Detectar la desigualtat social al registre arqueològic. El cas de les comunitats talaiòtiques mallorquines a partir del jaciment de Son Fornés (Montuïri, Mallorca).

Lara Gelabert Batllori. Becària en règim de formació investigadora

(Grup de recerca ASOME). Universitat Autònoma de BarcelonaLara.Gelabert@campus.uab.es

ResumLa detecció de la desigualtat socio-econòmica en les societats prehistòriques ésuna de les qüestions clau a abordar a partir del registre arqueològic per tal d'en-tendre la realitat de les comunitats pretèrites, ja que és un factor essencial queens informa sobre les característiques organitzatives de les societats objecte delnostre estudi. Per tant, creiem que és convenient aprofundir en el seu diagnòstica partir de la materialitat recuperada i analitzada, partint d'una base teòrica benfonamentada i contrastada amb una empíria a la qual ens hem de saber aproxi-mar per tal de conèixer-la. En aquest article pretenem fer un repàs a aquestesqüestions plantejades, emprant el cas arqueològic concret de la comunitat ta-laiòtica de Son Fornés (Montuïri, Mallorca), ja que constitueix un dels millorsexemples actuals on, partint d'una praxi materialista històrica, s'arriba al conei-xement de les característiques de l'organització econòmica i social del grup quegenerà el registre empíric estudiat.

AbstractIdentifying socioeconomic inequalities in prehistoric Balearic societies with thearchaeological record becomes one of the key topics in order to understand pastsocieties, because it is an essential factor which provides us information abouthow these societies were organized. So, this issue must be taken in considera-tion with a look at the recovered and analyzed material, all this included in awider and well-based theory which we have to contrast with the empirical record.Here, we attempt to reach these premises with a look at Son Fornés site (Mon-tuïri, Mallorca), home of a talaiotical community; this case represents one of thebest current examples where, from a historical materialist point of view, it hasbeen possible to recognize the characteristics of the economic and social or-ganization of the people who generated the studied record.

Paraules clau: Desigualtat; materialisme històric; comunitat talaiòtica; MontuïriKey words: Inequality; historical materialism; talaiotical community; Montuïri

39

manteniment de les dues anteriors.Aquestes activitats tenen lloc tant enel temps com en l'espai, i precisa-ment és la reiteració de la realitzacióde determinades pràctiques en unsllocs concrets, que es generen lesunitats domèstiques, que serien elsespais que dones i homes ocupenper tal de dur a terme la realització dediversos tipus de treball, permetent-nos l'arqueologia, la documentació iinterpretació dels mateixos a partir deles restes que en deriven. Les pràcti-ques socials serien les que resultende la relació entre els subjectes so-cials (dones i homes) amb els objec-tes (minerals, vegetals o animals)sent els dos moments de produccióessencials a partir dels quals podemintentar aproximar-nos a les realitatssocials, el treball i el consum del ma-teix treball. Segons com estiguin or-ganitzades aquestes pràctiquespodrem parlar d'un o d’altre tipusd'organització social, ja que a sobred'aquesta base es regulen les rela-cions entre els membres d'una co-munitat (Castro et al., 1996:35-48). Així, entenem que una societat esconsidera que està organitzada demanera igualitària si no existeixendesequilibris entre el treball que rea-litzen els subjectes i el consum delproducte del treball realitzat, és a dir,es compensa de manera equitatival'energia invertida en les activitats detreball que s'insereixen en les pràcti-ques socials de la comunitat.

Existiria explotació en el cas que elbenefici del producte del treball no

Segurament la qüestió de la identifi-cació de la desigualtat social a partirdel registre arqueològic és un delsgrans interrogants i problemes ambels que s'enfronta la nostra disciplina.No obstant, creiem que amb unabona base teòrica sobre què consi-derem desigualtat i com es tradueixa nivell material podem arribar a de-tectar-la, tot i les dificultats que su-posa sobretot la incidència de latafonomia i parcialitat del registre quearriba a les nostres mans.

Entenem per desigualtat econòmica isocial l'apropiació d'uns individus delgrup del treball de la resta sense com-pensació a canvi; és a dir, on no to-thom participa de la mateixa maneraa les activitats productives i reproduc-tives d'un grup no rebent compensa-cions ni sent recíproca la participaciói el treball realitzat en relació amb elsbeneficis obtinguts del mateix. És a diren la gestió dels recursos subsisten-cials i en l'organització dels mateixosdins el si de la societat aquells indivi-dus que aportarien la seva força deltreball en la tasca col·lectiva no serienrecompensats en conseqüència, sinóque hi hauria uns altres membres queenlloc de participar directament enaquestes tasques el que farien seriarebre beneficis d'un treball no realitzatapropiant-se del mateix (sovint per laforça).

La gestió del treball en una comunitatés un element present en tots els àm-bits de la producció, tant en la de cos-sos, en la d'objectes com en la de

40

Desigualtat social Articles Científics

41

Estrat Crític

participació. Podríem dir que els mit-jans, la força i l’objecte de treball, aixícom el producte obtingut serien detota la comunitat i es repartirien demanera igualitària entre els seusmembres; tanmateix a les societatsigualitàries l’individu no té tanta relle-vància per si sol, sinó que seria en re-lació al grup al qual pertany i amb lestasques que realitza i posició queocupa dins la comunitat per assegu-rar el seu funcionament i supervivèn-cia en la seva interacció amb elsaltres membres del grup.

