Descriure  (2)      

Dolors  Quinquer  Vilamitjana    

Seminari  intercentres  i  internivells  

Sant  Cugat    03.12.  2014    

Habilitat cognitivolingüística

Lola Quinquer

Continguts Tipologia textual

Suports didàctics Bastides

Quatre eixos

Dolors  Quinquer                                

1.  L’avaluació  formadora    

L’avaluació  és  un  bon  instrument  de  comunicació  per  traspassar  els  criteris  de  realització  de  les  tasques    

Dolors  Quinquer                                

Dolors  Quinquer                                

 Compar�r  amb  l’alumnat  els  instruments  i  els  criteris  d’avaluació  del  professorat  fins  aconseguir  que  l’alumnat  se’ls  apropiï.  

Professor/a  

Alumnes  

Instruments  i  criteris  d’avaluació  

Dolors  Quinquer                                

Aquest  enfocament  de  l’avaluació  forma  part  del  que  s’ha  denominat  model  comunica�u  de  l’avaluació  (J.  Cardinet  1992)  o  també  avaluació  formadora.  

Vegem-­‐ne  alguns  trets:  

Foto  de  dickensian-­‐dandy  

Avaluació  integrada  en  el  procés,  avaluació  con�nua  

Dolors  Quinquer                                

De  la  ges�ó  d’errors  

Dolors  Quinquer                                

Autoges�ó  d’errors  

Autoges�ó  dels  errors    /  autoregulació  

Dolors  Quinquer                                

Autoavaluar-­‐se  requereix  apropiar-­‐se  dels  criteris  d'avaluació  del  professorat    

Dolors  Quinquer                                

Aprendre  és  interioritzar  els  criteris  

El  professorat  

Companys/es  

El  propi  alumne/a  és  qui  ha  de  corregir  els  errors  

       autoavaluació    

Autoavaluació  

Ajuden  a  la  detecció  d’errors…  

Canvi  de  centralitat        L’alumnat  és  qui  aprèn,  és  el  centre  de  l’ac�vitat,  és  qui    s’autoregula  

Dolors  Quinquer                                

 Un  text  per  avaluar  

3è  Primària  Curs  2013-­‐2014    Text  1.  

Criteris  d’avaluació      1.  Adequació  2.  Coherència  3.  Cohesió  4.  Correcció  morfosintàc�ca  5.  Correcció  lèxica  6.  Correcció  ortogràfica  7.  Correcció  d’aspectes  formals  

Dolors  Quinquer                                

Dolors  Quinquer                                

COHERÈNCIA    Estructura,  organització                                                                            Con�ngut    

Revisa  el  �tol  (presentació)  

Diu  que  és  un  animal  

Cap  banyes  /    foc  

 Cap  /  aigua  

Coll  elàs�c  /  aire  

Cap  amb  bec  /  terra  

Potes  de  �gre  Cua  de  vaca  

Els  trets  que  enumera  són  per�nents,  ja  que  es  tracta  d’un  animal  fantàs�c.      També  són  suficients  per  fer-­‐nos  una  idea  de  com  és  aquests  ésser.    U�litza  un  volum  d’informació    adequat  al  nivell  amb  qual  s’ha  plantejat  l’ac�vitat      

   

ADEQUACIÓ:        

Significa  que  el  text  respon  a  las  caracterís�ques  de  la  situació  comunica�va:  -­‐  Finalitat:  descriure    -­‐  Situació:  formal,  informal.  -­‐          Receptor:  el  des�natari  és  ....      Es  tracta  d’u�litzar  el  registre  lingüís�c  més  apropiat  a  la  situació  de  comunicació,  en  funció  del  tema,  el  canal,  el  grau  de  formalitat  i  el  propòsit.    El  text  permet  fer-­‐se  una  idea  d’allò  que  es  descriu  

Dolors  Quinquer                                

COHESIÓ    1)  El  text  està  cohesionat  

internament?    2)  La  puntuació  és  

adequada?  3)  Enllaça  els  paràgrafs  amb  enllaços  /  connectors    adients:      -­‐  Adverbis:  tanmateix,  

igualment,  davant,  darrera,  sota,  sobre,  primer,  primerament,  abans,  després  ..-­‐  

-­‐  Locucions:    en  primer  lloc,  d’antuvi,  d’entrada  ...-­‐.  

