 65,7 69,7 78,7 75,9 65,5 70,1 79,6 77,5 66,4 72,0 81,0 78,9 67,3

De 45 a 54 anys 67,7 76,0 75,7 65,0 67,6 76,1 75,6 64,6 68,7 77,4 76,0 65,0 69,5 78,7 77,8 66,8 71,7 80,0 79,1 67,8

55 o més anys 23,4 26,0 26,3 22,7 23,6 26,4 26,6 22,8 24,3 27,2 27,1 23,4 25,1 28,3 28,4 24,5 26,1 29,3 29,4 25,2

Menorca

De 16 a 24 anys 25,1 37,3 25,9 24,6 24,2 26,6 26,6 21,7 21,0 33,1 23,0 19,6 20,1 35,1 23,6 19,6 20,2 36,9 23,9 20,1

De 25 a 34 anys 56,7 67,5 59,2 52,4 54,5 59,3 59,3 49,6 53,1 66,5 57,3 49,4 53,0 67,3 58,5 49,7 54,9 68,3 59,6 51,1

De 35 a 44 anys 65,9 76,8 72,2 62,9 63,4 70,7 70,7 60,9 62,9 75,2 68,5 60,2 63,7 76,1 70,5 61,4 65,9 78,3 72,4 62,5

De 45 a 54 anys 64,8 75,0 72,5 63,2 63,1 72,1 72,1 63,1 64,0 75,6 71,9 63,1 64,8 76,8 73,8 64,5 67,4 78,4 74,7 65,6

55 o més anys 20,8 23,7 23,5 20,7 20,8 24,0 24,0 21,1 21,3 25,0 24,3 21,7 22,6 26,4 25,8 22,9 23,3 26,8 26,3 23,2


236

Gràfic 7.4.1. Taxa d’activitat44

mensual en el sector Agricultura i pesca. 2009 – 2015.


Gràfic 7.4.2 Taxa d’activitat

44 mensual en el sector Industria, energia i subministrament d'aigua.

2009 – 2015.


44

Població activa per sector i mes en relació a la població en edat de treballar (16-64 anys) empadronada a 1 de gener

(població de dret).

0,0%

0,2%

0,4%

0,6%

0,8%

1,0%

1,2%

1,4%

1,6%


0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

7,0%

8,0%


237

Gràfic 7.4.3. Taxa d’activitat44

mensual en el sector Construcció. 2009 – 2015.


Gràfic 7.4.4. Taxa d’activitat

44 mensual en el sector serveis. 2009 – 2015.


0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%


0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%


238

7.4.2 ANNEX POBLACIÓ OCUPADA.

Taula 7.4.3. Registre d'Artesans a Menorca per família i ofici, 1987 – 2016.

Família i ofici Nombre de concessions

Ornamentació i arts santuaris

Argenter 2

Bijuteria 5

Decorador 2

Florista 2

Esmaltador 2

Esteticista 6

Jardiner 3

Joier 12

Perruquer 11

Restaurador 1

Fusta i derivats

Cadirer 1

Fuster primater d'obra fina 8

Marqueter 3

Mestre d'aixa 2

Mestre d'arades 8

Mestre de molins 1

Resturador 3

Llum i calor

Carboner 1

Música

Guitarrer 2

De la netedat

Saboner 2

De la pedra

Picador de pedra 6

Mestre de paret seca 3

Emmotllador 1

Pell i cuir

Bosser 3

Guarnicioner 3

Guardamassiler 2

Entrunyellador 2

Arts plàstiques

Carrosser 1

Enquadernador 5

Escultor 3

Impressor 1

Jocs i entreteniment 5

Manufacturer de pepes 1

Mecànic d'automòbils 2

Miniaturista 2

Pintor 9

Restaurador 2

Retolista 2

Serígraf 1

Fibres i teixits

Cordador de cadires 2

Esparter 3

239

Manufacturer de labor de retalls 2

Passamaner 5

Puntaire 1

Teixidor 3

Mesures del temps

Rellotger 1

Fang o terrissers

Ceramista 23

Gerrer 2

Emmotllador 1

Escudeller 1

Ferro o similars

Ferrer 2

Fonedor 3

Forjador 1

Menjar i beure

Apicultor 3

Carnisser 7

Confiter 3

Cuiner 11

Embotidor 9

Formatger 12

Forner 4

Galleter 1

Herbolari 2

Licorer 2

Madurador de formatges 6

Melmelader 11

Pastisser 34

Torroner 3

Vinater 2

Xocolater 2

Paper i cartró

Carasser 1

Paperer 1

Cartoner 1

Vestir i calçat

Sabater 17

Brodador 2

Cosidor 3

Modista 4

Camisser 1

Patronista 2

Vidre

Vidrer de vidre artístic 1

Oficis singulars

Decorador 3 Font: Registre d’Artesans del Consell Insular de Menorca.

240

Taula 7.4.4. Conjunt d’activitats considerades sector artesania. CNAE-09.

Classe/Grupo Codi Descripció

C 1071 Fabricació de pa i de productes de forn i pastisseria frescs

C 1101 Destil·lació, rectificació i mescla de begudes alcohòliques

C 1102 Elaboració de vins

C 1103 Elaboració de sidra i altres begudes fermentades a partir de fruites

C 1104 Elaboració d'altres begudes no destil·lades, procedents de la fermentació

C 1105 Fabricació de cervesa

C 1106 Fabricació de malt

C 1107 Fabricació de begudes analcohòliques; producció d'aigües minerals i altres tipus d'aigües embotellades

C 139 Fabricació d'altres productes tèxtils

C 1391 Fabricació de teixits de punt

C 1392 Fabricació d'articles confeccionats amb tèxtils, excepte la roba de vestir

C 1393 Fabricació de catifes i moquetes

C 1394 Fabricació de cordes, cordills, caramells i xarxes

C 1395 Fabricació de teles no teixides i articles confeccionats amb aquestes teles, excepte la roba de vestir

G 141 Confecció de peces de vestir, excepte de pelleteria

C 1420 Fabricació d'articles de pelleteria

C 1431 Confecció de calceteria

C 1439 Confecció d'altres articles amb teixits de punt

C 1511 Preparació, adob i acabament del cuir; preparació i tenyida de pells de pelleteria

C 1512 Fabricació d'articles de marroquineria i viatge; articles de guarnicioneria i talabarderia

C 1520 Fabricació de calçat

G 162 Fabricació de productes de fusta, suro, cistelleria i esparteria

C 1621 Fabricació de fulloles i taulers de fusta

C 1623 Fabricació d'altres estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construcció, excepte els terres de fusta

C 1629 Fabricació d'altres productes de fusta; fabricació de productes de suro, cistelleria i esparteria

G 234 Fabricació d'altres productes ceràmics

C 2341 Fabricació d'articles ceràmics d'ús domèstic i ornamental

C 3211 Fabricació de monedes

C 3212 Fabricació d'articles de joieria i articles similars

C 3213 Fabricació d'articles de bijuteria i articles similars

G 952 Reparació d'efectes personals i efectes domèstics

C 9523 Reparació de calçat i altres articles de cuir

C 9524 Reparació de mobles i articles de parament de la llar

C 9525 Reparació de rellotges i joieria

241

Gràfic 7.4.5. Afiliats per Règims a les Illes Balears. Règim General i d'Autònoms. Variació interanual de la mitjana anual, 2006 – 2015.


Gràfic 7.4.6. Treball de llarga durada. Contractes indefinits registrats a Menorca i les Illes Balears. Taxa mensual de variació interanual, 2006 – 2016.


-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Autònoms General

-100%

-50%

0%

50%

100%

150%

200%

20

06M

05

20

06M

09

20

07M

01

20

07M

05

20

07M

09

20

08M

01

20

08M

05

20

08M

09

20

09M

01

20

09M

05

20

09M

09

20

10M

01

20

10M

05

20

10M

09

20

11M

01

20

11M

05

20

11M

09

20

12M

01

20

12M

05

20

12M

09

20

13M

01

20

13M

05

20

13M

09

20

14M

01

20

14M

05

20

14M

09

20

15M

01

20

15M

05

20

15M

09

20

16M

01


242

Gràfic 7.4.7. Treball de llarga durada. Percentatge de contractes indefinits per dones i mes a Menorca, 2005 – 2016.


Taula 7.4.5. Diferencial (punts percentuals) de les taxes de treball per sexe. Diferència entre la taxa de treball dels homes respecte la de les dones per municipi i trimestre, 2011 – 2015.

2011T

1

2011T

2

2011T

3

2011T

4

2012T

1

2012T

2

2012T

3

2012T

4

2013T

1

2013T

2

2013T

3

2013T

4

2014T

1

2014T

2

2014T

3

2014T

4

2015T

1

2015T

2

2015T

3

2015T

4

Illes Balears 7,6 5,8 4,6 5,4 6,5 4,6 3,3 4,2 5,7 4,4 3,6 4,0 6,2 4,7 4,0 5,2 7,9 6,0 5,3 5,9

Menorca 10, 7,7 7,2 7,2 8,5 5,5 4,6 4,2 6,0 4,2 3,2 3,4 6,7 3,8 3,5 4,6 8,1 4,9 4,4 5,5

Alaior 13,6 11,0 9,6 10,1 10,5 7,7 6,5 6,2 8,0 4,9 3,1 5,3 8,9 5,6 5,4 6,9 11,4 6,6 6,0 8,0

Ciutadella 10,5 5,9 6,4 6,2 7,6 3,8 4,0 4,0 6,3 2,8 3,2 3,5 7,3 2,4 2,9 4,2 8,4 4,8 5,1 5,6

Ferreries 19,5 14,9 15,2 13,8 18,2 13,4 9,8 10,2 15,6 11,3 10,0 9,8 14,9 12,5 10,6 11,8 15,1 12,0 10,7 12,0

Maó 7,4 6,3 5,0 4,8 6,1 4,1 2,8 1,4 3,0 2,9 0,8 0,3 3,4 2,2 1,3 2,3 6,1 3,7 2,7 3,8

Mercadal (Es) 9,1 7,7 7,8 8,5 10,3 6,0 4,7 6,0 7,3 4,7 3,9 5,0 9,1 5,7 5,4 6,6 9,1 3,8 2,7 5,8

Sant Lluís 10,1 10,3 9,8 8,2 8,0 8,1 7,6 5,2 5,6 7,5 6,7 4,0 4,8 4,6 3,8 3,9 4,6 4,5 4,3 5,7

Castell (Es) 9,9 7,4 7,2 7,3 8,6 4,7 3,3 4,3 4,4 3,7 2,6 4,1 6,8 3,5 3,8 5,5 6,8 2,3 2,1 3,4

Migjorn (Es) 22,5 12,4 11,9 19,4 22,4 14,4 13,2 18,0 18,7 11,2 12,9 16,1 19,2 12,3 12,4 16,2 20,4 16,6 13,8 15,1


Taula 7.4.6. Taxa de contractació indefinida per mes, sexe i municipi, 2015.

HOMES Gen Feb Març Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des

Illes Balears 5,9% 6,9% 7,7% 6,4% 5,8% 4,2% 3,8% 4,7% 7,4% 5,9% 6,1% 6,1%

Menorca 5,7% 7,5% 7,6% 5,2% 5,8% 3,5% 3,1% 3,7% 11,3% 8,6% 6,8% 5,9%

Alaior 5,8% 5,0% 8,7% 4,7% 8,6% 5,3% 1,5% 2,9% 7,6% 11,5% 3,7% 5,0%

Ciutadella 5,3% 6,7% 7,7% 4,8% 5,7% 3,0% 3,6% 3,8% 14,8% 9,0% 6,4% 4,3%

Ferreries 10,5% 10,0% 5,5% 5,8% 7,4% 8,4% 2,7% 8,7% 5,0% 4,9% 12,8% nd.