No obstant, creiem que calser prudents a l'hora d'afirmar laigualtat plena, que segons el nostreparer no existeix sinó només en eldiscurs neolliberal que la proclamaen la fal·làcia reivindicativa de les lli-bertats individuals. Assumir la igual-tat total d'un grup implica que lesdiferències que es donen interna-ment, bàsicament segons el sexe il'edat s'emmascaren sota un tel d'i-gualtat que normalitza i equipara allòque de fet no ho és (Castro et al.,2002). El que està clar i és evident ésl'existència d'una diferència sexualentre els agents socials, és a dir,entre dones i homes, que deriva dela realitat que les dones són les pro-ductores d'individus, cosa que elshomes no poden fer, senzillamentperquè no estan capacitats biològica-ment. No obstant, aquesta diferènciabiològica no implica que automàtica-ment es generin dissimetries socialsde manera consubstancial, sinó queaquestes es deriven d'un aparell ide-

compensés als subjectes que l'hanproduït sinó que es distribuís de ma-nera desigual sent el seu consum decaràcter privilegiat per part de deter-minats sectors socials. L'existènciad'explotació comportaria a nivell ide-ològic l'existència de determinats me-canismes de coerció i alienació d'unssectors sobre els altres, que perme-trien reproduir el tipus d'organitzaciósocial que es dóna.

Si prenem l'esquema que es dónaper al procés productiu, direm queuna societat és desigual quan enOT+FT+MT=P els membres que par-ticipen en la primera part del procésno es corresponen amb els qui gau-deixen del producte, sinó que qui esbeneficia del consum dels productesno participa en el seu procés produc-tiu.

En definitiva i reiterant el que acabemd'esmentar, per contraposar una so-cietat igualitària amb una altra ambdesigualtats econòmiques, podem dirque una societat igualitària és aque-lla on cap membre i alhora tots sónpropietaris dels recursos que explo-ten de manera conjunta, on no exis-teix la propietat privada nielaboracions ideològiques ni siste-mes d'imposició coercitius que pro-voquin la distinció d’uns determinatsindividus en una relació de deferèn-cia respecte els altres, que gaudiriend’una posició privilegiada respecte laresta obtenint el màxim benefici enels processos productius a partir delseu control i apropiació en lloc de

Desigualtat social

ball, i que no necessàriament com-porta desigualtat ni explotació perpart d'uns individus sobre els altres,si el treball es retribueix i es com-pensa i no s'observa opressió d'unsector sobre la resta de la comunitaten el desenvolupament de les tas-ques productives i reproductives delgrup.

En el sentit que acabem d'expressarper tant, en una societat desigual (enel sentit de desigualtat econòmica=explotació social) hauríem de trobarsímptomes de:

�Participació desigual en les activi-tats productives i reproductives realit-zades per la subsistència del grup.

�Evidències que aquesta participaciódesigual impliqués apropiació de parto la totalitat del procés productiu perun sector que es beneficiaria del tre-ball de la resta sense compensar-lo.

�Desigualtat econòmica i social enels espais domèstics i en els propisindividus que impliqués explotació,no diferència. És a dir, que l'atribuciódiferencial de la riquesa es donariaen un sector que oprimiria a la restaderivat d'aquesta apropiació que ge-nera explotació.

�Mecanismes d'imposició i coerciód'una part del grup sobre la resta. Elseu grau i la seva institucionalitzaciócomporten ens poden ajudar a iden-tificar si ens trobem davant societatsestatals o no.

ològic que estableix que les relacionsentre subjectes siguin d'una o d'altremanera per possibilitar la perpetua-ció de determinada comunitat. Es po-dria produir llavors en aquest sentitque la diferència sexual d'arrel biolò-gica que apuntàvem es convertís enuna diferenciació sexual, que seriallavors una condició social segons laquals les dones en tant que força pro-ductiva i mitjà de producció al mateixtemps serien susceptibles i vulnera-bles a patir explotació per part d'a-quells altres agents improductius, ésa dir, els homes (Castro et al., 2003Estévez et al., 1998). Per tant, l'ano-menada diferenciació sexual sí queimplicaria la noció d'explotació i pas-saria a situar-se al mateix nivell quela resta de dissimetries socials.

Així en una societat igualitària les di-ferències que es donarien entre indi-vidus derivada de la divisió del treballsegons l'edat i el sexe dels individus,en la distribució de les activitats pro-ductives i reproductives, no impliquendesigualtat econòmica fruit d'aquestaorganització diversa, sinó que parla-rem de desigualtat només quan unapart del grup explota a l'altre a partird'apropiar-se del treball i els produc-tes de la resta beneficiant-se i gau-dint-ne sense reportar res a la resta.

És molt important tenir en compteque no s'ha de confondre especialit-zació del treball amb organitzaciódesigual. Així, entenem que una cosaés que es produeixi especialitzaciólaboral derivada de la divisió del tre-

42

Desigualtat social Articles Científics

43

Estrat Crític

tampoc una obra que implica unagran inversió de treball per part de lacol·lectivitat hauria d'estar sota el co-mandament d'una autoritat explota-dora. L'argumentació segons elnostre entendre ha d'anar més enllà ino basar-se en un únic element diag-nòstic que no ens pot aproximar a lavisió de la realitat on va existir.

Abans d'entrar en el cas històric quehem escollit per tal de veure unexemple empíric de com es deter-mina l'organització econòmica i sociald'una comunitat a partir de les restesdipositades, volem fer un parell deconsideracions al respecte precisa-ment de l'anàlisi de la materialitat queens permet caracteritzar-la d'una oaltre manera.

Una de les fonts d'informació mésemprada per tal de determinar l'orga-nització d'una societat i veure elpaper que desenvolupava cadascundels individus que la formaven, sónels registres funeraris. Es considerasovint (a partir d'una tradició en elque s'anomena arqueologia de lamort, i de la qual Binford fou pioneren el seu moment) que es pot reflec-tir a partir de com s'enterra un indi-vidu i amb quins objectes el rol quejugava en vida en la comunitat en laqual formà part. Així, si una tomba teobjectes “valuosos” (atribució feta so-vint des de l'actualitat, amb els con-seqüents problemes que aixòimplica), vol dir que seria importanten vida en detriment d'altres que noels tenen. Per nosaltres són evidents

·En definitiva, l'explotació d'una partde la comunitat en mans de l'altreque es beneficiaria d'aquesta explo-tació.

