En marxa un projectede participació Pàg. 05

Reflexions des de Sant Antonio, TexasPàg. 20-21

Cor Gregal,nova coralPàg. 8

Entrevista aQueco Novell Pàg. 22-24

Des del Nord 56Febrer 2012

Ja està aquí

les pàgines

pensades per

als més joves

de la casa!Pàg. 26

El teu DDN

L a història dels Lluïsos de Gràcia haestat sempre estretament vincula-da a la seva activitat teatral, un

dels motors importants de l’activitat cultu-ral dels Lluïsos. És per això que ara fa unany vam començar el projecte Lluïsos Tea-tre per revitalitzar la vida del nostre teatre.

Aquest projecte consistia en augmentar la programació d’especta-cles professionals, millorar l’equipament i professionalitzar la gestióde les activitats que s’hi fan.

Vam començar repensant el que volíem oferir. Fins ara al teatre s’hirepresentava un espectacle de titelles un diumenge al mes i vamdecidir duplicar els titelles amb 2 espectacles (un al matí i un altre a la tarda). També oferíem el cicle de música Objectiu Freedòniaorganitzat per en Guillem Roma, que s’ha mantingut i complemen-tat amb altres concerts d’altres estils musicals. Finalment també esva voler oferir un nou cicle d’espectacles teatrals que un cop al mesens arribava a través de companyies joves professionals.

Les titelles ha estat la línia amb més bona acollida i s’ha col·laboratamb festivals com el Mini BCN. També s’ha ofert una programacióespecial nadalenca amb 9 funcions d’un mateix espectacle. S’haarribat a acords amb el TR3SC i Atrápalo per oferir descomptes is’ha estat present a fires de teatre de Catalunya. Gràcies a això hemaconseguit portar al voltant de 3.000 espectadors a gaudir dels tite-lles dels Lluïsos.

La nova programació ha anat acompanyada de millores a l’entradadel teatre i del seu aspecte exterior. S’ha fet un nou pont tècnic permillorar la il·luminació i la seguretat de la sala i també s’ha imple-mentat un sistema de venda d’entrades per internet.

Un any després podem dir que tenim un teatre amb molt mésbones condicions i que seguirem oferint bons espectacles a la Vilade Gràcia. Aquest 2012 tornarem a duplicar l’oferta de titelles ipotenciarem els concerts, i tot això sense deixar de fer-hi l’activitathabitual de les seccions. Una veritable aposta per la vida culturalvinculada al barri i als Lluïsos de Gràcia.

Marc CamprodonVocal de la Junta Directiva dels Lluïsos de Gràcia

3

LLUÏSOS DE GRÀCIA

03 Editorial

04 La juntaLa Junta dóna a conèixer els Lluïsos

05 Nous projectesEn marxa un projectede participació

06 En record de...Albert Gasulla, unainstitució i un savi del bàsquetAmics que ens deixenAdéu a en JordiCasso: un retratimprovisat

08 Seccions de la casa

13 Bústia del sociAdéu “Tocaio”

14 3 Socis + 1 Junta

16 Què ha passat?

20 Reflexions des de…San Antonio

22 EntrevistaQueco Novell

25 Bústia verdaPulmonia Energètica

26

GRÀCIA

28 Opinió

30 Crònica de les Associacions de Gràcia

La cuineta de la Lola

3

EDITORIALSUMARI

Edita:

Col·laboren:

Lluïsos és membre:

Coordinació: Laia Curcoll

Consell de redacció: Susanna Àlvarez,Emili Boix, Marta Buch, Marc Campro-don, Oriol Hosta, Mar Solà.

Disseny i maquetació: Sílvia Vallverdú.

Assessorament lingüístic: SusannaÀlvarez.

Han col·laborat en aquest número:Marc Camprodon, Marta Buch, JoanGuiu, Tato Hosta, Susanna Àlvarez, CorGregal, Banc del Temps de Gràcia, Ten-nis Taula, GMM, A.E., El Virolet, Cate-quesi, Sotacabina Teatre, No estiguisSol, La Fuga, Jordi Bonany, Júlia Vicen-te, Roger Buch, Jordi Guilleumes, OriolHosta, Joserp Maria Peralba, Mar Solà,Equip Verd, Joan Lafarga, Jordi Albertí,Joan Lizandra, Jordi Casso.

Fotografia: Arxiu dels Lluïsos de Grà-cia, Dolors Moreno, Laia Curcoll, Bàs-quet, Cor Gregal, Banc del Temps deGràcia, GMM, A.E., Sotacabina Teatre,No Estiguis Sol, La Fuga, Toni Galitó,Josep Maria Peralba, Montse Giralt.

Publicitat: Lluïsos de Gràcia (publicitat@lluisosdegracia.cat)

Redacció, administració i subscripcions: Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. 08024 BCN. Tel. 93 218 33 72 / Fax 93 218 20 58.desdelnord@lluisosdegracia.catwww.lluisosdegracia.cat

Impressió: Consdecor

Dipòsit legal: B-42.670.89

Revista editada en paper 100% reciclat

“Els articles publicats al Des del Nordexpressen solament l'opinió dels seusautors, que no té perquè ser comparti-da per la revista”.

El teu DDN

La Junta demana més complicitat al districteLa junta directiva va aprofitar l’inici del cursescolar per a reunir-se amb la regidora deldistricte de Gràcia, Maite Fandos, amb l’ob-jectiu de presentar-li els projectes de futurde l’entitat: reprendre la reforma de les ins-tal·lacions de l’entitat; potenciar la progra-mació professional al teatre; i potenciar lesactivitats i tallers en horari de matí.

També van demanar al districte que busquimés complicitats amb les entitats i van tras-lladar a Fandos, que a més de ser la regido-ra de Gràcia és la regidora d’esports de l’Ajuntament de Barcelona, la necessitat de construir una nova pista de bàsquet. Maite Fandos va tenir una resposta moltpositiva a tots nivells.

La Junta es reuneix ambMascarell i CiuranaEl passat mes de novembre la junta i elsrepresentants de la Coral Cantiga van tenirdues reunions amb representants polítics del’àmbit de la cultura. L’objectiu de les duesreunions era presentar els actes de comme-

La Junta dóna a conèixer els Lluïsos

Per Redacció

La Junta directivas’ha reunit ambrepresentants políticsdel districte,l’Ajuntament i la Generaliat per promocionar l’entitat

moració del 50è aniversari de la coral Cantiga i el projecte de professionalització del teatre de l’entitat, així com el projecte per a consoli-dar els Lluïsos a com a escola coral per a nens i joves. La resposta va ser positiva tant per partdel conseller Mascarell com del regidor Ciura-na, que es van mostrar sensibles al projecte i a les necessitats de reforma del teatre.

Lluïsos de Gràcia assisteix al II Congrés Europeu del VoluntariatUna representació dels Lluïsos, formada pelpresident Oriol Hosta i la gerent Marta Buch,va asistir al II Congrés Europeu del Voluntariat,organitzat pel Departament de Benestar Sociali Família de la Generalitat de Catalunya enmotiu de l’Any Europeu del Voluntariat ques’ha commemorat l’any 2011.

Durant la inauguració, el president de la Gene-ralitat Artur Mas va fer constar que “la societat catalana porta el voluntariat al’ADN”. El conseller de Benestar Social i Famí-lia, Josep Lluís Cleries, va recordar la “granriquesa d’expressions molt variades d’associa-cionsime, voluntariat i solidaritat a Catalunya”.

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IALA

JU

NTA LJ

4

5

que deixen l’activitat als Lluïsos és més pelseu moment vital que no pas per falta d’i-dentificació amb l’entitat; hi ha poques acti-vitats per a la gent adulta; els Lluïsos és l’e-picentre de les relacions humanes de moltsusuaris; i, finalment, l’alt nivell de satisfac-ció i compromís cap a la institució.

El projecte encara no ha acabat, i ara tenimel repte més important: saber detectaraccions que ens permetin assolir els reptesque té, a data d’avui, els Lluïsos de Gràcia.Aquestes accions es poden concretar en:1. Generació d’un entorn d’oci per a

tota una trajectòria vital, amb valors i catalanitat

2. Professionalització “transparent” en la gestió, a nivell d’institució i de seccions

3. Adaptació a les noves necessitats i als nous temps

El ventall d’accions a desenvolupar ésextens i passa per oferir noves activitats pelssocis, sobretot per adults i famílies i tambéen franja de matí, trobar vies de finança-ment per projectes concrets, millorar la ges-tió del coneixement, oferir formació quali-tativa als dirigents, etc.

Des d’aquí volem agrair a totes aquellespersones que heu intervingut en aquestprocés. LTC Project, consultora que treballaen projectes d’estratègia, innovació i comu-nicació, ha estat qui ha dut a terme el des-envolupament del projecte.

Des dels Lluïsos hem dut a termeun projecte de participació, grà-cies a una subvenció de la Direc-

ció General de Participació Ciutadana de laGeneralitat de Catalunya, amb l’objectiu detreballar els Lluïsos de Gràcia del futur. D’a-quí el nom del projecte: LLUÏSOS AVANÇA.Aquest projecte pretén definir els reptes del’entitat i idear noves activitats i serveis queens ajudin a preparar-nos pel futur, sempretenint en compte els valors que ens definei-xen i configuren el nostre ADN. Per això elsubtítol del projecte és el següent: CREEMFUTUR AMB VALORS.

Amb aquest objectiu s’han dut a termediverses accions:• 3 tallers, un amb la Junta, un amb

socis, dirigents i pares de socis i un ambinfants i joves.

• 10 entrevistes a persones vinculadesamb la institució, proactives, amb dife-rents nivells de vinculació a l’entitat i dediverses seccions.

• Observació objectiva in situ, assistint a diverses activitats de seccions i dels Lluïsos.

En tot aquest procés s’han detectat certspatrons que defineixen l’entitat i queapunten pistes pel disseny i desenvolupa-ment de noves accions. A destacar: elssocis tenen vinculació de per vida i sovintgeneració rere generació amb els Lluïsos;hi ha un reconeixement i sentiment d’or-gull envers els valors dels Lluïsos; els socis

Per La JUNTA

NP

NO

US

PRO

JECT

ESLL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA Peter Drucker deia

que innovar és trobarnous o millorats usosals recursos dels que ja es disposen

En marxa un projecte de participació

6

ER

EN R

ECO

RD

DE

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

Però tenia clar que el més cabdal era treba-llar amb la base, i arribà als Lluïsos, conven-çut que la seva dèria era la millor opció,com ell deia, “la mare dels ous”: fonaments, fonaments i fonaments.

Als Lluïsos es responsabilitzà de tot, d’entre-nar, coordinar, dirigir i sobretot ensenyar, i la seva revolució en l’ensenyament delsfonaments va fer evolucionar el nostreesport arreu de Catalunya.

Els valors intrínsecs de l’esport han estatsempre capdavanters en la nostra entitat. El “lloc” i la tasca fundacional dels Lluïsos,en el segle XIX, fou un gimnàs. I recordemque fa molts i molts anys que cada cap desetmana desenes de nois i noies dels Lluïsoss’escampen pels camps d’arreu de Cata -lunya defensant una samarreta que porta el nom dels Lluïsos de Gràcia. I són recone-guts, i en aquest reconeixement no hi ésaliè el nom de l’Albert Gasulla.

Nois i noies del bàsquet lluïsenc, gairebétots heu començat jugant en el Mini.Sabeu qui va transformar el “Biddy-bas-ket” americà, en el Minibàsquet? Doncsl’Albert. Ell, amb dos amics seus varen“inventar” el Mini i el van difondre i esten-dre per tot Catalunya i arreu d’Espanya. Isense el Mini, el bàsquet català no s’hau-ria convertit en el millor bàsquet d’Europacom és avui.

