departament catala
DESCRIPTION
departament, catala, programacioTRANSCRIPT
DEPARTAMENT de Llengua i Literatura Catalanes
MEMBRES: Tònia Passola Vidal, Cap de Departament
Xavier Belenguer Bermejo Núria Cabré Castellví Carme Iglesias Verdaguer Ramon Morera Soler Estel.la Clopés (substituta de Ramon Morera) Josep Torelló Sierra
HORARI D’ATENCIÓ: dimarts de 9,15 a 10,15
OBJECTIUS GENERALS
La finalitat bàsica de l'àrea de Llengua i Literatura Catalanes a l'Educació Secundària Obligatòria
és que en acabar l'etapa els nois i les noies siguin capaços de comprendre i produir missatges
orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, fent servir la llengua catalana per comunicar-
se i organitzar els propis pensaments així com reflexionar sobre els processos implicats en l'ús
del llenguatge.
Cal adequar l'activitat didàctica, i, si cal, els continguts i els objectius a les situacions concretes
en què es trobi l'alumnat. Amb l'aprenentatge de la llengua pretenem que es desenvolupin un
seguit d'habilitats lingüístiques relacionades amb la comprensió oral, la comprensió lectora,
l'expressió de missatges orals i la redacció de textos escrits. Cal fer notar, però, que el
professorat de llengua i literatura no s'ha de considerar l'únic responsable del desenvolupament
de les anteriors habilitats. Són tots els professors i professores de l'etapa que han de contribuir a
millorar les capacitats esmentades. Per aquest motiu amb els diferents departaments hem
planejat una estreta coordinació de cara a intervenir en els grups d'alumnes per tal d'aconseguir
millorar les seves habilitats lingüístiques i d'aprenentatge.
Un altre aspecte que neix de la perspectiva pedagògica és la col·laboració amb el professorat de
l´àrea de Llengua Castellana. La necessitat d'evitar repeticions, de confluir i posar-se d'acord
amb una terminologia comuna, d'afavorir, mitjançant un plantejament d'activitats
complementàries o paral·leles, l'eficàcia i la transferència d'aprenentatges d'una matèria a una
altra, dóna rendibilitat als aprenentatges fets en qualsevol de les dues llengües. Ara bé, l'estudi
de l'àrea ha de ser vist com un tot globalitzador, que troba especialment sentit en la comprensió i
l'expressió orals i escrites.
L´àrea de Llengua i Literatura inclou no solament el coneixement del fet lingüístic i literari sinó la
manera com s'aprèn en altres àrees del currículum escolar i les seves possibilitats de
desenvolupament com a ciutadans en el futur. La qual cosa afecta la capacitat d'intervenció en la
vida social, la de relacionar-se amb els altres, d'expressar el propi pensament, etc. En una
societat democràtica, l'educació de les habilitats lingüístiques és essencial i adquireix una
importància cabdal per al seu mateix funcionament.
Els continguts estan organitzats en diverses seccions: conceptuals, procedimentals i actitudinals.
Tots tres no es pretén de treballar-los de forma separada ja que el com i el perquè l'alumnat
aprèn no és indiferent respecte a allò que s'aprèn. Així doncs, les activitats d'ensenyament i
d'aprenentatge han de presentar un caràcter integrat, han de ser desenvolupades a partir d'una
sèrie de tasques significatives i útils per a aquells que les duen a terme. Alhora aquests
continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals s'agrupen, explícitament, en quatre
apartats: el de l´ús de la llengua, de la llengua oral i escrita, dels recursos comunicatius, el de
llengua i societat i el seu estudi sistemàtic, i el de literatura.
Respecte a l'ús de la llengua es dóna especial importància a l'enfocament comunicatiu, per
insistir en els continguts relacionats amb els mitjans de comunicació i en la potenciació de la
competència comunicativa: el comportament no verbal, l'ús de les rutines apropiades per al
desplegament de la vida social. De la llengua escrita cal destacar-ne la tipologia textual: es
pretén de fer veure no solament la seva única classe de textos sinó que cada l'alumne està
envoltat d'un conjunt de missatges que, segons la intencionalitat comunicativa, poden ser
classificats en una tipologia que s'ha revelat prou útil a l'ensenyament: textos narratius,
descriptius, expositius, argumentatius, instructius, predictius, conversacionals i retòrics o literaris.
