dia internacional per l’alliberament lgtbi · i mÓn casteller una llei que acabarÀ amb la...

Núm. 205Estiu 2018ANY XXXIX

LES AGRESSIONS LGBTI-FÒBIQUES NO SÓN FETS AÏLLATS

HOMOSEXUALITAT I MÓN CASTELLER

UNA LLEI QUE ACABARÀ AMB LA DISCRIMINACIÓ PER VIH

LA DEFENSA DELS DRETS FONAMENTALS AMB EL DRET PENAL

DIA INTERNACIONAL PER L’ALLIBERAMENT LGTBI28 DE JUNYPALAU DE LA VIRREINAACTE CENTRAL: TAULA RODONA30 DE JUNYA LA PL. UNIVERSITAT41a MANIFESTACIÓ UNITÀRIAFESTA POPULAR

INFOGAI 205 – ESTIU 2018 – 3

ELS MITJANS I LA INFORMACIÓ SOBRE LA VIOLÈNCIA CONTRA EL COL·LECTIU LGBTI

Les agressions que pateixen lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGBTI) solen ser abordades com un succés més pels mitjans de comunicació sense tenir en compte que la violència LGBTI-fòbica és estructural que forma part del sistema cisheteropatriarcal. Aquesta és la principal conclusió que n’he pogut extraure al capítol sobre el tractament informatiu de la violència LGBTI-fòbica que inclou l’informe “Home, gai i jove: la imatge del col·lectiu LGBTI als mitjans” publicat a Media.cat, l’observatori crític dels mitjans de comunicació. Presentar aquesta violència com un fet aïllat té conseqüències perquè que no permet dimensio-nar-la adequadament: en distorsiona laPpercepció social, pot generar la sensació que el col·lectiu LGBTI ho té tot aconse-guit, i no genera consciència sobre la necessitat d’una respos-ta social i institucional contra aquesta violència.

Un dels exemples que il·lustra aquesta situació és que poques vegades s’usen conceptes com ara LGBTI-fòbia, homofòbia, lesbofòbia, bifòbia o transfòbia per referir-se a les agressions. L’ús d’aquests conceptes emmarcaria l’agressió dins del context més ampli de la violència del sistema cishete-ropatriarcal. Malauradament els mitjans opten per la fórmula “agressió a” un “homosexual” o “lesbiana” o “transsexual”. Com a exemple, tenim una notícia del 29 de maig de 2017 que quatre mitjans publiquen amb un enfocament gairebé idèntic: usen només fonts policials o judicials, presenten les agressions com a fets aïllats que no se situen en el marc de la violència

LGBTI-fòbica i no utilitzen el concepte LGTBI-fòbia al titular. Per a Nació Digital “Demanen dos anys de presó a tres nois per increpar i agredir una noia lesbiana”, per a Vilaweb “Demanen presó per a tres joves per vexar i agredir dues lesbianes per fer-se un petó”, per a l’Ara “Demanen dos anys de presó per humi-liar i agredir dues lesbianes” i per a La Vanguardia “Petició de presó per agredir dues noies que es feien un petó”. La majoria de les informacions no solen citar la llei 11/2014 pels drets de les persones LGBTI, que fa conscient que les agressions a persones LGBTI no són només un fet con-demnable moralment, sinó que són sancionables amb la llei a la mà. Tampoc no es dóna informació d’on o com es poden denunciar agressions, ni dels drets legals de les persones LGB-TI en cas d’agressió. A això s’afegeix que no s’ofereixen dades globals sobre agressions LGBTI-fòbiques o casos concrets de discriminació sense agressió física que ajuden a comprendre la dimensió del fenomen i la situació que viu el col·lectiu. Les fonts també diuen de quin tipus de relat es construeix al

voltant de la violència LGBTI-fò-bica: en el 77% de les notícies, de l’informe abans esmentat, les fonts són institucionals (d’administracions, policials o judicials) i en molt pocs són testi-monials. De forma clara, les fonts policials o judicials són priorit-zades davant de qualsevol altra. El moviment LGBTI no és citat en la meitat de les informaci-ons: ni com a font reivindicativa —qualsevol entitat LGBTI que en fa denúncia pública— ni experta —com ara l’Observatori contra l’Homofòbia, que en port aportar informació de context clau per entendre les agressions.

EL PAPER DELS OBSERVATORIS CONTRA LA LGBTI-FÒBIA

Tot i les mancances explicades, la violència LGBTI-fòbica és visible als mitjans en gran part gràcies a la feina activista d’observatoris contra l’LGBTI-fòbia -com el del País Valencià i Catalunya, però també el madrileny i l’espanyol-. La seua funció és fer denúncia pública de l’LGBTI-fòbia -que permet incloure-la en l’agenda mediàtica-, dimensionar-la amb infor-mes periòdics i assessorar i acompanyar les víctimes. Els observatoris són clau a l’hora de visibilitzar el problema de la violència LGBTI-fòbica i les discriminacions que patim

Vicent Canet @vicentcanetmar – vicentcanet.blogspot.com

El paper dels observatoris contra la LGBTI-fòbia és clau per visibilitzar la violència que pateix el col·lectiu

LES AGRESSIONS LGBTI-FÒBIQUES NO SÓN FETS AÏLLATS

Núm. 205 – Estiu 2108 – ANY XXXIX

SUMARI

Editor: Associació 17 de MaigDipòsit legal: B-25886/81Disseny i maquetació: Jordi PinósDisseny portada: Jordi PinósCorrector: Enric CabréPublicitat: Alex San Rafael (T. 649 172 911)

Infogai és una revista al servei del Moviment afectiu, sexual, de gènere i d’alliberament LGTBI. L’opinió del Infogai es reflecteix a l’editorial i articles sense signar.S’accepten i agraeixen col·laboracions: [email protected]: projecte.assocat Twitter: @PAssoCat

COL·LABORADORS: Vicent Canet Toni Caparrós Comissió Unitària 28 de JunyLeopold Estapé Judith Juanhuix Observatori Contra l’HomofòbiaJosep RocaJoaquim Roqueta Ricardo de la Rosa Eduard Thió Montse Trillo

3 Les agressions LGBTI-fòbiques no són fets aïllats

6 Homosexualitat i món casteller. El cas de la Colla Castellera Jove de Barcelona

9 Una llei que acabarà amb la discriminació per VIH

11 Eurovisión homófoba o el fin de la libertad de expresión

12 Cinema: estrenes per a l’estiu

14 La defensa dels drets fonamentals amb el dret penal

20 L’estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya 2017

22 La vida “loca” de don Rafael de León

26 Discurs en l’acte del parlament contra l’LGTBI-fòbia 15 maig

28 Comunicat de la Comissió Unitària 28 de juny i de la Plataforma LGTBI de Catalunya de suport a l’exposició: “Transcyborgllera: hackejant l’arxiu des d’una perspectiva transfeminista i queer”

30 El règim sancionador, per fi?

31 Agenda 2018


com a col·lectiu i es constitueixen en font que ofereix una veu experta i activista, testimonis i dades que permeten contex-tualitzar i explicar la violència LGBTI-fòbica. Els observatoris són el contrapunt que desmunta el discurs oficial segons el qual el col·lectiu ja ho té tot aconseguit, perquè fan visible la discriminació i les agressions físiques que encara patei-xen lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals. Trenca clarament amb la visió, deformada, que són només un nou segment de mercat o un col·lectiu cool que centra la seua vida en l’oci o en la festa i que ja té tots els drets aconseguits. Una imatge idíl·lica que promouen tant el capitalisme rosa com en moltes ocasions també les institucions. En canvi, els informes sobre LGBTI-fòbia són un cop de puny de realitat i presenta les persones LGBTI com el que són : un col·lectiu que

pateix discriminació i que té problemes per tenir garantits els drets i la igualtat que té aconseguida per llei després d’anys de lluita social. Un exemple clar del que dic, el trobem al citat infor-me quan en ple context del World Pride a Madrid (juny de 2017) Vilaweb publica la notícia: “L’Observatori con-tra l’LGTB-fòbia va detectar 41 incidents d’odi durant el WorldPride” entre “insults, amenaces, pintades, pe-drades, adhesius, cartells,

escopinades, agressions físiques i fins i tot una doble agressió sexual”. Es tracta d’un contrapunt necessari en un context informatiu en què el 28 de juny s’ha convertit per als mitjans en un dia per parlar de l’impacte econòmic dels orgulls LGBTI des d’un enfocament turístic i economicista més que de les reivindicacions pendents del col·lectiu. En la mateixa línia, la notícia “EUA va registrar el 2016 una xifra rècord d’assassi-nats contra la comunitat LGTB” trenca el discurs oficial sobre el col·lectiu LGBTI. I s’afegeix: “L’any 2016 ha estat el més mortífer per a la comunitat LGTB als Estats Units des que van començar els registres fa 20 anys, segons ha denunciat la Coa-lició Nacional Antiviolència aquest dilluns en el seu nou infor-me, que coincideix amb l’aniversari de la massacre d’Orlando on 49 persones van ser assassinades”. Senzillament demolidor i poc visible quan es parla de la realitat del col·lectiu. El paper de la comunicació és fonamental a l’hora de promoure el canvi social i, ben probablement, s’hauria de seguir el camí del feminisme i de les dones periodistes, un àmbit en el qual han proliferat publicacions, estudis i ex-periències sobre com abordar la violència masclista en els mitjans. Manca, clarament, recerca respecte a com s’aborda la representació del col·lectiu LGBTI als mitjans o de la violència que pateixen. I, si bé ja hi ha indicacions al respecte des del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, cal desenvolupar-les i treballar-les. Especialment pel que fa al tractament de la violència LGBTI-fòbica. El moviment LGBTI, les organitzacions de periodistes i els observatoris tenen una tasca important a desenvolupar en aquest sentit: tant pel que fa a generar bones pràctiques com per difondre-les entre la professió periodística.

Els observatoris són el contrapunt que desmunta el discurs oficial segons el qual el col·lectiu ja ho té tot aconseguit

Portada de l’informeFonts de les informacions sobre agressions LGBTI-fòbiques

6 – INFOGAI 205 – ESTIU 2018

No deixa de ser curiós com el col·lectiu LGTBIQ sempre dema-nem espais d’igualtat i lliures de discriminació (obvi) però per altra banda, i en proporció, acostumem a tenir més presència en aquells àmbits on la societat pressuposa que hi siguem presents. Cert, direm que hi ha de tots els colors i gustos, però ningú pot negar que hi ha més presència queer a un concert de Lady Gaga, que a un de Bruno Mars.Estem nosaltres mateixos subjectivats pels missatges socials? Igual que per ser un home d’èxit hom “no pot” vestir amb un polo de color groc i anar a treballar en moto, nosaltres hem de seguir certs arquetipus? en quin percentatge comprem aquests missatge? No anem tant lluny, pensem en un món tan nostre com són els Castellers. Hem sentit alguna vegada alguna incidència o discriminació en aquest àmbit? No són coneguts per tots els valors que promouen d’igualtat, de junts “fer pinya”, de co-munitat etc.? Per quin motiu, doncs, la presència del Col·lectiu LGTBIQ en aquest món és tan baixa?