Maó 6,6% 7,6% 8,9% 4,6% 5,6% 3,2% 2,3% 3,0% 7,7% 8,3% 7,1% 7,8%

Mercadal (Es) nd. nd. 10,7% 10,1% 7,2% 4,2% 6,4% 6,9% 17,0% 9,7% nd. 7,8%

Sant Lluís 4,7% 9,2% 7,2% 3,8% 3,8% 2,2% 2,2% 3,9% 12,4% 8,8% 4,9% nd.

Castell (Es) nd. 10,1% 4,0% 4,5% nd. 4,1% nd. 2,4% 11,1% 7,5% 9,1% nd.

Migjorn (Es) nd. nd. nd. 10,0% 7,4% nd. 3,0% 0,0% nd. nd. nd. nd.

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

243

DONES Gen Feb Març Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des

Illes Balears 7,8% 8,6% 8,6% 7,1% 6,0% 4,2% 3,6% 4,6% 7,3% 5,9% 6,4% 5,8%

Menorca 8,0% 7,9% 7,1% 6,8% 6,3% 3,3% 3,3% 3,9% 11,2% 8,4% 8,4% 5,8%

Alaior 14,9% 9,8% 13,0% 4,8% 7,2% 5,3% 2,3% 3,6% 10,7% 16,4% 13,3% 13,3%

Ciutadella 8,4% 6,6% 4,6% 8,2% 5,6% 2,9% 2,4% 3,9% 13,4% 8,4% 8,1% 6,1%

Ferreries nd. 9,8% nd. 5,5% 14,1% 6,0% 4,5% nd. 18,3% nd. 9,1% 9,8%

Maó 7,4% 9,2% 7,5% 5,5% 6,6% 3,0% 4,6% 4,2% 8,8% 7,8% 8,2% 4,7%

Mercadal (Es) 0,0% 0,0% 11,9% 10,0% 6,8% 3,2% 4,9% 7,8% 12,2% 8,8% nd. nd.

Sant Lluís nd. 11,3% 6,6% 4,1% 5,8% 2,8% 1,6% 2,9% 8,8% 8,6% nd. 11,8%

Castell (Es) nd. nd. nd. 9,8% 5,6% 6,5% nd. nd. 15,5% nd. 21,1% nd.

Migjorn (Es) nd. nd. nd. 16,3% 3,3% nd. 8,1% 0,0% 17,4% nd. 0,0% nd.


Gràfic 7.4.8. Taxa de dones aturades en relació al total d'aturats per mesos a Menorca, 2005, 2010 i 2015.

Font: Elaboració pròpia a través de l’IBESTAT d’acord amb les dades del SOIB.

Taula 7.4.7. 10 activitats econòmiques amb una major contractació. Total. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009

Posició Codi Activitat Contractes acumulats

1 56 Serveis de menjars i begudes 4.244

2 55 Serveis allotjament 3.750

3 41 Construcció edificis 2.628

4 47 Comerç al detall, excepte de vehicles de motor i motocicletes

1.896

5 84 Administració pública i defensa 1.569

6 81 Serveis en edificis i activitats de jardineria 1.059

7 43 Activitats de construcció especialitzada 1.025

8 93 Activitats esportives, recreatives i entreteniment 633

9 86 Activitats sanitàries 571

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Gen

Feb

Mar

Abr

Mai

Jun

Jul

Ago

Set

Oct

Nov

Des

2005

2010

2015

244

10 85 Educació 555

ANY 2015

Posició Codi Activitat Contractes acumulats Var. 14/15

1 56 Serveis de menjars i begudes 6.962 7,99%

2 55 Serveis allotjament 5.118 9,27%

3 47 Comerç al detall, excepte de vehicles de motor 2.617 10,42%

4 41 Construcció edificis 2.262 27,72%

5 84 Administració pública i defensa 1.171 -7,58%

6 81 Serveis en edificis i activitats de jardineria 1.140 -1,64%

7 93 Activitats esportives, recreatives i entreteniment 1.005 11,67%

8 43 Activitats de construcció especialitzada 891 31,61%

9 90 Activitats de creació, artístiques i espectacles 673 12,35%

10 85 Educació 572 6,92%


I les activitats econòmiques amb un major atur:

Taula 7.4.8. 10 activitats econòmiques amb un major atur. Total. Menorca, 2009 i 2015.

ANY 2009

Posició Codi Activitat Mitjana Atur

1 41 Construcció edificis 757

2 56 Serveis de menjars i begudes 685

3 47 Comerç al detall, excepte de vehicles de motor i motocicletes 594

4 55 Serveis allotjament 536

5 43 Activitats de construcció especialitzada 420

6 84 Administració pública i defensa 219

7 81 Serveis en edificis i activitats de jardineria 215

8 74 Altres activitats professionals, científiques i tècniques 208

9 46 Comerç a engròs i intermediaris del comerç (excepte vehicles) 166

10 77 Activitats de lloguer 106

ANY 2015

Posició Codi Activitat Mitjana Atur Var. 14/15

1 56 Serveis de menjars i begudes 758 -7,84%

2 55 Serveis allotjament 700 -6,91%

3 47 Comerç al detall, excepte de vehicles de motor 497 -11,36%

4 41 Construcció edificis 358 -25,35%

5 74 Altres activitats professionals, científiques i tècniques 322 4,35%

6 81 Serveis en edificis i activitats de jardineria 254 -10,41%

7 84 Administració pública i defensa 195 -20,14%

8 43 Activitats de construcció especialitzada 172 -19,70%

9 00 Sense activitat econòmica anterior 166 -6,82%

10 46 Comerç a engròs i intermediaris del comerç (excepte vehicles) 120 -20,21%


245

7.4.3 ANNEXES POBLACIÓ ATURADA. Gràfic 7.4.9. Taxa d'atur per sexe i trimestre. Homes. 2011 – 2015.


Gràfic 7.4.10. Taxa d'atur per sexe i trimestre. Dones. 2011 – 2015.


Gràfic 7.4.11. Taxa d'atur de llarg durada per municipi i mesos a Menorca, 2005 – 2016.

Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades del SOIB. // *Sense dades per Es Migjorn Gran.

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

Menorca (Homes) Illes Balears (Homes)

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

Menorca (Dones) Illes Balears (Dones)

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Alaior Ciutadella de Menorca Ferreries

Maó Mercadal (Es) Sant Lluís

Castell (Es)

246

7.4.4 ANNEX DEMANDANTS D’OCUPACIÓ.

Gràfic 7.4.12. Demandants d'ocupació per mes a Menorca i Illes Balears, 2005 - 2016.

Font: SOIB.

Gràfic 7.4.13. Demandants d'ocupació i aturats registrats per mes a Menorca, 2005 – 2015.

Font: SOIB.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.0002005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Illes Balears Menorca (eix sec.)

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.0009.000

10.00011.00012.00013.00014.00015.000

2005M

01

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

Demandants d'ocupació Aturats registrats

247

7.4.5 ANNEX EMPRESES. Gràfic 7.4.14. Taxa de variació interanual del nombre d'empreses amb afiliats d'alta al Règim General de la Seguretat Social per mes, 2006 – 2016.


Gràfic 7.4.15. Distribució de les empreses segons la seva forma jurídica per mes a Menorca, 2009 – 2015.


-15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Persona Física Societat Anònima Societat Limitada Resta de societats

248

Gràfic 7.4.16. Taxa de variació interanual de les empreses segons la seva forma jurídica i trimestre. SL. 2010 – 2016.

Gràfic 7.4.17. Evolució dels contractes laborals registrats per sexe i mes a Menorca, 2005 – 2016.


Gràfic 7.4.18. Evolució de la contractació indefinida per mes a Menorca, 2005 – 2016.

-10,0%

-8,0%

-6,0%

-4,0%

-2,0%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

Homes Dones

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

2005M

05

2005M

09

2006M

01

2006M

05

2006M

09

2007M

01

2007M

05

2007M

09

2008M

01

2008M

05

2008M

09

2009M

01

2009M

05

2009M

09

2010M

01

2010M

05

2010M

09

2011M

01

2011M

05

2011M

09

2012M

01

2012M

05

2012M

09

2013M

01

2013M

05

2013M

09

2014M

01

2014M

05

2014M

09

2015M

01

2015M

05

2015M

09

2016M

01

249


Gràfic 7.4.19. Distribució dels autònoms per sector econòmic a Menorca. Mitjana anual, 2015.


7.4.6 ANNEX AUTOOCUPACIÓ.

Gràfic 7.4.20. Afiliats per al Règim d'Autònoms i mesos a Menorca, 2009 – 2016.


(A); 5%

(B); 0%

(C); 9% (D); 0%

(E); 0%

(F); 16%

(G); 24%

(H); 3%

(I); 13%

(J); 2%

(K); 1%

(L); 1%

(M); 7%

(N); 6%

(O); 0%

(P); 2%

(Q); 2%

(R); 2%

(S); 7%

(T); 0% (U); 0% (A)

(B)

(C)

(D)

(E)

(F)

(G)

(H)

(I)

(J)

(K)

(L)

(M)

(N)

(O)

(P)

(Q)

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

251

8. ÍNDEX DE TAULES I GRÀFICS

253

8 ÍNDEX DE TAULES I GRÀFICS. FIGURA 3.4.1. TEORIA DEL MERCAT INTERN DEL TREBALL DE M. PIORE I DÖERINGEN (1971). ................ 73 FIGURA 4.2.1. AFILIACIÓ VERSOS REPRESENTATIVITAT SINDICAL A ESPANYA I LA UE, 2014. ................. 120 FIGURA 4.3.1. POBLACIÓ ATURADA PER MUNICIPI A MENORCA. MITJANA ANUAL, 2015. ..................... 125 FIGURA 4.6.1. EVOLUCIÓ DE L'ÍNDEX DE GINI PER AL CÀLCUL DE

L'ESTACIONALITAT PER LES SIS COMUNITATS AUTÒNOMES AMB .................................................. 177 FIGURA 4.6.2. EVOLUCIÓ DE LA MESURA PARCIAL I L'ÍNDEX DE GINI PER ANY

A CATALUNYA, 2000 – 2014. ........................................................................................................... 177 FIGURA 4.10.1. MALALTIES PROFESSIONALS DECLARADES PER ANY A LES ILLES BALEARS, 2009 – 2014.

......................................................................................................................................................... 204

GRÀFIC 1.1.1. POBLACIÓ DE DRET A LES ILLES BALEARS PER ANYS, 2005 – 2015. ........................................... 19

GRÀFIC 1.1.2. POBLACIÓ DE DRET A MENORCA PER ANY, 2005 – 2015. .............................................................. 19

GRÀFIC 1.1.3. TAXA DE VARIACIÓ INTERANUAL DE LA POBLACIÓ DE DRET PER ANY, 2006 – 2015. ................ 20

GRÀFIC 1.2.1. PIRÀMIDE DE POBLACIÓ A MENORCA, ANY 2000. .......................................................................... 21



GRÀFIC 1.4.1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A MENORCA PER MUNICIPI, 2015. ............................................... 23

GRÀFIC 1.6.1. TAXA ANUAL D'ESTRANGERS A LES ILLES BALEARS I MENORCA, 2000 – 2015. ......................... 25

GRÀFIC 1.6.2. ÀREA DE PROCEDÈNCIA DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A MENORCA PER ANY, 2006 – 2015. 26

GRÀFIC 1.7.1. SALDO MIGRATORI A LES ILLES BALEARS (NO S’EXCLOU LA MIGRACIÓ INTERIOR) PER SEXE I

ANY, 2000 – 2015. .............................................................................................................................................. 27

GRÀFIC 1.7.2. SALDO MIGRATORI A MENORCA (NO S’EXCLOU LA MIGRACIÓ INTERIOR) PER SEXE I ANY, 2000

– 2015. ................................................................................................................................................................ 27

GRÀFIC 1.7.3. EMIGRACIÓ A MENORCA (NO S’EXCLOU LA MIGRACIÓ INTERIOR) PER DESTÍ I ANY, 2004 –

2015. ................................................................................................................................................................... 28

GRÀFIC 2.1.1. DISTRIBUCIÓ DE LES EMPRESES A MENORCA PER SECTOR ECONÒMIC, 2016 T1. ................... 34

GRÀFIC 2.2.1. EVOLUCIÓ DEL GUANY MITJÀ (€) PER TREBALLADOR, GRUP D'EDAT I ANY A ILLES BALEARS,

2008 – 2013. ....................................................................................................................................................... 36

GRÀFIC 2.2.2. EVOLUCIÓ DEL GUANY MITJÀ (€) ANUAL PER TREBALLADOR, SEXE I ANY A LES ILLES

BALEARS, 2008 – 2013. ..................................................................................................................................... 36

GRÀFIC 2.2.3. GUANY MITJÀ ANUAL PER TREBALLADOR I ANY A LES ILLES BALEARS I ESPANYA, 2008 – 2013.

