Diari de PradaDIMECRES, 17 D’AGOST DEL 2011

Universitat Catalana d’Estiu - Prada (Conflent)

Desembarcament al Renouvier

Carregats amb bosses, maletes i motxilles, ahir a les cinc de la

tarda, van arribar els primers 260 alumnes de la Universitat Catalana d’Estiu. Això és no-més el primer torn, perquè es preveu que hi passin més de 1.500 estudiants. Com cada any, els assistents provenen d’arreu dels Països Catalans: el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, el Principat, l’Alguer i la Franja de Ponent. El ventall d’edats és també molt ampli. Des dels veterans que fa anys que vénen a la Universitat Catala-na d’Estiu fins als més joves que tot just han fet els setze

i arriben acompanyats de la família. Ara la Júlia començarà Bat-xillerat i volia fer alguna activiat d’estiu. Va una mica amb els ulls clucs perquè en-cara no sap si s’apuntarà a tal curs o a tal altre. Però els seus pares, tot i que no són exalumnes, estan convençuts que serà una molt bona ex-periència: «És un espai on et pots relacionar amb persones molt diferents i reflexionar sobre la llengua i el país». El que es diu als corredorsEls passadissos es van om-plint de gent que entra i surt a ritmes diferents, “amb sala de premsa i tot?” diu estra-nyada una senyora. I la que se li creua impacient “on és

la secretaria?”. I una tercera -en aquest cas un home gran- que, amb un cop d’espatlla, li fa notar que si fa cua ben aviat tindrà resolta la pape-rassa. La filera fa goig. La lidera en Josep Maria de 69 anys. L’acompanya tot un grup d’amics de la seva edat i explica que en fa 15 que és alumne de la Universitat Ca-talana d’Estiu.

Petits problemes logístics Potser s’allotjarà a l’habita-ció 333 o a la 545. Com que hi arribarà d’hora (perquè, això sí, és el primer de la fila) hi trobarà coixinera, llen-çols i manta. Si les finestres són tancades serà tot un èxit perquè no dormirà amb mos-quits.

I és que avui, a banda de l’alegria mel·líflua de saber que l’UCE torna a començar com cada agost, hi ha qui llu-eix cares llargues perquè s’ha quedat sense llit. Des del secretariat d’alumnes s’expliquen així: “Tu fas una previsió de l’espai amb el que comptaràs i, en ocasions, l’es-pai que et cedeix el Liceu no es troba en l’estat que espera-ves ni se t’ofereixen exacta-ment les places que preveies”.Per sort, entre una maniobra i una altra, s’han fet tots els racons necessaris per a poder descansar. Que demà arriben els castellers, els futurs com-panys i les autoritats convida-des per a inaugurar l’edició d’enguany.

LA CRÒNICA

Els primers alumnes arriben al Liceu Renouvier, seu perenne de la Universitat Catalana d’Estiu. Aquest és un dels tres autocars que van arribar durant el dia d’ahir.

Va ser aquí, en aquest País de sorpreses, que vam acon-seguir a la segona meitat del segle XX que es fes realitat el que semblava una utopia: que tots els ciutadans tingues-sin assegurada una cobertura per part de l’Estat en cas de malaltia.

A mesura que s’anaven in-crementant els costos de l’atenció sanitària i que s’anava estenent la cobertu-ra a usuaris propis i forans alguns ciutadans fa anys que ens preguntàvem fins quan podríem sostenir aquest sis-tema sense incrementar els ingressos per a afrontar les despeses. La crisi econòmica ara ens ha donat la resposta, i coincidint amb els canvis po-lítics s’ha fet palès que el nos-tre sistema sanitari fa fallida.

S’obre ara un debat de pro-fund fonament ètic: com afrontar la protecció per a tots els ciutadans si no la podem pagar. Els polítics manen re-duir despeses sobre un sis-tema que en molts indrets ja portava anys reduint-les, cosa que produeix una resposta so-cial que veiem a diari al nos-tre entorn. Altres proposen la segregació dels estrangers im-migrats (que acostumen a ser els més necessitats). A Itàlia troben la resposta d’un dia per l’altre: un nou pagament per cada prestació sanitària.