   

Té  

El  nom  és  massa  llarg,  li  direm  4  caps.    És  un  animal  que  té  4  caps  i  cada  cap  treu  per  la  boca  un  dels  quatre  elements:  foc,  aigua,  aire  i  terra  

  El  primer  cap….  foc   El  segon  cap  ….  aigua   El  tercer  cap….    aire     L’úl�m  cap  ….      terra  

 Tanmateix,  tot  ell  té  un  forma  molt  estranya  ……    I  cua  de  vaca      

   

CORRECCIÓ  MORFOSINTÀCTICA      1.  U�litza  frases  curtes.    2.  Oracions  ben  construïdes  (ordre  adequat).  3.  Concordança  subjecte/predicat.  4.  Temps  verbals  adequats  (present  o  imperfet)  que  

concorden  entre  ells.  5.  Les  oracions  són  predica�ves,  coordinades  o  juxtaposades.  6.  Puntuació  adequada.    7.  Sense  interferències  lingüís�ques  (tenir  que,  hi  ha  que,  

m’haig  d’anar,  etc.)  

Dolors  Quinquer                                

“El  nom  és  molt  llarg,  li  direm  quatre  caps”  

       1.  U�litza  frases  curtes.    2.  Oracions  ben  

construïdes  (ordre  adequat).  

3.  Concordança  subjecte/predicat.  

4.  Temps  verbals  adequats  (present  o  imperfet)  que  concorden  entre  ells.  

5.  Les  oracions  són  predica�ves,  coordinades  o  juxtaposades.  

6.  Puntuació  adequada.    7.  Sense  interferències  

lingüís�ques  (tenir  que,  hi  ha  que,  m’haig  d’anar,  etc.)  

Hauria  de  millorar:  1,  2,  5,  6  i  7    Acceptable:  3,  4…  

CORRECCIÓ  LÈXICA        

1.  U�litza  termes  adequats  (paraules  precises,  genuïnes  i  si  cal  especialitzades).    

2.  Vocabulari  vairat.    3.  No  repeteix  paraules  innecessàriament.  4.  U�litza  els  adjec�us  necessaris.    5.  Si  escau  qualifica  i  o  quan�fica  les  

caracterís�ques  amb  qualitats,  quan�tats,  unitats  adequades.    

6.  Sense  interferències  amb  altres  sistemes  lingüís�cs.  

   

Dolors  Quinquer                                

1.  U�litza  termes  adequats  (paraules  precises,  genuïnes  i  si  cal  especialitzades).    

2.  Vocabulari  vairat.    3.  No  repeteix  

paraules  innecessàriament.  

4.  U�litza  els  adjec�us  necessaris.    

5.  Si  escau  qualifica  i  o  quan�fica  les  caracterís�ques  amb  qualitats,  quan�tats,  unitats  adequades.    

6.  Sense  interferències  amb  altres  sistemes  lingüís�cs.  

CORRECCIÓ  ORTOGRÀFICA        

Paraules  escrites  sense  faltes      S’inclouen  accents  i  majúscules      

CORRECCIÓ  D’ASPECTES  FORMALS  1.  Iden�ficació:  

Nom,  cognoms,  data,  curs...  

2.  Control  de  l’espai.  

3.  Línies  rectes  4.  Presentació  

acurada,.  5.  Visualment  el  

text  respon  a  la  �pologia  d’un  text  descrip�u    

6.  Cal·∙ligrafia  entenedora.  Mida  adequada  

   Dolors  Quinquer                                

Dolors  Quinquer                                

Passar  de  rúbriques  de  professor/a  a  rúbriques  d’alumne/a:    

Dolors  Quinquer                                

  Recordeu:  l’alumne  és  qui  ha  d’interioritzar  els  criteris    

  Una  possibilitat  interessant  és  fer-­‐los  avaluar  textos  propis  o  d’altres  després  de  consensuar  els  criteris  d’avaluació.  S’aprèn  molt  corregint  !  No  els  estalvieu!  