............................................................................................................................................................................ 37

GRÀFIC 2.2.4. MITJANA D'INGRESSOS MENSUALS NECESSARIS DE LES LLARS PER ARRIBAR A FINAL DE

MES, 2010. ......................................................................................................................................................... 39

GRÀFIC 2.2.5. ÍNDEX DE GINI (RENDA DE L'ANY ANTERIOR A L'ENTREVISTA) PER ANY A ESPANYA I LES ILLES

BALEARS, 2008 – 2014. ..................................................................................................................................... 43

GRÀFIC 2.3.1. EVOLUCIÓ DELS NAIXEMENTS A MENORCA PER GRUP D’EDAT DE LA MARE I ANY, 2006 – 2014.

............................................................................................................................................................................ 47

GRÀFIC 2.3.2. TAXA DE FECUNDITAT PER GRUP DE LA MARE I ANY A MENORCA I LES ILLES BALEARS, 2006 –

2014. ................................................................................................................................................................... 48

GRÀFIC 2.3.3. TAXA DE FECUNDITAT MITJANA PER ILLES I GRUP D'EDAT, 2006 – 2014. ................................... 48

GRÀFIC 2.3.1. PIRÀMIDE DE L’EDUCACIÓ A ESPANYA. .......................................................................................... 54

GRÀFIC 3.1.1. EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR ENTRE PERSONES DE 18 A

24 ANYS PER ANY A ESPANYA I LES ILLES BALEARS, 2006 – 2015. ............................................................ 56

GRÀFIC 3.2.1. EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ESCOLARITZACIÓ ENTRE ELS 0 I 2 ANYS PER CURS, 2006 – 2014. ... 58

GRÀFIC 3.2.2. TAXA D'ESCOLARITZACIÓ TOTAL ALS 16 ANYS PER CURS, 2006 – 2014. .................................... 59

GRÀFIC 3.2.3. EVOLUCIÓ DE L'ALUMNAT MATRICULAT A PRIMER I SEGON DE BATXILLERAT EN MODALITAT

PRESENCIAL A ESPANYA PER CURS, 2006 – 2014. ....................................................................................... 61

GRÀFIC 3.2.4. EVOLUCIÓ DE L'ALUMNAT MATRICULAT A PRIMER I SEGON DE BATXILLERAT EN MODALITAT

PRESENCIAL A LES ILLES BALEARS PER CURS, 2006 – 2014. ..................................................................... 62

GRÀFIC 3.2.5. DISTRIBUCIÓ DE L'ALUMNAT MATRICULAT SEGONS MODALITAT DE BATXILLERAT PER CURS,

2008 – 2014. ....................................................................................................................................................... 62

GRÀFIC 3.2.6. EVOLUCIÓ DE L'ALUMNAT MATRICULAT ALS PQPI PER CURS A MENORCA, 2006 – 2013. ......... 65

GRÀFIC 3.2.7. TAXA MITJANA (%) DE REPRESENTATIVITAT D'ALUMNAT ESTRANGER DURANT ELS DARRERS

VUIT ANYS A LES DIFERENTS ETAPES FORMATIVES A LES ILLES BALEARS. ........................................... 65

GRÀFIC 3.2.8. TAXA MITJANA (%) DE REPRESENTATIVITAT DE L'ALUMNAT ESTRANGER ALS ESTUDIS

D'EDUCACIÓ INFANTIL PER CURS, 2006 – 2013. ............................................................................................ 66


D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA PER CURS, 2006 – 2013. .......................................................................................... 66

254

GRÀFIC 3.2.10. TAXA MITJANA (%) DE REPRESENTATIVITAT DE L'ALUMNAT ESTRANGER ALS ESTUDIS D’ESO

PER CURS, 2006 – 2013. ................................................................................................................................... 66

GRÀFIC 3.2.11. TAXA MITJANA (%) DE REPRESENTATIVITAT DE L'ALUMNAT ESTRANGER ALS ESTUDIS DE

BATXILLERAT PER CURS, 2006 – 2013. ........................................................................................................... 67

GRÀFIC 3.2.12. EVOLUCIÓ DE L'ALUMNAT APROVAT EN LES PROVES D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAU) PER

ANY, 2007 - 2014. ............................................................................................................................................... 68

GRÀFIC 3.2.13. EVOLUCIÓ DE L'ALUMNAT MATRICULAT A LA UIB PER CURS, 2006 – 2014. ............................... 68

GRÀFIC 3.2.14. DISTRIBUCIÓ DE L'ALUMNAT MATRICULAT A LA UIB PER SEXE O CURS, 2006 – 2014. ............ 68

GRÀFIC 3.2.15. EVOLUCIÓ DE L'ALUMNAT MATRICULAT A LA SEU UNIVERSITÀRIA DE MENORCA PER CURS,

2006 – 2014. ....................................................................................................................................................... 69

GRÀFIC 3.5.1. DESPESA PÚBLICA TOTAL (MILERS D'€) EN EDUCACIÓ PER ANY, 2000 – 2013. .......................... 82

GRÀFIC 3.5.2. PERCENTATGE (%) DE DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ EN RELACIÓ A LA DESPESA

PÚBLICA TOTAL PER ANY, 2000 – 2012. ......................................................................................................... 83

GRÀFIC 3.6.1. RANKING DE EXCELENCIA EDUCATIVA. MADRID, CATALUNYA I ILLES BALEARS. ...................... 85

GRÀFIC 3.6.2. DESPESA PÚBLICA (€) PER HABITANT EN EDUCACIÓ PER COMUNITAT AUTÒNOMA, 2013....... 85

GRÀFIC 3.6.3. PERCENTATGE (%) D'ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR PER COMUNITAT AUTÒNOMA,

2015. ................................................................................................................................................................... 86

GRÀFIC 3.6.4. TAXA (%) D’ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR. UE 28, 2013. ............................................... 86

GRÀFIC 4.1.1. POBLACIÓ ACTIVA. MITJANA ANUAL PER ALS ANYS 2005 – 2015. ................................................ 92

GRÀFIC 4.1.2. TAXA D’ACTIVITAT MENSUAL A LES ILLES BALEARS I MENORCA, 2005 – 2015. .......................... 94

GRÀFIC 4.1.3. TAXA D'ACTIVITAT PER SEXE I PER TRIMESTRE, 2011 – 2015. ...................................................... 96

GRÀFIC 4.1.4. POBLACIÓ ACTIVA PER SEXE A MENORCA, 2015 T4. ..................................................................... 97

GRÀFIC 4.1.5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA A MENORCA PER MUNICIPI. MITJANA ANUAL, 2015. ... 97

GRÀFIC 4.1.6. POBLACIÓ ACTIVA PER MUNICIPI A MENORCA, 2015. .................................................................... 98

GRÀFIC 4.1.7. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA PER GRUP D'EDAT A MENORCA, 2016 T1. .................... 99

GRÀFIC 4.1.8. POBLACIÓ ACTIVA PER GRUP D’EDAT I TRIMESTRE A MENORCA, 2011 – 2015. ......................... 99

GRÀFIC 4.1.9. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA PER SECTOR ECONÒMIC I MES A MENORCA, 2009 –

2015. ................................................................................................................................................................. 100

GRÀFIC 4.2.1. AFILIATS PER RÈGIMS A MENORCA. RÈGIM GENERAL I D'AUTÒNOMS. VARIACIÓ INTERANUAL

DE LA MITJANA ANUAL, 2006 – 2015. ............................................................................................................ 103

GRÀFIC 4.2.2. AFILIATS DEL RÈGIM GENERAL A MENORCA I LES ILLES BALEARS. VARIACIÓ INTERANUAL DE

LA MITJANA ANUAL, 2006 – 2015. .................................................................................................................. 103

GRÀFIC 4.2.3. AFILIATS PER RÈGIM D'AUTÒNOMS A MENORCA I LES ILLES BALEARS. VARIACIÓ INTERANUAL

DE LA MITJANA ANUAL, 2006 – 2015. ............................................................................................................ 104

GRÀFIC 4.2.4. AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DELS TREBALLADOR DE LA SECCIÓ A (AGRICULTURA,

SILVICULTURA, RAMADERIA I PESCA) DE LA CNAE-09 PER TRIMESTRE I GRUP D’EDAT A MENORCA,

2011 – 2016. ..................................................................................................................................................... 108

GRÀFIC 4.2.5. AFILIACIÓ AL SECTOR ARTESÀ TOTAL PER TRIMESTRE A MENORCA, 2011 - 2016. ................. 111

GRÀFIC 4.2.6. TAXA DE TREBALL. AFILIATS MENSUALS EN RELACIÓ A LA POBLACIÓ EN EDAT DE TREBALLAR

(16-64 ANYS) EMPADRONADA A 1 DE GENER (POBLACIÓ DE DRET), 2005 – 2015. .................................. 114

GRÀFIC 4.2.7. TAXA DE TREBALL PER GRUP D'EDAT I TRIMESTRE A MENORCA, 2011 – 2015. ....................... 115

GRÀFIC 4.2.8. TAXA DE CONTRACTACIÓ INDEFINIDA A LES ILLES BALEARS I MENORCA PER MES, 2005 –

2015. ................................................................................................................................................................ 115

GRÀFIC 4.2.9. TAXA DE CONTRACTACIÓ INDEFINIDA PER SEXE I ANY A MENORCA, 2006 – 2015. ................. 116

GRÀFIC 4.2.10. TAXA DE DONES AFILIADES EN RELACIÓ AL TOTAL D'AFILIATS PER TRIMESTRE A MENORCA,

2011 – 2016. ..................................................................................................................................................... 117

GRÀFIC 4.2.11. TAXA DE DONES ATURADES EN RELACIÓ AL TOTAL D'ATURATS PER MESOS A MENORCA,

2005 – 2016. ..................................................................................................................................................... 118

GRÀFIC 4.3.1. ATUR REGISTRAT EN VALORS ABSOLUTS PER ANY A MENORCA. MITJANA ANUAL, 2005 – 2015.

