descripció dels afixos d'esperanto

Morfologia Paola Rodríguez Professora Valeria Salcioli David Valls

1/19

Morfologio de esperanto: la afiksoj.

Laboro farita de

Paola Rodríguez kaj

David Valls


2/19

Taula de continguts

Introducció .................................................................................................................................................... 3

Els Afixos ........................................................................................................................................................ 4

Sufixos veritables ......................................................................................................................................... 5

Sufixoides ....................................................................................................................................................... 6

Altres sufixoides ........................................................................................................................................... 8

Prefixos ........................................................................................................................................................ 12

Altres prefixos: .......................................................................................................................................... 14

Afixos no oficials: ...................................................................................................................................... 16

Pseudoafixos: ............................................................................................................................................. 16

Conclusions: ............................................................................................................................................... 18

Bibliografia ................................................................................................................................................. 19


3/19

Introducció

L'esperanto és una llengua auxiliar artificial creada a Polònia per l'oculista Ludwik Lejzer

Zamenhof el 1887, amb l'esperança que es convertís en una llengua internacional.

El primer llibre on es descrivien les característiques de l'idioma, amb el títol La lingvo

internacia (llengua internacional), va ser publicat per Zamenhof sota el pseudònim Doktoro

Esperanto (= el que té esperança); aquesta última paraula molt aviat es va convertir en el nom

del idioma en si.

El vocabulari es va extreure de molts idiomes, encara que adaptat a les regles del propi idioma

(terminacions, pronunciació). Gran part del vocabulari de l'esperanto procedeix del llatí,

directament o per mitjà de les llengües romàniques (principalment el francès, l'italià i

l'espanyol), i en menor mesura de llengües germàniques (alemany i anglès), eslaves (rus i

polonès), del grec clàssic i en una petita proporció de l'hebreu. Algunes paraules noves tenen el

seu origen en idiomes no indoeuropeus, com el japonès, per ser considerades internacionals.

Com que és una llengua artificial, l'esperanto no té cap filiació lingüística, ni tampoc pertany a

cap territori. Encara que es pot dir que el seu lèxic és bàsicament llatí.

Des d'un punt de vista morfològic és predominantment aglutinant. L'esperanto té un sistema

d'afixos que dóna unes possibilitats il·limitades, ja que permet compondre diverses paraules

(mai més de quaranta) d'un afix sol, amb la particularitat, a més, que els afixos tenen valor

independent i poden fer d'arrels de noves paraules.

Tipològicament parlant, l'esperanto és un idioma preposicional i el seu ordre per defecte és

subjecte-verb-objecte i adjectiu-substantiu, encara que tècnicament qualsevol ordre és

possible, gràcies als morfemes que assenyalen la funció gramatical de cada paraula.

Les paraules de l'esperanto es deriven d'unir prefixos, arrels i sufixos. Aquest procés és

completament regular, de manera que les persones poden crear noves paraules i ser entesos.

Els compostos segueixen l'ordre no marcat ja esmentat d’adjectiu-substantiu, de manera que

una paraula com birdokanto vol dir “cant d'un ocell”, mentre que kantobirdo és “ocell que canta”.

Les diferents categories gramaticals estan marcades pels seus propis sufixos:

Sustantius Subjecte Objecte Singular -o -on

Plural -oj -ojn

Adjectius Subjecte Objecte Singular -a -an

Plural -aj -ajn

Així, podem deduir que si una paraula conté una “o” a la seva declinació, serà un substantiu,


4/19

mentre que si conté una “a” serà un adjectiu. També veiem clarament que la marca de plural és

una “j”, i la marca d'objecte és una “n”. També sabem que els adverbis tenen la marca “-i”.

Pel que fa als verbs, hi ha tres temps i tres maneres, però no porten marca de persona ni

nombre.

Temps Verbal Sufix

Present -as (kantas)

Passat -is (kantis)

Futur -os (kantos)

Mode Verbal Sufix

Infinitiu -i (kanti)

Jussiu -u (kantu)

Condicional -us (kantus)

De manera que ‘jo canto’ seria mi kantas, mentre que ‘tu cantes’ seria vi kantas i ili kantas és

‘ells canten’.

En aquest treball fem presentem una descripció del funcionament dels afixos en esperanto.