  Situeu-­‐vos  en  el  context  adequat  no  podem  demanar  el  mateix  grau  d’assoliment  si  són  alumnes  de  primària  (de  cicle  inicial,  mitjà  o  superior)  o  de  secundària.    

Dolors  Quinquer                                

Procés:    

                                                                               4.  Prac�ca                                                                                          independent  

                                 3.  Pràc�ca    guiada  amb  bas�des            2.  Modelatge                  

 1.  Compar�r  els  objec�us  

           

 1)    Compar�r  objec�us:      Què  ens  proposem?  Com  ho  farem?      Iden�ficarem  amb  diverses  ac�vitats  d’avaluació/aprenentatge  els  criteris  que  heu  de  tenir  en  compte  quan  redacteu  un  text  descrip�u:    1.  Avaluarem  un  text-­‐model  entre  tota  la  classe  2.  Avaluareu  en  equips  de  quatre  el  text  de  la  Milena  3.  Cadascú  individualment  escriurà  un  text  tenint  en  

compte  els  criteris  que  heu  iden�ficat  4.  Fareu  una  avaluació  mútua  

Procés:    

Dolors  Quinquer                                

EEll mmeeuu eessppoorrtt pprreeffeerriitt Procés:       De tots els esports a mi m’agraden especialment els d’equip, com el futbol, el bàsquet, el handbol o el rugbi. Tanmateix, el futbol és el meu preferit i per aquest motiu en destacaré algunes característiques: En el futbol competeixen dos equips integrats per 11 jugadors cadascun. S’enfronten durant 90 minuts, sota la vigilància d’un àrbitre i dels seus ajudants. Per jugar a futbol es necessita un camp rectangular d’unes mides determinades, amb una porteria a cada banda. Aquesta porteria té dos pals, un travesser i una xarxa. També es requereix una pilota o baló reglamentari que els jugadors només poden tocar amb els peus, excepte el porter que la pot agafar amb les mans dins de l’àrea, que és l’espai proper a la porteria. Tanmateix, la qüestió clau és fer gols, és a dir aconseguir que la pilota entri a la porteria contraria, i alhora impedir que l’altre equip en faci. El resultat d’un partit pot ser guanyar, perdre o empatar. Fer una golejada consisteix en guanyar per molts gols. Per cloure afegiré una anècdota: el futbol neix a la Gran Bretanya al segle XIX i, a casa nostra, un dels equips més antics és el Palamós, fundat el 1898.    

2.  Modelatge  

Procés    

4.    Avaluació  mútua   Procés:    

Dolors  Quinquer                                

2.  Metareflexió    

Incorporem  la  metareflexió  (presa  de  consciència)        Quan  parlem  de  metareflexió  ens  referim  a  la  capacitat  de  pensar  sobre  el  propi  pensament,  la  consciència  de  com  s'usa  el  cervell  per  adquirir  coneixements.    

  S'ha  definit  com  "pensar  sobre  com  es  pensa"  o  fer  explícit  el  que  passa  al  cervell  mentre  es  pensa.    

  És  una  habilitat  que  es  pot  entrenar  i  es  relaciona  amb  la  competència  d'aprendre  a  aprendre  (què  es�c  aprenent?,  quines  dificultats  he  trobat?  com  les  he  resolt?).    

Dolors  Quinquer                                

uu Quines  ac�vitats  he  fet?  (Recapitulació)        Ac�vitat  1.        Ac�vitat  2.      Ac�vitat  3.      Ac�vitat  4.        u Com  les  he  fet?  (individualment,  en  grup,  entre  tota  la    

 classe)      u Què  he  après?      u Quines  dificultats  he  trobat?  Què  he  fet  per  resoldre-­‐les?      u Que  puc  fer  ara  que  abans  no  podia  fer?      