.......................................................................................................................................................................... 126

GRÀFIC 4.3.2. TAXA D'ATUR PER MESOS A LES ILLES BALEARS I MENORCA, 2005 – 2015. ............................ 127

GRÀFIC 4.3.3. TAXA D’ATUR PER MUNICIPI I MES A MENORCA, 2005 – 2015. .................................................... 127

GRÀFIC 4.3.4. TAXA D'ATUR PER MUNICIPI I MES A MENORCA, 2005 - 2015. ..................................................... 128

GRÀFIC 4.3.5. TAXA D'ATUR PER MUNICIPI. GENER 2005/2015 - AGOST 2005/2015. ......................................... 128

GRÀFIC 4.3.6. DISTRIBUCIÓ DELS ATURATS PER MUNICIPI. MENORCA. MITJANA ANUAL, 2015. .................... 129

GRÀFIC 4.3.7. SIMULACIÓ DE LA TAXA D’ATUR PER MUNICIPI I ANY AMB LA POBLACIÓ AFILIADA SEGONS

MUNICIPI DE RESIDÈNCIA DE LA PERSONA AFILIADA, 2011 – 2015 .......................................................... 130

GRÀFIC 4.3.8. TAXA D'ATUR PER SEXE I TRIMESTRE A LES ILLES BALEARS, 2011 – 2015. .............................. 131

GRÀFIC 4.3.9. TAXA D'ATUR PER SEXE I TRIMESTRE A MENORCA, 2011 – 2015. .............................................. 131

GRÀFIC 4.3.10. TAXA D'ATUR PER GRUP D'EDAT I TRIMESTRE A MENORCA, 2011 – 2016. .............................. 133

GRÀFIC 4.3.11. ATURATS JOVES (16-24 ANYS) EN RELACIÓ A LA POBLACIÓ ATURADA TOTAL PER MESOS,

2005 – 2015. ..................................................................................................................................................... 136

GRÀFIC 4.3.12. ATURATS JOVES (16-24 ANYS) EN RELACIÓ A LA POBLACIÓ JOVE TOTAL (16-24 ANYS) PER

MESOS, 2005 – 2015. ...................................................................................................................................... 137

GRÀFIC 4.3.13. ATURATS JOVES (16-24 ANYS) EN RELACIÓ A LA POBLACIÓ ACTIVA JOVE (16-24 ANYS) PER

TRIMESTRE, 2011 – 2016. ............................................................................................................................... 137

255

GRÀFIC 4.3.14. DISTRIBUCIÓ DELS ATURATS REGISTRATS JOVES (16-64 ANYS) PER SEXE I MESOS A

MENORCA, 2005 – 2016. ................................................................................................................................. 138

GRÀFIC 4.3.15. ATUR REGISTRAT PER SECTOR ECONÒMIC I ANY A LES ILLES BALEARS, 2005 – 2016. ....... 139

GRÀFIC 4.3.16. ATUR REGISTRAT PER SECTOR ECONÒMIC I ANY A MENORCA, 2005 – 2016. ........................ 140

GRÀFIC 4.3.17. TAXA DE VARIACIÓ INTERANUAL DE LA POBLACIÓ ATURADA AL SECTOR SERVEIS PER

MESOS, 2006 – 2016. ..................................................................................................................................... 140

GRÀFIC 4.3.18. POBLACIÓ ATURADA PER SUBSECTOR DEL SECTOR SERVEIS PER MESOS A MENORCA, 2009

– 2016. .............................................................................................................................................................. 141

GRÀFIC 4.3.19. POBLACIÓ ATURADA PER SEXE I MES A MENORCA. AGRICULTURA I PESCA, 2005 – 2016. .. 141

GRÀFIC 4.3.20. POBLACIÓ ATURADA PER SEXE I MES A MENORCA. INDUSTRIA, 2005 – 2016. ....................... 142

GRÀFIC 4.3.21. POBLACIÓ ATURADA PER SEXE I MES A MENORCA. CONSTRUCCIÓ, 2005 – 2016. ................ 142

GRÀFIC 4.3.22. POBLACIÓ ATURADA PER SEXE I MES A MENORCA. SECTOR SERVEIS, 2005 – 2016. ........... 142

GRÀFIC 4.3.23. POBLACIÓ ATURADA PER NIVELL D'ESTUDIS I MES A LES ILLES BALEARS, 2005 – 2016. ..... 144

GRÀFIC 4.3.24. POBLACIÓ ATURADA PER NIVELL D'ESTUDIS I MES A MENORCA, 2005 – 2016. ...................... 144

GRÀFIC 4.3.25. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ATURADA PER NIVELL D'ESTUDIS A MENORCA, 2015 M12... 144

GRÀFIC 4.3.26. POBLACIÓ MASCULINA ATURADA PER NIVELL D'ESTUDIS I MES A MENORCA, 2005 – 2016. 145

GRÀFIC 4.3.27. POBLACIÓ FEMENINA ATURADA PER NIVELL D'ESTUDIS A MENORCA, 2005 – 2016. ............. 145

GRÀFIC 4.3.28. POBLACIÓ ATURADA AMB ESTUDIS PRIMARIS O SENSE ESTUDIS PER SEXE A MENORCA,

2005 – 2016. ..................................................................................................................................................... 145

GRÀFIC 4.3.29. POBLACIÓ ATURADA AMB ESTUDIS SECUNDARIS PER SEXE A MENORCA, 2005 – 2016. ...... 146

GRÀFIC 4.3.30. POBLACIÓ ATURADA AMB ESTUDIS POSTSECUNDARIS PER SEXE A MENORCA, 2005 – 2016.

.......................................................................................................................................................................... 146

GRÀFIC 4.3.31. POBLACIÓ ATURADA AMB ESTUDIS PRIMARIS O SENSE ESTUDIS PER MUNICIPI I MES A

MENORCA, 2005 – 2016. ................................................................................................................................ 147

GRÀFIC 4.3.32. POBLACIÓ ATURADA AMB ESTUDIS SECUNDARIS PER MUNICIPI I MES A MENORCA, 2005 –

2016. ................................................................................................................................................................. 147

GRÀFIC 4.3.33. POBLACIÓ AMB ESTUDIS POSTSECUNDARIS PER MUNICIPI I MES A MENORCA. 2005 – 2016.

.......................................................................................................................................................................... 148

GRÀFIC 4.3.34. ATUR DE LLARGA DURADA (>1 ANY) PER MES A MENORCA, 2005 – 2016. .............................. 149

GRÀFIC 4.3.35. ATURATS DE LLARGA DURADA (> 1 ANY) PER SEXE I MES A MENORCA, 2005 – 2016. .......... 150

GRÀFIC 4.3.36. TAXA D'ATUR DE LLARGA DURADA PER MES A LES ILLES BALEARS I MENORCA, 2005 – 2016.

.......................................................................................................................................................................... 150

GRÀFIC 4.3.37. ATURATS DE LLARGA DURADA (> 1 ANY) PER MUNICIPI I MES A MENORCA. 2005 – 2016. .... 151

GRÀFIC 4.3.38. DEMANDANTS TOTALS I DEMANDANTS QUE COBREN ALGUN TIPUS DE PRESTACIÓ PER ANY

A MENORCA, 2005 – 2015. .............................................................................................................................. 152

GRÀFIC 4.3.39. ATURATS TOTALS I ATURATS QUE COBREN ALGUN TIPUS DE PRESTACIÓ PER ANY A

MENORCA, 2005 – 2015. ................................................................................................................................. 153

GRÀFIC 4.3.40. PERCENTATGE D'ATURATS I DEMANDANTS QUE COBREN ALGUN TIPUS DE PRESTACIÓ PER

ANY, 2005 – 2015. ............................................................................................................................................ 153

GRÀFIC 4.3.41. ATURATS QUE COBREN ALGUN TIPUS DE PRESTACIÓ PER SEXE I ANY A MENORCA, 2005 –

2015. ................................................................................................................................................................. 154

GRÀFIC 4.4.1. DISTRIBUCIÓ DE DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER GRUP D'EDAT I MES A MENORCA, 2005 –

2016. ................................................................................................................................................................. 157

GRÀFIC 4.4.2. DISTRIBUCIÓ DELS DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER SEXE I MES A MENORCA, 2005 – 2016. 158

GRÀFIC 4.4.3. DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER NIVELL D'ESTUDIS I MES A MENORCA, 2005 – 2016. ............ 158

GRÀFIC 4.4.4. DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER SECTOR D'ACTIVITAT I MES A MENORCA, 2005 – 2016. ....... 159

GRÀFIC 4.4.5. DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER SECTOR, SEXE I MES A MENORCA. AGRICULTURA I PESCA.

2005 – 2016. ..................................................................................................................................................... 159

GRÀFIC 4.4.6. DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER SECTOR, SEXE I MES A MENORCA. INDUSTRIA. 2005 – 2016.

.......................................................................................................................................................................... 160

GRÀFIC 4.4.7. DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER SECTOR, SEXE I MES A MENORCA. CONSTRUCCIÓ. 2005 –

2016. ................................................................................................................................................................. 160

GRÀFIC 4.4.8. DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER SECTOR, SEXE I MES A MENORCA. SECTOR SERVEIS. 2005 –

2016. ................................................................................................................................................................. 160

GRÀFIC 4.4.9. PERCENTATGE DE DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER SECTOR I MES. AGRICULTURA I PESCA.

2005 – 2016. ..................................................................................................................................................... 161

GRÀFIC 4.4.10. PERCENTATGE DE DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER SECTOR I MESOS. INDUSTRIA. 2005 –

2016. ................................................................................................................................................................. 161

GRÀFIC 4.4.11. PERCENTATGE DE DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER SECTOR I MESOS. CONSTRUCCIÓ. 2005

– 2016. .............................................................................................................................................................. 162

GRÀFIC 4.4.12. PERCENTATGE DE DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER SECTOR I MESOS. SECTOR SERVEIS.

2005 – 2016. ..................................................................................................................................................... 162

GRÀFIC 4.5.1. NOMBRE D'EMPRESES AMB AFILIATS D'ALTA AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

PER MES A MENORCA, 2005 – 2015. ............................................................................................................. 163

GRÀFIC 4.5.2. VARIACIÓ ABSOLUTA DEL NOMBRE D'EMPRESES PER ANY A MENORCA, 2005 – 2015. .......... 163

256

GRÀFIC 4.5.3. DISTRIBUCIÓ DE LES EMPRESES SEGONS LA SEVA FORMA JURÍDICA A MENORCA, 2016 T1.

.......................................................................................................................................................................... 164

GRÀFIC 4.5.4. EVOLUCIÓ DEL PES DE LES EMPRESES PER FORMA JURÍDICA SOBRE EL TOTAL D'EMPRESES

PER TRIMESTRE. PERSONA FÍSICA. 2009 – 2015. ....................................................................................... 164


PER TRIMESTRE. SOCIETAT ANÒNIMA (SA). 2009 – 2015. .......................................................................... 165


PER TRIMESTRE. SOCIETAT LIMITADA (SL). 2009 – 2015. .......................................................................... 165

GRÀFIC 4.5.7. NOMBRE D'EMPRESES PER SECTOR ECONÒMIC I TRIMESTRE A MENORCA, 2009 – 2016. .... 166

GRÀFIC 4.5.8. TAXA DE VARIACIÓ INTERANUAL DEL NOMBRE D'EMPRESES PER AL SECTOR DE LA

CONSTRUCCIÓ I TRIMESTRE A MENORCA, 2010 – 2016. ............................................................................ 166

GRÀFIC 4.5.9. PERCENTATGE D'EMPRESES DEDICADES AL SECTOR SERVEIS RESPECTE EL TOTAL

D'EMPRESES PER MUNICIPIS, 2015 T3. ........................................................................................................ 167

GRÀFIC 4.5.10. DISTRIBUCIÓ DE LES EMPRESES PER SECTOR ECONÒMIC (CNAE-09). MENORCA, 2016 T1. 168

GRÀFIC 4.5.11. DEMOGRAFIA DE LES EMPRESES. ALTES I BAIXES TRIMESTRALS PER AL TOTAL DE

SECTORS A MENORCA, 2009 – 2015. ............................................................................................................ 169

GRÀFIC 4.5.12. ALTES I BAIXES D'EMPRESES PER SECTOR D'ACTIVITAT A MENORCA, 2016 T1. ................... 169

GRÀFIC 4.5.13. ALTES I BAIXES D'EMPRESES PER MUNICIPI. MENORCA, 2015 T4. .......................................... 170

GRÀFIC 4.5.14. NOMBRE D'EMPRESES PER NOMBRE DE TREBALLADORS I TRIMESTRE A MENORCA, 2009 –

2015. ................................................................................................................................................................. 170

GRÀFIC 4.5.15. PERCENTATGE D'EMPRESES SEGONS EL NOMBRE DE TREBALLADORS, 2015 T4. ............... 171

GRÀFIC 4.5.16. NOMBRE D'EMPRESES SEGONS LA TENDÈNCIA DELS TREBALLADORS EN PLANTILLA I

TRIMESTRE A MENORCA, 2009 – 2016. ......................................................................................................... 171

GRÀFIC 4.5.17. HORES DE FORMACIÓ TOTAL PER ANY A ESPANYA I LES ILLES BALEARS, 2005 – 2014. ...... 173

GRÀFIC 4.5.18. HORES DE FORMACIÓ BONIFICADA PER ANY A ESPANYA I LES ILLES BALEARS, 2005 – 2015.

