Formació del lèxic

Paraules patrimonials i cultismes. Creació lèxica, neologismes:

Derivació: prefixació, sufixació, infixació i parasíntesi.

Principals sufixos i gentilicis. Derivació zero i divergències amb el

castellà. Composició.

Ús del guionet Habilitació.

Formació del lèxic

Noves necessitatsi noves realitats Neologismes

Cultismes o pseudoderivats

Derivació

Composició

Habilitació

Paraules patrimonials i cultismes Paraules patrimonials o derivats populars: han

patit modificacions pròpies de l’evolució de la llengua. Cathedra>cadira

Cultismes o pseudoderivats: agafades més tard directament del llatí o del grec. Ús i significat específic i han aparegut en moments concrets per nomenar realitats noves o amb un matís nou. Cathedra>càtedra

També els llatinismes i les locucions llatines es consideren cultismes. La jutgessa va dir-ho amb un to ex cathedra

Doblets: convivència d’una paraula patrimonial i culta provinents d’un mateix ètim.

Atenció a l’ortografia, que pot no coincidir: Calb (primitiva) Calbesa (patrimonial) Calvície (culte)

Formació de paraules: neologismes

Paraula creada per designar noves realitats: telèfon

Estrangerismes adaptats, o no: còctel (cokctail)/ disc-jockey

Creació mitjançant: sigles (es formen ajuntant les inicials de les paraules):

UNESCO, ONU... acrònims (abreviacions formades per lletres o segments

d'altres paraules): radar(Radio Detection And Ranging), píxel (picture element )

Els neologismes poden ser: Formals: prefixació, sufixació, parasíntesi, sigles,

acrònims i manlleus. Semàntics: habilitació i metaforització.

Creació lèxica: neologismes

DERIVACIÓProcediment de

formació delèxic a partir delque ja existeix

PREFIXACIÓAfegir un prefix

Mig+dia>migdia

Para+militar>Paramilitar

INFIXACIÓIntercalar un infix entre lex. i sufix

Llum+en+era>Llumenera

Pell+et+er>pelleter

SUFIXACIÓAfegir un sufix

Estiu+enc>Estiuenc

Sagunt+í/ina>Saguntí/ina

PARASÍNTESIÚs simultani de prefixos i sufixos

A+fluix+ar>Afluixar

En+orgull+ir>enorgullir

DERIVACIÓ ZERO

Canvi de significat i cat. gramatical, senseadjunció d’afixos

(pèrdua de sufix o morf.

verbal)Marejar>mareig

Derivació per sufixació

Sufixos no valoratiusNominalitzador -ista -itat

-ció -er/a -alDentista; cuiner; suavitat...

Adjectivador -enc/a -ós -íssim/a -aire -er/a -ant -bleGrogós; proper...

Verbalitzador -ar -egar -itzar -ejarPedregar; adobar; fertilitzar...

Adverbialitzador -ment Fàcilement...

Derivació per sufixació

Sufixos valoratiusAugmentatius o despectius

-às -assa -ot -ota -ussahomenàs; altota, gentussa...

Diminutius -et -eta-ó -ona-iu -iua-ol -olaxicoteta; menudiu;banderola...

Sufixos valoratius

Col·lectius, llocs o conjunts

-alla -atge -ada -am -ar -edapinar; fageda; gentada; fullatge; paperam...

Objectes, defectes i virtuts

-or -úria -edat -etat -esa grogor, vellúria, netedat, brutícia...

Oficis i botigues

-er -era -eria -ista -iste adroguer; vinatera electricista; guixaire, fusteria

Objectes i llocs

-er -era -al -ia cendrer, mural...

Derivació per sufixació: gentilicis

S’escriuen en minúscula. Es formen a partir del topònim:

Del Kurdistan> kurd/kurda De Sagunt> saguntí/saguntina

Poden ser: Invariables: cairota, balear, belga, lisboeta... Variables: jueu/jueva, borrianenc/borrianenca,

benicarlando/benicarlanda, turc-turca, frisó/frisona, elxà/elxana, gadità/gaditana, ruandés/ruandesa...