Ens fixarem com exemple, en la Colla Castellera Jove de Bar-celona, tal com nosaltres mateixos ens definim: la colla, ara i sempre, més jove i transgressora de la ciutat. A la colla, hem donat un plus, un salt qualitatiu respecte al món inclusiu que ja de facto té el món casteller, i hem creat un grup intern per tractar qualsevol acte discriminatori dins la colla.No pensem en “grans” actituds masclistes, racistes o homò-fobes, que no tindrien cap cabuda a la colla des del primer moment i aquesta persona/es seria expulsada de la colla de sortida (tema que fins la data no ens hem trobat mai). Sinó, aquell llenguatge, o petites accions, instaurades en el nostre subconscient des de petits. Aquells trets que ens deien que els homes, la raça blanca o l’heterosexualitat tenien més privi-legis respecte a d’altres, i malgrat ja no es critica obertament ni es reconeix majoritàriament aquest privilegi (existent de facto), si ens podem trobar comentaris, o petites accions, que potser sense voluntat d’ofendre, potser només amb intenció

HOMOSEXUALITAT I MÓN CASTELLER

Per fer humor, sempre ha de ser de baix cap a dalt o d’igual a igual. Fer el contrari, fer humor cap a grups amb menys privilegis que el teu, no és humor sinó burla

Toni Caparrós @elnoiroig – jovedebarcelona.cat – @jovedebarcelona

EL CAS DE LA COLLA CASTELLERAJOVE DE BARCELONA


de fer humor o similars, comporten el que anomenem petits micro-masclismes o homofòbia. I és que, malauradament, tots sabem que adjectivar amb “dona”, “nena”, o “marica” encara s’atribueix a connotacions de debilitat o inferioritat. Entre d’altres, per exemple, intentem ensenyar que per fer humor, sempre ha de ser de baix cap a dalt o d’igual a igual. Fer el contrari, fer humor cap a grups amb menys privilegis que el teu, no és humor sinó burla. La Colla Castellera Jove de Barcelona ha estat pionera dins el món casteller en crear una comissió (“Comissió d’acció positiva”) amb l’objectiu de protegir totes i cadascuna de les persones integrants de la Colla. D’aquesta manera pretenia dotar de les eines necessàries per tal de fomentar un entorn agradable basat en les bones relacions, les emocions i la cura. La seva acció es divideix en:• Formalitzar un marc jurídic que estableixi un procediment a seguir en cas de manifestar-se qualsevol tipus d’acció hostil (per motiu de sexe, raça, origen, opinió política, diversitat fun-cional...). D’aquesta manera es va revisar l’Estatut de Règim Intern i estem iniciant la col·laboració d’altres colles per tal de implantar aquest marc a totes les colles a través de la Coordi-nadora de Colles Castelleres de Catalunya. • Promocionar l’empoderament d’aquells col·lectius amb indicis de patir qualsevol tipus de discriminació, a partir de formacions, xerrades, col·laboració amb diverses entitats, etc. Parlem de menors d’edat, adolescents, LGTBIQ , persones estrangeres i persones amb diversitat funcional.• Crear una equip de suport per tal d’actuar com a mediadors en qualsevol tipus de conflicte. • Proporcionar tallers per al treball de la gestió d’emocions com la por, la tristesa o la frustració, molt presents en el món casteller.

Per a realitzar aquestes accions, part del equip ha estat format per part de diverses entitats expertes en gènere i diversitat. A la nostra colla tenim gent de totes les edats i perso-nalitats. Més cridaners, jovials i tímides, casolans i les que s’apunten a totes les festes, amb riure contagiós i les que baixen el cap al fer-ho, tendres i víkings. Però tots tenim un tret en comú, tractem i estimem a tots per igual. I la paraula estimar no és usada en va. Perquè som una petita família, perquè ens recolzem, ajudem, divertim i, òbviament, fem castells junts. Som una activitat de contacte, de fet tenim molt contacte, i creiem que el contacte és quelcom que la societat ha perdut perquè té por del mateix. Por a posar en dubte el seu status o la seva masculinitat, en el cas dels homes hetero-sexuals. Referint-nos als membres LGTBIQ de la colla, no només no reben comentaris negatius, sinó els primers a rebre abraçades o ser demanats per altre company. Així, intentem no només evitar accions negatives, sinó fomentar les positives i inclu-sives. Estem molt orgullosos de dir que els nostres membres LGTBIQ de la colla se senten extremadament integrats i esti-mats, com qualsevol altre membre de la família que som. Mai han tingut cap problema al respecte. Segurament ens quedi molt per avançar, però també estem segurs que estem molt per davant de la mitjana, i d’alguna manera ens agradaria transmetre aquest tarannà de respecte i estima a la resta de la societat. Així, si ho voleu descobrir per vosaltres mateixos, no dubteu a venir a algun entrenament o diada, i compro-var tot això per vosaltres mateixos. Estem tots els dimarts i divendres de 19 a 22 al recinte F de la antiga Fabra i Coats. O ens podeu contactar via web/xarxes socials.

Intentem no només evitar accions negatives, sinó fomentar les positives i inclusives


Fa uns dies que hem celebrat l’aprovació del text definitiu de la proposició de reforma de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris. Aquesta declararà com nul·les o no vinculants les clàusules, estipulacions, condicions o pactes, que exclouen a una de les parts per tenir el VIH en determinats negocis jurídics, prestacions o serveis. Aquesta iniciativa legislativa ha estat aprovada al Congrés dels Dipu-tats a instància del Parlament de Navarra, qui va impulsar la seva aprovació a través d’una proposta de reforma legislativa. La legislació actual obliga a declarar el VIH a l’hora de con-tractar una assegurança i aquesta situació fa créixer l’estigma social i la discriminació de persones amb el VIH, cosa que pot

comportar greus conseqüències per al desenvolupament normal de la vida d’aquestes persones. Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat i serà d’aplicació a les clàusules, estipulacions, condicions o pac-tes que es subscriguin o que, ja subscrits, siguin aplicables. Aquest canvi suposa un avanç en igualtat de drets per a les persones amb VIH i és un gran pas endavant cap a la no discriminació, però encara tenim molts reptes pendents. L’any 2009 es va presentar l’informe FIPSE 2009 “Integració laboral de les persones amb VIH” que se centrava en l’important paper de la discriminació que pateixen les persones amb VIH

i la sida en l’àmbit laboral. Es va mostrar una alta taxa d’atur que arribava a un 53% amb les conseqüències que això té en la disminució de la qualitat de vida i el benestar psicosocial, atès que més de la meitat d’aquestes persones volien tornar a treballar. No obstant això existien importants barreres entre les quals cal assenyalar la discriminació i prejudicis percebuts. En aquest context aquell mateix any Gais Positius instaurava amb caràcter anual la “Jornada sobre les relacions laborals de les persones que viuen amb VIH i la sida”. Aquesta jornada s’emmarca dins el servei que la nostra entitat té en funciona-ment per donar informació i orientació laboral a les persones amb VIH. Enguany organitzem la desena edició de la jornada amb un cartell de luxe, on participen a la primera taula rodona “Treballant amb diferents actors socials”, les representants

dels sindicats UGT, Eva Gajardo i de CCOO Neus Moreno, amb el contrapunt de PIMEC a càrrec d’Itziar Ruedas i el director d’ACEGAL, Eloi Morte. “Donant respostes” és el títol de la se-güent taula a càrrec de Miguel Ángel Ramiro, coordinador de Clínica Legal de la Facultat de Dret de la Universitat d’Alcalà i Emilio de Benito periodista de El País, obertament gai seropo-sitiu. Continuarem amb Begoña Rodríguez del Ministeri de Sani-tat que ens presentarà una enquesta sobre la situació laboral de les persones amb VIH i tancarem amb la taula rodona “Defensant els drets” a càrrec de Julio Gómez, coordinador de Trabajando en positivo i Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia. La jornada forma part dels esdeveniments al voltant del Pride Bcn i de la Comissió unità-ria 28 de juny.

Joaquim Roqueta President de Gais Positius

UNA LLEI QUE ACABARÀ AMB LA DISCRIMINACIÓ PER VIH

La legislació actual obliga a declarar el VIH a l’hora de contrac-tar una assegu-rança i aquesta situació fa créixer l’estigma social i la discriminació de persones amb el VIH


Finalmente los cacareos de Netta Barzilai (Israel) y su “Toy” se han hecho con el triunfo en Eurovisión 2018. La cantante israelí logró imponerse con 529 puntos a Eleni Foureira (Chipre) quien le había robado el puesto de favorita. “Toy” interpretada en inglés con algunas palabras en hebreo y una en japonés (‘baka’ que significa estú-pido) se refiere “a alguien cobarde, un gallina que trata a una mujer como un juguete”. Netta se burla en la letra de los “cobardes” que discriminan a las mujeres, a quienes las utilizan y no las tratan como seres “divinos“. Por su par-te los representantes españoles Amaya y Alfred quedaron en el puesto 23 de 26 a pesar de haber hecho una actuación impecable. Pusieron todo el sentimiento al tema “Tu canción“, pero no lograron seducir ni al jurado ni a los eurofans. Una vez hecha la obligada crónica del festival, se impone un análisis en profundidad. Eurovisión vive un esta-do de esquizofrenia en varios frentes. Las apuestas en las letras de algunas canciones apuntan a cierta renova-ción en los contenidos, parece que empezamos a abandonar el pasteleo y a incorporar temas de actualidad. La propia canción ganadora, cuyo mensaje feminista ha calado alzándose con la victoria o los temas de Francia e Italia que de diferente modo dan voz a los refugiados, a las víctimas de atentados terroristas y a quienes intentan llegar a las costas de esta Europa que se les presenta como el paraíso posible. Pero junto a esos tímidos intentos de filtrar la realidad, se agradecería un mínimo cuestionamiento, una crítica, quizás un recordatorio a las más de 50 víctimas a manos de francotiradores en la frontera de Gaza (sí, francotiradores de Israel) ese país tan europeo que participa en Eurovisión y gana. Y está bien recordar