La presència assídua de la literatura al currículum escolar és molt recomanable a fi que l'alumnat
aprengui un model de llengua ric en possibilitats expressives, a més d'educar el seu gust i
d'adquirir determinats coneixements i aprenentatges sobre la vida (sentiments, vida interior,
punts de vista diferenciats, etc.), tan útils especialment en l'adolescència. Així com que
aprenguin a trobar-hi tot el conjunt de coneixements necessaris per encarar-se amb un text
literari (poema, narració o text teatral) d'acord amb les seves possibilitats. L'important és formar
lectors amb un bagatge suficient per entendre les obres, gaudir-ne, analitzar-les i fer-ne un
comentari.
L'ensenyament de la literatura té dos enfocaments coincidents amb els dos cicles de l'etapa. En
el primer, s´habitua l'alumne a "llegir", analitzar i valorar el text literari per si mateix, abans d
´enfocar-lo amb una visió històrica, cronològica, la qual cosa es tracta en el segon cicle a on ja s
´ha assolit un grau adequat de maduresa intel·lectual. És en aquest moment quan s´estudia la
cronologia dels diversos moviments literaris així com els autors i les obres més destacades tant
de la literatura catalana com de la castellana. D'aquesta manera el seu aprenentatge s'encamina
cap a les noves opcions, ja siguin laborals o acadèmiques, amb l´objectiu que s´hagi assolit una
base cultural indispensable en aquesta matèria.
L'apartat de llengua i societat sembla imprescindible perquè l´alumnat actual pugui situar-se en la
societat a on la llengua és una de les institucions socials bàsiques. Es treballaran els aspectes
següents:
a) Situació de la llengua dintre d'una història i uns contactes humans, la qual cosa permet
descobrir les mútues relacions i les causes (polítiques, migratòries, culturals, comercials, etc.)
que contribueixen a la formació, expansió, transformació, minorització i substitució de les
llengües.
b) L'aspecte lingüístic de Catalunya, com també les dades sociolingüístiques bàsiques de les
dues llengües més usades al país.
c) Les normes legals que en regulen la convivència.
d) Les varietats de la llengua (començant pel propi parlar) i la riquesa que representa aquesta
pluralitat.
Punts es centraran principalment en la comprensió dels diversos parlars, evitant excessives
teoritzacions, mitjançant diverses activitats pràctiques. Al mateix temps, cal que no s'ignori la
presència de les minories lingüístiques i culturals presents a la societat catalana d'avui, i que
s'actuï en conseqüència des de la institució escolar.
Cal fer una consideració especial a l'anàlisi dels fenòmens sociolingüístics quan revelen l´ús d´un
llenguatge tenyit de prejudicis: sexistes, socials o de classe i territorials. És tasca de l'àrea de
llengua i literatura, però no únicament seva, el fer notar aquests aspectes i donar als alumnes els
elements necessaris per tal d'analitzar-los i evitar-los. I, en canvi, potenciar les actituds de
respecte per totes les manifestacions humanes del llenguatge, com un valor estimable, que cal
respectar, protegir i desenvolupar. És especialment en aquesta àrea a on s´ ha d´aprendre a
tenir consciència que un idioma no és tan sols un codi indiferent i intercanviable per passar
informació sinó un vehicle de pensament, una exteriorització de la pròpia personalitat i una
manifestació de tradició i de cultura. Que cada llengua aporta elements específics a la
classificació, anàlisi i interpretació de les coses, del món sensible i mental.
L'estudi de la llengua, la reflexió sobre el seu codi i contingut específic ajuda l'alumnat a
formalitzar el pensament. Ara bé, aquests objectius no han de ser ni l'únic ni el principal element
mesurador per avaluar-ne els aprenentatges. Cal donar privilegi a l'activitat pràctica, al domini de
les habilitats lingüístiques bàsiques i proposar-los textos i activitats de tipologia diversa que
obliguin a posar en joc estratègies cognoscitives variades.