Un cop revisats i exposats breumentaquests pressupòsits teòrics, calabordar segurament la part méscomplicada de l'anàlisi de l'explotacióeconòmica i social a les societatsprehistòriques: la identificació delspatrons d'organització desigual a par-tir del registre material recuperat.

Són moltes les propostes i les argu-mentacions que tradicionalments'han donat al respecte, però creiemque s'ha d'anar més enllà de la sim-ple aplicació d'un seguit de variablesi evidències en una relació de pre-sència/absència mecanicista que enspermetrà fer una o una altra valora-ció segons el nostre registre encaixiamb el model teòric. Així no creiemque es pugui parlar d'un únic fòssil di-rector de la desigualtat, sinó que enstrobem davant una argumentaciómés complexa on intervenen mésfactors i consideracions. En aquestsentit el que volem dir és que cal dei-xar de banda les consideracions queatribueixen el qualificatiu d'igualitàriaa una societat pel simple fet que laseva economia es basa en la caça ila recol·lecció, de la mateixa maneraque una tomba rica no implica l'ex-plotació de o dels individus allí ente-rrats sobre la resta com a condiciósine qua non, ni un edifici de grans di-mensions equival al palau o residèn-cia del cap de la comunitat, així com

Desigualtat social

pot donar-nos informació de cara ales característiques de la societat i elpaper que hi jugaren els diferents in-dividus, no s'ha d'interpretar per si solcom a únic argument sinó que (a partd'analitzar-lo detingudament, sentconscients dels problemes que pre-senta) s'ha d'articular amb altres evi-dències materials de la comunitatque els generà. Val a dir però que síque veiem un factor molt importantrelacionat amb els enterraments queens pot servir de forma més precisa iobjectiva en la nostra recerca de l'ex-plotació en el passat: els cossos delspropis individus. A partir d'aplicar di-ferents tècniques podem conèixertant paleopatologies als cossos deri-vades de treballs reiterats que afec-tarien físicament als individus que lesdesenvolupaven, com també en lacomposició osteològica que ens per-met conèixer la seva alimentació il'estat de salut, tenint així una visiómés precisa i real de com vivien elsindividus. Algú ben alimentat ambmostres d'haver tingut una vida pací-fica i sana, contraposat a un altresector amb greus problemes físicsderivats de dures tasques realitzadesen vida, així com deficiències ali-mentàries i evidències de malalties,ens pot dir moltes coses a partir dequi explota a qui i com; de fet mésque l'aixovar per les controvèrsiesque hem expressat que implica. Així,a més de l'aixovar caldrà veure tambéqui està enterrat, com va viure (és adir, veure com eren els espais on esdesenvolupaven les relacions socialsdel grup i determinar quin paper ju-

les greus contradiccions que com-porten aquests arguments ja que ensés gairebé del tot impossible apropar-nos al sentit i interpretació d'unespràctiques que desconeixem percomplert, sobretot pel fet de pertàn-yer a un terreny simbòlic i ritual on elsvalors i significats de les diferents ac-tivitats i materials relacionats ensqueden molt lluny sent molt difícil en-tendre'ls ara amb el mateix sentit quetenien per la comunitat que els dipo-sità. Així, algú enterrat amb determi-nats objectes singulars no teniaperquè ser el cabdill que controlava ala resta que no tenen el mateix aixo-var, podia ser un reconeixement deri-vat d'altres raons, com de la valoracióde la feina que va fer en vida, perexemple sense que això motivés po-sicions jeràrquiques ni desiguals. Amés a més, cal tenir en compte queaquest reflex en la vida a partir delcontext de mort de l'individu no téperquè correspondre's de maneramecaniscista. Valguin exemples degent que en vida tenen una posiciósocial relativament baixa però que enel moment de la mort volen ostentaruna riquesa que no tenen per tal queaixí quedi per la posteritat (el cas “delmés ric del cementiri” però no el mésric en la comunitat), com el de perso-nes amb una gran capacitat econò-mica i un paper de control i domini dela resta que s'enterren de maneramolt austera sense ni tan sols aixo-var.

Per tant, creiem que tot i que en al-guns casos el registre funerari sí que

44

Desigualtat social Articles Científics

Imatge 1. Poblat talaiòtic de Son Fornés. Talaiots 1i 2 i habitatges (1 al 5). 850-550 ane

Estrat Crític

En definitiva els espais domèstics iels llocs on es desenvolupen lespràctiques socials en una comunitatens poden donar moltes dades sobrecom s'organitzava socialment la co-munitat que generà el registre. En elcas que disposem dels contextos fu-neraris, caldria analitzar-los més enllàdels aixovars per centrar-nos en lescaracterístiques físiques dels indivi-dus dipositats, realitzant sobretot unainterpretació conjunta dels àmbits devida i de mort per aproximar-nos a larealitat de les comunitats prehistòri-ques.

Un cop realitzades aquestes refle-xions teòriques sobre què és des-igualtat econòmica i com és detecta,creiem que pot ser útil analitzar uncas històric per veure amb més cla-redat quines eines podem emprar ide quina manera per tal d'identificarla desigualtat en una comunitat. Hem

gava cadascun dels individus estu-diats) i va morir, relacionant tot aixòamb les evidències de les seves acti-vitats en vida.

