TEMA: 2 DESENVOLUPAMENT SENSORIAL

2.1 EL DESENVOLUPAMENT SENSORIAL DE L’INFANT

L’infant experimenta els primers contactes amb el món a traves dels sentits. (des de que neix i inclús abans de néixer, amb estimules interns i externs)

Primer pas en el procés de la formació de les funcions cognitives i afectives (una cançó).

Els sentits l’ajudaran a constituir-se com a ésser a pensar-se com a una totalitat (Saber que ja no ets dintre la mare i enfrontar-se al món).

2.2 SENSACIÓ I PERCEPCIÓ

Lleis de la Gestalt

2.2.1 Sensació i Percepció

Des del naixement el nen experimenta sensacions procedents de l’entorn i del seu organisme.

EL PROCES SENSORIAL I PERCEPTIU

La sensació es el procés mitjançant el qual, la informació sensorial, les dades sensorials, arriben al cervell.

Cèl·lules que recullen totes lesSensacions del exterior

Dades sensorials

Canal sensitiu

Elaborar la informació

SensacióÉs una impressió que es produeix en el cervell per l’excitació originada en un receptor sensorial a causa d’un estímul provinent del mon extern o intern.

PercepcióÉs la possibilitat d’organitzar els estímuls i de poder diferenciar uns objectes dels altres.

Cèl·lules receptores sensorials

Neurones

CERVELL

2.2.2 Principis d’organització perceptiva

Lleis de la Gestalt

El Gestaltisme va ser un moviment psicològic nascut a Alemanya poc abans de la Guerra Mundial. La denominació ve de la paraula GESTALT que significa forma o figura (parla de tots els sentits però més a nivell visual).

La percepció es produeix com un tot. La percepció de les persones no s’exerceix sobre elements aïllats sinó en

camps perceptius. La percepció de l’infant està estructurada des del moment de néixer i

això afecta i determinarà la manera de percebre els estímuls de l’entorn. La Gestalt ha experimentat sobre tot en la percepció visual. Ajuda per entendre la percepció d’un nen.

Llei de la pregnància o de la bona forma

La percepció humana tendeix a percebre una figura, un objecte, una cara,... de la manera més senzilla possible, equilibrada, estable i regular.

Es considera aquesta llei com a principi bàsic de totes les altres.

Llei de la proximitat

Es tendeix a agrupar com un mateix objecte elements pròxims en l’espai.

Llei de la semblança

Es tendeix a agrupar elements semblants.

Llei del trencament

Es tendeix a clausurar les bretxes extens en una figura, es perceben figures completes encara que no ho són.

Llei de continuïtat

Es tendeix a percebre com si formessin part d’una mateixa figura els estímuls que guarden entre si la continuïtat de la forma.

Llei de la figura fons

La figura és l’objecte sobre el qual es focalitza l’atenció, el fons és al darrera o envolta la figura. Quan la relació figura-fons és ambigua no es poden veure amb dues imatges alhora

Llei de la predisposició perceptiva

Moltes vegades es veu, se sent o s’olora allò que s’espera percebre i que encaixa amb idees preconcebudes, Es a dir, les expectatives influeixen en la manera de percebre els estímul.

2.3 CLASSES DE SENSACIONS

2.3.1 Exteroceptives

Son les sensacions que reben els estímuls del mon exterior. Els receptors sensorials estan situats en els òrgans des sentits. (Els òrgans

que reben els estímuls son els sentits).

Senyals Envien

Anàlisi

D’aquest sensació ets conscient i moltes vegades intervenen més d’un sentit, normalment en parelles.

2.3.2 Intraceptives

Son les sensacions els estímuls de les quals provenen del medi interns, de l’organisme.

PROPIOCEPTIVES: Relacionades directament amb el moviment, i la gran majoria d’informació prové de la vista.