Alguns tenen dues formes: il·licità/il·licitana o elxà/elxana

No existeix una regla per formar-los, consulteu el lèxic obert flexionat del català

Derivació per infixació

Aquestes partícules es col·loquen entre el lexema i el sufix a l'hora de la derivació.

Solen donar com a resultat cat. gramaticals diferents.

En funció de l'infix canviarà el significat de la paraula, tot i que es puga mantindre el sufix: carn> carn+er (sufix)– carn+iss+er (infix+sufix) llarg> allarg+ar (sufix) – allarg+ass+ar (infix+sufix)

Infixos més comuns:Ag: fumaguera Ass: enjogassat Ell: asolellat Isc, isqu: plovisquejar

Al: apegalós At: amagatall En: llumenera Iss, itz: pobrissó, autoritzar

All: rocallós Atx: esprimatxat Et: pobretat Ol: esmicolar

An: costaner Eg: puneguda Ij: ventijol Ot: parlotejar

Ar: flamarada Ej: agrejar In: emblanquinar Uc, uss: menjucar, menjussar

Derivació per prefixació

Addició de prefixos davant del lexema. seny> forassenyat llegir> il·legible gust> disgust pensar> malpensar

Els prefixos tenen un significat aproximat propi.

Consulteu el llistat del vostre llibre o punxeu ací per treballar-ne alguns.

Per practicar la derivació, punxeu ací. Podeu consultar un diccionari de derivacions en

aquest enllaç.

Derivació per parasíntesi

Addició simultània de prefixos i sufixos al lexema. jorn> ajornar càrcer> excarcerar midó> emmidonar groc> esgrogueir

S'empra, sobretot, per formar verbs nous de la 1a (-ar) i de la 3a conjugació (-ir).

Aquests prefixos provenen de les preposicions llatines a, ad, cum, de, ex, in, trans.

Nous verbs provinents de...

signifiquen exemples

noms Posar en acció, fer efectiu, agafar

Acarnissar-se, assaonar, emmordassar, empedreir, enjardinar, envigorir, desrissar...

adjectius Fer tornar o tindre-hi tendència

Acovardir, encegar, esbravar-se, alliberar, assecar, endolcir, enfortir, abaratir...

Derivació zero o conversió

Consisteix en el fet que un mot que té un significat i pertany a una categoria gramatical passa a posseir un altre significat canviant de categoria, sense l’adjunció d’afixos:

Processos morfològics (canvi de forma): N -> V: fum>fumar, cuina>cuinar... Adj. -> V: xop>xopar, exempt>exemptar, espés>espessir V -> N (+- Ф, -a, -e, -o): ajudar>ajut, adreçar>adreça,

dubtar>dubte, cagar>cagarro

Processos semàntics: qualsevol mot de la llengua pot adquirir noves accepcions de sentit en l’ús social que se’n fa.

anell ‘peça circular de metall’/ anell ‘cadena tancada d’àtoms’ Processos de fixació de formes de lexemes amb una categoria diferent

a l’originària (lexicalització): el berenar, el brodat; un (cigar) havà, un (medicament) antibiòtic.

Possibilitat d’utilitzar sintàcticament mots d’una categoria com si en fossen d’una altra: 

parlar fort (utilitzat com adverbi)

Derivació zero o conversió

Divergència respecte al castellàSense prefix Diferents del

castellàDoble forma i

significat idènticDoblets lingüístics

punxeu ací

Botonar, bufetejar, compassar, condicionar, cuirassar, femar, greixar, lletrejar, metrallar, moblar, nuar, nugar, quiratar, tenallar, terroritzar, turmentar...

Abaratir, acolorir, acontentar, acovardir, afusellar, agrir, assaborir, aterrir, bombar, entapissar, envalentir, esfilagarsar, esvanir-se, garantir, pol·luir, valorar...

Afamar-afamegar,caricaturar-caricaturitzar, cuirassar-encuirassar, (d)esbrancar, espess(e)ir, (em)murallar, florir-florejar, pedalar-pedalejar...

Baixar-abaixar, blanquejar-emblanquinar, clarificar-aclarir, creuar-encreuar,dormir-adormir,dreçar-adreçar-endreçar, estiuar-estiuejar, famejar-afamar, forçar-forcejar, greixar-engreixar-se...