Cal anar a un altre lloc a buscar lesrelacions entre individus en una co-munitat: en la gestió i organització deltreball com a principal i únic agent enels processos productius. Entenent eltreball com a qualsevol activitat queimplica la inversió de temps i energiaen alguna acció la finalitat de la qualsigui de tipus social, cal enquadrar eltreball dins el que seria la realitat so-cial de producció, sent diferent la re-lació entre subjectes i objectes quegenera productes i subproductes, ique implica la utilització o no d'unsobjectes concrets que li donaranunes o altres característiques al tipusde relació productiva que esmentà-vem. Seguint amb aquesta idea,direm que les diferents produccionsque es donen en tota societat (la pro-ducció d'objectes, de subjectes i la demanteniment d'ambdues) tenen llocen l'espai (i en el temps), i són preci-sament aquests llocs on s'estructurala relació de la realitat de les pràcti-ques socials. Aquests llocs són docu-mentables, identificables i interpreta-bles arqueològicament, per tant apartir del seu estudi s'arriba a unaaproximació de les activitats que rea-litzà una comunitat determinada con-creta, ja que és possible reconèixerels tres tipus de producció a nivellempíric arribant així a aproximar-nosa la realitat i l'organització social delgrup que generà les restes.

Desigualtat social

45

Imatge 2. Planimetria del poblat talaiòtic de Son Fornés (880-550 ane)

munitat. Avui en dia sabem que estracta de llocs de reunió col·lectiva al'interior dels quals s'hi realitzarienactivitats relacionades amb la gestióeconòmica i política de la comunitats,a més de servir els seus terrats coma punts des d'on es realitzaria la vigi-lància, control i comunicació del terri-tori que s'abastaria des d'allà (Lull etal., 2001:34). Però, què ha portat alsinvestigadors i investigadores a can-viar la tradicional visió dels talaiotscom a residències del cabdill en so-cietats de “jefaturas” a llocs de reuniócol·lectiva en comunitats igualitàries?

Anem a veure quina és la morfologiadels poblats on apareixen els talaiotsi com s'articulen amb la resta d'uni-tats que apareixen. L'extensió delspoblats talaiòtics no seria sempre lamateixa, sinó que variarien en un in-terval entre una hectàrea i dues (el

triat el cas de les comunitats talaiòti-ques mallorquines, ja que constituei-xen un paradigma força clar iil·lustratiu vers la problemàtica plan-tejada, prenent la informació empíricaque ofereix el jaciment talaiòtic deSon Fornés (Montuïri, Mallorca)(Imatges 1, 2 i 3).

El període talaiòtic comprèn del 850-550 ane i es caracteritza bàsicamentpels emblemàtics monuments en ar-quitectura ciclòpia, els talaiots, i quees dóna tant a l'àmbit de l'illa de Ma-llorca com també a Menorca, ambunes característiques molt semblatstot i que també diferències prou nota-bles pel que fa a la morfologia arqui-tectònica de les edificacions esmen-tades. Tradicionalment als talaiotsse'ls havia atribuït la funció de cons-truccions funeràries, així com tambéla de residència del cabdill de la co-

46

Desigualtat social Articles Científics

Imatge 3. El jaciment de Son Fornés (Montuïri, Mallorca)

Estrat Crític

sector o individu exclusivament endetriment dels altres sectors de la so-cietat (pe: la piràmide del faraó, la re-sidència del cabdill, etc).

Aquest fet encara resulta més inte-ressant si detallem les característi-ques dels edificis en qüestió. En elcas del Talaiot 1 de Son Fornés,estem davant d'una construcció cir-cular de 17 metres de diàmetre i 3,5metres d'alçada, feta a partir de gransblocs de pedra calcària sense arga-massa constituint murs de paretseca, al que s'accedia per una portalateral. El bloc més pesat fa unes 9tones, i el volum total de pedra em-prada ronda les dues mil tones. Lapart de dalt del talaiot constituïa unterrat de 170 metres quadrats, mentreque l'espai hàbil interior era de 31,5metres quadrats. Segurament es pu-jaria al terrat a partir d'una escala queno s'ha conservat. Val a dir que elterra del talaiot, de la mateixa maneraque el de la resta de construccionsdel poblat està rebaixat a la superfícienatural de roca del terreny on s'em-placen. Pel que fa al Talaiot 2, val a

que ha portat a considerar que enstrobem davant comunitats relativa-ment denses). Tot i que els habitatgesno són gaire ben coneguts, en el casdel jaciment de Son Fornés són deplanta quadrangular i es disposen ali-neats de manera regular al llarg d'uneix al voltant dels talaiots. Concreta-ment, aquí tenim dos talaiots i cinchabitatges (tot i que val a dir que eljaciment encara es troba en fased'excavació). A més a més, en aquestjaciment s'ha pogut documentar unamurada que l'envoltava (Lull et al.,2001).

Ens sembla molt interessant el casdels talaiots i la murada ja que sóndues construccions que impliquen or-ganització del treball així com unagran inversió d'esforç per part de lacomunitat, però són obres fetes per lacomunitat (tant per l'autoria com perla utilització) en el si d'una societatigualitària (segons els paràmetres ex-posats més amunt). És a dir, que con-tràriament a l'argumentació, sovint esfa servir davant l'evidència de cons-truccions de gran tamany així comd'obres que impliquen la mobilitzaciód'un grup elevat de gent, requerintuna organització ben gestionada decara a garantir un resultat òptim deltreball que garanteixi l'eficiència i op-timització de la inversió de l'esforç dela comunitat en tasca col·lectiva, etc,no estarien dirigides per una autoritatque ordenaria a la resta del col·lectiumitjançant mecanismes coercitius ide control la seva realització, ni tam-poc tindria un ús i benefici d'aquest

Desigualtat social

47

a quin punt cal fer un mur d'aquestesdimensions emprant grans blocs depedra en dos paraments que a méses reomplen, només com a referèn-cia de cara a organitzar l'espai interndel poblat. Per tant, tot i que no tenimarmes, ens decantem per afirmarque la murada seria una obra feta idirigida per la col·lectivitat per prote-gir-se d'alguna amenaça externa, lanatura de la qual ara per ara desco-neixem.