Més que mai cal l’acord, el fer pinya en un castell d’esforç per part de tots, que posi en el seu lloc els valors de l’excel·lència professio-nal i la cobertura universal, com l’anxaneta que cal elevar allà on es mereix. Culpabi-litzar-nos els uns als altres, obigar els professionals que s’estrenyin el cinturó, quan ja el duien prou estret, o perdre els assoliments aconseguits per la nostra societat seria ben trist.

mençarà demà a l’UCE: Un model sanitari sostenible?

Fins el 20 d’agost, el curs intentarà donar resposta a aquesta qüestió per mitjà de les ponències de profes-sors i especialistes dels di-ferents àmbits involucrats en la matèria: l’economia, la filosofia, la medicina, et-cètera. El mateix Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, impar-tirà aquest matí a les onze.

A banda de la reflexió sobre la viabilitat del sistema sanitari, aquest curs planteja el futur de les ciències de la salut, que

2 / el tema del dia DIMECRES, 17 D’AGOST DEL 2011

La sanitat en crisiL’OPINIÓ

L’UCE ofereix, a partir d’avui, la primera tongada de tallers i activitats de tarda. Ha-vent dinat, a partir de les tres, s’impartiran paral·lelament els primers cursos. Els més llepafils poden inscriure’s al taller sobre li-teratura del gust, que proposa un recorregut històric a través dels autors que han fet del vi i del menjar dos elements inspiradors de la seva narrativa. Els aficionats a l’enologia també tenen l’oportunitat de participar en un intensiu que exposa a fons les carac-terístiques de la viticultura catalana, amb diversos tasts de vins inclosos. Els que vulguin compensar tanta golafreria poden fer quinze minuts d’exercicis de flexibilitat, quinze de musculació i trenta de jogging al taller d’esports.

El tancament dels serveis d’urgències d’alguns municipis catalans, els aco-

miadaments d’alguns pro-fessioanls de la sanitat dels hospitals públics del país o la limitació del nombre d’ambu-làncies són algunes de les me-sures que el Govern de la Ge-neralitat ha pres per a reduir el dèficit públic de Catalunya.

Aquest 2011, la partida pressupostària en sanitat ha disminuït. És una retallada precipitada per l’arribada de la crisi econòmica i que posa sobre la taula la super-vivència del model sanitari català, fins ara de referència.

Per a reflexionar sobre el que es considera “un dels pilars de la societat de l’Estat del benestar” que ara sembla que trontolla, Jordi Craven-Bartle i Lamonte de Grignon de la Universitat Autònoma de Barcelona es formulen aquesta pregunta com a eix vertebrador del curs que co-

EL REPORTATGE

Jordi Craven-Bartle

L’acadèmia

Una reflexió global sobre la presència social de la llengua catalana marcarà aquest migdia el tret de sortida dels actes acadè-mics d’aquesta edició de l’UCE. Just abans de l’acte de benvinguda (que anirà a càrrec del Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, de l’alcalde de Prada, Joan Castex, i del President de l’UCE, Jordi Sales) el President de la Societat Catalana de Sociolingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, Joaquim Torres, analitzarà l’estat d’ús de la llengua als set territoris de parla catalana i els factors que hi incideixen en sentit positiu i negatiu. La primera lliçó de la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany con-clourà amb l’enfocament de les polítiques lingüístiques i els reptes que es plantegen a partir d’ara.

Punt d’inici Teca i esports

passa, inevitablement, pel des-envolupament tecnològic en l’era digital, i planteja la segu-retat del pacient davant l’error mèdic, que és, a la vegada, l’error humà, com un dels grans reptes del segle XXI.

El curs acabarà dissabte amb un capítol dedicat als acci-dents nuclears i les seves con-seqüències per a la salut. El catedràtic d’oncologia radio-teràpica de la Universitat de Barcelona, Albert Biete, ana-litzarà els casos de Txornòbil i Fukushima. El futur de les centrals nuclears serà , doncs, un altre dels eixos de debat.