Els Afixos

Els afixos en l'esperanto són un grup específic d'arrels que s'utilitzen primordialment amb

altres arrels per formar compostos. No obstant això, poden formar paraules per si sols

simplement afegint-hi una terminació. Aquest cas no és tan comú com la seva utilització en

compostos, i no totes les formes teòricament possibles d'utilitzar afixos es troben en textos

reals.

Els afixos es poden classificar en dos tipus: • Afixoides (més semblants a una arral clàssica) i • Afixos veritables

La diferència entre els sufixos veritables i les arrels clàssiques juntament amb els sufixoides és que

quan dues arrels s'uneixen per formar un compost, la primera arrel modifica (és determinant de) la

segona:

dormiĉambro → ‘habitació per dormir’, on dormi, ‘dormir’ modifica a ĉambro, ‘habitació’ En el cas de sufixos, la determinació és feta en direcció oposada:

dormegi → ‘dormir profundament’, on ega, ‘gran’, modifica a dormi, ‘dormir’

La distinció entre prefixos i arrels no és tan obvia. Els prefixos sempre determinen a l’arrel que

els segueix. El resultat d’aquesta determinació pot ser una modificació:


5/19

disiri → ‘anar en una direcció diferent’, del verb iri, ‘ir’, modificat pel prefix dis O amb un significat completament diferent:

malbona → ‘dolent’, on el significat de la paraula bona, ‘bé’, es negat pel prefix mal Una altra diferència és que almenys per a alguns sufixos veritables (aĉ, eg, et i um), es pot dir

que no tenen categoria inherent i que són transparents d'acord a la categoria de la base a la

qual siguin assignats.

Sufixos veritables

-aĉ El sufix –aĉ dóna a l’arrel un matís de menyspreu, vegonya o odi. ĉevalo � cavall, ĉevalaĉo � rossí, cavall de mala mena domo � casa, domaĉo � casota hundo � gos, hundaĉo � gossot paroli � parlar, parolaĉi � xerrameca Utilitzant-lo com arrel:

aĉa � inútil, lleig; aĉaj(ar)o � daltabaixos; aĉigi � menyspreu, fer alguna cosa terrible;

aĉulo � noi lleig; aĉularo � gernació -eg

El sufix –eg augmenta o reforça la idea presentada per l’arrel. urbo � poble, urbego � poble gran, ciutat

domo � casa, domego � casa gran, mansió

varma � calent, varmega �molt calent, bullint

necesa � necessari, necesega � absolutament necessari tre � molt, treege � extremadament

ridi � riure, ridegi � petar-se de riure carcajearse Utilitzat com arrel: ega � enorme -et El sufix –et s’utilitza per formar diminutius. urbo � poble, urbeto � poble petit, llogarret


6/19

domo � casa, dometo � casa petita, caseta

varma � calent, varmeta � càlid Aquest sufix també pot ser utilitzat amb noms de persones o familiars per crear formes íntimes.

Paŭlo �Pau, Paŭleto � Pauet

patro � pare, patreto �papa

Utilitzat com arrel:

eta � petit; etulo � nen petit, xiquet; etulino � nena petita, xiqueta; etaĵo � coseta; etigi

� reduir

-um El sufix –um no té significat definit. Simplement modifica el significat de l’arrel. El significat de

la paraula resultant és difícil d’inferir del significat de l’arrel –l’únic cert és que tenen quelcom

en comú.

vento � vent, ventumi � ventilar

kolo � coll, columo � coll (de la camisa)

akvo � aigua, akvumi � regar, irrigar

plena � ple, plenumi � satisfer


umo � la cosa aquella, dallonses, umi � fer la cosa aquella (quan s’oblida la paraula concreta)

Sufixoides

-igi

Els verbs creats pel sufix -ig tenen com a significat 'causar l'estat de'. Els verbs intransitius canvien

a transitius. Sovint es diu que els verbs amb aquest sufix són en veu factitiva. És un sufix molt

productiu.

blanka � blanc, blankigi � emblanquinar

dormi � dormir, dormigi � gitar-se Si el sufix va seguit d’una terminació nominal, el resultat és el nom de l’acció.

pura � net, purigi � netejar, purigo � neteja

Si el sufix va seguit d’una terminació adjectival, el resultat és un adjectiu amb significat


7/19

d’habilitat per fer alguna cosa.

puriga � netejador El verb igi significa ‘causar’. -iĝi

Verbs creats amb el sufix –iĝ signifiquen 'esdevenir'. Els verbs transitius canvien a intransitius.