Diverses anàlisis i estudis realitzatshan permès determinar als investiga-dors i investigadores com el sistemaconstructiu dels talaiots seria a basede rampes de terra a partir de lesquals s'arrossegarien els blocs a me-sura que s'anava alçant l'edifici (eli-minant-se posteriorment). S'haestimat com la força necessària peral Talaiot 1 equivaldria al treball con-tinuat de 50 individus al llarg de 2mesos en jornades de 12 hores (tot ique som un tant escèptics a l'hora deconsiderar que l'estimació s'hauria decorrespondre amb la realitat neces-sàriament, ja que el treball podria or-ganitzar-se d'una altra manera) (Lullet al., 2001). Sigui com sigui, el casés que la construcció d'aquest edificicomportaria que una part de la màd'obra es desviés i destinés en la re-alització d'aquesta tasca i que laresta de la comunitat cooperaria en-carregant-se de les activitats produc-tives i de manteniment necessàriesper la supervivència del grup mentrees focalitzava una part de l'esforç dela comunitat en el talaiot.

dir que ens trobem davant un edificimés petit, de 12 metres de diàmetresense porta lateral, pel que per tald'accedir a l'interior s'havia de pujaral terrat des de l'exterior i baixar peruna escala helicoïdal adossada almur intern. L'espai hàbil intern és de9 metres de diàmetre.

Pel que fa a la murada, val a dir queestà composta per un parament ex-tern i un altre intern (l'espai disposatentre els quals va ser omplert de pe-dres menudes i terra), amb 2 metresde gruix i grans blocs de pedra (quearriben a assolir fins a 1 metre d'am-ple per 1,80 de llarg) col·locats horit-zontalment en filera. La interpretacióde la murada també resulta força cu-riosa ja que no s'han trobat armesque ens poguessin parlar d'activitatbèl·lica al menys al poblat, tot i quesí que la societat talaiòtica coneixiales espases els punyals i les llances(Lull et al., 2001). És per això quepensem que no s'ha de descartar ne-cessàriament la seva funció defen-siva front una amenaça violenta jaque pot ser que ells no en tinguinperò els altres sí, d'aquí la necessi-tat de la murada. Si fos per al bestiarno caldria una obra de les dimen-sions ni consistència esmentades,amb la conseqüent inversió de treballi esforç que aquesta implica. Val a dirque també s'ha argumentat el seupaper com a element delimitador del'àrea del poblat com a referent decara a la distribució interna. Però denou ens passa com amb en el cas dela hipòtesi del bestiar, no sabem fins

48

Desigualtat social Articles Científics

49

Estrat Crític

comunitat, desfent l'argument de l'or-ganització col·lectiva i considerantprecisament que les restes de carnconsumides dins el talaiot fossin perpart precisament d'aquest sectorcontrolador. Ara bé, ens falten restesdins el talaiot que ens permetin qua-lificar les activitats que allí s'hi realit-zaven com les mateixes que tenienlloc a les diferents cases del poblat(on a més s'hi documenten altres tas-ques com producció de ceràmica do-mèstica, s'identifiquen bé les àreesde processat, consum, descans, etc),pel que no podem atribuir-li la ma-teixa funció que la d'una casa on s'hirealitzessin les activitats subsisten-cials productives i reproductives delsseus habitants. Però sobretot creiemque cal remarcar el fet que encaraque algú pogués considerar (ambfalta d'arguments i contrastació em-pírica segons el nostre entendre) quela gestió enlloc de col·lectiva seriacontrolada per una minoria que ra-cionaria la carn, aquesta distribucióno genera explotació ni es fa en unmarc desigual, ja que el producte esreparteix de manera equitativa entretota la comunitat, pel que no s'articulaen un marc de supeditació i control apartir del repartiment i redistribucióde la producció del grup.

La funció del Talaiot 2 en canvi, ésben diferent que la del Talaiot 1, cosaque també ens porta a descartar laidea maniquea que davant d’un edificide característiques arquitectòniquessimilars estem davant funcionalitatssemblants en tots els casos.

Però el que ha permès afirmar que lacomunitat cooperaria de manera con-junta ha estat precisament el registredocumentat al Talaiot 1 especialmenta partir de les restes de fauna. El casés que a partir de l'anàlisi faunísticaes pogué determinar com la funciód'aquest edifici era la d'un gran cen-tre de manipulació i distribució decarn principalment de porc peròtambé de bou. Val a dir que de carnse'n consumiria molt poca dins el ta-laiot, fet que s'atribueix probablementa celebracions periòdiques que con-tribuirien al reforçament de la identitati vida col·lectiva de la comunitat. Lamajor part del producte càrnic es dis-tribuïa entre les cases del poblat ons'han identificat les parts anatòmi-ques amb més contingut càrnic men-tre que dins el talaiot estarien mésrepresentades les d'esquarterament(a part de la petita porció consumidaallí mateix).(Lull et al., 2001) D'a-questa manera veiem com la inter-pretació conjunta de les unitatsdomèstiques del poblat amb aquestgran edifici singular han permès des-cartar la idea que fos la residència oseu d'un poder explotador de la resta,sinó que era un centre col·lectiu desd'on es processava la carn que es re-partia de manera equitativa i igualità-ria entre tots els membres de lacomunitat.

