redacció: 93 458 87 80 – linianoubarris@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Tradició consolidada La Prosperitat celebra aquest cap de setmanales Festes d’Hivern pàg 10

Reivindicació veïnal La Trinitat Nova tindrà unnou casal de barri a finalsde l’any que ve pàg 10

Enxampats pàg 8Cau un grup de lladres demàquines escurabutxaques

Comerç pàg 16L’Eix Nou Barris ja preparala Fira de Nadal i Reis

El preu del lloguer s’enfila cap a nivells d’abans de la crisiL’Ajuntament comença a buscar pisos buits al districte i incentivarà que es lloguin a preus més baixos pàg 3

L’Estat català, a debat pàg 8Eduardo Reyes seràdiumenge a Virrei Amaten un acte de Súmate

línianoubarris

“Oblidats i marginats”Els veïns de la Zona Nord denuncien la seva exclusió de la nova Meridiana

linianoubarris.cat · 18 novembre 2016 · Núm.75 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.567 exemplars mensualsbarcelona

pàg 8

L’estrella de Nou Barris pàg 20El boxejador Sandor Martinderrota Golovko i afronta el 2017 amb optimisme

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 línianoubarris.cat 18 novembre 2016

3 | línianoubarris.cat18 novembre 2016En Portada

“Volem llançar un missatge d'a-larma perquè s'està produint unnou cicle especulatiu. Pugen els llo-guers mentre el nivell de renda dela població no ha millorat”. Són pa-raules d’Ada Colau pronuncia-des el passat mes de març. L’aug-ment dels preus de lloguer a la ciu-tat és una evidència. Ara bé, estemdavant d’un nou cicle especulatiu,tal com deia l’alcaldessa?

“La situació del mercat de llo-guer a Barcelona és preocupant, jaque la demanda i l’oferta no avan-cen al mateix ritme”. Qui fa el diag-nòstic és Montse Pareja, profes-sora d’Economia i investigadora dela Universitat de Barcelona i es-pecialista en el mercat de lloguer.Tot i això, Pareja afegeix que ac-tualment “no podem parlar d’unboom com el d’abans de la crisiperquè el 2001 creixien l’oferta i elspreus, però ara no és el cas, ja queel mercat de lloguer no creix”.

Del que sí que no hi ha dubteés de l’augment de preus. El 2015van créixer al conjunt de la ciutatun 7% segons un informe de l’A-gència de l’Habitatge i al llargd’aquest 2016, tal com recull el de-partament d’Estadística de l’A-juntament, els preus han aug-mentat un 2,4% en comparacióals del quart trimestre del 2015.

QUINS SÓN ELS MOTIUS?“El mercat de lloguer a Barcelonaha estat històricament reduït”,aclareix Pareja. Aquesta professo-ra experta en el mercat de lloguertambé apunta altres causes: “Undels problemes és que no tenim gai-re habitatge social que cobreixiles necessitats de sostre de deter-minats col·lectius i aquesta funciól’ha assumit el mercat de lloguer.També cal recordar que Barcelonaés una ciutat particular perquè nohi ha sòl en abundància”.

Qui també fa un diagnòsticsemblant és Josep Ràfols, el pre-sident de la Cambra de la Propie-tat Urbana de Barcelona. Ràfols,que alerta que el 2017 es podrien

superar els preus d’abans de la cri-si, apunta la “pràctica inexistènciad’un parc públic de lloguer socialque fa que les tensions es carreguinal mercat privat” i recorda que “perfer créixer el parc de lloguer s’hande donar garanties als inversors”.Sobre aquesta qüestió, l’Ajunta-ment ha anunciat que vol aprovarun pla que ha de permetre que els200 habitatges a l’any dedicats alloguer social passin a ser 1.000.

REGULAR EL MERCAT?Una altra qüestió que hi ha al da-munt la taula, plantejada per l’A-juntament, és la regulació delspreus del lloguer. “Volem imitariniciatives impulsades a Berlín, iespecialment a París, on la regu-lació del mercat de lloguer és unèxit”, explicava el regidor d’Habi-tatge, Josep Maria Montaner, aprincipis de juliol. L’aplicació de lamesura, però, s’entreveu compli-cada, ja que l’Estat té les compe-tències en la matèria.

“El control de preus té, histò-ricament, efectes negatius”, re-corda la professora Pareja. Tot i

això, afegeix que “actualment po-dria tenir sentit en determinats ba-rris, ja que el mercat no ho pot re-soldre tot”. Qui no ho veu gens clarés el president de la Cambra de laPropietat Urbana. “És poc eficientper solucionar els problemes”,considera Ràfols, que afegeix que“la situació de Berlín i París no téres a veure amb Barcelona. La pri-mera és una ciutat subvencionadai amb molt de sòl i la segona té unspreus més alts que no admetencomparació amb Barcelona”. D’al-tra banda, en el marc d’aquest de-bat, també ha agafat força la pos-sibilitat que es creï un sindicat dellogaters. De fet, l’ObservatoriDESC, l’entitat que impulsa laidea, ja ha celebrat les primeresreunions que han de permetre ti-rar endavant el projecte.

PREUS AL DISTRICTEEn el cas de Nou Barris -el dis-tricte amb els preus més baixos dela ciutat-, l’evolució en els da-rrers dos anys i mig, segons el de-partament d’Estadística del con-sistori, ha estat la següent. El pri-

mer trimestre del 2014 el preumitjà d’un lloguer era de 489 eu-ros, mentre que aquest preu vapassar a 504 euros un any méstard. D’aquests 504 del primer tri-mestre del 2015 es va passar als530 euros del primer trimestred’enguany i en el segon trimestrela xifra ha pujat fins als 885 euros.

Aquest augment de preus tam-bé ha provocat que l’Ajuntamenthagi posat en marxa un equip de 15persones que tenen com a objec-tiu buscar pisos buits. De mo-ment aquest equip ja actua, en elcas del districte, a la Trinitat Nova.La intenció del consistori és loca-litzar els pisos buits -s’ha fet una llis-ta a través de creuar diferents da-des-, mentre que més endavant unaltre equip serà l’encarregat denegociar amb els propietaris per-què cedeixin l’habitatge. A canvi, se-’ls oferirà cobrir el 100% d'obres derehabilitació fins a 15.000 euros ique, com a contrapartida, lloguinels pisos per cinc anys a un preuque acostuma a ser un 20% infe-rior al del mercat i amb garantia decobrament per part del municipi.

Tendència perillosa» El preu de lloguer dels pisos a la ciutat podria arribar l’any que ve al nivell d’abans de la crisi

» L’Ajuntament busca pisos buits a la Trinitat Nova per negociar amb els propietaris la seva cessió

Albert RibasNOU BARRIS

Els preus de lloguer dels pisos a la ciutat han experimentat un fort creixement des del 2014. Foto: Arxiu

| 4Opiniólínianoubarris.cat 18 novembre 2016

publicitat 686 42 95 17línianoubarris.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: linianoubarris@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 6766-2010

amb el suport de:Difusió controlada

14.567 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#Reconciliació?

@miqueliceta: Existe una voluntad firmede los dos partidos [PSOE-PSC] de man-tener la mejor relación posible y de solu-cionar problemas.

Un diari plural

per Sergi Villena

4El Barça i les estelades

No sabem si serà possible, peròel FC Barcelona confia que el mà-xim organisme del futbol europeuentri en raó respecte al cas de lesestelades. Després d'haver de-fensat la llibertat d'expressió delsseus aficionats davant del Tri-bunal d'Arbitratge de l'Esport(TAS) i d’explicar que en capcas l'exhibició d'estelades al CampNou pot suscitar motius d'ofen-sa cap a ningú, el club català tél'esperança que la UEFA sigui ca-paç d'entendre els seus argu-ments.

En la vista oral celebrada aprincipis d'aquest mes de no-vembre a porta tancada (com si eltema fos tan greu), els represen-tants de l'entitat barcelonista vantenir almenys l'oportunitat dejustificar el perquè de la presèn-cia d'aquestes banderes quan jugael Barça. S'espera una resoluciódurant les pròximes setmanes.

Tot va començar a la final dela Champions del 2015, a Berlín,l'última vegada que els blaugra-nes es van proclamar campionsd'Europa. Uns dies més tard d'a-quella final, la UEFA sorpreniatothom imposant una sanció in-sòlita de 30.000 euros al clubblaugrana per l'exhibició de sím-

bols (les estelades), segons ells,ofensius.

Des d'aleshores, l'afició bar-celonista ha continuat mostrant-les, segurament amb més fervor,entenent que era una multa to-talment injusta. L'himne de laChampions ha estat sistemàtica-ment xiulat quan sonava a l'esta-di, i en general s'ha anat forjant unclima d'animadversió cap aaquesta competició. Les altes ins-tàncies del futbol europeu, davantd'aquest context en què l'opiniópopular desacredita la seva posi-ció, s'han limitat a imposar ex-pedients sancionadors en cadapartit on les estelades eren pre-sents a la grada. I amb tot aquestenrenou la directiva de Bartomeu,tal com va anunciar en la darre-ra assemblea, ha decidit passar al'acció i intentar aclarir aquesttema d'una vegada per totes mit-jançant la intervenció del TAS.