Pel que fa al lèxic, és relacionaran els continguts de procediments amb els de conceptes: la
consulta al diccionari i el comentari lèxic d'un text han d'anar paral·lels al treball conceptual que
aclareixi les relacions entre les paraules, alhora que va creixent l'exigència d'un ús lèxic precís i
rigorós. El professorat de llengua hi ha d'actuar en conseqüència, conjuntament amb la resta de
l'equip docent.
És tasca de l'àrea de la Llengua i la Literatura potenciar una sèrie de valors i d'actituds
íntimament lligades amb l'entorn lingüístic. Com ara el destacar la conscienciació dels joves
estudiants sobre la importància de la llengua no solament per a transmetre informació, sinó
també per a d'altres múltiples funcions: integració social, vehicle de pensament, exteriorització de
la pròpia personalitat, manifestació de tradició i cultura, classificació, anàlisi i interpretació de
l'univers sensible i mental.
D'altra banda, es treballa amb un alumnat immers en el progrés accelerat de les noves
tecnologies i, per tant, cal ensenyar la llengua amb les metodologies més adients i
complementàries, de tal manera que l'ús que se'n faci en l'aprenentatge sigui prou àgil i
adaptable al món canviant del segle XXI.
Respecte a la distribució de la matèria, mentre els continguts conceptuals es presenten
seqüenciats curs per curs, els objectius terminals (globalitzant aspectes de procediments, de
conceptes i de valors) s´agrupen per cicles, i els continguts procedimentals i actitudinals
s'engloben en una llista única per a tota l'etapa, de la mateixa manera que els objectius generals.
Són precisament els objectius terminals, els que han d'inspirar la programació d'aula feta per
cada departament o per cada professor/a. Convé tenir en compte, però, que aquests diferents
objectius terminals de cada curs són acumulatius. És a dir, en cas de no ser assolits en un curs
determinat, cal que ho siguin en el/s següent/s.
A. OBJECTIUS GENERALS PER A TOTA L’ESO
L'alumnat, en acabar l'etapa, ha de ser capaç de:
1. Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llengües de l´escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la recerca i elaboració d´informació i transformació de coneixements). Expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
2. Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació, parlada ì escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i d’expressió, així com per a la seva participació en les creacions culturals.
3. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
.4. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera
coherent i adequada als contextos acadèmic,social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.
5. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes d’ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests coneixements a les altres llengües que s’aprenen a partir de la reflexió sobre els propis processos d’aprenentatge.
6. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix i del món, i consolidar-ne els hàbits lectors.
7. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literaria i els recursos estilístics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com a herència d´una experiència vital individual i col.lectiva.
8. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’enteniment i mediació entre persones de procedències,llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics.
B. OBJECTIUS GENERALS PER AL BATXILLERAT
En el Batxillerat es parteixen dels continguts ja desenvolupats a l’ESO, per consolidar-los. Però
també es fa un pas endavant en el treball amb la Llengua i la Literatura, amb la intenció de
permetre que l’alumnat acabi el Batxillerat amb el nivell necessari de maduresa expressiva i
coneixements per accedir a la Universitat, cursar un cicle formatiu o incorporar-se al món laboral.
Els aspectes determinants a l’hora de treballar la nostra matèria són la comprensió oral i escrita,
la lectura, l’expressió oral i escrita, la correcció (ortogràfica, morfològica i sintàctica),
l’enriquiment lèxic, la redacció racionalitzada, els coneixements sociolingüístics i d’història de la
Llengua i Literatura, i finalment, el text i el context literaris.
La matèria de Llengua i Literatura Catalanes del Batxillerat té com a finalitat el desenvolupament
de les capacitats següents:
1. Conéixer la Literatura Catalana, els fets històrics i culturals en què s´ha vist immersa al llarg
dels segles. Valorar-ne el seu patrimoni, l´expressió diferencial i a la vegada universal que la
caracteritza.
2. Estimar la llengua i totes les llengües com a mitjans de comunicació i de cohesió social, com a
eines d’aprenentatge i com a instruments d’accés a l’oci i al plaer estètic.