.......................................................................................................................................................................... 173

GRÀFIC 4.5.19. EMPRESES FORMADORES PER NOMBRE DE TREBALLADORS A LES ILLES BALEARS, 2015. 174

GRÀFIC 4.5.20. DISTRIBUCIÓ DE BENEFICIARIS PER SEXE A ILLES BALEARS, 2015. ....................................... 174

GRÀFIC 4.5.21. HORES DE PERMÍS PER SEXE A LES ILLES BALEARS, 2015. ..................................................... 175

GRÀFIC 4.6.1. ARRIBADES TOTALS (VIA AÈRIA I MARÍTIMA) PER MES A MENORCA, 2015. .............................. 178

GRÀFIC 4.6.2. MESURA PARCIAL ESTACIONAL DELS VIATGERS ARRIBATS VIA AÈRIA PER ANY A MENORCA,

2000 – 2015. ..................................................................................................................................................... 179

GRÀFIC 4.6.3. MESURA PARCIAL ESTACIONAL DELS VIATGERS ARRIBATS VIA AÈRIA I MARÍTIMA PER ANY A

MENORCA, 2006 – 2015. ................................................................................................................................. 179

GRÀFIC 4.6.4. DISTRIBUCIÓ MENSUAL DE LES ARRIBADES DE PASSATGERS (EN MILERS DE PERSONES) A

L'AEROPORT DE MENORCA PER ALS ANYS 2000, 2005, 2010 I 2015. ........................................................ 180

GRÀFIC 4.6.5. DISTRIBUCIÓ MENSUAL DE LES ARRIBADES DE PASSATGERS (EN MILERS DE PERSONES)

PER VIA MARÍTIMA A MENORCA PER ALS ANYS 2006, 2010 I 2015. ........................................................... 180

GRÀFIC 4.6.6. TAXA DE VARIACIÓ MENSUAL DE LA POBLACIÓ AFILIADA I ATURADA A MENORCA, 2005 – 2016.

.......................................................................................................................................................................... 181

GRÀFIC 4.6.7. EVOLUCIÓ PER MES DE LA POBLACIÓ AFILIADA A MENORCA PER ALS ANYS 2005, 2010 I 2015.

.......................................................................................................................................................................... 182

GRÀFIC 4.6.8. DISTRIBUCIÓ MENSUAL DE LA POBLACIÓ ATURADA A MENORCA PER ALS ANYS 2005, 2010 I

2015. ................................................................................................................................................................. 182

GRÀFIC 4.6.9. DISTRIBUCIÓ MENSUAL DELS CONTRACTES REGISTRATS A MENORCA PER ALS ANYS 2006,

2008, 2010, 2012 I 2015. ................................................................................................................................... 183

GRÀFIC 4.6.10. MESURA PARCIAL ESTACIONAL ANUAL DE LA POBLACIÓ ATURADA AL SECTOR SERVEIS,

2005 – 2015. ..................................................................................................................................................... 184

GRÀFIC 4.7.1. INGRESSOS (€) PER HABITACIÓ DISPONIBLE I MES, 2008 - 2016. ............................................... 185

GRÀFIC 4.8.1. DISTRIBUCIÓ DELS CONTRACTES PER TIPUS A MENORCA, 2015. ............................................. 187

GRÀFIC 4.8.2. EVOLUCIÓ DELS CONTRACTES LABORALS PER TIPUS DE CONTRACTE I MES A MENORCA,

2005 – 2016. ..................................................................................................................................................... 188

GRÀFIC 4.8.3. EVOLUCIÓ DELS CONTRACTES LABORALS DE DURACIÓ ENTRE 1 I 6 MESOS PER MES I SEXE

A MENORCA, 2005 – 2016. .............................................................................................................................. 188

GRÀFIC 4.8.4. TAXA DE TEMPORALITAT MENSUAL A LES ILLES BALEARS I MENORCA, 2005 – 2016. ............ 189

GRÀFIC 4.8.5. TAXA DE TEMPORALITAT PER MES I SEXE A MENORCA, 2005 – 2016. ....................................... 190

GRÀFIC 4.8.6. EVOLUCIÓ DE LA CONTRACTACIÓ INDEFINIDA PER SEXE I MES A MENORCA, 2005 – 2016. .. 190

GRÀFIC 4.9.1. AFILIATS PER AL RÈGIM D'AUTÒNOMS I ANY A MENORCA. MITJANA ANUAL, 2009 – 2015. ..... 196

GRÀFIC 4.9.2. AUTÒNOMS PER SECTORS I MESOS A MENORCA, 2009 – 2015. ................................................. 197

GRÀFIC 4.9.3. NOMBRE D'AUTÒNOMS PER MUNICIPI. MITJANA ANUAL, 2015. .................................................. 197

GRÀFIC 4.9.4. TAXA DE VARIACIÓ INTERANUAL PER TRIMESTRES DE LES EMPRESES D'1 A 2

TREBALLADORS, 2010 - 2015. ........................................................................................................................ 198

GRÀFIC 4.10.1. FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS PER ANY A LES ILLES BALEARS, 2008 -

2014. ................................................................................................................................................................. 199

GRÀFIC 4.10.2. SINISTRALITAT LABORAL PER ANY A LES ILLES BALEARS. ÍNDEX D'INCIDÈNCIA. 2005 – 2014.

.......................................................................................................................................................................... 201

257

GRÀFIC 4.10.3. SINISTRALITAT LABORAL PER ANY A MENORCA. ÍNDEX D'INCIDÈNCIA. 2005 – 2014. ............ 201

GRÀFIC 4.10.4. ACCIDENTS LLEUS PER ANY A LES ILLES BALEARS I MENORCA. ÍNDEX D'INCIDÈNCIA. 2005 –

2014. ................................................................................................................................................................. 202

GRÀFIC 4.10.5. MALALTIES PROFESSIONALS PER SECTOR I COMUNITAT AUTÒNOMA. AGRICULTURA,

RAMADERIA, SILVICULTURA I PESCA. .......................................................................................................... 205

GRÀFIC 4.10.6. MALALTIES PROFESSIONALS PER SECTOR I COMUNITAT AUTÒNOMA. HOTELERIA. ............ 205

GRÀFIC 4.10.7. MALALTIES PROFESSIONALS PER SECTOR I COMUNITAT AUTÒNOMA. EDUCACIÓ. ............. 205

GRÀFIC 4.10.8. MALALTIES PROFESSIONALS PER SECTOR I COMUNITAT AUTÒNOMA. CONSTRUCCIÓ....... 206

GRÀFIC 4.10.9. MALALTIES PROFESSIONALS PER SECTOR I COMUNITAT AUTÒNOMA. INDÚSTRIA

MANUFACTURERA. ......................................................................................................................................... 206

GRÀFIC 4.10.10. POBLACIÓ AFILIADA AMB CONTRACTE AMB BONIFICACIÓ DE DISCAPACITAT PER

TRIMESTRE A MENORCA, 2011 – 2016. ......................................................................................................... 209

GRÀFIC 7.1.1. TAXA DE VARIACIÓ INTERANUAL DE LA POBLACIÓ PER SEXE I ANY, 2006 – 2015. ................. 223

GRÀFIC 7.1.2. POBLACIÓ DE DRET A MENORCA PER MUNICIPI, 2000-2015. ...................................................... 223

GRÀFIC 7.1.3. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A MENORCA PER MUNICIPI, 2000. ............................................. 224

GRÀFIC 7.1.4. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A MENORCA PER MUNICIPI, 2007. ............................................. 224

GRÀFIC 7.1.5. PERCENTATGE ANUAL DE POBLACIÓ ESTRANGERA A MENORCA, 2000 – 2015. ...................... 224

GRÀFIC 7.1.6. EMIGRACIÓ A MENORCA SEGONS EDAT DE L'EMIGRANT I ANY, 2004 – 2015. .......................... 225

GRÀFIC 7.3.1. EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR ENTRE PERSONES DE 18 I 24

ANYS PER SEXE I ANY A LES ILLES BALEARS, 2006 – 2015. ...................................................................... 227

GRÀFIC 7.3.2. DISTRIBUCIÓ DE L'ALUMNAT MATRICULAT SEGONS MODALITAT DE BATXILLERAT. CURS 2006

– 2007 I 2007 – 2008. ....................................................................................................................................... 227


D'EDUCACIÓ ESPECIAL A LES ILLES BALEARS PER CURS, 2006 – 2013................................................... 228

GRÀFIC 7.3.4. TAXA MITJANA (%) DE REPRESENTATIVITAT DE L'ALUMNAT ESTRANGER ALS ESTUDIS D'FP A

LES ILLES BALEARS PER CURS, 2006 – 2013. .............................................................................................. 228

GRÀFIC 7.3.5. TAXA MITJANA (%) DE REPRESENTATIVITAT DE L'ALUMNAT ESTRANGER ALS ESTUDIS DE

PQPI A LES ILLES BALEARS PER CURS, 2006 – 2013. ................................................................................. 228

GRÀFIC 7.3.6. TAXA D'ESCOLARITZACIÓ TOTAL ALS 17 ANYS PER CURS, 2006 – 2014. ................................. 234

GRÀFIC 7.3.7. TAXA D'ESCOLARITZACIÓ TOTAL ALS 18 ANYS PER CURS, 2006 – 2014. .................................. 234

GRÀFIC 7.4.1. TAXA D’ACTIVITAT MENSUAL EN EL SECTOR AGRICULTURA I PESCA. 2009 – 2015. ................ 236

GRÀFIC 7.4.2 TAXA D’ACTIVITAT44

MENSUAL EN EL SECTOR INDUSTRIA, ENERGIA I SUBMINISTRAMENT

D'AIGUA. 2009 – 2015. ..................................................................................................................................... 236

GRÀFIC 7.4.3. TAXA D’ACTIVITAT44

MENSUAL EN EL SECTOR CONSTRUCCIÓ. 2009 – 2015. ........................... 237

GRÀFIC 7.4.4. TAXA D’ACTIVITAT44

MENSUAL EN EL SECTOR SERVEIS. 2009 – 2015. ..................................... 237

GRÀFIC 7.4.5. AFILIATS PER RÈGIMS A LES ILLES BALEARS. RÈGIM GENERAL I D'AUTÒNOMS. VARIACIÓ

INTERANUAL DE LA MITJANA ANUAL, 2006 – 2015. ..................................................................................... 241

GRÀFIC 7.4.6. TREBALL DE LLARGA DURADA. CONTRACTES INDEFINITS REGISTRATS A MENORCA I LES

ILLES BALEARS. TAXA MENSUAL DE VARIACIÓ INTERANUAL, 2006 – 2016. ............................................. 241

GRÀFIC 7.4.7. TREBALL DE LLARGA DURADA. PERCENTATGE DE CONTRACTES INDEFINITS PER DONES I

MES A MENORCA, 2005 – 2016. ..................................................................................................................... 242

GRÀFIC 7.4.8. TAXA DE DONES ATURADES EN RELACIÓ AL TOTAL D'ATURATS PER MESOS A MENORCA,

2005, 2010 I 2015. ............................................................................................................................................ 243

GRÀFIC 7.4.9. TAXA D'ATUR PER SEXE I TRIMESTRE. HOMES. 2011 – 2015. ..................................................... 245

GRÀFIC 7.4.10. TAXA D'ATUR PER SEXE I TRIMESTRE. DONES. 2011 – 2015. .................................................... 245

GRÀFIC 7.4.11. TAXA D'ATUR DE LLARG DURADA PER MUNICIPI I MESOS A MENORCA, 2005 – 2016. ........... 245

GRÀFIC 7.4.12. DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER MES A MENORCA I ILLES BALEARS, 2005 - 2016. ............... 246