a los refugiados, pero es que desde el 2014 son más de 15.000 los ahogados en el Mediterráneo en su intento por llegar a una Europa que les cierra las puertas. Y ahora viene el remate, la polémi-ca de las banderas LGTBI. Y es que se confirma que vivimos instalados en una deriva antidemocrática del copón y no hablo sólo de España, que por cierto se lleva la palma, hablo de occidente en general, hablo de tener interioriza-do que nos pueden prohibir vestir de determinada manera, cantar según qué, opinar en las redes sociales y lucir símbolos con los que nos identificamos porque quien prohíbe piensa distinto. Han pasado 50 años del “prohibido prohibir” del mayo del 68 y los retrógra-dos de todas las castas campan a sus anchas sin que, aparentemente, nadie se lo impida. Escribo hoy, día en que está previs-to que Valtónyc ingrese en prisión por injurias y amenazas, ¿por las letras de sus canciones? No lo creo, más bien es probable que sea por pensar cómo piensa. Por razones similares se per-sigue a Pablo Hasel o a Willy Toledo por sus blasfemias en Facebook. Reciente-mente en una competición deportiva se obligó a la gente que llevaba camisetas amarillas a quitárselas y tirarlas a la basura y no es cierto en absoluto que todas llevaran frases de carácter políti-co; además ¿y qué si lucían eslogans? ¿Acaso la Constitución no defiende la libertad de expresión? Ya lo dice el refrán, “cuando las barbas del vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar” y ahora le ha tocado el turno a las banderas LGTBI y ha sido en Portugal. Quienes asistieron con sus banderas y con intención de ondearlas durante las actuaciones tuvieron que entregarlas a la entrada a los miembros del equipo de seguridad del estadio. ¡A la basura con ellas! ¿El motivo? Pues que la legislación de uno de los paí-ses participantes las prohíbe. A ver si adivináis de qué país se trata…. ¡Efecti-vamente: Rusia! Afortunadamente los rusos no consiguieron pasar a la gran final de Eurovisión y se pudo ver alguna bandera del arco iris ondeando frente a la cámara pero escasas, nada que ver con ediciones anteriores. ¿Deberíamos preocuparnos porque nuestra bandera acabe prohibiéndose definitivamente en el certamen más gay del mundo mun-

dial como si se tratara de un símbolo terrorista? Hay una frase maravillosa que a menudo se atribuye a Voltaire pero que en realidad fue utilizada por primera vez por una mujer, Evelyn Beatrice Hall, que precisamente es la autora de una biografía sobre el famoso filósofo. En relación a la libertad de expresión dijo:

“No estoy de acuerdo con lo que dices, pero defenderé con mi vida tu derecho a decirlo”.

Ese es el único camino, el del res-peto, el de la libertad de expresión, el de cualquier pensamiento excepto el pensamiento único, el de entender que estamos condenad@s a entendernos o a perecer. Pero sobre todo deberíamos intentar no autocensurarnos, no caer en la trampa de ser nuestros propios verdugos, porque entre eso y el “prohi-bido prohibir”, entre el blanco y el negro hay 256 tonos de gris.

EUROVISIÓN HOMÓFOBA

¿Deberíamos pre-ocuparnos porque nuestra bandera acabe prohibién-dose definitiva-mente en el certa-men más gay del mundo mundial como si se trata-ra de un símbolo terrorista?

Montse Trillo Gayles.tv

O EL FIN DE LA LIBERTAD DE EXPRESIÓN


Aquesta temporada hem tingut uns quants bons films estre-nats a les sales comercials: el melodrama romàntic Call Me by Your Name (2018) de Luca Guadagnino, amb una interpreta-ció memorable de Timothée Chalamet, el melodrama God’s Own Country (2017) de Francis Lee, amb dos pagesos gais al Yorkshire anglès, el drama Una Mujer Fantàstica (2017) del xilè Sebastián Lelio, el drama rural sud-africà Inxeba (The Wound) (2017) de John Trengove i el drama històric sobre la lluita contra la sida 120 Battements par Minute (2017) de Robin

Campillo; també la biogràfica Bàrbara (2017) de Mathieu Amalric, aquesta per als cinèfils gurmet intello, i el magnífic documental Maria by Callas (2017) de Tom Volf. I aquest mes de juny també tenim dues estrenes cinematogràfiques remar-cables més, per ambientar-nos l’estiu; a continuació del doll de bons films i documentals oferts a la 23a Mostra Internacio-nal de Cinema Gai i Lesbià del Casal Lambda (la mostra Fire!!), la qual sempre ens salva la temporada. La primera estrena comercial és el llargmetratge The Cake-maker (2017) d’Ofir Raül Graizer, presentada als festivals de Karlovy Vary i de Donosti l’any passat. L’argument del film tracta d’un jove pastisser talentós, ber-linès, que està tenint una aventura amb un home de negocis casat, israelià; el qual mor en un accident de trànsit a Israel. El jove viatja a Jerusalem cercant respostes on, mantenint el seu

secret, comença a treballar per la vídua de l’amant, propietà-ria d’una petita cafeteria. Encara que no siguin totalment kos-her i menyspreats pels religiosos, els seus pastissos convertei-xen el lloc en una atracció de la ciutat. I així, va involucrant-se en la vida de la vídua, estirant el seu secret, fins a un punt de no retorn. El bon ritme de les escenes exposa la cadena emocional que manté el personatge lligat al seu destí. Una molt bona ac-tuació dels actors, la narrativa i la profunditat dels personat-

ges, a més de les ubicacions, encaixa tot. Inclús s’agraeix com tracta els misteris dels rituals kosher i les escenes de l’obrador, les quals són gairebé hipnòtiques. Ofir Raül Graizer, a més de cineasta, també és un amant de la bona cuina i ha publicat un llibre de receptes culinàries; per això, al seu primer curtmetratge A Prayer in January (2007), que vam veure’l al FICGL de Barcelona d’aquell any, hi mostra d’una manera molt senzilla i apassionant com fer pa casolà i acomiadar l’amant tot menjant-ne. Allí ja hi utilitza els in-gredients de la sexualitat, la cuina i la religió com a elements per construir una narració cinematogràfica; la seva recepta innovadora per emocionar i fer reflexionar l’espectador. Aquest film és recomanable per als cinèfils exigents de produccions independents de qualitat i els més emotius també queden satisfets a tots els nivells.

Josep Roca

CINEMA: ESTRENES PER A L’ESTIU

Graizer mescla sexualitat, cuina i religió com a ingredients de la reflexió narrativa cinematogràfica


L’altra estrena comercial és el film Love, Simon (2018) de Greg Berlanti, produïda per la multinacional 20th Century Fox i presentada al festival de Sydney. Aquesta comèdia romànti-ca es basa en un best seller de l’escriptora Becky Albertalli i tracta d’un estudiant de secun-dària, encara a l’armari, que es veu obligat a fer increïbles jocs d’equilibri amb els seus amics, la seva família i el xantatge que l’amenaça d’escampar la seva se-xualitat per tot l’institut; alhora que intenta descobrir la identitat del company anònim, amb el qual xateja i de qui se sent ena-

morat. Tot això, amanit amb un conjunt d’embolics, equívocs, sospites i baralles que componen una trama emocionant, que finalitza quan es troben els dos amants i comencen l’aventura amorosa. Greg Berlanti, que està casat (2017) amb el futbolista Robbie Rogers i són pares d’un fill, és productor, guionista i realitzador de telefilms; ja va dirigir l’entranyable llargmetrat-ge The Broken Hearts Club (2000), igualment una típica co-mèdia romàntica coral d’èxit, on aleshores va adaptar a l’estil americà el filó de la telesèrie Queer as Folk, també molt exitosa en aquells moments, i que igualment també va tenir una molt bona banda sonora, tal com a l’actual Love, Simon.

Amb aquest film les grans productores de Hollywood refer-men l’aposta pel cinema gai, aprofiten el filó dels personatges LGTBI i la vida als instituts de secundària que aconsegueix èxits d’audiència a les telesèries Glee, Looking, etc. i comencen a introduir també la dieta gai en la gran indústria cinemato-gràfica comercial. A mode de colofó, cal remarcar que hem d’estar amatents i delerosos per visionar, tan aviat com puguem i pels mitjans que tinguem accessibles, altres dues pel·lícules imprescindi-bles, presentades: a Cannes, el melodrama romàntic Plaire, Aimer et Courir Vite (2018) de Christophe Honoré, i a la Berlina-le, el drama Tinta Bruta (2018) dels brasilers Marcio Reolon i Filipe Matzembacher, premiat també al festival LGTBI de Torí.

Berlanti aprofita el filó dels perso-natges LGTBI que han aconseguit èxits d’audiència a les telesèries


L’any 1995 es va aprovar i va entrar en vigor l’anomenat Codi penal de la democràcia, ja que era la primera vegada des de l’aprovació de la Constitució, el 1978, que les Corts Generals abordaven en la seva totalitat la renovació del nostre Dret penal. Va ser un text molt discutit i que, des d’aleshores, ha experimentat un gran nombre de reformes, arran de l’evolució que en alguns casos ha vist la nostra societat (com ara, amb el desenvolupament de les noves tecnologies) o bé per reclama-cions socials (com la que hem pogut veure recentment, arran del desgraciat cas de “la manada”). Un d’aquests aspectes que en un primer moment feien que el Codi penal fos novedós l’any 1995, consistí en què per primer cop, la legislació penal regulava al nostre país els delictes contra l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques que garanteix la Constitució. La intenció era clara: protegir col·lectius que requerien un element de defensa des de l’àmbit legal que es considera més greu: el Dret penal. Tenim, doncs, una catalogació dels anomenats delictes d’odi, que pretenen la defensa de les persones, en un àmbit re-alment específic: el de la seva vulneració de drets fonamentals i, particularment, els drets a la igualtat i a no ser discriminats per la seva pertinença a un grup social, com ara, el col·lectiu LGTBI. La regulació vigent de la qüestió ja no només es fona-menta en el que va ser aprovat l’any 1995, sinó també en les reformes del Codi penal, dels anys 2010 i 2015, que donen una millora significativa als delictes previstos pel Codi i també a la seva possibilitat de ser perseguits. En primer lloc, hem de partir de la base de qualsevol delicte serà considerat més greu i, per tant, sancionat més durament, quan sigui comès per un motiu racista, antisemita, o bé fonamentat en discriminació ideològica, religiosa o per creences de la víctima, la seva ètnia, raça, pertinença a un determinat grup nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, raons de gènere, malaltia o discapacitat. Així, per exemple, serà més greu el delicte de revelació de secrets que faci pública la situació de seropositiva de la víctima, amb una intenció clarament discriminatòria, o bé que pugui revelar la seva orientació sexual. En paral·lel, cal considerar que el Codi penal preveu determinats delictes específics que, tot i ser molt difícil la seva prova davant d’un tribunal, estan previstos per a la protecció de les víctimes de discriminacions en diversos àmbits: per exemple, el delicte contra els drets les persones treballado-res discriminades pels mateixos motius ja expressats, o bé els delictes que es preveuen en relació a l’exercici dels drets fonamentals en concret: en primer lloc, el foment, promoció, incitació, la difusió de material escrit o en suport divers que pugui comportar l’odi contra determinats grups socials. En se-

gon lloc, també es considera delicte d’odi la lesió a la dignitat, el menyspreu, humiliació o descrèdit de grups socials, o bé enalteixin aquest tipus d’accions. En tercer lloc, està configu-rat com delicte d’odi la denegació discriminatòria de prestaci-ons públiques, tant si les presta un particular, com una entitat pública i també la denegació de prestacions privades, sempre que aquestes denegacions tinguin una intenció de discriminar

la víctima, per un motiu racista, antisemita, o bé fonamentat en discriminació ideològica, religi-osa o per creences de la víctima, la seva ètnia, raça, pertinença a un determinat grup nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, raons de gènere, malal-tia o discapacitat. En quart lloc, també el Codi penal contempla la il·licitud de les associacions i altres entitats que es dediquin amb la seva activitat a la discri-minació de les persones, pels motius exposats. En resum: tenim una legisla-ció penal que empara la no-dis-criminació de les persones i que ens protegeix de la desigualtat fonamentada en les característi-ques pròpies de cadascú. Ara bé: no podem oblidar dues qüesti-ons fonamentals al respecte. La primera, que són els tribunals qui han d’aplicar les condemnes per la comissió d’aquests delictes que es pot dir que són de confi-guració recent i, per això, alguns tribunals són reticents a la seva aplicació, tenint en compte que no hi ha una tradició de condem-nes per actes discriminatoris al nostre país. La segona qüestió la trobem en el fet de què els

delictes d’odi obliguen a demostrar davant dels tribunals molts detalls que molt sovint són pràcticament impossibles de provar i, per això, acaben conduint a sentències absolutòries i no de condemna. Però, en tot cas, és bàsic no oblidar que tenim aquests mecanismes de defensa davant la discriminació i els hem de fer servir cada cop que sigui necessari, sense cap mena de problema ni complex.