Però serà difícil que la UEFAfaci marxa enrere. Parlem d'unorganisme ancorat en normativestan rígides que associen aquestesbanderes a quelcom política-ment provocador. I així ho tenentipificat en els seus codis disci-plinaris. La mediació del TAS potdesencallar la situació, i si no fos

possible el club blaugrana té la in-tenció d'acudir a la justícia ordi-nària.

Si s'ha arribat a aquest punt ésperquè, malauradament, aques-ta gent no entén que la llibertatd'expressió i la democràcia estanper damunt de les normes abs-tractes d'una competició de futbol.Aquest dogmatisme seu no con-templa particularitats com la delprocés sobiranista que estem vi-vint a Catalunya. En momentsaixí, el poble aprofita esdeveni-ments com els partits de futbolper expressar-se amb els seussímbols. Des del club s'argu-menta que aquestes expressionssempre es fan des del respecte, iper això esperen un gest de com-prensió per part de la UEFA, i sino és possible, que el TAS resol-gui contra aquestes multes.

Si ho aconsegueixen, serà unprecedent important dins delmón de l'esport. Si fracassen, ha-vent utilitzat totes les vies legalsi més enllà de la sanció econòmicade tots els expedients acumulats,serà una nova constatació que enmolts més àmbits dels que hompodria imaginar, un dret com lallibertat d'expressió està trista-ment desconsiderat.

4L’Estat sóc joper Jordi Lleal

S’atribueix al rei francès LluísXIV, anomenat “Rei Sol”, lafrase “L’État c’est moi”, com aassumpció del poder absolutdavant de la noblesa, l’esglésiai la incipient burgesia. A Espa-nya tenim la constatació del’endogàmia que impera en elsmembres del nou govern, geo-gràficament de Madrid o fets ipromocionats com a funciona-ris a la capital de l’Estat, ques’han apropiat del poder, ques’atribueixen les prerrogatives imouen els fils dels interessos po-lítics i econòmics.

Els ministres de l’actual go-vern en són uns exemples clars,ajudats pels tribunals que els ad-meten extralimitacions senseparar. Les compareixences deSoraya Sáenz de Santamaria a laroda de premsa dels divendres,amb el seu posat prepotent i des-imbolt, menystenint els que téen el seu punt de mira com a en-

emics, recorrent als tribunalssubmisos sempre que li convé.

Els casos de corrupció i malaadministració com ara Gürtel iles targetes Black són el para-digma de la connivència entreels personatges de l’esperpentque passen per normal l’ami-guisme, la llotja del Bernabéu,“qué hay de lo mío”, “la fiscalíanos lo afinará”. Tenir els res-sorts del poder a l’abast elsdóna una força enorme.

El madrilenyocentrisme ésben evident. Qui vulgui fer car-rera i xuclar poder que vagi a Ma-drid, que a províncies no hi té resa fer. Qui mana als ministeris? Ala sèrie de la BBC “Sí, ministre”ho deixaven clar. A Espanya en-cara és més clar. Els funcionarisimmobilistes i amb esperit cor-porativista no deixaran que elsprenguin el poder. I encara hi hagent a Catalunya que espera po-der obrir terceres vies!

Un diari participatiu

#SuperLluna

@UAB_info: Aquí teniu la #SuperLluna!És la més gran dels darrers 68 anys i noes tornarà a repetir fins al 2034! Apro-fitem-ho!

#TristAniversari

@joancarlesperis: Sting retorna la músicaal Bataclan, després de fer un minut de silenci emocionant en record dels 90morts del 13-N.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | línianoubarris.cat18 novembre 2016

| 6Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.comlínianoubarris.cat 18 novembre 2016

Un diari obert

Segurament que el primer secretari delPSC deu gaudir de moltes virtuts, quedesconec per pertànyer a l'àmbit pri-vat, però la que es fa evident és que estracta d'un home llest, molt llest. La de-cisió que ha pres, com a comandant encap del seu partit, de dir "no" a la in-vestidura d'en Rajoy, contravenint elmandat de la gestora del PSOE, ho posade manifest.

El PSC, des de fa anys, ha anat per-dent cadires, tant al Parlament com alCongrés, on dels vint-i-cinc diputatss'ha quedat només amb els set actuals.Tota una sagnia que els ha submergiten una lamentable irrellevància. Iaquesta situació, forçosament, ha deportar a pensar el com i el perquè s'haproduït.

Al meu entendre, d'una forma len-ta però constant, s'han anat desmar-cant del que hauria d'haver estat el ser-vei als interessos catalans, abraçant,descaradament i sense complexos, to-tes les ordres i insinuacions que rebiendel carrer Ferraz, malgrat ser onerosesa la nostra economia fins a situacionsd'autèntic ofec. Així va succeir, per ex-emple, en les votacions al Congrésque es va afegir, sense sentit de la ver-

gonya, al PP i al PSOE en la negativaa abonar a la Generalitat el que per lleili corresponia percebre per la "Addi-cional 3a de l'Estatut" i el Plus deCompetitivitat. I, a més, per acabar-hod'adobar, dient "sí" a la prioritat d'uncorredor central ferroviari en contra delmediterrani beneït i aprovat per la UE.Tot un cúmul de despropòsits i, el queés pitjor, amb una deslleialtat vers lacomunitat que, com a tal PSC, tenienel deure de defensar fins a les últimesconseqüències.

Ara, el senyor Miquel Iceta, te-ment-se una nova patacada, i amb laclara intenció de recuperar vots enunes pròximes eleccions a casa nostra,ha volgut donar aquest cop d'efecte,tan sonor com inútil, desobeint elpare i la mare. Tot un mestre de la pro-paganda política. Però jo, benvolgutMiquel, no me'l crec. El PSC autèntic,de debò, va deixar d'existir després dela fugida de persones tan significati-ves, dins i fora del partit, com les se-nyores Garrigosa, Tura, Geli i els se-nyors Elena, Castells i d'altres que enaquest moment no recordo. Des d'a-quells dies el PSC va perdre la "C".Costarà Déu i ajuda recuperar- la.

4Un gest electoralistaper Antoni Moliné

4Un presidente calienteper David Creus

Me pregunto qué pasa ahora con elpopulismo. ¿Tan malo es? Me he pa-seado por las redes y, a pesar de queseré colgado del árbol más alto por es-tas palabras, lo del nuevo presidentede EEUU no es más que un derechodemocrático y que la mayoría votópara que este hombre gobernara.

Muchos se llevan las manos a la ca-beza, olvidando a quién tenemos nos-otros de presiedente. Otros repre-sentantes europeos, después de des-calificaciones varias, hipócritamenteempiezan a defender sus intereses conpalmaditas en la espalda al señorTrump.

Esto ya no es América señores,esto somos todos. Lo único que me pre-

ocupa, y mucho, es ese presidente ca-liente: que cuando EEUU sufra unatentado, dios no lo quiera, arrase contodo. Pero si vemos sus comentarios decampaña, que los hubo de todo tipo encampaña, fue el más listo de la clase. Yencima mucho de lo que salió por suboca, que todos nos indignamos, se ha-bla en todos los bares de medio mun-do. Tal vez por eso salió presidente.

Aquí parece que no ganó el postu-reo y el quedar bien. Nadie es racista,nadie es machista, nadie es insolidario.Pues mira por donde, la calle ameri-cana con su voto soltó lo contrario enunas urnas. No ganó la hipocresía, ganola estupidez. Esto es el verdadero pe-ligro de este nuevo presidente.

@PatriciaGmezUrb: Como socialista noentendería un proyecto alejado del PSC.Muy cerca de mis compañeros del PSC,muy lejos de este nuevo PSOE.

@lumoxgala: Milers de catalans i cata-lanes eviten reconèixer la seva decepcióamb la superlluna per por a l’exclusiósocial [ironia].

@Avuifamoltsanys: 2015: sis atemptatsterroristes reivindicats per l'Estat Islàmicprovoquen 129 morts i centenars de fe-rits a París.

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Patricia“No, de cap mane-ra, perquè per lazona on vivim crecque els preus sónexageradament alts.Es passen molt, te-nint en compte que

és un barri treballador. Crec que ens hau-ríem de reivindicar en massa per reclamaruns preus més normals.”

Adrián“Jo diria que sí,perquè visc a unbarri molt tranquili sóc a un pis detres habitacions,encara que no viscsol. El compartei-

xo amb tres companys més. Crec que des-prés de tot el que vaig buscar puc estarcontent. ”

Amanda“Sí. Si considero lamida, el seu estat i lazona on és, crec quepuc estar molt con-tenta de la meva si-tuació. Abans vivia ala Barceloneta i crec

que a aquella zona ha començat unagentrificació que està arribant fins aquí iaixò genera que els preus es disparin.”

Diego“Sí, i especialmentsi ho compares ambels preus que s’es-tan pagant a altrespunts de la ciutat.Crec que al barri onvisc hi ha de tot, és

un lloc tranquil i això fa que cada cop mésgent hi vulgui venir. No m’estranyaria qued’aquí poc s’apugessin els preus.”