GRÀFIC 7.4.13. DEMANDANTS D'OCUPACIÓ I ATURATS REGISTRATS PER MES A MENORCA, 2005 – 2015. .. 246

GRÀFIC 7.4.14. TAXA DE VARIACIÓ INTERANUAL DEL NOMBRE D'EMPRESES AMB AFILIATS D'ALTA AL RÈGIM

GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL PER MES, 2006 – 2016. .................................................................. 247

GRÀFIC 7.4.15. DISTRIBUCIÓ DE LES EMPRESES SEGONS LA SEVA FORMA JURÍDICA PER MES A MENORCA,

2009 – 2015. ..................................................................................................................................................... 247

GRÀFIC 7.4.16. TAXA DE VARIACIÓ INTERANUAL DE LES EMPRESES SEGONS LA SEVA FORMA JURÍDICA I

TRIMESTRE. SL. 2010 – 2016. ......................................................................................................................... 248

GRÀFIC 7.4.17. EVOLUCIÓ DELS CONTRACTES LABORALS REGISTRATS PER SEXE I MES A MENORCA, 2005 –

2016. ................................................................................................................................................................ 248

GRÀFIC 7.4.18. EVOLUCIÓ DE LA CONTRACTACIÓ INDEFINIDA PER MES A MENORCA, 2005 – 2016. ............. 248

GRÀFIC 7.4.19. DISTRIBUCIÓ DELS AUTÒNOMS PER SECTOR ECONÒMIC A MENORCA. MITJANA ANUAL,

2015. ................................................................................................................................................................. 249

GRÀFIC 7.4.20. AFILIATS PER AL RÈGIM D'AUTÒNOMS I MESOS A MENORCA, 2009 – 2016. ........................... 249

TAULA 1.1.1. RELACIÓ D’INDICADORS. ...................................................................................................................... 8

TAULA 1.1.1. TAXA DE VARIACIÓ INTERANUAL DE LA POBLACIÓ DE DRET PER ANY, 2006 – 2015. .................. 20

TAULA 1.1.2. POBLACIÓ PER GRUP D’EDAT I SEXE A MENORCA I LES ILLES BALEARS, 2015. .......................... 20

258

TAULA 1.1.3. RESUM DEMOGRÀFIC PER ANY A MENORCA, 2005 – 2015. ............................................................. 21

TAULA 1.3.1. ÍNDEX D'ENVELLIMENT I DE REEMPLAÇAMENT PER ANY A MENORCA, 2005 – 2015. .................. 23

TAULA 1.4.1. POBLACIÓ PER MUNICIPI I ANY A MENORCA, 2006 – 2015. ............................................................. 23

TAULA 1.5.1. DENSITAT DE POBLACIÓ PER MUNICIPI A MENORCA ELS ANYS 2000, 2005, 2010 I 2015. ............ 24

TAULA 1.5.2. DENSITAT DE POBLACIÓ SEGONS SÒL EDIFICAT PER MUNICIPI, 2007. ........................................ 24

TAULA 1.6.1. PERCENTATGE DE POBLACIÓ ESTRANGERA PER MUNICIPI I ANY, 2005 – 2015. ......................... 25

TAULA 1.7.1. MIGRACIÓ A MENORCA(NO S’EXCLOU LA MIGRACIÓ INTERIOR) PER ANY, 2005 – 2015. ............. 26

TAULA 1.7.2. SALDO MIGRATORI A MENORCA (NO S’EXCLOU LA MIGRACIÓ INTERIOR) PER ANY, 2000 – 2014.

............................................................................................................................................................................ 27

TAULA 1.7.3. IMMIGRACIÓ (EXCLOSA LA MIGRACIÓ INTERIOR) A MENORCA PER ZONA DE PROCEDÈNCIA,

NACIONALITAT I ANY, 2005 – 2015. ................................................................................................................. 28

TAULA 1.7.4. EMIGRACIÓ (EXCLOSA LA MIGRACIÓ INTERIOR) A MENORCA PER ZONA DE DESTÍ,

NACIONALITAT I ANY, 2005 – 2015. ................................................................................................................. 29

TAULA 2.1.1. CLASSIFICACIÓ CNAE-09. .................................................................................................................... 33

TAULA 2.1.2. DISTRIBUCIÓ DE LES EMPRESES PER SECTOR ECONÒMIC, 2009 T1 – 2016 T1. .......................... 34

TAULA 2.1.3. AFILIATS PER SECTORS A LES ILLES BALEARS I MENORCA. COMPARATIVA 2009M12 – 2015M12.

............................................................................................................................................................................ 35

TAULA 2.2.1. GUANY MITJÀ ANUAL PER TREBALLADOR, SEXE I GRUP D'EDAT A LES ILLES BALEARS.

VARIACIÓ (%) 2005 – 2013. ............................................................................................................................... 36

TAULA 2.2.2. DIFERENCIAL ENTRE ELS GUANYS DELS QUE DISPOSEN D'UN CONTRACTE INDEFINIT

RESPECTE ALS CONTRACTATS DE FORMA TEMPORAL PER SEXE I ANY A LES ILLES BALEARS, 2005 –

2011. ................................................................................................................................................................... 37

TAULA 2.2.3. NOMBRE DE LLARS SEGONS INTERVAL D'INGRESSOS NETS MENSUALS (€) PER ILLA I SEXE

DEL SUSTENTADOR PRINCIPAL, 2010. ........................................................................................................... 38

TAULA 2.2.4. RENDA ANUAL MITJANA NETA (RENDA DE L'ANY ANTERIOR A L'ENTREVISTA) PER LLAR,

COMUNITAT AUTÒNOMA I ANY, 2008 – 2015. ................................................................................................. 38

TAULA 2.2.5. RENDA ANUAL MITJANA (RENDA DE L'ANY ANTERIOR A L'ENTREVISTA) PER TIPUS DE LLAR I

ANY A LES ILLES BALEARS, 2009 – 2014. ....................................................................................................... 38

TAULA 2.2.6. PERCENTATGE DE PERSONES SEGONS DIFICULTAT PER ARRIBAR A FINAL DE MES PER EDAT I

SEXE. ESPANYA, 2014. ..................................................................................................................................... 40

TAULA 2.2.7. PERCENTATGE DE PERSONES SEGONS DIFICULTAT PER ARRIBAR A FINAL DE MES PER EDAT I

SEXE. ILLES BALEARS, 2014. .......................................................................................................................... 40

TAULA 2.2.8. PERCENTATGE DE PERSONES SEGONS DIFICULTAT PER ARRIBAR A FINAL DE MES PER EDAT,

2010. ................................................................................................................................................................... 41

TAULA 2.2.9. TAXA DE RISC DE POBRESA (%) PER ANY A ESPANYA I LES ILLES BALEARS (RENDA DE L'ANY

ANTERIOR A L'ENTREVISTA), 2008 – 2015. ..................................................................................................... 41

TAULA 2.2.10. TAXA DE RISC DE POBRESA (%) PER TIPUS DE LLAR I ANY A LES ILLES BALEARS, 2009 – 2015.

............................................................................................................................................................................ 42

TAULA 2.2.11. EVOLUCIÓ DE LA TAXA DE RISC DE POBRESA (%) PER GRUPS D'EDAT I ANY A ESPANYA I LES

ILLES BALEARS, 2009 – 2015. .......................................................................................................................... 42

2.2.12. EVOLUCIÓ DE LA TAXA AROPE (RENDA DE L'ANY ANTERIOR A L'ENTREVISTA) PER ANY A ESPANYA I

LES ILLES BALEARS, 2008 – 2015. ................................................................................................................... 42

TAULA 2.2.13. TAXA AROPE A LA UNIÓ EUROPEA (UE 28), 2014. .......................................................................... 43

TAULA 2.2.14. DURACIÓ MITJANA DIÀRIA (DMD) EN HORES DEDICADA A L'ACTIVITAT SEGONS ACTIVITAT

PRINCIPAL (1 DÍGIT) I SEXE. ............................................................................................................................ 44

TAULA 2.2.15. DURACIÓ MITJANA DIÀRIA (EN HORES I MINUTS) DEDICADA A L'ACTIVITAT SEGONS ACTIVITAT

PRINCIPAL (1 DÍGIT) I GRUP D’EDAT. .............................................................................................................. 44

TAULA 2.2.16. TEMPS DEDICAT DIARI EN HORES PER SEXE I ELS ANYS 2008, 2011, 2014 I 2016. .................... 45

TAULA 2.2.17. PERSONES TREBALLADORES (EN %) QUE OPINEN QUE LA CONCILIACIÓ DE LA VIDA FAMILIAR

I LABORAL ÉS COMPLICADA O MOLT COMPLICADA PER SEXE I ELS ANYS 2008, 2011, 2014 I 2016. ...... 45

TAULA 2.2.18. TREBALLADORS (%) QUE PODEN MANTENIR UNES RELACIONS FAMILIARS NORMALS PER ALS

ANYS 2008, 2011, 2014 I 2016. .......................................................................................................................... 45

TAULA 2.2.19. PERCENTATGE DE POBLACIÓ PER SEXE I ACTIVITAT A LA QUE DEDICA CADASCÚ LA MAJORIA

DEL SEU TEMPS LLIURE PER ALS ANYS 2008, 2011, 2014 I 2016. ................................................................ 45

TAULA 2.2.20. PERCENTATGE DE POBLACIÓ QUE FORMA PART D'ALGUNA ASSOCIACIÓ, QUE REALITZA

ACTIVITATS DE VOLUNTARIAT O QUE PERTANYEN A UN PARTIT POLÍTIC PER GRUPS D’EDAT, 2010. .. 46

TAULA 2.2.21. PERCENTATGE DE POBLACIÓ QUE FORMA PART D'ALGUNA ASSOCIACIÓ, QUE REALITZA

ACTIVITATS DE VOLUNTARIAT O QUE PERTANYEN A UN PARTIT POLÍTIC PER TIPUS D’ACTIVITAT, 2010.

............................................................................................................................................................................ 46

TAULA 2.3.1. NOMBRE DE NAIXEMENTS PER GRUP D'EDAT DE LA MARE I ANY, 2006 – 2014. .......................... 47

TAULA 2.3.2. EDAT MITJANA A LA MATERNITAT PER ILLA I ANY, 2006 – 2014. ..................................................... 48

TAULA 2.3.3. EDAT MITJANA DE LA MARE PER ORDRE DE NAIXEMENT I ANY. PRIMER FILL, 2006 – 2014. ...... 49

TAULA 3.1.1. RELACIÓ DE CENTRES EDUCATIUS A MENORCA. ............................................................................ 55

TAULA 3.1.2. ESPERANÇA DE VIDA ESCOLAR ALS 6 ANYS PER CURS, 2006 – 2014. .......................................... 56

TAULA 3.1.3. TAXA DE FINALITZACIÓ D'ESTUDIS OBLIGATORIS PER SEXE I CURS, 2006 – 2013. ..................... 56

259

TAULA 3.1.4. TAXA D'ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR ENTRE JOVES DE 18 I 24 ANYS PER ANY, 2006 –

2015. ................................................................................................................................................................... 56

TAULA 3.2.1. TAXA D’ESCOLARITZACIÓ DE 0 A 2 ANYS (PRIMERA ETAPA EDUCACIÓ INFANTIL) PER CURS,

2006 – 2014. ....................................................................................................................................................... 57

TAULA 3.2.2. TAXA D'ESCOLARITZACIÓ ALS 16 ANYS A LES ILLES BALEARS PER SEXE, ESTUDIS NO

OBLIGATORIS I ANY, 2006 - 2014. .................................................................................................................... 58

TAULA 3.2.3. PERCENTATGE D'ALUMNAT SEGONS ESTUDIS POSTOBLIGATORIS I CURS, 2006 - 2014. ........... 59

TAULA 3.2.4. TAXA DE FINALITZACIÓ D'ESTUDIS POSTOBLIGATORIS PER NIVELL, SEXE I CURS, 2006 – 2013.