Composició

Formació de mots combinant lexemes:Verb+nom Arrancapins, guardabarrera,penja-robes,

marcapàs, passamà, trencanous...Nom+adj. +nom +verb

Aiguardent, cama-roja, cellajunt...Radionovel·la, cuc de seda...Corglaçar...

Adj.+nom +adj. +verb

Clarivident...Agredolç, afrocubà,Malparlar, primfilar...

Onomatopeies Xino-xano...

Altres: adv., prep., conj.

Daltabaix, també,sobretot...

Compostos grecollatins

Pertanyen a vocabulari tècnic/específic. S'escriuen sense guionet. Consulteu un llistat ací

origen compost

grec+grec Filantrop, hidrofòbia...

llatí+llatí Dentifrici, unilingüe...

grec+llatí Automòbil, radiografia...

llatí+grec Pluviòmetre, audiometria...

Podeu practicar en aquest enllaç

Composició: ús del guionet Ús del guionet en mots compostos:

Numerals compostos: vint-i-nou, seixanta-dos, trenta-tresena, quatre-cents.

Mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal: sud-americana, nord-oest, nord-africà, Sud-àfrica.

Compostos repetitius i expressius: cori-mori, xiu-xiu, non-non, a corre-cuita.

Manlleus no adaptats: ex-libris, dalai-lama, agnus-dei.

Si la 1a paraula porta accent: mà-llarg, pèl-curt, pèl-ras, més-dient.

Paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial: anti-OTAN

Composts que establixen una relació de direccionalitat: diccionari valencià-castellà

Composició: ús del guionet Ús del guionet en mots compostos:

Els compostos la 1a part dels quals acaba en vocal i la 2a comença en r, s o x i els que presentarien dificultat de lectura si anaren junts: cara-rodó, para-xocs, poca-solta, pit-roig, Mont-roig, costa-riqueny.

Mots compostos de dos o més adj. coordinats que expressen dues o més idees, independents, que concorren en el nom modificat: teòrico-pràctica, greco-llatí, científico-filosòfic, hispano-americà*

Altres mots: abans-d'ahir, qui-sap-lo... En termes de llenguatges d’especialitat en què el

1r el. és un símbol o en aquells en què el 2n el. és un número: sub-21

Derivats amb el prefix no- quan el segon element és un substantiu: no-bel·ligerància, no-violència.

Malgrat que l'IEC actualment prescriu que aquest tipus de compostos s'escriguen junts, sembla que es modificarà aquest criteri, tal com s'aplica en diverses obres, per exemple en la Gramàtica del català contemporani coordinada per Joan Solà i altres.

Composició: escriptura S’escriuen junts:

La resta de compostos: coliflor, collverd, pocatraça, vistiplau...

Els mots compostos de dos o més adjectius que expressen una sola idea resultant de la fusió dels adjectius, els quals no són independents, sinó que se subordinen l'un a l'altre: audiovisual, morfosintàctic, otopatia, osteoartrosi, anglosaxó, hispanoamericà ('d'Amèrica Llatina').

Tots els derivats formats amb prefixos, tònics o àtons, llevat del prefix no- del punt anterior: arximilionari, precristià, plusvàlua, pseudoprofeta, sotsdirector, vicerector.

Observació:Segons l'IEC, no s'ha de suprimir la vocal e en els compostos i derivats de mots que presenten etimològicament una s inicial seguida de consonant (aeroespacial, autoescola, infraestructura, teleespectador, teleesquí, etc.), malgrat que el corrector ortogràfic els marqui com a incorrectes. Cal tenir en compte, però, altres mots: estratosfera, aerostàtica...

Habilitació i metaforització

Canvi de categoria gramatical i de significat a un mot primitiu, donant lloc a sentits figurats (algunes gramàtiques l’equiparen a la

derivació zero –Badia-): Anava a escola corrents (ger.->adv.)

T’explicaré els coms de l’assumpte i els peròs del cas.(conj.->nom)/(prep.->nom)

La segona en arribar fou ella. (numeral->nom) Una beguda barrejada. (part.->adj.) Ja no volien saber el què. (pron. interrog.->nom) Llevat d’ella, no ho sap ningú.(part.->prep.)