Creus que el que pagues de lloguer pel pis on vius és just?per Pau Arriaga

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 177 | línianoubarris.cat18 novembre 2016

18 novembre 2016

Nou Barris| 8

línianoubarris.cat

La tinent d’alcalde d’Urbanisme,Janet Sanz, va posar la setmanapassada al damunt la taula lesquatre propostes de reforma del’avinguda Meridiana que pro-posa l’Ajuntament. Entre aques-tes, només n’hi ha una que in-clogui una reducció de carrils -und’entrada i un de sortida- de cir-culació. Més enllà d’això, però, eltram de l’avinguda que formapart de Nou Barris no està inclòsen el projecte presentat, que vadel carrer Aragó al passeig Fabrai Puig. Això ha provocat que lesassociacions de veïns de CiutatMeridiana, Vallbona i Torre Baróhagin denunciat que el veïnat sesent “oblidat i marginat”.

En declaracions a Línia NouBarris, el president de l’Associa-ció de Veïns de Ciutat Meridiana,Filiberto Bravo, mostra el seuenuig per la situació i descriu laproposta municipal com una“conya cínica”. “Tenim compta-bilitzats que entre Vallbona i Ciu-tat Meridiana ens passen 19 carrilsde diferents vies i ens empassemtota la contaminació acústica iambiental. Ara encara en tin-drem més perquè, quan estiguifeta la reforma i es redueixi el tràn-sit en aquell tram, a la nostra zonaencara hi haurà més retencions”,denuncia indignat Bravo.

El president dels veïns deCiutat Meridiana denuncia, talcom ha fet moltes altres vegades,que “al barri no ens sentim ciu-tadans de Barcelona perquè enstenen aïllats” i afegeix que “vam

anar a alguna reunió al principide la taula de participació de lareforma però se’ns va esborrardel mapa”.

CARTA DE DENÚNCIADe fet, l’Associació de Veïns deCiutat Meridiana va publicar el 21d’octubre una carta oberta dirigi-da a l’Ajuntament i a la Federacióde Veïns de Barcelona (FAVB) onels acusava de tenir una “actitudclassista cap a tres barris que for-men part de la ciutat”.

A la carta, l’associació deveïns denunciava que en un mo-ment on es planteja una milloraen la pacificació “de la gran via decomunicació d’entrada i sortidade la ciutat”, el consistori “ens ob-via en el seu projecte”. Al mateixtemps, també lamentaven que “laFAVB ens obvia quan organitzaactivitats o accions reivindicati-ves”, fent referència a la jornadade protesta que es va celebrar eldia 22 d’octubre a Sant Andreu.

És per tot això, apunta Bravo,que els veïns de Ciutat Meridia-

na, Vallbona i Torre Baró esplantegen “fer alguna acció rei-vindicativa per deixar clar quesom ciutat i som Meridiana”.

CANVIS A TOTA L’AVINGUDAPer la seva banda, des de l’A-juntament recorden que durantla presentació de la setmanapassada es va explicar que, abanda del projecte de reformaentre Aragó i Fabra Puig, tam-bé es contempla “implementarmesures” entre el passeig deFabra i Puig i el pont de Saraje-vo, i en la zona de l’avinguda quepassa per les dues Trinitats,Vallbona, Torre Baró i CiutatMeridiana.

En aquesta línia, fonts del de-partament d’Urbanisme remar-quen que a través de la taula departicipació “s’aniran definintquines són aquestes mesures”, toti que recorden que “el compromísper aquest mandat fa referència altram entre Aragó i Fabra i Puig iels canvis en l’altre tram es fariendurant el pròxim mandat”.

La Meridiana, al seu pas per Nou Barris. Foto: Google Maps

La Zona Nord denuncia la sevaexclusió de la nova Meridiana

» Els veïns de Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró se senten “oblidats”però el consistori recorda que en aquesta zona també hi haurà canvis

Tres pesos pesants de Súmateseran diumenge a Virrei Amat

AGENDA NACIONAL4La plaçaVirrei Amat, del barri de Vilapi-cina i la Torre Llobeta, acolliràaquest diumenge a les 11 del matíun acte de la plataforma inde-pendentista Súmate amb la pre-sència de tres dels pesos pesantsde l’organització: el presidentChema Clavero, el presidentd’honor i actual diputat al Parla-ment per Junts pel Sí EduardoReyes, i un dels seus membresmés destacats, l’exdiputat de laCUP Antonio Baños.

L’acte, batejat amb el nom de‘País informado’, tractarà diverses

qüestions relacionades amb un fu-tur Estat català independent, comara les pensions, els serveis socials,rodalies o la viabilitat que el nouEstat sigui una república.

Súmate és una plataformaindependentista formada prin-cipalment per catalans caste-llanoparlants que reivindicaque l’entitat és una mostra de“la pluralitat i la transversalitatde la societat catalana”. Va sercreada el maig del 2013 i té comun altre dels seus membresdestacats el diputat d’ERC alCongrés, Gabriel Rufián.

Cau un grup de lladres demàquines escurabutxaques

SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra van desarticular fa unessetmanes un grup de tres lladresque havien entrat a diferentsbars del districte per robar elsdiners de les màquines escura-butxaques.

Els detinguts, d’entre 21 i 46anys i veïns de Torre Baró, uti-litzaven tapes de clavegueramper trencar les portes dels barsi actuaven de forma molt ràpi-da. Van ser detinguts ‘in fra-ganti’ pels Mossos d’Esquadramentre cometien un robatoridesprés que es posés en marxa

una investigació per una de-núncia de diversos robatoris. Enel local on van ser detinguts, se-’ls havia vist el dia abans com aclients amb una actitud moltsospitosa.

Durant el registre dels seusdomicilis, la policia va trobarmés de 9.000 euros, roba pas-samuntanyes i eines per come-tre els robatoris. Els lladres vaningressar a presó i se’ls relacio-na amb sis robatoris més co-mesos només en un mes. La in-vestigació segueix oberta i no esdescarten noves detencions.

Fotografia | 14è Fòrum Fotogràfic Can BastéEl Centre Cívic Can Basté acollirà entre el 29 de novembre i el 3 de desembre

la 14a edició del Fòrum Fotogràfic Can Basté. Recentment, el comitè de selecció ha triat els 20 treballs que formaran part de la mostra. Els autors faran la

presentació pública el 2 i 3 de desembre per optar a les dues beques expositives.

Albert RibasNOU BARRIS

Eduardo Reyes serà un dels protagonistes de l’acte. Foto: Arxiu

18 novembre 2016Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 179 | línianoubarris.cat

| 10Nou Barrislínianoubarris.cat 18 novembre 2016

Les Festes d’Hivern de la Prosperitat ja són aquí

CELEBRACIÓ4Ja és aquí unanova edició de les Festes d’Hi-vern del barri de la Prosperitat,o la Prospe, segons el llenguat-ge popular.

La celebració, que es carac-teritza pel seu to festiu i humo-rístic, arrencarà avui i s’allarga-rà durant tot el cap de setmana.El primer acte de la festa serà ados quarts de deu del vespre alCasal de Joves del barri, queacollirà l’obertura de la capella.Dues hores més tard, el mateixcasal serà l’escenari de l’actuaciómusical de DJ Txarnegö.

Demà dissabte se celebra-ran diferents actes al llarg del dia.La jornada arrencarà a les onzedel matí amb l’esmorzar populara davant de la seu de l’AVV de LaProsperitat, i a tres quarts de dot-ze arribarà un dels moments

més esperats: el 15è pregó deSant Xibeco, el curiós patró de lacelebració. Un cop acabi el pre-gó es farà la baixada de San Xi-beco i el primer passabars deldia, que organitza la Banda Pa-tilla. A les dues del migdia arri-barà l’hora del vermut de SantXibeco amb ‘Tupica’ i ‘Herederosdel taxi’, que tindrà lloc a lamarquesina de la Via Júlia. Pera les sis de la tarda hi ha progra-mat el segon passabars, mentrea les deu de la nit es farà l’últimacte del dia, el concert de ‘La Coc-telera Negra’ i ‘Kerman’.

L’últim dia de les Festa d’Hi-vern serà diumenge. El dinarpopular serà el primer acte deldia, mentre que l’actuació d’’Os-carboles’ al Casal de Joves serviràper acomiadar un dels caps desetmana més festius de l’any.

Les obres del nou casal de barride la Trinitat Nova ja estan enmarxa. El nou equipament, ques’ubicarà al costat de la Casa del’Aigua, es construirà desprésd’una llarga reivindicació veïnalque ha durat pràcticament qua-tre dècades.

El casal, que està previst queestigui acabat al novembre del’any que ve, tindrà una sala

d’actes polivalent, diverses salestaller, bucs d’assaig, una salade reunions i un pati interior, en-tre altres espais.

L’edifici, de dues plantes,disposarà d’una mica més de1.000 metres quadrats per aco-llir les diferents instal·lacions. Ala planta de dalt es reservarà unespai per a un bar. D’altra ban-da, també està previst que la co-berta d’aquesta planta s’urbanitzicom a extensió natural del ma-teix carrer de S’Agaró, de maneraque es construirà una segonaplaça que serà un mirador de la

Casa de l’Aigua i la terrassa delbar. L’objectiu és que la zona esconverteixi en un punt de tro-bada veïnal.