............................................................................................................................................................................ 60

TAULA 3.2.5. EVOLUCIÓ DE L'ALUMNAT MATRICULAT A BATXILLERAT EN MODALITAT PRESENCIAL PER

CURS, 2006 – 2014. ........................................................................................................................................... 61

TAULA 3.2.6. RELACIÓ DE CERTIFICATS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL QUE ES PODEN REALITZAR A

MENORCA. CURS 2016 /2017. .......................................................................................................................... 63

TAULA 3.2.7. EVOLUCIÓ DE LA MATRICULACIÓ DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU MITJÀ (CFGM) I

GRAU SUPERIOR (CFGS) PER CURS A MENORCA, 2006 – 2013. ................................................................. 65

TAULA 3.2.8. PERCENTATGE D'ALUMNAT APROVAT EN LES PROVES D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAU) PER

ANY, 2007 – 2014. .............................................................................................................................................. 67

TAULA 3.2.9. ALUMNAT MATRICULAT A LA SEU UNIVERSITÀRIA DE MENORCA, PER CURS I ESTUDIS, 2006 –

2014. ................................................................................................................................................................... 69

TAULA 3.2.10. TAXA D'ALUMNAT UNIVERSITARI PER EDAT, SEXE I CURS A ESPANYA, 2006 – 2014. ................ 70

TAULA 3.3.1. USUARIS AL PROGRAMA DE REFORÇ ESCOLAR PER ANYS A MENORCA, 2005 – 2015. .............. 71

TAULA 3.3.2. USUARIS DEL PROGRAMA CENTRE OBERT PER ANYS A MENORCA, 2005 – 2015. ...................... 71

TAULA 3.3.3. ORIENTACIÓ LABORAL PER ANYS A MENORCA, 2005 – 2015. ......................................................... 71

TAULA 3.3.4. USUARIS DEL TALLER MESTRAL PER ANYS A MENORCA, 2005 – 2015. ......................................... 71

TAULA 3.3.5. DISTRIBUCIÓ DELS USUARIS DE MESTRAL PER TALLERS A MENORCA, 2015. ............................. 71

TAULA 3.3.6. PARTICIPANTS ALS TALLERS FORMATIUS A MENORCA, 2015. ....................................................... 71

TAULA 3.3.7. PERSONES USUÀRIES PER SEXE I SERVEI A MENORCA DURANT ELS ANYS 2014 I 2015. .......... 72

TAULA 3.3.8. PERSONES INSERIDES I % D’INSERCIÓ PER SEXE I TIPUS D’INSERCIÓ DE LES PERSONES QUE

TENEN UN CONTRACTE DURANT ELS ANYS 2014 I 2015 A MENORCA. ...................................................... 72

TAULA 3.4.1. ÍNDEXS DEL MERCAT DE TREBALL A ESPANYA I UE, 2010. ............................................................. 74

TAULA 3.4.2. 20 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR OFERTA A MENORCA PER VACANTS I MUNICIPI, MAIG 2016.

............................................................................................................................................................................ 75

TAULA 3.4.3. RELACIÓ D'OFERTES DE TREBALL PUBLICADES AL SOIB A DIA 3 DE JULIOL DE 2016 PER

MUNICIPIS. ........................................................................................................................................................ 76

TAULA 3.4.4. 10 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. TOTAL. MENORCA, 2009 I 2015. ................. 80

TAULA 3.4.5. 10 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. DONES. MENORCA, 2009 I 2015. ................ 80

TAULA 3.4.6. 10 OCUPACIONS AMB UN MAJOR ATUR. TOTAL. MENORCA, 2009 I 2015. ...................................... 81

TAULA 3.5.1. INVERSIÓ EN EDUCACIÓ (MILERS D’€) PER NIVELL EDUCATIU I ANY. ILLES BALEARS, 2000 –

2012. ................................................................................................................................................................... 83

TAULA 4.1.1. POBLACIÓ ACTIVA. MITJANA ANUAL, 2015. ....................................................................................... 92

TAULA 4.1.2. POBLACIÓ ACTIVA PER MUNICIPI I ANY, 2005 – 2015. ...................................................................... 93

TAULA 4.1.3. TAXA D’ACTIVITAT PER MUNICIPI I ANY. MITJANA ANUAL, 2005 – 2015. ......................................... 94

TAULA 4.1.4. POBLACIÓ ACTIVA PER SEXE, MUNICIPI I ANY, 2011 – 2015. ........................................................... 95

TAULA 4.1.5. TAXA D’ACTIVITAT PER SEXE, MUNICIPI I ANY. MITJANA ANUAL, 2011 – 2015. ............................. 96

TAULA 4.1.6. TAXA D'ACTIVITAT (%) PER GRUP D'EDAT I ANY, 2011 – 2015. ........................................................ 98

TAULA 4.1.7. POBLACIÓ ACTIVA PER SECTOR ECONÒMIC I ANY. MITJANA ANUAL, 2009 – 2015. ................... 100

TAULA 4.2.1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ OCUPADA PER MUNICIPI A MENORCA. MITJANA ANUAL, 2015.101

TAULA 4.2.2. AFILIATS PER RÈGIMS D'AFILIACIÓ I ANY A LES ILLES BALEARS. MITJANA ANUAL, 2005 – 2015.

.......................................................................................................................................................................... 102

TAULA 4.2.3. AFILIATS PER RÈGIMS D'AFILIACIÓ I ANY A MENORCA. MITJANA ANUAL, 2005 – 2015. ............. 102

TAULA 4.2.4. DISTRIBUCIÓ DEL PES DELS AFILIATS PER RÈGIMS D'AFILIACIÓ I ANY, 2005 – 2015. ................ 102

TAULA 4.2.5. AFILIACIÓ PER SEXE, GRUP D’EDAT I TRIMESTRE A MENORCA, 2011 – 2016. ............................ 104

TAULA 4.2.6. AFILIATS PER SECTOR I ANY A MENORCA. MITJANA ANUAL, 2009 – 2015. .................................. 106

TAULA 4.2.7. AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DELS TREBALLADOR DE LA SECCIÓ A (AGRICULTURA,

SILVICULTURA, RAMADERIA I PESCA) DE LA CNAE-09 PER TRIMESTRE I GRUP D’EDAT A MENORCA,

2011 – 2016. ..................................................................................................................................................... 107

TAULA 4.2.8. REGISTRE D'ARTESANS A MENORCA PER ANY.............................................................................. 109

TAULA 4.2.9. AFILIACIÓ AL SECTOR ARTESÀ PER GRUP D’EDAT I TRIMESTRE A MENORCA, 2011 – 2016..... 110

TAULA 4.2.10. LLEGENDA DE LES MATRIUS SECTORIALS. .................................................................................. 111

TAULA 4.2.11. MATRIU DE MOBILITAT INTERSECTORIAL DE LES ILLES BALEARS, 2009 M12. ......................... 112

TAULA 4.2.12. MATRIU DE MOBILITAT INTERSECTORIAL DE LES ILLES BALEARS, 2015 M12. ......................... 112

TAULA 4.2.13. TAXA DE TREBALL (%) PER GRUP D'EDAT I ANY, 2011- 2015....................................................... 114

TAULA 4.2.14. TAXA DE CONTRACTACIÓ INDEFINIDA PER MUNICIPI I ANY, 2006 – 2015. ................................. 116

TAULA 4.2.15. DIFERENCIAL MITJÀ DE LES TAXES DE ......................................................................................... 117

TAULA 4.2.16. OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. DONES, 2015. ............................................... 118

260

TAULA 4.2.17. DISTRIBUCIÓ DE LES ALCALDIES PER SEXE I ANY. % DONES ALCALDESSES. ESPANYA, 1999,

2003, 2011, 2013, 2014, 2015. .......................................................................................................................... 119

TAULA 4.2.18. AFILIACIÓ SINDICAL PER ANY A ESPANYA, 1995, 2002, 2006 – 2012. .......................................... 120

TAULA 4.2.19. 10 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. TOTAL. MENORCA, 2009 I 2015. ............. 121

TAULA 4.2.20. 10 OCUPACIONS AMB UN MAJOR ATUR. MENORCA. TOTAL, 2009 I 2015. .................................. 122

TAULA 4.2.21. 5 OCUPACIONS AMB UN MAJOR ATUR PER MUNICIPI, 2015. ....................................................... 123

TAULA 4.3.1. ATUR REGISTRAT EN VALORS ABSOLUTS PER MUNICIPI I ANY. MITJANA ANUAL, 2005 – 2015.125

TAULA 4.3.2. TAXA D'ATUR PER MUNICIPI I ANY. MITJANA ANUAL, 2005 – 2015. ............................................... 126

TAULA 4.3.3. MITJANA DE LA TAXA D'ATUR PER TEMPORADA L’ANY 2015. ....................................................... 129

TAULA 4.3.4. SIMULACIÓ DE LA TAXA D’ATUR PER MUNICIPI I ANY AMB LA POBLACIÓ AFILIADA SEGONS

MUNICIPI DE RESIDÈNCIA DE LA PERSONA AFILIADA, 2011 – 2015. ......................................................... 129

TAULA 4.3.5. TAXA D'ATUR PER SEXE I TRIMESTRE (T4). MITJANA ANUAL, 2011 – 2015. ................................. 130

TAULA 4.3.6. 10 OCUPACIONS AMB MAJOR ATUR PER SEXE. MENORCA, 2015. ............................................... 132

TAULA 4.3.7. TAXA D'ATUR PER MUNICIPI, GRUP D'EDAT I TRIMESTRE (T1). MITJANA TRIMESTRAL, 2011 –

2016. ................................................................................................................................................................. 133

TAULA 4.3.8. 10 OCUPACIONS AMB MAJOR ATUR PER GRUP D'EDAT A MENORCA, 2015................................ 135

TAULA 4.3.9. POBLACIÓ ATURADA JUVENIL (16 – 24 ANYS) PER ANY I MUNICIPI. MITJANA ANUAL, 2005 – 2015.

.......................................................................................................................................................................... 136

TAULA 4.3.10. ATURATS (%) JOVES (16-64 ANYS) EN RELACIÓ A LA POBLACIÓ ACTIVA JOVE (16-64 ANYS)

PER MUNICIPI I TRIMESTRE, 2011 – 2016. .................................................................................................... 138

TAULA 4.3.11. ATUR REGISTRAT PER SECTOR ECONÒMIC I MES, 2016. .......................................................... 139

TAULA 4.3.12. PERCENTATGE D'ATURATS DEL SECTOR SERVEIS RESPECTE DEL TOTAL D'ATURATS PER

MUNICIPI I MESOS, 2015. ............................................................................................................................... 143

TAULA 4.3.13. DEMANDANTS I ATURATS PER NIVELL D'ESTUDIS, SEXE I GRUP D’EDAT A MENORCA, 2015. 148

TAULA 4.3.14. POBLACIÓ ATURADA DE LLARGA DURADA PER ANY I MUNICIPI A MENORCA. MITJANA ANUAL,

2005 – 2015. ..................................................................................................................................................... 149

TAULA 4.3.15. DEMANDANTS I ATURATS D'OCUPACIÓ QUE COBREN ALGUN TIPUS DE PRESTACIÓ PER ANY,

2005 – 2015. ..................................................................................................................................................... 152

TAULA 4.3.16. TOTAL DE DEMANDANTS D'OCUPACIÓ INSCRITS QUE COBREN ALGUN TIPUS DE PRESTACIÓ

PER TIPUS DE PRESTACIÓ I ANY A MENORCA, 2005 – 2005. ..................................................................... 154

TAULA 4.3.17. TOTAL ATURATS QUE COBREN ALGUN TIPUS DE PRESTACIÓ PER TIPUS DE PRESTACIÓ I ANY

A MENORCA, 2005 – 2015. .............................................................................................................................. 155