No obstant, també es podria pensarque la gestió de la carn que es feiades del Talaiot 1 fos controlada peruna autoritat que viuria allí mateix i di-rigiria el racionament de la resta de la

Desigualtat social

també el cas d'una piscina municipalque tot i ser pública no tindria espaisuficient si volgués accedir-hi tota lacomunitat però tampoc està limitat elseu accés a uns quants), ens semblaraonable aquesta consideració. El fetque allí es reunissin uns quants re-presentants de la comunitat tampocimplica segons el nostre entendreque estem en un marc organitzatiudesigual on un grup exerceixi la sevasuperioritat i imposi el criteri sobre laresta generant relacions d'explotació.En primer lloc perquè com ja hem ditno es documenten diferències als es-pais domèstics pel que fa a acumula-cions desiguals de la riquesa, niapropiació d'uns membres sobre elsaltres del producte generat per la co-munitat; com s'ha vist és distribuïdade forma igualitària i no implica queuns tinguin més que altres tot i poderdesenvolupar tasques de gestió d'a-questa distribució. Per tant, la gentque es reuniria al Talaiot 2 vivia de lamateixa manera que la que no parti-cipava d'aquestes reunions. Val a dirque no ens trobem davant una pobla-ció molt nombrosa, pel que és proba-ble que estiguessin representadesgairebé totes les unitats domèstiquesen un marc que hem d'entendre devida col·lectiva i no segmentada enfamílies nuclears, pel que la dicoto-mia entre els representats i la totali-tat de la comunitat no seria tanàmplia.

Per tant, tot i poder aportar hipòtesisalternatives sobre la realitat de la so-cietat talaiòtica de Son Fornés, hem

Aquesta construcció com hem es-mentat més amunt, no tenia porta,sinó que s'accedia per una escala he-licoïdal pel terrat; per tant tenim unespai tancat on predominaria la fos-cor a l'interior. A més a més, no s'hantrobat evidències d'activitats produc-tives relacionades amb la gestió delsaliments ni tampoc restes de carn od'altres productes, pel que la sevafunció no seria la d'un centre de ma-nipulació i redistribució de l'alimententre els diferents membres del grup.L'únic que s'ha documentat al seu in-terior són uns recipients de ceràmicapoc comuns en el poblat. Per aixòs'ha interpretat que aquest recinteserviria per realitzar-hi reunions i trac-tar temes que afectarien a la gestió iorganització política de la comunitat,en un ambient de foscor que podriaconferir un caràcter ritual i/o místic ales qüestions que allí es dirimien (Lullet al., 2001). Ja que l'espai no ésgaire gran, s'interpreta que no seriala totalitat de la comunitat la que par-ticiparia en aquestes reunions sinóuna part que durant el transcurs deles mateixes veuria algun tipus de be-guda indeterminada en aquells reci-pients especials i particulars únics enel poblat.

Tot i que veiem els problemes quepresenta relacionar un espai petitamb la consideració que estaria re-servat a un sector reduït de la comu-nitat (ja que si pensem en una ermita,per exemple, és un espai obert teòri-cament a tothom que hi vulgui entrarperò té unes dimensions petites, o

50

Desigualtat social Articles Científics

51

Estrat Crític

intern amb una o dues estances rec-tangulars. El sostre estava sostingutper una columna central, i estaria fetde troncs i branques d'ullastre unidesamb fang. A l'interior s'han trobattambé receptacles de pedra engan-xats al mur que servirien per emma-gatzemar i guardar recipientsceràmics, eines, etc, a més de bancsde pedra. Totes les cases disposend'un fogar rectangular de grans di-mensions (on s'emprava també l'u-llastre), que a part de cuinar servienper coure els recipients ceràmics quecada unitat domèstica produïa. A mésa més, també disposaven d'una grancisterna o de vasos de ceràmica denotables dimensions per emmagat-zemar aigua. El total de membresque podrien viure en aquestes casesoscil·laria entre 5 i 9 (Lull et al., 2001).

Així, tenim unes unitats domèstiquesque presenten les mateixes caracte-rístiques pel que fa a les tasques pro-ductives i reproductives emprades alseu interior, on si bé es diferencienels espais de descans i d'activitats,no s'hi veu una especialització claraper al seu desenvolupament pel quefa a l'espai (els fogars són per cuinari per coure ceràmica, per exemple) nies disposen els materials ni els estriscom en un taller d'un artesà, sinócom un espai on es desenvolupenmúltiples activitats relacionades ambla subsistència.

Si ens fixem en l'economia de la gentque viuria al poblat, s'ha pogut deter-minar a partir de l'anàlisi faunístic i

de fer les nostres interpretacions apartir de la materialitat que tenim pertal de fer ciència i aportar coneixe-ment òptim i objectiu treballant sem-pre amb el què hi ha i mai amb el quèpogués haver-hi, ja que això darrer noseria ciència sinó especulacionssense sosteniment empíric. D'a-questa manera ara per ara no tenimcap evidència d'una organització des-igual ni l'existència de relacions d'ex-plotació dins la comunitat perquè tot ipoder alguns membres desenvoluparpaper de gestió, o de participació endecisions que afectarien a la resta,etc, aquest rol no genera supeditacióni desigualtat, ja que el producte ge-nerat pel grup es reparteix equitativa-ment entre el grup.

Tot seguit anirem a veure amb mésdetall com són aquestes unitats do-mèstiques que ens permeten parlard'una societat igualitària gestionadacol·lectiva i cooperativament a partird'interpretar-les conjuntament ambaquests edificis comunals de gestióeconòmica i política de la comunitatde manera conjunta i equitativa.