Els delictes d’odi obliguen a demostrar davant dels tribunals molts detalls que molt sovint són pràcticament impossibles de provar

LA DEFENSA DELS DRETS FONAMENTALS AMB EL DRET PENAL Ricardo de la Rosa Advocat, Mediador i President de la Comissió per a la Igualtat dels Nous Models de Família del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona


Accedeix a l’enllaç https://www.teaming.net/infogai-larevistadelmovimiento-lgtbi i segueix les indicacions.

Rep Infogai a casa teva per 1€ al mes i ajuda’ns a mantenir la revista!

ON POTS TROBAR-NOSA BARCELONA

ON POTS TROBAR-NOSA BARCELONA


1. Antinovs C. Casanova, 72

2. Átame C. Consell de Cent, 257

3. Bacon Bear Bar C. Casanova, 64

4. Bar BCN 180 C. Diputació, 180

5. Bar Rufián Nou de la Rambla, 123

6. Believe ClubC. Balmes, 56

7. Belladona C. Diputació, 222

8. Berlin Dark Pge. Prunera, 18

9. Boguñá C. Muntaner, 57 bis

10. Botànic C. Muntaner, 64

11. Boxer C. Diputació, 167-169

12. Boys Bar C. Diputació, 174

13. Casa Jaime C. Consell de Cent, 222

14. Celler Rosses i Torrades C. Consell de Cent, 192

15. Club Black Hole BCNC. Sepúlveda, 81

16. Cómplices C. Cervantes, 4

17. Desideratum Tattoo StudioC. Calders, 3

18. El Berro C. Diputació, 180

19. El Bierzo a Tope C. Diputació, 159

20. El Cangrejo Eixample C. Villarroel, 88

21. El Duende Borrell C. Comte Borrell, 35

22. ES4U C. Casanova, 56

23. Filomena Gastrobar C. Aldana, 8

24. GinGin Gay Bar C. Aribau, 40

25. Hotel Axel C. Aribau, 3326. Hotel Axel Two C. Calabria, 90-92

27. Hotel Califórnia C. Rauric, 14

28. Kistch C. Muntaner, 17-19

29. La Chapelle C. Muntaner, 67

30. La Federica C. Salvà, 3

31. La Monroe Pl. Salvador Seguí, 1

32. La Montiel 37 C. Viladomat, 37

33. La Sue C. Villarroel, 60

34. Las Fernández C. Carretes, 11

35. Madame Jasmine Rambla del Raval, 22

36. Metro C. Sepúlveda, 185

37. New Chaps Avda. Diagonal, 365

38. Nostromo C. Diputació, 208

39. Olimpia C. Aldana, 11

40. OMA Bistró C. Consell de Cent, 227

41. Open Mind C. Aragó, 130

42. People Lounge C. Villarroel, 71

43. Plata C. Consell de Cent, 233

44. Priscilla CaféC. Muntaner, 73

45. Ros Arte Floral C. Villarroel, 71

46. Sauna Barcelona C. Tuset, 1

47. Sauna Casanova C. Casanova, 57

48. Sauna Condal C. Espolsasacs, 1

49. Sauna Cool&Fresc C. Calabria, 59

50. Sauna Nueva Bruc C. Pau Clarís, 87

51. Sauna Thermas C. Diputació, 46

52. Sestienda Gay Shop C. Rauric, 11

53. The Club Mykonos BCN C. Casanova, 75

54. Versailles Passatge Valeri Serra, 3

55. Zeus C. Riera Alta, 20

1. ACATHI C. Robert Gerhard, 3-4 (Centre Cívic Bon Pastor) / C. Balmes 113, local

2. ACEGAL C. Diputació, 163

3. Ajuntament de BCN Regidoria de Feminismes i LGTBI Pg. Sant Joan, 74, 5a p.

4. Antic Teatre C. Verdaguer i Callís, 12

5. Àrea per a la igualtat de tracte i no discri-minació de persones lesbianes, gais, trans-sexuals i bisexuals C. Sepúlveda, 148-150, 6a p.

6. Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya C. de la Independència, 357

7. Associació Grup d’Amics GLTB (GAG) Ateneu l’Harmonia (Fabra i Coats)C. de Sant Adrià, 20

8. Associació Stop Sida C. Consell de Cent, 246, 1r 2a

9. Casal Lambda Av. del Marquès de l’Argentera, 22

10. Centre Artesà Tradicionàrius Travessia de St Antoni, 6

11. Centre de Cultura Popular La Violeta C. Maspons, 6

12. Colla Castellera Jove de Barcelona Recinte Fabra i Coats (Nau F)C. de Sant Adrià, 20

13. Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) C. Verdi, 88

14. Fundació Enllaç C. Rosselló, 328

15. Gais Positius C. Violant d’Hongria Reina d’Aragó, 156

1. CC Ateneu Fort Pienc Pl. Fort Pienc, 1-4

2. CC Barceloneta C. Conreria, 1-9

3. CC Baró de Viver Pg Santa Coloma, 110

4. CC Besós Rbla. Prim, 87-89

5. CC Bon Pastor Pg Enric Sanchis, 12

6. CC Can Basté Pg. Fabra i Puig, 274-276

7. CC Can Castelló C Castelló, 1-7

8. CC Can Deu Pl. Concòrdia, 13

9. CC Can Felipa C. Pallars, 277

10. CC Can Verdaguer Piferrer, 94-100

11. CC Casa Golferichs G.V. Corts Catalanes, 491

12. CC Casa Groga Av. Jordà, 27

13. CC Casa Orlandai C. Jaume Piquet, 23

14. CC Casa del Rellotge Pg. Zona Franca, 116

15. CC Casa Sagnier C. Brusi, 51,61

16. CC Casal de Sarrià C. Eduardo Conde, 22-42

17. CC Casinet Hostafrancs C. Rector Triadó, 53

18. CC Convent Sant Agustí C. Comerç, 36

19. CC Cotxeres Borrell C. Viladomat, 2-8

20. CC Cotxeres de Sants C. Sants, 79-83

21. CC Drassanes C. Nou de la Rambla, 43

22. CC El Carmel C. Santuari, 27

23. CC El Coll C. Aldea, 15-17

24. CC El Guinardó Rda. Guinardó, 101

25. CC El Sortidor Pl. Sortidor, 12

26. CC Font de la Guatlla C. Rabí Rubén, 22-26

27. CC Joan Oliver-Pere Quart C. Comandant Benitez, 6

28. CC L’Elèctric Ctra. Vallvidrera Planes, 6.5 (km)

29. CC La Sedeta C. Sicília, 321

30. CC La Sagrera “La Barraca” C. Martí Molins, 29

31. C La Teixonera C. Arenys, 75

32. CC Matas i Ramis C. Feliu i Codina, 20

33. CC Navas Passatge Dr. Torrent, 1

34. CC del Parc (Sandaru) C. Buenaventura Muñoz, 21

35. C Pati Llimona C. Regomir, 3

36. CC Pere Pruna C. Ganduxer, 130

37. CC Riera Blanca C. Riera Blanca, 1-3

38. CC Sagrada Família C. Provença, 480

39. CC Sant Andreu C. Gran de Sant Andreu, 111

40. CC Sant Martí de Provençals C. Selva de Mar, 215

41. CC Torre Llobeta C. Santa Fe, 2 bis

42. CC Trinitat Vella C. Foradada, 36-38

43. CC Urgell C. Urgell, 145

44. CC Vallvidrera-Vazquez Montalban C. Reis Catòlics, 16-34

45. CC Vil·la Florida C. Muntaner, 544

46. CC Zona Nord Av. Rasos de Peguera, 19-25

47. Centre Cultural Albareda C. Albareda, 22

48. Centre Cultural La Casa Elizalde C. València, 302

49. Centre Cultural La Farinera G.V. Corts Catalanes, 837

50. Centre Cultural Tomasa Cuevas-Les Corts C. Dolors Masferrer i Bosch, 33-35

I A 237 BIBLIOTEQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

1. OAC Ciutat Vella C. Ramelleres, 17

2. OAC les Corts Pl . Comas, 18

3. OAC Eixample C . Aragó, 328

4. OAC Gràcia Pl . Vila de Gràcia, 2

5. OAC Horta-Guinardó C . Lepant, 387

6. OAC la Marina Pg. Zona Franca, 185

7. OAC Nou Barris Pl . Major de Nou Barris, 1

8. OAC Sant Andreu C . Segre, 24

9. OAC Sant Martí Pl . Valentí Almirall, 1

10. OAC plaça Sant Miquel Pl. Sant Miquel, 3

11. OAC Sants-Montjuïc C. Creu Coberta, 104

12. OAC Sarrià- Sant Gervasi C. Anglí, 31

13. OAC Zona Nord C . Costabona, 3

I TAMBÉ A:BADALONA CALELLA FLIXGIRONALLEIDARIPOLLETVIC

BARS, RESTAURANTS, LOCALS, BOTIGUES...