Envien informació

La persona percep

Estímul extern

Òrgans dels

sentits

Córtex cerebral

Receptors sensorials

MúsculsTendonsOïda interna

Còrtex Cerebral

CERVELL

- To muscular- Posició del cos a l’espai- Disposició dels membres- Moviment i equilibri

VISCEROCEPTIVES: També s’anomenen Interoceptives

Provoquen necessitati necessiten minora la sensació

Conductes per disminuir el malestar provocats per la set, la fan, el fred...

2.4 SISTEMES SENSORIALS

La recepció i processament de les sensacions es duu a terme a traves dels diferents sistemes sensorials o sentits En el nen apareixen en el següent ordre:

- Tàctil- Vestibular- Gust- Olfacte- Oïda- Vista

2.4.1 EL TACTE Proporciona informació de les qualitats palpables dels objectes (l’òrgan

més gran del cos es la pell humana). La pell és un òrgan complex i vital per l’organisme. Es compon de dos teixits cutanis i subcutanis: la dermis i la epidermis. Té diferents receptors i cadascun capta diversos estímuls: temperatura (fred

i calor) tacte (pressió i vibració) i dolor.

PELL

o Corpuscle de Paccini; perceben el grau de pressió (consistència i per dels objectes)

o Corpuscles de Meissner’s: s’encarreguen de les sensacions de contacte (forma i grandària)

o Terminacions nervioses lliures: receptores del dolor.o Corpuscles de Ruffini: capten els canvis de Temperatura de la calor.o Corpuscles de Krausse: perceben la sensació de fred.

Receptors sensorials

Òrgans interns:CorEstomacPulmons

Per sota del CÒRTEX

CEREBRAL

ESTATS AFECTIUS

EmocionsSentiments

Sensacions essencials per la homeòstasi. Equilibri dels processos metabòlics interns

DESENVOLUPAMENT

El fetus es sensible al tacte i el nadó te una sensibilitat tàctil molt precoç. El tacte i la sensibilitat cutània es un dels primers sentits que es

desenvolupa primer. El nounat explora la font d’alimentació a través de la sensibilitat bucal. El nadó exerceix la percepció tàctil amb la boca, i després amb les mans i

les plantes dels peus. Cap al sisè o setè aconsegueix una gran evolució i comença a

especialitzar-se en d’altres zones: les palpes dels dits, area genital, galtes...

TRANSTORS

El més freqüent es la insensibilitat tàctil, es pot tenir en qualsevol sensació tàctil a causa de diferencies en els receptors.

2.4.2 EL SISTEMA CINESTÈSIC (EQUILIBRI ES TROBA A L’ORELLA)

Es aquell per mitjà de qual es percep el to muscular, el moviment i la disposició dels seus membres, e per i la disposició en l’espai. Es pot anomenar Equilibri.

El sistema Cinestèsic serveix per a que la persona sigui conscient de l’equilibri a traves de la vista i el tacte.

Esta constituït per...

L’aparell vestibular

Proporciona dades sensorials sobre la posició del cos a l’espai, provoca reaccions relacionades amb l’equilibri i fa actuar mecanismes automàtics per mantenir-lo en equilibri.

Esta situat a la part laberíntica (no acústica) de l’oïda interna i esta format pels sacs vestibulars, els canals semicirculars i el nevi vestibular, que son els encarregats de transmetre les sensacions al cervell.

receptors sensorials dels músculs i dels tendons

Subministren informació sobre el to muscular, la posició dels membre i la relació entre les diferents parts del cos.

DESENVOLUPAMENT

El nounat ja percep el moviment quan el traslladen o el gronxen, però aquest sentit encara es incipient. ( encara que no sap en quina posició esta). S’anirà desenvolupament amb el desenvolupament psicomotor.

TRANSTORS

A causes de malformacions congènites, traumatismes o infeccions.Pot provocar pèrdua d’equilibri, desconeixement de la situació posició del cos o descoordinació del moviment.