Com hem esmentat més amunt, lescases es disposen en filera seguintun eix rectilini entre els talaiots 1 i 2(tot i que les 1 i 4 s'articulen adossa-des radialment al Talaiot 1, la majoriaes col·loca en bateria, unes al costatde les altres); totes elles s'envoltarienper un mur. Les cases (fetes tambéde paret seca de pedra) tenen unasuperfície que oscil·la entre 30 i 45metres quadrats, distribuint-se l'espai

Desigualtat social

portar a considerar que hi hauria unsector que controlaria la redistribucióa racionament d'aquesta carn des delTalaiot 1, hipòtesi que hem revocatràpidament a partir de diversos argu-ments plantejats, creiem que es potdesmentir encara més pel fet que elshabitant de cada unitat domèstica nodepenien subsistencialment d'aquestrepartiment de la producció de bous iporcs, perquè també compten amb lad'ovelles i cabres. Per tant, una provaempírica més, que segons el nostreentendre reforça aquesta idea de vidacol·lectiva sense explotació d'unssobre els altres.

Tal i com hem introduït més amunt, laceràmica es produïa en cada unitatdomèstica, fabricant-se tot tipus derecipients (olles grans, vasos més pe-tits, etc) que seguien uns patrons si-milars als d'altres jaciments delmoment, tot i fer-se a a nivell domès-tic per cada casa.

Així com veiem la divisió del treballera mínima ja que tots els membresparticiparien de la pràctica totalitatd'activitats productives dutes a termeper la subsistència de la comunitat,participen el la gestió econòmica delsramats, es fan la ceràmica que ne-cessiten en cada unitat domèstica,processen els vegetals que recol·lec-ten (probablement també conjunta-ment), construeixen grans construc-cions cooperant de manera col·lectivauns alçant els talaiots i els altres pos-sibilitant-ho al encarregar-se de lespràctiques subsistencials necessà-

botànic, que la base de la subsistèn-cia no serien els productes vegetalsderivats de la producció agrícola,sinó que aquesta tindria lloc de ma-nera minoritària i moderada predomi-nant els elements salvatgesrecol·lectats directament. Val a dirtambé que cada unitat domèstica dis-posava d'un molí o morter que per-metria el processat de productesvegetals per al seu consum posterior.L'aportació d'aliments de procedèn-cia animal seria la predominant, so-bretot del porc i el bou, en detrimentde la cabra i l'ovella, el que ens portaa afirmar que el gruix de l'activitateconòmica estava en la gestió de laramaderia bovina i porcina. Així, ladistribució equitativa entre els mem-bres de la comunitat dels productesprovinents de la pràctica econòmicaramadera de porcins i bovins ens fapensar que la seva gestió seriatambé col·lectiva, tal i com ho era laseva repartició conjunta. Les cabres iles ovelles eren processades percada unitat domèstica, però podempensar que la pastura d'aquests ra-mats també seria realitzada en el side la comunitat.

Ens sembla interessant incidir en laqüestió que tant la ramaderia bovinai porcina, com l'ovicaprina estariengestionades per la totalitat del grup.Ara bé, la distribució de carn de porco bou es feia de manera col·lectivamentre que la d'ovelles i cabres escentrava més en cada àmbit domès-tic concret. Si reprenem la idea quehem plantejat més amunt que podria

52

Desigualtat social Articles Científics

53

Estrat Crític

entre tots els membres de la comuni-tat.

�Unitats domèstiques autosuficientsen la satisfacció de les seves neces-sitats bàsiques, sense existènciad'artesans que realitzin treballs espe-cialitzats.

�Mínima divisió del treball que no ge-nera explotació d'un sector sobre unaltre.

�Participació col·lectiva de la comu-nitat en obres públiques empradesper la mateixa col·lectivitat. La sevafunció anava destinada a la redistri-bució i consum de les pràctiques eco-nòmiques ramaderes (de porcs ibous) així com a la gestió política delgrup.

�Activitat política desenvolupada perrepresentats de la col·lectivitat (amode de consell enlloc de lideratge),que no generarien posicions de su-perioritat ni supeditarien a la restasota el seu poder ni autoritat a partirde les seves decisions.�Cap evidència d'acumulació ni dis-tribució desigual de riquesa o de pro-ductes generats per la comunitat queprovoqués relacions d'explotació nicontrol jerarquitzat.

Per tant, a l'hora de detectar la des-igualtat arqueològicament creiem quehem d'anar a buscar en primer lloccom s'organitzava i gestionava l'eco-nomia d'aquesta comunitat, és a dir,com funcionava la seva política. Aixíhaurem d'anar a veure si les diferents

ries, etc. La homogeneïtat entre lescases tant pel que fa a la construcciócom sobretot pel registre material em-prat en definitiva ens permet afirmarla inexistència de desigualtat econò-mica entre les unitats domèstiques,on l'espai de la llar seria auster con-tenint allò necessari per la satisfaccióde les necessitats subsistencials bà-siques de la gent que hi vivia a partirde les seves condicions materialsexistents en aquella realitat, lluny d'e-vocar ostentació en l'àmbit privat.

Així, el contrast de la simplicitat delsespais domèstics amb les construc-cions de gran envergadura que impli-quen una inversió d'esforç i treballmolt elevada, s'ha de veure precisa-ment en aquesta reiteració i impor-tància de la col·lectivitat frontl'individu que preconitzava la comuni-tat talaiòtica de Son Fornés pel quefa a les relacions de producció i re-producció que possibilitaven el soste-niment i supervivència del grup; peraixò es reforça aquesta idea de per-tànyer a un tot comú amb l'edificaciócooperativa i conjunta d'unes cons-truccions que potencien aquesta ideade comunitat col·lectiva protagonistaen la producció i reproducció de lasubsistència del grup.