ASSOCIACIONS I ENTITAS

CENTRES CÍVICS I CENTRES CULTURALS

OFICINES D’ATENCIÓ AL CIUITADÀ


1. Ateneu La Bòbila de Porta Pl. Sóller, 1

2. CB Ateneu L’Harmonia de Sant Andreu (Fabra i Coats) C. Sant Adrià, 20

3. CB Bac de Roda C. Camí antic de València, 96-116

4. CB Besòs C. Cristóbal de Moura, 230-232

5. CB Can Baró -El Pirineu C. Josep Serrano, 59-71

6. CB Can Portabella C. Virgili, 18

7. CB Can Rectoret C. Via Làctia, 4

8. CB Can Travi de la Vall d’Hebron Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 45

9. CB Cardener C. Cardener, 45

10. CB Congrés-Indians C. Manigua, 25-35

11. CB de la Mercè C. Torrent de les Roses, 41 A

12. CB de Prosperitat Pl. Àngel Pestaña, 1

13. CB de Sant Cristòfol C. Bronze, 7

14. CB de Trinitat Nova C. Garbí, 3

15. CB del Poblenou Rbla. Poblenou, 49

16. CB Diagonal Mar C. Selva de Mar, 22-32

17. CB Espai 210 C. Padilla, 210

18. CB Espai Putxet C. Marmellà, 13-21

19. CB Folch i Torres C. Reina Amàlia, 31-33

20. CB La Cosa Nostra C. Biure, 1

21. CB La Font d’en Fargues C. Pedrell, 67-69

22. CB La Llacuna C. Bolívia, 49

23. CB La Palmera C. Duoda, 6-22

24. CB La Pau C. Pere Vergés, 1

25. CB La Vinya C. Alts Forns, 87

26. CB Pou de la Figuera C. Sant Pere Més Baix, 70

27. CB Torre Baró Av. Escolapi Càncer, 5

28. CB Torre de la Sagrera C. Berenguer de Palou, 64-66

29. CB Vallbona C. Oristà, 8-10

30. CB Verneda C. Santander, 6

31. CB Vila Olímpica -Can Gili Nou C. Taulat, 3-5

32. Casal d’Entitats Mas Guinardó PI. de Salvador Riera, 2

33. Centre de BarriCan Clos Pl. Mig de Can Clos, 7

34. Centre Ton i Guida C. Romaní, 6

35. Espai Antoni Miró Peris Pl. Carme Montoriol, 10

AMPOSTA

SAI Amposta C. Sant Roc, 14

BALAGUER

SAI per a persones LGBTI de la Noguera C. Àngel Guimerà, 28-30

BANYOLES

SAI per a les persones LGBTI del Pla de l’Estany C. Pere Alsius, 12, 1a

BARCELONA

SAI Central C. Sepúlveda, 148-150, 6a planta

Barcelona SAI Provincial de Barcelona C. Albareda, 2-4

BERGA

SAI del Berguedà C. Barcelona, 49, 3r

CERDANYOLA DEL VALLÈS

SAI Cerdanyola del Vallès C. Belles Arts, 19

EL MASNOU

PIDS C. Roger de Flor, 23

EL PONT DE SUERT

SAI El Pont de Suert C. Aigüestortes, 10 baixos

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

SAI Esplugues de Llobregat C. Àngel Guimerà, 381

FIGUERES

SAI Consell Comarcal Alt Empordà C. Nou, 48

GANDESA

SAI de la Terra Alta C. Povet de la Plana, 4

GIRONA

SAI Gironès-Salt C. Riera de Mus, 1A

SAI Territorial a Girona Pl. Pompeu Fabra, 1

IGUALADA

SAI Igualada C. Trinitat, 12

L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT

SAI L’Hospitalet C. Aprestadora, 2

LES BORGES BLANQUES

SAI Les Borges Blanques Av. Francesc Macià, 54

LLEIDA

SAI LleidaAv. Segre, 5

MONTORNÈS DEL VALLÈS

Servei per a la diversitat sexual C. Hermanas de la Virgen Niña, 2

MÓRA D’EBRE

SAI Móra d’Ebre Pl. Sant Roc, 2

OLOT

SAI a la Diversitat Afec-tiva, Sexual i de Gènere – Garrotxa Pl. Palau, 8

PALAFRUGELL

SAI Palafrugell C. Pals, 77

PUIGCERDÀ

Servei d’Atenció a la diversitat sexual i de gènere de la Cerdanya C. Alfons I, 50-52, bxs.

REUS

Punt d’atenció a la diversitat sexual i identitat de gènere Pl. Patacada, 9

SAI Baix Camp C. Doctor Ferran, 8

SABADELL

SAI Sabadell C. de Vidal, 146

SANT BOI DE LLOBREGAT

Punt d’informació i assessorament LGBTI C. Ebre, 27

SANT CUGAT DEL VALLÈS

SAI LGBTI Sant Cugat Casa Mònaco. Av. De Gràcia, 50

TARRAGONA

SAI Tarragona Av. Andorra, 7 bis (local 3)

SAI Tarragona Pl. Imperial Tarraco, 1

TERRASSA

SAI DASIG de Terrassa Ctra. Montcada, 596 – Edifici Glòries

TORELLÓ

Punt-SAI Torelló Torelló Jove. C. Enric Prat de la Riba, 17

Punt-SAI Torelló Serveis Socials. Rda. Del Puig, 2

TORTOSA

SAI Baix Ebre C. Barcelona, 152

SAI Tortosa C. Enric Bayerri, 4, 1r

VALLS

SAI Valls Ctra. del Pla, 37-A

VIC

SAI LGTBI d’Osona C. de la Llotja, 1, planta 2

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Punt d’Atenció Integral LGTBI Pl. Penedès, 3, 2a planta

SAI LGTBI Vilafranca del Penedès C. Hermenegild Clascar, 1-3

VILANOVA I LA GELTRÚ

Atenció a la diversitat sexual i de gènere (LGTBI) Espai d’Equitat Plaça de la Vila, 8

CP Brians 1

CP Brians 2

CP de Dones de Barcelona

CP de Joves

CP Lledoners

CP Mas d’Enric

CP Obert 2 de Barcelona

CP Obert de Girona

CP Obert de Lleida

CP Obert de Tarragona

CP Ponent

CP Puig de les Basses

CP Quatre Camins

Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa

CASALS DE BARRI(CB)

SERVEIS D’ATENCIÓ INTEGRAL LGTBI(PER POBLACIONS)

CENTRES PENITENCIARIS A CATALUNYA


1. La prevalença de les agressions físiques i vexacions com a primer àmbit de les incidències registrades fa imprescindible l’execució de polítiques específiques que aturin la violència que pateixen les persones LGTBI, especialment els homes gais i bisexuals. És vital garantir la seva seguretat i l’acompanya-ment a les víctimes en tot el seu itinerari. Caldria desenvolupar els aspectes següents:a. Aplicar un protocol per tractar íntegrament i adequada-ment les víctimes d’agressions per raó d’orientació afectivo-sexual, identitat de gènere o expressió de gènere (article 18.f. de la Llei 11/2014).b. Desenvolupar un sistema eficaç per poder identificar i detenir les persones agressores i evitar, d’aquesta manera, que tot l’itinerari de la denúncia quedi aturat pendent d’aquesta identificació.c. Reprendre el grup de treball entre el comandament del cos de Mossos d’Esquadra i l’OCH per fer tot el seguiment davant les incidències per LGTBI-fòbia que arriben tant als Mossos com a l’OCH.

2. Que es pugui presentar la denúncia per LGTBI-fòbia en qualsevol comissaria dels Mossos d’Esquadra de Catalunya, independentment de la qualificació que es faci, a posteriori, dels fets denunciats (penal o administratiu). Caldria disposar de l’organisme coordinador de polítiques LGTBI per tal que fos l’estament a qui els Mossos comuniquessin les denúncies catalogades com a infraccions administratives.

3. Creació de l’organisme coordinador de polítiques LGTBI, tal com estableix l’article 8 de la Llei 11/2014. Aquest òrgan hauria de coordinar l’execució de les polítiques LGTBI dels diversos departaments de la Generalitat de Catalunya.

4. El reglament del règim sancionador ha de facilitar i agilitzar els processos d’instrucció i sanció derivats de les denúncies rebudes per possibles infraccions de la llei. Aquest reglament ha de ser incorporat en tot el procés sancionador i requeriria els recursos i mitjans adequats per al seu perfecte desenvolu-pament.

5. Tal com es demanava en aquest mateix informe correspo-nent al 2016, la Generalitat de Catalunya ha aprovat el 2017 el protocol del deure d’intervenció. Demanem que aquest pro-tocol incorpori la participació en les comissions d’avaluació o seguiment de les entitats LGTBI.

6. Instem la Generalitat de Catalunya a executar la reco-manació que el Síndic de Greuges va fer el 22 de juliol del 2017 amb número de registre S-37886/2017 al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en què s’indica que caldria que es reconegués a l’OCH la condició d’interessada en els procediments administratius que afectin els drets de les perso-nes LGTBI i que cal pronunciar-se respecte d’una situació de discriminació a l’empara de la Llei 11/2014, del 10 d’octubre.

7. La Llei 11/2014, 42 mesos després de la seva aprovació pel Parlament de Catalunya, no ha estat implementada en la seva totalitat. Indiquem com a prioritat destinar els recursos econòmics, materials i de personal especialitzat necessaris i adequats per poder establir les diferents mesures i serveis

L’ESTAT DE LA LGTBI-FÒBIA A CATALUNYA 2017

Observatori Contra l’Homofòbia

RECOMANACIONS


que estableix la Llei 11/2014 i desenvolupar les diferents pro-postes i accions sobre polítiques LGTBI.

8. El nou protocol d’accés a les tècniques de reproducció humana assistida aprovat l’agost del 2016 requereix un se-guiment de la seva aplicació i de recursos necessaris per a la seva correcta implementació. Per tal de fer-ho possible caldria la participació de totes les parts implicades: Departament de Salut, Àrea LGTBI, professionals de la medicina i entitats afectades. Urgeix fer campanyes divulgatives per fer possible el coneixement del seu contingut a les possibles beneficiàries. Cal destinar els mitjans necessaris per a la seva implementació a tot el territori.

9. Salvaguardar les llibertats públiques de les dones lesbia-nes, impedint actituds que invisibilitzin les seves expressions afectivosexuals. Evitar la impunitat davant de les agressions i discriminacions. Cal potenciar la memòria històrica LGTBI mit-jançant el reconeixement de les aportacions de diferents dones lesbianes en l’art, la música, la política, la ciència, activisme, etc.

10. Instem les administracions a fer campanyes informatives i de sensibilització adreçades a les persones bisexuals i la població en general per donar conèixer la seva discriminació específica i invisibilitzada. Calen campanyes dirigides a erradi-car la bifòbia.

11. Cal una atenció i treballs específics per a persones trans que incloguin:a. Activar operatius específics per a la prevenció de situacions en què es puguin vulnerar els drets i les llibertats de les perso-nes trans, amb especial èmfasi i indicacions concretes pel que fa a les persones menors.b. Garantir un accés igualitari al mercat de treball per a per-sones trans, treballar la prevenció de la transfòbia en l’àmbit laboral i donar-hi suport amb recursos específics per a les persones trans, tant d’accés al mercat de treball com de suport als espais de feina.