Es diu que els verbs amb aquest sufix estan en veu mig passiva. El sufix -ig també és molt

productiu.

ruĝa � vermell, ruĝiĝi � envermellir

naski � parir, naskiĝi � néixer, ser parit Es pot afegir una terminació nominal amb el significat de nom de l'acció. Les terminacions

adjectivals i adverbials són possibles però poc productives.

El verb iĝi vol dir ‘esdevenir , arribar a ser’

-ado El sufix -ad emfasitza el procés. Amb terminació nominal vol dir nom de l'acció, mentre que

amb terminació verbal, implica la repetició o llarga durada d'un procés. Per arrels verbals, té el

mateix significat que si s'hi afegís una simple terminació nominal.

martelo � martell, martelado � martelleig, marteladi � martellejar freqüentment

iri � anar, ir(ad)o � acte d’anar-se’n, iradi � anar-se’n durant molt de temps Utilitzat com arrel: ada � continu

-eco El sufix -ec implica qualitat. En català els seus equivalents són -esa,-ió,-itat, és a dir, sufixos

derivatius nominals. Per arrels adjectivals, té el mateix significat que si s'hi afegís una

terminació nominal.

riĉa � rico, riĉ(ec)o � riquesa

konfuzita � confós, konfuziteco � confusió


8/19

Utilitzat com arrel: eco � qualitat, característica; ece � de manera característica; eca � amb caràcter de; ecaro = karaktero � caràcter o suma de qualitats

-ĉj, -nj Els sufixos –ĉj (per a masculí) i –nj (per a femení) generen una forma íntima per a l’arrel. Johanno � Joan, Joĉjo � Joanet

Johana � Joana, Jonjo � Joaneta patro � pare, paĉjo � papa, panjo � mama

filo � fill, fiĉjo � fillet, finjo � filleta frato � germà, fraĉjo � germanet, franjo � germaneta

amiko � amic, amiĉjo � estimat amic, aminjo � estimada amiga Aquests sufixos s’utilitzen molt poc, amb algunes excepcions com paĉjo i panjo i són

generalment reemplaçats pel sufix –et.

Altres sufixoides

-aĵo El sufix –aĵo forma una manifestació concreta, perceptible de l’arrel.

nova � nova, novaĵo � novetat

fotografi � fer fotografies, fotografaĵo � fotografia (l’art) Utilitzat com arrel: aĵo � una pensada (acte de pensar)

-ano El sufix –ano forma membres, participants o residents. klubo � club, klubano � membre d’un club

Budho � Buda, budhano � budista Utilitzat com arrel:

ano � membre d’un club o societat; ani � ser membro; anigi � fer a algú membro d’alguna cosa; aniĝi � fer-se membro; aneco � el que és membre; aniĝilo � sol·licitud per a ser membre, etc.

-aro

El sufix –aro dóna a l’arrel el significat de colecció. arbo � arbre, arbaro � bosc


9/19

homo � home, homaro � humanitat (≠aro da homoj � grup de persones)


aro � grup; ara (adj.) � grupal; are (adv.) � en grups; grandare � en grans grups; ari

� ser en un grup; ariĝi � agrupar-se un mateix; arigi � agrupar

-ejo El sufix –ejo significa lluc on alguna cosa es demostra o es desa, un edifici o construcció.

lerni � aprendre, lernejo � lloc per aprendre, escola

preĝi � resar, preĝejo� església, mesquita, temple (kirko = església) ministro � ministre, ministrejo � ministeri Utilitzat com arrel: ejo � lloc -ero El sufix –ero implica un element de l’objecte anomenat per l’arrel. Totes les bases no nominals

es nominalitzen automàticament (com si s’hi afegís el sufix –aĵo).

pano � pa, panero � molla de pa

neĝo � neu, neĝero� floc de neu kudri � cosir, kidrero � puntada


ero � element, gra; ereto � part petita; grandera � de gra gran; diseriĝi � desintegrar (intransitiu); disegiri � desintegrar (transitiu)

-estro El cap o autoritat d’allò expressat per la base. ŝipo� vaixell, ŝipestro � capità

urbo � poble, urbestro� batlle, el comú El cap d’un grup de persones també pot ser expresat prefixant-ne l’arrel ĉefo � cap.