Com deien de petits els seus néts i netes:“l’avi és un savi del bàsquet”. També haestat un savi en comprendre el punt just de la vida i com transmetre’l. Ha estat unhome fidel a les seves conviccions esporti-ves i patriòtiques, i tenaç defensor d’aques-tes. El nostre millor homenatge a ell i unservei a nosaltres mateixos és seguir unespetges que ja coneixem.

“Albert, el teu mestratge no ha caigut enterra erma, el preservarem i en tindremmemòria per sempre”. Des dels Lluïsos,gràcies eternes, amic.

E l 4 de desembre, als 83 anys, hamort l’Albert. Gracienc, català icatalanista, home de bàsquet per

sobre de tot, l’Albert és segurament ungran desconegut pels basquetbolistes més joves del nostre casal. Fem una micade llum.

Nois i noies del bàsquet lluïsenc, vosaltresno serieu ara en una entitat que ensenyaels fonaments del bàsquet i valors de vida através del bàsquet si l’Albert no hagués esti-mat Lluïsos i ens ho hagués ensenyat. L’Al-bert arribà l’any 1964 de la mà de JaumeAmat, un dels nostres històrics dirigents. Elseu caràcter, coneixements i visió humana itècnica determinaren una orientació defini-tiva en la forma d’entendre i fer bàsquet:fonaments, actitud, correcció, aprenentat-ge, respecte, comportar-se i voler.

L’Albert va ensenyar, va posar en pràctica ivetllà per tot allò en que creia. El seu mes-tratge va arribar no només als Lluïsos sinóen molts altres indrets del bàsquet català, aclubs i a persones. La seva contribució aperfilar una forma de ser esportiva i perso-nal ha estat enorme. El bàsquet ha estat elvehicle per on posar en pràctica el seu ves-sant pedagògic i les seves pregones creen-ces de formació humana.

Entrenà des d’equips modestos fins als d’e-lit en lliga espanyola, com Montgat, Picade-ro o Joventut de Badalona, on formà juga-dors que arribaren a la internacionalitat.

En els últims mesoshem rebut dues malesnotícies: han mortdos socis dels Lluïsosque han tingut unaforta implicació alllarg dels anys. Volemretre un petit home-natge i reconeixe-ment a l’AlbertGasulla i a en JordiCasso a través d’aquestes pàgines

Per Joan GUIU

(dalt)Albert Gasulla (amb lapilota a la mà) durantl’homenatge que li vanfer l’any 1988.

Albert Gasulla, una instituciói un savi del bàsquet

7

Amics que ens deixen

V aig rebre amb tristesa la notícia de la mort d’en JordiCasso. No vaig poder assistir al funeral però ell sap que“també” hi era. Aprofito, però, l’oportunitat que em

dóna el Des del Nord per escriure unes ratlles sobre aquest sociemprenedor, coratjós i optimista, amb qui vaig tenir la sort i el privilegi de col·laborar en algunes responsabilitats dels Lluïsosde Gràcia.

Parlar d’en Jordi Casso és parlar dels Lluïsos de Gràcia. Els motiussón molts: els seus més de 70 anys de soci, el fet de ser fill d’unPresident de l’entitat (Ramon Casso, 1919-1922), la seva tascacom a President (1967-1969) i com a responsable d’engegar elprocés que acabaria amb la marginació de les dones als Lluïsos de Gràcia, la seva actitud envers el Des del Nord com a elementaglutinador dels socis i sòcies, per ser un dels responsables de laCatequesi d’Adults, etc.

Per a mi, en Jordi era el més puntual del Des del Nord, la personamés responsable. Independentment que formés part de l’equip deredacció o que fos un col·laborador, sempre tenia el text a punt,sempre deia coses interessants que et convidaven a pensar i refle-xionar. Però també, davant d’una injustícia, els seus escrits etfeien aixecar i mobilitzar-te. En Jordi Casso creia en el poder de les paraules i en l’acció dels homes per millorar el món.

Gràcies per tot, Jordi! Trobarem a faltar la teva empenta però continuaràs entre nosaltres.

Per Susanna ÀLVAREZ

Adéu a en JordiCasso: un retratimprovisat

Per Tatu HOSTA

A mitjans de desembre, quan ens vam trobar amb en JordiCasso a la Capella dels Lluïsos, vaig demanar-li que, jaque ell acostumava a escriure al Des del Nord, fes una

referència al recentment traspassat Albert Gasulla, tant en la sevafaceta de bon entrenador de bàsquet com en la de magnífic for-mador de persones com cal, cosa en la què havia destacat força,ja que quan l’equip de bàsquet dels Lluïsos participava en els campionats, els contrincants no es cansaven de proclamar que“l’equip dels Lluïsos és un equip de senyors”. La meva petició vaser acceptada pel Jordi però al cap de vuit dies una complicaciódel seu estat de salut va posar fi a la seva vida, sense que poguésatendre el meu encàrrec.

És per això que jo mateix escric aquestes ratlles, per comentar lagran tasca d’en Gasulla als Lluïsos de Gràcia i també el llarg histo-rial de Jordi Casso al servei de la nostra entitat.

Copio un fragment de l’escrit de comiat/testament del bon amicJordi:

“Gràcies als Lluïsos, on tant he rebut i donat any rere any, on hefet tants bons amics, joves i grans, amb qui compartir i en qui confiar, a la meva colla dels Bosquerols, al Consell Directiu, a l’Agrupament, a la Catequesi, amb l’estimat grup de la Catequesid’Adults, a la Coral, al Xino-Xano, etc. Gràcies, molt especialment,al mestratge de l’inoblidable mossèn Penina al qui, com sol pas-sar, he valorat molt més després de perdre’l que quan el tenia al’abast”.

Són molts anys i moltes activitats en les què en Jordi Casso hacol·laborat i ha dirigit a casa nostra. Crec que els Lluïsos de Gràciaha d’agrair-li, deixant testimoni escrit de la seva tasca en la nostrahistòria.

(dalt)Jordi Casso, el segon per la dreta, al costat de la seva dona Núria Samsó i Bastardes i la resta de membres del grup de Catequesi.

8

SC

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA Jazz al Musical” amb la Big Band del Mares-

me, la Coral Elisard Sala de l’Hospitalet i laPolifònica d’Alella. El repertori incloïa clàssicsdel jazz (D. Ellington, Greshwin, Cole Porter) i fragments de West Side Story (Bernstein).

Per últim, l’estiu de 2011 vam fer un progra-ma de peces de música celta i romànticairlandesa, escocesa i francesa, amb el grupde flautes dolces Glosa, concert que vamrepetir el setembre a la festa de la Verema a les caves Codorniu. Tots aquests concertssota la direcció del nostre director actual:l’Òscar Salvador.

Els projectes actualsUn dels últims projectes ha estat l’Oratori de Nadal de Saint Saëns. L’hem dut a termeamb la Coral Eswèrtia de Manresa i hemactuat a Manresa i a Lluïsos Teatre el generde 2012.

També cal mencionar que hem fet un inter-canvi amb un cor de Portugal, el ChorusAuris, de la ciutat d’Ourém, localitat que visi-tarem el proper curs en la tornada d’aquestintercanvi. El projecte encara no ha acabatperò ja podem dir que ha estat una granexperiència personal i musical.

Com veieu, ha estat una trajectòria curtaperò intensa i prou variada: mengem de tot!I així volem continuar, aquest és el nostreprojecte, que ens il·lusiona i que volem obrira totes les persones interessades (ep! sobre-tot si sou tenors, que n’anem justets!).

E ls cantaires de Cor Gregal vamcomençar la nostra aventura dinsla Coral Vent del Nord fa uns tres

anys. Vent del Nord ha estat el nostre refe-rent durant aquests anys de fet, la majoriadels cantaires que integrem el Cor Gregalens vam incorporar al cant coral dins delsLluïsos. Vent del Nord va arribar a créixermoltíssim (fins a prop de 80 cantaires) i vaser llavors que la junta es va plantejar lapossibilitat d’adequar l’oferta als interessosi afinitats dels cantaires i cercar nous reptesmusicals. Ha estat un procés llarg i, final-ment, a finals del darrer curs vam acordaren assemblea fer dues corals separades d’ara endavant.

El 24 de novembre de 2011 va tenir lloc l’as-semblea constituent del Cor Gregal, on esva presentar i aprovar la nova junta, el pres-supost i el plantejament general. El 13 dedesembre vam presentar-nos oficialment ala junta dels Lluïsos i amb aquest article alDes del Nord, ens presentem en societatperquè ens conegueu.

Més d’un concert a l’esquenaEl primer projecte que ens va servir de pla-taforma de llançament va ser la interpreta-ció del Messies de Haëndel, que vam prepa-rar conjuntament amb el Cor Bach de SantMiquel dels Sants i la Coral Sant Jordi, sotala direcció de Lluís Vila. El vam presentar endos concerts el maig de 2010. El febrer de2011, vam fer el concert anomenat “Del

Les seccions delsLluïsos estan enplena activitat i mol-tes han començat elcurs amb nous pro-jectes. Entre aquestsnous projectes desta-ca, sobretot, la crea-ció d’una nova coralals Lluïsos

Per Secció COR GREGAL

Presentació en societatd’una nova coral: el Cor Gregal

Per Secció BANC DEL TEMPS Per Secció TENNIS TAULA

9

U n any més! I és que ja són 12 els anysque fa que la secció de Tennis Taula dels Lluïsos de Gràcia estem a la màxima

categoria del Tennis Taula de veterans, és a dir, a primera divisió.

Actualment els dos equips de la secció estem jugantla lliga: la 1a de veterans i la 3a de veterans “A”. I, a nivell individual i dobles, juguem en els Opens organitzats per la Representació deTennis Taula de Barcelona (RTB).

Aquest any 2012 comença amb diferents citesimportants del Tennis Taula en què els Lluïsos deGràcia hi seran representats.

En aquests propers mesos participarem en el Cam-pionat de Catalunya Veterans que se celebrarà aCalella els dies 25 i 26 de febrer i el 3 i 4 de març.

El mes d’abril viatjarem cap a Almería per participaren el Campionat d’Espanya de Veterans que secelebrarà del 28 d’abril a l’1 de maig.

Després de participar als campionats de Catalunya iEspanya, el Tennis Taula dels Lluïsos anirà encaramés lluny, ja que el jugador Òscar Casabona partici-parà en el XVI Campionat del Món de Veterans del25 al 30 de juny a Estocolm, Suècia.

D’altra banda, esperem organitzar el torneig de la nostra secció el dissabte 16 de juny.

Ja veieu que l’agenda de partits està ben farcida en aquests mesos: molta sort a tothom i, especial-ment, als jugadors dels Lluïsos!

V ivim en un món que canvia agran velocitat, tan ràpidamentque sovint no ens permet la

necessària reflexió sobre els canvis quees van succeint. En aquest món can-viant ens trobem tots nosaltres tractantde recórrer el camí de les nostres videsi, si ens deixem endur pel corrent sensecontrol, és molt provable que acabemperdent el nord.

Ningú no es vol perdre res d’important.És natural, ja que hi ha tantes coses perdescobrir que no ens en volem perdrecap ni una. Malauradament no hi hatemps per fer-ho tot. El temps és un béfinit. Tots en posseïm una certa quanti-tat però ningú no sap exactament dequant en disposa. O sigui que hem dedecidir necessàriament com voleminvertir el nostre temps.

Algunes persones decideixen invertirpart del seu temps en provar de fer d’aquest món un lloc millor. Aquestainversió de temps es pot fer de moltesmaneres: ajudant les persones que honecessiten, tractant de consumirmenys, educant els més menuts ambuns bons valors, reciclant, etc.