Al llarg d’aquest any d’obresels veïns debatran com organit-zen el funcionament del casal. Demoment ja està clar que les di-ferents entitats del barri porta-ran a terme una gestió comuni-tària. En paral·lel, els veïns hau-ran de proposar i triar un nomper al casal.

El projecte disposa d’unpressupost de gairebé dos mi-lions i mig d’euros.

El futur casal de barri serà al costat de la Casa de l’Aigua. Foto: Districte

La Trinitat Nova tindrà un noucasal de barri l’any que ve

RedaccióTRINITAT NOVA

Sant Xibeco és el divertit patró de les Festes d’Hivern. Foto: Facebook

11 |

Propers i honestos» La Fundació Barcelona Comerç destaca “l’honestedat” de les seves botigues a l’hora de fer rebaixes en els preus

EDITORIAL/ Tot i que no ens agrada elterme “petit comerç” i preferim referir-nossempre com a “comerç de proximitat”,hem pensat que el nom s’esqueia per a l’e-ditorial d’aquest mes. Analitzem novem-bre: ens comencem a preparar per aNadal, algunes grans superfícies ja co-mencen a abaixar preus i arriben unes set-manes frenètiques en les quals semprepassa alguna cosa.

A finals de mes ens arribarà el BlackFriday, una importació americana que, su-mant-se al Halloween, ha deixat la nostraCastanyada en un segon pla. Durant dos

dies d’ensurt, el comerç es posa d’acordper proposar els productes de sempre apreus d’escàndol i es desencadena unafebre consumista que, a molts, ens arreglapart de les compres de Nadal. I des del co-merç de proximitat ho entenem, però quèsignifica això realment? Són aquests des-comptes reals?

Una de les coses que ens caracteritzacom a comerç de proximitat és l’honeste-dat amb la qual tractem els nostres clients,cosa que dóna unes garanties de con-fiança que en cap moment trencaríem, jaque són la nostra més gran inversió. Si una

botiga té productes permanents al 50% iarriba el Black Friday i els posa al 70%, calque ens plantegem dues coses: 1. Si eldescompte del 50% és realment així, o sisumen els marges de guanys per tal depoder convèncer al consumidor que liestan fent un favor. 2. El descompte in-creïble del Black Friday no és tan exagerattenint en compte que es parteix d’unabase ja descomptada.

El nostre comerç, que és un comerçd’interès general, no entra a discutir la ido-neïtat de celebrar el Black Friday aquestany. La societat canvia i apareixen nous

desafiaments que poden traduir-se enoportunitats si es vol, i els eixos de la Fun-dació Barcelona Comerç ho volem.

Aquest any, el comerç de proximitatde Barcelona durà a terme el Black Di-vendres: proposarem descomptes, peròseran descomptes de debò, no basatsen falsos percentatges ni en marges in-flats, sinó en l’oferta dels nostres pro-ductes de sempre, amb la qualitat desempre i a preus més accessibles durantdos dies, assegurant també que als nos-tres clients se’ls saludarà pel nom i se’lsacomiadarà amb un somriure.

» Creen el ‘Black Divendres’, amb descomptes “de debó” i no basats en falsos percentatges

L’Entrevista pàg 13Joan Farré (Eix Fort Pienc):“Les idees només són possiblesgràcies a les persones”

Dinamització pàg 12El cicle de desfilades de tardor i hivern del BCN Moda al Carrer finalitza amb èxit d’assistència

líniaenNúm. 7 · Novembre 2016 · Fundació Barcelona ComerçEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona

líniacomerç

Novembre 2016| 12 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº7

Parlem de comerç

Cor d’Horta i Mercat, Eix Maragall, Sant Antoni Comerç i Cor Eixample celebren desfilades de moda massives amb espectacles temàtics que animen de dalt a baix els diferents barris

Exitoses i amb estil

SOLIDARITAT/Aquest any tindrem un Nadal molt es-pecial al Raval protagonitzat pel projecte #RavalKm0, un projecte que genera oportunitats formativesi professionals a partir de la fabricació de llums queil·luminaran el barri i bosses de roba que els comer-ciants podran repartir a veïns, veïnes i visitants durantla campanya de Nadal.

El projecte #RavalKm0 ha iniciat el seu segon anyen el marc del procés de promoció del Raval com a Te-rritori Socialment Responsable. El projecte busca ge-nerar noves oportunitats formatives, laborals i co-mercials al barri, a la vegada que es promou la millo-ra de la imatge d’aquest, dins i fora del Raval, a partirdel treball col·lectiu de diferents entitats, institucionsi comerços del barri per construir i aplicar una filoso-fia socialment responsable.

En aquest segon any, el projecte ha permès formar17 persones en atur, 8 de les quals seran contractadesper elaborar 32 arcs lumínics que guarniran els carrersHospital i Joaquim Costa, i serigrafiar 5.000 bosses deroba que seran repartides entre els clients dels comerçosassociats a l'Eix el Raval durant Nadal.

El disseny de les llums ha estat a càrrec del dis-senyador industrial Curro Claret, amb la col·laboraciói assessorament de la Maria Güell, que compta amb unaàmplia experiència en la il·luminació d’espais pú-blics. Maria Espeus, fotògrafa que viu al barri, hacol·laborat realitzant els 29 retrats de veïns i veïnes, co-merciants i treballadors dels dos carrers que mostrendiferents vincles entre ells i que serviran de referent pera la creació dels arcs lumínics. En aquesta iniciativa hihan participat més de 60 persones.

Pel que fa al disseny de les bosses, s’ha pres coma base el de l’any passat, que va sorgir d’un concursobert a persones relacionades d’alguna manera ambel Raval i a tots els veïns i veïnes del barri.

El projecte coordinat des de la Fundació Tot Ravalcompta amb la implicació des dels seus inicis de l’EixComercial del Raval (precursors de la iniciativa), Im-pulsem (formació en llums i serigrafia i producció), l’As-sociació per a joves TEB (formació en disseny gràfic),Dona Kolors i Estel Tàpia (confecció de bosses). L’ela-boració de les llums ha estat patrocinada per l’Ajun-tament de Barcelona, amb el suport del Banc Saba-

dell, i les bosses per la Caixa, amb el suport de Bar-celona Activa.

El projecte culminarà el dia 24 de novembre, ambuna festa oberta a tots els veïns i veïnes del barri perinaugurar l'encesa de llums de Nadal.

#RavalKm0va néixer l’any 2015 i sorgeix del treballconjunt amb l’Eix Comercial del Raval i els seus més de300 establiments comercials adherits. Un dels objec-tius del projecte és atraure els visitants d’arreu de la ciu-tat i el país, perquè vinguin al Raval i descobreixin laseva àmplia oferta comercial, cultural i gastronòmica,i alhora contrarestar l’estigma negatiu del barri.

Llums de Nadal socialmentresponsables de la mà de l’Eix Raval

DINAMITZACIÓ/ El passat 27 d’octubreva finalitzar amb la passarel·la de Corei-xample el cicle de desfilades de moda dela col·lecció Tardor-Hivern de quatreeixos comercials de la ciutat: Cor d’Hortai Mercat, Eix Maragall, Sant Antoni Co-merç i Coreixample.

Enguany es van introduir novetatsdins la ja tradició de les passarel·les: es vamillorar l’estructura, es va millorar la pan-talla i el vídeo amb més del doble de lescàmeres que reproduïen en directe elsdetalls de la desfilada, es va millorar lail·luminació i la visibilitat per part del pú-blic. A més, a partir d’aquesta edició lespassarel·les s’han convertit en una plata-forma de promoció al talent jove amb ladesfilada de joves estudiants per a mo-dels de l’escola Talents School, l’Institut

Català de la Moda i a l’Escola de la Dona,i la mostra al públic de peces realitzadesper a joves dissenyadors emergents: unaclara aposta del comerç de proximitat dela ciutat per la joventut i el canvi.

A més, enguany es va donar la possi-bilitat de canviar l’espectacle als diferentseixos de la ciutat que van poder adaptarla passarel·la al que creien que casavamés amb la personalitat del barri. D’a-questa manera Cor d’Horta i Mercat i EixMaragall van seguir amb l’espectacle queha estat garantia d’èxit fins ara i queaquest any també va acabar amb unagran ovació per part del públic assistent,Sant Antoni Comerç va basar la seva pas-sarel·la en musicals famosos que van ani-mar el barri de dalt a baix i Coreixamplees va desmarcar amb una proposta dife-

rent on representava l’arribada a l’Ei-xample d’una noia d’un país llunyà queacabava enamorant-se del barri i del mo-viment de la ciutat.

Contents amb el resultat, agraïm aCeline Models i al coreògraf Toni Fusterque van coordinar i dirigir els models i les

models de manera impecable; a AP Pro-duccions per l’organització de tota la partaudiovisual; a l’Ajuntament de Barcelona,a la Generalitat de Catalunya, als eixoscomercials participants i, evidentment, atots els comerciants que han fet possibleaquesta posada en escena un cop més.