Utilitzat com arrel: estro � cap; estri � dirigir; estraro � consell directiu

-ido El sufix-ido forma descendència o criatura jove. hundo� gos, hundido � cadell


10/19

planto � planta, plantido� brot latina � llatí, latinida lingvoj� llengües descendents del llatí (romàniques) Utilitzat com arrel:

ido � descendent; ideto � petits joves; idaro � descendència -ilo El sufix –il comporta el significat d’eina per fer allò que l’arrel expressa.

tranĉi� tallar, tranĉilo � eina per tallar, ganivet

komputi� computar, computilo � computadora, ordinador

butero � mantega, buteri� untar mantega, buterilo� ganivet per a mantega linio� línia, linii � alinear, liniilo � regla


ilo � instrument, eina; ilaro � joc d’eines; ilujo � caixa d’eines; ilejo � taller

-ino El sufix –in indica femení. patro � pare, patrino � mare

bovo � brau, bovino � vaca L’esperanto és una llengua amb gènere. La majoria d’arrels amb significació humana són

masculines. A l’actualitat, a més, es consideren neutres, especialment títols professionals.

L’equivalent masculí d’aquest sufix és el prefix vir-, que pot ser afegit a arrels les quals tenen el

gènere gramatical neutre.

kato � gat, virkatino � gat mascle -ingo

El sufix –ingo significa allò que sosté l’objecte expressat per l’arrel. kandelo � espelma, kandelingo � canelobre


ingo � base o funda; ingi = eningigi � posar a la funda o base; malingi = elingigi � treure de la funda o base

-ismo

El sufix -ismo té el significat de doctrina, moviment, sistema, etc.

Budho → budhisme, Markso → marksisme ĵurnalo → diari, ĵurnalismo → periodisme

Utilitzat com arrel: ismo → moviment, la doctrina.


11/19

-isto

El sufix -isto té un significat d’una persona individual ocupada professionalment amb alguna

cosa o algú que estè acostumat a fer alguna cosa.

labori → treballar, laboristo → un treballador linguo → llengua, linguisto → lingüista Budho → budista, Markso → marksista

-ujo

El sufix -ujo té tres significats:

1) El significat principal que indica un recipient o una caixa per contenir-hi alguna cosa. papero → paper, paperujo → caixa per a paper salo → sal, salujo → saler 2) Un arbre amb fruita o flors especificat per lexema. pomo → poma, pomujo → pomer 3) La nacionalitat d’un país expressada pel lexema Italo → italià, Italujo → Itàlia

Quan el sufix -ujo s’utilitza com arrel té el primer significat → un recipient o una caixa per contenir alguna cosa. -ebla

El significat del sufix -ebla és “apte per ser fet”.

legi → llegir, legebla → llegible fari → fer, farebla → possible de fer, realitzable

S’utilitza com arrel:

ebla → és possible, pot fer-se eble → tal vegada, eblo → possibilitat

-ema

El significat del sufix -ema és “tenir tendència o inclinació a fer el que el lexema descriu”

labori → treballar, laborema → laboriós dormi → dormir, dormema → adormit


ema → estabilitat


12/19

emo → inclinació emi → pendent

-enda

El significat del sufix -enda és “cal fer el que s’ha descrit pel lexema”

skribi → escriure, skribenda → ha de ser escrit vidi → veure, videnda → ha de ser vist


enda → obligatori endo → necessitat endi → és necessari

-inda El sufix -inda significa “que val la pena”

fari → fer, farinda → val la pena de fer-ho vidi → mirar, vidinda → val la pena de veure-ho

S’utilitza com arrel: inda → val la pena indigi → fer alguna cosa que valgui la pena

Prefixos

bo-

Sufix que indica parents polítics o adquirits per matrimoni.

bofrato → cunyat bofilo → gendre bopatrino → sogra

L’excepció és la paraula per a un nen que vingui d’un matrimoni anterior, independentment de

qui sigui el cònjuge. Llavors s’utilitza el prefix duon- .

bo- també pot ser utilitzat a les següents paraules:

boparenco → familiars per matrimoni

bofamiliano → membre de la família per matrimoni

boedziĝi → per casar-se amb l’esposa del seu germà mort (utilitzat per Zamenhof a la traducció

de la Bíblia)

boamiko → forma divertida d’anomenar l’amic de l’esposa


13/19

Ge- És una marca d’ambdós sexes. Aquest prefix s’utilitza davant de les arrels de gènere masculí o

arrels que són neutrals des del punt de vista del gènere.

geknaboj → nens i nenes gejunuloj → joves, joventut geinstruistoj → els professors (d’ambdós sexes)

Per a paraules neutres, el prefix, sovint, no és gaire necessari. Paraules com lernantoj (pupils) o

doktoroj (metges) són prou vàlides per descriure a ambdós sexes i el prefix ge-s'utilitza només

per subratllar el fet que les persones del grup són d'ambdós sexes.