Nosaltres, des del Banc del Temps, trac-tem de demostrar que ens podem rela-cionar d’una manera diferent. Per fer-ho intercanviem serveis i coneixementsentre nosaltres pagant-nos amb una

moneda un xic especial, el temps. Quanfem servir la moneda-temps, tots elsserveis realitzats passen a tenir elmateix valor, tant se val si és l’hora dela senyora que ens cus uns pantalons osi és l’hora del noi que ens repara l’ordi-nador. Al Banc del Temps aquesta horaval igual per a tothom: per a un advo-cat o per a un professor d’anglès. L’ho-ra de tots val el mateix. És ben senzill:guanyes hores atenent demandes d’altres persones i et gastes horesdemanant el que necessites. Al Banc del Temps cada usuari té un comptecorrent on hi figura el seu saldo d’hores. A més a més, en aquest banctothom té un cert crèdit (sense contrac-tes, ni avaladors, ni interessos). La ideaés oferir allò que t’agrada fer i que et fafeliç aportar als altres.

El Banc del Temps és un movimentinternacional que s’executa en l’àmbitlocal però que està present a multitudde països. A Barcelona en tenim un bongrapat a diversos barris de la ciutat. Elnostre és el Banc del Temps de Gràcia iestà adreçat a tots els veïns d’aquestdistricte. Ja som més de 250 personesque intercanviem serveis entre nosal-tres mitjançant la moneda-temps. ElsLluïsos de Gràcia aposta per aquest pro-jecte, aporta l’espai i els recursos neces-saris perquè els veïns de Gràcia puguinorganitzar-se i invertir bé el seu temps.

El Temps, un valor en alça

Tennis Taula a Catalunyai el Món

A l’última excursió, el grup de Pio-ners i Caravel·les de l’Agrupamentvam pujar a Montserrat. Fins al

monestir –un tram que la majoria de nosal-tres ja havia fet–, va ser una caminadatranquil·la. Un cop al monestir vam parar a descansar; alguns fins i tot van dormir id’altres demanaven formatges en una firaque hi havia.

Després de dinar, ja amb el Nil i la Nani,vam dirigir-nos cap al refugi on havíem dedormir. La primera part del trajecte teniamoltes escales i es feia força monòton, tot i que les vistes eren precioses.

En un moment donat ens vam desviar delcamí principal i vam entrar a una zona mésboscosa. A partir d’aquest moment, i des-prés de perdre’ns i preguntar als escaladorsque ja plegaven, vam aconseguir arribar a l’ermita de Sant Antoni.

La part interior era força petita i estavahabitada per un ermità, que en aquellmoment no hi era. També hi havia unaparella de fotògrafs francesos que estavenpassant un parell de dies buscant la inspira-ció al costat del Cavall Bernat. Portaven d’acompanyant un gos –més semblant aun lleó que a res– que més tard vam saberque venia del Tibet.

La nit va ser freda, però a dins, entre la llarde foc i l’escalfor dels cossos s’hi estavamolt bé. A l’hora de dormir, però, va resul-tar que l’espai era força just i la meitat vamdormir amb les cames en forats de la roca ialtres amb les cames sota el banc.

L’endemà al matí, tot i la nit tan dolentaque havíem passat, vam aconseguir llevar-nos i vam començar a baixar. Com vamagafar un camí més curt que a la pujada i vam baixar corrent, en poc menys d’unahora ja érem al monestir. Des d’allà vamseguir fins a Monistrol i després fins a Bar-celona.

Pioners i Caravel·les de l’A.E.

10

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

Excursió aMontserrat

Per Secció A.E.

ens van enamorar amb la cançó de Roxan-ne, ballada en parelles. Els Brivalls vanrepresentar l’òpera de Pappageno, ambtota una orquestra musical i artistes can-tants, i tanmateix amb uns espectadors quecriticaven i decidien acabar l’obra amb un“Don’t stop me now” de Queen. Els Kon-quis ens van sorprendre amb unes classesde ballet increïbles i un solo d’un artistareprimit meravellós. Els Superkonquis, lageneració que hi ha entre els nois/es i elsmonitors/es, van fer de jurat i, més omenys crítics, van acabar puntuant força alttots els espectacles. Els pares i mares, unavegada més, ens van deixar bocabadats, eninterpretar uns Pastorets versió “Jennifer”d’“Els Catarres” que va demostrar, sensedubte, que l’edat ens fa més experts. Elsmonitors/es (que érem els treballadors delteatre dels Lluïsos) també ens vam presen-tar com a candidats per a la inauguració totcantant una nadala versionada.

Després vam berenar tots junts i ens vamdesitjar unes bones festes en companyiadels que més estimem, i l’equip de moni-tors i monitores vam celebrar el Nadal fentl’esperat sopar de final d’any i repartint-nosels amics invisibles que tanta feina enshavien donat.

Vam gaudir, vam riure i, un cop més, vamacabar orgullosos del dia que acabàvem decompartir.

E l mes del Nadal, de les festes, delgran xou al teatre dels Lluïsos...

Ja ben bé des d’abans de l’excursió denovembre, els monitors i monitores i elsnens i les nenes de cada secció ja sabíemquin seria el gran tema per preparar el xoud’enguany. Sempre ho fem amb temps pera poder treballar-hi i que quedi espectacu-lar, i pensem que aquest any no vam dece-bre a ningú, deixant el llistó tan alt comsempre.

El xou de Nadal anava sobre la inauguraciódel teatre dels Lluïsos de Gràcia, i per triarqui seria l’elegit per dur a terme aquestainauguració, cada grup es preparava unaobra amb un registre per presentar candi-dats a optar aquest mèrit. Així que durantun parell o tres de setmanes vam estar defi-nint l’obra, els personatges, preparant totel material, vestuari i decoració i assajant,assajant, assajant un dia rere l’altre.

Els Anxanetes ens van sorprendre amb unseguit de balls de diferents estils musicals,però finalment recalcant que ells, el Nadal,el celebren en català, tot ballant una sarda-na. Els Grumets van fer un xou mut, unespectacle de mímica, i amb diferentsnúmeros ens van deixar sense paraules. A continuació va arribar el musical amb elsArdits, que entre representacions musicals

Per Secció GMM

Resum d’un gran espectacle

van canviar el món. La música és d’AntoniRos Marbà i la lletra de Ramon Solsona.Ros Marbà és el compositor de dues canta-tes precioses escrites per al SCIC que moltsde nosaltres –cantaires i directors– ja hemcantat: el Tirant lo Blanc i Un concert des-concertant. Ramon Solsona és un novel·listamolt conegut (a més d’antic soci dels Lluï-sos de Gràcia), la darrera novel·la del qual,L’home de la maleta, ha tingut molt d’èxit.Músic i escriptor han treballat frec a frec,amb complicitat i entusiasme, per oferir alsnens i nenes de Catalunya una cantata queexplica l’origen de set “grans invents” de lahumanitat –sempre des del punt de vistadels seus autors, és clar–, com ara el paamb tomàquet. Tots aquests invents estanexplicats pel professor Picapoll, personatgeeixelebrat que condueix la història. La can-tata és escrita en versos majoritàriament derima consonant, amb un aire enjogassat iamb moltes picades d’ullet musicals. L’ob-jectiu dels autors per damunt de tot és queels cantaires s’hi diverteixin, tant mentrel’assagen com el dia del concert mentre lacanten dirigits per Manel Valdivieso.

I ara us deixem, que els directors i les direc-tores d’El Virolet ens hem de posar a estu-diar a tota màquina el munt de partituresque tenim damunt del piano... Si volemque els virolets i les viroletes cantin bé,nosaltres ens hem de saber la música i lalletra a ulls clucs!!!! A treballar s’ha dit!

A quest primer trimestre de 2012 aEl Virolet se’ns gira feina!!! Tenimdos esdeveniments importants que

ens faran treballar de valent fins ben entra-da la primavera.

Els grups de petits, els U-keleles i els Dossostinguts, anirem a Sant Salvador de Guar-diola el dia abans de Sant Jordi, el 22 d’a-bril, al Juguem Cantant. Que què hi farem?Doncs cantar i jugar, ves! Al matí ens troba-rem amb d’altres corals i assajarem les can-çons del programa comú que cadascú perla seva banda haurem après i la cantataRebel·lió a la cuina, d’Antoni Miralpeix, can-tata per a piano, narrador i orquestra decuina. Abans de dinar, que estarem mésfresquets, farem el concert per als pares iper a tots aquells que hi vulgueu venir. Idesprés de dinar ens hauran preparat totde jocs i activitats.

Els grups de mitjans i grans tenim TrobadaGeneral del Secretariat de Corals Infantilsde Catalunya (SCIC) el cap de setmana del12 i 13 de maig. Això vol dir que les coralsdel Barcelonès haurem d’acollir a casa nos-tra els cantaires d’arreu de Catalunya. Éstan emocionant! El dissabte assajarem elcant comú i la cantata, i el diumenge... tat-xan! Concert de milers de cantaires d’entre7 i 15 anys al Pavelló de Badalona.

La cantata que farem es diu Set dies que

11

Per Secció EL VIROLET

Se’ns gira feina!

H a estat un bon company, unmillor amic, tant en les penescom en les alegries i, a més, un

mestre-guia, amb molts coneixements perals qui formàvem el grup de catequesi d’a-dults als Lluïsos de Gràcia.

Sempre veient el cantó positiu de totes lescoses i convençut fins a la medul·la que l’e-ducació rebuda en la fe i també en l’escol-tisme marca a les persones per a tota lavida i és una font d’actitud religiosa i cívicaque l’acompanyaria fins al final del camí,com així ha estat.

Recordem ara més que mai que en les nostres trobades, quan hi havia dubtes peraclarir o entendre sobre la vida a la terra de Jesús i els pensaments que devia teniren aquells anys, ens deia: “aquesta és unade les coses que tinc apuntades per pregun-tar-li quan ens veiem...”.

Us transcrivim els últims paràgrafs del seuescrit de comiat –que tenia preparat des defeia temps– titulat: “Adéu siau a tots i areveure” i que va ser llegit, a petició seva,en el funeral del 28 de desembre:

(...) M’agradaria ser capaç de no oblidar resni ningú, però sé que no m’és possible i séque em quedaran moltes coses per dir. Emsap greu, però no en sé més. Per tot el quehe escrit i per tot el que he deixat d’escriure,de tot cor, moltes gràcies.

Estimo la meva història,la història que m’ha tocat viure.En ella, com en la de cada u,Déu s’hi ha fet present.Gràcies per la vida que he viscut.Gràcies per haver-la viscutamb il·lusió i esperança,i, sobretot, gràcies per haver-la viscutamb qui la he viscut.Gràcies, moltes gràcies !!!

I A TU, JORDI, NOSALTRES TAMBÉ ET VOLEMDIR: GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES !!!

Per Secció CATEQUESI

Jordi Casso

I espereu, que la sèrie de debuts no aca-ba aquí! Mercè Pardo debuta tambéenguany com a directora del grup degrans amb la tranquil·litat d’haver satis-fet amb escreix un somni personal codiri-gint ni més ni menys que Antígona latemporada passada amb el grup de for-mació. Al març ens durà Políticamentincorrecte de Ray Cooney, una divertidacomèdia d’embolics que reflexa la ves-sant més humana de la política, aquellaque succeeix lluny de les càmeres, entrevestidors… O entre llençols!

I en tercer lloc tenim un projecte entremans que lamento no poder-vos revelar.No és que no us vulgui parlar de l’obra,que ja m’agradaria. És que aquesta obraencara no existeix. Ignasi Rubio ens pre-sentarà aquesta temporada la seva prime-ra obra com a dramaturg, la qual sortiràdel forn d’un moment a l’altre per apoder-vos-la servir recent feta, totalmentinèdita. De moment respectarem la inti-mitat creativa de l’autor i en mantindremla trama en secret. Si us pica la curiositatpodreu fer-li un cop d’ull al juny.