Novembre 2016

ENTREVISTA/ Aquest mes hem parlatamb Joan Farré, president de l’Associacióde Comerciants Eix Fort Pienc, l’última in-corporació a la Fundació Barcelona Co-merç. Fort Pienc va néixer l’any 2011, ésuna associació molt jove, amb moltesganes de fer coses i amb noves idees que,sens dubte, completaran molt bé l’as-pecte de la Fundació.

Quins són els inicis de Fort Pienc?Fort Pienc, tot i ser Eixample, és un barri par-ticular: té una força veïnal i associativa moltimportant i és una mica poble, la gent esconeix i es relaciona. La creació d’equipa-ments com la biblioteca, el centre cívic i elmercat va ajudar molt al barri, així com larenovació del Passeig de Sant Joan i les pro-peres obres que es faran als carrers de Si-cília i Ribes. Per tant, el barri canvia i can-via cap a bé i això, sumat a aquest esperitassociatiu, crea una situació ideal per a po-der organitzar accions.

Quan vau fer el primer esdeveniment?L’any 2012 vam fer el primer acte, que vaser un Sant Jordi, i gràcies a una empresaprofessional que ens dinamitza l’eix, s’a-consegueix fer un gran esdevenimentbasat en grups de treball.

Per tant es podria dir que la vostratambé és una estructura descentralit-zada?Intentem que la gent que és experta en untipus de sector es dediqui a millorar aque-lla àrea a nivell comercial, de manera queels grups de treball estiguin formats per ex-perts que desenvolupen projectes. Lanostra estratègia és la de convidar tant asocis com a no socis als nostres esdeve-niments, on els expliquem els nostres ob-jectius, que són col·lectius i integradors. In-tentem anar trencant barreres, i això s’a-precia molt a nivell de barri.

Com us organitzeu?Estem desenvolupant projectes en tres sec-tors: sector del llibre (Sant Jordi), sector dela salut (amb la quinzena de la salut iniciadaa principis de novembre), les arts escèni-ques, que es van convertir en el tret iden-titari del barri aprofitant les grans instal·la-cions culturals com l’Auditori, l’ESMUC i el

TNC, que són associats nostres, sumats al’escola Eòlia o el Timbal; i per últim, el pro-jecte XEIX, pel qual enguany hem guanyatel Premi Comerç de Barcelona al Comerçcol·laboratiu i en el que treballem per a laintegració dels comerços asiàtics dins elsnostres projectes. Sempre hem pensatque les idees són possibles gràcies a lespersones, i tenim la sort de comptar ambun equip i un barri molt implicats.

Quants socis teniu actualment?Tenim més de 100 socis, que hem acon-seguit en uns 5 anys. El 25% d’aquests so-cis formen part del sector de la salut, i unaltre 25% forma part de la comunitatasiàtica, cosa que es tradueix en el nostremodus operandi. La nostra idea és la deconsolidar el col·lectiu d’associats i elsconeixements que cadascú pot oferir.

Què us porta a associar-vos a la Fun-dació Barcelona Comerç?Ens va atraure la voluntat de participacióen la realitat comercial de la ciutat. Creiemque les diferències entre els eixos, aques-ta pluralitat que tenim, en realitat és unacosa que ens reforça. Estem molt d’acordamb els principis responsabilitat social co-mercial, transparència i serveis de qualitatde la Fundació, i també parlem la matei-xa llengua pel que fa a la divisió de la fei-na en àrees, que nosaltres anomenemgrups de treball.

Què espereu de la Fundació?Ara mateix estem en aquella fase en la qualla volem conèixer i que els membres de laFundació ens coneguin a nosaltres. Creiemque les associacions tenim poc temps perparlar i conèixer-nos, i és una cosa que es-perem trobar a la Fundació. A més, tambéesperem poder aportar valor als associatsamb diferents serveis de la Fundació comara la Q de Qualitat, el Defensor del Cliento el suport en comunicació que ofereix aFundació; ens agradaria tenir més força i po-der anar de la mà de l’administració de ma-nera global; i la possibilitat de poder trobarsinergies entre les diferents associacions co-mercials de la ciutat.

A escala de principis, pel que fa a dife-rents realitats que afecten el comerç d’a-vui en dia, esteu d’acord amb el que de-fensa la Fundació? Ens referim al temaRebaixes i als horaris comercials.Tot evoluciona molt de pressa, ens en-frontem a grans gegants com Amazon i al-tres. Cal que l’administració pregunti al pe-tit comerç què signifiquen aquests actorsi què suposen per a ells, i a partir d’aquí,que les administracions ens protegeixin iens ajudin. Estem d’acord que el comerçs’ha d’obrir a noves tecnologies i nous mo-dels, però no ho podrem fer sols, neces-sitem que l’administració no aprovi me-sures que només beneficiïn als grans,sinó que ens tinguin en compte.

13 | El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº7 comerç en línia

La devolució d’un producteés un dret del consumidor? Tan sols quan es tracti d’un pro-ducte defectuós i seguint unanormativa específica, quan escompra fora d’un establiment(el que es diu venda directa) oquan s’anuncia expressament.En la resta de casos la devoluciója no és un dret del consumidor,sinó que és un valor afegit quel’establiment brinda al client. Enaquest cas, és el mateix establi-ment qui posa les condicions(per exemple, durant l’època derebaixes no es faran devolucions)sempre i quan aquestes condi-cions no vulnerin altres drets delconsumidor. Si a l’establimentno hi ha cap cartell que ho indi-qui, es considera que no hi ha de-volucions; i si hi ha devolucions,normalment ho anuncien perquèés un servei extra i publicitat po-sitiva de cara al client.

Si l’establiment accepta de-volucions, l’establiment pot re-tornar els diners o donar un val.Si ofereix un val cal posar una sè-rie de condicions, perquè si noaquest val serà etern (potser in-teressa que el val tingui una du-rada màxima d’un any o que noes pugui fer servir durant lesRebaixes), tot allò que com aestabliment no es vulgui, cal es-pecificar-ho al val.

Hi ha diferents tipus de vals,per exemple l’Agència Catalanadel Consum en col·laboració ambles organitzacions de persones vaaprovar un model orientatiu, i desdel Defensor del client estemdisposats a posar-lo a la vostradisposició en cas que estiguéssiuinteressats. Si ho esteu o teniu al-gun tipus de dubte sobre la sec-ció d’aquest mes, poseu-vos encontacte a defensordelclient@ei-xosbcn.org.

“Les idees només són possiblesgràcies a les persones”

Joan Farré / President de l’Eix Fort Pienc

El Defensor del Client

| 14 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº7Novembre 2016

15 | línianoubarris.cat18 novembre 2016Comerç en línia

Adaptar-se o morir. Aquesta mà-xima es podria aplicar al comerçen el seu trànsit cap a la digitalit-zació. I és que tenir un espai a In-ternet és, avui dia, un aspecteclau a l’hora de mantenir i impul-sar un negoci. Per tal de cons-cienciar el sector de la importàn-cia de fer el pas cap al món digi-tal, la Generalitat ha engegat totauna sèrie d’accions per donar a co-nèixer allò que fa per promoure ladigitalització del petit comerç.

“Estem en un entorn on elconsumidor té noves maneres defer i de viure, i cal seguir pensanten com adaptar-nos en aquestanova etapa digital”, va dir la di-rectora general de Comerç, Munt-sa Vilalta, durant la presentació dela jornada Amazon, una oportu-nitat al servei del comerç català ce-lebrada a Vic el passat 25 d’octu-bre. En el marc d’aquesta trobada,Vilalta va especificar totes les ac-cions que porta a terme el Governorientades a conscienciar el sectorsobre la importància de la trans-formació digital dels negocis iper apropar les darreres tendèn-cies en comerç digital. Unes ac-cions que han de ser “una eina”perquè els comerciants coneguin

iniciatives del món de la digitalit-zació del comerç “que puguin serd’utilitat”, va afegir Vilalta.

MODERNITZACIÓEl govern de la Generalitat està“convençut” que la transformaciódigital és “imprescindible per a lamodernització i millora de la com-petitivitat” del comerç català.

De fet, el pla que va detallar Vi-lalta a Vic consisteix en sessions for-matives i informatives orientades

a fer veure la importància d’a-questa transformació i presentar lesdarreres tendències que puguinoferir noves oportunitats de negocia través de la xarxa.

Aquestes jornades, anomena-des Comerç Futur, s’han anat cele-brant arreu de Catalunya i estanadreçades a professionals del petit co-merç. Barcelona, Girona, Tortosa,Lleida i Tarragona han acollit aqueststallers al llarg de les últimes setmanes,aplegant més de 300 assistents. Elscursos han analitzat qüestions com

ara oportunitats a l’eCommerce –o co-merç digital–, l’ús que els botiguerspoden fer de les xarxes socials i con-ceptes com l’omnicanalitat –o la im-portància de fer arribar el missatge alclient a través de diversos canals–.Aquesta formació la fa la Direcció Ge-neral de Comerç, a través del Consorcide Comerç, Artesania i Moda (CCAM).