3. Llegir, analitzar, explicar, apreciar i valorar de manera crítica els textos literaris, per entendre’ls
i interpretar-los d’acord amb els diferents contextos històrics i socials.
4. Potenciar la imaginació i l’abstracció, per descobrir la literatura com a via de representació i
interpretació del món i de la vida, cosa que comporta un enriquiment personal directament
relacionat amb la capacitat per gaudir del plaer estètic.
5. Expressar oralment, per escrit i amb l’ús d’altres mitjans complementaris la reflexió que genera
la lectura i l’anàlisi dels textos literaris.
6. Participar de manera activa, reflexiva i crítica en interaccions comunicatives de diferent
manera que són necessàries per a la realització de les tasques, la construcció de coneixements
o la participació en la vida social.
7. Comprendre discursos orals i escrits propis dels diferents contextos de la vida social i cultural,
i especialment dels àmbits acadèmics i dels mitjans de comunicació.
8. Ser capaços de fer un ús correcte de la llengua en diferents situacions i amb diferents
finalitats, especialment en l’àmbit acadèmic. Prendre consciència de la pròpia manera
d’expressar-se per millorar l’eficàcia comunicativa.
9. Fer del coneixement gramatical una eina eficaç per a aprofundir la comprensió, anàlisi i
comentari de textos i, en general, en la millora de l’ús de la llengua.
10. Obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, emprant amb
autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i la comunicació.
11. Conèixer i valorar la riquesa de la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual i més
concretament de Catalunya i de l´Estat espanyol.
12. Analitzar els diferents usos socials de les llengües i evitar els estereotips lingüístics que
comporten judicis de valor i prejudicis.
ACTIVITATS
1er ESO
gener 2012
NOM DE L’ACTIVITAT: Anada al Teatre: «El diari d´Anna Frank » DATA: 27 de gener. Hora: 9,45
NOM DE L’ACTIVITAT: Col·loqui amb Pilar Garriga sobre el llibre de lectura treballat a classe durant el primer trimestre: “Un estiu a Borneo”
DATA: 20 d´abril. Hora: 11,45
2n ESO
febrer 2012
NOM DE L’ACTIVITAT: Anada al Teatre : « L´illa del Tresor »DATA: 29 de febrer. Hora: 10 matí
març 2012
NOM DE L’ACTIVITAT: Col·loqui amb l´escriptor David Nel.lo sobre el llibre de lectura: “Per què no m´ho deies”
DATA : abril del 2012- Hora: 10 matí
3r ESO
març 2012
NOM DE L’ACTIVITAT: Col·loqui amb l´escriptora Dolors Garcia Cornellà sobre el llibre de lectura: “L´esclau del Mercadal” DATA: 23 de març del 2012
NOM DE L’ACTIVITAT: «Amb la paraula cantada» a la sala d´actes de l´IES
DATA: dimecres 21 de març. Hora: de 9,45 a 11,15
4rt ESO
febrer 2012
NOM DE L’ACTIVITAT: Col·loqui amb l´escriptor Jaume Benavente sobre el llibre de lectura per a tots tres cursos: “Història d´amor a Sarajevo” DATA: 6 de març del 2012
març 2012
NOM DE L’ACTIVITAT: «Amb la paraula cantada»DATA : 21 de març de 9,45 a 11,15
1r BATXILLERAT
octubre 2011
NOM DE L’ACTIVITAT. Anada al TNC a veure la representació de « El comte Arnau » de Joan Maragall (alumnes de Modalitat de Literatura Catalana)DATA: Dijous 27 d´octubre
novembre 2011
DATA: dimecres 9 de novembre del 2011. Hora d´11,45 a 13,15NOM DE L’ACTIVITAT: Conferència-concert sobre Joan Maragall en motiu de l´any Maragall.