En definitiva, les característiqueselements que ens permeten parlard'una societat sense desigualtat eco-nòmica entre els seus membres són:

�Economia ramadera que es ges-tiona i distribueix equitativament

Desigualtat social

de manera desigual acumulant unsen detriment de la resta. Si són ho-mogènies estarem davant una socie-tat igualitària, sinó possiblementtinguem una societat amb un patródesigual el grau de l'esmentada des-igualtat caldrà veure a partir del re-gistre per tal de determinar en quinai/o quanta mesura es dóna l'explota-ció del sector que acumula sobre laresta. Seria necessari també observarsi tots i totes participen de la mateixamanera en les activitats productives ireproductives, per tal de determinaren el cas que uns ho facin en majormesura que els altres, si això es fa demanera equitativa o no a parir de laretribució a partir d'altres tasques o di-rectament és treball apropiat.

En el cas de les construccionscol·lectives caldrà interpretar-les comhem vist conjuntament amb les uni-tats domèstiques, ja que sense inte-rrelacionar-les no és possibleaproximar-nos a la realitat de la co-munitat on van existir. Així, ni unacasa és suficient per fer cap afirma-ció ja que no tenim amb què compa-rar-la ni sabrem com vivia la gent forad'aquella unitat, ni un gran edifici persi sol ens diu res, ja que sense lescases no sabrem com vivia la gentque el va alçar. Per tant, caldrà deter-minar la seva funció en el marc de laglobalitat de la comunitat. Un granedifici en una societat on es docu-menten clares evidències d'acumula-ció desigual de la riquesa en unescases i no en unes altres, així comparticipació diferent en les activitats

produccions realitzades per la sub-sistència del grup es duien a termede manera col·lectiva o bé existia unsector que controlava el procés pro-ductiu dels diversos béns de consumapropiant-se del treball i els produc-tes fabricats per la resta. També cal-drà analitzar si tenim treballadorsespecialitzats i artesans o bé les uni-tats domèstiques es gestionen demanera autosuficient. No estem dientque necessàriament l'aparició de tre-balls artesanals especialitzats en laproducció de determinats objectesimpliqui automàticament l'aparició dedesigualtat econòmica. El que volemdir és que considerem que a partird'una divisió que comença sent mí-nima per acabar especialitzant-se, espot desembocar en el sorgiment desuperioritat econòmica per part d'a-quests sectors artesanals que moti-varan que la producció realitzadapels diferents sectors de la societatno es distribueixi de manera equita-tiva, sinó que es reconegui el seu tre-ball per sobre el de la resta. Entenemper tant que en una comunitat auto-suficient és més difícil que es pro-dueixin aquestes diferèncieseconòmiques (traduïdes en políti-ques) ja que tant el treball com laseva retribució és equitativa almenysteòricament.

De la mateixa manera haurem d'anara veure si tenim diferències entre lesdiferents unitats domèstiques pel quefa a la riquesa acumulada, si és equi-tativa i respon a la satisfacció de lesnecessitats subsistencials, o si es fa

54

Desigualtat social Articles Científics

55

Estrat Crític

Bibliografia

CASTRO, P; CHAPMAN, R; GILI, S;LULL, V; MICÓ, R; RIHUETE, C;RISCH, R; SANAHUJA, E. (1996).“Teoría de las Prácticas Sociales, aHomenaje a M. Fernández-Miranda”,Complutum. Madrid: UniversidadComplutense, vol II, 35-48

CASTRO, P; ESCORIZA, T; SANA-HUJA, E. (2002) “Trabajo, reciproci-dad y explotación. Prácticas sociales,sujetos sexuados y condiciones ma-teriales”. IX Congrés d'AntropologiaFAAE, Barcelona

CASTRO, P; ESCORIZA, T: SANA-HUJA, E. (2003). Mujeres y hombresen espacios domésticos. Trabajo yVida Social en la Prehistoria de Ma-llorca (c. 700-500 cal ANE). El Edifi-cio Alfa del Puig Morter de SonFerragut (Sineu, Mallorca). BAR In-ternational Series 1162

ESTÉVEZ, J; GIBAJA, J; PIQUÉ, R;RUIZ, G; TERRADAS, X; VILA, A(1998) “Cazar o no cazar, ¿es ésta lacuestión?” Boletín de AntropologíaAmericana, 33, 5-24

LULL, V; MICÓ, R; RISCH, R; RI-HUETE, C.(2001). La Prehistòria deles Illes Balears i el jaciment talaiòticde Son Fornés (Montuïri, Mallorca).Fundació Son Fornés, Mallorca,

productives i especialització del tre-ball, ens pot fer determinar en el casque hi trobem una gran concentraciódel producte de la comunitat (un ma-gatzem) en la seva redistribució perpart d'un sector que controla la sevagestió des d'aquests edificis, benefi-ciant-se i apropiant-se del treball dela resta. No obstant, l'edifici per si solno ens dirà gaire res.Finalment direm que no haurem d'a-nar a buscar una única variable perdeterminar a partir del registre empí-ric recuperat si existia desigualtateconòmica o no en una comunitatprehistòrica. Caldrà veure un seguitde variables i sobretot analitzar i in-terpretar de manera conjunta les di-ferents evidències que ens informinsobre com es gestionava i articulaval'economia del grup i de quina ma-nera participaven i es beneficiavenels seus membres. Tanmateix s'hande desterrar les preconcepcions his-tòriques mecanicistes que ens fanatribuir en cada època i a cada llocuna realitat preconcebuda acceptadafins al moment (com economia caça-dora-recol·lectora = economia iguali-tària / grans construccions+agricul-tura-ramaderia,+murades = econo-mia desigual), per enfrontar-nos encada cas a un registre provocat peruna realitat determinada on la inte-rrelació de diferents variables indica-dores i relacionades amb la sevasubsistència i gestió de la produccióens permetran realment conèixercom era i s'organitzava la vida de lagent que generà les restes que hemrescatat. �

Desigualtat social