2.4.3 EL GUST

És un sentit essencialment químic L’aparell gustatiu esta a la cavitat bucal La llengua, la laringe i la faringe son els òrgans on es troben els receptors

gustatius (botons) Els botons es troben a les papil·les linguals, petites protuberàncies de la

llengua Des de les papil·les parteixen les fibres nervioses que formen el nervi

gustatiu i envien la informació al cervell

DESENVOLUPAMENT

El nounat té el sentit del gust força desenvolupat, al úter matern ja funciona les papil·les gustatives

TRANSTORS

A causa d’alteracions parcials o totals en els receptors sensorials, es poden produir:- Hipoagèusia: disminució de la sensibilitat gustativa (tabac, menta...).- Agèusia: falta de sensibilitat gustativa.- Paragèusia: falta de la interpretació del gust.

2.4.4 L’OLFACTE Com el gust, es un sentit químic. Es perceben les qualitats i els canvis quantitatius dels olors. L’aparell olfactiu es localitza a la part superior de les fosses nassals, es

l’orifici d’entrada que condueix al bulb olfactori de totes les substancies aromàtiques o oloroses.

Els receptors estan a la mucosa olfactiva (pituïtària groga) que es troba al sostre de les fosses. Des d’allà, a traves del nervi, arriben al bulb que es l’encarregat d’enviar, en forma d’estímul, la informació al cervell.

DESENVOLUPAMENT

En el moment de néixer, el sentit de l’olfacte ja està desenvolupat. El nadó ja discrimina i te tendència i preferència cap a olors coneguts. L’olfacte aconsegueix un desenvolupament màxim quan l’infant te tres

anys i la seva evolució va lligada al gust. (als 3 anys ja ha desenvolupat del tot l’olfacte)

TRANSTORS

La insensibilitat olfactiva, a causa de deficiències a la pituïtària groga, es produeix la pèrdua parcial o total de la capacitat olfactòria.

2.4.5 L’OÏDA

Es l’òrgan que recull les vibracions sonores del medi i les transforma en impulsos elèctrics que son interpretats a l’escorça cerebral.

L’orella es la seu del aparell de l’audició i, també de l’aparell vestibular.

Esta composta per:

oOÏDA EXTERNA: Consta del pavelló de l’orella, que recull les ones sonores, i del conducte auditiu extern (2.5 cm de longitud), acaba en l’oïda mitjana, la qual esta separada per la membrana timpànica.

oOÏDA MITJANA: Esta formada per la caixa del tampà, (que conté una cadena de 3 ossets articulats entre si: martell enclusa i estrep) la trompa d’Eustaqui (comunica la faringe i compleix la missió d’airejar l’oïda) i les finestres oval i rodona (petites obertures situades a la part de l’orella).

oOÏDA INTERNA: Constituïda per la còclea (conte un fluid líquid) l’òrgan de Corti (conte les cèl·lules ciliades, que són els receptors) i el nervi acústic.

Estímul auditiuOndes sonores

VibracióImpacte del so mecànicament

Cèl·lules ciliades

Converteix el to en un impuls (senyal elèctric)

OrellaConducte auditiu

extern

Timpà Finestra ovalCÒCLEA

Oïda mitjanaCadena d’ossets

Nervi

Òrgan de Corti

L’òvul temporal del cervell

l’envia a

Estan especialitzades: unes que capten la força, el to, timbre, intensitat

Els ossets es belluguen segons la intensitatGreu poc a pocAgut (fort) de pressa

DESENVOLUPAMENT

El nounat te una sordesa parcial a causa de la immaduresa del nervi auditiu. Hi ha una oclusió (tapat) del conducte auditiu provocat per la mucositat que acumula des de l’úter de la mare.

Pot distingir la intensitat, el timbre i el to d’un so. Pot sentir murmuris, no reacciona a sons monòtons i es capaç de localitzar un so (aquesta capacitat la perd i la recupera mes tard).

A les 12 hores distingeix el llenguatge humà d’un so. Als dos dies reacciona a sons intensos realitzats a prop. Al setè dia reconeix la veu dels pares. Als 2 mesos mou el cap en direcció al so o a un soroll. Als tres o quatre mesos es por concentrar en un so (si es una melodia si

fixa).

TRANSTORS

Segons la localització del trastorn, hi ha alteracions de transmissió (oïda externa o mitjana) i de percepció (oïda interna).