Ja ho veieu! Esperem que les profeciesmaies de les que parlen s’equivoquin i la fidel món trigui en arribar, ja que a Sotaca-bina tenim encara molts projectes peremprendre i moltes il·lusions per realitzar.Fins ben aviat!

Adrià Giró

C om diu el refrany, “any nou, vidanova”. No sé què en pensareusobre si els refranys l’encerten o

no. Tanmateix, en el cas de Sotacabina Tea-tre l’encerta de ple: aquesta temporada2011-2012 està resultant prometedora. Javam encetar-la amb bon peu a finals d’oc-tubre duent una obra de la temporada pas-sada dirigida per Joaquim Fàbregas, L’Hos-talera de Carlo Goldoni, a fora de casa perrepresentar-la a la Mostra de Teatre de Vall-doreix, on vam aprofitar per estrènyer vin-cles fora de la metròpolis amb altresamants del teatre.

I això només va ser el començament, ja quela veritable renovació va venir amb Final dePartida de Samuel Beckett poc temps des-prés. Superant els entrebancs que van impe-dir-ne la posada en escena la temporadapassada, vam recuperar-la amb èxit per a l’inici d’aquesta a principis de novembre. I ésque no era pas fàcil tractant-se d’una obraeminentment conceptual i suggestiva querequeria especial dedicació per part d’actorsi director, i que va desbordar les expectativestenint en compte la joventut del seu direc-tor, Artur Díaz, en el seu debut al capdavantdel projecte. D’acord que l’Artur ja venia dedirigir el grup de formació teatral de la com-panyia, però… estrenar-se en el grup degrans amb un Beckett? Amb vint-i-pocs? Emtemo que als fatalistes aficionats a escam-par teories nihilistes sobre “ni-nis” això noels agradarà, però... qui diu que la joventutd’aquest país no tenim res a dir?

Per Secció SOTACABINA TEATRE

Una temporada prometedora

12

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA E l Grup No Estiguis Sol (NES) té pre-

vist realitzar durant aquest primertrimestre les activitats que ja són

habituals: caminades, excursions culturals,visites a museus, cinefòrum, classes de ball,etc. També, i com a novetat, tenim progra-mades unes taules rodones sobre temesd’actualitat, com poden ser el mediambient, el consumisme, la crisi de valors id’altres. Les reunions són participatives i enspermeten dialogar i intercanviar opinionssobre temes d’interès.

També tenim previst realitzar competicionsde jocs de taula com el dòmino, rummikub,o cartes. Ho farem alternativament amb elcinefòrum els dissabtes a les sis de la tarda.

Aquest any ens agradaria fer més activitatsamb altres grups dels Lluïsos. De fet, ja hemcomençat a fer-ne alguna amb el Banc delTemps (botifarrada a La Garriga i visita aunes caves de Sant Sadurní d’Anoia). Tambéhem participat en sortides organitzades pelCaragol Graciós, que han estat molt instruc-tives i tot un èxit gastronòmicament parlant.Des d’aquí aprofitem per a donar-los les grà-cies per comptar amb el nostre grup.

I no volem perdre l’oportunitat d’animar ales persones que es trobin en una situacióde soledat no desitjada que ens vinguin aconèixer. Ens trobem cada divendres a par-tir de les 9 del vespre als Lluïsos de Gràcia.Us informarem més detalladament sobretotes les activitats que realitzem i estaremencantats d’escoltar les possibles propostesi aportacions que ens vulgueu fer.

Per Secció NO ESTIGUIS SOL

Les activitats del 2012

13

A vui m’he assabentatde la trista notícia:ens ha deixat en Jor-

di Casso. No m’ho esperava,m’ha enganxat per sorpresa...Estic trist... Per això vull escriu-re aquestes quatre ratlles, perretre un modest homenatge aaquesta gran persona.

D’en Jordi no en sabia gairecosa, que havia estat presi-dent dels Lluïsos i que el veia

un parell de cops per setmana i em saludava sempre amb el seu:Hola “Tocaio”!! Un dia venia a fer Catequesi i l’altre dirigia elgrup dels “Xerrem” (per a ajudar un xic a que els castellanopar-lants s’integrin en el nostre idioma i en la nostra cultura). Sempreem preguntava com estava i mentre petàvem la xerrada li ompliales anotacions corresponents a la clau que s’enduia, doncs aques-ta era una de les seves creus, no hi guipava gaire, i és clar, a mino em costava res de fer-ho. A les xerrades que teníem sempreparlàvem del que ens semblava al moment, de les seves opera-cions als ulls, dels meus fills, dels seus, del que fos, el més impor-tant era compartir aquells minuts a gust i en bona companyonia.

En Jordi era gran (que no físicament, doncs era menut). No sé l’edat que tenia però tot i que estava a la franja aquella que dius“qualsevol dia ens pot donar un ensurt”, m’ha sorprès la sevamort, ja que era una persona plena de vida. Recordo un dia que elvaig acompanyar caminant fins la parada del bus a la Travesserade Dalt, carrer de la Granja amunt (ja sabeu que fa força pendent),i quan vam arribar a dalt de tot no esbufegava en absolut, seguiaxerrant com si tal cosa. Vam esperar plegats l’autobús i desprésme’n vaig anar cap a casa pensant que aquest vellet era una bonapersona, algú que m’agradaria tenir al meu costat més sovint.

Adéu “Tocaio” meu, sempre et recordaré pel que eres (una per-sona agradable i disposada a ajudar) i no pel que vas ser o ferabans de que jo et conegués (que va ser molt i molt bo). Jo, ambel que vaig saber de tu en directe, de persona a persona, ja entinc prou per enyorar-te tot sovint.

Et trobaré a faltar, “Tocaio”.

BÚST

IA D

EL S

OCI

Per Jordi BONANY

BAdéu“Tocaio”

C or m MÚS Conjunt de músics que canten simultània-ment, conduits per un director/a que els democratitzade forma harmònica, segons les necessitats de la peça

musical a interpretar. Societat coral.

coral MÚS 1 adj Relatiu o pertanyent al cor. Música coral. Socie-tat coral.

Coral La Fuga f MÚS Societat coral circumscrita als Lluïsos de Grà-cia (Barcelona), engegada a les acaballes del segle XX (1999) i quedesitja perviure molt anys, creada amb voluntat de fer música coralsense estridències, però amb un afany d’interpretació de qualitat.

fuga f MÚS Forma musical contrapuntística monotemàtica, de desenvolupament complex, basada en la imitació del tema.

fugat -ada adj f MÚS 1 Dit d’un fragment o d’una peça musical quehom ha tractat a manera de fuga, però sense subjectar-se a les reglesestablertes per a la fuga clàssica. 2 Persona “humana” que pertany ala Coral La Fuga, amb voluntat d’interpretar i compartir la música, deforma democràtica, i sobretot, amb ganes de passar-s’ho bé.

futur fugat m MÚS Dit del que s’espera sigui i faci la Coral LaFuga en un temps encara per arribar: treball regular amb assajossetmanals, concerts puntuals i singulars, i gaudi de la música entot moment.

repertori m MÚS/TEAT Conjunt de les obres musicals, teatrals,etc, que una coral, orquestra, companyia o una persona té apre-ses i pot interpretar o representar.

repertori fugat m MÚS Conjunt eclèctic de peces musicals com-posades o adaptades per a tres o quatre veus (soprano, contralt,tenor i baix) que habitualment assaja i interpreta la Coral LaFuga: renaixement, barroc, contemporània, popular o tradicionalcatalana, ètnica, actual o moderna, etc.

Per Secció LA FUGA

Diccionari de La Fuga

ENVIA ELS TEUS TEXTOS A :

comunicacio@lluisosdegracia.cat

i sortiran publicats a l’apartat La Bústia del Soci del proper Des del Nord (Màxim 1.500 caràcters).

14

SJ

3 SO

CIS

+ 1

JU

NTA

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

V eure l’Estelada al balcó dels Lluïsosm’ha sorprès. En primer lloc, per-què tots identifiquem els Lluïsos de

Gràcia com una institució catalanista, peròfins ara aquest fet no s’havia visualitzat deforma tan explícita. No podem oblidar queel catalanisme és un moviment transversalque engloba molts matisos i postures–aquesta és una de les seves majors rique-ses i, sense dubte, un dels seus pilars delegitimitat– i l’independentisme representatper l’Estelada és només una de les opcionsdins aquest catalanisme (potser la majorità-ria, però en cap cas l’única). Però més enllàde qüestions ideològiques, el que més greum’ha sabut com a sòcia activa i participantdels Lluïsos, és que aquesta decisió s’hapres unilateralment des de la Junta Directi-va. Sembla ser que després d’omplir-nos laboca en que som una gran família i en queals Lluïsos les coses les fem entre tots, elpragmatisme ha passat de nou per sobrede la participació. I, tenint en compte queaquesta Estelada penjada al balcó m’estàrepresentant perquè em sento part delsLluïsos, m’hagués agradat que aquestagran família m’hagués preguntat (a mi i atots els seus membres) què ens semblava laidea. Molt probablement la resposta hauriaestat positiva, però tots ens hauríem sentitmés a gust sabent que l’Estelada al balcóera cosa de tots. És així com han de ser lesreivindicacions ben fetes, i és així l’únicamanera que tenim d’avançar com a país:des de la participació i la cohesió social.

Preguntem:

Què en penses queels Lluïsos tinguenl’estelada penjada al balcó?

Per Júlia VICENTE(Dirigent del GMM)

E ls Lluïsos de Gràcia és una entitatimplicada amb el barri i amb elpaís i que ha anat posant al dia el

seu compromís amb l’entorn social. Durantels anys foscos del franquisme va donarsuport a la cultura catalana amb valentia.Fa vint anys va acollir el naixement delcol·lectiu esbarzer i la Plataforma per laLlengua que encara avui lluiten per l’ússocial del català. I els darrers anys ha donatsuport a diferents iniciatives sobiranistes,com les consultes per la independència,que a Gràcia van rebre el suport de tot elteixit associatiu i van assolir uns nivells departicipació altíssims.

Si la iniciativa de penjar l’estelada al balcós’hagués pres fa uns anys, haguéssim ditque els Lluïsos eren pioners, avançats al seutemps o potser fins i tot radicals. Però des-prés de la manifestació del 10 de juliol de2010 molts graciencs van deixar l’esteladaal balcó de manera permanent. Per aixòavui l’estelada queda tan natural al balcó.L’estelada dels Lluïsos és un símbol de la“sobiranització del catalanisme”, del fetque cada vegada més la idea plena de lli-bertat nacional s’estén per més sectors. Peruna banda és una opció d’allò que es desit-ja, una presa de posicionament, però perl’altra no deixa de ser una constatació, unreflex, una actualització d’allò que demanael conjunt de la ciutadania i de com estàevolucionant el país. Un país que cadavegada té més pressa, molta pressa.

Per Roger BUCH(Ex-agrupament i pare d'El Virolet)

15

Per Jordi GUILLEUMES(Membre de Cantiga)

Per Oriol HOSTA (President dels Lluïsos)

P enso que penjar l’estelada al balcó dels Lluïsos de Gràcia ha estat una decisió valenta de la junta.

Al nostre barri –i, per tant, als Lluïsos– hi ha una majoriasocial molt important que està a favor de que “la NacióCatalana esdevingui un Estat de Dret independent, demo-cràtic i social (?), integrat a la Unió Europea” (ho recordeu?amb una participació a Gràcia de prop del 30%, amb 27col·legis electorals, 33 meses i més de 275 voluntaris, un90% va votar sí a la independència). Però, tot i això, hoconsidero una decisió valenta perquè la inèrcia i la famosaprudència dels catalans fa que no estiguem acostumats afer ostentació dels nostres desitjos. I penso que ja començaa ser hora de desinhibir-nos i fer constar el país que volem.Al capdavall, penjar una bandera (qualsevol, a qualsevollloc del món) vol dir: “Ep, jo sóc d’aquí”. I per nosaltres serd’aquí és ser catalans. Ni més ni menys.