12. Implementar tots els punts de l’Acord nacional per fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya. Cal protegir els drets de les persones amb VIH/SIDA i combatre l’estigma que pateixen fruit de les discriminacions persistents. S’ha de dotar del pressupost adequat per poder implementar les polítiques preventives més eficients i desenvolupar el Pacte social contra l’estigma associat.

13. Vetllar pel degut compliment de les peticions d’asil polític i/o refugi per part de les persones LGTBI perseguides als seus països d’origen.

14. Impulsar l’aprovació de la Llei contra la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere i caracterís-tiques sexuals, i d’igualtat social de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, transgèneres i intersexuals registrada al Congrés dels Diputats i que ha començat el seu tràmit parlamentari.

15. Cal establir programes específics adreçats a les persones grans LGTBI per poder garantir el ple desenvolupament dels

seus drets i llibertats, que en moltes ocasions es veuen vulne-rats per manca de recursos i de coneixement sobre les seves necessitats i discriminacions.

16. Protegir i garantir amb els recursos necessaris el lliure desenvolupament afectiu i sexual de les persones joves LGTBI i especialment de protecció vers les menors que estan en situa-cions de vulnerabilitat o que pateixen violència.

17. Desenvolupament, coneixement i difusió dels protocols que previnguin el bullying específic LGTBI en l’àmbit educatiu. Són necessàries polítiques contundents que posin fi a aquesta forma de violència que afecta menors d’edat. Cal desplegar tot l’article 12 de la Llei 11/2014, dedicat a l’educació, i desenvo-lupar mesures que incorporin la perspectiva coeducativa en tot l’entorn educatiu i escolar i que tinguin en compte tots els models familiars. Cal promoure la participació de les entitats LGTBI en el seguiment i avaluació del protocol.

18. Potenciar que els ajuntaments, com a Administració propera, desenvolupin polítiques específiques adreçades al col·lectiu LGTBI. És important poder desenvolupar mesures i accions espe cífiques en l’àmbit local que facilitin i poten-ciïn la visibilitat i seguretat de les persones LGTBI. 19. La implementació, elaboració i desenvolupament de polítiques LGTBI per part de les diferents administracions és imprescindible que tingui la participació proactiva de les entitats LGTBI. Les entitats LGTBI i, en el seu cas, el consells municipals o nacionals LGTBI han de poder incidir i prendre part en tots els processos que tinguin relació amb els drets i llibertats del col·lectiu.

20. Potenciar per part de les diferents administracions la re-cerca i estudis al voltant de les diferents realitats i àmbits LGTBI.

21. Advocar per garantir els drets sexuals i reproductius de les persones LGTBI.

22. Garantir els drets i llibertats de tots els col·lectius de les persones intersexuals, impulsant mecanismes que visibilitzen la realitat de les persones intersexuals.


Barcelona va marcar una part de la vida del poeta Rafael de León. El seu compromís amb la CNT, la presó i la seva relació amb un jove de “ojos verdes”... Rafael de León (1908-1982) va ser un dels grans poetes espanyols de la generació del 27. Amb els títols de marquès del Moscoso, marquès de la Vall de la Reina i comte de Gómara va optar per una apassionada vida boja tocant el piano en bars de dubtosa reputació i en braços de rossos mariners d’ulls verds i braços tatuats, alguns d’ells als barris baixos de Barcelona. Religiós, liberal, aristòcrata, homosexual i bohemi, va dilapidar la seva fortuna amb el mateix art amb que va com-pondre les seves més cèlebres coples. Roig per a uns, dretà i monàrquic per d’altres i un bon amic de García Lorca, Juan Ramón Jiménez o els germans Machado. En els inicis de la seva carrera va col·laborar estretament amb Antonio “Kola” García Padilla, pare de Carmen Sevilla. I va formar part del conegut trio Quintero, León i Quiroga: Quintero era escriptor de sainets, León poeta i Quiroga era el compositor. Però el seu soci i company més “proper” va ser Salvador Valverde que va posar música als seus èxits anteriors a la dictadura del General Franco. Durant el servei militar va conèixer a Concha Piquer per a qui va escriure gran part de les seves coples. Diuen que quan la cantant valenciana va conèixer al poeta, aquest anava “cridanerament” vestit de militar amb una borla vermella que li queia a un costat:

–Ah, usted és maricón! –dijo Doña Concha.–¿Por que lo ha notado? –va contestar el per dues vegades marquès.–Por el sombrero –va contestar la Piquer. I és que Rafael de León dissimulava poc. (1)La relació entre el poeta i la cantant valenciana sempre va ser molt complicada, amb més tensió que amistat. El 1935 va venir a Barcelona amb els seus amics Rafel Alber-ti i Federico García Lorca. Sembla que es va quedar a viure aquí i al costat del Salvador Valverde es van afiliar a la CNT. Malgrat tot,en esclatar la Guerra Civil, és detingut pels republicans a Barcelona, el consideraven un monàrquic. La seva amistat amb Machado o León Felipe el va salvar la vida. A la Model rep la

notícia de la mort del seu gran amic García Lorca, el dolor el porta a escriure dos poemes: “Responso”: «Tenías una fuerza de toro desmandado / por la marisma seca con alambres y pitas / y la dulzura rosa de una nina morena / que se queja, a la fuente, por su novio lejano» (2) i “Réquiem por Federico”:

...No te vayas buen amigo / quédate aquí con nosotros;están soltando los potros / junto a lo verde del trigo...

Están soñando contigo / temblando de calentura,gitanas de piel oscura / y brillante cabelleray hay una boca que espera / morderte labio y cintura...

(Desnúdate deprisa, / que vengo herido;quédate con la risa / como vestido...Quiero beberte / y que luego dormidovenga la muerte...) (3)

Autor de la Generació del 27, la seva obra poètica és menystin-guda pel seu aparent i exagerat folklorisme acollit amb relatiu entusiasme pel règim franquista, que mai va acabar de perdo-nar el seu passat republicà. Va escriure dos llibres de poemes: “Pena y alegria del amor” que apareix publicat en 1941 i parla sense massa ambigüitats de l’amor homoeròtic, o “Jardín de papel” que apareix l’any 1943. El seu gran èxit popular el va aconseguir gràcies a la composició d’un gran nombre de les coples, les més conegu-

LA VIDA “LOCA” DE DON RAFAEL DE LEÓN Leopold Estapé Expert en història dels col·lectius LGTBI

Va optar per una apassionada vida boja tocant el piano en bars de dubtosa reputa-ció i en braços de rossos mariners de ulls verds i braços tatuats, alguns d’ells als barris baixos de Barcelona

Religiós, liberal, aristòcrata, ho-mosexual i bohe-mi, va dilapidar la seva fortuna amb el mateix art amb què va compondre les seves més cèlebres coples

1

2

des: “Ojos Verdes”, “La Zarzamora”, “A tu vera”, “Pena penita pena”, “Maria de la O”, o “Tatuaje” (on narra un record seu amb un mariner). “Ojos verdes” la va compondre per a un mariner que va conèixer a Barcelona. La va pensar pel seu amic Miguel de Molina, però “doña” Concha Piquer l’hi va robar, per a major enuig del cantant. La censura obligà a canviar la primera fra-se: “Apoyá en el quicio de la mancebía” per “Apoyá en el quicio de la puerta mía”. Però “doña” Concha, que tenia un caràcter impossible mai ho va acceptar.(4) El 1935 va coincidir a Barcelona amb Miguel de Molina que actuava al cabaret Mónaco, a la transició anomenat “Cúpula Venus”. Tot indica que va ser llavors quan es van conèixer i

va fer diverses lletres per a ell que va trigar en poder cantar. Quan ho va fer, va estar obligat a cantar les versions censurades. La seva precària situació econòmica el va obligar al final de la seva carrera a escriure per als cantants Nino Bravo, Rapha-el, Rocío Dúrcal, Rocío Jurado, Isabel Pantoja i especialment a Carmen Sevilla, o per temes de festivals com el de Benidorm. Menyspreat per la progressia literària, va morir el 1982 sense haver rebut cap homenatge en vida. Va ser enterrat al Cementiri de l’Almudena, Madrid.

Barcelona, dimecres 16 de maig de 2018. L’Observatori Con-tra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya lliurarà aquesta tarda els premis ‘17 de maig’ amb els quals reconeix la tasca, la trajectòria i les accions encaminades a combatre la LGT-BI-fòbia a Catalunya. El president de l’Observatori, Eugeni Rodríguez, ha explicat que la sisena edició dels premis ‘17 de maig’ de l’OCH “són necessaris per a reconèixer aquells projectes i trajectòries individuals que afavoreixen la creació i implementació de polítiques LGTBI”, i també perquè “d’al-guna manera, s’incentiva que es perpetuïn i creen nous projectes”.

Les persones i entitats premiades són: ARMAND DE FLUVIÀ: destacat activista LGTBI. Pioner del moviment d’emancipació gai des de la darrera etapa de la dictadura franquista, va fundar el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH) el 1974. També, ha estat fundador i primer secretari del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i president de l’institut Lambda. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2008 la Medalla d’ho-nor de Barcelona. CHRYSALLIS: la important tasca de l’associació de famílies de menors transsexuals l’ha convertit actualment en el màxim referent del moviment transsexual dels menors i els seus familiars. ANTONI GARCIA (diputat d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona): rebrà en representació de tota la Diputació, el reconeixement a la voluntat política en el su-port a les entitats i el desenvolupament de polítiques LGTBI. Així mateix, es vol premiar el pla de polítiques LGTBI locals que s’està portant a tots els ajuntaments. AJUNTAMENT DE RIPOLLET. Per la seva pro activitat en les polítiques LGTBI i haver instaurat el primer monument en reconeixement als activistes l’estiu de 2017. OH MY GOIG: programa educatiu de betevé pensat per informar, sensibilitzar i empoderar adolescents (i no tan adolescents) sobre la sexualitat.

L’OBSERVATORI CONTRA L’HOMOFÒBIA (OCH) DE CATALUNYA RECONEIX LA TRAJECTÒRIA D’ARMAND DE FLUVIÀ EN LA VI EDICIÓ DELS PREMIS ‘17 DE MAIG’

”Ojos verdes” la va compondre per a un mariner que va conèixer a Barcelona

1. Cabaret Mónaco on van coin-cidir Miguel de Molina i Rafael de León el 1935. A finals dels 70 el local es va anomenar Cúpula Venus.

2. Rafael de León.

3. Rafael de León dret i el seu company Salvador Valverde al piano. Amb ells Manuel Quiroga 1930.

(1) Las figuras de la copla rinden homenaje a Concha Piquer. EL PAÍS. 5 diciembre 1991.

(2) Santiago Costelo, Recordando a Rafael de León.

(3) Poema complet: Requiem por Federico. Poemas del alma.

(4) (2) Luis Antonio de Villena, Rafael de León, poeta y copla.