Segons el nivell de funcionament, es produeixen essencialment dos trastorns:- Sordesa total: És la pèrdua total d’audició per destrucció bilateral de

les estructures acústiques.- Hipoacúsia: És la pèrdua d’audició unilateral o bilateral, que es dona

en diferents graus.Segons la pèrdua d’audició, pot haver-hi els següents graus:

- Sordesa lleugera: pèrdua auditiva de menys de 40 db (Decibèlics).- Sordesa mitjana: pèrdua auditiva entre 40 i 65 db.- Sordesa severa: pèrdua auditiva entre 65 i 85 db.- Sordesa profunda: pèrdua auditiva de més de 85 db.

2.4.6 LA VISTA

Es el sentit destinat a captar la llum mitjançant el sistema visual.

- L’òrgan essencial és l’ull.- Estan allotjats a les orbites entre els ossos de la cara i el crani.- Dins l’orbita es troba el globus ocular, la parpella i l’aparell lacrimal.- Les parpelles, les celles i el lacrimal, compleixen funcions de protecció i

conservació.

El Globus Ocular

Esta format per tres capes, tres cambres i el cristal·lí.

CAPES

- Externa: Constituïda per l’escleròtica (estructura opaca i llisa que no

a passar la llum) i la còrnies (estructura transparent a la llum).- Mitja: anomenada també úvea, esta formada, a la part anterior, pel cos ciliar i per l’iris (al centre que entra a l’ull), i per posterior, per la coroide (actua de cambra fosca i permet l’aparició de l’iris a la llum).- Interna: o retina. Consta de la fòvea (regió central, regular, l’agudesa visual), els bastonets (cèl·lules receptores sensibles a la claredat) i els cons (sensibles al calor). Tots ells en conjunt s’anomenen fotoreceptores.També hi trobem el disc del nervi òptic que és on parteix el nervi.

CAMBRES

Anterior i posterior: contenen l’humor aquós que es el responsable de mantenir la pressió interocular i està constituït en un 99% per aigua.

Central: anomenada també vítria, conte l’humor vitri, es una substancia gelatinosa i transparent que omple tota la cavitat ocular i està situada darrera del cristal·lí.

Cristal·lí: és una lent biconvexa, sense nervis, que consisteix en una sèrie de capes transparents l’una darrera l’altre)

DESENVOLUPAMENT

El nounat es capaç de distingir el clar del fosc; la seva agudesa es molt pobra. (no distingeix ni formes ni colors).

Al 1r mes de néixer ja pot fixar la mirada en un objecte gra, situat davant seu i seguir-lo 90º.

Als 2 mesos pot acomodar la mirada i seguir l’objecte 180º. Al 3r mes pot girar el cap per seguir un objecte que es desplaça. Al 4r mes ja te horitzó visual. Al 7é mes ha adquirit la coordinació ma-ull i percep la profunditat. Als 8é mesos examina objectes amb deteniment. Cap als 12 mesos l’infant adquireix l’agudesa visual de les persones

adultes.

TRANSTORS MÉS FREQÜENTS:

De Refracció:

Miopia: El rajos lluminosos convergeixen abans d’arribar a la retina. La imatge es forma davant de la retina i només es veuen bé els objectes que són ben a prop.

Llum

CORNIA

(lent externa)

a trevesPUPIL·LA(diafragma)

passa

CRISTAL·LÍ

(segona lent)

envia la llum

RETINA(imatge impressionada)

nervi

LOBUL OCCIPITAL(cervell)

Hipermetropia: Els rajos lluminosos convergeixen darrera de la retina. La imatge es forma darrera la retina i només es veuen bé els objectes que són lluny.

Astigmatisme: La còrnia no refracta uniformement la llum perquè la seva curvatura no es uniforme, i els rajos no convergeixen en el punt de la retina adequat. (Es distorsionen les formes) (Es corregeix amb lents cilíndriques).