És cert que pot ser una decisió no compartida per tothom,però crec que la major part dels socis sintonitzem amb eldesig d’un país més lliure, que pugui prendre les seves deci-sions i carregar amb els nostres propis fracassos i gaudirdels nostres propis avenços. I aquest desig –cada cop se n’a-dona més gent–, passa solament per aconseguir ser unestat independent. I, en aquests moments, l’estelada és elsímbol d’una Catalunya independent.

A més, és un símbol que no és excloent, i això és important.O sigui, que la gent que estima el país però és independen-tista també s’hi pot sentir identificada, perquè l’indepen-dentisme avui és un moviment positiu, basat en l’amor alpaís i als seus ciutadans i, molt important, és un movimentamb una transversalitat social total. Aquesta és la gran for-ça que té ara el moviment per l’autodeterminació.

I, pel que fa a la gent que no estima el país... Bé, no crecque n’hi hagi gaires d’aquests als Lluïsos, no?

L a decisió de penjar l’Estelada al balcó delsLluïsos neix d’un sentiment generalitzatcompartit a la Junta Directiva. El planteja-

ment sorgeix després d’un seguit d’esdevenimentsque han marcat la vida política i social catalana: lamanifestació del 10 de juliol de 2010 després de lasentència del Tribunal Constitucional contra l’Esta-tut, organitzada per Òmnium Cultural, i les consul-tes populars realitzades arreu de Catalunya, peròsobretot Gràcia Decideix, celebrada el passat 10 d’abril a la nostra Vila. Aquestes dues grans mani-festacions, democràtiques i populars, ens proposenuna reflexió sobre la nostra implicació, com a enti-tat, en la reivindicació constant i encara absoluta-ment necessària de la nostra identitat com a nació.

De les múltiples finalitats a les quals s’encaminal’entitat, n’hi ha dues, remarcades en els nostresEstatuts, que proposen promoure el coneixement il’ensenyament de la llengua catalana i promoure lacultura popular de Catalunya. Per tant, d’unamanera clara els Lluïsos de Gràcia es posiciona coma referent de catalanitat.

Aquestes raons, conjuntament amb la sensació detrencament o distanciament dels dirigents políticsdel nostre país amb la societat civil, han fet que enshàgim plantejat penjar l’Estelada al balcó. Conside-rem que la societat civil ha de seguir treballant fer-mament i donant testimoni de la nostra catalanitati entenem que penjar l’Estelada és una reivindicaciópacífica però indubtable de la catalanitat de la nos-tra entitat.

És per tot això que la Junta Directiva pren aquestadecisió. Encara que som sabedors que pot no serdel grat de tothom, l’entenem com un fet testimo-nial d’identitat que vol transmetre consciència depaís i no s’allunya, ni un centímetre, de les volun-tats i dels valors de fons de la nostra entitat. Lavoluntat de la Junta Directiva és mantenir aquesttestimoni visual fins que puguem decidir el nostrefutur com a país.

16

ELS LLUÏSOS COL·LABOREM AMB LA MARATÓ DE TV3QH

QU

È H

A PA

SSAT

?LL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

El curs 2011-2012 ha arrencat amb moltes activitats alsLluïsos. Aquí en teniuuna mostra! RECOLLIDA D’ALIMENTS “CLUBS AMB COR”

CONCERT DE NADAL

17

BROU DE NADAL SOPAR DE NADAL DELS SOCIS/ES

CASAL INFANTIL DE NADAL

RECOLLIDA DE JOGUINES CAGATIÓ

PESSEBRE ALS BASTIMENTSCORAL CANTIGA AL PESSEBRE VIVENT DE CORBERA DE LLOBREGAT

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IAQ

UÈ

HA

PASS

AT?

18

E l terrat dels Lluïsos de Gràcia tornaa estar ple de vida amb l’inici delcurs i l’assignació dels nous usuaris

de l’Hort Urbà dels Lluïsos. Des d’aquestatardor els nous usuaris de l’hort urbà (ungrup de 6 persones) han plantat enciams,bledes, cebes, escaroles i cols al terrat del’entitat. A més, l’Equip Verd, un grup de 5 persones que s’encarrega de mantenirl’hort dels Lluïsos, també ha reprès l’activi-tat després de l’estiu.

10 anys de Tertúlies

L a Gràcia de les Tertúlies ha celebratels 10 anys amb un sopar-tertúliaespecial al Teatre dels Lluïsos el

divendres 28 d’octubre. El convidat d’a-questa tertúlia d’aniversari ha estat ManuelCastells Oliván. Durant aquests 10 anys detrajectòria de la Tertúlia han passat pelsLluïsos de Gràcia personatges rellevants dela història, la cultura i la política catalanacom Magda Oranich, Oriol Bohigas, JoanManuel Tresserras, Miquel Roca, PasqualMaragall, Jordi Pujol, Josep Maria Pou, Sandro Rossell, Queco Novell, Mònica Terribas, Teresa Forcades, Ramon Tremosa,i Arcadi Oliveras, entre molts d’altres.

E ls Lluïsos ha celebrat el mes d’octu-bre de 2011 l’Assemblea GeneralOrdinària de Socis i Sòcies, en què

s’ha aprovat per majoria absoluta lamemòria econòmica i de treball del curspassat i el projecte i el pressupost pel curs2011-2012

La junta directiva dels Lluïsos, encapçaladapel president Oriol Hosta i la vicepresidentaNúria Samsó, ha estat l’encarregada depresentar la memòria d’actuacions i el pro-jecte de futur. Tant la memòria com el pro-jecte d’aquest curs s’organitza al voltantdels tres eixos de treball que la Junta ja vapresentar en la darrera assemblea: consoli-dar l’administració i la gestió, potenciar elconcepte "Tots som Lluïsos" i recuperar elprojecte de reforma de l’entitat.

El secretari dels Lluïsos, Xavier Folch, ha fetun repàs al nombre de socis actuals (1.146socis); i el tresorer, Eugeni Hosta, ha pre-sentat el balanç econòmic i el compte depèrdues i guanys 2010-2011, així com elpressupost per aquest curs.

Trobareu informació més detallada a laweb www.lluisosdegracia.cat.

Per Redacció

A finals d’octubre s’ha dut a terme la segona edició del Festival deMàgia Jove de Barcelona, Màgicus

2011. El festival, organitzat pels Lluïsos deGràcia i la Companyia Mag Oli, ha guanyaten qualitat i participació amb aquesta sego-na edició i es consolida i s’apropa a l’objec-tiu d’esdevenir el festival de màgia de refe-rència de la ciutat de Barcelona.

El Màgicus, que se celebra durant tot uncap de setmana, compta amb un Concursde Joves Mags Amateurs, tallers de màgia,espectacles de màgia als Mercats (AbaceriaCentral, Llibertat, Lesseps, Concepció) i laGala Nacional de Màgia Jove, amb la parti-cipació de mags de renom i un dels guanya-dors del concurs. Aquest any, la Gala hacomptat amb laparticipació delMàgic Andreu,que ha rebut elpremi honoríficper la seva tra-jectòria en elmón de lamàgia.

L’assembleade socis isòcies 2011

Torna l’Hort Urbà

El Màgicuses consolida

E ls Lluïsos de Gràcia ha aconseguitel tercer premi en dues de lesmodalitats dels Premis Ateneus,

convocats per la Federació d’Ateneus deCatalunya. El 45è aniversari de la coralinfantil El Virolet ha rebut el tercer premi enla modalitat “Creativitat en música” i haestat Anna Agudo, membre de l’equip diri-gent de la coral, l’encarregada de recollir-lo. D’altra banda, Roger Salvadó i Max Pascual, promotors del nou cicle de músicaDesconnecta, han recollit el tercer premi“Jove proposa” per aquest projecte de jovesmúsics professionals que s’ha posat en mar-xa als Lluïsos aquest mes de novembre.

A questa tardor s’ha posat en marxaun nou cicle de música als Lluïsosde Gràcia: Desconnecta! Es tracta

d’un cicle de música que compta amb unaactuació mensual al bar dels Lluïsos. El cicleacollirà músics i grups de tot tipus de músi-ca i estils, amb la peculiaritat que tots seranjoves d’entre 16 i 22 anys que estan a l’inicide la seva carrera professional. Els dos pri-mers concerts han anat a càrrec del quintetde Jazz Irene Reig Quintet i el duo de violí iguitarra Tapenade.

19

Desconnectaals Lluïsos

L a primera Jornada de Curses d’Orienta-ció Populars pel barri de Gràcia, que s’hadut a terme aquest octubre organitzada

per Grions Orientació i els Lluïsos de Gràcia, haestat tot un èxit. Hi han participat 210 persones,entre socis dels Lluïsos, federats a la Federació deCurses d’Orientació de Catalunya i veïns del barri.

S’ha fet un total de quatre curses: una perexperts, una per a famílies, una cursa pels llocs històrics de Gràcia i una per als mésmenuts, Correxic, que s’ha ubicat dins de la Plaça del Nord.

Titelles 2011:3.000 espectadors

El cicle Lluïsos Teatre Titelles, que acullregularment una programació de titelles l’últim diumenge de cada mes,

ha tancat el 2011 amb un total de 3.000espectadors. Aquest any 2011 ha comptatamb 9 espectacles de titelles entre els mesosde gener-maig i setembre-desembre.

El cicle Lluïsos Teatre Titelles del mes de des-embre ha tingut un èxit aclaparador. Gairebé900 persones, nens i adults, han assistit depúblic a les funcions especials de l’espectacleMàgica Nit de Nadal.

Els Lluïsos premiats per la FAC

Èxit de la 1a Cursad’Orientació

© T

oni G

alit

ó

Q uan vaig acceptar d’escriure unarticle de reflexions des de la ciu-tat on visc ara no em podia ima-

ginar la cataracta de records, sentiments iemocions que aquest acte desencadenaria.No sabia ni per on començar! He estat unemigrant laboral voluntari als Estats Unitsdes del 1998, on m’he casat i on ara tinc lameva vida. Sóc ciutadà nord-americà peròles meves arrels d’emigrant segueixen ambmi, més vives que mai. Vaig entrar als Lluï-sos de Gràcia al 1973 com a minyó escolta al’Agrupament i després, des del 1984, heestat lligat a la secció de corals, començantper Sinera i fins a Cantiga.

Però m’he de centrar en parlar-vos de SanAntonio, una ciutat famosa al país ianqui

per la seva multiculturalitat, amb predominide l’herència hispana, pel seu Passeig delRiu i per L’Álamo. La ciutat és visitada per26 milions de turistes a l’any, aproximada-ment. És la setena ciutat més gran delsEstats Units d’Amèrica i la segona ciutatmés gran a l’estat de Texas amb 1,5 milionsd’habitants.

La ciutat va ser fundada en honor a SantAntoni de Pàdua el 1691 i celebra la sevafesta el 13 de juny, dia en què una expedi-ció espanyola formada per militars i missio-ners va aturar-se en aquesta part del sud deTexas, habitada per una comunitat d’indí-genes natius. Aquest enclavament estava alcostat del riu aleshores anomenat Yana-guana però que es va rebatejar de seguida

RC

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IAPer Josep Maria PERALBA

Un gracienc que 25 anys després decantar als Lluïsos ara canta en unaorquestra simfònica a l’altra banda del’Atlàntic

Reflexions des deSan Antonio

REF

LEXI

ON

S D

ES D

E...

