DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACI AL PIRINEUIvan Moner1, Jordi Gavald1, Glria Mart2, Carles Garcia2 1 Dept. Tcnic, Conselh Generau dAran, Pg. dera Libertat 16, 25530 Vielha2 Servei Meteorolgic de Catalunya, C/Berln nm. 38-48 4a, 08029 Barcelona

DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACI AL PIRINEU Mecanismes de desencadenament:CisallamentCollapse Inestabilitat mecnica / estructural Qu s? Com pot avaluar-se? Tests estabilitat, nous parmetresLenfoc estratigrfic: Lemmons, Yellow Flags Aplicaci al Pirineu Proposta de metodologia de presa de dades

DESENCADENAMENT ACCIDENTAL IN SITU Longitud cicatriu: 250 m Gruix mig cicatriu: 50 cm Amplada placa: 100 m Densitat aprox: 250 kg/m3

Pes de la placa: 3125 Tm Pes esquiador: 0.080 TmTuc de Beret30 gener 2005

Cisallament: el desencadenament accidental duna placa de vent seca sinicia amb la ruptura per cisallament duna fina capa feble (o duna interfase) subjacent una placa relativament gruixuda i cohesiva (McClung & Schaerer, 1993).

Tuc dera Cigalera13 desembre 2005

Collapse: El desencadenament sinicia amb la fractura per compressi (no per cisallament) de la capa feble en el punt de desencadenament (indret on es realitza la sobrecrrega). Aix crea una ona flexural a la placa que en propagar-se produeix el collapse de la capa feble (Johnson et al. 2000).

Inestabilitat mecnica Qu s? s la resistncia a la cisalla o a la compressi de la capa feble. Controla lesfor que cal dafegir perqu es produeixi la ruptura, s a dir, per iniciar la fractura. Com savalua? Tests destabilitat: Test del salt (Rutschblock), Test de compressiInestabilitat estructural Qu s? La capacitat de concentrar lestrs de cisalla a la capa o interfase feble i aix propagar lateralment la fractura fins a produir el desencadenament duna placa ms o menys gran. Com savalua? Valorant la qualitat del cisallament o la fractura en els tests. Sistema Sus, Carcter de la fractura, Qualitat de cisallament

Sistema Sus (1996): Junt amb el resultat del test es registra: La part del bloc que llisca (tot, mig, poc) La qualitat de la superfcie de lliscament (llisa, intermdia, rugosa) Carcter de la fractura (2002) Qualitat del cisallament (2002)

ndex destabilitat estructural LEMONS (McCammon & Schweizer 2002) N= 39Mostra dels Alps Sussos YELLOW FLAGS (van Herwijnen 2005) N= 260Mostra dels Alps Sussos i Canad

Mal ajust de Lemmons i Yellow Flags.Causes: Mostra pirinenca molt reduda Diferncies nivo-climtiques entre els Pirineus i els Alps i Rocalloses (p. ex. gebre vs. agulles)

situaci, tipus, mida, pendent,desencadenament.profunditat, gruix, tipus de gra, mida de gra i duresa de m.profunditat, gruix, tipus de gra, mida de gra i duresa de m.resultat del test, pendent, qualitat del cisallament i/o carcter de lafractura.

Els nous mtodes de valoraci de la inestabilitat (ndex destabilitat estructural, mtodes de valoraci del cisallament o la fractura) estan demostrant ser una eina til per lavaluaci de lestabilitat de les plaques seques pel que fa al seu desencadenament accidental. Lexistncia de diferencies nivoclimtiques entre els Alps i les Rocalloses (on shan desenvolupat aquests mtodes) i els Pirineus obliguen a establir llindars propis per la nostra serralada. Per aix caldr reunir dades dallaus accidentals i de vessants allavosos que shagin esquiat sense desencadenament. La implementaci de la metodologia proposada pot resultar til per tal de reunir una mostra de qualitat durant les properes temporades hivernals.

1.- Obtenir informaci general de lallau: situaci, tipus, mida, pendent, desencadenament. Si s possible, esbrinar el punt on era lesquiador en el moment de provocar lallau. Amb aquesta informaci triar el lloc on fer el perfil i els tests. Ser preferible un lateral de lallau, prop de la cicatriu de coronaci, abans que sobre la cicatriu, doncs les condicions seran ms semblants a les del punt de desencadenament.2.- Identificar i caracteritzar la capa feble. Visualment, amb un pinzell o amb la plaqueta mirar didentificar la o les capes febles. Fer el test de la pala en aquest estadi pot ajudar molt a detectar capes o interfases febles. Les variables que caldr registrar principalment sn: profunditat, gruix, tipus de gra, mida de gra i duresa de m.3.- Caracteritzar les capes per sobre i per sota de la capa o interfase feble, amb les mateixes prioritats que en el punt 2.4.- Realitzar el test del salt. Anotar sempre: resultat del test, pendent, qualitat del cisallament i/o carcter de la fractura.5.- Realitzar el perfil estratigrfic complert, inclosa la temperatura, la humitat i la densitat.6.- Realitzar el sondeig de penetraci.