AMAZON, UN ALIAT?La trobada del dia 25 d’octubre aVic sobre Amazon s’emmarca en lesjornades Comerç Futur, i tenia la vo-luntat de presentar una de les pla-taformes de compra online mésimportants del món per “aproparels petits botiguers a les oportu-nitats que ofereix”, segons va afir-mar Vilalta. En aquest sentit, i peril·lustrar els participants, durantla sessió es va explicar l’experièn-cia de l’empresa de Joguines Gas-par, de Palau-Solità i Plegamans: elcas d’èxit d’una empresa catalanadedicada a la fabricació i comer-cialització de joguines de fusta, queestà fent servir Amazon Market-place per vendre arreu del món.

La jornada de presentació es vacompletar amb entrevistes perso-nalitzades, on els assistents vanpoder fer consultes concretes alstècnics d'Amazon. En aquest sentit,la resposta dels professionals del pe-tit comerç va ser molt positiva: entotal es van realitzar 50 entrevistesb2b, exhaurint les places previstes.

El futur és a la xarxa» La Generalitat aposta per la digitalització del petit comerç i millorar així la seva competitivitat» Impulsa sessions formatives per conscienciar el sector de la importància de ser present a Internet

RedaccióBARCELONA

INNOVACIÓ4Dins del plad’actuacions de la Generalitat hi hatambé el web comerçlocal.cat, unamanera ràpida, senzilla i sensecap cost que permet als botiguerstenir presència a Internet.

Aquest projecte està impul-sat per la Direcció General de Co-merç, en col·laboració amb la Fun-dació puntCAT, la Direcció Generalde Política Lingüística i la Secreta-ria de Telecomunicacions, Ciber-seguretat i Societat Digital.

La seva raó de ser va molt en lalínia de les jornades Comerç Futuri la seva voluntat de conscienciarels botiguers de la importància detenir un espai web. Per partici-

par-hi, els comerciants interessatshan de demanar hora per reunir-se amb tècnics i poder registrar elseu domini .cat per només vuit eu-ros i, d’aquesta manera, posar enmarxa la seva pàgina web.

La iniciativa es va presentar re-centment a Girona, on s’està des-envolupant la prova pilot encol·laboració amb l’Ajuntament.En només dues setmanes, 70 co-merços gironins ja tenen el seuweb. La bona acollida en aquestmunicipi ha fet que l’acció s’a-llargui fins a mitjans de novem-bre. D’altres municipis catalans jahan mostrat el seu interès peracollir la iniciativa.

Crear un web, el primer pas

La digitalització delcomerç és clau per

a la Generalitat

Presentació de les accions que porta a terme el Govern per fomentar la digitalització del comerç (esquerra) i alguns dels tallers que ja ha impulsat (dreta). Fotos: Generalitat

Comerç| 16

línianoubarris.cat 18 novembre 2016

Els botiguers de la Trinitat Nova,contra la violència masclista

SOLIDARITAT4Per tercer anyconsecutiu, l’Associació del Co-merç i les Empreses de TrinitatNova organitza la Caminadacontra la Violència de Gènere,una activitat que recorrerà unapart del barri i s’endinsarà aCollserola. Tindrà lloc demà apartir de les 10 del matí al Mer-cat de la Trinitat Nova, on hihaurà una festa amb música,actuacions i monòlegs.

L’activitat està pensada per-què hi puguin participar perso-nes de totes les edats. La presi-denta de l’associació organitza-dora, Isabel Chumillas, anima alsveïns perquè se sumin a una ca-minada que l’any passat va aple-gar a més de 150 persones.

“Els comerciants de TrinitatNova, dones la majoria, tenim unfort compromís amb la igualtat”,assegura Chumillas.

La llibreria Personal Book,premi al Comerç Cultural

GUARDÓ4Els Premis Comerçde Barcelona van guardonar lallibreria de Nou Barris PersonalBook amb el premi al Comerçcultural de Proximitat durant lagala que es va celebrar a princi-pis d’aquest mes.

El jurat va considerar pre-miar la llibreria perquè ha fet delmón del llibre “quelcom mésque un comerç: un lloc de re-cerca d’allò que no es troba, unasegona vida dels llibres en des-

ús i un espai social”. Aquesta lli-breria compta amb un amplicatàleg de llibres de primera i se-gona mà que no se centra en lesnovetats, sinó que s’esforça pertrobar les obres més singulars.

“Fem la feina dels llibretersantics amb la tecnologia del se-gle XXI”, explica Andrés Ro-dríguez, un dels responsables del’establiment. Per a ells, el pre-mi “és un reconeixement a unafeina que no és fàcil”.

Arriba el mes de desembre i, commana la tradició, la Fira de Na-dal i Reis s’instal·la a la mar-quesina de Via Júlia. A partir delpròxim dissabte 3 de desembrei fins al 5 de gener, l’Eix Nou Ba-rris tornarà a organitzar aques-ta tradicional mostra que comp-ta amb 30 anys d’història –els úl-tims quatre coordinada per l’as-sociació i anteriorment pel Dis-tricte–. Unes 100 parades oferi-ran tot tipus d’articles, posantèmfasi en els productes de de-coració nadalenca i regals.

MÉS SOLIDARITATTot i que la fira manté el formatque l’ha consolidat entre elsveïns i veïnes del districte, quecada any la demanen, enguanys’ha introduït un petit però al’hora important canvi. L’estandsolidari de l’Eix Nou Barris, elqual ja va ser-hi present l’any

passat, ocuparà més espai.Aquesta parada té l’objectiu derecaptar joguines entre els ciu-tadans per tal de donar-les als in-fants amb dificultats del dis-tricte. Paral·lelament, aquest es-pai acollirà activitats solidàriesdiverses al llarg del mes.

La fira, com cada any, que-darà dividida en dos. Un primertram dedicat al dia de Nadal,

amb el Pare Noel com a prota-gonista –hi serà del 15 al 24 dedesembre–, i un segon tramque tancarà la campanya nada-lenca i que se centrarà en la fes-ta dels Reis Mags. De fet, el reiMelcior visitarà Nou Barris apartir del dia 27 de desembre ifins al dia 4, hores abans que co-menci la cavalcada de Reis querecorrerà el districte.

Els comerciants oferiran els seus productes fins al gener. Foto: Eix Nou Barris

L’Eix Nou Barris ultima elsdetalls de la Fira de Nadal i ReisRedaccióNOU BARRIS

Consum | Campanya per millorar l’etiquetatge del peixL’Institut Municipal de Mercats (IMMB), conjuntament amb altres administracions comla Generalitat i entitats com el Gremi de Peixaters, ha posat en marxa una campanya per fomentar l’etiquetatge correcte a les peixateries i promocionar el peix de proximitat a lesllotges catalanes. De moment ja s’hi han inscrit 300 peixateries i 17 mercats de la ciutat,

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1717 | línianoubarris.cat18 novembre 2016

| 18 línianoubarris.cat 18 novembre 2016

veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

La FAVB lliura 14.492 firmes al Parlament per exigir la protecció del sistema públic de salut

Defensant la sanitat públicaREIVINDICACIÓ/ El moviment veïnal de laciutat, que encapçala la Federació d’Asso-ciacions de Veïns de Barcelona (FAVB), vaentregar el passat 19 d’octubre un total de14.492 firmes al Parlament per exigir la de-fensa del sistema públic de salut.

Des de la FAVB consideren que “és neces-sari que els recursos que han estat desacti-vats any rere any es posin en funcionament ique s’obrin i funcionin els equipamentstancats i els recursos desactivats el passatmandat”. Això, segons l’entitat, serviria pergarantir la universalitat i la qualitat de l’ac-tual sistema sanitari públic. Al mateixtemps, remarquen que cal “reparar elsdanys produïts en la qualitat de l'atenció ala salut, com ara les interminables llistesd'espera en especialitats i proves diag-nòstiques i quirúrgiques”.

Els representants del moviment veïnalque es van desplaçar fins al Parlament esvan concentrar a les 12 del matí a les por-tes de la cambra i mitja hora més tard, ados quarts d’una, es van reunir amb elsportaveus de Salut dels diferents grupsparlamentaris per fer el lliurament de lessignatures i d’un manifest. Precisament, enaquest document la FAVB denuncia que“la descapitalització progressiva del sis-tema públic, juntament amb la seva priva-tització” situa la sanitat catalana en unescenari de “canvi de model” que consti-tueix una “veritable amenaça”. En aquestalínia, la FAVB lamenta “la insistència per in-cloure activitats privades en els centrespúblics” i crítica l’aposta que està fent l’ac-tual conseller de Salut, Toni Comín, enaquesta direcció. Al mateix temps, l’entitat

també es mostra molt crítica amb el fetque no s’estarien “aprofitant els canvis alsestatuts dels consorcis públics per evitarl’entrada d’entitats privades”. Un delsexemples més significatius d’aquesta si-tuació seria el cas del Parc Salut Mar.

L’HOSPITAL CLÍNICEn el marc d’aquesta denúncia que la FAVBfa respecte de la situació que viu la sanitatpública catalana, un dels punts més preo-cupants, segons aquesta plataforma veï-nal, és el fet que “l’augment progressiu deles necessitats d'atenció sanitària con-dueix en molts casos a utilitzar la sanitatprivada (mútues, concertacions i contrac-tes) per obtenir-la”. En aquest escenari, eldocument entregat als diferents repre-sentants polítics posa com a exemple pa-radigmàtic d’aquesta situació l’HospitalClínic i la seva “acceptació de pacients pri-vats a BarnaClínic”. Un exemple, segons laFAVB, de “negoci vergonyós que beneficiauns pocs que poden pagar per resoldre elsseus problemes de salut i provoca ungreuge al conjunt dels contribuents”.