3


Estimades persones cisgènere, transgènere i trans-sexuals, hetero, homo i bisexuals, d’entrada, em poso en context. Com a dona i com a persona trans agraeixo profun-dament l’oportunitat d’estar davant vostès perquè no ha estat fàcil. Sóc trans perquè em van assignar, sense saber-ho, com a home i, a diferència de vostès, excepte excepcions, no la van encertar: sóc dona. Aquest error, que no és meu, l’he pagat molt car. D’entrada, si parlo des d’aquest faristol amb el meu nom és perquè abans he ha-gut d’admetre que tenia un trastorn mental que no sento enlloc. A la diferència en diem trastorn mental, i l’administració encara ho avala. Avui, 15 de maig de 2018, és el dia de la família. De totes les famílies, tant les que van a favor del corrent de la societat com, sobretot, de les que hi van en contra. A totes elles, felicitats. Però el nom del dia una altre: LGTBI-fòbia. I és horrorós. Sembla la fòbia a la meitat de l’abecedari. Reconeixem-ho, el nom és lleig, sí, però a la vegada, dóna en el clau: no hi ha fòbia a una sola identitat diversa, sinó que hi ha fòbia a tota la diferència, a totes les lletres. L’heterosexualitat i la identitat cisgènere són vistes per grans sectors de la societat com superiors, normals i desitjables, i les persones LGTBI com inferiors, anormals i indesitjables. En particular, la situació de les persones trans és greu, es-pecialment aquelles que són visibles socialment. Una persona trans que fa la transició sap que, a canvi de provar de ser qui és, juga a no perdre-ho tot d’un cop: no perdre la feina mentre no perd la família mentre no perd les amistats mentre no perd la persona estimada mentre no perd la vida. I això comú a totes les persones trans també és corrent a moltes persones homosexuals. Des del Parlament i el govern de la Generalitat s’ha reco-negut que cal lluitar contra aquesta LGTBI-fòbia que contravé

els drets humans. Reconeixem i agraïm els progressos i en destaquem dos: s’han obert molts Serveis d’Atenció Integral al territori, i s’ha formalitzat un nou model d’atenció a la salut de les persones trans. Aquests progressos, però, tenen punts incerts que cal remarcar. Els Serveis d’Atenció Integral (SAI), impulsats per la consellera Bassa i necessaris, generen dubtes encara. Quin pressupost tenen per fer polítiques efectives? Quan hi haurà un enllaç entre l’assessorament legal, bàsic, del SAI amb els advocats d’ofici especialitzats en delictes d’odi? Perquè els

SAIs no tenen un acompanyament psicològic integrat? Es relacionen amb els serveis no específics LGTBI

que la persona igualment necessita, és a dir, es tracten les interseccionalitats? Tenen meca-

nismes oberts d’avaluació? Les esperances dipositades en aquests SAIs passen per res-pondre satisfactòriament aquests interro-gants. El nou model d’atenció a la salut de les persones trans promogut pel conseller Comín, representa un trencament amb

model anterior i un gran pas endavant en l’alliberament de les persones trans. Però

recordem que la Plataforma promotora, Trans-forma la Salut, encara no ha aprovat el model, i

queden punts importants per aclarir. Creiem que el Govern pot fer i ha de fer molt més per complir la resolució

d’aquest Parlament, que va recolzar la plataforma, i fer que Catalunya sigui pionera en els drets civils respecte a la identi-tat de gènere: Cal eliminar els psiquiatres de la comissió de seguiment de l’atenció a la salut de les persones trans. És un contrasentit s’incloguin psiquiatres, el vector de patologització dels gène-res trans, en el seguiment del model, si s’assumeix de debò que som diversitat i no patologia. Cal eliminar la Unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic, que el nou model preserva. Aquesta Unitat tutela i no acompanya, ens converteix en malalts, gestiona les llistes d’es-

DISCURS EN L’ACTE DEL PARLAMENT CONTRA L’LGTBI-FÒBIA 15 MAIG 2018 Judith Juanhuix Twitter: @juditroura – Presidenta de l’Associació Trans*Generem! Membre de la Plataforma Trans*forma la Salut

D’entrada, si parlo des d’aquest faristol amb el meu nom és perquè abans he hagut d’admetre que tenia un trastorn mental que no sento enlloc. A la diferència en diem trastorn mental, i l’administració encara ho avala.

El nou model d’atenció a la salut de les persones trans promogut pel conseller Comín, representa un tren-cament amb model anterior i un gran pas endavant en l’alliberament de les perso-nes trans

Més enllà, cal una canvi de paradigma de l’atenció, i seré dura. Una dona també pot necessitar una revisió de la pròstata, i un home pot quedar prenyat

S’imaginen actors blancs pintats de negre per fer papers de persones negres, i que la Corporació subven-cionés o comprés la pro-ducció? Això és justament el que passa avui amb les persones trans.


pera quirúrgiques sense la transparència que hem demanat, i està sospitosament lligada a una entitat privada. El contrast amb Trànsit, l’excel·lent servei d’atenció i acompanyament no patologitzant a la nostra salut, impulsat primer per la doctora Rosa Almirall i avalat per fi pel nou model, és brutal. Més enllà, cal una canvi de paradigma de l’atenció, i seré dura. Una dona també pot necessitar una revisió de la pròs-tata, i un home pot quedar prenyat. Fet que, naturalment, no està inclòs en la llei de la reproducció assistida, entre altres mancances d’aquesta llei i la seva implementació que esperem que també es resolguin. Ho saben els uròlegs i les llevadores? Saben vostès que puc fer-me mamografies perquè se suposa que tinc una disfòria de gènere? Ho sabien que molts gine-còlegs es neguen a tractar vagines de dones trans, que queden desateses? Integrar la diversitat no és encendre una llumeta o un avís cada vegada que com a ciutadana em cal un servei, és que no faci falta ni cap llumeta ni cap avís. Hi ha avanços, sí, i els agraïm, però a la societat i als seus representants, Parlament, Govern i organismes de la Generali-tat, els queda la tasca fonamental: integrar aquesta diversitat de gènere i afectiva de debò, més enllà d’actes com aquest. I posaré exemples. Mitjans de comunicació. Cal que en produccions audio-visuals els personatges trans siguin representats per perso-nes trans. S’imaginen actors blancs pintats de negre per fer papers de persones negres, i que la Corporació subvencionés o comprés la producció? Això és justament el que passa avui amb les persones trans. Com puc queixar-me que se’m vegi com un home en faldilla, quan l’únic contacte que la majoria d’aquest país té amb les persones trans és un capítol de sèrie on surt un home molt ben disfressat de dona? Admeto que la llibertat d’expressió permeti aquests productes, però no que hi col·laborin els mitjans que fan un servei públic, perquè no ens visibilitzen: ens exploten. Formació. Qui parla a les escoles, als educadors, sobre les identitats trans? Les persones cisgènere. La representativi-tat de les persones LGTBI, incompleta en l’educació afectiva diversa, és nul·la en l’educació en la identitat de gènere. Fan falta educadors socials trans? No, perquè hi són, i són també a l’atur. Cal que l’administració interioritzi que les persones trans també podem formar, i cal pressupost per fer-ho possible. Educació. El suïcidi de menors trans i homosexuals per bullying és regular, l’últim dels quals la Thalia fa pocs dies. La LGTBI-fòbia és la causa més important de bullying, i no sor-prèn. Us heu mirat els llibres de text o les activitats? On són els models afectius i de gènere diversos? Enlloc. De les 32 tutories que té un curs, en quantes se’n parla? Justícia. En quants judicis per acomiadament o bullying laboral s’ha obviat el component LGTBI-fòbic? Hi ha centenars

de dones trans a Catalunya amb fills, quantes han aconseguit la custòdia dels seus fills en un judici de divorci? Treball i seré breu. Digueu-me un sol incentiu fiscal o pro-grama per a què les empreses contractin persones LGTBI en risc d’exclusió. Jo no en sé cap. Com en Rubianes, no tinc gens clar que el treball dignifiqui, però sé que l’exclusió laboral no ho fa. En les mesures hem d’acabar parlant de la Llei 11/2014, una eina clau fruit de la lluita de les entitats LGTBI i que necessita urgentment veure desplegats tots els mecanismes, protocols i mesures per fer possibles els drets i beneficis a què obliga la llei. Cal aprovar el decret del Consell Nacional LGTBI i po-tenciar tots els instruments que facilitin la participació real i efectiva de les entitats. Demanem un compromís ferm i calen-daritzar el desplegament d’aquesta llei. Més enllà de reclamacions i exemples, faré dues reflexions generals. Una. Les persones trans som sovint objecte de dis-cussió en molts fòrums, comissions i panells d’experts cisgè-neres, fins i tot en bioètica, on s’avaluen les nostres identitats. Aquestes persones, però, haurien de ser conscients que, més enllà de regular socialment les nostres vides, estan decidint si, i de quina manera, la diversitat de l’ésser humà, sigui quina sigui, es pot reflectir en la nostra societat. I dues, aquesta sobre els delictes d’odi. Pel carrer m’han agredit físicament diverses vegades i m’han insultat prop d’un centenar. Cap ni una de les persones agressores em coneixia, i sempre estava indefensa. Aquestes vivències com a dona trans són objecte d’un delicte d’incitació a l’odi i per això està recollit al codi penal. Les persones LGTBI ens neguem a què una protecció jurídica necessària per a col·lectius discriminats s’utilitzi per eliminar la discrepància política o l’expressió artística contra un poder que ho és tot menys indefens. No, no en el nostre nom. Deixeu-me acabar amb un pensament personal: les persones trans som plaga. El fet trans és infecciós, perquè la llibertat es contagia. Només així s’explica que el nombre de persones trans a Catalunya creixi de manera exponencial. Ja som milers i pujant. I de fet podeu pensar en qualsevol àmbit de vida que us afecti de manera personal: crec fermament que la llibertat es contagia, i que s’aconsegueix si es creu que la llibertat val més del que costa. En el meu cas, m’ha costat 20 anys i em val la vida sencera. Acabo. Només qui es mou sent el pes de les cadenes. Les cadenes del gènere i de l’afectivitat sexual són de les més pe-sades, però estirant-les fort per aquí i estirant-les fort per allà les estem movent i tombant. Com a societat democràtica i de dret serem més lliures, justos i millors com menor sigui el pes de totes les cadenes, qualsevulla que siguin. En particular les de la identitat de gènere i l’orientació sexual, i en vostès recau la grandíssima feina de fer-ho possible.

Hi ha centenars de dones trans a Catalunya amb fills, quantes han aconseguit la custòdia dels seus fills en un judici de divorci?

Les persones LGTBI ens neguem a què una protec-ció jurídica necessària per a col·lectius discriminats s’utilitzi per eliminar la discrepància política o l’ex-pressió artística contra un poder que ho és tot menys indefens. No, no en el nostre nom.

Les persones trans som plaga. El fet trans és in-fecciós, perquè la llibertat es contagia. Només així s’explica que el nombre de persones trans a Catalunya creixi de manera exponen-cial.