TAULA 4.4.1. DEMANDANTS D'OCUPACIÓ PER MUNICIPI I ANY. MITJANA ANUAL, 2005 – 2015........................ 156

TAULA 4.5.1. NOMBRE D'EMPRESES PER ANY A LES ILLES BALEARS I MENORCA. MITJANA ANUAL, 2005 –

2015. ................................................................................................................................................................. 163

TAULA 4.5.2. TEIXIT EMPRESARIAL DE MENORCA PER FORMA JURÍDICA A MENORCA. 2009 T1 I 2016 T1. ... 164

TAULA 4.5.3. EMPRESES QUE AUGMENTEN EL NOMBRE DE TREBALLADORS PER SECTORS I TRIMESTRE A

MENORCA, 2013 – 2016. ................................................................................................................................. 171

TAULA 4.5.4. NOMBRE DE PARTICIPANTS (P) FORMATS I HORES (H) DE FORMACIÓ PER COMUNITAT

AUTÒNOMA DEL PARTICIPANT PER ANY. FORMACIÓ TOTAL. 2005 – 2014. ............................................. 172

TAULA 4.5.5. NOMBRE DE PARTICIPANTS (P) FORMATS I HORES (H) DE FORMACIÓ PER COMUNITAT

AUTÒNOMA DEL PARTICIPANT PER ANY. FORMACIÓ BONIFICADA. 2005 – 2015. ................................... 173

TAULA 4.5.6. NOMBRE D'EMPRESES FORMADORES (E) I CRÈDIT DISPOSAT (C) EN EUROS SEGONS

COMUNITAT AUTÒNOMA I MIDA DE L'EMPRESA EN NOMBRE DE TREBALLADORS. FORMACIÓ

BONIFICADA, 2015. ......................................................................................................................................... 174

TAULA 4.5.7. AFILIACIÓ DE TREBALLADORS DE COOPERATIVES PER GRUP D’EDAT I TRIMESTRE A

MENORCA, 2011 – 2016. ................................................................................................................................. 176

TAULA 4.5.8. AFILIACIÓ DE TREBALLADORS DE COOPERATIVES TOTAL PER TRIMESTRE A MENORCA, 2011 –

2016. ................................................................................................................................................................. 176

TAULA 4.6.1. ARRIBADES DE PASSATGERS PER ANY A L'AEROPORT DE MENORCA, 2000 – 2015. ................ 180

TAULA 4.6.2. ARRIBADES DE PASSATGERS PER VIA MARÍTIMA I ANY A MENORCA, 2006 – 2015. .................. 181

TAULA 4.6.3. DIFERENCIAL ANUAL DE LA POBLACIÓ AFILIADA (MÀXIM-MÍNIM) PER MUNICIPI, 2005 – 2015. . 182

TAULA 4.6.4. DIFERENCIAL ANUAL DE LA POBLACIÓ ATURADA (MÀXIM-MÍNIM) PER MUNICIPI, 2005 – 2015. 183

TAULA 4.7.1. INGRESSOS (€) PER HABITACIÓ DISPONIBLE I MES, 2008 – 2015. ................................................ 185

TAULA 4.7.2. VALOR AFEGIT BRUT (VAB) A PREUS BÀSICS (MILERS D’€) DEL SECTOR SERVEIS PER ANY A

ILLES BALEARS, 2008 – 2013. ........................................................................................................................ 185

TAULA 4.7.3. PRINCIPALS INDICADORS DEL SECTOR SERVEIS PER ANY A ILLES BALEARS, 2008 – 2013. .... 186

TAULA 4.7.4. PERSONAL OCUPAT DEL SECTOR SERVEIS PER ANY A LES ILLES BALEARS, 2008 – 2013. ..... 187

TAULA 4.8.1. DURADA MITJANA DELS CONTRACTES LABORALS PER TIPUS DE CONTRACTE I ANY, 2006 –

2015. ................................................................................................................................................................. 188

TAULA 4.8.2. TAXA DE TEMPORALITAT PER MUNICIPI I ANY, 2006 – 2015. ......................................................... 189

TAULA 4.8.3. PERCENTATGE DE CONTRACTACIÓ INDEFINIDA SOBRE EL TOTAL DE CONTRACTES PER

MUNICIPI I ANY, 2006 – 2015. ......................................................................................................................... 190

TAULA 4.8.4. CONTRACTES I DISTRIBUCIÓ SEGONS ESTUDIS ASSOLITS PER ANY, 2005 – 2015. .................. 191

TAULA 4.8.5. DISTRIBUCIÓ DELS CONTRACTES SEGONS ESTUDIS ASSOLITS PER SEXE I ANY A MENORCA,

2005 – 2015. ..................................................................................................................................................... 192

261

TAULA 4.8.6. NOMBRE DE VAGUES I CENTRES DE TREBALL A ILLES BALEARS PER ANY, 2005 – 2014. ........ 192

TAULA 4.8.7. CONVENIS COL·LECTIUS I AUGMENTS DE SALARI PACTAT A ILLES BALEARS PER ANY, 2005 –

2015. ................................................................................................................................................................. 193

TAULA 4.8.8. CONTRACTES DE POSADA A DISPOSICIÓ SEGONS COMUNITAT AUTÒNOMA DEL CENTRE DE

TREBALL DE L’EMPRESA DE TREBALL TEMPORAL (ETT) I ANY, 2005 – 2015. .......................................... 193

TAULA 4.8.9. NOMBRE DE CONTRACTES DE POSADA A DISPOSICIÓ A LES ETT REGISTRADES A LES ILLES

BALEARS SEGONS MODALITAT CONTRACTUAL I ANY, 2005 – 2015. ........................................................ 193

TAULA 4.8.10. EVOLUCIÓ ANUAL DELS EXPEDIENTS DE REGULACIÓ DE L'OCUPACIÓ TRAMITATS I DELS

TREBALLADORS AFECTATS (2008-2015) PER ANY A LES ILLES BALEARS, 2008 – 2015. ......................... 194

TAULA 4.9.1. NOMBRE D'AFILIATS PER AL RÈGIM D'AUTÒNOMS I ANY A MENORCA. MITJANA ANUAL, 2009 –

2015. ................................................................................................................................................................. 196

TAULA 4.9.2. DISTRIBUCIÓ DEL PES DELS AFILIATS PER AL RÈGIM D'AUTÒNOMS I ANY A MENORCA, 2005 –

2015. ................................................................................................................................................................. 198

TAULA 4.10.1. ACCIDENTS LABORALS PER OCUPACIONS I ANY A LES ILLES BALEARS, 2011 – 2014. ........... 199

TAULA 4.10.2. ACCIDENTS AMB BAIXA EN JORNADA DE TREBALL PER ANY, TIPUS DE CONTRACTE I

DURACIÓ A ILLES BALEARS, 2005 – 2014. .................................................................................................... 200

TAULA 4.10.3. NOMBRE D'ACCIDENTS AMB BAIXA EN JORNADA DE TREBALL PER EDAT I SEXE A LES ILLES

BALEARS, 2014. ............................................................................................................................................... 200

TAULA 4.10.4. ÍNDEX D'INCIDÈNCIA DE LA SINISTRALITAT LABORAL PER MESOS A LES ILLES BALEARS, 2005

– 2015. .............................................................................................................................................................. 202

TAULA 4.10.5. SINISTRALITAT LABORAL PER MESOS A LES ILLES BALEARS. ACCIDENTS GREUS. 2005 – 2015.

.......................................................................................................................................................................... 202

TAULA 4.10.6. SINISTRALITAT LABORAL PER MESOS A LES ILLES BALEARS. ACCIDENTS MORTALS. 2004 –

2015. ................................................................................................................................................................. 203

TAULA 4.10.7. MALALTIES PROFESSIONALS. NOMBRE I MITJANA DE DURACIÓ (DIES) DELS PROCESSOS PER

SEXE I COMUNITAT AUTÒNOMA, 2015. ........................................................................................................ 206

TAULA 4.10.8. MALALTIES PROFESSIONALS. NOMBRE DE PARTS COMUNICATS DISTRIBUÏTS PER GRAVETAT,

EDAT I SEXE, 2015. ......................................................................................................................................... 207

TAULA 4.10.9. MALALTIES PROFESSIONALS. NOMBRE DE PARTS COMUNICATS DISTRIBUÏTS PER

COMUNITAT AUTÒNOMA, GRAVETAT I SEXE, 2015. .................................................................................... 207

TAULA 4.10.10. RELACIÓ DE L’ÍNDEX D’INCIDÈNCIA (MALALTIES PROFESSIONALS PER CADA 100.000

TREBALLADORS) DE CADA COMUNITAT AUTÒNOMA AMB L’ÍNDEX NACIONAL NORMALITZAT. ............ 208

TAULA 7.1.1. POBLACIÓ ESTRANGERA PER COMUNITAT AUTÒNOMA I ANY, 2005 – 2014. .............................. 225

TAULA 7.2.1. TAXA AROPE PER ANY I PAÍS A LA UNIÓ EUROPEA, 2006 – 2015.................................................. 226

TAULA 7.3.1. 10 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. <30 ANYS. MENORCA, 2009 I 2015. .......... 229

TAULA 7.3.2. 10 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. 30-45 ANYS. MENORCA, 2009 I 2015. ....... 229

TAULA 7.3.3. 10 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. MAJORS DE 45 ANYS. MENORCA, 2009 I

2015. ................................................................................................................................................................. 230

TAULA 7.3.4. 10 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. CONTRACTES INDEFINITS. MENORCA, 2009

I 2015. ............................................................................................................................................................... 230

TAULA 7.3.5. 10 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. CONTRACTES TEMPORALS. MENORCA,

2009 I 2015. ...................................................................................................................................................... 231

TAULA 7.3.6. 10 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. ESPANYOLS. MENORCA, 2009 I 2015. ..... 232

TAULA 7.3.7. 10 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. UE. MENORCA, 2009 I 2015. ..................... 232

TAULA 7.3.8. 10 OCUPACIONS AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. NO UE. MENORCA, 2009 I 2015. ............... 233

TAULA 7.3.9. TAXA D’ESCOLARITZACIÓ ALS 17 ANYS A LES ILLES BALEARS PER SEXE, ESTUDIS NO

OBLIGATORIS I ANY, 2006 - 2014. .................................................................................................................. 233

TAULA 7.3.10. TAXA D’ESCOLARITZACIÓ ALS 18 ANYS A LES ILLES BALEARS PER SEXE, ESTUDIS NO

OBLIGATORIS I ANY, 2006 - 2014. .................................................................................................................. 234

TAULA 7.4.1. TAXA D'ACTIVITAT MENSUAL PER MUNICIPI, 2015. ........................................................................ 235

TAULA 7.4.2. TAXA D'ACTIVITAT PER GRUP D'EDAT. ............................................................................................ 235

TAULA 7.4.3. REGISTRE D'ARTESANS A MENORCA PER ...................................................................................... 238

TAULA 7.4.4. CONJUNT D’ACTIVITATS CONSIDERADES SECTOR ARTESANIA. CNAE-09. ................................. 240

TAULA 7.4.5. DIFERENCIAL (PUNTS PERCENTUALS) DE LES TAXES DE TREBALL PER SEXE. DIFERÈNCIA

ENTRE LA TAXA DE TREBALL DELS HOMES RESPECTE LA DE LES DONES PER MUNICIPI I TRIMESTRE,

2011 – 2015. ..................................................................................................................................................... 242

TAULA 7.4.6. TAXA DE CONTRACTACIÓ INDEFINIDA PER MES, SEXE I MUNICIPI, 2015. ................................... 242

TAULA 7.4.7. 10 ACTIVITATS ECONÒMIQUES AMB UNA MAJOR CONTRACTACIÓ. TOTAL. MENORCA, 2009 I

2015. ................................................................................................................................................................. 243

TAULA 7.4.8. 10 ACTIVITATS ECONÒMIQUES AMB UN MAJOR ATUR. TOTAL. MENORCA, 2009 I 2015. ........... 244

diagnosi inicial del pla - cime.es · 2016-12-22 · observatori del treball de les illes balears...

Documents