Per tot plegat, des de la Vocalia en De-fensa de la Sanitat Pública de la FAVB con-sideren que la societat catalana estàassistint a “l’intent de les elits econòmi-ques del nostre país d'aliar-se amb leselits mèdiques”. Un escenari que la plata-forma rebutja de ple i que l’ha dut nova-ment a instar els grups parlamentaris, elconjunt del Parlament i el Govern “a de-fensar el sistema sanitari públic i a pro-moure les lleis i decrets que calguinperquè aquest dret sigui efectiu.”

RESTAURACIÓ/ La comissió d’experts creada pel Gremide Restauració per elaborar propostes per a la nova or-denança de terrasses no convenç la FAVB. La plataformaveïnal considera que és l’Ajuntament qui hauria de liderarun procés obert a tota la ciutadania. La reacció arriba des-prés que a principis d’octubre el Gremi de Restauració cre-és una comissió d’experts de diferents àmbits per tal queelaborin un llibre blanc de les terrasses.

Així doncs, des de la FAVB consideren que el Gremivol “legitimar com a interessos de la ciutat els beneficisobtinguts per l’explotació econòmica i privativa de l’es-pai públic”. Per la seva banda, el director general del Gre-mi va explicar durant la presentació de la iniciativa que“l’objectiu és aconseguir un marc jurídic que no escan-yi un dels principals sectors econòmics de Barcelona” i,al mateix temps, “trobar una solució bona per als inte-ressos de la ciutat”.

És per aquest motiu que la FAVB considera que el mis-satge que s’està donant a la ciutadania és que “la revisióde les ordenances ha d’obviar les problemàtiques de con-vivència i de deteriorament de l’espai públic”. En con-traposició a això, la plataforma demana una ordenançaque garanteixi “el dret al descans, a la salut, al medi am-bient, a l’espai públic, a la seguretat i a la mobilitat”.

La FAVB reclama un procés participatiusobre les terrasses més ampli i plural HABITATGE/L’Observatori de Drets Económics, Socials i Cul-

turals (DESC), l’Assemblea del Raval, la Clota i la PAH, jun-tament amb la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), vanpresentar el passat 25 d’octubre la plataforma ‘Stop Desokupa’per denunciar les pràctiques de l’empresa Desokupa, es-pecialitzada en desallotjaments extrajudicials.

Durant l’acte de presentació, els integrants de la novaplataforma van demanar a la Generalitat, l’Ajuntament i elsMossos d’Esquadra que vigilin de prop l’activitat d’aques-ta empresa, ja que consideren que fa servir “amenaces i in-timidacions” durant les seves accions.

La directora del DESC, Irene Escorihuela, va explicar queja han presentat una querella criminal per un dels des-allotjaments portats a terme per aquesta empresa, a qui acu-sen, entre altres delictes, de violació de domicili i d’actuarcom una organització criminal.

Creen la plataforma‘Stop Desokupa’

19 | línianoubarris.cat18 novembre 2016

veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

SAGRADA FAMÍLIA/ L’Associacióde Veïns de la Sagrada Família japrepara el disseny del futur Ateneudel barri després que fa unes set-manes es va conèixer que l’Ajun-tament comprarà un local de 1.400metres quadrats al carrer Nàpolsper fer-hi aquest equipament.

Joan Itxaso, de l’Associació deVeïns de la Sagrada Família, explicaque “les entitats del barri ja estemfent comissions de treball per co-mençar a decidir com organitza-rem el futur Ateneu”.

L’Ateneu és una llarga reivin-dicació veïnal que ha de donar res-posta a diferents necessitats d’unbarri plural i molt dens com és elde la Sagrada Família.

Els veïns del barri ja dissenyen el futur Ateneu

FESTA REIVINDICATIVA/ La plataformaveïnal ‘El Borsí Per Al Barri’ es va presentaren societat el passat 21 d’octubre ambuna festa popular celebrada a la plaça dela Verònica, que va servir per reivindicarque aquest edifici, situat al número 23del carrer Avinyó, es transformi en unespai veïnal.

Veïns i entitats del Gòtic van organit-zar una jornada durant la qual els assis-tents van poder gaudir d’actuacionsmusicals, de màgia, poesia i arts plàsti-ques i de xocolata calenta. Durant els par-laments reivindicatius es va llegir elmanifest de la plataforma, on es reivindicaque l’edifici “no només representa unvalor patrimonial sinó simbòlic per la sevavinculació amb les arts i el barri”. ‘El Borsí

Per Al Barri’ denuncia que el Gòtic pateix lapresència d’un turisme desmesurat, unspreus de l’habitatge molt alts, manca d’e-quipaments de proximitat i de convivèn-cia. És per aquest motiu que proposenque l’edifici, també conegut com la Llotja,es transformi en “una oportunitat percrear un espai convivencial de referènciaarrelat al territori on la creació, difusió,promoció i experimentació de les artsn’esdevinguin l’eix vertebrador”. Al mateixtemps, també demanen que aculli “uncasal de joves autogestionat”.

L’edifici pertany a la Generalitat i estàbuit des de l’any 2009. Fins llavors va serla seu de l’Escola Superior de Disseny iArt ‘Llotja’. Va haver de ser desallotjat perdèficits de seguretat.

Veïns i entitats del Gòtic volenque el Borsí sigui un espai veïnal

HISTÒRIA/ L’antic Ajuntament deSant Martí de Provençals va deixard’existir el 1716, quan el Decret deNova Planta va crear el model mu-nicipal tal com el coneixem avui.

Abans d’aquesta data, tal comes pot veure ara en una exposicióque es pot visitar al Centre Cívic deSant Martí, les activitats de l’Ajun-tament de Sant Martí de Provençalsregulava els escorxadors, els hos-tals o els herbatges o sistemes depastures. S'ocupava de mantenir elscamins utilitzables, cobrava els im-postos i s'ocupava de reclutar gentper al servei militar. La mostra, or-ganitzada pel Centre d’Estudis deSant Martí de Provençals, és un ho-menatge a Pep Ortí.

Com era l’anticAjuntament de Sant Martí?

PUBLICACIÓ/ L’Espai Contraban-dos va acollir el passat 20 d’octu-bre la presentació de la nova re-vista de la Taula Veïnal d’Urbanis-me de Barcelona, ‘Marea Urbana’.

La publicació aspira a conver-tir-se en la veu de l’activisme ur-banístic de la ciutat. Els encarregatsde conduir la presentació van serl’antropòleg José Mansilla, de l’OA-CU; la geògrafa Mercè Tatjer, de laUniversitat de Barcelona; i els ar-quitectes Josep Maria Lecea, d’Ar-quitectes Sense Fronteres, i FerranSagarra, de la UPC.

El primer fòrum veïnal sobrel’urbanisme de la ciutat, impulsatper la FAVB, es va celebrar l’oc-tubre de l’any passat.

Presenten la novarevista d’urbanisme‘Marea Urbana’

Una festa reivindicativa demana la pacificació de la Meridiana

URBANISME/ Un grup de veïnsque viuen al voltant de l’avingudaMeridiana van sortir al carrer elpassat 22 d’octubre per reivindicarde forma festiva una reforma d’a-questa via que la faci més hu-mana. Els veïns i les diferentsassociacions de la zona demanenuna pacificació que permeti reduirl’actual volum de trànsit que su-porta l’avinguda.

La jornada reivindicativa es vaposar en marxa a dos quarts dedeu del matí amb una pedaladaper la Meridiana, tot i que el tempsno va acabar d’acompanyar. Lapluja va provocar que algun delsactes previstos s’hagués de sus-pendre. Una estona més tard esvan celebrar, entre un quart dedotze i la una del migdia, diferentsxerrades sobre mobilitat sosteniblea l’Espai Jove Garcilaso amb la par-ticipació de diferents plataformespromotores d’una mobilitat méssostenible.

La reivindicació de la transfor-mació de la Meridiana ve de lluny.De fet, el setembre del 2015 untotal de 10 associacions de veïnsdels diferents barris que toquenamb l’avinguda van fer públic uncomunicat per “posar de relleu laproblemàtica que suposa l’avin-guda Meridiana per als nostres ba-rris” . En aquell comunicat els veïnsvan estructurar les seves deman-des en quatre punts principals quehaurien de servir per combatre lesdeficiències que denuncien que tél’avinguda. Al document apunta-ven que “la Meridiana ha de deixarde ser una autopista” i apostavenperquè es “prioritzi el transport pú-

blic i la bicicleta”, ja que ara mateixl’avinguda és un “espai deshuma-nitzat”. Les peticions són actual-ment les mateixes, ja que des dellavors no ha canviat pràcticamentres. És per això que descrivien, icontinuen descrivint, la Meridianacom “un mur innecessari, nonomés metafòricament parlant,sinó un mur físic i psicològic que di-videix barris per la meitat i entreells”. Per últim, deixen clar que laseva petició és “un projecte inte-gral per a tota l’avinguda perquè esconverteixi en un revulsiu per alsnostres barris i deixi de ser un pro-blema per als veïns i veïnes”, cosaque esperen que tiri endavant“amb la nova etapa municipal”.