De Mobilitat:

Estrabisme: Pèrdua del paral·lelisme normal de l’ull. Pot ser, unilateral o bilateral, i es pot classificar en convergent i divergent, segons la direcció dels eixos visuals.Es corregeix tapant el ull sà, per procurar que el cervell nevi les imatges que li envia l’altre ull.El nounat te un estrabisme normal per la falta de control dels músculs oculars, però si a partir dels sis mesos persisteix pot ser signe d’alteració en la seva evolució.

De Recepció:

Daltonisme: Es una alteració de percepció dels colors, a causa de deficiències en els cons (Confusió del verd pel vermell)

ALTERACIONS MÉS FREQÜENTS:

Ambliopia: Es la disminució o reducció de la visió o agudesa visual. Es manifesta en una incapacitat o dificultat per distingir detalls de les formes, a causa d’un procés patològic ocular o cerebral.

Ceguesa: Es la falta de visió o l’absència de la percepció visual. Les causes poder ser diverses: anomalies o lesió al cervell o al nervi ò`tic, traumatismes, infeccions...

2.5 ESTIMULACIÓ SENSORIALL’estimulació sensorial es un mètode, basat en teories científiques i en estudis neurològics, que pretén potenciar al màxim les possibilitats de l’infant, per facilitar-li el desenvolupament i els aprenentatges futurs.

Esta demostrat que quan aquesta estimulació esta programada i intencionada els resultats es multipliquen.

Aquest mètode no pretén forçà el curs lògic i normal del creixement, la maduració i el desenvolupament, ja que això seria contraproduent.

Es tracta d’afavorir la seva evolució (objectiu) L’estimulació que es proposarà a aquesta unitat no s’ha de confondre amb

l’estimulació precoç o altres mètodes actuals més específics.

L’estimulació precoç: es un mètode per treballar amb nens amb disminucions greus i el que pretén es rehabilitar al nen. (mètodes terapèutics)Es fa quan es detecten alteracions o retards en el desenvolupament (síndrome de Claur, problemes de motricitat).

La diferencia amb la sensorial es que la precoç la precoç la de portar a terme un especialista, logopeda, educadors especials, fisioterapeuta...

Mètodes d’estimulació precoç

Domman-delacato: Els fan servir per nen amb lesions cerebrals

Mètode de Andrea-Rets: Per nen amb disminucions psíquiques greus.

o Aquesta proposta d’introducció a l’estimulació sensorial, s’ha de realitzar durant els tres primer anys i abans de que es completi la maduració neuropsicologica (període crític, etapa on la sensibilitat als factors interns i externs es major)

o Els exercicis i activitats estan classificats segons el desenvolupament de cada area sensorial i intenta seguir un orde de complexitat gradual.

o S’ha de procurar no caure en una sistematització massa rígida, ha de ser flexible i adaptar-se al moment de cada infant i a les possibilitats d’espai i material.

o Es proposen activitats individuals per adaptar-se al ritme de cada nen, però el criteri es pot ampliar a activitats de grup.

o Les activitats i els materials estan organitzats per àrees sensorials, però a la pràctica es poden convertir en activitats globalitzades i multisesorials

o Aquesta proposta pot ser una guia inicial de la qual sorgeixen altres idees i activitats.

2.5.1 ESTIMULACIÓ DEL TACTE

Maria Montessori (1870-1952), doctora en medicina i pedagoga italiana, va iniciar les seves experiències amb persones amb deficiència mental a la Clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma......

El material ha de contenir alguna qualitat tàctil que pugui ser percebuda: grandària, consistència, forma, textura, material, pes i temperatura.

La mida i el pes dels objectes han de ser adequats a les possibilitats de l’infant, ha de tenir un aspecte atractiu (color i disseny) i ha de ser fàcil de manipular.

Tots els materials i espais han de complir la normativa de la UE (Unió Europea): higiene, seguretat...

2.5.2 ESTIMULACIÓ DEL GUST

El gust es desenvolupa paral·lelament a l’augment de la varietat d’aliments de la dieta del nen.