El plural en acabat de la paraula amb la preposició és comú, però no necessari: geedzo →

cònjuge, gepatro → pares.

El significat del prefix pot ser lleugerament diferent, depenent del context:

1) Una parella (per exemple, de marit i muller): gepatroj → mare i pare, pares, geonkloj → oncle i tia, geedzoj → marit i muller, geamantoj → amants. 2) Els membres d’un mateix tipus, però els dos sexes d’una família: gefiloj → fills i filles de la mateixa família. 3) Tota la família: geurbestroj → la família del batlle

El prefix ge- també s’utilitza amb les coses que no tenen gènere. En aquest cas significa que les

coses estan relacionades amb ambdós sexes: gelernando → coeducació, gelernejo → escola

mixta.

Com arrel:

geo → ell i ella, un parell gea → barrejat geigi → aparellar

mal-

És un prefix que dóna un significat oposat al lexema.


14/19

malbela → lleig malvarma → fred malrapida → lento malamiko → enemigo

El prefix mal- és molt freqüent. En els inicis de la creació de l'esperanto, era gairebé l'única manera

de trobar un oposat per a la majoria de les paraules. Fins i tot amb les paraules molt comunes

(malgranda → petit, malfermi → obert, malnova → edat, etc.).

Com arrel: malo → oposat (substantiu) mala → oposat (adj.) malinda → no desitjat, indesitjable

pra-

El prefix para- té els següents significats:

1) Amb nom de familiars, una generació més gran o més jove: praavo → besavi pranepo → besnét praonklo → oncle avi

El prefix para- es pot doblar prapraavo → rebesavi. 2) Molt distants en el temps (sobretot en el pasa, antic o primitiu): praarbaro → selva primitiva pratempo → edats primitives prahistorio → prehistòria prabesto → animals primitius prahomo → humans primitius prafilo → descendents després de moltes generacions Com arrel: praa → primitiu praulo → ancestre, primigeni, avantpassat

Altres prefixos:

eks-

Prefix que marca una cosa que ja no és, com l'equivalent en català "ex". S'utilitza sobretot

davant de la paraula amb el significat d'alguna professió o funció.

eksprezidanto → expresident


15/19

eksposedanto → antic propietari eksdirektoro → exdirector eksurbestro → exbatlle eksmoda → fora de moda Com arrel: eksigi → forçar algú a abdicar eks pri la rego! → Fora el rei!

dis-

Prefix que significa la separació en diferents direccions, la dispersió.

iri → ir, disiri → anar en direccions diferents vojo → cami, disvojiĝo → bifurcació

ek-

Prefix que significa l’inici.

iri → anar, ekiri → començar a marxar ek- també pot ser utilitzat només com una interjecció: ek! → que comenci!

for-

Prefix per a l’eliminació dels metijans, la desaparició, la distància o perdre el temps.

iri → anar, foriri → anar-se’n dormi → dormir, fordormi → perdre el temps dormint

mis-

Aquest prefix expressa un error o inexactitud. Al contrari que el sufix aĉ-, aquest prefix s’utilitza per a objectes.

kalkuli → calcular, miskalkuli → calcular malament traduki → traduir, mistraduki → traduir malament kompreni → comprendre, miskompreni → malinterpretar Com arrel: misa → incorrecte, erroni misi → errar

re-

Prefix que significa repetició o tornar-hi.

veni → venir, reveni → tornar meti → col·locar, remeti → tornar a col·locar, recol·locar legi → llegir, relegi → rellegir Com arrel: re → de nou, una altra vegada


16/19

reen → de retorn

Afixos no oficials:

En esperanto hi ha també molts afixos no oficials. Paraules que no van ser creades per ser afixos, però que han acabat sent-ho. Una petita mostra dels més comuns és: -iva → capaç de fer quelcom. Produkti → producte, produktiva → productiva -eska → similar a, o a la manera de. Katalano → català, katalaneska → “a la catalana” -ala → s’utilitza per derivar adjectius dels substantius derivats d’adjetius. Varma → calent, varmo → calor, varmala → tèrmic -oida → semblant, amb aparença de, relacionat amb. Antropo → humà, antropoido → antropoide -oza → ple de, poro → porus, poroza → porós -iza → aplicar quelcom (cosa o mètode) a un objecte, salo → sal, salizi ion → afegir sal a alguna cosa retro- → en la direcció oposada, iri → ir, retroiri → anar en direcció contrària

Pseudoafixos:

Alguns dels afixos no oficials són en part anomenats pseudoafixos. La majoria són afixos que provenen del vocabulari de les llengües d'on l'esperanto procedeix. Moltes de les arrels de l'esperanto són compostos en les llengües de procedència. Per tant, algunes arrels comencen o acaben amb la mateixa seqüència de caràcters. Aquestes seqüències tenen l'aparença d'un afix. No obstant això, la resta de la paraula no és gaire sovint una paraula en esperanto. D'altra banda, les paraules noves són creades connectant aquestes seqüències amb arrels de l'esperanto. Aquests elements són anomenats pseudoafixos (pseŭdoafiksoj). Un exemple típic és el pseudosufix logio: ornitologio → ornitologia, zoologio → zoologia, etc. Tot i això, també hi ha paraules com metodologio → metodologia (metodo → mètode), antropologio → antropologia (antropo → humà). I també hi ha paraules purament de l’esperanto: esperantologio → la ciència sobre l’esperanto, birdologio → ornitologia, formologio → morfologia, etc. En aquestes paraules hi ha el sufix ologio. Un altre pseudosufix és iko (poeto → poeta, poetiko → poètica, stilisto → estilista, stilistiko → estilística), acio, icio (delegacio → delegació, operacio → operació, pozicio → posició, etc.) i molts d’altres. També hi ha pseudoprefixos: auto (autobiografio → autobiografia, aŭtomobilo → cotxe,


17/19

aŭtonomio → autonomia, aŭtokrato → autòcrata), anti (antikristo, antisemito), eŭ (eŭfemismo → eufemisme, eŭgeniko → eugenèsia) i d’altres. La majoria d'aquestes paraules són tractades com arrels separades. Alguns poden ser considerats com afixos no oficials (ologia, iko). Per contra dels afixos clàssics, aquests no es poden utilitzar de forma sistemàtica (de vegades és ok, de vegades iko).


18/19

Conclusions:

Com hem vist l'esperanto és una llengua amb multitud d'afixos que permeten crear multitud de paraules. Molts d'aquests afixos són trets d'arrels de llengües clàssiques, les quals podem considerar arrels cultes. Serien el cas d'arrels tretes del grec o del llatí, com ex, re, auto, etc. Com que és una llengua artificial, l'esperanto no presenta gairebé cap irregularitat, tot i que sí que mostra una lleugera evolució en els poc menys de 150 anys que fa que existeix, com es pot veure amb la quasi desaparició dels sufixos d'intimitat –ĉj i –nj.. Potser és pel seu caràcter aglutinant que el diferencia de les llengües de poder dels darrers 500 anys a occident, o potser és perquè hi ha hagut altres llengües que han funcionat com a lingua franca al llarg de l'últim segle i mig, el francès primer i després l'anglès, l'esperanto mai ha acabat d’arrelar com el seu creador, Ludwik Lejzer Zamenhof, va albirar el 1887. No obstant això, és potser la llengua artificial més coneguda de les diverses que van ser creades amb el mateix propòsit.


19/19

Bibliografia

Associació Catalana d’Esperanto: www.esperanto.cat/c/wells/morfologia.htm Enciclopèdia Catalana, www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0105586&BATE=esperanto HANA, Jiří. Two-level Morphology of Esperanto. Master Thesis, Charles University Prague, Faculty of Mathematics and Physics. 1998. JANTON, Pierre. El Esperanto. Oikos-tau ediciones. Barcelona, 1976 Wikipedia: - ca.wikipedia.org/wiki/Esperanto - es.wikipedia.org/wiki/Esperanto#El_idioma

descripció dels afixos d'esperanto

Documents