Dos mesos més tard de la pre-sentació d’aquest comunicat perpart dels veïns, el govern municipalva anunciar la creació d’un procésparticipatiu per debatre el futur dela Meridiana.

L’AJUNTAMENT MOU FITXAEl passat dia 10 de novembre, enuna reunió celebrada amb elsveïns de la zona, la tinent d’al-calde d’Urbanisme, Janet Sanz,va anunciar que la reforma, entreAragó i Fabra i Puig, estarà llestaen aquest mandat.

Durant la trobada, l’Ajunta-ment va posar al damunt la taulaquatre propostes de remodelació.Només una d’elles preveu reduirun carril d’entrada i un de sortidade la ciutat. Es tracta de l’opció pre-ferida pel consistori i que deixariauna Meridiana semblant a l’actualpasseig de Sant Joan. Ara caldràveure si els veïns ho accepten.

Esports| 20

línianoubarris.cat 18 novembre 2016

Un gol de Montoro dóna la victòria a la Monta al derbi

FUTBOL4Montoro va fer que noes complís el tòpic futbolístic “en-trenador nou, victòria segura” i laMonta va guanyar al derbi dediumenge passat (0-1) contra elnou Europa de Joan Esteva.

Els graciencs van començar elpartit amb molta rauxa, però la de-fensa plantejada per Toni Escu-dero va evitar que els graciencscreesin gaire perill. Dues aturadesde Tato després de sengles juga-

des a pilota aturada van ser el mésperillós de la primera meitat.

Però la Monta no va perdonar.Corria el minut 52 quan Monto-ro, ex de l’Europa, va caçar una pi-lota a la frontal de l’àrea i va batreMoha amb un xut ras creuat. L’e-quip va gestionar l’avantatge pertornar a casa amb la victòria.

Demà passat a les 12 del mig-dia l’equip rebrà la visita del cuer,la UE Vilassar de Mar.

Els dos sèniors del SESEperden a la Copa Catalunya

BÀSQUET4Cap de setmana peroblidar. Els sèniors del SESE vanperdre els seus respectius com-promisos a la Copa Catalunya.

El sènior masculí no va tenircap opció de victòria i va perdreel derbi de diumenge passat con-tra el CB Roser (71-54). Els de l’Ei-xample van començar el matxcom un cicló i amb un parcial de19-7 van fer impossible que els deCarlos Espona poguessin puntuaral pavelló de l’Estació del Nord.

L’equip buscarà refer-se de la de-rrota demà a tres quarts de vuit delvespre contra el Viladecans.

Per la seva banda, el sènior fe-mení continua a la cua de la clas-sificació després de perdre contrael Cerdanyola diumenge passat acasa (60-66). Les de Jordi Serravan anar tot el partit per darrere enel marcador. L’equip buscarà la se-gona victòria del curs demà passata dos quarts d’una, novament acasa, contra el Granollers.

Sandor Martín ha tancat el seuany sobre els rings de la matei-xa manera que el va començar:guanyant. El jove púgil de laProsperitat va anotar-se la 28avictòria de la seva carrera dis-sabte passat a Bilbao contra l’u-craïnès Valentyn Golovko perdecisió unànime i afronta l’any2017 amb optimisme.

“Era un rival amb experiènciai amb un bon rànquing i sempreés important guanyar lluites con-tra aquesta mena de rivals”, valo-ra Martín a Línia Nou Barris.“Cap dels dos havíem perdut capcombat per KO i ens havíem es-tudiat bé i ens coneixíem”, apun-ta Martín. “El combat va tenir duesparts molt clares, en els quatre pri-mers assalts vaig dominar clara-ment amb una boxa neta i a par-tir d’aleshores ell va optar més peral cos a cos, portant la lluita mésal seu terreny”, analitza el boxe-

jador, que a les seves xarxes socialsha penjat fotografies de les tre-pitjades i els cops de cap que el seurival li va propinar. “Als combatscontra els boxejadors espanyols nopassa tant, però l’àrbitre li va res-tar un punt al vuitè assalt. Perògràcies a aquest combat he aprèsi sabré afrontar aquesta mena desituacions quan me les torni a tro-bar”, assegura Martín.

Amb aquest any esportiu su-perat, el de la Prosperitat té mol-tes ganes que arribi el 2017. “M’a-

gradaria que fos un gran any pera mi. El mes que ve hi ha un com-bat pel títol europeu superlleuger,que està vacant, i qui guanyi el cin-turó l’haurà de defensar contra micom a molt tard al juny o al juliolde l’any que ve”, assegura Martín.

L’altre focus que el púgil té ésla possibilitat d’anar a fer lesAmèriques. “Combats com l’últimsempre se’ls miren promotorsimportants i un dels objectiusque persegueixo és lluitar als Es-tats Units”, conclou Martín.

Arrasandor va tornar a guanyar a Bilbao. Foto: Gallego Prada

Sandor Martín derrota Golovkoi afronta el 2017 amb optimismePau ArriagaNOU BARRIS

Equipaments | El Turó de la Peira tindrà piscina i pista poliesportivaEmpenta esportiva per al Turó de la Peira. A finals de la setmana passada es va anunciar que ja

han començat les obres per construir una nova piscina i una pista poliesportiva al barri. Aquestesobres, que està previst que durin uns dos anys i que tenen un pressupost que ronda els 10 milionsd’euros, també serviran per dotar el barri d’un gran espai verd que millorarà la seva connectivitat.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1721 | línianoubarris.cat18 novembre 2016

| 22Agendalínianoubarris.cat 18 novembre 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIMARTS 22 DE NOVEMBRE19:00 La pel·lícula La teoria sueca del amor , del

director Erik Gandini, serà el títol seleccionatper a una nova edició de La claqueta. / Bi-blioteca Vilapicina i la Torre Llobeta.

DIMECRES 23 DE NOVEMBRE18:30 Com cada dimecres des de principis del

mes passat, el Centre Ton i Guida ha prepa-rat aquesta sessió de patchwork a màquina,per aprendre a teixir estampats orginals. / Cen-tre Ton i Guida.

DIJOUS 1 DE DESEMBRE19:00 En el marc del cicle Més docs es farà la pro-

jecció del títol L’equip del Pintxo, un docu-mental que aborda el tractament de lesdiscapacitats amb teràpia amb animals. / Bi-blioteca Vilapicina i la Torre Llobeta.

FINS A L’1 DE DESEMBREMatí-Tarda Des del passat dia 7, Marika Vila ex-

posa Veu de dona trencant estereotips, un re-cull d’imatges en el qual la il·lustradoraaborda el paper femení en el món del còmic./ Centre Cívic Zona Nord.

DES DE L’1 DE DESEMBREMatí-Tarda Durant tot el mes de desembre, l’ar-

tista català establert a Viena Stephan Galvanportarà al districte la mostra So i art, un re-cull de fotografies de diferents concerts. / Cen-tre Cívic Can Verdaguer.

TOTS ELS DIVENDRES09:15 Fins al dia 2 de desembre, tots els di-

vendres d’aquest mes es farà un taller ano-menat Creixem i aprenem junts, per a nens defins a 5 anys. / Biblioteca Les Roquetes.

FINS AL 28 DE NOVEMBRETarda Nova sessió del curs d’anglès per a nens

i nenes que va començar el passat mes de se-tembre i que organitza el casal de barri La CosaNostra en dues sessions els dilluns a la tar-da, / Casal de Barri La Cosa Nostra.

DISSABTE 3 DE DESEMBRE19:45 Partit corresponent a la desena jornada

de la Copa Catalunya masculina de bàsquetentre el SESE i el CB Esparreguera. / PavellóMunicipal Virrei Amat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Arriba una nova sessió del taller per a ma-res i fills Mamifit. Durant aquestes ses-sions es treballa la zona abdominalfent servir tècniques per recuperar la mus-culatura. / Centre Cívic Can Verdaguer.

Una nova edició del cursMamifit (mares amb nadó)

Tots els dimecres a les 12:00

En el marc de les activitats del Dia in-ternacional per a l’erradicació de laviolència vers les dones es projectarà eldocumental Empieza en ti. / Casal deGent Gran Vilapicina i la Torre Llobeta.

Vilapicina i la Torre Llobeta diuen no a la violència de gènere

Dl. 28 de novembre a les 18:00

Darreres setmanes en les quals espodrà gaudir de totes les activitats i del’exposició Camins de natura, que és ala Casa de l’Aigua des del setembre. /Casa de l’Aigua.

Últim mes per descobrir ‘Camins de natura’ a la Casa de l’Aigua

Fins al 18 de desembre

Partit corresponent a la quinzena jor-nada de la Tercera divisió entre la Mon-ta i un dels equips de la zona baixa, laUE Vilassar. / Municipal de Nou Barris.

La Monta rep la visita de la UE Vilassar de MarDg. 20 de novembre a les 12:00

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1723 | línianoubarris.cat18 novembre 2016

| 24 18 novembre 2016 Pròxima edició: 16 de desembrelínianoubarris.cat