Les activitats han de tenir sempre present quins són els aliments que el nen no pot menjar (Gluten no es pot fins als 6-7 mesos)

Especial cura amb les intoleràncies i les al·lèrgiesS’ha de vigilar especialment per el perill que suposa.

2.5.3 ESTIMULACIÓ DEL OLFACTE

A totes les activitat d’olfacte s’ha de vigilar que el material vagi al nas i no a la boca.

2.5.4 ESTIMULACIÓ DE L’OÏDA

Igual que en el tacte, el material ha de ser variat, contenir diferents qualitats sonores: timbre, to, freqüència i intensitat (per evitar que desconnectin i s’avorreixin)

Per efectual les activitats d’estimulació auditiva:- Inicialment l’estímul s’ha de presentar frontalment, de cara al

nen, s’ha d’establir contacte visual.- S’ha de fer servir un vocabulari senzill i parlar pausadament.- La intensitat de la veu ha de ser normal: no cal cridar, els nadons

ja poden percebre murmuris.( cal que l’aula estigui tranquil·la, sense sons exteriors, etc.)

- A partir d’un anys, l’estimulació auditiva es produeix no sols a treves d’activitats especifiques sinó també, i predominantment, amb les activitats musicals, corporals i de llenguatge.( fer servir onomatopelles als contes per estimular l’oïda i la parla).

2.5.5 ESTIMULACIÓ DE LA VISTA

El material ha de ser variat i atraient en grandària, amb colors vius i contrastats (blanc i negre), brillant, amb formes planes, amb volum...

S’ha de tenir en compte col·locar el material dins el camp visual de l’infant.

2.6 OBSERVACIÓ I REGISTRE SENSORIAL

Les activitats es fan per alguna raó. L’observació es una de les principals eines de que disposen els educadors a

l’hora d’advertir problemes sensorials. Per sistematitzar-la, es necessari anotar les incidències en fitxes o quadres que

permetin fer un seguiment, un anàlisis, una comparació... Abans de fer l’observació, s’ha de conèixer si el nen te problemes funcionals o

estructurals greus d’algun sentit. Les pautes sensorials serveixen:

- Comprovar si hi ha algun problema de matís en el desenvolupament sensorial (per saber com segueix el nen)

- Assegurar-se d’haver-les observat a cada nen i haver-ne registrar els resultats d’una manera acurada i sistemàtica.

- Per fer l’observació, cal saber que el desenvolupament sensorial de l’infant es fa a tres nivells:

1. Captació: és la percepció de l’estímul per part del nen, comporta una resposta gairebé reflexa.

2. Seguiment: es el segon nivell, l’infant ja es capaç de seguir l’objecte d’estímul amb el sentit corresponent.(resposta intencionada)La resposta en aquest nivell es produeix amb cert sentit

3. Reconeixement: es reconeix l’estímul, En aquest cas, la resposta es pensada.

2.7 NENS AMB NECESITATS EDUCATIVES ESPECIALS

Els nens que tenen una alteració sensorial o un retard funcional sempre poden millorar amb un treball específic o una atenció individualitzada.

Aquests nens poden estar a l’aula ordinària amb nens sense cap carència o bé anar a un centre específic amb nens que tenen les mateixes carències.

Aquests nens sempre han de seguir un programa fet per un especialista.

Elaborar un pla de actuació/estratègies per fer un ACI (adaptació curricular individualitzada). L’ACI pot incloure unes àrees o totes les arrees.

Suport: Nens amb retard funcional, per immaduresa o lentitud en algun sentit necessiten estimulació per arribar al nivell òptim. Molt sovint necessiten adaptacions en l’educació.

Totes les activitats que programen per estimular els sentits han d’englobar les 3 fases de desenvolupament sensorial:

Captació, seguiment, reconeixement

Els nen amb alteracions o retard cal començar per la primera fase; Captació. No pots presentar a un nen una activitat de seguiment si no a assolit la captació.

Els nens amb alteracions cal tenir molta calma, no donar pressió al nen, bon humor, comprensiu, activitats motivadores i cal pujar la autoestima del nen, també cal el treball emocional.