20

amb el nom del sant patró. L’expedició espanyola va considerar queaquella zona era d’una gran importància estratègica ja que estavaa prop de la frontera de l’estat de la Louisiana, controlat pels fran-cesos. Quan van construir una missió –coneguda més tard com L’Á-lamo–, aquesta va ser el nucli al voltant del qual es va crear unapetita comunitat amb colons provinents de les Illes Canàries i que esva anomenar San Antonio de Béjar. Encara ara la ciutat té una fortapresència militar, amb tres camps, dues bases aèries i un gran cen-tre mèdic. Tots ells ubicats als afores i envoltant la ciutat.

San Antonio ha estat i segueix sent una ciutat fronterera amb unaforta barreja de cultures entre indígenes, mexicans, nord-americansi emigrants europeus, sobretot alemanys. Una barreja exòtica tanexuberant com aquesta en una zona urbana només es pot trobar aNova Orleans en tot els Estats Units.

Una de les tradicions culturals que més m’impressionen aquí és lacelebració del “Día de los Muertos” per Tots Sants, que té un origenpre-hispànic i que prové del ritual asteca practicat a Mèxic com amínim 3.000 anys enrera. Un ritual que els conqueridors espanyolsvan tractar infructuosament d’eradicar, però que avui dia està fusio-nat en la tradició catòlica. Els asteques i altres civilitzacions mesoa-mericanes mantenien els cranis com trofeus i els exposaven durantel ritual. A diferència dels espanyols, que veien la mort com el finalde la vida, els indígenes ho van veure com la continuació de la vida.En lloc de témer la mort, l’abracen. Per a ells, la vida és un somni inomés a través de la mort s’esdevé el veritable renaixement.Aquesta celebració es caracteritza per l’ús de calaveres i cranishumans (reals o fets de fusta o sucre, depenent de com es faranservir). La gent es posa màscares de crani fetes de fusta i ballen enhonor dels seus familiars difunts. Es fan calaveres de sucre amb elnom de la persona morta al front perquè parents i amics se les

mengin. A casa, les famílies construeixen altars dedicats als seusmorts i els guarneixen amb flors, menjar i imatges dels difunts.També s’encenen espelmes i es col·loquen al costat de l’altar.

El lloc més concorregut i més visitat pel turisme a San Antonio és alcentre de la ciutat on s’hi troben el Passeig del Riu i L’Álamo. El Pas-seig del Riu és una xarxa de canals a l’aire lliure, amb voreres per acaminar, construït en els bancals del riu i que està per sota del nivelldel centre de la ciutat. Aquest projecte va sorgir per prevenir lesinundacions que patia el centre de la ciutat quan el riu sortia demare. Pel que fa a L’Álamo, va ser el lloc d’una batalla heroica deresistència entre els defensors de la independència de Texas enversMèxic. La batalla, que va durar unes tres setmanes entre febrer imarç del 1836, va acabar amb derrota dels texans a mans d’unnombrós exèrcit mexicà. Però la història de l’heroica resistència vaesdevenir un símbol i una inspiració per als rebels texans –i tambéper a John Wayne i els productors de Hollywood, cent vint-i-cincanys més tard– que, comandats pel general Sam Houston, van aca-bar guanyant la guerra a l’exèrcit mexicà uns mesos més tard. Amés a més de L’Álamo, els missioners espanyols van construir qua-tre missions més al llarg del riu San Antonio, al sud de la ciutat.Avui es poden visitar totes cinc en una ruta turística que s’inicia alcentre de la ciutat i s’estén uns quinze quilòmetres.

Pel que fa a l’activitat cultural, San Antonio és la seu d’una orques-tra simfònica al cor de la qual hi canto. Així que segueixo amb l’in-terès pel cant coral que em van despertar als Lluïsos de Gràcia arafa més de vint-i-cinc anys. Acabo amb una dada curiosa que he des-cobert recentment, i és que, el febrer del 2008, la ciutat de SanAntonio va signar un acord d’agermanament amb la ciutat índia deChennai que ha sortit no fa gaire en la secció de reflexions al Desdel Nord. El nostre món, tan gran i petit alhora.

“La ciutat va ser fundada en honor a Sant

Antoni de Pàdua el 1691 i actualment és la

setena ciutat més gran dels Estats Units

d'Amèrica”

“Quan vaig acceptar d'escriure aquest article

no em podia imaginar la cataracta de

records, sentiments i emocions que desenca-

denaria”

21

QuecoNovellET

22

ENTR

EVIS

TA

Com creus que ha canviat els Lluïsosdes que tu hi anaves fins ara, que hiportes un dels teus fills? Els Lluïsos ha canviat molt. Un dels gransreptes actuals és adaptar-se als nous temps.No és fàcil i encara menys pels Lluïsos, unaentitat més que centenària, amb una tradi-ció que, vulguis o no, pesa una mica enca-ra. I a sobre no hi ha ni cinc. És bastant difí-cil, tot i que jo crec que s’intenta i s’estàaconseguint amb bona fe per part de lagent que ho porta actualment.

Quina secció de la casa coneixes més?Actualment és la secció de bàsquet perquèel meu fill hi juga.

Saps fer riure els teus fills?No ho sé. És difícil combinar el rol de parei el de persona que fa riure per la televisió.Jo segueixo sent el mateix pare que detant en tant pot fer una pallassada i potintentar fer riure o no. Però per a ells ésmés difícil. El rol de pare o el de mare ésmolt clar i el de persona que fa riure per latelevisió és un altre. I quan es barregenpot crear una disfunció: tu ets el de l’ordreo el de la conya?

Com sabeu si un gag funcionarà o no?Jo ho percebo quan ho gravem, en la reac-ció d’alguns membres de l’equip que l’es-tan veient per primera vegada. Puc pensar:“Veus, em sembla que això anirà bé”. O sifas una aportació que no està al guió i lagent riu a l’assaig dius: “Això ho farem ser-

E l Queco arriba sense afaitar peròamb una bona excusa. Avui és l’úl-tim dia de vacances de Nadal per-

què demà ja toca gravació i per això nos’ha afaitat. Veu el full de preguntes quetinc preparat i s’exclama: “No sé si tindrétantes respostes!” Encara que diu que forade la feina no és dels que fa riure la gent, ami ja se m’ha escapat un somriure. El teudia preferit? “Entre setmana, quan no emtoca gravar. Tot està obert, tothom està alloc i puc fer el que vull”.

Com t’hem de presentar, com a actor,humorista o periodista? Fa temps que m’ho pregunto. Una personaem va dir que cadascú és el que fa enaquell moment. En aquest moment emdedico a interpretar, per tant, em dec acos-tar més a un actor, tot i que de periodistame’n sento molt.

I com a cantant?Cantant? No, no. Cantar sota la dutxa i aalguns gags del “Polònia”. Sí que vaig estara El Virolet, a Sinera i a Cantiga. Vaig fer totel procés, com el Puyol. Des de la Masia finsal primer equip. Però ho vaig deixar perquècada vegada tinc menys veu, no me la cui-do tant com abans.

Quan cantaves, on tenies el teu cap?En no equivocar-me i afinar. Quan cantava erauna època de la meva vida en què ni se m’a-cudia pensar en res del que estic fent ara. Nien la meva situació personal ni professional.

Del 1996 al 2000 vapresentar el telenotí-cies migdia de TVE a Catalunya. Va estar9 anys fent “MinoriaAbsoluta” a RAC1.Actualment es dedicade manera exclusivaals programes“Polònia” i “Crakòvia”.Un dia de gravaciópot començar moltd’hora, a quarts de sisdel matí

Per Mar SOLÀ

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

23

sentir com parla, sentir quina música té laseva veu, si té gestos característics... i lla-vors començar a parlar sol a casa, que és elmoment més boig.

Us heu trobat amb personatges massasobreexplotats?Hi ha personatges que el primer dia xutencom un tro. No és que se n’abusi però elsguions que s’escriuen són molt bons, l’actorque els fa és brillant i ha creat un monstreque vola molt amunt. Però hi ha unmoment en què l’actor ja no sap què mésfer-li fer i, sobretot, els guionistes ja nosaben què més escriure sobre ell.

Per exemple?Va passar amb el Ferran Adrià, que va ser

vir”. El gag, un cop gravat, ja no té marxaenrere. Si fa riure bé, i sinó ja farà riure elsegüent o... mala sort.

Què ha de tenir un gag perquè funcioni?En el cas del “Polònia” ha de tenir unabona distorsió de la realitat que explica. Lamajoria de vegades els gags parteixen d’u-na base que és certa: “Convergència dema-na més diners a Madrid”. Doncs això hohem de desfigurar una mica. En el fons ensdediquem a passar la realitat pels mirallsdel Tibidabo, i això fa riure.

Diuen que els catalans tenim un humordiferent. Sí que ho diuen, però no sé si el tenim dife-rent. Hi ha alguns programes de televisióque s’emeten per tot l’Estat i són líders aCatalunya. Estan fets a fora i tenen unhumor que fins ara dèiem que era moltdiferent al català.

No hi ha un humor català, doncs?No hi crec en els tipus d’humor. Hi ha cosesque poden fer més gràcia aquí que a Extre-madura, Sevilla o Madrid, però tampoc hiveig tanta diferència. Els catalans diemsempre que som així de guais perquèsabem riure’ns de nosaltres mateixos. Peròjo crec que és mentida.

Però al “Polònia” es parodia els polí-tics catalans i agrada a casa nostra.Sí, però si en canvi veiéssim un gag del“Polònia” fet per una factoria madrilenyaens tocaria bastant la pera. No crec que hihagi un humor català i un humor castellà.Hi ha coses que funcionen aquí i hi ha cosesque funcionen allà.

Quin és el procés de creació d’un per-sonatge?Primer es decideix qui el fa. N’hi ha que jad’entrada dic que no els faré, els veig comimpossibles, no sé ni com agafar-los. I d’al-tres sí. Potser ho provem una altra personai jo i el que el treu millor el fa. És qüestió demirar-se’l com si et miressis un bitxo raro,

“A “Polònia” ens dediquem

a passar la realitat

pels miralls del Tibidabo”

“És difícil combinar el rol

de pare i el de persona que

fa riure per la televisió”

una bomba quan va sortir fins que va arri-bar un moment en què no hi havia massamés idees per fer-li fer. Els guionistes paren,l’actor descansa de fer-lo i toca esperar finsque torni a venir la inspiració.

Dels personatges que has fet en televi-sió, quin és el teu preferit?M’ho vaig passar molt bé amb el Maragall.I ara m’agrada molt fer el Punset. Té un rit-me molt “anti-Polònia”, és tranquil, cal-mat, té una veu molt agradable però les vadient. I dels últims que faig m’agrada moltfer el Xavi Coral, és divertit.

I dels personatges dels companys?M’agraden tots els personatges que fa elCesc Casanovas. Cada vegada que el veig

24

ENTR

EVIS

TALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

Als 90’s vas ser presentador de TVE. Etplantejaves llavors fer programes d’hu-mor?No, però de tant en tant sortia. Arribavaalguna notícia del Trias i inconscientmentem posava a escriure l’entradeta i deia: “Elportaveu de convershencia, Xavier Trias...”.Però no va ser una cosa premeditada.

Com t’hi vas trobar?Quan vaig deixar TVE anava a fer un projec-te que es deia “Set de Notícies” que no imi-tava ningú. Després va venir “Set de Nit” illavors sí que vam començar a imitar algunpolític. Un dia ens vam trobar que no tení-em Maragall. Vam fer proves, va passarmolta gent i no el trobàvem. I al final emvan dir: “Posa’t una perruca i un bigoti unmoment. Ah, doncs sí que t’hi assembles.Sí, va, ho faràs demà”. No vaig tenir tempsde pensar-m’ho gaire.