Les cadenes del gènere i de l’afectivitat sexual són de les més pesades, però estirant-les fort per aquí i estirant-les fort per allà les estem movent i tombant.


El passat diumenge 13 de maig la Comissió Unitària 28 de Juny i la Plataforma LGTBI de Catalunya vam ser coneixedo-res del comunicat del president del grup popular a l’Ajunta-ment Barcelona, Alberto Fernández, al voltant de l’exposició ‘Transcyborgllera: Hackejant l’arxiu des d’una perspectiva transfeminista i queer’, en les quals demanava que fos re-tirada perquè la considerava “pornogràfica” i afegia que “la llibertat d’expressió no pot emparar exposicions d’aquesta mena en les quals es mostren imatges de genitals i sexe ex-

plícit, fins i tot a l’exterior d’un equipament municipal al qual tenen accés menors d’edat”.

L’exposició s’engloba en el cicle d’activitats ‘Més de 40 anys d’orgull i alliberament LGTBI’ que organitza activitats en vuit biblioteques i centres cívics de Barcelona i és una retrospec-tiva visual dels moviments socials i les pràctiques artístiques que han abordat les qüestions de gènere i sexualitat en el nostre context durant les darreres dècades. Aquesta col·lec-ció ha estat exposada anteriorment a espais com Can Felipa, el CaixaForum, el Centro de las Artes de Sevilla, el Centro Huarte, el FAC Peregrina, el Reina Sofia i la Sala d’Art Jove.

Durant 40 anys els moviments d’alliberament LGTBI i femi-nistes han lluitat per unes sexualitats lliures i l’autodeter-minació del propi cos, reivindicant els drets civils, els drets sexuals i, per tan, els drets humans de totes les persones.

Barcelona, on el moviment LGTBI català i espanyol va co-mençar a caminar volem que sigui una ciutat de reconeixe-ment i reivindicació dels drets de les persones LGTBI, com ho ha estat fins ara. Per això continuem sortint cada any pel 28 de juny, tal i com visibilitza l’exposició en qüestió.

Des de la Comissió Unitària 28 de Juny i la Plataforma LGTBI de Catalunya, plataformes que agrupen una cinquantena d’entitats, volem expressar el nostre suport a l’exposició, a l’artista i a totes les persones implicades en la programació d’aquesta i totes les activitats culturals del cicle. Considerem l’art com una eina d’expressió i de comunicació, així com de sensibilització i informació. Que, en aquest cas, volia fer arri-bar la memòria històrica de la lluita per la diversitat afectivo-sexual i de gènere a tota la societat.

Per tot això, demanem a la Xarxa de Biblioteques de Barcelo-na i a l’Ajuntament de Barcelona que l’exposició es mantingui a la Biblioteca Francesc Boix del Poble-Sec fins el proper dissabte 19 de maig, tal i com estava programada, i convidem a tota la ciutat i totes les persones que ho desitgin que la visitin i la gaudeixin.

Barcelona, 15 de maig de 2018

COMUNICAT DE LA COMISSIÓ UNITÀRIA 28 DE JUNY I DE LA PLATAFORMA LGTBI DE CATALUNYA DE SUPORT A L’EXPOSICIÓ: “TRANSCYBORGLLERA: HACKEJANT L’ARXIU DES D’UNA PERSPECTIVA TRANSFEMINISTA I QUEER”


L’objectiu de tot govern hauria de ser la justícia social, garantir els matei-xos drets i oportunitats per a tothom. Sortosament hi ha moltes veus que in-corporem en aquest discurs el respecte amb la diversitat sexual, una societat lliure d’homofòbia i transfòbia on el dret d’estimar com es vulgui i de constituir una família, sigui quina sigui, formi part del seu ADN. La no-discriminació i la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia esdeve-nen elements claus per formular una societat realment justa i lliure, que vetlli perquè la igualtat sigui efectiva i que garanteixi el dret de les persones LGTBI a viure amb normalitat l’orientació sexual i la identitat de gènere en la seva vida personal, pública i professional. La Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, situa Catalunya com a un dels referents internacionals de res-pecte als drets humans i a la diversitat sexual. L’aprovació d’aquesta llei va suposar donar resposta a una reclama-ció històrica del col·lectiu LGTBI. Moltes persones, associacions, i col·lectius han treballat durant molt anys (massa?)

perquè aquesta llei fos una realitat. Moltes. Malgrat que encara no s’està apli-cant del tot la Llei 11/2014, entre el 2016 i el 2017 s’han desenvolupat àmbits importants que atenen molts drets que hi són reconeguts:

• S’han fet sis sancions aplicant el règim previst a la Llei (una el 2016 i cinc el 2017)

• S’ha aprovat el nou model d’atenció a la salut de les persones trans, que supo-sa un canvi respecte als protocols ante-riors, principalment perquè suprimeix la necessitat d’un diagnòstic per accedir a qualsevol servei, atenció o tractament.

• S’ha aprovat un protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l’assetja-ment escolar a persones LGBTI, a més d’un protocol que desplega el deure d’intervenció de les persones que tre-ballen a les administracions públiques de Catalunya per fer efectiu l’abordatge de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya.

Però la Llei contra la LGBTI+fòbia està coixa, manca el reglament del règim sancionador de la llei. Aquest reglament ha de regular les multes, inhabilitaci-ons, les prohibicions per rebre ajudes i subvencions,... i ha de palesar la inclusió de la figura de la inversió de la càrrega de la prova que en determinats supòsits obliga al denunciat a demos-trar que no ha discriminat al denunci-ant. El fet que al debat d’investidura del Molt Honorable President Quim Torra aquest fos un dels aspectes que va destacar, dona esperances al col·lectiu, a les nostres reivindicacions i apunta que una de les prioritats del proper go-vern de la Generalitat de Catalunya serà precisament la implementació d’aquest Règim Sancionador.

EL RÈGIM SANCIONADOR, PER FI?

Eduard Thió GayLesPoint www.gaylespoint.com

Malgrat que encara no s’està aplicant del tot la Llei 11/2014, s’han desenvolupat àmbits importants

La Llei contra la LGBTI+fòbia està coixa, manca el reglament del règim sancionador

JUNY

Dissabte 16 Manifestació descentralitzada a Girona18.00 h – Pl. Independència. GironaFesta popular a Girona21.00 h – Pl. del PallolBus gratuït des de Barcelona a Girona. +Informació i reserva de plaça: [email protected]: www.28juny.org

Dijous 21X Jornada sobre les relacions laborals de les persones que viuen amb VIH/SIDA. “Donant respostes i defensant els drets”16.00 h – Cotxeres del Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107)Organitza: http://gaispositius.org/

Dissabte 23XI Mostra de comerç del Gaixample11.00 h – C. Consell de Cent entre C. Aribau i C. CasanovaOrganitza: ACEGALRevetlla de Sant Joan LGTBI, la gran festa al carrer20.00 h – C. Consell de Cent cantonada C. CasanovaAmb les actuacions de:Rajah DJ

Organitza: www.encaraenaccio.cat

Dimecres 27Ruta de memòria LGTBI+19.00 h – Monument de la plaça George OrwellCal inscripció prèvia: [email protected] / 936 347 373 (de 10.00 a 14.00 h)Organitza: Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

Dijous 28 Dia internacionalper l’Alliberament LGTBIActe central de la Comissió Unitària 28 de Juny. Taula Rodona.18.30 h – Palau de la Virreina (La Rambla, 99)Organitza: www.28juny.org

Dissabte 30Acte polític: Per l’alliberament sexual, afectiu i de gènere: fem xarxa!17.00 h – Plaça UrquinaonaOrganitza: Crida LGBTI41a Manifestació Unitària, de Pl. Universitat a Pl. Sant Jaume18.30 h – Pl UniversitatOrganitza: www.28juny.orgBiblioteca Vivent16.00h – Pl UniversitatOrganitza: www.28juny.orgFesta popular fins les 2h21.00h – Pl. UniversitatAmb les actuacions de:21.00 h – Elektra Insogna21.45 h – DJ Sabotage(música promíscua con guantes de látex)23.00 h – PD Teo Punxa

00.00 h – SOY UNA PRINGADA DJ Organitza: www.28juny.org

JUIOL

Dissabte 7Jornada de portes obertes. Vine a conèixer l’entitat10.00 h – Passatge Roger de Flor i C. Rosselló, 328.Organitza: www.fundacioenllac.catFestival Rebentem els Armaris!17.00 h – Pl. De Braus i Pl. De Puig Roser (Olot)Organitza: http://www.talcomsom.org/ i Associació Alliberem-nos

Dilluns 9 a dissabte 14IV Colònies d’estiu per a Adolescents LGTBOrganitza: http://candela.cat/inici/

Dissabte 21Diada LGTBIConcentració i festa popular amb entitats de ball i dansa, concerts de Putilatex, La Prohibida, Las Rubias i més per confirmar.20.00 h – Parc del Riu Ripoll (Ripollet)Organitza: Ajuntament de Ripollet

AGOSTDijous 9Xerrada: Relacions intergeneracionals i transversalitat18.00 h – Rosselló, 328Organitza: www.fundacioenllac.cat

AGENDA 2018

Dijous 16Festes de GràciaL’homofòbia no fa GràciaOrganitza: www.facg.org

SETEMBRE

Diumenge 23Dia de la visibilitat Bisexual

Divendres 28 - Diumenge 7 (OCTUBRE)Concurs de Fotografia. Festa Major de l’Esquerra de l’EixampleOrganitza: www.encaraenaccio.cat

Dissabte 29Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample. A favor de les persones Refugiades LGTBI.11.00 h – Fira de comerciants11.00 h – Fira d’entitats LGTBI18.00 h – Festival de la diversitatOrganitza: www.encaraenaccio.cat

OCTUBRE

Dissabte 6Homenatge a la Transsexual SòniaLloc: Glorieta de la Transsexual Sònia – Parc de la CiutadellaOrganitza: www.och.catII Jornada sobre la Llei contra l’LGTBI-fòbia16.00 h – Centre Cívic UrgellOrganitza: www.encaraenaccio.cat

Divendres 26 Dia de la visibilitat Intersexual

DESEMBRE

Dissabte 20 Dia per la despatologització de la Transsexualitat

Dissabte 1 Dia Mundial de la SidaOrganitza: www.comite1desembre.org

ACTIVITATS FIXES TOTS ELS DIJOUS I DIVENDRES PER LA TARDA:Una activitat a la Fundació EnllaçC. Rosselló, 328 – www.fundacioenllac.catTOTS ELS DISSABTES A LES 18H:Una activitat al GAGC. Sant Adrià, 20 – Fabra i Coatswww.amicsgais.orgOCTUBRE – DESEMBRELoteria de Nadal LGTBIOrganitza: www.encaraenaccio.cat

dia internacional per l’alliberament lgtbi · i mÓn casteller una llei que acabarÀ amb la...

Documents