Dolors  Quinquer                                

3.  El  joc  de  les  descripcions    

A  par�r  de  la  descripció  que  ha  fet  en  Manel  de  la  seva  mascota  has  de  fer  un  dibuix  que  reculli  tots  els  trets  que  esmenta  el  text  que  es  poden  

dibuixar.      L’Stuar  és  un  .......  mascle.  Té  el  cap  pe�t.  Té  el  cos  rodó  i  les  potes  llargues.  Té  la  pell  gruixuda.  És  �mid  i  entremaliat....  Es  reprodueix  com  nosaltres,  és  esser  viu.  Menja  pa  i  pinso.  És  pare.  Viu  en  una  gàbia.  Es  un  ésser  viu  perquè  es  reprodueix  i  mor.      Dibuix        

Quin  animal  has  dibuixat?      

Dolors  Quinquer                                

  Què  has  aprés  fent  aquesta  tasca  sobre  com  s’han  de  fer  les  descripcions?    

Aquesta  és  una  ac�vitat  de  

metacognició  

Reflexió  sobre  com    procedim  i  que  aprenem  

  Què  vol  dir  que  una  caracterís�ca  és  per�nent?  I  suficient?  

   

Què  vol  dir  per�nència:      -­‐  Vol  dir  que  les  proposicions,  enunciats  o  caracterís�ques  fan  referencia  a  l’objecte  o  fenomen  que  es  descriu  

Que  entenem  per  completesa  o  suficiència?        -­‐  Vol  dir  que  proporciona  un  nombre  suficient  de  caracterís�ques  

Ciències.  ESO..  

Dolors  Quinquer                                

4.  Descriure  des  de  diferents  perspec�ves  (primària)    

& && &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Dolors  Quinquer                                

Dolors  Quinquer                                

-­‐  Tot  el  que  diu  es  correspon  a  com  és  un  cavall  (tot  és  adequat  o  per�nent)?              -­‐  Ens  dóna  un  nombre  suficient  de  caracterís�ques?                    

Dolors  Quinquer                                

Quina  és  la  perspec�va  adoptada?    

Dolors  Quinquer                                

-­‐  Imagina’t  que  proposem  a  la  Valen�na  i  els  seus  companys  de  classe  tornar  escriure  el  text  com  si  fossin  cien�fics/cien�fiques.  

-­‐  Imagina’t  a  que  proposem  a  la  Valen�na  i  els  seus  companys  de  classe  tornar  escriure  el  text  com  si  fossin  escriptors/es  

Dolors  Quinquer                                

Quins  trets  podem  enumerar  d’un  cavall  si  el  volem  descriure  des  d’una  perspec�va  cien�fica?  

   Caracterís�ques  Quina  classe  d’animal  és  (Mamífer,  rèp�l,  peix,  ocell,  amfibi)  Com  és  �sicament?  (Forma,  mida,  pes,  color....)  Com  es  reprodueix?  (Vivípar,  ovípar)  De  què  s’alimenta?  (Carnívor,  herbívor  .....)  On  viu?  (Terra,  aigua....)  

 h�p://www.slideshare.net/blogsbetaniacm/els-­‐animals-­‐vertebrats-­‐6933476    

Dolors  Quinquer                                

Quins  trets  podem  enumerar  d’un  cavall  si  el  volem  descriure  des  d’una  perspec�va  literària?      Trets  �sics    i  trets  rela�us  al  caràcter.      La  diferència  serien  els  adjec�us  (varietat,  riquesa),  les  metàfores,  el  punt  de  vista  adoptat    ....      

Dolors  Quinquer                                

Dolors  Quinquer                                

Dolors  Quinquer                                

5.  Descriure  fotografies  històriques  a  secundària    

Fotografia publicada el 18.02.1939 a la revista francesa L’Illustration. Es va fer a la carretera de Camprodon a Prats de Molló (frontera amb França). Lola Quinquer

 

Els vençuts en el camí de l’exili

Lola Quinquer