Com és un dia del Queco Novell?Un dia de gravació pot començar moltd’hora, a quarts de sis del matí o, si tenssort, una mica més tard, però no gaire més.La rutina consisteix en aixecar-se, anar alplató, que et maquillin durant una hora ipico i estar preparat per fer el primer, elsegon o el tercer gag. Si entres a les 6 delmatí faràs el de les 8. I així anar fent fins les3 de la tarda. Quan surts de dinar ja gaire-bé s’està acabant tot. Anar a comprar algu-na cosa si et fa falta, cap a casa i aviat adormir perquè potser l’endemà t’has de tor-nar a aixecar d’hora.

Hi ha alguna cosa que enyoris fer?Hi ha dies que m’agradaria passar-me perla ràdio, seure en una cadira, començar adir bestieses i tornar cap a casa, com feia al“Minoria absoluta”. Però no ho enyoro comper morir-me de dolor.

Has imitat mai algú dels Lluïsos?Fa molts anys hi havia un conserge que esdeia senyor Coll, era molt peculiar i moltestimat. D’aquell havia caigut alguna imitació.

fer-ne un de nou li tinc una enveja d’admi-ració tremenda.

Els personatges s’autocensuren?No. Bé, algunes idees que han sortit des-prés d’un dinar ja són idees per no fer...L’autocensura és el sentit comú, totssabem on podem arribar. Nosaltres paro-diem els polítics en el seu vessant públic.Del que facin a casa seva no en podem ferescarni perquè és la seva vida i la de laseva gent. Si un viu amb un canari, doncsque visqui amb un canari, però no enfarem broma.

I la cadena?Mai, en tots els anys que portem, que jasón uns quants. Jo crec que una part de l’è-xit del “Polònia” es deu a que sempre hemfet el que ens ha donat la gana.

Quants personatges has arribat a feralhora? Quan estava a la ràdio els fèiem com axurros. Arribaves al matí i deies: “Em sem-bla que faig a no sé qui”. I deien: “Ah, val,doncs a les 12 ho provem”. Entràvem a l’es-tudi, ho fèiem i ja està.

A casa te l’havies preparat, però?En alguna ocasió l’havia tret a l’estudi senseavisar ni res. El Toni deia: “Qui és?” I jo licontestava allà en directe. Potser aquellpersonatge naixia i moria en 10 segons.També n’hi havia que van sortir i van tenirllarga vida. “Minoria Absoluta” era el caos.I en aquest caos es permetia fer això.

Els polítics en surten beneficiats pel fetque els imiteu? El que nosaltres fem no ho fem ni per bene-ficiar ni per perjudicar els polítics. Ho femper passar-ho bé i per fer riure.

Alguna vegada un personatge públic us ha demanat que l’imiteu?Directament no i indirectament algun em consta que sí. Un o dos polítics... i no diré quins.

“Els catalans no sabem riu-

re’ns de nosaltres mateixos”

“Em consta que un o dos

polítics han demanat que

els imitem”

©M

inor

ia a

bsol

uta

25

sol botó, sense tenir en compte que el quecreem és un ambient artificial que ens faignorar la temperatura exterior, fet que ensdóna la benvinguda al país dels constipats.

De la mateixa manera, no cal passejar-seper la casa amb màniga curta. És millor unbon ajust de la temperatura i abrigar-nosuna mica. Tinguem en compte que éshivern, ja tindrem temps més endavant dedespullar-nos, i segur que la nostra saluttambé ens ho agrairà.

Un altre consell òptim per assegurar l’escal-for de la llar és mantenir persianes amuntdurant el dia i aprofitar al màxim la radia-ció solar; d’aquesta manera aprofitem llumi calor, podem dir que tenim calefacciómanual i, per tal de mantenir-la al màxim,durant la nit, tanqueu persianes i cortines,per així poder mantenir, ni que sigui unabona estona, aquesta radiació. Això sí, ésmolt aconsellable que durant el dia, si potser al migdia, ventileu la casa durant unsdeu minuts, sempre recordant d’apagar en aquell moment la calefacció si la teniuencesa.

De ben segur que aquests consells ja elshaureu sentit més d’una vegada. No obs-tant, és important tenir-los sempre presentsper tenir el millor hàbitat a la nostra llar iseguir contribuint a la construcció d’unfutur més sostenible.

L ’article té com a objectiu donar aconèixer diversos consells per tal deviure un hivern més confortable,

tant a nivell sostenible com, de retruc, anivell econòmic, i així evitar que quan ensarribi a final de mes la factura de la llum noens agafi un cobriment de cor.

El primer que acostumem a fer les personesque tenim calefacció a casa i, en especial,quan obrim la porta i sentim una sensacióde fredor, és buscar a corre-cuita el coman-dament a distància i engegar la calefacció afi de buscar calor de manera instantània.Succeeix però que a vegades volem quecasa nostra es converteixi en el desert delSàhara i ens passem de voltes a l’hora defixar la temperatura. Penseu que una tem-peratura òptima és la que oscil·la al voltantdels 20°C, però tingueu en compte quecada vegada que augmenteu la tempera -tura es consumirà un 8% més d’energia i,com hem dit anteriorment, de retruc, la despesa econòmica també anirà en augment (coses de la Física).

Els aparells d’aire condicionat són consi -derats el darrer recurs a utilitzar per la com-plexa problemàtica ambiental que generen,ja que emeten gasos residuals que afectenla capa d’ozó. Sempre són millor les estufesi les mantes. Llàstima que l’ésser humàsempre està obstinat en aconseguir tot elque desitja amb la satisfacció de prémer un

Per Equip VERD

BVBÚST

IA V

ERD

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

L’hivern és tempsd’estufes i de cale-facció engegada atota hora, un climaideal per escalfar elcos humà, tot i que avegades, si no mesu-rem els nostres actescorrem el risc dequedar-nos conge-lats quan ens arribila factura de la llum

Pulmonia energètica

26

El teu DDN

cÒm ica

t i r a

Un senyor puja a un

autobús i pregunta

al conductor:

- Quant val?

- Són 2 €

- Doncs que baixin tots,

que me’l quedo!

SaBies que...Durant la guerra civil espanyola, elsmilicians volien entrar als Lluïsos perquedar-se l'edifici. Els socis que hihavia en aquell moment van comen-çar a pensar quina se'n podienempescar perquè no hi entressin.Llavors van decidir fer veure que l'edi-fici era un hospital improvisat per aju-dar la gent malalta. Van muntar totde llits dins del teatre dels Lluïsos ialgunes persones es van posar a simu-lar que estaven malalts. Així van acon-seguir “enganyar” els milicians i ferque no ocupessin els Lluïsos.

GEOlocalitza!

> No necessites cap clau perquè trobis el microfilm> L'ambient sonor acostuma a anar acompanyat

de riures de bon grat> Cada cert temps li canvien els companys> Coordenades: Latitud: 41.407268 / Longitud: 2.155548> Dificultat: 2/5> Flipabilitat: 1/5

L'ASDDN (Agència Secreta DDN) ha iniciat un projecte d'in-tel·ligència coordenada experimental a Barcelona. Els Lluïsosde Gràcia hem estat els escollits! L'ASDDN ha amagat unmicrofilm en un recipient estanc de 3,5 cm x 5 cm. A conti-nuació, les pistes que ens han fet arribar:

ABANS DE TROBAR-LO: Vigila que no hi haginingú pel voltant que et pugui descobrir!

QUAN EL TROBIS: Apunta el teu nom i seccióper entrar al registre de IPI (Individus Potencial-ment Intel·ligents) de l'ASDDN. Entre tots els que el trobeu l’ASDDN escollirà qui ocultarà el proper microfilm i rebrà un lot de productes dels Lluïsos!!

SI NECESSITES MÉS PISTES PER TROBAR-LO:www.lluisosdegracia.catEi, però no confessis a ningú que has necessitataquesta ajuda. La teva reputació se'n pot ressentir!

L’ACUDITdel president

27

Per què has escollit aquest lloc per fer-te la foto?M'ho passo bé i és on estic la gran majoria deltemps.

Què és per a tu els Lluïsos?Venir a passar-m'ho bé i a conèixer gent. Sobretot apassar l'estona.

Com t'imagines d'aquí a uns anys?A l'Agrupament, sent cap i tenint un paper col·labo-rador. A la secció de bàsquet, vull arribar a l'equipmés alt.

Per què has escollit aquest lloc per fer-te la foto?

És el lloc on s'acumulen els nervis abans d'una obra

de teatre. És on tots estem maquillant-nos i prepa-

rant-nos. Per mi representa el moment més emocio-

nant de l'estrena.

Què és per a tu els Lluïsos?

Per mi els Lluïsos és un lloc on vaig a disfrutar i

passar-ho molt bé. T’oblides dels problemes, de tot

l'exterior i et centres en el teatre.

Com t'imagines d'aquí a uns anys?

A Sotacabina com a directora d'algun grup, ajudant

als que com jo vulguin fer teatre.

Nom: Maria Felip

Edat: 14 anys

Secció: GFT Sotacabina

Lloc preferit: Els camerinos

Nom: Pau LlansàEdat: 13 anysSecció: Agrupament i bàsquetLloc preferit: La pista de bàsquet

Digues la teva!

© M

onts

e G

iral

t

© M

onts

e G

iral

t

El nostrepaís noexcel·leixen fer les

coses gaire bé.Les coses comsón. Tenim moltatur. Ens costatirar endavant lesbones idees queens venen al cap.La burocràciase’ns menja. El

civisme i l’educació són només un record. El fracàs escolarés galàctic. I moltes més coses. Però no seria just dir que totho fem malament. Quan arriba el desembre, a TV3 organit-zen la marató solidària més important del món. El valor detenir una televisió publica amb voluntat de servei i un paísmobilitzat fins el seu darrer racó. No hi ha poble o entitatque no aporti una quantitat per simbòlica que sigui. Bere-nars, obres de teatre, xocolatades, caminades... a banda demilers de trucades anònimes. El resultat és espectacular.Tant per la xifra recollida, com per l’esforç col·lectiu demos-trat, com per la tasca divulgativa d’explicar unes problemàti-ques de salut desconegudes per a la majoria i unes situa-cions personals molts cops duríssimes que el nostre dia adia compulsiu no ens permeten de conèixer. Extraordinari.Un gran país treu el cap orgullosament entre les deixallesd’una realitat política més que millorable.

L’endemà tot són boniques paraules guanyades a pols. Iencara es continuen recollint diners. L’esforç s’ho val. Final-ment una mica més de 8 milions d’euros recollits: Catalunyapaís solidari com cap altre!

Però l’endemà de l’endemà tot torna a la normalitat ienviem cap a Madrid, com cada dia de cada dia, 7 maratonsdels nostres impostos. Això representa dues mil cinc-cen-tes maratons. La diferència és que amb aquestes altres nohem hagut de trucar a cap telèfon, ni hem fet berenars, nicaminades. Simplement ens els han robat. Només ens hemllevat per anar a treballar o a estudiar... la resta ja ho sabem:7 maratons cada dia. Heu pensat què representa això per ales nostres butxaques? Per als nostres hospitals? Per als nos-tres aturats? Per als nostres estudiants? Per als nostres avis?Per a les nostres entitats? És aquest els preu d’estar aEspanya? A mi em sembla un preu massa alt. M’agradenmolt més les maratons de TV3, les que fem lliurement i degust, les de la llibertat. Les de la solidaritat de veritat.

L’altre dia em va venir a les mans un llibre dedicat a latrajectòria de Ton i Guida, una escola privada que el1962 va plantar les seves arrels al barri de Verdumamb la voluntat d’aplicar en aquella zona aleshores

tan empobrida els principis de la pedagogia activa, de ser-hiun referent de catalanitat i d’oferir un testimoni de compro-mís social de matriu cristiana. Aquella experiència va durarfins el setembre de 1987. No pretenc pas ara fer una valora-ció dels resultats que se’n van obtenir que van ser molts imolt importants, dels 25 anys de l’escola. Només vull subrat-llar la importància que, com a mitjà per estimular la lectura,es donava a la biblioteca.