febrer, març 2012
NOM DE L’ACTIVITAT. Teatre: « Antígona » de Sòfocles (alumnes de Modalitat de Literatura Catalana que en el curs 2011-2012 tenen en la programació la lectura de l´« Antígona »de Salvador Espriu)DATA: 8 de febrer del 2012
NOM DE L’ACTIVITAT: Visita a l´Arxiu-Casa de Joan Maragall DATES : - dimarts 28 de febrer. Hora de 11´45 a 13: 1er C - dijous 1 de març. Hora: 9 a 10,15- 1r A Hora: 10,15 a 11,30- 1r BLLOC: Arxiu-Casa de Joan Maragall. Carrer Alfons XII, nº 79, 08006 Barcelona CURSOS QUE HI PARTICIPEN: Tots els 1ers de Batxillerat A, B, C
març 2012
NOM DE L’ACTIVITAT: «La història de la poesia catalana a través de les cançons»DATA: dimecres 21 de març de 11,45 a 13,15
NOM DE L’ACTIVITAT: Teatre: « Cròniques de la veritat oculta” de Pere Calders.(alumnes de Modalitat de Literatura Catalana)DATA: 23 de març. Hora: 11,30
2n BATXILLERAT
març 2012
NOM DE L’ACTIVITAT: Representació a l´IES de « Laura a la ciutat dels sants » i « Drames rurals » de Víctor Català per la Companyia Retret Teatre.DATA CONCERTADA: dijous 8 de març. Hora: de 10 a 11´15
CRITERIS AVALUADORS
ESO CURS 2011-2012
Avaluació trimestral
a. Es faran un mínim de dues proves per trimestre. La nota global tindrà en compte, a més de
les proves realitzades, el treball diari a classe: exercicis, dictats, lectures, deures...
a.1 Exàmens 50%a.2 Activitats del llibre de lectura obligatòria 20%a.3 Actitud, deures, participació a classe, llibreta i altres activitats 30 %
b. En la qualificació de totes les proves i exercicis escrits es descomptarà un 0,10 per faltes d´ortografia, errors de lèxic, morfologia i sintaxi (fins a un màxim de 2 punts).
Recuperació de les qualificacions trimestralsNo es faran recuperacions després de cada avaluació. A final de curs es farà mitjana aritmètica de les tres avaluacions. Aquells que no arribin a l´aprovat hauran de fer la recuperació de les avaluacions corresponents.
L´estudiant que tingui l´assignatura suspesa del curs anterior la recuperarà si aprova la Llengua i Literatura Catalanes del curs següent. Tenint en compte de quina manera es recupera l´assignatura al llarg de l´ESO, la nota global al finalitzar l´ESO, la serà la que l´alumne/a obtingui a final del seu últim curs.
Atenció a la diversitat i agrupacions flexiblesa. Agrupacions flexibles El professorat tindrà en compte les destreses i aptituds dels alumnes en la seva evolució i aprenentatge. La programació que s´aplicarà en aquests grups (sempre a part del grup general) s´elaborarà després de valorar el nivell de cadascun.
Els alumnes que pertanyen a un grup flexible seran avaluats segons la modificació curricular establerta. La nota màxima que poden tenir és de 6. Per a les adaptacions curriculars es tindran en compte les orientacions de psicopedagogia.
b. Nouvinguts
Als alumnes nouvinguts se´ls farà una avaluació ponderada tenint en compte el seu treball i evolució al llarg del curs.
BATXILLERAT CURS 2011-2012
Avaluació trimestral
Es faran un mínim de dues proves per trimestre que donaran la nota màxima de 10 punts. La nota global tindrà en compte, a més de les proves realitzades, el treball diari a clase, l´actitud i altres activitats.
a- Les proves trimestrals de lectura s´inclouran en els exàmens
b- En la qualificació de totes les proves i exercicis escrits es descomptarà un 0,10 per faltes d´ortografia, errors de lèxic, morfologia i sintaxi (sense límit, faltes repetides incloses).
Recuperació de les qualificacions trimestrals
A final de curs es farà mitjana aritmètica de les tres avaluacions. Aquells que no arribin a l´aprovat hauran de fer la recuperació de les avaluacions corresponents la nota de la qual no podrà ser superior a cinc.
Nota global de batxillerat
El percentatge final de Batxillerat serà el que s´obtingui del 50% de la qualificació de 1r i del 50% de la qualificació de 2n de Batxillerat.