Foto: CONFAVC Lliurement de signatures al Parlament contra les retallades sanitàries

l’agenda / 3DIMECRES, 17 D’AGOST DEL 2011A

GEN

DA

Luard és una pell socarrimada,i és una llengua que no tasta gras;clatell pelut, i la gorra enfonsadafins al nas;samarreta de plom, cul de cabàs.Quatre dents que s’escapen, vironeres,d’un trosset de bigoti atapeït,ulls amb un pam d’ulleres,i unes ungles més negres que la nit.Luard, cos rebaixat, fortor d’esquer,peus seguidors de totes les tasqueres,cridaire, mentider i home de bé,Luard el mariner! Josep Maria de Sagarra, fragment de La balada de Luard el mariner

LA LLETRA

PIULADES A #ucestiu @AlbertGaspaarribat a la #ucestiu , molta calor, gent de tota mena i bon temps, això promet!

@quimv Primera nit a Prada. Ja hem fet el crepe i la sidra bretona. #ucestiu

@mariaxinxo Torno a la feina com si marxés de vacances. Cap a Prada, a cobrir la Universitat Catalana d’Estiu!

La Universitat Catalana d’Estiu aplega públics ben diferents. Es va poder comprovar ahir, quan va arribar el primer grup d’estu-diants. Famílies amb fills petits, joves, gent de mitjana edat i per-sones grans van fer cua per a inscriure’s en aquesta edició de la Universitat. La convivència entre gent de diverses edats és un dels trets que fan d’aquests vuit dies una experiència diferent.

La nit a Prada

Segur que aquesta nit, a les 21h a la plaça del poble, el grup d’havaneres Els Mari-ners del Canigó, afinaran les seves deu frondoses veus i ens recordaran que el Ca-talà era el millor barco de guerra de la flota d’ultramar. Fundat l’any 1993, aquest grup va introduir les havaneres a la Catalunya Nord, fins aleshores desconegudes.

A les 11h sonarà l’alarma perquè al Cinema Lido arriba el tren exprés d’Alfred Hitchcock. “The Lady Vanishes” (Alarma a l’Exprés) és una de les pel·lícules més exitoses del mestre del McGuffin. És una comèdia dramàtica protagonit-zada per Margaret Lockwood i Michael Redgrave. Tot comença quan el tren s’avaria i els seus tripulants es veuen obligats a pernoctar en un hotel de poble.

La figura prominent d’un Barça-Madrid potser li farà un pèl d’ombra al cinema de suspens perquè, senyores i senyors... A la plaça Central Bar de Prada s’hi instal·larà una pantalla per a veure el clàssic a la tornada de la Supercopa! Després de la victòria, al porxo del bar de l’UCE hi cor-re un airet per a que hi pogueu fer algunes copes abans d’aclucar els ulls.

De 9 a 12h: Energia i crisi ambiental / L’any internacional de la Química / Un model sanitari sostenible? (amb la presència del conseller de Salut Boi Ruiz a les 11hores) / La fi de l’Europa moderna? / La resistència al poder als Països Catalans / Manuel Sanchis Guarner: la tasca cívica, filològica i etnològicaal País Valencià / Del cinema clàssic al cinema més actual / L’obra de Jaume II de Mallorca / Coneixement de la Catalunya Nord. A les 12h: Acte d’inauguració amb Boi Ruiz, conseller de salut de la Generalitat de Catalunya. Lliçó inaugural: “La presència social de la llengua catalana” a càrrec de Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de Sociolingüística del IEC. A les 15h: Literatura i enogastronomia, de Josep Pla a Santi Santamaria / La xeremia d’Eivissa i For-mentera / Taller de novel·la històrica / Taller de llengua i cultura portuguesa / Els vins dels Països Catalans des de diferents àmbits / Fotografia digital / Dansa / Sardanes / Cançons populars / Esports / Muntanyisme / Marcs, arcs, onades i corrents / Taller pràctic de castells. A les 17h: Crisi democràtica i respresentació territoral: Compromís per al País Valencià / Pirènia, el país que mai va existir / Les cooperatives als territoris de parla catalana. A les 18h: Presentació del llibre “Des del rovellet de l’ou d’Elx“ / Taula rodona sobre literatura eròtica / II Jornades de la Fundació Josep Irla. A les 21h: Espectacle Els Mariners del Canigó/ Espectacle Crescendo. A les 23h: Pel·lícula a la plaça de Prada “Alarma a l’exprés” d’Alfred Hitchcock.