Efectivament, l’estímul a la lectura no es deixava en única-ment mans dels objectius de cada curs sinó que es fona-mentava en dotar de vida i de pressupost a la biblioteca o,millor dit, a les biblioteques perquè cal aclarir que hi haviauna sala de lectura principal, d’escola, i una per a cada aula.

Actualment, que a les classes hi hagi una selecció de llibresja és cosa habitual. Que hi hagi una biblioteca de centre,també. I de ben segur que totes elles estan més ben equipa-des que la de Ton i Guida. Això no vol dir que en molts casosels resultats siguin més esquifits que els de l’escola de Ver-dum. La raó cal buscar-la en dos fets cabdals: la provisiód’una plaça de bibliotecària i la voluntat de convertir la lec-tura en un exercici lliure però molt ben coordinat.

El fet que existís una bibliotecària a dedicació exclusiva per-metia garantir que la biblioteca estigués sempre al dia, quetingués ànima i que s’establís amb cada alumne un diàlegsobre el que decidien llegir. No hi havia lectures obligadesni recomanades. Hi havia llibres ben triats i una personaque assessorava amb professionalitat.

Que la promoció de la lectura estigués ben coordinada voldir simplement haver previst una estada setmanal col·lectivaa la biblioteca i que els mestres col·laboressin amb la biblio-tecària per tal que la lectura fos compartida en la vida de laclasse, que l’alumne en fes un raport final...

Ara que la Conselleria de Cultura ha decidit emprendre unacampanya de promoció de la lectura potser valdria la penaque els experts analitzessin si el model d’escola actual sot-mesa a tota mena d’equilibris horaris per complir amb lesminúcies dels currículums escolars i que no compta ambplaça fixa de bibliotecària és apte per seduir els alumnesamb l’hàbit de la lectura, per fer-los sentir que llegir els per-metrà ser més lliures i més humans.

Per Joan LAFARGA Per Jordi ALBERTÍ

Deixeu-vos seduir pels llibres!

28

OPOPI

NIÓ

El país de les 2.500 maratons

Una tarda amb la Sissí

(Jordi Casso va escriure aquest text a finals de novembre, un mes abans de morir)

Sembla increïble, però l’estat espanyol i una gran partdels seus ciutadans està fent tot el possible per con-vèncer-nos que en la seva mentalitat no hi ha unamínima possibilitat de diàleg amb situacions que no

són calcades als seus plantejaments. No poden entendre res de res sobre Catalunya. L’actitud del Constitucional, la incom-prensió de la nostra immersió lingüística, la política d’inver-sions en infraestructures, l’espoli fiscal en general... Tot reflexafidelment una mentalitat. És una curiosa i desagradable situa-ció. Per una banda tot sembla indicar que no ens volen i perl’altra, a la més petita afirmació de la nostra manera de ser,esclata un allau d’atacs. Potser la famosa balança fiscal hi téalguna cosa a veure.

Un exemple de la mentalitat de persones, d’altra banda benintel·ligents però que són esclaus de la seva rígida visió d’Es-panya, va ser quan al senyor Peces Barba –un dels pares ipadrins de la Constitució– el va trair el subconscient i va dirque potser hauria estat millor quedar-se amb Portugal que nopas amb Catalunya. Després va retractar-se però ja se li haviaescapat.

El resultat, fins ara, és que sense fer gairebé res, les enquestesreflecteixen un constant increment del nombre de personesque diuen que votarien SÍ en un referèndum sobre la indepen-dència (entre un 45 i un 50%). És clar que aquesta proporcióés encara insuficient però és molt més gran que no fa pas gaire i mostra una opinió creixent, i això ens posa davant d’una oportunitat si ens ho prenem seriosament.

En el llarg i feixuc camí cap a la independència continuaessent imprescindible el que afirmava en l’article “Indepen-dència si o no?” publicat en el número 53 del Des del Nord:“Cal anar convencent el major nombre possible de personesque ara no ho veuen clar de la bondat de la independència, nopas amb boniques paraules sinó fent les coses ben fetes, millorque quan no les fèiem nosaltres”. Cal tenir en compte que sen-se una majoria molt important no és possible fer res definitiu.

El camí ja està començat i cal ser tossuts, constants i moltlúcids per no errar-lo. Cal ser capaços de deixar de banda lesdiferències ideològiques i polítiques i treballar colze a colzeper un ideal comú.

Que el bon Déu ens ajudi a tots, creients i no creients, a mantenir-nos sempre fidels a la nostra estimada Catalunya.

Per Jordi CASSO

Independència, sí o sí?

Per Joan LIZANDRA

29

La nit del dia d’Any Nou, en arribar a casa vaig veurela trucada perduda d’un bon amic meu. Quan el vaigtrucar vam estar xerrant una bona estona, mentreesperava que comencessin el programa especial del

dia d’Any Nou “La partida Match Ball”, a TV3. En unmoment de la conversa, li vaig dir: ”Ei, ei, perquè ho sàpi-gues, et faig saber que ara anuncien que aquests dies a latarda ens faran pel·lícules de la Sissí”... Poc després d’aquell“avís urgent”, i de la mica de broma posterior, ens vam aco-miadar.

L’endemà, passejant per la Travessera de Gràcia, vaig trobar-me la meva germana Mònica, carregada amb tot de bossesque donaven fe del munt de compres que havia fet duranttot el matí. En veure-la tan carregada, la vaig acompanyar acasa seva, duent-li les bosses. Un cop a casa seva ens espe-raven el meu cunyat i els nens, que ja havien dinat. I quanja em disposava a marxar, tot d’una, ma germana em va ofe-rir de quedar-me a dinar... i no m’ho vaig fer repetir...

Mentre dinàvem, cap a quarts de quatre, la Mònica va dirque poséssim TV3, ja que a la nena –la meva neboda Mer-cè, enamorada dels contes de prínceps i princeses– segurque li agradaria veure la pel·lícula “Sissí”. Al cap de pocsminuts va començar i, amb el televisor al menjador, erainevitable que també jo em convertís en espectador d’ho-nor. Curiosament, però, veure aquells paisatges tan pinto-rescos d’Àustria em resultava molt agradable als ulls i lapel·lícula tampoc no se’m feia gaire carregosa, de maneraque en acabar de dinar em vaig asseure al sofà, per estarmés còmode. I no me’n vaig estar de comentar que la nitanterior havíem fet broma amb un amic meu, al voltant delfet que a TV3 emetessin les pel·lícules de la “Sissí” durantaquella setmana. Quines coses...

A veure, en “defensa meva” us diré que probablement “Sis-sí” no és una de les cent pel·lícules –si me’n deixessin triarcent, és clar– que m’enduria a un refugi nuclear, però ambles notícies que corren –amb una crisi de la qual no es veuel final, un atur creixent, retallades a dojo i uns pronòsticspel 2012 força apocalíptics, almenys pels maies–, consideroque veure una pel·lícula de prínceps i princeses va ser unabona teràpia per desconnectar i deixar que durant unparell d’horetes la neurona fes neteja de l’allau de notíciesnegatives amb què se’ns bombardeja diàriament.

I només per això em sembla que ja tinc prou motius per dirobertament, i sense vergonya: “gràcies, Sissí!”

Els veïns de Lesseps presenten dues propostes L’Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps hapresentat al districte dues noves propostes de reforma urba-nística de la Plaça, resultat de la jornada d’animació i capta-ció d’idees del 17 de desembre de 2011. En cap de les dueshi apareixen les polèmiques estructures de ferro.

Els Tres Peons celebren els 40 anys del clubEl club d’escacs Tres Peons ha celebrat els quaranta anys d’existència amb un sopar a la seva seu. L’acte ha servit perretre tribut a totes aquelles persones que han tingut una significació especial en la història de l’entitat.

Les entitats protagonitzen la Diada a GràciaLes entitats del G-6 s’han encarregat aquest any de tota l’orga-nització de la celebració de la Diada Nacional a Gràcia, que s’hacelebrat a la Pl. de la Vila. Durant la commemoració, el presidentdel Cercle, Marc Gimeno, va llegir un manifest escrit per JordiAlbertí reivindicant el catalanisme i l’associacionisme gracienc.

El CEG celebra 90 anys amb una mostraAmb motiu del seu 90è aniversari, el Club Excursionista hapreparat l’exposició “La muntanya màgica”, que s’ha pogutveure a la sala d’exposició a la seu del Districte. La mostra ésun recull de l’evolució de l’esport de muntanya des de l’èpo-ca de Mallory i Irving fins a la primera ascensió a l’Everestper part dels expedicionaris catalans.

El Centre conta la Violència de GènereEl Grup de Teatre d’El Centre ha presentat L’home, obra deXavier González-Costa, un drama que va guanyar el I Con-curs de Texts Teatrals Vila de Gràcia, organitzat per la Funda-ció Festa Majoria de Gràcia i el Centre Moral Instructiu deGràcia. Després de la representació, el Centre ha acollit unataula rodona contra els maltractaments organitzada conjun-tament amb el Consell de Dones de Gràcia.

Per Redacció

ASSO

CIAC

ION

S D

E GR

ÀCIA

A

30

Preparació: 1. Peleu i traieu les llavors alstomàquets. Després, talleu entrossos molt petits amb ganivet.

2. Peseu el tomàquet: Per cada1/2 kg de tomàquets pelats afegiu250 gr de sucre (la meitat del seupes). Repartiu aquesta quantitatentre sucre morè i blanc.

3. Barregeu bé el tomàquetamb el sucre i deixeu en repòs30 minuts perquè el sucre esvagi dissolent amb l’aigua queanirà deixant anar el tomàquet.

4. Afegiu el suc de llimona iposeu a foc mitjà durant 10 m.Si es forma escuma a la superfí-cie treure amb una escumadora.

5. Després pugeu el foc perquèla barreja bulli i deixeu-ho aixídurant 5 minuts.

6. Abaixeu el foc fins que laconserva tingui la consistènciaadequada amb poc líquid solt ila confitura ja estarà a punt.

7. Aparteu del foc i deixeurefredar una mica. Desprésposeu-ho en un pot esterilitzatomplint fins gairebé la vora i tanqueu-lo hermèticament.

INGREDIENTS(per 1 pot petit)

• 1/2 kg de tomàquetspelats i sense llavors.(per aconseguir aquestaquantitat necessites més omenys 1 kg de tomàquetssense pelar)

• 125 gr de sucre morè (9 cullerades plenes)

• 125 gr de sucre blanc(5 cullerades plenes)

• El suc de 1/2 llimonaLA C

UIN

ETA

DE

LA L

OLA

Per Lola GIL

CConfitura de tomàquets

Crònica de les Associacions de Gràcia

26 de febrer12:00h / 18:00hCompanyiaB

Lluïsos de GràciaPlaça del Nord, 7-10 - 08024 Barcelona

93 218 33 72 / www.lluisosteatre.cat

No et perdisels cicles de LluïsosTeatre!

La rateta que...

25 de Març12:00h / 18:00hCia: Teia Moner

Galaxis

29 dʼabril12:00h / 18:00hCia: Mercè

Framis

Xarop de cargol

27 de maig12:00h / 18:00hCia: Martí Doy

Randemar

25 de febrer23:00hOrganitza: Objectiu Freedònia

Tant Tendrum

El somni de’n Tete

16, 17, 18 i 19de febrer 21:00h. (excepte el 19 defebrer, a les 18h)

La corda fluixa

24 de marçHora: pendentRetransmissió del Barça a ritmede jazzOrganitza: Objectiu Freedònia