Breus

Crisi de la democràcia al País Valencià

La Universitat Catalana d’estiu posa fil a l’agu-lla avui a un dels caps de cartell de l’edició d’enguany: el cicle de xerrades sobre la desa-fecció política i la representació territorial. La diputada de les Corts Valencianes, Mireia Mo-llà, oferirà la primera de les ponències per a analitzar el cas de Compromís pel País Valencià.

Dia de castells

L’UCE dedica avui una jornada als castrells. De bon matí, se celebraran tres ponències que analitzaran les transformacions que ha patit el món casteller aquest darrrer any i sobre el seu futur.El dia acabarà amb un taller de castells.

4 / la contra

Redacció: Marina Cabanis i Clara Molins

Correcció: Joan-Albert Ros

Assessorament informàtic: www.catux.org

TDdP compta amb el suport de l’ENS de Comunicació Associativa

Edita: www.tornaveu.cat

DIMECRES, 17 D’AGOST DEL 2011

Els nens d’Arrels

Són exalumnes de l’escola Arrels i for-men part de l’orga-nizació de l’UCE

Oriol, Oliver i Antoni, en aquest ordre. Han posat per a la càmera a manera de banda de pop, però serveixen cerve-ses al bar de l’UCE. Van néi-xer el 1991 i dels 5 als 14 anys van compartir pissarra, mes-tre i llengua a l’escola pública catalana Arrels de Perpinyà. L’Oliver vivia al mateix edi-fici i, per proximitat, els seus pares —tots dos francesos— l’hi van portar. L’Oriol, en canvi, té sang del Principat. És nét d’una família mataro-nina que es va exiliar durant el Franquisme. Els pares de l’Antoni són corsos i està or-gullós de saber català «perquè

«Hi ha demanda de català alimentari»

Joan Becat,delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a la Catalunya Nord

ques amb el Sud parlen cata-là, perquè encara que es parli molt el castellà en aquest con-text, els papers s’escriuen en català. I Barcelona és la vila més dinàmica i amb més re-nom internacional que tenim a la vora. Però aquesta de-manda d’ensenyament en ca-talà no es cobreix. Per què? Doncs perquè el govern fran-cès no vol. Ho tenen clarís-sim. La llei permet a qualse-vol escola de fer ensenyament de català unes quantes hores a la setmana per consens. I les escoles poden oferir fileres

Quins són els reptes del ca-talà a la Catalunya Nord?Aquí segons com es miri la situació és molt bona o molt dolenta. Molt dolenta perquè el català no és més llengua del carrer, el francès és la llengua utilitzada. Les generacions de catalans del nord d’entre els anys 50 als 80 van transmetre la llengua als fills. Veien que el català no era cap oportuni-tat, era la llengua d’aquests que venien i que amb un bit-llet de cent francs els feies córrer. I, des de llavors, el ca-talà se sent molt poc.I la part optimista?De les llengues pròpies de França fora del francès, el català és la que es manté més. La situació a Còrsega o a Occitània, per exemple, és molt més fotuda. Ara el Sud és més desenvolupat i ric que la Catalunya Nord. La llen-gua aquí encara és viva. Mira, més de dos terços de la pobla-ció voldrien que els seus fills aprenguin català. És un català alimentari. Alimentari?Sí, perquè veuen que la fron-tera amb Europa s’esborra i que al Sud ara hi ha oportu-nitats. Les relacions econòmi-

Joan Becat és professor i també un dels impulsors de l’ensenyament en català a la Catalunya Nord.

L’ENTREVISTA GENT DE L’UCE

TIR

ALL

ON

GA

és la llengua del país». Cre-uen que ha estat una sort po-der jugar «en català» al pati, tanmateix reconeixen que en-tre ells parlen francès perquè tot el seu entorn és fracònfon. Si voleu fer una cervesa o unes patates, els trobareu al bar de la Universitat. Són els millors cambrers de totes les edicions.

bilingües a meitat de temps. Ara bé, ens trobem que no-més poden ensenyar els mes-tres de l’Estat, que no tenen formació de català. I com s’explica això?A l’Estat francès hi ha un principi que es respecta per tot menys per la llengua. És un país democràtic on el ciu-tadà és rei i, per tant, conside-ra que si els ciutadans tenen necessitat d’alguna cosa és el seu dret de tenir-ho, si no és contrari a les lleis de con-vivència. I amb el català a la Catalunya Nord no es respec-ta.